Propietats i assaigs

25
Alejandro Romero , Yasin Delfa i Judit Esteban

Transcript of Propietats i assaigs

Alejandro Romero , Yasin Delfa i Judit Esteban

Les propietats Les qualitats estètiques El procés de fabricació El cost La disponibilitat L’impacte ambiental

Tracció:

Compressió:

Flexió:

Torsió:

Cisallament:

Esforç unitari

Allargament unitari

3 Imagen

A l’assaig de tracció, la deformació del material és sempre un allargament. Un cop trencada la proveta, s’uneixen els dos trossos i es mesura la distància entre les marques de calibratge. L’allargament s’expressa en forma de percentatge i s’obté de la manera següent:

La duresa és la resistència o oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre material.Per comparar i mesurar la duresa s’utilitzen diferents tipus d’assaigs.Com més penetració s’aconsegueixi, aplicant la mateixa força, més tou serà el material que s’està estudiant. Un dels mètodes més utilitzats per mesurar la duresa dels metalls és l’assaig de Brinell.

Utilitza un penetrador de material molt dur en forma d’esfera que se situa damunt de la mostra de material que s’ha d’assajar. S’aplica una càrrega damunt l’esfera durant un temps. Després es retiren la carrega i l’esfera i es mesura el diàmetre de la marca que s’ha produït sobre la mostra o proveta.

La tenacitat es defineix com la capacitat de resistència al xoc.Els materials tenaços són capaços d’absorbir molta energia cinètica en un xoc i transformar-la en deformació plàstica o elàstica, i evitar d’aquesta manera el trencament.Normalment, la fragilitat està lligada a la duresa: els materials durs acostumen a ser fràgils.

ASSAIGS DE FATIGATipus d’esforços de fatiga: De tracció-compressió De flexió De torsió

•L’assaig de fatiga representa les condicions de treball reals dels materials.

Corba S-N o diagrama de Wöhler Hi han dos valors importants:Resistència a la fatiga: és el valor de l’amplitud de l’esforç que provoca el trencament després d’un nombre de cicles.Vida a la fatiga: és el nombre de cicles que pot suportar un material per a una determinada amplitud de l’esforç aplicat i es representa per Nf

Hi ha dos comportaments dels materials davant la fatiga:

Aquells que més tard o més d’hora, a un determinat esforç, sempre acaben trencant-se.

Aquells que si no superen un determinat valor d’amplitud d’esforç no es trenquen per molts cicles que es facin. Per tant, tenen límit de fatiga. Com per exemple, el titani i els acers.

Límit de fatiga: és el valor màxim d’amplitud d’esforç que no produeix trencament quan s’aplica un nombre infinit de cicles

S’apliquen a peces ja fabricades perquè es vol comprovar que no presenti defectes interns (esquerdes, porus, etc.) que poden alterar les resistències mecàniques i provocar accidents.

Aquests defectes ocults poden estar produïts per:• Errors en el procés d’elaboració de la peça: emmotllament, extrusió…• Errors en el procés de mecanitzat• Defectes d’unió a les soldadures• Defectes en els tractaments tèrmics• Defectes en l’estructura cristal·lina del material.

Els més importants són els magnètics, els de raigs X i raigs gamma i els per ultrasons.

Procediment (amb magnetoscopi):

S’aplica un camp magnètic d’alta intensitat a la peça.

El defecte es detecta quan s’empolvora sobre la peça alguna pols amb propietats magnètiques (pols de ferro)

Consisteix en llançar una radiació de raigs X o gamma a través de la peça que es vol analitzar, que després de travessar-la impressiona una placa fotogràfica per obtenir una radiografia.

Com que cada material absorbeix la radiació de manera diferent, per tant tenen un grau d’absorció diferent, així detectem els defectes.

És una tècnica molt semblant als emprats a les ecografies. Una de les formes habituals d’aquest assaig consisteix en situar

l’emissor i el receptor a la mateixa cara de la peça. L’emissor envia impulsos de curta durada i quan arriben al final de la peça, són reflectits (eco) i captats pel detector. Si no hi han defectes, a la pantalla obtenim dos pics: el senyal de l’emissor i final de la peça. Si hi han defectes, obtenim més pics (part del senyal es reflecteix).

Indiquen el comportament dels materials davant la calor. Hi ha dues propietats tèrmiques importants: la conductivitat tèrmica i la dilatació tèrmica.

CONDUCTIVITAT TÈRMICA És la facilitat que ofereix un material per

permetre el flux d’energia tèrmica a través seu.

Intuïtivament podem dir que el flux d’energia depèn de:

● Tipus de material (conductivitat) ● Diferència de temperatura entre ambients ● Temps d'exposició ● Superfície de contacte entre ambients ● Gruix del material (Inversament proporcional) Aquestes magnituds es relacionen amb la fórmula

següent:Q=λ A·t·ΔT

L També podem determinar la potència tèrmica, a partir

de la potència tèrmica (Q/t)Pt= λ A· ΔT (W)

L

Dilatació tèrmica

Intuïtivament podem dir que dependrà: - De la naturalesa de cada material - De l’increment de temperatura

Segons les dimensions de l’objecte hi han tres tipus de dilatacions:

- Dilatació lineal, si considerem una dimensió (longitud) - - Dilatació superficial, si considerem dues

dimensions (superfície) - Dilatació cúbica, si considerem tres dimensions (volum)

En el cas de la dilatació lineal es pot calcular amb la fórmula:ΔL/Lo = α ・ ΔT

Aquesta propietat té diverses aplicacions:

Podem saber els increments de temperatura si sabem els increments de llargada d’un material (el què es dilata).

En els sensors de temperatura (termòstats, termòmetres bimetàl·lics, etc.)