Propostes d'assessorament
-
Upload
joan-martinez-abellan -
Category
Documents
-
view
252 -
download
16
description
Transcript of Propostes d'assessorament
Joan Martínez Abellán
Universitat Oberta de Catalunya
Desembre de 2012
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A
LES ORGANITZACIONS
PROPOSTES
D’ASSESSORAMENT
Propostes per a la millora de l’accessibilitat als
canals comunicatius, estratègies metodològiques i
suports per a la comprensió significativa de la
informació
FASE 3 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
1
Contingut.
PRESENTACIÓ. ............................................................................................................... 1
EL PROCÉS COMUNICATIU. ........................................................................................... 2
PROPOSTES D’ADEQUACIÓ. .......................................................................................... 4
A. En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional. ................................................ 4
B. En relació als canals comunicatius. ......................................................................................... 8
1. Comunicació impresa................................................................................................................... 8
2. Comunicació verbal. ................................................................................................................... 12
1.1. Espais d’assessorament presencial. ......................................................................... 12
1.2. Espais d’assessorament telefònic. ............................................................................ 13
1.3. Espais de comunicació en grup. ................................................................................ 15
3. Comunicació per correu electrònic. ........................................................................................ 16
4. Accessibilitat web ....................................................................................................................... 16
PRESENTACIÓ.
Aquest document només pretén ser una primera aproximació que posi en relació les
necessitats i dificultats detectades pel que fa a l’accés de les persones amb Diversitat
Funcional amb les característiques bàsiques dels canals comunicatius analitzats, els
quals es corresponen amb els de major ús per part d’aquest col·lectiu entre els que es
disposen des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, tant
pel que fa a aquells d’àmbit específic com per aquells d’àmbit general de tota
l’organització sindical que es posen també a disposició de l’afiliació de la Federació.
D’aquesta manera, aquestes propostes han de ser considerades un guió orientatiu,
encara que pensem que fonamentat, en relació a un posterior desplegament
metodològic que permeti articular els suports definits dins els diferents canals i
seqüències comunicatives, de manera que aquestes permetin el seu desplegament
efectiu.
Donat que el procés de Pràcticum, condicionat per la temporalitat de la presencialitat
establerta no permet el desplegament en la seva totalitat del projecte proposat, aquest
es tanca amb les presents orientacions. Tot i així, donada la nostra particular tasca de
suport i col·laboració estable amb la Federació d’Educació de Comissions Obreres,
mantindrem aquesta activitat fins a completar el procés. La proposta és completar el
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
2
procés amb data màxima de 22 de febrer de 2012. És aquesta una decisió acordada
amb el conjunt de responsables de la Federació que han donat cobertura al nostre
projecte de Pràcticum, tant en el seu aspecte més formal com en la pràctica.
En tot cas, la nostra particular inquietud per facilitar la participació de col·lectius
diversos amb diversitat funcional en òrgans de representació col·lectiva d’àmbit laboral
i vinculades a una opció ferma per la seva autonomia, autodirecció i autodeterminació,
és també una opció compartida pels i les responsables de la Federació d’Educació, la
qual cosa ens ofereix garanties de què les adequacions proposades seran valorades
en profunditat i incorporades al funcionament ordinari en la mesura del possible.
EL PROCÉS COMUNICATIU.
Les persones amb diversitat funcional poden presentar determinades característiques
en el funcionament intel·lectual que deriven en les corresponent necessitats que es
mostren en les habilitats adaptatives. Entre aquestes habilitats adaptatives poden
presentar una major o menor intensitat en quant a dificultats en les habilitats incloses
en la comunicació. Cal centrar, doncs, de quina mena d’habilitats estem parlant: ens
referim a la capacitat per transmetre i comprendre informació a través de diferents
canals simbòlics, com ara el llenguatge parlat o escrit, o no simbòlics, com ara el
llenguatge corporal, expressiu o gestual.
Aquestes habilitats i necessitats derivades no es presenten de manera aïllada, sinó
que afecten i interaccionen amb altres necessitats que es poden presentar en la
participació o la interacció social, les quals condicionen tot sovint el grau de
participació de la persona en els diferents contextos i situacions socials.
Aquesta ens sembla una consideració molt important, ja que en contextos socials
generalment les oportunitats de participació es condicionen al nivell de funcionament
de la persona, la qual cosa al seu torn limita l'accés a rols socials reconeguts i valorats.
Retornem, doncs, de nou a la interacció entre les pròpies disposicions i les exigències
del context com el fet rellevant que defineix les capacitats, de manera que la clau torna
a estar en la disposició de recursos i suports, i l'accessibilitat d'aquests, per tal que
sigui possible aquesta participació.
Al seu torn, aquesta participació i interacció social condicionarà en major o menor
mesura les oportunitats per accedir a espais de vida social i comunitària significatius i
la percepció de l'espai i rol que ocupa en funció de les activitats funcionals i
significatives que desenvolupi en aquest i del grau d'autonomia, presa de decisions i
control que tingui sobre l'entorn.
Podem caracteritzar el procés comunicatiu com aquell en el qual es produeix una
interacció amb la intencionalitat de transmetre o comprendre una idea, una informació,
una emoció, una demanada o una necessitat. En el cas que ens ocupa és possible
que el destinataris puguin requerir algun tipus de mediació extra per assolir l'objecte de
la comunicació.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
3
En l'esquema habitual, el procés comunicatiu requereix de la interacció, l'intercanvi de
contingut comunicatiu, de la interpretació i comprensió del missatge que s'intercanvia i
d'un mitjà a través del qual sigui possible comunicar de manera efectiva. En el nostre
cas és possible que a més es requereixin determinades adaptacions o suports en un o
diversos elements d'aquest procés comunicatiu.
Esquema del cicle comunicatiu, en el qual és probable que es requereixin suports
específics en cadascuna de les seves fases i en relació al seu conjunt.
Un cop situat aquest esquema, distingim entre la comunicació verbal i la no verbal. En
aquest sentit, malgrat en la nostra proposta d'assessorament es puguin fer referències
al llenguatge corporal, donada la seva incidència relacional en els processos de
comunicació presencial i el seu pes en el conjunt de la interacció comunicativa i en la
intencionalitat i percepció d'aquesta, ens centrarem en la verbal, considerant aquesta
com el conjunt de sistemes i processos orals i escrits a través dels diferents mitjans
definits en la nostra proposta. No hi ha dubte que la comunicació escrita presenta una
major complexitat donat que a les característiques del llenguatge, ja present en la
comunicació oral, s'afegeix la que aporten els sistemes de codificació i representació
gràfica.
Es requereix, doncs, de la valoració dels canals comunicatius de referència, de
manera que aquest coneixement, juntament amb la detecció de les necessitats
comunicatives dels subjectes de la nostra proposta i les dificultats d’accés amb les
quals es troben els responsables d'aquesta comunicació a través de diferents canals i
responsabilitats, la que ens donarà en la interacció dels tres eixos les necessitats no
cobertes i les propostes de millora que se'n poden fer en relació a aquest àmbit.
De fet, tota la proposta que hem definir de Pràcticum cerca de caracteritzar aquests
tres eixos, de manera que és en aquesta tercera fase quan els posem en relació.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
4
PROPOSTES D’ADEQUACIÓ.
A. En relació a la caracterització de la Diversitat Funcional.
Malgrat el Sindicat en general i la Federació en particular mantenen entre els seus
referents d’inclusió a les persones amb diversitat funcional i que les consideracions a
aquest col·lectiu s’incorporen als diferents àmbits d’actuació de la seva activitat, ja
hem comentat en alguna ocasió que aquesta incorporació sovint és més conceptual
que efectiva, en el sentit que sovint aquest col·lectiu és més objecte de les accions
reivindicatives i activitat política o social que no pas agent directe d’aquest mateix
protagonisme.
Tal realitat no és d’estranyar donat que aquest procés de sensibilització ha estat previ
a la incorporació de persones amb diversitat funcional a àmbits o òrgans de
representació col·lectiva en els centres de treball i, amb aquesta, a la participació
activa en l’activitat sindical d’aquest sector d’activitat. De fet, en l’accés a aquesta
representativitat i participació ha estat determinant tal sensibilitat, la qual, juntament
amb processos paral·lels de cessió d’aquesta responsabilitat per part dels
professionals tècnics dels centres i la progressiva presa de consciència de les
mateixes persones amb diversitat funcional en relació als seus drets laborals, han
contribuït de manera definitiva a consolidar aquesta presència. És a dir, que la
consideració de subjectes de dret per part del Sindicat ha comportat que aquest definís
entre els seus objectius la incorporació d’aquestes persones, de manera que ha
estimulat processos informatius, formatius i participació dirigits a aquest col·lectiu, amb
la finalitat d’incorporar-los de manera activa a l’activitat sindical.
Però aquesta incorporació efectiva, malgrat el suport federatiu explícit, s’ha dinamitzat
des de la secció sindical que atén als Centres Especials de Treball, de manera que
són les persones que integren l’acció sindical d’aquest sector aquells que han estat
més en relació amb el col·lectiu. Aquest fet implica que siguin aquestes persones les
que mantenen una major experiència en l’atenció a col·lectius amb diversitat funcional
i, per tant, en l’accés a processos comunicatius que els inclouen.
Alhora, aquest fet implica que la resta del personal amb responsabilitats organitzatives
en la Federació acostumen a tenir accés per les referències o indicacions dels
responsables de la secció sindical que els atén, però molt limitat per relacions de
coneixement directe.
Per tant, considerem que en relació a la dimensió organitzativa de la Federació la
nostra proposta d’assessorament s’ha de vehicular a través de dos línies d’actuació:
En relació al coneixement d’aspectes genèrics relacionats amb la realitat de la
diversitat funcional, la seva consideració i tracte. Aquest coneixement es pot
articular a través de sessions formatives o a través d’algun petit manual
divulgatiu, tot i que entenem que el format formatiu permetria contrastar les
pròpies experiències i articular un coneixement compartit que es signifiqués
col·lectivament. Aquesta caracterització entenem hauria d’incloure continguts
relacionats amb:
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
5
La discapacitat, entenent que no és un atribut de la persona, sinó que
aquesta és l’expressió de la interacció entre la persona i el context on
ha de funcionar personal i socialment. Per tant, parlem de diversitat en
el funcionament adaptatiu de les persones i de la possibilitat que aquest
variï significativament en funció dels recolzament que rebi la persona.
Per tant, la discapacitat expressa el grau de funcionament adaptatiu en
la interacció entre les habilitats disponibles, les possibilitats de
participació en els diferents contextos i els recolzaments que se’ls
proporcioni en les diferents interaccions.
L’adopció dels termes Diversitat Funcional. Aquest terme sovint és mal
acceptat per ambigu ja que tot i totes som diferents funcionalment, però
sovint aquestes reticències estan més relacionades amb les nostres
necessitats de classificació per comoditat operativa que no per una
qüestió ideològica. Però en el sentit que ens ocupa, fem referència a la
singularitat funcional. És a dir, a allò que és distintiu de la semblança i,
per tant, a allò que és alternatiu a l’ús comú, al fet habitual, típic i
estadísticament normativitzat. Funcional fa referència a les funcions, i a
com aquestes es porten a terme recolzades en suports diversos
(percebre, raonar, desplaçar-se, aprendre, sentir, comunicar-se,...)Així,
Diversitat Funcional entenem que explicita les maneres alternatives de
funcionar adaptativament amb suports diferents als comuns i habituals
donada la pròpia singularitat. Les consideracions implícites i estereotips que interfereixen en la
interacció amb aquestes persones, el qual condiciona l'aproximació i el
tracte. Malgrat potser no en siguem conscients i cerquem que en la
nostra caracterització de la diversitat prevalgui la persona i no les seves
limitacions, sovint fem una atribució inconsistent de valors, actituds i
comportaments estereotipats que atorguem a les diferents
manifestacions de la diversitat funcional. Es requereix, doncs, una
representació adequada de la diversitat funcional que ens allunyi dels
eufemismes amb els que sovint ens referim.
Les atribucions que fem de determinats comportaments i gestualitats,
així com les atribucions intencionals i afectives que atorguem. Sovint,
les representacions simplistes amb les quals operem en aquest tracte
afavoreixen actituds negatives o baixes expectatives. També en
ocasions condueix al tracte infantilitzat o aprovisionat d’excessives
adequacions innecessàries. Alhora, sovint la manca de costum en el
tracte amb persones amb diversitat funcional pot ser evidenciat en el
llenguatge corporal a través de gestos que dificultin la interacció, com
ara de sorpresa, de curiositat, de distanciament, rebuig, de compassió,
d’incomprensió, d’incomoditat, d’infantilització, manca de contacte
visual... Així també el desconeixement d’algunes especificitats dels
codis que empren, de la seva gestualitat o de les pròpies estereotípies.
El grau de coneixement o de desconeixement de les possibilitats
d'adequació i provisió de suports. En general es desconeixen, entre les
persones poc habituades a aquest tracte, els suports tècnics existents,
els suports per a l’accessibilitat o quines ajudes es poden incorporar a
la seqüència comunicativa, informativa o formativa. Aquestes
adequacions poden fer referència a aspectes tant diversos com
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
6
l’aplicació de programes específics en l’entorn natural, control de les
condicions ambientals, conèixer quin és el grau d’exigència que poden
aplicar, adaptacions en el contingut i la seqüència didàctica en els
processos formatius, tècniques com la seqüenciació, l’encadenament o
el modelat, atenció individualitzada, mecanismes d’ajust del llenguatge,
estratègies per estendre i ampliar la comunicació, estratègies per
comprovar la comprensió, vocabulari accessible, estratègies de síntesi,
sistemes de facilitació gràfics i gestuals,...
El nivell competencial en relació a la comunicació que presenten les
persones amb diversitat funcional en el seu espectre més comú. Cada
persona és diferent i pot estar ubicades en nivells de competència molt
diversos. Però tot i així hi ha algunes consideracions genèriques que cal
tenir en compte per si apareixen en un major o menor grau:
Dificultats en el control de l’atenció, estratègies per memoritzar i per
recuperar la informació.
Dificultats per identificar els aspectes rellevants de la informació.
Dificultats per simbolitzar.
Dificultats d’abstractació.
Dificultats per generalitzar allò que aprenen o incorporen.
Dificultats en les estratègies per a la resolució de problemes
Dificultat en el l’ús del llenguatge discursiu.
Limitacions en les habilitats pragmàtiques avançades de la
conversa.
Dificultats en la comprensió d’estructures discursives complexes.
Dificultats en la comprensió del llenguatge figuratiu.
Dificultats en els processos d’anàlisi.
Dificultats en els processos de síntesi.
Algunes dificultats articulatòries.
Dificultats en el ritme de la parla o afectacions en la claredat
discursiva.
Inhibició en l’ús del llenguatge oral.
Limitacions en el nivell de lectoescriptura.
En relació al desenvolupament i definició d’un codi de bones pràctiques
comunicatives en relació a l’atenció i inclusió de treballadors i treballadores
amb diversitat funcional. Aquest codi hauria de ser elaborat amb la participació
de l’equip d’assessorament en les àrees d’activitat amb major presència de
persones amb diversitat funcional i responsables de les diferents àrees
transversals que incideixen amb la seva activitat en la participació del nostre
col·lectiu de referència. Considerem que el codi ha de considerar aspectes
relacionats amb:
Les consideracions en relació a les finalitats organitzatives, els seus
principis i valors, posats en relació a la participació de tots els
treballadors i treballadores.
Les consideracions en relació a la conceptualització de la Diversitat
Funcional.
Les consideracions en relació als principis relacionats amb la igualtat
d’oportunitats i la no discriminació.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
7
Les consideracions en relació als principis relacionats amb
l’accessibilitat universal, com ara:
Que els canals i processos comunicatius han de respondre a les
necessitats de tota la diversitat de persones que accedeixen.
Que el seu disseny ha de permetre l’accés a l’amplia diversitat
d’interessos i nivell de competència individual.
El seu accés ha de resultar factible i funcional ja en el seu inici,
sense fer distincions segons el grau d’experiència en el seu accés o
coneixement previ del seu funcionament.
El procés comunicatiu o la eina a través de la qual es realitza, han
de respondre a la seva finalitat. Si ho fan de manera incomplerta o
responen a altres finalitats no previstes cal que sigui revisat.
El procés comunicatiu o l’eina a través de la qual es realitza, han de
donar resposta adequada a les finalitats informatives que tingui en
relació a les possibilitats de a qui va dirigida i els seus interessos.
El sistema comunicatiu ha de ser prou obert i flexible com per
permetre reajustaments en el seu disseny i disposició.
Els sistema, procés i format comunicatiu ha de permetre la
incorporació de suports i ajudes tècniques.
Ha d’estar disposat en un format temporal, espaial i organitzatiu
adequat a les necessitats del col·lectiu a qui va destinat.
Consideracions en relació a les bones pràctiques en les pautes
comunicatives, com ara:
Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat dels canals i
suports comunicatius, i fer-ho en relació a les necessitats,
interessos i possibilitats dels diferents destinataris i destinatàries.
Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en
el moment de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar
la resposta.
Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les
interaccions comunicatives, alhora que també en el procés total per
satisfer la demanda o intenció de l’intercanvi comunicatiu.
Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que
expressa rebuig, impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.
Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la
presència d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat
funcional.
Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.
Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i
contacte físic que tenim amb la resta de persones.
Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la
diversitat, que eviti comparacions amb suposades categories
considerades “normals” i que es centri en la persona i no en les
seves condicions.
Evitar referències de caire descriptiu que siguin sensacionalistes,
negatives, compassives o que facin una atribució de fragilitat i
dependència.
Oferir suports però esperar a què a quests siguin acceptats, abans
de disposar-los efectivament.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
8
Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls.
Utilitzar estratègies comunicatives que facilitin la comprensió.
Facilitar l’accessibilitat als dispositius tecnològics, de manera que
no es requereixin excessius coneixements previs.
Disposar els suports tecnològics de manera que les seves funcions
bàsiques possibilitin un accés molt intuïtiu.
Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical
bàsica.
Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes,
sigles o perifrasis complexes.
Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions,
imatges i gràfics sempre que sigui adequat i possible.
B. En relació als canals comunicatius.
1. Comunicació impresa.
Es tracta de tota aquella documentació i publicacions impreses que la Federació
adreça a la seva afiliació o aquelles persones que tenen responsabilitats de
representació col·lectiva en centres de treball. Donat que les persones amb diversitat
funcional a qui ens adrecem en la nostra proposta ho són en qualitat d'alguna
d'aquestes dues condicions, cal fer notar que se'ls adreça la informació en format
imprès que s'adreça al conjunt de les persones a qui va dirigida. És a dir, que en
participen del seu accés en les mateixes condicions que la resta de persones sense
aquestes característiques, de manera que no acostumen a contenir consideracions o
adaptacions específiques en relació a dificultats concretes d'accés per raó de
necessitats en l'àmbit comunicatiu. Reben, per tant, la mateixa documentació i en el
mateix format que la resta de persones a qui va adreçada.
De manera genèrica, es tracta de revistes informatives sobre l'actualitat social i laboral
que edita la Federació o el mateix sindicat en la seva estructura federal.
Altres publicacions que s'adrecen fan referència a manuals o tractats en relació a
temes d'acció sindical, tant relacionats amb el coneixement del context, drets i
responsabilitats vinculades a la representativitat, com en relació a temes diversos
informatius, de reflexió o divulgació:
Manuals i Guies per a delegats i delegades sindicals.
Actualitzacions de l'Estatut del Treballadors i treballadores, negociació
col·lectiva,...
Legislació i normativa diversa: llei d'igualtat, conciliació vida familiar i laboral,
legislació educativa, normativa d'inclusió, reforma mercat de treball, seguretat
social, jubilació, formació laboral,...
Material divulgatiu en relació a la política social, la reivindicació col·lectiva, la
reivindicació laboral o social, la Salut i Prevenció Laboral,...
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
9
També se'ls adrecen publicacions que a manera de fulls volants de caire general i
adreçats a tota l'afiliació del Sindicat o de la Federació ofereixen informacions puntuals
relacionats amb temes d'actualitat vinculats a l'acció sindical, com ara convocatòries
de vaga, d'assemblees, de concentracions, de manifestacions, de posicionaments en
relació a temes laborals o socials,...
Finalment també se'ls adrecen fulls volants relacionats amb el seu àmbit laboral
específic. Aquests full amb informacions específiques, com ara convocatòries
d'assemblees de sector o informacions concretes relacionades amb el seu àmbit,
donada la seva especificitat, sí que inclouen en la seva intenció i disseny incorporar
adequacions específiques dirigides a les persones amb diversitat funcional. Aquestes
generalment tracten d'usar un llenguatge més planer, explicar conceptes novedosos o
complexes i recollir de manera significativa algunes informacions més rellevants.
En tot cas ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a
considerar en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:
Pel que fa a les revistes cal considerar que aquestes s’adrecen a un ampli
espectre de públic, la qual cosa condiciona els continguts. En aquest sentit, cal
tenir present que aquelles que s’adrecen al conjunt de l’afiliació fan referència a
temes d’interès general, mentre que en aquelles específiques de la Federació
d’Educació el grup majoritari al qual va dirigit és el de l’afiliació de les diferents
seccions d’Ensenyament, mentre que altres sectors d’activitat compten amb
una molt menor representació sobre el total. Aquest és el cas de les persones
representades en la secció sindical de Centres Especials de Treball. Tracta
d’incidir en el contingut és una acció fora de l’abast d’aquesta proposta, però sí
que pensem seria factible incorporar uns petits ajustos que permetessin un
major aprofitament per part d’aquest col·lectiu i una major motivació per
accedir-hi:
El sumari o índex sovint només fa referència al títol de la secció que
refereix, amb algun subtítol que fa referència a continguts d’aquesta
secció. Pensem que es podrien incorporar millores relacionades amb
una identificació més clara del tipus de contingut al qual fa referència,
alhora que el subtítol hauria de fer una referència més descriptiva.
Alguns àmbits temàtics haurien de fer referències més àmplies i
inequívoques, com ara especificar a quina categoria concreta i
contextualitzada ens referim quan les classifiquem com a “Territori”,
“Sector”, Política”, “Entrevista”, etc. La identificació de les pàgines en les
quals està ubicat cada contingut haurien d’explicitar-se més i no només
remetre a una indicador numèric, alhora que el número de pàgina
s’hauria d’identificar amb major claredat en el conjunt ed cada pàgina.
En general trobem adequat que cada secció o article s’iniciï amb el
titular, el qual s’hauria de correspondre amb exactitud al referit a l’índex.
Igualment trobem adequat que s’iniciïn amb una indicació corresponent
a alguna conclusió o novetat a la qual faci referència, però en molts
casos haurien d’incloure un glossari de conceptes, expressions,
tecnicismes, etc, i algunes conclusions amb les idees claus, separades
unes d’altres i seqüenciades; és a dir, sense adoptar de nou un format
discursiu. Entenem que hi ha un seguit de recursos literaris i de redacció
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
10
que ajuden a construir el discurs, però les conclusions haurien de ser
clares, discursivament senzilles i en el llenguatge més natural possible.
Es pot suggerir que alguns temes claus per diversos col·lectius concrets
(persones grans, dones, immigrants, aturats, diversitat funcional,...)
s’identifiquin de manera explícita com a contingut d’interès en el mateix
sumari.
Les referències al col·lectiu amb diversitat funcional haurien de rebre el
mateix tractament que d’altres d’específics sobre els quals s’ha
normalitzat fer-ne referència en contextos determinats com a col·lectius
específics als quals afecta de manera singular el contingut, com ara en
temes socials, prevenció, economia,...
S’hauria d’anar incorporant progressivament el concepte de Diversitat
Funcional en els àmbits laborals, culturals i socials, restringint el de
discapacitat als àmbits de salut o Serveis Socials quan es faci referència
a condicions operatives i no a condicions de les persones.
En general es consideren adequats el tamany i estil de lletra, així com
el contrast entre aquestes i el fons, però en algunes ocasions s’abusa
del fons en vermell o negre. Seria desitjable limitar-ho a colors pastel,
cremes o grisos). En totes els articles i continguts s’hauria de mantenir
la jerarquia visual en relació a la verticalitat, de manera que es
seqüenciï clarament la informació des de la cantonada esquerra
superior a la cantonada inferior esquerra, ja que de vegades aquest
seqüència s’altera o s’interposen quadres de text.
Les fotografies i esquemes s’haurien de subtitular especificant
clarament el contingut al qual fan referència, així com explicacions per a
la seva interpretació, especialment en casos de taules, esquemes i
gràfics. Alhora haurien d’estar clarament relacionats amb el contingut
proper i fer-ne referència explícita en el redactat quan aquest
complementi la informació o la contextualitzi. En cas d’agrupar diferents
imatges relatives al contingut però no explícitament referenciades ni
ubicades en el context al qual fa referència s’haurien d’incorporar
explicacions complementaries per facilitar la seva identificació i relació.
En relació als manuals i guies diverses, considerem que allò més factible és
generar-ne de paral·lels adreçats a aquest col·lectiu específic, sense treure que
rebin i tinguin accés al material ordinari de referència adreçat al conjunt de
l’afiliació. Aquestes guies o material paral·lels haurien de contenir les
referències bàsiques al contingut genèric i fer-ho de manera clara, transparent,
sense tecnicismes i conceptes especialitzats -o fer-ne una explicació
complementaria en cas de resultar ineludibles-, seqüenciats, amb exemples i
contextualitzacions probables i orientacions operatives sobre la funcionalitat de
cada contingut en relació a la seva utilitat sindical i representativa. Ens
imaginem uns materials breus, ens els quals és fàcilment identificable el seu
contingut i en els quals aquests es seqüencien en funció de la seva temàtica i
aplicació en la pràctica, per exemple. Quins drets tinc en relació a la informació
que m’ha de donar la gerència de la meva entitat?, Quin crèdit horari tinc?,
Quines aportacions novadores fa tal o qual llei?, què haig de fer en cas
d’accident laboral en el meu centre de treball?... Per altra banda, aquests
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
11
manuals paral·lels haurien de respectar les condicions i facilitats d’accessibilitat
que ja hem definit en l’apartat anterior.
Pel que fa als fulls volants, aquests acostumen a ser un llarg desenvolupament
que condensa en el seu contingut un munt enorme de referències, reflexions,
indicacions, descripcions,... Entenem que això és difícil de canviar en tots els
casos, però com a mínim s’haurien de garantir tamanys, tipus de lletra i
contrastos accessibles, identificar clarament en el títol a què fa referència,
sense figures retòriques o estilístiques que dificultin la seva interpretació,
identificar clarament a quin o quins col·lectius s’adreça, explicitar amb claredat
quina és la seva finalitat (informar, convocar a reunions, vaga, assemblees,...),
incorporar un glossari sobre els tecnicismes o conceptes especialitzats
identificats en el contingut com a redirigits vers aquest aclariment
complementari, incorporar unes conclusions amb les idees principals
formulades de manera clara i precisa, que s’identifiqui amb claredat el lloc i
hora de la convocatòria, si és el cas, i que expliciti amb claredat quina és la
resposta que espera generar: assistència, participació, reflexió,...
Aquestes orientacions pensem que també són generalitzables als fulls volants
de la secció sindical específica. En tot cas, acostumen a ser més accessibles
donada la sensibilitat inicial pel col·lectiu al qual fem referència, però tot i així
s’haurien de sistematitzar algunes consideracions més o menys estables, com
ara que indiqui a quin col·lectiu va dirigit (per exemple, treballadors i
treballadores de Centres Especials de Treball, o Delegats i Delegades de
centres d’atenció a persones amb diversitat funcional, o...), indicar quin és
l’àmbit temàtic (per exemple, negociació del Conveni Col·lectiu, situació del
sector pels ajustos pressupostaris –millor dir per retallades-, ...), Oferir un títol
el més descriptiu possible (per exemple, “Noves propostes en els permisos
retribuïts, la Generalitat retallada la subvenció als Centres Ocupacionals”,...),
explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més clarament
possible i fent referència als elements essencials i en un llenguatge planer, fer
referència a la finalitat del documents (per exemple, convocar a una
assemblea), explicitar quins temes es tractaran i de quina manera en un format
seqüencial (per exemple, “cal que entre tots i totes fem propostes sobre quins
permisos retribuïts volem, cadascú i cadascuna pot explicar de quins permisos
gaudeix al seu centre i quins li voldria tenir, explicarem quins permisos tenen
en sectors similars al nostre, decidirem junts i juntes quins permisos
incorporem a la nostra proposta de Conveni”,...), explicitar clarament què cal fer
després de la recepció d’aquest document (per exemple, que assisteixis a
l’assemblea, que ho comuniquis als teus companys i companyes, que confirmis
per telèfon, que ho pengis al taules informatiu,...), explicitar clarament on, quan
i amb qui, i finalitzar explicant de manera breu i clara perquè aquest full i la
seva recepció és important (per exemple, “està en joc que puguem anar al
metge en horari laboral i que ens continuïn pagant aquestes hores com
laborables”).
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
12
2. Comunicació verbal.
Donat que aquest canal és en el que es produeix la interacció presencial, és aquell
àmbit en el qual es fan més explícites les dificultats i necessitats, tant de l’ interlocutor
com de l’emissor. Alhora, també és aquell context on es fan els majors esforços
d'adaptació a les característiques individuals de cada un. Tot i així, també requereix
d'adequació, per la qual cosa valorem és important distingir les diferents situacions que
inclou aquest canal. És en aquest canal on es fan més evidents tant les necessitats
com els esforços per oferir suport, ja que acostumen a ser conduïts per la persona que
se'n responsabilitza de l'atenció a la majoria de persones amb diversitat funcional en
aquesta Federació
1.1. Espais d’assessorament presencial.
Fa referència a aquelles converses informals que s'articulen en funció de les
demandes d'assessorament per part de les persones amb diversitat funcional, per raó
de la seva condició d'afiliats o per raó de la seva condició de delegats i delegades de
personal, o bé que poden ser requerides per la responsable d'acció sindical per tal de
fer-ne un seguiment de la representativitat col·lectiva en els centres on aquestes
persones ostenten representativitat. Es tracta de reunions de naturalesa molt diversa
en la qual es plantegen necessitats individuals o col·lectives relacionades amb l'àmbit
laboral. En aquestes s'acostumen a fer més evidents les dificultats i limitacions en
relació a les habilitats requerides.
Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en
relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:
Cal exposar i explicar el funcionament, ús i finalitat d’aquest canal i fer-ho en
relació a les necessitats, interessos i possibilitats dels diferents destinataris i
destinatàries.
Realitzar un treball previ de procediment de prospecció que ajudi en el moment
de la comunicació a accedir a la demanda o per ajustar la resposta, com ara a
qui es dirigeix, quina és la demanda, quines són les necessitats de suports,
quines ajudes es poden oferir, quins complements o quins canals
complementaris afavoririen un major ajustament a la resposta.
Considerar que probablement es requereixi donar més temps en les interaccions
comunicatives, alhora que també en el procés total per satisfer la demanda o
intenció de l’intercanvi comunicatiu.
Tenir present el llenguatge gestual, especialment aquell que expressa rebuig,
impaciència, superioritat, incomoditat o sorpresa.
Dirigir-nos a la persona directament, fins i tot quan compti amb la presència
d’algun altre interlocutor de suport o sense diversitat funcional.
Utilitzar estratègies per comprovar i garantir la comprensió.
Oferir possibilitats de repetir explicacions de manera alternativa, ampliar-les o
contextualitzar-les
Mantenir les mateixes pautes de tracte, llenguatge gestual i contacte físic que
tenim amb la resta de persones.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
13
Utilitzar un llenguatge inclusiu que incorpori el tractament de la diversitat, que
eviti comparacions amb suposades categories considerades “normals” i que es
centri en la persona i no en les seves condicions.
Mantenir l’escolta activa, amb naturalitat i mirant als ulls, aportant complements
gestuals que ho evidenciïn i figures retòriques que ho facilitin
Mantenir un discurs pausat, clar, natural i d’estructura gramatical bàsica.
Preferiblement utilitzar verbs en temps d’indicatiu.
Seqüenciar els continguts en conjunts ben estructurats i curts.
Evitar, o en tot cas explicar, els termes especialitzats, tecnicismes, sigles o
perifrasis complexes.
Oferir el suport d’exemples, ampliacions, contextualitzacions, imatges i gràfics
sempre que sigui adequat i possible.
Tancar amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es
responsabilitza de les accions que se’n desprenguin, quins són els passos
següents i com verificarem o reconduirem el fet amb posterioritat (ens tornarem a
trobar, et truco d’aquí tres dies,...)
Oferir suports complementaris: documentació, assessorament extraordinari,
suport telefònic, contactes, derivacions,...
1.2. Espais d’assessorament telefònic.
Fa referència a aquelles converses informals que com en el primer cas s'articulen com
a demandes d'assessorament o de seguiment, però en aquest cas es realitzen a
través de comunicacions telefòniques, per la qual cosa cal valorar i incorporar les
especificitats d'aquest canal.
És aquest un canal que permet la seva permanent disponibilitat en el temps, la qual
cosa augmenta la capacitat d’autonomia i l’autodirecció en la iniciativa per iniciar
interaccions i organitzar-les segons criteris personalitzats. A més, les noves
aplicacions i possibilitats permeten accedir a altres recursos, com ara la missatgeria
instantània, el Xat, la geolocalització o la videoconferència, la qual cosa afavoreix la
major diversitat d’opcions adaptatives i interfícies de suport. També permeten la
personalització de diverses opcions de configuració en funció de preferències i
disponibilitats personals, com ara el tamany de caràcters, el contrast de pantalles, el
volum, complements d’avís de trucades, respondre amb diverses tecles, marcació per
veu, cerca per veu, gestió de funcions per veu, lectors de veu sobre la pantalla, mans
lliures o accessoris que facilitin l’accessibilitat connectats directament o per Bluetooth.
Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en
relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:
A les persones amb diversitat funcional se’ls ha de donar a conèixer amb
claredat a qui s’han de dirigir en funció de les necessitats, en quin número
localitzar-los, els horaris i procediments com si cal enviar prèviament un
missatge de text o definir el motiu, identificar el contingut essencial, si cal
esperar retorn de la trucada,...
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
14
Caldria formular un petit manual de bones pràctiques bàsic amb aquestes
instruccions.
Les persones responsables de l’assessorament per aquest canal haurien de
disposar de terminals que permetessin l’ús d’aplicacions diverses més enllà de
les estrictament telefòniques.
Es poden elaborar petites píndoles formatives que serveixin per a tots dos
interlocutors a l’hora d’introduir i facilitar l’ús funcional d’opcions de veu,
videoconferència, xats, alertes, agendes, sms i ús de complements com
adjuntar imatges, gràfics o arxius diversos de text, veu, vídeo, adreces web,
enllaços, trucades a diversos,...
En alguns casos es podria articular la creació de grups per a xats i missatgeria
instantània, la qual cosa implica definir instruccions específiques d’ús.
Les persones que ofereixen aquest assessorament haurien de tenir prèviament
elaborat un esquema de treball comunicatiu per facilitar l’accés a la demanda i
ajustar la resposta: qui es dirigeix, a qui es vol dirigir, quin és el tema, quina és
la demanda, quina resposta espera, què necessita per operativitzar-la, quins
complements li pot oferir (imatges, esquemes, documents,...), quines
aplicacions complementàries afavoririen un major ajustament de la resposta,...
Considerar que en principi només es té accés a la informació verbal i que per
tant no són percebuts els complements o continguts gestuals i expressius. Cal
definir clarament de manera verbal aquests contingut: estic pensant..., estic
preocupada..., estic enfadat amb... etc.
Ser molt curosos i curoses amb el to i l’expressió oral ja que només aquesta és
la que aporta informació, de manera que utilitzarem un to amable, correcte,
clar, que expressi interès i grat per la conversa, respectuós, inclusiu i que no
pugui portar a pensar a l’ interlocutor o interlocutora en impaciència,
incomoditat, rebuig o superioritat.
Utilitzarem estratègies de comprovació de la comprensió i tancarem amb un
resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es responsabilitza de les
accions que se’n desprenguin, quins són els passos següents i com verificarem
o reconduirem el fet amb posterioritat.
Utilitzarem les mateixes estratègies que en la comunicació presencial: missatge
clar i pausat, explicacions complementàries, exemples, contextualitzacions,
llenguatge natural, estructura gramatical bàsica,...
Hem de donar més temps a la interacció comunicativa, ja que probablement el
processament i elaboració de la informació per aquesta via també ho requereix
al no comptar amb altres informacions contextuals.
Aportar, en cas necessari i possible, arxius complementaris: imatges, enllaços,
esquemes, text, geolocalitzacions,...
Oferir expressions orals que manifestin el manteniment del nostre interès i
atenció: assentiments verbals, preguntes, confirmacions, expressions
retòriques,...
Evitar més que mai tecnicismes i conceptes especialitzats.
Oferir la possibilitat de recollir el contingut de la conversa i els acords presos o
conclusions en algun format textual o gràfic que es pugui adreçar amb
posterioritat en paper, missatge de text, correu electrònic,...
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
15
1.3. Espais de comunicació en grup.
Es tracta d'assemblees o reunions de treball en les quals s'aborden el tractament de
qüestions relacionades amb el sector, com ara la negociació dels convenis, o bé en les
quals s'estableixen continguts a abordar, treballar i definir col·lectivament en relació a
diversos temes i àmbits relacionats amb l'àmbit laboral específic. En aquestes
trobades, assemblees o grups de treballs, les persones amb diversitat funcional
participen de la convocatòria que agrupa a la resta de persones sense aquesta
diversitat, de manera que, sense menysprear la seva natura inclusiva, sovint deixa
exposat a aquest col·lectiu a les seves limitacions i necessitats sense cobrir, de
manera que només es disposen suports de manera intuïtiva però poc formalitzats i
contrastats, la qual cosa limita les possibilitats de participació efectiva d'aquestes
persones.
Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar en
relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats i que es poden
afegir a les consideracions de l’apartat anterior:
Les persones sense diversitat funcional que en participen conjuntament amb
aquest col·lectiu haurien de conèixer la caracterització que s’assumeix des de
l’Organització en relació a la conceptualització de la Diversitat Funcional, els
seus principis inclusius i els principis de bones Pràctiques que ha formulat.
Les persones sense diversitat funcional haurien de conèixer que estan
acompanyades de persones amb diversitat funcional, que ho estan en
condicions d’igualtat i que es posa en rellevància aquesta participació.
Les persones que s’incorporen per primer cop s’haurien de posar en relació
amb els components del grup de treball o discussió.
S’explicitaran clarament els continguts que integren l’ordre del dia, els
procediments per tractar-los i discutir-los, així com les finalitats d’aquest
tractament.
La persona que condueix aquestes reunions, generalment la o el responsables
de l’assessorament del col·lectiu, moderarà i modularà les intervencions en
funció de les necessitats del conjunt en general i de les persones amb diversitat
funcional en particular.
Així mateix, moderarà els temps d’interacció i oferirà espais per a la participació
d’aquells i aquelles que requereixen de més temps per processar la informació.
Oferirà pautes per tal que les persones que interaccionin comunicativament
amb el conjunt mantinguin un ritme adequat i una exposició el més clara
possible.
Oferirà exemples, ampliacions, complements o contextualitzacions sobre el
contingut exposat per altres que consideri en funció de les necessitats del
col·lectiu, o en tot cas les demanarà explícitament i amb claredat a qui està
comunicant.
Demanarà o oferirà explicacions alternatives a formulacions amb una càrrega
excessiva d’abstraccions.
Demanarà o oferirà explicacions complementàries a tecnicismes o continguts
especialitzats.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
16
Oferirà informacions complementaries i contextualitzadores a les intervencions
de persones amb diversitat funcional per tal de facilitar la comprensió del
conjunt, o en tot cas ho demanarà o oferirà a aquest interlocutor.
Oferirà reforços positius a la participació de les persones amb diversitat
funcional, tant per aquesta com per vehicular el reconeixement de la resta.
Oferirà alternatives a expressions no inclusives, excessivament adequades,
infantilismes, inadequades o inapropiades.
Tancarà amb un resum dels punts clau, dels acords presos, de qui es
responsabilitza de les accions que se’n desprenguin i quins són els passos
següents.
3. Comunicació per correu electrònic.
Ens podem centrar en algunes orientacions genèriques en els suports a considerar
en relació a les necessitats i possibilitats dels destinataris identificats:
Indicar a quin col·lectiu va dirigit.
Indicar clarament àmbit temàtic.
Oferir un títol el més descriptiu possible.
Explicar posteriorment el desenvolupament de la informació el més
clarament possible i fent referència als elements essencials i en un
llenguatge planer, fer referència a la finalitat del missatge.
Explicitar quins temes s’aborden, en un format seqüencial
Explicitar clarament què cal fer després de la recepció del missatge.
Explicitar clarament on, quan i amb qui en cas de convocatòries.
finalitzar explicant de manera breu i clara perquè el missatge és important i
en què els afecta la informació continguda.
Fer referència explícita als arxius adjunts que pugui contenir, així com al
seu contingut, finalitat i relació amb el cos del missatge.
Oferir la possibilitat de demanar aclariments i informacions
complementàries, tant en relació al contingut com en relació a aspectes
tècnics relacionats amb la gestió del missatge o els arxius adjunts.
4. Accessibilitat web
L’ús generalitzat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet
consolidat, fins al punt que la seva accessibilitat i ús és un indicador d’inclusió. Sigui
com sigui, no hi ha dubte de la seva creixent importància com a mitjà en la mediació
comunicativa i el processament de la informació; i com a tal, des de la nostra
perspectiva, ho considerem un suport a l’activitat comunicativa i no pas una finalitat en
ella mateixa. Això ens remet directament al problema de l’accessibilitat, donat que
sense aquesta adaptació en els casos que sigui necessària perd aquest potencial que
li hem atorgat com a suport.
L’ús de les TIC permet la introducció de noves oportunitats en aquestes parcel·les
comunicatives, informatives i relacionals, de manera que contribueix a les finalitats
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
17
d’oferir una resposta comunicativa adaptada a les necessitats i característiques dels
diferents subjectes, sempre i quant el seu accés sigui possible.
És més, considerem que les limitacions i dificultats en aquesta accessibilitat
restringeixen les oportunitats de participació, de manera que llavors el que fa és
promoure noves formes d’exclusió.
En conseqüència, davant les persones amb diversitat funcional ens hem de plantejar si
és possible que accedeixin en les mateixes condicions i oportunitats d’interacció i
rendiment.
No hi ha dubte – i en som conscients – que no només influeixen els factors tècnics
d’accessibilitat, sinó també d’altres com les limitacions en la disponibilitats de
l’equipament tecnològic, l’insuficient o inadequat suport en l’aprenentatge del seu ús, la
manca de motivació o la correlació entre diversos d’aquests factors. Sigui com sigui, el
nostre objecte es restringeix a la identificació de les barreres per a l’accessibilitat en la
disposició dels continguts tecnològics que ens pertoquen, així com l’eliminació
d’aquests elements.
En el present treball ens podem centrar en algunes orientacions genèriques a
considerar en relació a les possibilitats identificades en els destinataris i destinatàries
valorats i valorades. Les dificultats evidenciades les podem relacionar emb les
barreres d’accessibilitat en els següents aspectes genèrics:
Dificultats per orientar-se en la web, per identificar adequadament l’objecte de
cerca desitjat i per, un cop accedit a aquest contingut, retornar a les pàgines
d’inici, tant d’àrees d’activitat com la genèrica.
Sobrecarrega d’informació que dificulta centrar l’atenció en l’objecte de cerca.
Dificultats en la identificació dels elements interactius de les successives
pàgines i en altres dificultats per sobrecàrrega en la presència d’aquests
elements.
Dificultats per identificar elements de suport disposats en la pàgina i
insuficiència generalitzada d’aquests. El seu accés els resulta difícil sense el
suport d’altres persones amb major coneixement.
Per tant entenem que la nostra orientació ha d’anar dirigida vers promoure canvis
d’accessibilitat relacionats amb:
Estudiar la possibilitat de crear un entorn paral·lel més accessible i simplificat
en el qual es prioritzi la informació essencial.
L’oferta inicial és excessivament àmplia i la seqüència de seccions i
subseccions és massa diversificada. Les seccions han de ser més clares i estar
agrupades per continguts bàsics.
Millorar la navegació lineal. S’haurien d’incorporar en cada pàgina
comandaments d’acció que retornin a l’inici de la web i a l’inici de la pàgina.
Els menús, tant de navegació com d’enllaços transversals, han d’estar sempre
ubicats en la mateixa localització en cadascuna de les fases.
S’haurien d’identificar amb claredat els enllaços que s’obren en finestres noves,
els quals s’haurien de restringir només a webs diferents, mentre que els
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 3
P RO PO S TES D ’A SS ES SO RA ME NT Joan Martínez Abellán
18
enllaços que facin referència al mateix contingut de la web s’haurien d’obrir en
la mateixa pàgina.
El llenguatge ha de ser natural i descriptiu.
El cercador ha d’oferir solucions alternatives, però alhora restringides en
quantitat i oferir només aquelles més rellevants.
Els enllaços han de ser clarament identificables. En cas d’optar per un entorn
paral·lel aquests s’haurien de restringir a les opcions més comuns i rellevants
relatives a l’àmbit sindical específic o les àrees transversals més directament
vinculades, les quals al seu torn han de donar accés a les opcions de contingut
relatius a l’àrea d’activitat comuna de les persones amb diversitat funcional.
Aquest entorn paral·lel hauria també de ser clarament identificable i restringit a
àrees d’interès també en la web de formació.
En algun cas s’haurien d’incorporar elements de recolzament de tipus auditiu.
S’ha de situar i identificar amb claredat les opcions per canviar el tamany de la
fonts i opcions de contrast ubicats en la mateixa pàgina.
Fer ús de textos alternatius que descriguin les funcions bàsiques dels elements
visuals.
Identificar amb més claredat els enllaços i fer ús de textos alternatius que
identifiquin la direccionalitat d’aquests.
Incloure consignes i opcions clares que dirigeixin vers l’atenció presencial.
Incloure en els continguts més rellevants i estratègics imatges, esquemes,
interfícies gràfiques, esquemes, vídeos,...
Evitar scrollings. Tota la informació hauria d’estar present i tampoc hauria de
ser necessari utilitzar barres de desplaçament.
Evitar textos que es desplacen, animacions o parpellejos.
Caldria estudiar si algunes opcions bàsiques, com ara l’accés a entorns
paral·lels o continguts essencials, podrien estar recolzades en sistemes
alternatius o augmentatius de comunicació, o altres recolzaments diferents de
comprensió.
Evitar l’aparició d’elements emergents que no siguin requerits per la persona
que interactua, i en tot cas identificar clarament aquestes opcions no presents.
Algun procés formatiu o suport informatiu que orienti a aquests interlocutors en
l’ús de l’espai d’afiliació.