PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRECEIP MARGALIDA FLORIT

ÍNDEX:

1. QUÈ ÉS EL PROJECTE LINGÜÍSTIC?

2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

3.1. Context i Entorn escolar3.2. Alumnat. Entorn familiar3.3. Personal docent i no docent.

3. LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D´APRENENTATGE: JUSTIFICACIÓ D’ÚS I DECISIONS PRESES.

3.1. Àmbit pedagògic3.2. Àmbit de personal docent I no docent3.3. Àmbit personal: docent i no docent3.4. Àmbit administratiu3.5. Àmbit de recursos i materials

4. COM ES FARÀ: METODOLOGIA4.1. La llengua catalana a educació infantil4.2. La llengua catalana a l´educació primària4.3. La llengua castellana a l´educació primària4.4. La llengua estrangera a l´educació infantil i primària4.5. La llengua catalana utilitzada amb alumnes de Necessitats

Educatives Especials (ANEES)

5. ANNEX: MARC LEGAL

1. QUÈ ÉS EL PROJECTE LINGÜÍSTIC

El Projecte Lingüístic d´un centre és el projecte allà on es troben detallats aquells aspectes que el centre considera el defineixen quan al tractament de les llengües tant a nivell curricular com vehicular.

El Projecte Lingüístic tindrà com a objectiu fonamental aconseguir que tot l´alumnat assoleixi, en acabar el període d´escolarització obligatoria , la competència lingüística en català i en castellà i, almenys, en una llengua estrangera.

Segons se n´extreu de la normativa vigent que :

1. Les llengües oficials a les Illes Balears són el castellà i el català.2. La llengua catalana és la pròpia de Menorca.3. L´ensenyament del català i el castellà han de tenir garantida una presència

adequada en els plans d´estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l´ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües al final de l´educació obligatòria. Per tant han en acabar l'educació primària han de poder expressar-se correctament tant de forma oral com escrita en llengua castellana i en llengua catalana.

4. En acabar l´ensenyament primari l´alumnat ha de poder comprendre i expressar-se en llengües estrangeres missatges senzills dins d´un context.

El centre ha de definir quin és el seu projecte i com ho farà per complir aquesta normativa.

El Projecte Lingüístic és elaborat pel Centre a partir de la normativa vigent, de la realitat sociolingüística del seu alumnat i les seves famílies i de les decisions metodològiques del Claustre i l´Equip Directiu.

2. CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

El CEIP Margalida Florit és un centre de nova creació, que va entrar en funcionament el curs 2003-04. Des del començament, tot i no tenir elaborat el Projecte Lingüístic del Centre, la llengua de comunicació i aprenentatge de l'escola ha estat el català.

A febrer de 2007, en el moment de deixar elaborat i aprovat el Projecte Lingüístic del Centre volem remarcar la importància d´aquest fet.

2.1. Context i Entorn escolar

El CEIP Margalida Florit, està ubicat a Ciutadella de Menorca. Ciutadella és un municipi de l’illa de Menorca amb més de 25.000 habitants.

L´escola està situada en un barri de nova creació que es troba encara en procés de construcció. Des del moment en que es va obrir l´escola la barriada ha anat experimentant un gran creixement amb la construcció constant de nous habitatges.

La zona escolar que abarca l´escola comprèn, a més del barri, les urbanitzacions de Son Oleo i Son Blanc.

Ciutadella ha tingut durant anys, un nombre important de fàbriques de sabates i bijuteria, pares i mares d´alumnes treballen encara en aquestes fàbriques.

Actualment el turisme desplaça el treball de fàbriques i una part important de la població treballa en oficis relacionats amb el turisme, cosa que fa que durant l´ hivern no treballin i que del mes d’abril al mes de novembre els pares treballin en horaris intensius.

Malgrat tenir la sensació que ens trobam dins d'un entorn on la llengua catalana està molt normalitzada, ens adonam que dins d'un entorn més global hi ha un clar domini de la llengua castellana (televisió, cinema, mitjans de comunicació, juguetes, etc..)

2.2. Alumnat i Entorn familiar

- Un important nombre d’alumnes prové de famílies de diferents indrets de l’estat espanyol. Hi trobam també famílies d´alumnes procedents d’Amèrica del Sud.

- Les primeres aules es van formar a partir d’alumnes que havien arribat fora del temps de l’inici de curs i pels quals no hi havia espai en cap altre centre. Durant els tres anys aquesta realitat ha anat canviant ja que en aquests grups han sofert baixes i noves incorporacions d´altres centres de Ciutadella amb alumnes de la barriada.

- En els darrers cursos la matrícula d´alumnes és majoritàriament de famílies del poble.

- Segons una enquesta feta durant el curs 2005/06; el 48'9 % dels alumnes del centre té la llengua catalana com a pròpia.

- Ens trobam amb una forta presència de famílies on hi ha un progenitor que parla castellà i un altre català (famílies bilingües), constatam segons les enquestes que sempre quan esdevé aquest contacte entre la llengua catalana i la castellana, la llengua utilitzada per la família és la llengua castellana

- Les famílies nouvingudes que tenen com a llengua materna una llengua diferent de la catalana, en arribar a Menorca adopten com a llengua de comunicació la llengua castellana.

- Quasi sempre que hi ha un contacte entre parlants de llengua castellana i llengua catalana, la llengua catalana és abandonada per a passar a utilitzar el castellà. Els alumnes catalanoparlants parlen castellà amb els castellanoparlants en el context d´esbarjo i joc lliure.

- Constatam que normalment quan esdevé aquest contacte entre la llengua catalana i la castellana, la llengua utilitzada per la família és la llengua castellana.

2.3 Personal docent i no docent.

El professorat del centreTot el professorat actual del centre coneix les dues llengües oficials i està en

condicions de fer-ne ús en la seva tasca docent. La titulació mínima exigida per al professorat és la del Nivell C de Capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària.

Actualment, es disposa de tres mestres especialistes en llengua estrangera.

Monitores d´activitats extraescolarsLes activitats extraescolars que ofereix el centre i organitza l´APIMA es fan en

principi en llengua catalana. No existeix normativa que contempli l´exigència d´una titulació.

Als monitors i monitores que treballen al centre se’ls demana tenir coneixements suficients per a poder expressar-se oralment en català amb fluïdesa i correcció i de realitzar tota la tasca que li correspongui en aquesta llengua.

En cas que aquest fet no hagi estat possible es demana que la feina presentada (obra de teatre, escrit,...) sigui en català. La coordinadora de normalització lingüística i el professorat del centre s´han ofert a ajudar.

Monitores de menjador La titulació mínima exigida des de la Conselleria d´Educació per al personal no docent encarregat del servei de menjador és la del nivell A de llengua catalana.

El personal d’Administració i ServeisEn aquest cas el porter del centre, segons marca la reglamentació pròpia que

els regeix, ha de tenir el nivell A de català.

Personal contractat pel BisbatPer a l’ensenyament de la religió catòlica, no se’ls exigeix cap tipus de nivell en

llengua catalana. Des del centre se li demanarà que durant les classes es comuniqui en llengua catalana.

3. LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D´APRENENTATGE: JUSTIFICACIÓ D’ÚS I DECISIONS PRESES.

Com es pot deduir de la realitat del centre, la llengua catalana té una presència inferior a la que té la castellana en els diferents àmbits del nostre entorn social. L'escola és l´únic entorn on la llengua catalana és percebuda com a llengua vehicular i llengua d'ús normal.

El paper de l´escola és fonamental per equilibrar la situació de desigualtat en que es troba la llengua catalana davant la castellana en molts entorns.

3.1. Àmbit pedagògicConsideram que l'aprenentatge s´ha de fer en català des de les primeres edats,

ja que per a l'alumne és molt més fàcil adquirir d'aquesta manera l'aprenentatge de la llengua.

La pràctica quotidiana ens demostra que els alumnes castellanoparlants que comencen l’educació infantil aprenen la llengua catalana de forma natural i espontània sense cap tipus de dificultat.Si l’alumne accedeix a primària sense conéixer la llengua catalana les dificultats augmenten.

D’altra banda ens n’adonam també que l’escola ,fent l’aprenentatge en llengua catalana,actúa de balança compensadora i integradora amb els infants nouvinguts perquè les famílies i els fillets/es nouvinguts tendeixen (malgrat tenir una llengua diferent del castellà) a elegir-la com a llengua d’ús i comunicació habitual.

És important que la llengua catalana sigui percebuda com a llengua d'integració per part de tota la comunitat educativa. També com a mitjà per a integrar a l’infant i a les famílies en les tradicions i cultura del nostre entorn. No només es té en compte per integrar l’infant en la nostra societat, sinó també per a integrar a la seva família, perquè d’aquesta manera es crea una necessitat per a aprendre i entendre la llengua pròpia de la nostra cultura.

Consideram que l'ensenyament en català és l'única manera que en acabar l'ensenyament obligatori l’alumnat sigui competent en les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma.

L´escola considera idò l´ús de la llengua catalana com a eina de comunicació entre els alumnes i l´entén com a llengua vehicular i d´integració dins l´entorn.

3.2. Àmbit familiarA les reunions de pares i mares d´alumnes d´una mateixa aula (gran grup) la

llengua emprada serà la catalana. Si algun pare o mare demana que la reunió es faci en una altra llengua diferent a la catalana se´l convidarà a quedar a la reunió i la mestra es comprometrà a explicar-li aquells aspectes que no hagi pogut entendre en finalitzar aquesta.

En les reunions individuals amb les famílies s´utilitzarà la llengua catalana, sempre que els pares ho entenguin.

El Centre potenciarà anualment a través de la participació en els diferents programes que es puguin oferir des de diferents administracions el coneixement de la llengua catalana entre la població escolar.

3.3. Àmbit personal docent i no docentTot el personal docent i no docent del centre es dirigirà a l´alumnat en llengua

catalana tant com a llengua vehicular com de comunicació i aprenentatge a excepció dels moments en que l´activitat precisi l´ús d´una altra llengua.

Per acord de Consell Escolar i Claustre, el personal que contracti l´APIMA del centre per a la realització de les activitats extraescolars ha d´estar en disposició del nivell A de català. En cas de no ser possible es demanarà que la feina presentada (obra de teatre, escrit,...) sigui en català. La coordinadora de normalització lingüística i el professorat del centre col.laboraran perquè sigui així.

El professorat i el personal no docent del centre ha de tenir cura en tot moment de la qualitat de la llengua emprada per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat educativa.

El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos d’actualització lingüística catalana.

La llengua que es fa servir en les reunions de Claustre, cicle, comissions,...és la catalana, ja que és la llengua vehicular del centre.

3.4. Àmbit administratiu.

3.4.1. Les actuacions administratives de règim interior del centre es faran en català:

- actes,- comunicats diversos- horaris - rètols indicatius de dependències- impresos- segells del centre- qualificacions- informes interns - avisos al públic que s’hagin d’inserir en el taulell d’anuncis - gestió econòmica ( llibres de comptes, pressuposts, rebuts, etc)

3.4.2. Les actuacions administratives de règim exterior del centre esfaran per defecte en català:

Les relacions que l´escola manté amb l´administració educativa i l´administració local es fan sempre en llengua catalana.

L´escola també es relaciona amb l´APIMA utilitzant sempre la llengua catalana.

Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es faran en català.

L' adquisició de material d'administració (impressores, ordinadors, programes informàtics...) tendrà com a requisit indispensable que pugui treballar en llengua catalana sense limitacions de cap tipus.

El centre fomentarà l´hàbit de demanar a les empreses amb qui té relació comercial escrita (comandes, factures, albarans....) que aquesta sempre que sigui possible es faci en català.

3.5. Àmbit organitzatiuCom s´organitza el centre per assolir nivells de normalització

Alumnes nouvinguts:

Quan arriba un alumne/a nou que no entén la llengua catalana en els primers dies ens adreçarem a ell en la llengua que entengui sempre que sigui possible. Es recomenable rallar-li de tot d´una en les dues llengües i s´ha derivar el més prest possible cap a l´ús exclusiu del català.

Quan arriba un alumne nouvingut el que es fa es donar-li un suport individualitzat a l´alumne de manera que:

- l´ajudam a entendre el que fa a l´aula- es treballa la comprensió de la llengua catalana

Una volta l´alumne/a arriba a entendre el català, s´elimina el suport individual a l´alumne/a per fer un suport al grup treballant de forma individual amb un petit grup. Es reparteixen les tasques amb la tutora i la mestra que fa el suport i això permet una millor atenció individual.

3.6. Àmbit de recursos i materials

Equipament d´aules:El material de les aules ha de ser en llengua catalana. Els llibres de ext, llevat

dels llibres de llengua castellana i anglesa, han de ser en català.

Els jocs i la resta de materials s´ha de procurar comprar sempre que sigui possible en llengua catalana.

Biblioteca general:A la Biblioteca del centre hi trobam diferents llibres en llengües diverses. ës

important que el fons en lengua catalana estigui ben abastit. S´ha de vetllar perquè hi poguem trobar material de recerca d´informació (llibres de consulta) en llengua catalana.

És important dotar la biblioteca del centre i les aules de diccionaris de llengua per tal que els alumnes i el professorat els puguin utilitzar. S´establiran per cicles les necessitats segons els nivells en una llengua o altra.

Videoteca: És important que el centre,a l’hora de crear un fons tant de biblioteca com de

videoteca, tengui en compte els diferents recursos existents en llengua catalana. Moltes vegades trobar-ne en castellà resulta més fácil. Cal tenir en compte que l´aprenentatge es fa en llengua catalana.

L´Aula d´anglès s´anirà dotant progressivament de material per treballar la llengua anglesa.

4.COM ES FARÀ: METODOLOGIA

4.1. La llengua catalana a educació infantilA l´educació infantil la llengua d´aprenentatge i comunicació serà la llengua

catalana.

Totes les àrees seran treballades de forma globalitzada emprant el català com a llengua vehicular.

La introducció a la lectoescriptura es treballarà en llengua catalana.

L´escola serà un dels espais on l´alumne adquireix els senyals d´identitat propis de la nostra cultura : la història, les tradicions, cançons i jocs populars hi seran presents per desenvolupar l´estimació a la nostra terra i el sentiment de pertinença i integració en el nostre entorn immediat.

4.2. La llengua catalana a l´educació primària

A l´Educació Primària la llengua vehicular i d´aprenentatge continuarà essent el català. Totes les àrees seran treballades de forma globalitzada emprant el català com a llengua vehicular.Totes les àrees s´impartiran en aquesta llengua, tret de la castellana i la llengua estrangera.

Els continguts i estructures lingüístiques comuns es programaran conjuntament i es concretaran a través de la llengua catalana; seran punt de referència per a la llengua castellana.

Per tant, els continguts de la llengua catalana i els que corresponen a continguts i estructures lingüístiques comuns, formaran part d´una única programació (curriculum integrat de llengües)

El català serà la llengua que s´utilitzarà per a iniciar la lectoescriptura. Una volta assolida aquesta en llengua catalana s´introduirà la lectoescriptura en noves llengües ja que d´altra manera es produeixen interferències entre les dues llengües.

4.3. La llengua castellana a l´educació infantil i primària

A l´educació infantil la llengua castellana serà utilitzada a partir de contextos puntuals que puguin sorgir (projectes, contes, sortides,...). Consideram que a l´educació infantil els alumnes entren en contacte amb la llengua castellana de forma natural en el seu entorn més immediat.

L´estudi de la llengua castellana es començarà en el primer cicle d´educació primària.

A primer nivell d´educació primària es durà a terme a nivell oral amb la finalitat d´ajudar als alumnes a afavorir la comprensió i expressió oral. Serà a partir de segon nivell d´educació primària que es començarà a treballar aquesta llengua de forma escrita i més sistemàtica.

Atès que s´hauran treballat continguts i estructures lingüístiques comuns a ambdues llengües, la programació de llengua castellana ha d´anar íntimament lligada a la llengua catalana, tenint molt en compte tant els continguts que s´han de seleccionar com la metodologia més adequada (currículum integrat de llengües)

Caldrà tenir en compte:- evitar la repetició sistemàtica dels continguts- atendre l´especificitat dels continguts.- evitar l´anticipació dels aprenentatges.

La destinació horària a cada nivell ve donada per normativa.

4.4. La llengua estrangera a l´educació infantil i primària

A l´educació infantil a partir dels 3 anys es faran sessions curtes de llengua anglesa. Aquestes es destinaran exclusivament a fer activitats lúdicoeducatives integrades dins la dinàmica de l’aula. La finalitat primera d´aquesta activitat serà la d´establir un primer contacte de l´alumne/a amb aquesta llengua,no es tractarà en cap moment de sessions adreçades a aprenentatges tancats sinó únicament i exclusiva a iniciar un primer contacte oral i lúdic envers la llengua anglesa.

Aquesta pràctica es durà a terme per un mestre/a especialista de llengua anglesa. Tenen prioritat els mestres que tenen doble titulació és a dir educació infantil i llengua inglesa.

Pel que fa a la distribució horària s´han de fer un màxim de 1 hora i mitja repartida en dues o tres sessions.

A les sessions de llengua estrangera hi han de ser presents el tutor o tutora i el mestre o mestra especialista, en el seu cas, de forma simultània.Els Mestres de llengua anglesa han de realizar una programació general d’aquesta activitat que ha d’esser consensuada amb els tutors d’educació infantil.

L´aprenentatge de la llengua estrangera, tant a infantil com a primària, es basarà en l´ús comunicatiu i no només en el seu estudi formal. L´alumne/a estarà exposat a la major quantitat de llengua oral possible acompanyada de suport significatiu clar: gest, dibuix, imatges...

4.5. La llengua catalana utilitzada amb alumnes de Necessitats Educatives Especials (ANEES)

Quan treballam amb alumnes amb necessitats educatives la llengua utilitzada serà normalment la catalana. A no ser que l´alumne/a presenti una necessitat molt marcada i així s´aconselli a través d´un informe de l´equip d´orientació del centre.

En cas de no existir cap informe que així ho acrediti a l´alumne se li farà suport en llengua catalana ja que la integració passa per integrar l´alumne/a dins de la societat i la llengua del nostre entorn.

5. MARC LEGAL

Ens basam en el següent marc legal:

• LLEI 3/1986, DE 29 D'ABRIL, DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ILLES BALEARS (1)

• BOIB núm. 15 / 20-5-86 Correcció d'errates: BOIB núm. 16 / 30-5-86

• BOIB 17.07.1997: Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les illes balears

• BOIB 26.05.1998: Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de les illes Balears.

(1 BOIB 18-09-2004: Ordre de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears

(2 BOIB 10-05-2005: Ordre de 3 de maig de 2005, de la conselleria d’Educació i Cultura, per la qual es regulen la convocatòria i la selecció de centres escolars sostinguts amb fons públics d’educació infantil i primària en els quals s’implantarà l´elecció de la llengua del primer ensenyament.

(3 BOIB 28-06-2005: Ordre de 21 de juny de 2005, de la conselleria d'Educació i Cultura, per la qual s'estableix un nou termini per sol·licitar la implantació de l'elecció de la llengua del primer ensenyament.

(4 BOIB 20-06-2006: Decret 52/2006, de 16 de juny, sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics.