PROPOSTADE MODEL DE CIUTAT PER A GRANOLLERS

1

Assemblea Oberta MunicipalistaMarç de 2015

EsborranyText a esmenar

2

PROPOSTA DE MODEL DE CIUTAT PER A LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR-CRIDA PER GRANOLLERS

El present document és un recull de tota la feina realitzada durant els darrers mesos per articular una sèrie de propostes que bastiran la candidatura Crida per Granollers, impulsada per Assemblea Oberta Municipalista.

Més que un programa electoral, el present document s'articula com aquelles idees i propostes sobre la ciutat que es vol construir des d'una òptica d'esquerra transformadora id'alliberament nacional i social. Considerem que el municipi és la unitat central des d'on pot començar a articular-se la transformació nacional, social i personal. I en aquest sentit, l'Ajuntament ha d'esdevenir una eina més en aquesta transformació.

Així doncs, ens trobem amb un document que no és més que una base, un punt de llum cap a on caminar, una sèrie d'objectius en constant transformació i evolució que han d'anar-se redefinint i construint per tothom qui vulgui participar de la proposta de l'Assemblea Oberta. No és ni pretén ser doncs ni un document tancat ni un document imposat per un reduït grup de persones, ja que la ciutat s'ha de construir entre totes les persones que la volen construir.

3

Índex de continguts

EIX 1. LLUITA CONTRA L'ATUR I LA POBRESA I PEL DRET A L'HABITATGE....5

1.1. Nivell de competències pròpies..................................................................71.2. Nivell simbòlic i de consciència social..........................................................81.3. Nivell d'autoorganització popular................................................................8

EIX 2. SERVEIS I SUBMINISTRAMENTS REALMENT PÚBLICS I SOSTENIBLES: SOBIRANIA ENERGÈTICA I DE L'AIGUA I REMUNICIPALITZACIONS.........9

2.1. Treure els serveis públics i essencials del parany neoliberal...........................92.2. Fiscalitat pública i social..........................................................................122.3. Model energètic: canvi de mentalitat i plantejament...................................13

EIX 3. EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT.........................................17

EIX 4. LA SANITAT DES DEL MÓN LOCAL: PER UN SISTEMA SANITARI PÚBLIC, DE QUALITAT I INCLUSIU................................................................22

4.1. Pol de força contra les retallades i la privatització dels serveis sanitaris.........224.2. Àmbit hospitalari....................................................................................234.3. Àmbit sòcio-sanitari................................................................................23

EIX 5. LA LLUITA ANTIPATRIARCAL: CONTRA EL MASCLISME, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'HOMOFÒBIA.............................................................25

EIX 6. MOBILITAT I TERRITORI: REHUMANITZEM LA CIUTAT................30

6.1. Per un urbanisme sostenible i que superi el paradigma del totxo..................306.2. Cap a una veritable mobilitat sostenible....................................................36

EIX 7. PARTICIPACIÓ, PODER POPULAR, DEMOCRÀCIA DIRECTA I TRANSPARÈNCIA............................................................................42

7.1. Incidència i participació en les decisions de l'Ajuntament: modificació del ROM......................................................................................437.2. Creació i foment d'espais reals de participació popular als barris..................447.3. Pressupostos participatius.......................................................................457.4. Auditoria del deute.................................................................................457.5. Transparència........................................................................................467.5. Espai públic...........................................................................................47

EIX 8. CAP A UN MODEL ECONÒMIC I CULTURAL MÉS SOCIAL, SOLIDARI I RESPONSABLE................................................................................48

8.1. Per un canvi en la lògica comercial i econòmica de la ciutat........................488.2. Oci, socialització dels béns culturals i lleure inclusiu...................................498.3. Sobirania tecnològica.............................................................................51

4

EIX 1. LLUITA CONTRA L'ATUR I LA POBRESA I PEL DRET A L'HABITATGE

Estem en una situació d'emergència social que es caracteritza perquè un sector quantitativament molt important de la societat no accedeix o accedeix amb dificultat a béns que proporcionen necessitats materials bàsiques (alimentació, habitatge, cures sanitàries, medicació, materials per a l'estudi, aigua corrent, electricitat), al mateix temps que un altre sector social possiblement encara més gran quantitativament accedeix a aquests béns, però d'una manera precària vivint en la incertesa permanent sobre les possibilitats de continuar accedint a ells.

A Granollers lògicament també patim aquesta situació d'emergència social. Amb 5907 persones inscrites a 31 de març a les oficines de l'atur, més de la meitat de les quals no cobren prestació per desocupació, amb 2609 pisos buits, d'ells més de 700nous, sense estrenar, amb els jutjats de Granollers que són els segons de la província, després de Barcelona, en el nombre de llançaments tramitats, amb la precarietat de la inestabilitat laboral i dels infrasalaris com teló de fons.

La causa immediata bàsica d'aquesta situació d'emergència social és l'atur i la precarietat,i la causa última la crisi econòmica capitalista. Qualsevol sortida a la crisi que respecti el marc capitalista en la seva fase actual de globalització financera i neoliberal es produirà necessàriament amb unes altes xifres d'atur (encara que en el futur les xifres puguin reduir alguna cosa respecte a les actuals) i amb la generalització de la precarietat i la flexibilitat laboral, amb les conseqüències de: la fi de les ocupacions estables, de les lleis iconvenis que protegeixin les condicions de treball i la salut laboral de manera efectiva, salaris insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, pèrdua de poder adquisitiu de les pensions actuals i pràcticament impossible accés a una pensió digna per a la majoria de les persones treballadores actuals per la dificultat d'acumular anys de cotització i per partirde bases de cotització molt baixes. El que unit a les polítiques d'austeritat, imposades pelsinteressos del capital financer però també per la lògica del capitalisme competitiu globalitzat, que impliquen reduir la despesa social, configuren la situació que hem anomenat d'emergència social.

Les opinions dels economistes crítics (els que posen en qüestió el pensament econòmic dominant i oficial basat en els dogmes neoliberals) oscil·len entre els que pensen que cal un canvi radical i simultani en el si de la UE, però que suposi una ruptura efectiva amb les polítiques econòmiques realitzades fins al moment, i aquells que consideren que la recuperació de la plena sobirania i la sortida de l'euro i de la UE és condició indispensableper poder desenvolupar polítiques econòmiques alternatives basades en la satisfacció de les necessitats humanes i ecològicament sostenibles. No és casual que les majors aportacions a aquest debat procedeixin d'economistes grecs (Varufakis i Lapavitsas com aexemple de les dues posicions). El catedràtic d'Economia Política i Teoria Econòmica de la Universitat de Sevilla Juan Torres, d'esquerres però res procliu a posicions radicals, acaba de publicar (09/03/15) un article titulat "L'atur és inevitable dins de l'euro" http :// juantorreslopez . com / impertinencias / el - paro - es - inevitable - dentro - del - euro /) on explicaque ha arribat al convenciment, i això és el rellevant, que és impossible resoldre la qüestióde la desocupació massiva sense sortir de l'euro.

5

Tot això és necessari per contextualitzar el debat de la posició de la candidatura sobre l'actuació municipal que proposem en relació a l'atur, la precarietat i les seves conseqüències: l'empobriment i la no satisfacció de les necessitats bàsiques.

A l'emmarcament i diagnòstic del problema que hem realitzat qualsevol posició que es basi en proposar receptes que aplicades des d'un ajuntament de 60.000 habitants, amb competències ben delimitades per la llei i amb recursos més aviat escassos i decreixents, ubicat en una nació sense sobirania política, que al seu torn forma part d'un Estat integrat plenament en les estructures econòmiques i polítiques de l'entramat financer- monopolístic global, puguin suposar un canvi substancial en la situació actual aquesta creant una falsa il·lusió que només pot durar el que tarda a contrastar la seva viabilitat pràctica. Però tampoc podem assumir limitar-nos a actuar en el marc de les competènciesmunicipals desenvolupant de la millor manera possible, de manera que aconseguiríem pal·liar una mica les conseqüències, mitigant les contradiccions socials i fomentant la política assistencialista que manté en la passivitat a les persones afectades, que és el queha fet el govern municipal del PSC, i per diferenciar-nos dels altres.

El que proposem a realitzar des de l'Ajuntament de Granollers és una política que respongui a tres objectius:

1. Utilitzar tots els mecanismes competencials i pressupostaris per mitigar les conseqüències de la crisi capitalista sobre les persones,

2. Propiciar l'autoorganització de les persones afectades, amb ple respecte des de l'Ajuntament a la seva autonomia, perquè puguin elles mateixes col·lectivament gestionar els recursos que es disposen com a mecanisme de satisfer necessitats bàsiques i crear el subjecte social col·lectiu que pugui propiciar canvis estructurals,

3. Convertir l'Ajuntament en un instrument popular, que en connexió amb els moviments socials pugui generar la força social col·lectiva que amb una perspectiva i organització nacional pugui crear les condicions necessàries, entre elles una correlació de forces favorable, per provocar una ruptura amb el sistema econòmic i polític actual que es tradueixi en la recuperació per a les classes populars de la sobirania política i la sobirania econòmica (entesa com la sobirania total -independència- per realitzar una política econòmica pròpia més les mesures efectives per independitzar-nos de la dictadura del capital financer global).

6

En conseqüència, proposem que des de l'Ajuntament s'actuï en els següents plànols.Cal entendre que és un esquema per desenvolupar i debatre el programa, no un catàleg complet de mesures:

1.1. Nivell de competències pròpies

És el pla de les competències assignades als ajuntaments per la llei espanyola i de les possibilitats pressupostàries.

Es concreta bàsicament en els instruments següents (enumeració no exhaustiva, ja que és una qüestió encara en estudi):

• Ordenances fiscals que desenvolupen la legislació tributària estatal en matèria municipal. De manera que la fiscalitat municipal s'orienti de la forma més progressiva possible i promovent objectius específics (per exemple, recàrrec del 50% IBI als pisos buits, taxes sobre caixers automàtics ...)

• Pressupostos municipals: concentrant en els objectius de pal·liar la situació social d'emergència i de foment de l'activitat econòmica, reduint al màxim tota despesa supèrflua, començant per un gran valor simbòlic: sous de la Corporació municipal tant dels regidors com dels càrrecs de confiança.

• Decisions sobre la prestació de serveis municipals: fixant-nos l'objectiu de la municipalització.

• Impuls a l'ocupació digna i estable en tots els àmbits en els que l'Ajuntament pugui influir. En el de la contractació pròpia i en el de les contractacions externes de serveis o d’obres.

• Gestió de serveis socials: dotant-los de mitjans i pressupost, d'acord amb el que s'exposa més amunt. Orientació cap a l'autoorganització col·lectiva de les persones afectades. Entren mesures com creació de bancs d'aliments i menjadors municipals autogestionats.

• Mesures específiques com les multes als bancs per tenir pisos buits.

• Mesures de pressió / negociació: amb empreses que pretenguin tancar o deslocalitzar, amb entitats bancàries.

• Màxim suport a col·lectius vulnerables, com les persones que han reivindicat els seus propis drets i han ocupat habitatges propietats d'entitats bancàries

Al nostre entendre, encara que segurament serà opinió molt discutida, en aquest pla no hi ha fonaments per a una crítica radical, si per una crítica matisada, a la política de l'actual govern municipal excepte al referent als sous de la Corporació i la manca de decisió per executar mesures acordades (per exemple, recàrrec de l'IBI als pisos buits, multes als bancs). Queda per analitzar els pressupostos municipals per fonamentar una política crítica i realment alternativa enfront de l'actual gestió.

7

1.2. Nivell simbòlic i de consciència social

Va més enllà de les competències municipals. Va dirigit fonamentalment a generar consciència social, però també a crear situacions de pressió sobre els causants de vulneració de drets.

• Implicació de l'ajuntament en les lluites populars. Exemples: suport explícit a la lluita de treballadors, presència a les ocupacions d'oficines bancàries i en les concentracions per evitar desnonaments.

• Presa de posicions publiques i divulgades massivament sobre determinades qüestions, socials o polítiques.

• Organització de debats on s'analitzin els problemes i les possibles alternatives des d'una posició no neoliberal.

• Expressar posicionaments clars i contundents: si un desnonament no s'ha pogutevitar, una convocatòria de concentració de condemna a la Porxada.

• Visibilitzar les conseqüències de la crisi i no amagar-les. En aquest pla l'actuació de l'actual govern municipal ha estat mínima. Evidentment, és culpable d'una situació que ell mateix ha contribuït a generar, com a part de la burocràcia política que ha actuat en dependència del poder financer.

1.3. Nivell d'autoorganització popular

És el pla més important. El fonamental. Es tracta d'ajudar a crear el teixit social necessari per generar un canvi de correlació de forces que faci possible la ruptura política, econòmica i social.

És un treball pacient a desenvolupar amb els moviments socials existents, respectant la seva autonomia i de diàleg amb la societat, posant els mitjans perquè l'autoorganització es pugui produir: locals per a reunions, mitjans per a la difusió i debat.

8

EIX 2. SERVEIS I SUBMINISTRAMENTS REALMENT PÚBLICS I SOSTENIBLES: SOBIRANIA ENERGÈTICA I DE L'AIGUA I REMUNICIPALITZACIONS

2.1. Treure els serveis públics i essencials del parany neoliberal

Els principals sectors de l’economia catalana, incloent una part dels serveis públics, estan en mans del capital privat: energia, finances, gran distribució, indústria, etc. A més, les autoritats del país han endegat un procés de privatització d’organismes i propietats que fins ara eren de titularitat pública amb l'excusa d'eixugar el dèficit de les administracions i reduir el deute públic. Una altre dinàmica que s'ha produït a l'entorn d’aquestes polítiques neoliberals és l'externalització de la gestió de determinats serveis públics. En resum, el país es troba en un escenari de privatitzacions massives del sector públic, amb la finalitat de generar més activitat de negoci pel capital privat. D'aquesta manera les classes populars del país tindran més difícil accedir a determinats serveis bàsics, pujaran les tarifes, la qualitat mitjana baixarà i els treballadors públics quedaran en una posició encaramés precària.

La municipalització implica un control absolut de l’ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant pressió social– cosa que significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos i representa unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, són ara recaptats en la seva totalitat per l’ajuntament.

En aquest aspecte es proposa municipalitzar els serveis: Cal que els ajuntaments adoptin el compromís de no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem quecal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en qualitat de cooperativa, als treballadors i a les treballadores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

9

Serveis essencialsEls serveis essencials que per obligació legal ha de prestar Granollers en funció de la seva externalització:

Públics assumits directament per l’Ajuntament

Assumits per altres administracions/ens públics

Privatitzats/Externalitzats

• Cementiri• Pavimentació de vies

públiques• Parc públic

Atenció immediata al risc d'exclusió social

• Protecció civil• Medi ambient urbà

• Biblioteques (Diputació)• Prevenció i extinció

d'incendis (Generalitat)• Tractament de residus

(CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DEL VALLÈS ORIENTAL)

• Clavegueram (DRENATGES URBANS DEL BESÒS, SL – CONSORCI DEFENSA BESÒS)

• Enllumenat públic (SECE)

• Recollida de residus (URBASER)

• Neteja viària (URBASER)

• Abastiment d'aigua potable (AGBAR)

• Transport urbà de viatgers(SAGALÉS)

Altres serveisL'Ajuntament té subcontractats molts altres serveis com per exemple la gestió d'equipaments culturals i cívics o, fins fa poc la gestió de la política d'habitatge.

El parany neoliberal: explicació tècnicaEl neoliberalisme van establir a partir dels anys 90 una sèrie de paradigmes destinats a fer-nos creure la fal·làcia que la gestió en mans privades sempre és més eficient que la pública, una idea que fins i tot han comprat els tecnòcrates presumptament progressistes de partits com el PSC. Aquest paradigma els hi ha anat molt bé arreu sobretot com a resposta a la confluència d'interessos de les seves xarxes clientelars, vasos comunicants iportes giratòries.

La situació també afecta a nivell local. Grans multinacionals i empreses de l'IBEX35, causants de la crisi, l'espoliació de les classes populars i del territori i generadors de tantes misèries són les empreses en les quals «confien cegament» els que es fan passar per gestors polítics.

Aquests gestors polítics obliden per exemple que:

• L'empresa privada busca sempre BENEFICIS. L'únic objectiu de l'empresa concessionària és, a més d'obtenir beneficis, perpetuar-se com a «gestor» d'un monopoli captiu, on l'ajuntament li garanteix els clients.

• Aquestes empreses fan tot el necessari perquè ningú pugui obtenir informació que pugui comprometre el canvi de mans de la seva gallina d'ous d'or.

• L'Ajuntament té una tendència a demanar més servei a mateix preu i una tendènciaa desentendre's del servei.

10

• A més, acostumen a tenir tendència a donar la raó a l'operadora per no "enfrontar-se" amb l'exèrcit d'advocats de l'empresa.

• Per poder acontentar a la concessionària, hi ha una cerca de finançament a curt termini sense importar-li el costos col·laterals que li poden suposar a mig-llarg termini.

L'enganyD'aquesta manera, l'administració s'enganya a l'hora de licitar serveis públics a empreses privades. Principalment perquè els imports pels quals licita el servei acostumen a ser menors que el cost real del servei que contracta, creient que l'empresa privada assumeix els costos de finançament gratuïtament i creient cegament que els costos dels serveis extres estan ajustats al preu que ofereixen les empreses.

D'altra, l'empresa enganya a l'administració continuadament ofertant preus més baixos delservei que el que realment costaria si l'acabessin realitzant i assegurant, un cop se l'ha adjudicat el servei, que acompleixen sempre el contracte.

ConseqüènciesLa principal conseqüència és una espoliació continuada dels recursos públics:

• Doble o triple imputació de costos. Amb diferents tècniques que carreguen costos que no es preveuen en les licitacions però sí acaba assumint l'administació pública.

• Aplicació fraudulenta de l'equilibri econòmic. Sovint les concessionàries formulen revisions de preus sol·licitant el restabliment econòmic-financer del contracte.

• Blindatge de beneficis. Amb diferents estratègies les grans empreses s'asseguren beneficis, sobretot a consta d'apujar les partides de despeses, repercutint en els usuaris.

• Subcontractació a preus inflats. Tècnica habitual de subcontractar empreses del mateix grup empresarial i fer-ho constar com a despeses, de manera que poden inflar a gust aquesta partida.

• Pacte de preus patronals. Les grans empreses oligopolístiques pacten sovint, malgrat multes i titulars de diari, preus dels serveis que ofereixen als ajuntaments, qüestió contra la qual l'administració local no pot combatre.

• Retallada de serveis i inversions. Les grans corporacions realitzen diferents estratègies –deixadesa del servei, infracontractació-- per justificar la necessitat de més recursos o de mesures més dures contra la plantilla.

• Imputacióo de costos il·legítims, com diferents costos i cànons per altres «serveis» que ha ofertat l'empresa a l'ajuntament i que òbviament no es contemplen

• Usura en el canon concessional

11

Altres conseqüències, a més del transvasament continuat i innecessari de recursos públics a mans privades a través de tota aquesta enginyeria de l'engany, són que l'administració acaba prestant un mal servei, principalment perquè sobrevalora les baixes econòmiques en els concursos i no acostuma a destinar recursos per realitzar un seguiment del compliment del contracte del servei.

Les grans concessionàries acaben engalipant a l'administració perquè per una banda ofereixen finançaments enverinats en els quals no es té en compte el preu que s'ha de pagar per això i ofereixen «tranquil·litat» als gestors públics perquè aquests es poden desentendre per fer «política». Tot això sense oblidar les sucoses aportacions «anònimes» que aporten certes empreses de l'IBEX35 a determinats partits polítics.

Aquesta situació, emparada per la legislació actual i per les dinàmiques actuals dels gransoligopolis que viuen d'aquests serveis, fan que des de l'Ajuntament

Propostes:

• Control estricte del compliment dels contractes actuals de prestacions de serveis urbans, com a primer pas per a la municipalització dels serveis urbans: aigua, enllumenat públic. Recollida d’escombraries, etc... Per donar compliment a aquest objectiu és interessant dedicar una oficina municipal de control dels recursos públics.

• Proposta d'estudiar i aplicar la municipalització dels serveis urbans per finalització oincompliment dels contractes preestablerts, com és el cas properament del de recollida de residus. L'oficina municipal de control dels recursos públics podrà assumir aquestes municipalitzacions com és per exemple el control del què ara sonzones blaves d’una manera diferent.

• Auditoria de la despesa energètica i planificació cap a un model d’eficiència energètica. Aquests projectes hauran de tenir en compte els edificis municipals i la infraestructura d’enllumenat públic, plantejant models de major eficiència energètica i ús d’energies alternatives.

2.2. Fiscalitat pública i social

Finançament local i fiscalitat progressiva: el primer que cal tenir present a l’hora d’encarar el finançament local i la fiscalitat és que el finançament local és injust.

El finançament dels ajuntaments s’ha basat en les taxes i els impostos que tenen a veure amb l’especulació immobiliària i les subvencions estatals i autonòmiques, sovint finalista.

• Cal impulsar una modificació del finançament per tal que els principals ingressos dels ajuntaments no depenguin de la construcció ni de les subvencions, mitjançant mocions i altres actuacions institucionals.

12

• S'ha d’impulsar una fiscalitat progressiva i un augment de la despesa social, per tal de fer una efectiva redistribució de la renda. A banda de l’augment de la despesa social cal adequar els serveis municipals a les necessitats que té, ja que cal tenir en compte que no és millor el municipi que té més serveis sinó el que té els serveisque necessita.

Propostes:

• Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials. Són ingressos que no tenen en compte la renda dels ciutadans i de les ciutadanes i, per tant, tenen una afectació més gran a qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda.

• Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals: impost de béns immobles, impost de circulació de vehicles, etc. Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per a la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers temps, cal que els ajuntaments disposin de fons per seguir duent a terme la seva funció social redistributiva. Això inclou augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius.

• Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats i altres taxes especials com per exemple a les entitats bancàries per així poder sufragar els efectes de la crisi econòmica i la bombolla immobiliària que han contribuït activament a generar.

• Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades sense que no cobrin prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial.

• Incrementar la despesa social. Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat per dirigir-los als col·lectius més desafavorits.

2.3. Model energètic: canvi de mentalitat i plantejament

El model econòmic mundial està totalment condicionat per les energies fòssils i molt concretament de la producció de petroli, de manera que no hi ha creixement del PIB sense creixement en la producció de petroli. En l’actualitat, estem arribant a la fi de l’extracció de petroli viable econòmicament (el famós peak-oil), que segons l’Agència Internacional d'Energia es va assolir a l’any 2006. El pic petroler és el moment que s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, desprès del qual la producció inicia un decreixement terminal. Aquest fet ve produït perquè si l’any 1930 s'havia d'invertir un barrilper obtenir-ne 100 (una Taxa de Retorn Energètic -TRE- de 1/100), avui, amb el mateix barril, només se n'obtenen 20 (TRE 1/20). Aquest índex màxim d’extracció també es produirà en la resta d’energies no renovables, segons la mateixa Agència Internacional del'Energia el carbó arribaria al seu pic l’any 2015, el gas el 2020 i l’urani el 2040.

Cada dia, tant a nivell mundial com a casa nostra, consumim més energia, tot i l'eficiència energètica dels nous aparells i electrodomèstics. Aquestes dades també venen confirmades per l'Agència Internacional de l'Energia que, en el seu informe del 2012,

13

preveia un creixement de la demanda global energètica de més d'un terç fins el 2035. Les energies renovables no poden suplir el petroli si es mantenen aquests nivells de consum energètic, ni tan sols en la demanda d’energia elèctrica. De fet, la instal·lació i manteniment de les grans infraestructures com els parcs eòlics depenen de l’energia i la potència que facilita el petroli (construcció dels molins, transport, muntatge i manteniment). En aquest sentit, són les fonts d’energia el que són renovables, però no l’energia que necessitem per a construir els molins, les plaques solars, les bateries ni res que utilitzem per captar, transformar i canalitzar l’energia.

D’altra banda, la ingent demanda d’energia actual fa de les renovables un complement necessari més que no pas un substitut d’altres fonts. Cal tenir clar que les renovables són la única alternativa, però no la solució a la demanda d’energia actual. La seva taxa de retorn energètic (TRE), o sigui, l’energia que genera menys l’energia necessària per a produir-la, és molt baixa en comparació a la que ha tingut el petroli. Solar tèrmica i fotovoltàica tenen una TRE de 1,6 a 9 mentre que l’eòlica de 5 a 20.

Aquesta situació energètica està duent a certs sectors a veure amb més bons ulls les centrals nuclears com a generadores d’energia suposadament “neta i barata”. Ni és neta, donats els riscos d’accidents o els residus tòxics que generen, ni barata ja que la gestió diària i el seu desmantellament requereixen una enorme despesa de recursos per tal que no siguin un problema en un futur proper.

Per un altra banda, a Catalunya existeix una gran dependència energètica envers energies no renovables que no es produeixen en el nostre país. El consum d’energia primària a Catalunya a l’any 2009 es distribuí en un 47,2% provinent del petroli, un 24,6% provinent del gas, un 20,1% provinent de les nuclears, un 0,6% del carbó, un 3,5% d’altresfonts i un 4,1% de les renovables. Això significa que un 95,4% no és renovable i, a més, és depenent de l’exterior.

La sobirania i l’autosuficiència energètica per a Catalunya només es poden assolir repensant el model energètic i, alhora, repensant també el model econòmic i social des d’una òptica de la sostenibilitat de tots ells. Això ha d’implicar un canvi radical i necessari dels nostres hàbits si volem viure dignament només amb la generació d’energies netes.

Propostes

• Reducció de la demanda energètica. Per aconseguir el 100% de producció elèctrica procedent d’energies renovables, caldria reduir la demanda actual al 50% sense caure en el parany només de l’eficiència energètica. Cal proposar en cada sector les corresponents reduccions de la demanda energètica.

•Crear la nova cultura de l’energia on s’estableixin els drets i deures individuals i col·lectius i això implica que tant les institucions públiques com el conjunt de la ciutadania han d’assoliraquest repte.

•Pla energètic municipal que s'hauria--?-- amb Plans Energètics d’àmbit nacional i regional. Que estableixin la transició energètica cap a les renovables a curt, mig i llarg termini; que estableixin el

14

cost econòmic que implica i que continguin directrius a incorporar en les altres lleis sectorials amb implicacions energètiques (urbanisme, transport, edificació, pagesia, etc.), així com les normes i reglaments, cànons, impostos, ordenances municipals, etc. de tots els sectors productius. En aquest sentit, és fonamental que Granollers participi activament en l'elaboració del plans nacionals d'energia.

• Producció, distribució i gestió energètica distributiva versus centralitzada: propietat i gestió pública. Els sistemes de producció i distribució, així com la sevagestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania, amb cooperatives, per tal de garantir l’accés a l’energia. El model energètic haurà de ser fonamentalment elèctric i provinent d’energies renovables, a escala regional o municipal i proper als nuclis de consum.

• Model energètic i natura. Cal concebre i conscienciar que a producció energètica renovable en cap cas haurà de ser incompatible amb el medi ambient i la biodiversitat.

Diversificació de les fonts: ús d’energies renovables, estalvi i eficiència

• Aposta des de l'administració local per la reducció progressiva de fonts d'energia perjudicials per la salut i el territori com l'energia nuclear fins al tancament de les seves centrals. En aquest sentit, caldria establir en les clàusules de contractació d'enllumenat públic (o fer-ho directament quan es remunicipalitzi el servei) d'apostar directament pel subministrament realitzat per empreses que no utilitzin aquest tipus de fonts d'energia no-renovables. Així també, fer aquesta aposta per aquesta mena de distribuïdores d'energia sostenible a tots els equipaments municipals i fer-ne difusió pública per fomentar la conscienciació.

• Elaboració d'un mapa local per al desenvolupament d'energies renovables, encol·laboració amb centres de recerca i universitats, entitats i associacions locals i supramunicipals.

• Priorització a la utilització d'energies com la solar, la minieòlica o la biomassa, tenint en compte la integració del territori dels elements estructurals i rebutjant solucions especulatives com han resultat ser en altres territoris els parcs eòlics.

• Aposta per la posada en marxa d'un Centre municipal de producció d'energia en línia amb l'estratègia global de tenir els centres de producció propers als centresde consum. El sistema energètic català, està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de consum. És per això, que cal que la instauració de les energies renovables sigui concebuda com a centres de producciód'energia propers als centres de consum, en contra d'alguns projectes que proposen macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de distribució posteriors, per les quals es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda(fins al 35%).

15

Entre d'altres, aquest centre de producció d'energia tindria en compte:

▪ Instal·lació de panells solars (situats sobretot a les teulades dels edificis públics i altres elements urbans) i petits aerogeneradors (previestudi sobre les condicions meteorològiques i idoneïtat de la zona) per obtenir electricitat (edificis privats, empreses, instal·lacions municipals i enllumenat públic), o bé, aigua calenta i calefacció (en funció de l’opció instal·lada). Aquests panells i aerogeneradors podrien suposar un estalvi econòmic a llarg termini i fins tot un benefici econòmic, en cas de venda de l’excedent energètic.

▪ Estudiar la utilització de la biomassa de residus vegetals com a font d'energia. Amb els objectius d'acostar els centres de creació d'energiaa la societat consumidora, potenciar l'ús i foment de les energies renovables i el control públic de la gestió d'aquests recursos

▪ Estudiar en cooperació entre diversos ajuntaments d'una mateixa zona la possibilitat de construir una planta de biomassa, que que permeti generar aigua calenta per abastir la població.

• Foment de la creació de cooperatives energètiques. La legislació vigent a l'estatespanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui esdevenir generadora d'energia a partir de fonts d'energia renovables. A més a més, permet que l'energia generada es pugui aportar a la xarxa i obliga l'empresa distribuïdora de la zona a comprar l'energia produïda a un preu primat que fixa el govern de l’estat. Aquesta és una opció de generació d’energia neta i verda, a través de la solidaritat i de proximitat al territori.

• Aplicació i compliment de les normatives existents (codi tècnic de l'edificació, decretd'eco-eficiència, etc.) en els edificis de nova construcció.

• Facilitar la realització d'auditories energètiques i assessorament energètic a l’abast de tothom. Per oferir les solucions més adequades a cada llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de persones amb ingressos baixos i d’entitats sense ànim de lucre.

• Cal també facilitar la feixuga tramitació i el sistema de primes vigent, ja que actualment dificulten la implementació d’alternatives de generació distribuïda, en favor de la centralitzada.

• Assessorament i conscienciació de la importància en la reducció de les emissions per part d'indústries i comerços, tot implementant millores en il·luminació i consum energètic.

• Promoció de l'autosuficiència energètica a les indústries i sensibilització i conscienciació de la població sobre bones pràctiques energètiques.

16

EIX 3. EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT

3.1. La zona única escolar: causa de la guetització de les escoles de la ciutatL'ajuntament ha venut i ven contínuament la cara amable: Granollers, ciutat educadora.Els diversos intents de fer participar la població en el seu projecte han fracassat. El casmés clar va ser el fracàs del PEG, fa uns anys, quan governava el tripartit. En canvi, síhan anat quallant en determinats sectors de classe mitjana, les seves polítiques dereconversió d'escoles que suposadament funcionaven malament (per exemple,Pereanton, Ferrer i Guàrdia), canviant els Equips Directius i impulsant projectes educatiussingulars (Música, Comunitat d'Aprenentatge…) que actuessin com a pols d'atracció desectors "cultes" de la població per incorporar-los a les escoles, les quals tenien unpercentatge notable d'alumnat de famílies immigrades i famílies de sectors socials derenda baixa, amb problemàtiques socials, desestructurades, etc.

La realitat ha estat i és ben diferent i fins i tot contrària al missatge de l'ajuntament:Granollers va ser declarada una de les ciutats amb més segregació escolar pel Síndicde Greuges, en un informe de l'any 2008 sobre segregació escolar. Granollers era dins deles 20 ciutats més segregadores de Catalunya, tant a Primària com a Secundària. Aixòs'ha ocultat de manera intencionada, no només per part de l'ajuntament, sinó també perpart de la premsa i de les elits educatives (regidora, inspecció…) Hi ha localitats que,tenint una situació demogràfica i social més complex (nivells alts d'immigració, importantssectors socials desafavorits…), tenen un índex de segregació molt més baix.

17

Aquest informe es confirma actualment pel creixent procés de guetització escolar queprogressivament està patint la nostra localitat. Algunes escoles de les perifèries han anataugmentant el nombre d'alumnes pertanyents a famílies d'origen immigrant, fins arribar apercentatges del 60, 70, 80%, agreujant-se el tema per l'impacte de la crisi en els sectorsmés vulnerables de la classe treballadora. Per tant, l'equitat educativa que ha de buscar,per principi, l'escola pública, deixar d'existir.

Un dels origens d'aquesta situació és la forta presència a Granollers d'escola (privada)concertada, en percentatges que oscil.len entre un 40 i un 50%. Sector aquest intocable,mai posat en qüestió per les autoritats de l'ajuntament (i fins i tot vist amb bons ulls persectors progressistes) La majoria d'aquests centres (Escola Pia, Educem, Cervetó, Jardí,Anna Mogas, l'Estel…, + algunes Escoles Bressol i Llars d'Infants) oferten Infantil,Primària, ESO i Batxillerat, mentre que les escoles públiques només tenen Infantil iPrimària, sense continuïtat en les etapes superiors. El repartiment d'alumnat immigrats ide NEE és molt desigual. Les escoles públiques tenen % molt més alts, d'una banda per

18

raons evidents, però de l'altra perquè les administracions autonòmica i local tenen actituds"febles" i permisives amb els centres privats concertats (sostinguts amb diners públics)

Un altre tema important és el de la Zona Única, lligada a la llibertat d'escollir centre, unatrampa més de la ideologia liberal-burgesa que afavoreix clarament sectors socials derenda mitjana-alta, ben informats, que "busquen el millor pels seus fills" Això afavoreix lamobilitat i que per tant les escoles vagin deslligant-se del seu àmbit urbà: el barri.

El procés de guetització que s'està donant a Granollers i a altres localitats està obrintdiferències importants no només entre pública / concertada, sinó també entre pública /pública (de fet el Departament d'Ensenyament classifica els centres públics en A, B i C,ara anomenat eufemísticament "centres amb nivell de complexitat" Per tant, lespolítiques alternatives han d'afavorir la millora de totes les escoles públiques (i nonomés d'alguna escola a través de projectes singulars o posant al front de l'escolapersones de confiança de l'ajuntament). Ara bé, les polítiques alternatives a curt termini(programa municipalista) hauran de ser necessàriament complexes, tal i com és elproblema. Això vol dir que haurem d'afinar molt en les propostes.

• Existència d’una doble xarxa, pública i privada concertada. Aquesta, a Granollers,té molta importància (generalment, no es qüestiona la seva implantació) Aixòprovoca, entre d’altres, una doble tipologia d’alumnat, responent, en certa manera,a les classes socials; desvia recursos públics cap al sector privat; potencia lasegregació escolar.

• Zona única. Possibilita la llibertat d’escollir centre (ideologia neoliberal) En unprincipi, es va impulsar, paradoxalment, amb la intenció d’evitar que una escolaquedés adscrita a un barri. Amb el temps, s’ha generat la realitat contrària. Se’nbeneficien sectors de la població (classe mitjana) que estan ben informats de lesofertes educatives (visiten vàries escoles en període de portes obertes) i acabenportant els seus fills a escoles que tenen projecte singular (Música, Comunitatd’aprenentatge, Esports...) Això farà que els/les seus/ves fills/es marxin del centremés proper. Així, les escoles de la perifèria acabaran tenint un alumnat d’una solatipologia.

• Granollers, ciutat segregadora. Segons un informe del Síndic de Greuges de l’any2.008, Granollers es troba entre les 20 ciutats més segregadores de Catalunya.Aquesta dada s’ha amagat, mentre que Granollers s’ha venut com a ciutateducadora, ciutat per la pau... Des de l’any 2008 fins al 2014, la segregació haaugmentat, especialment a la zona nord, amb escoles de Primària que tenen unapoblació escolar formada en gran part per fills de famílies immigrades i fills defamílies excloses socialment. Si aquest procés no s’atura, acabaran esdevenintescoles assistencials, les quals tindran com a primer objectiu cobrir les enormesmancances materials, deixant en segon terme les qüestions educatives ipedagògiques. A Catalunya hi ha localitats que tenint una situació demogràfica isocial més complexe (nivells alts d’immigració, importants sectors socialsdesafavorits...), tenen índexs de segregació més baixos.

19

• Manca de recursos per respondre a les realitats socials. L’anomenada crisi i lesretallades han minvat els recursos destinats als centres públics, mentre que s’hanagreujat les condicions de vida. Això ha tingut una clara repercussió a les escoles:disminució de beques, disminució de les actuacions de l’ajuntament (tant eninfraestructures, equipaments, aportacions econòmiques…), disminució delpersonal de suport (vetlladores del Pla d’Entorn, TEIs, integradores, EAPs, reforçescolar, Serveis Socials…)

• Poca participació de la comunitat educativa. Els diferents projectes municipals, perexemple el fracassat PEG, no han aconseguit fer participar a la comunitateducativa. Les AMPAs no tenen cap influència en les escoles (en tot cas, es limitena organitzar extraescolars, a fer alguna aportació econòmica i a fer alguna festa),els Consells Escolars no són més que òrgans protocolaris, el Consell EscolarMunicipal apunta algun debat, però no té cap poder per canviar les coses; lespropostes interessants són vetades pels representants de l’ajuntament i de lesescoles concertades. En definitiva, hi ha una clara dissociació escola / òrgans departicipació de la C. Educativa.

En definitiva, a Granollers les polítiques municipals en el tema educatiu no només noapunten a transformar la realitat existent, sinó que amb les seves pràctiques consolidenun model educatiu segregador, injust amb les classes populars i especialment amb elssectors socials exclosos, trencant una vegada més la funció principal de l’escola pública,que ha de vetllar per l’equitat, per facilitar les mateixes oportunitats a tothom i, en últimainstància, per compensar les desigualtats socials.

20

3.2. Propostes des del món municipalProposem treballar i lluitar per una ESCOLA ÚNICA, que superi la doble xarxa pública /concertada, la qual, utilitzant diners de tothom afavoreix clarament l'escola privada. A lapública, no només ha començat a utilitzar la filosofia de la concertada, com lajerarquització i l'inici de la privatització, sinó que vol convertir-la en una escola subsidiària.Aquesta lluita nostra és a mig termini i anirà lligada a un canvi general d'estructureseconòmiques i socials.

• Trencar amb la Zona Única i apostar per una política de Zonificacions, és a dir,crear vàries zones que afavoreixin la proximitat, el repartiment de l'alumnat (perevitar els grans desplaçaments) entre escoles públiques i concertades. A més, labarreja d'alumnat de diferents nivells i diferents estatus, ofereix resultats méspositius, a més de superar la guetització.

• Control dels centres concertats, obligant-los a acomplir determinades quotes entots els aspectes, per afavorir l'equitat, com ara alumnat d'EE i mínim alumnat a lesaules on es manté el concert.

• Implementar mesures educatives (econòmiques, plantilla, recursos, potenciació delreforç extern…) que afavoreixin els centres públics (especialment aquells queestiguin en situacions inferiors quant a alumnat determinat, resultats acadèmics,etc.) per afavorir l'equitat dins del marc de les escoles públiques.

• Impulsar polítiques de barri que afavoreixin les relacions entre el barri i la "sevaescola", a través d'activitats unitàries, campanyes. Aquì, les AMPAs poden jugar unpaper important.

• Altres referents als Consells Escolars, Consell Escolar Municipal, Comissió deGaranties, Oficina de Matriculació, AMPAs, Plans d'Entorn, etc., per potenciar laparticipació de les famílies, revisar els sistemes de baremació per accedir a unaplaça escolar, afavorir la integració de les famílies immigrades i nouvingudes, etc.

• Més importància a l'etapa 16-20: FP, PQPI, etc.

• Reserva de places a la resta de centres.

• Més recursos per als joves de 16 a 20 anys, buscant la titulació bàsica i l'inicid'experiències professionalitzadores.

• Buscar aliances per paliar les mancances de la política de la Generalitat en elscentres públics.

• Incidir en la necessitat que s'ampliï l'educació 0-3.

21

EIX 4. LA SANITAT DES DEL MÓN LOCAL: PER UN SISTEMA SANITARI PÚBLIC, DE QUALITAT I INCLUSIU

Advoquem per l’exclusió de l’ànim de lucre de les lleis en matèria sanitària per impossibilitar que es faci negoci amb la nostra sanitat. Un sistema sanitari que abasti totesles fases de la vida, amb una visió integral, des de la prevenció de la malaltia, des de la infància a les cures socio-sanitàries i el respecte a una mort digna.

En un model de desenvolupament de la societat que respecti i cuidi la salut de la població en totes les seves vessants sense que cap política pugui afectar negativament la salut. Ésen aquest model que es trobaran recollits els drets de tota la població, un model no patriarcal, de respecte a la infància, a les cures de la població més feble.

De respecte a la fase d’inici de la vida i de final de la mateixa. Definim el dret a la salut com un dret bàsic per a totes les persones i defensem un sistema sanitari no sexista, no classista i no racista.

Tot i que els ajuntaments acostumen a tenir poques competències sanitàries, en el cas deGranollers aquest compta amb una gran influència en la gestió hospitalària amb la seva presència al patronat de la Fundació Privada Hospital-Asil. Pel que fa a la resta de competències, cal posar de manifest públicament que no correspon a l'administració local corregir totes les deficiències del sistema sanitari tot i que això no implica que l'ajuntamentno hagi de fer esforços per minvar aquestes mancances.

4.1. Pol de força contra les retallades i la privatització dels serveis sanitaris

• Implicació de Granollers en la lluita per la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris davant les tendències privatitzadores de l’administració, i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans.

• Impuls d'enquestes de satisfacció en relació amb la xarxa d’equipaments sanitaris presents al municipi per tal de poder dotar-se d’elements de pressió davant l’administració autonòmica.

• Impuls de la creació d’agrupacions de persones usuàries de la sanitat pública.

• Vetllar per suplir amb recursos propis dels ens locals aquelles necessitats sanitàries que no restin cobertes com el transport adaptat, especialitzacions mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries...

• Aposta per uns serveis públics, universals i de qualitat. Vetllar per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda...

• Promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables.

22

• Defensa de l'avortament lliure i gratuït i dignificació dels serveis d'atenció sanitària a la dona. Incidir en les funcions del Servei de Joventut i del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) per l’assessorament i informació a les donestot vetllant per la salut, benestar i seguretat de les dones i donar-les suport, sigui quina sigui la seva edat.

4.2. Àmbit hospitalari

• Evitar la creació d'un nou hospital de gestió privatitzada a Granollers. Com a herència de la desaparició de la Policlínica la ciutat té pendent la creació d'un nou centre hospitalari. Aquest nou centre però no pot passar en cap cas per una interessada gestió privada com es vol impulsar des de la dreta.

• Pressionar a la Generalitat per a l'impuls del nou centre hospitalari amb la garantia d'una gestió pública i de qualitat amb criteris d'eficiència, contenció econòmica i funcionalitat tant en la seva construcció com posada en marxa. No volem hospitals-museus ni obres faraòniques, volem un servei per a la societat.

• Informació més clara i transparent a la població sobre la situació i dèficits de l'Hospital General de Granollers. Càlcul clar quin és el seu nivell d'endeutament, llistes d'espera, ràtio de llits públics hospitalaris per habitant, quina priorització es faa l'activitat de caràcter privat, etc.

• Participació i activació de la població sobre la problemàtica hospitalària. Obertura de debats als barris sobre la gestió d'un equipament cabdal per a la ciutat. La ciutadania ha de poder exercir un control social més directe i estricte dels recursos hospitalaris.

4.3. Àmbit sòcio-sanitari

• Treball per la millora i dotació pressupostària suficient per la detecció dels problemes de l’àmbit social i sociosanitari. Per tant, potenciar els serveis socials.

• Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament.

• Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta, amb programes de salut i altres activitats organitzades i/o promogudes des de l’ajuntament.

• Treballar per millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, incidint en la prevenció dels embarassos no desitjats, com també en les malalties de transmissiósexual i la SIDA, i oferint un servei d’assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat

• Donar suport a les associacions de familiars i malalts.

23

• Campanyes i iniciatives actives contra l'exclusió i l'estigmatització social de les persones amb malalties mentals.

• Augmentar i millorar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts.

• Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres sanitaris públics.

• Facilitar, des de l’ajuntament, el suport de mediadors interculturals i treballadores socials, que puguin ajudar en la detecció de problemes socials i sociosanitaris i en la resolució de conflictes assistencials i socials a causa de les diferències culturals o religioses.

24

EIX 5. LA LLUITA ANTIPATRIARCAL: CONTRA EL MASCLISME, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'HOMOFÒBIA

La lluita antipatriarcal inclou tant mesures d'alliberament social però també personal. A més del total suport a la lluita al carrer, l'Ajuntament també pot ser una eina tant d'agent conscienciador i mobilitzador més actiu tant des del seu poder de difusió com des de polítique concretes que el facin més igualitari i doni exemple.

Definim el sistema patriarcal com aquell que es basa en una organització social on el col·lectiu homes ostenta el poder, és a dir, és el sistema de dominació del col·lectiu homes sobre la resta de col·lectius. Aquesta organització social implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació al sexe. Històricament a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura dels fills/filles) i als homes a l’àmbit públic (on es gestiona el poder). El procés de socialització que implica la vida ens educa per realitzar aquestes tasques socials assignades en funció al sexe i amb ella van adjunts tot un seguitde valors i actituds (rols de gènere).

També entenem que el sistema patriarcal és el que sustenta el propi sistema capitalista i que aquests dos es retroalimenten constantment. Així entenent que la supressió del sistema capitalista no acabarà amb el patriarcat ja que aquest produeix les seves pròpies opressions.

Així doncs, el nostre posicionament ideològic és la perspectiva feminista revolucionària, ésa dir, com a dona, com a treballadora i com a ciutadana d’un país oprimit. Treballarem desde aquesta perspectiva contra les desigualtats de sexe-gènere, les desigualtats laborals i l’alliberament nacional dels PPCC.

5.1. Reptes de la lluita feminista

● Situar la LÒGICA DE LA CURA en el centre del pensament i l’acció anticapitalista.

Aquest sistema se sosté sobre nocions androcèntriques i monetaritzades del treball, invisibilitzant els treballs de les cures no remunerats que fan possible el sosteniment de la vida i la reproducció de la força de treball.

Reqüestionar la noció clàssica de treball perquè només contempla el treball assalariat. A les treballadores domèstiques per exemple no se’ls reconeix el dret a l’atur o el dret a la vaga. Són lògiques que s'estenen també a precàries, aturades, treballadores sexuals, treballadores domèstiques, migrants sense papers, jubilades... Denunciem una organització sexual del treball que es troba a la base dela desigualtat social.

● Visibilitzar, des del feminisme, que les retallades i ajustos estructurals (sanitat, educació, serveis socials) tenen un impacte de gènere específic.

25

○ 1. L’efecte dels programes d’ajustament estructural (PAE) (la recepta Troika)se sostenen sobre el treball gratuït de les dones, condemnades i invisibilitzades a la llar.

○ 2. La desigualtat de gènere a què ens condemna el patriarcat aboca les dones a l’exclusió social i la pobresa en major mesura que els companys homes. Ens trobem, doncs, amb un problema estructural: a igual treball, 25% menys de sou als PPCC. La crisi, doncs, no afecta tothom per igual.

○ 3. En els pressupostos de les diferents administracions ha augmentat la partida de despesa militar, policial i de pagament del deute i les retallades enles polítiques de protecció social i serveis socials, on les dones són les principals receptores.

○ 4. Retallades en polítiques d’igualtat d'un -56% i prevenció violència gènere (-22%). Sanitat -35% (augment d’exclusió social persones migrades, detecció violència, drets avortament...). Les polítiques d’atenció a la dependència s’han reduït un -47%, cosa que té una afectació directa sobre les dones –cuidadores en un 97%.

○ 5. Destrucció de llocs de treball del sector públic, absolutament feminitzat.

○ 6. Reforma laboral: substitucions de treball indefinit per temporal i la reducció de salaris implica expulsar dones dels món laboral, impedir l’accés a rendes dignes i pensions i tornar-les a la llar. Amb tot, la presència de la dona al món laboral NO ha resolt la necessitat de corresponsabilitzar el treball domèstic, ans al contrari, la dona assumeix, encara avui, la doble jornada laboral.

○ 7. En temps de crisi la institució FAMILIAR (el 97% pertany a ella) fa la funció d’amortidor social. Dóna resposta d’urgència i suport mutu a situacions de desamparança social (arriba on no arriben les dues altres institucions de protecció social: l’Estat i el Mercat). Aquest fenomen, però, retroalimenta la discriminació de gènere que pateixen les dones dins les famílies en no veure’s repartit ni el temps, ni els treballs, ni les responsabilitats ni la cura.

○ 8. Dedicació treball domèstic PPCC: 4h/dia (dones) versus 1h30’/dia (homes). En aquest context de crisis sistèmiques i desequilibris del mercat de treball, les dones en general, i les joves, migrades i majors de 65 anys enparticular, veuen agreujades les asimetries que ja existeixen. Les persones no ateses per l’afectació d’aquestes retallades recauen, en un 94%, en dones.

● Organitzar la participació política entenent que les tasques de cura formen part de les nostres vides.

● Imprescindible MIRADA FEMINISTA a la crisi-estafa, sense aquesta mirada s’impossibilitarà un canvi radical.

26

Cal combatre l’estratificació social, la divisió sexual i racial del treball i el control sobre els nostres cossos: l’església, l’Estat, les farmacèutiques, la publicitat, les multinacionals de l’alimentació... exerceixen violència sobre els nostres cossos.

L’assassinat de dones en mans de parelles o ex-parelles només és la punta de l’iceberg d’aquesta violència (24 morts, 2014; 14 des de gener...). Parlem de violència si parlem lògicament de violacions, però també de l’assetjament a la feina, el carrer, a casa i també als moviments socials.

Posar el cos de la dona a la palestra de la política és treure la violència patriarcal de l’esfera privada, treure-la al carrer.

Assumir des del moviments socials i polítics la violència de gènere com a violència políticai denunciar el feminicidi. També és violència l’intent de control sobre les dones:

● Dret a l’avortament: Se’ns infantilitza (i se’ns ha intentat psiquiatralitzat, malgrat tombar la llei Gallardón). Actualment de 16 a 18 anys pots fer-se intervencions quirúrgiques (mamelles, culs...) però no pots decidir lliurement sobre la teva maternitat.

● L’heteronormativitat: Tot allò que s’escapi del binomi mascle/femella, tot allò que s’escapi de la família heterosexual és considerat com a malaltia. ¿Per què? Perquèformar famílies nuclears heterosexuals és fonamental per al manteniment del sistema capitalista i per al sosteniment de l’ordre patriarcal establert.

5.2. Acció feminista l'Ajuntament

5.2.1. Incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques locals i prioritzar la igualtat entre homes i dones:

● Incloure en el diagnòstic, el disseny i l’avaluació de les polítiques locals l’impacte diferenciat que tenen en homes i dones, nois i noies i nens i nenes. Tenir en compte, en definitiva, la desigualtat estructural com el gènere (així com s’hauria de tenir en compte l’origen).

● Incorporar al funcionament dels òrgans municipals límits a la plena disponibilitat masculina: racionalitzar horaris d’atenció al públic, de participació ciutadana... fins i tot de realització i ubicació dels plens municipals i altres reunions de l'Ajuntament.

5.2.2. Impulsar un canvi cultural CONSCIENCIACIÓ en la distribució de temps i treballs entre homes i dones, sobretot quant al repartiment del treball domèstic i de cura.

● Projectes específics de coeducació, d’educació per a la igualtat... dirigit i participatsper diferents agents educatius (escoles, famílies, espais d’educació no formal...)

27

● Aprofitar la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia com a oportunitat perlluitar contra el sexisme.

5.2.3. Mesures correctores de desigualtat:

● Promocionar la paritat en el marc de l’administració pública. Establir als plecs de clàusules i contractes el requisit de que les empreses comptin amb principis ètics: paritàries, que conciliïn vida familiar i laboral...

● Estudiar la creació d'un servei de municipalització dels treball de cures a través de bosses de persones en situació d’atur o sense prestació que realitzi serveis de cures (infants, gent gran, persones dependents, tasques de neteja i manteniment de la llar) a través de la mediació o contractació directa per part de l'Ajuntament.

● Permís de paternitat a l’administració local basat en el model nòrdic: 3 mesos al pare, 3 mesos a la mare i 3 mesos a repartir.

5.2.4. Mesures per promoure l'avortament lliure i gratuït com a dret bàsic de les dones

● Instar des de l'Ajuntament al Parlament a la creació d'una llei pròpia sobre l'avortament i que es faci explícit el suport a les xarxes de suport

● Creació de projectes feministes revolucionaris on es doni informació, suport i alternatives a les dones que vulguin interrompre l’embaràs, a partir de la col·laboració amb col·lectius feministes, plataformes de defensa dels drets, etc.

5.2.5. Mesures contra la violència masclista

● Tornar a reapropiar-se de la crueltat que suposen els assassinats de dones pel simple fet de ser dones. Utilització del concepte de feminicidi i recuperar concepte d’assassinat polític, a través d’actuacions concretes al municipis i comarques sempre que hi hagi un assassinat d’una dona per violència de gènere (sonar campanes, comunicat institucional... tal com si es tractés d'una personalitat política).

● Donar-li importància a les agressions que ocorren als moviments socials del municipi, i afrontar el problema com un fet públic i polític.

● Realitzar pedagogia entre els col·lectius de dones municipals més institucionalitzats(com per exemple la Taula d'Igualtat) per tal que no assumeixin cert discurs descafeïnats de les institucions i sí d'altres de més contundents i reivindicatius.

● Presentar mocions i fer accions per evitar retallada i supressió de serveis municipals que afecten a aquest col·lectiu de dones (SAID, SIES..)

● Educar a la infància en els valors de la igualtat, el respecte i la convivència fomentada en la cultura de la pau, enfocats a eradicar d'arrel la violència de gènere.

28

● Fer que l'Ajuntament es pugui personar com a acusació particular en els judicis per agressions en clau masclista.

5.3. Alliberament LGTBI

L’alliberament LGTBI (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals) i la defensadels drets de les persones LGTBI ha de ser un eix fonamental de la nostra lluita contra lesdesigualtats. Aquesta lluita s’ha d’enfocar, no com una qüestió sectorial, sinó en base a la defensadels drets de les persones LGTBI, amb una perspectiva interseccional, es a dir, tenint en compte que les persones LGTBI estan travessades per múltiples identitats de gènere, (ètnia, classe social, edat, origen i tenim capacitats diferents i vivim en contextos diversos), i a través de la lluita contra l’heteronormativitat i el binarisme sexual, entenem que aquests són les principals fonts de discriminació.

També preveure accions més contundents contra les agressions homòfobes, ja que s'han detectat en els darrers temps diversos casos molt greus a la ciutat, com és el viscut fa unsmesos amb l'anomenat Proyecto Pilla-pilla, articulat per un grupuscle d'extrema dreta.

● Incidir en la importància, l’eficiència i el desenvolupament dels plans d’igualtat que contemplin .

● Realitzar propostes concretes a nivell municipal que garanteixin els drets universalsdel jovent LGTBI.

● Defensar polítiques de joventut que puguin construir espais per poder expressar-sesexualment d’una forma lliure.

● Presentar mocions i accions que defensen una educació que tracti de manera adequada la realitat LGTBI.

● Fer que l'Ajuntament es pugui personar com a acusació particular en els judicis per agressions en clau homòfoba.

29

EIX 6. MOBILITAT I TERRITORI: REHUMANITZEM LA CIUTAT

6.1. Per un urbanisme sostenible i que superi el paradigma del totxo

6.1.1. Accions genèriquesL'època de la bombolla immobiliària ens ha portat uns efectes nefastos en les nostres vides: atur, pobresa, desnonaments... En aquest context la planificació urbana dels Ajuntaments han tingut un paper molt important en dur a terme polítiques urbanísitiques –una de les competències més centrals dels consistoris-- basades principalment en el que anomenem paradigma del totxo. Ajuntaments com el de Granollers han vist en el creixement urbanístic una fórmula per treure ingressos gràcies a les plusvàlues que generen les promocions urbanístiques. El POUM actual i el PAM del PSC tenen la vista posada en continuar amb els paràmetres especulatius d'abans «un cop sortim de la crisi».

Sota arguments màgics del govern del PSC com relligar la ciutat s'han executat planejaments urbanístics a terme municipal petit per definició que han respost més a la lògica de mercat del negoci especulatiu del totxo i el formigó. Així ho demostra per exemple el desenvolupament de sectors com el Pla de Baix o la zona nord del Lledoner: un barri nou amb fanals i papereres però sense cap construcció. Mentre Granollers ha caigut a la febre especuladora altres zones de la ciutat com la zona del carrer Tetuan –entre el carrer Girona i la via del tren de Portbou-- són barris plens de naus industrials abandonades. Parlant d'indústria el panorama és també desolador: no només per la quantitat de naus industrials que abandonen la seva activitat a causa de la crisi sinó també perquè, malgrat aquesta situació, l'Ajuntament projecta nous polígons a la zona del Coll de la Manya.

Tampoc cal oblidar que Granollers no és un ens aïllat i pertany a una realitat urbana majoramb Canovelles, Corró d'Avall, Bellavista i La Torreta.

Propostes

• Defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i diversa, on cada una de les seves parts presenti un grau de complexitat, barrejant amb l'activitat residencial equipaments comerç, industria, infraestructures i serveis. En aquest sentit, cal evitar un Granollers on no sigui el centre el gran beneficiari de totes les polítiques i els barris guanyin protagonisme.

• Una ciutat dinàmica i intensa, complexa i socialment cohesionadora. Aquest model requereix densitats raonablement altes i una bona integració territorial. Per fer-la possible és necessari apostar per la renovació de la ciutat construïda, evitar el consum de nou sòl i la construcció de nous barris mentre altres es degraden i es buiden. No té sentit consumir el poc territori lliure que resta es consumeixi mentre altres barris compten amb gran quantitat d'immobles buits.

30

• Protegir les zones no urbanitzables. En especial Palou i les serres de Llevant (la Bòbila) i de Ponent (Terra Alta, Can Gili, la Font del Ràdium, el Coll de la Manya...).El model de ciutat dispersa destrueix el seu entorn i el paisatge, no afavoreix l’espaipúblic i dificulta la barreja social. La creació de noves zones amb usos exclusius (residencial, administratiu, comercial, etc.) provoca una disminució de les relacions socials, l’ús abusiu del transport privat i la seva desertització a partir de determinades hores, també dificulta la compaginació de la vida personal i laboral, especialment per qui té persones dependents a càrrec.

• Adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempreen compte la variant de gènere, així com els drets de les persones amb mobilitat reduïda.

• El dret de tots els habitatges a disposar d'unes infraestructures mínimes, no ha d'impedir la millora qualitativa d'aquestes (marquesines en les parades d’autobús, ampliació de voreres, serveis adaptats a necessitats especials com els sanitaris públics, canviadors per a nadons...) i eliminació de punts de risc de l’espai públic (barreres arquitectòniques, obres mal senyalitzades...).

• L'urbanisme és també una eina d'integració social. L'aposta ha de ser d'espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat, concentració vers dispersió, integració vers segregació. El carrer és on es troba la gent, no un lloc de passada.

• Garantir la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics i dels particulars, mitjançant la sessió de sòl i la urbanització/construcció dels sistemes (carrers, zones verdes i equipaments).

• Establir nous mecanismes de participació popular en la planificació urbana, adoptant un pla de participació ciutadana el més participatiu, plural i dialogant possible i duent-lo a terme.

• Garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió. Els processos urbanístics de planejament i de gestió, i el contingut de les figures del planejament idels instruments de gestió, inclosos els convenis, han d'estar sempre sotmesos al principi de publicitat i han d'incorporar-se de forma expressa al planejament.

• Garantir que tothom tingui dret a obtenir dels organismes de l’administració competent les dades certificades que els permetin conèixer llurs obligacions i assumir l’exercici de l’activitat urbanística. Els processos d'informació pública han d'adoptar les més adequades formes de consulta i divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania a aquests projectes i als documents corresponents. Han de preveure la prestació d’assistència tècnica perquè es puguin comprendre correctament.

• Fer emergir i socialitzar totes aquelles problemàtiques que afecten a tothom i que romanen invisibles a la ciutat on mai passa res.

31

6.1.2. Pla d'Ordenació Urbana: cal una revisióEl POUM és el document més important en el planejament de la ciutat. Revisat per últim cop fa més d'una dècada en plena febre especulativa, aquest document manté una visió de la ciutat basada en el paradigma del totxo i que ni el PSC ni cap dels altres partits plantegen modificar a l'espera que la «recuperació econòmica» permeti reprendre la lògica de l'especulació immobiliària que és en part la causa que ens ha portat la misèria de la crisi. És en aquest sentit que cal obrir un debat sobre la idoneïtat d'obrir a revisió el POUM en la seva globalitat, repensant la ciutat.

La revisió del POUM hauria d'incloure com a paràmetres centrals:

• Participació de la ciutadania de manera activa en tot el procés de revisió: informació exhaustiva i accessible i participació des del primer dia

• Correcta diagnosi prèvia: pla i l'estudi de sostenibilitat ambiental; el mercat del sòl i la situació del sòl no urbanitzable, els catàlegs de patrimoni i béns a protegir, el catàleg dels recursos naturals, l’estudi de mobilitat i dels serveis urbans (abastament d’aigua, residus i sanejament...)

6.1.3. El nou barri de La Bòbila i la cobertura de la via del tren: l'interès especulatiu que paralitza GranollersLa cobertura de la rassa de la via del tren de Portbou és la típica promesa electoral des defa dècades els diferents consistoris. L'últim moviment en aquest sentit, el protocol signat amb el Ministeri de Foment i la Generalitat al 2006 i l'interès especulatiu que hi conté, creiem que estan perjudicant la ciutat en molts aspectes.

En aquesta problemàtica estan implicats diferents qüestions:

1. Projecte del nou barri de La Bòbila. Aquest àrea urbanística –uns 300 metres quadrats de superfície, més gran que el barri de les Tres Torres– està projectada a la plana de l'estació ferroviària de mercaderies i a la serra de Llevant, entre la Font Verda i la Ronda Sud i entre l'estació de rodalies de Granollers Centre i el límit amb la Roca. A banda de plantejar-se com una zona de creixement urbà totalment innecessària a Granollers i clarament lligada a l'interès especulatiu del paradigma del totxo, el planejament ha interessat al PSC pel negoci que li suposa: el Ministeri de Foment està compromès a través del protocol a pagar la urbanització del nou barri –que inclou l'eliminació de totes les vies de l'estació de mercaderies– i les presumptes plusvàlues d'aquest nou barri li servirien a l'Ajuntament per pagar la seva part de la cobertura del ferrocarril.

És a dir: una operació urbanística que se sustenta precisament en treure diners a base d'especular amb terrenys, dinamitzar la bombolla immobiliària que tantes misèries ha portat, malmetre el territori i fomentar un creixement de la ciutat innecessari.

2. Trasllat de l'estació de mercaderies de Granollers Centre. No hi ha data per al trasllat d'aquesta estació intermodal i és per res una prioritat per al Ministeri. Per aquesta estació

32

passen i es manipulen a diari a menys de 100 metres d'habitatges centenars de contenidors, molts amb mercaderies perilloses, que són un perill permanent per a la ciutat a més d'altres efectes col·laterals com el soroll fins i tot a la nit.

És en situacions com aquestes on es fa palesa la falta de valentia del govern municipal per fer exigències al Ministeri de Foment, atès que l'interès perquè finalment participi en eldesenvolupament de La Bòbila fa que el consistori socialista eviti l'enfrontament directe amb l'Estat, sobretot actualment que no és d'un color amic.

3. Planejaments de la zona del carrer Tetuan. Aquesta zona, juntament amb el passeig dela Muntanya està afectades per desenes de petits Plans de Millora Urbana (PMU) i Programes d'Actuació Municipal vinculats al cobriment de la via del tren i que inclouen perexemple el trasllat del Camp de Futbol Municipal. És una zona plena de naus industrials en desús des de fa molts anys i habitatges antics abandonats i en permanent degradació, presumiblement a l'espera de la cobertura de la via que «revaloritzaria» tots els terrenys de la zona fomentant-hi l'especulació urbanística.

Tot aquest parany urbanístic provoca en l'actualitat una situació de paràlisi, provocada en part per l'aturada de la voràgine immobiliària i en part per la manca de determinació de l'Ajuntament, que prefereix no entrar en conflicte amb Adif i perdre una «oportunitat» que lidonaria de cara a la galeria molts rèdits electorals. Aquesta situació es trasllada en problemàtiques diverses que se'n deriven:

• Eternització del trasllat de l'estació de mercaderies, amb la conseqüent perillositat i molèstia per als veïns

• Estació de Granollers Centre no adaptada a persones amb diversitat funcional. Per poder creuar les vies amb cadira de rodes o amb mobilitat reduïda s'ha de fer a través d'un pas rebaixat amb el conseqüent perill. L'Ajuntament no ha mostrat mai cap interès per exigir amb fermesa a Adif adaptar l'estació, de la mateixa manera que té un posicionament poc bel·ligerant pel desdoblament de la línia de Vic.

• Degradació urbana dels sectors afectats per la cobertura de la via del tren. Edificis abandonats de fa anys a l'espera del «pilotasso» urbanístic per la revalorització arran del cobriment de la via. Mentrestant s'han anat desenvolupant nous sectors urbanístics basats en la bombolla immobiliària.

• Serra de Llevant en perill d'urbanització i creixement innecessari i desmesurat de laciutat.

• Silenci i hermetisme consistorial davant d'aquestes situacions. La problemàtica resta d'aquesta manera invisibile a la ciutat on mai passa res.

• Manca d'informació a la ciutadania i de transparència. Que s'ha traduït en una manca de mobilització davant de qüestions com aquestes.

• Contrast amb altres municipis de la comarca que sí han aconseguit les seves reivindicacions. Pobles com Montmeló han aconseguit que les línies del TAV i

33

l'estació de rodalies s'hagin construït soterrades, en part per la pressió i mobilització popular i que han comptat amb el suport ferm de l'Ajuntament.

Propostes:

• Promoure la transparència en aquest i altres projectes perquè la ciutadania coneguiveritablement la dimensió i repercussió d'aquest tipus de problemàtiques que romanen invisibles.

• Impulsar des de l'ajuntament un procés participatiu sobre la idoneïtat tant d'aquestafórmula per al cobriment de la via del tren com també del desenvolupament de nous sectors urbans a la ciutat.

• Estudiar la modificació del POUM per adaptar-ho a una realitat allunyada de l'economia especulativa del totxo a través de processos participatius i fomentar el debat entorn un urbanisme que es basi en el compromís de la ciutadania.

• Reclamar el trasllat urgent de l’estació de mercaderies de Granollers Centre. L'estació és perillosa per a la gent pel tipus de mercaderies que hi passen, a més del soroll.

6.1.4. Palou i la Serra de Ponent: la destrucció dels últims espais de biodiversitat de la ciutat

La ciutat viu en bona mesura d'esquenes als pocs espais de biodiversitat que li queden. D'una banda la qüestió de Palou és un conflicte latent i invisible que s'arrossega des de l'última revisió del POUM ara fa una dècada i on entren en joc els interessos de certs especuladors de la ciutat sobretot parapetats històricament per CiU. De l'altra el continuat augment de la pressió urbana als diferents espais lliures que rodegen la ciutat, en especial al que respecta la Serra de Ponent, que fa que es redueixi cada cop més les possibles connexions de l'hàbitat natural entre la Serralada Litoral i la Vall del Tenes. Alhora cal recordar que l'augment de la pressió urbanística i l'increment d'infrastructures viàries i polígons industrials també està darrere dels últims i preocupants indicadors de contaminació atmosfèrica que la UE ha declarat que té la ciutat i que amenacen greumentla salut pública.

PalouL’activitat agrícola a Palou està fortament aturada i envellida mentre que s'hi detecta una gran presència de terrenys comprats per immobiliàries («els veïns de Palou» segons CiU),que es van creure que podrien fer el gran negoci amb la modificació del POUM. Cal fer una visita per comptar per exemple quants terrenys tenen cartells d ' immobiliàries que els venen. En l'època de modificació del POUM va haver una batalla entre PSC i CiU per la

34

qüestió dels terrenys de Palou. Mentre el PSC apostava per la «protecció» actual, CiU deia que «els veïns» hi volien edificar.

La protecció actual de Palou, però, no és més que una feble moratòria que es pot revertir en qualsevol moment amb una modificació del POUM. El poble no compta amb cap mesura especial de protecció supramunicipal que blindi el territori de futurs interessos especuladors.

La pressió que compta es veu també afectada per futures infrastructures. Així per exemple al sud de Palou, el projecte de la nova autovia C35 (laterals de l'AP7 i via interpolar) també pot amenaçar un entorn biològic ja d'entrada feble. Al tocar del límit sud Granollers compta amb alguns dels pocs boscos que té catalogats

Serra de PonentD'altra banda, la serra de Ponent pateix una pressió urbanística cada cop major i que fan reduir encara més les febles connexions biològiques que hi poden haver. Així si ja es comptava amb la pressió d'infraestructures com la C17, el polígons del Congost, Palou Nord i del Coll de la Manya o el Circuit de Catalunya, també cal sumar ara altres actuacions que acabaran de tallar tot el corredor. A l'altre cantó de la serra el megapolígonMango de Lliçà d'Amunt, que inclou un centre comercial, cal sumar les actuacions que està desenvolupament o té previst desenvolupar Granollers:

• Ampliació del polígon industrial del polígon del Coll de la Manya fins a tocar del Circuit de Catalunya amb la implantació del nou polígon comercial i d'oci vinculat al RACC (La Caixa) i el propi Circuit.

• Desviació de la C-17 per la banda granollerina de la serra.• Futura ampliació de la urbanització de la Terra Alta• Nova urbanització a l'oest de Can Gili, ja en desenvolupament

Totes aquestes actuacions faran que la Serra de Ponent quedi pràcticament urbanitzada en la seva totalitat, excepte en el tram central on «casualment» coincideix amb el polígon de Mango a l'altra banda, provocant una constant degradació de la biodiversitat que hipotecarà les generacions futures.

Propostes:

• Promoure la informació directa a tots els veïns i veïnes principalment de Palou, però també de tot Granollers, sobre l'afectació dels grans projectes cap al seu territori (via Interpolar, nous polígons, etc.)

• Promoure també la informació sobre l'afectació real que té la desaparició de corredors biològics com el de la Serra de Ponent, tant des del punt de vista de biodiversitat com l'afectació de les persones (contaminació, paisatge, etc.)

• (Proposta a nivell intern): Auspiciar la creació de grups o moviments de pressió per a la defensa del territori. Es pot comptar amb organitzacions locals com Granollers en Transició com amb el suport i intercanvi d'informació amb moviments comarcals (MALL, Stop Karting, Pedrera de Riells, etc.)

35

• Emprendre les mesures necessàries perquè Palou sigui declarat Espai d'Interès Natural (EIN) en un model semblant al de Gallecs.

• Potenciar en el si del Consell de Poble de Palou sobre la idoneïtat d'aquesta mesura a través de processos participatius per veure si veritablement és cert que «la majoria volen urbanitzar».

• Impulsar mesures de reactivació econòmica (veure apartat Model Econòmic) que permeti la transformació del paratge en una economia social (agricultura ecològica, models d'intercanvi...) i pal·liar l'envelliment social de Palou (xarxa Woofers, etc.)

• Oposició frontal al projecte del Quart Cinturó. Tot i que no afecti al municipi de Granollers és una infraestructura que trinxa el territori dels municipis del voltant, que també considerem el nostre territori. És un insult que l'Ajuntament de Granollers es posicioni a favor quan la resta de consistoris de la comarca (i afectatsdirectament) s'hi oposen.

• Oposició a la generació de més infraestructures paral·leles provocades per l'immobilisme i interessos d'Abertis com la nova autovia C35, una prolongació de la variant que ara finalitza a la Roca i que pot amenaçar els últims boscos catalogats del terme municipal de Granollers (Can Mayol i Cal Ceballot) a més de representar una pressió encara més forta sobre l'espai de Palou fins al punt d'hipotecar-ho.

6.2. Cap a una veritable mobilitat sostenible

La mobilitat a Granollers ha estat històricament una de les grans problemàtiques. L'estructura urbana, el model econòmic i, sobretot, una pobre aposta pels sistemes de transport alternatiu al privat fan que la mobilitat hagi estat un continuat fracàs, ja sigui per al transport col·lectiu com en el transport amb mitjans no contaminants com la bicicleta. Elresultat, a banda dels continuats problemes de trànsit i de convivència del vianant amb elsvehicles privats, s'hi sumen també els elevats nivells de contaminació que s'han detectat ala ciutat, principalment de PM10 que tenen un origen clar en els combustibles fòssils.

Impulsar un pla de xoc a favor del transport públic. Aquest pla de xoc ha de contemplar les següents mesures:

• Priorització del vianant, el ciclista i el transport públic col·lectiu• Redefinició de la xarxa d'autobusos urbans• Canvis en la política de preus per garantir l'accés al bus urbà de determinats

col·lectius.• Redefinició del Pla de Mobilitat de Granollers, atès que és una diagnosi

externalitzada a una empresa privada –pagada òbviament per l'Ajuntament-- i realitzada fa 6/7 anys. Substitució per un pla realitzat i debatut per la ciutadania.

• Incrementar la taxa impositiva i preus d'aparcament per a vehicles més contaminants per a poder-la destinar a les mesures de transport sostenible.

• Implantació de carrils segregats de bicicleta a les principals rutes: Av. St. Esteve-Carrer Girona, carrer de Ramon Llull, Prat de la Riba, Ps. de Colom...

36

• Pressió a Rodalies de Catalunya per a millores en el transport ferroviari

6.2.2. Granollers, ciutat ciclable

El transport en bicicleta és una alternativa per la que fem una clara aposta. Una de les problemàtiques de la ciutat és principalment el disseny de la pròpia ciutat, que impedeix en molts casos una circulació segura, així com l'estacionament de bicicletes als principals nodes de transport. L'absència de carrils-bici és evident a les vies més transitades de la ciutat i aquests queden relegats només per fer recorreguts destinats a l'esbarjo.

En aquest sentit, coincidim completament amb els plantejaments i les propostes que realitza l ' entitat Granollers Pedala:

1. Articular una xarxa ciclable que connecti tots els barris i equipaments de la ciutat.Cal habilitar una xarxa d'itineraris ciclables que permeti connectar tots els barris i equipaments amb recorreguts segurs, ja sigui amb espais segregats o bé amb trams pacificats i amb prioritat per a bicicletes, optant en cada zona per la solució més adequada, i que pugui estar disponible amb caràcter provisional el primer any de legislatura i completada amb les solucions definitives abans de finalitzar el mandat. Cal garantir la continuïtat, la coherència i la fluïdesa dels recorreguts, així com la correcta senyalització i la bonaresolució dels punts singulars, minimitzant les situacions de risc.

2. Implantar un sistema d'aparcaments segurs per a bicicletes.Cal dotar les estacions de tren i autobús d'aparcaments vigiliats de bicicletes amb capacitat per almenys un 5% dels usuaris per afavorir la intermodalitat bici-tren com alternativa al vehicle motoritzat. Així mateix cal oferir aparcaments segurs als equipaments i centres educatius i afavorir els aparcaments residencials de bicicletes als blocs d'habitatges, en locals comercials desocupats o aparcaments de vehicles. Per altra banda cal incrementar el aparcaments de curta durada en superfície en llocs de pas molt visibles o propers a establiments per fer-los més segurs i dissuadir de possibles robatoris.

3. Promoure l'educació, la formació i l'acompanyament en l'ús de la bicicleta.És estratègic fomentar l'ús de la bicicleta entre els infants i adolescents, afavorint la mobilitat activa, la responsabilitat i l'autonomia personal, per a què mantinguin la bicicleta com una opció preferent de mobilitat urbana en el futur. Cal promoure programes de formació als centres educatius en l'àmbit de la ciclomobilitat. Així mateix cal preveure la formació i l'acopanyament a persones no habituades, per adquirir les habilitats, laconfiança i l'autonomia necessàries que els permetin circular amb seguretat i eficàcia per la ciutat. Així mateix es poden oferir facilitats a la compra de bicicletes vinculades a un compromís d'ús quotidià.

4. Incentivar l'ús de la bicicleta per accedir als centres de treball i en l'àmbit empresarial.És en desplaçaments quotidians per motius d'estudis o feina és on hi ha marge per introduir l'ús de la bicicleta, fet que hauria d'incentivar-se a nivell fiscal ja sigui a través de bonificacions a les empreses que facilitin l'accés amb bicicleta als treballadors o directament a persones en l'adquisició de la bicicleta o en funció del quilometratge. Així mateix caldria incentivar l'ús de la bicicleta en els desplaçaments d'empresa. Elsistema d'incentius i bonificacions es podria vincular a la reducció d'emissions de gasos contaminants que es puguin acreditar, abordant així una gran problemàtica de Granollers.

5. Impulsar sistemes de distribució urbana de mercaderies amb bicicleta.La peatonalització de la zona del centre entra en contradicció amb els sistemes convencionals de distribucióde mercaderies amb vehicles pesants que generen situacions de perill i incomoditat a les franges horàries de descàrrega, resultant poc eficients i provocant contínuament desperfectes al paviment. Caldria impulsar plataformes de distribució de mercaderies amb bicicleta de càrrega o tricicles elèctrics molt més àgils per ferel darrer tram urbà del trajecte, començant per la zona del Centre i amb possibilitat d'extendre-ho a d'altres barris de la ciutat.

6. Elaborar i seguir un Pla Estratègic de la Bicicleta.És indispensable definir els criteris tècnics i planificar les inversions a fer, per avançar cap a una ciutat ciclable. Per això cal un Pla específic de caràcter municipal que orienti, marqui el ritme i coordini totes les

37

operacions a fer durant els propers anys relatives a les infraestructures i serveis de ciclomobilitat. La revisió de l'actual Pla de Mobilitat que finalitza el 2014 es pot aprofitar per promoure aquest pla específic per desenvolupar la mobilitat amb bicicleta a Granollers.

7. Obrir una oficina o espai de referència sobre l'ús de la bicicleta a la ciutat.Cal un punt de referència des d'on es puguin impulsar campanyes, elaborar estudis, informar i assessorar les persones i organitzacions, i oferir suport i formació en relació a l'ús de la bicicleta. Un espai de dinamització de l'ús de la bicicleta, que a més d'oficina, podria o hauria d'oferir un espai d'autoreparació i manteniment pels usuaris, i des d'on es podria facilitar la recuperació del parc de bicicletes abandonades a través de projectes ocupacionals i de reinserció laboral.

8. "Bicicletització" de l'administració municipal.La millor campanya per fomentar l'ús de la bicicleta és que els representants i treballadors públics en facin ús quotidià, i que la mobilitat generada pel funcionament municipal es resolgui sempre que sigui possible des de la ciclomobilitat, ja sigui en la distribució de material i publicacions municipals, en els desplaçaments personals, o com a vehicles de treball, convertint la bici en una marca pròpia de l'administració municipal.

9. Garantir un nivell d'inversions i despesa en infraestructures i serveis de ciclomobilitat.Les inversions en infraestructures de ciclomobilitat resulten altament rendibles si es tenen en compte els efectes generats en àmbits com la salut pública o la reducció de la contaminació. Un volum moderat d'inversió pot aconseguir dinamitzar l'ús de la bicicleta a nivell municipal. Tal com es proposa a nivell europeu, caldria destinar almenys un 10% del pressupost de mobilitat en infraestructures i serveis per a la bicicleta. Això suposaria, basant-nos el el pressupost municipal de 2014 de 83M, dels qual un 16% correspon a despesa de Mobilitat (13M), destinar a infraestructures i serveis de mobilitat 1,3M d'€ anuals.

10. Establiment de fites a curt-mig-llarg termini en relació a l'ús de la bicicleta.Cal treballar amb indicadors que ens permetin avaluar els avenços amb objectivitat i conèixer el ritme de creixement d'usuaris de la bicicleta. És per això que caldria establir un sistema d'indicadors anual. Aiximateix caldria establir fites quantificables a assolir en aquesta legislatura i fins al 2020, vinculant-ho als compromisos de reducció d'emissions establerts a nivell europeu, i amb caràcter més prospectiu, imaginar escenaris de futur per a 2030 posant a debat, com ho fan altres ciutats eureopees, la possibilitat de convertirGranollers en una ciutat lliure de cotxes.

Per completar aquestes propostes, també proposem:

• La inclusió d'aquestes mesures han de quedar també contemplades al Pla de Mobilitat de la ciutat.

• Modificar la normativa municipal per contemplar a cada actuació urbanística la connexió amb la xarxa de transport amb bicicleta per evitar actuacions com la viscuda amb la reforma del tram del centre del carrer Girona.

• Paral·lelament l'aplicació de mesures de pacificació del trànsit, prioritzar la construcció de carrils segregats per a bicicletes a costa per exemple de l'eliminació de places d'aparcament i principalment als principals eixos de la ciutat.

• Estudiar destinar a espais municipals i a altres locals de la ciutat d'espais segregatsque serveixin de pàrquing tancat de bicicletes.

• Planejament i estudi d'un sistema de bicicletes de lloguer municipal que no es basi en la subcontractació d'empreses privades sense una planificació clara i una aposta de com ha de ser aquest servei, com va passar amb el fracàs del servei Ambicia't.

38

6.2.3. Bus urbà

Actualment la xarxa de bus urbà de Granollers (TransGra) es troba mancomunada amb la resta de municipis de la conurbació de manera que s'ha sumat en senyalèctica les línies jaexistents: les tradicionals línies de bus amb les busos propis de Canovelles, Les Franqueses i la Roca. Alhora aquest servei està concessionat a l'empresa Sagalés que compta també opera gairebé la totalitat dels autobusos interurbans de la comarca (ja siguia través de l'empresa matriu com de filials com Barcelona Bus).

Les línies urbanes gestionades per l'Ajuntament de Granollers, malgrat lleugeres modificacions realitzades, tenen el mateix recorregut establert des de fa més d'una dècada. Aquestes responen principalment a un criteri de «cobertura» (passar per tot arreu) que a qüestions d'eficiència, rapidesa o competició amb el transport privat.

Nova xarxa per fer-la més competitiva i atractivaArreu del Principat es comença a redefinir aquest paradigma amb una clara aposta per línies d'autobús que es basin més en un model més modern de línies en xarxa i nodals. Habitualment aquestes propostes permeten amb els mateixos recursos incrementar la freqüència de línies i fomentar sobretot el que es coneix com a BTR.

Alguns exemples de xarxes BTR la xarxa octogonal que s'està implantant a Barcelona o laproposta alternativa de millora de busos urbans que va elaborar la CUP de Mataró.

D'aquesta manera, es proposa una nova xarxa d'autobusos urbans que respongui més a criteris d'eficàcia i d'atractivitat.

• Connexió de nodes o centres de referència: principalment connexió directa amb lesestacions de tren, l'hospital, el centre i les connexions entre estacions (l'estació de Granollers-Canovelles amb Granollers Nord, per exemple)

• Augment de la freqüència i la velocitat comercial dels viatges

• Línies d'alta prestació i vertebradores que mantenen línies rectes nord-sud i est-oest, fàcils d'identificar i concebre per part dels usuaris

• Racionalització de les freqüències, horaris i cadències per fidelitzar nous públics. De manera que es pugui incrementar també la reinversió en el servei.

• Millora i priorització de la senyalèctica a tots els nodes indicats i als principals puntsde la ciutat.

• Incorporació del sistema de transport interurbà. Principalment les línies de més freqüència i que tenen parades a diferents punts de la ciutat com la línia Granollers-Montornès, Granollers-Barcelona o Granollers-La Garriga.

39

• Foment i publicitat dels valors afegits del servei. Per exemple la connexió entre la línia de tren de Vic i la de Girona pot ser atractiva per a usuaris de pas.

Rebaixa dels preus del transport i tendir a la gratuïtatImpulsar una nova política de preus socials que permetin garantir el dret a mobilitat de les persones i que inclogui la gratuïtat de bitllets per a diferents col·lectius de persones com les aturades, les jubilades, etc. A llarg termini es buscaria la gratuïtat total del servei com a una mesura dràstica per a la solució dels problemes de mobilitat de la ciutat.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament, també com a seu de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) pot exercir un pol de força davant l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM):

• Revisió del model tarifari integrat i de les bonificacions. Establir uns preus més justos i populars que tinguin en compte al renda dels usuaris.

• Evitar la progressiva entrada d'interessos privats encarnats per exemple per Abertis(La Caixa) en la seva aposta per la T-Mobilitat.

Remunicipalitzar el serveiEstudiar els avantatges econòmics i socials que pot suposar la remunicipalització del servei de bus urbà per a poder augmentar així la inversió. Tant si s'aconsegueix la remunicipalització com si no, cal que l'Ajuntament exerceixi un major control de la qualitat icondicions del servei pel que fa al manteniment dels vehicles, el servei d'atenció al públic, la seguretat de la conducció, la senyalèctica i, òbviament, el control sobre els preus del transport per afavorir i garantir el seu ús per part de les rendes més baixes.

Reforma i redefinició de l'estació d'autobusosUn dels principals problemes de l'actual estació d'autobusos és la seva disposició pensada com a terminal en cul-de-sac. La proposta passaria per exigir a la Generalitat una reforma integral de l'estació –i, si cal, de l'avinguda del Parc-- per facilitar la càrrega i descàrrega de viatgers de línies que seguidament continuen el seu recorregut.

Exigència de millora del servei de bus interurbàMoltes línies d'autobús interurbà, concessions de la Generalitat a Sagalés –que exerceix de facto de monopoli comarcal–, tenen una freqüència irrisòria que influeix en bona part en l'abús del transport privat. Això inclou també la xarxa d'autobusos nocturns, que donen un servei insuficient i en cap moment enforcat a la mobilitat obligada.

Transport dissuasiuEstudiar la possibilitat de fomentar els sistemes dissuasius amb nous intercanviadors que evitin la presència de vehicles al centre. La mesura aniria encaminada a poder vianalitzar més carrers de la ciutat, eliminant aparcaments i zona blava al centre i donant cabuda a vials exclusius per a altres sistemes de transport com la bicicleta. Així per exemple es pot establir un microbús gratuït que connecti per exemple els aparcaments de Ponent, el

40

passeig Fluvial, el parc Firal i el polígon Palou Nord que redueixi la presència de vehicles al casc urbà.

6.2.4. Transport ferroviari

El transport ferroviari compta amb una sèrie de problemàtiques. Per una banda estan les problemàtiques associades al propi servei ferroviari i per l'altra l'associada al preu d'utilització del servei, on també té influència en el busos urbans i interurbals per la tarifa integrada de l'ATM.

Les propostes passarien perquè l'Ajuntament fes una pressió més determinant i valenta tant a la Generalitat, responsable del servei de Rodalies, com a ADIF, responsable de les estacions, per a la millora d'aquests serveis.

• Campanya de pressió per al desdoblament de la línia de Vic. La línia, de via única entre estacions, necessita un desdoblament total, no parcial. La reforma de la línia està contemplada des de fa dècades i la no-execució es també causa de la poca implicació del territori en l'actuació. Exemple d'això és la dificultat per executar el desdoblament i la facilitat amb la qual es va soterrar l'estació de Vic. En el cas de Granollers, l'Ajuntament no mostra una exigència clara per la línia.

• Ampliació dels horaris de tren a la nit. És indigne que els darrers trens a Barcelona surtin tant a la línia de Vic com la de Girona abans de les 23 hores.

• Augment de les freqüències entre setmana i el cap de setmana. Tant de les línies R2, R8 i R3 com també dels trens regionals cap a Girona i Puigcerdà.

• Adaptació de l'estació de Granollers Centre per a persones amb discapacitat funcional. Les persones amb cadira de rodes i altres mobilitats reduïdes han de travessar per un pas a nivell a les vies per on circulen trens sense parada. Aquesta exigència és també aplicable a Granollers-Canovelles, tot i que en aquest cas hauria de ser una mesura vinculada també al desdoblament de la línia

41

EIX 7. PARTICIPACIÓ, PODER POPULAR, DEMOCRÀCIA DIRECTA I TRANSPARÈNCIA

Els barris en les grans ciutats son l’espai on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals, associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una plural i multiforme varietat d’organitzacions, grups, associacions i col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els diferents àmbits de la realitat. Per això, i degut al seu paper fonamental com espai d’autoorganització i politització popular, considerem que el barri conforma l’àmbit de partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impulsant, des de baix, el procés cap a la independència i la transformació social. El carrer i no la institució muncipal és doncs on ha de residir el marc territorial de referència des d’on posar en marxa o continuar impulsant des de baix el canvi social i nacional i des d'on activar el procés constituent per canviar-ho tot.

La «participació ciutadana» ha estat un concepte en els últims anys pervertit per l'afany d'aparença de les lògiques electorals. Així trobem «processos participatius» i existeixen al municipi «consells ciutadans» on la «participació» se centra en un caràcter exclusivament consultiu o, en molts casos, informatiu sense cap poder de decisió.

A més, en el cas de Granollers es detecta:

• Una política clara de despatxos i xarxes clientelars. Una tècnica molt optimitzada pels governs socialistes per amagar els problemes latents i individualitzar problemàtiques col·lectives alhora que generar xarxes d'interessos, intercanvis i tractes on tothom acaba en deute amb l'equip de govern.

• Campanya permanent en la recerca de rèdits exclusivament electoral. Execució de polítiques en base lògiques propagandístiques, molts cops sorgides de propostes i decisions unilaterals que no tenen en compte l'opinió o les prioritats que podria establir la població.

• Neutralització i apropiació de contrapoders que puguin aparèixer. Molts cops la política reactiva de l'Ajuntament cerca l'apropiació d'aquelles idees, moviments, accions o reivindicacions que poden romandre fora del seu control o gestió. Aquest control en molts casos cerca des de l'apropiació del rèdit electoral a l'anul·lació de l'autonomia democràtica, l'autogestió o els possibles moviments contestataris o quepuguin «generar mala imatge» al consistori.

42

7.1. Incidència i participació en les decisions de l'Ajuntament: modificació del ROM

La participació ciutadana en les decisions executives de l'Ajuntament són actualment molt minses. La clau resideix entre d'altres qüestions pel Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula la participació de les persones i organitzacions en el ple de l'Ajuntament. El ROM actual (redactat al 1988 i amb l'última actualització de fa 11 anys) limita força la participació directa en els principals òrgans de poder municipal. Un ciutadà qualsevol ho té molt difícil per presentar mocions o fer propostes sense passar per maquinàries de partits polítics.

El ROM és una eina que, amb voluntat política es pot a aprofundir àmpliament fins a incloure conceptes com assemblees de barris, referèndums municipals, etc.

Propostes:

• Assemblees de barris. Òrgan ordinari de participació ciutadana sense excloure la celebració d’assemblees municipals, però amb l’avantatge que l’assemblea de barri, molt més funcional i reduïda, permet debats amb molta més participació i alhora permet tractar els temes d’interès més immediat pels veïns/es.

• Assemblees municipals obertes sobre qüestions claus de la política municipal on la institució cedeixi la iniciativa política a la ciutadania mobilitzada i que alhora aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió a les institucions.

• Referèndums municipals. La convocatòria de referèndums ha de servir per implicar el conjunt de la població en la presa de decisions col·lectives, especialment en aquelles decisions polítiques d’interès general de competència municipal. Per exemple, es poden establir mecanismes pels quals les iniciatives que suposin un percentatge significatiu dels pressupostos municipals o l'execució d'un projecte comel barri de la Bòbila hagin de ser referendades a través de la consulta popular. Perquè el referèndum sigui una eina realment útil i sigui percebut com un mecanisme d’incidència real cal que tingui garanties de que la decisió presa per la ciutadania serà vinculant per les institucions.

• Més atribucions i autonomia al Consell de Poble de Palou. Per la seva realitat diferenciada i des la resta del municipi i com a poble històric independent en el passat, la població de Palou necessita una eina de participació més enllà del caràcter informatiu i consultiu com té el Consell de Poble. Proposem també impulsar un procés d'estudi i participació per valorar que el poble de Palou pugui esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) que, entre d'altres, també garantiria més la seva protecció.

• Reorientar els consells sectorials actuals per dotar-los de poder de decisió més vinculants més enllà del mer assessorament.

• Modificació de la participació de la ciutadania i les entitats als plens. Per garantir millors mecanismes per la presentació de mocions i propostes d'acord.

43

• Millorar els mecanismes de formulació de precs i preguntes a les regidores/ors al final dels plens.

• Publicitar la totalitat de gestions polítiques de l'Ajuntament: des de les comissions informatives fins al contingut íntegre de les mocions i propostes d'acord.

7.2. Creació i foment d'espais reals de participació popular als barris

A Granollers hi ha reconegudes un total de 16 associacions de veïns més 2 comissions defestes i una associació dedicada al barri. També hi ha una federació d'associacions amb seu a l'edifici de l'avinguda del Parc.

Aquestes associacions, lluny de la funció que tenien originàriament aquests moviments, no acostumen a fer un treball de seguiment, articulació i reivindicació al barri. La seva tasca s'emmarca cada cop més en qüestions lúdiques i recreatives, i es distancien molt deser un poder cívic o una força representativa als barris.

En tot això es detecta com a principal motivació un clientelisme polític o les motivacions polítiques de molts representants veïnals. Altra qüestió és la poca implicació o capacitat d'atracció que tenen aquests tant en quantitat com en varietat, ja que, amb excepcions, l'arquetípic participant d'aquestes associacions és d'home gran jubilat, lluny d'altres perfils com les dones o els joves.

A nivell d'organitzacions socials, cal destacar el paper que té la PAH a nivell de barris. També destacar l'existència d'algunes associacions culturals vinculades a persones d'origen no-català (d'Àfrica principalment) que poden tenir molt de potencial als barris.

Estratègies:

• Cal detectar i generar instruments que possibilitin la mobilització i aglutinament social als barris, sobretot articulats al voltant dels problemes més urgents (pobresa,desnonaments, atur...) però també d'altres circumstàncies o problemàtiques concretes que poden afectar.

• Davant la dificultat de que siguin les actuals associacions de veïns les que articulin aquestes lluites, cal una Federació o una altra mena d'entitat que auspicïi paral·lelament el moviment i la consciència cívica als barris i que, de retruc, pugui provocar efecte contagi en les AV existents.

• Enfortiment d'una identitat de barri

• Articulació col·lectiva (ja sigui a través de l'AV, assemblees o organitzacions) de problemàtiques tant generals com concretes del barri

• Un moviment assembleari a cada barri prou fort que tingui legitimitat per incidir en la política municipal

44

• Una federació d'AV que aglutini tot aquest moviment i esdevingui un pol de força davant de l'Ajuntament.

7.3. Pressupostos participatius

El pressupost municipal és la principal eina de gestió d'un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l'Ajuntament farà al llarg de tot l'any. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal és fonamental que la decisió d'aquestes accions es sotmetin a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.

Per tant, l’Ajuntament ha de garantir especialment la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a l’aprovació pel ple dels pressupostos municipals anuals. S’han d’introduir, doncs, fórmules diverses d’intervenció i de participació de la ciutadania i de les entitats en el debat pressupostari -creació de comissions de participació amb presència de ciutadans i ciutadanes i d’entitats, dret de fer arribar a l’Ajuntament propostes i suggeriments (verbalment, per escrit o per via telemàtica), sessions des del punt de vista dels barris, etc.

Aquest procés podria anar acompanyat de la creació d'un Reglament de Pressupostos Municipals Participatius on es prevegin els procediments d'elaboració i de participació ciutadana.

7.4. Auditoria del deute

La manca de recursos econòmics és la principal llosa que pesa sobre les institucions municipals i que limita notablement la seva acció política. Més enllà dels mecanismes de finançament dels ajuntaments, un dels principals problemes és que en alguns municipis elpercentatge que es destina a pagar el deute contret pels consistoris, i els interessos que genera, és tant gran que en alguns municipis arriba a significar el 15% del pressupost.

Les auditories ciutadanes municipals del deute són processos participatius en el que la mateixa ciutadania d’un municipi agafa consciència de quins són els deutes il·legítims de la seva administració per a reclamar i lluitar pel seu no pagament. Concretament, es materialitza en la lluita pel dret a la informació com a pas previ o paral·lel a la lluita pel dreta la participació real. Un dels principals mecanismes de control ciutadà, i per tant de participació ciutadana, ha de ser el control econòmic dels ajuntaments i per tant cal exigir no només plena transparència en matèria econòmica, cal que el conjunt de la població tingui accés a la informació sobre quins són els deutors del seu consistori i quins interessos genera aquest deute.

Cal engegar processos d’informació pública que permetin identificar i destriar el deute, mesurar quina part d’aquest és legítima i decidir democràticament que fer amb aquella part que no ho sigui.

45

7.5. Transparència

Sous dels regidors i regidores i càrrecs de confiança: S’han de reduir els sous dels regidors, per anivellar-los a la mitjana de sous de la població del municipi. Per aquesta raó, caldria una revisió immediata que estigui en relació amb el salari mínim interprofessional. Per avançar cap a una societat més justa on tothom tingui les mateixes oportunitats, no es poden acceptar càrrecs de confiança en l’Administració pública, càrrecs que no han seguit un procés d’ocupació just. Per això, cal impulsar polítiques de contractació de personal transparents i objectives que impedeixin l’aparició de pràctiques clientelistes.

La transparència municipal i la lluita contra la corrupció: Defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a element vertebrador de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. Proposem una sèrie de mesures que tenen com a finalitat potenciar una gestió transparent de la política de subvencions, ajuts, contractacions, etc. sobre tot allò que fa referència a les aportacions econòmiques a entitats i col·lectius i, a la contractació externa d’empreses.

Mesures que, d’altra banda, també han de permetre a la ciutadania tenir un major control de les despeses dels partits i ingressos dels regidors i regidores del consistori. La lluita contra la corrupció passa perquè la ciutadania participi en la institució municipal i que aquesta sigui oberta a tothom:

• Limitació de sous dels regidors/es.

• Declaració d’interessos dels regidors i regidores. Aquesta declaració s’haurà de realitzar no només en el moment d'acceptar el càrrec, sinó també en el de deixar-lo.

• Que els regidors i regidores presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria.

• Que els partits polítics representats en el plenari, presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit.

• Que, en cas que els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·licitin crèdits a una entitat financera, aquests es facin públics.

• Que la despesa de propaganda dels partits polítics durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal.

• Que totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores i delsgrups municipals, siguin públiques al web de l’Ajuntament.

46

7.5. Espai públic

Oposició a la privatització constant de l'espai públic. Cal l'obertura d'aquests espais als diferents usos que pot fer la ciutadania i traslladar al carrer tot allò que no calgui quatre parets. Des de les prohibicions dels jocs de pilota a les places del centre o a les mobilitzacions socials de caràcter espontani, hi ha molts conflictes considerem que l'ordenança de civisme no dóna una solució conforme a les necessitats de la gent.

Alhora, s'observa que en tasques de seguretat pública es compta en excés amb l'acció depolicia armada i no es compta amb altres alternatives com un cos d'agents cívics o un cos de protecció civil.

Propostes:

• Fer un procés participatiu vinculant per redefinir i actualitzar l'Ordenança d ' Espais Públics i Civisme.

• Redefinir i ampliar a tota la ciutat els «espais de lliure expressió» –elements urbanson es pengen cartells i altres--- i evitar que aquests siguin d'expressió publicitària i, molt menys, que fomentin activitats que van en contra dels principis d'igualtat, d'alliberament de la dona, etc.

• Fomentar la creació d'un cos de protecció civil que n'assumeixi competències en aquesta matèria.

• Estudiar la possibilitat de crear un cos d'agents cívics en coordinació amb altres agents de dinamització de la ciutat (socials, juvenils, etc.).

• Redefinir els protocols d'actuacions de la Policia Local per reenfocar la seva intervenció, en especial en qüestions d'exclusió social (desnonaments, talls de subministrament, etc.) i davant de certs col·lectius sovint criminalitzats (persones migrades, joves, moviments socials, etc.).

• Presentació de l'Ajuntament com a acusació particular en aquells casos que atemptin contra les llibertats ideològiques, violència de gènere i diversitat ètnica com a mesures de lluita contra el masclisme, la xenofòbia i el feixisme.

47

EIX 8. CAP A UN MODEL ECONÒMIC I CULTURAL MÉS SOCIAL, SOLIDARI I RESPONSABLE

Com a model econòmic entenem totes aquells aspectes del municipi que poden incidir pertendir cap a una economia que tingui més en compte els criteris d'igualtat, redistribució i retorn de les plusvàlues a la societat. Aquest model passa per accions com per exemple:

• Foment del cooperativisme, del petit comerç, de l'autogestió...• Aposta pel consum ecològic i responsable• Defensa del petit comerç en contraposició a les grans corporacions i la banca• Reivindicació d'un model d'oci que no estigui supeditat a les lògiques capitalistes.• Drets laborals i sindicals• Mesures relacionades amb la fiscalitat, taxes municipals, impostos, etc. que

serveixi per a la justícia social

8.1. Per un canvi en la lògica comercial i econòmica de la ciutat

La ciutat (sobretot al centre) està cada cop més en mans de les franquícies i hi ha cada cop menys petits comerços. La lògica del capitalisme i la bombolla immobiliària han fet desaparèixer a gran velocitat el comerç tradicional. La ciutat que es vantava paradigma del petit comerç ha vist com hem passat de botiguers a propietaris de locals en lloguer i franquiciats.

Per altra banda, s'observa que el comerç de barri viu un gran retrocés, sobretot vinculat a la crisi econòmica. Una de les causes és l’encariment del preu dels lloguers (fruit de la bombolla immobiliària) i també, com no, la crisi econòmica. A això cal sumar la forta competència de les mitjanes i grans superfícies: la proliferació de les grans cadenes (Mercadona, Carrefour, Eroski...) és una gran competència per a altres tipus de comerç. Amés la intenció del PSC és aconseguir algun dia portar alguna gran superfície (tot i que només compta amb terreny per “mitjanes”) i ja ho va intentar amb Decatlhon (que es va posar al final a Mollet) i Mediamarkt (a Parets). Uns models comercials que aboquen als treballadors a la precarització i que alguns defensen falsament com a generadors de llocs de treball quan en destrueixen més per la seva presència dels que poden arribar a generar. Alhora obliguen a una mobilitat massiva de vehicle privat i xoca directament amb el model de ciutat compacta i mediterrània.

Mentrestant, alguns equipaments com el Mercat de Sant Miquel són definitivament tancatssense que tampoc s'hagi realitzat cap mesura proactiva per revitalitzar-ho i que incrementa una mica més el nivell de degradació que pateix el barri de Sant Miquel.

48

Propostes:

• Oposició a la proliferació de noves grans superfícies comercials i zones de comerç ioci que estiguin allunyades del casc urbà. No volem la proliferació de nous polígons«d'oci» com els nous polígons comercials a la zona granollerina del Circuit o el Ramassar a l'altra banda de la carretera de Cardedeu.

• Defensa ferma del comerç i l'oci de proximitat, sobretot als barris.

• Reflotar i fomentar l'associacionisme de petits comerciants a totes les zones de la ciutat

• Estudiar la viabilitat d'aprofitar l'estructura del Mercat de Sant Miquel per a residir-hiun mercat d'intercanvi i de tipus Els Encants de Barcelona. Podria acollir per exemple mercats populars de persones aturades. Possibilitat de cessió dels espais (parades) a projectes de comerç sostenible, de proximitat i social. L'objectiu és reconvertir-ho en un pol de referència d'aquest tipus d'economia, que permeti la generació de noves lògiques comercials i, de retruc, dignifiqui un barri tan castigat per la crisi.

• Aposta al poble de Palou per noves accions emergents que permeti la transformació del paratge en una economia social i un pol d'atracció per pal·liar l'envelliment social. Algunes de les postes passarien per l'agricultura ecològica, nous models d'intercanvi o la inclusió de l'activitat agrícola en el Wwoffing (oferta demenjar i allotjament a canvi de treball al camp).

8.2. Oci, socialització dels béns culturals i lleure inclusiu

Propostes:

• Impuls d'espais autogestionats, principalment per col·lectius de joves, com a punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi activitats. L'autogestió permet als joves fugirde l'alienació en l'oci i poder potenciar els vincles i la cooperació tot compartint espais

• Canvis en la gestió dels Centres Cívics i altres equipaments per aconseguir que siguin de gestió directa per part de les entitats. D’aquesta manera les entitats se senten els espais molt més seus, els valoren, els respecten i els potencien.

• Donar suport obert a la col·lectivització, autogestió, iniciatives individuals i col·lectives, i associacionisme sense ànim de lucre i/o de plantejament comunitari, ials equipaments i serveis públics no externalitzats, per a l'avenç d'una economia democràtica, social i solidària en detriment del pes i domini de les indústries i de la mercantilització cultural.

49

• Potenciar l’assemblearisme de barri, urbà i rural en democràcia directa i transparència com única mediació del govern i empoderament en la gestió cultural pública, ni polítics ni empreses ni associacions

• Tendir a evitar l'externalització de serveis als equipaments i fomentar que aquests siguin assumits per entitats o cooperatives.

• Legislació i reglaments que garanteixin l’adaptació de les instal·lacions d’oci i cultura per a fer-les accessibles a tothom. Fer seguiment del compliment d’aquestes normatives.

• Afavorir la participació activa de les persones afectades per malalties mentals, i d’altres col·lectius amb diversitat funcional, en els programes de cultura i lleure de l’àmbit municipal.

• Facilitar espais i recursos per tal que els col·lectius de persones afectades per malalties mentals i els col·lectius de persones amb diversitat funcional puguin desenvolupar de forma autònoma les seves activitats culturals i de lleure obertes a tota la comunitat (tallers de ràdio; tallers de teatre; tallers de música, etc.)

• Facilitar i fomentar la pràctica d’activitats esportives entre les persones amb diversitat funcional com un element bàsic per a la salut i el benestar.

• Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activitats culturals.

• Generar dinàmiques de col·laboració entre les entitats fomentant el treball en xarxai les relacions de solidaritat entre les diverses associacions

• Potenciar l’activitat cultural en espais destinats a altres finalitats més enllà dels equipaments culturals; espais permanents o efímers que s’adaptin per l’acolliment d’una activitat cultural o artística

• Controlar de forma democràtica les manipulacions de la subjectivitat i sobreexplotació que crea el turisme

• La lluita contra l'especulació urbanística i d'habitatge i locals és la millor mesura pera la disposició d'espais urbans per a la cultura

• Gestió d'uns pressupostos en cultura participatius amb les assemblees de barri.

• Implicar la societat civil en la defensa de la cultura catalana

50

8.3. Sobirania tecnològicaCom a sobirania tecnològica s'entén la lluita l'accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació, cada cop més cabdals a la societat actual, alhora de la protecció d'aquest accés i ús de la tecnologia de les lògiques neoliberals i dels interessos de les grans corporacions que, de retruc, posen constantment en perill amb diferents mètodes –comercials, polítics, lobbys, etc.-- aquesta sobirania.

Implantació de programari lliure a l'administració en català, que utilitzi estàndards oberts a l'hora emmagatzemar dades i que garanteixi la seguretat del programari per mitjà de terceres persones.

Trobar els mitjans per formar i conscienciar en l'ús del programari lliure. S'han de potenciar polítiques que permetin l'arrelament i desenvolupament del programari lliure. És necessari trencar amb la dinàmica d'ús de programari pel fet de ser més pràctic, s'ha d'incidir en les implicacions socials del programari i en la importància del coneixement del funcionament de les eines telemàtiques que s'utilitzen.

Millora de l'accessibilitat:• Tota la informació d'interès públic ha de ser accessible per tots els canals

possibles.• La informació ha d'estar publicada en formats lliures i fàcilment consultables.

Només aquest fet pot garantir l'accés universal.• La informació ha de poder ser tractada. És a dir, s'ha de facilitar en formats que en

permetin el processament de forma fàcil i àgil.

Millora de les infraestructures tecnològiques:• Garantir l'accés a internet a tota la societat i d'aquelles eines necessàries pel

desenvolupament telemàtic.• Tenir en compte projectes ja existents -com guifi . net- que poden satisfer aquestes

necessitats.• Posar les eines per tal de que mica en mica aquests serveis estiguin autogestionats

a nivell municipal o de barri.• Prioritzar la descentralització dels serveis telemàtics per garantir un sistema robust,

però, alhora, s'ha de preservar la intimitat personal i garantir la màxima seguretat.• Evitar la gestió i externalització de serveis tecnològics municipals per part

d'empreses privades.

51