Proves d'Accés a la Universitat - · PDF fileOficina d’Organització de...

Click here to load reader

  • date post

    27-Sep-2018
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Proves d'Accés a la Universitat - · PDF fileOficina d’Organització de...

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 1 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    SRIE 2 PREGUNTA 1

    L'any 2004 es van descobrir a l'illa de Flores unes restes de fssils humans atributs a una nova espcie d'homnid, l'Homo floresiensis, amb una antiguitat d'uns 18.000 anys. Media poc menys d'un metre i tenia el cervell semblant al dels humans actuals, per ms petit. Al 2005 es van trobar restes de 9 individus ms, amb iguals caracterstiques.

    1.- Se sap que l'Homo floresiensis va coexistir amb l'Homo sapiens (del que tamb s'han trobat moltes restes a l'illa de Flores). Malgrat les moltes excavacions, els cientfics no esperen trobar fssils de possibles encreuaments entre aquests dos tipus dhomnids. Explica en qu es fonamenta aquesta hiptesi. Donat que no ha aparegut cap individu amb caracterstiques intermdies, sha proposat la hiptesi que es tracta despcies diferents ja que no hi ha hagut reproducci entre elles i si lha hagut, el ms probable s que no fossin frtils ja que no han deixat cap individu descendent.

    LH. floresiensis convivia amb altres animals, com ara una espcie d'elefant nan que habitava en aquell temps l'illa. 2.- Tenir una mida petita s una caracterstica comuna dalgunes espcies que viuen en illes. s tracta d'una adaptaci a un medi on no hi ha depredadors i els recursos sn limitats. Justifiqueu aquesta caracterstica des del punt de vista evolutiu. s tracta dun cas de selecci natural perqu de tota la variabilitat de mida dels individus ancestrals que van arribar a lilla daquestes espcies, han estat seleccionats els de mida ms petita. Aquests en necessitar menys recursos per alimentar-se van sobreviure i per tant van reproduir-se ms que els seus coetanis de mida ms gran (al no existir cap depredador la mida gran no resultava afavorida per cap motiu). Per tant, la freqncia dels allels implicats en la mida petita sanava fent ms gran en un procs dadaptaci al medi, fins desplaar totalment als de mida gran.

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 2 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    3.- En dos continents diferents han evolucionat a partir dun mateix antecessor, lelefant afric (1) i lelefant asitic (2). Com es poden haver originat dues espcies a partir dun avantpassat com? A partir dun avantpassat com s possible que dues poblacions daquest quedessin allades reproductivament, s a dir, que no es pugessin creuar dos individus dambdues poblacions donat descendents frtils. Els mecanisme dallament, en aquest cas, sembla ser inicialment una separaci geogrfica (separaci de continents) que ha donat lloc a mutacions i selecci diferents a les dues poblacions fins lallament reproductiu.

    PREGUNTA 2 Algunes espcies de plantes presenten dimorfisme en relaci a la presncia de taques a les fulles: uns exemplars tenen fulles sense taques i daltres tenen les fulles amb taques ms o menys grans. Es va autofecundar una planta amb taques a les fulles. El dibuix mostra una fulla representant de cadascun dels descendents.

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 3 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    1.(1 punt) Proposeu un patr dherncia que expliqui aquests resultats. Indiqueu els significats de tots els smbols que feu servir, el genotips de la planta original, tots els genotipus possibles dels descendents i els fenotipus corresponents. La pregunta exigeix que lalumnat faci un recompte dels dos tipus de fulles presents entre la descendncia.

    - sense taques: 14/54=0.259 (~0,25, s a dir 25%) - amb taques: 40/54=0.740 (~0,75, s a dir 75%)

    Un patr dherncia que expliqus aquests resultats seria el segent:

    Herncia autosmica dominant - allel amb taques, T - allel sense taques, t (T>t) (lallel T domina sobre lallel t)

    2. (1 punt) Volem conixer el genotips duna de les plantes amb taques del dibuix. Quin encreuament fareu? Expliqueu-ho. Lencreuament amb lhomozigot recessiu permet discriminar el genotipus. En cas que tota la descendncia tingui taques a les fulles, la planta amb taques s homozigtica per a lallel dominat (TT). Si entre la descendncia hi ha individus sense taques a les fulles, llavors la planta s heterozigtica.

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 4 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    PREGUNTA A3

    Un estudi recent investiga la influncia denriquir la dieta mediterrnia amb oli doliva verge o enriquir-la amb fruits secs, en la disminuci del risc cardiovascular. A un congrs de cardiologia sha presentat una breu comunicaci sobre aquest estudi: 1). (1 punt) Completeu la taula segent, referida a les caracterstiques principals daquest estudi: Problema a investigar

    El seguiment de la dieta mediterrnia, suplementada amb aliments com ara loli doliva verge o els fruits secs, disminueix el risc cardiovascular?

    Variable independent

    La variable independent seria el seguiment duna o altra dieta (A o B).

    Variable dependent

    La variable dependent seria la disminuci o no del risc cardiovascular.

    2). (1 punt) Els doctors Gras i Prim, dos metges nutricionistes assistents al congrs, comenten linforme daquest estudi. Completeu el dileg que mantenen tots dos:

    Dr Gras Dr Prim, no creu que calia definir tamb un grup C, control? Com seria la dieta

    daquest grup C en relaci als grups A i B? Resposta del Dr Prim

    El grup control, C, hagus seguit la dieta mediterrnia sense enriquir amb oli doliva o fruits secs.

    Dr Gras Creu que sha tingut en compte, Dr Prim, ledat, el sexe, lestil de vida o lestat general de salut? Aix s important per a la validesa dels resultats daquest estudi?

    Al llarg dels tres primers mesos, es va fer el seguiment duna mostra de 772 persones de 55 a 80 anys, distributs en diferents grups: Grups A-dieta mediterrnia enriquida amb oli doliva (1 litre per setmana) Grups B-dieta mediterrnia enriquida amb fruits secs nous- (30 g per dia) Les persones que han seguit les dietes A o B han aconseguit disminuir el risc cardiovascular.

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 5 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    Resposta del Dr Prim

    Edat, sexe, estil de vida o estat general de salut sn factors que poden influir en el risc cardiovascular i, per tant, shan hagut de tenir en compte per fixar-los, de forma que els canvis en el risc cardiovascular no poguessin atribuir-se a diferncies en aquests altres parmetres, sin noms a la dieta.

    3. (1 punt) Lexcs de greixos magatzemats tamb s un factor de risc cardiovascular. Al mateix congrs de cardiologia, els doctors Prim i Gras afirmen el segent:

    Dr Prim: lexercici aerbic, no molt intens, com ara caminar rpid una mitja hora al dia, ajuda a eliminar greixos magatzemats. Dr Gras: en canvi, un exercici molt intens i breu en el temps anaerbic- no fa eliminar aquests greixos.

    Justifiqueu aquestes afirmacions confeccionant un esquema metablic que expliqui el consum de greixos en condicions aerbiques per no en condicions anaerbiques.

    En condicions anaerbiques, els TAG no poden oxidar-se fins al Cicle de Krebs i formar CO2. En canvi, amb O2, es podran fer les vies 2-3-5 segons aquest esquema-. Sense oxigen -com passa en un exercici molt intens i breu-, el que es pot fer s oxidar de forma parcial glcids, seguint les vies 1 (gluclisi) i 4 (fermentaci lctica) per no lpids.

    PREGUNTA A4 El virus H5N1 s causant dun tipus de grip aviaria que ocasionalment ha infectat persones que havien estat en contacte amb aus malaltes en diversos llocs del mn. Durant la tardor del 2005, l Organitzaci Mundial de la Salut ha advertit del risc real que aquest virus muti i pugui causar una epidmia mundial entre els humans, contra la qual estem immunolgicament poc protegits. El material gentic daquest virus t una gran capacitat de canviar a mesura que es replica. El

    AMB O2

    SENSE O2

    N1 i H5 Protenes de lembolcall vric

  • Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 6 de 20 PAU 2007 Pautes de correcci Biologia

    virus inicial es veu reemplaat per noves variants que presenten canvis en les protenes del seu embolcall. 1. (1 punt) a) Quina relaci hi ha entre el material gentic t una gran capacitat de canviar i els canvis en les protenes del seu embolcall? Cal que lalumnat relacioni els canvis en el material gentic, les mutacions, amb els canvis a les protenes de lembolcall, ja que aquestes sn lexpressi dels gens: canvis al material gentic donaran lloc a canvis a les protenes resultants del procs de traducci. b). Feu servir els vostres coneixements en immunologia per interpretar el fet que les persones estiguem immunolgicament poc protegides contra el virus H5N1 Gaireb cap persona ha estat infectada anteriorment per virus amb els antgens propis del H5N1 (originalment afecta els ocells salvatges), per tant no ha adquirit memria immunolgica que la protegeixi del virus. Alg podria argumentar que tampoc hi ha hagut probablement processos evolutius, ni pressi selectiva a lespcie humana en aquesta direcci. 2.- (1 punt) Algunes vacunes per prevenir malalties vriques es fabriquen a partir de virus idntics als que causen la infecci, per modificats genticament de manera que no poden replicar-se dins les cllules. Expliqueu en qu es basa lacci duna vacuna i justifiqueu per qu en el cas del virus H5N1 s difcil obtenir una vacuna efica. Lacci duna vacuna es basa en generar una resposta primria antigen-antics, de manera que la persona vacunada contra un determinat virus adquireix memria immunolgica necessria per respondre eficament a una infecci causada per aquest virus. En aquest sentit, i