Fitxes fotocopiables

Bancs d’activitats

Estratègies per a un aprenentatge eficaç

Suggeriments didàctics

100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüísticaUtilització del llenguatge

com a instrument tant de comunicació

oral i escrita com d’aprenentatge

i de regulació de conductes i emocions.

2

© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)08005 BarcelonaImprès per

CP: 188999Dipòsit legal:

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del codi penal).

El llibre 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística

forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda,

dissenyada i creada al Departament de Primària de Grup Promotor/Santillana sota

la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés i Casamiquela.

En aquest projecte han col·laborat els mestres següents:

Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier

López, Juan Ignacio Medina, Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz,

Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela.

Programes especials:

Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal

Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía

I la col·laboració de les nenes Maria Fernández González i Paula Marín Gonzalo.

Edició: José Luis Alzu i Gemma Comas Cortijo

Projecte: José Luis Alzu

Disseny i maquetació: Serveis editorials track 20

Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado), Jordi Baeza i Esther Lecina

3

PresentacióLes 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística

Aquest projecte reuneix una sèrie de propostes, suggeriments i activitats adreçats a millorar la competència lingüística. Les propostes, inserides en el procés ensenyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives.

Són complementàries perquè, aplicades junt amb l’activitat habitual que fa el professorat i els recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen una nova aproximació als objectius escolars del cicle. El seu tret distintiu és el fet d’estar enfocades cap a l’aplicació dels coneixements a contextos i situacions de la vida quotidiana.

Són alternatives perquè el conjunt de propostes, encara que estan orientades envers la con-secució dels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera que obren la porta a una forma diferent d’ensenyar i aprendre.

El lloc de les 100 propostes en el procés didàctic

Les 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística se situen en l’àmbit en el qual el professor experimentat, que coneix l’assignatura i les característiques dels seus alumnes, desitja fer servir un recurs diferent. Unes vegades perquè els alumnes amb més dificultats s’acostin als objectius bàsics, d’altres per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enllacen amb la vida quotidiana i d’altres, perquè desitja començar o acabar la classe amb una activitat breu però plena d’interès, on ell i els mateixos alumnes tinguin la sensació que l’objectiu ha estat assolit en totes les seves dimensions.

En què consisteixen les propostes

Les 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística es presenten com a 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dissenyat: tres de destinats al professorat i un per als alumnes. Els tipus de propostes són aquests:

1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten als mestres enfocar l’assignatura, o un programa concret de l’assignatura, perquè l’aprenentatge sigui eficaç. Per exemple, els proposarem com aconseguir que hi hagi una autèntica comu-nicació oral a classe, o que l’escriptura sigui creativa, divertida i útil.

4

2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball, o d’un truc que, encara que té els alumnes com a destinataris, s’ofereix al mestre o la mestra perquè el transmeti a través de les seves pròpies explicacions.

3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa adreçada als mestres en què es presenta una sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra entregarà o dictarà als alumnes en el moment que cregui oportú.

4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Es tracta de fitxes fotocopiables que s’entreguen als alumnes perquè facin una activitat. A la capçalera de cada fitxa informem de quin tipus de fitxa es tracta. Les fitxes fotocopiables es reconeixen perquè tenen la banda vertical en blanc.

De mestre/a a mestre/a

Les 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística han estat redacta-des per mestres que porten molts anys impartint classe en el cicle mitjà de Primària. Hi han aplicat les estratègies i han seleccionat els trucs que els han donat els resultats més bons.

Contingut i organització de les propostes

Totes les propostes es refereixen a continguts del currículum corresponent al cicle mitjà de l’Educació Primària. Estan organitzades per blocs, tot seguint el programa oficial. Al co-mençament de cada bloc i al costat del títol es presenta la competència bàsica corresponent, redactada en els termes dels criteris d’avaluació del currículum oficial. A continuació, es presenta l’índex de propostes per a aquest bloc i se n’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina, els blocs són els següents:

1. Comunicació oral

2. Comunicació escrita. Lectura

3. Comunicació escrita. Escriptura

4. Estudi de la llengua. Gramàtica i Vocabulari

5. Estudi de la llengua. Ortografia

6. Competències transversals

Si bé és cert que totes les propostes estan lligades al currículum, aquest material no pretén ser un llibre paral·lel, ni tan sols un quadern d’avaluació. Han estat seleccionats els contin-guts essencials de cada programa, i s’ha donat més importància als aspectes instrumentals en els quals els mestres són del parer que resulta més difícil arribar als alumnes. És per això que en aquest llibre quadern referit a la competència lingüística es dóna més importància, i se s’ofereix un nombre més gran de propostes, a la comprensió i l’expressió oral, a la lectura comprensiva i a l’ortografia.

5

Índex

1. Parlem? (S).

2. Puc preguntar? (F).

3. Versos per explicar (B).

4. Una paret amb vida (F).

5. Què has volgut dir? (F).

6. Avui em sento… (F).

7. Gent parladora (B).

8. Escolta’m i no et perdràs (F).

9. Endevina què t’estic explicant (B).

10. Compte amb els detalls (B).

11. Jocs de simulació (M).

12. Te’l torno a explicar (M).

13. Convènce’t! (B).

14. Com m’ho han explicat t’ho explico (B).

15. Trucs per memoritzar poemes (F).

16. Els millors acudits (B).

17. Instruccions per telèfon (B).

18. Viatjar amb la imaginació (F).

19. El telenotícies de la tarda (F).

20. Un discurs de dos minuts! (B).

21. On jo visc... (F).

22. SUPERTEST de comunicació oral (F).

1. COMUNICACIÓ ORAL Competències bàsiques

1. En acabar el procés d’aprenentatge, l’alumne/a és capaç de participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques.

2. En acabar el procés d’aprenentatge, és capaç de comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i les secundàries.

3. En acabar el procés d’aprenentatge, és capaç d’exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir d’un guió i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulació).

6

Anotacions per a l’apliació de les propostes sobre comunicació oral

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

7

Creació d’un ambient estimulant per a l’expressió oral

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

ALMillora de la comunicació oral

No dubta ningú de com n’és d’important asso-lir una competència acceptable en comunicació oral, tant en la dimensió de l’escolta com en la de la parla. Això és molt més evident en el mo-ment actual, en el qual s’hi adverteixen mancan-ces importants.

Estem convençuts que les destreses comunica-tives s’aprenen i es desenvolupen a l’aula, però també som conscients que en aquest camp el treballs tot i que acostuma a ser intens, és poc sistemàtic i manca d’una clara definició i orde-nació d’objectius.

Per assolir una eficàcia més gran en l’àmbit de la comunicació oral és necessari crear un àmbit adequat i ric en possibilitats. Tot seguit propo-sem una sèrie de suggeriments pràctics.

Creació d’un ambient adequat

1. Destineu un temps concret i especial dins del que ha estat assignat a la matèria de llengua.

2. Prepareu la classe, les taules o les cadires adequadament perquè tots els alumnes puguin escoltar o participar en la comunicació segons convingui.

3. Establiu de forma democràtica unes regles de comportament centrades en el respecte, tant envers qui parla com envers qui escolta.

4. Limiteu a alguns minuts el temps d’inter-venció.

5. Procureu que l’orador rebi immediatament alguna mena de gratificació: aplaudiment, pre-guntes que demostrin l’interès, correccions ama-bles i positives...

Graduació de la dificultat de les intervencions

1. El programa de comunicació ha de co-mençar amb la lectura en veu alta de textos sen-zills i variats, tenint cura de la relació amb qui escolta, la dicció, la pronúncia, l’entonació, els temps. Es tracta de narracions breus, diàlegs, embarbussaments, endevinalles, poemes, acu-dits...

2. Cal donar molta importància a la compren-sió de textos orals de la vida diària (situacions escolars, ràdio, televisió, entrevistes...).

3. De mica en mica, s’ha d’anar passant de l’expressió dirigida a la no dirigida fins a arribar a l’exposició en petits grups, entre companys.

4. Finalment, gosarem fer exposicions en gran grup: els companys de la classe, els d’altres clas-ses o els familiars més directes.

Aprofitament de totes les ocasions per millorar l’expressió oral

Independentment dels recursos que hem co-mentat, hem d’aprofitar totes les ocasions que es poden presentar en la convivència escolar per millorar la comprensió i l’expressió oral: les pre-guntes i les respostes, els avisos, les lliçons, les converses entre iguals... aquest és, sens dubte, el camí més eficaç.

Parlem? 1 S

8

Aquest text recull part de l’enregistrament d’una conversa que dues persones mantenen al carrer. Prova d’assabentar-te de què parlen i després escriu cinc preguntes sobre el tema que podries fer a la persona que parla. Les tres primeres preguntes s’han de correspondre amb el tema, la quarta a un tema que s’hi relacioni i la cinquena ha de ser una pregunta que no vingui a tomb. Fes servir una fórmula de cortesia per entrar en la conversa.

–He escoltat a la ràdio un programa molt interessant sobre el canvi climàtic. Tot i que encara hi ha persones que no estan prou convençudes que el canvi sigui una realitat, milers de científics de tot el món afirmen que es tracta d’un fet cert i que constitueix una amenaça real per a la vida en el planeta.En el programa parlaven de les enormes conseqüències que pot tenir el desglaç dels casquets polars, dels efectes desastrosos de la desaparició de les característiques climàtiques que diferencien les estacions i de les conseqüències en la composició de l’aire i de l’aigua.

PREGUNTES ESCAIENTS:

1a

?

2a

?

3a

?

PREGUNTA SOBRE UN TEMA RELACIONAT:

4a

?

PREGUNTA INADEQUADA:

5a

?

Intervenir en una conversa formulant les preguntes escaients

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

F Puc preguntar?2

Valoració

Cal tenir en compte la capacitat de recordar els versos, el ritme i l’expressivitat que correspon a qui està explicant alguna cosa interessant.

BANC

La mosca

Crèdit nord-americà a Espanya. De la premsa

Salta a la cara.De la caraa les mansi del coll a la cara.Salta a les mans.De les mansa la cara.Salta al coll.Del coll a les mans,de la caraal coll.Salta a la carala mosca pesada.La mosca importunaque vola pertot arreu.La mosca,la mosca intolerable.Pertot arreu,a les parets,a les fustes,els mobles,les portes, el sostre,la mosca,la mosca intolerable.

Hi ha papers matamosquesi tasses de vinagreamb una gota de sucreque serveix de trampa.

Una moscadiposita els seus ousen un tall de meló,diposita els seus ousal femer.Una mosca diposita els seus ousal femer. Una moscadiposita els seus ousa les flors,damunt el pa,a les escopidoresi fins a les capses de cigarsla tapa de les quals hagi quedat oberta.

Joan Brossa

A Riddle

There is one that has a head without an eye,

And there’s one that has an eye wi-thout a head.

You may find the answer if you try;And when all is said,Half the answer hangs upon a thread.

Christina rossetti

Aprendre per exercitar l’expressivitat en un poema narratiu

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Versos per explicar 3

9

B

10

Llegeix el text unes quantes vegades i prepara’n la lectura en públic. Dibuixa marques en el text per saber on faràs una pausa curta, una pausa llarga, quan miraràs el públic per provocar la seva resposta, on faràs gestos i on pronunciaràs amb una expressió més forta.

Una paret amb vida

A casa de la família Pallerols hi havia un passadís estret i llaaaarg,

i sempre que hi passaven donaven cops a la paret…X–Ai! –feia la paret. I en comptes de saltar-li una mica de pintura

o de fer-li un petit foradet, li sortia un bony. XLa família Pallerols aviat va veure que aquella paret estava tota abonyegada.

El pare, que era un manetes, va agafar una llima i una rasqueta i va dir:

–Deixaré la paret tan llisa que l’emmarcarem com si fos un quadre!

I dit i fet va començar a llimar els bonys petits i a rascar-ne els grans.

–Ai, ui! –cridava la paret. Però al pare li semblava que no ho havia sentit bé.

–Ui, prou! Si us plau, pareu!

–D’on vénen, aquests crits? –va preguntar el pare.

–D’on vols que vinguin, gamarús? D’aquí, de la paret! I fes el favor de no

llimar-me més, que veig les estrelles. No en tenia prou amb les patacades

que sempre rebo que a sobre em busqueu les pessigolles expressament.

Sembla mentida!

El pare va córrer a buscar la mare i els dos fills.

–Veniu! De pressa! La paret del passadís parla!

I sí, sí, el pare tenia raó. La paret dels cops, que així l’anomenaven, estava

més viva que tots els nens de l’escola junts. I xerrava i xerrava i, sobretot,

es queixava: que no li agradava el quadre que li havien penjat,

que l’enlluernava el llum del sostre, que el Potus la feia esternudar

i que estava tipa i cuita de ser l’ase dels cops d’aquella casa.

La família Pallerols, que tots tenien un gran cor, de seguida van

despenjar el quadre i van afluixar la bombeta. El pare va deixar de llimar-la

i va estar una estoneta acariciant-la i passant un drap d’aigua fresca

per les escletxes. La paret sospirava de gust!

A partir d’aquell dia la família Pallerols va conviure plàcidament

amb la paret. Li deien «bon dia» al matí i li treien la pols cada tarda.

Amb el pare feien petar la xerrada al vespre, i la mare li va cosir una cortina

d’allò més calentona perquè no passés fred a la nit.

Núria Figuera

Lectura dramatitzada

F Una paret amb vida4

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

X- Pausa

X-Amb sorpresa

Nom:

Data:

11

Explicar el sentit figurat d’expressions col·loquials

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

F

1 Entre tots, descobriu el sentit literal de l’expressió subratllada. Després, penseu què és el que realment es vol dir. Escriu-ne el resultat.

: Me’n vaig anar amb els grans i em vaig ficar a la gola del llop.

El que diu: La gola del llop és un gran perill. Et pot destrossar.

El que vol dir: Segur que tindré problemes.

: Li he donat un cop de mà amb la feina.

El que diu:

El que vol dir:

: Em van donar les notes i em vaig quedar de pedra.

El que diu:

El que vol dir:

2 Fes el mateix amb aquestes expressions en castellà:

: ¡Cómo vienes! ¡Te has puesto como una sopa!

Lo que dice:

Lo que quiere decir:

: Me cansa Manuel, habla por los codos.

Lo que dice:

Lo que quiere decir:

Què has volgut dir? 5Nom:

Data:

Nom:

Data:

12

Llegeix amb atenció els sentiments següents. Després, escull els més adequats per expressar en veu alta el que sents en cada una de les ocasions que es proposen.

1 Digues en veu alta com et sents en cada una de les ocasions. Repeteix dues vegades el que has dit, però canviant la paraula de sentiment per una altra de semblant.

Marca a la llista de paraules el mot que has fet servir.

Procura no repetir-ne cap fins que acabis la llista.

1. M’acaben de dir que la setmana que ve anirem d’excursió

al parc d’atraccions.

Exemple: Quina notícia! Avui estic alegre. Quina notícia! Avui estic content.

2. Després d’haver acabat el dibuix amb els colors m’ha caigut

a sobre una taca de Cola-Cao.

3. He estat tota la tarda llegint els còmics que em vas deixar.

4. He estat tot el matí pensant que els meus pares em vindrien

a buscar a la porta del col·legi. Però no han vingut.

5. Em queda molt poc per entregar el treball de Llengua.

No vull que em destorbi ningú. I si algú ho fa, cridaré.

6. De seguida que he obert el paquet del regal he vist

que és el que estava desitjant.

Expressar sentiments

FC

OM

UN

IC

AC

IÓ

O

RA

L

Avui em sento...6

Afectuós

Agraït

Alegre

Alterat

Amable

Antipàtic

Aterrit

Avergonyit

Avorrit

Content

Deprimit

Desanimat

Desesperat

Desmoralitzat

Disgustat

Divertit

Enfadat

Entretingut

Entusiasmat

Enutjat

Esglaiat

Espantat

Estimat

Fastiguejat

Feliç

Fracassat

Frustrat

Furiós

Il·lusionat

Insegur

Irritat

Malhumorat

Molest

Nerviós

Pessimista

Poruc

Preocupat

Rabiós

Rebutjat

Satisfet

Segur

Simpàtic

Solitari

Temorós

Tendre

Tens

Tímid

Tranquil

Trist

Valent

Nom:

Data:

13

Models de personatges amb una gran competència en l’expressió oral

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Gent parladora 7

De la mateixa manera que hi ha escriptors fa-mosos, també hi ha enraonadors famosos. Mol-tes persones es guanyen la vida fent servir el do de la paraula i, en molts aspectes, són mo-dels a imitar. Expliqueu als alumnes algunes de les vostres històries amb l’objectiu d’estimular l’esforç per parlar cada dia millor. Convideu alguna persona que parli bé a explicar alguna cosa als alumnes o bé demaneu-los que posin exemples de persones que creuen que parlen molt bé. Expliqueu-los aquestes petites històries i feu-los preguntes.

El narrador de romanços Guillem Peris

Fa segles molt poca gent sabia llegir. Els esde-veniments importants eren recitats o cantats per persones cegues a les fires i les festes dels pobles. Aquestes narracions s’anomenaven romanços de cec.

Aquests narradors havien de tenir molt bona memòria per recordar els fets i la forma dels versos. Aquests romanços no s’escrivien i es transme-tien oralment.

T’atreveixes a inventar uns versos per explicar unes quantes coses que fas durant el dia?

El xarlatà Vicenç Salvador

Va ser un personatge molt popular al segle passat. Venia remeis i objectes barats als mer-cats ambulants de pobles i les ciutats. Parlava sense parar tot pregonant les bondats dels seus productes. Moltes vegades no deia la veritat, però resultava tan convincent que aconseguia vendre tot el que volia. Tenia la gran habilitat d’improvisar contínuament els seus arguments.

Podries inventar un argument per convèncer un company o una companya perquè et canviï el teu bolígraf usat pel seu, que és nou?

L’oncle Fabra, pregoner del poble

Fins fa uns quants anys, el millor instrument de comunicació dels ajuntaments dels pobles era el pregoner. Era un empleat de l’ajuntament que anava explicant per les places els avisos que el batlle volia que conegués tothom.

Es posava enmig de la plaça, feia sonar una trompeta i recitava un pregó com ara aquest: Per ordre del senyor alcalde es fa saber que, a l’edifici de l’ajuntament, s’hi ha instal·lat el ve-terinari per procedir a la vacunació contra la ràbia de tots els gossos del poble. I tornava a fer sonar la trompeta.

A les ciutats, hi ha pregoners?

Parladors del nostre temps

Salvador Escamilla, locutor de ràdio. Ha estat el mestre d’altres locutors. Un locutor de rà-

dio s’ha de documentar bé, ha de parlar amb una veu molt clara i pausada, i ha de ser ca-paç d’improvisar davant de qualsevol situació imprevista.

T’agrada actuar al teatre? Cesc Serrat, rondallaire. És molt conegut com

a narrador de contes, tant per a nens com per a adults. La seva primera missió és captar l’atenció de l’auditori. Després n’ha de mantenir l’interès tota l’estona. El rondallaire evita en tot moment la distracció i l’avorriment.

T’agraden els rondallaires?

Nom:

Data: B

14

Imagina’t que vius a Toledo i que uns turistes et fan preguntes. Llegeix les preguntes, després observa el plànol i contesta en veu alta o escriu-ne les respostes en un paper. Només pots utilitzar aquestes paraules: a la dreta, a l’esquerra, de cara, giri, primer, després. Si te’n falten, fes servir gestos.

Estratègies per descriure correctament un itinerari

FC

OM

UN

IC

AC

IÓ

O

RA

L

Escolta’m i no et perdràs8

• Un turista català: Sóc a la plaça de Zocodover. Quin és el camí més curt per arribar al Museu?

• Un turista anglès: I am in the cathedral square. Where is Museo del Greco? (contesta en català)

• Un altre turista: Com puc anar de la catedral a l’Alcázar, passant per la plaça Mayor?

Nom:

Data:

15

Utilització d’altres formes d’expressió per transmetre un missatge

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Endevina què t’estic explicant 9

Som capaços per naturalesa d’expressar-nos amb recursos no verbals. Podem millorar aques-ta capacitat fent activitats adequades. Aquestes activitats potencien diversos criteris i diverses habilitats d’expressió:

• La valoració de la comunicació i de l’ús de la paraula.

• La creativitat.• La comprensió.• L’expressivitat.Poseu els alumnes en diverses situacions i feu-

los expressar-se amb gestos fins que els seus companys o companyes endevinin de què es tracta. Poden ser algunes de les que proposem aquí o poden reproduir contes o pel·lícules. En qualsevol cas, deixeu que els alumnes triïn i plantegin la situació.

Seria convenient que l’activitat tingués una di-mensió humorística o competitiva per aconse-guir que tots els alumnes s’esforcin per posar en joc les seves habilitats personals.

Valoreu tant la qualitat de l’expressió com l’agudesa de la comprensió.

Primera situació

El terrissaire

El terrissaire treballa en el seu taller. Aga-fa fang, el pasta, el manipula en el torn, va donant forma al gerro, l’agafa amb les mans, el porta al forn, el dóna a una altra persona, li cau, davant d’això es desespe-ra, n’agafa els trossos i tracta d’enganxar-los, però se li torna a trencar i hi clava una puntada de peu.

Segona situació

L’espia espiat

L’espia entra a la casa per la finestra o forçant-ne una porta. Es posa els guants i encén la llanterna. S’assegura que no hi ha ningú. Va regirant els calaixos, tirant coses i posant-ne d’altres al sac. De sobte sent un soroll. Es troba amb l’amo de la casa, que entra per la porta i el tranquil·litza. Es treu els guants i fa veure que està fent al-guna cosa a la casa.

Tercera situació

L’ensinistrador

L’Eduard està ensinistrant el seu gos. Li dóna instruccions, el felicita, li fa olorar un pal i el llança lluny; el gos l’hi porta a les mans i l’amo el torna a felicitar. Al cap de molts exercicis, el gos desapareix ben lluny. L’Eduard mira, busca... i s’entristeix. Al final, però, se sent de lluny un lladruc i, al cap de poc, apareix el gos.

Nom:

Data: B

16

Activitat d’atenció i discriminació auditiva de diverses informacions

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

B Compte amb els detalls!10

La concentració

És normal que els alumnes, en el transcurs de la classe, perdin la concentració o que en una activitat determinada no parin atenció als detalls que proporciona una informació. En aquestes circumstàncies, val la pena interrompre l’activitat i dur a terme una activitat d’atenció.

Te’n proposem unes quantes. Trieu-ne una i llegiu-la en veu alta. Després, pregunteu els de-talls més importants que afecten la comprensió global del text.

Text 1. L’armari d’en Max

En Max va obrir l’armari per triar la roba que s’havia de posar. A la banda esquerra, hi va veure dues camises, tres samarretes amb mànigues i una altra sense, tres parells de mitjons blancs i dos de color, dos panta-lons texans i un xandall blau. A la banda dre-ta, hi tenia un jersei taronja i quatre calçotets empaquetats dins d’una capsa de cartró i col·locats a la part baixa de l’armari. Com-provava que tenia força varietat d’algunes coses; i d’altres, molt poca. Al final va escollir una camisa, un jersei, un xandall i uns mi-tjons de color blau.

Preguntes. Quantes samarretes tenia en Max? Tenia cap impermeable? De quin color era el xandall que va triar? On guardava els calçotets? On era, en Max? A quina habitació?Com era el dia, fresc o calorós?

Text 2. Els pirates

Els pirates són el terror dels set mars i el malson de tots els navegants honrats. No et fiïs mai d’un pirata. En un tancar i obrir d’ulls, t’hauran pispat el rellotge del canell i, fins i tot, la targeta de l’autobús que duus a la butxaca. Però, saps reconèixer un autèntic

pirata? Fixa’t-hi, un autèntic pirata té un garfi en comptes de mà, un lloro damunt l’espatlla, un pedaç negre a l’ull, una cama de fusta i un sabre al cinturó. Com que els agrada cridar l’atenció, es vesteixen amb co-lors vius i ornaments de tota mena. Els capi-tans fan servir un gran barret negre, guarnit amb el dibuix d’una calavera damunt de dos ossos llargs i creuats, i una casaca amb bu-txaques enormes on guarden les monedes, les bales de canó i els mapes.

Piratas, de Colin hawkins. Alfaguara (adaptació).

Preguntes.Quants mars són el terror dels pirates? Quines coses calen per reconèixer un pirata? Què porten els capitans pirates a la butxaca?

Text 3. Anastàsia

L’Anastàsia tenia deu anys, els cabells de color taronja, catorze pigues al nas i duia ulleres. Durant una època, pensava que volia ser patinadora sobre gel, però al cap de dos anys de pràctica continuava patinant amb els turmells. En una altra època va pen-sar que volia ser ballarina, però al cap d’un any de classes no va ser capaç de posar-se de puntetes. Aleshores, el seu pare li va suggerir que triés una professió en què no hi haguessin d’intervenir els peus. El pare de l’Anastàsia es deia Mateu. Era profes- sor de literatura i havia llegit pràcticament tots els llibres del món. També havia escrit quatre llibres de poesies. El favorit de l’Anastàsia es titulava Agredolç.

Anastasia Krupnij, de lois lowry. Espasa juvenil

(adaptació).

Preguntes.Quantes pigues tenia l’Anastàsia? Quant de temps va estar a l’acadèmia de ball? Què escrivia el pare de l’Anastàsia?

Utilització d’expressions de cortesia en el diàlegs

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

ALProposeu als alumnes les situacions següents:

En primer lloc, expliqueu l’argument d’una si-tuació de comunicació oral. Escriviu-ne a la pis-sarra el guió assenyalant-ne els passos principals del desenvolupament. Després, demaneu als alumnes que la verbalitzin. Tingueu en compte especialment el que segueix:

1. Les salutacions de començament i de comiat.

2. La forma de fer les preguntes segons el context.

3. La forma de respondre.

Al final, plantegeu un col·loqui sobre el com-portament més aconsellable, qui ha preguntat millor i qui ha contestat millor.

PRIMER CAS

Situació. Una persona es presenta a un hospi-tal perquè vol visitar un amic que ha estat ope-rat d’una fractura que es va fer quan esquiava. S’adreça a informació: demana amablement i hi exposa què busca. L’encarregat d’informació li diu que pregunti a recepció. A recepció l’atén una infermera. Explica a la infermera com es diu i qui busca i contesta les preguntes que li pot fer la infermera: no oblida mai dir «bon dia» i «mol-tes gràcies» i altres fórmules de cortesia.

Guió. Arribada, informació, diàleg amb l’encar-regat, recepció, diàleg amb la infermera.

SEGON CAS

Situació. Una persona va a buscar feina a una oficina. Ha de parlar amb el cap de personal, el senyor Rovira. Demana per ell a recepció, d’allà l’envien a la secretària del senyor Rovira. La se-cretària li pregunta si porta l’imprès omplert. No sap de quin imprès es tracta, torna a recepció per demanar l’imprès i tot seguit puja de nou a veure el senyor Rovira.

Guió. Preguntes i respostes.

Situació. Uns nens grans estan jugant a les instal·lacions d’un parc infantil. Cal demanar-los que abandonin els aparells. Els nens s’hi re-sisteixen, dient que també ells hi tenen dret a jugar. Cal buscar arguments per convèncer-los que se’n vagin a un altre lloc.

Guió. Intentar modificar una situació sense provocar un conflicte.

Jocs de simulació 11

El mateix alumne fa les preguntes i les respostes.

Alumnes per parelles creen els diàlegs següents.

17

M

18

Trucs per tornar a explicar amb precisió un conte breu

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

M Te’l torno a explicar12

En aquesta activitat exercitarem la capacitat de reproduir els elements essencials d’un conte, aportant-hi les modificacions o altres caracterís-tiques que es creguin oportunes. El docent lle-girà un conte en veu alta i els alumnes designats seran capaços de tornar-lo a explicar amb co-herència, introduint-hi els canvis que se’ls hagi demanat.

1. Es valoraran les capacitats següents: a) Explicar el conte ordenadament, distingint

amb claredat els tres temps de la narració: pre-sentació, nus i desenllaç.

b) Descriure amb nitidesa acceptable les ca-racterístiques dels protagonistes, de la situació (problema, causalitat, etc.), del lloc i del temps.

c) Fer servir amb propietat expressions con-vencionals per començar o acabar la narració.

d) Ser expressius (en el vocabulari utilitzat, en la creació d’un clímax, en la manera de parlar pausada i amb bona entonació...).

2. L’alumne/a podrà fer servir algunes d’a-questes estratègies per recordar i reformular el conte:

• Divideix un full de quadern en quatre parts. Una, per escriure-hi el títol, i les altres tres per prendre-hi notes sobre el plantejament, el nus i el desenllaç, respectivament.

• Escolta la narració del conte amb molta aten-ció. Escriu on calgui el títol, les característiques dels protagonistes, el temps, el lloc...

• Mentre escolta, va eliminant les parts del text que no són essencials.

• Abans d’explicar el conte, en fa un petit guió mental o sobre el paper, si ho creu necessari.

MODEL DE CONTE BREU

El castell de gelat

Una vegada, a Bolonya, van fer un cas-tell de gelat just al mig de la plaça major, i els nens venien de ben lluny per poder fer-hi una llepadeta.

La teulada era de nata, el fum de les xe-meneies de sucre filat, les xemeneies de frui-ta confitada... I tota la resta era de gelat: les portes de gelat, les parets de gelat, els mo-bles de gelat.

Un nen petitíssim s’havia aferrat a una taula i li havia llepat les potes d’una en una, fins que la taula li va caure a sobre amb tot el parament de plats, i els plats eren de gelat de xocolata, que és el més bo.

En un moment donat, un municipal es va adonar que una finestra es fonia. Els vidres eren de gelat de maduixa, i es desfeien en regalims rosats.

–De pressa! –va cridar el guàrdia–, més de pressa!

I vinga tots a llepar de pressa i corrents, per no deixar perdre ni una sola gota d’aquella obra d’art.

–Una butaca! –implorava una velleta, que no se’n sortia fent-se camí entre aquella gen-tada. Una butaca per a una pobra vella! Qui me la porta? De braços, si pot ser!

Un bomber generós va córrer a dur-li una butaca de gelat de crema i avellana, i la po-bra velleta, ben feliç, va començar a llepar-la justament pels braços.

Aquella va ser una gran diada, i per ordre dels metges ningú no va tenir mal de panxa.

Encara avui, quan els nens demanen un altre gelat, els pares sospiren:

–Oh, i tant! Tu en voldries un castell sen-cer, com el de Bolonya.

Contes per telèfon, de Gianni rodari. Joventut

19

Joc d’arguments

Ara plantejarem aquesta sèrie d’activitats com un joc. S’hi presenten situacions de la vida quo-tidiana en què intervenen desitjos, suggeriments, ordres, i en què s’ha d’improvisar arguments per a cada forma d’actuar que es pretén.

Hi competiran dos alumnes en dues fases. En la primera, l’un argumenta i l’altre posa objec-cions als raonaments, i en la segona es canvien els papers. Quan el primer es queda sense argu-ments o està trenta segons parlant, passa el torn al segon.

Un cop plantejada la situació, la persona que argumenta va sumant raons perquè l’altra actuï d’una manera determinada. Quan soni un se-nyal, ha d’argumentar per convèncer del contra-ri. Per exemple:

És un dissabte assolellat de primavera.El jugador A comença tractant de convèncer el

jugador B que agafi els patins per anar amb al-tres companys a patinar al parc. L’argumentació es podria presentar així:

–Albert, agafa els patins i anem al parc, que fa un dia fantàstic i ens ho passarem d’allò més bé fent unes carreres.

–.......................................................–Tant se val! Perquè li pots demanar els patins

a l’Olga, que no pot venir.–.......................................................Tothom en sap, de patinar. Pots anar més a

poc a poc i així, si caus, no et faràs mal. Qui no patina és com si no sabés caminar.

SONA LA CAMPANETA I CANVIA L’ARGU-MENTACIÓ

–No insisteixis tant de venir a patinar. Fa mol-ta calor i suarem molt.

–.......................................................–No, no valdrà la pena anar al parc perquè no

hi haurà anat ningú...

Valoració de l’activitat

Es tindran en compte aquestes capacitats:a) De comprensió de la situació manifestada

en el registre de parla adient (segons es tracti d’un company o companya de la mateixa edat, una persona gran o una persona desconeguda).

b) De seleccionar l’argument més eficaç per a aquesta situació.

c) De saber escoltar la resposta de l’altra per-sona per contraargumentar.

Exemples de situacions

1r La Maria vol convèncer l’Ismael que la motxilla que porta és incòmoda, poc útil, i que la hi hauria de regalar per desfer-se’n.

2n En Lluís està jugant una partida amb el videojoc i vull que se’n vagi i m’hi deixi jugar una estona.

3r Els meus pares volen que em quedi a casa tranquil, llegint, i jo vull anar a jugar una estona al parc amb els meus millors amics. Els he de convèncer amb raons molt poderoses.

Donar arguments per convèncer una altra persona perquè actuï d’una manera determinada

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Convènce’t! 13 B

20

Objectiu

Explicar amb desimboltura i amb una certa gràcia una cosa extraordinària que ens han ex-plicat o que hem escoltat a la ràdio o a la tele-visió requereix habilitat i entrenament. Aquí es proposen diverses notícies que podeu proposar a un/a alumne/a. El nen o la nena rebrà la in-formació i la transmetrà en veu baixa a un com-pany o companya que, al seu torn, la passarà a altres, i així successivament fins a sis companys diferents. A l’últim alumne que ha escoltat la no-tícia li demanareu que l’expliqui en veu alta i comparareu la seva versió amb la que s’ha do-nat en primer lloc.

Valoració

Es valoraran les capacitats següents: • De reconeixement global de la notícia. • De record dels detalls essencials.• D’abandó de detalls de poca importància.• D’exactitud i brevetat.

MODELS DE NOTÍCIES

1. Pingüins voladors

Al telenotícies s’han fet comentaris so-bre l’1 de març, dia en què al Regne Unit se celebra una diada de bromes i disbarats als mitjans d’informació. La BBC, que n’és la principal cadena de televisió, va oferir un vídeo sorprenent, on es veuen els pin-güins de l’Antàrtida preparant-se per emi-grar cap a les terres caloroses del centre de l’Àfrica. Al vídeo es veuen els pingüins com volen en grup i a una gran alçada en el seu viatge pel món.

2. Un avió molt especial

El rector d’una església brasilera va co-mençar fa uns dies un viatge molt especial amb la intenció de recaptar fons per edifi-car una capella per als camioners. Va ajun-tar mil globus d’aniversari inflats amb heli i es va deixar elevar cap al cel. El que ningú no s’esperava és que l’agosarat astronauta s’enfilaria més amunt del que s’imaginava i que, emportat pel vent, desapareixeria de la vista dels sorpresos espectadors.

Les brigades de salvament, els bombers i el mateix exèrcit han iniciat una recerca que fins al moment ha estat infructuosa. Han trobat uns cinquanta globus al mar, cosa que els fa creure que està localitza-ble. Les autoritats estan segures que tro-baran el rector sa i estalvi, perquè portava aigua, aliments per a un viatge tan original i un GPS per orientar-se.

3. La tornada a casa

Un linx al qual havien col·locat un petit transmissor va ser alliberat al parc d’Hornachuelos, a Còrdova. El linx va ini-ciar el retorn al lloc on havia nascut se-guint una ruta plena de perills. Va recórrer el riu Guadiato, va travessar un puig, va creuar la carretera nacional a Jaén i la via de l’AVE, a Còrdova. Va arribar al riu Gua-dalquivir i, camuflat entre les plantes de les ribes del riu, va travessar Sevilla i va arribar a Medina, a prop del lloc on havia nascut. Què valent!

Trucs per recordar les idees principals d’un missatge oral

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

B Com m’ho han explicat t’ho explico14

21

Recitar poemes breus

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

FTrucs per memoritzar poemes 15

Hi ha persones que tenen més facilitat que altres per recordar poemes, acudits i altres textos. Però tothom ha de fer servir alguna mena de truc per recordar millor.

1 Llegeix uns quants trucs i fes-los servir per aprendre els poemes d’aquesta fitxa.

1. Llegir el text unes quantes vegades per comprendre bé el que diu.2. Trossejar el text i llegir d’una vegada parts del text que tinguin sentit complet.

Per exemple: de punt a punt, una estrofa completa, un vers llarg... 3. Recitar el poema llegint-lo en veu alta, però exagerant-ne el ritme i la rima,

com si s’estigués cantant.4. Recitar el poema sense llegir. En el cas de no recordar-ne una paraula, fer un so

semblant al de la paraula oblidada i continuar endavant. 5. Recitar el poema com aquell que està explicant alguna cosa a una altra persona

coneguda.

Damunt mon vaixell l’arc de Sant Martí com un gran cinyell. Totes les sirenes engronxant-se en ell.

Joan salvat-PaPasseit

1

En la fosca de la nit sento com el mul rosega les faves dins del cofí. Un soroll tan agradable m’allibera i em torna a mi.

Miquel Bauçà

2

Un pi sota el cel –ombra verda-blava– sota el cel un pi.

JoseP Maria Junoy

3

Rellotge de sol M’estic sota el colomer: hores i coloms, tot vola.

JoseP seBastià Pons

4 –A un ratolí temerari, nebot meu, que és molt tossut dic: –Vols fer-te saberut? Doncs rosega un diccionari.

Joan MaraGall

7

Cançons de paper fi m’omplen la sàrria i em foraden el fons de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i cançons per arracades.

Maria MerCè Marçal

85La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor! És la meva enamorada que ve al temps de la calor.

Joan MaraGall

6El piano del gitano predomina pels carrers i al gitano del piano ningú li afluixa diners.

enriC Casasses

Nom:

Data:

L’expressió oral a través de relats humorístics

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

B Els millors acudits16

Per què proposem un concurs d’acudits?

Aquestes propostes tenen un doble objectiu: d’una banda, exerciten l’expressió oral; i, de l’altra, exerciten la capacitat de comprensió, es-pecialment en els textos on cal descobrir i in-terpretar dobles sentits o jocs de paraules amb diverses intencions.

Per tant, no és un simple exercici humorístic per descobrir qui és més graciós, i ni tan sols és un divertiment per passar l’estona amablement. Es tracta de posar en joc diverses capacitats lin-güístiques.

Què valorem?

Per aprofitar el caràcter formatiu d’aquesta ses-sió, ens fixarem especialment en aquests criteris de valoració.

• La comprensió expressada en l’explicació del joc de paraules o algun altre recurs utilitzat.

• La desimboltura en la narració, la pronun-ciació i l’entonació.

• El clima i les pauses estratègiques per susci-tar la bona reacció del públic.

• El respecte a totes les actuacions.

Recursos

• Mostrar seguretat. Ningú no és menys llest o graciós que la resta.

• Escollir, per explicar-lo, l’acudit que s’adigui millor amb les capacitats de cadascú.

• Explicar-lo amb naturalitat, sense escarafalls ni exageracions.

• Memoritzar bé el text per evitar vacil·lacions que destrueixin el clima.

BANC D’ACUDITS PER MEMORITZAR I EXPLICAR

Un gat persegueix dos ratolins. Un dels ratolins s’atura i crida: «bup!, bup!». Llavors el gat surt corrents.

El ratolí comenta al seu amic: «Ho veus, com saber idiomes és important?»

Una mare mirant d’explicar al seu fill de cinc anys què és un miracle:

–Què seria si caiguessis d’un cinquè pis i no et passés res?

–Sort –respon el fill.–I si caus un altre cop i no et torna a

passar res?–Això és moltíssima sort.–I si tornes a caure i tampoc et passa

res, què és?–Pràctica.

Dues senyores parlant: –Li he posat ulleres al meu nen. –Quin nom més lleig, no?

Una senyora demana a un fuster: –Que em podrà fer una tauleta de nit? –Impossible! –diu el fuster–. De nit no

treballo.

–Com està el teu fill petit? –Fantàstic! Ja fa tres mesos que camina. –Ui, doncs ja deu ser molt lluny!

–Com es diu aquella muntanya?–Quina?–I l’altra?

22

23

Donar instruccions orals amb ordre i precisió

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Instruccions per telèfon 17

Objectiu

De vegades les instruccions sobre actes sezills són les més difícils d’explicar, unes vegades perquè falta vocabulari precís, d’altres per- què no s’expliquen per ordre i, finalment, perquè l’explicació és excessivament abstracta o poc concisa.

Proposeu als alumnes que tractin de respondre per telèfon i de forma molt precisa unes quantes peticions d’instruccions.

Un cop que hagin dit la instrucció, l’oient pro-cura repetir-la ordenant els passos que cal fer per solucionar el problema.

Valoració

Es valoraran especialment aquestes capacitats:a) La de saber dir per a què són les instruccions;b) La d’enunciar de forma clara cada pas que

cal fer;c) La de dir ordenadament els passos succes-

sius per fer la tasca amb eficàcia;d) La d’utilitzar el vocabulari adequat perquè

sigui entès, referint-se especialment als termes que guien les accions (gira a la dreta, prem fort, canvia...).

PRIMER PROBLEMA

La bombeta de la llanterna no fa llum. Què he de fer perquè en faci? Quins pas-sos he de seguir?

Les instruccions hauran de contenir aquests elements:

• Com saber si la bombeta està fosa.• Com aconseguir una bombeta nova.• Com treure la bombeta que no fa llum.• Com posar i ajustar la bombeta nova.• Com comprovar que l’operació està ben feta.

(Vocabulari: pila, bombeta, rosca, casquet, in-terruptor...)

SEGON PROBLEMA

El pneumàtic de la roda davantera de la bicicleta s’ha punxat.

Què he de fer per treure la roda i arre-glar la punxada?

Elements de la resposta.• Comprovar que la roda està punxada.• Com treure la cambra del pneumàtic.• Com arreglar la punxada.• Com tornar a posar la roda al seu lloc.• Com comprovar que l’operació està ben feta.• Si cal demanar ajuda, a qui?(Vocabulari: roda, pneumàtic, sabates de fre,

cambra, pegat, rosca...)

TERCER PROBLEMA

Vull fer punta als meus llapis de color amb la maquineta. Com ho he de fer per-què no se’m trenqui la mina?

Elements de la resposta:• Comprovar que la maquineta està neta.• Introduir el llapis en posició correcta.• Aguantar la maquineta. Girar el llapis...(Vocabulari: llapis, mina, fulla, forat...).

B

24

Reconèixer els trets de la descripció d’un paisatge

FC

OM

UN

IC

AC

IÓ

O

RA

L

Viatjar amb la imaginació18

L’Albert va enviar a la Fàtima fotografies de llocs on va passar les vacances amb la seva família. Després, per telèfon li ha explicat coses sobre el paisatge que es veu en una de les fotografies.

1 Escolta amb atenció la narració de l’Albert i pren aquí les notes que t’ajudin a repetir després la informació.

(Text oral a la pàgina 116)

2 Ajuda la Fàtima amb aquestes activitats:

• Marca la fotografia a la qual es referia l’Albert. • Recorda en veu alta el que va dir l’Albert, però només el que correspon a la descripció

del paisatge.

Nom:

Data:

25

Adequar la forma d’expressió a la situació de comunicació

FEl telenotícies de la tarda 19Nom:

Data:

Nom:

Data:

Formeu els equips de redacció per preparar i exposar el telenotícies. Ho heu de fer a la vostra manera. Us poden ajudar aquests suggeriments.

1r. Estudi d’un model. Poseu-vos d’acord per observar el mateix telenotícies d’un canal de televisió i preneu nota de les notícies que us hagin cridat més l’atenció, per exemple, el telenotícies que s’emet a TV3 un dia de febrer del 2010.

1. Comentari general sobre el tema principal del dia (la xifra d’aturats).

2. La visita del Secretari d’Estat del Vaticà a les autoritats.

3. Declaracions del ministre de treball sobre la feina.

4. La detenció d’una xarxa de falsificadors.

5. Vagues a França.

6. Notícies esportives.

7. Vídeo sobre una nevada al nord del país.

8. Publicitat i previsió del temps.

2n. Recerca d’informació. Porteu a classe dos diaris del dia abans i trieu les notícies que apareixen a primera plana. Trieu les que emetreu. Completeu la informació amb notícies de l’interior del diari (esports, cinema, cultura...).

3r. Redacteu les notícies escollides. Màxim 10 línies per a cadascuna. Afegiu-hi dues o tres notícies locals, del vostre col·legi.

4t. Locució. Prepareu el plató. Taula, cartell de fons, micròfons... pantalla amb fotos o amb dibuixos.

Seieu a la taula els locutors principals. Quan els correspongui es presentaran els locutors d’esports, de notícies locals, d’altres notícies...

ATENCIÓ ESPECIAL

y Interès de la notícia.

y Brevetat.

y Bona pronunciació.

y Bona presentació.

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Parlar en públic d’un mateix improvisadament

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

B Un discurs de dos minuts!20

Durant dos minuts situarem els alumnes da-vant d’una improvisació que possiblement ha tingut lloc més d’una vegada a la classe o en altres llocs.

Podeu plantejar aquesta improvisació com una activitat de caràcter progressiu per mitjà de diver-sos intents. Probablement, en un primer intent de la improvisació, a un alumne se li acudeixen poques paraules. Els companys i les companyes, de manera constructiva, li indicaran què ha fet bé, què no ha dit, què ha dit malament..., en definitiva, tot allò que l’ajudi a millorar. El segon intent segur que serà notablement millor. Per això el felicitareu i li suggerireu unes quantes millores més. Al final, qualsevol dels alumnes confiarà en les pròpies possibilitats i estarà més ben predisposat per a la improvisació.

Aspectes d’interès

• S’ha de cenyir la improvisació al tema que es proposa i no conduir-lo cap a altres contin-guts.

• Cal parlar d’un mateix amb tota naturalitat, convençut del fet que tot el que dirà serà res-pectat i, a més, interessa.

• La confiança en un mateix ha de portar a adreçar-se a totes i cadascuna de les persones del públic, mirant a tothom de cara i parlant-los directament.

SITUACIONS PER A LA IMPROVISACIÓ

Llegiu la situació als alumnes. Trieu-ne un que faci la seva improvisació davant de tothom i du-rant dos minuts.

Agraïment

1. Avui és el dia del meu aniversari. M’acompanyen els millors amics de la clas-se. M’han portat uns quants regals: un llibre, una capsa de pintures, una bossa, una pilota, etc. Els he convidat a berenar i abans que se’n vagin els dic unes paraules d’agraïment.

(Possibles idees: agrair la presència, ex-plicar els regals, la felicitació, l’amistat...)

Comiat

2. L’empresa on treballa el meu pare el trasllada a una altra ciutat. Amb ell ens hi mudem tota la família. El lloc on anem diuen que és molt bonic, encara que el nou col·legi és molt més petit que aquest. Surto davant de la classe per acomiadar-me de tothom.

(Possibles idees: recordar els bons mo-ments passats, prometre que mantindrà la comunicació, fer hipòtesis sobre el nou lloc...)

Petició

3. M’han encarregat de preparar un petit diari de la classe de quatre pàgines. Hi ha d’haver alguna notícia, algun con-te, fotografies dels companys de classe, acudits o jocs... És molta feina per a mi sol i necessito col·laboracions de diferents menes.

(Possibles idees: una crida al que cadas-cú sap fer, posar una data d’entrega, de-manar idees per resoldre la tasca...).

26

Nom:

Data:

Gràcies a un programa d’intercanvi escolar han vingut a la teva classe nens i nenes d’altres països: França, Itàlia i Holanda. Els teus professors t’han encarregat que durant deu minuts facis una breu exposició de les coses més interessants de la teva localitat perquè ells les expliquin al seu col·legi quan tornin al seu país.

Abans de parlar prepara a fons el teu discurs.

1r Informa’t sobre algun aspecte destacat de cadascun dels països d’origen dels teus companys i les teves companyes estrangers:

França

Itàlia

Holanda

2n Escriu diferents aspectes de la teva localitat que t’agradaria citar en el discurs (tipus de gent, comerç, entorn urbà...).

3r Escriu com pots obtenir informació dels aspectes sobre els quals voldries parlar.

4t Selecciona allò que consideris més interessant de la teva localitat.

5è Escriu una exposició breu i memoritza-la. No t’oblidis de:

a) Començar amb una salutació a l’auditori.

b) Fer una presentació del que exposaràs.

c) Explicar de manera ordenada el que vols exposar.

d) Fer servir expressions que despertin l’interès i que atorguin valor a allò que expliques.

27

Preparar i exposar oralment un text

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

FOn jo visc... 21Nom:

Data:

Nom:

Data:

28

Marca en cada cas la resposta correcta.

1 Un actor explica en públic les seves experiències i opinions sobre situacions de la seva vida. Quin tipus de comunicació està duent a terme?

una discussió un monòleg un diàleg

2 En una conversa faràs servir aquestes paraules. Quines acabaràs amb t i quines acabaràs amb d?

felicita humanita solitu verita virtu salu gratitu

3 En Joan va comprar un còmic. Què va comprar?

Un àlbum d’acudits Un conte narrat en imatges Una narració curta

4 Ara faràs una pregunta a una persona gran que no coneixes. Quina expressió hauràs de fer servir?

Disculpi, em podria dir com es va a...?

Escolta, saps per on es va a...?

Escolti, vostè té cara de saber-ho, vaig bé per anar...?

5 Un company t’ha dit: «Vés a escampar la boira». Què t’ha volgut dir?

Vés a un lloc Vés a fer una Vés-te’n que hi hagi boira. cosa impossible. que fas nosa.

6 En Pere es va reunir amb l’Ivan i va actuar així. Quin d’aquests verbs indica una comunicació més bona?

El va sentir El va escoltar El va comprendre El va atendre

7 El professor va dir: «Escolta’m!». Quina va ser la millor actitud de l’Anna?

Mirar per la finestra Picar l’ullet a la seva companya Mirar el professor

8 Què et va millor per recordar l’explicació que t’han fet a classe?

Fixar-me en un company que està atent per preguntar-la-hi després.

Prendre nota de les idees més importants per completar-ho després.

Repetir en silenci les paraules que va dient el professor.

Test de competència en la comunicació oral

F SUPERTEST de comunicació oral22

CO

MU

NI

CA

CI

Ó

OR

AL

Nom:

Data:

29

Índex

23. Animació a la lectura eficaç (S).

24. Es pot millorar la competència lectora (S).

25. Reconstruïm un text (F).

26. Paraules esborrades (F).

27. Paraules desplaçades (F).

28. Com és la teva velocitat lectora? (F).

29. Què llegeixo? (F).

30. Les paraules perdudes (F).

31. Quin text és? (F).

32. Les fotografies parlen! (F).

33. Llegim els diaris per sobre (F).

34. Quin títol hi posem? (F).

35. Lapsus en el text (F).

36. Llegim missatges SMS (F).

37. La resposta és en el text (F).

38. Sabem buscar la informació? (F).

39. Trucs per entendre l’enunciat d’un problema (F).

40. Llegim entre línies (F).

41. El significat de les paraules (B).

42. Que trigarà gaire l’autobús? (F).

43. I tu, què en penses? (F).

44. SUPERTEST sobre els hàbits lectors (F).

2. COMUNICACIÓ ESCRITA. LECTURA

Competències bàsiques

4. En acabar el procés d’aprenentage és capaç de comprendre i extreure informa-ció rellevant de textos presentats en qualsevol mitjà, distingint entre idees principals i secundàries.

5. En acabar el procés d’aprenentage és capaç de llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per llegir tot tipus de textos.

6. En acabar el procés d’aprenentage és capaç d’aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després de la lectura.

Nom:

Data:

30

Anotacions per a l’apliació de les propostes sobre comprensió lectora

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

31

Plantejament de la lectura eficaç

LE

CT

UR

A

Animació a la lectura eficaç 23

La lectura, centre de l’aprenentatge

És obvi que la lectura no és l’únic instrument de l’aprenentatge, però també que en el nostre temps la lectura és un mitjà necessari per arribar al coneixement. Tot i això, de ser un instrument necessari a ser útil i eficaç hi ha molta distàn-cia. Constatem contínuament que el domini de la mecànica de la lectura està generalitzat, pe-rò aconseguir que la lectura esdevingui un ins-trument autèntic de coneixement, de plaer i de maduració personal no està a l’abast de tothom. Immersos en aquesta conjuntura, hem de reco-nèixer que l’escola ocupa un lloc privilegiat per fer aquest pas.

En aquesta proposta apuntarem algunes acci-ons per aconseguir que els nostres alumnes mi-llorin en l’aventura de la lectura, és a dir, acci-ons que afavoreixen una lectura eficaç.

1. La importància de llegir bons textos. Sens dubte, submergirem els nostres alumnes en la lectura eficaç a través de textos narratius, prime-rament de caràcter fantàstic, d’acord amb la se-va manera de construir la realitat, i, després, de caràcter més realista. Els textos han de ser sem-pre de qualitat i adequats a l’edat dels alumnes. Altres móns, altres experiències, altres vides, els valors..., cobraran vida presentats en bones nar-racions i desvetllaran l’interès per continuar lle-gint.

2. Descobrir qui hi ha darrere d’un text es-crit. Procurem que el llibre de lectura que els alumnes tinguin a les mans sigui un «estri admi-rable». Posem l’èmfasi en la presentació dels es-criptors del text i dels il·lustradors. No oblidem reservar algunes de les activitats de comentari de la lectura a jutjar i valorar aquesta dimensió del llibre de lectura.

Des d’aquest punt de vista, és interessant que en acabar de llegir un llibre escriguin una fitxa amb els aspectes més significatius de l’obra. Ai-

xò es complementaria amb un registre acumula-tiu on els nostres alumnes van anotant els llibres que van llegint al llarg de l’any.

3. Què he après amb aquesta lectura? Per aconseguir que els lectors prenguin consciència de què ha suposat la lectura per a ells, analit-zem la idoneïtat i l’interès de les activitats que hi ha després de la lectura d’un text. Si veiem que la quantitat o la dificultat són enteses com un treball excessiu, evitem-les i centrem-nos en el gaudi de la lectura, tornant a explicar allò que els ha cridat l’atenció. Procurem que esmentin sempre el que els ha agradat.

4. Ser model de lectors. Abans de demanar-los què han de llegir, quan i com, hauríem de do-nar exemple de bons lectors. Podem anar sovint amb un llibre de lectura sota el braç i provo-car d’aquesta manera la curiositat dels alumnes: «Mestre, què estàs llegint...?».

I, sens dubte, el millor mitjà perquè l’alumne/a avanci cap a la lectura efi-caç és la lectura de l’adult en veu alta. És a dir, la lectura capaç de captivar el nen o la nena i de fer-li sentir un plaer que en el seu propi desenvolupament com a lector encara no ha assolit.

5. La biblioteca, santuari de la lectura. Hem de fer tot els possibles perquè els alumnes es familiaritzin amb la biblioteca del centre. Que mirin els llibres, que els toquin, que els obrin, encara que els tornin a deixar. Facilitem-los que demanin ajuda als bibliotecaris. Portem-los, a més, a una biblioteca pública, i animem-los a fer-se el carnet de lector.

S

Perfeccionar la tècnica lectora

LE

CT

UR

A

S Es pot millorar la competència lectora24

Puc fer alguna cosa per llegir millor?

Encara que els nostres alumnes al cicle supe-rior de la Primària encara no s’hagin plantejat la pregunta, si el seu interès per la lectura aug-menta, se la faran més tard. Llegir és una habi-litat que es va enriquint de mica en mica i que pot millorar amb l’ús d’algunes tècniques. Pro-vem de fer-ne conèixer algunes als alumnes i que les posin en pràctica.

Lectura en veu alta. És la primera forma de llegir quan s’està aprenent. Ara ho farem com exercici de perfeccionament. Un cop hagin lle-git un text en veu baixa, que ho tornin a fer en veu alta. L’entonació, les pauses, la dramatització quan calgui, evidenciaran que s’està entenent el que es llegeix. Milloraran en la consciència gra-matical de la separació de síl·labes i paraules. A més, el so de les paraules els ajudarà a millo-rar el vocabulari. Comprovem una bona lectura en el registre d’observació:

LECTURA EN VEU ALTA • Separa les síl·labes? SÍ NO• Llegeix paraula per paraula? SÍ NO• Separa bé les paraules? SÍ NO• S’atura quan apareix una paraula

difícil o a final de línia? SÍ NO• Entona bé? SÍ NO• «Canta» mentre llegeix? SÍ NO

Lectura silenciosa. És un grau més elevat de domini lector. Al principi, el lector pronuncia-va mentalment les paraules. Ha d’aconseguir no pronunciar-les i així llegirà més de pressa i assolirà una comprensió global més bona. Això s’aconsegueix amb molt d’exercici i procurant llegir primer grups de paraules junts i, després, línies curtes senceres d’un cop d’ull.

Comprovem que avança en aquesta habilitat observant aquests factors:

LECTURA SILENCIOSA• Lletreja? SÍ NO• Mou els llavis amb les síl·labes? SÍ NO• Desplaça la vista lentament sobre

cada línia? SÍ NO• Fa regressions en cada línia? SÍ NO

Lectura veloç. Llegir amb una certa velocitat és cada vegada més important perquè hem de llegir molt i perquè facilita una millor compren-sió global del text. Tanmateix, la velocitat lec-tora no s’ha d’aconseguir mai en detriment de la lectura comprensiva. Milloraran la velocitat a còpia de llegir molt, de no lletrejar ni pronun-ciar interiorment les síl·labes i les paraules i de no fer regressions en el text. I, ja en un grau de perfeccionament, fixant la vista en blocs de text. Això s’acostuma a aconseguir tapant un text parcialment i deixant sense tapar el bloc de text que volem llegir d’un cop d’ull.

Comprovem que l’alumne ha de millorar aquesta habilitat observant els factors següents:

• No segueix els seus companys i companyes en el temps dedicat a una lectura normal.

• El resultat del test de velocitat lectora és molt baix.

• Llegeix excessivament encadenat a cada lí-nia del text.

• Fa interrupcions en la lectura i regressions quan no hi ha cap dificultat que ho justifiqui.

Lectura intel·ligent. Es poden aplicar tècni-ques per millorar la comprensió. Per exemple:

• Fer hipòtesis sobre el contingut de la lectura i anar-les mantenint mentre duri.

• No avançar en el text si no es coneix el sig-nificat de paraules o expressions del que es lle-geix. Al principi convé fer una pausa fins a acla-rir-ne el significat; més tard, sempre que sigui possible, val la pena fer l’esforç de descobrir-ne el significat pel context.

32

33

Exercitar prediccions a la lectura

LE

CT

UR

A

FReconstruïm un text 25Nom:

Data:

1 Per estalviar espai, l’Albert ha copiat un text i n’ha suprimit unes quantes frases importants. Llegeix el text i col·loca-hi les frases suprimides.

Cabells pèl-rojos

–Estàs horrible amb el cabell tenyit –va dir la Gemma al seu cosí

Xavier–.

.

–Ser pèl-roig és una porqueria –va contestar en Xavier–.

.

Quan estàs en un grup que fa xivarri, ets el primer a qui veu

el profe.

.

–No sabia que calgués pentinar-se de cap forma –va contestar

la Gemma–. El que sé és que a tothom li agraden els pèl-rojos.

–Això és una ximpleria.

–

.

Els pèl-rojos porten sort. I sempre són simpàtics. Fixa’t

en els anuncis de la tele, per exemple. O en els de les revistes.

–Què passa amb els anuncis?

–

.

–De debò? Bé, de tota manera, no pensava sortir

en els anuncis de la tele. L’única cosa que volia era canviar el meu

cabell, perquè no m’agradava.

La tienda mágica, Manuel alonso, BV Azul, Ed. SM (Adaptació).

2 Llegeix ara el teu text en veu alta i contrasta’l amb el dels companys i compa-nyes. Comenteu per què heu posat cada frase on l’heu posat.

: Tothom et veu de lluny.: Tots els nens que hi surten són pèl-rojos.: No és cap ximpleria!: Estaves més guapo pèl-roig.: A més, no et pots pentinar com cal.

34

Exercitar les prediccions a la lectura

F Paraules esborrades26

LE

CT

UR

A

1 Un error a l’ordinador ha fet que algunes paraules hi apareguin mig esborrades. Llegeix el text i esbrina, en cada cas, de quina paraula es tracta.

Un regal per a la mare

En Franz feia dies que pensava què regalaria a la

seva mare el Dia de la Mare. Tenia pocs diners.

Un sabó? Un punt de llibre? Una espelma? Res no

li semblava prou adient. La seva mare tenia de tot!

Aquell dia, de nit, en Franz i la seva mare van estar

mirant fotos. Mentre passaven les pàgines de l’àlbum,

van arribar a les fotos de l’àvia i de la besàvia d’en

Franz. La besàvia duia un vestit llarg de color blanc

i un barret gegant al cap,d’ala ampla, amb plomes

llargues i amb un llaç molt ample onejant al vent.

I moltes roses.

La mare va mirar la foto, va sospirar i va dir:

–Portaven uns barrets meravellosos! Llàstima

que ja no se’n troben, de barrets com aquests!

Aquesta frase va ser decisiva per al regal que

en Franz va pensar que faria a la seva mare.

Al dia següent, en Franz va anar al traster a

buscar un enorme barret de palla que la mare

acostumava a portar alguns estius enrere.

El convertiria en un magnífic barret antic!

Historias de Franz, C.NöstliNger, BV AzUL, Ed. SM (Adaptació).

2 Llegeix el text en veu alta. Els companys i companyes et corregiran les errades.

Nom:

Data:

35

Exercitar les previsions a la lectura

LE

CT

UR

A

F

1 En cada una de les línies del text hi ha alguna paraula que ha saltat al marge. Indica amb una barra vertical el lloc on hauria d’estar situada.

: Exemple: / / / L’Ull veia coses / / els altres / podien veure no que

L’Ull

L’Ull deia dia: «Més d’aquestes valls veig un enllà

muntanya esfosquida una boira blanca. per una

És bella, oi?» molt

L’Orella escoltava, i d’escoltar una després estona

atenció digué: amb

«On és muntanya? Jo la sento». no aquesta

Aleshores parlà Mà digué: «Provo inútilment i la

de notar-la; no toco muntanya. però cap

I el Nas digué: «No ha cap muntanya, no en sento d’olor.» hi gens

Aleshores l’Ull mirà cap a un altre i tots els altres lloc

començaren parlar junts l’enganyosa impressió a sobre

l’Ull. I comentaren: de

«A l’Ull passa alguna». li cosa

Els contes de Kahlil Gibran. Kahlil gibraN. Publ. de l’Abadia de Montserrat

2 Llegeix el text en veu alta i compara’l amb el text dels teus companys .

Paraules desplaçades 27Nom:

Data:

Nom:

Data:

36

Llegeix a una velocitat adequada

F Com és la teva velocitat lectora?28

LE

CT

UR

A

Val la pena llegir més de pressa? En un lectura és més important entendre el que es llegeix que llegir de pressa. Tanmateix, llegir a una velocitat adequada també facilita que s’entengui millor, que es reconeguin les idees principals del text i que es memoritzi el que s’ha llegit. És ben clar que hi ha textos que es poden llegir més ràpidament que altres: no és el mateix llegir un poema on cada mot té molta importància que llegir una notícia en el diari, on el que interessa és localitzar ràpidament les dades principals.

Es pot augmentar la velocitat fent servir algunes tècniques. En aquesta fitxa n’exercitaràs un parell.

1. Tècnica de seguir amb el dit. Llegeix el text següent seguint amb el dit a mesura que avances i sense tornar enrere.

El cobert del meu avi és el lloc on em sento més feliç. I, tanmateix, tampoc és que sigui gran cosa: una cabaneta, feta amb taulons de fusta, amb sostre de xapa, en un racó del jardí, on fa massa fred a l’hivern i massa calor a l’estiu. Procuro anar-hi tan sovint com puc. Per construir coses, perquè l’avi em deixi eines o trossos de fusta, per veure’l treballar (ara està fent un moble a mida per a un restaurant), per demanar-li consell... o perquè sí, perquè em ve de gust. Pel plaer d’anar a seure a un lloc que està en sintonia amb mi. Abans us he parlat de l’olor del col·legi, que em feia venir ganes de vomitar, doncs bé, aquí em passa el contrari: quan entro en aquella habitació plena de trastos, obro el nas de bat a bat per respirar l’olor de la felicitat. L’olor del greix del motor, del radiador elèctric, del soldador, de la cola, del tabac i de tota la resta. És deliciós. M’he promès a mi mateix que un dia aconseguiré de destil·lar aquella olor i crearé un perfum que es dirà: «Aigua de cobert». Per poder-lo olorar quan la vida em faci patir.

aNNa gavaldà, 35 kilos d’esperança

2. Tècnica de reserva de la finestra. Llegeix el text anterior fent servir una cartolina que tingui una finestra que només permeti veure una part de la línia. Fes lliscar la cartolina per sobre del text de manera que la vista vagi saltant per fer la lectura de cada fragment de línia d’un cop.

3. Repeteix diverses vegades l’exercici amb altres textos.

Nom:

Data:

37

Fer hipòtesis sobre el tipus de text partint de la coberta del llibre

LE

CT

UR

A

FQuè llegeixo? 29

Volem comprar un llibre. A l’aparador de la llibreria hem vist destacats aquests quatre. De què deu tractar cadascun? Observa’n bé les cobertes i contesta les preguntes.

1 Escriu la lletra que correspon al contingut del llibre:

• Naturalesa • Poesia

• Biografia • Aventures

2 Escriu la lletra del llibre que pot contenir cadascuna d’aquestes expressions:

• Les plantes respiren oxigen durant la nit.

• El rei va reunir al seu castell els comtes més importants.

• –John, tenim una missió per a tu. Viatjaràs a la selva

per trobar-hi un tresor.

AB

C D

Nom:

Data:

Nom:

Data:

38

1 En aquest text hi ha paraules que han desaparegut. Llegeix el text i esbrina, en cada cas, de quina paraula es tracta.

Supremacia

Una nit molt clara i lluminosa, una cuca llum

va sortir de l’esquerda de la paret on vivia i, per primera

vegada a seva vida, va veure les estrelles

del . I, és clar, les va confondre altres

cuques de llum.

«No m’havia imaginat mai en fóssim tantes,

de cuques de llum!», va pensar. I es va asseure

mirar els estels durant tota la nit. Quan va arribar

l’alba i els estels van desaparèixer, la de llum

es va pensar que ella havia estat l’única supervivent.

I aleshores va el sol, amb la qual cosa

la cuca de llum va tornar dins del amagatall.

Però abans d’amagar-s’hi voler treure el capet

i veure què hi a fora.

Aquest cop encara es va sorprendre més, en veure el sol es va pensar

que era mena de cuca de llum gegant. I així, va

a la conclusió que les cuques de llum els éssers més perfectes

de la Terra.

El gegant de la història. briaN PatteN. Editorial Empúries

2 Contrasta el teu text amb el dels companys i companyes. Heu coincidit amb les mateixes paraules? Si no hi heu coincidit, té el mateix significat el text?

Exercitar les previsions a la lectura

F Les paraulesperdudes30

LE

CT

UR

A

Nom:

Data:

39

Identificar diferents gèneres textuals

LE

CT

UR

A

FQuin text és? 31

1 Obrim un llibre que es titula NEU i veiem que conté diversos tipus de textos. Llegeix-los per sobre i digues quina classe de text és cadascun. Després, subratlla en cada text l’expressió, la frase o qualsevol altre detall que t’hagi ajudat a fer la classificació.

1. La reina de les neus

Un dia, un dimoni va fabricar un mirall que tenia la propietat de mostrar tan sols el costat dolent i lleig del món; els paisatges més bonics semblaven deserts i els rostres més bells es tornaven espantosos. El dimoni va volar cap al cel amb el seu mirall màgic, amb el propòsit de burlar-se dels àngels. En arribar, el mirall va tremolar de tal manera que se li va escapar de les mans i es va esta-vellar contra el terra.

H. C. ANDERSEN. La reina de les Neus

• És

2. Vespreja i neva

Les estrelles xerraires són fetes a tallets i despreses del cel una a una disperses besen les parets fosques i s’estenen a terra sempre ran de les portes per guarir-se del fred.

El meu carrer és estretsense cap arc voltaic bola de neu encesai les velles rondinen tots els canvis de temps.El mateix l’adroguer:–Quanta fècula es perd!

Joan Salvat PaPaSSeit

• És

4. Un paisaje nevado

Los copos caían lentamente. Poco a poco el paisaje se transformaba. Como si fuera un sombrero, la nieve vestía ya las cumbres de las montañas y las copas de los árboles se iban adornando con un manto blanco que salpicaba aquí y allá las ramas. Todo cobra-ba un brillo y una luminosidad especial. La nieve aportaba al paisaje calma y silencio. Todo se veía envuelto en una atmósfera de quietud.

M. lóPez Sáez. El silencio de la nieve

• És

3. Què és la neu?

La neu és la precipitació d’aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. Té una estructura suau i flonja, excepte si es fa pressió damunt d’ella; aleshores es-devé compacta. Generalment, la neu es forma quan el vapor d’aigua dels núvols experimenta una temperatura molt baixa, inferior als 0 ºC, i es gela, i llavors cau sobre la terra.

ca.wikipedia.org/wiki/Neu La neu

• És

UN POEMA UN CONTE

UNA EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

UNA DESCRIPCIÓ LITERÀRIA

Nom:

Data:

Nom:

Data:

40

Extreure informació complementària de la il·lustració i relacionar-la amb el text

F Les fotografies parlen! 32

LE

CT

UR

A La Irene i la seva família volen anar de vacances a un lloc de muntanya que sigui tranquil, on puguin fer excursions, hi hagi molts arbres i les cases siguin boniques. Han consultat Internet i han escollit aquest anunci. El text no explica gaires coses. Obtindran més informació en les fotografies?

1 Llegeix l’anunci. Després, comenta les fotografies amb els companys i les companyes.

2 Escriu quatre coses que es veuen a les fotografies i que agradaran a la família de la Irene:

3 Copia al teu quadern el text de l’anunci i completa’l amb les dades interessants per a la família de la Irene que has observat a les fotografies.

Vols passar unes vacances inoblidables amb la família?

Aquesta és la teva oportunitat!

Nom:

Data:

41

Fem prediccions d’una notícia periodística a partir del títol

LE

CT

UR

A

FLlegim els diaris per sobre 33

Poca gent té temps de llegir del tot un diari. Sovint, llegint els títols de les notícies ens fem una idea del que s’hi explica.

1 Llegeix els títols o titulars d’algunes informacions dels diaris. Després, escriu a sota el que et sembla que s’hi explica. Fes-ne primer un esborrany en un full i passa’l després a net. Al final, compara el teu text amb el dels companys.

L’aigua és el bé més requerit del món(El País, 19/04/2008)

Han nascut dos linxs en captivitat(Agència EFE, 08/04/2008)

Tones d’escombraries a les platges del món(Diari del viatger, 27/04/2008)

Nom:

Data:

Nom:

Data:

42

Aprendre a escriure títols que sintetitzin un tema

F Quin títol hi posem?32

LE

CT

UR

A

1 Llegeix els textos següents, en castellà, i escriu un títol per a cadascun. El títol ha de constar de quatre paraules, només quatre, i l’has d’escriure també en castellà. Primer, escriu-ne un esborrany; després, millora’l, consulta els companys i les companyes i, finalment, escriu-lo a la fitxa.

Dos ovejas estaban jugando a la pelota, cuando de pronto, la pelota rueda monte abajo.Entonces una oveja le dice a la otra:–¡Beeeeee!Y la otra responde:–¡Beeeeee, tú!

ANóNIMO

Tu perro debe tener su propio espacio. En primer lugar asígnale un buen lugar y acostúmbralo a dormir allí. Puede ser dentro o fuera de la casa. Si es fuera, el lugar ha de estar protegido del frío y de la lluvia.

Los accesorios para alimentarlo deben ser de aluminio o de plástico, materiales que se limpian con facilidad.

Debes bañar a tu perro cada cuatro semanas, con agua tibia y jabón neu-tro. Cepilla su pelo un par de veces por semana.

Acostumbra a tu perro a salir siem-pre con collar y correa. Lleva siempre contigo una bolsa de recoger excre-mentos.

Fauna

Cuando alguien se disfraza para asistir a una fiesta o un desfile de carnaval, lo hace para divertirse o para sorprender a los amigos. También se disfrazan los ani-males, pero estos lo hacen para defender-se o bien para capturar mejor sus presas. El gran maestro del camuflaje es el cama-león. Este reptil vive en los árboles y toma con tanta rapidez el color de aquello que le rodea que es difícil saber dónde está. Los pigmentos de su piel se modifican y su color puede variar del verde al amarillo, al rojo o incluso al negro. Otros animales que también modifican el color de su piel para no ser reconocidos por sus enemigos son la araña cangrejo y el zorro polar.

Animales que se disfrazan. Altea

1. 2.

3. 4.

La caracola, de carambola, caracolea con la marea. De una cabriola

sube a una ola. Baja deprisa, le da la risa. La caracola

de carambola llega a la arena para la cena.

CARMEN GIL

Nom:

Data:

43

Descobrir incoherències en un text

LE

CT

UR

A

FLapsus en el text 35

La maquetista del text tenia una mica de pressa i no va tenir temps de revisar-lo. S’hi han colat deu paraules confoses que no hi haurien hagut d’aparèixer.

1 Llegeix el text en veu alta i observa les deu paraules intruses. Digues quina paraula hauria d’anar en el seu lloc.

• Exemple: La paella estava boníssima. De segon plat ens van donar un filet, però, després d’aquella sopa, ja no tenia gana ningú (en comptes de sopa, paella).

Al parc d’atraccions

La Nina és un any més jove que jo, així

que anem a classes diferents. De no haver estat

per aquella excursió, ara jo no seria amic de la Nina.

Recordo que a ningú de la meva classe no li va fer

gràcia això d’haver d’anar amb els més grans d’excursió.

Vam protestar, però quan el mestre ens va dir que així

ens sortiria més car el viatge en autobús ens vam

conformar, tot i que, això sí, al tren cada classe

es va posar pel seu costat, sense mesclar-nos; i així vam arribar a Sant Sebastià.

Al matí, vam anar a un museu. Després vam passejar per la platja i hi vam sopar, i a la

tarda vam arribar al parc d’atraccions d’Igueldo. Tan bon punt vam arribar, els nois de la meva

classe se’n van anar corrents a la muntanya anglesa, però a mi no m’han agradat mai les

emocions fortes. Així que no hi vaig anar. Després, els altres

van anar als carros de xoc i allà també em vaig divertir. No

entenc que la gent es diverteixi rebent cops a tort i assegut.

Per això em vaig acostar a l’estany, on pots passejar

amb unes barques, i llavors vaig veure la Nina. Sola,

com jo. Mentre feia cua per pujar a un cotxet, vaig pensar

que ens sortiria més barat si hi pujàvem els quatre junts.

I me la vaig mirar...

MariasuN laNda, Quaderns secrets, Ed. EDEBÉ

2 Torna a llegir en veu alta el text corregit. Esmenteu entre tots quines pistes us han servit per descobrir les paraules correctes en cada cas.

Nom:

Data:

Nom:

Data:

44

Comprendre textos de situacions quotidianes de relació social

F Llegim missatges SMS36

2

Holanna no Puc vnr dmà Ho intntré d 9Ptns

Hla lluís cm stàs avui no Pc veurt xq He d’anar a calsmeus csinsT

Ha waPa! dssbt fg anys tscricx si Pots vnir. a i vnen el crls i el PeP

i

Hola, Anna.

No puc venir demà.

Ho intentaré de nou.

Petons.

LE

CT

UR

A

Nom:

Data:

Aquesta setmana, l’Antoni ha enviat uns quants missatges per telèfon als seus amics. Està aprenent a fer-hi servir poques lletres i així cada missatge li surt més barat.

1 Interpreta els missatges. Després, escriu el text amb totes les lletres i posant els signes de puntuació que hi falten.

2 Observa l’exemple i escriu el significat de tres abreviatures que ha fet servir l’Antoni.

Hla

= Hola Ptns = xq

= a + =

3 El primer missatge es pot entendre de dues maneres. Per què?

45

Localitzar informació concreta en els textos

LE

CT

UR

A

FLa resposta és en el text 37

Participa en una competició per veure qui troba abans una informació en un text i per aprendre d’altres companys i companyes trucs per trobar aquesta informació.

Un company o una companya tria una pregunta i la llegeix en veu alta. Els altres exploren ràpidament el text per trobar-hi la resposta. Subratllen la resposta i aixequen la mà. Després, llegeixen la resposta i expliquen com han aconseguit trobar-la.

1 Quins peixos arriben als mercats procedents de països del nord d’Europa?

2 Les papaies que es venen al mercat, procedeixen d’Argentina?

3 Què hem de menjar per estar sans?

4 En què han canviat els mercats d’ara respecte dels d’abans?

5 En quin mitjà de transport s’han d’enviar els aliments?

Un passeig pel mercat

T’has fixat en la quantitat de productes frescos que hi ha en un mercat? N’hi ha de ben

diferents: fruita, carn, desenes de varietats de peix, formatges... Són productes molt diversos,

i cadascun té unes característiques i unes propietats exclusives.

Els mercats han canviat molt. Fa uns anys, al mercat només

hi havia aliments procedents de les granges i els horts propers

o d’altres parts del país. Ara també disposem d’aliments

que arriben de tot el món. Vénen amb tren, amb camions,

amb vaixell i amb avió.

Així, per exemple, rebem fruita d’Amèrica del Sud: pinya,

alvocat, papaia, mango i moltes altres delícies. D’Amèrica

també rebem carn, com el vedell argentí. I del nord

d’Europa ens arriben peixos, com el bacallà i el salmó.

Els productes lactis són tan variats que podem comprar

a la mateixa botiga formatges de Catalunya, Espanya, Holanda, França o Itàlia.

Els mercats han canviat molt en poc temps. Però el que no ha canviat és la necessitat

de menjar de tot per estar sans.

Nom:

Data:

Nom:

Data:

46

Buscar informació pertinent en diversos textos

F Sabem buscar la informació?38

LE

CT

UR

A

1 Fes un cop d’ull a les informacions següents. A continuació, escolta amb atenció cadascuna de les preguntes que et faran oralment. Aixeca la mà quan sàpigues on trobar la informació que et demanen (text o dibuix) i escriu en el cercle el nombre de la pregunta que hi correspon.

La instal·lació d’un aquari de tortugues

Les tortugues d’aigua necessiten aigua i un espai adient. Per construir el seu espai necessitem un aquari de 60 litres, aigua abundant i una platja en un racó, és a dir, unes quantes pedres que sobresurtin de l’aigua. Així, les tortugues es poden assecar de tant en tant. La temperatura ideal de l’aigua és de 25 graus.

Les tortugues a l’hivern

Les tortugues poden hivernar a l’hivern, és a dir, poden passar dormint els mesos d’hivern. Si la temperatura de l’aigua es manté en els 25 graus i la seguim alimentant, la tortuga no s’adormirà durant els mesos d’hivern. Però si volem que estigui 3 o 4 setmanes en repòs, per tenir bona cura de la seva salut, baixem la temperatura de l’aigua a 12 o 15 graus.

L’alimentació de les tortugues

Les tortugues mengen de tot. Els podem donar trossets de carn o de peix, insectes petits, fulles d’enciam... Les tortugues petites, amb un o dos àpats al dia en tenen prou. Les tortugues adul-tes necessiten un sol àpat al dia.

La neteja de l’aigua

Convé canviar l’aigua de l’aquari amb una certa freqüència. Quan no tenim prou temps per fer-ho, hem de treure de l’aigua restes d’aliments, plantes mortes i tota mena de brutícia.

(Text oral a la pàgina 117.)La tortuga d’aigua

Nom:

Data:

47

Reconèixer en un text els trets literaris

LE

CT

UR

A

FAixò és literatura? 39

En un mitjà de transport públic ha aparegut enganxat a la paret aquest text. Es part d’una campanya per animar la gent a la lectura. El llegeix cada dia molta gent.

1 Què en pots dir d’aquest text? Llegeix-lo i escriu en un full les respostes a les preguntes. Després compara les teves respostes amb les del teu company.

En Jaume tenia setze anys,

era alt i una mica desmanegat,

com aquells poltres petits

que encara no han acabat

de créixer. Els canells li sortien

per sota de les mànigues

del gipó fosc, massa estret i curt.

Portava la cabellera tallada just

per sota de les orelles. El que més

ressaltava de la seva cara eren els ulls, una mica enfonsats. Semblaven dos vidres daurats

al fons d’una fossa. La seva cara era rodona, una mica infantil, graciosa. Com que era

molt tímid, quan algú se’l mirava fixament es transformava en un tomàquet madur.

Quietament, el senyor que custodiava la sala on en Jaume descansava, va contemplar

el noi amb les celles arrufades i el gest dur. Damunt de la taula s’amuntegava el contingut

del petit equipatge que en Jaume havia portat de la seva terra. Bosses i paquets

es barrejaven amb unes escasses monedes. També hi havia uns trossos de pa i formatge

una mica durs, vàries peces de roba interior i el seu únic parell de mitges.

M. isabel MoliNa

1. Quina mena de text és aquest: una notícia, un avís, un retrat...? Creus que és un text literari? Per què?

2. Copia les paraules del text que no has entès bé.

3. Si haguessis d’explicar-li a un amic com és el noi que acabes de conèixer, ho faries amb les paraules del text? Quines paraules canviaries? Per què?

4. Es pot dir que el que has llegit està escrit d’una manera bonica, artística... o de manera pobra i ordinària? Creus que és difícil escriure així?

5. En literatura es fan servir recursos com comparacions i metàfores. Troba en el text un exemple de cada tipus.

6. T’imagines com era en Jaume? T’és simpàtic? Per què?

Nom:

Data:

Nom:

Data:

48

Deduir l’explicació d’una acció implícita en el text

F Llegim entre línies40

LE

CT

UR

A Llegiu atentament aquest còmic escrit en castellà. Comenteu-ne entre tots el contingut. Després, responeu en castellà les preguntes.

1 ¿Cuántos personajes aparecen en la tira? ¿Quién es cada uno?

2 ¿Por qué crees que esa noche ha actuado así la madre?

3 ¿Cómo es el hijo, egoísta, desinteresado, amable, colaborador?

El País, 13/4/2008

Nom:

Data:

Comprensió de paraules que poden crear confusions

LE

CT

UR

A

1 Cada paraula té tres definicions, una de certa i dues de falses. Llegiu en veu alta la paraula que volem definir, i a continuació les tres definicions. Els alumnes han d’encertar la resposta correcta.

2 Llegiu la paraula i dues definicions. Els alumnes han d’inventar la que falta, ja sigui certa o falsa.

3 Continueu el joc fent que els alumnes busquin una paraula en el diccionari i n’escriguin les tres definicions possibles per dir-les als altres. Per exemple:

El significat de les paraules 41

ATzABEJA

BOMBOLLA

INERT

FLAMARADA

XILÒFON

OPULENTa) Que treballa a poc a poc b)

c)

SALTIMBANQUIa) Personatge de circ b)

c)

LLÀNTIA

GOMINA

JAVELINA

MUSCULóS

a) Joc d’atzar b) Varietat valuosa de carbó

c) Forat obert en un carrer per casualitat

a) Personatge malvat dels contes

b) Bossa gran de cuir c) Globus d’aire en un líquid

a) Nom romà de dona b) Ésser no viu c) Que té poc art

a) Acció de cridar b) Un flam enorme c) Un foc gran

a) Marca de telèfon mòbil

b) Instrument musical

c) Nom d’home

49

Nom:

Data: B

50

Comprendre i seguir instruccions escrites

F Que trigarà gaire l’autobús?42

LE

CT

UR

A Imagina’t que estem esperant l’autobús, línia 146, a la parada 1.445, i volem saber quant tardarà a arribar. Llegim les instruccions que hi ha a la marquesina de la parada per fer la consulta mitjançant SMS. Després d’enviar un missatge hem rebut aquesta resposta:

TMB informa temps estimat d’arribada de la línia 146, 15 minuts.

Llegeix les instruccions que hi ha exposades a la marquesina de la parada i respon en el un full les preguntes següents:

1 Escriu ordenadament el que cal fer per consultar el temps d’espera.

Primer: Segon: Tercer:

2 Quan fem la consulta és un quart d’una. A quina hora arribarà l’autobús?

3 Com sabem el número de la parada de l’autobús on ens trobem?

4 Quant costaran 5 missatges SMS?

Consulta el temps d’arribada de l’autobús mitjançant SMS:

Envia un missatge des del teu mòbil per saber el temps d’arribada del proper autobús de la línia a la parada on et trobes:Escriu el missatge Temps, deixa un espai i escriu el número de la parada on et trobes i envia’l al número 7998.Al cap d’uns segons, rebràs un missatge amb la informació precisa.

TMB és un servei gratuït. Tot i així, l’operadora de telefonia mòbil et cobrarà

0,20 € per l’ús de la seva infraestructura.

g 7412

tmbinforma: tmPs estim.

arrib.: lín. 146: 15 min.

Nom:

Data:

51

El govern ha elaborat un prospecte sobre les consoles de videojocs amb avisos sobre com s’han de fer servir, amb arguments a favor i arguments en contra. Llegeix un resum de les idees més importants d’aquest prospecte i després dóna la teva opinió contestant les preguntes al teu quadern.

1 De què es parla en el prospecte?

2 Copia dues raons a favor dels videojocs i dues raons en contra.

3 Creus que els videojocs afavoreixen l’aïllament dels altres? Per què?

4 Els videojocs poden perjudicar o afavorir els estudis? Per què?

L a p a s s i ó p e l s v i d e o j o c s

El boom de les consoles de videojocs ha entrat en la nos-tra societat des de fa un cert temps amb una gran força, i a les famílies els preocupa l’ús que en facin els infants.

Els videojocs són l’activitat de lleure preferida pels més petits i ocupen bona part del temps en la vida del nen. Hi ha opinions per a tots els gus-tos sobre la conveniència o no de les consoles i els video-jocs.

Alguns diuen...

• Millora la coordinació de la mà amb la vista.• Augmenta la rapidesa de reflexos.• Desenvolupa la capacitat de superar-se.• Ensenya a pensar.• Acostumen a fer servir l’ordinador.

Altres diuen...

• Produeix nerviosisme.• Alguns jocs són violents i animen a ser

violents.• Afavoreixen aïllar-se dels altres. • L’excessiva concentració en el joc condueix

a no atendre temes bàsics com la lectura i l’estudi.

• Enganxa i impedeix deixar de jugar.

Nosaltres recomanem...

• Aconsellar jocs per a més d’un jugador.• Marcar un límit de joc i controlar el temps

que els nens passen davant la pantalla.

Reconèixer arguments en textos d’opinió

LE

CT

UR

A

FI tu, què en penses? 43Nom:

Data:

Nom:

Data:

52

Llegeix les preguntes i encercla la teva resposta.

1 QUÈ LLEGEIXES?

•  Tries tu les lectures que llegiràs? sempre de vegades mai

•  Llegeixes llibres de més de 150 pàgines? sempre de vegades mai

•  Abans de llegir, t’assabentes de què tracta el llibre? sempre de vegades mai

•  Oblides de seguida el que has llegit? sempre de vegades mai

•  Acostumes a fer lectures del mateix estil? sempre de vegades mai

2 COM LLEGEIXES?

•  Mous els llavis mentre llegeixes? sempre de vegades mai

•  Segueixes la lectura amb el dit o amb un llapis? sempre de vegades mai

•  Llegeixes en veu alta i pronunciant les paraules? sempre de vegades mai

•  Deixes un punt on acaba la teva lectura? sempre de vegades mai

•  Trigues més de 15 dies a llegir un llibre? sempre de vegades mai

•   Quan no entens alguna cosa, busques o en demanes el significat? sempre de vegades mai

•  Llegeixes de pressa? sempre de vegades mai

3 ON LLEGEIXES?

•  Llegeixes en un lloc amb prou llum? sempre de vegades mai

•  Llegeixes amb la ràdio o la televisió enceses? sempre de vegades mai

•  Llegeixes en companyia d’altres persones? sempre de vegades mai

Autocontrol de l’hàbit lector

F SUPERTEST sobre els hàbits lectors44

LE

CT

UR

A

Nom:

Data:

53

Índex

45. Animació a l’escriptura creativa (S).

46. Puc millorar la meva cal·ligrafia (F).

47. Dibuixo majúscules per als títols (F).

48. Millorar la presentació d’un text (F).

49. Posem-hi diàlegs (F).

50. És millor preparar que corregir (M).

51. Escriure peus de foto (F).

52. Deixa astorat dient paraules curioses! (F).

53. Hi ha carta! (F).

54. Com era el protagonista de la pel·lícula? (F).

55. El dia més feliç de la meva vida (F).

56. Una carta per al diari (F).

57. Posem les notes en ordre (F).

58. Trucs per corregir un text (F).

59. Escrivim entre tres un conte molt curt (F).

60. Instruccions amb enginy (F).

61. Un tema de ciències (F).

62. SUPERTEST d’escriptura (F).

Competències bàsiques

7. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’escriure textos de diferent tipolo-gia a mà i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats.

8. En acabar el procés d’aprenentage és capaç de revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació.

3. COMUNICACIÓ ESCRITA. ESCRIPTURA

Nom:

Data:

54

Anotacions per a l’apliació de les propostes sobre composició escrita

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

Ajudes per desitjar escriure i fer-ho bé

ES

CR

IP

TU

RAFer de l’escriptura

una aventura gratificant

Escriure és una qüestió personal en la qual hom s’implica totalment, per bé o per mal. A es- criure s’aprèn escrivint i tenint alguna cosa a dir. Per tant, el fet d’escriure implica una habilitat que es va perfeccionant de mica en mica.

Hem d’aconseguir que els nostres alumnes superin la passivitat, la por o la vergonya d’ex-pressar les seves idees o vivències per escrit i que gaudeixin assolint una bona comunicació.

L’escriptor i el destinatari

L’escriptura és, bàsicament, un acte de comu-nicació, encara que en alguna ocasió hi hagi un escriptor però no un lector. S’escriu per comuni-car alguna cosa a algú i es posen en joc recursos sobre la manera com es pot crear interès, sor-presa, fer partícip a un altre dels nostres pensa-ments... Per això és molt important fer servir en cada cas el recurs expressiu adequat i buscar el format que pugui valorar millor el lector. Com a professors, hem de procurar donar notorietat als escrits dels nostres alumnes perquè el seu esforç sigui recompensat i assaboreixin les conseqüèn-cies d’un objectiu assolit.

L’edició d’un text i els indicadors de qualitat

La forma de l’escrit és una part fonamental de la correcta comunicació i una font de satisfacció o insatisfacció. Per consideració als lectors cal exigir l’exactitud, la correcció i fins i tot l’estè-tica.

Quan tenim la missió d’autovalorar o valorar externament un escrit tenim en compte molts trets. Com ara els següents:

La presentació

• Domina el traç de les lletres, la lletra és llegible.

• Presenta l’escrit de forma neta i ordena-da.

• Respecta els marges i els espais en blanc, centra els títols.

• Fa servir adequadament la tipografia (tí-tols, subtítols, paraules destacades...).

La correcció ortogràfica

• No comet faltes d’ortografia.

• Puntua correctament.

La correcció gramatical

• Escriu oracions amb sentit.

• Agrupa les oracions en paràgrafs.

Les habilitats textuals

• Adequació: a la intenció, al registre.

• Coherència: informació adequada en quantitat i en pertinència.

• Cohesió: les idees hi estan relacionades.

• Riquesa textual: conté idees personals i originals, lèxic ric i variat.

• Riquesa i varietat semàntica.

Altres qüestions

• Planifica.

• Genera idees.

• Fa un esborrany.

• Selecciona.

• Revisa i corregeix.

Animació a l’escriptura creativa 45

55

S

56

Millorar la cal·ligrafia

F Puc millorar la meva cal·ligrafia46 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA

1 Copia aquest text en el quadre de la manera com escrius normalment.

Mai no plou a gust de tothom

2 Marca el text que s’assembla més a la teva manera d‘escriure i llegeix les observacions.

Has de separar les paraules i allargar els pals de les consonants.

Lletra molt petita i a un cantó de la pàgina. Es llegeix malament.

Tendeixes a anar cap a amunt. Fes servir una pauta per corregir la teva línia.

Lletres desproporcionades. No cal cridar l’atenció.

Lletres soltes. És clar i elegant, però l’escriptura és més lenta.

Te’n vas cap avall. La pàgina quedarà lletja. Fes servir una plantilla.

57

Millorar la cal·ligrafia

ES

CR

IP

TU

RA

FDibuixo majúscules per als títols

Nom:

Data: 47Els títols dels contes o dels treballs acostumes a escriure’ls amb majúscules i t’agrada dibuixar el tipus de majúscula que s’adiu millor amb el text.

1 Observa aquestes lletres majúscules.

2 Digues a quina classe de text li aniria bé cada tipus de lletra: un poema..., un conte de por..., un treball de ciències..., una notícia..., o un avís.

1

2

3

4

5

58

Millorar la presentació dels textos escrits

F Millorar la presentació d’un text 48 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA La Fiona vol presentar una redacció per a un concurs.

Vol que el text li quedi net, clar i vistós. Abans ho aconseguia fent servir paper de quadern quadriculat o ratllat. Ara el vol escriure en paper blanc, perquè queda millor.

Aquestes són les preguntes que es fa la Fiona, seguides d’algunes respostes:

1r Com aconseguiré que no se’m torcin les línies? Es poden traçar en el paper línies paral·leles amb el llapis i després esborrar-les. Però és millor col·locar sota el full blanc una plantilla amb línies paral·leles ja dibuixades amb tinta. Però cal tenir cura que no es mogui la plantilla.

2n Quins marges he de deixar?Deixar poc marge és desagradable i deixar-ne massa no afavoreix gaire la bona imatge. Podeu deixar una mida de 3 cm per costat i a la part inferior. Per aconseguir aquest marge traceu amb el llapis una línia vertical molt fina que després esborrareu. A la part superior hi podeu deixar una mica més d’espai.

3r Com divideixo el text?Millora molt la presentació dividir el text en paràgrafs de 5 o 6 línies cadascun. En començar el paràgraf es fa un sagnat, és a dir, es deixa un petit espai en blanc abans d’escriure. En tots els paràgrafs es deixa el mateix sagnat.

4t Quina mena de lletra hi faig servir? La lletra habitual. Però, en aquesta situació, cal cuidar especialment el traç de cada lletra perquè el text sigui llegible, la unió de les lletres en una paraula i la separació entre paraules.

1 Copia aquest text tenint en compte les propostes anteriors:

Nasredín i l’ase

Una vegada, un veí va demanar a Nasredín que li deixés el seu ase. –Ara mateix és al prat –va contestar en Nasredín. Però mentre pronunciava aquestes paraules es va sentir l’ase bramant a l’estable. El veí, llavors, va dir: –L’ase és a l’estable, i per no deixar-me’l volies fer-me creure que es trobava al prat. M’has mentit i n’estic molt decebut. I Nasredín, indignat, li va dir: –Sóc jo qui està decebut, perquè has estat capaç de creure l’ase i no m’has cregut a mi.

Conte popular turc, dins Mil anys de contes, Baula (adaptació)

59

Escriure un diàleg en un text narratiu

FPosem-hi diàlegs

Nom:

Data: 49Una narració literària adquireix una forma viva i natural quan en el text hi ha diàlegs enginyosos i frescos. Crear un diàleg no és fàcil i cal posar-se en el lloc dels personatges perquè sembli un diàleg natural i espontani. Després, quan s’escriu el diàleg, cal seguir determinades normes ortogràfiques perquè es llegeixi amb un cert sentit: fer servir el guió, esmentar qui parla precisant com ho fa (respon, pregunta, mostra enuig, està content...), fer servir les cometes quan siguin necessàries...

1 Llegeix atentament el text següent. Indica en quins dos moments t’agradaria introduir-hi un breu diàleg.

La setmana terrible

Tot va succeir durant una setmana terrible, boja

i humida del mes de febrer, quan en Mortimer,

el corb, portava uns quants mesos vivint

amb la família Jones a Rumbury Town.

El temps havia estat tan espantós en l’última

temporada que tota la família, si no estava de mal

humor, sí que estava menys contenta del normal.

La senyora Jones es queixava i deia que fins

i tot el pa, si no es torrava, semblava que estigués

humit. Arabel tenia un principi de refredat,

el senyor Jones estava tip de conduir el seu taxi

sota aquelles fortes pluges per carreteres lliscants

i Mortimer, el corb, estava fastiguejat perquè

volia fer dues coses i no li’n deixaven fer cap. Volia

que el portessin pel jardí amb el carretó vermell

de l’Arabel (la senyora Jones no ho permetia

perquè feia massa mal temps); i es volia posar

a la panera i adormir-s’hi. Li semblava molt

irracional que no li ho deixessin fer.

JoaN aiKeN, Contes del corb i l’Arabel. Alfaguara

2 Copia el text en un full i posa allà on hagis triat els teus diàlegs inventats.

ES

CR

IP

TU

RA

L’expressió escrita

Sens dubte, els professors passem més temps corregint els treballs dels nostres alumnes que ajudant-los a preparar-los. Els resultats no solen ser bons i sobretot, en general, els manca una sistematització del treball, que es va organitzant emportat per les incidències de cada moment. Les coses canviarien si féssim servir la tècnica contrària: dedicar més temps a preparar les re-daccions. Aparentment és un procés més lent, però molt més eficaç.

Quatre receptes per preparar una redacció

Aquests són uns quants aspectes necessaris que cal tenir en compte en la preparació. Expliqueu als alumnes cada pas i demaneu-los que dibuixin en un full en blanc quatre quadres que han d’emplenar abans d’escriure una redacció.

1. Què vull explicar, què he d’explicar, què puc explicar.

Aquest és l’autèntic punt de partida. Unes vegades es tracta d’un impuls interior de l’alumne el que el porta a un escrit no diri-git. Unes altres, és un escrit dirigit mitjançant un tema o unes normes donades pels pro-fessors. I, finalment, es pot tractar d’un escrit per al qual els alumnes hagin de buscar da-des, ja sigui a través de la mateixa observació o bé de la consulta d’alguna classe de docu-ments. El que és important és que, en qual-sevol dels casos, el motiu inicial es transformi en un desig o una necessitat d’escriure, i per aconseguir-ho s’han de fer servir estímuls positius i models propers que en facilitin la tasca.

2. A qui ho explicaré i per què.

Cal ser molt conscient del destinatari de l’escrit. Una activitat tan simple donarà vida a l’acte de comunicació i permetrà selec-cionar automàticament el registre que s’ha de fer servir. No és el mateix escriure per als companys, per al mestre, per a un familiar o per a un concurs. Té la mateixa importància reflexionar sobre l’objectiu de la comunica-ció. Comunicar una cosa, entretenir, cridar l’atenció o, simplement, gaudir escrivint.

3. Com ho explicaré.

També és útil preveure els aspectes tèc-nics: quina mena d’escrit faré? Un conte? Una descripció? En qualsevol dels casos, és interessant buscar algun model en el marc del qual l’alumne pugui desenvolupar la se-va creació.

Un cop triat el tipus d’escrit, convé fer una tasca elemental, com és la de fer una me-na de pluja d’idees: 1r, enumerar noms que es faran servir, noms comuns i propis; 2n, enumerar adjectius referits a aquests noms, i 3r, enumerar verbs com a expressió de les accions. Més tard es podrà parar esment als pronoms, els adverbis, etc.

A continuació es farà un esborrany for-mant i relacionant oracions amb els termes previstos.

4. On i quan ho escriuré

No és pas una tasca poc important el fet de preveure el lloc on s’escriurà el text en net, l’extensió que tindrà, si hi haurà il·lustracions i quant de temps caldrà per redactar-lo.

Estratègies per preparar una composició escrita

ES

CR

IP

TU

RA

M És millor preparar que corregir50

60

61

Utilitzar connectors en un text narratiu

ES

CR

IP

TU

RA

F

Ja saps que en llengua anomenem connectors les paraules o expressions que uneixen una oració amb l’anterior, de manera que ens en facilita la comprensió del significat. Per exemple, són connectors les paraules: i, perquè, és a dir, però, a més a més, després...

1 En aquests text s’han eliminat els connectors. Llegeix-lo en veu alta. Després descobreix els connectors que falten i torna’l a llegir complet.

Un pagès i la seva dona acostumaven a discutir. ...... deia ell, les feines de casa eren poques i fàcils de fer i, ......, la feina del camp era molt dura.

...... van decidir de canviar les seves ocupacions: la dona aniria al camp i el marit es quedaria a casa

–Treu les ovelles a pasturar, dóna el menjar als pollastres, prepara el dinar i desgrana el blat de moro –li va dir la dona al pagès abans d’anar-se’n al camp.

El pagès es va posar a treballar: ...... va treure el bestiar a pasturar, però se li van escapar algunes ovelles i li va costar molt tornar a reunir-les. ...... va anar al pati i va lligar els pollets a la pota d’una gallina perquè no se li escapessin. ...... va provar de fer el dinar.

El pagès es va recordar que la seva dona sempre preparava el dinar ...... desgranava el blat de moro i va voler fer el mateix que ella.

Encara no havia començat la feina ...... va sentir el cloqueig espantat de la gallina i la piuladissa aguda dels pollets. Va sortir corrent al pati a veure què passava i es va trobar un esparver que s’emportava volant la gallina amb els seus pollets lligats. ......, els porcs van entrar a la casa, van tirar l’olla i es van menjar el blat de moro. Veient totes aquelles desgràcies juntes, l’hovme no sabia què fer.

......, la dona va tornar del camp i va preguntar:–On són els pollets i la gallina?–Els vaig lligar ...... no es perdessin, ...... ha vingut un esparver

i se’ls ha endut.–I què hi fa tot aquest menjar per terra?–Mentre jo estava desesperat al pati, els porcs han entrat a casa, han tirat

l’olla i s’han menjat el blat de moro.–Perfecte! –va dir la dona–. Jo he fet el que fas tu qualsevol dia i, ......,

he arribat aviat a casa...–És que al camp es fa una sola cosa ...... aquí s’ha de fer tot alhora: prepara

això, pensa que has de fer allò, vigila allò altre. No es poden fer tantes coses a la vegada!

–Jo les faig cada dia, així que deixem-ho córrer i no discutim més. I no tornis a dir mai més que les feines de casa són poques i fàcils de fer –va dir la dona.

lleó tolstoi

Revisem un text 51Nom:

Data:

però

aleshore

s

segons

mentres

tant

a més a més

un dia

perquè

que

mentre

que

quan

una estona

més ta

rd

després

en canvi

62

F Sorprèn dient paraules curioses!52 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA

Reconèixer i escriure palíndroms

Si ens fixem amb atenció en les paraules, podrem descobrir-hi moltes coses curioses. Són descobriments que fan les persones a qui els agrada la llengua que parlen. Per exemple, hi ha paraules capicues, paraules que repeteixen diverses vegades una vocal, paraules que contenen les cinc vocals...

Demostra la teva habilitat i sorprendràs els companys. Les paraules que estudiaràs tot seguit són capicues, perquè es llegeixen igual del dret que del revés. Per exemple, NEN. Aquestes paraules s’anomenen palíndroms.

1 Completa les lletres que falten en cadascuna d’aquestes paraules i construeix palíndroms.

A L L E V E S A R

S S R D R N E

A N E M R R A

2 Fes el mateix amb aquests palíndroms en castellà.

A M L L A N A D A L S

3 També hi ha frases palíndroms. Llegeix les oracions següents de dreta a esquerra i copia’n només les que són palíndroms. Separa bé les lletres.

Tasta la patata a l’ast. No sap pas on. S’és o no s’és.

Duc el ruc com puc. Ara ni amaina ni amainarà. I ara rai.

L’au fa niu a l’amanida. És així, ase! I ara calla, carai!

63

Apreciar el valor estètic i literari de la literatura

ES

CR

IP

TU

RA

FTrucs per escriure literatura 53Nom:

Data:

Tothom que sap escriure és capaç de fer literatura. Igual com tothom és capaç de dibuixar alguna cosa o d’improvisar una cançó. Però, evidentment, uns ho fan millor que d’altres perquè tenen més capacitat, més ingeni o perquè han practicat més. En aquesta fitxa faràs servir alguns trucs per convertir un text qualsevol en un text literari. N’hi ha prou amb vuit ratlles.

Segueix aquests passos:

1r. Pensa en el que escriuràs. És fonamental. Pensa en alguna cosa que et faci il·lusió explicar bé: el retrat d’algú que estimes, un paisatge que t’ha agradat molt, una història interessant, els protagonista d’un conte, la primavera... El text ha d’emocionar.

2n. Fes un esborrany senzill. Escriu un esborrany amb les idees que vols expressar: trets de la cara; el moment principal de la història; la impressió que causa la primavera...

3r. Selecciona els noms que faràs servir. Procura que siguin paraules poc vulgars, tot i que tampoc no han de ser massa escollides, paraules boniques, que sonin bé...

4t. Fes servir adjectius, comparacions i adverbis abundantment, però ben escollits. Això dóna expressivitat i elegància al teu escrit. A més a més, proporcionaran matisos que un text normal no expressa.

1 Aplica tots aquests trucs per escriure un text literari de vuit línies sobre el tema que vulguis:

Com era el protagonista

de la pel·lícula?

Com és la teva companya?

Com t’agradaria ser

quan siguis gran?

Com són els teus germans?

Com són els pares

dels teus amics?

Com és el protagonista

del conte?

Com és el teu mestre

o la teva mestra?

Qui et

va atendre

a la botiga?

Com és?

64

F Com era el protagonista de la pel·lícula?54 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA

Trucs per millorar la descripció d’una persona

1 Llegeix aquestes observacions i després escriu el text que se’t demana:

Quantes vegades has tingut la necessitat de descriure una altra persona? Per exemple, per respondre aquestes preguntes i moltes més.

Segurament no es quedaran contents amb qualsevol resposta. Voldran detalls. Practica aquests petits trucs per millorar les teves descripcions de persones. No et fallaran.

1r SÍ. Comença donant una resposta general que manifesti la teva opinió: és una persona estupenda, és una persona que no em cau bé, és la persona més alta que conec, és una persona fenomenal explicant...

2n NO. No t’entretinguis a explicar aspectes que s’apliquen a moltes persones: té una cara rodona, corre bastant, té el pèl tirant a castany... No et faran cas.

3r SÍ. Anomena tot allò que la distingeix d’altres persones: té la pell clara i plana de pigues, obre molt els ulls quan parla...

4t SÍ. Fes servir moltes comparacions i alguna exageració: és sens dubte la més alta del curs, té un nas llarg i fi com un pigot...

2 Observa bé la foto d’aquest personatge conegut i amb el que en saps escriu-ne una descripció breu. Utilitza els quatre trucs.

65

Escriure un text autobiogràfic

ES

CR

IP

TU

RA

FEl dia més feliç de la meva vida 55Nom:

Data:

Escriure sobre un mateix a vegades costa, però també il·lusiona. Pensa el títol del text i escriu-lo tot complint les condicions següents. Pensa que es tracta d’un petit paràgraf que pots incloure en una carta a un bon amic o a una bona amiga. Al final es llegiran 3 comentaris escollits per sorteig.

CONDICIONS:

• El que s’explica és veritat, encara que se n’ometin alguns detalls indiscrets. • Hi afegeixes alguna informació sobre el temps i el lloc on van succeir els fets. • Expresses el que senties quan va passar tot allò. • Pots il·lustrar el text amb algun dibuix.• Tria un tema: EL DIA MÉS FELIÇ DE LA MEVA VIDA, AIXÍ VAIG APRENDRE A NEDAR...

Redactar textos argumentatius

ES

CR

IP

TU

RA

M Una carta per al diari 56

Poseu els alumnes en acció perquè enviïn una carta al diari en què informin les autoritats mu-nicipals sobre un servei que no funciona bé i sol·licitin una solució per al problema creat.

La forma de treball serà en gran grup, però s’assignarà a un grup més petit cada una de les tasques.

El treball, tot i que breu, tindrà diverses fases. No totes es podran dur a terme en la mateixa jornada. Amb la finalitat de facilitar els treballs de recerca, podeu avançar als alumnes algunes informacions precises o el lloc on trobar-les.

Se seguiran aquests passos:

1r Destinatari de la carta. Els grups diran el nom de mitjans de comunicació que publiquen en català i debatran a quin enviaran la carta. A continuació, algun membre del grup buscarà el nom i l’adreça del seu director (o l’adreça de cor reu) i ho comunicarà a tothom.

2n Característiques del text. Es portarà un diari a classe (o es consultarà per Internet) i es llegiran les condicions que solen acompanyar les cartes al director (extensió, dades personals, etc.).

3r Tema del text. Per grups, els alumnes faran una llista de serveis públics que no funcionen del tot bé. En discutiran la importància i al final n’escolliran un.

Suggeriments. • El pas de vianants per travessar de casa me-

va al parc no el respecta ningú. • La biblioteca municipal. No té alguns llibres

que al col·legi ens demanen que llegim.

• El servei mèdic. A vegades cal esperar molt de temps perquè ens atenguin.

4t La redacció del text. La redacció del text tindrà diversos apartats:

• Identificació dels redactors de la carta: som un grup de nens i nenes...

• Ens adrecem a...• Els expliquem la situació

i els motius de la nostra queixa.• Sol·licitem que millori

el servei públic.

Per exemple, llegiu als alumnes aquesta carta real o alguna altra de semblant:

Sóc una veïna del poble. Des que he arri-bat aquí, el novembre del 2007, no aconse-gueixo ni sentir la televisió ni dormir migdia-des ni descansar a la nit. La raó és que visc al mateix carrer de la central de la Cooperativa, i això és un continu anar i venir de camions i tràilers, a totes hores. I el pitjor de tot és que, just a l’entrada del poble, hi ha un senyal de prohibició que diu que no hi poden passar camions de més de 3.500 quilograms. Però a l’ajuntament no ho solucionen, fins i tot et donen a entendre que no hi ha res a fer, perquè són els amos del poble. Ni la policia fa res en aquest sentit. I fins i tot tallen els ca-rrers del poble per descarregar els camions al mig del carrer, i això provoca moltes vegades malestar als veïns. No és just el que fan.

J. Grande, Lleida. El Periódico de Catalunya,

21-VII-2008 (Adaptació)

5è L’enviament. Els alumnes prepararan el text per enviar-lo: el passaran a net, l’introduiran en un sobre, etc.

DIARI DIRECTOR ADREÇA

66

67

Redactar notes i llistes

ES

CR

IP

TU

RA

FPosem les notes en ordre 57Nom:

Data:

Durant la setmana, tots els membres de la família han anat escrivint a la pissarra de la cuina tot el que cal fer el dissabte.

1 En grups de dos, llegiu les notes i formeu-ne tres o quatre grups. Podeu fer-ho com us sembli millor: per ordre alfabètic; per matèries; per matèries i, a cada matèria, per ordre alfabètic; pel preu de les coses; per ordre d’importància... Escriviu cada grup en una llista i col·loqueu-hi al damunt una etiqueta que n’anunciï el contingut.

• Feu-ho així:

COMPRAR TARONGES

DE SUC

ARREGLAR LA PORTA DE L’ARMARI

ENCARREGAR EMBOTIT

DESEMBUSSAR EL LAVABO

COMPRAR UNA GOMA

D’ESBORRARCANVIAR

LA BOMBETA FOSA

COMPRAR PEIX

CONGELAT

MIRAR SAMARRETES D’ESTIU PORTAR SUCRE

COMPRAR MITJONS

UN QUADERN D’APUNTS

ADOBAR LES PLANTES

COMPRAR PAPER D’EMBOLICAR

RECOLLIR L’ABRIC DE LA BUGADERIA

BUSCAR

UN REGLE

68

Quan escrivim un text, cal fer un treball ben fet. Per això, tots els que es dediquen a escriure corregeixen unes quantes vegades el que han escrit fins que consideren que està perfecte. Corregir un text consisteix a adonar-se de les errades i, després, escriure-les correctament.

1 Observa aquest text i les marques que han estat utilitzades per tractar de corregir-lo.

El meu col·legui Pau és un tio guai és alegre i com que no sab estar trist i diu tots els dies

perquè us fixeu solsament en les coses txungues. Tambe és un tio jenial i li mola

ajudar la gent y u pasa fatal quan veia patir als demés

• Així queda el text un cop corregit:

El meu company Pau és una persona estupenda. És alegre i sembla que no sap estar trist. Contínuament ens diu: Per què us fixeu només en les coses dolentes? També és una gran persona i li agrada ajudar la gent.

2 Llegeix aquest altre text i observa-hi els senyals de correcció. Després, escriu el text corregit en un full en blanc i passa’l al teu company o companya.

Això era un que caminaba per la selva amb una cabina telefonica i un altre portava un

pedrot molt pesant i aquest diu a l’altre perque portes una cabina i li contesta per que

si ve un lleo m’hi fico dins i no m’agafarà . I li pregunta a l’altre i tu perque portes una

pedra tan pesada perque si ve un lleó la tiro i corro més de pressa.

Escriure amb correcció ortogràfica i gramatical

F Trucs per corregir un text58

ES

CR

IP

TU

RA

faltes d’ortografia paraules repetides

falques i paraules defectuoses T signes de puntuació

no es respecta el marge falta de concordança

T

TT

T T TT T

T

Nom:

Data:

T

69

Col·laborar en la redacció d’un text narratiu

ES

CR

IP

TU

RA

FEscrivim entre tres un conte molt curt 59Nom:

Data:

1 Formeu grups de tres i prepareu-vos per escriure un conte en castellà entre tots tres. Seguiu aquestes instruccions:

1a Poseu-vos d’acord sobre el tema del conte i els seus personatges principals. Pot tractar sobre un conte conegut.

2a Repartiu-vos la part del conte que escriurà cadascú:

  • El primer escriurà el començament, on es presenten els personatges i la situació.  • El segon escriurà sobre l’aventura dels protagonistes.  • El tercer escriurà el final.

3a Penseu-hi una estona i... a escriure!4a Després de corregir el conte, llegiu-lo en veu alta. Qui faci el millor conte serà felicitat.

TÍTOL:

COMENÇAMENT:

AVENTURA:

FINAL:

70

F Instruccions amb enginy60 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA

Escriure instruccions

1 Formeu grups de dos o tres. Llegiu amb atenció el text d’instruccions escrit per uns alumnes de 9 anys i, després, escriviu el vostre. Heu de posar-hi una mica d’humor.

2 Escolliu un tema i escriviu el vostre text d’instruccions.

NECESSITEM:

HO FEM AIXÍ:

INSTRUCCIONS PER MAQUILLAR

UN GAT QUE SE’N VA DE FESTA

Necessitem: ¬ Un gat molt tranquil.

¬ Salses variades. Quetxup, mostassa, maionesa, tinta de calamar.

¬ Pinzells de diverses mides.

¬ Una esponja per treure la pintura.

Ho fem així: Primer. Diem al gat que el posarem molt guapo, i mentre riu

el subjectem ben fort.

Segon. Li posem una bata perquè no s’embruti.

Tercer. En un paper, dibuixem un disseny de com volem que li quedi

la cara (de color vermell, amb ulleres, amb grans bigotis negres...).

Quart. Amb un pinzell i molta delicadesa, pintem la cara segons el disseny.

(Hem d’anar amb compte que el gat no es llepi els colors.)

Cinquè. Fem unes quantes fotos al gat. Després, li traiem els colors

amb l’esponja humida.

71

Redactar un text expositiu

ES

CR

IP

TU

RA

FUn tema de ciències 61Nom:

Data:

1 Llegeix amb atenció aquest text de ciències, escrit per un nen de la teva edat i, després, escriu un text breu (8 línies) adreçat a nens i nenes més petits que tu. Tria un tema que estiguis estudiant aquests dies a Coneixement del medi. Pot ser una cosa interessant que has llegit al llibre de text o que us ha explicat la mestra o el mestre. Llegeix el teu esborrany a un company o companya i demana-li que t’ajudi a corregir-lo per passar-lo a net.

Exemple:

Hola, amics.

Avui hem estudiat això:

EL SISTEMA SOLAR

El sistema solar, comparat amb l’Univers és nan. L’Univers té moltes galàxies, per exemple...

la Via Làctia. Totes les galàxies tenen una cosa en comú: que totes són agrupacions

d’estrelles amb els seus planetes i satèl·lits. Al sistema solar hi ha: una estrella, que és el Sol,

vuit planetes, un dels quals és la Terra, i satèl·lits, com ara per exemple la Lluna, que és

el satèl·lit de la Terra.

2 Pensa en un tema i escriu el teu text.

TEMA:

PER A QUI ESCRIUS EL TEU TEXT?

TEXT:

72

F Supertest d’escriptura62 Nom:

Data:

ES

CR

IP

TU

RA

Test de competència en la comunicació escrita

Llegeix amb atenció i marca la resposta correcta.

1 Què és escriure una biografia? És escriure sobre...

animals i plantes. la vida d’una persona. la bona lletra.

2 Què és escriure una narració? És escriure...

una història, real o inventada.

una protesta per alguna cosa.

una notícia política.

3 Per què es divideix un text en paràgrafs? Escrivim amb paràgrafs...

perquè faci més bonic. per separar les idees principals. per escriure menys.

4 Qui és el remitent d’una carta? El remitent d’una carta és...

qui porta la carta. qui rep la carta. qui escriu la carta.

5 Què intentem fer amb un text expositiu? Intentem...

fer propaganda d’alguna cosa.

exposar una idea als altres.

explicar una història.

6 Quines parts distingim en un conte? En un conte distingim...

principi i final. presentació, nus i desenllaç. títol i aventures.

7 Com es diu aprendre a tenir bona lletra? Es diu...

ortografia. precisió. cal·ligrafia.

8 Què és un missatge SMS?

Un missatge enviat per telèfon.

Un missatge perfecte.

Un missatge a la família.

73

Índex

63. Una classe de gramàtica amena i eficaç (S).

64. Mots encreuats de noms (F).

65. Mots encreuats sil·làbics (F).

66. Combinem lletres, construïm paraules! (F).

67. L’ampolla (F).

68. Paraules màgiques (F).

69. Compte amb els verbs! (F).

70. Taller de gramàtica (F).

71. Mots encreuats temàtics (F).

72. Comparacions i metàfores (M).

73. Sopa d’antònims (F).

74. Fabriquem paraules (M).

75. Passaparaula dels verbs (B).

76. Dominó de sinònims (F).

77. El misteri dels adverbis (F).

78. SUPErTEST de gramàtica (F).

4. ESTUDI DE LA LLENGUA.GRAMÀTICA i VOCABULARI

Competències bàsiques

9. En acabar el procés d’aprenentatge es capaç d’observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan s’hi fan transformacions, la formació de les paraules, la relació entre puntuació i sentit o el llenguatge literari.

10. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de conèixer les paraules dels temes treballats a l’aula i les seves derivacions, o el seu ús amb diferents significats (polisèmia).

74

Anotacions per a l’apliació de les propostes sobre el domini de la gramàtica

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

Plantejament de les classes de gramàtica

L’estudi de la gramàtica a la classe de llengua de primària

Des de sempre, l’estudi de la gramàtica –refle-xió sobre la llengua– ha tingut una posició des-tacada en la programació de la classe de llengua catalana i castellana. Quan es planteja l’assigna-tura amb objectius més teòrics i conceptuals, la gramàtica se situa en el centre de l’aprenentatge i, quan es planteja l’assignatura amb objectius d’ordre més comunicatiu i pragmàtic, la gramà-tica és estudiada com una eina útil per millorar la comprensió i l’expressió.

Però, independentment de la manera com es plantegi l’estudi de la gramàtica, aquesta disci-plina té unes propietats que hem de tenir en compte en el moment de dissenyar una aula gramatical eficaç. Una d’aquestes propietats deriva del seu caràcter científic, que implica un cert nivell de generalització i d’abstracció. Els alumnes de primària, en el seu nivell de des-envolupament, van obrint de mica en mica la seva intel·ligència a aquestes operacions simbò-liques. Podem anar treballant nocions gramati-cals, però encara han d’anar connectades amb la intuïció, l’experiència i els textos concrets, com ara en l’estructuració del llenguatge verbal en síl·labes, paraules, oracions...; el reconeixement de noms, adjectius i verbs en un text atractiu; i altres continguts semblants.

El gaudi del descobriment

En aquesta etapa, juntament amb la curiositat com a impuls per assolir el coneixement hi ha també el gaudi del descobriment de noves rea-litats i noves relacions lògiques entre elles. Això ens permet introduir a la classe una important dimensió emocional. Plantegeu els minuts que es dediquen cada setmana a la gramàtica com a sessions de descobriment, on hi ha un text, una incògnita i una resolució. La gratificació de l’assoliment es concreta en el full del quadern

on cada alumne registra els seus descobriments: el valor diferent de les paraules, el poder adqui-rit de transformar missatges tan sols modificant algun tret gramatical (gènere, nombre, persona, temps, etc.).

Els jocs gramaticals

Pel fet de ser la gramàtica una reflexió sobre la llengua, hi busquem el sistema, la lògica, la coherència. Tot això pot ser objecte de compe-tició i de joc. No debades, jocs senzills de cons-trucció de paraules i oracions, com per exemple l’scrabble, el passaparaula, les sopes de lletres, els mots encreuats, l’scatergory..., són tan atrac-tius per a nens i nenes de vuit anys com per a adults molt adults. Feu servir amb generositat aquests i altres jocs lingüístics i la competència lingüística dels vostres alumnes us ho agrairà. I com a recursos feu servir la competició, el tre-ball en grup, la invenció i altres mètodes d’apre-nentatge. Pocs alumnes s’hi resistiran.

El nivell de coneixements

L’autèntic nivell d’aquest cicle té a veure més amb la comprensió dels conceptes i l’adequada utilització dels termes gramaticals per millorar la comunicació que amb un exercici mecànic i memorístic. Tanmateix, cal que els alumnes es familiaritzin amb la terminologia gramatical que necessitaran en estudis posteriors.

GR

AM

ÀT

IC

A

SUna classe de gramàtica amena i eficaç 63

75

Nom:

Data:

1 Tria les paraules que són noms femenins en plural i completa amb elles l’encreuat.

2 Torna al banc de paraules i tria set adjectius qualificatius que corresponguin als noms dels mots encreuats.

Guitarres sonores,

3 Subratlla de blau els noms en anglès següents, i en vermell els adjectius. Després, relaciona’ls.

FOREST OLD LARGE WEATHER COOL LADY BROWN HAIR

76

FG

RA

MÀ

TI

CA

Identificació de noms i adjectius

Mots encreuats de noms64

ALTES TAULES POMES GUITARRES AIGÜES LLEIXES MUNTANYES SONORES

PERES ESPERES CANTES NEVADES PASSEGES MALALTES VENTRESCA

SENYORETA CLARES LLARGUES LENTAMENT RODONES DOLCES FRESSA

Nom:

Data:

GR

AM

ÀT

IC

A

F65Mots encreuats sil·làbics

1 Completa els mots encreuats escrivint una síl·laba a cada casella. Quan descobreixis una paraula completa, ratlla les seves síl·labes a la llista de sota.

HOrITZONTALS

1. Vehicle que transporta persones.3. Fruit que es pot sucar al pa.4. El que mengen els conills.6. Home que ven llibres.7. Estany artificial on es pot nedar.

Dominar la divisió d’una paraula en síl·labes

NA QUET PAS RAT TO LLI CAR PIS GE

NA TER BRE AU TA CI MA GA TO LI

VErTICALS

2. Mena de cartró fi que es fa servir per fer làmines i cartells.

5. Au domèstica que no vola i que pon ous.

8. El contrari d’enlairament.

1 2

3

7

4

5

86

77

Nom:

Data:

78

FG

RA

MÀ

TI

CA Les lletres en la llengua són com les xifres en les matemàtiques. Combinant

un nombre petit de xifres es poden construir infinits nombres diferents, i aquí, combinant unes quantes lletres, es poden produir paraules infinites.

Enriqueix el teu vocabulari fent combinacions per construir paraules noves.

1 Substitueix la lletra marcada per una altra. Qui acabi abans que aixequi la mà.

MAr QUADrE

PAPA DENT

SOCA PLATA

PONT FESTA

CASETA rIMA

FUM PAL

SUC DUES

RÀBIA COSSOS

SANG PLANTA

CLEDA CABELLS

BOLA MEL

COMA CArPA

2 Encara més difícil! Ara has de canviar la lletra que tu triïs i escriure dues paraules noves en cada cas. No oblidis que només has d’escriure noms!

TALA › › LLESCA › ›

MOTO › › LLIBrE › ›

COCA › › CASA › ›

Construir noms amb una condició donada

Combinem lletres, construïm paraules!66

P ALA P I L A

MUR

Nom:

Data:

79

Utilització creativa dels adjectius

GR

AM

ÀT

IC

A

F

1 Observa el dibuix i pinta’l al teu gust.

2 Escriu oracions fent servir els adjectius més adients a cada cas.

: Per descriure amb detall l’ampolla.

: Per comparar l’ampolla amb altres ampolles.

: Per descriure l’ampolla en un conte.

L’ampolla 67

Gran

Allargada

Barata

Útil

Màgica

Buida

Meravellosa

Tancada

Única

Transparent

Blava

Verda

Taronja

Més... que

Menys... que

Nom:

Data:

80

Hi ha paraules que sembla que no signifiquen res, però si es treuen d’un missatge fan que aquest no es pugui entendre. Per exemple, llegeix aquest missatge de la mare, del qual hem tret aquestes paraules:

Lluís, el vas llet sucre que hi ha la taula és l’Anna.

Què vol dir? Hi posem les paraules màgiques i hi llegim això altre:

Lluís, el vas de llet amb sucre que hi ha a la taula és de l’Anna.

1 Llegeix aquest conte i escriu en cada buit la preposició que hi correspon.

La plaga de ratolins

Ningú no sabia com havien arribat els ratolins l llogaret. Van començar

a aparèixer sobte ls carrers i es colaven tots els llocs. Cada

vegada n’arribaven més. Va començar córrer la veu que es tractava d’una

maledicció: els ratolins s’havien rebel·lat els humans!

Els vilatans van consultar un savi ancià, que vivia retirat els seus llibres,

demanar-li ajuda. Els va dir:

–Talleu un tronc llarg i gruixut i, anant compte, esteneu-lo com si fos un pont

el riu. Després, feu molles de tots els formatges que hi hagi l llogaret,

l’altre costat del riu.

Els vilatans van treballar descans i ben aviat ho van tenir

tot preparat, ho havia indicat l’ancià. Una mica més

tard, milers ratolins desfilaven l riu,

les mirades astorades dels vilatans. En arribar

a l’improvisat pont, els ratolins van travessar el riu

adonar-se de l’engany. Llavors, els vilatans van enretirar

el tronc. I, gràcies aquesta argúcia, el llogaret

es va alliberar ls ratolins molt de temps.

Conte popular.

2 Escriu missatges breus. Després, suprimeix-ne les preposicions i passa’l a un company o companya que haurà d’endevinar què volies dir en el teu missatge.

segons

contra

sota

per

cap

sense

sobrepe(r)

de

fins a

amb

a

per a

FG

RA

MÀ

TI

CA

Concordança d’enllaços en un text (preposicions)

Paraules màgiques68

a

Nom:

Data:

81

L’Ismael ha rebut un conte escrit per una amiga seva anglesa, l’Elizabeth, que ja sap català, però que ara també vol aprendre castellà. Com que no està prou segura de com escriure els verbs, els ha escrit tots en infinitiu. Ara corregirem el text entre tots: un llegirà una oració del conte pronunciant bé les erres dels infinitius (llegarrrrr). El seu company repetirà l’oració conjugant el verb correctament (llegó) i explicarà per què ho diu així. Tingueu en compte que alguns infinitius han de quedar com a infinitius, i que altres paraules acabades en r no són pas infinitius (dolor).

El precio de los huevos fritos

Hace mucho tiempo un viajero llegar a una posada y pedir comida al posadero. Este preparar dos huevos fritos que el hombre comer en un abrir y cerrar los ojos. Después de comer el viajero olvidar pagar. Entonces el posadero gritar con furor:

–Granuja, ya venir otro día.Un año más tarde, el viajero volver a la misma posada y

pedir de nuevo comida al posadero. Cuando querer pagar decir:

–Amigo, cobrar estos dos huevos fritos y los dos que comer hace un año. ¿Cuánto ser en total?

El posadero responder: –Si no comer estos huevos poder convertir en gallinas y esas gallinas poder poner otros muchos más huevos. Así que haciendo cuentas tener que cobrar mil euros.

El viajero no querer pagar esa cantidad y el posadero decidir denunciar ante el juez.

Al salir de la posada el viajero encontrarse con un campesino.–¿Qué suceder buen hombre? Ver preocupado preguntar el campesino.El caminante contar con todo detalle lo que le haber ocurrir en la posada.

–No preocupar, yo defender en el juicio –responder el campesino–. ¿Cuándo ser? ¿Mañana?

Al día siguiente, se presentar ante el juez el posadero y el viajero, pero el campesino no llegar. Por fin, cerca del medio día, aparecer.

–¡Buenos días a todos! –saludar el campesino al llegar.–¿Qué horas son estas de venir al juicio? –contestar el juez con ardor.–Su señoría me perdonar, pero haber estar cociendo una caldera

de garbanzos que querer sembrar esta tarde.–¡Nunca oír nada igual! ¿Qué garbanzos, después de cocidos, poder

sembrar? –responder el juez.–¡Eso mismo decir yo! –decir el campesino–, ¡qué huevos después

de fritos poder criar pollos o gallinas!Y así ser cómo, gracias al ingenio del

Conjugar correctament els temps verbals

GR

AM

ÀT

IC

A

FCompte amb els verbs! 69Nom:

Data:

82

En una oració, totes les paraules estan unides, com les peces d’una cadena, per explicar una cosa. Un petit canvi en una paraula pot desencadenar tota una transformació.

1 Llegeix aquest avís i observa tot el que ha canviat a l’hora de substituir Qui per Els qui:

Quines paraules han canviat en els textos? Quants trofeus es donaran en cada cas?

2 Llegeix els textos a i b. Fes el canvi que es demana a l’activitat. Després, copia els textos amb tots els canvis que el canvi que has fet t’obliga a dur a terme.

a. Aquest és el Gep Mandonguilla

Això era un noiet tot rodanxó. Aquest noi era tan i tan tafaner que, a còpia d’abocar-se damunt les coses per tal d’examinar-les millor, se li havia començat a fer un gep a l’esquena. I com que no parava mai de mirar-se i remirar-se totes i cadascuna de les coses que trobava, el gep li va anar creixent de tal manera que el noi va quedar rodó com una mandonguilla. Per això tothom li deia Gep Mandonguilla.

RobeRt escaRpit, Els reportatges d’en Gep Mandonguilla, Joventut.

A la Roser no li agrada que el protagonista s’anomeni Gep; per això, canvia Gep per Berta. Hi ha de canviar alguna cosa més? Copia el text amb tots els canvis: Això era una noieta tota...

b. El convit

Jo seia a la neu rumiant alguna cosa que havia oblidat. De sobte vaig tenir un gnom just al davant, va sorgir a l’aire com si vingués d’algun lloc del més enllà i penetrés al bosc on era jo. A més de la gorra que duen tots els gnoms, anava completament vestit de verd. Era un pèl més menut que jo, malgrat que ja era adult del tot.

Jostein GaaRdeR, El palau de les granotes, Empúries (adaptació)

Un nen sol enmig d’un bosc, i només un gnom. No seria més lògic que hi hagués més persones, i que se’ls apareguessin més gnoms? Copia el text amb tots els can-vis que calgui fer: Nosaltres sèiem a la neu…

Transformar oracions mitjançant el canvi de trets gramaticals

Els qui ARRIbIN AbANs de cINc MINUts

s’Emportaran aquEsts valuosos trofEus.

FG

RA

MÀ

TI

CA

Taller de gramàtica70

QUI ARRIbI AbANs de cINc MINUts

s’eMPoRtARà AQUest vALUós tRofeU.

Nom:

Data:

83

Reconeixement de verbs (infinitius)

1 Resol els mots encreuats. Per fer-ho, tingues en compte que només has d’escriure-hi infinitius i que tots fan referència a activitats esportives. Un cop hagis escrit l’infinitiu, aixeques la mà i dius una oració amb aquest verb.

1. 2. 3.

4. 5. 6.

8. 9.

GR

AM

ÀT

IC

A

FMots encreuats temàtics 71

10.

7.

Nom:

Data:

Fluïdesa verbal i fluïdesa de pensament

Aquesta proposta conté un conjunt d’activitats per fer oralment. Podeu plantejar una espècie de concurs o d’activitats de col·laboració en les quals es procuri respondre adequadament a la qüestió plantejada i se sàpiga triar la que té més qualitat. Per tant, procedireu de la manera següent.

1r. Seleccionareu el contingut de l’activitat i la possible durada (no superarà els 20 minuts). Explicareu als alumnes de què tracta l’activitat i si s’hi parla de comparacions o de metàfores.

2n. En cada un dels casos explicareu algun exemple dels que proposem aquí per aclarir el concepte.

3r. Formareu grups o equips per elaborar-ne les respostes. Se’n discutirà cada una, se’n farà una posada en comú i se n’escolliran les millors.

4t. Els alumnes copiaran en el quadern la pro-posta i la solució triada.

COMPARACIONS

Es dóna als alumnes el primer terme de la comparació i la forma. Ells n’han de dir ràpida-ment el segon terme.

La sindria és vermella com... la sang, com una rosella...

La mel és dolça com...

El Sol és...

La lluna és..., etc.

Altres formes

Els ocells són tan ràpids com...

Un vaixell és més gran que...

Preguntes

Com és la lluna?

Com és la torre?

Com és la carretera?

Com és el llibre?

METÀFORES

Farem servir jocs de paraules humorístics per treballar les metàfores.

Exemple: Els fars són els ulls dels cotxes. S’hi posa en joc una comparació: els fars són com uns ulls: tot seguit, una metàfora: els fars són ulls, i finalment, igual que els ulls comporten una utilitat, també s’aplica als fars, i així es diu: són els ulls dels cotxes.

Altres exemples

La neu és la gorra de les muntanyes.

La T és el martell de l’abecedari.

Preguntes

Què és el llit?

Què és la lletra O?

Què és l’arc de sant Martí?

Què és la rialla?

Què són els núvols?

Millora de l’expressió

GR

AM

ÀT

IC

A

M Comparacions i metàfores72

84

85

Ampliació de vocabulari

GR

AM

ÀT

IC

A

F

1 Descobreix en la sopa de lletres les vuit paraules que surten a l’esquerra i els seus antònims. Escriu primer els antònims i, tot seguit, marca en la sopa les setze paraules.

2 Escriu el missatge que es forma amb les lletres que no has marcat.

Sopa d’antònims 73

ALT

FOSC

BONDAT

DÈBIL

MALALTIA

VELLESA

ALEGRIA

BELLESA

A Q V E L L E S A U E

S T F O R T E S L E L

M A L T T E X T E S I

A T R C B E B A G L T

L L E L E M S E R M R

D L M A L A L T I A I

A L P R L D R B A E S

T E A I E E X O I S T

D T E B S B E N A A E

P J R B A I X D O L S

F O S C V L A A R U A

E R J O V E N T U T M

Nom:

Data:

1. Llegiu en veu alta aquest text de Gianni Ro-dari i feu veure als alumnes com es poden in-ventar paraules noves col·locant un prefix sobre una paraula coneguda. Després, expliqueu-ne el nou significat.

Jo tinc una besàvia que inventa paraules noves... Ha inventat, per exemple, un preciós «despinzell», que permet desfer un quadre si no és gaire bo.

El prefix fantàstic, G. RodaRi

2. Organitzeu un concurs que consisteixi a formar el nombre més gran de paraules, enca-ra que siguin absurdes o en clau d’humor, amb uns prefixos donats. Després hauran de saber-ne explicar el nou significat.

3. Escriviu a la pissarra la llista de prefixos se-güent i en una altra llista unes quantes paraules indicatives:.

PREFIXOS

maxi- hiper-

micro- super-

mega- vice-

anti- des-

mini- bi-

semi- contra-

neo- tri-

PARAULES

ANTIC GRACIÓS

LLAPIS XALET

ABRIC FLAUTA

CANSADA OBSCUR

ALTRES

4. Abans de començar la competició, feu uns exercicis de prova. Intenteu que en facin un di-buix. Exemple:

Utilització de prefixos per formar paraules noves

GR

AM

ÀT

IC

A

M Fabriquem paraules74

des + pinzell = despinzell

des + fer = desfer

TRIDICICLETA = com una bicicleta però amb tres rodes.

86

Reconèixer en la llengua col·loquial paraules estrangeres i argot

La llengua està viva. És possible que hagis sentit alguns vegada aquesta expressió. És una expressió molt encertada perquè la llengua, com un ésser viu creix i canvia constantment. En un moment donat fem servir paraules que abans no es feien servir, són paraules que neixen i en altres moments paraules que es feien servir, deixen d’utilitzar-se. Hi ha paraules pròpies de l’argot dels joves, de la manera de parlar que tenen en el seu grup. També hi ha paraules estrangeres que s’utilitzen dins de la pròpia llengua.

Com a espies, seguirem la pista d’alguna d’aquestes paraules. Llegeix aquesta conversa enregistrada al pati i fes descobriments:

–Uau, molen molt les teves Converse. Què, has anat de shopping amb la mama?

–No al·lucinis, me les ha regalat algú que tu no coneixes pel meu aniversari. És un tio que sempre sembla que va a la seva bola, però després és superenrotllat i és un skater que flipes. Penca en una botiga d’esports.

–Quina canya! Però deu ser gran....

–La tira, com a mínim té 18 anys. És amic del meu germà, ve molt per la torre. Van amb els col·legues amb els quads i surten junts a fer rafting. A l’hivern es piren a fer snow fora pistes.

–Quin tio!

–A més, estudia informàtica i empolla una passada. És un expert en sofware i ordinadors. Ha dissenyat la seva pròpia web amb un munt de jocs online.

–Què fort! Ja sé qui és! I té una pinta de friki...

–Va, calla i jala’t el bocata que estàs penjat...

•   Subratlla amb vermell les paraules que provenen d’altres llengües i en blau les paraules pròpies de l’argot dels estudiants.

•   Continua la feina d’espia. Dedica’t durant uns dies a prendre nota de les paraules estrangeres i d’argot que sentis. Porta la llista a classe i comenteu tot el que hi heu anotat.

Espies de paraules 75

GR

AM

ÀT

IC

A

87

Nom:

Data:

88

Retalla aquestes fitxes de dominó o copia-les en cartolines d’una mida més gran. Després, juga al dominó de sinònims amb dos companys o companyes més. S’hi juga així:

1 Es remenen les fitxes i cada jugador n’agafa set.

2 El jugador que té la fitxa on posa SORTIDA la col·loca sobre la taula.

3 El segon jugador, si té una fitxa amb un sinònim de la paraula que hi ha a la fitxa de SORTIDA, la col·loca a continuació i inventa dues frases, una amb cada sinònim. Si no té la fitxa que hi correspon o no reconeix el sinònim, passa el torn al jugador següent.

4 El tercer jugador procedeix de la mateixa manera.

5 Guanya la partida el primer jugador que es queda sense fitxes.

Reconèixer paraules sinònimes

soRtIdA PoRtAR PARLAR seNtIR QUIetUd GRAcIós

ResPoN NoMÉs desPIstAt cALMA tRAMPA LLest

bARALLA tAfANeR GRAcIós MeNtIdA eNGANXAt dIstRet

XAfARdeR dIR coNteNt coNtestA MIRAR ALeGRe

MANdRós desItJARtRANsPoR-

tARdRoPo soLAMeNt UNIt

dIveRtIt eNGANY bot fI AstUt eNfAdAt

voLeR obseRvAR escoLtAR bARcA eMPIPAt dIsPUtA

FG

RA

MÀ

TI

CA

Dominó de sinònims76 Nom:

Data:

89

Els adverbis, igual com els adjectius, són paraules que sorgeixen de manera espontània quan volem expressar alguna cosa amb intensitat o de manera detallada. Amb prou feines en notem la presència, però són necessaris.

En aquesta activitat seràs conscient del seu paper i en valoraràs la importància.

1 Inventa una notícia i fes servir com a mínim vuit adverbis de la llista per explicar-la.

Només, bé, malament, abans, després, millor, pitjor, avui, demà, ràpidament, alegrement, també,

mai, massa, absurdament, igual, dins, dalt, baix, bastant, res, també, probablement, còmodament,

tampoc, no...

2 Torna a escriure la notícia, però ara sense adverbis. Té el mateix sentit? Per què?

3 Per què fem servir els adverbis? Exemplifica-ho.

GR

AM

ÀT

IC

A

FEl misteri dels adverbis 77Nom:

Data:

Reconeix la funció gramatical dels adverbis en la comunicació

90

Test de competència en gramàtica

SUPERTEST de gramàtica

Marca en cada activitat la resposta que creguis més encertada.

1 Quan diem que un article ha de concordar amb el nom que acompanya, de què parlem?

D’ortografia De gramàtica D’anglès De vocabulari

2 En la meva redacció he substituït la paraula vas per la paraula got. Quina mena de paraula he utilitzat?

Un sinònim Un epònim Un pseudònim

3 Per dir quina grandària té el meu gat i de quin color és el seu pèl, quina classe de paraules faig servir?

Adjectius Pronoms Articles Noms

4 Diem que una síl·laba és...

Cada cop de veu en pronunciar una paraula. El que un pensa.

5 Quantes lletres hi ha a l’alfabet català?

180 26 72 17

6 En quin sistema de numeració es fan servir lletres en comptes de xifres?

Numeració egípcia Numeració romana Numeració decimal

7 De les paraules destacades, només dues són verbs. Subratlla-les.

Torna a cantar Té el poder Ha après a cuinar Un bon pastisser

8 Em va dir que «havia baixat a jugar». A quin temps es referia?

A un temps passat A un temps futur A una cosa que no va fer mai

9 Quins d’aquests mots són paraules compostes?

Veterinari Astronauta Diadema Trencaclosques

10 Una esdrúixola és...

Com una brúixola. Una paraula amb accent a l’antepenúltima síl·laba.

FG

RA

MÀ

TI

CA

78 Nom:

Data:

91

Índex

79. Una ortografia més fàcil (S).

80. La meva llista de paraules perilloses (M).

81. Trucs per «fotografiar» la imatge de les paraules (M).

82. Quatre maneres de fer dictats més útils (S).

83. El millor mètode d’ortografia: la lectura (M).

84. El sobre de les paraules (M).

85. Ortografia per al coneixement del medi (B).

86. Jocs ortogràfics (B).

87. Vocabulari personal (F).

88. Ortografia creativa (F).

89. Més ortografia creativa (F).

90. Cacera de paraules (B).

91. La cursa ortogràfica (F).

92. El meu retrat ortogràfic (F).

93. Enforteix la memòria visual (F).

94. Les 8 normes ortogràfiques bàsiques més segures (S).

95. SUPErTEST d’ortografia (F).

5. ESTUDI DE LLENGUA.ORTOGRAFIA

Competències bàsiques11. En acabar el procés d’aprenentatge, l’alumnat és capaç de mostrar-se segur en

l’ortografia de base i el coneixement de les normes ortogràfiques que responen a lleis constants.

92

Anotacions per a l’apliació de les propostes sobre el domini de l’ortografia

DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS

OR

TO

GR

AF

IA

79

93

On és el secret de la bona ortografia?

Tots els docents estem d’acord en la impor-tància d’escriure sempre amb una ortografia correcta i en el fet que tots, grans i petits, han de dominar l’ortografia d’acord amb les formes socials establertes.

Però tenim la impressió que aquest domini és un objectiu gairebé impossible d’assolir. Creiem en l’ensenyament i en l’aprenentatge, però observem que els mètodes, les regles i les orientacions resulten ineficaces per a un per-centatge elevat de persones. En aquest sentit, la inquietud dels mestres es posa de manifest en la immensitat de mètodes, en els recursos propis i en l’ús del temps que posem en joc any rere any.

La recerca del mètode eficaç

Molts docents estem convençuts que no és una questió tan sols de regles i repeticions, per això assagem contínuament mètodes afegits a l’aprenentatge de la normativa. Consultem lli-bres de didàctica, preguntem a altres mestres, rebutgem estratègies i en posem en joc altres de noves. Gairebé tots al final recorrem a mètodes interactius on la imatge ocupa un lloc decisiu. Els més estesos estan relacionats amb la per-cepció visual de les paraules i el seu significat. Alguns mètodes es basen en ideogrames i en associacions arbitràries entre paraula i imat-ge. Són mètodes complexos i d’una efectivitat també dubtosa.

L’aportació de la PNL a l’ortografia

El mètode PNL (programació neurolingüística) es basa en la percepció auditiva i visual com a punt de partida per a l’aprenentatge de l’ortografia. Es fonamenta en la dissecció del procés mental que fan les persones que tenen una bona ortografia, i a partir d’aquí s’ideen estratègies per assolir amb facilitat un bon domini de l’ortografia.

El disseny estratègic té en compte els principis següents:

1. Es desitja millorar l’ortografia.

2. Quan s’escolta o es pensa una paraula amb dificultat ortogràfica es busca la imatge mental d’aquesta paraula.

3. Cal formar a la ment imatges fortes, de manera que es mantinguin fermes amb el pas del temps. Per aconseguir-ho es recorre a diversos recursos.

4. Finalment, quan la paraula s’ha emma-gatzemat a la ment i s’ha reconegut amb plena seguretat, s’escriu.

Altres estratègies per a l’èxit ortogràfic

•  La lectura sistemàtica, que contribueix a l’amplificació del lèxic ortogràfic. • L’escriptura en contextos significatius.• L’adequació del lèxic ortogràfic a l’edat de

l’alumne.• El coneixement de les normes ortogràfiques

més productives.

Estratègies per no cometre errors ortogràfics

Una ortografia més fàcil

Nom10

primeres paraules

10 segones paraules

10 terceres paraules

etc.

R. Peris sí sí sí

Laia J. sí

Anna R.

Estratègies per dominar l’ortografia

OR

TO

GR

AF

IA

M La meva llista de paraules perilloses80

El vocabulari cacogràfic

Considerem vocabulari cacogràfic bàsic el vo-cabulari que conté les paraules d’ús freqüent en les quals cometen un nombre més gran d’errors ortogràfics a l’hora d’escriure-les.

Podem considerar dues dimensions en el vo-cabulari cacogràfic. La de les paraules que la mitjana de les persones sol escriure amb errors i la de les paraules que un individu concret sol escriure amb errors.

Pel que fa a la primera dimensió, fixem-nos en les paraules que en català s’acostumen a es-criure més malament, per treballar-les amb els nostres alumnes.

Cada setmana podeu proporcionar als alum-nes 10 paraules de la llista anterior en un gran cartell a la part frontal de la classe, si pot ser al costat esquerre.

En repassarem de tant en tant les paraules tal com fem amb la taula de multiplicar. Hi haurà alumnes que un cop que hagin vist les paraules no n’oblidaran mai l’ortografia, mentre que al-tres hauran de repassar-la unes quantes vegades fins arribar a dominar-ne l’escriptura.

Suggerim que disposeu d’un quadre de doble entrada on figurin, per una banda, els noms dels nostres alumnes, i per l’altra, les diferents llis-tes setmanals de paraules que hem proposat a partir del vocabulari anterior. Això ens ajudarà a controlar l’aprenentatge d’aquestes paraules en concret.

REGISTRE COL·LECTIU

REGISTRE PERSONAL

a dalt

ahir

aixecar

arbre

àvia

bé

camp

canviar

cavall

collir

covard

créixer

govern

constipar-se

dissabte

doncs

endavant

és

estava

estiu

ganivet

gronxador

herba

hi havia

línia

marró

muntanya

núvol

però

potser

préssec

raïm

recollir

salut

setmana

sí

temps

tovallons

vaig anar

verd

viatge

viatjar

94

OR

TO

GR

AF

IA

Trucs per «fotografiar» la imatge de les paraules 81

95

Ara us suggerim unes activitats molt senzi-lles que poden ajudar els alumnes a integrar tècniques per incorporar el canal visual en l’escriptura de les paraules. Aquestes tècniques estan dissenyades per als alumnes que tenen dificultats especials en ortografia, però són útils per a tots.

Us proposem treballar amb diverses paraules, però podeu repetir les activitats amb altres parau-les fins que aquesta tècnica estigui interioritzada.

1r. Escriviu aquestes dues paraules a la pissarra.

2n. Apliqueu la tècnica de memorització amb paraules de poca dificultat.

Demaneu als alumnes que mirin la primera paraula fins que en tingui la foto al cap. Mirant-la dins del seu cap, l’escriuen amb el dit al pal-mell de la mà. A continuació, fan el mateix amb la segona paraula.

Quan ho hagin fet i estiguin segurs de saber-les escriure, dicteu-los les dues paraules i com-proveu que les escriuen correctament.

3r. Escriviu un altre parell de paraules.

4t. Apliqueu-hi la tècnica.

Demaneu als alumnes que les mirin fins que se’n facin una «foto mental». Quan se’n sàpiguen una, feu que s’imaginin que són en un concurs ortogrà-fic televisiu en el qual les han d’escriure en l’aire mentre les lletregen. Quan les acaben d’escriure, fent servir el dit com si fos un guix i l’aire com si fos una pissarra, s’imaginen que escolten els aplaudiments del públic del programa.

Quan ho hagin fet i estiguin segurs de saber-les escriure, dicteu-los les dues paraules i com-proveu que les escriuen correctament.

5è. Escriviu un altre parell de paraules.

Truc

Demaneu als alumnes que facin una «foto mental» de cada paraula. Demaneu-los que lletregin la paraula començant pel final (per exemple, en el cas de temps: s, p, m, e, t), i que després la lletregin des del comen-çament (per exemple, en el cas de temps: t, e, m, p, s). Finalment, demaneu-los que l’escriguin amb el nas en l’aire.

Quan ho hagin fet i estiguin segurs de saber-la escriure, dicteu-los les dues parau-les i comproveu que les escriuen correcta-ment.

Podem fer servir aquests trucs en qualsevol context, quan volem gravar la imatge d’una paraula: per preparar un dictat, per memo-ritzar la forma d’una paraula difícil mentre s’està llegint, per estudiar les paraules del sobre individual (proposta 84), etc.

1 CAVALL

2 ESTIU

1 ÀVIA

2 DISSABTE

1 MUNTANYA

2 VERD

Estratègies per dominar l’ortografia

Estratègies per fer dictats

Els dictats són una forma convencional de treba-llar l’ortografia. Hi ha moltes maneres de treure’n el màxim profit. Aquí plantegem quatre fórmules senzilles per aconseguir que siguin una mica més útils i motors d’aprenentatge ortogràfic.

1. Dictat preparat, immediat

Lliureu als alumnes aquest text o algun de semblant.

Xops!

Els nens caminaven per un camí de mun-tanya i de sobte s’havia fet fosc. Un immens núvol negre va cobrir el cel. De seguida va començar a sentir-se olor de terra mullada i a continuació es va escoltar un tro que re-trunyia.

Els nens van haver d’arrencar a córrer. No gai-re lluny ja es podia veure la teulada del refugi.

Després, seguiu aquests passos:

1r. Demaneu als alumnes que llegeixin el text i que hi localitzin les paraules que dubten de poder escriure bé ortogràficament.

2n. Feu que cada nen o nena exposi les pa-raules que hi ha localitzat, explicant què és el que el fa dubtar.

3r. Demanem a tots que «fotografiïn» les pa-raules seleccionades i que guardin les imatges d’aquestes paraules amb les lletres correctes a dins del cap.

4t. A continuació els demanem que sense mi-rar les paraules, o bé tancant els ulls, escriguin cada una de les paraules seleccionades a l’aire com si el seu dit fos un guix.

5è. Si cal, els demanem que lletregin les parau-les començant pel final, i després, pel principi.

6è. Finalment, farem preguntes per assegurar-nos que tots han focalitzat la seva atenció en les paraules conflictives, com per exemple: «que ai-xequin la mà els que creguin que la paraula ca-minaven s’escriu amb v o els que creguin que la segona lletra d’immens és una m. Als alumnes que s’equivoquin els demanarem que tornin a mirar la paraula i en guardin la imatge a la ment.

7è. Un cop acabada la preparació, dictem el text i el corregim tot seguit.

2. Dictat preparat, retardat

La preparació és la mateixa que en el cas an-terior. Tanmateix, deixem el dictat per a uns mi-nuts més tard o bé per a l’endemà, segons la dificultat.

3. Dictat ajudat per parelles

En aquest cas agrupem els alumnes per pare-lles. Un dictarà a l’altre un text que estarà en un lloc allunyat de la taula. Qui dicta haurà d’aixe-car-se, llegir la primera part del text i dictar-la al company assegurant-se que l’escriu bé. Li haurà d’indicar qualsevol error que cometi. Aquesta estratègia obliga el qui dicta a continuar veient en el seu cap les paraules que dicta i, per tant, l’ajuda a integrar l’estratègia visual quan escriu. Un cop fet això, ara li toca el torn de dictar a l’altre company o companya.

4. Dictat de paraules

En aquesta estratègia dictem el text com en els casos anteriors, però només demanem que escriguin les paraules soltes que creguem opor-tunes.

Estratègies per dominar l’ortografia

OR

TO

GR

AF

IA

S Quatre maneres de fer dictats més útils 82

96

OR

TO

GR

AF

IA

Estratègies per dominar l’ortografia

El millor mètode d’ortografia: la lectura 83

La lectura sempre incrementa el vocabulari del lector, però si a més a més qui llegeix fa servir estratègies per incorporar aquest vocabulari ortogràficament, qualsevol lectura es converteix per a ell en un enriquiment ortogràfic continuat. Per aconseguir-ho, aconsellarem als alumnes que, quan facin una lectura qualsevol, s’aturin uns instants davant de qualsevol paraula que els sorprengui per la seva ortografia i que la treballin amb una de les tècniques que expliquem.

No hem de creure que l’important són les paraules concretes; al contrari, l’important és dur a terme les tècniques de memorització per incorporar les paraules a nivell inconscient, de manera que els capaciti per intregrar automàticament tot allò que llegeixen.

Fotocopieu ampliada la lectura següent i les activitats que ha de fer l’alumne a continuació. Després dicteu-los el text, que l’hauran d’escriure en un full a part.

Els estruços

Molt sovint es creu que els estruços són covards

i que amaguen el cap a la sorra davant de qualsevol perill.

Però la veritat és que no ho són, de covards, sinó que es mostren

agressius i violents si se senten atacats.

El motiu pel qual amaguen el cap a terra és molt senzill.

Quan intueixen una situació perillosa, introdueixen el cap

sota la sorra per poder escoltar millor sons llunyans

que els avisen de la proximitat d’adversaris perillosos.

1 Localitza-hi paraules que tenen alguna dificultat ortogràfica.

2 Mira la paraula amb atenció i tracta de veure-la en la teva ment.

3 Lletreja la paraula començant pel final i, després, pel principi.

4 Escriu la paraula a l’aire amb el dit com si fos un guix.

5 Finalment, escriu el dictat en un full a part.

97

El vocabulari bàsic personal

Per tal que cada alumne incorpori paraules amb dificultat ortogràfica al seu vocabulari bàsic és imprescindible saber en quines paraules con-cretes ha de centrar l’atenció. Primerament ha de començar dominant les paraules més usuals, de manera que el percentatge d’errors ortogràfics disminueixi ostensiblement. La disminució d’er-rors serà altament motivadora i l’animarà a conti-nuar invertint energies en l’ortografia.

Això es pot aconseguir a partir de tècniques molt senzilles: el sobre de les paraules i la capsa col·lectiva.

El sobre de les paraules

Indiqueu als alumnes que preparin targetes per a les paraules. Per fer-ho agafaran una car-tolina i en tallaran tires de 3 centímetres d’am-ple. Després, tallaran de cada tira targetes de 6 centímetres de llarg.

Doneu-los després aquestes instruccions:

1r. Després d’un dictat o d’una activitat de coneixement del medi o de matemàti-ques, o d’una redacció, si hi has fet alguna falta d’ortografia, escriu en una targeta ca-da paraula que has fallat.

2n. Guarda les targetes en un sobre que anomenaràs «El meu sobre de les pa-raules».

3r. De tant en tant, treu alguna parau-la del sobre i fes exercicis de memoritza-ció (observa els trets de la paraula, tanca els ulls i reprodueix-ne la imatge a la te-va ment, lletreja-la començant pel final i després pel començament, i escriu-la). Si a l’hora d’escriure la paraula tornes a equi-vocar-te, introdueix-la de nou dins del sobre. Si no has comès cap error, treu la targeta del sobre i fica-la dins de la capsa col·lectiva.

Un o dos cops per setmana, demanarem a l’alumnat que per parelles s’intercanviïn els sobres de les paraules. Un alumne preguntarà o dictarà al company o companya les parau-les del seu sobre, i desarà a part les que ha escrit correctament sense cap dubte, aplegant-les amb un clip perquè no es barregin amb les que encara no coneix.

La capsa col·lectiva

Quan una paraula l’alumne l’ha sabut escriure sense cap error en dues ocasions diferents i con-secutives, la introduïm en una capsa que haurem elaborat amb aquesta finalitat a la classe. Així, amb el temps, tindrem una capsa amb el vocabu-lari bàsic de l’alumnat de la nostra classe.

Aquesta informació és molt valuosa, ja que les noves paraules, un cop hagin estat integrades, proporcionaran una millora ortogràfica evident del nostre alumnat. Aquest conjunt de paraules seran, per tant, el seu vocabulari bàsic real.

Estratègies per dominar l’ortografia

OR

TO

GR

AF

IA

M El sobre de les paraules 84

98

Dicteu aquests textos quan ho cregueu oportú. Els alumnes haurien de seguir el mètode propo-sat a les fitxes anteriors.

1. La tija de l’hortènsia

L’hortènsia és un arbust que fa unes flors precioses. Com que és un arbust no té tija i les branques surten des de terra. Les fulles de l’hortènsia són de color verd intens i neixen di-rectament de les branques.

2. Les valls del Pirineu

Bona part dels paisatges que hi ha als Pirineu són valls. Algunes d’aquestes valls tenen embas-saments construïts per obtenir energia hidroelèc-trica. A les valls hi viu bona part de la població del Pirineu.

3. La vacuna contra la grip

El servei mèdic de l’empresa va aconsellar a tots els empleats que es vacunessin contra la grip. Tothom hi va estar d’acord, fins i tot els que s’espanten més davant d’una agulla.

4. Parts del cos

Els éssers humans tenim un esòfag, un estómac, un nas... però tenim dos ulls, dues ore-lles i molts ossos. Què passa-ria si tinguéssim dos nassos o dos estómacs?

5. Tipus d’animals

Els animals vertebrats poden ser ovípars o vi-vípars. El tipus dels ovípars inclou els animals que neixen d’un ou i el tipus dels vivípars conté els animals que neixen del ventre de la seva mare.

6. Les plantes silvestres

Les plantes silvestres donen vida al medi am-bient. Neixen a qualsevol indret del terra on hi hagi humitat i es desenvolupen sense que ningú se’n cuidi. Són l’aliment dels animals herbívors que viuen en llibertat.

7. Els canvis d’estat de l’aigua

Hi ha un canvi d’estat en l’aigua quan passa d’un estat a un altre. Per exemple, quan el gel s’escalfa passa a ser aigua líquida. I quan l’aigua líquida s’evapora, passa a ser vapor d’aigua.

8. L’aigua

L’aigua líquida que hi ha a la Terra pot ser subterrània o superficial. A més, també hi ha ai-gua a la neu, als núvols i al gel dels pols. De l’aigua que es pot beure se’n diu aigua potable.

9. La història

Els historiadors han dividit la història en edats i en èpoques per poder-la estudiar amb una certa exactitud. Així, a l’edat antiga van inclou-re l’estudi de l’època dels grecs i dels romans, i d’altres pobles de l’antiguitat.

10. Els grans invents

Fa poc més de 200 anys la humanitat va expe-rimentar grans canvis a causa dels invents i els descobriments que van tenir lloc aleshores. Per exemple, la bombeta elèctrica, la vacuna, el glo-bus dirigible o els vaixells de vapor.

Models de dictat

OR

TO

GR

AF

IA

BOrtografia per al coneixement del medi 85

99

Concurs per equips

En un moment de distensió a la classe propo-seu aquest concurs, d’una durada que no ha de superar els 15 o 20 minuts.

Organitzeu la classe per equips de 4 o 6 mem-bres. Entregueu a tots els equips el mateix text i permeteu que estudiïn i memoritziïn l’ortografia durant 5 minuts.

Dibuixeu a la pissarra un quadre amb tants es-pais com equips hi intervindran.

Feu venir davant de la classe un membre de cada equip simultàniament i dicteu una de les paraules del text que té dificultat ortogràfica. Re-petiu la mateixa operació amb els altres mem-bres dels equips que van sortint un per un, fins que acaba el joc. Es comptabilitzen els encerts de cada equip i es nomena guanyador l’equip que ha aconseguit un nombre més gran d’encerts.

Concurs individual

Lliureu un mateix text a tot l’alumnat. També podeu distribuir una llista de paraules del voca-bulari bàsic que volem que aprenguin. Deixeu a tots els alumnes un temps determinat d’uns 8 minuts perquè memoritzin les paraules que no coneixen.

Distribuïm el total d’alumnes en dues meitats. Els alumnes de la primera meitat estaran asse-guts i demanaran als alumnes de la segona mei-tat com s’escriuen paraules del text. Aquests, que estaran drets, respondran lletrejant les paraules. Quan hagin lletrejat correctament dues paraules sense cometre errors ortogràfics tornaran a seu-re. Perden els tres últims del grup que no han arribat a seure.

Després distribuïm un altre text i es canvien els papers dels participants.

La utilitat addicional d’aquest joc és que els alumnes que tenen més dificultats ortogràfiques romanen més temps en el joc que els altres.

Estratègies per dominar l’ortografia

OR

TO

GR

AF

IA

B Jocs ortogràfics 86

100

101

Estratègies per dominar l’ortografia

1 Escriu a cada casella les paraules l’ortografia de les quals estàs memoritzant. Quan dominis perfectament l’escriptura d’una paraula, ratlla-la.

LLISTA NÚMERO...

OR

TO

GR

AF

IA

FVocabulari personal 87Nom:

Data:

102

Algunes persones, per recordar amb quina lletra s’escriu una paraula d’ortografia difícil, utilitzen dibuixos relacionats amb el significat d’aquesta paraula. Per exemple, volen recordar que la paraula navalla s’escriu amb V. Per aconseguir-ho fan servir el dibuix d’una navalla oberta que té la forma de V. O volen recordar com s’escriu cirera i dibuixen la C envoltant la cirera. No ho obliden mai.

1 Fixa’t en aquestes paraules d’ortografia difícil i dibuixa la lletra més marcada.

Dibuixar les lletres amb problemes ortogràfics

Ortografia creativa

HOME

BEBÈ

GELAT

FO

RT

OG

RA

FI

A

88 Nom:

Data:

103

FIRE

HORMIGA

BEBIDA

HÉLICE

Dibuixar les lletres amb problemes ortogràfics

OR

TO

GR

AF

IA

FMés ortografia creativa 89

1 Feu el mateix que a la fitxa anterior, però ara amb paraules en castellà i en anglès.

a) Paraules en castellà

b) Paraules en anglès

Nom:

Data:

Estratègies per dominar l’ortografia

La presó de les paraules

Si a classe hi ha prou entusiasme per treballar

l’ortografia i assolir un bon nivell, podeu propo-

sar aquest recurs, conegut com la cacera de les

paraules.

Ajudeu els alumnes a construir un cartell cen-

tral que col·locaran en un lloc molt visible de la

classe. En aquest cartell figurarà molt gran una

lletra o un aspecte de l’ortografia que volem re-

forçar. La v; la b; la h; la s/ss; la gu/g, etc. Al vol-

tant de la lletra es reservarà un espai per anar-hi

col·locant les paraules caçades.

La cacera de les paraules

Convideu els alumnes a «caçar» en qualsevol

moment i fora del temps de la classe de llengua

(mentre llegeixen, al carrer, a la televisió...) pa-

raules que portin la lletra escollida.

Les paraules caçades les escriuran al cartell

amb una petita il·lustració, si són capaços de

fer-la.

OR

TO

GR

AF

IA

B Cacera de paraules 90

104

105

Millorar l’ortografia mitjançant un joc

OR

TO

GR

AF

IA

FLa cursa ortogràfica 91

Dibuixeu aquesta pista de curses. Després, escriviu targetes amb les preguntes que hi ha a continuació i altres que inventeu.

PrEGUNTES PEr AL CArrIL A1. Explicar per què cantava s’escriu amb v

i balança no. 2. Per què arracada s’escriu amb rr?

Què passa si l’escrivim amb una sola r?3. Per què cable s’escriu amb b?4. Com acaba un llapi... i com acaba dos

llapi...? Per què és així?5. Quina diferència hi ha en el significat

de bell i vell? Etc.

PrEGUNTES PEr AL CArrIL B

1. Per què sobre s’escriu amb b?

2. Quina diferència hi ha en el significat

de cella i sella?

3. Lletreja la paraula guerra i explica

per què s’escriu així.

4. Per què gimnàstica s’escriu amb g

i no amb j?

5. Com s’escriu subterrani? Per què? Etc.

Per a aquest joc es necessiten, també, un dau i dues fitxes. Es juga entre dos alumnes o entre dos equips (així es poden ajudar).Cada jugador tria una pista i tots dos llancen el dau. Qui treu el nombre més alt comença i continuen jugant per torns, avançant tantes caselles com punts obtenen en tirar. Quan la fitxa cau en un nombre que té una fletxa cap endavant, avancen una casella. Si cau en una casella amb una fletxa cap enrere, retrocedeixen una casella. Si cau en un nombre marcat, hauran de buscar aquest nombre en la llista de preguntes i contestar. Si el jugador respon bé la pregunta, avança tres caselles; i si la respon malament, perd un torn.

SOrTIDA

ArrIBADA

A

B

A

B

Nom:

Data:

106

Estratègies per dominar l’ortografia

El meu retrat ortogràfic

FO

RT

OG

RA

FI

A

921 Escriu una redacció d’unes 300 paraules. No pots consultar el diccionari

ni copiar o preguntar res sobre l’ortografia de les paraules. Després, fes que et corregeixin el text i, si has comès alguns errors ortogràfics, anota’n la quantitat.

2 Per conèixer el teu retrat ortogràfic, multiplica el nombre d’errors per 100. Divideix la quantitat resultant entre el nombre de paraules que has escrit en el teu relat.

Nombre d’errors x 100: nombre de paraules escrites = percentatge d’errors ortogràfics.

RESULTAT: x 100: = per cent d’errors

el dia de

Nom:

Data:

107

OR

TO

GR

AF

IA

FEnforteix la memòria visual 93

1 Observa aquestes imatges detingudament i l’ordre que hi ha entre elles. Després, contesta les preguntes que et faran.

Estratègies per dominar l’ortografia

1.

2.

3.

4.

5.

M X T r

7 3 1 9

CAVALL VISITA AMBIENT

(Preguntes orals a la pàgina 119)

Nom:

Data:

Quines normes ortogràfiques hem d’ensenyar en el cicle superior de primària?

Tot i que amb molt d’esforç podem ensenyar als alumnes el nombre de regles que ens propo-sem, per moltes raons sembla convenient que comencem introduint la normativa bàsica.

Perquè els alumnes aprenguin les normes és imprescindible que tinguin una mínima ca-pacitat de pensament abstracte. Aquest és un dels motius pels quals resulta poc adient iniciar l’estudi de les regles abans del tercer curs de primària: la capacitat de retenció i de generalit-zació de normativa abstracta encara és incipient en el cicle inicial.

Tanmateix, sovint dubtem sobre les normes que hem d’incloure i com explicar-les. Això és així perquè hi ha un nombre important de nor-mes ortogràfiques, encara que les realment ren-dibles són poques per la seva seguretat i l’elevat nombre de paraules i excepcions que abasten.

Així doncs, en el cicle mitjà hauríem d’inclou-re la normativa que considerem clara i que in-clogui el nombre més gran de termes.

Quines són les 8 normes bàsiques i més segures?

Ara proposarem les vuit normes més clares i segures i sense excepcions que hi ha en català. Hem d’afegir que, a més, cal introduir l’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles. Encara que hauríem de deixar per a més endavant l’accentuació de les paraules

d’accentuació diacrítica i de les paraules ho-mòfones, i la dièresi. Aquestes últimes normes exigeixen un nivell d’abstracció molt superior al que ha estat desenvolupat per la majoria de l’alumnat del cicle mitjà.

Les 8 normes estan redactades en un llen-guatge molt senzill perquè l’alumnat del cicle mitjà les pugui comprendre sense dificultat. Re-produiu les normes i entregueu-les als alumnes perquè les tinguin presents quan hagin de cor-regir un escrit.

NOrMES BÀSIQUES D’OrTOGrAFIA

1. Escrivim b si a continuació hi ha una altra consonant. Exemples: blanc, obvi, braç, obstruir...

2. Escrivim v si es tracta d’un verb en passat acabat en -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven. Exemples: cantava, ballà-vem...

3. Abans de p escrivim m, mai n. Exem-ples: camp, càmping, complir...

4. Escrivim v darrere de n. Exemples: convit, enviament, canviar...

5. Només escrivim rr si sona fort i quan va entre vocals. Exemples: carro, guitar-ra...

6. Escrivim s a final de paraula. Exem-ples: pastís, llapis...

7. Escrivim c davant de e, i. Exemples: cendra, enciam...

8. Escrivim ç davant a, o, u i a final de paraula: caçar, cançó, forçut, feliç...

Conèixer les normes ortogràfiques

OR

TO

GR

AF

IA

S Les 8 normes ortogràfiques bàsiques més segures94

108

109

Test de competència ortogràfica

Respon a cada pregunta el que et demanem.

1 Escriu les paraules següents del vocabulari bàsic.

2 Pinta en cada cas la lletra o les lletres que hi falten.

a. cam_ra › v b. _acances › v b c. a_ost › g gu

d. e_veja › m n e. gani_et › v b f. go_ern › v b

g. a_ir › h q h. ha_íem › v b i. _itrà › q qu

j. gron_ar › x ix k. _ivern › h l l. _ona › s z

3 Copia l’oració col·locant cada vegada el signe ortogràfic que hi correspon.

a. Que bé que hagis arribat

b. Contesta: Estàs segur d’això

c. Quin dia és avui Ahir va ser dimarts

¡ ! ¿ ? . :O

RT

OG

RA

FI

A

FSUPERTEST d’ortografia 95Nom:

Data:

110

Índex

96. Un treball amb l’ordinador (F).

97. La diada de Sant Jordi i les competències lingüístiques (S).

98. L’hora del pati, observatori de la llengua (S).

99. Aprendre llengua amb les matemàtiques (S).

100. Digues-ho també en castellà i en anglès (S).

6. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

111

Quan en tinguis l’ocasió, copia aquest text per demostrar els teus coneixements sobre l’ús de l’ordinador. Ho pots fer amb la col·laboració d’algun company o companya, i hi pots utilitzar la forma que vulguis o bé seguir les instruccions que et donen en aquesta fitxa. Al final, se seleccionaran els millors treballs.

1 Instruccions:

• Al menú Fitxer obre Format de pàgina i marca els marges; en els quatre casos, 3 cm.

• A la barra d’Eines, marca la lletra Times, de mida 14. • Per escriure el títol, selecciona Majúscules i marca

a la barra d’eines la negreta i el subratllat. • Tria uns pics per distingir els paràgrafs de les diferents parts del castell del text. • Recorda’t d’escriure en negreta les paraules més importants del text.

1 Model:

ELS CASTELLS

Els castells són edificis de l’edat mitjana. Al castell hi vivia el senyor amb la seva família i els seus servents, però en cas de perill els habitants dels llogarets veïns s’hi refugiaven. En aquells temps no hi havia gaire seguretat: els senyors feien la guerra entre ells i els bandits saquejaven els camps.

Parts d’un castell. • El fossat. Era una rasa profunda que envoltava el castell i que sovint estava

plena d’aigua. Per accedir al castell calia travessar el fossat per un pont llevadís. • La muralla. El castell estava envoltat per una muralla molt ampla que li

servia de protecció. La muralla tenia obertures estretes, anomenades troneres, per les quals els arquers podien disparar les seves fletxes a resguard de l’ene-mic.

• La torre de l’homenatge. Era la torrassa principal del castell, on vivia el senyor. Per accedir a la porta de la torre calia pujar per una escala de fusta que en cas d’atac es retirava.

• Els merlets. Eren prismes fets d’obra al cim d’un mur que tenien com a funció protegir els defensors i els guaites del castell.

• Les masmorres. Estaven situades als soterranis del castell i era on es tan-cava els presoners, tot esperant que algú pagués un rescat per ells.

A l’ampara dels castells, Editorial Altea (adaptació)

Processar textos

TR

AN

SV

ER

SA

LS

FUn treball amb l’ordinador 96Nom:

Data:

TR

AN

SV

ER

SA

LS

S 97

112

La diada de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, és el dia universal del llibre. En aquest dia es comme-mora la mort dels dos grans figures de la lite-ratura universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Per a moltes persones, la celebra-ció del dia del llibre és una crida i un estímul per endinsar-se en la lectura o per reprendre un hàbit perdut.

Aprofitem aquesta efemèride per solemnit-zar el que és el llibre i el seu entorn, i perquè la dimensió emotiva posada en relleu en els diversos actes en els quals poden participar els alumnes deixi una empremta duradora en la seva formació.

Sens dubte, posant en relleu el llibre estem realçant la paraula, la bona escriptura, la comu-nicació i la transmissió d’idees, valors humans i culturals que hi ha en la competència en comu-nicació lingüística.

En aquesta pàgina oferim breument diverses d’activitats que, amb motiu de la diada de Sant Jordi, s’han dut a terme a molts centres d’ense-nyament.

Lectura compartida

Els alumnes trien per votació un llibre de gran qualitat d’un escriptor consagrat que a tothom li vingui de gust que es llegeixi en veu alta.

Nens i nenes de diferents cursos, els docents i el personal auxiliar aniran llegint el llibre per la megafonia perquè totes les aules el puguin escoltar.

Mercat ambulant del llibre

L’organització d’un mercat ambulant del llibre és una ocasió per presentar, recomanar, comen-tar, aconsellar i difondre molts títols de llibres. Els alumnes hi porten títols llegits i els exposen a la seva botiga. Es poden vendre i els diners recaptats es poden lliurar a una ONG relaciona-da amb la difusió de la cultura, o bé es poden intercanviar per altres llibres.

Dramatització literària

Se selecciona un capítol d’un llibre, o el text d’un llibre curt, per representar-lo. És impor-tant que abans de la representació es presenti el llibre, l’autor i la importància d’aquest text. Pocs dies abans del 23 d’abril entre tots han de preparar l’acte, el vestuari, la reproducció dels dibuixos del llibre, la música...

Lectura d’adults

Produirà un impacte important en els alum-nes escoltar la lectura compartida per mestres, pares, etc., amb una certa solemnitat. Es pot substituir per una sessió de rondallaires tant per a petits com per a grans.

Decoració del centre

No hi pot faltar una decoració d’aules, passa-dissos i vestíbuls del centre amb eslògans, dites importants, dibuixos, llistes de llibres i retrats d’autors amb l’objectiu de crear el clima emoci-onal adequat.

La competència lingüística

El dia de Sant Jordi i les competències lingüístiques

Analitzar la llengua col·loquial en situacions quotidianes

Un observatori de l’ús de la llengua

Un complement magnífic al treball que fem a classe és l’observació de com parlen els nostres alumnes en situacions d’espontaneïtat i de rela-ció entre ells, com ara les que tenen lloc a l’hora del pati.

Quan parlem d’observatori, no ens referim a una mena d’espionatge, ni a l’aplicació d’un mecanisme correctiu sobre els usos lingüístics dels alumnes. El que plantegem, en realitat, és la utilització dels diversos testimonis del llen-guatge espontani dels nens i les nenes com a font per a la reflexió i la millora dels hàbits de comunicació lingüística.

El treball de l’observatori consistirà, doncs, a prendre notes de tant en tant sobre la parla dels nostres alumnes, registrar aquestes anotacions, classificar-les i fer-ne ús en el moment més con-venient: en alguna sessió dedicada a la comuni-cació oral, en exercicis d’escriptura que podrien aprofitar aquesta experiència... Aquí ens referim a la forma (com es parla) més no pas al al con-tingut (de què es parla).

Aspectes que cal observar

Els comportaments en la comunicació

Durant el cicle superior és un bon moment per ensenyar els alumnes a dialogar correctament, a debatre o a escoltar. Estiguem amatents als com-portaments següents per si hi fes falta adreçar la reflexió cap a postures correctes i incorrectes.

• S’escolten quan parlen?

•  Respecten el torn de parla

o intenten imposar sempre

la seva paraula?

•  Tracten de convèncer alçant

la veu?

•  Romanen massa temps callats

durant la conversa?

Nivell de vocabulari

No ens ha de sorprendre les limitacions de vo-cabulari que escoltem. De vegades és per causa de l’estadi evolutiu, en què no es tenen paraules suficients i precises per verbalitzar tot el que es vol expressar; i altres vegades és per causa del mimetisme social en què s’intenta reproduir la forma de parlar de nens i les nenes més grans.

Fixem-nos en la freqüència d’ús de paraules de moda que a vegades no se sap què volen dir, en les paraules comodí que serveixen per descriu-re tot tipus de realitats i en les falques. No me-nyspreem inicialment aquest llenguatge, que als nens i les nenes els resulta útil per comunicar-se i relacionar-se socialment, i busquem recursos perquè descobreixin que es poden millorar.

Aprofitem la informació que obtenim d’aques-ta dimensió del llenguatge per orientar les esto-nes de classe que dediquem a l’estudi del voca-bulari.

Llenguatge discriminatori

Com expressen les diferències? Al pati de les nostres escoles, ¿alguna vegada s’han sentit pa-raules ofensives o insults per qüestions de dife-rències de nacionalitat, raça, discapacitat, sexe, costums familiars o trets físics diferents als de la majoria? Si hi hagués alguna cosa semblant, gairebé segur que no seria per una intenció in-acceptable, perquè moltes vegades el nen o la nena no sap què està dient, però val la pena estar-hi amatents per prevenir una futura insen-sibilitat envers aquests tipus d’expressions.

L’hora del pati, observatori de la llengua

TR

AN

SV

ER

SA

LS

98

113

Aprendre llengua amb les matemàtiques

TR

AN

SV

ER

SA

LS

S 99

114

Un objectiu compartit

Els continguts i els procediments matemà-tics, com és natural, serveixen per conèixer els conceptes matemàtics, els processos i les seves aplicacions a la vida real.

Però també són una oportunitat per aprofun-dir en altres coneixements que hi entren en joc. Una de les connexions obligades és amb la llengua en tant que instrument de comunicació i coneixement de codis de comprensió. L’àrea de matemàtiques proporciona força oportunitats per treballar cada un dels programes que cons-titueixen la competència lingüística.

En aquesta fitxa apuntem algunes de les integracions entre les dues disciplines i propo-sem uns quants models de pràctica. Podeu fer aquestes activitats en qualsevol moment en què us sembli interessant l’habilitat amb les instruc-cions que es donen en l’àrea de llengua.

La comprensió oral. A matemàtiques, la majoria dels coneixements es transmeten oralment mitjan-çant les explicacions del metre o la mestra a la pissarra. Per tant, la comprensió oral és fonamen-tal, les paraules, els girs, les inferències, l’ordre en els processos, etc. Tota la comprensió posterior està lligada a aquest moment de la seqüència didàctica; per tant, comproveu sempre amb pre-guntes immediates que ho han entès tot.

L’expressió oral. Es tracta d’una de les habili-tats més difícils d’adquirir. Explicar les idees i els processos amb les paraules precises i que siguin comprensibles exigeix un llarg entrenament. Les explicacions dels mestres són el model que seguiran els alumnes; per tant, hem de cuidar com ho fem.

La comprensió escrita. Els textos del llibre de matemàtiques no són homogenis, tracten diver-sos subgèneres dins del camp del text expositiu: definicions, narracions, descripcions, prescrip-cions, instruccions, enunciats de problemes...

Tracteu cadascun dels textos amb l’atenció que mereixen.

Problemes. Afermeu les preguntes de com-prensió necessàries.

• De què parla el problema?

• Què hi he de trobar? Quines dades tinc?

• Quin és el resultat final?

Definicions. Del general al particular sense salts.

Per exemple: definim un quadrat axí:

General: és un polígon.

Classe: que té quatre costats.

Específic: iguals i paral·lels. I els seus angles són rectes.

No és el mateix que dir:

Un quadrat és una figura amb quatre angles rectes.

Processos. Cal tenir molt clar:• Què farem.

• Què necessitem.

•  En quin ordre ho farem.

Tot amb poques paraules, claredat i precisió.Per exemple: les instruccions per dibuixar

línies paral·leles.

Composició. A matemàtiques se sol escriure poc, però s’hauria d’escriure més per clarificar el vocabulari, per construir i corregir les expres-sions matemàtiques i per transmetre conei-xements a altres persones. La sintaxi és molt important, perquè una alteració de les relacions entre paraules pot canviar el significat d’un text.

Aplicacions del llenguatge

Aplicacions del llenguatge

Digues-ho també en castellà i anglès! 100

A

All

Another

Article

At once

Begin

Buy

Can

Cut

Draw

Drive

Else

Every

Fly

Future

Go

Her

How much

In

Know

Let’s go

Look

Make

Most

Name

Nothing

Now

One

Out

Pay

Quit

Save

Send

Sing

Some

Swim

Take

Than

The

They

Those

Verbal

Walk

Well

Which

Who

Word

Yet

Un

Todo

Otro

Artículo

Enseguida

Empezar

Pagar

Poder

Cortar

Dibujar

Conducir

Más

Cada

Volar

Futuro

Ir

Su

Cuánto

En

Saber

Vamos

Mirar

Hacer

El más

Nombre

Nada

Ahora

Uno

Fuera

Pagar

Abandonar

Salvar

Enviar

Cantar

Alguno

Nadar

Llevar

Que

El/La/Los/Las

Ellos/Ellas

Esos

Verbal

Andar

Bien

Cual/Qué

Quién

Palabra

Aún

Un

Tot

Un altre

Article

De seguida

Començar

Pagar

Poder

Tallar

Dibuixar

Conduir

Més

Cada

Volar

Futur

Anar

El seu

Quant

A, en

Saber

Anem/Vinga

Mirar

Fer

El que més

Nom

No res

Ara

U, un

Fora

Pagar

Abandonar

Salvar

Enviar

Cantar

Algun

Nedar

Portar

Que

El/La/Els/Les

Ells/Elles

Aquests

Verbal

Caminar

Bé, ben

El qual/Què

Qui

Paraula

Encara

Adjetival

Already

Any

As

Be

Between

By

Come

Diphtong

Dream

Each

Enough

Feed

For

Get

Have

Here

Infinitive

Leave

Less

Love

Many

Meet

Much

Near

Nobody

Of

Other

Over

Present

Read

Say

Sentence

Sleep

Speak

Tale

Teach

Thank

Them

Think

Too

Very

What

When

Wish

Whose

Work

You

Adjetivo

Ya

Algún

Mientras

Estar/Ser

Entre

De

Venir

Diptongo

Soñar

Cada

Bastante

Alimentar

Para

Conseguir

Haber/Tener

Aquí

Infinitivo

Dejar

Menos

Amar

Muchos

Encontrar

Mucho

Cerca

Nadie

De

Otro

Encima

Presente

Leer

Decir

Frase

Dormir

Hablar

Cuento

Enseñar

Agradecer

Los/Las

Pensar

Demasiado

Muy

Qué

Cuándo

Desear

De quién

Trabajar

Tú/Vosotros

Adjectiu

Ja

Algun/Cap

Mentre

Estar/Ser

Entre

De

Venir

Diftong

Somiar

Cada

Bastant

Alimentar

Per/Per a

Aconseguir

Haver/Tenir

Aquí

Infinitiu

Deixar

Menys

Estimar

Molts, moltes

Trobar

Molt

A prop

Ningú

De

Un/a altre/a

Sobre

Present

Llegir

Dir

Frase

Dormir

Parlar

Conte

Ensenyar

Agrair

Els/Les

Pensar

Massa

Molt

Què

Quan

Desitjar

De qui

Treballar

Tu/vosaltres

After

An

Around

At

Before

Burn

Calligraphy

Consonant

Do

Drink

Eat

Ever

Few

From

Give

He

How

If

It

Let

Little

Made

More

My

Never

Not

On

Our

Past

Put

Run

See

She

So

Still

Tall story

Tell

That

There

This

Verb

Vocal

We

Where

With

Why

Write

Yourself

Después

Una

Alrededor

A

Antes

Quemar

Caligrafía

Consonante

Hacer

Beber

Comer

Siempre

Pocos

Desde

Dar

Él

Cómo

Si

Ello

Dejar

Pequeño

Hecho

Más

Mi

Nunca

No

En/Sobre

Nuestro

Pasado

Poner

Correr

Ver

Ella

Así

Todavía

Cuento chino

Decir

Ese/Aquel

Ahí

Este

Verbo

Vocal

Nosotros

Dónde

Con

Por qué

Escribir

Tú mismo

Després

Una

Al voltant

A

Abans

Cremar

Cal·ligrafia

Consonant

Fer

Beure

Menjar

Sempre

Pocs

Des de

Donar

Ell

Com

Si

Això, allò

Deixar

Petit

Fet

Més

Meu

Mai

No

En/Sobre

Nostre/a

Passat

Posar

Córrer

Veure

Ella

Així

Encara

Faula

Dir

Aquell

Allà

Aquest

Verb

Vocal

Nosaltres

On

Amb

Per què

Escriure

Tu mateix/a

TR

AN

SV

ER

SA

LS

115

116

Preguntes, suggerimentsi solucions

FITXA 4. Possibles anotacions:• Alçant la veu.

• Amb un somriure.

• Amb cara d’espant.

FITXA 5. Respostes:

Literal: li he colpejat amb la mà.

Figurat: l’he ajudat.

Literal: em vaig transformar en una pedra.

Figurat: em vaig quedar quiet i sense paraules.

Literal: convertido en líquido como la sopa.

Figurat: totalmente mojado.

Literal: por los codos salen las palabras.

Figurat: habla mucho, mucho.

FITXA 8. Exemple de resposta:

Segueix tot dret, al cap de tres carrers gira a la

dreta, segueix tot dret fins a una plaça, després

gira a l’esquerra...

FITXA 10. Resposta model:

1. En Max tenia 4 samarretes, no tenia imper-

meable. El xandall era de color blau, guardava

els calçotets en una capsa de cartró. En Max era a

la seva habitació, el dia era fresc, dubtava perquè

tenia molta varietat de roba, podia haver escollit

una samarreta amb mànigues, un jersei i uns

pantalons texans.

2. Són el terror dels set mars. Reconeixem un

pirata pel garfi, el lloro, el pegaç negre a l’ull, la

cama de fusta i el sabre al cinturó. Els capitans

porten a les butxaques monedes, bales de canó

i mapes.

3. L’Anastàsia tenia 14 pigues. Va fer classes de

ballet durant un any. El seu pare escrivia llibres

de poesia.

FITXA 18. Textos orals:La platja era molt llarga i hi havia molta gent.

Hi havia edificis molt alts al costat de la platja. A mi m’agradava jugar on no hi havia gent: grim-pava per les roques, corria per la sorra, xerrava amb els amics, etc. No es veien arbres ni plantes

de cap mena.

FITXA 22. Respostes:1. Un monòleg. 2. Felicitat, humanitat, solitud,

veritat, virtut, salut, gratitud. 3. Un conte nar-

rat en imatges. 4. Disculpi, em podria dir com

s’hi va a...? 5. Vés-te’n que fas nosa. 6. El va com-

prendre. 7. Mirar el professor. 8. Prendre nota de

les idees.

FITXA 25. Respostes:•  Estaves més guapo pèl-roig. • A més, no et pots pentinar com cal.•  Tothom et veu de lluny. • No és cap ximpleria!•  Tots els nens que hi surten són pèl-rojos.

FITXA 26. Respostes: regalaria; Mare; llibre; li; tot; nit; mare; les; de;

besàvia; blanc; cap; amb; amb; molt; va mirar; va dir; barrets; aquests; en; seva; dia; buscar; al-guns; magnífic.

FITXA 27. Respostes:

L’Ull deia un dia: «Més enllà d’aquestes valls

veig una muntanya enfosquida per una boira

blanca. És molt bella, oi?» L’Orella escoltava, i

després d’escoltar una estona amb atenció di-

gué: «On és aquesta muntanya? Jo no la sento».

Aleshores parlà la Mà i digué: «Provo inútilment

de notar-la; però no toco cap muntanya». I el

Nas digué: «No hi ha cap muntanya, no en sento

gens d’olor». Aleshores l’Ull mirà cap a un altre

117

lloc i tots els altres començaren a parlar junts

sobre l’enganyosa impressió de l’Ull. I comenta-

ren: «A l’Ull li passa alguna cosa».

FITXA 29. Respostes:

Naturalesa: B; Aventures: A; Poesia: C; Biogra-

fia: D.

FITXA 30. Respostes:

de; la; cel; amb; que; a; cuca; sortir; seu; va;

havia; perquè; una; arribar; eren.

FITXA 31. Respostes model:

1. Un conte. 2. Un poema. 3. Una explicació

científica. 4. Una descripció literària.

FITXA 32. Resposta model:

Els encantarà jugar a la piscina; passejar per

la muntanya entre els arbres; muntar amb bici-

cleta tots junts.

FITXA 33. Respostes model:

Tothom està preocupat per l’escassetat d’aigua

potable. Demanen que hi hagi aigua per beure i

per regar els camps.

Els linxs estaven a punt de desaparèixer, però

s’ha aconseguit que es reprodueixin en granges.

Molta gent llença escombraries a la platja, pots,

bosses de plàstic, restes de menjar.

FITXA 34. Resposta model:

1. Ovejas futbolistas. 2. La caracola caracolea.

3. Cómo cuidar la mascota. 4. Carnaval de ani-

males.

FITXA 35. Respostes:

petits; barat; autobús; dinar; russa; avorrir;

dret; barca; dos.

FITXA 36. Respostes:

1. Hola, Anna. No puc venir demà. Ho intenta-

ré de nou. Petons.

2. Hola, Lluís, com estàs? Avui no puc veure’t

perquè he d’anar a cals meus cosins.

3. Hola, guapa! Dissabte faig anys. T’escric per

si pots venir. A més, vénen el Carles i el Pep.

Hla = hola

Ptns = petons

xq = perquè

A+ = a més

FITXA 37. Respostes:

1. Del nord d’Europa rebem bacallà i salmó.

2. Les papaies no procedeixen d’Amèrica del

Sud.

3. Per estar sans hem de menjar de tot.

4. Els mercats han canviat perquè ara porten

aliments que arriben de tot el món. Sí, molts ali-

ments vénen amb avió.

FITXA 38. Preguntes i respostes:

A la meva tortuga li dono tres menjars al dia.

Ho faig bé? (3)

Aquests dies no tinc temps de canviar l’aigua

de la peixera. Què puc fer? (1)

Dormen les tortugues durant l’hivern? (2)

Per què posem a la peixera pedretes que sobre-

surten de l’aigua? (4)

Les tortugues tenen una cua llarga? I orelles? (5)

FITXA 40. Respostes model:

1. Aparecen tres personajes: el padre, la madre

y el hijo.

2. Porque está cansada de que el hijo no se pre-

ocupe de ella.

3. El hijo es egoísta y poco colaborador.

FITXA 41. Resposta model:

Atzabeja: varietat valuosa del carbó. Bombo-

lla: globus d’aire en un líquid. Inert: ésser no

viu. Flamarada: un foc gran. Xilòfon: Instru-

ment musical.

Opulent: a) que treballa molt; b) que camina a

poc a poc; c) que té moltes riqueses.

118

Saltimbanqui: a) personatge de circ; b) campió

de salt; c) assaltador de bancs.

FITXA 52. Respostes:

allà / seves / ara / sis / radar / nen / nan / remer

/ rar

ama / allà / nadan / salas

No sap pas on. / S’és o no s’és. / Ara ni amaina

ni amainarà. / I ara rai. / És així, ase! / I ara

calla, carai!

FITXA 57. Resposta model:

Possibles etiquetes:

–aliments, bricolatge; roba; papereria.

–supermercat, ferreteria; rebaixes...

FITXA 60. Resposta model:

Deixeu que hi actuï la imaginació dels alum-

nes. En cas que demanin ajuda, digueu-los: pre-

parar una amanida especial, fer funcionar una

màquina que dibuixa tota sola, construir un ins-

trument musical amb una capsa de sabates...

FITXA 62. Respostes:

Escriure sobre la vida d’una persona; és escriu-

re una història real o inventada; escrivim amb

paràgrafs per separar les idees principals; el re-

mitent és qui escriu la carta; en el text expositiu

s’intenta exposar una idea als altres; en un conte

distingim presentació, nus i desenllaç; es diu cal-

ligrafia; un SMS és un missatge curt que s’envia

per telèfon.

FITXA 65. Resposta:

1. autocar

2. cartolina

3. tomàquet

4. pastanaga

5. gallina

6. llibreter

7. piscina

8. aterratge

FITXA 66. Respostes:

papa/pipa; soca/sopa; pont/punt; caseta/care-

ta; fum/fam; suc/sac; ràbia/gàbia; sang/fang; cle-

da/bleda; bola/gola; coma/copa; quadre/qua-

tre; dent/vent; plata/plaça; festa/sesta; rima/riba;

pal/pas; dues/cues; cossos/gossos; planta/plan-

xa; cabells/camells; mel/cel; carpa/carta

tala/pala/pila; moto/foto/foca; coca/cosa/ca-

sa; llesca/gresca/fresca; llibre/llebre/febre; ca-

sa/cosa/coma

FITXA 67. Resposta model:

Per descriure amb detall: verda, gran, trans-

parent. Per comparar: més barata que..., menys

allargada que..., més útil que... Per descriure en

un conte: màgica, meravellosa, única...

FITXA 68. Resposta:

Ningú no sabia com havien arribat els ratolins

al llogaret. Van començar a aparèixer de sobte

pels carrers i el colaven per tots els llocs. Cada

negada n’arribaven més. Va començar a córrer

la veu que es tractava d’una maledicció: els rato-

lins s’havien rebel·lat contra els humans!

Els vilatans van consultar un savi ancià, que

vivia retirat amb els seus llibres, per demanar-li

ajuda. Els va dir:

–Talleu un tronc llarg i gruixut i, anant amb

compte, esteneu-lo com si fos un pont sobre el

riu. Després, feu molles de tots els formatges

que hi hagi al llogaret, fins a l’altre costat del

riu.

Els vilatans van treballar sense descans i ben

aviat ho van tenir tot preparat, segons ho havia

indicat l’ancià.

Una mica més tard, milers de ratolins desfila-

ven cap al riu, sota les mirades astorades dels vi-

latans. En arribar a l’improvisat pont, els ratolins

van travessar el riu sense adonar-se de l’engany.

Llavors, els vilatans van enretirar el tronc. I, grà-

cies a aquesta argúcia, el llogaret es va alliberar

dels ratolins per molt de temps.

119

FITXA 69. Resposta:

Hace mucho tiempo un viajero llegó a una

posada y pidió comida al posadero. Este pre-

paró dos huevos fritos que el hombre comió en

un abrir y cerrar los ojos. Después de comer el

viajero olvidó pagar. Entonces el posadero gritó

con furor.

–Granuja, ya vendrás otro día. (...)

FITXA 70. Respostes:

a. Això era una noieta tota rondanxona.

Aquesta noia era tan i tan tafanera que, a còpia

d’abocar-se damunt les coses...

b. Nosaltres sèiem a la neu rumiant alguna

cosa que habíem oblidat. De sobte vam tenir uns

gnoms just al davant, van sorgir a l’aire com si

vinguessin d’algun lloc del més enllà i penetres-

sin al bosc on era jo...

FITXA 71. Respostes:

1. Encistellar. 2. Xutar. 3. Remar. 4. Córrer.

5. Patinar. 6. Pedalar. 7. Saltar. 8. Esquiar. 9.

Escalar. 10. Nedar.

FITXA 75. Resposta model:

A: anar; B: bellugar; C: córrer; D: donar; E:

escombrar...

FITXA 76. Respostes:

SORTIDA. PORTAR - TRANSPORTAR. DROPO -

MANDRÓS. DESITJAR - VOLER. OBSERVAR - MI-

RAR. ALEGRE - CONTENT. CONTESTA - RESPON.

NOMÉS – SOLAMENT. UNIT - ENGANXAT. DIS-

TRET - DESPISTAT. CALMA - QUIETUD. GRACI-

ÓS - DIVERTIT. ENGANY - TRAMPA. LLEST - AS-

TUT. ENFADAT - EMPIPAT. DISPUTA - BARALLA.

TAFANER - XAFARDER. DIR - PARLAR. SENTIR

- ESCOLTAR. BARCA - BOT. FI

FITXA 78. Resposta:

1. De gramàtica; 2. Un sinònim; 3. Adjectius;

4. Cada cop de veu en pronunciar una paraula;

5. 26; 6. Numeració romana; 7. Torna a cantar

/ Ha après a cuinar; 8. A un temps passat; 9.

Astronauta; 10. Una paraula amb accent a l’an-

tepenúltima síl·laba.

FITXA 92. Preguntes i respostes:

Demaneu als alumnes que observin la primera

fila de lletres i les gravin en la seva memòria.

Després, demaneu-los que donin la volta al full

i contestin les preguntes que els farem oralment.

A continuació, feu el mateix amb la segona fila,

la tercera, etc.

Preguntes:

1. Quina lletra segueix la X?

2. En quin ordre estan escrits els nombres?

Quins nombres hi ha al centre?

3. Quina és la figura que ocupa el tercer

lloc?

4. Quina és la primera figura? I l’última? Qui-

na de les tres paraules s’escriu amb V?