PROJECTE GATAMOIX 2012 · Web viewsentit en la marxa no siguin bruscs. Evitau baixar corrent els...

CIF G 07631799Carrer Seminari, 407001 PalmaTel. 971 725 168Fax 971 724 352fundació@fundaciomariaferret.org

PROJECTE GATAMOIX 2014

Del 11 al 20 de juliol


1. INTRODUCCIÓ

La Fundació Maria Ferret - Escoltisme i Guiatge de Mallorca és una entitat privada amb personalitat jurídica pròpia vinculada al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, associació de la qual neix.

La Fundació, amb la intenció de retre homenatge i agrair, a més de reivindicar un nom dins la nostra història, adoptà el nom de Maria Ferret, qui conjuntament amb Eladi Homs va fundar el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca l’any 1956.

L’objecte i finalitat de la Fundació és la promoció d’activitats formatives, culturals i de lleure, dins la línia del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Les senyes d’identitat pròpies de l’escoltisme i el guiatge no són altres que l’esperit de servei, la responsabilitat i el compromís.

Les nostres principals activitats formatives, culturals i de lleure, fomenten el respecte a la natura i a les persones a la vegada que promouen uns valors de solidaritat i implicació activa dins la nostra societat que repercuteixen directament en la població jove.

La Fundació realitza un treball comunitari com entitat prestadora de serveis a la joventut i com entitat de custodia del territori també treballa per protegir i conservar espais naturals de la nostra illa que al mateix temps s’ofereixen a grups i col·lectius com a espais on poder gaudir de la natura i de l’entorn.


1. FONAMENTACIÓ DE LA INTERVENCIÓ I ANÀLISI DE L’ENTORN ON ACTUARÀ L’ENTITAT

La Fundació Maria Ferret, gestiona el refugi i la zona d’acampada ubicats a l’antiga Colònia Agrícola de Gatamoix, també coneguda com la finca de Poble Nou al municipi d’ Alcúdia. Podem afirmar que des de que s’inicià aquesta gestió recuperar i donar a conèixer les activitats que es desenvolupaven a les colònies agrícoles del SXVIII ha estat una costant de la Fundació de diferents formes.

No podem deixar de banda la tasca que un grup d’historiadors han desenvolupat de forma voluntària durant tot aquest temps, assenyalant on es trobaven les construccions, recuperant documentació, fent una recerca de persones que visqueren a la colònia o que tingueren qualque tipus de vincle.

L’any 2004, la Fundació Maria Ferret inicia un projecte d’investigació, finalitzat l’any 2008, consistent en reunir el màxim material documental possible sobre la colònia amb la finalitat de fer-ne una proposta pedagògica adreçada a escoltes guies i a la població en general.

Comptem també amb la neteja de la zona iniciada al camp de treball desenvolupat a l’estiu del 2005 i 2006 que ha deixat al descobert tot l’aljub, descobert un tram de síquia i marcat un dels carrers.

L’activitat que es presenta és un campament obert a joves d’entre 16 i 30 anys que vulguin conèixer de primera mà com es vivia a la colònia agrícola durant el S.XVIII


2. OBJECTIUS

a. GENERALS

Els objectius generals del projecte són els següents:

- Promocionar la cultura pròpia de la nostra comunitat amb el coneixement del nostre patrimoni, els postres costums i les tasques quotidianes dels postres avantpassats.- Preservar i millorar el medi ambient- Recuperar costums i tradicions pròpies del camp- Donar a conèixer la Fundació Maria Ferret com a entitat dinamitzadora de l’Escoltisme i el Guiatge a Mallorca - Col·laborar amb 4 vents com a entitat vertebradora de les associacions escoltes i guies que tenen en comú llengua i cultura.

b. ESPECÍFICS

Els objectius específics del projecte són:

- Conèixer la forma de vida a una colònia agrícola del S.XVIII- Fomentar el treball en equip- Fomentar la convivència entre els joves - Aprendre les tasques quotidianes- Viure sense la tecnologia


3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

A la nostra societat actual on prima la velocitat i les noves tecnologies a vegades cal returar un poc i recuperar el ritme, intentar saber el perquè de les coses i ser capaços de fer per nosaltres mateixos aquelles coses quotidianes que poden necessitar, des de l’alimentació passant pel vestit i les petites reparacions de la llar. L’activitat de Gatamoix 2014, és tornar al S.XVIII en tots els sentits, els joves participants deixaran de banda durant uns dies els seus telèfons mòbils, les seves esportives de darrera generació, els confortables llits de casa i la gelera plena d’aliments prefabricats per viure de primera mà a una colònia on tot s’ha de fer, on encara no ha arribat l’electricitat ni l’aigua calenta.

S’estableix un grup mínim de 10 persones i un màxim de 35, atesos els possibles problemes que suposa organitzar menjades d’un nombre superior de participants que juntament amb l’equip de responsables de l’activitat i voluntaris de l’entitat que col·laboren en les diferents activitats i tallers programats (fer confitures, fer pa, reconstruir l’escala, fer panades, fer instruments de música tradicional, etc...)


4. METODOLOGIA

La metodologia que s’emprarà serà la pròpia de l’escoltisme i el guiatge: treball des de la responsabilitat, esperit crític, treball en petit grups, etc.Per fer-ho possible es prescindirà de tot allò que no estigui en consonància amb l’època. A les cases el llum és d’espelmes, quinqués i llums d’oli, la cuina es fa amb foc de llenya i amb estris de cuina tradicionals ( olles, greixoneres, culleres de fusta, etc…), es dorm a terra amb màrfegues plenes de palla, l’únic rellotge de la casa és solar i per tant ens guiam per la llum solar, per fer les feines ens distribuirem per famílies adoptant els nom d’algunes de les famílies que hi visqueren, s’escriu amb plomi i tinta, es renta la roba dintre de cosís i amb fustes preparades, es va a treballar a l’Albufera un dia a peu, allà es treballa com antigament i amb les eines d’aquells temps. Cada dia es fa pa. El menjars diaris es preparen entre tots.

Hem volgut que l’execució del projecte coincidís amb els tres moments històrics que es donen:

1. Promulgació de la llei de Colònies agrícoles. Petició a l’Ajuntament d’Alcúdia de l’establiment d’una colònia agrícola a Gatamoix.

2. Establiment de la colònia agrícola, vida i costums.3. Abandonament de la Colònia agrícola.

Cada un d’aquests moments serà representat per uns moments cronològics:

Preparació del projecte

Realització de l’activitat

Avaluació i revisió

Moment històric

Promulgació de la llei de Colònies agrícoles/ Petició a l’Ajuntament d’Alcúdia de l’establiment d’una colònia agrícola a Gatamoix

Establiment de la colònia agrícola/ vida i costums

Abandonament de la Colònia agrícola

Projecte amb els Joves

Invitació a la participació/ Animació general

Desenvolupament de l’activitat

Revisió final

Temporalització

Abril-Juny Juliol-Agost Setembre-Octubre


Durant l’activitat es treballarà l’animació a dos nivells:

a. Reconstrucció de la colònia agrícola.b. Tallers tradicionals.

Feines de recuperació de la Colònia Tallers i tasques tradicionals 1. Neteja de l’aljub d’herbes2. Neteja de l’aljub de material

d’enderroc3. Recuperació de material

ceràmic de l’aljub4. Repartiment a la zona agrícola

de la terra de l’aljub 5. Neteja de les cases6. Neteja i delimitació de la casa

del capellà i de l’escola 7. Realització de prospeccions

per delimitar la zona d’emplaçament de la capella

8. Delimitació dels dos carrers existents

9. Delimitació de les zones d’excavació per evitar el pas de persones

10. Neteja i recuperació de la zona agrícola

11. Neteja d’herbes i recuperació del forn de calç

12. Excavació i recuperació de les canonades i síquies de recollida de pluvials

13. Emblanquinat del forn de la única casa existent marcada amb el número 11

14. Fer l’accés mitjançant una escala a la casa número 11

15. Construcció d’un coll de cisterna al pou de la zona agrícola

1. Fer pa 2. Utilització de culleres i estris de

cuina tradicionals3. Recuperació de la ceràmica

tradicional (plats, tassons, gerres, ribells, menjadores per animals...)

4. Construcció d’instruments tracionals de canya

5. Construcció d’instruments tradicionals de percussió

6. Construcció d’instruments tradicionals de vent

7. Elaboració de confitures 8. Tenyits de roba 9. Realització de lleixivades per

fer bugada 10. Fer sabó 11. Cordats de cadires i

taburets12. Construcció de galliners i

conilleres 13. Recuperació de la cuina

tradicional mallorquina del segle XVIII i XIX

14. Coneixement i utilització de les eines del camp

15. Realització de feines del camp (Segar, tallar sa rama, eixermar, espedregar...)

16. Preparació de la cals per emblanquinar

17. Construcció de caeres per protegir els arbres

18. Recuperació dels vestits tradicionals del S. XVII i XIX


5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris objectius- Número de participants- Número de voluntaris/col·laboradors- Número de dificultats: resoltes i no resoltes- Abandonaments voluntaris- Número d’activitats i sortides- Número de queixes

Criteris subjectiusEs realitzarà una avaluació amb els responsables del projecte al final del mateix i també amb els participants de l’activitat mitjançant una enquesta. Juntament amb aquestes dues revisions finals hem de dir que durant l’activitat es realitzaran dinàmiques de revisió per tal d’anar avaluant el dia a dia.


6. RECURSOS MATERIALS I HUMANS

Recursos materialsEl recurs material principal és el lloc i la finca on es desenvolupa quasi majoritàriament l’activitat.Per altra banda també es necessiten els materials per a l’elaboració de les tasques quotidianes a més dels materials per a la realització dels tallers.La intendència l’assumeix el propi grup però es necessiten les matèries primeres.També es fa necessari llogar un mitjà de transport per a fer els desplaçaments dels participants i altres cops utilització de transport públic.

Recursos humansPer tal de dur a terme el projecte trobam la participació voluntària de quatre persones que han col·laborat des dels inicis del projecte de Gatamoix en diferents tasques. A més es compta amb el suport del personal de la Fundació a l’hora de tramitar els diferents permisos i notificacions, recerca de finançament, enviament de publicitat i recepció d’inscripcions.

Per altra banda, el responsable de la finca dins les seves tasques hi figura donar suport al campament realitzant funcions de mestre de taller a l’hora de realitzar feines de reconstrucció.

Nom i llinatges

Titulació Temps Lliure

Funcions Dedicació al projecte

Albert Palou Director temps lliure

Coordinar les activitats de lleure

Segons necessitats del projecte

Martina Perelló

Directora temps lliure

Coordinar les tasques diàries


Bel Soler Directora temps lliure

Coordinar les activitats


Pep Lluís Riera

Director temps lliure

Coordinar les tasques de recuperació i els diferents tallers



Antoni Cifre Responsable de la finca

Coordinar les feines de reconstrucció

20h setmana

Imma Moreno

Directora de la Fundació

Tasques de suport administratiu.


A més per a l’any 2014 es compta amb la col·laboració de diferents monitors en pràctiques:

Nom i llinatges

Titulació Temps Lliure

Funcions Dedicació al projecte

Josep Carles Amengual Vicens

Monitor de temps lliure en pràctiques

Suport a les activitats

160 h.

Maria de Lluc Amengual Sastre

Monitor de temps lliure en pràctiques


160h.

Desiree Martiñan Ortega

Dinamitzador de temps lliure en practiques


160h.

Daniel González Capó



160h.

Paula Caminal García



160h.

Fabiola Ester Roig Troncoso



160h.

I també per a la realització dels tallers es compta amb tot un seguit de col·laboradors com a mestres de tallers:

1 Mare de Toni Simó. Maria Teresa

Taller de brodats

2 AEG Sa Pobla. Acollida grups 3 Imma Moreno Secretaria FMF4 Toni Cifre Manteniment Poble Nou /

Taller llata5 Antoni Pons Taburets fusta 6 Jordi Soler Enginyer Waring i torrent


7 Toni Simó Taller d’instruments / Xeremier

8 Ferran Riera Taller d’instruments / Xeremier

9 Xisca Rincon Ball de bot noces10 Rafel de Ca’n Vauma Pas per la finca 11 Parc de s’Albufera (2 Tècnics)

Gero i Gaspar Treballa al Parc

12 Miquel Perelló i Maria Contesti Material per espelmes / Cosir bosses

13 Joan D. Aguilera Taller de sabó14 José Miguel Feina a la vela. Associació

de desenvolupament cultural

15 2 persones Reportatge per IB3

7. TEMPORALITZACIÓ. Calendari i horari d’activitats

CalendariACTIVITAT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1

011

12

Preparació del projecteDifusióSeguiment facebookInscripcionsCoordinacióRealització de l’activitatSeguimentQüestionariAvaluació

Horari d’activitats (excepte dies de sortida)7 h. Aixecar-se7,15 h. Rentar-se i endreçar les habitacions8 h. Berenar8,30 h. Netejar la casa9 h. Grup cuina. Taller10.30 h. Berenar11 h. Feines a la finca13,30 h. Netejar mans14 h. Dinar15 h. Descans


16 h. Taller17,30 h. Berenar18 h. Taller19,30 Dutxes/bugada20,30 h. Sopar21,30 h. Vetllada22,30 h. Avaluació23 h. Silenci


8. LLOCS ON ES DURÀ A TERME L’ACTIVITAT

El desenvolupament de l’activitat es durà a terme al lloc anomenat Poble Nou, antiga Colònia Agrícola de Gatamoix, situada al camí del Puig de Sant Martí, una desviació de la carretera Palma Alcúdia quilòmetre 50,2

També hi ha previstes les següents sortides i excursions: - Excursió al Torrent de Pareis- Jornada de feina a s’Albufera- Visita al poble d’Alcúdia- Platja de Muro- Sortida a una vela de Sa Pobla


9. CRITERIS DE COORDINACIÓ

Per aquest projecte en concret la Fundació compta amb una equip que és el que realitza el campament i totes les feines d’organització: compres, campament, resolució de dubtes i conflictes, dia a dia amb els participants, …

També hi ha un equip de visitants i col·laboradors que realitzen accions puntuals: tallers, excursions, transports, menjar, …

I per acabar tot el projecte es coordina i passa per la Fundació, mitjançant la figura de direcció que és la persona encarregada i responsable del projecte. A més a més la persona de referència per a totes les persones implicades en el projecte.


10.NOMBRE I TIPOLOGIA DE PARTICIPANTS PREVISTOS

El projecte va dirigit al col·lectiu de joves associats i també als no associats d’entre 16 i 30 anys, preferentment de parla catalana. Tenen prioritat els membres del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca a més dels membres escoltes i guies de les associacions que formes 4 Vents com Federació d’Escoltisme Valencià, Escoltes de Menorca, Minyons Escoltes i guiaes Sant Jordi de Catalunya i Escoltes de l’Alguer, si be no es descarta la participació d’altres joves.

El nombre de participants s’estableix entre un mínim de 10 i un màxim de 35

Equip de Gatamoix: 8 persones aproximadament

Col·laboradors: 15 aproximadament

Altres: 4 aproximadament


11.PREVENCIÓ I SEGURETAT

Participar en campaments és físicament i psicològicament excel·lent i recomanable per als infants i els joves, pel que comporta tant des del punt de vista de la socialització com de l’augment de coordinació física, l’autoestima, la independència personal, el treball en grup, l’autodisciplina, etc.

No obstant això, cal no oblidar que els joves estan en plena etapa de creixement i maduració; la seva coordinació està en ple desenvolupament i tot això faque siguin més vulnerables i puguin patir accidents amb resultat de lesions.

Encara que hi ha lesions que són difícils d’evitar, moltes s’haurien pogut evitar o se n’haurien minimitzat els resultats si s’haguessin usat correctament els equips de seguretat, fent canvis en l’entorn del joc, revisant minuciosament el terreny i eliminant-ne els perills objectius, valorant adequadament les capacitats dels infants i establint regles que ajudin a prevenir-les.

La majoria de lesions que es produeixen als campaments o a les activitats de tempslliure es deuen a aquests factors:— Manca de coneixements en prevenció de riscs i en les condicions de seguretat, cosaque pot donar lloc a lesions.— Ús inadequat dels materials i de l’equip o manca d’aquest.— Joves amb preparació insuficient per desenvolupar l’activitat proposada.

Recomanacions per a prevenir els accidents

Els participants han d’utilitzar la roba, l’equip i els materials apropiats per a l’activitat que han de dur a terme.— L’entorn ha de ser segur en el joc, en l’activitat proposada, en el campament, etc.

Recordau que en un projecte de lleure hi ha una sèrie de perills inherents a l’activitat, com poden ser els tensors de les tendes de campanya, la instal·lació de cordes per a estendre la roba en altures i llocs deficientment senyalitzats, il·luminació deficient de l’espai per a passar-hi les vetllades, etc.— Els jocs i els esports han de programar-se per a uns infants i joves d’una edat determinada, amb un nivell d’habilitat semblant i maduresa física i emocional similar.


— Els participants han d’estar físicament preparats i mentalitzats per a fer l’activitat.— Han d’estar supervisats pel monitor, que ha de respectar i fer complir les normesbàsiques de seguretat.

— Els participants han d’hidratar-se convenientment durant i després de l’activitat.

PREVENCIÓ

La roba i l’equip

La roba ha de ser específica i adequada per a l’activitat que es fa (joc, esport, treballs manuals, tècnica, etc.). Pot incloure articles específics (ulleres de seguretat, genolleres,etc.). La roba que usa el participant ha d’ajustar-se adequadament (així s’eviten fregades) i les sabates s’han de dur cordades (la moda ha fet que molts infants i jovesduguin les esportives descordades, cosa que pot ocasionar esquinços, caigudes, torçades de peu, etc.). El material esportiu que es destina a les activitats d’aventura ha d’estar homologat i en bones condicions d’ús; a més, ha de revisar-se abans de l’activitat. Qualsevol dany en el material ha de reparar-se o s’ha de reemplaçar el que té desperfectes.La zona de joc ha d’estar neta de pedres, aigua i qualsevol altre element no previst per a fer-hi el joc o l’activitat esportiva programats.

La fitxa mèdicaLa fitxa mèdica que es lliura amb la inscripció i l’autorització per a fer l’activitat hauria de donar-nos unes indicacions precises sobre l’estat físic real del participant. El monitor té l’obligació de llegir-les atenent, especialment pel que fa als possibles problemes que puguin sorgir en el desenvolupament de l’activitat (asma en un ambient ple de pols, al·lèrgies en zones de bosc de pins, etc.). Ha de fer totes les preguntes i especificacions que consideri oportunes per a vetllar per la seguretat del grup.

Importància de la hidratacióDurant les activitats, i sobretot les quan es fan a l’estiu, suem bastant. Aquesta suor ha de reemplaçar-se per una quantitat igual de líquid. En una


activitat intensa s’indica que el consum normal és d’un litre a un litre i mig d’aigua per hora, i el participant ha de beure abans, durant i després.

Eviteu que ingereixi una gran quantitat de líquid en poc temps, ja que pot provocarenrampades estomacals. El més convenient seria un tassó d’aigua cada quinze o vintminuts. Eviteu que consumeixin begudes que continguin gas o cafeïna.Però, què és la deshidratació?

Els símptomes són:— set— debilitat— cefalàlgia (mal de cap)— orina fosca— lleugera pèrdua de pes

Si el participant presenta un o diversos d’aquests símptomes, donau-li líquids per beure immediatament i afegiu un mos entre menjades.Els símptomes de la deshidratació poden semblar-se a altres problemes de salut; per tant, consultau sempre el metge.

Sobre el joc: activitat i estrèsGuanyar no ha de situar-se per sobre d’aprendre, compartir o practicar una activitatdeterminada. El fet d’autopressionarse o de ser pressionat pel grup provoca un sensació d’estrès. Per evitar l’estrès que pugui produir-se és recomanable:— Assegurar-se abans de l’activitat que l’infant té l’edat i la capacitat adequades per a fer-la.— Revisar les regles i l’espai que s’utilitzarà per a l’esport, el joc, etc., perquè l’activitat sigui justa (el mateix nombre de possibilitats per a portar-la a terme amb una certa garantia d’èxit: escurçar l’espai en el desplaçament, disposició d’equips, constitució igualitària d’aquests, etc.)

Tingueu en compte altres senyals que indiquen l’inici d’estrès:— pèrdua de la gana— vòmits (abans de l’activitat)— mal de cap— depressió (tristesa, apatia...)— més somnolència del que és habitual


— certa letargia— distanciament dels amics o de les activitats.

SEGURETAT A L’AIGUALes grans masses d’aigua representen sempre una amenaça de negar-se. Cal recordarque quan una persona roman dos minuts submergida perd el coneixement. Després dequatre o sis minuts d’immersió, es produeixen danys cerebrals. Si la permanència sotal’aigua supera els deu minuts, la majoria de les persones no sobreviuen.

És aconsellable que el monitor prengui les mesures preventives següents:— El participant que roman en l’aigua sempre ha d’estar controlat i vigilat.— És convenient que el monitor sàpiga fer ressucitació cardiopulmonar (RCP) i primersauxilis.— No confieu en els dispositius personals de flotació.— Assegurau-vos de tenir l’equip de salvament a mà, i també un telèfon i un númerod’emergència.— Dividiu la zona o senyalitzau-la tant a la piscina com a el mar.— Verificau el fons de la zona de bany (presència de roques, ampolles trencades, etc.).— Verificau l’estat de la platja (objectes que puguin produir lesions).— Verificau l’estat del mar (corrents, ressaques fortes, etc.).— No deixeu que els infants es tirin de cap si la fondària és inferior a dos metres i mig.

PREVENCIÓ DE CAIGUDESLa gravetat de la lesió produïda per una caiguda depèn de l’altura des de la qual cau idel tipus de superfície. Les caigudes més serioses i preocupants impliquen lesions enel cap.


El monitor ha de vetllar per:— Controlar i vigilar sempre els infants, ja que la majoria són incapaços d’identificarsituacions perilloses.— En cas que es produeixi una lesió, practicar els primers auxilis.— En infants molt petits, no dramatitzar la caiguda.— Assegurar-se que l’àrea de joc sigui l’adequada i romangui lliure d’obstacles.— Assegurar-se que el joc és apropiat al grup de participants.— Separar les àrees de joc, així —separant activitats, edats i dinàmiques— s’assoleixmés seguretat seguretat pel que fa als infants.— Senyalitzar les zones que siguin susceptibles de constituir un perill (desmunts,proximitat de carreteres, etc.).— Evitar les aglomeracions, ja que sempre constitueixen situacions incontrolades.— Assegurar-se de la manera correcta d’ocupació dels materials que s’han d’utilitzar(cordes, ponts, pilotes, etc.).— Evitar que els infants es copegin amb elements en moviment (jocs del parc, mòbils,etc.).

SEGURETAT I PREVENCIÓ DE LES CREMADESLes cremades es produeixen per una transferència d’energia des d’una font de calorcap al cos.A l’estiu, les cremades més habituals i que més es produeixen en els campaments sónles cremades per radiació, produïdes per una exposició perllongada als raigsultraviolats. Els infants pateixen cremades quan estan exposats al sol i la pell no estàprotegida.

Prevenció


— Cal verificar que en les zones no cobertes, desprotegides, i quan el sol és més fort (entre les 11 h i les 16 h) el participant s’aplica abundantment i regularment un protector solar. Aquest protector ha de ser, com a mínim, de protecció 30.— Ha d’aplicar-se la crema protectora cada dues hores, fins i tot en dies nuvolosos.L’aplicació ha de repetir-se després d’haver-se ficat a l’aigua o si s’ha suat molt.— El cos s’ha de cobrir amb roba adequada i s’han de fer servir capells i gorres que ombregin el rostre i la part posterior del coll. L’ús d’ulleres de sol també redueix la quantitat de raigs que arriba als ulls.— Convé recordar que tant la sorra, com l’aigua, el paviment i la neu reflecteixen elsraigs solars fins a un 85%.— En cas d’insolació, col·locau el participant en un lloc ombrejat, refrescau-li el cos,donau-li líquids i acudiu al metge.

SEGURETAT EN ELS TALLERS

A Gatamoix és freqüent que s’utilitzin màquines perilloses de tall o d’impacte, així com eines manuals (tisores, cúters, martells, serres de marqueteria, punxons, etc.).

La facilitat de maneig i d’ús ocasionen un gran nombre d’accidents en els participants.

Moltes vegades pressuposam que les saben manejar correctament, i fem prevaler mésel resultat final que el procés per a arribar-hi.

Per a l’ús correcte de les eines s’han de seguir unes normes mínimes:— Cada eina té una forma correcta d’usar-se.— Les eines s’han de guardar ordenades, netes i de forma segura.— L’eina que s’ha de fer servir ha d’estar en bones condicions.— L’ús de l’eina ha de ser correcte i segur.— Les eines han de transportar-se de forma segura.— L’espai de feina ha d’estar buit i ordenat.


— Cal senyalitzar clarament el lloc on es guarden les eines, el materials d’ús, etc.— El lloc de feina (taula de taller o zona determinada per a aquesta finalitat) ha de permetre un accés fàcil als participants per tal d’evitar cops i ensopegades. Cal procurar que la zona de realització de tallers estiguin a l’ombra.— S’han d’evitar les aglomeracions en els tallers (massa gent en relació amb l’espai disponible).— Hi ha d’haver papereres o contenidors per a recollir els residus que es generin. Si esprodueixen vessaments de líquids, cal netejar-los immediatamentSi aplicam aquestes normes, aconseguirem que els infants siguin responsables de la seva pròpia seguretat i, al mateix temps, aprendran a vetllar per la seguretat dels altres, la qual cosa es traduirà en un comportament més segur en el campament.

PRODUCTES QUÍMICS EN ELS CAMPAMENTSEls infants tenen tirada a provar les coses que els criden l’atenció o que manipulen iutilitzen (llapis, coles, gomes, etc.). En els campaments, les substàncies químiques més usades són les destinades als tallers de plàstica (coles, pintures...), els productesde neteja, els medicaments, etc.És feina dels monitors seleccionar adequadament els materials i ensenyar als infants que no els tastin, no els xuclin, no se’ls posin a la boca, etc. Per a la seguretat dels infants, hem de guardar tots els productes químics en un mateix lloc (generalment labotiga de material) i informar-los quin és el monitor responsable perquè els proporcioni el que necessitin.

Les normes bàsiques que cal tenir en compte són:— Tancar els pots de pintura, els aerosols, etc., després d’usar-los.— Abans d’iniciar al taller, reunir els productes, els materials i les eines o elements que hem d’utilitzar i establir amb els infants el procediment de treball adequat. Totes les operacions que s’han de fer han d’executar-se de la manera més segura possible, seguint totes les instruccions amb responsabilitat.— Tenir informació sobre les característiques de perillositat dels productes que s’hande fer servir i dels perills que pot comportar manipular-los.— Consultar les etiquetes i les fitxes de dades de seguretat dels productes.— Mantenir els productes en els envasos originals.— Extreure només la quantitat de producte necessari per a treballar.— Procurar que no s’interrompi els participants que estan treballant, encara que sigui


només passejant per la zona del taller. Els objectes personals no han de deixar-sesobre la taula de feina ni a terra.— Usar el material de protecció adequat i fer-ho correctament (guants, ulleres...).

— En cas de patir un accident produït pels productes químics utilitzats, seguir les recomanacions de seguretat indicades en l’etiqueta i en la fitxa de seguretat del producte.— En acabar, recollir i netejar tot el material utilitzat.

SEGURETAT EN LES EXCURSIONS

No hi ha un sol campament que coneguem en què no es faci, com a mínim, una excursió amb el grup. Encara que no són activitats especialitzades, hi ha unes quantes normes que és convenient tenir en compte, a més d’alguns coneixements específics.Per a prevenir l’accident (si hi ha lesió) o l’incident (efecte no desitjat que no present una lesió), hem de conèixer els perills que ens poden sobrevenir, que són:— Perills objectius (derivats dels processos naturals: caiguda de pedres, llamps, etc.).— Perills subjectius (material usat, aptitud personal, etc.).Nosaltres només podem prevenir els perills del segon tipus.

Equip inadequatCal tenir en compte que en el cas de molts dels infants que acudeixen als campamentsés la primera vegada que surten d’excursió. Si pensau en els campaments que de segur ja haureu fet, recordareu l’infant que en lloc de la motxilla, duia una borsa de mà.Si sortim d’excursió i fem servir els elements de l’equip, evitarem els incidents i, en el pitjor dels casos, els accidents.Hem d’aconsellar que duguin roba còmoda, sabatilles d’esport ben ajustades, motxillalleugera, gorra com protecció per al sol i aigua.

Falta d’entrenament


Qualsevol excursió és més o menys exigent i la condició física ha d’estar d’acord ambl’activitat que s’ha de fer. La millor prevenció és ser realista i emprendre els objectius per als quals els infants estan preparats.Posant-nos en el pitjor dels casos, cal tenir en compte els accidents que es poden patir en una excursió i intentar prevenir-los.

Els podem agrupar-los en:— agressions mecàniques (contusions, esquinços)— agressió tèrmica (insolació, cop de calor)— agressió per sobreesforç (esbraonaments, esgotament)— agressió química (picades)— agressió psíquica

Abans d’iniciar la prevenció d’aquests riscos, hem de parlar de la butllofes i lesfregadures, que apareixen freqüent durant les activitats.

Butllofes i fregaduresCauses: fregament continuat del calçat o la roba sobre la pell.Es nota per l’aparició d’una vermellor i de dolor, que acaba amb l’aparició de la butllofa.Prevenció: ús de calçat còmode (cal evitar estrenar botes) i calcetins de bona qualitat.Una bona higiene de la zona ajuda que no es produeixin.

AGRESSIONS MECÀNIQUESContusionsCauses. Es produeixen per caigudes o cops produïts per un instrument o un objecte,etc., que xoca violentament contra el cos.Prevenció. Heu procurar que els infants estiguin atents al que fan, i evitar lesdistraccions; no permeteu que llencin pedres, pinyes, pals… Procureu no transitar perllocs amb moltes pedres soltes (en pendent amb grava). Adeqüeu el pas al terreny.

Esquinçaments i luxacions


Causes. Cops, caigudes, torçaments, moviments en fals i qualsevol traumatisme queforci la capacitat normal de moviment d’una articulació. L’esquinç, el torcement i ladislocació suposen la distensió o el trencament dels lligaments i parts toves del’articulació produïda per la separació momentània de la superfícies articulars.En la luxació, les lesions són idèntiques, però la separació de les superfícies articularsés permanent.Prevenció. Adequar el pas de la marxa, sobretot quan travessam zones de roques opendents especialment complicades (rossegueres, superfícies herboses, etc.).Heu de procurar que els infants es fixin en els suports procurant que els canvis desentit en la marxa no siguin bruscs. Evitau baixar corrent els pendents.

AGRESSIONS TÈRMIQUESInsolacionsCauses. Exposició directa del sol en el cap de forma intensa i perllongada.Prevenció. Feu que els infants es protegeixin bé de l’acció directa dels raigs solars,usant gorres, capells, etc., si és possible de color clar.Cop de calorCauses. Acumulació de calor en l’organisme per esforç físic, exposició al sol itemperatures altes.

Prevenció. Procurau que els infants s’hidratin; s’ha d’evitar la marxa en horaris ambmàxima radiació solar. Si l’atmosfera és asfixiant, pesada, molt humida, sense vent,s’ha d’augmentar la freqüència de les aturades, i fer més descansos en llocs d’ombra,afavorir la sudoració i procurar substituir les pèrdues salines administrant begudesisotòniques.

AGRESSIONS PER SOBREESFORÇEnrampades i esbraonaments


Causes. Es produeixen per un esforç físic intens en condicions d’entrenamentinsuficient. La seva aparició també es veu afavorida pel fred, la por i una alimentaciódeficient.Prevenció. Una bona alimentació. En els descansos cal procurar que els infantsmengin una peça de fruita, i convé fer un entrenament adequat. Les excursions hand’adequar-se al grup i s’ha de seguir el ritme del més lent.EsgotamentCauses. Les mateixes que la de les enrampades, però actuen durant més temps.Prevenció. És vital un entrenament adequat. Escalfar els músculs durant la marxa ambun ritme lent fins a arribar al ritme més adequat.

AGRESSIÓ QUÍMICAPicadesCauses. A les Illes Balears, les picades les produeixen vespes, abelles, tàvecs —mosques d’ase—, ortigues, mosquits, paparres i grumers, bàsicament, encara quepoden produir-les esporàdicament altres insectes.Prevenció. Inspeccionau la tenda o el lloc abans d’anar a dormir; evitau els llocs ambeixams o aquells on pasten les ovelles i usau un bon repel·lent.

AGRESSIÓ PSÍQUICACauses. Encara que siguin percepcions subjectives, els infants solen considerarllargues i dures les excursions, i moltes vegades aquesta sensació de duresa elssobrepassa. Si el grup no està equilibrat també exerceix pressió (negativa,generalment) sobre l’infant pres individualment. Les renyines i les discussions sóncontínues i poden derivar en apatia i descoratjament.Prevenció. Cal valorar la capacitat del grup i, sobretot, dels infants menys dotats.Dividir l’excursió en petites etapes sol donar bon resultat. Marcarem un bon ritme dedescans, introduint durant la marxa elements o conceptes que els distreguin de l’esforç.cal animar sempre i durant tot el temps i caminar al costat del menys capacitat.


L’ASSETJAMENT ENTRE IGUALSDefinició. Els especialistes defineixen els maltractaments entre iguals —assetjamentescolar— o bullying com un comportament prolongat d’insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns infants cap a uns altres que es converteixen, d’aquesta manera, en víctimes dels seus companys. Aquest fenomen haestat localitzat especialment dins l’àmbit escolar, no obstant això pot aparèixer a qualsevol entorn com ara al carrer, en un centre juvenil, un campament o una colònia.Indicadors. Les víctimes d’assetjament són objecte de burles, bromes desagradables,els anomenen amb malnoms, els insulten, els molesten, sovint estan implicats en discussions i baralles en les qual es troben indefensos i sempre acaben perdent, en elsjocs són els últims a ser triats, solen quedar prop dels monitors, no tenen gaires amics, tenen dificultats per parlar en públic, presenten un aspecte contrariat i trist i fan impressió d’inseguretat o ansietat.Recomanacions per als menors. Quan l’infant o el jove és objecte d’assetjament el primer que ha de fer és mantenir la calma, no respondre de la mateixa manera, intentar parlar amistosament, abandonar el lloc i parlar amb algú, especialment amb els monitors.Recomanacions per als responsables. L’equip de monitors ha de demostrar una actitud de tolerància zero cap a qualsevol tipus de violència, treballant la gestió de les emocions i la prevenció dels conflictes.Davant episodis de violència, les actuacions s’han de dirigir a tot el grup al qual pertanyen els infants o joves que l’hagin protagonitzat, i s’han d’afavorir espais de reflexió conjunta en els quals s’abordi la problemàtica de les actituds i els comportaments violents.Tot i que no hi ha dos casos iguals, el procediment global d’intervenció té uns fonaments bàsics que passen per les entrevistes individuals amb els presumptes agressors i amb les presumptes víctimes, i la intervenció amb el grup amb l’objectiu de modificar els rols i els patrons de reacció davant les situacions d’intimidació i ferprendre consciència als companys pretesament neutrals.


12.PRESSUPOST PREVIST PER A LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE

DESPESES INGRESOSMaterial 800 € Quotes participants 2.700 €Alimentació 1.900

€Aportació Fundació 2.400 €

Transport i benzines 1.200 €

Retribucions 1.000 €

Material fungible i altres

200 €

TOTAL DESPESES 5.100 €

TOTAL INGRESOS 5.100 €

PROJECTE GATAMOIX 2012 · Web viewsentit en la marxa no siguin bruscs. Evitau baixar corrent els...

Documents

Transcript of PROJECTE GATAMOIX 2012 · Web viewsentit en la marxa no siguin bruscs. Evitau baixar corrent els...