MEDI AMBIENT. ELS ECOSISTEMES DEL DELTA DE L'EBRE: BASSA I ARRÒS C. S. (2011)

ÍNDEX

Delta de l'Ebre....................................................................................1,2

Ambients deltaics.................................................................................3

Espais naturals d'interès.......................................................................4,5,6,7,8,9

Evolució del delta de l'Ebre.................................................................10

Definició ecosistema...........................................................................10

L'arròs:Tipus d'arròs............................................................................11,12,13

Xerrada................................................................................................14,15,16

Que es un ecosistema?.........................................................................17,18,19,20,21

Maquinària............................................................................................22,23

Reçpetes amb arròs...............................................................................24,25,26,27,28

La Bassa (power point).........................................................................29

Conclusions...........................................................................................29

glossari...................................................................................................30

Bibliografia.............................................................................................30

-2-

EL DELTA DE L'EBRE

El delta de l'Ebre ens ofereix un mar de natura incomparable, únic i singular. Un paisatge d'una gran riquesa biològica que aplega una diversitat faunística i florística d'un valor incalulable.

Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més extens de les terres catalanes i representa un enclavament de vital importància dins les zones humides de la Mediterrània.

La seva riquesa biològica contrasta amb la profunda humanització i transformació agrícola d'una gran part de la seva superfície. A fi de fer possible l'harmonia entre els valors naturals de la zona i la seva explotació per part dels humans, i a instàncies dels seus habitatnts, la Generalitat va constituir el 1983 el Parc Natural del Delta de l'Ebre. La seva importància és reconeguda a escala internacional pels màxims organismes especialitzats.

El paisatge del Delta té una forta personalitat.

Les terres totalment planes li donen un aspecte particular. Els extensos arrosars, canviats segons l'estació ( terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu), dominen la fisonomia del Delta. A la banda litoral trobem un dels paistges més atractius de la Mediterrània : grans llacunes envoltades per canyisasrs i jonqueres. A la part perifèrica trobem grans extensions de sòls salins amb salobrars i platges llargues, desertes, amb dunes coronades de borró i altres plantes ben adaptades al medi.

L'agricultura és una de les grans basses econòmiques actuals del Delta, amb un predomini clar de l'arròs ( més de 20.000 ha i la pràctica producció total d'aquest cereal a Catalunya).

L'horta i els arbres fruiters ocupen petites supefícies. Són molt importants les cooperatives agrícoles , especialment les cambres arrosseres.

-3-La pesca és també una activitat fonamental, ja que l'aportació de nutrients per part del riu Ebre afavoreix els ports de Sant Carles de la Ràpita, l'Ampolla, Deltebre, les Cases d'Alcanar, l'Ametlla de Mar i Vinaròs.

La pesca a les basses és una activitat ancestral que empra ormejos i arts tradicionals.

La industria es troba poc desemvolupada i té gairebé sempre una base agrària. Les

salines de la Trinitat, situades a la punta de la Banya són les úniques que resten a Catalunya.

La caça i la pesca esportives havien estat de sempre un atractiu del Delta, però actualment es pot parlar ja d'un contingent turístic que el visita atret tan per l'interès científic que tenen la peculiar flora i fauna del lloc, com per la seva bellesa paisatgística.

Durant molts anys la costa del Delta fou temuda pels navegants. Per aquesta raó, la zona es va senyalitzar i enllumenar l'any 1864 amb 3 fars de ferro que es van situar a la punta del Fangar, a l'illa de Buda i a la punta de la Banya. El far de Buda l'engolí el mar el 1960. El del Fangar fou substituït diverses vegades fina a l'actual i pictòric far de formigó. Dels fars de ferro originaris nomès queda el de la Banya, que és pot visitar al port de Tarragona.

-4-

ELS AMBIENTS DELTAICS

Les llacunes s'han originat com a conseqüència dircta a la pròpia dinàmica evolutiva del Delta.

La major part es va formar per l'aïllament de grans masses d'aigua marina, progressivament encerclades per barres i cordons d'arena.

El control humà de la xarxa de rec del Delta ha invertit el cicle hídric natural anual de les basses i ha condicionat l'aportació d'aigua dolça. En conseqüència, la vegetació submergida que predomia en aquest ambient depèn, sobretot, de la salinitat d'aigua. Els salobrars o sosars, dominats per plantes molt adaptades als sòls salins, es localitzen sobretot als sectors més costaners, a causa de l'alta salinitat de la capa freàtica i de les inundacions provocades pels temporals marins. Em aquestes zones, també hi aparèixen dunes, anomenades tores i muntells, més o menys fixades per la vegetació. Les espècies més comunes que hi habíten són el borró, el jull de la platja i l'esplèndid lliri de mar. Els canyissars se situen principalment a les vores de les llacunes i dels ullals, indrets freqüenment inundats amb aigua dolça o salobre.

Com a plantes característiques apareixen el canyís o senill i la gegatina canya vana. La mansega o sisca es domina sobre sòls torbosos i més secs, mentre que la bova ho és a les àreesmeny salines i durant molt temps inundades.

Tradicionalment, algunes d'aquestes ha estat objecte d'explotació per fabricar seient de cadires, estores, cistells, etc.

El bosc de ribera única formació forestal de la zona, és la vegetació potencial de les vores de l'Ebre, allà on el terreny és més enlairat i les sòls són menys salins. L'albereda ocupa els llocs més alts i és dominada per l'àlber, si bé també hi sovintegen el saze blanc, el ver, els freixes i l'om, així com alguna liana d'interès, com és el lligabosc valencià. A la banda d'influència més marina, aquest bosc és substitït pel tamarigàr.

Malauradament, resten molts pocs fragment d'aquest tipus de vegetació. Els arròssars també apleguen un tipus de vegetació espontània, rica en espècies tropicals. Als ullals (petites sugerències d'aigua dolça) creixen els elegants nenúfars i altres plantes de distribució medioeuropea.

FAUNA I FLORA

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L'EBRE

DEFINICIÓ ECOSISTEMA:

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius biocenosi i el medi físic on es relacionen biòtop, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes com les plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament relacionades per les que circulen energia (endosomàtica i exosomàtica) i materials en un ecosistema.

Així, s'entén per cadena alimentària o tròfica cadascuna de les relacions alimentàries que s'estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics. D'ecosistemes n'hi ha per tot el planeta. Passa, però, que l'acció de l'home a una escala fins ara mai coneguda està influint en molts ecosistemes i fins i tot destruint-los. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes són:

Destrucció i fragmentació d'hàbitats

Canvi climàtic

Contaminació

Espècies introduïdes

Sobreexplotació

Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes més importants amb els que la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecció dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres àrees protegides és decisiva.

L'ARRÒS

Va començar-se a cultivar simultàniament en diversos països fa més de 6 mil·lennis . Dues espècies d'arròs van domesticar-se, l'arròs asiàtic (Oryza sativa) i l'africà (Oryza glaberrima).El conreu de secà es va introduir al Japó i Corea aproximadament al 1000 aC . El posterior arròs d'inundació en agricultura intensiva va ser a Corea entre 850 a 500 aC i va passar al Japò pels Yayoi sobre el 300 .L'arròs es va domesticar en el medi-est europeu i la Mediterrània cap al 800.Els àrabs el van portar a la Península Ibèrica quan la van conquerir l'any 711. Després de la meitat del segle XV , l'arròs arriba a tota Itàlia i després a França , propagant a tot el continent durant les grans exploracions europees. El 1694,l'arròs va arribar a Carolina del Sud, probablement originari del Madagascar . Els espanyols van portar l'arròs a Sudamèrica a principi de segle XVIII.

Valor nutritiu

L’arròs és un dels aliments que té més quantitat de midó, que nutritivament funciona com una reserva d’energia i et dona la sensació de que estàs fart. Cent grams d’arròs cru és igual a uns 360 Kilocalories. Que té un contingut amb poc greix ( arròs blanc: 2,2g, integral:0,6g). És ric amb hidrats de carboni (blanc:73g, integral:78g) digerint se lentament, i donant un nivell constant de glucosa a l’organisme. El tant present de proteïnes son d’uns 0,7% de mitjana.

L’arròs és ric en vitamines B, com per exemple la tiamina o la niacina, pel qual ajuda a accelerar els processos metabòlics. És baix en sodi. També conte potassi (blanc:150mg, integral:103mg), tot i que la meitat del blat de moro i menys que d’un terç del blat. Els aliments amb potassi convenen bastant a les persones que pateixen hipertensió arterial ja que absorbeix el colesterol de LDL que esta ambla sang. El silici de la pallofa ajuda a estimular la síntesi i la formació dels ossos formant la forma del teixit cartilaginós. Ademés és un bon antioxidant gracies al tocoferol (vitamina E) i àcid fític. No té coresterol i, si és menja integral, pot ajudar a baixar el coresterol de la sang gràcies fitosterols pressents a la pallofa.

A més a més és molt bo per als celíacs perquè és l’únic cereal que no conté gluten.

Es diu que és una bona collita d’arròs quan se sembren entre 35 i 40 kg de llavor per jornal (2.190 metres quadrats) i es recolleixen aproximadament 1.500 kg.

Enemics de l'arròsBarrinador de l’arròs: Desenvolupa fins a tres generacions en un sol any.

Pudenta: Pica els grans d’arròs i l’ absorbeix  tot.Cargol poma: És de l’Amèrica del Sud i ha acabat també a Austràlia i al Sud d’Àsia i pot estendre la malaltia de la meningitis.

ANNEX

TIPUS D’ARRÒS

Varietat Bahia

Alçada Planta: 100-110 cm ( mitjana )Llargada del grà: entre 6 i 7 mm ( mitjà )Relació llarg / ample: 2 i 2,4mm ( semiesfèric )

Varietat Tebre

Planta originària del Delta de l' EbreAlçada Planta: 80-85cm ( mitjana )Llargada del grà: entre 5 i 6 mm Relació llarg / ample: menor de 2mm ( esfèrica )

Varietat Sénia

Planta originària del País ValenciàAlçada Planta: 90-95 cm ( mitjana )Llargada del grà: entre 5 i 6mm ( mitjà )Relació llarg / ample: menor de 2mm ( esfèric )

Varietat Fonsa

Planta originària del Delta de l' EbreAlçada Planta: -Llargada del grà: entre 5 i 6mm ( mitjà )Relació llarg / ample: menor de 2mm ( esfèric )

Varietat Bomba

Alçada Planta: 100-130 cm ( alta )Llargada del grà: d'uns 5mm ( curt )Relació llarg / ample: entre 1,9 i 2,2 mm ( esfèric )

Varietat Montsianell

Alçada Planta: 79-89 cm ( mitjana )Llargada del grà: entre 5 i 6 mm ( mitjà )Relació llarg / ample: menor de 2mm ( esfèric )

XERRADA

El dia 27 d'abril de 2011 ens ha vingut a classe Josep Enric el pare de la Mónica. Ens ha explicat coses sobre els ecosistemes amb el suport d'un Power point:

LA BASSAEns ha parlat concretament de l'encanyissada. Està envoltada d'un canyissar que varia de color segons l'estació. Allí hi ha 1192 ha en tota la bassa incluit, el canyissar. També hi ha caça i pesca. Hi ha moltes espècies. L'aigua de la bassa és dolça i salada .

L'ARRÒSJa fa ara un mes van preparar les terres (en sec). Es dia 26 d'abril, van soltar l'aigua, ho solen fer totes les terres al mateix temps. Per omplir tots els arrosars es tarda normalment vuit dies i com que ara ha plogut molt i la terra està mullada,es tardarà menys dies, cinc aproximadament. Després es sembra en les màquines, antiguament no era així sinó que ho feien en lesd mans o amb animals. A continuació es tracta i per allà a l'agost comença a espigar (ventrellar) fins que arribar el setembres es sega. Tarda sis mesos. Hi ha entre 2.000 i 3.000 varietats d'arròs però es pot classificar en tres: arròs rodó, allargat i integral. Quan ja acaba el procès al camp va a uns magatzems i es fan uns controls de qualitat … per despès portr-lo a les botigues.

ALTRES ECOSISTEMES (NOSTRES) – punta de la Banya– Serralada del montsià – els olivars – massis dels Ports

– FOTOGRAFÍES – Desprès del power point ens ha passat unes fotos de:

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA-Làser -màquina de segar -tractor -tricella

També fotos de la bassa, camps d'arròs en sec i màquinària en acció.

Power point de la xerradaPower point de la “belleza azul”

LA BASSALa tancada

L' encanyissada

Canal Vell

És la llacuna més gran de la zona de l'hemidelta nord. El seu accés a un observador privat permet gaudir de la fauna que l'habita. Hi nidifiquen diferents tipus d'aus on hi destaca l'ànec salvatge. Fins els anys setanta va ser la llacuna més gran del Delta però el conreu dels arrossars han fet reduir la seva superfície considerablement. Entre els mesos d'octubre i maig, els pescadors de la confraria de Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita hi practiquen la pesca típica de la llacuna: el tresmall, el gànguil i el palangre.

Ullals de baltassar

Tenen una extensió total de 10 ha. N'hi ha al voltant de 40, 15 dels quals estan dintre la delimitació i de Parc i la resta són de propietat privada. Es l'únic ambient d'aigua dolça de tot el Delta. Hi trobem diverses especies d'amfibis rares al Delta i un dels pocs llocs on trobem nenúfars de forma espontànea a Catalunya.

La Platjola

QUÈ SABEM?

1-Que sòn llocs per pescar

2-Que hi ha plàcton del que s'alimenten els ànecs, flamencs, peixos i granotes.

3-Hi ha algues

4-plantes: Joncs, canyís, boga...

5-hi ha bombes per netejar l'aigua

6-Que l'aigua té poca profunditat

7-Que hi ha un sistema de pesca que s'anomena: pantena.

Què volem saber?

1-Les basses són un ecosistema?

2-Quins elements formen l'ecosistema?

3-Animals que viuen a les basses.

4-Plantes que hi viuen.

5-Quina profunditat tenen les basses?

6-Diferències entre basses i la mar.

7-Com utilitzem la patena.8-Quins peixos es poden pescar.-

La fauna

Mamífers: rota d'aigua, musaranya Rèptils: Colobra d'aigua, tortuga d'estany Amfibis: granota verda Peixos: carpa, llisa, anguila, llobarro, orada. Zooplancton: gammarus aequicauda, calonipeda aquae-dulcis, synhatea sp., acanthocyclops robustus Invertebrats: palamanetes zaraquieyi, shaeroma hookeri Ocells: ràllids, limícoles, xatracs, flamencs, passeriformes, corb marí, ànecs i oques, ardeids, papinyaires, eapó i becplaner, gavines, cabussons..

Fotos de la fauna de la tancada

Xatrac Mussaranya

Cabusso Polla d'aigua

Zooplancton Colobra

MAQUINÀRIA

Les maquinàries són elements que s'utilitzen per dirigir l'acció de forces de treball a base d'energia, per la seva part en el camp agrícola, els mecanismes de motor que es fan servir en aquestes tasques alleugereixen la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquinesagrícoles més utilitzades en les tasques del camp s'esmenten:

Tractor: és una màquina agrícola molt útil, amb rodes o cadenes dissenyades per moure's amb facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realitzar grans tasques agrícoles, fins i tot en terrenys entollats. Té dos pedals de fre i està condicionat per llaurar arrossegant. Hi ha dos tipus de tractors: el d'eruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplaçar-se fins i tot per carreteres; posseeix major velocitat que el d'eruga.

Motocultor  o la  motoaixada: és una màquina agrícola d'un sol eix i es opera per manillar, té mitjana potència i força de motor dirigides per a tasques hortícoles i d'ornament; pot treballar en terrenys forts, però s'utilitza preferentment en construcció de jardins.

Recol·lectora: o segadora és una màquina agrícola de motor potent, té una pinta talladora per segar les plantes madures de cereals i un llarg rasclet que va davant de la màquina i gira sobre un eix horitzontal.

RECEPTES AMB ARRÒS

Arròs amb llet

Ingredients

200 g d'arròs1 l de llet100 g de sucre1 llimona1 branqueta de canyella

PreparacióEs posa l'arròs en una cassola i es cobreix amb aigua. Es posa a coure amb poc foc i es deixa bullir 5 minuts; s'escorre i s'esbandeix amb aigua freda. Es torna a posar a la cassola i s'hi tira la llet bullent, un pessic de sal, el sucre, la pell de mitja llimona i la canyella; es deixa bullir a poc a poc  fins que l'arròs ja és cuit. Es posa en una plata i s'empolvora amb sucre.

Rissoto

Ingredients:

- Arròs- Ceba tendra- Pebrot verd- All- Julivert- Oli- Rovellons- Vi blanc- Aigua

- Sal- Mantega- Formatge ratllat

PreparacióFregir una ceba tendra mitjana i un pebrot verd petit tallats ben petits en una mica d'oli. Quan estiguin fregits, afegir una dent d'all tallada ben petita i una cullerada de julivert. Després afegir mitja culleradeta de pebre vermell i dos gots d'arròs. Remenar. Afegir mig got de vi blanc. Quan s'hagi reduït afegir els rovellons tallats ben petits (el mateix volum que d'arròs) i afegir una mica d'aigua. Afegir aigua de mica en mica. Controlar el nivell de sal. Quan l'arròs estigui cuit, afegir una cullerada de mantega i tres de formatge parmesà ratllat.

Arròs negre

I ngredients:

•350 g. d'arròs •500 g. de sípies

•6 sobres de tinta •1 pebrot verd i 1 pebrot vermell •100 g de gambes pelades •Oli d'oliva •1 l de brou de peix ( o 1 l d'aigua)

•Sal •100 g de Tomàquet Sofregit Estil Casolà Ferrer •Salsa Allioli Ferrer

PREPARACIÓ: • Netejar les sípies i tallar-les a daus. El pebrot vermell i el pebrot verd també s'han de tallar en trossos petits. • Fregir els tres ingredients en una cassola de terrissa amb oli d'oliva fins que agafin color.

• Afegir el Tomàquet Sofregit Estil Casolà Ferrer, l'arròs i la tinta, i remoure fins aconseguir que la barreja sigui homogènia. • Quan estigui calent, afegir-hi brou molt calent (o aigua) amb una mica de sal i tapar. • Deixar bullir durant uns 5-6 minuts, posar-ho al punt de sal i tapar. • Afegir les gambes i posar la cassola al forn durant 15 minuts. • Deixar reposar l'arròs negre durant 5 minuts i servir amb Salsa Allioli.

Paella valenciana

Ingredients:-Per a 4 persones-320g d’arròs "bomba"-300g de bajoques-100g mongeta seca-600g costella de porc o de conill-400g de pollastre (ales per exemple)-2 o 3 carxofes, pèsols (si és temporada)-20cc oli d'oliva-5 cullerades soperes de tomàquet ratllat

-Una culleradeta de cafè de pebre dolç (piment)-Colorant alimentari-Aigua (1.25l)-Sal

Preparació:

Amb una paella de 30-32cm, la posarem al foc ben alt amb l'oli.Quan comenci a fumejar, hi tirarem les ales i les costelles (trocejades). ho salarem tot. S'ha de quedar ben dorat, és a dir que ha d'estar 30min al foc, que haurem baixat una mica.Mentres, ratllarem els tomàquets, tallarem les bajoques, i passarem una aigua a la mongeta. Ho tirem tot a la paella, i que es faci uns 5min.

Fem un forat al mig i hi tirem el tomàquet, que es fregeixi. Al final hi tirarem el pebrot dolç (amb cura que no es faci massa, ja que cremat li dóna un gust desagradable a la paella).Omplim TOTA la paella d'aigua, i ho deixem a foc mitjà/fort durant mitja hora (així és com es fa el brou). Al cap d'aquest temps, hauríeu d'haver perdut la meitat del volum de líquid ho proveu i corregiu de sal.Afegim l'arròs i el colorant. 7 minuts a foc fort, 5 a foc més lent, intentant que no s'evapori tota l'aigua (de fet, el moment de posar a foc mig és quan es comença a veure l'arròs). Proveu l'arròs si està ben fet, potser que quedi un pel dur. Ho dèieu reposar 5 minuts més.

Arròs amb verdures

INGREDIENTS

-Arròs (una tassa de cafè per persona)-1 pebrot vermelló groc-1 pebrot verd-1 tomàquet-1 ceba-1 pastanaga-100 grams pèsols,-1 carbassó-1 carxofa-1 litre brou de verdures o aigua amb una pastilla de concentrat (avecrem)

PreparacióTallem les verdures ben petites y les posem a coure en una paella o cassola a foc lent. Quan estigin al punt, bastant tovetes, hi afegim el brou i fem que arrenqui el bull. Un

cop l’aigua ja bull hi afegix l’arròs (una tassa de café per persona) i ho deixem bullir uns 15 minuts.L’arròs ens ha de quedar una mica caldós, un cop hem parat el foc ho deixem reposar una miqueta perquè ens agafi consistència. Ja ho tenim llest per servir, sa equilibrat i molt bo!

Arròs a la cubana

Ingredients:

-Arròs cuit-Ous-Tomaca sofregida-Tonyina en oli-Xips de plàtan-Oli d'oliva verge extra

Preparació:

Coure l'arròs blanc amb aigua, sal, una fulla de llorer i un poc d'oli, quan bull afegir l'arròs llavat fins que passats 15-18 minuts estiga al gust. Colar-lo i llavar-lo amb aigua freda, escórrer-lo bé.

En una got o tassa ample de boca prèviament mullat posar arròs bullit i escorregut compactant-lo bé amb una cullera fins a la mitat del recipient, abocar un poc de tomaca sofregida, afegir una capa de tonyina en oli i acabar d'omplir amb l'arròs.Es bolca en el plat de servir.

En una paella amb l'oli ben calent posar l'ou prèviament trencat en un plat, amb una espumadora anar tirant oli calent damunt del rovell. Quallar al gust. Salar

Posar en el plat de l'arròs l'ou fregit, adornar amb un poc de tomaca i acompanyar amb els xips de plàtan ben salats.

Bon profit !

La Bassa

Enllaç amb Power Point:

GLOSSARI

Fisonomia: La fisonomia d'una cosa és el seu aspecte, la manera com la veiem. Un terratrèmol fa canviar la fisonomia d'una ciutat.

Salobrars: El salobre és la capa de sal que es forma sobre una superfície quan s'evapora l'aigua salada. El salobre fa malbé les fustes i els ferros de les barques.

Perifèria: La perifèria d'un lloc és la seva part més exterior, la que està més lluny del centre. La perifèria d'una ciutat és formada per barris més nous que el centre.

Emprar: Usar, fer servir. Per fer algunes feines cal emprar un ordinador. És una paraula poc usada.

Ormeig: Un ormeig de pesca és el conjunt d'elements que serveixen per a pescar, per exemple, les xarxes, els suros i els pesos.

Ancestral: Que està relacionat amb els avantpassats. Fer cagar el tió la nit de Nadal és un costum ancestral.

Pictòric: Relatiu a la pintura com un bosc, la mar...

Freàtica: La capa que hi ha baix a la terra.

Jull: El jull és una planta semblant al blat. És una mala herba que creix a vegades en els camps de blat. Les seves llavors són tòxiques.

Preparar la terra: 26 d’ abril solten l’aigua, regulen l’ aigua de cada

parcela, camps inundats d’ aigua. Tractament a les males herbes i sembren. Deixen la terra blaneta. Anivellar la terra, maquina.Xafar la terra amb una maquina que agarra la palla .

Birbar: Es llevar males herbes. Abans es feia a mà.

Xafar: És el procés en que s’ anivella la terra amb un tractor

Esmillar:Consisteix en traure una mala herba que ecreix a les espigues d’arros.

tractar la terra:Consisteix en hinundar la terra durant 3 o 4 mesos i despres es xafa la terra amb un tractor.

CONCLUSIONS

Ens ho hem passat molt bé fent aquest treball. Hem après moltes coses que no sabien. Hem treballat en equip i ens ha agradat.Ho hem fet tot entre tots.Hem fet ús de les TIC.Ens ha agradat fer la cerca. Ens hem organitzat per montar el projecte.

Bibliografia

-www.google.com/images-www.vikipedia.com-www.presentacionbellezaazul.com-www.escolacarlestercer.blogspot.com-http://www.grec.cat/cgibin/escolx.pgm

-Treballs dels alumnes.