Projete d’adequaió del polat ièri del Turó d’en o scà · 2013-09-10 · Projete d’adequa...

Projecte d’adequació del poblat ibèric del Turó d’en Boscà

Belén Rodríguez López

Belén Rodríguez López [email protected]

2


Rodríguez López, Belén Projecte patrimonial

Màster en Gestió del Patrimoni Cultural Universitat de Barcelona

Tutora: Carme Belarte Barcelona, 2009


3

Agraïments:

A la Carme Belarte per la seva minuciositat, per estar sempre pendent de tot i molt especialment per la seva paciència; en definitiva per la seva professionalitat que m’ha fet la feina molt més fàcil.

A l’Anna Garrido per la seva ajuda desinteressada que ha estat primordial en aquest projecte; i pels ànims.

Al Museu de Badalona i molt especialment a l’Esther Gurri que sempre està disposada a donar-me un cop de mà.

Als meus pares com sempre, per tot.


4


1.Introducció

1.1. El Turó d’en Boscà 1.2. Objectius i participants

1.2.1 Objectius 1.2.2 Possibles participants

1.3. Models d’intervenció 1.4. Valoració del projecte 1.5. Jaciment

1.5.1. Situació del jaciment i cronologia 1.5.2. Situació jurídica del jaciment 1.5.3. Història de la recerca 1.5.4. Estat actual del jaciment

1.6. La Ruta dels Ibers com a mitjà 1.7. Proposta d’adequació.

2. Adequació 2.1 Conservació 2.2. Discurs Museològic 2.3. Infraestructures bàsiques

2.3.1 Circulació i senyalització 2.3.1.1. Senyalització del jaciment 2.3.1.2. Adequació dels camins de pas 2.3.1.3. Indicació de la ruta de circulació

2.3.2. Seguretat 2.3.2.1. Infraestructures de seguretat per al visitant 2.3.2.2. Infraestructures de seguretat per al jaciment


5

2.4. Proposta de Musealització 2.4.1. Guió 2.4.2. Museografia 2.4.3. Museografia dels diferents espais

3. Difusió

3.1. Difusió 3.1.1 Tipus de visita 3.1.2. Publicacions 3.1.3. Web 3.1.4. Inclusió en la Ruta dels Ibers

3.2. Didàctica 3.2.1 Activitats 3.2.2. Publicacions i eines didàctiques

4. Recursos econòmics 4.1. Despeses 4.2. Ingressos

5. Etapes d’execució 6. Avaluació 7. Bibliografia Annexos


6

1. INTRODUCCIÓ


7

1.1. EL TURÓ D’EN BOSCÀ El jaciment del Turó d’en Boscà es troba al barri de Pomar a Badalona, sobre una elevació que ens permet una vista panoràmica de tot el territori circumdant. Es tracta d’un poblat ibèric amb una cronologia entre s. IV aC i el s. II aC, d’unes 2 ha; que tot i tenir la declaració de BCIN, no està preparat per a la seva visita. Es tractaria de crear un projecte d’adequació, que no només museïtzés les restes, sinó que les integrés al seu entorn i el relacionés amb la resta de jaciments ibers (laietans) de la zona com el Puig Castellar. Finalment cal tenir en compte que estem parlant d’un museu local, la prioritat del qual són les restes romanes, per poder fer un projecte realista.

1.2. OBJECTIUS I PARTICIPANTS 1.2.1. Objectius

• L’objectiu inicial

o Difusió del jaciment

• Altres objectius: o Fer les actuacions necessàries per conservar el jaciment o Senyalitzar correctament les restes per a la seva difusió o Fer les actuacions necessàries per a una correcta circulació o Establir millores en la seguretat (tant del jaciment com del visitant) o Assolir les característiques per formar part de la “Ruta dels Ibers” gestionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (aquest

punt es desenvoluparà en un altre apartat) o Mostrar al Museu de Badalona que els beneficis que comporta l’entrada a la Ruta dels Ibers compensen la seva inversió en

l’adequació del jaciment


8

1.2.2. Possibles participants:

Participants públics: o Museu de Badalona o Ajuntament de Badalona o Diputació de Barcelona o Museu d’Arqueologia de Catalunya o Generalitat de Catalunya (Direcció general del patrimoni cultural). Servei d’Arqueologia i Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Possibles esponsoritzacions: o Espònsors habituals del museu

Caja de Ahorros del Mediterráneo (Obres Socials) iberCaja (Obra Social) Mercats Municipals de Badalona Anís del Mono

o Altre possibles espònsors Caixa Laietana: aquesta entitat ja col·labora amb la seva obra social amb altres jaciments ibèrics com el de La Cadira del

Bisbe a Premià de Dalt.

Altres col·laboradors no financers: o Centre Excursionista de Badalona: aquesta entitat està molt lligada a Badalona i a la història del poblat (el 1933 el Centre va

realitzar la primera excavació documentada del jaciment), per això, es podria buscar la seva col·laboració en diverses qüestions. El Centre podria incloure el jaciment en les seves rutes; a més, la porta quedaria oberta per altres possibles activitats, com exposicions que expliquessin la relació entre els moviments excursionistes i l’arqueologia a Catalunya.

o Voluntaris Badalona: associació sense afany de lucre, que treballa desinteressadament en projectes socials i que ja ha treballat amb el Museu de Badalona, en moments anteriors.

o Badalona Comunicació: empresa pública de comunicació (Ràdio Ciutat, Badalona TV, Revista Bétulo) que pot participar en termes de publicitat i difusió.


9

1.3. MODELS D’INTERVENCIÓ

Per escollir un model d’intervenció adequat i satisfactori per al Turó d’en Boscà, primer hem d’analitzar altres experiències que ens aportin les opcions necessàries per decidir el camí a seguir. Per això, ens fixarem en alguns models que s'han posat en pràctica a Europa (encara que principalment ens fixarem en els projectes que s’han dut a terme a casa nostra) i que es poden resumir en:

Adequacions bàsiques: L’adequació consisteix en la consolidació de les restes aixecant les parets fins a nivell de visuals, separant la part original de la part consolidada, cobrint els interiors amb grava, etc... S’adeqüen els camis de pas i es senyalitza l’assentament establint una ruta de circulació. La museografia es materialitza en una sèrie d’elements informatius dels diferents punts d’interès de la visita. (exemples: Puig Castellar, Turó de Ca n'Oliver...). En general, aquest model és el més utilitzat a la Ruta dels Ibers. Senyalització: en la majoria dels jaciments, la senyalització, fa les funcions d’element museogràfic, esdevenint l’única informació que ens trobem per poder entendre les restes.

D’esquerra a dreta: senyalització del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) , taula de paisatge del Puig Castellet (Lloret de Mar), element d’informació del Molí de l’Espígol. (Tornabous)


10

Museografia Les intervencions dirigides a museïtzar els jaciments son escasses, i es materialitzen en la col·locació d’elements complementaris a la senyalització, com poden ser plafons o algun tipus d’elements informatius. En alguns casos puntuals com el Puig Castellar podem trobar elements interactius. L’interactiu del Puig Castellar consta d’un mòdul que conté diversos elements didàctics com calaixos, finestres etc...; però aquest element resta tancat per tal d’evitar que pateixi actes vandàlics i s’obre només quan es realitzen visites guiades per a escoles.

Puig Castellar: mòdul didàctic.

Conservació Aquest aspecte varia molt d’un jaciment a un altre, encara que en general les estructures estan ben conservades i es diferencien clarament les parts originals de les reconstruïdes. No es pot dir el mateix de la neteja, ja que en alguns jaciments la vegetació, per exemple, envaeix algunes estructures i gran part de les rutes de circulació dins l’assentament. Infraestructures

Seguretat El sistema de seguretat es similar a tots els poblats; una tanca metàl·lica al perímetre del jaciment. Si parlem de la seguretat al recorregut, sobretot en jaciments amb grans desnivells del terreny, les solucions són diverses; en alguns assentaments no hi ha protecció, en altres com al Puig Castellar, han optat per fer una barrera amb diversos tipus de vegetació i un límit amb pilars de formigó i fils d’acer; en la majoria dels casos, però, les barreres són més dissuasòries que de protecció.

Circulació En alguns jaciments es fa difícil la circulació, el terreny presenta obstacles i la ruta a seguir no queda gens clara. Les solucions per salvar grans desnivells solen ser les escales de diferents materials, encara que en alguns casos es poden utilitzar rampes. No és habitual que els camis estiguin pavimentats, però en alguns assentaments s’han utilitzat passarel·les de fusta en alguns punts.


11

Arqueologia experimental En aquest tipus de model cal parlar d’una subdivisió:

Reconstrucció parcial o total del jaciment in situ: La reconstrucció es fa de forma experimental i utilitzant els mateixos materials que els documentats en l'època. L’exemple més clar d’aquest tipus d’intervenció és la Ciutadella ibèrica de Calafell on el visitant pot veure com vivien els habitants de l’assentament. És el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica objecte d'una reconstrucció total a base d'arqueologia experimental i els interiors de les cases s’han omplert amb rèpliques dels objectes trobats a les excavacions. El projecte comença l'any 1992, després d'un exhaustiu estudi de les restes; recentment, les cobertes de les cases han estat refetes de nou i s’ha renovat la museografia dels interiors així com la senyalització. Un altre exemple, en aquest cas de reconstrucció parcial, és Numancia, que segueix els mateixos principis que la Ciutadella de Calafell, però només reconstrueix dues cases (una celtibèrica i una romana) i un tram de la muralla.

3 imatges de la Ciutadella

Numancia: reconstrucció d’una casa i de part de la muralla del jaciment


12

Reconstrucció experimental d'un o més edificis separada de les pròpies restes Un altre tipus de model , és aquell en el qual la reconstrucció no es realitza sobre les restes originals per diversos motius (per exemple, que es vulgui que les restes originals continuïn sent visitables, o que la reconstrucció es faci en un lloc allunyat d’aquestes), i amb diverses finalitats com la didàctica o l’experimentació arqueològica. Aquest és el cas de la casa reconstruïda del jaciment ibèric de la Bastida de les Alcusses (Moixent). A partir de les restes trobades a l’excavació s’han utilitzat els mateixos materials i tècniques que van utilitzar els ibers, tots ells procedents de la mateixa zona per aixecar la casa. A més, mitjançant rèpliques dels objectes trobats, s’ha ambientat també l’interior d’aquesta estructura.

Inclusió de materials moderns: En aquest casos, la naturalesa de les restes ha fet necessària la seva protecció mitjançant estructures fetes amb materials moderns. L’exemple més notable d’aquest tipus d’intervenció és el de la Vila del Casale a Piazza Armerina, Sicília. Aquesta gran vila romana, declarada Patrimoni de la Humanitat, destaca sobretot per la gran quantitat de mosaics que es van trobar; calia crear, per tant, una sèrie d’estructures que protegissin aquests elements tan fràgils. Així s’han establert un sèrie de cobertes de vidre i metall i el recorregut per les diferents sales es realitza per passarel·les que impedeixen erosionar els mosaics sense obstaculitzar la seva visió.


13

Models integrats (parcs arqueològics):

Aquest tipus de model combina en un mateix espai vàries de les experiències anteriors: es un jaciment visitable, amb reconstruccions, un espai expositiu situat en el mateix assentament i amb una sèrie d’elements moderns que en faciliten la visita: passarel·les, coberta metàl·lica etc... L’exemple més clar seria el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà; en aquest projecte podem visitar l’excavació arqueològica en la qual s’han instal·lat una sèries de mòduls expositius amb diferents recursos museogràfics. També podem trobar la reproducció d’una de les coves del jaciment. Es per tant un gran projecte global que inclou diversos elements de difusió.

Elecció del model L’elecció d’un model determinat depèn de diferents factors: econòmics, de conservació, didàctics etc... En aquest cas el Turó d’en Boscà està gestionat pel Museu de Badalona. Es tracta d’un museu local que en el seu pla estratègic ha escollit com a prioritat les restes romanes; per tant, i seguint el discurs proposat pel Museu, el model més adient seria el primer que s’ha comentat; una adequació bàsica que donés al jaciment les eines necessàries per a la seva comprensió, sense anar en contra del discurs principal del Museu.


14

1.4. VALORACIÓ DEL PROJECTE

El Turó d’en Boscà és un jaciment de gran importància per entendre el poblament i la cultura de l’àrea laietana, un dels pobles ibers de Catalunya. Malgrat això, i la protecció de BCIN de la qual gaudeix, no s’han realitzat fins ara les actuacions necessàries per adequar-lo, per diversos factors, principalment econòmics. Per això, aquest projecte pot esdevenir una oportunitat per la conservació i apreciació del territori, per part de les institucions i la població i la via per trobar ajudes per a la defensa del paisatge, tant natural com arqueològic. Caldria fer, això sí, una anàlisi més exhaustiva dels pros i contres de l’actuació:

DAFO

Debilitats o Econòmiques: El Museu de Badalona és un museu local especialitzat principalment en la història de Roma i en les seves restes

materials. Pel fet de ser local, aquesta especialitat és necessària pel seu manteniment i bon funcionament. D’aquesta manera l’actuació hauria d’ésser més modesta que per a d’altres equipaments de la ciutat.

o Jurídiques: el Turó està dividit en dues parcel·les privades i una de les característiques que es demanen des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a l’hora d’entrar en la Ruta dels Ibers, es que el jaciment tingui titularitat pública, a més dels inconvenients que pot ocasionar el fet de no disposar lliurement del terreny. Per altra banda, el MAC ja te experiència en aquest tipus de problemes i gestiona amb normalitat el jaciment iber de Sant Miquel de Vinebre, la meitat del qual és privat, arribant a compromisos amb els propietaris. A més, no hem d’oblidar la protecció jurídica de què gaudeix el Turó, que facilita la situació, per les obligacions que imposa als propietaris i a l’administració envers el patrimoni.

o D’imatge: Badalona encara no té formada una imatge turística pròpia, i no és vista pel potencial visitant d’aquesta manera.

Amenaces o Urbanístiques: Per la seva ubicació estratègica, la seva principal amenaça és el creixement brutal que està experimentant

l’urbanisme en els últims anys. o Característiques internes: pel seu estat actual de conservació, el Turó és un jaciment difícil d’entendre; si la museïtzació no es fa

correctament, correm el risc de no acabar de transmetre tota la informació necessària al visitant, fent que el jaciment resulti poc atractiu.


15

Fortaleses o Protecció jurídica: És un jaciment declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), la qual cosa implica una sèrie d’obligacions, tant

per als propietaris privats dels terrenys, com per a l’administració pública, que ha de conservar el bé o Importància arqueològica: aquest és un jaciment amb unes possibilitats molts grans per a donar a conèixer la història i el territori

de la ciutat de Badalona. A més consta d’unes especificitats que el fan original i diferent als altres jaciments ibers de la zona com el Puig Castellar o Ca n’Oliver. Consta d’un domini total del paisatge, tant de la línia de costa, com de l’interior del territori. A més constitueix una tipologia poc habitual d’assentament a cavall entre altres dues (la de recinte fortificat d’erola i el de vessant), esdevenint un dels pocs exemples coneguts d’aquesta variant.

o Ubicació i destinataris: El terme municipal de Badalona es troba al extrem septentrional del Pla de Barcelona, limita amb Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Sant Fost, Tiana i Montgat, totes poblacions grans i amb gran densitat de població, a més d’estar ben comunicada per transport públic amb Barcelona ciutat (metro i autobusos). Amb això sumem als més de 200.000 habitants que té la ciutat tota la potencialitat de públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En definitiva, podem dir que el jaciment es troba en una ciutat gran al costat de Barcelona, amb bones comunicacions i un gran ventall de públics potencials (turisme, escoles etc...)

Oportunitats o Inclusió a la Ruta dels Ibers: oportunitat de formar part d’una ruta més gran, que pot donar a conèixer de manera més global el

món dels ibers laietans. A més aquesta oportunitat comportaria una sèrie d’avantatges econòmics, com el finançament de la senyalització i de les publicacions associades a la difusió del jaciment.

o Millora de l’estatus jurídic: l’adequació del jaciment podria esdevenir un impuls per a vàries iniciatives, que des de fa un temps s’intenten fomentar a la zona, com la declaració de tota aquesta zona com d’interès etnològic (per les diverses masies, i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra), o la protecció de les zones rurals i del paisatge natural que encara queden a Barcelona.

o Col·laboracions: També és una oportunitat per al municipi de Badalona i pel Museu, de col·laborar amb altres institucions i equipaments de la ciutat.

o Recerca: fomentar els treballs de recerca sobre el jaciment. o Difusió: també és una oportunitat més per donar a conèixer Badalona, i el seu patrimoni, a través dels seus equipaments i de les

relacions que aquests estableixin amb d’altres institucions catalanes com per exemple el Museu d’Arqueologia de Catalunya.


16

1.5 JACIMENT

1.5.1 Situació del jaciment i cronologia

El jaciment ibèric del Turó d’en Boscà està situat al municipi de Badalona (Barcelonès, Barcelona); més concretament en una elevació de 198 m entre les rieres de Pomar i Canyet. Aquest turó pertany a l’anomenada Serralada intermitja, que a la seva vegada forma part de les darreres estribacions de la Serralada de Marina,

abans d’arribar a la plana que la separa del mar. Les seves coordenades geogràfiques són: longitud= 2 14 33” i

latitud= 41 28 20” Accés: es pot accedir per dues vies: la primera seria la carretera de la Conreria, desviant-se després cap a la carretera de Can Ruti, i la segona la carretera de Canyet, direcció cap la residència sanitària Germans Trias i Pujol (més coneguda com Can Ruti). Actualment no es pot accedir en cotxe fins el jaciment i s’han de pujar a peu els últims 30 metres fins arribar al Turó. Pel que fa al transport públic, varies línies de l’empresa d’autobusos

TUGSAL, arriben fins al mateix punt (B19, B26, B27, B24) podent-se agafar des de la mateixa porta del Museu de Badalona. La història del poblat ibèric del Turó d’en Boscà comença cap al segle IV aC, quan s’estableix a la zona un petit nucli d’hàbitat. Més tard i a finals d’aquest mateix segle, s’estableix el sistema defensiu i s’organitza l’estructura urbana del jaciment que s’adequa a l’orografia del terreny. A partir del finals del s III aC, coincidint amb la presència romana a la Península, el poblat viu una fase de desenvolupament, abandonant-se a l’últim quart del s. II aC. Ens trobem davant d’un jaciment que per les seves característiques urbanístiques, estaria a cavall entre la classificació de recinte fortificat d’erola i de vessant1 . Els primers solen estar situats al cim d’una elevació, en una plataforma natural, la qual cosa fa que siguin de petites dimensions. El segon tipus de poblat s’assentaria a les vessants de les elevacions, i sol ser de gran extensió. El Turó d’en Boscà, que comparteix característiques dels dos tipus és una de les poques excepcions amb un urbanisme mixt.

1 Esther Gurri: MUSEU DE BADALONA. El Turó d’en Boscà (Badalona. El Barcelonès). Informe per a la declaració de Bé d’Interès Cultural Nacional en la Categoria de Zona

Arqueològica. Sense publicar. Segons informació de: -ZAMORA i MORENO, D., GUITART i DURAN, J., GARCIA i ROSELLO, J., "Fortificacions a la Laietània litoral: Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d'en Boscà (Badalona). Cap a un model interpretatiu de l'evolució del poblament ibèric laietà" dins AA. VV., Fortificacions. La problemàtica de l' Ibèric Ple: (segles IV-III a. C.). Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-9 desembre 1990, Manresa, 1991


17

La cronologia del poblat es pot dividir en unes 6 fases2:

Fase pre-urbanística: primera meitat a mitjans del s. IV aC Fase hipotètica, de la qual no s’han trobat estructures i que queda corroborada per un conjunt de ceràmiques àtiques que fan pensar en aquesta possible etapa, encara que es desconeix el tipus d’assentament.

Primera fase urbanística: segona meitat del s. IV aC Època de construcció de la muralla, i molt probablement de creació de l’entramat urbanístic. Hem de tenir en compte que no es pot relacionar aquest moment amb material datable; però és un moment d’estructuració del món laietà i es poden establir un bon nombre de paral·lels.

Segona fase urbanística: primera meitat del s. III aC Es construeix la torre rectangular (aquesta s’adossa a la muralla, i per tant, és posterior). També es construeixen les escales i la possible torre rodona. L’estructura urbanística es manté sense grans canvis.

Primera fase d’amortització: primer quart del s. II aC Aquesta fase només es pot documentar en una casa del poblat (la casa excavada a la roca) que es va incendiar. Amb els coneixements actuals, cal dir que sembla un fet aïllat que no afecta a la resta del poblat.

Segona fase d’amortització: segona meitat del s. II aC Etapa d’amortitzacions successives i abandonament del poblat. Cal diferenciar dues etapes: l’enderroc de la muralla a mitjans del segle II aC (aquesta no es va tornar a reconstruir) i l’abandonament de les estructures domèstiques a l’últim quart d’aquest mateix segle. No s’ha documentat cap indici de violència en aquest abandonament.

Darrera ocupació: entre el 100 i el 90 aC Ocupació probablement puntual que es documenta per un rebaix artificial realitzat a la roca per establir-hi una terrassa

2 ZAMORA I MORENO, Dolors. Les ceràmiques de vernís negre del poblat ibèric del Turó d’en Boscà; aproximació a la interpretació històrico-arqueològica del poblat.

Igualada. Arqueoanoia. 1995


18

1.5.2. Situació jurídica del jaciment El Jaciment ibèric del Turó d’en Boscà, es troba al Polígon 16 de Badalona. L’any 1996 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (DOGC núm. 2182 de 15 de març de 1996), encara que anys més tard, al 2000, una nova resolució reduís la zona declarada BCIN a l’àrea del jaciment. (DOCG núm. 3172 de 30 de juny del 2000) En el marc d’aquest projecte ens fixarem només en la zona declarada BCIN, que avui en dia queda delimitada per una tanca, encara que fora d’aquesta també s’han trobat restes pertanyents al jaciment. Aquesta delimitació3 “s’inicia al nord en el límit amb l’espadat de la pedrera a la cota 180 m. snm. en direcció SO fins el camí que puja des de la carretera de Can Ruti (Residencia sanitària Germans Trias), d’aquí seguim per la cota 180 m. snm. En direcció SO entre el camí que puja al turó d’en Boscà i el camí que porta directe al Puig d’en Folc fins al corriol que baixa cap a mar just en el coll entre el Turó d’en Boscà i el Turó d’en Folc, fins assolir la cota 165 m. snm. I en direcció NE arribar a l’espadat de la pedrera i seguint aquest en direcció nord trobarem el punt de sortida”. Aquests terrenys queden dins de dues parcel·les del polígon: la 11, propietat de Josep M. Malet de Travy i germans i la 35, propietat de Pomar Residencial S.A. Per tant estaríem parlant d’una zona amb titularitat privada. Malgrat que el jaciment estigui en mans privades la seva declaració com a Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica, estableix una sèrie d’obligacions tant per als particulars com per a les administracions públiques, d’acord amb el que estableix la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català.

3 DOCG núm. 3172 de 30 de juny del 2000


19

Regulació d’usos i activitats

Preservar la inviolabilitat del jaciment

Preservar la configuració geològica, arqueològica i paisatgística i de l’ecosistema original del jaciment.

Es necessitarà autorització prèvia de l’òrgan competent per: realitzar intervencions arqueològiques, de consolidació i restauració, adequacions per a les visites i d’altres actuacions per potenciar la funció social del bé, i activitats al jaciment (visites etc..).

Queda prohibit: la demolició total o parcial del jaciment, les reconstruccions totals o parcials que no segueixi criteris arqueològics, el desplaçament dels immobles, l’ús de detectors de metalls, activitats industrials, alteracions del medi, moviments de terres, activitats urbanístiques, col·locació d’instal·lacions de serveis públics, la instal·lació de tanques publicitàries, col·locació de cables, abocament d’escombraries i d’altres que determini la llei.

Afectacions als propietaris Encara que els propietaris són els responsables de custodiar el bé, estan obligats a permetre l’examen de les restes. A més els immobles que posen en perill el jaciment poden ser expropiats i han de comunicar a les autoritats qualsevol troballa arqueològica. Afectacions a l’ Ajuntament Per la seva banda l’ajuntament ha de suspendre les llicències municipals sobre les zones afectades i ha de col·laborar amb el Departament de Cultura en la conservació del jaciment. Dins d’aquesta dinàmica, la gestió actual de jaciment recau sobre el Museu de Badalona


20

1.5.3. Història de la recerca La història recent del jaciment comença quan al 1928 Serra Ràfols cita la troballa de diverses restes ibèriques a la zona. Al 1933 es realitza la primera campanya d’excavació a càrrec de l’Agrupació Excursionista de Badalona. Es troba un tram de muralla, dues torres de defensa i unes escales. A principis dels anys 60 es troba el “Vas de les naus”, que va popularitzar molt el poblat. En aquest es representen dues naus esgrafiades (possiblement gregues) arribant a la costa catalana. Ja al 1964, J. De la Vega va realitzar un sondeig i descobreix 7 nivells d’ocupació. Després, a l’any 1968, l’ Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona va iniciar una campanya d’excavació en la qual es va excavar i documentar una casa del jaciment; aquesta casa havia estat destruïda per un incendi a mitjans del s. III aC, la qual cosa va fer que es poguessin trobar els materials mobles dels seus habitants in situ, fet que va aportar molta informació als investigadors. Als anys 70 el jaciment entra en un període d’abandonament i pateix diverses destrosses (en bona part degudes a la reobertura de la pedrera de sauló que hi ha a la zona). Després de diverses accions es va aconseguir tancar la pedrera; al 1978 es va instal·lar una tanca de protecció i es va contractar un vigilant. A partir d’aquest mateix any, el Museu de Badalona va reprendre els treballs arqueològics a càrrec de J. Guitart i P, Padrós. Des d’aquell moment s’han dut a terme set campanyes d’excavació (l’ultima l’any 1988), en les quals es van documentar la trama de carrers i diverses cases del poblat, així com el pany de la muralla i fora del recinte fortificat una sèrie de sitges. L’any 1996 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (DOGC núm. 2182 de 15 de març de 1996), encara que anys més tard, al 2000, una nova resolució reduís la zona declarada BCIN a l’àrea del jaciment. (DOCG núm. 3172 de 30 de juny del 2000) A partir de l’any 2001 es van iniciar les actuacions amb caràcter preventiu per tal de protegir les restes arqueològiques. La primera es va centrar en la consolidació de les estructures del sector 1. L’any 2003 es va tornar a actuar sobre altres estructures d’aquest mateix sector 1, a més de les que defineixen el sector 2, el sector 3 i la casa excavada a la roca. L’any 2008 l’empresa Còdex va realitzar la restauració, desherbat, i consolidació d’estructures en perill de desaparició.


21

1.5.4. Estat actual del jaciment

Com ja hem assenyalat el poblat està situat a sobre d’una elevació del terreny; aquest es trobava fortificat, conservant-se avui en dia parts d’aquesta fortificació sobretot al sector SW. Podem observar restes de la muralla així com dues torres de defensa: una circular (en molt mal estat) i una altra més gran quadrangular, d’uns 6 metres, a l’est de la qual podem trobar una escala formada per 6 graons de la qual parteix un altre tram de muralla. Torre quadrangular i escales

També trobem restes de les cases, la majoria construïdes amb sòcol de pedra i alçats de tovot que no es conserven; encara que en destaca una excavada a la roca, de uns 9x5 m i dividida en dos grans habitacions. Fora del traçat podem observar algunes sitges. Casa i sitja


22

-Les estructures a destacar són: Els carrers:

L’estructura del Turó és terrassada, adaptant-se a l’orografia del terreny. Consta de dos tipus de carrers: o Radials o longitudinals a l’eix de la muntanya: que connectaven les diferents terrasses. Eren esglaonats, i tenien com a límit

les parets de les cases. En coneixem dos; un es va descobrir a la campanya del 1979 i té 2,40 m d’amplada (escales per les quals es circula durant la visita). L’altre es va trobar al 1982 i en té 2,60 m.

o Transversals a l’eix de la muntanya: ubicats a les terrasses construïdes, per tenir un espai pla per caminar. Sembla que no estaven pavimentats. Només en coneixem un, que serà per on es circularà a la visita.

Els habitatges:

Es poden classificar en tres tipus segons el número d’habitacions (d’una, dues o tres habitacions). Per les dades de les quals es disposa, sembla que les cases no tindrien més d’un pis. Pel que fa al sistema constructiu, també cal parlar de tres tipus: les que estan construïdes en un rebaix natural de la roca, les que consten de murs de pedra i tovot i una barreja de les dues anteriors (casa excavada a la roca); encara que el tipus més comú és el de les cases construïdes amb sòcols de pedra i acabades en tovot. Només s’han localitzat dues entrades a les cases, i es troben a un lateral de la paret frontal. Si parlem dels terres, sembla que estaven fets de terra batuda, o de la pedra del rebaix realitzat a la roca. Pel que fa als sostre, aquests no s’han pogut documentar, però es pensa que serien d’una sola vessant. Dins dels habitatges s’han troba llars de foc i tres sitges “domèstiques”. Dins dels habitatges trobats al poblat, caldria destacar un:

o Casa excavada a la roca: excavada a l’any 1968, aquesta casa havia estat destruïda per un incendi a mitjans del s. III aC, la qual cosa va fer, que es poguessin trobar els materials mobles in situ, fet, que va aportar molta informació als investigadors. L’interior d’aquesta casa estava dividit en tres habitacions, la davantera (la més gran), era la destinada a l’habitatge. Les dues del fons s’utilitzaven com a magatzems. Al centre de la primera habitació es va trobar una llar de foc i a prop de la porta, una sitja “domèstica”.


23

El sistema defensiu: o Muralla: Consta de dos panys de muralla, units per una estructura que s’ha interpretat com una possible torre de planta

circular. La muralla està construïda amb pedres de mida gran falcades amb pedres més petites, sense utilització de morter. El tram de muralla que es va trobar a les excavacions de 1985 i 1988, presenta un engruiximent cada 4,5 m, la qual cosa ha fet pensar als experts que constaria d’una sèrie de muralles adossades. No es coneix una cronologia exacta de la construcció de la muralla, però tenint en compte que la torre rectangular, construïda a principis del segle III aC, se li adossa es pot deduir que és anterior.

o Torre rectangular i escales: la torre rectangular fa 5,85 m d’amplada per 9 m de llargada i els seus murs fan 1,30 m d’amplada. Està construïda amb grans blocs de pedra millor treballats que els de la muralla. S’assenta directament a la roca, que en alguns punts va ser rebaixada per que la fonamentació s’assentés correctament. L’entrada estava situada al mur NE. Entre aquesta construcció i el pany de la muralla es conserva una escala de sis graons, que molt probablement donava accés a la torre; té 1,5 m d’amplada a la part inferior,i es va fent cada cop més estreta a mesura que es puja.

Les sitges:

Se n’han trobat un total de sis, encara que tres d’elles es poden considerar d’ús domèstic o familiar. Les altres tres són molt més grans i es troben ubicades al costat de la torre i la muralla i van ser amortitzades al tercer quart del segle II aC.

-Elements mobles a destacar:

Vas de les naus :

Gerreta de tipus bitroncocònic, trobada a la casa excavada a la roca. La importància de la peça està en el fet que podem observar una decoració incisa feta abans de la cocció que representa dos vaixells grecs, un arribant i un altre allunyant-se de la costa; el mar es representa amb línies ondulades verticals. També queda representat un esboç de la línia de costa, esdevenint la primera escena marítima que ha proporcionat l’arqueologia catalana.


24

Altres materials d’interès: Tots els altres materials que cal destacar s’han trobat també a a la casa excavada a la roca. Les dividirem per espais:

o Espai principal (residencial): una àmfora púnica, 22 àmfores ibèriques, 2 gerretes bicòniques, arandeles de ferro, pondus, un molí de pedra, 10 tabes.

o Espai posterior gran (magatzem): 3 tapadores de ceràmica de cuina, 3 gerretes bicòniques, un bol, 5 tabes, un bol de vernís negre, una pàtera de vernís negre, una gerra ansada, 4 gerres, una gerra amb restes de plom fos, una gerra a mà amb decoració de mugrons, un vas a mà amb decoració cordada, una àmfora greco-itàlica, pondera, plom, 4 àmfores ibèriques, un “skyphos” ibèric, un vas umbilicat.

o Espai posterior petit (cambra annexa): eines de ferro, una àmfora ibèrica, una gerra a mà decorada, 2 “kalathos” ibèrics pintats, un olpe, una gerra ibèrica, un vas a mà amb decoració cordada, una llàntia hel·lenística, pondera i el Vas de les Naus.

Malgrat les campanyes periòdiques de neteja i consolidació que duu a terme el Museu de Badalona; ens trobem davant un jaciment a l’aire lliure, que presenta tots els problemes d’aquests tipus de restes:

Efectes antròpics: vandalisme, espoli arqueològic etc.. Efectes del clima Efectes biològics: plantes, petits animals.


25

1.6. LA RUTA DELS IBERS COM A MITJÀ Aquest punt servirà per analitzar les avantatges que pot tenir el entrar a formar part de la “Ruta dels ibers”, que es gestiona des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. No només com a fil integrador en un sistema de jaciments que són difícilment comprensibles els uns sense els altres, sinó també a nivell econòmic. El Museu de Badalona, és un museu local, i dins de les seves possibilitats, ha volgut destacar les troballes romanes, ja que s’han trobat en més extensió i millor estat de conservació. Per això, cal buscar les v ies de finançament adients, que ens permetin conservar la important informació que ens dona el Turó, però d’una manera assequible. Elements dels quals es fa càrrec integrament el MAC

Senyalització: o Senyalització dels transports (zona d’aparcament, transport públic) o Senyalització exterior del jaciment o Senyalització direccional (senyalització de la ruta que ha de seguir el visitant) o Ítems (plafons que senyalitzen els punts importants del jaciment i en donen

informació) o Plafó inicial, amb les explicacions bàsiques de la tribu a la qual pertanyia el jaciment, la

història de la recerca del mateix, així com les dades més importants com la planta del poblat, la seva cronologia etc... (“Biombo”)

o Taules de d’orientació o “skyline” o Manteniment de tots aquests elements

Publicacions: o Comunicació

Tots els promocionals de la ruta Tots els tríptics o guies de la ruta (tríptic “Benvinguts”) 1a edició dels promocionals del jaciment 1a edició dels tríptics del jaciment Guia del jaciment


26

o Didàctica: Obsequis del cap de setmana iber: activitat anual que es celebra en els jaciments de la ruta, i en la qual es realitzen

diverses activitats de reconstrucció històrica. Material del crèdit variable de síntesi que s’ofereix des de el MAC per a secundària, sobre la Ruta dels Ibers.

Requisits per sol·licitar entrar a la ruta

Manteniment correcte

Horari d’obertura estable

Ruta del jaciment establerta

Discurs suficient i diferent dels altres jaciments.

Proposta d’adequació per poder entrar a la ruta

Manteniment (camins arreglats, neteja jaciment) (tasques que avui en dia efectua el vigilant – conserge)

Elements de seguretat per al públic (barana)

Ruta de circulació i ítems més importants

Guió de la ruta i dels continguts mateixos del jaciment

Horari de visita estable

Publicacions pròpies provisionals per poder seguir la ruta.

Tenint en compte aquestes premisses, seria interessant realitzar un projecte encaminat a entrar a la ruta dels ibers com a mitjà per aconseguir els objectius fixats. Així, el jaciment seria visitable i tindria uns continguts adequats i suficients, però també seria

assequible i raonable pel Museu de Badalona, dur a terme una actuació dins del Turó d’en Boscà.


27

1.7. PROPOSTA D’ADEQUACIÓ Tenint en compte tots els punts anteriors, i sobretot els avantatges que proporciona l’entrada a la Ruta dels Ibers, s’establiran una sèrie de pautes per a l’adequació del jaciment. Com ja s’ha explicat l’entrada a la Ruta és el mitjà més adient per aconseguir els objectius fixats, i per tant es presentaran les actuacions necessàries per sol·licitar la inclusió en aquesta. Es podria dir per tant que s’enfocaran els treballs realitzats a un:

“Projecte d’adequació del Turó d’en Boscà adreçat a la sol·licitud de la seva inclusió a la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya”

Aquest projecte constarà dels següents punts:

Conservació

Discurs Museològic

Infraestructures bàsiques: o Circulació i senyalització o Seguretat

Proposta de Museïtzació o Guió o Museografia o Museografia dels diferents espais

Difusió o Tipus de visita o Publicacions o Web

“Tenint en compte les dimensions i la ruta de circulació possible al

jaciment, es considera adequat limitar el discurs museogràfic als

elements proporcionats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya,

complementant el projecte amb un difusió potent per part del Museu de

Badalona i del present projecte”


28

Didàctica: o Activitats o Publicacions i eines didàctiques

Integrades dins del mateix projecte, es troben aquelles actuacions efectives adreçades a assolir els requisits mínims per entrar a la Ruta i que formarien part de les responsabilitats del Museu de Badalona i aquelles altres que configuren la proposta a presentar al Museu Arqueològic de Catalunya i l’execució de les quals queda supeditada a la inclusió a l’esmentada ruta. Projecte d’adequació del poblat ibèric del Turó d’en Boscà: Es tracta del projecte pròpiament dit; es materialitzarà en les actuacions efectives que es realitzaran al jaciment per arribar a assolir les característiques necessàries per entrar a la Ruta i que corren a càrrec del Museu de Badalona. Es tracta per tant d’un pas previ a la sol·licitud. Aquestes actuacions són:

Conservació: es platejaran una sèrie de condicions de neteja i de consolidació de les estructures.

Discurs Museològic: punts principals que es volen desenvolupar sobre els continguts que es volen donar a conèixer.

Infraestructures bàsiques: o Circulació i senyalització: es definirà una ruta de circulació i uns elements de senyalització bàsics per poder seguir aquesta

ruta. Els elements han de ser senzills, ja que tindran un caràcter provisional si es passa a formar part de la Ruta dels Ibers, però també resistents tenint en compte la possible eventualitat de no aconseguir aquesta fita.

o Seguretat: per un banda es definiran les estructures de seguretat i per altra el personal necessari.

Proposta de Museïtzació o Guió: continguts generals a desenvolupar en cada punt del recorregut. o Museografia: ens limitarem als elements de senyalització abans mencionats

Difusió o Tipus de visita: definició del tipus de recorregut, horari i preus


29

o Publicacions: proposta de dues publicacions pròpies (guia i tríptic) o Web: explicació dels diferents mitjans de difusió del jaciment a través d’Internet.

Didàctica: o Activitats: proposta d’activitats del Turó d’en Boscà. o Publicacions i eines didàctiques: proposta de materials propis relacionats amb aquestes activitats.

Presentació de propostes per al Museu Arqueològic de Catalunya: Es tracta d’una sèrie de propostes a presentar juntament amb la sol·licitud d’inclusió a la Ruta. La realització d’aquestes depenen exclusivament de l’acceptació del Turó d’en Boscà a la Ruta del Ibers per part del Museu Arqueològic de Catalunya. Només parlarem en aquests punts d’aquells elements que quedin supeditats a aquesta circumstàncies

Infraestructures bàsiques: o Senyalització: en aquest punt s’explicarà la senyalització aportada pel Museu Arqueològic de Catalunya en entrar en la

Ruta dels ibers

Proposta de Museïtzació o Museografia: en aquest apartat s’escolliran els elements informatius necessaris del conjunt que ofereix el Museu

d’Arqueologia de Catalunya, segons les característiques del Turó d’en Boscà. o Museografia dels diferents espais: s’especificaran els elements museogràfics de cada punt de parada en la ruta de

circulació de la vista i els seus continguts.

Difusió

o Publicacions: enumeració de les publicacions finançades per la Ruta dels ibers.

Didàctica: o Publicacions i eines didàctiques: enumeració dels materials proporcionats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.


30

2. ADEQUACIÓ


31

2.1. CONSERVACIÓ Geològicament la zona on està ubicat el Turó d’en Boscà està formada per pedra granítica. Aquest material es degrada fàcilment per l’acció dels elements, transformant-se amb un tipus de sorra anomenada sauló. Aquesta sorra s’ha explotat durant anys a la pedrera propera, la qual cosa ha provocat la desaparició de part del jaciment. Això, va unit al mal que provoca el tipus de vegetació de la zona, anomenat fenassars. Aquest tipus de vegetació es constitueix per agrupacions de diversos tipus de plantes baixes característiques de les zones on s’havia cultivat la vinya, i és molt nociva per les estructures arqueològiques. A més, durant molt de temps el poblat ha hagut de patir diversos actes vandàlics; des de abocaments d’escombraries fins a espoli, passant per pintades. S’han contractat al llarg del temps diversos vigilants, però també es necessitava un cert manteniment del jaciment ; per aquest motiu i a partir de maig de 2008 el Museu de Badalona va contractar a una persona, per fer tasques de vigilant i de neteja del poblat ibèric del Turó d’en Boscà. Aquests treballs seran supervisats pel Museu. Malgrat haver donat aquest pas, cal fixar-se en diferents aspectes:

Neteja Les neteges dutes a terme al jaciment no ha seguit una periodicitat continuada. L’última neteja és del 2008 a càrrec de les empreses CODEX i CONSTRUÏM. En aquesta campanya es van eliminar les herbes que afectaven la resistència de les estructures i del seu entorn immediat. Tot i que la feina de l’actual vigilant és més que evident i tot el jaciment es troba en millor estat, caldria establir un calendari de neteges periòdiques a càrrec de professionals de l’arqueologia; de totes maneres aquesta previsió ja entra dins les prioritats establertes pel Museu de Badalona.

Abans del vigilant Després


32

Consolidació d’estructures En aquesta mateixa campanya de 2008, es van reforçar les estructures originals recreixent-les una filada més que l’ultima conservada, per evitar futures pèrdues de material. S’ha intentat no trencar l’estètica del jaciment en les reconstruccions, i el criteri per diferenciar-les ha estat el morter de calç utilitzat, que adquireix una tonalitat més fosca que l’estructura original. Cal recordar que ja a l’any 1979, es va reconstruir part de la torre quadrada i el mur de tancament de la terrassa superior. En l’informe final presentat per l’empresa, s’explica que les estructures consolidades queden fora de perill, però també es crida l’atenció sobre altres parts del jaciment que corren un gran risc si no es fa un esforç per fer campanyes periòdiques de consolidació. En un primer moment , però, i de cara a l’obertura del jaciment al públic, caldria fixar-se en qualsevol estructura que pugui presentar perill pel visitant.

Protecció de les estructures Aquesta protecció passa principalment, per establir una bona neteja i consolidació del jaciment, per minimitzar al màxim els efectes dels elements. Per altra banda, també hem de garantir el mínim accés o contacte de les persones amb les estructures. En aquest segon aspecte ja s’han pres les mesures necessàries contractant al vigilant i canviant la porta de la tanca metàl·lica que envolta el jaciment. També es pot millorar aquesta protecció establint una ruta de circulació única, que no permeti trepitjar ni fer malbé cap dels elements del poblat. S’hi han col·locat unes barreres (més aviat dissuasòries), que donen una delimitació clara de fins on es pot passar. Aquestes barreres es podrien substituir per un material que desentonés menys amb el jaciment; i de fet en alguns trams quedaran substituïdes per la barana que es projecta instal·lar. En els altres trams on no es posi la barana es podria seguir amb aquest sistema de filferro (més barat), però amb elements més adients, tant pel que fa al material (que no s’oxidi i faci malbé les restes), com a l’estètica que es vol aconseguir (color).


33

2.2. DISCURS MUSEOLÒGIC El punt principal del discurs museològic es centrarà en el domini del paisatge des de el Turó d’en Boscà. Es buscarà explicar la distribució territorial i jeràrquica dels laietans així com la transformació del territori a mans de l’ésser humà. En aquest sentit el poblat no complirà només les funcions de jaciment arqueològic, sinó la de mirador on observar el Pla de Barcelona; així esdevindrà un important element cultural de la ciutat, i un punt de referència del territori en general; un punt identificatiu que faci prendre consciència de la importància de preservar el patrimoni propi.

Ocupació del territori (Punt principal del discurs) Els habitants d’aquest poblat van escollir l’ocupació en elevació, la qual cosa els permetia un domini de la zona, com per exemple de les principals vies de comunicació: tant de la costa com del riu Besòs, que era el pas natural entre la mateixa costa i l’ interior del seu territori (importància de la troballa i el simbolisme del Vas de les Naus). També cal destacar la relació amb altres grups de poblament (també Laietans), en aquest cas amb el Puig Castellar i amb el Turó de les Maleses, que són els més propers i totalment visibles des del jaciment. En aquest sentit es podria proposar un o diversos plafons amb l’skyline de la serralada amb els diferents jaciments. Aquesta organització els hi permetia el domini sobre el terreny que els proporcionava els recursos necessaris per a la seva subsistència Ocupació del territori

o Domini del paisatge o Organització del territori, jerarquia dels assentaments. o Explotació dels recursos o TAULA DE PAISATGE:

Entorn Poblats que es veuen

o PAPER DEL JACIMENT COM A MIRADOR Paisatge modern (Plana del Besòs)


34

Urbanisme o Distribució del poblat:

Aterrassament Diferents tipus de camins

o Cases Tipus de cases i sistema constructiu La casa excavada a la roca

o Sistema defensiu Muralla Torres de defensa

o Infraestructures Sitges

Aspectes generals de la vida al poblat

o Economia Activitats primàries Activitats de transformació Comerç

o Societat laietana


35

2.3. INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES: Arquitectura i Seguretat. 2.3.1. Circulació i Senyalització 2.3.1.1. Senyalització del jaciment Com ja s’ha especificat al començament de projecte, amb la inclusió del jaciment a la Ruta dels Ibers, el Museu d’Arqueologia de Catalunya finança tota la senyalització del jaciment; per tant, es mantindrà la senyalització actual d’accés proporcionada per Medi Ambient (Parc de la Serralada de Marina). Pel que fa a la senyalètica del propi jaciment, es canviarà el cartell indicatiu instal·lat pel Museu de Badalona i a l’interior es proposaran els elements informatius necessaris per a aquest assentament. Element propis de la ruta dels ibers:

Senyalització del transport i

aparcaments

Monòlit de tres metres que

indica la posició del jaciment

Element informatiu a l’entrada del

jaciment.

Element inicial de la visita amb

informació bàsica del jaciment i de la ruta


36

Elements actuals de senyalització:

D’esquerra a dreta:

Taula de paisatge

Element direccional

Element explicatiu d’una de les estructures del jaciment

D’esquerra a dreta:

Dues imatges de la senyalització de la Serralada de Marina

Indicació instal·lada pel Museu de Badalona.


37

Proposta: Elements del MAC Necessitarem la senyalització dels transports i l’aparcament, el monòlit, l’element inicial (“biombo”), les taules de paisatge i elements explicatius. En el cas del Turó no caldran ni l’element informatiu de l’entrada ni els direccionals. Elements proposats Direccionals:

4. MIRADOR- POSICIÓ ESTRATÈGICA

3. CARRERS 1 i 2.

EL TURÓ D’EN BOSCÀ SISTEMA DEFENSIU

5 .LES CASES: SISTEMES DE

CONSTRUCCIÓ

6. LES CASES: LA VIDA DOMÈSTICA

7. SITGES


38

Cartell informatiu:

POBLAT IBÈRIC: Turó d’en Boscà

s. IV aC – II aC Tribu dels Laietans

Horaris: diumenges de 10 a 14 h

Descripció dels elements:

6 cartells direccionals de 15 x 30 cm que permetin seguir la visita amb el tríptic que es proposarà (la primera inclou les dues primeres parades de la ruta). Aquests cartells aniran adossats a la barana.

1 cartell d’informació de 50 x 50 cm, a l’entrada del jaciment. S’instal·larà adossat a la tanca ja existent.


39

2.3.1.2 Adequació dels camins de pas En aquesta intervenció caldria respectar al màxim la integritat visual del jaciment. No es vol trencar amb l’estètica natural del poblat; sembla que, en el seu moment d’ús, els carrers no estaven pavimentats. Com ja s’ha dit abans, hi havia dos tipus de carrers: els transversals, dels quals només s’ha conservat un, que serà la nostra ruta de circulació, i els longitudinals esglaonats. El camí principal a través del qual transcorrerà la visita es deixarà amb el seu acabat de terra batuda, mantenint sempre un bon nivell de neteja (d’aquesta tasca s’encarrega el vigilant - manteniment) i s’establirà una barana, per a la seguretat del visitant (en parlarem a l’apartat de seguretat), que també servirà per a recolzar-hi alguns elements de museografia. Al recorregut haurem de pujar per un dels camins longitudinals que es conserven al jaciment; en aquest punt, s’haurà de garantir l’accessibilitat, però també la conservació de l’escala; és per això que caldrà instal·lar una estructura que faciliti el pas. De la mateixa manera, al final del recorregut, també ens trobem un desnivell, que també caldrà salvar igualment amb aquest tipus d’estructures. Camí principal


40

Camí longitudinal (escales) i desnivell

1.Escales

2. desnivell


41

1.Escales

Dues imatges de les escales conservades al sector E de l’assentament. Tenen un 2,40 m d’amplada. Encara que han estat restaurades van patir un procés de disgregació, la qual cosa fa necessari protegir-les i facilitar la circulació del visitant. L’escala que es proposa s’instal·larà paral·lelament a les restes.

2. desnivell

Desnivell del camí que passa per la part alta de la torre de defensa. Es tracta d’un únic obstacle, fàcilment solucionable amb dos graons. Però per motius de seguretat, cal facilitar l’accés, tant pel desnivell del terreny, com per trobar-se aquesta zona sobre la torre i la gran sitja adossada a aquesta, fent necessari una estabilitat a l’hora de caminar que eviti una caiguda de certa alçada.


42

En tots dos casos es podria instal·lar un sistema semblant a l’utilitzat a Puig Castellar. Es tracta d’unes escales prefabricades de fusta, que tenen la possibilitat de regular-se en l’angle desitjat i el número d’esgraons que necessitem. Aquest tipus d’estructura és de fàcil instal·lació, produint un mínim impacte sobre les restes, a més pel seu pes es fàcil de transportar fins al jaciment, i al ser un mòdul per sí mateix no aporta un pes sobre les escales originals del jaciment. Finalment cal dir, que per les característiques pròpies de l’escala, es pot desmuntar en el cas que es necessiti revisar es restes arqueològiques.


43

2.3.1.3 Indicació de la ruta de circulació

1. Mirador exterior del jaciment.

Barana Taula de paisatge (panoràmica Barcelona-costa) Taula de paisatge (panoràmica Santa Coloma – muntanya)


44

2. Ruta de Circulació

2

1

3

4

5

6

7


45

0. Mirador exterior del jaciment En realitat aquest no seria un punt de la ruta de circulació pròpiament dit, però és el punt de partida de la visita. Situat en un sortint de la roca, aquest espai ens permet tenir una vista panoràmica del mar, de tota la plana que envolta el riu Besòs fins a Montjuïc i de l’interior amb el Puig Castellar, el turó de les Maleses o el de Montcada. És un bon lloc per establir dues taules de paisatge (taules proporcionades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, en entrar a la Ruta dels Ibers), amb el vist-i-plau de Medi Ambient (Parc de la Serralada de Marina) i començar a entendre el domini que exercien els ibers sobre el seu paisatge. La ruta de circulació està dissenyada en un sentit únic; resseguirà la barana i establirà una única direcció, que faciliti la comprensió de les restes sense fer-se pesat per al visitant. Aquest sistema millorarà la seguretat, evitant el pas per zones de difícil accés o perilloses. 1. Introducció: explicació del poblat. Comencem la visita amb una explicació general de l’assentament i de les persones que en ell vivien. És un punt per explicar la vida quotidiana dels habitants del Turó i el funcionament de la seva societat. En aquesta zona establiríem el “biombo” del MAC 2. Fortificació del poblat: torre i escales En aquest punt s’explicarà el sistema defensiu del Turó, la guerra a la societat ibèrica i les relacions que podien tenir amb altres pobles. 3. Sistema urbanístic: Aquesta parada ens servirà per explicar el sistema de terrassament amb el qual van construir el poblat i els diferents tipus de camis que utilitzaven per desplaçar-se per aquest. 4. Mirador (Tiana – Montgat) Des d’aquest punt es pot veure la costa cap a Tiana i Montgat i els turons d’aquesta zona, així completem la visió panoràmica que des del Turó d’en Boscà es tenia de tot el seu entorn.


46

5. Vivenda d’una sola habitació L’explicació del sistema d’habitatge del Turó es realitza en dues parts. En aquesta parada s’analitzaran els sistemes de construcció que es feien servir i els diferents tipus de cases que hi podem trobar. 6. Casa excavada a la roca. En aquesta segona part, s’aprofitarà la gran quantitat d’elements materials trobats a la casa excavada a la roca per explicar les tasques quotidianes d’una llar ibera, així com per relacionar el jaciment amb la col·lecció del Museu de Badalona. També es pot explicar com aprofitaven el terreny per a la construcció. Es farà especial menció de la troballa del “vas de les naus” en aquest indret. 7. Sitges Es parlarà, en aquest punt final, de les tasques agrícoles, així com de l’aprofitament de l’excedent per al comerç. També és un bon punt per parlar de l’amortització de jaciment i del seu abandonament.


47

2.3.2 Seguretat

2.3.2.1 Infraestructures de seguretat per a el visitant Barana


48

Podem observar, a la següent planimetria, el traçat de la barana. Aquesta té no només una funció de seguretat, sinó un paper estratègic en la conservació d’algunes estructures, i la possibilitat d’esdevenir un suport per part de la museografia que s’hi pot recolzar. Podem observar diversos trams. El primer inclou l’espai de presentació del jaciment, després trobem tres trams que protegeixen al visitant del desnivell de la terrassa. L’últim, bàsicament, té la funció de vorejar la gran sitja adossada a la muralla. També establirem un petit tram al mirador exterior, per seguretat.

La barana també ens ajudarà a senyalitzar el recorregut. Constarà d’uns 130 m.


49

Existeixen molts tipus de barreres diferents, i ens trobem amb diversos exemples quan visitem els jaciments ibèrics de Catalunya. Per exemple al Puig Castellar s’ha optat per una solució doble de pilars de formigó units amb fils d’acer, reforçats amb una barrera d’arbres i vegetació que impedeix que algú pugui caure. La majoria d’aquests sistemes son dissuasoris, però molt necessaris, sobre tot en aquest cas, quan el desnivell és tan pronunciat. Des del Museu de Badalona es té preferència, per un sistema de pilars de ferro galvanitzat, amb un color fosc (el mateix material amb què es realitza la senyalització de la Ruta del Ibers), subjectats al terra amb fonaments de formigó i units entre si amb cables d’acer tensats o en el seu defecte per barres o tirants del mateix material. És un tipus de material resistent, que no trenca massa amb l’estètica del Parc Natural i que permet per les seves característiques recolzar elements museogràfics addicionals. En aquest cas la barana portarà dos cables d’acer, i els pilars s’instal·laran cada metre. Dibuix esquemàtic del sistema de baranes:

Cable o tirant d’acer

Pilar de ferro

Fonaments de formigó


50

2.3.2.2 Infraestructutures de seguretat per a el jaciment. Ens hem referit a aquest tema en l’apartat de conservació. Com ja s’ha explicat cal que el jaciment tingui una bona periodicitat de neteja i consolidació. A més s’ha d’evitar al màxim l’accés o contacte de les persones amb les estructures. Per això hem de comptar amb:

Vigilant: parlarem a l’apartat següent

Tanca: des de el Museu de Badalona s’han pres mesures canviant la porta de la tanca metàl·lica que envolta el jaciment. També s’hauria de reforçar la pròpia tanca, sobretot les parts baixes que toquen al terra, molt fàcils de desfer.

Ruta de circulació única, que no permeti trepitjar ni fer malbé cap dels elements del poblat.

Barreres: el nou vigilant ha instal·lat unes barreres (més aviat dissuasòries; a la foto), que donen una delimitació. Aquestes es podrien substituir per un material millor. En els altres trams en els quals aquesta funció delimitadora no quedi coberta per la barana , es podria seguir amb aquest sistema de filferro (més barat), però amb elements més adients, tant pel que fa al material (que no s’oxidi i faci malbé les restes), com a l’estètica que es vol aconseguir (color).

Vigilant Aquest punt també ha quedat desenvolupat a l’apartat de conservació, a partir de maig de 2008 el Museu de Badalona va contractar a una persona, per fer tasques de vigilant i de neteja del poblat ibèric del Turó d’en Boscà. En aquest sentit i constatant la bona feina realitzada per aquesta persona el tema queda en mans del Museu.


51

2.4 PROPOSTA DE MUSEALITZACIÓ 2.4.1 Guió En aquest apartat anirem seguint cadascuna de les parades de la ruta de circulació. Hem de tenir en compte que proposem una adequació suficient per poder sol·licitar la inclusió a la Ruta dels Ibers gestionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, i, per tant, estaríem parlant de la realització d’un guió per a uns suports o elements (plafons, marcadors d’informació), la realització del quals depèn de l’entrada o no a l’esmentada ruta.

0. Mirador En aquest espai, introduirem dues taules de paisatge: la primera donarà una visió de la façana marítima fins a Montjuïc, i la segona una panoràmica de l’interior amb el Puig Castellar i el Turó de les Maleses de fons. No s’inclourà text.

1. Introducció: explicació del poblat. Informació general

La Ruta dels ibers: 4“El territori ibèric estava ocupat per diferents pobles, dels quals coneixem el nom gràcies als textos dels historiadors grecs i romans. La Ruta dels Ibers inclou diferents itineraris que mostren els escenaris propis de cadascun d’aquests pobles.

Els Laietans: “Els laietans s’estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al Garraf, en els territoris que avui són les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Els autors clàssics, com Estrabó, Gai Plini o Claudi Ptolomeu, ens expliquen força detalladament la situació geogràfica d'aquest poble, però a diferència d'altres

4 Textos en cursiva, transcrits literalment de la pagina web del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Informació sobre la Ruta dels Ibers:

http://www.mac.cat/cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers


52

pobles ibers, aquí no donen cap altra element que ens permeti conèixer millor el poble laietà. La ruta del país dels laietans inclou a més la visita als poblats ibèrics de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès i de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet”

El Turó d’en Boscà o Història: Es tracta d’un assentament ibèric, d’unes 2 ha, la història del qual comença al segle IV aC, quan s’estableix a la

zona un petit nucli d’hàbitat. Més tard i a finals d’aquest mateix segle, s’estableix el sistema defensiu i s’organitza l’estructura urbana del jaciment que s’adequa a l’orografia del terreny que es troba en desnivell, construint terrasses sostingudes per murs, on es van assentar els habitatges. A partir del finals del s III aC, coincidint amb la presència romana a la Península, el poblat viu una fase de desenvolupament, abandonant-se a l’últim quart del s. II aC.

o Tipus de jaciment i urbanisme: ens trobem davant d’un jaciment que per les seves característiques constructives, estaria a cavall entre la classificació de recinte fortificat d’erola i de vessant. Els primers solen estar situats al cim d’una elevació, en una plataforma natural, la qual cosa fa que siguin de petites dimensions. El segon tipus de poblat s’assentaria a les vessants de les elevacions, i sol ser de gran extensió; amb la qual cosa el Turó d’en Boscà, és una de les poques excepcions. Pel que fa al tipus d’assentament des del punt de vista funcional, es tracta d’un nucli “de segon ordre”,entre els assentaments principals, autèntiques ciutats (per exemple Burriac, a Cabrera de Mar) i els establiments de menor entitat, que podríem qualificar com a aldees. Per sota, encara hi hauria un quart nivell d’assentaments, format per petits nuclis rurals o granges.

El medi antic: Hem d’entendre, que al s. VI aC, el paisatge o entorn mediambiental de la zona de Badalona era ben diferent als nostres dies, encara que les condicions climàtiques eren pràcticament iguals. Es pensa que la costa era en la seva major part una zona d’aiguamolls i la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari, on les naus podien fondejar i comerciar. La vegetació estava constituïda bàsicament per boscos d’alzina verge i pi, on vivia una fauna abundant (cérvols, llops, porcs senglars, diferents tipus d’aus etc...) La plana costanera que s’estenia entre el mar i la muntanya va ser molt propícia per a l’explotació agrícola, principalment cerealística.


53

La vida dels ibers al Turó d’en Boscà Economia:

Activitats primàries: els ibers laietans eren bàsicament pagesos. La seva producció es basava sobretot en els cereals, especialment en els cereals d’hivern com l’ordi vestit o el blat comú, encara que també conreaven fruiters, lleguminoses i en menor grau el lli. En quant a la ramaderia els ibers criaven sobretot ovelles i cabres, bous, porcs i també cavalls; aquests darrers eren animals de prestigi. En quant a l’obtenció de l’aigua, sabem que els ibers construïen pous i cisternes (no se n’ha trobat cap al Turó) i que construïen els seus assentaments a prop de l’aigua. En el cas del Turó la podien obtenir de les nombroses fonts de muntanya que es troben a al serralada i emmagatzemar-la en recipients ceràmics.

Activitats Secundàries: entre d’altres podem parlar de la metal·lúrgia; al poblat s’han trobat eines de ferro, aplics de bronze amb motius vegetals, una fíbula del mateix material etc... Per descomptat els ibers també realitzaven treballs d’elaboració de ceràmica i de transformació de les matèries primeres agrícoles (treball de l’espart, mòlta del gra per a l’obtenció de farina). Però potser l’activitat més ben documentada seria la tèxtil; aquesta feina era realitzada per les dones i al Turó se n’han trobat diversos testimonis com pondera (pesos de teler) o fusaioles.

Comerç: els ibers van establir relació amb els altres pobles que els envoltaven com els grecs d’Empúries o els púnics d’Eivissa i, més tard, amb els itàlics, així com amb els altres ibers. Els contactes exteriors es basaven sobretot en l’obtenció de materials de prestigi a canvi de matèries primeres. Per tant, la raó d’aquestes adquisicions s’ha de buscar en el paper que tenien aquests objectes dins de les relacions socials entre els ibers.

Societat:

Societat: l’organització social estava basada en grups gentilicis. Es pensa que els individus de més prestigi dins de les diferents famílies formaven el grup dirigent de la societat. Els símbols de prestigi es concretaven en l’utillatge del guerrer. La dona tenia un paper important en la societat ibèrica, quedant el seu estatus més lligat a la posició del grup al que pertanyia que no pas al seu gènere; participava en les activitats agrícoles i a més realitzava tasques de transformació, com l’elaboració de productes tèxtils o la mòlta del gra. Se sap, per la iconografia d’altres zones, que probablement tenia una gran importància en l’àmbit religiós.


54

Organització: A la Laietània hi havia assentaments de grans dimensions com Burriac (amb 9 ha), i molts establiments fortificats i explotacions agràries a les terres baixes. Les restes arqueològiques trobades ens suggereixen una societat basada en grups gentilicis guerrera i jerarquitzada.

Cultura: els ibers van desenvolupar una escriptura pròpia, així com sistemes de pesos i mesures. També van encunyar moneda en diversos períodes. A través de les representacions trobades a la ceràmica d’altres zones, es pensa que la música i la dansa tenien una gran importància social.

Creences: En quant a les idees religioses, tampoc en sabem gaire, ja que no ens han arribat textos que ens expliquin quines eren les seves creences, rituals funeraris o si tenien o no una casta sacerdotal. Es pot pensar que les divinitats estaven relacionades amb la natura i amb la guerra. Potser existien llocs de culte a l’aire lliure i en llocs elevats com és el cas del Mont Aguilar al NE de Badalona, on es va trobar una inscripció en llatí dedicada al culte solar. No s’ha trobat una necròpolis (o cementiri) associada al Turó, però sí coneixem la necròpolis del Turó dels Dos Pins, un dels cementiris relacionats amb l’assentament de Burriac, que ens informa sobre el ritual funerari emprat, la incineració, així com de les desigualtats socials reflectides pels aixovars de les tombes. Les necròpolis semblen estar limitades als grans assentaments (Burriac, Ullastret), i sembla que la resta d’assentaments ibèrics (aldees, nuclis de segon ordre, etc. ..) devien utilitzar altres formes d’enterrar els seus difunts, dels quals no hem trobat cap traça. L’ús del ritual funerari de cremació implica una gran dificultat a l’hora conèixer dades antropològiques d’aquest poble, tals com el tipus físic, les condicions d’alimentació i sanitàries etc...


55

2. Sistema defensiu Sistema defensiu

Muralla: Consta de dos panys de muralla, units per una estructura que s’ha interpretat com una possible torre de planta circular. La fortificació està construïda amb pedres de mida gran falcades amb pedres més petites, en sec o amb fang. El tram que es va trobar a les excavacions de 1985 i 1988, presenta un engruiximent cada 4,5 m, la qual cosa ha fet pensar als experts que constaria d’una sèrie de torres adossades. No es coneix una cronologia exacta de la construcció de la muralla, però tenint en compte que la torre rectangular, construïda a principis del segle III aC, se li adossa es pot deduir que és anterior.

Torre rectangular i escales: la torre rectangular fa 5,85 m d’amplada per 9 m de llargada i els seus murs fan 1,30 m d’amplada. Està construïda amb grans blocs de pedra millor treballats que els de la muralla. S’assenta directament a la roca, que en alguns punts va ser rebaixada per que la fonamentació s’assentés correctament. L’entrada estava situada al mur NE. Entre aquesta construcció i el pany de la muralla es conserva una escala de sis graons, que molt probablement donava accés a la torre; té 1,5 m d’amplada a la part inferior, i es va fent cada cop més estreta a mesura que es puja.

Funció: cal dir que en moltes ocasions aquest tipus de fortificació no tenia només un caràcter defensiu, sinó com a element de prestigi, servia per mostrar el poder de l’assentament davant les altres tribus.

La guerra al món ibèric

A la societat ibèrica l’aristocràcia guerrera forma el grup dirigent. Com altres pobles d’aquesta zona, els laietans desenvolupen tècniques i equipaments militars. L’armament que utilitzen és de tipus cèltic: grans escuts, espases rectilínies i cascos de ferro o bronze. Els ibers no tenien exèrcits pròpiament dits, el comandament de les tropes es donava temporalment a un cabdill durant el temps que durava el conflicte i el seu sistema d’atac era més semblant a les ràtzies o atacs per sorpresa, que no pas a la planificació militar. La infanteria formava en gran part els exèrcits; els cavalls, més que un arma de guerra, eren elements de prestigi. Malgrat això els guerrers ibèrics eren molt apreciats i van ser reclutats per romans i cartaginesos.


56

3. Trama urbana: carrers Articulació de l’urbanisme i sistema de poblament:

L’estructura del Turó és terrassada, adaptant-se a l’orografia del terreny. El poblament s'articula entorn de nuclis urbans amb funcions diverses (mercats, centres polítics i administratius etc...). Els poblats mostren una planificació urbana, necessària per aprofitar al màxim el seu territori. La gran majoria estan envoltats per un recinte emmurallat, dins del qual es localitzen els habitatges, magatzems, corrals, instal·lacions diverses etc... A l’entorn dels nuclis urbans es troben petits assentaments dedicats a tasques agrícoles.

Sistema de carrers:

Radials o longitudinals a l’eix de la muntanya: que connectaven les diferents terrasses. Eren esglaonats, i tenien com a límit les parets de les cases. En coneixem dos; un es va descobrir a la campanya del 1979 i té 2,40 m d’amplada (escales per les quals es circula durant la visita). L’altre es va trobar al 1982 i en té 2,60 m.

Transversals a l’eix de la muntanya: ubicats a les terrasses construïdes, per tenir un espai pla per caminar. Sembla que no estaven pavimentats. Només en coneixem un, que serà per on es circularà a la visita.

3. Posició estratègica del jaciment Posició estratègica del jaciment:

A la Laietània, el territori estava jerarquitzat, a partir de grans assentaments i assentaments de segon ordre (com el Turó d’en Boscà) i altres nuclis més petits. Aquesta jerarquització del territori implicava també un absolut control d’aquest; al voltant del Turó d’en Boscà, trobem altres nuclis ibèrics, també situats en turons, els quals eren visibles entre ells i a més podien dominar visualment tot el pla de Barcelona. Així, per exemple, trobem el Puig Castellar que dominava la línia costanera fins arribar a Montjuïc (que també es visible des de el Turó), el Turó de les Maleses, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles i després seguint la mateixa línia de costa, Turó de Montgat, la Cadira del Bisbe, Premià de Dalt i Burriac. Aquest jaciments formaven una mena de “cadena” visual, que implicava l’absolut control de la costa de la regió laietana. En aquest punt s’establirà la taula de paisatge que doni perspectiva dels turons de Tiana i Montgat, així com de la mar Mediterrània.


57

Vas de les naus:

Aquesta posició estratègica, ja quedava reflectida quan es va realitzar el “Vas de les naus”. En aquesta gerreta de tipus bitroncocònic, trobada a la casa excavada a la roca podem observar una decoració incisa feta abans de la cocció que representa dos vaixells grecs, un arribant i un altre allunyant-se de la costa; el mar es representa amb línies ondulades verticals. També queda representat un esboç de la línia de costa, esdevenint la primera escena marítima que ha proporcionat l’arqueologia catalana.

5. Habitatges: sistemes de construcció Casa d’una sola habitació:

Ens trobem davant una casa excavada a l’any 1979, fa 7 m de llargada per 3,50 i 4,30 m, ja que no és regular. Dins d’aquesta casa s’ha localitzat una sitja domèstica i restes d’una llarg de foc. Estava construïda amb sòcol de pedra, i probablement amb murs de tovot. No se sap com era la coberta, però es pensa que podria ser plana o d’un sol vessant. Quan es va documentar la casa a l’excavació, la porta estava tapiada.

Sistemes de construcció:

Es poden classificar en tres tipus segons el número d’habitacions (d’una, dues o tres habitacions). Per les dades de les quals es disposa, sembla que les cases no tindrien més d’un pis. Pel que fa al sistema constructiu, també cal parlar de tres tipus: les que estan construïdes en un rebaix natural de la roca, les que consten de murs de pedra i tovot i una barreja de les dues anteriors (casa excavada a la roca); el tipus més comú és el de les cases construïdes amb sòcols de pedra damunt dels quals s’aixequen parets de tovots o tàpia; aquesta s’elabora amb encofrats dins dels quals es premsa terra i calç. Només s’han localitzat dues entrades a les cases, i es troben a un lateral de la paret frontal. Si parlem dels terres, sembla que estaven fets de terra batuda, o de la pedra del rebaix realitzat a la roca. Pel que fa als sostre, aquests no s’han pogut documentar, però es pensa que serien d’un sol vessant, o més segurament, plans. Els ibers no coneixien la teula i els sostres es construïen amb embigats damunt els quals es col·loquen canyes o branques que eren cobertes amb gruixudes capes de fang barrejat amb palla. Es pensa que les cobertes i revestiments de parets, fets de fang, s’havien de reparar regularment, després de cada període de pluges intenses.


58

6. Habitatges: Casa excavada a la roca La Casa excavada a la roca

Casa excavada a la roca: excavada a l’any 1968, aquesta casa havia estat destruïda per un incendi a mitjans del s. III aC, la qual cosa va fer que es poguessin trobar els materials mobles in situ, fet, que va aportar molta informació als investigadors. L’interior d’aquesta casa estava dividit en tres habitacions, la davantera (la més gran), era la destinada a l’habitatge. Les dues del fons s’utilitzaven com a magatzems. Al centre de la primera habitació es va trobar una llar de foc i a prop de la porta, una sitja “domèstica”.

La vida domèstica:

Els ibers feien la major part de la seva vida a l’aire lliure, la casa ibèrica era un lloc de refugi i descans i també de magatzem. Es realitzaven en elles diversos treballs com moldre el gra (en aquesta casa s’han trobat dues peces de molí rotatori) o teixir (a la casa excavada a la roca s’han trobat més de 200 pondera i fusaioles); els telers es col·locaven a prop de la porta per aprofitar al màxim la llum solar i s’elaboraven peces amb llana sobretot, encara que també coneixien el lli. Normalment el rebost estava situat a l’interior de la casa i s’utilitzaven àmfores i gerres per emmagatzemar aigua, vi, oli i salaons. La vaixella està formada per diversos objectes: pots, copes, olles i plates. A la casa excavada a la roca es va trobar el vas de les naus

7. Sitges Les sitges i l’agricultura:

Les sitges eren estructures de forma ovalada excavades al terra i recobertes d’argila per impermeabilitzar-les; la conservació es basava en el tancament total de la sitja que impedís l’entrada d’oxigen i per tant la fermentació del gra. Se n’han trobat un total de sis, de les quals, tres es poden considerar d’ús domèstic o familiar mentre les altres tres que són molt més grans estan ubicades al costat de la torre i la muralla i devien se d’ús col·lectiu. Aquestes darreres van ser amortitzades al tercer quart del segle II aC. Els cereals, sobretot el blat eren primordials en la dieta ibèrica i ja al s. V aC es coneixia l’ús del molí rotatori.


59

Les sitges i el comerç

Les sitges més grans, adossades al costat de la torre servien per emmagatzemar un excedent que no estava destinat a l’ús domèstic sinó al comerç. Obtenien, així, objectes de prestigi (vi, vaixella de luxe, etc.) a canvi de matèries primeres.


60

2.4.2 Museografia Museografia dels diferents espais a càrrec del Museu de Badalona (museografia provisional)

Com ja s’ha vist amb anterioritat en l’apartat de senyalització, en el marc d’aquest projecte ens limitarem a oferir una senyalització suficient, perquè el visitant pugui realitzar la visita sense problemes. A més, i com es veurà més endavant , se li proporcionarà un tríptic i una guia per poder completar la informació de cadascun dels punts de la ruta de circulació. Proposta de senyalització:

1 i 2. EL TURÓ D’EN BOSCÀ

SISTEMA DEFENSIU 3. CARRERS 4. MIRADOR-

POSICIÓ ESTRATÈGICA

5 .LES CASES: SISTEMES DE

CONSTRUCCIÓ

6. LES CASES: LA VIDA

DOMÈSTICA

7. SITGES

S’instal·laran unes plaques direccionals assenyalant els punts de la parada, la informació dels quals, es troba al tríptic i a la guia que es proporcionaran als visitants. Cartells d’alumini retolats i envernissats de 15 x 30 cm.


61

Elements de senyalització aportats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. En aquest apartat enunciarem només els que quedarien dins del propi jaciment (excepte el mirador exterior), i per tant contindrien les informacions establertes al guió. A continuació es concretaran els continguts i elements museogràfics de cada parada de la visita.

Element d’informació general

Estructura interior de tubs de ferro galvanitzat recoberta amb planxa d’Alucobond fixada mitjançant cinta adhesiva d’alta resistència o estructura perimetral en passamà de ferro galvanitzat i safates de planxa d’acer galvanitzat fixades mitjançant cargols tipus “allen” avellanats. Tot pintat en pols i serigrafiat amb tintes de dos components.

Taula d’orientació

Planxa d’acer galvanitzat, pintat amb pols i serigrafiat amb tintes de dos components.

Element d’informació al lloc

Planxa d’acer galvanitzat, pintat amb pols i serigrafiat amb tintes de dos components. Escollirem la versió de doble tamany que ens permet incloure més informació


62

2.4.3 Proposta museogràfica: museografia dels diferents espais a càrrec del Museu d’Arqueologia de Catalunya

S’ha de tenir en compte que la museografia que es presenta a continuació és una proposta hipotètica que es presentarà com a part de la sol·licitud adreçada al MAC. La seva realització, d’aquesta manera, queda totalment supeditada a la inclusió del jaciment a la Ruta dels Ibers. Proposta:

0. Mirador

En aquest mirador situat a l’exterior del jaciment s’instal·laran dues taules de paisatge. Una amb la panoràmica de la costa i una altra amb la visió de la zona de serralada.


63

Taula Barcelona – Costa Taula Santa Coloma - Muntanya


64

1. Introducció: explicació del poblat.

En aquesta primera parada de la ruta de circulació del jaciment, es localitzarà l’element d’informació general, que contindrà informació sobre la Ruta dels Ibers i sobre la vida quotidiana a un poblat laietà.

Informació general

La vida dels ibers al Turó d’en Boscà


65

Informació general

Ruta dels Ibers: “El territori ibèric estava ocupat per diferents pobles, dels quals coneixem el nom gràcies als textos dels escriptors grecs i romans La. La Ruta dels Ibers inclou diferents itineraris que mostren els escenaris propis de cadascun d’aquests pobles.

Els Laietans: “Els laietans s’estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al Garraf, en els territoris que avui són les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Els autors clàssics, com Estrabó, Gai Plini o Claudi Ptolomeu

ens expliquen la situació geogràfica d'aquest poble, però no donen cap altra element que ens permeti conèixer millor el poble laietà. La ruta del país dels laietans inclou a més la visita als poblats ibèrics de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès i de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet”

Turó d’en Boscà: s. IV aC fins a l’últim quart del s. II aC. Es tracta d’un assentament de “segon ordre” d’unes 2 ha, situat sobre una elevació en un turó de 198 m. Es troba per tant en una posició estratègica, des de on pot dominar el Vallès i el pla de Barcelona, així com la vall del Besòs. Per les seves característiques es un dels pocs exemples que es troben a cavall entre la classificació d’assentament de cim i de vessant.

L’estructura urbana del jaciment que s’adequa a l’orografia del terreny que es troba en desnivell, construint terrasses sostingudes per murs, on es van assentar els habitatges. Posseeix un fort sistema defensiu amb torres i una muralla que envolta l’assentament.

El medi antic: Hem d’entendre, que al s. VI aC, el paisatge de Badalona era ben diferent a l’actual, encara que les condicions climàtiques eren pràcticament iguals. La costa era en la seva major part una zona d’aiguamolls i la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari.

La vegetació estava constituïda per boscos d’alzina verge i pi, on vivia una fauna abundant (cérvols, llops, porcs senglars, diferents tipus d’aus etc...) La plana costanera que s’estenia entre el mar i la muntanya va ser molt propícia per a l’explotació cerealística.

Ruta dels ibers: “El territori ibèric estava ocupat per diferents pobles, dels quals coneixem el nom gràcies als textos dels escriptors grecs i romans La. La Ruta dels Ibers inclou diferents itineraris que mostren els escenaris propis de cadascun d’aquests pobles.

Els Laietans: “Els laietans s’estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al Garraf, en els territoris que avui són les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Els autors clàssics, com Estrabó, Gai Plini o Claudi Ptolomeu

ens expliquen la situació geogràfica d'aquest poble, però no donen cap altra element que ens permeti conèixer millor el poble laietà. La ruta del país dels laietans inclou a més la visita als poblats ibèrics de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès i de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet”

Turó d’en Boscà: s. IV aC fins a l’últim quart del s. II aC. Es tracta d’un assentament de “segon ordre” d’unes 2 ha, situat sobre una elevació en un turó de 198 m. Es troba per tant en una posició estratègica, des de on pot dominar el Vallès i el pla de Barcelona, així com la vall del Besòs. Per les seves característiques es un dels pocs exemples que es troben a cavall entre la classificació d’assentament de cim i de vessant.


El medi antic: Hem d’entendre, que al s. VI aC, el paisatge de Badalona era ben diferent a l’actual, encara que les condicions climàtiques eren pràcticament iguals. La costa era en la seva major part una zona d’aiguamolls i la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari.

La vegetació estava constituïda per boscos d’alzina verge i pi, on vivia una fauna abundant (cérvols, llops, porcs senglars, diferents tipus d’aus etc...) La plana costanera que s’estenia entre el mar i la muntanya va ser molt propícia per a l’explotació cerealística.


66

La Ruta dels ibers: “El territori ibèric estava ocupat per diferents pobles, dels quals coneixem el nom gràcies als textos dels escriptors grecs i romans. La Ruta dels Ibers inclou diferents itineraris que mostren els escenaris propis de cadascun d’aquests pobles.

Els Laietans: “Els laietans s’estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al Garraf, en els territoris que avui són les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Els autors clàssics, com Estrabó, Gai Plini o Claudi Ptolomeu ens expliquen la situació geogràfica d'aquest poble, però no donen cap altra element que ens permeti conèixer millor el poble laietà. La ruta del país dels laietans inclou a més la visita als poblats ibèrics de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès i de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet”

Turó d’en Boscà : s. IV aC fins a l’últim quart del s. II aC. Es tracta d’un assentament d’unes 2 ha, situat sobre una elevació en un turó de 198 m. Es troba per tant en una posició estratègica, des de on pot dominar el Vallès i el Pla de Barcelona, així com la vall del Besòs. Per les seves característiques es un dels pocs exemples que es troben a cavall entre la classificació d’assentament de cim i de vessant.


El medi antic: hem d’entendre, que al s. VI aC, el paisatge de Badalona era ben diferent a l’actual, encara que les condicions climàtiques eren pràcticament iguals. La costa era en la seva major part una zona d’aiguamolls i la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari. La vegetació estava constituïda per boscos d’alzina verge i pi, on vivia una fauna abundant (cérvols, llops, porcs senglars, diferents tipus d’aus etc...) La plana costanera que s’estenia entre el mar i la muntanya va ser molt propícia per a l’explotació cerealística.


67

Vas de les naus : Gerreta de tipus bitroncocònic, trobada a la casa excavada a la roca. La importància de la peça està en el fet que podem observar una decoració incisa feta abans de la cocció que representa dos vaixells grecs, un arribant i un altre allunyant-se de la costa; el mar es representa amb línies ondulades verticals. També queda representat un esboç de la línia de costa, esdevenint la primera escena marítima que ha proporcionat l’arqueologia catalana

Mapa de situació dels pobles ibèrics del nord.

Planta del Turó d’en Boscà s. III aC.


68

La vida dels ibers al Turó d’en Boscà

1. COM VIVIEN ELS IBERS DEL TURÓ D’EN BOSCÀ?

L’agricultura i la rama deria: els iber s laietans eren bàsica ment pagesos. La seva producció es basava sobre tot en els cereals

d’hivern com l’or di o el blat, encara que també conreaven

fruiters, llegumi noses i en menor grau el lli. En quant a la ramaderia els iber s criaven sobre tot ovelle s i cabres , bous, porcs

i també cavalls;aquests darrers eren ani mals de prestigi. En quant a l’obte nció de l’aigua, sabe m que els ibers construïen pous i cisternes (no s’ha trobat cap al Turó) i que construïen els

seus assenta ments a prop de l’aigua. E n el cas del Turó la podien obtenir de les nombr oses fonts de muntanya que es troben a al serralada i emmagatzemar -la en re cipients ceràmi cs.

Les manufactur es: e ntre d’altres pode m parlar de la metal·lúrgia;

al poblat s’han trobat ei nes de ferro, a plics de bronze, una fíbula del matei x material etc... El s ibers ta mbé realitzaven treballs d’elabora ció de cerà mica i de transfor mació de les matèries

primeres agrícole s. Però potser l’activitat mé s be n documentada seria la tèxtil; realitzada per le s dones se n’ han trobat diversos testimonis com pondera (pe sos de teler) o fusai oles.

Comerç: els ibers van e stablir relació a mb els altres poble s que el s

envoltaven com els grecs d’E mpúries o els púnics d’Eivissa i, mé s

tard, amb els itàlics, ai xí com a mb els altres iber s. Els contacte s exteriors, e s basaven sobr e tot en l’obtenció de materials de prestigi a canvi de matèries primere s. Per tant, la raó d’a queste s

adquisi cions s’ha de buscar en el pa per que tenie n aquest s objecte s dins de les relaci ons socials entre els ibers .

Societat: la organitza ció social estava

basada en gr ups gentilicis . Els individus de mé s prestigi dins de le s diferents

famílies for maven el gr up dirige nt de la societat. Els sí mbols de prestigi es concretaven en l’ utillatge del guerrer. La dona, tenia un paper important e n la societat i bèrica, quedant el seu estatus

més lligat a la posici ó del grup al que pertanyia que no pas al seu gè nere; en les activitats agrícoles i a més realitzava

tasques de transfor ma ció, com l’elaboraci ó de producte s tèxtils. Se sap, per la iconogra fia d’altres zone s, tenia

una gran importància en l’àmbit religiós.

A la Laietània hi havia assenta ments de grans dime nsions com Burriac i molts establime nts fortifi cats i e xpl otacions agràries a les terres baixes.

Creences: En quant a les ide es religioses, no ens han arri bat textos que ens e xpliquin

quines eren les seves creences i rituals funeraris o si tenien o no una casta sacerdotal. Es pot pensar que le s divinitats estaven relacionade s amb la nat ura i amb la

guerra. Potser e xistien llocs de culte a l’aire

lliure i en indrets elevats com el M ont Aguilar al NE de Badalona. No s’ha trobat una necr òpoli s associa da al Turó, però sí

conei xe m la ne cròpolis del Turó dels D os

Pins, un dels cementiris relacionats amb l’assentament de Burriac, que ens infor ma

sobre el ritual funerari emprat, la incinera ció, ai xí com de le s desigualtats

socials re flectide s pels aixovars de les tombe s. Les necròpolis se mblen estar

limitades als grans asse ntame nts, la resta d’assenta ments i bèrics devien utilitzar altres formes d’e nterrar els seus di funts, dels quals no he m trobat ca p traça.

1. COM VIVIEN ELS IBERS DEL TURÓ D’EN BOSCÀ?

L’agricultura i la rama deria: els iber s laietans eren bàsica ment pagesos. La seva producció es basava sobre tot en els cereals

d’hivern com l’or di o el blat, encara que també conreaven

fruiters, llegumi noses i en menor grau el lli. En quant a la ramaderia els iber s criaven sobre tot ovelle s i cabres , bous, porcs

i també cavalls;aquests darrers eren ani mals de prestigi. En quant a l’obte nció de l’aigua, sabe m que els ibers construïen pous i cisternes (no s’ha trobat cap al Turó) i que construïen els

seus assenta ments a prop de l’aigua. E n el cas del Turó la podien obtenir de les nombr oses fonts de muntanya que es troben a al serralada i emmagatzemar -la en re cipients ceràmi cs.

Les manufactur es: e ntre d’altres pode m parlar de la metal·lúrgia;

al poblat s’han trobat ei nes de ferro, a plics de bronze, una fíbula del matei x material etc... El s ibers ta mbé realitzaven treballs d’elabora ció de cerà mica i de transfor mació de les matèries

primeres agrícole s. Però potser l’activitat mé s be n documentada seria la tèxtil; realitzada per le s dones se n’ han trobat diversos testimonis com pondera (pe sos de teler) o fusai oles.

Comerç: els ibers van e stablir relació a mb els altres poble s que el s

envoltaven com els grecs d’E mpúries o els púnics d’Eivissa i, mé s

tard, amb els itàlics, ai xí com a mb els altres iber s. Els contacte s exteriors, e s basaven sobr e tot en l’obtenció de materials de prestigi a canvi de matèries primere s. Per tant, la raó d’a queste s

adquisi cions s’ha de buscar en el pa per que tenie n aquest s objecte s dins de les relaci ons socials entre els ibers .

Cultura : els ibers van dese nvolupar una escriptura pr òpia, així com sistemes de pesos i mesures . També van encunyar mone da en

diversos perí odes. A través de les representaci ons tro bades a la ceràmi ca d’a questa zona , es pensa que la músi ca i la da nsa tenie n

una gran importància social.

Cultura : els ibers van dese nvolupar una escriptura pr òpia, així com sistemes de pesos i mesures . També van encunyar mone da en

diversos perí odes. A través de les representaci ons tro bades a la ceràmi ca d’a questa zona , es pensa que la músi ca i la da nsa tenie n una gran importància social.

Societat: la organitza ció social estava

basada en gr ups gentilicis . Els individus de mé s prestigi dins de le s diferents

famílies for maven el gr up dirige nt de la societat. Els sí mbols de prestigi es concretaven en l’ utillatge del guerrer. La dona, tenia un paper important e n la societat i bèrica, quedant el seu estatus

més lligat a la posici ó del grup al que pertanyia que no pas al seu gè nere; en les activitats agrícoles i a més realitzava

tasques de transfor ma ció, com l’elaboraci ó de producte s tèxtils. Se sap, per la iconogra fia d’altres zone s, tenia

una gran importància en l’àmbit religiós.

A la Laietània hi havia assenta ments de grans dime nsions com Burriac i molts establime nts fortifi cats i e xpl otacions agràries a les terres baixes.

Creences: En quant a les ide es religioses, no ens han arri bat textos que ens e xpliquin

quines eren les seves creences i rituals funeraris o si tenien o no una casta sacerdotal. Es pot pensar que le s divinitats estaven relacionade s amb la nat ura i amb la

guerra. Potser e xistien llocs de culte a l’aire

lliure i en indrets elevats com el M ont Aguilar al NE de Badalona. No s’ha trobat una necr òpoli s associa da al Turó, però sí

conei xe m la ne cròpolis del Turó dels D os

Pins, un dels cementiris relacionats amb l’assentament de Burriac, que ens infor ma

sobre el ritual funerari emprat, la incinera ció, ai xí com de le s desigualtats

socials re flectide s pels aixovars de les tombe s. Les necròpolis se mblen estar

limitades als grans asse ntame nts, la resta d’assenta ments i bèrics devien utilitzar altres formes d’e nterrar els seus di funts, dels quals no he m trobat ca p traça.


69

Les manufactures: entre d’altres podem parlar de

la metal·lúrgia; al poblat s’han trobat eines de ferro, aplics de bronze, una fíbula del mateix material etc... Els ibers també realitzaven treballs d’elaboració de ceràmica i de transformació de les matèries primeres agrícoles. Però potser l’activitat més ben documentada seria la tèxtil; realitzada per les dones se n’han trobat diversos testimonis com pondera (pesos de teler) o fusaioles. Tres objectes de bronze trobats al Turó: aplic, fíbula i agulla

L’agricultura i la ramaderia: els ibers laietans eren

bàsicament pagesos. La seva producció es basava sobre tot en els cereals d’hivern com l’ordi o el blat, encara que també conreaven fruiters, lleguminoses i en menor grau el lli. En quant a la ramaderia els ibers criaven sobretot ovelles i cabres, bous, porcs i també cavalls; aquests darrers eren animals de prestigi. En quant a l’obtenció de l’aigua, sabem que els ibers construïen pous i cisternes (no s’ha trobat cap al Turó) i que construïen els seus assentaments a prop de l’aigua. En el cas del Turó la podien obtenir de les nombroses fonts de muntanya que es troben a al serralada i emmagatzemar-la en recipients ceràmics. Fanga de ferro trobada al Turó. Aquest estri servia per diverses tasques entre elles, remoure la terra.


70

Comerç: els ibers van establir relació amb els altres

pobles que els envoltaven com els grecs d’Empúries o els púnics d’Eivissa i, més tard, amb els itàlics, així com amb els altres ibers. Els contactes exteriors, es basaven sobretot en l’obtenció de materials de prestigi a canvi de matèries primeres. Per tant, la raó d’aquestes adquisicions s’ha de buscar en el paper que tenien aquests objectes dins de les relacions socials entre els ibers. Ungüentari de ceràmica de vernís negre trobat al Turó. Aquesta peça procedia de Cartago. Llàntia hel·lenística també trobada en aquest jaciment. Les dues peces es poden veure al Museu de Badalona

Societat: L’organització social estava basada en grups gentilicis. Els individus de més prestigi dins de les diferents famílies formaven el grup dirigent de la societat. Els símbols de prestigi es concretaven en l’utillatge del guerrer. La dona tenia un paper important en la societat ibèrica, quedant el seu estatus més lligat a la posició del grup al que pertanyia que no pas al seu gènere; participava en les activitats agrícoles i a més realitzava tasques de transformació, com l’elaboració de productes tèxtils. Se sap, per la iconografia d’altres zones, tenia una gran importància en l’àmbit religiós.


71

Cultura: els ibers van desenvolupar una escriptura

pròpia, així com sistemes de pesos i mesures. També van encunyar moneda en diversos períodes. A través de les representacions trobades a la ceràmica d’aquesta zona, es pensa que la música i la dansa tenien una gran importància social.

Sistema d’alfabet dels Ibers del nord

Uncia: moneda de bronze

Creences: En quant a les idees religioses, no ens han arribat textos que ens expliquin quines eren les seves creences i rituals funeraris o si tenien o no una casta sacerdotal. Es pot pensar que les divinitats estaven relacionades amb la natura i amb la guerra. Potser existien llocs de culte a l’aire lliure i en indrets elevats com el Mont Aguilar al NE de Badalona. No s’ha trobat una necròpolis associada al Turó, però sí coneixem la necròpolis del Turó dels Dos Pins, un dels cementiris relacionats amb l’assentament de Burriac, que ens informa sobre el ritual funerari emprat, la incineració, així com de les desigualtats socials reflectides pels aixovars de les tombes. Les necròpolis semblen estar limitades als grans assentaments. La resta d’assentaments ibèrics devien utilitzar altres formes d’enterrar els seus difunts, dels quals no hem trobat cap traça.


72

2. Sistema defensiu

Text

Imatge


73

2. SISTEMA DEFENSIU

Sistema defensiu Muralla: Consta de dos panys de muralla, units una possible torre de planta circular. La muralla està construïda amb pedres de mida gran falcades amb pedres més petites, en sec o amb fang. La muralla presenta un engruiximent cada 4,5 m, la qual cosa ha fet pensar que constaria d’una sèrie torres. No es coneix una cronologia exacta de la construcció però es pensa que és anterior segle III aC. Torre rectangular i escales: la torre fa 5,85 x 9 m i els seus murs fan 1,30 m d’amplada. Està construïda amb grans blocs de pedra millor treballats que els de la muralla. S’assenta directament a la roca, que en alguns punts va ser rebaixada. L’entrada estava situada al NE. Entre aquesta construcció i el pany de la muralla es conserva una escala de sis graons, que donava accés a la torre; té 1,5 m d’amplada a la part inferior,i es va fent cada cop més estreta a mesura que es puja. Funció: cal dir que en moltes ocasions aquest tipus de fortificació no tenia només un caràcter defensiu, sinó com a element de prestigi.

La guerra al món ibèric A la societat ibèrica l’aristocràcia guerrera formava el grup dirigent. Com altres pobles d’aquesta zona, els laietans van desenvolupar tècniques i equipaments militars. L’armament que utilitzaven era de tipus cèltic: grans escuts, espases rectilínies i cascos de ferro o bronze. Els ibers no tenien exèrcits pròpiament dits, el comandament de les tropes es donava temporalment a un cabdill durant el temps que durava el conflicte (normalment en els períodes d’estiu) i el seu sistema d’atac era més semblant a les ràtzies o atacs per sorpresa, que no pas a la planificació militar. La infanteria formava en gran part els exèrcits; els cavalls, més que un arma de guerra, eren elements de prestigi. Malgrat això els guerrers ibèrics eren molt apreciats i van ser reclutats per romans i cartaginesos.


74

PLANTA I RECONSTRUCCIÓ DEL ARMAMENT DE TIPUS CÈLTIC SISTEMA DEFENSIU


75

3. Trama urbana: carrers

Text

Imatge


76

3. TRAMA URBANA: Carrers

Articulació de l’urbanisme i sistema de poblament:

L’estructura del Turó és terrassada, adaptant-se a l’orografia del terreny. El poblament s'articula entorn de nuclis urbans amb funcions diverses (mercats, centres polítics i administratius etc...). Els poblats mostren una planificació urbana, necessària per aprofitar al màxim el seu territori. La gran majoria, formen un recinte envoltat de muralles, dins del qual es localitzen els habitatges, magatzems, corrals, instal·lacions diverses etc... A l’entorn dels nuclis urbans es troben petits assentaments dedicats a tasques agrícoles.

Sistema de carrers:

Radials o longitudinals: que connectaven les diferents terrasses. Eren esglaonats, i tenien com a límit les parets de les cases. En coneixem dos; un es va descobrir a la campanya del 1979 i té 2,40 m d’amplada (escales per les quals es circula durant la visita). L’altre es va trobar al 1982 i en té 2,60 m. Transversals a l’eix de la muntanya: ubicats a les terrasses construïdes, per tenir un espai pla per caminar. Sembla que no estaven pavimentats. Només en coneixem un, que serà per on es circularà a la visita.


77

RECONSTRUCCIÓ DE LA PART ALTA DEL JACIMENT

Camins longitudinals (escales)

Camins transversals


78

4. Posició estratègica del jaciment


79

4. POSICIÓ ESTRATÈGICA DEL JACIMENT

A la Laietània, el territori estava jerarquitzat, a partir de grans assentaments, assentaments de segon ordre (com el Turó) i altres nuclis més petits dedicats a l’ agricultura. Al voltant del Turó, trobem altres nuclis, també situats en turons, els quals eren visibles entre ells i a més podien dominar visualment tot el pla de Barcelona. Així, per exemple, trobem el Puig Castellar que dominava la línia costanera fins arribar a Montjuïc, el Turó de les Maleses, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles i després seguint la mateixa línia de costa, Turó de Montgat, la Cadira del Bisbe, Premià de Dalt i Burriac. Aquests jaciments formaven una mena de “cadena” visual, que implicava l’absolut control de la costa de la regió laietana.


80

5. Habitatges: sistemes de construcció

Text

Imatge


81

5. HABITATGES: sistemes de construcció

Casa d’una sola habitació:

Ens trobem davant una casa excavada a l’any 1979; fa 7 m de llargada per 3,50 i 4,30 m, ja que no és regular. Dins d’aquesta casa s’ha localitzat una sitja domèstica i restes d’una llarg de foc. Estava construïda amb sòcol de pedra, i probablement amb murs de tovot. No se sap com era la coberta, però es pensa que podria ser plana o d’un sol vessant. Quan es va documentar la casa a l’excavació, la porta estava tapiada.

Sistemes de construcció: Es poden classificar en tres tipus segons el nombre d’habitacions (d’una, dues o tres). Sembla que les cases no tindrien més d’un pis. Pel que fa al sistema constructiu, també cal parlar de tres tipus: les que estan construïdes en un rebaix de la roca, les que consten de murs de pedra i tovot i una barreja de les dues anteriors; el tipus més comú és el de les construïdes amb sòcols de pedra damunt dels quals s’aixequen parets de tovots o tàpia, aquesta s’elabora amb encofrats dins dels quals es premsa terra i calç. Les entrades a les cases, es troben a un lateral de la paret frontal. Els terres estaven fets de terra batuda, o de la pedra del rebaix a la roca. Els sostres no s’han pogut documentar, però es pensa que serien d’un sol vessant, o més segurament, plans; els ibers no coneixien la teula i els construïen amb embigats damunt els quals es col·locaven canyes o branques que eren cobertes amb gruixudes capes de fang barrejat amb palla. Es pensa que les cobertes i revestiments de paret s’havien de refer regularment, després de cada període de pluges.


82

PLANTA I RECONSTRUCCIÓ DE LA SISTEMA CONSTRUCTIU CASA D’UNA HABITACIÓ


83

6. Habitatges: Casa excavada a la roca

Text

Imatge


84

6. HABITATGES: la vida domèstica

La Casa excavada a la roca Excavada a l’any 1968, aquesta casa havia estat destruïda per un incendi a mitjans del s. III aC, la qual cosa va fer que es poguessin trobar els materials mobles in situ, fet, que va aportar molta informació als investigadors. L’interior d’aquesta casa estava dividit en tres habitacions, la davantera (la més gran), era la destinada a l’habitatge. Les dues del fons s’utilitzaven com a magatzems. Al centre de la primera habitació es va trobar una llar de foc i a prop de la porta, una sitja “domèstica”.

La vida domèstica: Els ibers feien la major part de la seva vida a l’aire lliure, la casa ibèrica era un lloc de refugi i descans i també de magatzem. Es realitzaven en elles diversos treballs com moldre el gra (en aquesta casa s’han trobat dues peces de molí rotatori) o teixir (a la casa excavada a la roca s’han trobat més de 200 pondera i fusaioles); els telers es col·locaven a prop de la porta per aprofitar al màxim la llum solar i s’elaboraven peces amb llana sobretot, encara que també coneixien el lli. Normalment el rebost estava situat a l’interior de la casa i s’utilitzaven àmfores i gerres per emmagatzemar aigua, vi, oli i salaons. La vaixella està formada per diversos objectes: pots, copes, olles i plates. A la casa excavada a la roca es va trobar el vas de les naus


85

PLANTA I RECONSTRUCCIÓ DE LA RECONSTRUCCIÓ D’UN TELER CASA EXCAVADA A LA ROCA VERTICAL


86

7. Sitges

Text

Imatge


87

7. SITGES: agricultura i comerç

Les sitges i l’agricultura: Les sitges eren estructures de forma ovalada excavades al terra i recobertes d’argila per impermeabilitzar-les; la conservació es basava en el tancament total de la sitja que impedís l’entrada d’oxigen i per tant la fermentació del gra. S’han trobat un total de sis, de les quals, tres es poden considerar d’ús domèstic o familiar mentre que les altres tres són molt més grans i estan ubicades al costat de la torre i la muralla. Aquestes darreres van ser amortitzades al tercer quart del segle II aC. Els cereals, sobretot el blat eren primordials en la dieta ibèrica i ja al s. V aC es coneixia l’ús del molí rotatori.

Les sitges i el comerç: Les sitges més grans, adossades al costat de la torre servien per emmagatzemar un excedent que no estava destinat a l’ús domèstic sinó al comerç. Obtenien, així, objectes de prestigi a canvi de matèries primeres.


88

UTILITZACIÓ DE LES SITGES FUNCIONAMENT D’UN MOLÍ ROTATORI


89

3. DIFUSIÓ


90

3.1 DIFUSIÓ 3.1.1 Tipus de visita Tipus de visita Perquè la visita s’adeqüi a les necessitats dels visitants i a les possibilitats del Museu de Badalona ha de complir les següents condicions:

Horaris fixes d’obertura Aquest és un dels requisits principals que es demanen des de el Museu d’Arqueologia de Catalunya per poder accedir a la Ruta dels Ibers. En aquest cas i atenent a les possibilitats de Museu i del jaciment serà:

o Entrada lliure: diumenges de 10 a 14h o Visites guiades i escolars: s’establirà la possibilitat de visites guiades fora de l’horari establert prèvia reserva

Preu de l’entrada L’entrada al jaciment serà gratuïta

Ruta única de circulació Aquest aspecte ja ha estat comentat. S’establirà un recorregut de sentit únic que faciliti la comprensió del jaciment i permeti la seguretat tant del visitant com de les restes

Visita prèvia al Museu Des de la pàgina web i els diferents mitjans de difusió es farà el suggeriment de visitar primer el Museu de Badalona i així poder veure l’exposició permanent i aconseguir el material informatiu que ens faciliti seguir la ruta. Aquesta primera parada quedaria dins de la ruta que ha de seguir el visitant, ja que les línies d’autobús que arriben al jaciment passen per la porta del Museu.


91

3.1.2 Publicacions Publicacions provisionals Com ja s’ha comentat en un principi, la inclusió a la Ruta dels Ibers implica un finançament de les publicacions associades. De totes maneres, i entenent el caràcter hipotètic d’aquesta possibilitat, és necessari crear unes publicacions pròpies que ajudin al visitant a entendre el jaciment i per altra banda el facin molt més atractiu en quant a continguts de cara a fer la proposta al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquestes publicacions consistiran en:

Guia: petita guia d’unes vint pàgines que seguirà el disseny d’altres realitzades pel Museu de Badalona com “La Cuina en l’època romana”, de 15 x 10,5 cm i a tot color. En aquesta guia destacaran aspectes complementaris als que es puguin trobar al jaciment, com temes de la vida quotidiana o curiositats. Aquesta guia es donarà de manera gratuïta a les persones que concertin una visita guiada i les que la facin pel seu compte la podran adquirir al Museu o al mateix jaciment (a la persona responsable d’obrir les portes).

Tríptic: donarà la informació bàsica del jaciment, amb la ruta a seguir i els punts més importants de la visita, així com els accessos, transports, horaris, activitats etc... Aquest tríptic s’entregarà al públic en el moment de la visita, per la persona encarregada d’obrir les portes (en aquest cas serà el vigilant contractat pel Museu de Badalona).


92

Publicacions a càrrec del Museu Arqueològic de Catalunya Una vegada dins la Ruta del Ibers, el Museu d’Arqueologia de Catalunya s’encarrega de: Comunicació

Tots els promocionals de la ruta

Tots els tríptics o guies de la ruta (tríptic “Benvinguts”)

Primera edició dels promocionals del jaciment

Primera edició dels tríptics del jaciment

Guia del jaciment (no en tots els casos; depèn del compromís de redactar-la per part del Museu corresponent i del pressupost de que disposi el MAC en aquell moment)

Didàctica:

Obsequis del cap de setmana iber: activitat anual que es celebra en els jaciments de la ruta, i en la qual es realitzen diverses activitats de reconstrucció històrica.

Material del crèdit variable de síntesi que s’ofereix des de el MAC per a secundària, sobre la Ruta dels Ibers.

Tríptic “ Benvinguts”corresponent al jaciment de Puig Castellar


93

D’esquerra a dreta: promocional de la Ruta, promocional corresponent a Puig Castellar, Guia de la Ruta dels Ibers i material didàctic proporcionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.


94

3.1.3 Web Web del Museu de Badalona http://www.museubdn.es/ Dins de la web del propi museu es pot publicitar el Turó i donar les indicacions pertinents per a la visita. Per això, caldria modificar els següents aspectes de la web:

Història i continguts: En aquest apartat es podria ressaltar de manera més evident la història anterior als romans que en aquests moments queda una mica oblidada.

Visites virtuals: Es podria plantejar incloure la visita virtual al jaciment, al igual que ja existeixen la visita virtual al Museu i a la fàbrica d’Anís del Mono, realitzada a través de fotografies amb el programa Live Picture.

Visites al patrimoni històric En aquesta secció el Museu ja ha inclòs el Turó d’en Boscà, però es podria ampliar la informació incloent el suggeriment de la visita prèvia al Museu per a recollir la informació necessària per a fer la visita.

Agenda d’activitats Una vegada establertes les activitats a realitzar al jaciment, aquest seria l’espai propici per publicitar-les.

Notícies S’haurien d’incloure les notícies que es referissin al Turó d’en Boscà

Horaris i adreça En aquests moments podem trobar l’horari i l‘adreça del Museu, s’hauria d’afegir, per tant, l’horari i l’adreça del jaciment.

Botiga En aquests moments ja es venen publicacions relacionades amb el ibers, però potser es podria plantejar la possibilitat de vendre també algun objecte amb aquesta temàtica, com per exemple reproduccions de peces, sobretot tenint en compte que el Museu té una peça tan emblemàtica com el Vas de les Naus.

http://www.museubdn.es/


95

Web del Museu d’Arqueologia de Catalunya http://www.mac.cat/ En el cas d’entrar dins de la Ruta dels Ibers, el Museu d’Arqueologia de Catalunya hauria d’incloure dins de la secció dedicada a aquesta tota la informació referent al Turó d’en Boscà, dins de l’apartat dedicat a la tribu dels laietans: Jaciment ibèric del Turó d’en Boscà El jaciment del Turó d’en Boscà es troba al barri de Pomar a Badalona. Es tracta d’un poblat ibèric, la història del qual comença cap al segle IV aC, quan s’estableix a la zona un petit nucli d’hàbitat. Més tard i a finals d’aquest mateix segle, s’estableix el sistema defensiu i s’organitza l’estructura urbana del jaciment que s’adequa a l’orografia del terreny. A partir del finals del s. III aC, coincidint amb la presència romana a la Península, el poblat viu una fase de desenvolupament, abandonant-se a l’últim quart del s. II aC. Turó d’en Boscà Accés: es pot accedir per dues vies: la primera seria la carretera de la Conreria, desviant-se després cap a la carretera de Can Ruti, i la segona la carretera de Canyet, direcció cap la residència sanitària Germans Trias i Pujol (més coneguda com Can Ruti). Actualment no es pot accedir en cotxe fins el jaciment i s’han de pujar a peu els últims 30 metres fins arribar al Turó. Pel que fa al transport públic, varies línies de l’empresa d’autobusos TUGSAL, arriben fins al mateix punt (B19, B26, B27, B24) podent-se agafar des de la mateixa porta del Museu de Badalona Horaris: diumenges de 10 a 14 h Museu Pl. Assemblea de Catalunya, 1 08911 Badalona Tel. 93 384 17 50 Fax 93 384 16 62 Correu electrònic: [email protected] Web: www.museubdn.es

http://www.mac.cat/

mailto:[email protected]

http://www.museubdn.es/


96

Xarxes socials Cal aprofitar totes les eines que ens ofereixen les noves tecnologies; en els últims temps les anomenades xarxes socials han experimentat un gran èxit com a mitjans de comunicació i per aquest motiu es fa la següent proposta:

Creació d’un perfil de FACEBOOK a nom del Turó: Aquesta tasca es podria realitzar des de el mateix Turó amb aportacions fotogràfiques dels visitants. Aquesta experiència ja s’ha implantat amb èxit a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i en altres jaciments com el de Ca n’Oliver http://ca-es.facebook.com/pages/Poblat-Iberic-de-Ca-nOliver-a-Cerdanyola/48235023478 Turó: http://www.facebook.com/pages/Badalona-Spain/Turo-den-Bosca/80680007678

Creació d’un Blog http://turodenbosca.blogspot.com

http://ca-es.facebook.com/pages/Poblat-Iberic-de-Ca-nOliver-a-Cerdanyola/48235023478

http://www.facebook.com/pages/Badalona-Spain/Turo-den-Bosca/80680007678

http://turodenbosca.blogspot.com


97

Altres

La informació relacionada amb el Turó es podria difondre per altres mitjans relacionats amb Internet:

Pàgina del Centre Excursionista de Badalona: http://www.cebadalona.org/ En aquesta pàgina es podria promocionar el Turó com a parada dins de les Rutes realitzades per la Serralada de Marina, establint avantatges pels socis del centre, com descomptes en les visites guiades en grup.

Altres pàgines web: o Ajuntament de Badalona:

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/muntanya/serralada.html Encara que en aquest enllaç sobre les rutes de la Serralada de Marina es cita el Turó d’en Boscà, es podria demanar a l’ajuntament que afegís la informació d’horaris i activitats del jaciment.

o Altres webs turístiques: http://www.arqueotur.org/ Pàgina de turisme arqueològic dedicada a afavorir l’accessibilitat a aquest tipus de patrimoni.

http://www.cebadalona.org/

http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/muntanya/serralada.html

http://www.arqueotur.org/


98

3.1.4 Inclusió en la ruta dels ibers Utilitat i conveniència de la inclusió a la ruta. http://www.mac.cat/cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers La Ruta dels Ibers és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics de Catalunya, així com els pobles que els habitaven. Com ja hem vist pot ser un mitjà de difusió molt important, ja que pot fer entrar al jaciment en una xarxa d’informació molt més gran que la que podria assolir per si mateix. A més, els avantatges no es queden només en aquest increment de la difusió, sinó que impliquen el finançament d’una sèrie d’elements, que, el Museu de Badalona no podria proposar dins de l’àmbit de la seva gestió com a museu local dedicat pricipalment a les restes romanes. Aquests són la senyalització complerta de l’assentament i les publicacions que se’n derivin de la seva difusió. Es pot afegir que al ser un projecte de caire turístic, també es difonen la resta d’equipaments que es poden trobar al voltant del jaciment ja siguin museus, rutes, restaurants etc... La utilitat d’aquest projecte no només és en el sentit del que pugui obtenir el Turó per part del Museu d’Arqueologia de Catalunya, sinó que és una proposta de dos sentits en la que la Ruta va guanyant en informació i completant la visió que dels pobles ibèrics del Nord és té. Així doncs, amb l’entrada del Turó d’en Boscà, s’està contribuint al major coneixement de la tribu dels Laietans, tant pel que fa a l’urbanisme com als aspectes de la vida quotidiana o a les relacions que hi havia entre els diferents assentaments; completant d’aquesta manera la visió global d’aquest poble cada vegada més.

http://www.mac.cat/cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers


99

3.2 DIDÀCTICA

3.2.1 Activitats En aquesta secció intentarem incloure aquelles activitats indispensables per al funcionament del jaciment, però també altres que estan funcionant en altres assentaments i algunes que sorgeixin de la pròpia naturalesa de les restes del Turó.

Visites guiades Es refereix bàsicament a les visites concertades, dirigides a un públic adult o familiar. Amb reserva prèvia.

Visites escolars A partir d’un dossier didàctic, els nens podran fer una visita i aprendre tot el que cal saber sobre els antics habitants del Turó. Amb reserva prèvia.

Sóc arqueòleg! Aquesta experiència, ja s’ha dut a terme en altres jaciments com Ca n’Oliver. Es tracta d’un joc de pistes per a nens entre 8 i 12 anys, per descobrir el món de l’arqueologia. Es faria en unes dates concretes i l’accés seria lliure. També estaria disponible per a escoles que volguessin fer una visita amb una orientació lúdica.

Ens vestim d’ibers En aquest taller, els nens s’afegeixen a la tradició que existeix al Museu de Badalona de realitzar activitats de reconstrucció històrica. També es realitza en altres jaciments. Es tracta d’un taller d’indumentària i joc de disfresses per a nens de 6 a 10 anys. Es faria en unes dates concretes i l’accés seria lliure. També estaria disponible, per a escoles que volguessin fer una visita amb una orientació lúdica.


100

Descobrir els poblats laietans En aquest cas, el Turó d’en Boscà s’afegiria a l’activitat que es realitza en diversos assentaments, i que consta d’una visita guiada i joc de comunicació amb miralls entre els diferents poblats. Està dirigida a un públic familiar i es realitzaria d’acord amb e ls altres jaciments.

A vista d’iber Taller que es fixa en els tret central dels discurs museològic del jaciment. Consta d’una visita guiada i joc de localització de diferents ítems del paisatge com turons, edificis singulars, accidents geogràfics etc... Incidiria en el paper del jaciment com a mirador i seria una activitat pròpia del Turó d’en Boscà. Dirigit a un públic escolar amb reserva prèvia. A partir de 8 anys.

Cap de setmana ibèric

Es tracta d’un cap de setmana a l’any (primer cap de setmana d’octubre) en el qual es realitzen diverses activitats culturals als

principals jaciments ibers de Catalunya. En definitiva es tractaria d’afegir-se a aquesta iniciativa que inclou activitats infantils,

tallers d'arqueologia, animacions històriques, conferències i degustacions entre d’altres. Implicaria obrir tot el cap de setmana

d’activitats i estaria dirigit a tots els públics.


101

3.2.2 Publicacions i eines didàctiques Publicacions i eines didàctiques adaptades a la ruta Una vegada més ressaltarem el fet que totes les publicacions didàctiques referents a la Ruta dels Ibers són proporcionades pel MAC una vegada el jaciment passa a formar part d’aquesta. Els materials que ofereix són:

Crèdit variable d’ampliació de La Ruta dels Ibers

Crèdit variable de secundària de l’àrea de ciències socials per treballar la cultura ibèrica a Catalunya, a partir dels principals

jaciments arqueològics del nostre país. Inclou llibre del professor i de l’alumne.

Materials del Cap de Setmana Ibèric

Inclou diferents obsequis com una carpeta amb material didàctic o un llibre d’enganxines.

A més el MAC ofereix també altres materials en préstec:

Maletes didàctiques El MAC ofereix, en qualitat de préstec, una sèrie de maletes didàctiques que recullen una sèrie de reproduccions d'objectes museístics, oferint tot un seguit de possibilitats i suggeriments per treballar. Cada maleta serveix per aprofundir en un tema concret; en aquest cas, Els ibers: avenços tècnics i culturals, que conté: reproduccions de peces, fitxa tècnica de cadascuna de les peces reproduïdes, dibuix d'un poblat ibèric, dibuix d'un vestit ibèric, El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica diapositives amb guió explicatiu i el dossier Món ibèric. El servei de préstec és gratuït


102

Publicacions i eines didàctiques pròpies El Museu de Badalona ja compta amb un dossier didàctic sobre el Turó d’en Boscà; aquest dossier consta de dues parts: la primera és informativa i es basa en la lectura dels continguts i l’observació del jaciment i de l’exposició permanent del Museu, la segona es un quadern de treball per realitzar amb la informació obtinguda de la visita. Aquest material està format per continguts del Turó i del Puig Castellar. Es tractaria, per tant, de fer una revisió d’aquesta eina i adaptar-la a la nova situació del jaciment, amb nous continguts i un altre punt de vista més complert. Pel que fa a la publicació, de la mateixa manera que els dossier antic, es tractaria d’un treball de reprografia . Dossier existent: “Els ibers: els primers avantpassats amb nom conegut”


103

Proposta: 1 Els ibers En aquest apartat s’aprofitarien els mapes i la selecció de textos que ja es troben al dossier original 2. Turó d’en Boscà. Poblat ibèric Breu explicació i aprofitament de l’activitat proposada al dossier antic. 3. El poblat

Fortificació del poblat: torre i escales En aquest punt s’explicarà el sistema defensiu del Turó, la guerra a la societat ibèrica i les relacions que podien tenir amb altres pobles així com altres aspectes de la vida dels ibers.

Els carrers: Aquesta parada ens servirà per explicar el sistema de terrassament amb el qual van construir el poblat i els diferents tipus de camis que utilitzaven per desplaçar-se per aquest. Quants carrers de cada tipus trobem?

El Turó d’en Boscà i altres jaciments Relacionat amb el punt de parada 4 (mirador Tiana - Montgat). Des d’aquest punt es pot veure la costa cap a Tiana i Montgat i els turons d’aquesta zona, així completem la visió panoràmica que des del Turó d’en Boscà es tenia de tot el seu entorn. Com dominaven els ibers laietans el seu territori.

Les cases: formes de construcció S’aprofitarà el dossier existent, afegint alguna imatge entenedora.

Les cases: la vida domèstica: Es farà una selecció de les parts del dossier que parlen sobre la casa excavada a la roca i sobre el teixit en època ibèrica.

Sitges Es parlarà, en aquest punt final, de les tasques agrícoles, així com de l’aprofitament de l’excedent per al comerç. També és un bon punt per parlar de l’amortització de jaciment i del seu abandonament.


104

4. Treball al Museu Aprofitarem diverses preguntes recollides al dossier ja existent i animarem als participants a recollir informació i plantejar preguntes abans de començar la sortida 5. Treball a la sortida Encara que ja es plantegen diverses tasques en les diferents parades de la sortida, es pot plantejar aquesta per separat, ja que els seus continguts es refereixen a diverses parts de l’assentament: “A vista d’iber” Es presentaran unes vistes panoràmiques esquemàtiques, a les quals s’hauran d’assenyalar diversos punts del paisatge, fomentant així el paper de mirador del Turó.

6. Treball després de la sortida S’aprofitaran els materials existents al dossier


105

4. RECURSOS ECONÒMICS


106

4.1 DESPESES Projecte

Projecte i despeses derivades amb IVA inclòs (+ 16%) 9000,00

Projecte Preu €

Material i desplaçaments 560,00

Conceptualització, disseny creatiu i museografia 5000, 00

Investigació i documentació dels continguts museogràfics 2000,00

Total 7560,00


107

Infraestructures

Quantitat Infraestructures Preu €

x 1 Escala de 4 m de fusta tractada per l’exterior. Construcció i instal·lació amb ancoratges

1935,00

x 1 Escala de 1 m de fusta tractada per l’exterior. Construcció i instal·lació amb ancoratges

1640,00

x 6 Cartells d’alumini retolats i envernissats de 15 x 30 cm. Amb instal·lació. 275 €/ut.

1650,00

x 1 Cartell retolat de 50 x 50 cm d’alumini tipus sandvitx instal·lat sobre la tanca existent

420,00

130 m Barana de 130 m de llarg, amb 130 pilars d’acer, amb fonaments de formigó i 260 m de cable d’acer. Amb instal·lació

12880, 00

Total 18525,00

+ IVA a aplicar 16 % 21489,00


108

Publicacions:

Total:

Quantitat Publicacions Preu €

x 5000 Tríptic. 10 x 21 cm tancat, 30 x 21 cm obert. Paper : Estucat Brillo de 135 g/m2. Tintes: 4/4 colors. ENQUADERNACIO : grapat.

594,47

x 2000 Guia: 15 x 10,5 cm. 20 Pàg. Paper : PRESCOL MATE VOLUMEN de 125 g/m2. Tintes: 4/4 colors. ENQUADERNACIO : grapat.

735,37

Total 1329,84

+ IVA a aplicar 16 % 1542,61

Total amb IVA inclòs 32031,61 €


109

4.2 INGRESSOS Els ingressos en l’àmbit del jaciment, es limitaran a el material d’acompanyament de les activitats i la venda d’objectes relacionats amb el Turó. Principalment destacarem:

Visita escolar:

Es cobraran els materials d’acompanyament, es a dir, el material didàctic : “Els ibers: els primers avantpassats amb nom conegut”. En aquest cas es calcularà el nombre de participants en l’activitat i es cobraran les despeses de reprografia. Per això no hem inclòs aquest material en el pressupost.

Guia:

Aquesta s’oferirà de manera gratuïta a les persones que concertin les visites guiades. La resta de visitants la podran adquir ir al Museu de Badalona o al mateix jaciment.


110

5. ETAPES D’EXECUCIÓ


111

5.1 ETAPES D’EXECUCIÓ

1 any abans Presentació del projecte

10 mesos Guió definitiu (elements del jaciment i publicacions)

8 mesos Contactes amb els realitzadors

6 mesos Projecte executiu, textos i imatges

4 mesos Execució, fabricació i muntatge dels elements

7-6 setmanes

Instal·lació al jaciment

7-6 setmanes

Impressió de les publicacions

6 setmanes Supervisió

5 setmanes Recollida d’informació fotogràfica i documental del projecte finalitzat

3 setmanes Elaboració del document de sol·licitud per entrar a formar part de la Ruta dels ibers (continguts presents en el projecte d’adequació)

Presentació de la sol·licitud per entrar a formar part de la Ruta dels ibers


112

6. AVALUACIÓ


113

6. AVALUACIÓ En aquest apartat es realitzarà una avaluació de la intervenció d’adequació al Turó d’en Boscà Avaluació de les accions proposades per a l’adequació

Conservació: La proposta de campanyes regulars de neteja i consolidació, es basa en la línia que ja segueix el Museu de Badalona, per tant es continua amb un sistema que ja funciona.

Discurs Museològic: Ocupació del territori: es un punt que ja es tracta en altres jaciments però molt de passada. Es tracta de proposar aquest tema com a motiu principal i explicar una sèrie de realitats que no s’exposen en altres assentaments.

Infraestructures bàsiques: o Circulació i senyalització:

Es definirà una ruta de circulació coherent i uns elements de senyalització senzills, ja que tindran un caràcter provisional si es passa a formar part de la Ruta, però també resistents per si no s’aconsegueix. També s’adequaran els camins de pas.

S’enumeraran els elements que proporciona el MAC, per recalcar els avantatges que pot comportar la intervenció. o Seguretat: es definiran les estructures de seguretat i el personal.

Proposta de Museïtzació o Guió: continguts temàtics de cadascuna de les parades de la ruta de circulació. o Museografia:

Projecte museogràfic: elements que coincideixen amb els que ja s’havien establert per a la senyalització Museografia dels diferents espais: proposta utilitzant els elements que proporcionaria el MAC si el Turó entrés a

formar part de la Ruta dels Ibers. Té com a finalitat demostrar al Museu de Badalona la conveniència de l’adequació del jaciment i formar part de la sol·licitud adreçada al MAC una vegada realitzat el projecte.


114

Difusió o Tipus de visita: establiment d’un horari de visites fix, creació de diferents tipus de visites segons els públic, preus etc... o Publicacions

Enumeració de les publicacions proporcionades pel MAC “Publicacions provisionals”: realització d’una guia i un tríptic per part del Museu de Badalona, que complementin la

visita. o Web: presència del Turó a diferents webs dedicades al patrimoni així com iniciatives adreçades a les noves xarxes socials

Didàctica: o Activitats: s’inclouran aquelles activitats indispensables per al funcionament del jaciment, però també altres que estan

funcionant en altres assentaments i algunes que sorgeixin de la pròpia naturalesa de les restes del Turó. o Publicacions i eines didàctiques:

Enumeració de les publicacions proporcionades pel MAC El Museu de Badalona ja compta amb un dossier didàctic sobre el Turó d’en Boscà. Es tractaria, per tant, de fer una

revisió d’aquesta eina i adaptar-la a la nova situació del jaciment, amb nous continguts i un altre punt de vista més complert.

En definitiva es realitza una intervenció que per una banda adequa el jaciment per a la seva visita i li dona uns continguts concrets, i per altra fa que el Turó compleixi els requisits per entrar a la Ruta dels Ibers. A més, s’enumeren els elements que el MAC proporcionaria en entrar a la Ruta com a impuls per entendre les avantatges d’adequar el jaciment.


115

Resultats esperats

Aprovació i realització del projecte

o Adequació del jaciment: conservació, adaptació dels camins de pas, realització de millores en la seguretat, instal·lació de la senyalització etc...

o Edició de les publicacions i eines de difusió o Creació d’un informe per a la sol·licitud d’inclusió del Turó d’en Boscà a la Ruta dels Ibers una vegada realitzat el projecte.

Sol·licitud d’entrada a la Ruta del Ibers o Sol·licitud del Turó d’en Boscà al Museu Arqueològic de Catalunya una vegada ja hagin finalitzats les actuacions

necessàries. Es presentarà un informe amb les millores realitzades, que inclogui el discurs museològic del jaciment així com la manifestació de que compleix tots els requisits necessaris per entrar a formar part de la Ruta dels Ibers. També es donarà a conèixer la proposta museogràfica que es plantejava en el projecte inicial.

Inclusió a la Ruta dels Ibers o Inclusió en un conjunt més gran d’elements patrimonials que doni publicitat i coherència al jaciment. o Creació i instal·lació de la senyalització proporcionada pel Museu Arqueològic de Catalunya que equipari al Turó d’en

Boscà a altres assentaments de la zona. o Difusió del jaciment a través de publicacions, activitats etc...

Difusió del jaciment o En definitiva quan es planteja un projecte d’aquestes característiques, la principal finalitat es difondre de la millor manera

el patrimoni de la zona i fer-lo arribar al major nombre de persones possible.


116

Avaluació final

Aplicabilitat El projecte parteix d’unes necessitats reals d’adequar el jaciment ibèric del Turó d’en Boscà; aquest assentament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional està sense museïtzar i per tant es inaccessible per a el públic general. Falta en el discurs històric de Badalona un equipament que parli dels orígens de la ciutat abans de l’arribada dels romans. A més d’aquests aspectes s’han detectat una sèrie de moviments a la zona, tant per part dels veïns que volen una protecció de les zones rurals del seu municipi, com per part de la comunitat acadèmica que vol que es declari la zona com d’interès etnològic.

Viabilitat El Museu de Badalona, com a museu local, ha pres l’estratègia de donar preferència a les restes romanes, per tant es presenta un projecte que tant logísticament com econòmicament és realitzable. Es planteja d’aquesta manera com a una inversió que pot reportar majors beneficis si s’aconsegueix entrar a la Ruta dels Ibers, tant pel que fa als elements museogràfics aportats com pel fet d’entrar a formar part d’un cercle més ampli que beneficiarà la difusió del Turó i del Museu i els seus equipaments en general.

Rigorositat Aquest projecte parteix de les informacions aportades pel Museu de Badalona que des de el primer moment ha excavat i gestionat el jaciment; per tant parteix d’uns continguts de primera mà basats en la recerca dels professionals d’aquesta institució i pretén oferir un discurs comprensible però rigorós amb la realitat.

Singularitat Per si mateix el Turó d’en Boscà ja presenta diverses singularitats: la tipologia poc corrent entre assentament de cim i de vessant, la casa excavada a la roca, la troballa del Vas de les Naus etc... Però el projecte es dirigeix a ressaltar un aspecte diferent a d’altres jaciments: el domini del paisatge. La majoria d’assentaments, fan un recorregut pels diferents punts d’interès i n’expliquen les característiques; en aquest projecte s’ha volgut que totes aquestes informacions estiguin unides per un fil conductor que es reflecteixi en tots els apartats sense deixar d’explicar els diferents elements. A més, aquest tema (domini del paisatge o territori) no només afecta al Turó, sinó que d’alguna manera integra els altres assentaments que són visibles creant una xarxa de continguts molt més amplia.


117

7. BIBLIOGRAFIA


118

7.1 BIBLIOGRAFIA -III Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos : de la excavación al público : procesos de decisión y creación de nuevos recursos : Zaragoza, 15, 16, 17 y 18 de noviembre de 2004. Zaragoza. Institución Fernando el Católico. 2005 -BALLDELLOU, V. “Excavaciones en el poblado preromano de Mas Boscà” Butlletí del Museu Municipal de Badalona. Amistat, núm. 4. pàg. 8-9. Badalona. 1969 -BELARTE, M.C i BARBERÀ, J. “La casa ibèrica a la Catalunya litoral: els elements i la distribució”. Cota Zero núm. 10. pàg.38-48. Vic. 1994 -BERT, M i GRALT, J. “El clima mediterrani, microclimes i vegetació de Badalona”. Carrer dels arbres, núm. 30. pàg.3-14. Badalona. 1982 -BOFILL, G i PRAT, N. “Situació i relleu de Badalona”. Carrer dels arbres, núm. 29. pàg. 3-8. Badalona. 1982 -DE LA VEGA, J. “Recinto urbano fortificado del Turó de Can Boscà (Badalona)”. Mediterranea, núm. 2. pàg. 10-22. Badalona. 1966 - GUITART, J., PADRÓS, P. “El Turó d'en Boscà” a Les excavacions a Catalunya en els darrers anys. pàg. 179-180. Barcelona. 1982 -GUITART, J i PADRÓS, P. “El poblat ibèric del Turó d’en Boscà”. Carrer dels arbres, núm. 3. Pàg. 29-33. Badalona. 1987 -GUTIÉRREZ, M. Ll. Els ibers. Puig Castellar, poblat laietà. Barcelona. Editorial Graó de Serveis Pedagògics. 1987 -JUNYENT, E. i BALDELLOU,V. Una Vivenda ibèrica de Mas Boscà. Barcelona. Universitat de Barcelona. 1972 -MUSEU DE BADALONA. Baetulo ciutat romana. Badalona. Museu de Badalona. 2003 -MUSEU DE BADALONA. El Turó d’en Boscà (Badalona. El Barcelonès). Informe per a la declaració de Bé d’Interès Cultural Nacional en la Categoria de Zona Arqueològica. Sense publicar.


119

-PALET, J.M. Estudi territorial del Pla de Barcelona : estructuració i evolució del territori entre l'època iberoromana i l'altmedieval : segles II-I aC-X-XI dC. Barcelona. 1997 -PREVOSTI, M. “Cronologia i poblament de l’àrea rural de Baetulo”. Monografies Badalonines, núm. 3. pàg. 49-58. Badalona. Museu de Badalona. 1981 -PUJOL, A. Els ibers, vida i cultura. Barcelona. Barcanova. 1992 -SANMARTI, J i SANTACANA, J. Els ibers del nord. Barcelona. Rafael Dalmau. 2005 -SANMARTI, J i SANTACANA, J. “L’urbanisme protohistòric a la costa de Catalunya”. Cota Zero núm. 10. pàg. 27-37. Vic. 1994 -SAGUÉS, Ramón. “Taula rodona: recerca, ensenyament i patrimoni local. Consideracions sobre la presentació del cas de Puig Castellar com a exemple per aquestes jornades”. III Seminari Arqueologia i Ensenyament. Barcelona, 16-18 de novembre, 2000. Treballs d'Arqueologia, núm. 6. pàg. 193-203. Barcelona. 2000 -ZAMORA I MORENO, Dolors. Les ceràmiques de vernís negre del poblat ibèric del Turó d’en Boscà; aproximació a la interpretació històrico-arqueològica del poblat. Igualada. Arqueoanoia. 1995 -ZAMORA i MORENO, D., GUITART i DURAN, J., GARCIA i ROSELLO, J., "Fortificacions a la Laietània litoral: Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d'en Boscà (Badalona). Cap a un model interpretatiu de l'evolució del poblament ibèric laietà" dins AA. VV., Fortificacions. La problemàtica de l' Ibèric Ple: (segles IV-III a. C.). Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-9 desembre 1990, Manresa, 1991


120

7.2 DOCUMENTS OFICIALS -BOE núm. 76 de 28 de març de 1996 -BOE núm. 183 de 01 de agost del 2000 -DOGC núm. 2182 de 15 de març de 1996 -DOCG núm. 3172 de 30 de juny del 2000

7.3 WEB

Ajuntament de Badalona www.badalona.cat

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès www. cerdanyola.cat

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet www.grame.net

Badalona Comunicació www.badalonacom.cat

Bastida de les Alcusses www.museuprehistoriavalencia.es


121

Boletín Oficial del Estado http://www.boe.es/

Caixa Laietana www.caixalaietana.es

Caja de Ahorros del Mediterráneo www.cam.es

Centre Excursionista de Badalona http://www.cebadalona.org/

Ciutadella Ibèrica de Calafell www.ciutadellaiberica.com

CODEX www.codex.cat

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/dogc/

Ensérune http://enserune.monuments-nationaux.fr/

Facebook dedicat al poblat ibèric de Ca n’Oliver http://ca-es.facebook.com/pages/Poblat-Iberic-de-Ca-nOliver-a-Cerdanyola/48235023478

G-grop www.g-grop.com


122

IberCaja www.ibercaja.es

MidiGrup www.midigrup.com

Musear www.musear.com

Museu d’Arqueologia de Catalunya www.mac.cat

Museu de Badalona www.museubdn.es

Museu Torre Balldovina www.minorisa.es/mtbsc/

Numancia www.celtiberia.net

Parc de la Serralada de Marina http://www.viuelparc.org/marina/marina.php

Pobles de Catalunya www.poblesdecatalunya.cat

Puig Castellet http://es.lloretdemar.org/yacimientos-ibericos-de-puig-de-castellet_1015_6_27_0_1.html


123

Revistes Catalanes amb Accés Obert www.raco.cat

TUGSAL www.tugsal.net

Vila del Casale. Piazza Armerina www.villaromanadelcasale.it

Voluntaris de Badalona http://www.interbook.net/colectivo/v.badalona/


124

ANNEXOS

FULLETÓ


126

GUIA


127


128


129

Índex

1.Introducció .........................................................................................................................................................................................................5

1.1. El Turó d’en Boscà .......................................................................................................................................................................................6

1.2. Objectius i participants ...............................................................................................................................................................................6

1.2.1 Objectius ...............................................................................................................................................................................................6

1.2.2 Possibles participants ............................................................................................................................................................................7

1.3. Models d’intervenció ......................................................................................................................................................................................8

1.4. Valoració del projecte ................................................................................................................................................................................... 13

1.5. Jaciment ....................................................................................................................................................................................................... 15

1.5.1. Situació del jaciment i cronologia ....................................................................................................................................................... 15

1.5.2. Situació jurídica del jaciment .............................................................................................................................................................. 17

1.5.3. Història de la recerca ......................................................................................................................................................................... 19

1.5.4. Estat actual del jaciment .................................................................................................................................................................... 20

1.6. La Ruta dels Ibers com a mitjà ................................................................................................................................................................... 24

1.7. Proposta d’adequació. .............................................................................................................................................................................. 26

2. Adequació ....................................................................................................................................................................................................... 29

2.1 Conservació ............................................................................................................................................................................................... 30

2.2. Discurs Museològic ................................................................................................................................................................................... 32

2.3. Infraestructures bàsiques .......................................................................................................................................................................... 34

2.3.1 Circulació i senyalització ...................................................................................................................................................................... 34

2.3.1.1. Senyalització del jaciment ........................................................................................................................................................... 34

2.3.1.2. Adequació dels camins de pas ..................................................................................................................................................... 38

2.3.1.3. Indicació de la ruta de circulació .................................................................................................................................................. 42

2.3.2. Seguretat ........................................................................................................................................................................................... 46

2.3.2.1. Infraestructures de seguretat per al visitant ................................................................................................................................ 46


130

2.3.2.2. Infraestructures de seguretat per al jaciment .............................................................................................................................. 49

2.4. Proposta de Musealització ........................................................................................................................................................................ 50

2.4.1. Guió ................................................................................................................................................................................................... 50

2.4.2. Museografia ....................................................................................................................................................................................... 59

2.4.3. Proposta museogràfica (museografia dels diferents espais) ............................................................................................................... 61

3. Difusió ............................................................................................................................................................................................................. 88

3.1. Difusió ...................................................................................................................................................................................................... 89

3.1.1 Tipus de visita ..................................................................................................................................................................................... 89

3.1.2. Publicacions ....................................................................................................................................................................................... 90

3.1.3. Web ................................................................................................................................................................................................... 93

3.1.4. Inclusió en la Ruta dels Ibers .............................................................................................................................................................. 97

3.2. Didàctica ................................................................................................................................................................................................... 98

3.2.1 Activitats ............................................................................................................................................................................................. 98

3.2.2. Publicacions i eines didàctiques ....................................................................................................................................................... 100

4. Recursos econòmics ...................................................................................................................................................................................... 104

4.1. Despeses ................................................................................................................................................................................................. 105

4.2. Ingressos ................................................................................................................................................................................................. 108

5. Etapes d’execució .......................................................................................................................................................................................... 109

6. Avaluació ....................................................................................................................................................................................................... 111

7. Bibliografia .................................................................................................................................................................................................... 116

Annexos ............................................................................................................................................................................................................ 123

Projete d’adequaió del polat ièri del Turó d’en o scà · 2013-09-10 · Projete d’adequa...

Documents

Transcript of Projete d’adequaió del polat ièri del Turó d’en o scà · 2013-09-10 · Projete d’adequa...