Projecte lingüístic

CEIP Camí del Mig. PLC

Curs 2008-09 Pàgina 1

ÍNDEX Presentació del document Justificació Introducció 1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat 1.1.1. Procedència de l’alumnat 1.1.2. Llengua de relació familiar 1.1.3. Llengua de relació amb els companys 1.2. Professorat 1.3. Entorn 1.3.1. La població de Mataró 1.3.2. Pla d’Entorn 2. Les llengües a l’escola 2.1 Tractament de les llengües a l’escola 2.2 Les estructures lingüístiques comunes 2.3 Criteris metodològics en l’aprenentatge de les llengües 2.4 Atenció de la diversitat 2.5 Aula d’Acollida 2.6 Avaluació

3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge 3.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 3.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

3.2.1. Programa d’immersió lingüística 3.2.2. Llengua oral 3.2.3. Llengua escrita 3.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 3.2.5. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 3.2.6.Avaluació del coneixement de la llengua 3.2.7. Materials didàctics

3.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

3.3.1. Informació multimèdia 3.3.2. Usos lingüístics 3.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 3.3.4. Català i llengües d’origen

4. La llengua castellana 4.1. Introducció de la llengua castellana 4.2. Llengua oral 4.3. Llengua escrita 4.4. Activitats d’ús 5. La llengua anglesa 5.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

http://www.pdfcomplete.com/cms/hppl/tabid/108/Default.aspx?r=q8b3uige22



5.1.1. Desplegament del currículum 5.1.2. Metodologia 5.1.3. Avaluació 5.1.4. Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera 5.1.5. L’ús de la llengua anglesa a l’aula.

5.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera 6. Biblioteca escolar 6.1 Accés i ús de la informació 6.2 Pla de lectura de centre

6.2.1 La Biblioteca d’aula 6.2.2 La Biblioteca d’escola 6.2.3 Apadrinament lector

7. Relació amb les famílies 7.1. Relació amb les famílies 7.2. Programa “CAMÍnem plegats” 7.3. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 8. Organització i gestió 8.1. Organització dels usos lingüístics

8.1.1. Llengua del centre 8.1.2. Documents de centre 8.1.3. Ús no sexista del llenguatge

8.2.La llengua catalana en les activitats extraescolars i complementàries 8.2.1. Servei de menjador 8.2.2. Activitats extraescolars

8.3. Activitats que es realitzen fora del centre 8.4. Organització dels recursos humans 8.5. El pla de formació de centre en temes lingüístics 8.6. Organització de la programació curricular. Coordinació cicles i nivells 9. Projecció del centre 9.1 Pàgina web del centre 9.2. Revista 9.3. Ràdio

10. Concreció operativa del projecte

Distribució horària de les àrees lingüístiques

Annexos A.1. Procedència de l’alumnat i usos lingüístics A.2 Qüestionari per les famílies A.3 Llengües de relació familiar A.4 Llengües de relació amb els companys A.5. Expressió escrita




JUSTIFICACIÓ El PLC és un document de referència per a la vida del centre, per aquest motiu cal una adaptació que s'ajusti a la realitat sociolingüística actual i al Nou Currículum desplegat a partir de la LOE.

Amb l’actualització del Projecte lingüístic el centre es planteja:

1- Conèixer amb més precisió les competències i usos lingüístics de l’alumnat del centre i de les seves famílies.

2- Propiciar un procés de reflexió al voltant de:

• Les diverses llengües que s’imparteixen en el centre, tenint en compte el paper de la llengua vehicular.

• Les llengües curriculars.

• Les llengües de l’alumnat i les seves famílies.

• Els aspectes d’organització i gestió que tenen repercussions lingüístiques.

3- Assegurar l’ús de la llengua catalana com a vehicular en les diverses activitats que ofereix el centre: horari lectiu, complementari (menjador, acollida matinal o permanències), activitats extraescolars i activitats adreçades a les famílies.

4- Ampliar la reflexió sobre el català com a llengua vehicular als diferents equips d’educadors i persones que intervenen a l’escola: monitors d’activitats complementàries i extraescolars, tècnics d’E. Especial, d’E. Infantil i el P.A.S.

Per a l’actualització del PLC s’ha partit de “l’aplicatiu sobre el PLC” que ha facilitat el Departament d’Educació, ajustant i personalitzant l’índex del document per tal de reflectir amb més precisió la realitat del nostre centre. Per desenvolupar aquest objectiu, el centre ha constituït una comissió de treball formada per: Coordinadora LIC, Mestres d’Atenció a la Diversitat (AA i EE), l’Equip Directiu i l’Assessora LIC. Amb l’objectiu d’agilitzar el procés i alhora fer-lo participatiu, s’han plantejat tasques diferents nivells:

1. Tasca de la comissió del PLC. Planificació del treball, redacció d’esborranys amb aspectes que ja estan consensuats i dinàmiques que ja formen part de la cultura de centre i la redacció definitiva del document.

2. Els cicles. Es centra el treball de reflexió i presa d’acords respecte a: objectius, continguts i estratègies metodològiques.

3. Claustre. Sensibilització, valoració de la composició sociolingüística de les famílies, alumnes i professorat. Donar el vist i plau als diferents redactats que va elaborant la comissió. Arribar a un consens sobre aspectes didàctics i metodològics de centre.

4. Equip de monitors i AMPA: sensibilització sobre usos lingüístics i informació sobre aspectes del projecte lingüístic que els afecta directament.

5. Consell Escolar. Aprovació definitiva del document.




INTRODUCCIÓ

Entenem el PLC com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que coexisteixen al centre. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i té present tan el marc legal vigent com la diagnosi de la realitat del centre. Es defineix en aquests grans temes:

• El paper de la llengua vehicular

• El tractament de les llengües curriculars

• Els aspectes d’organització i de gestió que tenen repercussions lingüístiques.

Els principis expressats en el PLC es desenvolupen en la resta de documents de gestió del centre i es concreten en el pla anual. El projecte lingüístic vol donar resposta als canvis rellevants que s’han produït en els darrers anys en el marc de la normativa vigent i de l’autonomia de centres per tal d’ajustar-se al moment actual de l’escola i l’entorn. Què ha canviat?

• La composició de l’alumnat i les seves famílies. En els darrers 15 anys hem passat de tenir una població escolar majoritària de catalanoparlants amb un percentatge important de castellanoparlants, a recollir tot el ventall de diversitat lingüística i cultural.

• La matrícula viva que implica la incorporació continuada de nous alumnes als grups classe i

de les seves famílies a la comunitat educativa.

• Les exigències lingüístiques de la nostra societat: llengües familiars, llengües d’aprenentatge i la rellevància en la valoració social de la llengua anglesa com a primera llengua estrangera.

• L’aplicació del nou currículum que, entre d’altres aspectes, emfatitza: el paper de la ll. oral,

la necessitat d’una estreta coordinació entre les àrees lingüístiques, l’aprenentatge de les competències lingüístiques i transversals i l’ajustament del programa d’immersió a la situació actual, l’ús de les Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació, el tractament del Llenguatge literari i l’Educació plurilingüe i pluricultural.

Què ens suposa l’actualització del projecte lingüístic?

q Incorporar els projectes i les experiències vinculats a l’ús, a l’aprenentatge de la llengua i la cohesió social, que s’han anat desenvolupant al nostre centre en els darrers anys. Aquest fet facilita tenir una visió més transversal del treball del centre.

q Recollir i deixar constància d’acords i propostes de millora arran de la valoració dels resultats de competències bàsiques, de la implementació de la 6ena hora, etc.

q Compartir un espai de reflexió conjunta sobre el tractament i l’ensenyament- aprenentatge de les llengües en el centre.

q Partir de la realitat sociolingüística de l’alumnat, a nivell de centre i de cada grup classe, tant pel que respecta a la relació amb les famílies ( ús del servei de mediació intercultural per facilitar la comunicació) com per la valoració dels coneixements lingüístics i de la riquesa cultural que comporta.




1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1. Alumnat 1.1.1.Procedència de l’alumnat.

La majoria de l’alumnat que rep el nostre centre (al voltant d’un 80%) ha nascut a Mataró. El perfil d’aquesta població escolar mataronina ha anat evolucionant des dels inicis de l’escola fins a l’actualitat. El percentatge d’alumnes procedents de famílies catalanoparlants ha anat baixant lleugerament, i s’ha mantingut un percentatge més elevat de fills de famílies immigrades, procedents d’altres comunitats de l’Estat espanyol. Actualment, cal destacar els alumnes fills i filles de la nova immigració, principalment arribada del Marroc, dels països subsaharians i del Centre i Sud d’Amèrica. La resta dels alumnes (en l’actualitat un 20%) són procedents de l’estranger o d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Destacant en primer lloc el col·lectiu del Marroc, seguit dels països subsaharians, la Xina i en darrer terme d’Amèrica del Sud. (ANNEX - 1)

1.1.2.Llengua de relació familiar. Per tal d’esbrinar quines són les llengües d’ús i de relació amb la família i els companys, es va preparar un qüestionari que van omplir les famílies. (Annex 2) La llengua majoritària de relació familiar és el castellà (45% aprox.) seguida del català (27 % aprox.), en tercer lloc les famílies bilingües català – castellà (23%) i en darrer lloc les altres llengües de la nova immigració. D’aquest darrer col·lectiu cal remarcar les parelles mixtes que parlen castellà- altres llengües que actualment representaren un 4% de l’alumnat del centre. (ANNEX - 3)

1.1.3. Llengua de relació amb els companys. Pel que fa a la llengua de relació amb els companys el 45% dels alumnes es relacionen espontàniament en les dues llengües català – castellà, un 24% majoritàriament en castellà i un 17% en català. Els alumnes de famílies procedents de la nova immigració escolaritzats al centre tenen competència lingüística en català i en castellà: solen utilitzar el català com a llengua de comunicació i aprenentatge dins l’aula i en els espais no formals utilitzen preferentment el castellà. Constatem que en els cursos baixos augmenta el percentatge d’alumnes nascuts a Mataró de famílies nouvingudes. Observem que aquestes adopten com a segona llengua el castellà i haurem d’estar atents a l’evolució dels hàbits lingüístics d’aquest alumnat i de les seves famílies per tal d’aplicar noves estratègies metodològiques per assolir els objectius lingüístics. (ANNEX - 4) 1.2 Professorat Segons l’enquesta passada al professorat de l’escola el curs 2.007-08 els usos lingüístics són: la totalitat del professorat domina el català i el castellà tant a nivell oral com escrit. Pel que fa a les llengües estrangeres observem que el professorat de més edat majoritàriament domina el francès tant a nivell oral com escrit. El professorat més jove domina més la llengua anglesa. El professorat que domina més de tres llengües és mínim.




1.3. Entorn 1.3.1. La població de Mataró

”La població nascuda a Catalunya representa una mica menys del 60% de la població total de Mataró. En segon lloc, hi ha la població nascuda a l’estranger que amb 17.800 persones representa el 14,90% de la població total. Per sota d’aquests dos orígens hi ha els nascuts a Andalusia i Extremadura que expliquen el 12,18% i el 5,08% respectivament de la població total. Mentre que la tendència dels darrers anys ha estat la d’un increment continuat de la població estrangera –si bé la variació anual d’aquest any ha estat petita (0,57 punts percentuals) per les raons abans apuntades-, la tendència de la població nascuda en altres comunitats autònomes és la d’anar-se reduint progressivament o com a molt mantenir els valors ja assolits. L’arribada de la població estrangera ha estat molt concentrada en el temps i entre els trets característics està la heterogeneïtat ètnica, social i cultural que conformen.” *(Extret del document “ estudi de la Població de Mataró” publicat per l’Ajuntament de Mataró amb data 1 de gener de 2007)

D’aquesta informació cal puntualitzar dues apreciacions que considerem prou rellevants:

- El 60% que configura la població mataronina nascuda a Catalunya, inclou els fills i filles de famílies nouvingudes, la majoria dels quals mantenen com a llengua familiar la L1 dels pares.

- El reagrupament familiar que s’ha portat a terme recentment, ha comportat un augment considerable d’immigrants en edat escolar.

1.3.2 El Pla d’Entorn

Durant el curs 2005- 2006 es va iniciar a la nostra ciutat un Pla Educatiu d’Entorn que té els següents grans objectius:

• Aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat, en totes les seves dimensions: personal, social, acadèmica i laboral, per tal que tots els nois i noies desenvolupin una identitat personal, rica i equilibrada, adquireixin les competències necessàries per respondre de forma satisfactòria als reptes de la vida quotidiana i tinguin les habilitats socials i les actituds idònies per conviure a la societat actual.

• Promoure la cohesió social a través de l’educació intercultural, l’equitat i el foment de l’ús de la llengua catalana, per contribuir a crear un espai comú de valors compartits per tota la ciutadania que, des del respecte a la diversitat, afavoreixi la convivència.

Donades les dimensions de la nostra població, aquest pla d’entorn es va començar a la zona Est, a la qual no pertany la nostra escola.

Amb uns objectius molt propers als del PEE (Millorar la cohesió Social i la Participació de totes les famílies a l’Escola per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat), al nostre centre es va iniciar el projecte “Caminem plegats” on s’hi contemplaven alguns dels recursos equiparables als que s’oferien des del Pla d’entorn, i es van poder portar a terme gràcies a una subvenció del Departament d’Educació i de l’Ajuntament de Mataró, des de la regidoria de Nova Ciutadania.

El Departament d’Educació, des de la secretaria de Llengua i Cohesió Social, va finançar classes de català bàsic per als pares i mares de famílies nouvingudes. També es va organitzar una aula d’estudi per a alumnes de Primària fora de l’horari escolar.

Amb la subvenció de l’Ajuntament es va iniciar l’activitat setmanal “Fem un cafè” adreçada a les famílies, amb l’objectiu de millorar la participació i fomentar la interrelació promovent el coneixement entre elles.




A partir del curs 2007-2008, l’Ajuntament de Mataró ha generalitzat a la resta de centres públics de la ciutat l’oferta d’alguns recursos de Pla d’entorn com són l’estudi assistit , el reforç escolar i les classes d’àrab.

Durant el curs 2008-09 i dins del Pla d’Entorn s’ha generalitzat l’oferta d’activitats: classes d’àrab, reforç escolar i sol·licitem poder oferir el recurs dels patis oberts.

La continuïtat d’aquestes activitats està condicionada a l’aportació de recursos per part de l’Administració (Ajuntament o Generalitat) ja que el centre no disposa de recursos propis per tirar-les endavant.




2. LES LLENGÜES A L’ESCOLA 2.1. El tractament de les llengües L’objectiu primordial de l’enfocament de les llengües a l’escola és aconseguir que l’alumnat assoleixi la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, en castellà i un nivell bàsic de competència en llengua anglesa. També considerem objectius bàsics el respecte per la diversitat lingüística i potenciar el desig d’aprendre altres llengües. El desenvolupament de la competència lingüística no ha de ser un afer exclusiu de l'àrea de llengua. Atès que la llengua i la comunicació són la base per assolir, elaborar i comunicar el coneixement, totes les àrees esdevenen responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives i cognitives de l’alumnat. Així se’ns planteja l‘oportunitat d’obrir les portes al desenvolupament en una societat plural i oberta a altres cultures, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural. D’aquesta manera s’afavorirà la participació de l’alumnat i les seves famílies, en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, afavorint la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com una de les riqueses, patrimoni de la humanitat. A més, el coneixement i respecte envers les diverses llengües potencia l’estima envers la llengua catalana i la valoració de la pròpia cultura. Per aconseguir parlants plurilingües, tenint en compte la composició sociolingüística del nostre centre i la reflexió del professorat, ens proposem portar a terme uns programes de tractament de llengües en què el català, llengua vehicular de l’escola, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües, concretant les propostes didàctiques comunes referides a desenvolupament de la competència oral, escrita i audiovisual, en les àrees lingüístiques des d’una vessant funcional i comunicativa. El tractament que volem donar a les llengües que conviuen a l’escola parteix dels següents principis:

q Les llengües s’aprenen amb l’ús, per tant s’ha de donar una orientació que sigui comunicativa, lúdica i útil per aprendre o transmetre nous coneixements.

q Un tractament funcional on l’alumnat apliqui els coneixements apresos a situacions quotidianes.

q Partint de situacions significatives que tinguin sentit i siguin motivadores. q En un context adequat a tot l’alumnat. q La reflexió metalingüística referida al funcionament de cadascuna de les llengües:

els aspectes comuns i diferencials. q L’ús de les tecnologies, recursos informàtics i audiovisuals, aplicades a

l’aprenentatge de les llengües. q Valorar totes les llengües, potenciant el respecte i la curiositat envers llur

aprenentatge.




2.2. Les estructures lingüístiques comunes Les estructures lingüístiques comunes fan referència a: § Continguts lingüístics comuns entre la llengua catalana, la llengua castellana o altres llengües

romàniques: fonètica, ortografia, puntuació i morfosintaxi. § Estratègies transferibles pel fet de ser comunes i compartides entre les diferents llengües.

Tenen relació directa amb la dimensió plurilingüe i intercultural. § Recursos comunicatius orals i escrits : organització de les intervencions, adequació del gest i

el to de veu, adequació a les diverses tipologies textuals, estratègies lectores, resums i esquemes, la puntuació i la terminologia gramatical.

L’acord del tractament de llengües i de les ELC involucra tot el professorat de les àrees lingüístiques, amb l’objectiu de:

• Evitar repetició de continguts • Evitar anticipació d’aprenentatges • Atendre continguts específics

Aquest plantejament posa l’accent en el desenvolupament de les competències, evita les repeticions inútils que són sovint la marca d’un ensenyament gramaticalista, propicia l’aprenentatge reflexiu i la transferència de sabers i habilitats lingüístiques. Criteris que es tenen en compte:

1. Les ELC s’introdueixen en català i es treballen en totes les llengües, si convé. 2. Els procediments , seguint un enfocament comunicatiu han de constituir el centre de l’activitat de l’aprenentatge ( no pas els conceptes teòrics)

•Selecció d’activitats significatives •Organització de pràctiques de llengua •Tractament contextualitzat dels continguts lingüístics

3. Es desenvolupen de forma compartida entre les diferents àrees de llengua: • Metodologia compartida horitzontalment (dins d’un mateix cicle entre les diferents persones que imparteixen les àrees lingüístiques) • Verticalment. Assegurant la coherència entre els diferents cicles.

4. Coordinació de llengües, sobretot entre català i castellà, per evitar anticipacions i repeticions de continguts i atendre qüestions específiques de cada llengua

5. Coordinació entre català, castellà i llengües estrangeres per unificar didàctica o metodologia en l’ensenyament- aprenentatge de llengües.

• Coordinació trimestral dels continguts a desenvolupar. • Criteris d’avaluació compartits.

6. Selecció dels materials curriculars i llibres de les àrees de llengües amb criteris pedagògics similars.

7. Partir dels blocs generals:




• Treball de llengua oral (comprensió i expressió) •Treball de la llengua escrita (comprensió i expressió): esquema, resum, estratègies lectores... • Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge:

- Signes de puntuació (ll. escrita i en ll. oral) - Tipologia textual - Terminologia que s’utilitza - Aspectes gramaticals - Dimensió literària

2.3. Criteris metodològics en l’ensenyament de les llengües Des del convenciment que les llengües s’aprenen en l’ús social i que el codi de cadascuna s’aprenen a partir de necessitats reals de comunicació, hem d’aprofitar la diversitat d’activitats funcionals que s’estan portant a terme al centre com a eina per realitzar un aprenentatge integrat de cadascuna de les llengües de l’escola. En aquest sentit cal optimitzar les opcions metodològiques per afavorir l’aprenentatge de la llengua de manera global amb l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives, que coordini els continguts que s’aprenen en les diferents situacions d’aula i d’escola, a fi que les nenes i els nens avancin cap a l’assoliment de les competències plurilingües i interculturals. S’atendrà la diversitat dins l’aula amb la negociació i la interacció permanent, potenciant el treball en equips cooperatius i amb el suport de l’aprenentatge entre iguals. Es potenciaran espais de comunicació variats per donar resposta als diferents estils d’aprenentatge, afavorint que l’alumnat aprengui a treballar cooperativament i esdevingui cada vegada més autònom. Es tracta d’ensenyar les llengües amb un enfocament comunicatiu, centrat en la construcció social dels significats, prenent consciència del treball lingüístic que es realitza en altres àrees no lingüístiques. Destaquem els recursos metodològics més rellevants que s’estan realitzant a l’escola que vertebren els aprenenetatges des de P/3 fins a 6è de manera periòdica al llarg del curs:

1. Festes Tradicionals. Recursos de tradició oral, cançons i activitats funcionals al voltant de diverses tipologies textuals i amb estreta relació entre el text oral i l’escrit, com per exemple: pregó, testament, instruccions de jocs, receptes de cuina, llegendes, dites, rodolins....

2. Aprenentatge cooperatiu. Aprendre a treballar en equip. El treball cooperatiu implica, de

manera natural i intrínseca, l’ús de la llengua oral i escrita per poder desenvolupar-se.

3. Ciències TIC. Aprendre a observar. Formular hipòtesi. Verbalitzar processos, resultats i conclusions fent ús de les Noves Tecnologies per a l’Aprenentatge.




4. Filosofia. Desenvolupa habilitats de pensament: recerca, conceptualització, raonament, traducció.

5. Treball per projectes. Aprendre a aprendre: Selecció de temes. Formulació de problemes. Planificació d’accions. Cerca d’informació. En la cerca d’informació, es treballa amb mitjans tecnològics per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació. Tractament de la informació des de diversos canals. Exposició del que s’ha après. Avaluació.

6. Revista Escolar. Aprofitar una situació comunicativa real per treballar l’Expressió escrita i la

Comprensió lectora. Relació família – escola. Projecció exterior.

7. Pla de lectura de centre. Biblioteca d’aula. Biblioteca d’escola. Apadrinament lector, Programa de comprensió lectora.

8. Integració dels recursos TIC en el currículum per: organitzar, aplicar i presentar la informació, per aprendre a llegir i escriure de forma individual i col·lectiva, facilitant la quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social.

Proposta de millora: Aprofundir més en aquests recursos i projectes per tal d’optimitzar el desenvolupament de les competències lingüístiques , no només en les àrees lingüístiques sinó també a partir de situacions i activitats funcionals d’us específic dins les diverses àrees.

2.4. Atenció de la diversitat

Des del curs 2002-03 funciona el Departament d’Orientació i Suport (D. O. S.). Es va crear com a eina dinamitzadora del projecte d’atenció a la diversitat. Està pensat perquè sigui el "Centre de Recursos" del tractament a la diversitat. Es correspon al que actualment s’anomena Comissió d’Atenció a la Diversitat. La periodicitat de les reunions és setmanal. Les persones que hi participen són:

- Representant de l'EAP (Equip d'Atenció Psicopedagògica) i esporàdicament l’Assessora LIC.

- Mestres d'Educació Especial i Audició i Llenguatge del Centre i la tutora de l’A. Acollida.

- L’equip de coordinació.

- Hi pot participar qualsevol membre del Claustre sempre que es creu necessari.

Els àmbits de treball:

- Respecte al procés d'ensenyament - aprenentatge

. Mesures preventives: prevenció i detecció ràpida dels principals problemes d'aprenentatge

. Mesures de suport: donar resposta a les dificultats d'aprenentatge dins el currículum ordinari.




. Mesures de suport extraordinari: atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

- Respecte a la Orientació a l’alumnat - tutoria

. Programa d'Acció Tutorial (PAT)

. Orientació acadèmica i personal

- Els objectius generals:

1. Que sigui una eina dinamitzadora del projecte de centre sobre el tractament de la diversitat.

2. Facilitar la coordinació entre els diferents elements de l'escola per incidir millor en el tractament de la diversitat.

3. Establir un sistema organitzat i estructurat a nivell de centre i un programa integrat dins el PEC pel que es refereix al tractament de la diversitat.

- Les funcions:

. Procés d'Ensenyament-Aprenentatge. Mesures preventives.

- Detecció dels problemes d'aprenentatge i/o d'altres

- Prevenció dels problemes d'aprenentatge i/o d'altres

- Oferir materials i recursos per abordar aquestes problemàtiques

- Revisar la metodologia de les situacions d’atenció a la diversitat: Agrupaments, Suports a l’aula, Racons, Desdoblaments de ll. Oral...

- Proporcionar eines d'observació sistemàtica

- Atendre les necessitats plantejades

- Dissenyar les proves de cicle (contingut, criteris de correcció, coordinació, valoració de resultats, estratègies a seguir en funció dels resultats)

- Anàlisi dels resultats de les proves i avaluacions. Si s’escau es suggereixen propostes per millorar els resultats consensuades amb el claustre.

. Mesures de suport.

- Proporcionar eines d'observació i avaluació de les àrees o altres aspectes.

- Modificar estratègies per millorar el suport amb els alumnes

- Coordinació amb els tutors




- Organitzar i desenvolupar activitats de reforç. (Dinamització, eines d'observació, materials i/o recursos, criteris d'avaluació dels diferents grups, revisió del funcionament, oferir propostes de millora i de coordinació amb els tutors)

. Seguiment de l’alumnat.

- Establir pautes de treball amb els alumnes

- Realitzar l'avaluació d'aquests alumnes (nivells de millora...)

- Coordinar-se amb els tutors

- Fer propostes de millora sobre la tasca feta amb els alumnes.

. Mesures de suport extraordinari (NEE).

- Atendre les demandes dels tutors

- Detectar alumnat amb NEE

- Fer el diagnòstic d'aquestes problemàtiques

- Orientació alumnes-tutoria. Programar i coordinar el PAT

- Altres Funcions

- Formar part de les sessions d'avaluació trimestrals. Assessorar la Comissió d'Avaluació.

- Fer el seguiment del projecte de tractament de la diversitat.

- Aportar elements de reflexió al claustre i/o cicles.

- Coordinar i controlar les ajudes (assistència) externes que reben els alumnes.

En temes lingüístics , es concreten estratègies organitzatives (tallers, agrupaments heterogenis, racons, apadrinament lector) i metodològiques (treball per projectes, treball cooperatiu, programa filosofia i ciències 3/12) a tot l’alumnat per tal d’atendre la diversitat lingüística existent. També es concreten mesures extraordinàries per tal de donar un suport més individualitzat als alumnes amb NEE greus i permanents.

Dins d'aquests mecanismes, es tenen en compte estratègies que fan referència a la participació de l'alumnat en el seu propi aprenentatge , a la col·laboració entre iguals i a l'ús de materials multi nivells. Aquestes estratègies van dirigides prioritàriament a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells.




2.5. Acollida d’alumnat nouvingut. L’Aula d’Acollida Amb l’alumnat nouvingut cal planificar i aplicar estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir una acollida al centre i una atenció lingüística de qualitat, que li permeti l’accés a la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya en les millors condicions possibles.

El nostre centre té elaborat un protocol d'acollida on es recullen i se sistematitzen la major part de les actuacions i les mesures organitzatives que s'han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut. El centre estableix mecanismes perquè aquest pla d'actuacions sigui compartit i aplicat per la major part del professorat. Pel que fa a l'aprenentatge inicial de la llengua, s'han iniciat processos de reflexió i adequació de les metodologies d'aprenentatge del català com a segona llengua amb alumnat nouvingut, però encara no s'ha arribat al punt que tot el professorat apliqui estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees. Des del curs 2005-2006 el centre disposa d’Aula d’acollida. El tutor de l’aula d'acollida, o en el seu defecte, el professor encarregat de fer aquest suport, és el responsable d'impulsar l'aplicació de metodologies per a l'aprenentatge inicial de la llengua i per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees.

Es té en compte la diferència entre l'alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en desconeix només una, a l'hora d'organitzar el currículum personalitzat de l'alumnat. Es té en compte també la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar la comunicació i l'ús del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge en els primers temps de l'arribada de l'alumnat nouvingut. Propostes de millora:

• Portar a terme una reflexió sistematitzada amb l’objectiu de compartir, i arribar a acords metodològics i organitzatius per atendre les necessitats d'aprenentatge inicial de la llengua catalana de l'alumnat nouvingut entre l’AA i l’AO.

• Potenciar mecanismes de coordinació que permeten aplicar metodologies de català com a segona llengua i estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees.

7.10. L’avaluació Cal preveure l’avaluació com a:

• Activitat conjunta interactiva amb l’alumnat • Reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l’aprenentatge • Eina que defineix les pautes i els criteris per a regular el procés

d’ensenyament/aprenentatge i que permet detectar mancances i introduir millores • Instrument de valoració de resultats

Per aquest motiu ens plantegem l’avaluació des d’una doble vessant:




L’avaluació com a recurs d’aprenentatge L’avaluació ha de formar part de les activitats d’ensenyament aprenentatge que proposem a l’alumne ja que li permet:

• Reflexionar sobre el que està aprenent i l’ús que fa de la llengua. • Potenciar el desenvolupament de la competència plurilingüe • Col·laborar en l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge.

En aquesta avaluació és molt important que l’alumnat sigui conscient de la seva situació plurilingüe i del fet que aquesta pot millorar.

L’avaluació com a eina de regulació de l’ensenyament/aprenentatge per part del docent L’avaluació permet els mestres valorar els resultats d’un procés de treball, detectar mancances i introduir millores, ajustant la programació a les necessitats del grup i procurant donar resposta a la diversitat de l’aula. Entenent i aplicant l’avaluació des d’aquesta doble vessant aconseguirem que els nostres alumnes mostrin progressiva autonomia en l'aprenentatge: reflexió , organització i planificació del treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés. S’analitzen els resultats de les proves de Competències Bàsiques i es prenen mesures didàctiques i organitzatives per tal de millorar aquells aspectes en que no s’assoleix el nivell satisfactori. S’utilitzen guions, pautes d’observació i altres instruments que el professorat s’ha confeccionat per avaluar els objectius de l’aula i el progrés individual.




3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge 3.1. La llengua catalana, vehicle de comunicació i de convivència

La llengua catalana és la llengua habitual de comunicació al centre. És també la llengua de relació entre la comunitat educativa (administració, mestres, pares i mares d'alumnes, equips de monitors, personal d'administració i serveis...).

El català es tracta amb especial atenció, no només pel seu estatus oficial, sinó pel desconeixement que en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té en compte aquesta realitat i valora que l’ús del català dins el centre com a llengua de comunicació i relació és l’eina imprescindible per garantir les oportunitats en l’aprenentatge, independentment de la llengua familiar de l’alumnat. Alhora s’afavoreix la cohesió social dins el centre procurant evitar la seva compartimentació en comunitats lingüístiques separades. Cal tenir present, que l’entorn d’una part important dels nostres alumnes no propicia ni valora l’ús de la llengua catalana.

Hi ha un acord explícit de l'equip docent respecte a l'estatus que ha de tenir el català a l'ensenyament, en tant que la llengua pròpia de Catalunya. En coherència amb aquesta opció, el català és utilitzat normalment com a llengua vehicular de les diferents àrees que integren el currículum escolar; això vol dir que és usada com a única llengua en les explicacions del mestre/a, en els materials didàctics utilitzats, en els exercicis dels alumnes i en les relacions personals que s'estableixen entre els mestres i alumnes durant la seva activitat docent.

El professorat, en la seva acció docent, parla sempre en català amb els alumnes, dins i fora de l'aula, excepte en els casos dels especialistes de llengua castellana o anglesa.

Durant el desenvolupament de les tasques docents, la relació que s'estableix entre l’alumnat es procura que sigui en català. En aquest sentit, des dels primers cursos d’E.I., es realitzen activitats que promouen situacions comunicatives, amb el modelatge del professorat.

Proposta de millora:

Caldrà promoure l’ús del català en situacions més lúdiques o informals. En aquest sentit s’haurien de planificar actuacions d’intervenció en moments d’esbarjo: tallers de jocs tradicionals, de pati, expressions lligades als esports. La coordinació amb l’equip de monitoratge de les activitats extraescolars serà clau per assolir algunes d’aquestes millores.

3.2. L’ensenyament/ aprenentatge de la llengua catalana

3.2.1. Programa d’immersió lingüística.

Des del inici de l’escola hem aplicat estratègies del Programa d’Immersió Lingüística tenint en compte la composició de les nostres aules que era aproximadament d’un 50% entre l’alumnat catalanoparlant i el castellanoparlant. El professorat va rebre formació sobre metodologies per a l‘aprenentatge de segones llengües. Durant la dècada dels 90 es va realitzar una formació en centre sobre el PIL.




Una part del professorat ha adequat la seva formació respecte a les metodologies en l’ensenyament de segones llengües però encara no és una formació compartida entre l’equip docent. Degut als canvis en la composició del professorat i de l’alumnat, cal reflexionar sobre l’aplicació d’un programa d’aprenentatge de segona llengua en la situació actual en que es llengües familiars són diverses i algunes d’elles desconegudes pel professorat. L’adquisició de la llengua catalana s’ha d’atendre en la diversitat que planteja l’alumnat, tenint present que el seu aprenentatge és un procés llarg per a molts d’ells pel fet de ser una nova llengua. Per afavorir-lo, les propostes derivades de l’ensenyament comunicatiu i de l’ensenyament integrat de les llengües i els continguts curriculars són clau. S’aniran establint també mesures organitzatives i metodològiques que facilitin treballar els continguts de manera més transversal partint de l’heterogeneïtat real de les aules. Alguns elements bàsics en l’aplicació del Programa d‘Immersió Lingüística són:

1. Voluntarietat per part de les famílies. 2. El professorat coneix la llengua de l’alumnat, però sempre interactua amb ells en català. 3. La llengua catalana és la llengua d’ús, de comunicació i d’aprenentatges.

Actualment i donada la diversitat lingüística existent no és possible que les famílies triïn la llengua d’escolarització dels seus fills ni que el professorat sigui bilingüe tenint en compte totes les llengües que conviuen a l’escola. Recollim les actuacions que s’estan portant a terme per afavorir l’aplicació del PIL en la situació de diversitat actual respecte al coneixement de la llengua de l’escola:

• Programa “T’acompanyo” El suport a l’aula durant l’adaptació d’E.I. 3 anys que requereix els primers dies de setembre s’ha de fer amb persones que parlin i coneguin la llengua de l’escola i la dels alumnes (àrab, ll. subsaharianes i xinesa) i així facilitar la comunicació entre els infants , la família i l’escola. Objectius:

o Millorar la comunicació entre la família i l’escola o Augmentar la confiança de les famílies nouvingudes envers l’escola o Conèixer les característiques i el funcionament de l’escola des de la informació d’una

persona de la seva comunitat o Fer l’acompanyament de les mestres establint ponts interculturals i lingüístics o Oferir una bona acollida a tots els alumnes. o Assegurar la comprensió dels missatges dels infants que tenen com a llengua pròpia una

llengua que desconeixen els mestres de P3. o Donar seguretat als alumnes pel fet de tenir una persona com a interlocutora. o Millorar la seva autoestima pel fet de que intervinguin els primers dies persones dels

seus referents culturals.

• Pautes específiques per al treball amb l’alumnat d’E. Infantil i alumnat nouvingut amb poc coneixement de la llengua:




• Imatges per assegurar la contextualització de la informació: fotografies recull de les activitats que s’han fet a l’aula, imatges per il·lustrar els temes que es tracten, ús de les noves tecnologies .... • Ús d’estratègies comunicatives. A partir dels hàbits i situacions quotidianes de l’aula, de qüestions personals de l’alumnat, de jocs en gran o petit grup, dels projectes d’aula, contes, cançons. • Ús del llenguatge no verbal com a element comunicatiu universal.

• Aprenentatge entre iguals: situacions de joc i treball amb alumnes de competència diversa per compartir significats. Negociació de significats.

• Importància del modelatge per part dels mestres. Vetllar pel model de llengua.

• Estratègies de correcció eficients que no tallin la situació comunicativa. Correcció implícita. Fer retorn en els interaccions amb l’alumnat que els permeti anar incorporant les estructures lingüístiques i el lèxic de la nova llengua.

• Pràctica educativa de negociació permanent. Verbalitzacions – activitat dialògica – entre el professorat i l’alumnat ha d’impregnar totes les activitats d’ensenyament aprenentatge en tots els nivells educatius. • La comunicació i l’aprenentatge lligats a l’ara i aquí. Partir dels interessos i experiències molt properes, de contextos i situacions reals o versemblants mitjançant el joc simbòlic.

• Organització cooperativa del treball a l’aula. Aprenentatge entre iguals.

• Observació dels processos d’aprenentatge de la segona llengua.

• Informació a les famílies del què suposa un PIL motivar-los per l’acceptació del programa com una riquesa en la seva complexitat.

Propostes de Millora: . E. Infantil i Cicle inicial – Realitzar cicles conjunts per reflexionar al voltant de la metodologia i presa d’acords en els aspectes a aplicar. . Intervenció del suporta l’aula per anar interaccionant amb l’alumnat d’incorporació tardana a les aules. . Reunió pares nous: Informació – Motivació a les famílies respecte a la riquesa que suposa aprendre una nova llengua.

3.2.2 Llengua oral

Analitzant i valorant les proves de competències bàsiques en els darrers anys, hem observat que els resultats de llengua oral són inferiors als aconseguits en altres aspectes de la llengua. Per aquest motiu, durant el curs 2006/07 es va començar a dedicar, en la franja de 6ena hora, a tots els cursos de Primària 1h. setmanal de llengua oral. Es procura desdoblar el grup per millorar la participació i la interacció amb tot l’alumnat.




A partir de l’aplicació d’aquestes mesures organitzatives, hem pres consciència que cal posar-nos d’acord en com treballem l’expressió oral de manera coherent i progressiva. Donat que hem considerat prioritari aquest objectiu , hem planificat i iniciat actuacions per a desenvolupar-lo , simultàniament a l’actualització del nostre Projecte lingüístic. ( Veure concreció operativa del projecte)

3.2.3.Llengua escrita Durant el curs 2000/2001 i des del Departament d’orientació i suport es va elaborar un pla d’actuació per millorar l’ensenyament de l’expressió escrita, el contingut del qual és encara vigent ja que contempla el treball de molts aspectes vinculats a l’escriptura , propostes metodològiques i suggeriments didàctics per aplicar, seqüenciats per cicles. (Veure annex n. 6)

El treball de llengua escrita s’inicia a Educació Infantil, en situacions molt contextualitzades i significatives: noms, llistes, títols, contes, organització de l’aula (horaris, llistes dels noms, calendari del temps....). S’utilitza la lletra de pal per facilitar l’escriptura. Al final del cicle s’introdueix la lletra manuscrita. Les activitats de lectoescriptura es plantegen de manera cooperativa, bàsicament per parelles, ja que permet aïllar els passos del procés en l’escriptura: un dicta i l’altre escriu; i en la lectura millora la comprensió en sentir com llegeix el company/a en veu alta. Aquesta metodologia afavoreix a tot l’alumnat: els que tenen més competències poden “practicar de manera significativa” i els que tenen menys competència lectora disposen d’un bon modelatge a través dels iguals, fet que els estimula a aprendre. Per l’alumnat amb dificultats és una bona ajuda perquè els passos a seguir resulten pautats i amb les dificultats més aïllades que en un treball individual.

A E. Infantil i Cicle Inicial es segueix un programa de consciència fonològica amb l’objectiu afegit de facilitar l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, treballant els sons propis de la llengua catalana.

A E. Infantil es fa una introducció subtil a la tipologia textual, familiaritzant als alumnes amb textos escrits i il·lustrats que parteixen sempre d’activitats experimentades, viscudes, o treballades a nivell oral com ara: poemes, receptes de cuina, etc. Hi ha presència de llengua escrita en: poemes, cançons, dites, embarbussaments, endevinalles. El treball de la llengua escrita a partir de la tipologia textual es continua i sistematitza a primària seguint la proposta curricular del llibre de text complementada amb activitats vinculades a la vida del centre i relacionades amb diverses àrees curriculars ( festes populars, filosofia, ciències....) Des de P/3 fins a 6è es fa biblioteca a l’aula. (Veure a l’apartat de l’índex n. 6 - Biblioteca)

A partir de 2n de Primària s’inicia un programa de comprensió de la lectura que continua fins a 6è. Cada curs es passen les proves ACL per valorar l’evolució dels alumnes. Es recullen les dades i es comenten els resultats per acordar quines mesures són necessàries per millorar la competència lectora.

Al llarg de tota la primària s’utilitza la mateixa línia per donar coherència en el tractament dels continguts.




Està establert que durant el curs hi ha reunions inter-cicles per tal de prendre decisions al voltant d’aspectes relacionats amb la llengua escrita. Propostes de millora: . Sistematitzar els temes a tractar en les reunions intercicles. . Vetllar perquè els professors nous al centre coneguin el document d’Expressió Escrita i el programa de consciència fonològica.

3.2.4.Relació llengua oral i llengua escrita Està planificat el treball integrat de llengua oral i la llengua escrita en diverses activitats de l’àrea de llengua (lectura en veu alta) però també en relació amb altres àrees o parts d’àrees com: Treball per projectes, treball cooperatiu, ciències , filosofia o les festes tradicionals.

Propostes de millora: . Realitzar activitats de Teatre de manera sistemàtica.

3.2.5.Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

El centre té estratègies per potenciar l’ús del català situacions curriculars, algunes d’elles estan planificades i formen part de l’organització anual. Estan relacionades amb activitats festives i generen interrelació entre l’alumnat de diferents cicles educatius. Una de les activitats són els tallers de jocs que s’organitzen des de les aules de C.S. per portar-los a terme a la resta dels cicles. De cada classe de 5è i 6è surten 4 grups que preparen jocs per als alumnes dels cursos inferiors. Acostumen a ser jocs tradicionals i d’habilitat. En sessions prèvies els alumnes responsables de dinamitzar els jocs fan la tria i planifiquen la realització de l’activitat. En una sessió posterior van a la classe dels alumnes amb els que jugaran i els expliquen en què consisteix l’activitat que duran a terme. Es realitzen coincidint amb la celebració de festes populars: La Castanyada, Sta. Cecília i Dijous llarder. Hi ha altres activitats que no es realitzen de manera sistemàtica perquè van molt lligades a les situacions reals. Com a línia d’escola estem oberts a la potenciació d’aquestes activitats:

q Fer representacions o dramatitzacions a altres classes. q Exposició de projectes a altres cursos. q Preparació de preguntes a alumnes d’altres classes o a persones de l’escola expertes en

temes que estem estudiant. q Treball d’aprenentatge servei realitzat durant el curs 2008-09. S’ha organitzat una donació

de sang, fet que ha implicat a tots els cursos de l’escola amb activitats molt significatives d’incentivació i ús de la llengua: Preparació i realització de qüestionaris, exposicions a altres classes de la importància de la donació, promoció...

3.2.6.Avaluació dels coneixements de la llengua

Els instruments que s’utilitzen de manera sistemàtica al llarg de l’escolaritat, que s’analitzen els resultats i es prenen acords de millora són:




TIPUS DE PROVA

OBJECTIUS NIVELLS TEMPORITZACIÓ

E.I. 3 anys

Final de curs PLON

. Detectar dificultats articulació i pronúncia

. Observar evolució alumnes amb dificultats E.I. 4 anys Principi i final de

curs E. I. 4 anys

Final de curs EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA

. Detectar l’estadi evolutiu de cada alumne.

. Observar l’evolució del grup -classe E. I. 5 anys Principi i final de

curs 1r Primària

Final de curs A.C.L.

. Conèixer el nivell de comprensió lectora de cadascun dels alumnes . Veure el progrés de l’alumnat amb les ajudes que se li han proporcionant. . Definir els aspectes en que cal anar incidir amb cada grup.

2n fins a 6è Principi i final de curs

Proposta de Millora: Caldrà incorporar a la dinàmica de l’aula algunes eines per tal d’enregistrar (gravacions de veu i d’imatge) les produccions orals i fer partícips als alumnes de les seves mancances, dels aspectes a millorar i dels progressos, fent sessions d’autoavaluació individual i col·lectiva.

3.2.7. Materials didàctics

S'apliquen criteris compartits per a la selecció dels llibres de text, que es defineixen des de les necessitats de cada cicle i s’acorden en les reunions amb els equips de coordinació. Es consensua una línia editorial compartida al llarg de l’escolaritat on s’han seleccionat els llibres d’ús dels alumnes, els d’ús comú, els de consulta i els materials que es consideren complementaris per als processos d'aprenentatge (diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals…). Tots els cicles disposen de materials didàctics específics manipulatius, de suport... per plantejar treballs individuals o en petit grup. Actualment s’està definint i concretant el pla de reutilització de material didàctic i llibres de text de l’escola, en el que hi participem com a centre des de fa 3 cursos escolars. En una primera fase es va proveir a totes les aules del material didàctic que es considerava necessari i actualment es va dotant els nivells dels llibres de consulta que són d’ús compartit entre tots l’alumnat. L'elaboració de la seqüència didàctica per al tractament de la dimensió literària està definida i s'apliquen propostes didàctiques compartides sobre quin ha de ser el tractament didàctic d’aquesta dimensió. La majoria dels materials que s’utilitzen per atendre la diversitat de necessitats d'aprenentatge els seleccionen els mestres especialistes a l’Aula d’EE o d’Acollida. Propostes de millora: Caldrà una reflexió compartida al voltant de diferents aspectes:




• Les adaptacions de materials per als alumnes que no puguin fer ús dels ordinaris de l’aula. • L’ús dels llibres de text amb l’objectiu d’anar tendint cap a un ús reduït per part de l’alumnat i que esdevinguin guia i orientació pel professorat.

Caldrà continuar fent:

• L’elaboració del fons de llibres, materials didàctics i audiovisuals que ens facilitin l’aplicació de les línies metodològiques del centre: Treball per projectes, ciències, filosofia, T. Cooperatiu... • Els índex i la relació d’accés fàcil als materials existents a l’escola. • Definir la ubicació per a cada tipus de materials facilitar l’ús d’aquests materials.

3.3. El projecte plurilingüe del centre: En la nostra pràctica individual hem incorporat algunes actuacions amb un enfocament plurilingüe. Caldria potenciar algunes actuacions a nivell de centre. Propostes:

- Destinar una dotació econòmica per adquirir més materials i llibres en altres llengües. - Fer una bona acollida de les llengües de l’alumnat, incorporar folklore que coneguin els

alumnes. - Aprofitar la riquesa multilingüe per fer-ne una reflexió metalingüística. - Moments o situacions en les que es puguin incorporar llengües no curriculars dins

activitats curriculars. Actualment s’ofereix, en coordinació amb els PEE cursos d’àrab adreçats a alumnes i a adults fora de l’horari escolar.


PLC. CEIP Camí del Mig

CURS 2008- 09 - 23 -

4.La llengua castellana. 4.1. Introducció de la llengua castellana L’ensenyament de la llengua castellana s’inicia al 1r curs de Cicle Inicial, amb un tractament bàsicament oral. El treball sistemàtic de la llengua escrita es realitza a partir del Cicle Mitjà. Amb la intenció de no interferir en l’aprenentatge i en l’ús de les dues llengües (català i castellà), el professorat que imparteix la llengua castellana actua com a especialista i no imparteix altres àrees lingüístiques, amb l’objectiu de que l’alumnat associï a persona amb la llengua. Es té en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat. Hi ha continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l'objectiu final és que l'alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana, però és un objectiu que no s'acaba d'aconseguir bàsicament en expressió escrita, on constatem que l’alumnat fa barreges de les dues llengües. 4.2. Llengua oral Durant el Cicle Inicial la introducció de la llengua castellana es fa a nivell oral, partint del treball del folklores i emfatitzant en aquells aspectes diferencials respecte del català, a nivell fonètic, lèxic i morfosintàctic. A partir de textos escrits i altres situacions de la vida diària fan comentaris orals. De moment no hi ha programades estones específiques de per treballar la llengua oral en grups més reduïts. Propostes de millora: Augmentar en 1h setmanal l’horari de ll. castellana per classe i així fer sessions en grups reduïts de llengua oral. 4.2.1.3. Llengua escrita S’apliquen alguns aspectes de l'enfocament metodològic que dóna el currículum, però no s'ha reflexionat conjuntament sobre quins canvis s'han de produir en la pràctica educativa per aplicar les orientacions. S'incorporen algunes activitats funcionals, però els aspectes formals continuen tenint molt més pes. No s'aprofita prou el que s'està treballant en llengua catalana. Propostes de millora: Fer sessions de treball conjuntes entre tot el professorat que imparteix àrees lingüístiques per tal de compartir els criteris metodològics, fer la distribució dels continguts i les estructures comuns i diferencials

Analitzar l'adequació del nivell de llengua castellana dels textos escrits que aporten els alumnes en el treball per projectes, per tal de ser coherents amb el tractament de llengües i el programa de llengua que s'aplica al centre.

Llibres de biblioteca en castellà. 4.2.1.4. Activitats d’ús No hi ha previstes activitats programades d’ús perquè en situacions informals, d’esbarjo i joc lliure gairebé sempre és la llengua de comunicació entre l’alumnat No hi ha programades activitats d'incentivació de la llengua castellana, consensuades per l'equip docent perquè creiem que ja es dóna de manera espontània. Proposta: Participació en algun article de la revista escolar.



CURS 2008- 09 - 24 -

4.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques No hi ha planificades àrees en llengua castellana. Proposta: Els tallers que siguin impartits pel professorat que fa llengua castellana es faran en castellà i així potenciar l'aspecte comunicatiu, instrumental i motivador de l'ensenyament/aprenentatge de la llengua. S'aprofitarà també la franja de lliure disposició per reforçar, si s'escau, la llengua oral. 4.2.1.6. Alumnat nouvingut El centre no ha programat una actuació específica per tal de garantir el coneixement del castellà a l'alumnat nouvingut, ni es té en compte el context sociolingüístic. Per l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials, des de l’A.A. es prioritza orientar el treball curricular envers la llengua catalana ja que és la llengua vehicular i d’aprenentatge del centre i, a partir d’aquests coneixements, es podrà fer una transferència cap a la llengua castellana en l’alfabet, estructura sintàctica i alguns aspectes de fonètica. 5.Llengües estrangeres Les exigències i necessitats en la societat del segle XXI han propiciat ajusts en l’àmbit escolar i estan preparant els alumnes per viure en un món progressivament més internacional, multicultural i multilingüe alhora que tecnològicament més avançat. L’habilitat de conèixer i fer servir una llengua diferent del català i del castellà i moure’s entre diferents cultures és important per poder participar de manera complerta en el món actual, especialment dins un context de diversitat cultural i globalització creixent. L’àrea de llengua estrangera té com objecte formar persones que puguin utilitzar-la per comprendre, parlar, conversar, llegir, escriure i comunicar-se, cosa per la qual, el seu ús ha de ser el punt de partida des de l'inici de l’aprenentatge. La llengua estrangera de l’escola és la llengua anglesa que s’introdueix en el primer curs de Cicle Inicial, partint de la premissa que l’aprenentatge d’una llengua estrangera a edats primerenques contribueix al desenvolupament de capacitats bàsiques en l’alumne. Aprendre una llengua ofereix als alumnes l’oportunitat de:

• fer servir la llengua per comunicar-se amb els seus parlants; • comprendre el sistema de funcionament d’una llengua, i, per via transferència, com

s’estructuren i funcionen les altres llengües; • captar i enriquir-se directament amb l’essència cultural de la llengua estrangera per afavorir

l’aprenentatge significatiu; • reflexionar sobre la cultura catalana i comparar-la amb les altres cultures.

5.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa L'elaboració del nostre projecte es relaciona estretament amb els principis psicopedagògics en què es fonamenta el disseny curricular per a l’etapa de Primària. El nostre objectiu és que els/les



CURS 2008- 09 - 25 -

alumnes adquireixin competència comunicativa en anglès a través d’activitats lúdiques i motivadores, que alhora siguin efectives per a l’aprenentatge. Fent aquestes activitats ells usen la llengua per obtenir informació, expressar la seva opinió personal i relacionar-se de forma natural. Es tracta de potenciar l’habilitat de l’alumnat per a percebre el coneixement d’una llengua estrangera no només com una matèria més, sinó com el reflex d’un món extern del qual tots en formem part. Es pretén, en la mesura del possible, globalitzar les experiències sense oblidar l’etapa concreta d’aprenentatge en què es troben els alumnes. La majoria de les oportunitats d’aprenentatge per assolir l’objectiu principal de l’àrea de llengua estrangera es donen en l’entorn escolar. Aquesta circumstància fa necessària la inclusió de continguts que incorporen situacions de comunicació pròpies d’àmbits diversos a més de l’acadèmic, especialment els de les relacions socials, els mitjans de comunicació i amb les lògiques adaptacions, el literari. L’eix de l’àrea de llengua estrangera ho constitueixen els procediments dirigits a la consecució d’una competència comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socials significatius, que permeti expressar-se amb progressiva eficàcia i correcció i que abasti tots els usos i registres possibles així com l’ús de recursos i estratègies de comunicació lingüístiques i no lingüístiques. La incorporació de competències bàsiques al Currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges que es considerin imprescindibles. Són aquelles competències que ha d’haver desenvolupat l’alumnat en finalitzar l’ensenyament obligatori per poder assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar una aprenentatge permanent al llarg de la vida. Aquesta inclusió de les competències bàsiques en el Currículum té diverses finalitats:

- Integrar els diferents aprenentatges. - Relacionar l’aprenentatge amb diferents tipus de continguts i fer-los servir de manera

efectiva quan resultin necessaris. - Orientar l’ensenyament per prendre decisions relatives al procés de l’ensenyament i

l’aprenentatge.

5.1.1 Desplegament del currículum El nostre país es troba compromès com a membre de la Unió Europea en el foment del coneixement d’altres llengües comunitàries, tal com recull un dels objectius de l’Estratègia de Lisboa. Per la seva banda, el Consell d’Europa, en el Marc de Referència Comú Europeu per a l’aprenentatge de llengües estrangeres estableix directrius tant per a l’aprenentatge de llengües com per a la valoració de la competència en les diferents llengües d’un parlant. Aquestes pautes han estat un referent clau per a l’elaboració del currículum de l’àrea. En l’Educació Primària es parteix d’una competència molt elemental en la llengua estrangera; per aquest motiu, durant tota l’etapa seran molt importants els coneixements, les capacitats i les experiències en les llengües que els nens i nenes coneixen per entendre i construir significats, estructures i estratègies durant la seva participació en actes de comunicació. Els objectius de llengua estrangera a Primària tindran com a finalitat desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:



CURS 2008- 09 - 26 -

1. Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals diverses, utilitzant les informacions transmeses per aquests textos per a la realització de tasques concretes.

2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i habituals que tinguin un

contingut i desenvolupament conegut, utilitzant procediments i recursos lingüístics verbals i no verbals.

3. Produir textos escrits breus i senzills amb finalitats diverses sobre temes tractats en l’aula i

l’ajuda de models.

4. Llegir de forma comprensiva textos diversos i adequats, extraient informació general i específica d’acord amb una finalitat específica.

5. Valorar la llengua estrangera com un mitjà de comunicació i enteniment entre persones de

procedències, cultures i llengües diverses.

6. Reflexionar sobre el funcionament i els aspectes formals de la llengua, per facilitar l’adquisició del codi en el marc de les activitats comunicatives.

7. Manifestar una actitud receptiva, interessada i d’acte confiança en la capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua estrangera.

8. Utilitzar els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengües per a una

adquisició més ràpida, eficaç i autònoma de la llengua estrangera.

9. Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i pronunciació de la llengua estrangera i usar-los com elements fonamentals de la comprensió i producció orals.

10. Desenvolupar de forma progressiva la sensibilitat crítica que permet desvetllar els

estereotips sexistes, classistes, racistes, que la llengua comporta. Els continguts s’han agrupat en dues ‘dimensions’ que ordenen els elements d’anàlisi d’una realitat complexa, en relació a quatre centres d’atenció amb característiques i necessitats específiques quant al procés d’ensenyament/aprenentatge: el llenguatge oral; el llenguatge escrit; els elements constitutius del sistema lingüístic, el seu funcionament i relacions; i la dimensió social i cultural de la llengua estrangera. Encara que el llenguatge oral i l’escrit són dues manifestacions diferents d’una mateixa capacitat, cadascun exigeix diferents habilitats i coneixements i així els continguts es refereixen a ells per separat:

§ Dimensió comunicativa Parlar i conversar/ Escoltar i comprendre

El model lingüístic aportat per l’Escola és la primera font de coneixement i aprenentatge de l’idioma. Els discursos utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el Currículum i el nostre projecte han atès tant al coneixement dels elements lingüístics com a la capacitat d’utilitzar-los per a altres tasques comunicatives.



CURS 2008- 09 - 27 -

Per altra banda, el model lingüístic aportat ha de provenir d’un cert nombre de parlants per recollir la variació i matisos que un model lingüístic ambiental ofereix als parlants tant en l’aspecte fonètic i prosòdic com en l’elecció d’expressions concretes en situacions conegudes de comunicació. D’aquí la presència en el Currículum, i en el nostre projecte, de l’ús dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informació i comunicació.

Llegir i comprendre / Escriure

Es pretén amb això la competència discursiva en l'ús escrit. En llengua estrangera els textos escrits són també model de composició textual i de pràctica i adquisició d'elements lingüístics. L'ús progressiu del llenguatge escrit dependrà del grau de coneixement del codi, que està en relació directa amb el grau de seguretat que aquest codi ofereixi en la representació gràfica dels sons de la llengua. Per a superar aquesta falta de seguretat, el Currículum i el nostre projecte inclouen estratègies i recursos com l'ús de diccionaris i altres mitjans de consulta convencionals o digitals per a la comprensió i composició de tot tipus de textos.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

El contacte amb la llengua estrangera i el seu ús, permeten elaborar a qui estan aprenent-la, un sistema conceptual elemental sobre el seu funcionament. El punt de partida seran les situacions d'ús que fomentin la inferència de regles de funcionament de la llengua perquè els alumnes adquireixin confiança en les seves pròpies capacitats. Aquest bloc es divideix en coneixements lingüístics i reflexió sobre l'aprenentatge.

§ Dimensió plurilingüe i intercultural

Aquesta dimensió contribueix a fer que l'alumnat conegui costums, formes de relació social, trets i particularitats dels països en els quals es parla la llengua estrangera, en definitiva, formes de vida diferents a les pròpies. Aquest coneixement promourà la tolerància i acceptació, acreixerà l'interès pel coneixement de les diferents realitats socials i culturals i facilitarà la comunicació intercultural. - L'àrea de llengua estrangera contribueix al desenvolupament de les següents competències bàsiques:

- Comunicació lingüística, complementant, enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. La competència en comunicació lingüística es refereix a la utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

- Aprendre a aprendre al contribuir a la millora de la capacitat comunicativa general. Per

això l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha d’incloure la reflexió sobre el propi aprenentatge, identificant les estratègies i recursos que els fan més eficaços. Això comporta la consciència d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge com



CURS 2008- 09 - 28 -

l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió, l’expressió lingüística i la motivació de l’assoliment entre altres.

- Tractament de la informació i competència digital a l’hora d’utilitzar la llengua estrangera

com una possibilitat de comunicació tecnològica, creant contextos reals i funcionals de comunicació. Aquesta competència consisteix a disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement.

- Competència social i ciutadana, ja que conèixer una llengua estrangera implica el

coneixement de trets i fets culturals vinculats a les seves diferents comunitats de parlants. Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social que es viu, el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d’identitat com les diferències.

- Competència artística i cultural quan les produccions lingüístiques que s’utilitzen contenen

un component cultural.

5.1.2. Metodologia

A l’escola es parteix d’uns principis metodològics generals per a totes les llengües i uns específics que requereix les característiques de la llengua estrangera:

- El punt de partida de l'aprenentatge dels alumnes són els seus primers coneixements previs; centrant-nos en allò que resulta familiar i proper a l'alumnat però amb un vessant de fantasia per a assolir l'equilibri entre la seguretat/benestar amb l'interès/imaginació. L'alumne pot transferir conceptes i estratègies adquirides per construir així significats i atribuir sentit al que aprèn (partint del que coneix i formulant hipòtesis per elaborar regles que l’ajudin a interioritzar el nou sistema). S'afavoreix així el seu creixement personal, el seu desenvolupament i la seva socialització.

- Les situacions comunicatives que inclouen l'humor i el joc capten la motivació de

l'alumnat i faciliten l'aprenentatge; per això és important tenir en compte la importància de les cançons, històries, rimes i teatres, les característiques dels personatges, les il·lustracions i fins i tot els efectes sonors dels enregistraments i els diferents tipus de registres que s’utilitzen a l’aula. S’utilitza una gran varietat de tons de veu, expressions facials i gestos.

- Els nens aprenen de diferents formes i a ritmes diferents; per això es mirarà que tots els

integrants del grup puguin participar i trobin activitats en les quals poden aplicar coneixements i aptituds, facilitant el desenvolupament de la pròpia consciència d'assoliments i del progrés que assoleixen dia a dia. Es farà ús de tot tipus de suports per atendre aquells nens/es que ho requereixin, tenint sempre en compte els casos que necessiten activitats d'ampliació, en el cas dels més avançats, o bé de reforç, per als que puguin estancar-se en algun moment.



CURS 2008- 09 - 29 -

- L'aprenentatge dels nens és major i de més qualitat si es basa en l'activitat; ells demanden exercir la seva capacitat d'actuar. Cadascuna de les unitats proporciona una àmplia gamma d'activitats i recursos didàctics de diferent participació. L'alumne/a és el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge però la seva activitat constructivista depèn de la intervenció del professor/a. Aquesta intervenció ha de ser activa i reflexiva i ajustada al nivell que mostra l'alumne/a que ha: d’iniciar el input de la llengua, ajudar l'individu en la interacció amb els altres, avaluar el que fan els nens/es, proporcionar feedback, contextualitzar les activitats i donar significats comprensibles per a l'alumne/a, promoure estratègies de comunicació, potenciar les estratègies d'aprenentatge ja adquirides i admetre l'error.

- Considerar el progrés però també l'error com a natural en el procés d'aprenentatge.

L'error ocorre com una evidència del dinamisme subjacent de la comprensió i del domini progressiu del nou sistema comunicatiu. Entenem que els errors es produeixen quan el nen/a anticipa com funcionarà la llengua o quan transfereix regles de la seva llengua materna en un procés natural d'adquisició. Però és important fer una distinció entre error i equivocació. Es considera error la fallada sistemàtica a causa d’un mal o escàs coneixement de la llengua. Aquests errors es corregiran al finalitzar les interaccions orals, de forma grupal i amb un llenguatge assequible i sempre tenint en compte que no desapareixen sobtadament, sinó que requereixen el seu temps. L'equivocació és una fallada ocasional a causa d’una falta d'atenció en un moment determinat, el mateix que li pot ocórrer a un parlant nadiu. No cal corregir les fallades perquè no són rellevants del procés d'ensenyament-aprenentatge.

- L'avaluació del procés individual i grupal dels alumnes en l'aprenentatge és un factor

important per a assegurar la seva qualitat; s’han elaborat uns fulls d’avaluació amb uns ítems seleccionats prèviament depenent del tipus d’alumnat que ens permet avaluar-los individualment com a nivell de grup.

- L'aprenentatge globalitzat genera el desenvolupament de la realitat com un tot en els

alumnes. Oferim activitats interrelacionades amb les altres àrees curriculars, començant pel coneixement del mateix nen i a continuació amb l'exploració del món que els envolta; la seva casa, el seu col·legi, el seu medi ambient i la seva societat en general. Aquest desenvolupament es reflecteix en els temes de cada unitat, que es relacionen amb les altres àrees del Currículum; el Coneixement del Medi, l'Educació Artística, les Matemàtiques l'Educació Física, etc.

Aquests principis metodològics són el nostre punt de referència a l’hora de planificar les activitats d’ensenyament/aprenentatge i les activitats de seguiment i avaluació. L’organització dels grups-classe tendeix a reduir el número d’alumnes cada vegada més. Fruit de la implantació d’un projecte experimental de llengua estrangera (PELE), les classes de cicle inicial queden desdoblades en tres grups totes les sessions. Tant al cicle mitjà i com al cicle superior de les tres sessions setmanals, una és desdoblada. Dins de cada grup, moltes activitats es realitzen utilitzant diferents tipus d’agrupaments: parelles, petits grups i grups base. És necessari assegurar-se que hi hagi un equilibri en la introducció progressiva de les quatre habilitats: comprensió i expressió oral, i comprensió i expressió escrita. La llengua anglesa es fa



CURS 2008- 09 - 30 -

servir com a mitjà d’instrucció a l’aula. Per afavorir la comprensió dins la classe s’utilitzen els gestos, mímica, expressió corporal, etc.

• Al cicle inicial es considera imprescindible que el treball de la llengua estrangera es faci a nivell oral.

• Al cicle mitjà i superior es va introduint i graduant el treball de les altres habilitats.

5.1.3. Avaluació

Els seus propòsits principals són:

• Assegurar-se que els objectius d’aprenentatge s’han assolit. • Servir de guia de millora pel què fa a la tasca del mestre.

El mestre procurarà seguir diferents estratègies de seguiment i avaluació en diferents estadis: el seguiment d’una classe, un cop la unitat s’ha acabat, al final d’un trimestre i al final del curs. En aquest llistat pretenem mostrar una varietat d’eines d’avaluació que es fan servir:

• Observació directa per part del mestre. • Controls i tasques dissenyades pel mestre.

• Interació/entrevista mestre - alumne.

• Mostres de treballs, portafoli i projectes.

Apart de les diferents proves que es duen a terme al llarg del curs, s’intentaran passar les proves de competències bàsiques del Departament d’Educació a quart i sisè de Primària, i comparar-les amb anys posteriors per veure la qualitat de l’ensenyament de la llengua anglesa a la nostra escola.

5.1.4. Materials didàctics i recursos tecnològics Pel que fa al material didàctic cal distingir entre el material que fa servir l’alumnat i el que utilitza el mestre. Material per l’alumnat: un llibre de text d’ús socialitzat i un quadern d’exercicis (aquest últim a partir de cicle mitjà). També se’ls ha proporcionat el portafoli on cada alumne guarda tota la seva feina personal, ja siguin els retallables, el minibook de les històries que fan o les redaccions (cicle mitjà i superior). Material per al professorat:

- DVDs i vídeos que contenen versions animades de les històries del curs, rimes tradicionals, cançons i diàlegs senzills.



CURS 2008- 09 - 31 -

- Ordinadors per utilitzar un CD-Rom que conté totes les cançons i històries del curs, així com jocs i activitats interactives organitzades per ajudar a repassar vocabulari i practicar la comprensió oral i escrita.

- CDs d'àudio que contenen la gravació de totes les cançons, històries i activitats de

comprensió oral.

- L’ús d’internet és, també, una font molt valuosa per buscar, presentar i utilitzar diferents tipus de material. qualsevol pàgina web que sigui del nostre interès

- Pissarra interactiva digital

5.1.5. L’ús de la ll. estrangera a l’aula

És primordial que l’especialista de llengües estrangeres tingui un bon domini oral de l’idioma, ja que és fonamental impartir les classes només en anglès, excepte en situacions especials que requereixin l’ús de la llengua escolar. Els alumnes necessiten rebre molt d’input en la llengua estrangera per tal de facilitar posteriorment l’expressió oral que és el nostre objectiu final. Per això cal desenvolupar en primer lloc la comprensió oral, que han d’interioritzar per poder després passar a la segona fase de l’aprenentatge de la llengua estrangera que seria l’expressió oral. Per tal que els alumnes es vagin habituant a diferents registres es fan audicions (Listening) amb els diferents recursos TIC i TAC de què disposem. S’intenta que els alumnes utilitzin l’anglès el màxim possible dins de l’aula a l’hora de fer les rutines diàries. Això és el que diem Classroom Language. L’objectiu/tendència és que els alumnes facin servir l’anglès el màxim possible durant el desenvolupament de la classe i que es vagi incrementant progressivament al llarg dels nivells. Al cicle inicial, les sessions comencen sempre amb una cançó de salutació i el Today Poster que té com a finalitat assimilar de manera lúdica els dies de la setmana, el temps i les estacions de l’any. Aquesta rutina diària es fa paral·lelament a la classe ordinària amb els tutors. A mesura que passa el curs es van introduint rimes i cançons tradicionals angleses. Les sessions finalitzen amb una altra cançó d’acomiadament. Al cicle mitjà i superior a més de les rutines de salutació i acomiadament, es dedica part de la sessió, que acostuma a ser al final de cada unitat ,a introduir frases útils per desenvolupar el Classroom language i que es consolida al llarg de la unitat següent. Al cicle superior es dedica uns deu minuts a l’inici de cada sessió a parlar d’un tema rellevant pels alumnes i triat prèviament pel mestre, per tal d’interactuar amb ells de manera espontània i natural. Cal destacar que per fomentar l’expressió oral es fan grups partits a tota l’etapa d’educació primària on es realitzen principalment activitats de dramatització i obres de teatre basades en les històries de cada unitat. 5.2. Aprenentatge integrat de continguts



CURS 2008- 09 - 32 -

Aprendre una altra llengua presenta oportunitats per reforçar els coneixements, les habilitats i la comprensió que es desenvolupen en altres àrees curriculars. Alhora satisfem les necessitats i els interessos de l’alumnat que no tingui l’anglès com a assignatura favorita i promovem una actitud positiva a la classe. Per això, es treballa a cada unitat un tema interdisciplinari (art, medi natural i social, literatura, etc.) que està contextualitzat amb el tema de la unitat. Al cicle mitjà i superior es relacionen els temes interdisciplinaris amb projectes que s’estan duent a terme a l’aula ordinària. D’aquesta manera els nens poden trobar més sentit quan s’adonin que el poden utilitzar com un mitjà per parlar d’altres temes amb una finalitat en concret. L’anglès serà el vehicle per aprendre coses sobre un tema i no només un tema en si mateix. Creiem que l’aprenentatge interdisciplinari motivarà aquells nens que no veuen la rellevància de l’anglès en la vida diària.



CURS 2008- 09 - 33 -

6 . Biblioteca escolar 6.1. Accés i ús de la informació

Des de la biblioteca es promouen situacions de lectura per fer recerca d’informació a través de la xarxa i dels materials lligats als temes que s’estan estudiant a les aules. Es planteja com un espai per trobar informació i tutoritzar-la compartint objectius de situacions lectura digital amb l’aula d’informàtica.

Es treballen estratègies específiques referides a:

q Conèixer diferents fonts d’informació.

q Ajudar-los a familiaritzar-se amb espais on trobar informació: “Caceres del tresor” i webquest.

q Seleccionar la informació.

q Identificar la informació rellevant i resumir-la.

q Tenir una actitud crítica envers el que es llegeix.

Per facilitar que l’alumnat pugui fer cerca d’informació digital es suggereix que facin treballs de recerca, en equips cooperatius, des de la biblioteca de l’escola, l’aula d’informàtica o la Biblioteca Pompeu Fabra. També es participa en un bloc sobre literatura juvenil portat a terme per les escoles Tomàs Viñas, Anxaneta i Camí del Mig de Mataró.

6.2. Pla de lectura de centre La nostra escola des de sempre ha apostat per incentivar la lectura com una eina que ha de servir per crear futurs lectors, persones que gaudeixin de la lectura amb esperit crític, alhora que desvetllar els sentiments, la creativitat, la llibertat i en definitiva fer nens i nenes crítics amb el seu entorn i amb el món. És en aquesta filosofia que hem anat avançant en noves propostes i consolidant les que tenim endegades des de fa molts anys.

Des del curs 2007/08 estem portant a terme el projecte d’innovació Punt Edu. Aquest projecte té diferents eixos, que ja formaven part de la línia d’escola però amb el projecte, els recursos i la dotació econòmica s’han pogut impulsar

1. Organització i Dinamització d’activitats a partir de la biblioteca d’escola.

2. Impulsar el treball de la Biblioteca d’aula a tots els nivells educatius consolidant la línia de centre.

3. Iniciar l’Apadrinament lector entre alumnes de CS i CI

Tot i que el nostre centre no té un document explícit de Pla de lectura de centre, els projectes que tenim engegats a l’entorn de la lectura l’emmarquen de manera implícita.



CURS 2008- 09 - 34 -

6.2.1. La Biblioteca d’escola El nostre projecte de biblioteca implica actuacions adreçades a tota la comunitat educativa i alhora de relació amb altres centres i amb l’entorn educatiu més proper. Objectius específics - Potenciar l’ús de noves tecnologies entre els docents i l’alumnat del centre per incentivar l’ús de la lectura: recomanacions, intercanvis d’informació.... - Ordenar, catalogar i informatitzar el fons documental de la biblioteca de primària i del material de mediateca. Objectius amb l’alumnat - Formar usuaris competents i autònoms en l’ús de la mediateca. - Exercitar els alumnes en l’ús d’estratègies metodològiques inherents a la utilització de la biblioteca perquè les puguin utilitzar en qualsevol curs i matèria, així com en la vida diària. - Desenvolupar un programa de formació d’usuaris de manera seqüenciada i progressiva. - Organitzar exposicions sobre temes que es treballin de manera transversal o autors. - Convidar escriptors, il·lustradors,.. i organitzar debats i col·loquis. Objectius amb els professorat - Oferir recolzament metodològic en l’aplicació de noves metodologies que afavoreixin l’aprenentatge significatiu i integral de l’alumne. Objectius amb els pares, exalumnes, familiars, personal no docent i altres - Oferir l’espai i tots els seus recursos durant l’horari no lectiu a tots aquells que en puguin treure profit. - Potenciar la relació amb la biblioteca Pompeu Fabra, i el Centre de Recursos. - Oferir l’espai a l’escola bressol Tabalet i iniciar trobades de relació. Organització •Ampliació del fons de la biblioteca d’escola. S’ha fet una valoració del fons per part d’una bibliotecària i s’ha vist que està molt ben dotada de llibres de literatura infantil. Cal actualitzar el fons de llibres de consulta relacionats amb temes de coneixement del medi social i natural. Després d’un estudi del fons històric de la biblioteca, s’ha conservant aquell que s’ha considerat útil i adequat per a una escola primària. • Ordre inicial i funcional en tot el fons de la biblioteca. Folrat de la totalitat dels llibres d’us comú del centre. • Organització i teixellat tot el fons

Dinamització •Suport als treballs per projectes Preparació de materials per a nodrir els treballs per projectes que es porten a terme a tots els nivells de l’escola. Presentació i explicació d’aquests materials a les aules. • Suport a les festes tradicionals de l’escola • Dinamització d’activitats literàries adreçades a pares-mares, professorat i alumnat. • Explicació de contes a les aules de Parvulari i Cicle Inicial



CURS 2008- 09 - 35 -

6.2.2. La Biblioteca d’aula Des dels inicis de l’escola hi ha un projecte endegat de biblioteca d’aula des de P-3 fins a Sisè amb un funcionament ben consolidat. Necessita però, nodrir-se d’un fons de llibres que li ha de donar la Biblioteca central de l’escola i ampliar el seu funcionament d’ús per tal d’adaptar-nos als nous reptes que tenim plantejats. Per donar-hi un nou impuls ha estat necessari fer: • Renovació del fons de les biblioteques d’aula. • Revisió i renovació del fons de totes les biblioteques d’aula. • Augment d’aquest fons a base de préstec per part de la biblioteca central • Folrat de la totalitat dels llibres d’us comú de l’escola (biblioteca central, biblioteques d’aula, aula d’anglès i d’acollida) • Assessorament al voltant de: guies de lectura, activitats de biblioteca, el treball d’autor, activitats d’incentivació de la lectura.

El funcionament de la biblioteca d’aula a primària és: . Dedicació d’una hora setmanal. . Creació d’un fitxer de préstec dels llibres que porten a casa. . Lectura amb veu alta a cada sessió per part de qui porta aquesta àrea. . Activitats a la llibreta que facin referència a la lectura. . Intercanvi de llibres aquell dia o durant la setmana a criteri del nivell o del cicle . Les llibretes de biblioteca d’aula tenen una durada de dos cursos. . A partir de Primària cada curs té establerts uns llibres per treballar (annex). . Amb la reutilització de llibres de text s’ha invertit i creat un fons a cada aula per poder organitzar el préstec.

6.2.3. Apadrinament lector Des de la biblioteca s’ha participat en:

• Col·laborar en el disseny de l’activitat.

• Proporcionar el material de lectura.

• Valorar l’activitat amb l’alumnat i la resta del professorat que ho porta a terme.

Actualment l’apadrinament lector es fa entre els alumnes de 6è, que actuen com a padrins de lectura, i els alumnes de 1r. Que són els apadrinats. Un dia a la setmana a partir del mes d’octubre, els alumnes de 6è i els de 1r es troben per fer l’activitat. Les parelles es fan conjuntament entre els tutors/es de 6è i 1r. Els criteris que s’apliquen al fer les parelles són:

o Els alumnes amb més competències comunicatives de 6è fan de parella dels alumnes amb més dificultats maduratives de 1r.

o Els alumnes amb més dificultats de 6è seran les parelles dels més evolucionats de 1r. o S’intenta aparellar l’alumnat tenint en compte que puguin establir ben aviat bones relacions.



CURS 2008- 09 - 36 -

Objectius de l’apadrinament

PER A L’ALUMNAT DE 1R PER A L’ALUMNAT DE 6È . Practicar la lectura mecànica.

. Millorar la comprensió lectora.

. Valorar el concepte de rebre ajuda.

. Llegir per una altra persona.

. Adquirir pautes per treballar la lectura a una altra persona amb menys competències. . Valorar el concepte d’ajudar. . Fomentar la paciència, tolerància i la perseverança. . Valorar el treball del mestre

. Adquirir l’hàbit de compartir la lectura.

. Desenvolupar la capacitat de valoració i crítica.

. Descobrir mecanismes de creativitat.

. Buscar i trobar el plaer pels llibres. Temporització i desenvolupament de l’activitat

Durant els mesos de setembre i octubre la tasca que es realitza des de les tutories és de preparació de l’activitat: - Comprar llibres i adequar la tria. - Observar el alumnes per descobrir el seu tarannà vers la lectura.

- Donar orientacions als alumnes de 6è sobre la tasca a portar. (Els mestres de 1er les passaran als tutors de 6è i aquests les comentaran amb els alumnes de 6è) - Crear les parelles lectores tenint en compte l’equilibri que hi ha d’haver entre elles ( *Els nens de 6è amb més capacitat acolliran els de nens de 1er amb més dificultats lectores) - Conèixer la parella lectora. Primers contactes. - Iniciar la Llibreta lectora de cada alumne de 6è: pautes inicials, foto de la parella lectora... A partir del mes de novembre - Comencen les trobades d’apadrinament. Horari: cada dimarts, de les 11’30 a les 12.15 h. - El treball comú serà d’una mitja hora. - Cada quatre sessions de treball comú, es portarà a terme una sessió d’avaluació on els alumnes valoraran el treball realitzat, l’entesa...etc. - S’utilitzaran quatre aules: les dues de 6è i les dues de 1er. Les sessions estaran acompanyades pels tutors de 1er i 6è. - Les parelles sempre s’ubicaran a la mateixa aula. - El dilluns, per preparar una mica la lectura, els alumnes de 6è s’emportaran el llibre que faran llegir el dimarts. - Per evitar pèrdua de temps, el dimarts, dins de la seva caixa, es baixaran els llibres al pati. - Després del pati, els alumnes de 6è aniran a recollir els de 1er. i pujaran a les aules corresponents. Caldrà màxima puntualitat. - Finalitzada la sessió de lectura, els alumnes de 6è valoraran les sessions, l’evolució lectora i relació amb el seu apadrinat, fent-ho constar a la llibreta. - Les sessions finalitzaran a finals del mes de maig. - Durant les primeres 4 sessions (un mes) recomanem que es llegeixi la lletra de pal. A les següents sessions ja es podrà fer la lectura dels textos en lletra lligada.



CURS 2008- 09 - 37 -

7. Relació amb les famílies L’escola s'ha plantejat que tots els professionals del centre s'adreçaran habitualment en català a les famílies de l'alumnat, però bona part del professorat i del personal d'administració i serveis parlen habitualment en castellà a les famílies de l'alumnat no catalanoparlant i d’origen estranger.

La comunicació amb les famílies, a nivell de centre, sempre és en català. És la llengua de les reunions d’aula i de les reunions de tots els estaments oficials de l’escola. Si alguna persona manifesta que no entén el català, en acabar la reunió se li explica, en acabar, els continguts tractats més rellevants de manera personalitzada.

En les entrevistes s’intenta parlar en català, sempre que les famílies l’entenguin. Tenim present que una cosa són les conductes instaurades en la institució escolar i que, com a tals, han de ser coherents amb els principis que regeixen el centre, i una altra cosa ben diferent són les situacions personals, en les quals hom ha d'utilitzar tots els mecanismes que facilitin la comunicació, com per exemple el canvi de llengua o el servei de mediació intercultural en el cas de famílies nouvingudes.

En els comunicats escrits estem incorporant imatges per tal de que les famílies que no coneixen la llengua de l’escola puguin contextualitzar la informació i els sigui més fàcil entendre el que es diu o demanar ajut a les parelles – Tàndem que tenen assignades, als tutors o als propis fills/es grans. Creiem que l’alumnat pot tenir un paper important en la comprensió dels missatges escrits. A les aules, quan es reparteixen comunicats, s’explica el contingut de manera que puguin fer de comunicadors dels missatges. D’aquesta manera es treballa la funcionalitat de la llengua escrita i la funció de facilitadors de la comunicació entre família i escola.

Es propicien situacions d'ús de la llengua catalana, especialment amb la intervenció dels pares i mares d'alumnes, en registres diferents als que habitualment es donen dins l'àmbit escolar: en les festes, acompanyaments de sortides....

Propostes de millora: - Reflexionar sobre l’ús del català amb les famílies, preveure mecanismes per assegurar la comprensió dels pares i mares que no coneguin la llengua catalana i establir mecanismes de seguiment del compliment de l'acord.

- Mantenir una actitud compromesa amb l’ús habitual del català com a llengua de relació en les diferents situacions d'ús que es donen dins l'àmbit escolar, ja que amb la nostra actuació transmetem normes d'ús lingüístic a l'alumnat.

- Elaborar i aplicar un pla d'activitats que fomentin l’ús de la llengua mitjançant la utilització de registres i mitjans de comunicació diferents, per tal d'enriquir l'aprenentatge de la llengua catalana i reforçar els hàbits lingüístics adquirits.

7.1. Programa “CAMÍnem plegats” A partir d’una anàlisi realitzada a l’escola durant el curs 2004/05 es va detectar que algunes famílies , després d’uns anys de pertànyer a la comunitat educativa, encara tenien dificultats de comunicació i manca de participació dins l’àmbit escolar. Dita situació ve provocada per diversos motius, que es poden agrupar en diferents blocs:

• Desconeixement de la llengua i la cultura catalanes fet que dificulta la comunicació necessària per poder compartir criteris educatius.



CURS 2008- 09 - 38 -

• Estructura familiar feble per atendre les necessitats educatives dels fills/es. • Desconeixement del model escolar. • Poc ús dels serveis educatius complementaris que ofereix el centre i les entitats del barri.

Els motius citats ens van impulsar a partir de curs 2006/07 a dissenyar un projecte de cohesió social, aprofitant l’espai de relació personal que ofereix l’escola, per promoure la relació entre totes les famílies i els alumnes, més enllà de l’horari lectiu i de les activitats escolars. Estem convençuts de que el contacte interpersonal que genera la bona acollida servirà com a eina de cohesió i millora de la participació de tots els seus membres. És un projecte que ve marcat per la línia general d’escola que es defineix com a inclusiva i acollidora. Els diferents col·lectius que hi participen són:

- Equip directiu del Centre - Claustre de professors - AMPA - Comissió Social de l’AMPA. - Comissió mixta de mares i mestres impulsores del projecte “CAMÍnem plegats” - Equip de pares i mares voluntaris per fer l’acollida.

Actuacions PROGRAMES

ACTUACIONS

OBJECTIUS

TEMPORIT ZACIÓ

Acollida a les famílies

. Protocol d’acollida administrativa

. Vermut de benvinguda

. Assignació d’una família acollidora “Tàndem”

. Conèixer la situació familiar dels alumnes que comencen a l’escola. . Acollir-los com a nous membres de la comunitat educativa. . Informar-los del funcionament del centre.

. Període de matriculació .Primer trimestre

“Fem un Tàndem”

. Presentació de les parelles

. Orientació sobre què vol dir fer de parella acollidora - acollida . Promoure trobades . Sessions de reflexió i seguiment de l’experiència

. Promoure les relacions entre famílies.

. Millorar el coneixement de l’escola.

. Oferir una bona rebuda a la nostra Comunitat Educativa.

- Primer i segon trimestre

“Fem un cafè”

Espai de trobada adreçat a les famílies. El tipus d’activitats que es fan són: . Creació de grup . Conferències . Tallers . Coneixement de l’entorn . Cinema

. Creació d’un espai de relació dins del marc i l’horari escolar, on es pugui compartir inquietuds i posar en comú temes d’interès per als participants. . Establir vincles i canals que facilitin la comunicació família – escola. . Enfortir les relacions entre les participants. . Millorar la informació sobre l’escola donant a conèixer els objectius, els trets característics i les opcions metodològiques. . Reflexionar sobre temes educatius.

Una tarda setmanal de novembre a maig

“T’acompanyem”

Suport a l’adaptació de P/3 amb persones de la comunitat nouvinguda majoritària que parlin i coneguin la llengua de l’escola i la dels alumnes.

. Millora de l’adaptació dels alumnes fills/es de famílies nouvingudes de llengua familiar molt diferenciada del català o castellà. . Millora de la comunicació, la relació i la confiança entre la família i l’escola. . Augmentar la confiança de les famílies nouvingudes envers l’escola . Conèixer les característiques i el

2a. Quinzena de setembre



CURS 2008- 09 - 39 -

funcionament de l’escola des de la informació d’una persona de la seva comunitat . Fer l’acompanyament de les mestres establint ponts interculturals i lingüístics . Oferir una bona acollida a tots els alumnes.

Comunicació . Imatges en els comunicats escrits. . Mediadors interculturals en les entrevistes personals i reunions d’aula.

. Millorar la comunicació entre la família i l’escola, tan a nivell oral com escrit.

Tot el curs

7.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) Per tal d’assegurar la comunicació amb totes les famílies del centre que no coneixen la llegua catalana i ni castellana, es fa ús del servei de mediació intercultural de l’Ajuntament de Mataró. Actualment està molt incorporat l’ús des mediadors interculturals per:

- Fer la traducció lingüística - Assessorar els professionals en cas de dubte per encarar situacions en que ens sentim

insegurs. - Facilitadors de la comunicació. - Enllaç intercultural per comprendre millor els costums de les famílies i la cultura del centre.

Hem establert un protocol per generalitzar i fer ús del servei:

- En les entrevistes de matriculació es pren nota de si les famílies necessiten mediadors per la comunicació amb l’escola

- Arxius en les carpetes de cada cicle, a l’ordinador, per fer la demanda a l’Ajuntament - Els mediadors fan la convocatòria a les famílies i fan l’actuació en el centre - Demana el servei per: Reunions d’aula, Lliurament de notes, Entrevistes individuals - Participació dels mediadors en activitats d’escola: “Fem un cafè”, Reunions “Tàndem”,

Vermut de Benvinguda, reunions de pares nous.... Proposta de millora: Tenir un registre, per cursos i per procedència i llengües que parlen, de totes les famílies que necessiten l’ús del servei de mediació per facilitar la demanda.



CURS 2008- 09 - 40 -

8. Organització i gestió 8.1. Organització dels usos lingüístics

8.1.1. Llengua del centre

En aquests moments està consolidada la línia d'actuació de la institució escolar, arrelada a la societat catalana. Tots els sectors escolars disposen d'informació suficient sobre les disposicions legals vigents que afecten la normalització lingüística de Catalunya i del centre en concret.

S’ha de garantir, en tot moment, l'ús correcte de la llengua escrita en la documentació del centre i en tots els àmbits informatius, per la qual cosa es preveuen els recursos humans i materials que siguin necessaris.

- Impulsar la creació de nous àmbits informatius, gestionats pels nois i noies més grans, que s'identifiquin com a veritables espais de comunicació entre els alumnes.

- Informar el personal de serveis del seu paper en el procés de normalització del centre i demanar-li que s'esforci per parlar en català, especialment amb la seva relació amb els alumnes.

- Generar expectatives de formació lingüística amb informació i difusió de cursos de català adequats al seu nivell.

8.1.2. Documents de centre

Tota la documentació, la retolació i els àmbits d'informació del centre són en català perquè és la llengua de comunicació de l'escola.

Per tal de facilitar la comprensió dels comunicats, s’està incorporant imatges a la documentació que es lliura a les famílies:

• Normes de funcionament del centre

• Alguns avisos

• Explicació de les festes

• Els comunicats de final de trimestre

S’intenta que els impresos de secretaria més usuals: sortides, excursions, colònies... es vagin modificant en aquest sentit.

8.1.3. Ús no sexista del llenguatge

Comunicacions orals i escrites tindrà en compte les orientacions que s’han facilitat des del departament d’educació per evitar l’ús sexista del llenguatge. Proposta de millora: Informació al professorat i persones secretaria: Llibre que s’ha fet arribar Fotocopiar el full resum Secretaria i per les aules.



CURS 2008- 09 - 41 -

8.2. La llengua catalana en les activitats extraescolars i complementàries La gestió de les activitats extraescolars i complementàries del centre està a càrrec de l’AMPA del centre i s’organitza a través de la comissió MAES que està formada per:

• Direcció del centre • Direcció i coordinador de MAES • Presidència de l’AMPA, • Representació del professorat • Representants de les famílies.

Aquesta comissió permet dissenyar l’oferta formativa de les activitats extraescolars i complementàries, així com vetllar per la qualitat del servei i per la correcció de la llengua escrita en els fulls informatius referents a l'organització del menjador escolar.

8.2.1. Servei de menjador

La llengua d’ús i de relació sempre és la llengua catalana, emfatitzant en la correcció de les expressions i vocabulari en les situacions pròpies del temps de menjador i d’esbarjo del migdia: nom dels aliments, dels estris i de les accions a realitzar. Es potenciaran situacions comunicatives que fomentin l'ús de la llengua catalana en les funcions lingüístiques pròpies d'un menjador escolar, ampliant aquestes situacions amb l'ús de la llengua escrita (menús, receptes de cuina...)

Es vetllarà per la presència de murals, imatges i rètols a l’espai del menjador, lavabos i cuina que il·lustrin i donin informació (lèxic, accions, hàbits i normes) relacionada amb l’alimentació o els hàbits d’higiene i salut.

En acabar l’estona de menjar, s’organitzen activitats per grups d’edats que afavoreixen l’ús de la llengua en diverses situacions, donant preferència a aquelles que creen situacions de comunicació entre els alumnes i estimulin l'ús de la llengua catalana (ex.: jocs populars, coral, teatre, biblioteca...), i es vetllarà per la seva qualitat.

S’Informarà els monitors i monitores del seu paper com a interlocutors de nens i nenes aprenents de català i transmetent-los la inquietud d'oferir un bon model de llengua.

8.2.3. Activitats extraescolars

Els monitors i monitores que intervenen en el desenvolupament de les activitats extraescolars i en el casal d’estiu tenen competència lingüística en català. Se’ls informa del seu paper com a interlocutors de nens i nenes aprenents de català i se’ls transmet la inquietud d'oferir un bon model de llengua.

Existeix un pla d'activitats extraescolars que fomenta l'ús de la llengua catalana en diverses situacions comunicatives, tant les que potencien de manera específica la llengua catalana (teatre) com les que en fomenten l’ús en situacions lúdiques (activitats esportives o artístiques) en coordinació amb l'equip que organitza aquestes activitats.

Proposta de millora:

Es planificarà un suport lingüístic de les activitats extraescolars que es duen a terme, facilitant materials idonis i mitjançant actuacions concretes del professorat en l'exercici de la tasca docent.



CURS 2008- 09 - 42 -

8.3. Activitats que es realitzen fora del centre

Les activitats que es realitzen fora del centre al llarg del curs es seleccionen en els cicles seguint els criteris pedagògics establerts , es recullen en el Pla Anual i s’aproven en Consell Escolar. La majoria es realitzen en català excepte les que es seleccionen com a activitat lingüística d’altres àrees (P. Ex. obres de teatre en anglès).

Es potencia el català com a llengua d'informació i comunicació en les activitats extraescolars que es realitzen fora de l'àmbit escolar, ja que possibilita la comunicació espontània amb nous interlocutors, en uns registres diferents als que es donen dins de l'escola, actuant com a reforç a la tasca escolar.

El professorat vetllarà perquè el monitoratge que porta a terme aquestes activitats s’adreci sempre a tot l’alumnat en català, fins i tot en el cas de l’alumnat de nova incorporació al centre, com a mesura.

La llengua de relació i de treball de les sortides i colònies escolars és el català. Per aquest motiu, quan es necessita l'ajut de monitors, és un requisit que aquests tinguin el domini oral del català.

- Potenciar el català com a llengua d'informació i comunicació en les sortides de treball i colònies escolars ja que possibiliten la interacció amb altres adults en unes funcions lingüístiques diferents a les que es donen dins de l'escola.

- Vetllar perquè les sortides de treball i colònies escolars es desenvolupin en un context estimulant per al coneixement de la realitat catalana.

8.4. Llengua i entorn La llengua d’ús majoritària de l’entorn de l’escola és la castellana. Creiem important que l’escola estigui vinculada a l’entorn, tant per donar-lo a conèixer a l’alumnat (estudi del Medi Social i Natural) com a les famílies (Programa de sortides en l’activitat “Fem un cafè”)

q Sortides pel barri q Estudi del barri i de la ciutat q Ús dels serveis que ens ofereix q Relació amb espais educatius del barri: Biblioteca, Centre Cívic, Ràdio, TV, Escola Bressol,

Institut, CRP

En el moment de planificar les sortides s’hauria de pactar amb els interlocutors d’emprar el català com a llengua de comunicació: botigues, visites... Enfortir les relacions amb altres escoles de l'entorn immediat per tal de fomentar l’intercanvi d'experiències i realitzar actuacions concretes. 8.5. Organització dels recursos humans Criteris distribució cursos – especialistes En la distribució de cursos es té en compte la mobilitat de la plantilla, mestres nous al centre i les situacions laborals específiques, reduccions de jornada. Es prioritzen els següents aspectes:

1. Garantir la continuïtat pedagògica dins del nivell, evitant que dues persones noves al centre coincideixin en un mateix curs.

2. Procurar que es produeixi una mobilitat intercicles.



CURS 2008- 09 - 43 -

3. Procurar que cada grup classe estigui, si és possible i convenient, dos cursos amb el mateix tutor /a. S’intentarà que sigui així almenys una vegada a cada etapa (Infantil i Primària)

Els especialistes formen part del cicle en el que imparteixen més hores. Criteris distribució suports i reforços Les persones que no tenen tutoria (coordinadors, tutors AA, mestres EE, Equip Directiu) sempre que sigui possible estan adscrits a un nivell on hi realitzen les actuacions derivades de l’atenció a la diversitat: Agrupaments de llengua i matemàtiques, Suports a l’aula i Racons. Dedicació horària responsables projectes i càrrecs

• PELE. Les especialistes d’anglès disposen de 2 sessions setmanals per a la coordinació de classes, segons s’estableix en el Projecte.

• Punt EDU. Hi ha dues persones que porten a terme el projecte Punt-Edu i tenen, entre totes dues 15 hores repartides en: hores de pati per fer atenció a l’alumnat i préstec, 2 hores de coordinació i 7 hores de treball a la biblioteca.

• CLIC. Disposa d’una hora setmanal per a la coordinació amb l’assessora LIC. • Tutora AA. Té dues hores setmanals de coordinació amb l’assessora LIC.

8.6. El pla de formació de centre en temes lingüístics Al curs 20008-09 es va iniciar la realització d’una jornada pedagògica amb tot el claustre en un entorn diferent del de l’escola, Can Bordoi, amb l’objectiu de reflexionar al voltant dels temes prioritaris del curs. I - Jornada pedagògica- Reflexió tres grans eixos: Biblioteca T. Cooperatiu i Filosofia II – Jornada pedagògica- Construir l’Escola Intercultural i Treball Cooperatiu. Les demandes de formació s’adapten a les necessitats del centre. S’ha fet un Pla a tres anys vista en que, partint de la detecció de necessitats, s’han establert unes prioritats i s’ha realitzat la demanda:

q Educació Visual i Plàstica q Treball cooperatiu q Resolució de conflictes q Taller de noves tecnologies.

Al llarg del curs s’organitzen Claustres, Cicles i intercicles Pedagògics per continuar la reflexió conjunta. Durant el curs 08-09 els temes que s’han abordat són: Nou Currículum, Projecte Lingüístic, Llengua Oral, Comprensió de la Lectura, Biblioteca, Projecte de llengües estrangeres. Tot i que aquests temes formació no són exclusius de l’àmbit lingüístic, des d’un enfocament competencial estan estretament vinculats al desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’àmbit lingüístic 8.7. Organització de la programació curricular La programació curricular s’estableix des de diferents àmbits: q En l’Equip de Coordinació i el Departament d’Orientació i Suport es planifiquen els eixos de la reflexió pedagògica i curricular del curs. També es preveuen els materials necessaris per promoure el debat i l’organització perquè aquest sigui efectiu (gran grup, petits grups amb



CURS 2008- 09 - 44 -

persones de diferents cicles o del mateix cicle si s’escau, posada en comú, conclusions i retorn al claustre) q Jornada de reflexió pedagògica – durant els dies no lectius del mes de setembre – Amb l’objectiu de tractar els temes centrals de caire curricular d’aquell curs. q Claustres Pedagògics – Al llarg del curs s’organitzen 2 o 3 claustres de debat curricular. q Els Cicles són l’eix bàsic de la coordinació pedagògica. A E. Infantil la reunió de cicle és el dijous de 12 a 14h i a E. Primària hi ha dos dies de trobada: Dimecres i Dijous de 13 a 14h. Una de les dues sessions setmanals es dedica a temes organitzatius i l’altra a qüestions curriculars. q Hi ha dues sessions intercicles – com a mínim - durant el curs per establir la coordinació pedagògica en els temes que es consideren necessaris. q Setmanalment es fa un full de convocatòria del cicle on es recull les informacions de l’Equip de Coordinació i del DOS i s’estableix l’ordre del dia dels temes a tractar, assegurant així que a tots els cicles es treballa de manera coordinada els mateixos temes.



CURS 2008- 09 - 45 -

9. Projecció del centre 9.1. Pàgina web del centre El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. L’AMPA participa molt activament reflectint les activitats que porten a terme. En aquests moments s’està revisant el format per fer-lo més clar, entenedor i fàcilment actualitzable. Per al curs 2009-2010 ens proposem:

q Disseny definitiu q Que el professorat conegui com participar en l’actualització de la informació

9.2. Revista “L’oreneta” és la revista de l’escola. La coordina una comissió mixta de pares - mares i professorat. Cada curs escolar s’editen 3 números (Nadal, Sant Jordi i Final de curs). Hi participen totes les classes, l’AMPA, algunes comissions. És el reflex de la vida de l’escola i de les activitats que s’han realitzat. Creiem que permet:

q Aprofitar-la per fer un bon treball de llengua escrita funcional, q Treballar l’expressió escrita vetllant per la qualitat dels articles que es preparen des de les

aules. q Aplicar la lectura i en concret la comprensió lectora llegint-la col·lectivament q Fer un bon reflex de la vida escolar q Establir de pont de comunicació entre família i escola.

9.3. Ràdio De moment la col·laboració amb la ràdio de la ciutat s’està realitzant de manera esporàdica però com a escola creiem que és un aspecte a treballar tan per l’aspecte motivador, comunicatiu i d’aprenentatge que suposa per a l’alumnat. Haurem de definir els nivells de participació i concretar més el projecte.



CURS 2008- 09 - 46 -

10. Concreció operativa del projecte (Pla anual). Per aquest motiu, hem iniciat una reflexió en cicles per situar el que s’està fent a cada curs. La Reflexió s’ha fet referent a:

•Els components de la comunicació oral: Discursiu, lingüístic, estratègic i sociolingüístic. •Les funcions de l’expressió oral: Expressar estats emocionals, donar i obtenir informació,

fórmules socials, posicions intel·lectuals, aconseguir que els altres facin coses, posicions morals, gaudir i crear amb el llenguatge, reflexionar sobre la llengua.

A partir d’aquí, s’ha fet un buidatge comparant el que es fa a tots els cicles, i en el Departament d’Orientació i Suport es continuarà l’anàlisi preparant els instruments per arribar a definir les propostes de millora i aprovar-les en el claustre.


Projecte lingüístic

Documents

Transcript of Projecte lingüístic