Projecte: PLA ESTRATÈGIC SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 2025 · desenvolupament del projecte B-30 i...
69
1 Projecte: PLA ESTRATÈGIC SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 2025 Document: DOCUMENT DE SÍNTESI Versió: 3 Autor: Oriol Biosca / Andreu Ulied Data: 24 de juliol de 2012 Data anterior: Juliol de 2011
Transcript of Projecte: PLA ESTRATÈGIC SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 2025 · desenvolupament del projecte B-30 i...
1
Projecte: PLA ESTRATÈGIC SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 2025
Document: DOCUMENT DE SÍNTESI
Versió: 3
Autor: Oriol Biosca / Andreu Ulied
Data: 24 de juliol de 2012
Data anterior: Juliol de 2011
2
º
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 2025 P L A E S T R A T È G I C
w w w . m c r i t . c o m / s t a _ p e r p e t u a /
Juliol de 2012
Sa
nta
Pe
rpè
tua
de
Mo
go
da
C
or
de
l’E
ix d
e l
a R
iera
de
Ca
lde
s D
efi
nic
ió d
e l
a n
ova
ce
ntr
ali
tat
pro
po
sad
a p
el
PT
MB
3
Pla Estratègic Santa Perpètua 2025
Per què Santa Perpètua 2025? ............................................................................................................................... 4
Què és un pla estratègic territorial?....................................................................................................................... 10
Santa Perpètua 2025, un procés obert i participatiu.............................................................................................. 12
Cap a on va Santa Perpètua? ............................................................................................................................... 15
Els reptes i les oportunitats de Santa Perpètua..................................................................................................... 26
Quins escenaris poden plantejar-se pels propers anys a Santa Perpètua? .......................................................... 41
Municipi cohesionat. Millors serveis més ben gestionats................................................................................... 41
Paisatge del Vallès. Major qualitat ambiental..................................................................................................... 42
Centre metropolità d’economia avançada.......................................................................................................... 45
Una visió compartida ............................................................................................................................................. 47
EIX 1 - Ciutat de cooperacio i bon govern ......................................................................................................... 49
EIX 2 - Producció, treball i innovació ................................................................................................................. 52
EIX 3 - Ciutat-camp sostenible........................................................................................................................... 55
EIX 4 – Qualitat de vida ..................................................................................................................................... 62
EIX 5 - Ciutat amb projecció i identificació externa ............................................................................................ 64
ANNEX 1 Manifest d’acords per a la protecció, ordenació i millora dels paisatges de la Riera de Caldes
(esborrany) ....................................................................................................................................................... 66
4
Per què Santa Perpètua 2025?
El Pla Estratègic Santa Perpètua 2025 és una iniciativa de planificació
estratègica impulsada per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
per identificar els reptes i les oportunitats del municipi, des de totes les
escales i sectors, d’una forma concurrent, i projectar solucions per al
futur a l’horitzó 2025. El procés s’inicià el 2009, i conclou la seva primera
fase el 2012 amb la definició de 5 línies estratègiques que caldrà
continuar desenvolupant en el futur.
El municipi de Santa Perpètua de Mogoda està emplaçat la comarca del Vallès Occidental, en els àmbits
territorials del Baix Vallès, l’eix de la B-30 i la Riera de Caldes. El municipi té una extensió de 15,8 km² i l’any
2009 comptava amb 25.048 habitants, amb una densitat de població 1.582,3 hab./km². Compost per les entitats
de població de Santa Perpètua de Mogoda, la Florida, Mogoda i Santiga. Limita al nord amb Polinyà i Palau-solità
i Plegamans, a l’est amb Mollet del Vallès i La Llagosta, al sud amb Montcada i Reixac i a l’oest amb Barberà del
Vallès i Sabadell. Està situat a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.
El municipi està format per set barris distribuïts en quatre nuclis de població, sent el nucli de Santa Perpètua de
Mogoda el més poblat amb 16.866 habitants (el 2007). Aquest nucli està format pels barris del Centre de la Vila,
Can Folguera, Can Taió i el barri de la Creueta, i és on es localitzen la major part de serveis públics. El nucli de la
Florida, de caire residencial en baixa densitat, té 6425 habitants (el 2007) i està compost pel mateix nucli de la
Florida i Mas Costa. Molt més petits, els enclavaments rurals del barri de Mogoda i Santiga tenen 133 i 19
habitants respectivament (el 2007).
El paisatge de Santa Perpètua de Mogoda, al cor del Vallès
5
Zones d’urbanització moderna al centre de Santa Perpètua de Mogoda
Polígons industrials a Santa Perpètua de Mogoda
Plaça de l’Ajuntament a Santa Perpètua de Mogoda
6
Mapa del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Font: PTMB 2010
ÀMBITS DE COOPERACIÓ TERRITORIAL DE SANTA PERPÈTUA
La discussió dels grans projectes estratègics de Santa Perpètua necessita considerar els diferents àmbits
territorials en els que s’inscriu el municipi. A més dels àmbits propis de les institucions supramunicipals (Consell
Comarcal, Diputació de Barcelona...), Santa Perpètua s’integra en tres àmbits de cooperació intermunicipal: l’eix
de la B-30, el Baix Vallès i la Riera de Caldes.
L’ENTORN DE LA B-30
L’àmbit de col·laboració territorial de l’eix de la B-30 neix de l’acord entre 23 municipis (inclosa Santa Perpètua)
per impulsar la zona industrial del tram B-30 i posicionar-la com una regió forta en potencial innovador. L’àmbit té
una superfície de 485 km2, una població d’un milió d’habitants, 30mil empreses i una ocupació total de prop de
400mil persones. Els municipis de la B-30 han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses,
7
centres de recerca, universitats, Ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per
potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn aquest l’eix i posicionar-la com una de les regions
industrials amb més potencial de Catalunya, Espanya i, amb vocació de ser-ho del Sud d'Europa.
La Universitat Autònoma de Barcelona va acollir la primera sessió de treball sobre la B-30 el març de 2011 amb
l’objectiu d’analitzar les característiques del territori i començar a treballar per posar en marxa el projecte.
L’octubre de 2011 es va realitzar la segona sessió de treball a Martorell on es va presentar l'estratègia de
desenvolupament del projecte B-30 i s’aprovaren constituir la comissió gestora i tres grups de treball sobre
territori, formació i recerca.
Municipis que integren l’àmbit de cooperació de la B-30, al llarg del corredor de la B-30 Font: b30i.cat
EL BAIX VALLÈS
El Baix Vallès l’integren un conjunt de 8 municipis que tenen una posició central entre el Barcelonès – Vallès
Occidental i Vallès Oriental. En total representen uns 135mil habitants: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de
Mogoda, Parets del Vallès, Palau-solità i Plegamans, la Llagosta, Sant Fost de Capcentelles, Martorelles i Santa
Maria de Martorelles.
El març del 2011, aquests ajuntaments van signar la Declaració per una gestió compartida al Baix Vallès. En
aquesta declaració els ajuntaments manifestaren la seva voluntat de treballar conjuntament per oferir serveis a la
8
població de forma compartida amb l'objectiu d'optimitzar recursos. Aquesta col·laboració entre municipis afectaria
a àmbits com la sostenibilitat, el medi ambient, l'urbanisme, l'habitatge, el benestar social, la joventut o la cultura.
Des de fa ja uns anys, existeixen experiències de projectes en comú entre els municipis del Baix Vallès, com els
consorcis de Gallecs i de la TDT, o el Govern Territorial de Salut del Baix Vallès. Alguns municipis d’aquest
entorn també han elaborat plans estratègics: Mollet del Vallès (A prop i amb futur Horitzó 2025) i la Llagosta
(Debat de Ciutat: La Llagosta 2025), considerats de referència per al Pla Estratègic de Santa Perpètua de la
Mogoda.
Àmbit territorial del Baix Vallès, centrat en Mollet del Vallès
RIERA DE CALDES
La Riera de Caldes (86mil habitants) és l’àmbit territorial que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)
definí el 2010 com el marc de treball per al desenvolupament de la seva proposta en matèria d’estratègies
urbanes, infraestructures de transport i corredors naturals. El Pla integra dins aquest àmbit els municipis de
Caldes de Montbui, la Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat, i
també Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja.
El PTMB marca les directrius referents a l’estructuració de l’entorn de la Riera de Caldes, però deixa oberta la
concreció de gran part de la proposta en la realització d’un futur Pla Director Urbanístic de la Riera de Caldes,
que cal redactar. Aquest Pla haurà de ser coherent alhora amb la proposta que realitzi (en paral·lel) el Pla
9
Director de la Plana Agroforestal del Vallès, que també determina el PTMB, i que ha definir les directrius de
desenvolupament, aprofitament i protecció dels espais oberts del Vallès.
El PTMB descriu l’àmbit de Riera de Caldes com un territori amb una alta ocupació de sòl per teixits
especialitzats residencials i industrials, però amb escasses i petites centralitats urbanes pel que fa a les
dimensions globals dels teixits consolidats. El Pla proposa mesures per tal d’aconseguir aprofitar les
potencialitats d’aquest territori amb l’objectiu d’estimular una àrea urbana més completa i diversificada quant a
usos, per completar el sistema de ciutats de l'Arc Metropolità i garantir-ne un funcionament integrat i coherent en
un sistema nodal.
Mapa dels Plans Directors Urbanístics previstos a la Regió Metropolitana, i àmbit del Pla Director de la Riera de Caldes. Font: PTMB 2010
El Pla Estratègic ha identificat que l’àmbit de Riera de Caldes reuneix les característiques de territori d’oportunitat
en el qual Santa Perpètua de Mogoda, per la seva situació i perfil, ha de tenir un paper impulsor.
10
Què és un pla estratègic territorial?
Un pla estratègic és un procés de reflexió obert a tots els agents del
territori
Una reflexió estratègica i territorial hauria d’incorporar:
• Una visió de futur per un determinat territori, a partir d’escenaris prospectius (futurs possibles) i normatius (futurs volguts).
• Un caràcter selectiu de les propostes, perquè siguin veritablement estratègiques.
• Formalització de consensos a partir de processos participatius amb coneixement de causa, a partir del lideratge d’institucions públiques.
El primer antecedent de pla estratègic es desenvolupà a Barcelona el 1988, abans de la majoria de plans
estratègics de ciutats europees. Des d’aleshores s’han desenvolupat un bon nombre de plans estratègics a
Catalunya, sobre tot a la majoria de ciutats majors de 25.000 habitants, i a algunes comarques.
La planificació estratègica pretén ajudar a governar la incertesa, desenvolupant una visió, i una sèrie de projectes
i accions construïdes necessàriament a partir del consens, tenint en compte la voluntat futura dels actors
implicats i amb un horitzó explícit que sol ser d’una dècada. A diferència d’altres plans, com els urbanístics,
aquest no són legalment vinculants; per això, un pla estratègic avui ha de comportar també una proposta de
gestió concertada del territori.
La matriu confiança/fortalesa il·lustra els beneficis de la cooperació i del treball orientat a objectius comuns:
Matriu Confiança/Fortalesa
Niv
ell
de
Con
fianç
a en
els
altr
es
N i v e l l d e F o r t a l e s a p r ò p i a
Perdo/guanyes
Perdo/perden Guanyo/perden
Guanyem tots
11
El document que aquí es presenta és el resultat d’un procés de treball i reflexió conjunta amb els actors socials i
econòmics de Santa Perpètua de Mogoda, de les institucions i la ciutadania en general, realitzat entre 2009 i
2011. Parteix de l’observació, anàlisi i debat obert sobre tendències externes i internes del territori, així com de
les dinàmiques relacionals i la capacitat i actitud dels actors implicats per a afrontar-les. A partir d’aquesta feina,
la proposta d’escenaris alternatius permet debatre i retenir a una visió del futur de la comarca compartida per
actors i institucions, i la determinació de projectes clau que permetin avançar en aquesta direcció.
Es tracta, en resum, de passar d’una actitud reactiva del territori front als esdeveniments que arriben de fora, cap
a una actitud proactiva que permeti anticipar-ne els reptes i rendibilitzar les oportunitats.
El Pla Estratègic cerca el consens al voltant de projectes estratègics i compromisos públics i privats per a la seva
execució, i el seguiment posterior dels resultats. L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda pren el compromís
d’impulsar i fer el seguiment dels projectes estratègics que resultin del procés.
El Pla Estratègic és:
• Una iniciativa de planificació estratègica concurrent.
• Un procés obert i participatiu.
• Una anàlisi de percepcions: Com veus la Santa Perpètua avui?
• Una anàlisi experta. Quins projectes són estratègics per Santa Perpètua i la Riera de Caldes?
• Una visió compartida de futur. Com volem que sigui Santa Perpètua?
• Una estratègia viable: Com fer possible la Santa Perpètua que volem?
• Un compromís efectiu.
12
Santa Perpètua 2025, un procés obert i participatiu
Santa Perpètua 2025 és un procés participatiu que cerca el consens i
que és obert a totes les institucions i agents socials i econòmics del
territori. Al llarg de tres anys, més de 250 persones hi han participat a
través dels actes de debat, les meses de treball tècnic, obertes a altres
institucions locals, experts i líders d’opinió, realitzades o directament a
través del portal d’internet del Pla Estratègic. Tots els treballs realitzats i
la documentació elaborada han estat publicats online al web, que ha
enregistrat al llarg de tot el procés un important volum de visites i
aportacions.
Els debats sectorials s’han celebrat amb tècnics dels municipis de la Riera de Caldes, i amb representants del
teixit empresarial i econòmic de Santa Perpètua. Hi ha participat professionals reconeguts en els camps de la
indústria, l’urbanisme i el territori, el medi ambient i la mobilitat, la societat, la gestió pública, i els treballs en
paral·lel de l’oficina tècnica. Aquestes activitats han permès d’obtenir una anàlisi actualitzada i aprofundida sobre
com és avui la Riera de Caldes, i Santa Perpètua de Mogoda, i cap a on va, per poder definir amb major
coneixement de causa les estratègies necessàries de futur.
Debats i jornades del Pla Estratègic Santa Perpètua 2025
13
En paral·lel, el Pla Estratègic de Santa Perpètua ha impulsat a través de l’Escola d’Administració Pública de
Catalunya, en el programa del Màster professional d’estudis territorials i urbanístics l’estudi preliminar del
possible Pla Director Urbanístic de la Riera de Caldes. Al llarg del procés participaren els integrants de l’equip
redactor del Pla Estratègic i els tècnics de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i d’altres consistoris de la
Riera de Caldes.
Sessions de treball a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya durant la primavera i estiu de 2011
14
La plana web del Pla Estratègic ha incorporat tots els resultats que s’han anat generant al llarg del procés de
treball, així com les conclusions de debats i jornades amb tècnics i ciutadania.
Web del Pla Estratègic a la xarxa accessible des del portal del web de l’Ajuntament
15
Cap a on va Santa Perpètua?
Les grans tendències que han marcat l’evolució de Santa Perpètua de
Mogoda en els darrers anys, i que poden continuar marcant el futur a
curt i mig termini, s’exposen a continuació:
1. S’estanca el creixement demogràfic per sobre dels 25mil habitants
2. La població és cada vegada més diversa
3. L’atur continua creixent al mateix nivell que la comarca
4. L’activitat econòmica de Santa Perpètua es situa en prop de l’1,3% del PIB català
5. La indústria continua essent la principal activitat econòmica
6. La percepció de la indústria per part de la població és positiva
7. L’activitat industrial està diversificada
8. La implantació tecnològica és relativament alta
9. Els dèficits als polígons industrials tendeixen a millorar
10. La mobilitat laboral és alta i continuarà creixent
11. Urbanisme equilibrat
12. Creixents dificultats de finançar serveis públics de qualitat
13. Millora de les infraestructures de transport
14. S’avança en la gestió mediambiental
15. S’estanca el pressupost municipal des de 2008, inici de la crisi econòmica.
16
S’ESTANCA EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
La població ha mantingut una tendència creixent des dels 50, passant de 2.500 habitants el 1950 a 25.000
habitants el 2009 (+3,6% anual, superior al +2’8% anual del Vallès Occidental), però es manté pràcticament
estable des de llavors. El 2010 el creixement demogràfic va disminuir fins el 0.6%, tant per la caiguda de
l’arribada d’immigrants com per la de residents de nacionalitat espanyola. Les xifres no permeten estimar si la
tendència al creixement pot continuar a mig termini, però les dinàmiques metropolitanes en els darrers vint anys
així ho fan pensar.
Evolució de la població a Santa Perpètua 1900-2011 (Font: Padró Municipal 2012; sèrie històrica idescat)
El creixement potencial amb els desenvolupaments urbanístics previstos és fins als 30.000 habitants (810
habitatges a l’àrea de Can Filuà, urbanitzada, i 997 habitatges a l’ARE de can Taió, prevista al Pla d’àrees
residencials estratègiques). El 2008 es va estimar que fins el 2018 es podria encara créixer fins a situar-se entre
els 26mil i els 28mil habitants depenent de les hipòtesis (d’acord amb el Pla Local d’Habitatge 2010-2015).
L’evolució observada des de llavors situa Santa Perpètua entre l’escenari de creixement endogen i el moderat.
Escenari endogenEscenari moderatEscenari màxim
Tendència observada
30.000Màxim possible amb planejament vigent
Projeccions de població a Santa Perpètua 2008-2018 (Pla Local d’Habitatge 2008)
17
LA POBLACIÓ ÉS CADA VEGADA MÉS DIVERSA
A Santa Perpètua hi conviuen població de més de 60 nacionalitats diferents. La migració estava situada a
desembre de 2011 sobre un 11,1% de la població total (3.106 persones el 2011, per sota de la mitjana de la
Regió Metropolitana, on representa el 15%). Entre 2010 i 2011 es va donar una caiguda de la immigració del
0,2% del total, sobretot de les comunitats Sud-americana (-10,5%) i Europea extra Comunitària (-10,5%).
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
UE Resta Europa Àfrica Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania
Evolució de la població estrangera a Santa Perpètua 2000-2011 (Idescat 2012).
L’ATUR CONTINUA CREIXENT AL MATEIX NIVELL QUE LA COMARCA
A Santa Perpètua, l’atur continua creixent i es situa en el 17’0% (gener 2012), sobre de la mitjana de la Riera de
Caldes (15’9%), però per sota de la mitjana del Vallès Occidental (17’3%). La caiguda de l’ocupació des de l’inici
de la crisi pot xifrar-se en un 20% (3.550 persones entre assalariats i autònoms) i s’ha donat el tancament del
15% d’empreses implantades al municipi (unes 160 en total). Els joves continuen sent el grup més afectat.
5,0%
7,0%
9,0%
11,0%
13,0%
15,0%
17,0%
19,0%
21,0%
Gen'05 Gen'06 Gen'07 Gen'08 Gen'09 Gen'10 Gen'11 Gen'12
taxa atur total taxa atur homes taxa atur dones taxa atur <25anys taxa atur >45anys
Evolució taxa d’atur registrat a Santa Perpètua 2005-2012 (Observatori de Santa Perpètua 2012)
18
L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE SANTA PERPÈTUA ES SITUA EN PROP DE L’1,3% DEL PIB CATALÀ
L’activitat econòmica de Santa Perpètua de Mogoda representava prop de l’1,3% del PIB de Catalunya el 2007
(40% de les ventes enregistrades a la Riera de Caldes). Es realitzaren ventes per import de 2.690 milions d’euros
anualment (PIB de Catalunya el 2007, 210.000 M€).
L’activitat de la Riera de Caldes es troba concentrada a Santa Perpètua, Polinyà i Palau-solità i Plegamans, que
representen el 84% de l’activitat total. Les principals branques de negoci a la Riera són el comerç a l’engròs, la
indústria química, la de material de transport i la plàstica.
Municipi Vendes
(milions d’euros) Pes relatiu
(% sobre total) Santa Perpètua de Mogoda 2.688,7 M€ 40,8 % Polinyà 1.456,4 M€ 22,1 % Palau-solità i Plegamans 1.383,9 M€ 21,0 % La Llagosta 408,6 M€ 6,2 % Caldes de Montbui 388,8 M€ 5,9% Sentmenat 263,6 M€ 4,0% TOTAL 6.590 M€ 100 %
Pes econòmic dels municipis de la Riera de Caldes (Observatori de l’Economia Local de Santa Perpètua
de Mogoda 2007, Patronat de la Granja Soldevila, Ajuntament de Santa Perpètua)
LA INDÚSTRIA CONTINUA ESSENT LA PRINCIPAL ACTIVITAT ECONÒMICA
Hi ha 14.231 llocs de treball (un 12% d’autònoms), dels quals el 50% correspon al sector industrial, molt per
sobre de la mitjana catalana (67% serveis, 20% indústria, 11% construcció, 2% agricultura). El 2007 hi havia
17.248 llocs de treball.
Serveis45,1%
Agricultura0,5%
Indústria50,6%
Construcció3,8%
Pes dels principals sectors de l’economia de Santa Perpètua (Observatori de l’Economia Local de Santa Perpètua de Mogoda 2012, Patronat de la Granja Soldevila, Ajuntament de Santa Perpètua)
19
LA PERCEPCIÓ DE LA INDÚSTRIA PER PART DE LA POBLACIÓ ÉS POSITIVA
El 68% dels residents de Santa Perpètua de Mogoda valoren com a positiu o molt positiu la forta implantació
industrial al municipi, especialment per la forta capacitat de generar treball, i només el 7,5% valoren la indústria
com un problema pel municipi, bàsicament per raons de contaminació.
Valoració presència de polígons industrials
Percepció del Sector Industrial per part de la ciutadania (Estudi de percepció del caràcter industrial de
Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament de Santa Perpètua 2007)
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL ESTÀ DIVERSIFICADA
A Santa Perpètua, l’activitat amb un pes més important concentra el 13% del VAB local, corresponent al sector
de fabricació de material ferroviari, i en general, la construcció de material de transport concentra prop d’un 25%
del total del VAB local.
Percepció del Sector Industrial per part de la ciutadania (Estudi de l’impacte del canvi industrial en
l’economia de Santa Perpètua de Mogoda, ICPP per Ajuntament de Santa Perpètua 2007)
20
LA IMPLANTACIÓ TECNOLÒGICA ÉS RELATIVAMENT ALTA
El percentatge de treballadors en sectors d’intensitat tecnològica alta o mitjana-alta en relació al total de la
indústria es trobava l’any 2002 a Santa Perpètua en un 44%, per sobre de la mitjana comarcal (36%). A la resta
de la riera, Sentmenat (60%) i Polinyà (38%) també estaven per sobre, i Palau-solità (35%) només lleugerament
per sota.
Municipi
Pes dels treballadors en sectors d’intensitat tecnològica mitjana i alta
(% sobre total de la indústria) Vacarisses 77,4 % Sant Cugat del Vallès 66,9 % Viladecavalls 64,5 % Sentmenat 59,5 % Rubí 53,2 % Santa Perpètua de Mogoda 44,4 % Sant Quirze del Vallès 43,4 % Cerdanyola del Vallès 39,1 % Polinyà 38,1 % Total Vallès Occidental 35,6 % Palau-solità i Plegamans 34,7 % Ullastrell 30,8 % Barberà del Vallès 30,2 % Montcada i Reixac 28,8 % Terrassa 27,6 % Castellbisbal 26,0 % Ripollet 19,1 % Sabadell 16,8 % Sant Llorenç Savall 16,3 % Castellar del Vallès 14,8 %
Pes del sectors tecnològics al Vallès Occidental (Especialització industrial i intensitat tecnològica a STP i la Riera de Caldes, Observatori Economia Local de Santa Perpètua 2006)
ELS DÈFICITS ALS POLÍGONS INDUSTRIALS TENDEIXEN A MILLORAR
L’estat del polígons a la Riera de Caldes és en general relativament bo, tot els dèficits que es donen en alguns en
qüestions com l’aparcament de camions, el transport públic, la seguretat, la pavimentació, la banda ampla.
Diagnosi d’estat dels polígons (La gestió de polígons industrials, Observatori de Santa Perpètua 2008)
21
LA MOBILITAT LABORAL ÉS ALTA I CONTINUARÀ CREIXENT
Santa Perpètua també té una alta mobilitat laboral, el 65% de la població ocupada treballa fora del municipi, i el
78% dels llocs de treball a Santa Perpètua estan ocupats per treballadors que resideixen a altres municipis. A la
Riera de Caldes la majoria de residents treballen fora dels seu municipi. L’any 2010, 37.000 treballadors de la
Riera de Caldes treballaven al seu municipi, i es preveu que hi hagi encara un increment de la població ocupada
resident fins arribar als 46.000 treballadors, l’any 2026.
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
Residents ocupats fora del municipi
Residents ocupats al municipi
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
Llocs de treball ocupats per no residents
Llocs de treball ocupats per residents Localització dels llocs de treball dels residents de Santa Perpètua, i origen dels treballadors de Santa
Perpètua (Idescat en base a Cens 2001)
Hi ha un predomini del vehicle privat en els desplaçaments interurbans (78’8%) i en els urbans (55%), més que a
Mollet i Montcada i Reixac, però menys que a Polinyà i Palau-solità i Plegamans. En general, a tots els municipis
de la Riera de Caldes, la mobilitat interurbana ha tendit a créixer, i la mobilitat interna, en particular el transport
públic als polígons industrials, és un problema.
Evolució dels viatges intermunicipals 1981-2006 a Catalunya (mobilitat ocupacional en dia feiner, estudis
i feina) (DPTOP 2010)
22
URBANISME EQUILIBRAT
Les convocatòries de la Llei de Barris 2005 i 2006 per a la revitalització de Can Folguera en matèria d’ocupació,
comerç, urbanisme i infraestructures han aportat 13’7M€, dels quals s’ha executat entorn a un 50%. El sector de
Can Filuà, ja urbanitzat es troba en fase de comercialització, i pendent de desenvolupar l’ARE Can Taió.
Estructura del territori municipal (Pla local d’habitatge 2008)
CREIXENT DIFICULTAT DE FINANÇAR SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT.
Creixent dificultat per a assumir el cost de funcionament i manteniment dels equipaments.
Equipaments i dotacions (Pla local d’habitatge 2008)
23
MILLORA DE LES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
Santa Perpètua té una accessibilitat metropolitana molt alta, sobretot en vehicle privat –connexions directes a
l’Ap-7, C-59, C-33 i C-17-. Els projectes plantejats al Pla Territorial i al Pla Director d’Infraestructures han
d’incrementar la dotació d’infraestructures de transport, sobretot en transport públic col·lectiu: nova parada de
Rodalies a l’entorn de la Granja Soldevila, i plataforma reservada per a transport públic a la Riera de Caldes.
Projectes de Transport Públic del Pla Director d’Infraestructures de l’ATM 2010-2020 (PDI 2012)
Projectes viaris del Pla Territorial de la Regió Metropolitana 2010-2026 (PTMB 2010)
Intercanviador de Santa Perpètua (IN09)
Línia Orbital (XE03)
Línia Orbital
Desdoblament línia de Vic (XE04)
Plataforma de TP a l’Eix de Caldes (TPC05)
Via interpolar
24
S’AVANÇA EN LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL
La recollida selectiva augmenta des de l’any 2000, i la generació de residus s’estabilitza
Evolució generació de residus 2000-2008
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Tone
s
Residus Recollits Selectivament Residus No Recollits Selectivament Evolució de la generació de residus 2000-2008 (Indicadors de Sostenibilitat de SPM 2009)
Disminueix el consum d’aigua per càpita però incrementa el d’energia
Evolució del consum d’aigua i energia 2000-2007 (Indicadors de Sostenibilitat de SPM 2009)
25
S’ESTANCA EL PRESSUPOST MUNICIPAL DES DE 2008, INICI DE LA CRISI ECONÒMICA
El pressupost de l’Ajuntament augmenta fins el 2008, però cau entorn a un 15% el 2009, i després es manté amb
tendència a la baixa. La despesa per habitant és superior que a Mollet i Montcada i Reixac, però inferior que a
Palau-solità i Plegamans. La intensitat de l’activitat industrial dóna estabilitat una relativa als pressupostos
municipals tot i la crisi. A mig i llarg termini, la qüestió clau és la capacitat de poder mantenir el sistema
d’equipaments i serveis públics que l’Ajuntament ha assumit durant el període de creixement econòmic.
0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució del pressupost no liquidat (Ajuntament de Santa Perpètua 2012)
Despesa i Ingressos d’acord amb pressupostos liquidats (Ajuntament de Santa Perpètua 2012)
Despesa Ingressos
p
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
40000000
45000000
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Euro
s (€
)
Despeses de personal Despeses de bens corrents i serveisDespeses financeres Transferències correntsInversions reals Transferències de capitalActius Financers Passius Financers
0
5000000
10000000
15000000
20000000
25000000
30000000
35000000
40000000
45000000
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Euro
s (€
)
Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres ingressosTransferències corrents Ingressos Patrimonials Alineació d'inversions realsTransferències de capital Actius financers Passius Financers
26
Els reptes i les oportunitats de Santa Perpètua
L’ECONOMIA
ELS REPTES
La innovació és un motor central del creixement econòmic i del desenvolupament social. L'evidència d'aquesta
relació és reconeguda àmpliament: la innovació és un factor determinant de l'èxit de les empreses i de les
economies. El desenvolupament i la comercialització de nous productes, processos i serveis són els principals
motors del creixement econòmic. La innovació depèn de la recerca i de l'accés i la receptivitat a les noves
tecnologies i les idees. Impulsa la productivitat, genera noves indústries, i transforma les indústries existents. Les
economies que efectivament poden promoure i comercialitzar les innovacions creixeran més ràpid i generaran
més llocs de treball i millors nivells de vida.
Onades d’innovació Font: Enric Tallo a partir de Natural Edge Project
LA MILLORA DELS POLÍGONS INDUSTRIALS: SUPERAR ELS DÈFICITS D’URBANITZACIÓ I D’EQUIPAMENT
Els polígons industrials ubicats a Santa Perpètua de Mogoda estan relativament ben equipats i mantinguts, però
existeixen dèficits que l’estudi Diagnòsi del teixit industrial de Santa Perpètua de Mogoda(2007) ja detectava,
com poden ser en alguns punts la seguretat, infraestructures de telecomunicacions inadequades (banda ampla
precària), la manca d’espai per aparcament de camions, el deteriorament de la via pública i problemes amb la
recollida de residus. En general, els polígons estan ben connectats a les xarxes de transport. La cooperació entre
4 polígons de Santa Perpètua i un de Palau-solità va permetre impulsar la construcció d’un nou accés des de la
C-59 per mitjà d’un pas inferior de nova construcció, obra que va ser finançada en part amb les aportacions de
les empreses dels propis polígons.
27
EL MANTENIMENT DE LA GRAN INDÚSTRIA EXPORTADORA
Les empreses més internacionalitzades, aquelles que destinen part de la seva producció cap als mercats
internacionals en forma d’exportacions, són les que millor han resistit els efectes de l’actual crisi econòmica,
perquè les seves vendes no depenien només del mercat nacional molt deprimit actualment. Tot i així, s’han
produït reduccions importants en el nombre de treballadors d’algunes empreses. Caldria que Santa Perpètua es
dotés d’elements diferencials que atraguin les grans indústries, més enllà de la seva bona localització geogràfica.
EL SUPORT A LES PETITES I MITJANES EMPRESES LOCALS
Les petites i mitjanes empreses han estat les més exposades a la crisi econòmica i les que més n’han petit les
conseqüències, en molts casos acabant en el tancament de les seves activitats. Els motius que han portat a
aquesta situació han estat el seu escàs volum exportador, hi ha que les seves es dirigien al mercat nacional en
comptes dels mercats internacionals, i d’altra banda, problemes per accedir a finançament. Cal continuar amb la
tasca realitzada en temes de formació per a donar suport als petits i mitjans empresaris i millorar la competitivitat
de les seves empreses.
LA INTENSIFICACIÓ DE LA TRANSFORMACIÓ LOGÍSTICA
Les activitats logístiques són el sector que més ha crescut a la Riera de Caldes en el marc de la crisi. La
disponibilitat de sòl vacant i la bona accessibilitat de la Riera són els principals motius d’implantació, tot i que
aquesta activitat està parcialment restringida a Santa Perpètua de Mogoda. Aquesta tendència es pot accentuar
encara més amb la construcció del 4t cinturó –ronda Vallès- i amb la construcció d’una nova estació de
mercaderies al municipi de la Llagosta, vinculada al traçat de la línia d’alta velocitat.
SUPERAR L’INCREMENT DE L’ATUR EN SECTORS DE POCA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL
La crisi econòmica s’ha traduït en un increment de l’atur, que afectat principalment als sectors de la població
menys qualificats. Hi ha un elevat percentatge de població que té una baixa formació educativa, especialment
entre els joves, esdevenint un greu problema per la seva inserció al mercat laboral. Existeix un desequilibri entre
oferta i demanda laboral, d’una banda, les empreses ubicades a la Riera de Caldes demanen personal qualificat,
trobant dificultats per satisfer aquesta demanda. I d’altra banda, hi ha una gran oferta de mà d’obra no qualificada
que no troba sortida al mercat actual.
LA NECESSITAT DE CONÈIXER MILLOR LES INTERRELACIONS ENTRE LES EMPRESES
A més de conèixer quins tipus de relacions econòmiques es donen entre les empreses de la Riera de Caldes, les
administracions locals haurien de ser capaces de contribuir a promoure i donar valor a aquests tipus de relacions,
bàsiques per a la creació de valor afegit. L’Ajuntament considera que aquesta és una qüestió important, i per això
participa i promociona aquest tipus d’iniciatives a través de la Xarxa Emprèn o de les activitats dins la Xarxa
Greda, o amb un programa de “gettingcontacts” facilitant el contacte entre els empresaris de Santa Perpètua. Els
canals de comunicació del consistori amb el món empresarial hauran de ser suficientment fluids com per
rendibilitzar les oportunitats que es puguin donar de forma eficient i en cooperació. La identificació d’interlocutors
adequats podria facilitar aquesta comunicació.
28
AJUSTAR ELS SERVEIS OFERTS PELS EQUIPAMENTS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA A LES NECESSITATS DE LES
EMRPESES
L’Ajuntament de Santa Perpètua disposa de l’edifici de la Granja Soldevila com equipament on desenvolupa les
activitats de promoció econòmica. Acull els serveis de l’Àrea de Promoció Econòmica: Ocupació, Formació i
Empresa i disposa de diverses instal•lacions per desenvolupar la seva activitat: Aules destinades a oferir
formació ocupacional i formació continuada als ciutadans i empreses del municipi, amb la infraestructura
informàtica adequada per a la formació en noves tecnologies de la informació i comunicació; sales equipades per
a realitzar les entrevistes personalitzades d’ocupació i atenció a l’emprenedor/a, a més dels espais per a les
activitats grupals de recerca de feina i assessorament especialitzat a les empreses del territori; espais de cessió
a preu públic per a les empreses. A més, l’edifici de la Granja Soldevila disposa d’un espai a la planta baixa
destinat al Club de la Feina, on els usuaris/àries poden accedir per a realitzar les consultes i la formació i/o tallers
que es destinen a aquesta activitat.
LES OPORTUNITATS
LA NOVA CENTRALITAT DEL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ
El Pla Territorial Metropolità estableix la necessitat de reforçar el paper dels espais centrals urbans dels municipis
de la Riera de Caldes. La petita dimensió dels centres urbans existents en aquestes àrees, en relació amb les
seves dimensions globals, implica que l’objectiu de les operacions urbanes a desenvolupar, en els indrets de
millor accessibilitat territorial, sigui la dotació de noves peces de centralitat amb funcions i equipaments de
referència per a les àrees urbanes del seu entorn.
En concret, el Pla Territorial estableix la necessitat de desenvolupar una nova centralitat a Santa Perpètua de
Mogoda, a l’entorn de la Granja Soldvila, l’equipament de promoció econòmica de l’Ajuntament, entre el casc
antic i la Florida i a l’emplaçament de la futura estació de rodalies al Vallès. Es tracta d’un espai de gran dimensió
integrat en la trama urbana del municipi, i molt accessible tant per mitjà de la xarxa viària –a peu de la sortida de
l’autovia C-59, que enllaça alhora amb totes les vies de gran capacitat de l’entorn, Ap-7, C-33 i C-17-, com de la
futura xarxa ferroviària. Les 20ha disponibles –similar extensió a la del campus Castelldefels de la Universitat
Politècnica de Catalunya, UPC- permet la implantació simultània de diferents activitats que es complementin,
com ara equipaments públics socioculturals, equipaments productius o zones verdes.
El Pla Territorial determina que aquestes noves peces urbanes, tenint unes bones condicions d’accessibilitat
global, assoleixin un paper de centre urbà al servei d’àmbits territorials més grans. Disposa també que els plans
urbanístics han de desenvolupar les àrees corresponents a aquesta estratègia, afavorint la localització
d’equipaments públics, col·lectius, de tipus comercial i de lleure d’escala superior a la local i l’establiment d’àrees
d’activitat econòmica que requereixin un elevat nivell d’accessibilitat amb transport públic i un ús intensiu del sòl.
29
Dimensió de l’espai de Granja Soldevila Font: Google Maps
Quant als polígons industrials i d’activitat econòmica, dintre del municipi existeixen tres àrees especialitzades
industrials que el Pla Territorial estableix han de consolidar-se dins de la Regió Metropolitana reforçant-ne els
equipaments i serveis necessaris. Per la seva bona accessibilitat i dimensió adequada, el Pla Territorial defineix
aquestes àrees com a estratègiques, determinant la necessitat de mantenir-les, millorar-les i desenvolupar-les
per tal de fer-les més eficients com a peces clau del sistema productiu de la regió metropolitana
28 ha
30 ha
Campus de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC
Entorn de la Granja Soldevila a Santa Perpètua de Mogoda
30
Estratègies urbanes del Pla Metropolità a la Riera de Caldes Font: PTMB 2010
31
L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI
ELS REPTES
EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA RIERA DE CALDES
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB 2010) defineix la Riera de Caldes com a àmbit en el qual s’hi
hauria de redactar un Pla Director Urbanístic. En aquest àmbit hi resideixen uns vuitanta mil habitants distribuïts
en cinc municipis d’entre vuit mil i vint-i-cinc mil habitants, té una de les majors concentracions industrials de
Catalunya (més de 50.000 llocs de treball localitzats per una població ocupada d’uns 30.000 habitants), i unes
òptimes condicions de desenvolupament i creixement futur per la connexió de grans infraestructures ferroviàries i
viàries, un nivell relativament alt d’equipaments i un paisatge agroforestal preservat.
Mentre Santa Perpètua té en curs el seu Pla Estratègic de Ciutat, Palau-solità i Plegamans està en un procés
molt avançat de revisió del seu POUM, i La Llagosta ha iniciat un procés de Debat de Ciutat amb l’horitzó 2025.
Des del punt de vista territorial, la construcció de noves infraestructures viàries de l’abast de la Ronda del Vallès,
entre Palau-solità i Plegamans i Caldes, o ferroviàries, com les línies d’Alta Velocitat i metropolitanes, i la nova
estació a Santa Perpètua, entre altres, crearan alhora noves oportunitats de desenvolupament i riscs pels
municipis de la Riera de Caldes que requereixen d’una anàlisi estratègica de conjunt.
EFECTE BARRERA DE LES GRANS INFRAESTRUCTURES
Les nombroses infraestructures de transport que segueixen la conca del Besòs suposen un element de dificultat
important per a la permeabilitat del territori (C-17, C-33, ferrocarril convencional, ferrocarril d’alta velocitat, futur
gasoducte). Suposen una dificultat important a l’hora d’establir passos entre la Riera de Caldes, a través del
Besòs cap a la Serralada de Marina. També ho són altres eixos viaris i ferroviaris transversals com l’Ap-7 o la
futura Ronda Vallès, els grans polígons industrials, i les línies de transport energètic.
EL VIARI LOCAL I COMARCAL
La reconversió de carreteres en vies cíviques (C-17 a La Llagosta, B-143//C-59 a Palau-solità i Plegamans) i la
previsió de vies perimetrals de suficient capacitat per derivar trànsits de pas (C-59, nou vial oest sobre l’eix de B-
142) és un repte important per a la vialitat local i comarcal. Les xarxes viàries locals i comarcals canalitzen gran
part de la mobilitat metropolitana, i sovint concentren gran part de l’accidentabilitat degut a un important dèficit
d’inversió. El quart cinturó pot provocar canvis en la mobilitat viària sobre les carreteres del Vallès, i creixements
a Caldes (i indirectament a la resta de la Riera de Caldes).
LA INUNDABILITAT DE LA RIERA DE CALDES
Durant els anys 60 i 70 es varen construir diverses obres hidràuliques sobre la llera de la riera per a evitar
desbordaments durant episodis de precipitació intensa. Aquestes obres (motes, ressalts hidràulics...) comporten
una artificialització de la conca de la Riera de Caldes i el constrenyiment espaial de la seva llera. Amb tot, la
recuperació d’àrees d’inundació i la renaturalització de la riera és una tasca complexa, sobretot quan això exigeixi
la progressiva eliminació d’obres hidràuliques existents.
32
L’URBANISME A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
El nucli antic de Santa Perpètua i el barri residencial de La Florida van ser integrats gràcies a la urbanització del
Passeig de la Florida, una avinguda en forma de rambla de 1200 metresde longitud i 22 metres d’ample, que es
construí als anys 90 i que es va completar amb la cessió per part de la Diputació de l’antiga carretera que unia
Santa Perpètua amb la Ciutat jardí La Florida. La Llei de Barris ha tingut un gran impacte a al barri vell de Can
Folguera, barri que es va construir entre els anys 60-70 i s’insereix a continuació de la trama d’eixample de Santa
Perpètua. S’hi ha realitzat actuacions de reforma urbana, de millora del parc d’habitatge i de treball social amb
col·lectius en risc d’exclusió en una estratègia d’obrir el barri a relació l’ús i l’estada de la ciutadania en general.
S’acosta en el temps a la possible revisió de planejament general-POUM al complir-se els 16 anys de durada del
PGOM a gener de 2013. de forma que les conclusions del Pla Estratègic podran informar o servir de base al
POUM
LES OPORTUNITATS
L’INCREMENT DE LA DOTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT PREVIST AL PLANEJAMENT
El planejament actual preveu la construcció d’algunes infraestructures de transport que poden tenir un impacte
important sobre l’atractivitat del territori i les oportunitats econòmiques que s’hi donin, però també sobre el medi
ambient i el paisatge. A l’entorn de Santa Perpètua, i de la Riera de Caldes, s’hi preveu la construcció del Túnel
de la Conreria entre Badalona i la Llagosta (B-500), i el quart cinturó discorrerà cap a Caldes de Montbui.
Els projectes plantejats al Pla Territorial i al Pla Director de Mobilitat incrementaran la dotació d’infraestructures
de transport, sobretot les de transport públic col·lectiu. En concret, està prevista la millora de les freqüències
ferroviàries de la línia de Vic quan aquesta s’hagi desdoblat, l’habilitació de serveis de ferrocarril entre Granollers
i Vilafranca per Bellaterra a partir de 2012, l’habilitació d’un corredor de tramvia/bus exprés de la Riera de Caldes
i a llarg termini, línia construcció de la línia orbital ferroviària.
EL MEDI AMBIENT I EL PAISATGE
ELS REPTES
En l’horitzó de treball del Pla Estratègic, situat en l’any 2025, els principals reptes en termes medi ambientals es
poden centrar en tres objectius claus (d’acord amb el document d’Estratègia Catalana de Desenvolupament
Sostenible, horitzó 2026)
MOBILITAT SOSTENIBLE
Per avanaçar cap a una mobilitat més sostenible, caldrà continuar apostant pel transport col·lectiu (ferroviari, de
tramvia, autobús amb connexions intermodals segons el context) i per la mobilitat a peu i en bicicleta, com a ús
de mobilitat obligatoria a la feina interrelacionant els camins rurals i carrils bici.
33
Caldria preveure corredors preferencials per a transport públic al llarg de la Riera de Caldes. Si finalment
s’executés el desdoblament de la C-59 fins a Caldes de Montbui, seria interessant que es dediques un carril a la
via per a transport públic i vehicles en alta ocupació. La importància dels nous serveis ferroviaris entre Mollet i el
Papiol passant per la Universitat Autònoma també és a destacar. En el futur, es preveu que tinguin parada a
Santa Perpètua serveis entre Granollers i Martorell, i de la línia orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú per
Sabadell i Terrassa, i està previst pel Pla Territorial Metropolità una futura línia de ferrocarril lleuger entre
Sabadell i Granollers, especialment per a Palau-solità i Plegamans, on la línia ha de tenir parada.
És sens dubte un repte que els itineraris al llarg del riu s’utilitzin en major mesura i de forma progressiva per a
mobilitat de caire laboral, a més de l’ús d’oci i lleure que ja actualment és important (molts d’aquests camins
tenen freqüentacions entorn a 1000 usuaris diaris). Caldria tenir en compte les connexions del camí amb els
polígons, i la senyalització i difusió d’itineraris. El Consorci de la conca del riu Besòs considera la recuperació
ambiental del tota la riera com un element de gran importància. El Consorci de la conca del riu Besòs té elaborat
un projecte de camí fluvial al llarg de la riera que no s’ha desenvolupat per manca de recursos econòmics. Es
planteja l’existència d’un camí de riu per oci i lleure, i una via ciclista que en alguns punts es podria separar
d’aquest camí per entrar a polígons industrials i centres urbans.
L’INCREMENT DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
En aquesta direcció d’han realitzar inciatives com el Pla d’acció per l’energia sostenible, PAES, que relaitza una
relació exahausitva de les millores necessàries per a disminuir la dependència energètica del municipi i disminuir
les emissions de CO2.
En els propers anys, caldrà potenciar l’energia solar als municipis de la Riera de Caldes, caracteritzats per una
bona orientació i insolació. A Santa Perpètua, resultaria interessant incrementar la superfície d’energia solar
sobre les cobertes industrials del municipis, ja que és un actiu abundant i que encara no s’està explotant. En
general, aquests municipis no són partidaris de la implantació d’hortes solars, en sòl agrícola per exemple.
LA MILLORA EN LA GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS
Cal una gestió de residus més eficient i sostenible. La gestió de residus industrials està regulada per les diferents
normatives vigents. Amb tot, la gestió de residus “banals” (palets, cartrons, pneumàtics), provinents de la
indústria és un repte per Santa Perpètua ja que es tracta de volums importants de residus que tot i no ser
perillosos, no poden ser gestionats a les instal·lacions municipals convencionals de reciclatge, dimensionades
per a ús de la població resident, ja que quedarien ràpidament col·lapsades si acceptessin entrades de la
indústria. Aquest és un repte compartit amb altres municipis de la Riera de Caldes.
LA MILLORA DE LA QUALITAT I QUANTITAT D’ESPAIS NATURALS
Caldria garantir la continuïtat del corredor natural i dels itineraris per a vianants i ciclistes des del Besòs fins a
Caldes de Montbui, i fins i tot, fins el Moianès i l’àrea dels Cingles. Pels gestors de l’espai de Gallecs seria positiu
una major interconnexió del mateix amb els espais naturals de l’entorn, amb la Riera de Caldes, amb la vall del
Tenes. Actualment, el consorci aporta per a una gestió ambiental de l’espai centrada en elements d’agricultura
ecològica i de recerca agroalimentària , que podrien ser interessants per altres indrets.
34
Els projectes del Consorci del Besòs es modulen entorn a 4 eixos estratègics: l’aigua (caldria millorar la qualitat
per entrar dins la directiva marc abans de 2025), la vegetació (recuperació de vegetació autòctona i de ribera ), el
constrenyiment espaial de la riera (desmuntar endegaments, i recuperar àrees d’inundació allà on sigui possible),
i la fauna (vinculat a la resta d’elements). Caldria tendir a la recuperació de les condicions de la riera en la seva
situació original (existeixen fotos aèries de vols de 1956 que permeten analitzar aquesta qüestió). Alguns dels
assistents plantegen la dificultat que representa l’eliminació dels murs d’endegament al pas pels seus municipis.
L’ESTAT DELS AQÜÍFERS
Manca de manteniment del Cabal Ecològic, fonamentat per la depuradora de Caldes
- Problema de mobilització de contaminants en l’aqüífer degut a l’augment del nivell freàtic
- Valorització de les aigües subterrànies, recuperació de pous per a ús de reg
Els estudis del Consorci del Besòs (2005) indiquen que l’aqüífer està molt ple, bàsicament perquè la majoria de
municipis s’han integrat als subministrament d’ATLL, mentre que els pous s’han deixat d’utilitzar. De fet, es pensa
que l’aqüífer podria donar un cabal de 15hm3 anuals sense comprometre’n la seva qualitat.
En general la qualitat de les aigües és correcta. Amb tot, existeixen problemes de bosses de contaminants a tota
la conca, sobretot d’antics pous en desús que es reompliren en el seu moment amb deixalles. Amb la pujada del
nivell freàtic, hi ha risc que aquests contaminants es mobilitzin. També hi ha alguns problemes de nitrats.
La solució als problemes de contaminants podria passar per la implantació de sistemes d’osmosi o de stripping.
LES OPORTUNITATS
CARTA DE PAISATGE DE LA RIERA DE CALDES
En general hi ha acord sobre el fet que la Riera de Caldes ha patit agressions ambientals importants que han
repercutit en l’estat del paisatge de la mateixa, i en la possibilitat d’elaborar una Carta de Paisatge. La qualitat del
paisatge ha de ser un element per a encoratjar a l’ús ciutadà de l’espai per a oci i gaudi, o per a mobilitat tova de
curta distància. La gestió ambiental del paisatge ha de partir de considerar el paisatge com element de benestar
social, d’ordenació territorial i de competitivitat. L’existència alguns elements interessants a posar en valor, com
“les timbes” o els sobreixdors de rec, poden contribuir a articular un paisatge de major qualitat. L’element agrícola
també és important.
Les directrius de la Carta no s’han de centrar únicament sobre l’espai fluvial de la Riera, sinó ampliar l’àmbit,
inclosos els espais industrials o els centres urbans adjacents, però hi ha en tot cas la visió compartida al llarg de
la Riera de la necessitat d’avançar cap a fórmules de gestió coordinada intermunicipal de les quals la carta del
paisatge podria ser un bon fil conductor. Si la Carta avancés més enllà que una simple declaració d’intensions i
prengués alguns elements propositius, llavors es podria convertir en un bon element d’actuació coordinada sobre
l’entorn al llarg de tota la Riera.
35
Cal buscar la participació activa de ciutadans i consensuar amb la ciutadania els objectius paisatgístics, les
accions més rellevants i les tendències de futur de la riera de Caldes. Per això la Carta del Paisatge de la riera de
Caldes pot servir d’instrument integrador i de participació en les polítiques ambientals dels municipis que formen
l’eix de la riera de Caldes. L’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès públic és una responsabilitat
dels poders públics, dels ciutadans i de la resta dels agents que actuen sobre el territori, i l’impacte sobre el
paisatge ha de ser tingut en compte en qualsevol intervenció que es realitzi sobre el mateix. Les Cartes de
Paisatge es venen aplicant des de 2002 en una desena d’àmbits territorials a Catalunya per assolir compromisos
que permetin l’avenç en aquesta direcció.
A tenir en compte experiències desenvolupades en l’entorn de la Riera de Caldes, com la conca del Ripoll que
s’ha organitzat per a la gestió conjunta del riu. És un exemple interessant per a estudiar possibles fórmules de
coordinació intermunicipal en aquesta direcció. Granollers, Vic, Manlleu o la Garriga han executat projectes
interessants de recuperació de lleres de riu, si bé en aquests casos s’ha donat poca coordinació intermunicipal.
LA DIMENSIÓ SOCIAL. SERVEIS PÚBLICS I GOVERNANÇA
REPTES
El sectors públics han de moure’s cap a escenaris en els quals la prestació de serveis públics es realitzarà
orientada cap a la creació de “valor públic” i capacitació del ciutadà. El “valor públic” és allò que és compartit
alhora per tots els actors de la societat: ciutadans, empreses, organitzacions i grups informals, i el resultat de les
decisions preses per tots els actors de la societat en conjunt. La creació de valor públic contribueix a potenciar
individualment i col·lectivament tots els actors que juguen un paper en la constitució de la societat.
Evolució dels marc polítics i el rol del sector públic (Comissió Europea 2008)
La creació de valor públic es veu facilitada en gran part per les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC). Les solucions electròniques han assolit un grau de maduresa en el qual cap administració ni sector públic
36
pot concebre la seva acció ometent-ne el seu ús. La tecnologia no és ja un element complementari sinó que
s’integra de forma intrínseca en els desenvolupaments de qualsevol Govern.
La Visió 2020 de la Comissió Europea per a una millor governança de les administracions públiques suggereix
com a principals reptes a adreçar: la creació d’estructures de governança en xarxa; una major capacitat de
resposta de les administracions públiques a les necessitats dels ciutadans; governs més oberts, participatius i
democràtics; nous mecanismes de regulació dels processos de presa de decisió per a una administració més
transparent i eficient.
Els elements més característics d’aquests reptes es presenten a continuació.
ESTRUCTURES DE GOVERNANÇA EN XARXA
Nous mecanismes han d’estimular la creació d'associacions públic-públic, públic-privat o públic-civils per al
govern dels diferents àmbits ciutadans i sectorials. La prestació de serveis públics a de ser duta a terme per
aquells que estan en la millor posició per fer-ho en cada cas, ja sigui l’administració pública, el sector privat, o els
mateixos ciutadans. El repte consisteix en generar nous models d'organització de l’administració pública que
permetin que els ciutadans, empreses i altres organitzacions puguin prendre part més activament en la
governança a través de xarxes de relació obertes a tots els actors del territori. Les administracions han de ser
garants del procés i coordinadores d’aquestes xarxes.
LA PERSONALITZACIÓ DELS SERVEIS
La prestació de serveis haurà de ser progressivament més personalitzada i autodirigida. Els ciutadans demanen
cada vegada més productes dissenyats a la mesura de les seves necessitats específiques i individuals, en lloc
d’acceptar solucions estàndard. Els propis ciutadans tindran un paper directe al llarg de la cadena de valor del
servei, i potser participaran de la constitució d’una cadena de valor completa per satisfer les seves pròpies
necessitats específiques, que després quedarà disponible per a altres usuaris. Les eines TIC haurien d’explotar-
se amb major mesura ja que ofereixen un fort potencial de personalització de les demandes dels ciutadans. La
mediació com a via de resolució de conflictes.
GOVERNS MÉS OBERTS, PARTICIPATIUS I DEMOCRÀTICS
La posada en funcionament de polítiques més participatives és clau per a l’increment dels valors de ciutadania i
formació de comunitat. Un repte important és la promoció de la col·laboració entre els diferents actors de la
societat, que sovint es pot concebre a través de les xarxes socials. La interiorització de les xarxes socials per part
de l’administració ha de permetre fonamentar les polítiques públiques en les contribucions de la ciutadania i
legitimar en major mesura l’acció de govern. L’aplicació del principi de subsidiarietat i l’adopció de mecanismes
de governança ascendent de baix a dalt a de permetre la resolució de problemes a mesura dels problemes dels
ciutadans per a cada barri i nucli de població. Però això requereix també d’una major responsabilització de la
ciutadania.
37
L’ADMINISTRACIÓ MÉS TRANSPARENT I EFICIENT
Les TIC han de permetre monitorejar i analitzar de forma més ajustada i ràpida l’impacte de les polítiques
públiques sobre el territori i la ciutadania. També han de permetre incrementar la transparència del procés de
gestió pública, posant a disposició de la ciutadania la informació necessària sobre l’acció de govern. Cal un
increment de l’eficiència del serveis que es presten, i posa de manifest la necessitat de realitzar avaluacions cost-
benefici de les polítiques públiques i els serveis prestats. També calen estratègies clares de gestió del risc: és
important que els governs posin de manifest les hipòtesis de risc preses en qualsevol línia d’acció. Els governs
han de facilitar la reutilització de la informació, tant aquella generada pels ciutadans com el propi coneixement del
sector públic.
OPORTUNITATS
ELS MECANISMES DE PARTICIPACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC
Sobre els Plans Estratègics pot constatar-se que el més important sempre acaba sent el procés, que finalment
s’ha d’incorporar com una activitat contínua i habitual de les institucions públiques. La posada en contacte
d’agents del territori de diferents sectors, o del mateix però que no es coneixien, la creació de xarxes relacionals,
l’obertura de canals de diàleg entre l’administració pública i el sector privat, són elements centrals de tot Pla
Estratègic que busquen la creació de complicitats i col·laboracions, que finalment són una oportunitat per la
millora de la governança local.
En el cas del Pla Estratègic de Santa Perpètua de Mogoda, s’ha iniciat una sèrie d’activitats de debat que han de
tenir continuïtat en el temps, més enllà de l’hortizó d’elaboració de les línies de treball del Pla Estratègic, per a
consolidar oportunitats de col·laboració entre els diferents agents del territori i per a afrontar reptes i problemes
comuns. El fòrum de debat entre tècnics dels diferents municipis de la Riera de Caldes en els sectors de
l’urbanisme i l’arquitectura, del medi ambient, i de la promoció econòmica n’és un exemple, però trambé els
fòrums de debat entre Ajuntament i empresaris i comerciants, o entre Ajuntament i ciutadania.
LA CARTA DELS DRETS HUMANS DE SANTA PERPÈTUA
L’any 2009, Santa Perpètua de Mogoda, juntament amb les poblacions de Cubelles i Sant Boi de Llobregat, va
iniciar una prova pilot per al desenvolupament d’una Agenda Local de Drets Humans. L’objectiu d’aquesta
iniciativa era la realització d’una auditoria per a conèixer l’estat i l’evolució en les polítiques locals que garanteixin
els drets humans dels ciutadans de Santa Perpètua, i elaborar en base a això un pla d’acció per a la millora dels
punts més febles.
La Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans és una iniciativa de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu
d’estendre el respecte als drets de les persones com a forma de convivència i organització política. Per això, els
pobles i municipis de la província de Barcelona que s’adhereixen voluntàriament a la Xarxa es comprometen a
complir i incorporar en el seu ordenament local la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
La Carta, aprovada a París el 18 de maig de 2000, constitueix un compromís col·lectiu per dur a terme les
actuacions necessàries per garantir els drets humans a la ciutat.
38
La Diputació de Barcelona va elaborat una metodologia per a que cada poble o ciutat integrada a la Xarxa
pogués dur a terme revisions periòdiques del seu nivell d’observança dels drets humans. Es proposava un
procés d’autoavaluació que havia de servir per acomplir els objectius de conèixer la situació dels drets humans al
municipi, establir mecanismes d’avaluació contínua de les polítiques municipals respecte a la salvaguarda dels
drets dels ciutadans, i millorar l’actuació municipal.
EL CONSELL INFANTIL MUNICIPAL
El Consell Infantil Municipal és un òrgan consultiu de l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda format per
infants de 10 a 12 anys que estudiem a les escoles del municipi. Aquesta iniciativa té com a objectiu la formació
dels infants com a ciutadans responsables i implicats en els problemes que afecten a Santa Perpètua de
Mogoda, i amb capacitat de proposar solucions que adrecin aquests problemes. Transmetre la cultura de la bona
governança als nens ja des de ben petits.
El Consell Infantil Municipal aporta el punt de vista dels infants sobre els temes que afecten a Santa Perpètua de
Mogoda. El Consell elabora cada any un document de conclusions i propostes que es fa arribar al Consistori i
altres administracions implicades per a la seva presa en consideració. (www.conselldinfants.org).
El curs 2011-2012, els Consell Infantil Municipal ha realitzat activitats per a reflexionar entorn a la millora de
l’escola com espai d’aprenentatge i de convivència. En cursos anteriors, es van realitzar activitats focalitzades en
els infants i els mitjans de comunicació, possibles contribucions al Pla Estratègic de Santa Perpètua, la
participació ciutadana vista des dels infants i els infants i les noves tecnologies.
LA COOPERACIÓ INTERMUNICIPAL
Cooperació intermunicipal a l’entorn de la Riera de Caldes per avançar en els reptes comuns a tots els municipis.
L’objectiu és continuar el procés iniciat en el marc d’aquest Pla Estratègic, de debat i treball conjunts entre tots el
municipis de la Riera per a avançar cap a posicionaments comuns en aquells aspectes que són de mutu interès.
LA RIERA DE CALDES COM ÀMBIT TERRITORIAL DE COOPERACIÓ.
Existeixen diverses iniciatives supramunicipals de cooperació al territori: el Baix Vallès, la B-30, a més dels
àmbits comarcals o metropolitans. Cada àmbit territorial té característiques pròpies i ofereix diferents possibilitats
de cooperació als actors implicats, que no són necessàriament incompatibles entre elles.
Riera de Caldes és un àmbit de cooperació preferent donat el teixit relativament equilibrat de municipis que hi
pertanyen, les dinàmiques industrials presents, i sobretot les oportunitats de desenvolupament futur. El Pla
Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) defineix la figura del Pla Director Urbanístic de la Riera de Caldes.
Aquest pla, fa necessari formalitzar acords entre els municipis de la Riera de Caldes per fer possible materialitzar
l’estratègia de nova centralitat econòmica que el PTMB planteja pel PDU de la Riera de Caldes.
És fonamental que el planejament urbanístic respongui a les oportunitats de desenvolupament socioeconòmic en
el seu disseny.
39
SOBRE LA DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES CONSENSUADES A MIG I LLARG TERMINI
És convenient impulsar la reflexió estratègica en els municipis de la Riera de Caldes per tal d’arribar a definir
consensuadament un model de desenvolupament econòmic associat a l’estratègia de nova centralitat que
proposa el PTMB, i les activitats de promoció econòmiques més adients.
Alguns dels avantatges comparatius del territori de la Riera de Caldes són l’existència de sòl i de projectes de
desenvolupament i logística als municipis de la Riera –de Caldes a La Llagosta, la bona ordenació territorial, i el
nivell de serveis i equipaments públics, així com la presència de grans empreses industrials relativament
avançades tecnològicament i exportadores. La implantació de noves infraestructures viàries i de transport públic
durant els propers 5 o 10 anys, dotaran de nova accessibilitat metropolitana a la Riera de Caldes. En particular la
zona de la nova estació ferroviària a Santa Perpètua, en la línia Granollers-Vilafranca per la UAB (i a llarg termini,
en la línia Orbital Mataró-Vilanova), és un espai que el PTMB identifica com d’oportunitat estratègica. El tipus
d’activitats que pot ubicar-se en aquest àmbit podrien ser de tipus tecnològic, i directament relacionades amb les
activitats productives del teixit industrial de la zona.
L’ordenació dels grans eixos de mobilitat en cotxe (Pla Estratègic de Santa Perpètua, 2011)
40
L’ordenació dels grans eixos de mobilitat en transport públic (Pla Estratègic de Santa Perpètua, 2011)
41
Quins escenaris poden plantejar-se pels propers anys a Santa Perpètua?
Es plantegen tres possibles visions de desenvolupament, que han de ser
integrades. Cada visió proposa un projecte emblemàtic, pretext per a
visualitzar les prioritats que estableix pel municipi fins el 2025.
MUNICIPI COHESIONAT. Millors serveis més ben gestionats
Aquesta visió proposa un model urbà de qualitat per a Santa Perpètua, fonamentat en les persones, amb una
funcionalitat dels serveis, i equipaments de qualitat. Es tracta d’una visió amb una forta component local, basat
en potenciar les economies residencials per incrementar l’atractiu del municipi des del punt vista dels serveis
oferts, del seu comerç i la seva qualitat de vida. Aquest escenari se centraria en l’establiment de noves polítiques
de gestió dels serveis per a permetre un model sostenible econòmicament a mig i llarg termini.
El projecte emblemàtic d’aquesta visió és la transformació de l’entorn de la Granja Soldevila, creant un nou
centre d’equipaments culturals i de lleure entre el casc antic i el barri de la Florida, que alhora reforçaria la
cohesió dels diferents barris de Santa Perpètua i satisfaria les necessitats d’oci i lleure per a les quals ara cal
desplaçar-se a altres municipis de la comarca.
Equipaments socials i culturals
L’escala local de l’escenari Municipi Cohesionat Socialment, centrat en la urbanització de l’àrea de la Granja Soldevila per a usos socials i culturals vinculats al lleure.
42
Exemples de centres urbans d’equipaments socials i culturals de nova creació, a Mollet del Vallès, a Montpeller.
PAISATGE DEL VALLÈS. Major qualitat ambiental
Aquest escenari es basa en una nova cultura urbana fonamentada en la sostenibilitat i el valor de les persones,
lligada a la qualitat ambiental de la Riera de Caldes, a la mobilitat sostenible a Santa Perpètua, la recuperació de
l’agricultura com a eina per a garantir la qualitat del paisatge, la recuperació i senyalització de camins. Hauria
d’establir nexes importants de col·laboració amb el consorci de Gallecs, i amb l’elaboració del Pla director
agroforestal del Vallès.
Com a projecte emblemàtic, es proposaria un Parc Fluvial al llarg de la Riera de Caldes.
43
El caràcter ambiental i paisatgístic de l’escenari Paisatge del Vallès, centrat en l’establiment d’un gran parc fluvial a la Riera de Caldes, ha estat objecte d’estudi al Màster d’estudi territorials i urbanístics de l’EAPC (R.Martínez i altres, 2011)
44
Exemples de possibles materialitzacions de l’escenari de Parc Fluvial de la Riera de Caldes. De dalt a baix, parc agrari del Llobregat, espai de Gallecs i parc Pompeu Fabra a Badalona.
45
CENTRE METROPOLITÀ D’ECONOMIA AVANÇADA
Aquesta visió prioritza la valorització dels actius de Santa Perpètua de Mogoda per a promoure la creació i
manteniment d’activitat econòmica al municipi, i a la Riera de Caldes. La visió busca l’equipament del municipi
amb serveis i infraestructures que permetin incrementar les seves característiques diferencials, buscant la
implantació de noves empreses. Santa Perpètua sobretot com a ciutat dinàmica econòmicament i punt de
referència empresarial a la Regió Metropolitana, amb una cooperació enfortida entre empreses i Ajuntament,
creant identitat i amb una col·laboració estreta.
La visió proposa la creació d’un centre d’activitats formatives professionals d’escala metropolitana, així com
operacions de renovació i equipament de determinades zones industrials al llarg dels polígons industrials de la
Riera. Aquest projecte hauria de desenvolupar-se amb la col·laboració de tots els municipis de la Riera i del teixit
empresarial i industrial que hi és implantat. Podria tractar-se d’una escola de formació professional, amb ponts
directes amb la indústria de la Riera, i/o d’un centre d’enginyeria avançada,. Inclouria equipaments orientats a
l’activitat econòmica del municipi.
46
Exemples de possibles materialitzacions de l’escenari Nova Centralitat Metropolitana. De dalt a baix, BES de la Salle (URL), Creápolis de ESADE i centre de formació professional de l’automoció a Martorell.
47
Una visió compartida
A la Santa Perpètua cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i
oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de
més valor afegit, de revalorització del paisatge i integraciço social. Per
això cal una visió proactiva de les institucions municipals i capacitat de
buscar sinèrgies i formes de cooperació intermunicipal als diferents
àmbits als que pertany Santa Perpètua, i en particular a la Riera de
Caldes.
Es tracta de valoritzar els actius de la Riera de Caldes, la forta implantació industrial i empresarial, alta accessibilitat metropolitana, tant en transport privat, com curt o mig termini en transport públic, l’existència d’un àmbit natural de cooperació, el de la Riera de Caldes, confrontat amb reptes i
oportunitats comunes.
Centre metropolitàd’economia avançada
Un municipi més
cohesionat
Més qualitat ambiental
VISIÓINTEGRADA
Centre metropolitàd’economia avançada
Un municipi més
cohesionat
Més qualitat ambiental
VISIÓINTEGRADA
Tres possibles visions de desenvolupament, que han de ser integrades en una única visió
48
S’han establert cinc línies estratègiques que han d’articular el discurs, el desplegament i l’acció futura del Pla
Estratègic en els propers anys: el territori, l’economia, la dimensió social i el medi ambient.
El marc territorial del Pla Estratègic se situa en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat l’any 2010.
Les línies estratègiques proposades són les següents.
− EIX 1 – CIUTAT DE COOPERACIO I BON GOVERN
− EIX2 – PRODUCCIÓ, TREBALL I INNOVACIÓ
− EIX 3 – CIUTAT-CAMP SOSTENIBLE
− EIX 4 – QUALITAT DE VIDA
− EIX 5 - CIUTAT AMB PROJECCIÓ I IDENTIFICACIÓ EXTERNA
Cinc eixos principals sobre els que desplegar el Pla Estratègic de Santa Perpètua de Mogoda
49
EIX 1 - CIUTAT DE COOPERACIO I BON GOVERN
Objectiu
La cooperació intermunicipal a l’entorn de la Riera de Caldes on Santa Perpètua pot exercir lideratge per avançar
en els reptes comuns a tots els municipis, en paral·lel a la resta d’entorns de cooperació naturals de Santa
Perpètua com la B-30 i el Baix Vallès. L’objectiu d’aquesta estratègia és continuar el procés iniciat en el marc del
Pla Estratègic, de debat i treball conjunts amb els municipis de l’entorn de Santa Perpètua, i a la Riera de Caldes,
per a avançar cap a posicionaments comuns en aquells aspectes que són de mutu interès, i entre altres
anticipant els reptes que introdueix el Pla Territorial Metropolità. Riera de Caldes és un àmbit de cooperació
preferent donat el teixit relativament equilibrat de municipis que hi pertanyen, les dinàmiques industrials presents,
i sobretot les oportunitats de desenvolupament futur.
D’altra banda, aquest eix també preveu la discussió de mecanismes de governança en l’escala local per a
millorar la gestió del coneixement i la seva internalització a l’administració local: “l’administració que aprèn”. La
promoció de nous mecanismes de participació ciutadana ha de permetre acostar la governança a la ciutadania,
augmentar el capital social, i afavorir les xarxes ciutadanes, alhora que ha de promoure una administració més
transparent i oberta, més exigent en quant a l’eficiència de les línies d’acció.
Activitats
Es preveu la formació d’un grup de reflexió sobre mecanismes de cooperació supramunicipal i bon govern, amb
responsables d’organització i gabinets d’alcaldia i participació ciutadana.
Participants
− Responsables de participació del consistori
− Responsables d’hisendes municiapls
− Representants del teixit associatiu
− Representants Diputació i Consell Comarcal
− Altres
50
SOBRE NOUS MECANISMES DE PARTICIPACIÓ (més exemples a http://www.mcrit.com/pta_perpetua/)
Consensus és l'espai de participació a Internet dels governs locals de Catalunya, és una eina tecnològica
dissenyada per facilitar i impulsar la informació i la participació ciutadana a través d'Internet en el món local.
Consensus té per objectiu estimular la realització d’experiències de participació ciutadana utilitzant les noves
tecnologies. L’eina permet complementar i enriquir els processos i òrgans presencials de participació facilitant la
informació i la comunicació permanents, agilitzant-ne l’organització i obrint la participació de ciutadans a títol
individual o a col·lectius poc atrets per la participació presencial (http://consensus.localret.cat/)
A Parets del Vallès, el procés de participació “Amb els diners, tu hi comptes” de 2010 ofereix la possibilitat als
ciutadans i les ciutadanes més grans de 12 anys que estiguin vinculats d’alguna manera al municipi (escola,
habitatge, feina, etc.) de decidir com es distribuiran 300.000€ del pressupost municipal, distribuïts en tres
blocs de 100.000€ cadascun. La participació consistirà en fer noves propostes per a actuacions d’inversió en
equipaments municipals, via pública i parcs i jardins.
Mapa d’experiències en processos participatius a Catalunya 2008-2010 (Ciutadans pel Canvi)
Living Labs Global és un projecte que té com objectiu promoure la innovació en els serveis i la mobilitat a les
ciutats. L’organització organitza un concurs d’idees entre ciutats mundials que pretén trobar solucions
innovadores al reptes urbans mitjançant solucions que utilitzin la tecnologia per tal de resoldre aquests
problemes. Entre les iniciatives presentades, la ciutat nordamericana de San Francisco presenta solucions @ per
a una millor gestió dels recursos públics i una major participació ciutadana en la governança pública. San
Francisco s'enfronta al desafiament de com mantenir o millorar la prestació de serveis als ciutadans, sense
deixar de reduir els costos amb uns ingressos que van a la baixa. La Ciutat ha de transformar el govern a través
de la innovació. Una manera com es fa front a aquest desafiament és descobrir el valor intern de les dades de la
ciutat, aplicacions i infraestructura. El pla de San Francisco és "obrir" el govern perquè altres -els socis
proveïdors i els ciutadans – puguin efectivament contribuir amb idees i solucions. La iniciativa de la Ciutat de
Govern Obert és sobre la creació d'un govern més transparent i responsable, utilitzant tot tipus de mesures i
51
instruments innovadors. Un dels primers projectes, DataSF és un centre de la Web 2.0 per compartir les dades
amb el públic. Qualsevol persona pot visitar el lloc web, i un cop allà, trobar enllaços a bases de dades creats i
mantinguts per la Ciutat i Comtat de San Francisco. Un segon projecte se centra en l'alliberament d'aplicacions al
voltant de la iniciativa de Open311 API, per buscar que els desenvolupadors puguin crear aplicacions que
s'aprofitin de la publicació de les dades de l’ajuntament i crear enfocaments innovadors per a la prestació de
serveis.
52
EIX2 - PRODUCCIÓ, TREBALL I INNOVACIÓ
Objectiu
La finalitat d’aquesta estratègia és buscar els mecanismes necessaris per a la promoció d’activitat econòmica, la
consolidació d’un teixit empresarial amb capacitat innovadora i el reforç del teixit comercial a Santa Perpètua, així
com el foment de l’ocupació.
D’altra banda, cal avançar cap un programa d’activitats i cap a un model de gestió que faciliti el desenvolupament
de la nova centralitat prevista pel Pla Territorial a Santa Perpètua de Mogoda que permeti posar en valor
l’oportunitat que el planejament vigent ofereix a Santa Perpètua. Calen formalitzar acords entre els municipis de
la Riera de Caldes per a materialitzar l’estratègia de nova centralitat econòmica.
Activitats
Es preveu la formació de grups de discussió entorn a la promoció econòmica de Santa Perpètua de Mogoda,
sobre vies per a la consolidació d’un teixit empresarial fort, amb capacitat d’innovació, generador d’ocupació, i
amb vocació d’internacionalització i voluntat de cooperació.
Caldrà debatre el programa per a la nova centralitat prevista pel PTMB a Santa Perpètua, que d’acord amb el Pla
Territorial podria contemplar equipaments d’escala metropolitana, i que podria estar vinculada a activitats
formatives professionals en col·laboració amb el teixit industrial de la Riera de Caldes.
Participants
− Responsables de Promoció Econòmica de Santa Perpètua de Mogoda
− Responsables de la Diputació, Consell Comarcal
− Responsables dels Sindicats
− Empreses de la Riera de Caldes
− Associacions d’empresaris (p.e. Cambra de Comerç)
− Altres
53
SOBRE LA NOVA CENTRALITAT METROPOLITANA A RIERA DE CALDES
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) aposta de forma molt explícita per dotar a l’entorn metropolità
de Barcelona de noves centralitats urbanes, i al Vallès, en especial els àmbits de la Riera de Tenes i Riera de
Caldes.
Aquestes zones es classifiquen com àrees de polarització, és a dir entorns on s’hi defineixen operacions urbanes
mixtes i complexes encaminades al desenvolupament de processos de polarització urbana que dotin
d’equipaments i centralitats les àrees urbanes disperses i especialitzades en què s’insereixen. Aquestes
operacions hauran de generar noves peces urbanes amb residència, activitat i serveis, equilibrades i
polaritzadores de les àrees urbanes disperses o massa especialitzades en què s’insereixen, de manera que
compleixin les funcions de centre urbà que permeti suplir la petita dimensió dels existents
Les noves àrees de centralitat del Pla són noves peces urbanes resultat del desenvolupament d’àrees de
transformació o extensió urbana i altres específicament determinades que, tenint unes bones condicions
d’accessibilitat global, poden assolir un paper de centre urbà al servei en àmbits territorials d’escala superior. Se
les considerarà especialment indicades per a la localització d’equipaments d’escala supralocal, així com
d’activitat econòmica intensiva..
A diferència d’algunes àrees d’activitat sorgides al llarg de les darreres dècades, aquestes noves centralitats
seran contigües i integrables en els teixits urbans existents o en les seves extensions i hauran de tenir una
elevada accessibilitat en transport col·lectiu.
Noves centralitats urbanes dins l’àrea de polarització de la Riera de Caldes
54
SOBRE L’INTERÈS D’IMPULSAR UN CENTRE FORMATIU D’EXCEL•LÈNCIA, MOTOR DE LA NOVA CENTRALITAT ECONÒMICA
Disposar d’un centre de formació d’excel•lència a la Riera de Caldes, complementari i de suport als equipaments
de promoció econòmica, centres de negocis i vivers d’empresa ja existents, podria ser un element clau, motor de
la nova centralitat metropolitana. En aquesta iniciativa haurien de participar lògicament el món universitari, el
sector industrial i les administracions públiques.
Les activitats formatives, amb la implicació de les empreses del territori, podrien consistir en estudis tècnics
transversals de formació professional en àmbits tecnològics i de negocis, d’enginyeria no especialitzada, útil a
totes les àrees del procés productiu.
Impressions sobre una possible materialització de la nova centralitat metropolitana de Santa Perpètua, en el marc del Màster d’estudi territorials i urbanístics de l’EAPC (R.Martínez i altres, 2011)
LA IMPORTÀNCIA DE LES ECONOMIES RESIDENCIALS
També s’ha de desenvolupar el sector de l’economia residencial. L’economia residencial consisteix en la
prestació dels serveis necessaris als residents d’un determinat indret per fer atractiu el lloc on viuen; aquests
serveis acaparen diversos camps com els serveis d’assistència social, els servies d’atenció als consumidors, els
serveis relacionats amb l’oci, on s’inclou l’hostaleria. Aquesta nova branca econòmica té un gran potencial de
creixement, que no s’ha de menystenir.
55
EIX 3 - CIUTAT-CAMP SOSTENIBLE
Objectiu
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB 2010) defineix la Riera de Caldes com a àmbit en el qual s’hi
hauria de redactar un Pla Director Urbanístic. Des del punt de vista territorial, la construcció de noves
infraestructures viàries de l’abast de la Ronda del Vallès entre Palau-solità i Plegamans i Caldes, o la via
interpolar; o infraestructures ferroviàries, com les línies d’alta velocitat i de ferrocarrils metropolitans, i en especial
la nova estació a Santa Perpètua, entre altres, crearan alhora noves oportunitats de desenvolupament i riscs pels
municipis de la Riera de Caldes, i també per a Santa Perpètua. El PDU de Riera de Caldes haurà de
compatibilitzar la seva proposta amb el PDU de la Plana Agroforestal del Vallès, d’àmbit geogràfic superior, i amb
el PDU de Continuïtats i Mobilitat del Ripoll.
L’objectiu d’aquesta estratègia és avançar en les directrius que haurien de regir el futur PDU de la Riera de
Caldes, preceptiu d'acord amb el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat el 2010. Cal consensuar aquells
elements estratègics per a Santa Perpètua des d’una òptica coherent amb els diferents sectors i àmbits
territorials implicats. En aquest sentit, cal establir igualment els criteris necessaris per a assegurar una gestió
ambiental i paisatgística integrada de la Riera de Caldes, que puguin ser incorporades dins les directrius del Pla
Director Urbanístic. La Carta del Paisatge per a la riera de Caldes ha de ser l’instrument integrador de les
polítiques ambientals dels municipis i organismes que conformen la Riera de Caldes.
La definició d’un marc comú referencial que faciliti l’entesa i consens entre els municipis i els agents implicats en
les transformacions i la gestió de la Riera de Caldes és important pel futur dels municipis i les comarques en
general.
Activitats
Es preveu la formació de grups de discussió sobre directrius territorials i sobre les futures direccions del PDU de
la Riera de Caldes, i altres PDUs incidents sobre Santa Perpètua de Mogoda. Igualment, es preveuen grups de
discussió sobre les directrius de gestió ambiental integrada de la Riera de Caldes, i de treball per a la Carta del
Paisatge de Riera de Caldes.
Participants
− Responsables de les àrees d’Urbanisme de Santa Perpètua de Mogoda i de la Riera de Caldes
− Responsables de les àrees de Medi Ambient de Santa Perpètua de Mogoda i de la Riera de Caldes
− Responsables de la Generalitat i del PTMB
− Altres
56
SOBRE EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA RIERA DE CALDES (informació completa a http://staperpetua.org/pec/)
El Pla Estratègic de Santa Perpètua ha impulsat a través de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en el
programa del Màster professional d’estudis territorials i urbanístics l’estudi preliminar del possible Pla Director
Urbanístic de la Riera de Caldes.
L´estudi realitza una proposta sobre la xarxa d´espais oberts, el sistema d´espais oberts, sobre les
infraestructures de transport, així com una anàlisi sobre possibles programes i disseny de desenvolupaments
urbanístics singulars (àrees de nova centralitat, portes del parc fluvial equipaments supra-municipals)
Esquema general d`ordenació de la Riera de Caldes, en el marc de l’estudi preliminar del Màster d’estudis
territorials i urbanístics de l’EAPC (R.Martínez i altres, 2011)
57
Determinacions i directrius dels Pla Director Urbanístic de la Riera de Caldes, en el marc de l’estudi preliminar del Màster d’estudis territorials i urbanístics de l’EAPC (R.Martínez i altres, 2011)
El sistema d´espais oberts conforma l’anomenat Parc fluvial de la Riera de Caldes, que se sustenta sobre cinc
àrees diferencials (horts i camí del foment a Caldes, Torre Marimon a Caldes, Can Riera a Palau-solità i
Sentmenat, Hostal del Fum a Palau-solità, castell de la Mogoda a Sta. Perpètua i la Llagosta), cadascuna d’elles
organitzada entorn a una fita (elements patrimonials, i serveis) que funciona a mode de porta entre el Parc i
l’entorn. Relligant cadascuna d’aquestes àrees diferencials, el camí de la Riera de Caldes permet el passeig i el
gaudi ciutadà.
L’estudi concreta també un possible traçat per l’eix de transport públic amb plataforma reservada de la riera de
Caldes que proposa el Pla Territorial Metropolità. Nova connexió de l’eix de la Riera de Caldes – 3 fases
d’execució, incloent una final on s’estudiarà la viabilitat de la integració del tramvia mitjançant un PE. Vies
integrades i altres vies suburbanes – mallat de connexió entre tots els municipis potenciant l’eix de la riera. Nova
58
línia tren-tramvia, millora de la C-155 i xarxes de rodalies – Coordinació de l’actuació mitjançant el PDU
Corredors d’infraestructures a les comarques del Vallès i PDU Eix de la B-30. Vies estructurants viàries i xarxes
de ferrocarril – Plans sectorials d’àmbit general.
El PDU realitza un proposta de distribució i ordenació d’equipaments supramunicipals, en emplaçaments
afavorits. Sobre el polígon industrial Riera de Caldes hi proposa una centralitat d’activitat econòmica.
Transformació de teixit industrial preexistent. Desenvolupament de sòl urbanitzable al sector Actur. Ubicació
d’equipaments al Parc de l’Hostalet del Fum.
ESTRUCTURA
• Cinc elements constitutius de lasintaxis (Kevin Lynch):
A.- Àrees. ( Àmbit global i subàmbits. )
B.- Fites ( Recursos patrimonials i serveis.)
C.- Nodes. ( Portes i accessos, centres d´interpretació i museus, explicaciódels itineraris)
D.- Itineraris. (Camins que vinculen la resta de punts.)
E.- Límits. ( unitat de paisatge.)
1. Horts i Camí del Foment. Caldes2. Torre Marimon - Caldes3. Can Riera – Palau Solità, Sentmenat4. Hostal del Fum – Palau Solità5. Castell de la Mogoda – Sta. Perpètua• La Llagosta.
• Camí Fluvial• Camins històrics
• Via Augusta• Camí del Foment• Camí Ral.
1. B1413 – Bus – Aparcament públic - Info2. Informació – Aparcament – Torre Marimon3. Can Riera – Aparcament – Sentmenat4. Hostal del Fum – Futura estació tren-tranvia5. Estació tren Sta. Perpètua –aparcament – informació Granja Soldevila.
1. Horts - Camí i Pedrera del Foment i Remei2. Torre Marimon, Bosc Torre Marimon3. Can Riera - R.de Sentmenat-Equipaments4. Parc Hostal del Fum – Gallecs – Via Augusta5. Castell de la Mogoda – Granja Soldevila
5
4
3
2
1
3,1
km3,
1 km
3,3
km2,
4 k
m4,
0 k
m2,
2 k
m
El Parc Fluvial de la Riera de Caldes, en el marc de l’estudi preliminar del Màster d’estudis territorials i urbanístics de l’EAPC (R.Martínez i altres, 2011)
SOBRE LA CARTA DEL PAISATGE DE LA RIERA DE CALDES
D’acord amb el document de l’Estratègia Catalana de Desenvolupament Sostenible, els principals reptes en
termes medi ambientals es poden resumir en tres objectius clau: cal reduir progressivament les emissions de
CO2 amb models de mobilitat, d’energia i de gestió de residus més eficients i sostenibles, cal millorar la qualitat
paisatgística i ecològica dels espais naturals, especialment de la pròpia Riera de Caldes, i cal avançar en la
coordinació intermuncipal en les accions necessàries per ser més eficients i efectius.
S’inclou com a annex final d’aquest document de línies estratègiques del Pla Estratègic Santa Perpètua de
Mogoda 2025 un esborrany de “Manifest d’acords per a la protecció, ordenació i millora dels paisatges de la
59
Riera de Caldes” que introdueix els principals elements a considerar per a la promoció d’un territori de qualitat
ambiental i paisatgística.
− Promoure de criteris paisatgístics i de protecció de marges de la riera en els instruments de planejament i la
pràctica urbanística municipal, com a estratègia de millora de la qualitat ambiental de la riera de Caldes i
sobretot per garantir la continuïtat dels connectors naturals i espais verds urbans, tal i com proposa el Pla
Territorial Metropolità a les directrius pel PDU de la Riera de Caldes
− Impulsar projectes exemplars d’ordenació, restauració i millora paisatgística , tot renaturalitzant-la tant com
sigui possible amb espècies vegetals endògenes a les ribes i reintroduint fauna.
− Promoure la recuperació dels usos agrícoles sostenibles (agricultura ecològica) al llarg de la llera de la riera
com a un element de protecció i recuperació de la qualitat paisatgística de l’entorn fluvial. Així com la
recuperació de pous d’aigua per a rec ja que és possible, per la bona salut de l’aqüífer.
− Definir una xarxa de camins fluvials i itineraris que relliguin la Riera de Caldes amb els nuclis urbans veïns.
La definició d’itineraris transversals ha de permetre la connexió amb espais veïns com Gallecs, la conca del
Ripoll o el riu Besòs amb recorreguts a peu i en bicicleta, partint de rutes ja definides com les de Vallès
Natural. La recuperació de camins al llarg de la riera permetrà que una part de la mobilitat quotidiana es
pugui desenvolupar amb modes no motoritzats com la bicicleta, així com l’acció social de lleure i esport.
− Promoure serveis de transport de viatgers que relliguin municipis, polígons i estacions de ferrocarril, i que
tingui prioritat de pas respecte la resta de modes de mobilitat i que alhora sigui un servei eficient i atractiu
als usuaris. Tot donant resposta a les necessitats de mobilitat de la Riera de Caldes derivades de les
estratègies de desenvolupament del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
− Promoure l’energia solar en les cobertes industrials amb criteris d’estalvi energètic i de qualitat paisatgística.
− Dissenyar i aplicar un programa d’educació i sensibilització del paisatge , dirigit a escoles i a la població en
general.
SOBRE EL CAMÍ DE LA RIERA DE CALDES
El Projecte del Consorci per a la Defensa del riu Besòs de camí fluvial al llarg de la riera (2007) no s’ha
desenvolupat per manca de recursos econòmics (el pressupost eren 865mil euros). L’objectiu d’aquest projecte
era la recuperació d’itineraris al llarg de la riera, especialment concebuts per a mobilitat tova (quotidiana i d’oci)
des de la capçalera de la Riera a Sant Feliu de Codines, fins al riu Besòs (34,5km), passant per Caldes de
Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès. Les nombroses
infraestructures de transport que segueixen la conca del Besòs són un element de dificultat molt important per
l’efecte barrera que suposes (C-17, C-33, ferrocarril convencional, ferrocarril d’alta velocitat, futur gasoducte).
Es tracta d’un camí exclusivament concebut per a caminants i usuaris de la bicicleta, és a dir, amb prohibició de
circulació de vehicles motoritzats (excepte veïns per a accedir a les finques riberenques). Es preveu una solució
per la plataforma del camí d’entre 2m i 3m d’ample, en terreny natural, amb algunes àrees de descans
60
especialment acondicionades. A llarg del recorregut, el camí dóna suport a diversos elements patrimonials
(termes romanes, torre Marimon, Santa Maria de Gallecs, la Fundació Folch i Torres...). El camí ha de donar
connectivitat amb diverses rutes senderistes de petit i llarg recorregut (GR5, GR97, GR173, PR-C9, PR-C30 i
PR-C145).
Traçat (en verd) del camí de la Riera de Caldes a l’entorn de Santa Perpètua de Mogoda i Gallecs (Proyecto del camino natural de la Riera de Caldes, Consorci per a la Defensa del riu Besòs, 2007)
La Riera de Caldes neix a Gallifa, al peu dels Cingles de Bertí, i discorre cap el Besòs travessant els municipis de
Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta. Defineix un paisatge de
planes d’antiga culturalització. Ja des del segle I a.C. la Riera de Caldes acollia una de les principals vies de
comunicació, la que en època romana enllaçava el centre d’oci i salut d’Aquae Calidae (Caldes de Montbui) amb
Barcelona. Avui, al llarg d’aquesta antiga via de comunicació s’hi ha ubicat, i d’una forma relativament ordenada,
infraestructures de transports i de serveis, grans implantacions industrials, i zones urbanes. Al mateix temps,
malgrat aquest procés d’urbanització, s’ha preservat en bona mesura els valors naturals del paisatge fluvial,
agrícola i forestal.
Com s’esdevé en altres rius i rieres mediterrànies, de cabdals molt irregulars i episodis recurrents d’inundacions,
les poblacions han donat històricament l’esquena a la riera, fins recentment, en que la Riera es reconeix com
l’element geogràfic més significatiu del paisatge, i com un espai potencial d’oci i de lleure per la ciutadania.
D’altra banda, per valoritzar el paisatge és necessari formular uns objectius de qualitat paisatgística que
milloraran la qualitat ambiental de l’espai fluvial de la Riera, i preservar la seva biodiversitat. El paisatge de la
riera de Caldes és un element de benestar individual i col·lectiu que a més de valors estètics i ecològics , té
també una dimensió econòmica i social de les comarques del Vallès.
61
Traçat del camí de la Riera de Caldes a l’entorn de la centralitat metropolitana prevista pel PTMB
(Proyecto del camino natural de la Riera de Caldes, Consorci per a la Defensa del riu Besòs, 2007)
62
EIX 4 – QUALITAT DE VIDA
Objectiu
La dotació de serveis a la ciutadania ha augmentat de forma important durant els darrers quinze anys. En l’actual
context de recessió econòmica, les dificultats de finançar el funcionament i manteniment d’aquest serveis obliga
a reflexionar entorn a fórmules innovadores que permetin augmentar l’eficiència de la gestió del serveis i
mantenint un nivell de qualitat de les prestacions elevat. L’objectiu d’aquesta activitat és arribar a una proposta
de recomanacions per a una prestació i gestió de serveis públics als ciutadans més eficient a escala urbana i
supramunicipal, incloses possibles fórmules d’iniciatives de mancomunació de serveis i equipaments.
Millora del creativitat i de la felicitat dels ciutadans de Santa Perpètua. Carta dels Drets Humans Emergents.
Activitats
Es preveu la formació de grups de reflexió sobre les necessitats i modes de prestació de serveis d’interès general
a les persones.
Participants
− Responsables de les àrees d’equipaments i serveis de Santa Perpètua
− Responsables d’hisenda municipal
− Responsables Diputació i Consell Comarcal
− Experts
− Altres
EXEMPLES D’EXPERIÈNCIES D’ORGANITZACIÓ EN LA PRESTACIÓ DE SERVEIS (més exemples a
http://www.mcrit.com/pta_perpetua/)
Mancomunitat Intermunicipal Vall del Tenes. La Mancomunitat de la vall del Tenes en un ens supramunicipal
que va sorgir fa 25 anys per les necessitats comuns que tenien els pobles de: Bigues i Riells del Fai, Santa
Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall. La Mancomunitat gestiona conjuntament equipaments
educatius i culturals (IES de la Vall del Tenes, escola de música, formació d’adults), serveis socials (prevenció de
drogues, servei d’assessoria a dones en situació d’exclusió social i formació ocupacional). Des de la
Mancomunitat de la Vall del Tenes s’ha encetat recentment un Pla de dinamització turística de la zona, tot
63
considerant que l’àrea geogràfica de la Vall del Tenes té una identitat i potencialitat en el seu paisatge que convé
de posar en valor per diferents motius. També ha promogut la implantació d’un servei d’autobús “exprés” amb
Barcelona, i impulsa la redacció d’una Carta del Paisatge (http:// http://www.mancomunitatvalltenes.cat/)
Catalonia Innovation Triange. El Catalonia Innovation Triangle va ser constituït el febrer de 2008 pels municipis
de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, amb l'objectiu de convertir el triangle empresa-innovació-investigació en un pol
d'atracció d'activitat econòmica cap a aquest territori vallesà. Des de llavors, aquesta col·laboració entre els tres
municipis ha donat com a fruit diferents projectes, com ara, l'elaboració del Pla de Mobilitat del Polígon Can Sant
Joan, el projecte de senyalització conjunta de les àrees industrials del CIT o el compartir experiència sobre com
gestionar els parcs empresarials. El Pla d’Actuacions 2009-2012 inclou 24 accions amb un pressupost de 0,5
milions d’euros (http://www.cit.cat)
La Mancomunitat de Municipis del Penedès-Garraf es va formar per dotar de serveis els municipis d'aquestes
dues comarques. Treballant plegats, plantejant solucions de forma conjunta, es podia aconseguir oferir uns
serveis als ciutadans i ciutadanes de cada una de ciutats, viles i pobles en solitari mai no hauria pogut oferir, i
amb uns costos molt més raonables per cada un d'ells. La manconumitat del municipis del Pendès-Garraf ofereix
el següents serveis: centre d´acollida d´animals, centre d´atenció de drogodependències, recollida i tractament
de residus sòlids urbans, sanejament, servei d´iniciatives econòmiques, laboratori d´anàlisis, portada d´aigües del
riu Llobregat.(http://www.mancomunitat.cat/)
Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola-Ripollet-Montcada. La mancomunitat té per objecte unir els
esforços i possibilitats econòmiques dels tres municipis per a la creació i sosteniment de serveis que interessen
als ajuntaments mancomunats. Entre d’altres, l’ordenació del trànsit, la instal·lació i conservació de serveis
urbanístics (enllumenat públic, pavimentació, clavegueram, etc.), la protecció del medi, els serveis de neteja
viària, de recollida i tractament de residus, la protecció de la salubritat pública i la participació en la gestió de
l’atenció primària de la salut, els serveis funeraris, la prestació dels serveis socials, el transport públic de viatgers,
les instal·lacions culturals i esportives, l’ocupació del lleure, la creació, promoció i sosteniment de mitjans de
comunicació social.
64
EIX 5 - Ciutat amb projecció i identificació externa
Objectiu
L’objectiu d’aquesta activitat és arribar a establir una estratègia de projecció de l’identitat del municipi cap a
l’exterior, i de posar de manifest els avantatges comparatius de Santa Perpètua en el marc de l’entorn Metropolità
de Barcelona com a territori atractiu, innovador, productiu i igualitari.
Es busquen espais de reconeixement de la marca Santa Perpètua, per mitjà del desplegament d’elements de
projecció exteriors dels valors del municipi i els seus agents (empreses, entitats, personalitats...), compartir
experiències i bones pràctiques, i trobar partenariats.
Activitats
Es preveu la formació de grups d’anàlisi d’estratègies de promoció.
Participants
− Relacions institucionals
− Gabinet d’alcaldia
− Mitjans de Comunicació
− Relacions externes
− Altres
SOBRE EXPERIÈNCIES DE PROJECCIÓ EXTERIOR O MÀRQUETING DE CIUTAT
Les ciutats es configuren com actors clau en les relacions socioeconòmiques modernes perquè en elles hi
comflueixen múltiples intercanvis. Alhora que són llocs per a viure-hi, també es converteixen en productes que
compteixen, marques i objectes de consum d’acord amb les seves identitats.
La transició del màrqueting estratègic (determinació del valor de la ciutat que s’ofereix al públic interessat) al
màrqueting operatiu (creació i comunicació del valor de la ciutat) per arribar finalment al branding de ciutats, es
produeix per l’èmfasi dipositat en la marca, que esdevé el dispositiu per antonomàsia a partir del qual indentificar
i diferenciar els valors de la ciutat.
65
Tots els imaginaris i la simbologia inherents a l’urbs es canalitzen mitjançant la marca, que es consolida a tall
d’important actiu i intangible de la ciutat sobre el qual giren la major part dels processos de comunicació urbana
i/o metropolitana1.
Matriu de fases de la gestió institucional per nivells geogràfics (N.Muñiz, M.Cervantes, Universitat de León i Universidade da Coruña 2010)
1 De J.San Eugenio Vela (2011), Teoria i mètodes per a marques de Territori, Editorial UOC.
66
ANNEX 1 Manifest d’acords per a la protecció, ordenació i
millora dels paisatges de la Riera de Caldes
Pla Estratègic Santa Perpètua 2025
67
Manifest d’acords per a la protecció, ordenació i millora dels paisatges
de la Riera de Caldes
ESBORRANY
28 de gener 2011
Presentació
La Riera de Caldes neix a Gallifa, al peu dels Cingles de Bertí, i discorre cap el Besòs travessant els municipis de
Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta. Defineix un paisatge de
planes d’antiga culturalització. Ja des del segle I a.C. la Riera de Caldes acollia una de les principals vies de
comunicació, la que en època romana enllaçava el centre d’oci i salut d’Aquae Calidae (Caldes de Montbui) amb
Barcelona. Avui, al llarg d’aquesta antiga via de comunicació s’hi ha ubicat, i d’una forma relativament ordenada,
infraestructures de transports i de serveis, grans implantacions industrials, i zones urbanes. Al mateix temps,
malgrat aquest procés d’urbanització, s’ha preservat en bona mesura els valors naturals del paisatge fluvial,
agrícola i forestal.
Com s’esdevé en altres rius i rieres mediterrànies, de cabdals molt irregulars i episodis recurrents d’inundacions,
les poblacions han donat històricament l’esquena a la riera, fins recentment, en que la Riera es reconeix com
l’element geogràfic més significatiu del paisatge, i com un espai potencial d’oci i de lleure per la ciutadania.
D’altra banda, per valoritzar el paisatge és necessari formular uns objectius de qualitat paisatgística que
milloraran la qualitat ambiental de l’espai fluvial de la Riera, i preservar la seva biodiversitat. El paisatge de la
riera de Caldes és un element de benestar individual i col·lectiu que a més de valors estètics i ecològics , té
també una dimensió econòmica i social de les comarques del Vallès.
Així, cal buscar la participació activa de ciutadans i consensuar amb la ciutadania els objectius paisatgístics, les
accions més rellevants i les tendències de futur de la riera de Caldes. Per això la Carta del Paisatge de la riera de
Caldes pot servir d’instrument integrador i de participació en les polítiques ambientals dels municipis que formen
l’eix de la riera de Caldes
68
L’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès públic és una responsabilitat dels poders públics, dels
ciutadans i de la resta dels agents que actuen sobre el territori, i el impacte sobre el paisatge ha de ser tingut en
compte en qualsevol intervenció que es realitzi sobre el mateix. Adoptem el compromís de llançar un procés
participatiu de Carta de Paisatge com a element d’educació ambiental i de co-responsabilització entre
administracions públiques, agents privats i ciutadania. Les Cartes de Paisatge es venen aplicant des de 2002 en
una desena d’àmbits territorials a Catalunya per assolir compromisos que permetin l’avenç en aquesta direcció.
Per a dur a terme totes aquestes activitats s’estudiarà la forma d’articular les polítiques i accions ambientals a
escala de tots els municipis de la Riera, al mateix temps que la coordinació de les polítiques urbanístiques i de
promoció econòmica comunes.
La gestió ambiental del paisatge ha de partir de considerar el paisatge com element de benestar social,
d’ordenació territorial i de competitivitat. És també un element estratègic en quant contribueix a l’objectiu de
reduir les emissions de CO2 i la mitigació dels impactes sobre el canvi climàtic.
En definitiva els principals reptes en termes medi ambientals es poden resumir en tres objectius claus, d’acord
amb el document de l’Estratègia Catalana de Desenvolupament Sostenible: cal que reduïm progressivament les
emissions de CO2 amb models de mobilitat, d’energia i de gestió de residus més eficients i sostenibles, cal que
millorem la qualitat paisatgística i ecològica dels nostres espais naturals, especialment de la pròpia Riera de
Caldes, i cal que avancem en la coordinació intermuncipal en les accions necessàries per ser més eficients i
efectius.
ACORDS :
Atès que la definició d’un marc comú referencial que faciliti l’entesa i consens entre els municipis i els agents
implicats en les transformacions i la gestió del paisatge de la riera de Caldes és important pel futur dels municipis
i les comarques en general.
Els municipis i organismes públics que signen aquest manifest acorden:
1.- Impulsar la redacció de la Carta del Paisatge per a la riera de Caldes, com a instrument integrador de les
polítiques ambientals dels municipis i organismes que conformen la riera de Caldes.
Carta del paisatge que especificarà els següents compromisos globals:
1.1- Promoure l’adopció de criteris paisatgístics i de protecció de marges de la riera en els instruments de
planejament i la pràctica urbanística municipal, com a estratègia de millora de la qualitat ambiental de la riera de
Caldes i sobretot per garantir la continuïtat dels connectors naturals i espais verds urbans, tal i com proposa el
Pla Territorial Metropolità a les directrius pel PDU de la Riera de Caldes.
1.2- Impulsar projectes exemplars d’ordenació, restauració i millora paisatgística , tot renaturalitzant-la tant com
sigui possible amb espècies vegetals endògenes a les ribes i reintroduint fauna.
69
1.3- Promoure la recuperació dels usos agrícoles sostenibles (agricultura ecològica) al llarg de la llera de la riera
com a un element de protecció i recuperació de la qualitat paisatgística de l’entorn fluvial. Així com la recuperació
de pous d’aigua per a rec ja que és possible, per la bona salut de l’aqüífer.
1.4- Definir una xarxa de camins fluvials i itineraris que relliguin la Riera de Caldes amb els nuclis urbans veïns.
La definició d’itineraris transversals ha de permetre la connexió amb espais veïns com Gallecs, la conca del
Ripoll o el riu Besòs amb recorreguts a peu i en bicicleta, partint de rutes ja definides com les de Vallès Natural.
La recuperació de camins al llarg de la riera permetrà que una part de la mobilitat quotidiana es pugui
desenvolupar amb modes no motoritzats com la bicicleta, així com l’acció social de lleure i esport.
1.5- Promoure serveis de transport de viatgers que relliguin municipis, polígons i estacions de ferrocarril, i que
tingui prioritat de pas respecte la resta de modes de mobilitat i que alhora sigui un servei eficient i atractiu als
usuaris. Tot donant resposta a les necessitats de mobilitat de la Riera de Caldes derivades de les estratègies de
desenvolupament del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
1.6- Promoure l’energia solar en les cobertes industrials amb criteris d’estalvi energètic i de qualitat paisatgística.
1.7- Dissenyar i aplicar un programa d’educació i sensibilització del paisatge , dirigit a escoles i a la població en
general.
2.- Cercar l’adhesió d’associacions, entitats i ciutadania que reforci els acords i compromisos adquirits per la
implantació de la Carta del Paisatge de la Riera de Caldes.
I per a que així consti, a Santa Perpètua de Mogoda, el de 2011
