Proves d'Accés a la Universitat. Correcció · Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 12...
12
Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015 Criteris de correcció Grec SÈRIE 2 La prova consta de 5 exercicis. Els exercicis 1 (Traducció) i 2 (Sintaxi) són comuns a les dues opcions. En canvi, per als exercicis 3 (Morfologia), 4 (Etimologia i lèxic) i 5 (Cultura), cal triar una de les dues opcions A o B (la mateixa per a tots tres). 1. Exercici de traducció [3 punts] L’autor parla de quan Alexandre va atènyer el Danubi i explica que aquest riu és molt gran. (Arrià, Anàbasi d’Alexandre 1.3.1) Ἀπὸ δὲ τῆς μάχης ἀφικνεῖται Ἀλέξανδρος ἐπὶ τὸν ποταμὸν τὸν Ἴστρον, ποταμῶν τῶν κατὰ τὴν Εὐρώπην μέγιστον ὄντα καὶ πλείστην γῆν ἐπερχόμενον. ὁ Ἴστρος -ου = “l’Istre” (nom antic del riu Danubi) ἡ Εὐρώπη -ης = “Europa” ἐπερχόμενον de ἐπέρχομαι = “recórrer” Després de la batalla Alexandre arriba al riu Istre, que és el més gran dels rius d’Europa i que recórre moltíssima terra.
Transcript of Proves d'Accés a la Universitat. Correcció · Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 2 de 12...
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 1 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
SRIE 2
La prova consta de 5 exercicis. Els exercicis 1 (Traducci) i 2
(Sintaxi) sn comuns a les dues opcions. En canvi, per als exercicis
3 (Morfologia), 4 (Etimologia i lxic) i 5 (Cultura), cal triar una de
les dues opcions A o B (la mateixa per a tots tres).
1. Exercici de traducci [3 punts]
Lautor parla de quan Alexandre va atnyer el Danubi i explica que aquest riu
s molt gran. (Arri, Anbasi dAlexandre 1.3.1)
,
.
- = lIstre (nom antic del riu Danubi)
- = Europa
de = recrrer
Desprs de la batalla Alexandre arriba al riu Istre, que s el ms gran dels
rius dEuropa i que recrre moltssima terra.
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 2 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
2. Exercici de sintaxi [2 punts]
a) El text t un sol verb conjugat. Escriviu-lo i digueu-ne el subjecte.
b) Al text hi ha dos participis.
Escriviu-los. ,
Dieu amb quina paraula concerten.
,
Indiqueu els mots que depenen sintcticament de cada participi i dieu-
ne la funci.
() atribut/predicat nominal
()
complement dextensi local (acusatiu dextensi)
*sacceptar tamb complement directe+
c) Al text hi ha tres complements amb preposici.
Escriviu-los i dieu la funci que fa cadascun dells.
, complement circumstancial de temps
, complement circumstancial de
direcci
complement circumstancial de
lloc/complement del nom (determinant de )
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 3 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
Opci A
3. Exercici de morfologia [1 punt]
Marqueu lopci correcta:
vertader fals
i sn els pronoms personals de primera i segona persona
del plural, respectivament.
X
El mot ,- s un substantiu mascul de la 1 declinaci. X
La forma s el genitiu singular del mot ,-. X
i sn el nominatiu i acusatiu neutre singular dels
demostratius i , respectivament.
X
La forma s linfinitiu present del verb . X
4. Exercici detimologia i lxic [2 punts]
Digueu de quins dos tims grecs deriven els segents mots en catal : Exemple:
filologia: - , -
glucmia - - -
cefalpode -
neoltic - / -
pediatre / -
helioterpia -
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 4 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
5. Exercici de cultura [2 punts]
En aquesta imatge veiem lescultura dun bust
representant Scrates. Expliqueu en no ms de
150-200 paraules all que sapigueu daquest
personatge, responent als segents temes:
On i quan va viure?
Com va morir? Per qu?
Esmenteu alguna frase atribuda a Scrates.
Per qu va ser un personatge important de
la cultura grega en el seu temps?
Per qu continua essent en els nostres dies
un personatge destacat de la cultura grega?
Quines van ser les seves aportacions?
Scrates fou un savi grec que visqu a Atenes al segle V aC del qual no conservem cap
obra escrita. Va ser condemnat a morir bevent cicuta, acusat de pervertir els joves. Es
dedic a exercitar els joves atenesos en la filosofia a partir del mtode anomenat
maiutica, que consistia a fer progressar els seus deixebles en el saber a partir de
preguntes que els formulava i a les quals havien danar responent. Senfront tamb als
anomenats sofistes, que cobraven per ensenyar. Coneixem dades de la seva vida i
mtode densenyament grcies especialment als Dilegs de Plat , per tamb a algunes
comdies dAristfanes i obres de Xenofont, deixeble seu. En la comdia els Nvols
Aristfanes mostra, de manera caricaturitzada, la revoluci que Scrates represent a la
seva poca en el saber i coneixement, considerats en aquesta obra com a intils per a la
ciutat.
Scrates establ les bases de la filosofia i del que anomenem pensament grec i que ha
perdurat al llarg dels segles fins els nostres dies. Dell prov el concepte filosfic grec
conegut com a aporia i que sexemplifica mitjanant la famosa frase atribuda a ell:
noms s que no s res. (196 paraules)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 5 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
Opci B
3. Exercici de morfologia [1 punt]
Totes les formes del llistat segent estan en datiu, excepte dues. Indiqueu-les.
XXX
XXX
4. Exercici detimologia i lxic [2 punts]
Escriviu dos mots en catal o en castell que siguin derivats dels mots grecs
segents.
Exemple:
- democrcia, demografia.
hematoma, hemorrgia
- - ortografia, ortopdia
, pirotcnia, pirman
epigrafia, epstola
hemeroteca, efemride
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 6 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
5. Exercici de cultura [2 punts]
Marqueu a la casella corresponent si les segents afirmacions sn vertaderes o
falses (si marqueu "vertader" cal que siguin certs TOTS els aspectes esmentats a
cadascuna).
vertader fals
En els poemes homrics apareixen personatges masculins,
feminins, mortals i tamb immortals.
X
En el mite, els dos germans dAntgona, Etocles i Polinices,
lluiten pel tron de Tebes, a causa d'una maledicci que el seu
pare Agammnon havia llanat contra ells. X
A Empries es conserven vestigis tant grecs com romans.
X
Tucdides, lautor de lobra Histria de la guerra del Pelopons,
va prendre part activa en aquella guerra. X
Aristtil s lautor de comdies ms important de lpoca
clssica. X
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 7 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
SRIE 4
La prova consta de 5 exercicis. Els exercicis 1 (Traducci) i 2
(Sintaxi) sn comuns a les dues opcions. En canvi, per als exercicis
3 (Morfologia), 4 (Etimologia i lxic) i 5 (Cultura), cal triar una de
les dues opcions A o B (la mateixa per a tots tres).
1. Exercici de traducci [3 punts]
Lautor explica que Minos, en el passat, va tenir molt de poder al mar i que va
fundar colnies (Tucdides 1.4)
.
= Minos (rei llegendari de Creta)
de
= en gran mesura, molt
= les Cclades
Minos, en efecte, va aconseguir tenir una flota i va dominar en gran
mesura lactual mar Hellnica, i va senyorejar les illes Cclades i en
va ser el primer colonitzador.
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 8 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
2. Exercici de sintaxi [2 punts]
a) En el text hi ha quatre verbs conjugats.
Escriviu-los i digueu-ne el subjecte.
b) Digueu quina funci sintctica realitzen, en el text, les paraules segents:
Objecte directe de
Complement de rgim verbal de
Complement de rgim verbal de
Atribut de (verb copulatiu )
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 9 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
Opci A
3. Exercici de morfologia [1 punt]
Digueu si sn certes les afirmacions segents (tingueu en compte gnere,
nombre i cas):
a) A la forma en acusatiu li correspon
en datiu. s X no
b) A la forma en nominatiu li correspon
en datiu. s no X
c) A la forma en singular li correspon
en plural. s no X
d) A la forma en genitiu li correspon en
acusatiu. s X no
e) A la forma en acusatiu li correspon
en genitiu. s X no
4. Exercici detimologia i lxic [2 punts]
Escriviu dos mots en catal o en castell que siguin derivats dels mots grecs
segents: Exemple:
-: astronomia, agrnom
-, ornitleg, ornitorinc
- hematozou, anmia
- antropologia, filantrop
- anarquista, arquebisbe
- tanatori, eutansia
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 10 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
5. Exercici de cultura [2 punts]
Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions segents sn vertaderes o
falses (si marqueu vertader, cal que siguin certs TOTS els aspectes que shi
esmenten:
Vertader Fals
En els teatres grecs anomenem orquestra el lloc on es
situava el cor durant tota la representaci.
x
El Parten, que es troba a lAcrpolis dAtenes, s un temple
dordre jnic amb un fris interior dordre dric.
x
Els Nvols s el ttol dun poema pic lautor del qual s el
poeta atens Aristfanes.
x
La bul () era un consell dancians que formava part
del rgim aristocrtic espart.
x
Odisseu, desprs de perdre tots els seus companys, arriba a
taca sa i estalvi grcies a lajuda dol, du dels vents.
x
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 11 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
Opci B
3. Exercici de morfologia [1 punt]
Del segent llistat de formes verbals marqueu les dues que siguin participis:
4. Exercici detimologia i lxic [2 punts]
Digueu un dels dos mots grecs que componen les paraules segents, i escriviu-
ne un altre de derivat en catal o castell: Ex. antropologia
misantrop
hemorrgia - / hematoma, diarrea
arqueleg - -/ - arcaic, antropleg
cosmopolita -/ - cosmtica, apoltic
Teodor -/ - teologia, Heliodor
hipoptam - / - hpica, Mesopotmia
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 12 de 12 PAU 2015
Criteris de correcci Grec
5. Exercici de cultura [2 punts]
Aquesta s una foto feta a les runes dEmpries. Expliqueu la importncia daquest jaciment arqueolgic, tot responent, en no ms de 150-200 paraules, les qestions que es formulen a continuaci.
On es troba Empries? Com i quan van arribar-hi el grecs? Fins quan shi van quedar?
De quina poca sn les restes que shi han trobat?
Descriviu breument qu s el que hi ha en aquest jaciment.
De qui s lesttua que es veu a la foto? Digueu el que en sabeu.
Empries est situada a la comarca de lAlt Empord, que en rep el nom. Uns grecs procedents de Focea, una ciutat grega de lsia Menor, van colonitzar primer la costa de la Provena cap a lany 600 aC, amb la fundaci de Masslia lactual Marsella. Pocs anys desprs, cap al 580 aC i des dall, una segona expedici els va portar a fundar un assentament comercial en un illot a la badia de Roses, al costat del riu Fluvi: la Palepolis dEmprion, situada en el que actualment s el poble de St. Mart dEmpries. Al cap del temps, quan els colons massaliotes, havent establert contacte amb els indgenes, van tenir la seguretat que aquell era un emplaament segur per al comer, van construir un nou assentament a la mateixa costa, la Nepolis. Les restes arqueolgiques ms antigues que shi conserven sn les del santuari considerat en honor dAsclepi , al sud-oest de la Nepolis. Tanmateix, hi ha restes de construccions de diverses poques. Aix, trobem una muralla del s.II aC, una gora, el carrer principal que la travessava de nord a sud, un segon temple potser consagrat a Serapis, una sto amb finalitats comercials, una factoria de salaons, una cisterna pblica al voltant de la qual hi ha les restes de diversos locals pertanyents a un mercat i diverses cases. Lesttua que veiem a la fotografia s una reproducci de lesttua que hi ha a linterior del museu i que tradicionalment shavia identificat amb Asclepi, fill dApollo i du de la medicina, tot i que les darreres investigacions no confirmen aquesta hiptesi, sin que ms aviat indiquen que es podria tractar de Serapis. (273 paraules)
