Propostes d'assessorament

19
Joan Martínez Abellán Universitat Oberta de Catalunya Desembre de 2012 PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS PROPOSTES D’ASSESSORAMENT Propostes per a la millora de l’accessibilitat als canals comunicatius, estratègies metodològiques i suports per a la comprensió significativa de la informació FASE 3 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM

description

Guió amb les propostes d'assessorament definides en la Fase 3 del Pràcticum II de psicopedagogia a la UOC

Transcript of Propostes d'assessorament

Joan Martínez Abellán

Universitat Oberta de Catalunya

Desembre de 2012

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A

LES ORGANITZACIONS

PROPOSTES

D’ASSESSORAMENT

Propostes per a la millora de l’accessibilitat als

canals comunicatius, estratègies metodològiques i

suports per a la comprensió significativa de la

informació

FASE 3 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

1

Contingut.

PRESENTACIÓ. ............................................................................................................... 1

EL PROCÉS COMUNICATIU. ........................................................................................... 2

PROPOSTES D’ADEQUACIÓ. .......................................................................................... 4

A. En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional. ................................................ 4

B. En relació als canals comunicatius. ......................................................................................... 8

1. Comunicació impresa................................................................................................................... 8

2. Comunicació verbal. ................................................................................................................... 12

1.1. Espais d’assessorament presencial. ......................................................................... 12

1.2. Espais d’assessorament telefònic. ............................................................................ 13

1.3. Espais de comunicació en grup. ................................................................................ 15

3. Comunicació per correu electrònic. ........................................................................................ 16

4. Accessibilitat web ....................................................................................................................... 16

PRESENTACIÓ.

Aquest document només pretén ser una primera aproximació que posi en relació les

necessitats i dificultats detectades pel que fa a l’accés de les persones amb Diversitat

Funcional amb les característiques bàsiques dels canals comunicatius analitzats, els

quals es corresponen amb els de major ús per part d’aquest col·lectiu entre els que es

disposen des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, tant

pel que fa a aquells d’àmbit específic com per aquells d’àmbit general de tota

l’organització sindical que es posen també a disposició de l’afiliació de la Federació.

D’aquesta manera, aquestes propostes han de ser considerades un guió orientatiu,

encara que pensem que fonamentat, en relació a un posterior desplegament

metodològic que permeti articular els suports definits dins els diferents canals i

seqüències comunicatives, de manera que aquestes permetin el seu desplegament

efectiu.

Donat que el procés de Pràcticum, condicionat per la temporalitat de la presencialitat

establerta no permet el desplegament en la seva totalitat del projecte proposat, aquest

es tanca amb les presents orientacions. Tot i així, donada la nostra particular tasca de

suport i col·laboració estable amb la Federació d’Educació de Comissions Obreres,

mantindrem aquesta activitat fins a completar el procés. La proposta és completar el

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

2

procés amb data màxima de 22 de febrer de 2012. És aquesta una decisió acordada

amb el conjunt de responsables de la Federació que han donat cobertura al nostre

projecte de Pràcticum, tant en el seu aspecte més formal com en la pràctica.

En tot cas, la nostra particular inquietud per facilitar la participació de col·lectius

diversos amb diversitat funcional en òrgans de representació col·lectiva d’àmbit laboral

i vinculades a una opció ferma per la seva autonomia, autodirecció i autodeterminació,

és també una opció compartida pels i les responsables de la Federació d’Educació, la

qual cosa ens ofereix garanties de què les adequacions proposades seran valorades

en profunditat i incorporades al funcionament ordinari en la mesura del possible.

EL PROCÉS COMUNICATIU.

Les persones amb diversitat funcional poden presentar determinades característiques

en el funcionament intel·lectual que deriven en les corresponent necessitats que es

mostren en les habilitats adaptatives. Entre aquestes habilitats adaptatives poden

presentar una major o menor intensitat en quant a dificultats en les habilitats incloses

en la comunicació. Cal centrar, doncs, de quina mena d’habilitats estem parlant: ens

referim a la capacitat per transmetre i comprendre informació a través de diferents

canals simbòlics, com ara el llenguatge parlat o escrit, o no simbòlics, com ara el

llenguatge corporal, expressiu o gestual.

Aquestes habilitats i necessitats derivades no es presenten de manera aïllada, sinó

que afecten i interaccionen amb altres necessitats que es poden presentar en la

participació o la interacció social, les quals condicionen tot sovint el grau de

participació de la persona en els diferents contextos i situacions socials.

Aquesta ens sembla una consideració molt important, ja que en contextos socials

generalment les oportunitats de participació es condicionen al nivell de funcionament

de la persona, la qual cosa al seu torn limita l'accés a rols socials reconeguts i valorats.

Retornem, doncs, de nou a la interacció entre les pròpies disposicions i les exigències

del context com el fet rellevant que defineix les capacitats, de manera que la clau torna

a estar en la disposició de recursos i suports, i l'accessibilitat d'aquests, per tal que

sigui possible aquesta participació.

Al seu torn, aquesta participació i interacció social condicionarà en major o menor

mesura les oportunitats per accedir a espais de vida social i comunitària significatius i

la percepció de l'espai i rol que ocupa en funció de les activitats funcionals i

significatives que desenvolupi en aquest i del grau d'autonomia, presa de decisions i

control que tingui sobre l'entorn.

Podem caracteritzar el procés comunicatiu com aquell en el qual es produeix una

interacció amb la intencionalitat de transmetre o comprendre una idea, una informació,

una emoció, una demanada o una necessitat. En el cas que ens ocupa és possible

que el destinataris puguin requerir algun tipus de mediació extra per assolir l'objecte de

la comunicació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

3

En l'esquema habitual, el procés comunicatiu requereix de la interacció, l'intercanvi de

contingut comunicatiu, de la interpretació i comprensió del missatge que s'intercanvia i

d'un mitjà a través del qual sigui possible comunicar de manera efectiva. En el nostre

cas és possible que a més es requereixin determinades adaptacions o suports en un o

diversos elements d'aquest procés comunicatiu.

Esquema del cicle comunicatiu, en el qual és probable que es requereixin suports

específics en cadascuna de les seves fases i en relació al seu conjunt.

Un cop situat aquest esquema, distingim entre la comunicació verbal i la no verbal. En

aquest sentit, malgrat en la nostra proposta d'assessorament es puguin fer referències

al llenguatge corporal, donada la seva incidència relacional en els processos de

comunicació presencial i el seu pes en el conjunt de la interacció comunicativa i en la

intencionalitat i percepció d'aquesta, ens centrarem en la verbal, considerant aquesta

com el conjunt de sistemes i processos orals i escrits a través dels diferents mitjans

definits en la nostra proposta. No hi ha dubte que la comunicació escrita presenta una

major complexitat donat que a les característiques del llenguatge, ja present en la

comunicació oral, s'afegeix la que aporten els sistemes de codificació i representació

gràfica.

Es requereix, doncs, de la valoració dels canals comunicatius de referència, de

manera que aquest coneixement, juntament amb la detecció de les necessitats

comunicatives dels subjectes de la nostra proposta i les dificultats d’accés amb les

quals es troben els responsables d'aquesta comunicació a través de diferents canals i

responsabilitats, la que ens donarà en la interacció dels tres eixos les necessitats no

cobertes i les propostes de millora que se'n poden fer en relació a aquest àmbit.

De fet, tota la proposta que hem definir de Pràcticum cerca de caracteritzar aquests

tres eixos, de manera que és en aquesta tercera fase quan els posem en relació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

4

PROPOSTES D’ADEQUACIÓ.

A. En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional.

Malgrat el Sindicat en general i la Federació en particular mantenen entre els seus

referents d’inclusió a les persones amb diversitat funcional i que les consideracions a

aquest col·lectiu s’incorporen als diferents àmbits d’actuació de la seva activitat, ja

hem comentat en alguna ocasió que aquesta incorporació sovint és més conceptual

que efectiva, en el sentit que sovint aquest col·lectiu és més objecte de les accions

reivindicatives i activitat política o social que no pas agent directe d’aquest mateix

protagonisme.

Tal realitat no és d’estranyar donat que aquest procés de sensibilització ha estat previ

a la incorporació de persones amb diversitat funcional a àmbits o òrgans de

representació col·lectiva en els centres de treball i, amb aquesta, a la participació

activa en l’activitat sindical d’aquest sector d’activitat. De fet, en l’accés a aquesta

representativitat i participació ha estat determinant tal sensibilitat, la qual, juntament

amb processos paral·lels de cessió d’aquesta responsabilitat per part dels

professionals tècnics dels centres i la progressiva presa de consciència de les

mateixes persones amb diversitat funcional en relació als seus drets laborals, han

contribuït de manera definitiva a consolidar aquesta presència. És a dir, que la

consideració de subjectes de dret per part del Sindicat ha comportat que aquest definís

entre els seus objectius la incorporació d’aquestes persones, de manera que ha

estimulat processos informatius, formatius i participació dirigits a aquest col·lectiu, amb

la finalitat d’incorporar-los de manera activa a l’activitat sindical.

Però aquesta incorporació efectiva, malgrat el suport federatiu explícit, s’ha dinamitzat

des de la secció sindical que atén als Centres Especials de Treball, de manera que

són les persones que integren l’acció sindical d’aquest sector aquells que han estat

més en relació amb el col·lectiu. Aquest fet implica que siguin aquestes persones les

que mantenen una major experiència en l’atenció a col·lectius amb diversitat funcional

i, per tant, en l’accés a processos comunicatius que els inclouen.

Alhora, aquest fet implica que la resta del personal amb responsabilitats organitzatives

en la Federació acostumen a tenir accés per les referències o indicacions dels

responsables de la secció sindical que els atén, però molt limitat per relacions de

coneixement directe.

Per tant, considerem que en relació a la dimensió organitzativa de la Federació la

nostra proposta d’assessorament s’ha de vehicular a través de dos línies d’actuació:

En relació al coneixement d’aspectes genèrics relacionats amb la realitat de la

diversitat funcional, la seva consideració i tracte. Aquest coneixement es pot

articular a través de sessions formatives o a través d’algun petit manual

divulgatiu, tot i que entenem que el format formatiu permetria contrastar les

pròpies experiències i articular un coneixement compartit que es signifiqués

col·lectivament. Aquesta caracterització entenem hauria d’incloure continguts

relacionats amb:

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

5

La discapacitat, entenent que no és un atribut de la persona, sinó que

aquesta és l’expressió de la interacció entre la persona i el context on

ha de funcionar personal i socialment. Per tant, parlem de diversitat en

el funcionament adaptatiu de les persones i de la possibilitat que aquest

variï significativament en funció dels recolzament que rebi la persona.

Per tant, la discapacitat expressa el grau de funcionament adaptatiu en

la interacció entre les habilitats disponibles, les possibilitats de

participació en els diferents contextos i els recolzaments que se’ls

proporcioni en les diferents interaccions.

L’adopció dels termes Diversitat Funcional. Aquest terme sovint és mal

acceptat per ambigu ja que tot i totes som diferents funcionalment, però

sovint aquestes reticències estan més relacionades amb les nostres

necessitats de classificació per comoditat operativa que no per una

qüestió ideològica. Però en el sentit que ens ocupa, fem referència a la

singularitat funcional. És a dir, a allò que és distintiu de la semblança i,

per tant, a allò que és alternatiu a l’ús comú, al fet habitual, típic i

estadísticament normativitzat. Funcional fa referència a les funcions, i a

com aquestes es porten a terme recolzades en suports diversos

(percebre, raonar, desplaçar-se, aprendre, sentir, comunicar-se,...)Així,

Diversitat Funcional entenem que explicita les maneres alternatives de

funcionar adaptativament amb suports diferents als comuns i habituals

donada la pròpia singularitat. Les consideracions implícites i estereotips que interfereixen en la

interacció amb aquestes persones, el qual condiciona l'aproximació i el

tracte. Malgrat potser no en siguem conscients i cerquem que en la

nostra caracterització de la diversitat prevalgui la persona i no les seves

limitacions, sovint fem una atribució inconsistent de valors, actituds i

comportaments estereotipats que atorguem a les diferents

manifestacions de la diversitat funcional. Es requereix, doncs, una

representació adequada de la diversitat funcional que ens allunyi dels

eufemismes amb els que sovint ens referim.

Les atribucions que fem de determinats comportaments i gestualitats,

així com les atribucions intencionals i afectives que atorguem. Sovint,

les representacions simplistes amb les quals operem en aquest tracte

afavoreixen actituds negatives o baixes expectatives. També en

ocasions condueix al tracte infantilitzat o aprovisionat d’excessives

adequacions innecessàries. Alhora, sovint la manca de costum en el

tracte amb persones amb diversitat funcional pot ser evidenciat en el

llenguatge corporal a través de gestos que dificultin la interacció, com

ara de sorpresa, de curiositat, de distanciament, rebuig, de compassió,

d’incomprensió, d’incomoditat, d’infantilització, manca de contacte

visual... Així també el desconeixement d’algunes especificitats dels

codis que empren, de la seva gestualitat o de les pròpies estereotípies.

El grau de coneixement o de desconeixement de les possibilitats

d'adequació i provisió de suports. En general es desconeixen, entre les

persones poc habituades a aquest tracte, els suports tècnics existents,

els suports per a l’accessibilitat o quines ajudes es poden incorporar a

la seqüència comunicativa, informativa o formativa. Aquestes

adequacions poden fer referència a aspectes tant diversos com

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

6

l’aplicació de programes específics en l’entorn natural, control de les

condicions ambientals, conèixer quin és el grau d’exigència que poden

aplicar, adaptacions en el contingut i la seqüència didàctica en els

processos formatius, tècniques com la seqüenciació, l’encadenament o

el modelat, atenció individualitzada, mecanismes d’ajust del llenguatge,

estratègies per estendre i ampliar la comunicació, estratègies per

comprovar la comprensió, vocabulari accessible, estratègies de síntesi,

sistemes de facilitació gràfics i gestuals,...

El nivell competencial en relació a la comunicació que presenten les

persones amb diversitat funcional en el seu espectre més comú. Cada

persona és diferent i pot estar ubicades en nivells de competència molt

diversos. Però tot i així hi ha algunes consideracions genèriques que cal

tenir en compte per si apareixen en un major o menor grau:

Dificultats en el control de l’atenció, estratègies per memoritzar i per

recuperar la informació.

Dificultats per identificar els aspectes rellevants de la informació.

Dificultats per simbolitzar.

Dificultats d’abstractació.

Dificultats per generalitzar allò que aprenen o incorporen.

Dificultats en les estratègies per a la resolució de problemes

Dificultat en el l’ús del llenguatge discursiu.

Limitacions en les habilitats pragmàtiques avançades de la

conversa.

Dificultats en la comprensió d’estructures discursives complexes.

Dificultats en la comprensió del llenguatge figuratiu.

Dificultats en els processos d’anàlisi.

Dificultats en els processos de síntesi.

Algunes dificultats articulatòries.

Dificultats en el ritme de la parla o afectacions en la claredat

discursiva.

Inhibició en l’ús del llenguatge oral.

Limitacions en el nivell de lectoescriptura.

En relació al desenvolupament i definició d’un codi de bones pràctiques

comunicatives en relació a l’atenció i inclusió de treballadors i treballadores

amb diversitat funcional. Aquest codi hauria de ser elaborat amb la participació

de l’equip d’assessorament en les àrees d’activitat amb major presència de

persones amb diversitat funcional i responsables de les diferents àrees

transversals que incideixen amb la seva activitat en la participació del nostre

col·lectiu de referència. Considerem que el codi ha de considerar aspectes

relacionats amb:

Les consideracions en relació a les finalitats organitzatives, els seus

principis i valors, posats en relació a la participació de tots els

treballadors i treballadores.

Les consideracions en relació a la conceptualització de la Diversitat

Funcional.

Les consideracions en relació als principis relacionats amb la igualtat

d’oportunitats i la no discriminació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

7

Les consideracions en relació als principis relacionats amb

l’accessibilitat universal, com ara:

Que els canals i processos comunicatius han de respondre a les

necessitats de tota la diversitat de persones que accedeixen.

Que el seu disseny ha de permetre l’accés a l’amplia diversitat

d’interessos i nivell de competència individual.

El seu accés ha de resultar factible i funcional ja en el seu inici,

sense fer distincions segons el grau d’experiència en el seu accés o

coneixement previ del seu funcionament.

El procés comunicatiu o la eina a través de la qual es realitza, han

de respondre a la seva finalitat. Si ho fan de manera incomplerta o

responen a altres finalitats no previstes cal que sigui revisat.

El procés comunicatiu o l’eina a través de la qual es realitza, han de

donar resposta adequada a les finalitats informatives que tingui en

relació a les possibilitats de a qui va dirigida i els seus interessos.

El sistema comunicatiu ha de ser prou obert i flexible com per

permetre reajustaments en el seu disseny i disposició.

Els sistema, procés i format comunicatiu ha de permetre la

incorporació de suports i ajudes tècniques.

Ha d’estar disposat en un format temporal, espaial i organitzatiu

adequat a les necessitats del col·lectiu a qui va destinat.

Consideracions en relació a les bones pràctiques en les pautes

comunicatives, com ara:

Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat dels canals i

suports comunicatius, i fer-ho en relació a les necessitats,

interessos i possibilitats dels diferents destinataris i destinatàries.

Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en

el moment de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar

la resposta.

Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les

interaccions comunicatives, alhora que també en el procés total per

satisfer la demanda o intenció de l’intercanvi comunicatiu.

Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que

expressa rebuig, impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.

Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la

presència d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat

funcional.

Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.

Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i

contacte físic que tenim amb la resta de persones.

Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la

diversitat, que eviti comparacions amb suposades categories

considerades “normals” i que es centri en la persona i no en les

seves condicions.

Evitar referències de caire descriptiu que siguin sensacionalistes,

negatives, compassives o que facin una atribució de fragilitat i

dependència.

Oferir suports però esperar a què a quests siguin acceptats, abans

de disposar-los efectivament.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

8

Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls.

Utilitzar estratègies comunicatives que facilitin la comprensió.

Facilitar l’accessibilitat als dispositius tecnològics, de manera que

no es requereixin excessius coneixements previs.

Disposar els suports tecnològics de manera que les seves funcions

bàsiques possibilitin un accés molt intuïtiu.

Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical

bàsica.

Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes,

sigles o perifrasis complexes.

Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions,

imatges i gràfics sempre que sigui adequat i possible.

B. En relació als canals comunicatius.

1. Comunicació impresa.

Es tracta de tota aquella documentació i publicacions impreses que la Federació

adreça a la seva afiliació o aquelles persones que tenen responsabilitats de

representació col·lectiva en centres de treball. Donat que les persones amb diversitat

funcional a qui ens adrecem en la nostra proposta ho són en qualitat d'alguna

d'aquestes dues condicions, cal fer notar que se'ls adreça la informació en format

imprès que s'adreça al conjunt de les persones a qui va dirigida. És a dir, que en

participen del seu accés en les mateixes condicions que la resta de persones sense

aquestes característiques, de manera que no acostumen a contenir consideracions o

adaptacions específiques en relació a dificultats concretes d'accés per raó de

necessitats en l'àmbit comunicatiu. Reben, per tant, la mateixa documentació i en el

mateix format que la resta de persones a qui va adreçada.

De manera genèrica, es tracta de revistes informatives sobre l'actualitat social i laboral

que edita la Federació o el mateix sindicat en la seva estructura federal.

Altres publicacions que s'adrecen fan referència a manuals o tractats en relació a

temes d'acció sindical, tant relacionats amb el coneixement del context, drets i

responsabilitats vinculades a la representativitat, com en relació a temes diversos

informatius, de reflexió o divulgació:

Manuals i Guies per a delegats i delegades sindicals.

Actualitzacions de l'Estatut del Treballadors i treballadores, negociació

col·lectiva,...

Legislació i normativa diversa: llei d'igualtat, conciliació vida familiar i laboral,

legislació educativa, normativa d'inclusió, reforma mercat de treball, seguretat

social, jubilació, formació laboral,...

Material divulgatiu en relació a la política social, la reivindicació col·lectiva, la

reivindicació laboral o social, la Salut i Prevenció Laboral,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

9

També se'ls adrecen publicacions que a manera de fulls volants de caire general i

adreçats a tota l'afiliació del Sindicat o de la Federació ofereixen informacions puntuals

relacionats amb temes d'actualitat vinculats a l'acció sindical, com ara convocatòries

de vaga, d'assemblees, de concentracions, de manifestacions, de posicionaments en

relació a temes laborals o socials,...

Finalment també se'ls adrecen fulls volants relacionats amb el seu àmbit laboral

específic. Aquests full amb informacions específiques, com ara convocatòries

d'assemblees de sector o informacions concretes relacionades amb el seu àmbit,

donada la seva especificitat, sí que inclouen en la seva intenció i disseny incorporar

adequacions específiques dirigides a les persones amb diversitat funcional. Aquestes

generalment tracten d'usar un llenguatge més planer, explicar conceptes novedosos o

complexes i recollir de manera significativa algunes informacions més rellevants.

En tot cas ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a

considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:

Pel que fa a les revistes cal considerar que aquestes s’adrecen a un ampli

espectre de públic, la qual cosa condiciona els continguts. En aquest sentit, cal

tenir present que aquelles que s’adrecen al conjunt de l’afiliació fan referència a

temes d’interès general, mentre que en aquelles específiques de la Federació

d’Educació el grup majoritari al qual va dirigit és el de l’afiliació de les diferents

seccions d’Ensenyament, mentre que altres sectors d’activitat compten amb

una molt menor representació sobre el total. Aquest és el cas de les persones

representades en la secció sindical de Centres Especials de Treball. Tracta

d’incidir en el contingut és una acció fora de l’abast d’aquesta proposta, però sí

que pensem seria factible incorporar uns petits ajustos que permetessin un

major aprofitament per part d’aquest col·lectiu i una major motivació per

accedir-hi:

El sumari o índex sovint només fa referència al títol de la secció que

refereix, amb algun subtítol que fa referència a continguts d’aquesta

secció. Pensem que es podrien incorporar millores relacionades amb

una identificació més clara del tipus de contingut al qual fa referència,

alhora que el subtítol hauria de fer una referència més descriptiva.

Alguns àmbits temàtics haurien de fer referències més àmplies i

inequívoques, com ara especificar a quina categoria concreta i

contextualitzada ens referim quan les classifiquem com a “Territori”,

“Sector”, Política”, “Entrevista”, etc. La identificació de les pàgines en les

quals està ubicat cada contingut haurien d’explicitar-se més i no només

remetre a una indicador numèric, alhora que el número de pàgina

s’hauria d’identificar amb major claredat en el conjunt ed cada pàgina.

En general trobem adequat que cada secció o article s’iniciï amb el

titular, el qual s’hauria de correspondre amb exactitud al referit a l’índex.

Igualment trobem adequat que s’iniciïn amb una indicació corresponent

a alguna conclusió o novetat a la qual faci referència, però en molts

casos haurien d’incloure un glossari de conceptes, expressions,

tecnicismes, etc, i algunes conclusions amb les idees claus, separades

unes d’altres i seqüenciades; és a dir, sense adoptar de nou un format

discursiu. Entenem que hi ha un seguit de recursos literaris i de redacció

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

10

que ajuden a construir el discurs, però les conclusions haurien de ser

clares, discursivament senzilles i en el llenguatge més natural possible.

Es pot suggerir que alguns temes claus per diversos col·lectius concrets

(persones grans, dones, immigrants, aturats, diversitat funcional,...)

s’identifiquin de manera explícita com a contingut d’interès en el mateix

sumari.

Les referències al col·lectiu amb diversitat funcional haurien de rebre el

mateix tractament que d’altres d’específics sobre els quals s’ha

normalitzat fer-ne referència en contextos determinats com a col·lectius

específics als quals afecta de manera singular el contingut, com ara en

temes socials, prevenció, economia,...

S’hauria d’anar incorporant progressivament el concepte de Diversitat

Funcional en els àmbits laborals, culturals i socials, restringint el de

discapacitat als àmbits de salut o Serveis Socials quan es faci referència

a condicions operatives i no a condicions de les persones.

En general es consideren adequats el tamany i estil de lletra, així com

el contrast entre aquestes i el fons, però en algunes ocasions s’abusa

del fons en vermell o negre. Seria desitjable limitar-ho a colors pastel,

cremes o grisos). En totes els articles i continguts s’hauria de mantenir

la jerarquia visual en relació a la verticalitat, de manera que es

seqüenciï clarament la informació des de la cantonada esquerra

superior a la cantonada inferior esquerra, ja que de vegades aquest

seqüència s’altera o s’interposen quadres de text.

Les fotografies i esquemes s’haurien de subtitular especificant

clarament el contingut al qual fan referència, així com explicacions per a

la seva interpretació, especialment en casos de taules, esquemes i

gràfics. Alhora haurien d’estar clarament relacionats amb el contingut

proper i fer-ne referència explícita en el redactat quan aquest

complementi la informació o la contextualitzi. En cas d’agrupar diferents

imatges relatives al contingut però no explícitament referenciades ni

ubicades en el context al qual fa referència s’haurien d’incorporar

explicacions complementaries per facilitar la seva identificació i relació.

En relació als manuals i guies diverses, considerem que allò més factible és

generar-ne de paral·lels adreçats a aquest col·lectiu específic, sense treure que

rebin i tinguin accés al material ordinari de referència adreçat al conjunt de

l’afiliació. Aquestes guies o material paral·lels haurien de contenir les

referències bàsiques al contingut genèric i fer-ho de manera clara, transparent,

sense tecnicismes i conceptes especialitzats -o fer-ne una explicació

complementaria en cas de resultar ineludibles-, seqüenciats, amb exemples i

contextualitzacions probables i orientacions operatives sobre la funcionalitat de

cada contingut en relació a la seva utilitat sindical i representativa. Ens

imaginem uns materials breus, ens els quals és fàcilment identificable el seu

contingut i en els quals aquests es seqüencien en funció de la seva temàtica i

aplicació en la pràctica, per exemple. Quins drets tinc en relació a la informació

que m’ha de donar la gerència de la meva entitat?, Quin crèdit horari tinc?,

Quines aportacions novadores fa tal o qual llei?, què haig de fer en cas

d’accident laboral en el meu centre de treball?... Per altra banda, aquests

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

11

manuals paral·lels haurien de respectar les condicions i facilitats d’accessibilitat

que ja hem definit en l’apartat anterior.

Pel que fa als fulls volants, aquests acostumen a ser un llarg desenvolupament

que condensa en el seu contingut un munt enorme de referències, reflexions,

indicacions, descripcions,... Entenem que això és difícil de canviar en tots els

casos, però com a mínim s’haurien de garantir tamanys, tipus de lletra i

contrastos accessibles, identificar clarament en el títol a què fa referència,

sense figures retòriques o estilístiques que dificultin la seva interpretació,

identificar clarament a quin o quins col·lectius s’adreça, explicitar amb claredat

quina és la seva finalitat (informar, convocar a reunions, vaga, assemblees,...),

incorporar un glossari sobre els tecnicismes o conceptes especialitzats

identificats en el contingut com a redirigits vers aquest aclariment

complementari, incorporar unes conclusions amb les idees principals

formulades de manera clara i precisa, que s’identifiqui amb claredat el lloc i

hora de la convocatòria, si és el cas, i que expliciti amb claredat quina és la

resposta que espera generar: assistència, participació, reflexió,...

Aquestes orientacions pensem que també són generalitzables als fulls volants

de la secció sindical específica. En tot cas, acostumen a ser més accessibles

donada la sensibilitat inicial pel col·lectiu al qual fem referència, però tot i així

s’haurien de sistematitzar algunes consideracions més o menys estables, com

ara que indiqui a quin col·lectiu va dirigit (per exemple, treballadors i

treballadores de Centres Especials de Treball, o Delegats i Delegades de

centres d’atenció a persones amb diversitat funcional, o...), indicar quin és

l’àmbit temàtic (per exemple, negociació del Conveni Col·lectiu, situació del

sector pels ajustos pressupostaris –millor dir per retallades-, ...), Oferir un títol

el més descriptiu possible (per exemple, “Noves propostes en els permisos

retribuïts, la Generalitat retallada la subvenció als Centres Ocupacionals”,...),

explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més clarament

possible i fent referència als elements essencials i en un llenguatge planer, fer

referència a la finalitat del documents (per exemple, convocar a una

assemblea), explicitar quins temes es tractaran i de quina manera en un format

seqüencial (per exemple, “cal que entre tots i totes fem propostes sobre quins

permisos retribuïts volem, cadascú i cadascuna pot explicar de quins permisos

gaudeix al seu centre i quins li voldria tenir, explicarem quins permisos tenen

en sectors similars al nostre, decidirem junts i juntes quins permisos

incorporem a la nostra proposta de Conveni”,...), explicitar clarament què cal fer

després de la recepció d’aquest document (per exemple, que assisteixis a

l’assemblea, que ho comuniquis als teus companys i companyes, que confirmis

per telèfon, que ho pengis al taules informatiu,...), explicitar clarament on, quan

i amb qui, i finalitzar explicant de manera breu i clara perquè aquest full i la

seva recepció és important (per exemple, “està en joc que puguem anar al

metge en horari laboral i que ens continuïn pagant aquestes hores com

laborables”).

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

12

2. Comunicació verbal.

Donat que aquest canal és en el que es produeix la interacció presencial, és aquell

àmbit en el qual es fan més explícites les dificultats i necessitats, tant de l’ interlocutor

com de l’emissor. Alhora, també és aquell context on es fan els majors esforços

d'adaptació a les característiques individuals de cada un. Tot i així, també requereix

d'adequació, per la qual cosa valorem és important distingir les diferents situacions que

inclou aquest canal. És en aquest canal on es fan més evidents tant les necessitats

com els esforços per oferir suport, ja que acostumen a ser conduïts per la persona que

se'n responsabilitza de l'atenció a la majoria de persones amb diversitat funcional en

aquesta Federació

1.1. Espais d’assessorament presencial.

Fa referència a aquelles converses informals que s'articulen en funció de les

demandes d'assessorament per part de les persones amb diversitat funcional, per raó

de la seva condició d'afiliats o per raó de la seva condició de delegats i delegades de

personal, o bé que poden ser requerides per la responsable d'acció sindical per tal de

fer-ne un seguiment de la representativitat col·lectiva en els centres on aquestes

persones ostenten representativitat. Es tracta de reunions de naturalesa molt diversa

en la qual es plantegen necessitats individuals o col·lectives relacionades amb l'àmbit

laboral. En aquestes s'acostumen a fer més evidents les dificultats i limitacions en

relació a les habilitats requerides.

Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en

relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:

Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat d’aquest canal i fer-ho en

relació a les necessitats, interessos i possibilitats dels diferents destinataris i

destinatàries.

Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en el moment

de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar la resposta, com ara a

qui es dirigeix, quina és la demanda, quines són les necessitats de suports,

quines ajudes es poden oferir, quins complements o quins canals

complementaris afavoririen un major ajustament a la resposta.

Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les interaccions

comunicatives, alhora que també en el procés total per satisfer la demanda o

intenció de l’intercanvi comunicatiu.

Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que expressa rebuig,

impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.

Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la presència

d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat funcional.

Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.

Oferir possibilitats de repetir explicacions de manera alternativa, ampliar-les o

contextualitzar-les

Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i contacte físic que

tenim amb la resta de persones.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

13

Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la diversitat, que

eviti comparacions amb suposades categories considerades “normals” i que es

centri en la persona i no en les seves condicions.

Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls, aportant complements

gestuals que ho evidenciïn i figures retòriques que ho facilitin

Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical bàsica.

Preferiblement utilitzar verbs en temps d’indicatiu.

Seqüenciar els continguts en conjunts ben estructurats i curts.

Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes, sigles o

perifrasis complexes.

Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions, imatges i gràfics

sempre que sigui adequat i possible.

Tancar amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es

responsabilitza de les accions que se’n desprenguin, quins són els passos

següents i com verificarem o reconduirem el fet amb posterioritat (ens tornarem a

trobar, et truco d’aquí tres dies,...)

Oferir suports complementaris: documentació, assessorament extraordinari,

suport telefònic, contactes, derivacions,...

1.2. Espais d’assessorament telefònic.

Fa referència a aquelles converses informals que com en el primer cas s'articulen com

a demandes d'assessorament o de seguiment, però en aquest cas es realitzen a

través de comunicacions telefòniques, per la qual cosa cal valorar i incorporar les

especificitats d'aquest canal.

És aquest un canal que permet la seva permanent disponibilitat en el temps, la qual

cosa augmenta la capacitat d’autonomia i l’autodirecció en la iniciativa per iniciar

interaccions i organitzar-les segons criteris personalitzats. A més, les noves

aplicacions i possibilitats permeten accedir a altres recursos, com ara la missatgeria

instantània, el Xat, la geolocalització o la videoconferència, la qual cosa afavoreix la

major diversitat d’opcions adaptatives i interfícies de suport. També permeten la

personalització de diverses opcions de configuració en funció de preferències i

disponibilitats personals, com ara el tamany de caràcters, el contrast de pantalles, el

volum, complements d’avís de trucades, respondre amb diverses tecles, marcació per

veu, cerca per veu, gestió de funcions per veu, lectors de veu sobre la pantalla, mans

lliures o accessoris que facilitin l’accessibilitat connectats directament o per Bluetooth.

Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en

relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:

A les persones amb diversitat funcional se’ls ha de donar a conèixer amb

claredat a qui s’han de dirigir en funció de les necessitats, en quin número

localitzar-los, els horaris i procediments com si cal enviar prèviament un

missatge de text o definir el motiu, identificar el contingut essencial, si cal

esperar retorn de la trucada,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

14

Caldria formular un petit manual de bones pràctiques bàsic amb aquestes

instruccions.

Les persones responsables de l’assessorament per aquest canal haurien de

disposar de terminals que permetessin l’ús d’aplicacions diverses més enllà de

les estrictament telefòniques.

Es poden elaborar petites píndoles formatives que serveixin per a tots dos

interlocutors a l’hora d’introduir i facilitar l’ús funcional d’opcions de veu,

videoconferència, xats, alertes, agendes, sms i ús de complements com

adjuntar imatges, gràfics o arxius diversos de text, veu, vídeo, adreces web,

enllaços, trucades a diversos,...

En alguns casos es podria articular la creació de grups per a xats i missatgeria

instantània, la qual cosa implica definir instruccions específiques d’ús.

Les persones que ofereixen aquest assessorament haurien de tenir prèviament

elaborat un esquema de treball comunicatiu per facilitar l’accés a la demanda i

ajustar la resposta: qui es dirigeix, a qui es vol dirigir, quin és el tema, quina és

la demanda, quina resposta espera, què necessita per operativitzar-la, quins

complements li pot oferir (imatges, esquemes, documents,...), quines

aplicacions complementàries afavoririen un major ajustament de la resposta,...

Considerar que en principi només es té accés a la informació verbal i que per

tant no són percebuts els complements o continguts gestuals i expressius. Cal

definir clarament de manera verbal aquests contingut: estic pensant..., estic

preocupada..., estic enfadat amb... etc.

Ser molt curosos i curoses amb el to i l’expressió oral ja que només aquesta és

la que aporta informació, de manera que utilitzarem un to amable, correcte,

clar, que expressi interès i grat per la conversa, respectuós, inclusiu i que no

pugui portar a pensar a l’ interlocutor o interlocutora en impaciència,

incomoditat, rebuig o superioritat.

Utilitzarem estratègies de comprovació de la comprensió i tancarem amb un

resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es responsabilitza de les

accions que se’n desprenguin, quins són els passos següents i com verificarem

o reconduirem el fet amb posterioritat.

Utilitzarem les mateixes estratègies que en la comunicació presencial: missatge

clar i pausat, explicacions complementàries, exemples, contextualitzacions,

llenguatge natural, estructura gramatical bàsica,...

Hem de donar més temps a la interacció comunicativa, ja que probablement el

processament i elaboració de la informació per aquesta via també ho requereix

al no comptar amb altres informacions contextuals.

Aportar, en cas necessari i possible, arxius complementaris: imatges, enllaços,

esquemes, text, geolocalitzacions,...

Oferir expressions orals que manifestin el manteniment del nostre interès i

atenció: assentiments verbals, preguntes, confirmacions, expressions

retòriques,...

Evitar més que mai tecnicismes i conceptes especialitzats.

Oferir la possibilitat de recollir el contingut de la conversa i els acords presos o

conclusions en algun format textual o gràfic que es pugui adreçar amb

posterioritat en paper, missatge de text, correu electrònic,...

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

15

1.3. Espais de comunicació en grup.

Es tracta d'assemblees o reunions de treball en les quals s'aborden el tractament de

qüestions relacionades amb el sector, com ara la negociació dels convenis, o bé en les

quals s'estableixen continguts a abordar, treballar i definir col·lectivament en relació a

diversos temes i àmbits relacionats amb l'àmbit laboral específic. En aquestes

trobades, assemblees o grups de treballs, les persones amb diversitat funcional

participen de la convocatòria que agrupa a la resta de persones sense aquesta

diversitat, de manera que, sense menysprear la seva natura inclusiva, sovint deixa

exposat a aquest col·lectiu a les seves limitacions i necessitats sense cobrir, de

manera que només es disposen suports de manera intuïtiva però poc formalitzats i

contrastats, la qual cosa limita les possibilitats de participació efectiva d'aquestes

persones.

Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en

relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats i que es poden

afegir a les consideracions de l’apartat anterior:

Les persones sense diversitat funcional que en participen conjuntament amb

aquest col·lectiu haurien de conèixer la caracterització que s’assumeix des de

l’Organització en relació a la conceptualització de la Diversitat Funcional, els

seus principis inclusius i els principis de bones Pràctiques que ha formulat.

Les persones sense diversitat funcional haurien de conèixer que estan

acompanyades de persones amb diversitat funcional, que ho estan en

condicions d’igualtat i que es posa en rellevància aquesta participació.

Les persones que s’incorporen per primer cop s’haurien de posar en relació

amb els components del grup de treball o discussió.

S’explicitaran clarament els continguts que integren l’ordre del dia, els

procediments per tractar-los i discutir-los, així com les finalitats d’aquest

tractament.

La persona que condueix aquestes reunions, generalment la o el responsables

de l’assessorament del col·lectiu, moderarà i modularà les intervencions en

funció de les necessitats del conjunt en general i de les persones amb diversitat

funcional en particular.

Així mateix, moderarà els temps d’interacció i oferirà espais per a la participació

d’aquells i aquelles que requereixen de més temps per processar la informació.

Oferirà pautes per tal que les persones que interaccionin comunicativament

amb el conjunt mantinguin un ritme adequat i una exposició el més clara

possible.

Oferirà exemples, ampliacions, complements o contextualitzacions sobre el

contingut exposat per altres que consideri en funció de les necessitats del

col·lectiu, o en tot cas les demanarà explícitament i amb claredat a qui està

comunicant.

Demanarà o oferirà explicacions alternatives a formulacions amb una càrrega

excessiva d’abstraccions.

Demanarà o oferirà explicacions complementàries a tecnicismes o continguts

especialitzats.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

16

Oferirà informacions complementaries i contextualitzadores a les intervencions

de persones amb diversitat funcional per tal de facilitar la comprensió del

conjunt, o en tot cas ho demanarà o oferirà a aquest interlocutor.

Oferirà reforços positius a la participació de les persones amb diversitat

funcional, tant per aquesta com per vehicular el reconeixement de la resta.

Oferirà alternatives a expressions no inclusives, excessivament adequades,

infantilismes, inadequades o inapropiades.

Tancarà amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es

responsabilitza de les accions que se’n desprenguin i quins són els passos

següents.

3. Comunicació per correu electrònic.

Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar

en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:

Indicar a quin col·lectiu va dirigit.

Indicar clarament àmbit temàtic.

Oferir un títol el més descriptiu possible.

Explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més

clarament possible i fent referència als elements essencials i en un

llenguatge planer, fer referència a la finalitat del missatge.

Explicitar quins temes s’aborden, en un format seqüencial

Explicitar clarament què cal fer després de la recepció del missatge.

Explicitar clarament on, quan i amb qui en cas de convocatòries.

finalitzar explicant de manera breu i clara perquè el missatge és important i

en què els afecta la informació continguda.

Fer referència explícita als arxius adjunts que pugui contenir, així com al

seu contingut, finalitat i relació amb el cos del missatge.

Oferir la possibilitat de demanar aclariments i informacions

complementàries, tant en relació al contingut com en relació a aspectes

tècnics relacionats amb la gestió del missatge o els arxius adjunts.

4. Accessibilitat web

L’ús generalitzat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet

consolidat, fins al punt que la seva accessibilitat i ús és un indicador d’inclusió. Sigui

com sigui, no hi ha dubte de la seva creixent importància com a mitjà en la mediació

comunicativa i el processament de la informació; i com a tal, des de la nostra

perspectiva, ho considerem un suport a l’activitat comunicativa i no pas una finalitat en

ella mateixa. Això ens remet directament al problema de l’accessibilitat, donat que

sense aquesta adaptació en els casos que sigui necessària perd aquest potencial que

li hem atorgat com a suport.

L’ús de les TIC permet la introducció de noves oportunitats en aquestes parcel·les

comunicatives, informatives i relacionals, de manera que contribueix a les finalitats

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

17

d’oferir una resposta comunicativa adaptada a les necessitats i característiques dels

diferents subjectes, sempre i quant el seu accés sigui possible.

És més, considerem que les limitacions i dificultats en aquesta accessibilitat

restringeixen les oportunitats de participació, de manera que llavors el que fa és

promoure noves formes d’exclusió.

En conseqüència, davant les persones amb diversitat funcional ens hem de plantejar si

és possible que accedeixin en les mateixes condicions i oportunitats d’interacció i

rendiment.

No hi ha dubte – i en som conscients – que no només influeixen els factors tècnics

d’accessibilitat, sinó també d’altres com les limitacions en la disponibilitats de

l’equipament tecnològic, l’insuficient o inadequat suport en l’aprenentatge del seu ús, la

manca de motivació o la correlació entre diversos d’aquests factors. Sigui com sigui, el

nostre objecte es restringeix a la identificació de les barreres per a l’accessibilitat en la

disposició dels continguts tecnològics que ens pertoquen, així com l’eliminació

d’aquests elements.

En el present treball ens podem centrar en algunes orientacions genèriques a

considerar en relació a les possibilitats identificades en els destinataris i destinatàries

valorats i valorades. Les dificultats evidenciades les podem relacionar emb les

barreres d’accessibilitat en els següents aspectes genèrics:

Dificultats per orientar-se en la web, per identificar adequadament l’objecte de

cerca desitjat i per, un cop accedit a aquest contingut, retornar a les pàgines

d’inici, tant d’àrees d’activitat com la genèrica.

Sobrecarrega d’informació que dificulta centrar l’atenció en l’objecte de cerca.

Dificultats en la identificació dels elements interactius de les successives

pàgines i en altres dificultats per sobrecàrrega en la presència d’aquests

elements.

Dificultats per identificar elements de suport disposats en la pàgina i

insuficiència generalitzada d’aquests. El seu accés els resulta difícil sense el

suport d’altres persones amb major coneixement.

Per tant entenem que la nostra orientació ha d’anar dirigida vers promoure canvis

d’accessibilitat relacionats amb:

Estudiar la possibilitat de crear un entorn paral·lel més accessible i simplificat

en el qual es prioritzi la informació essencial.

L’oferta inicial és excessivament àmplia i la seqüència de seccions i

subseccions és massa diversificada. Les seccions han de ser més clares i estar

agrupades per continguts bàsics.

Millorar la navegació lineal. S’haurien d’incorporar en cada pàgina

comandaments d’acció que retornin a l’inici de la web i a l’inici de la pàgina.

Els menús, tant de navegació com d’enllaços transversals, han d’estar sempre

ubicats en la mateixa localització en cadascuna de les fases.

S’haurien d’identificar amb claredat els enllaços que s’obren en finestres noves,

els quals s’haurien de restringir només a webs diferents, mentre que els

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3

P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán

18

enllaços que facin referència al mateix contingut de la web s’haurien d’obrir en

la mateixa pàgina.

El llenguatge ha de ser natural i descriptiu.

El cercador ha d’oferir solucions alternatives, però alhora restringides en

quantitat i oferir només aquelles més rellevants.

Els enllaços han de ser clarament identificables. En cas d’optar per un entorn

paral·lel aquests s’haurien de restringir a les opcions més comuns i rellevants

relatives a l’àmbit sindical específic o les àrees transversals més directament

vinculades, les quals al seu torn han de donar accés a les opcions de contingut

relatius a l’àrea d’activitat comuna de les persones amb diversitat funcional.

Aquest entorn paral·lel hauria també de ser clarament identificable i restringit a

àrees d’interès també en la web de formació.

En algun cas s’haurien d’incorporar elements de recolzament de tipus auditiu.

S’ha de situar i identificar amb claredat les opcions per canviar el tamany de la

fonts i opcions de contrast ubicats en la mateixa pàgina.

Fer ús de textos alternatius que descriguin les funcions bàsiques dels elements

visuals.

Identificar amb més claredat els enllaços i fer ús de textos alternatius que

identifiquin la direccionalitat d’aquests.

Incloure consignes i opcions clares que dirigeixin vers l’atenció presencial.

Incloure en els continguts més rellevants i estratègics imatges, esquemes,

interfícies gràfiques, esquemes, vídeos,...

Evitar scrollings. Tota la informació hauria d’estar present i tampoc hauria de

ser necessari utilitzar barres de desplaçament.

Evitar textos que es desplacen, animacions o parpellejos.

Caldria estudiar si algunes opcions bàsiques, com ara l’accés a entorns

paral·lels o continguts essencials, podrien estar recolzades en sistemes

alternatius o augmentatius de comunicació, o altres recolzaments diferents de

comprensió.

Evitar l’aparició d’elements emergents que no siguin requerits per la persona

que interactua, i en tot cas identificar clarament aquestes opcions no presents.

Algun procés formatiu o suport informatiu que orienti a aquests interlocutors en

l’ús de l’espai d’afiliació.