Proves d'Accés a la Universitat. Enunciat. Biologia

Click here to load reader

  • date post

    01-Feb-2017
  • Category

    Documents

  • view

    226
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Proves d'Accés a la Universitat. Enunciat. Biologia

  • Proves daccs a la universitat Convocatria 2016

    Biologia Srie 3

    Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaci

    Ubicaci del tribunal ...................................................................................................................................

    Nmero del tribunal ....................................................................................................................................

    Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)

    OPCI A OPCI B

    Qualificaci

    Exercici 1

    1

    2

    3

    Exercici 21

    2

    Exercici 3

    1

    2

    3

    Exercici 41

    2

    Suma de notes parcials

    Qualificaci final

  • 2

    La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de lopci A i un altre de lopci B.

    Exercici 1

    Barcelona, tot i tractar-se dun espai urb dens, forma un ecosistema on conviuen diverses espcies.

    1. Lesquema segent mostra la xarxa trfica que formen algunes de les espcies de la fauna urbana barcelonina.

    [1 punt]

    Els grfics segents mostren els canvis, al llarg dels darrers anys, en el nombre dindi-vidus de les poblacions de dues de les espcies presents en aquesta xarxa trfica.

    Canvis en la poblaci de coloms Canvis en la poblaci de cotorres

  • 3

    a) Observeu els dos grfics i expliqueu la tendncia de les poblacions de coloms i de cotorres aquests ltims anys.

    b) LAjuntament de Barcelona ha impulsat diverses campanyes per a reduir el nombre de coloms, ja que han esdevingut una plaga. A banda daquestes campanyes, creieu que els canvis en la poblaci de cotorres poden haver influt en la reducci del nombre de coloms? Justifiqueu la resposta fent referncia a la relaci ecolgica que hi ha entre aquestes dues espcies.

  • 4

    2. Lany 1999 es va reintroduir el falc pelegr (Falco peregrinus) a la ciutat de Barcelona. Aquest ocell rapinyaire t un fort comportament territorial i cada parella defensa un territori duns 3 km2.

    [1 punt]

    a) Tenint en compte que lrea urbana de Barcelona t una superfcie de 79 km2, calculeu el nombre mxim de falcons que pot albergar la ciutat.

    b) En termes ecolgics, per qu hi ha tanta desproporci entre la quantitat de falcons i la de coloms?

  • 5

    3. A partir de lobservaci de la xarxa trfica anterior, un alumne de segon de batxillerat afirma: A lecosistema urb, part de la producci primria s importada daltres ecosis-temes.

    [1 punt]

    a) Qu s la producci primria?

    b) s certa lafirmaci que fa aquest alumne? Justifiqueu la resposta.

  • 6

    Exercici 2

    A finals de mar del 2012, un investigador austrac, Friedrich Bischinger, va publicar un estudi sobre la utilitat biolgica de la mucofgia. La mucofgia s el costum que tenen algunes persones, especialment els nens petits, de menjar-se els mocs. El portal Adolescents.cat sen va fer ress amb una notcia titulada Menjar-se els mocs s bo per a la salut:

    Els mocs sn un filtre que recull tots aquells microbis i impureses que es disposen a entrar a les nostres vies respiratries. Els mocs fan que aquests microbis i impureses es quedin al nas en lloc de passar als pulmons i, finalment, els expulsem mocant-nos. Per quan ens mengem aquests mocs ingerim petites porcions de bacteris morts o debilitats per lacci de la mucositat, i aix fa que fun-cionin com una vacuna.

    Adaptaci feta a partir dun text publicat a Adolescents.cat [en lnia] (23 mar 2012).

    1. Expliqueu el mecanisme pel qual els bacteris continguts en els mocs poden actuar com a vacuna i esmenteu les clules del sistema immunitari implicades en aquest procs.

    [1 punt]

  • 7

    2. Indiqueu en la taula segent quins tipus dimmunitzaci es produeixen en la mucofgia triant lopci correcta en cada cas i justifiqueu cada resposta.

    [1 punt]

    Quin tipus dimmunitzaci es produeix? Justificaci

    Natural / Artificial

    Passiva / Activa

    Inespecfica / Especfica

  • 8

    OPCI A

    Exercici 3

    El gran matemtic Pitgores prohibia als seus deixebles men-jar faves. Possiblement ho feia perqu tenia favisme, una malaltia que provoca la lisi dels eritrcits desprs de la ingesti de faves. La causa daquesta malaltia s la deficincia dun enzim anomenat G6PD.

    1. Lenzim G6PD interv en la ruta metablica de la sntesi del glutati redut, un antioxi-dant que protegeix la membrana dels eritrcits. La manca de glutati redut combinada amb la ingesta daliments fortament oxidants com les faves provoca la lisi dels eritrcits, que t greus conseqncies per a la salut.

    Lesquema segent mostra parcialment la ruta metablica de la sntesi del glutati redut i la reacci catalitzada per lenzim G6PD.

    [1 punt]

  • 9

    a) A partir de lesquema anterior, completeu la taula segent:

    Nom de la molcula A:

    Quina molcula escriureu en la casella 1?

    b) Els coenzims NADP+ i NADPH + H+ corresponen a les caselles nmero 2 i 3 de lesquema anterior, per no necessriament en aquest ordre. Indiqueu quin coenzim colocareu en la casella 2 i quin en la casella 3, i justifiqueu la resposta.

    Coenzim que colocareu en la casella 2:

    Coenzim que colocareu en la casella 3:

    Justificaci:

  • 10

    2. El gen que codifica lenzim G6PD es troba en el cromosoma X. Algunes variants del gen codifiquen un enzim G6PD ineficient. Aix doncs, el favisme s una malaltia provocada per un alel recessiu lligat al sexe.

    Una dona que t favisme i un home sa volen tenir descendncia. Completeu la taula segent:

    [1 punt]

    Simbologia i relaci entre alels:

    Home Dona

    Fenotips i genotips de la parella de lenunciat pel que fa al favisme

    Fenotip: Fenotip:

    Genotip: Genotip:

    Genotip dels possibles gmetes

    Gmetes: Gmetes:

    Fenotips i genotips esperats dels descendents si sn

    Nen: Nena:

    Probabilitat de tenir favisme si s

    Nen: Nena:

  • 11

    3. El favisme s la malaltia gentica ms freqent al mn. Si no es consumeixen aliments oxidants, la malaltia s lleu. Els eritrcits de les persones afec-tades tenen una vida mitjana menor, per el seu cos ho compensa augmentant-ne la taxa de fabri-caci.

    La malria, al seu torn, s una malaltia infeccio-sa responsable dunes sis-centes mil morts anuals. El protozou causant de la malria, el plasmodi, es reprodueix a linterior dels eritrcits. Uns eritr-cits de vida mitjana ms curta fan que el plasmodi no tingui temps de reproduir-se al seu interior.

    La distribuci mundial del plasmodi de la mal-ria coincideix amb les poblacions amb una fre-qncia ms elevada de favisme.

    Utilitzeu els vostres coneixements sobre levoluci per a explicar detalladament com va sorgir la deficincia de lenzim G6PD i per qu t una freqncia ms elevada en els llocs on hi ha malria.

    [1 punt]

    Plasmodis a linterior deritrcits

  • 12

    Exercici 4

    La tiroide s una glndula situada a la base del coll que secreta les hormones tiroxina (o T4) i triiodotironina (o T3). Una de les accions daquestes hormones tirodals consisteix a induir un increment del metabolisme energtic en quasi tots els teixits de lorganisme.

    1. Aquestes hormones tirodals actuen sobre els lpids emmagatzemats al teixit adips i provoquen un augment de la liplisi.

    [1 punt]

    a) Quin tipus de lpid semmagatzema al teixit adips? Quina s la funci principal daquest tipus de lpid? Quines molcules sobtenen com a producte de la liplisi?

    Tipus de lpid:

    Funci:

    Molcules obtingudes com a producte de la liplisi:

    b) Les hormones T4 i T3 tamb provoquen un augment de la producci dATP a partir dels lpids i un increment del consum doxigen. Quines sn les rutes catabliques per les quals sobt aquest ATP? Justifiqueu, des del punt de vista metablic, la relacique hi ha entre laugment de la producci dATP i lincrement en el consum doxigen quees produeix a les clules on actuen les hormones T4 i T3.

    Rutes catabliques:

    Relaci entre producci dATP i consum de O2:

  • 13

    2. La tiroditis s la inflamaci de la glndula tiroide. A una persona a qui han diagnosti-cat tiroditis li han fet una anlisi de sang per a mesurar els nivells dhormones tirodals i danticossos que lorganisme genera contra la tiroglobulina i la tiroperoxidasa, dues protenes de la glndula tiroide imprescindibles per a sintetitzar les hormones tirodals. Lanlisi ha donat els resultats segents:

    [1 punt]

    Nivells dhormones i danticossos mesurats en la sang

    Hormones tirodalsTiroxina (T4) *45 ng mL1

    Triiodotironina (T3) *0,54 ng mL1

    Anticossos antitirodalsAnticossos antitiroglobulina **86 UI mL1

    Anticossos antitiroperoxidasa **218 UI mL1

    * Nivell inferior als valors normals.** Nivell superior als valors normals.

    a) Expliqueu qu sn els anticossos i indiqueu quines clules els sintetitzen.

    Qu sn els anticossos?

    Quines clules els sintetitzen?

    b) La tiroditis s una malaltia que pot tenir causes diverses, com ara infeccions bacterianes, infeccions vriques i trastorns autoimmunitaris. Tenint en compte els resultats de lanlisi de sang de la taula anterior, expliqueu quina de les tres causes esmentades pot haver originat la tiroditis daquesta persona.

  • 14

    OPCI B

    Exercici 3

    Un alumne de segon de batxillerat ha trobat aquestes imatges relatives a dues prctiques de biologia.

    Prctica A Prctica BIn

    ici d

    e la

    pr

    ctic

    a

    Inic

    i de

    la p

    rct

    ica

    Fina