PROJECTE EXECUTIU DE SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” …argentona.cat/media/3612.pdf ·...

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

PROJECTE EXECUTIU DE SO I LLUM

DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA VISAT Nº 2009016604 (1 de desembre de 2009)

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

1.M MEMÒRIA

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS-PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte C/ Urgell núm. 239 2n 6a – 08036 Barcelona

Tel. 934 30 76 71 Fax 934 19 71 E-mail: [email protected]

setembre 2009

PROJECTE EXECUTIU SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DEL DOCUMENT 1.M MEMÒRIA

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

AN. Annexes AN.cq. Control de qualitat

AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic de l’Edificació AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm. Manual d’ús i manteniment AN.gr. Gestió de residus

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Plec de condicions generals i condicions tècniques per unitat d’obra

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST 4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

0. SITUACIÓ 0.1 PLÀNOL D'EMPLAÇAMENT 1/500 1. INSTAL.LACIÓ IL.LUMINACIÓ I AUDIO 1.1.1 PLANTA SOTERRANI -2 1/1501.1.2 PLANTA SOTERRANI -1 1/1501.1.3 PLANTA BAIXA 1/1501.1.4 PLANTA PRIMERA 1/1501.1.5 PLANTA SEGONA 1/1501.1.6 PLANTA TERCERA 1/1501.1.7 PLANTA QUARTA 1/1501.1.8 SECCIÓ LONGITUDINAL 1/1501.2.1 ESQUEMA DE PRINCIPI. ELECTROACÚSTICA S/E1.2.2 ESQUEMA DE PRINCIPI. LLUM ESPECTACULAR S/E1.2.3 ESQUEMA UNIFILAR. SUBQUADRE DE SO S/E 2. OBRA 2 DETALL TRAPA ESCENA 1/10

5.F1 PRIMERA FASE

1.M MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 Objecte del document 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents

MD.2 Informació prèvia

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció de la solució adoptada 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics 3.03 Definició geomètrica 3.03.1 Relació superfícies d’actuació

MD.4 Prestacions de l’edifici

MD.5 Resum de característiques econòmiques

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 INSTAL•LACIONS DE TELECOMUNICACIONS MÍNIMES

AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

AN.gr. GESTIÓ DE RESIDUS

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 OBJECTE DEL DOCUMENT

1.01. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte s'inscriu en necessitat de dotar de l’equipament escenotècnic i adequació de les recomanacions incloses en informe acústic, del teatre municipal d’Argentona, situat a la parcel·la definida per la Plaça Nova, Avinguda Puig i Cadafalch i Mates, Carrer de les Parres i dona mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est, encàrrec de l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA. L’objectiu de la propietat és el de dotar de l’equipament escenotècnic del Teatre, el paquet complert de l’equipament consta de:

• Adequació del projecte construït en funció de les recomanacions incloses en l’informe acústic existent en referència a: - badalots de sortides laterals de sala - doble porta accés escenari - verificació sistema clima sala pendent de la posta en marxa, en funció del resultat es podrà

determinar si cal fer correccions - sostre sala platea

• Definició del projecte escenotècnic amb especial referència a:

- equipament de la platea amb grades retràctils i butaques - construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra - construcció del paviment registrable de part de l’escenari - construcció del pont de llum, sostre acústic i sostre tècnic de la sala - equipament escènic del sostre tècnic - el tancament amb tallallums de les claraboies de la mateixa sala - cortinatges de les galeries laterals de la sala - escenari - equipament de l’escenari amb barres, corrioles, motors de barres i el seu tractament acústic - redefinició de l’ample de l’obertura de la boca de l’escenari, en funció de les necessitats dels

mecanismes del teló talla focs i del teló de boca - teló talla focs i teló de boca - equipament de les galeries de la caixa escènica. - equipament de la cabina de control - equipament elèctric - equipament de so i audiovisual

El present document desenvolupa al projecte executiu del equipament de so i audiovisual del Teatre “La Sala” d’Argentona.

1.02 AGENTS

Promotor

Empresa AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF P-0800900-C Representant per JOSEP MASO NOGUERAS NIF 38.763.601-E Adreça Carrer Ramon Par núm. 1 Municipi Argentona Codi Postal 08310

Redactor Arquitecte J. Francesc Guàrdia Riera NIF 37717833-H col·legiat 7812-3 Correu electrònic [email protected] Teléfon 93 430 76 71 Adreça Carrer Urgell núm. 239 Municipi Barcelona Codi Postal 08036

MD.2 INFORMACIÓ PRÈVIA

El Teatre “La Sala d’Argentona” és situat a la Plaça Nova, dins el casc urbà d’Argentona. L’accés principal és per l’esmentada Plaça Nova, i els accessos tècnics es situen lateralment a l’edifici, al Carrer de les Parres. L’edifici té tres de les seves quatre façanes lliures i la quarta és una mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est. Interiorment s’organitza en:

- Planta soterrani -2 (nivell -5.86m): Magatzems i locals d’instal·lacions situats sota el cos de l’escena i els seus annexes i serveis sota una part de la sala polivalent/platea.

- Planta soterrani -1 (nivell -1.96/-2.85m): Sala polivalent/platea, escenari, serveis, camerins i magatzem de l’escenari amb accés des de l’exterior, i a l’esquena de la sala hi ha una bateria de serveis de públic

- Planta baixa (nivell +0.00): Vestíbul d’accés al teatre, connectat amb la sala polivalent a través de llotges laterals a aquesta.

- Planta Primera (nivell +4.06/+5.60): Bar del teatre sobre el vestíbul, i llotges laterals sobre les mateixes de planta baixa. Rera l’escena hi ha els camerins i dutxes d’actors.

- Planta segona (nivell +7.81): Nivell tècnic amb galeries tècniques i cabina de control rera la sala polivalent.

Actualment l’obra civil corresponent al teatre està acabada, el volum de la sala està definit, la caixa escènica amb les galeries i la pinta està construïda. Les instal·lacions nomes estan pendents d’una posada en marxa per tal de verificar el seu correcte funcionament. Actualment l’edifici es troba tancat per manca d’equipament escenotècnic que es desenvoluparà per fases.

1a FASE. EXECUTADA. Nº VISAT 2006030005 (24 de novembre de 2006) • equipament de la platea amb grades retràctils i butaques • construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra • construcció del paviment registrable de part de l’escenari 2a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012615 (23 de setembre de 2009) • projecte executiu pont de llum

3a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012990 (30 de setembre de 2009) • projecte executiu teló tallafocs 4a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009014303 (20 d’octubre de 2009) • projecte executiu de l’adequació acústica 5a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009014528 (23 d’octubre de 2009) • projecte executiu del sostre platea

MD.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

3.01 Descripció de la solució adoptada La proposta actual es planteja l’execució del “cablejat” mínim indispensable per a que, amb el lloguer dels equips necessaris i el seu emplaçament en els llocs previstos, la sala polivalent sigui capaç de funcionar. Instal·lació d’àudio L’instal.lació consta de dues parts diferenciades, producció de so i distribució de so

La distribució pretén dotar de l’infraestructura necessaria per a la seva difussió. L’instal.lació de distribució consta de taula de so, amplificadors i patch de connexió per alimentar preses. Paral.lelament, s’ha de dotar de linies de força per al funcionament de tots els elements, amb l'objecte d'impedir contaminació i interferències elèctriques en la línia d'alimentació dels equips de so, es dissenya una xarxa d'alimentació independent per a aquest tipus d'equips.

La producció de so es composa de una instal.lació de microfonia inhalambrica, amb receptor a la cabina de control, i reproductors de Cd/DVD, Cassette i Data. Instal.lació de llum espectacular L’instal.lació consta de dues parts diferenciades, instal.lació de força i instal.lació de control

L’instal.lació de força consta d’un armari de dimmers a la planta soterrani, en local de quadres elèctrics, caixes de connexió distribuïdes per l’edifici, i la xarxa de cablejat que les alimenta.

L’instal.lació de control consta de taula de llum, Switch, Nodo, Splitter, patch i patch ethernet per al control dels efectes extres que es puguin assignar, tals com moviments, obertura i tancament d’iris dels focus, etc. El sistema de control es trobarà situat a la cabina de control, i es transmetrà amb instal.lació amb cable DMX i Ethernet, actuant a través de l’armari de Dimmers. El present projecte no inclou la taula de control. Es preveu a més, el subministrament de diferents accesoris per a les connexions, de manera d’establir una major versatilitat al sistema, tals com allargos, caixes de connexions tipus shucko, etc. 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics a. Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

b. CTE. Codi Tècnic de l’Edificació

c. LOE. Llei d’Ordenació de l’Edificació

3.03 Descripció geomètrica

3.03.1 Relació de superfícies d’actuació La superfície d’actuació és de 336,00 m².

MD.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

- El projecte complirà amb el R.D. 314/2006 del Codi Tècnic d’Edificació (BOE 28 de març de 2006), que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis, desenvolupades en els documents bàsics següents:

● CTE DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Es compleix amb les prescripcions de reacció al foc dels components de les instal.lacions

● CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

No és d’aplicació

● CTE DB HE ESTALVI D’ENERGIA No és d’aplicació

● CTE DB SE SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació ● CTE DB SE-AR SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ

No és d’aplicació ● CTE DB SE-C SEGURETAT ESTRUCTURAL FONAMENTS

No és d’aplicació ● CTE DB HS SALUBRITAT

No és d’aplicació i amb el compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. No és d’aplicació

- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat.

MD.5 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES

LS.01 LLUM 83.351,79 55,4% LS.01.01 INFRAESTRUCTURA 38.977,12 25,9% LS.01.02 EQUIPAMENT 39.330,58 26,2% LS.01.03 ACCESORIS 5.044,09 3,4% LS.02 SO 60.692,92 40,4% LS.02.01 ALIMENTACIÓ 4.449,64 3,0% LS.02.02 INFRAESTRUCTURA 15.360,50 10,2% LS.02.03 EQUIPAMENT 36.878,31 24,5% LS.02.04 PRODUCCIÓ 3.404,47 2,3% LS.02.05 AUXILIARS 600,00 0,4% LS.03 OBRA 2.278,22 1,5% LS.04 ESS 3.006,98 2,0% LS.05 GESTIÓ DE RESIDUS 1.018,68 0,7% PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 150.348,59 Despeses Generals 13,00% 19.545,32 Benefici industrial 6,00% 9.020,92 SUMA DE G.G. y B.I. 28.566,23 subtotal 178.914,82 IVA 16,00% 28.626,37 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 207.541,19 Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de : DOS-CENTS SET MIL CINC-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB DINOU CÈNTIMS IMPORT CONTROL DE QUALITAT 2.255,23 IVA 16,00% 360,84 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 2.616,07 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de : DOS-MIL SIS-CENTS SETZE EUROS AMB SET CÈNTIMS PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 210.157,26 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt: DOS-CENTS DEU MIL CENT CINQUANTA-SET EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

Argentona, setembre de 2009

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS MÍNIMES

En aquest capítol es planteja l’execució del “cablejat” mínim indispensable per a que, amb el lloguer dels equips necessaris i el seu emplaçament en els llocs previstos, la sala polivalent sigui capaç de funcionar. Els elements necessaris seran, segons el tipus d’instal·lació els següents: 1.01 Instal·lació d’àudio Alimentació Amb l'objecte d'impedir contaminació i interferències elèctriques en la línia d'alimentació dels equips de so, es dissenya una xarxa d'alimentació independent per a aquest tipus d'equips. La Xarxa neta s’inicia a un transformador separador que alimenta el Subquadre de Sò, i d'aquest s'alimenten totes les preses distribuïdes per la sala i escenari. De la mateixa manera s’ha projectat una pica de presa a terra independent que la resta de la xarxa. El transformador/separador és d'aïllament galvànic preparat per a càrregues desequilibrades Potència: 40 KVA Configuració Triàngle-Estrella Pantalla electrostàtica entre primari i secundari. Entrada: 380 Vca/ 50Hz. 3F Sortida: 380 Vca/ 50 Hz. 3F + N Relació 1:1 Aïllament: Tensió de prova entre enrotllaments 5KV, entre enrotllament i massa 2,5 KV Resistència d'aïllament entre conductors 380.000 El transformador complirà la instrucció ITC-BT-48, referent a instal·lació de receptors, transformadors i auto transformadora. Des del Quadre General de Xarxa neta (Subquadre So) parteixen les línies per a l'alimentació als serveis elèctrics xarxa neta , s'utilitzaran safates metàl·liques d'iguals característiques a les referides anteriorment, canalitzacions de tubs rígids del tipus lliures d'halògens de color negre. El muntatge serà tot de tipus superficial. Els conductors a utilitzar seran de la secció marcada en els esquemes unifilars de quadres, lliures d'halògens en tots els casos, flexibles, i denominació RZ1- 0,6/1KV i H07Z1 tots els casos discorreran canalitzats a les safates exclusives per a aquest ús i els tubs abans esmentats, no podent instal·lar-se a la safata, cables de H07Z1. No es permetran derivacions o entroncaments fora de les caixes, utilitzant bornes per a aquest fi, situades a l'interior de caixes lliures d'halògens, normals o estanques en funció del tipus d'instal·lació que es requereixi. Distribució de senyal Donades les característiques de la sala, i la seva polivalència, s’ha dotat de diverses caixes de connexions distribuïdes per l’escenari (dues al fons de la pinta), dues al front de la boca d’escena, laterals situades a la part baixa (on és la col.locació generalment dels altaveus destinats al subgreus) i una sobre la pinta de la sala de platea, on es preveu la connexió del altaveu tipus “raim” per sota del fals sostre de platea.

Aquestes caixes de connexió de sò, seran construïdes en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida, formada per dues files de dos connectors IEC 60329 de 16A 3P protegits amb magnetotèrmic cada unitat, i dos diferencials (un per fila), i quatre preses d'altaveus SPEAKON de 4 fils. Per a l’alimentació de força de les caixes, els conductors a utilitzar seran de la secció marcada en els esquemes unifilars de quadres, lliures d'halògens en tots els casos, flexibles, i denominació RZ1- 0,6/1KV i H07Z1 tots els casos discorreran canalitzats a les safates exclusives per a aquest ús i els tubs abans esmentats, no podent instal·lar-se a la safata, cables de H07Z1. S’adjunta taula del càlcul de les seccions: DENOMINACIÓ CANAL FAS. CABLE TENSIO POTENCIA POTENCIA COS.

FI INT. LONG. SECCIO C.D.T. NEUTRE COND.TERRA

V. INST. W. CALCUL W. A. m. mm2 % mm2 mm2

FONS ESCENA DRETA 1 l RZ1- 0,6/1KV 220 2.000 2.500 0,9 12,63 80 4 3,69 4 4 FONS ESCENA ESQUERRA 2 l RZ1- 0,6/1KV 220 2.000 2.500 0,9 12,63 65 4 3,00 4 4 FRONT ESCENA SUPERIOR 3 l RZ1- 0,6/1KV 220 2.000 2.500 0,9 12,63 45 2,5 3,32 2,5 2,5 FRONT ESCENA INFERIOR DRETA

4 l RZ1- 0,6/1KV 220 2.000 2.500 0,9 12,63 120 6 3,69 6 6

FRONT ESCENA INFERIOR ESQUERRA

5 l RZ1- 0,6/1KV 220 2.000 2.500 0,9 12,63 135 6 4,15 6 6

Per a la transmessa de la senyal d’audio, s’utilitzarà cablejat tipus SPK (Superflexible Studio Speaker Cables Hight Definition Multi Series Professional). Processat de senyal Per al processat i distribució del senyal d’audio, es comptarà amb:

patch panel format rack 19" per audio senyal i potència tipus entrada-sortida, amb els connectors corresponents de senyals per a caixes de so, envios a cabina, escena i unitats mòbils,

etapes de potència tipus XP7000 de YAMAHA o equivalent, de 2x950W/4ohm, 2x700W/8ohm 1x1900W/8ohm en pont, interruptor de guany (4dB, 26dB i 32dB), entrades XLR, SPEAKON i sortides vinculades, format rack 19"x2.

Aquests elements aniran muntats en armari metàl.lic amb bastidor tipus rack 19´´, de 42 unitats d'alçària, de 2000 x 800 x 800 mm (alçària x amplària x fondària), d'1 compartiment, amb 1 porta de vidre securitzat amb pany i clau, amb panells laterals i estructura fixa, col.locat, amb tapes de mòduls buits. Es disposarà de consola d'audio digital tipus IM8-24 de YAMAHA o equivalent, amb 24 canals d'entrada mono que poden albergar micròfon a través de dispositius de nivell de linea, i quatre entrades estereo que poden acomodar dispositius de nivell de linea, amb un compressor per cada canal mono, utilizant un sol comandament, pot comprimir els pics de la senyal d'entrada procedent d'un micròfon o instrument acústic (p. ex., guitarra), pujant el volum general sense permetre que el so es distorsioni, potenciòmetres AUX SEND que poden utilitzar-se no solsament per la mescla principal, sino també per crear mescles individuals per monitorizar, amb dos lampares instal.lades. Producció del senyal Per a la producció del senyal, es comptarà amb sistema de microfonia inhalambrica, amb receptor dins la pròpia cabina i reproductors de CD/DVD, Cassette, i Data.

1.02 Instal.lació de llum espectacular Per a l’enllumenat espectacular es preveu la col.locació d’un armari de dimmers a la planta soterrani, en local de quadres elèctrics, caixes de connexió distribuïdes per l’edifici, i sistema de control situat a la cabina de control. Es preveu en el present projecte, l’abastiment de diferents cablejats i ponts de connexió per a poder fer més versàtil les preses previstes. Armari de dimmers Per dotar de la màxima flexibilitat al sistema, s'instal·la un armari de dimmers d'alta densitat de circuits (fins a 96 canals) completament configurables, modulars i flexibles, que permeten, mitjançant l'intercanvi de mòduls, convertir un circuit dimmeritzat en directe, on/off o de fluorescència. La suma dels factors “1 circuit=1 dimmer” i mòduls intercanviables ofereix un resultat totalment segur, ràpid i versàtil. La configuració prevista es composa d’un armari modular amb capatitat màxima de 240kw per a 96 canals de 3KW. Regulats L’armari per dimmers, serà model ESR48AF d'ETC o equivalent, equipat amb porta amb clau i filtre antielesctroestàtic, led d'estat visible des de l'exterior, dos espais per a CPU i 48 per mòduls dimmer de 2x3Kw i 2x5Kw. Accés frontal a totes les funcions, escomesa de cablejat de cablejat per la part superior, inferior i laterals, de dimensions compactes 225x39x56cm, equipat amb 48 mòduls dimmer de 2 canals de 3Kw cadascun, tipus ED15AFR d'ETC o equivalent, equipat amb bobines de xoc de 400 microsegons, automàtic amb tall unipolar per circuit de dimmer i 10KA de poder de tall, diferencial de 30mA per circuit de dimmer classe A, totalment electrònic i funcions avançades de report d'informació amb sensors de temperatura, corrent i voltatge integrats, extraible i muntable en calent. Caixes de connexions Es preveu la col.locació de caixes de connexió en l’escenari (4 unitats de 6 canals cadascuna), a les barres laterals de la platea (2 unitats de 6 canals cadascuna), al ponts de l’escenari (4 unitats de 12 canals cadascuna amb control per DMX i ETHERNET), i al pont de llum (2 unitats de 6 canals cadascuna amb control per DMX i ETHERNET). Els protocols de control i regulació seran els següents: - DMX La instal·lació de DMX és aquella que ens permetrà, en el cas d’audiovisuals fer anar per

exemple l’obturador d’un projector. - ETHERNET La instal·lació ETHERNET ens serveix per fer un patch (pont de connexió entre varis

canals) amb ordinadors El projecte, disseny i instal·lació de la llum de la sala no forma part d’aquest projecte, però si que es preveu la instal·lació d’un armari de dimmers digitals controlats desde la taula de control d’enllumenat espectacular per a la regulació i temporització de l’enllumenat del públic durant els espectacles. La llumenera de llum de sala (sota el pont de llum) rep alimentació desde els dimmers, aquesta serà controlada desde la taula de control d’il·luminació o els comandaments remots d’aquesta, d’aquesta manera es podra regular la intensitat, programr temps i sequències mitjançant el protocol digital DMX 512.

Les caixes de l’escenari i les barres laterals seran tipus 1 o A, construïdes en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació. Les caixes dels ponts d’escenari seran del tipus 2 o B, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís,dos multiconectors tipus Harting HAN 16 16p+T per a 6 canals de regulació cadascun, i connector Cannon XLR5p DMX i RJ45 femella xassís. Cablejada amb 2 cables SSTP. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. Les caixes del pont de llum seran del tipus 3 o C, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís, multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T per a 6 canals de regulació, i connector Cannon XLR5p DMX i RJ45 femella xassís. Cablejada amb 2 cables SSTP. Per als protocols de control i regulació s’utilitzarà cable de senyal DMX512, WCD244T de Proplex o equivalent, incorporant dos parells de fils trençats i pantalla, i cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6 UTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió fums i opacitat reduïda, no propagador de l'incendi segons UNE-EN 50266. Per a l’alimentació de força de les caixes, els conductors a utilitzar seran de la secció marcada, lliures d'halògens en tots els casos, flexibles, i denominació Cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 Kv. S’adjunta taula del càlcul de les seccions:

CALCUL LINIES FORÇA

DENOMINACIÓ CAIXA

CANAL

FAS.

CABLE TENSIO

POTENCIA

POTENCIA COS. FI

INT. LONG.

SECCIO

C.D.T.

NEUTRE

COND.TERRA

V. INST. W. CALCUL W. A. m. mm2 % mm2 mm2

POTENCIA DISPONIBLE 240000 5,00 PAVIMENT ESCENARI 1a 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1a 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 10 2,5 1,11 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1b 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1b 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 15 2,5 1,66 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1c 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1c 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 25 2,5 2,77 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1d 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5

PAVIMENT ESCENARI 1d 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5


220 3.000 3.750 0,9 18,94 35 2,5 3,87 2,5 2,5

BARRES LATERALS 1e 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

BARRES LATERALS 1e 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

BARRES LATERALS 1f 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

BARRES LATERALS 1f 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

PONTS ESCENARI 2a 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4

PONTS ESCENARI 2a 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 55 4 3,80 4 4

PONTS ESCENARI 2b 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4

PONTS ESCENARI 2b 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 60 4 4,15 4 4

PONTS ESCENARI 2c 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4

PONTS ESCENARI 2c 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 65 4 4,50 4 4

PONTS ESCENARI 2d 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

PONTS ESCENARI 2d 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4


220 3.000 3.750 0,9 18,94 70 4 4,84 4 4

PONT DE LLUM 3a 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6

PONT DE LLUM 3a 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 100 6 4,61 6 6

PONT DE LLUM 3b 1 l RZ1-K (AS)

0,6/1 kV 220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6

PONT DE LLUM 3b 2 l RZ1-K (AS) 0,6/1 kV

220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6


220 3.000 3.750 0,9 18,94 95 6 4,38 6 6

POTENCIA TOTAL 288.000 360.000 COEF SIMULTANEITAT 0,50 0,50 POT SIMULTANEA 144.000 180.000

Sistema de control El sistema de control estarà ubicat a la cabina de control, i estarà compost dels següents elements, cal fer esment, que degut a cada tècnic té unes necessitats diferents, i es troba més a gust amb una taula de control que no pas amb altre, no s’ha inclòs en aquest projecte la taula de control, a definir amb el tècnic de la companyia externa en cada moment (de lloguer) o bé, en el cas de que una companyia agafi i es faci càrrec del teatre, el seu tècnic estimarà quina taula troba pertinent (subministrament).

patch de senyal compost per armari rack de 19" i 12 unitats d'alçada fromat mural, placa de connexió per circuits DMX 512 de sortida de control amb 28 conectors tipus XLR 5 mascle, placa de connexió per 4 circuïts DMX 512 d'entrada des de llocs de control, 24 latiguillos d'interconnexió DMX 512 de 1 metre de longitud, 3 unitats d'amplificador i splitter DMX 512, marca ETC model DMX Booster 10 Ways, equipats amb una entrada i sortida aïllades i amplificades individualment, inclús amb fonts d'alimentació independents per a cadascuna d'elles, 2 unitats de patch Ethernet de 24 ports RJ 49 per cable FTP, una unitat switch de 24 ports amb funció POE i capacitat per alimentar fins 12 dispositius sobre xarxa Ethernet, funcionament no saturable, full duplex, 24 unitats de latiguillo Ethernet Cat 6 flexible de 1m de longitud, inclòs petit material de muntatge, etiquetat i rotulació d'elements

Splitter portàtil, tipus 9601-B d'ETC o equivalent, equipat amb 5 sortides amplificades i aillades

format touring.

NODO de comunicacions Ethernet tipus ETCNet3 DMX node d'ETC o equivalent amb: espai per incorporar fins a 4 targetes d'entrada o sortida de senyal DMX 512, presa de senyal Ethernet compatible amb 10BASE T i 100BASE TX i Power Over Ethernet, pantalla LCD per informació i report, indicadors de presencia de senyal i activitat, capacitat per transmetre o rebre DMX en 4 ports independents a la màxima velocitat, garantitzant un retard inferior a 22, alimentació compatible amb POE a 48 Volts i càrrega màxima de 5W, compatible DMX512, DMX 512-A, RDM, Stream ACN, ACN, ETCNet 2 i ETCNet 3, capacitat de gestió de 32768 canals DMX 512, amb possibilitat de realitzar entrades i sortides i patch intern de canals fent servir ETCNet 2 i 62279 fent servir Stram ACN, alimentació compatible amb POE a 48 Volts i càrrega màxima de 5W, format de rack de 19" i una unitat d'alçària (que permet incloure dues unitats), possibilitat d'assignar prioritats a cada port, utilitzar les sortides/entrades duplicades (funció Splitter), asignació offset, límit de compte de canals, assignació de canal d'inici i altres opcions de configuració per senyal DMX, gestió de ports virtuals de comunicacions

mòdul de Switch de 5 sortides per instalar en espai d'electrònica redundant

Accesoris 9 ut de barres de distribució amb caixa de connexió tipus X, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació d'entrada. 4 ut de barres de distribució amb caixa de connexió tipus X', construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació d'entrada i pont de sortida.

6 ut d’allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 4 metres 2 ut d’allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 6 metres 8 ut d’allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 8 metres 4ut d’allargador de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emisió de fums, tripolar de secció 3x2,5 mm2, amb preses de connectors SchucKo a ambdos extrems, de 4 metres Argentona, setembre de 2009


CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

CN.1 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA I DE LES ORDENANCES MUNICIPALS

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

1. Contractes Contractes de les Administracións públiques

RD legislativo 2/200 16.06 M. Hisenda (BOE 21/06/00). Correcció d’errades BOE 05/07/95

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques

RD 1098/2001 M. Hisenda (BOE 26/10/01)

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

D 3854/70 31/12 M. Hisenda (BOE 16/02/71)

Fixació del percentatge de despeses previst en el Reglament general de contractació de l’estat

O 04/07/55 Dep. Sanitat i S. Social (DOGC 20/07/88)

2. Proyectes i direcció d’obres Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Registre de Materials de l’ITEC

O 26/06/96 (DOGC 05/07/96)

3. Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contractistes Establiment de les unitats legals de mesura

RD 1317/89 27/810 (BOE: 03/11/89). Modificació OM 15/10/87

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968

OM 12/06/68 (BOE: 25/07/68)

Costos honoraris de les diferents categories laborals

OM 14/03/69 (BOE: 28/03/69). Modificació OM 21/05/79

Formules de revisió de preus

D 3650/70 19.12 (BOE: 29/12/70)

Complement RD 2167/81 (BOE: 24/09/81)

4. Plecs de Prescripcions Tècniques Generals

Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973

Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España de 1989

Pliego de Condiciones Generales de ‘ndole Facultativa del Consejo General de Arquitectos de España de 1986

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones

O.15.09.86 BOE 23.09.86

5. Normativa de seguretat i salut Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican elRD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova elReglament dels Serveis de Prevenció, i elRD 1627/97, de 24/10, pel ques’estableixen les disposicions mínimes deseguretat i salud en les obres deconstrucció

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 Correcció d’errades BOE 06.04.71

Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica (cap. XVI) O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 Correcció d’errades BOE 17.10.70

Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 05.12.70

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52

Modificació BOE 22.12.53

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 10.11.95

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

RD 614/01 08.06 M. Presidència BOE 21.06.01

Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball

RD 681/03 12.06 M. Presidència BOE 18.06.03

Regulació de les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 01.03.02

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de la Generalitat D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología"

Res. 28.07.00 M.Ciencia y Tecnologia BOE 08.09.00

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual"

Res. 27.05.02 M.Ciencia y Tecnologia BOE 04.07.02

Ley de prevención de riesgos laborales Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales

Ley 31/1995. 8/11 (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12/12 (BOE: 13/12/2003)

Reglamento de los servicios de prevención

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97).Modificacions: RD 780/1998. 30 abril (BOE:01/05/98)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentesbiológicos durante el trabajo

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores deequipos de protección individual

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equiposde trabajo

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

Protección contra riesgo eléctrico

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

Instrucción técnica complementaria mie-apq-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE:22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de1956

Reglamento general sobre seguridad e higiene andamios O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP.VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

Instrucción técnica complementaria mie-aem 2 del reglamento de aparatos de elevación y manutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

6. Requisits bàsic de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

7. Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

8. Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

9. Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 10. Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

11. Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

12. Medi ambient

Prevenció i control integrats de la contaminació.

Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat

BOE 02.07.02

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des.

BOE 22.04.75

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M.

Indústria i Energia BOE 23.03.79

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern

BOE 12.09.85

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern.

BOE 19.06.86

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern.

BOE 28.10.78

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern

BOE 20.12.79

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern

BOE 02.12.92

S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de determinats agents contaminants

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. Govern

BOE 30.09.92

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat

DOGC 30.11.83

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació

DOGC 25.11.87

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous)

Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU

BOE 30.06.86

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep.

Presid. DOGC 03.06.88

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern

BOE 07.12.61

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63

Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us a l'aire lliure

RD 212/02 22.02 M. Presidència

BOE 01.03.2002

Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97 "Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio

Ambiente BOE 12.07.1

Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio

Ambiente BOE 24.07.01

Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81

Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 de la Llei 5/81

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid.

DOGC 27.07.87

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.03.00

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus.

O MAM/304/02 08.02 M. Medio Ambiente

BOE 19.02.02

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (Amiant)

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

O 25.10.00 M. Presidència BOE 27.10.00

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social

DOGC 21.07.93

Aprovació del procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya

O. MAB/329/2003 Dep. Medi Ambient

DOGC 25.07.03

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat

DOGC 28.07.93

Modificació de la Llei 6/1993 Llei 15/03 13.06 Presid. Generalitat

DOGC 01.07.03

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient

DOGC 22.10.93

Fonts de Gestió de Residus LLEI 16/03 Dep. Medi Ambient

DOGC 01.07.03

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient

DOGC 08.08.94

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient

DOCG 21.06.01

Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient

DOGC 16.12.94

Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95 Incineració de residus RD 653/03 30.05 Dep. Medi

Ambient BOE 14.06.03

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi

Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.04.99

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient

DOGC 30.06.95

Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 23.10.00

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.01.97

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi

Ambient DOGC 12.04.99

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient

DOGC 07.08.01

Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.06.01

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid.

DOGC 11.07.02

Reglament sobre notificació de substàncies noves y classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses

RD 363/1995 10.03 M. Presidència

BOE 05.06.95

Modificació RD 363/1995 RD 99/2003 24.01 M. Presidència

BOE 04.02.03

Modificació Annexos RD 363/1995 Decret 454/2004 del 14 de desembre 2004

O. PRE/2317/2002 16.09 M. Presidència

BOE 24.09.02

CN.2 COMPLIMENT DEL CTE I DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 2.01 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE SEGURETAT

2.01.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL No és d’aplicació.

2.01.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Els cables emprats per la instal.lació compliran amb el descrit al REBT ITC-BT-28 sent del tipus RZ1-K (AS) 0,6/1 Kv segons norma UNE 21.123 part 4

2.01.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació.

2.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE HABITABILITAT

2.02.1 SALUBRITAT/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA - DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica

No és d’aplicació.

- DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques No és d’aplicació.

- DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació No és d’aplicació.

- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària No és d’aplicació.

- DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica No és d’aplicació.

2.02.2 PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL

No és d’aplicació. 2.02.3 ESTALVI ENERGÈTIC/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA

No és d’aplicació. 2.02.4 FITXA D’ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS No és d’aplicació.

CN.3 COMPLIMENTS DELS REQUESITS FUNCIONALS 3.01 CRITERIS D’APLICACIÓ DELS DEPARTAMENTS No és d’aplicació. 3.02 CODI ACCESSIBILITAT I SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (DB SU) No és d’aplicació. 3.03 ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS, AUDIVISUALS I D’INFORMACIÓ No és d’aplicació. Argentona, juny de 2009


AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. MATERIALS UTILITZAT COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC • El material que s’utilitzarà com a aïllament contra el foc en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones de protección contra incendios en los edificios” (NBE-CPI-96). És a dir: (veure art. 13 de la NBE-CPI-96)

Tipus de material (plaques, morters, pintures intumescents, pintures o vernissos ignífugs...): Gruix: Classe de reacció al foc exigida: Toxicitat: Segell o Marca de Qualitat: Altres característiques:

• En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el

nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es controlarà que el fabricant o importador garanteix les característiques requerides per al compliment de la NBE-CPI-96, mitjançant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris (NBE-CPI-96, art. 17.2 i 17.3). Aquesta documentació haurà de tenir una antiguitat inferior a 5 anys (NBE-CPI-96, art. 17.3.4).

• Quan un material hagi estat objecte de tractament d’ignifugació amb posterioritat a la seva fabricació, es comprovarà que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin explícitament que el material ha estat sotmès a un envelliment previ coherent amb el seu ús, abans d’obtenir la classe de reacció al foc, M, segons que s’indica a l’article 17.2.2 de la NBE-CPI-96.

• Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet els assaigs. Operatius:

• Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI • En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori

homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis: • Classe de reacció al foc dels materials de construcció (UNE 23727/90 1R) • Resistència al foc de les estructures i elements de la construcció (UNE 23093/81 1R) • Resistència al foc d’elements de construcció vidriats (UNE 23801/79) • Resistència al foc de portes i altres elements de tancament de forats (UNE 23802/79) • Estabilitat al foc de les estructures d’acer protegides (UNE 23820/93 EXP)



AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS

DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document. MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit. • La existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma nacional

corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional corresponent i

exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi). • El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant.

• El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números de totes elles). • La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les especificacions

tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa.

PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència).

En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància. c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi

estat facilitada o no existeixi. A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya. • Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en

l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es

certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Autoritzacions d’ús dels forjats:

- Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. CIMENTS Instrucció per la recepció de ciments (RC-03) Aprovada pel Reial Decret 1797/2003, de 26 de desembre (BOE 16/01/2004). Deroga la anterior Instrucció RC-97, incorporant la obligació de estar en possessió del marcat «CE» pels ciments comuns i actualitzant la normativa tècnica amb les novetats introduïdes durant el termini de vigència de la mateixa. Fase de recepció de materials de construcció • Articles 8, 9 i 10. Subministrament i emmagatzematge • Article 11. Control de recepció

Ciments comuns Obligatorietat del marcat CE per aquest material (UNE-EN 197-1), aprovada per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Ciments especials Obligatorietat del marcat CE pels ciments especials amb molt baix calor de hidratació (UNE-EN 14216) i ciments d’alt forn de baixa resistència inicial (UNE- EN 197- 4), aprovades per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). Ciments de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE pels ciments de ram de paleta (UNE- EN 413-1, aprovada per Resolució d’1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

2. GUIXOS I ESCAIOLES Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció (RY-85) Aprovat per Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985 (BOE 10/06/1985). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Envàs i identificació • Article 6. Control i recepció

3. MAONS CERÀMICS

Plec general de condicions per a la recepció de maons ceràmics en les obres de construcció (RL-88) Aprovat per Ordre Ministerial de 27 de juliol de 1988 (BOE 03/08/1988). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Subministrament i identificació • Article 6. Control i recepció • Article 7. Mètodes d’assaig

4. BLOCS DE FORMIGÓ

Plec de prescripcions tècniques generales per a la recepció de blocs de formigó en les obres de construcció (RB-90) Aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11/07/1990).

Fase de Recepció de materials de construcció • Articulo 5. Subministrament i identificació • Article 6. Recepció

5. XARXA DE SANEJAMENT Geotèxtils i productes relacionats. Requisits per a ús en sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13252), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Plantes elevadores d’aigües residuals per edificis i instal·lacions. (Kits i vàlvules de retenció per a instal·lacions que contenen matèries fecals i no fecals. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12050), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Canonades de fibrociment per a drenatge i sanejament. Passos d’home i cambres d’inspecció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 588-2), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Juntes elastomèriques de canonades emprades en canalitzacions d’aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, d’elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretà vulcanitzat). Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 681-1, 2, 3 i 4) aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003). Canals de drenatge per a zones de circulació per a vehicles i vianants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1433), aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003). Potes per a pous de registre encastats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13101), aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). Vàlvules d’admissió d’aire per a sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12380), aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003. (BOE 31/10/2003) Tubs i peces complementàries de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibra d’acer Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1916), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Pous de registre i cambres d’inspecció de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibres d’acer. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1917), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Petites instal·lacions de depuració d’aigües residuals per a poblacions de fins 50 habitants equivalents. Foses sèptiques. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12566-1), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Escales fixes per a Pous de registre. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14396), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

6. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES

Sistemes i Kits d’encofrat perdut no portant de blocs foradats, pannells de materials aïllants o a vegades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (Guia DITE Nº 009), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Geotèxtils i productes relacionats. Requisits per a ús en moviments de terres, fonamentacions i estructures de construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13251), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Ancoratges metàl·lics per a formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovats per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002) i Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Guia DITE Nº 001–1 ,2, 3 i 4.

• Ancoratges metàl·lics per a formigó. Ancoratges químics. Guia DITE Nº 001-5.

Recolzaments estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Recolzaments de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNE-EN 1337-7. • Recolzaments de rodet. UNE-EN 1337- 4. • Recolzaments oscil·lants. UNE-EN 1337-6.

Additius per a formigons i pastes Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 i Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 30/05/2002 i 01/12/2005). • Additius per a formigons i pastes. UNE-EN 934-2 • Additius per a formigons i pastes. Additius per a pastes per a cables de pretensat. UNE-EN 934-4 Lligants de soleres contínues de magnesita. Magnesita càustica i de clorur de magnesi Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14016-1), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Àrids per a formigons, morters i lletades Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). • Àrids per a formigó. UNE-EN 12620. • Àrids lleugers per a formigons, morters i lletades. UNE-EN 13055-1. • Àrids per a morters. UNE-EN 13139.

Bigues i pilars compostos a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 013; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Kits de posttensat compost a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE EN 523), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Beines de fleixos d’acer per a tendons de pretensat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 011; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

7. RAM DE PALETA

Cales per a la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 459-1), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Pannells de guix Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01712/2005). • Pannells de guix. UNE-EN 12859. • Adhesius a base de guix per a Pannells de guix. UNE-EN 12860. Xemeneies Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13502), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) i Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Terminals dels conductes de fums argilosos / ceràmics. UNE-EN 13502. • Conductes de fums d’argila cuita. UNE -EN 1457. • Components. Elements de paret exterior de formigó. UNE- EN 12446 • Components. Parets interiors de formigó. UNE- EN 1857 • Components. Conductes de fum de blocs de formigó. UNE-EN 1858 • Requisits per a Xemeneies metàl·liques. UNE-EN 1856-1

Kits d’envans interiors (sense capacitat portant) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 003; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Especificacions d’elements auxiliars per a fàbriques d’obra Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

• Tirants, fleixos de tensió, abraçadores i escaires. UNE-EN 845-1. • Llindes. UNE-EN 845-2. • Reforç de junt horitzontal de malla d’acer. UNE- EN 845-3.

Especificacions per a morters de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Morters per a arrebossats i lliscats. UNE-EN 998-1. • Morters per a ram de paleta. UNE-EN 998-2.

8. AILLAMENTS TÈRMICS Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNE-EN 13162 • Productes manufacturats de poliestiré expandit (EPS). UNE-EN 13163 • Productes manufacturats de poliestiré extruït (XPS). UNE-EN 13164 • Productes manufacturats de escuma rígida de poliuretà (PUR). UNE-EN 13165 • Productes manufacturats de escuma fenòlica (PF). UNE-EN 13166 • Productes manufacturats de vidre cel·lular (CG). UNE-EN 13167 • Productes manufacturats de llana de fusta (WW). UNE-EN 13168 • Productes manufacturats de perlita expandida (EPB). UNE-EN 13169 • Productes manufacturats de suro expandit (ICB). UNE-EN 13170 • Productes manufacturats de fibra de fusta (WF). UNE-EN 13171 Sistemes i kits compostos per l’aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 004; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Ancoratges de plàstic per a fixació de Sistemes i kits compostos per a el aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 01; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

9. IMPERMEABILITZACIONS

Sistemes d’impermeabilització de cobertes aplicats en forma líquida Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 005; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Sistemes d’impermeabilització de cobertes amb membranes flexibles fixades mecànicament Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 006; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

10. REVESTIMIENTS

Materials de pedra natural per a ús com paviment Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002). • Rajoles. UNE-EN 1341 • Llambordí. UNE-EN 1342 • Vorades (Bordillos). UNE-EN 1343

Llambordins d’argila cuita Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1344) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Adhesius per a rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12004) aprovada per Resolució de 16 de gener (BOE 06/02/2003). Llambordins de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1338) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Rajoles prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1339) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Materials per a soleres continues i soleres. Pastes autonivellants

Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13813) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003) Sostres penjats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13964) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

Rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14411) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

11. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA

Dispositius per a sortides d’emergència Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002). • Dispositius d’emergència accionats per una manilla o un polsador per a sortides de socors. UNE-EN

179 • Dispositius antipànic per a sortides de emergència activats per una barra horitzontal. UNE-EN 1125

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Sistemes d’envidrament segellant estructural Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). • Vidre. Guia DITE nº 002-1 • Alumini. Guia DITE nº 002-2 • Perfils amb trencament de pont tèrmic. Guia DITE nº 002-3 Portes industrials, comercials, de garatge i portons Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13241-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13561) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Façanes lleugeres Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13830) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

12. PREFABRICATS

Productes prefabricats de formigó. Elements per a tanques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i ampliades per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005) • Elements per a tanques. UNE-EN 12839. • Mastelers (mastiles) i pals (postes). UNE-EN 12843. Components prefabricats de formigó armat d’àrids lleugers d’estructura oberta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1520), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). Kits de construcció d’edificis prefabricats d’estructura de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 007; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Escales prefabricades (kits)

Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 008; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Kits de construcció d’edificis prefabricats d’estructura de troncs Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 012; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Vores (Bordillos) prefabricats de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1340), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

13. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS

Juntes elastomèriques de canonades emprades en canalitzacions d’aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, de elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretà vulcanitzat) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 681-1, 2, 3 i 4), aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003).

Dispositius antiinundació en edificis Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13564), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Aigüera de cuina Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13310), aprovada per Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

WC i conjunts de WC amb sifó incorporat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 997), aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

14. INSTAL·LACIONS ELÉCTRIQUES

Columnes i bàculs d’enllumenat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003) i ampliada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Acer. UNE-EN 40- 5. • Alumini. UNE-EN 40-6 • Barreja de polímers compostos reforçats amb fibra. UNE-EN 40-7

15. INSTAL·LACIONS DE GAS Juntes elastomèriques emprades en tubs i accessoris per a transport de gasos i fluids hidrocarbonats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 682) aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002)

Sistemes de detecció de fuites Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 682) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

16. INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ, CLIMATIZACIÓ I VENTILACIÓ Sistemes de control de fums i calor Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Airejadors naturals d’extracció de fums i calor. UNE-EN12101- 2. • Airejadors extractors de fums i calor. UNE-ENE-12101-3.

Pannells radiants muntats en el sostre alimentats amb aigua a una temperatura inferior a 120ºC Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14037-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Radiadors i convectors Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 442-1) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005)

17. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Instal·lacions fixes d’extinció d’incendis. Sistemes equipats amb mànegues. Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002). • Boques d’incendi equipades amb manegues semirígides. UNE-EN 671-1

• Boques d’incendi equipades amb manegues planes. UNE-EN 671-2

Sistemes fixes d’extinció d’incendis. Components per a Sistemes d’extinció mitjançant agents gasosos Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliada per Resolució de 28 de Juny de 2004 (BOE16/07/2004) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005(BOE 01/12/2005). • Vàlvules direccionals de alta i baixa pressió i els seus actuadors per a Sistemes de CO2. UNE-EN

12094-5. • Dispositius no elèctrics d’avortament per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-6 • Difusors per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-7 • Vàlvules de retenció i vàlvules antiretorn. UNE-EN 12094-13 • Requisits i mètodes d’assaig pel Dispositius manuals d’inici i aturada. UNE-EN-12094-3. • Requisits i mètodes d’assaig per a detectors especials d’incendis. UNEEN-12094-9. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius de passatge. UNE-EN-12094- 11. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius pneumàtics d’alarma. UNEEN- 12094-12 Sistemes d’extinció d’incendis. Sistemes d’extinció per pols Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12416-1 i 2) aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

Sistemes fixes de lluita contra incendis. Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliades i modificades per Resolucions del 14 d’abril de 2003(BOE 28/04/2003), 28 de juny de juny de 2004(BOE 16/07/2004) i 19 de febrer de 2005(BOE 19/02/2005). • Ruixados automàtics. UNE-EN 12259-1 • Conjunts de vàlvula d’alarma de canonada mullada i cambres de retard. UNEEN 12259-2 • Conjunt de vàlvula d’alarma de canonada seca. UNE-EN 12259-3 • Alarmes hidropneumàtiques. UNE-EN-12259-4 • Components per a Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Detectors de flux d’aigua. UNE-EN-

12259-5

Sistemes de detecció i alarma d’incendis. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), ampliada per Resolució del 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). • Dispositius d’alarma d’incendis - Dispositius acústics. UNE-EN 54-3. • Equips de Subministrament d’alimentació. UNE-EN 54-4. • Detectors de calor. Detectors puntuals. UNE-EN 54-5. • Detectors de fum. Detectors puntuals que funcionen segons el principi de llum difosa, llum tramesa o

per ionització. UNE-EN-54-7. • Detectors de fum. Detectors lineals que utilitzen un feix òptic de llum. UNEEN-54-12.

ELEMENTS COSTRUCTIUS

1. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials (veure REIAL

DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

2. INSTAL·LACIONS

2.1 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i Posada en servei de les instal·lacions

- Projecte - Memòria Tècnica de Disseny (MTD)

Fase de Recepció de equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes soterrades per a distribució en baixa tensió

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i Posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions

2.2 INSTAL·LACIONS D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de la activitat d’instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions (RICT). Aprovat per Reial Decret 401/2003, de 4 d’abril. (BOE 14/05/2003) Fase de projecte • Article 8. Projecte tècnic

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 10. Equips i materials emprats per a configurar les instal·lacions Fase de execució de les instal·lacions • Article 9. Execució del projecte tècnic Desenvolupament del Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i la activitat de instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions Aprovat per Ordre CTE/1296/2003, de 14 de maig. (BOE 27/05/2003) Fase de projecte • Article 2. Projecte tècnic • Disposició addicional primera. Coordinació entre la presentació del Projecte Tècnic Arquitectònic i el

d’Infrastructura Comú de Telecomunicacions

Fase de execució de les instal·lacions • Article 3. Execució del projecte tècnic



DOCUMENT 2. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - - Certificat de garantia del fabricant - - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR 1. TANCAMENTS I PARTICIONS

B) W) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

C) X) Subministra i recepció de productes: - - Es comprovarà la existència de marcat CE.

D) Y) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels

possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

2. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

E) II) Control de qualitat de la documentació del projecte:

- - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

F) JJ) Subministrament i recepció de productes:

- - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

G) KK) Control d’execució en obra: - - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres,

etc. - - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - - Situació de punts i mecanismes. - - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - - Quadres generals:

- - Aspecte exterior i interior. - - Dimensions. - - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - - Fixació d’elements i connexionat.

- - Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - - Proves de funcionament:

- - Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - - Comprovació d’automàtics. - - Encès de l’enllumenat. - - Circuit de força. - - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.



AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

INDEX DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ 2. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

2.1. Topografia i entorn 2.2. Característiques de rics 2.3. Promotor 2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT 5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ 6. ACCÉS A L'OBRA 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

8.1. Mesures de protecció individual 8.2. Mesures de protecció col·lectives 8.3. Mesures de protecció a tercers 8.4. Informació 8.5. Formació 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis

9. PLA DE SEGURETAT II. PLEC DE CONDICIONS

1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

10. COORDINADOR DE SEGURETAT

11. AVIS PREVI

12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

13. LLIBRE D’INCIDÈNCIES

I. MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ

L'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions quant a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de seguretat i salut. Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.1. Topografia i entorn El present estudi bàsic de seguretat i salut és una solució simple: equipament i instal.lacions de llum espectacular i audio del teatre “La Sala”. Instal•lació d’àudio L’instal.lació consta de dues parts diferenciades, producció de so i distribució de so La distribució pretén dotar de l’infraestructura necessaria per a la seva difussió. L’instal.lació de distribució consta de taula de so, amplificadors i patch de connexió per alimentar preses. Paral.lelament, s’ha de dotar de linies de força per al funcionament de tots els elements, amb l'objecte d'impedir contaminació i interferències elèctriques en la línia d'alimentació dels equips de so, es dissenya una xarxa d'alimentació independent per a aquest tipus d'equips. La producció de so es composa de una instal.lació de microfonia inhalambrica, amb receptor a la cabina de control, i reproductors de Cd/DVD, Cassette i Data. Instal.lació de llum espectacular L’instal.lació consta de dues parts diferenciades, instal.lació de força i instal.lació de control L’instal.lació de força consta d’un armari de dimmers a la planta soterrani, en local de quadres elèctrics, caixes de connexió distribuïdes per l’edifici, i la xarxa de cablejat que les alimenta. L’instal.lació de control consta de taula de llum, Switch, Nodo, Splitter, patch i patch ethernet per al control dels efectes extres que es puguin assignar, tals com moviments, obertura i tancament d’iris dels focus, etc. El sistema de control es trobarà situat a la cabina de control, i es transmetrà amb instal.lació amb cable DMX i Ethernet, actuant a través de l’armari de Dimmers. El present projecte no inclou la taula de control.

La superfície d’actuació és de 336,00 m².

2.2. Característiques dels riscs

De la tipologia de les tècniques i materials utilitzats a l’obra i sistemes adoptats, es desprèn la possibilitat dels diferents riscs, que es numeren més endavant.

2.3. Propietat La propietat és l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA amb NIF núm. P-0800900-C i representada per el JOSEP MASO NOGUERAS amb NIF 38.763.601-E. .

2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

El present projecte i l'estudi de seguretat i salut ha estat redactat per J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte col·legiat núm. 7812-3, amb N.I.F. 37.717.833-H, amb domicili a Barcelona (08036) al carrer Urgell, núm. 239 2n 6a.

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de CENT QUARANTA SET MIL TRES-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS (147.341,61 Euros). El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut Laboral ascendeix a la quantitat de TRES MIL SIS EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS (3.006,98 Euros), que representa el 2,00% del Pressupost d’Execució Material de l’Obra. El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 20 dies. L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 4 persones. 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT

En cas d'accident, els primers auxilis es realitzaran en els següents centres:

- CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Tel. 93 756 10 92/ 11 38

5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ

No està prevista la utilització de materials perillosos o tòxics, ni tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda en llur posta n'obra ni en el procés constructiu,.

Característiques del procés constructiu El procés constructiu i fases d’anàlisi seran les següents: - Sistema estructura - Sistema compartimentació interior/acabats - Sistema d’altres - Treballs previs per a l'adequació de l’instal·lació 6. ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l’obra, de forma que tant sols les persones autoritzades, i amb proteccions personals que són obligatòries, puguin accedir a l’obra. La presència de personal aliè a l’execució de l’obra està penat per l’article 316 i 317 del codi penal. L’article 316 (“Delito doloso”) pot estar penat de sis mesos a tres anys de presó i sanció econòmica des de 216,34 Euros a 300.506,06 Euros. L’article 317 (Delicte per incompliment greu) pot estar penat amb arrest de fi de setmana (de 26 a 52 setmanes) o treballs en benefici de la comunitat i sanció econòmica de 108,18 a 27.045,54 Euros. Són situacions agravants, la negligència, o la imprudència professional. 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS

S'enumeren a continuació els riscos particulars dels diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pels treballs que es realitzin. Mitjans auxiliars i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Atrapaments. - Desploms i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caigudes a diferents nivells. - Caiguda de la càrrega transportada - Cops i ensopegades. - Interferència amb instal·lacions (aigua, llum, gas...). - Caiguda de material, rebots. - Generació excessiva de pols. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Soroll. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs - Cops contra objectes i ensopegament. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes d'objectes. - Ferides punxants a peus i mans. - Erosions i contusions per manipulació. - Atropellaments per maquinària. - Atrapaments per maquinària. - Ferides per màquines talladores. - Sobre esforços per postures incorrectes. Estructures - Projecció de partícules durant els treballs. - Col·lisions i bolcades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Fallides d'encofrats. - Caigudes des de punts alts. - Contactes amb materials agressius. - Esquitxades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols. - Bolcada de piles de materials. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs. - Contactes amb materials agressius. - Col·lisions i bolcades de piles de material. - Caigudes a diferent nivell. - Caiguda de materials, rebots. - Cops i ensopegades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes.

Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes, etc...) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques. Instal·lacions - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes. 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives front a les individuals. A més s'hauran de mantenir en bon estat de conservació, els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats, segons normativa vigent. 8.1. Mesures de protecció individual

- Utilització de casc homologat (per a totes les persones que participen a l'obra, inclosos visitants). - Utilització de guants d'ús general. - Utilització de guants de goma. - Utilització de guants de soldador. - Utilització de guants dielèctrics. - Utilització de botes d'aigua. - Utilització de botes de seguretat de lona. - Utilització de botes de seguretat de cuir. - Utilització de botes dielèctrics. - Utilització de granotes: es tindran en compte les reposicions al llarg de l'obra, segons conveni col·lectiu

principal. - Utilització de vestits d'aigua. - Utilització d'ulleres contra impactes i antipols. - Utilització d'ulleres per a oxitallada. - Utilització de pantalla de soldador. - Utilització de mascaretes antipols. - Utilització de protectors auditius. - Utilització de polaines de soldador. - Utilització de maneguins de soldador. - Utilització de davantals de soldador. - Utilització de cinturó de seguretat de subjecció. - Utilització de cinturó antivibratori. - Utilització d'armilles reflectants. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge

segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.

8.2. Mesures de protecció col·lectives - Tanques de limitació i protecció. - Bastides de seguretat. - Senyals de trànsit. - Senyals de seguretat. - Cinta d'abalisament - Topalls de desplaçament de vehicles. - Banderoles de senyalització. - Xarxes horitzontals i verticals. - Suports i ancoratges de xarxes. - Baranes de protecció. - Ancoratges per a tub. - Abalisament lluminós. - Extintors. - Interruptors diferencials. - Preses de terra. - Vàlvules antiretrocés. - Senyals de stop en sortides de vehicles. - Senyals d'us de casc.

8.3. Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Es senyalitzaran els accessos naturals a l'obra, i s'hi prohibirà el pas a tota persona que en sigui aliena.

8.4. Informació Tot el personal, a l'inici de l'obra o quan s'hi incorpori rebrà de la seva empresa, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques.

8.5. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de treball i els riscos que s'en poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà de fer servir.

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut la formació en matèria de seguretat i salut. 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis.

- Farmacioles Es disposarà d'una farmaciola que contingui el material especificat a la Normativa vigent.

- Assistència a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra abans del seu inici de l'emplaçament dels diferents centres mèdics (Serveis propis, Mútues Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc...) on s'han de traslladar els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l'obra, i en un lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc..., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles accidentats als Centres d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ a la feina, i que es repetirà en el període d'un any.

S'analitzarà l'aigua destinada a consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat, si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

9. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. Argentona, setembre de 2009


II. PLEC DE CONDICIONS 1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

És obligatori el compliment de les disposicions contigües a:

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE ANDAMIOS O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. - Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip mai no representarà un risc per sí, mateix. 4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector.

- Casc El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s'en canviïn les peces interiors en contacte amb el cap.

- Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. Les característiques principals són. - Classe, calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció de planta). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E.

- Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - Cotó o punt: feines lleugeres. - Cuir: manipulació en general. - Làtex rugós: manipulació de peces que tallin. - Lona: manipulació de fustes. Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 de 04/07/77. Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75.

- Cinturons de seguretat

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

- Protectors auditius Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-2. Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75

- Protectors de la vista Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE nom 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 09/09/78.

- Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable.

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriuen en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

- Tanques autònomes de limitació i protecció Tindran com a mínim 100 cm d’alçària i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

- Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 m. Hauran de tenir la resistència suficient (150 Kg/m) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi entornpeu.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges) Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a que pugin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora.

- Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l'escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

- Servei tècnic de seguretat i salut El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

- Servei mèdic

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist i plau del servei mèdic. Es interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335, 336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució 10. COORDINADOR DE SEGURETAT

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que assumeixi les funcions que el RD 1627/1997 defineix. 11. AVIS PREVI

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de data 24/10/97. 12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en que s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi de Seguretat i Salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial Decret 1627/97 amb la finalitat que pugin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de les obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha de servir de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució de les obres. 13. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia 303-311, dins el termini de 24 hores.



AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: INSTAL.LACIÓ DE SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Emplaçament Adreça: Plaça Nova, s/n

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Promotor Nom: AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF: P-0800900-C

Adreça: Carrer Ramon Par núm. 1

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Autor projecte Nom: J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA Núm. col.: 7812-3 L’arquitecte:

Lloc i data: Barcelona a de setembre de 2009

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i

estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers

amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència

detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i

de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Teatre Tot l’edifici Usos subsidiaris: Situació: Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús:

La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa.

El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat.

Neteja:

Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent.

Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment:

Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada.

AN.gr. GESTIÓ DE RESIDUS

1. Minimització i Prevenció de residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 2. Estimació de Residus (Punt 1. Art 4 RD105/2008).

2.1. Identificació 2.2. Estimació

3. Definició dels Escenaris de Gestió (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) 3.1. Definició Escenaris Interns 3.2. Definició Escenaris Externs

4. Pressupost (Punt 7. Art 4 RD 105/2008)

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008) Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008)

1. Minimització i Prevenció dels Residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 1.1 Accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: En aquest apartat s’incorporen totes les accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: - Optimització de les seccions resistents, cal tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la

quantitat de material a emprar (elecció i dimensionat de l’estructura, etc.). L’estructura del sostre és metàl.lica amb un càlcul acurat de les seccions resistents per a reduir el volum de residus.

- Detectar aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i reutilitzar els residus petris com a granulat (previ matxuqueig).

No es preveu l’utilització de materials reciclats, acer, llana de roca i lones conformen la totalitat de l’execució.

- Ús d’elements o materials reutilizats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat No es preveu l’utilització de materials reciclats, acer, llana de roca i lones conformen la totalitat de l’execució.

- Modificació dels sistemes constructius utilitzant sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus (l’ús d’elements prefabricats i modulats evita restes de tall i estalvi en el temps de muntatge).

L’estructura del sostre és metàl.lica prefabricada a taller, i es portarà totalment muntada per trams en obra, reduïnt el volum de residus.

- Adoptar una xarxa modular que redueixi el nombre de residus dels materials més massius. Tanmateix els elements més significatius estiguin modulats d’acord amb aquesta xarxa.

El projecte del sostre parteix d’una xarxa modular de aprox 4x1.85m de forma triangular, variant-ne les alçàries.

- Evitar sempre que sigui possible les solucions constructives adherides, sobre tot quan pot resultar un inconvenient per una posterior valorització (per exemple: optar per solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit; optar per solucions de parquet flotant front l’encolat, evitar aïllament projectat o enguixats sobre materials petris, el primer cas per la dificultat de garantir a llarg termini la separació dels dos materials en el moment de gestionar-los i en el segon, per la impossibilitat de reutilitzar el material petri a causa de l’expansivitat del guix).

Les fixacions de tots els elements del sostre són mecàniques.

- Preveure el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions.

El projecte no preveu cap típus d’instal.lació.

- Establir toleràncies: Màximes admissibles de la part d’obra realitzada “in situ”. Tant i més important com més quantitat de prefabricats s’utilitzin.

Al tractar-se de estructura prefabricada reduïnt al màxim les tolerancies d’execució al afinar les dimensions en taller, malgrat això, la seva col.locació sempre es fa a llaga oberta, el que permet tolerancies d’execució.

- Limitar l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants.

Les pintures seran de baix impacte.

- Incidir en les empreses del sector per tal incorporin paràmetres ambientals en el disseny i la fabricació de materials i solucions constructives més convencionals.

El projecte prioritza les pintures de baix impacte mediambiental i aquelles que gaudeixen de distintius de garantia de qualitat ambiental o ecoetiquetes.

1.2. Recomanacions a tenir en compte pel constructor durant la fase d’execució En aquest apartat s’incorporen totes aquelles accions dirigides a la prevenció i a la minimització de residus que es considerin bàsiques en el moment de realitzar el planejament i l’execució d’una obra de construcció i que són responsabilitat del constructor de dur-les a terme. Tasques d’enderroc: No es preveuen enderrocs. Prevenció en la compra de materials:

Es comprarà una quantitat de matèries ajustada al seu ús (no es compraran escreixos). Cal optimitzar la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra, ja que un excés de materials sobrers, a més de ser car, incrementa els residus s’obra.

Es demanarà a les empreses subministradores a que redueixin al màxim la quantitat i volum d’embalatjes, prioritzant aquelles que els minimitzen.

Donar preferència a aquells proveïdors que distribueixen els seus productes informant a l’usuari de les característiques i materials bàsics que el composen, del percentatge de material reciclat que incorporen i oferir garanties, de què el propi fabricant es fa responsable de la gestió dels residus que generen els seus productes a l’obra (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, en cas de no ser viable, informant sobre recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts atenent a les seves possibilitats de valorització en funció del principi de jerarquia (1er. reutilitzar, 2on. reciclar, 3er. valorització energètica, 4rt. tipus d’abocador autoritzat).

Es primarà l’adquisició de materials reciclables front a d’altres de mateixes prestacions pero de difícil o imposible reciclat.

Es mantindrà un inventari de productes excedents per la possible utilizació en altres obres. Es realitzarà un pla d’entrega dels materials en que es detalli per a cadascun la quantitat, data

d’arribada a obra, lloc i forma d’emmagatzematge en obra, gestió d’excedents i en el seu cas gestió de residus.

Es prioritzará l’adquisició de productes "a granel" a fi de limitar l’aparició de residus d’envasos en obra. Els recipients/contenidors grans són preferibles als recipients/contenidors petits (millor si estan fabricats amb material reciclat), per exemple l’ús de silos de morter prefabricat en comptes de la realització de morter in situ evita la generació d’una gran quantitat de sacs de ciment o la compra de silicona a granel la generació de un elevat nombre d’envasos (residu especial).

Aquells envasos o suports de materials que puguin ser reutilitzats com els palets, s’evitarà el seu deteriorament i es retornaran al seu proveidor.

S’incluirà en els contractes de subministre una clàusula de penalització als proveidors que generin en obra més residus dels previstos i que es puguin imputar a una mala gestió.

S’intentará adquirir els productes en mòdul dels elements constructius en els que aniran col.locats per a evitar retalls.

Prevenció de posada en obra:

S’optimizarà l’utilització de materials en obra evitant la sobredossificació o la execució amb malgastament de material especialment d’aquells amb major incidència en la generació de residus.

S’afavorirà l’utilització de materials prefabricats, doncs optimitzen l’ús de materials i disminueixen la generació de residus.

En la posada en obra de materials s’intentarà realitzar els diversos elementos a mòdul del tamany de les peces que el composen per evitar malbaratament de material.

Es buidaran completament els recipients que continguin els productes abans de la seva neteja o eliminació, especialment si es tracta de residus perillosos.

En la mesura del possible s’afavorirà l’elaboració de productes a taller front als realitzats en la pròpia obra que habitualment generen major cantitat de residus.

Es primarà l’utilització d’elements desmuntables o reutilitzables front a d’altres de similars prestacions no reutilitzables.

S’esgotarà la vida útil dels mitjans auxiliars propiciant la seva reutilizació en el major nombre d’obres pel que s’extremaran les mesures de manteniment.

Tot el personal involucrat en l’obra disposarà dels coneixements mínims de prevenció de residus i la seva correcta gestió. Abans d’iniciar la fase d’execució cal dur a terme unes jornades informatives dirigides a la sensibilització mediambiental del personal de l’obra i de les subcontractes.

S’inclouirà en els contractes amb subcontrates una clàusula de penalització per la que es desincentivarà la generació de més residus dels previsibles per una mala gestió.

Prevenció en l’emmagatzemament en obra:

Es realitzarà un plà d’inspeccions periòdiques de material, productes i residus acopiats o emmagatzemats per garantir que es mantenen en les degudes condicions.

2. Estimació dels Residus de l’Obra projectada (Punt 1. Art 4 RD105/2008). En aquest apartat es quantifiquen i s’identifiquen les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i es codifiquen amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer. Per a la realització del càlcul estimatiu de generació de residus s’ha emprat els fulls facilitats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) El present apartat es defineix a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus. 3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra:

Amb objecte d’aconseguir una millor gestió dels residus generats en l'obra de manera que es faciliti la seva reutilització, reciclatge o valorització i per assegurar les condicions d'higiene i seguretat que es requereix el article 5.4 del Reial Decret 105/2008 que regula la producció i gestió dels residus de construcció i de demolició es prendran les mesures següents:

- Aspectes generals: Les zones d'obra destinades a l'emmagatzematge de residus quedaran convenientment senyalitzades i per

a cada fracció es disposarà un cartell señalizador que indiqui el tipus de residu que recull (a la pàgina web de l'Agència de Residus de Catalunya es poden descarregar els pictogrames identificadors dels residus).

Tots els envasos que portin residus han d'estar clarament identificats, indicant en tot moment el nom del residu, codi LER, nom i adreça del posseïdor i el pictograma de perill en el seu cas.

Els residus perillosos es dipositaran sobre cubetes de retenció apropiats al seu volum, a més han d'estar protegits de la pluja.

Tots els productes envasats que tinguin caràcter de residu perillós hauran d'estar convenientment identificats especificant en l'etiquetatge el nom del residu, codi LER, nom i adreça del productor i el pictograma normalitzat de perill.

Les zones d'emmagatzematge per als residus perillosos hauran d'estar suficientment separades de les dels residus no perillosos, evitant d'aquesta manera la contaminació d'aquests últims.

Els residus es dipositaran en el lloc destinats als mateixos conforme es vagin generant. Els residus s'emmagatzemaran en contenidors adequats tant en nombre com en volum evitant en tot cas la

sobrecàrrega dels contenidors per sobre de les seves capacitats límit. Els contenidors situats propers a llocs d'accés públic es protegiran fora dels horaris d'obra amb lones o

similars per evitar abocaments descontrolats per part de tercers que puguin provocar la seva barreja o contaminació.

Per a aquelles obres en la que per falta d'espai no resulti tècnicament viable efectuar la separació dels residus, aquesta es podrà encomanar a un gestor de residus en una instal lació de residus de construcció i demolició externa a l'obra.

S'evitarà la contaminació dels residus petris separats amb destinació a valorització amb residus derivats del guix que ho contaminin minvant les seves prestacions.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus petris: • Es preveu l’utilització de matxucadores mòbils per a l’emmatxucament de les runes, amb la finalitat

de fabricar-hi àrids reciclats i reutilitzar-los en el mateix emplaçament (reducció del 66% del volum). És important que a l’organització de l’obra es tingui en compte l’emmagatzematge dels residus i els possibles decalatges que es poden produir entre la generació del residus i la utilització.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus no especials • En cas de que no sigui viable disposar de diferents contenidors per a la realització de classificació

selectiva dels residus no especials (per manca de recicladors que els admetin, etc.), s’hauran de dirigir cap a un centre de transferència i, com a darrera opció, traslladar-los a l’abocador corresponent (de residus no especials).

• En el cas de què s’hagi contemplat la valorització dels residus “no especials”, caldrà vetllar perquè hi hagi tants contenidors com tipus de separació prevista i, en qualsevol dels casos sempre s’haurà de garantir la seva correcta senyalització, de manera que cadascun aculli els residus que li corresponen. No s’ha d’oblidar que la classificació en origen afavoreix una millor gestió i incentiva la reutilització i el reciclatge posterior dels residus.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus metàl·lics (residu no especial)

• Els elements metàl·lics presenten un preu de valorització que fa viable la seva separació selectiva. En aquest camp existeixen una gran quantitat d’empreses que fan viable la seva separació selectiva.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus de fusta (residu no especial: sempre i quan no

estigui tractada amb productes tòxics). • Actualment ja existeix un ampli mercat de gestors que accepten fusta originada en les obres de

construcció, per exemple l’originada durant les tasques d’encofrat, de revestiment d’interiors, dels embalatges defectuosos, etc.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus especials: • Aquests materials han de ser portats a centres de tractament específics on posteriorment es

valoritzen (habitualment s’incineren). • És prohibit llençar aquests tipus de residus (dissolvents, pintures, etc.) als desguassos. • Els residus especials s’han d’emmagatzemar junts i han d’estar correctament etiquetats i tapats. • Cal que a l’obra hi hagi un lloc concret per acollir-los, amb el terra impermeabilitzat per protegir les

filtracions al sòl i amb un sostre per protegir-los de la pluja i dels cops (en el moment de la redacció d'aquest document aquest període és de 6 mesos, RD 833/1988, art. 15).

• Tancar els recipients que contenen productes especials evita vessaments i pèrdues per evaporació que poden resultar nocives.

• Identificar el contingut dels contenidors amb etiquetes senyalitzades amb claredat garanteix la gestió correcta dels productes tòxics i evita l’emissió de gasos com a conseqüència d’una possible reacció química provocada per barreges involuntàries.

• És convenient emmagatzemar els bidons en posició vertical per evitar fuites. • Es recomana protegir lateralment els contenidors i els bidons, sobretot en zones de trànsit, per

impedir cops que els puguin bolcar. • Si es produeixen vessaments accidentals, cal gestionar-los amb un gestor autoritzat a tal efecte. - L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoli, desencofrants, etc.) es farà de manera que, en cas

de vessament, els fluids no afectin el sòl. La manipulació de determinats productes a l’obra pot causar fuites que poden malmetre els sòls. Per això es recomana:

• Emmagatzemar-los en condicions idònies, emprant cubetes especials amb un dipòsit de retenció de líquids i/o realitzant una llosa de formigó estanca amb prou capacitat per retenir, en cas d’abocament, tot el líquid que s’hi emmagatzema.

• Disposar a l’obra de material absorbent per fer front a vessaments (serradures, draps, sepiolita, etc.).

Actuar correctament en cas que es produeixi el contacte d’un producte líquid especial amb el sòl: cobrir-lo amb material absorbent i tractar el residu resultant com a residu especial.

3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: A l’hora de seleccionar els valoritzadors o gestors s’ha de tenir en compte que el menor cost ambiental (i freqüentment el menor cost econòmic) s’aconsegueixen quan: - El gestor o gestors encarregats de valoritzar els residus siguin autoritzats.

- La quantitat de residus sigui mínima.

- La distància al lloc de deposició sigui mínima i la xarxa viària estigui en òptimes condicions.

- Els materials continguts en els residus estiguin aïllats i separats els uns dels altres, atès que així en facilitem el reciclatge o la reutilització (el tipus de gestió depèn de les possibilitats reals de valorització).

Llistat de gestors i valoritzadors S’ha compilat la documentació sobre els gestors i valoritzadors de residus que operen en les proximitats de l’obra:

Per conèixer les característiques (condicions d’admissió, distància, taxes, etc.) dels abocadors, dels recicladors, dels punts verds, dels centres de classificació, etc., i poder definir un escenari extern de gestió, l’equip redactor ha

realitzat una tasca de recerca a partir de la informació disponible a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net ) que ha donat com a resultat la informació següent:.

A continuació s’adjunten, com a referència, alguns del valoritzadors i gestors de residus de les comarques del Vallès Oriental i Occidental:

Residus petris:

Codi* Nom Adreça Telèfon Distància

aprox.

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

Gar-1. Ctra.BV-5103 km 6.5. 08450 LLINARS DEL VALLÈS

938792069 19 Km

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI

Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

FONT D'EN PEDRO 08470 SANT CELONI

938792069 30 Km

PLANTA DE RECICLATGE DE TERRASSA (CAN GUITARD). Ubicada dins del dipòsit controlat

Carretera de Gràcia a Manresa, km 26.25, pedrera núm. 2.259, "Can Guitart de la Riera". PEDRERA HAYMSA (CAN GUITART) 08221 TERRASSA

934147488 25-30 Km

(*) No s’ha trobat els codis a la pàgina de l’ Agència de Residus de Catalunya

Reciclatge de paper i cartró:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-253.96 FERIMET, S.L. Ctra. Montmeló-Granollers km 4.535 08400 GRANOLLERS

938796211 7-10 Km

E-202.96 FERRALLES BATLLE, S.L. C/ Tetuan 117 08400 GRANOLLERS

938491106 7 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL

POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170 MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

Reciclatge de plàstics: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-80.94 FOREC, S.A. Pol. Ind. Can Coll - nau 3 pol. Ind. Can Coll - nau 3 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439455 < 1 Km

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Pol. Ind. Palaudàries - nau 13 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439430 < 1 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de fustes:



938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de metalls:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància E-396.97

PEDRO INGLÉS VIDAL c/ Països Catalans s/n 08186 LLIÇÀ D'AMUNT

935623797 2 KM

E- 767.02 GRUPAL ART, S.L. Pol. Ind. El perdellot c/ perdellot 7 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938437829 < 1 Km


938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Deposició de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA

Can Palà 08719 CASTELLOLÍ

932282215 60-70 Km

Centre de recollida i transferència de residus especials:


E-526.98 TÉCNICAS DE PROTECCIÓN AMBIENTAL, SA (TPA)

POL. IND. PLA SOTA EL MOLÍ AV. PRIMER DE MAIGS/N 08160 MONTMELÓ

935686600 8-10 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA

POL. IND. CAN PRAT AV. CAN PRAT S/N 08100 MOLLET DEL VALLÈS

932479100 8-10 Km

4. Pressupost



Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008)

Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008)

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels

residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies com ara estintolaments, apuntalaments, estructures

auxiliars. Per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis adjacents. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminants i / o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres). Tot seguit s'actuarà desmuntant les parts accessibles de les instal.lacions, fusteria, i altres elements que ho permetin. Finalment, es procedirà enderrocant la resta.

El dipòsit temporal dels enderrocs, es farà en contenidors del tipus descrits en la documentació gràfica amb

la ubicació i condicionat que estableixin les ordenances municipals. Aquest dipòsit en abassegaments, també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

El dipòsit temporal per RCDS valoritzables (fustes, plàstics, ferralla ....), que es realitzi en contenidors o en

abassegaments, s'haurà de senyalitzar i segregar de la resta de residus d'una manera adequada.

Els contenidors hauran d'estar senyalitzats adequadament, pintats en colors que destaquin la seva visibilitat, especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos ha de figurar la següent informació: raó social, CIF, telèfon del titular del contenidor / envàs, i el número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus, del titular del contenidor. Aquesta informació també ha de quedar reflectida en els sacs industrials o altres elements de contenció, a través d'adhesius, plaques, etc.

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a les obres a la que presten servei.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es

dedicaran a cada tipus de RCD.

S’hauran d'atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicionats de la llicència d'obres), especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició. En aquest últim cas haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació. I també, considerar les possibilitats reals de fer-la: que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge / gestors adequats. La Direcció d'Obres serà la responsable última de la decisió a prendre i la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

Caldrà assegurar en la contractació de la gestió dels RCDS, que el destí final (Planta de Reciclatge,

Abocador, Cantera, Incineradora, Centre de Reciclatge de Plàstics / Fusta ...) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per aquesta Conselleria, i inscrits en els registres corresponents. Així mateix es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCDS hauran de portar els vals de cada retirada i lliurament en destinació final. Per a aquells RCDS (terres, petris ...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o es

generin en una obra de nova planta es regirà d'acord amb la legislació nacional vigent, la legislació autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Així mateix, els residus de caràcter urbà generats en les obres (restes de menjars, envasos, llots de fosses sèptiques ...), seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipals.

Per al cas dels residus amb amiant, s'han de seguir els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de

febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Annex II. Llista de Residus. Punto17 06 05 * (6), per considerar aquests residus com a perillosos o com no perillosos. En qualsevol cas, sempre es compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, d'1 de febrer, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. Art 7., Així com la legislació laboral d'aplicació.

Les restes de rentat de canaletes / bótes de formigó, seran tractats com a residus "enderroc". S'evitarà en

tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels abassegaments o contenidors de runa amb components perillosos.

Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sòls degradats,

serà retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible, en cavallons d'alçada no superior a 2 metres. S'ha d'evitar la humitat excessiva, la manipulació, i la contaminació amb altres materials.



2 PT. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC

1.1 Plaques SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES

1 Fustes 2 TÈCNICS

SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 ENGUIXATS 2 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SUBSISTEMA CONNEXIONS

1 ELECTRICITAT 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Instal·lació comunitaria i interior 1.3 Posta a terra

2 TELECOMUNICACIONS 2.1 Antenes 2.2 Telecomunicació per cable 2.3 Telefonia

3 AUDIOVISUALS-COMUNICACIONS 3.1 Megafonia 3.2 Interfonia i video

SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació del foc. Hauran de complir la suficient resistència al foc segons la normativa del CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura, prenent els valors de les diferents accions i coeficients els obtinguts al DB-SE. Aquests materials poden ser: pintures, morters o plaques. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SI. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. RD 1942/1993. Classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc. RD 312/2005. Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis, TINSCI. Instrucció Técnica Complementària, ITC-MIE-AP 5. BOE. 149; 23.06.82. Manual d’Autoprotecció. Guia pel desenvolupament del Pla d’Emergència contra incendis i d’evacuació de locals i edificis. Prevenció d’incendis en allotjaments turístics. BOE. 20.10.79. Protecció contra incendis en establiments sanitaris. BOE. 252; 07.01.79. Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials. RD. 2267/2004. UNE. UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos. UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación 1.1 Plaques Revestiments realitzats amb plaques de silicat càlcic, per a la protecció contra el foc de sostres i elements estructurals, com sostres i biguetes de fusta, sostre de formigó, sostre de formigó i xapa d’acer col·laborant, bigues i pilars de fusta, i bigues i pilars metàl·lics. També es poden utilitzar en cel ras, suportades per un entramat de perfils suspesos mitjançant barres regulables. El sistema sustentant de les plaques pot ser fix o desmuntable. Execució Condicions prèvies El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. En el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades ni defectes apreciables. La manipulació de les plaques (talls, forats per a instal·lacions, etc.) s'ha de fer abans de fixar-les al suport. Els cargols han d'entrar perpendicularment al pla de la placa, i la penetració del cap ha de ser la correcta. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. Per cel ras. Si les plaques són de cara vista, en el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Si el sistema és fix, sense entramat, les plaques han d'anar penjades al sostre mitjançant filferros galvanitzats i estopa enguixada. Fases d’execució Revestiment de sostre de fusta. Preparació de tires de silicat càlcic de 200 mm d'amplària com a mínim, fixades directament a la fusta mitjançant grapes o cargols. Preparació de les plaques (talls, forats, etc.). Col·locació de llana de roca al sostre. Fixació de les tires de silicat càlcic a les biguetes. Col·locació de les plaques. Si es col·loca una segona capa de plaques, la junta d'aquestes no coincidirà amb la primera capa, i es fixarà d'igual manera que la primera capa, atravessant-la fins arribar a la fusta. Segellat dels junts. Revestiment de sostre de formigó. Preparació de les plaques (talls, forats, etc.). Col·locació de les plaques. Les plaques poden instal·lar-se sobre l'encofrat a l'hora de formigonar, quedant la placa com encofrat perdut. S'utilitzaran cargols o tires de placa de silicat càlcic per complementar la subjecció. La fixació de les plaques es realitzarà mitjançant cargol o tac metàl·lic expansiu directament sobre el formigó. Segellat dels junts. Revestiment de sostre de xapa col·laborant. Preparació de tires de silicat càlcic de 200 mm d'amplària com a mínim. Preparació de les plaques (talls, forats, etc.). Fixació de les tires de silicat càlcic a la xapa. La fixació de les plaques es realitzarà mitjançant cargol o tac metàl·lic expansiu. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts . Revestiment de bigues i pilars. Preparació de les plaques (talls, fortas, ...) El gruix de les plaques de silicat càlcic es calcularà en funció del factor forma del perfil i aplicant les taules subministrades pel fabricant. Preparació de peces rigiditzadores, si és el cas. Quan els perfils tinguin una alçària superior a 600mm es col·locarà una peça rigiditzadora de 100mm d’amplària. Col·locació de les plaques. La fixació de les plaques es realitzarà mitjançant grapes o cargols i tacs d’acer. Separació entre punts de fixació: Distància entre cargols: ≤200mm, Distància del cargol a l’extrem de la placa: ≤50mm, Distància entre grapes:≤100mm, Distància de la grapa a l’extrem de la placa: ≤20mm. Segellat dels junts. Per cel ras suport mitjançant entramat de perfils. Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. Si degut a irregularitats de la paret, queden espais entre ella i la placa s'haurà reomplir prèviament amb llana de roca. S'han de col·locar els punts de fixació suficients per tal que la fletxa dels perfils de l'entramat sigui l'exigida. Separació entre punts de suspensió: ≤ 1250 mm. Separació entre cargols i extrem de la placa: ≥ 15 mm. Fletxa màxima dels perfils de l'entramat: ≤ 1/360 de la llum. Toleràncies generals d'execució: Alineació dels perfils: ± 2 mm/2 m. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Fustes Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o flotant. Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones. Components Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra de fusta. Execució. Condicions prèvies Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra. Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular < 60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204. Fases d’execució Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts, amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥ 2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment.

Amidament i abonament Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet. Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. 4 TÈCNICS Formació de paviment sobrealçat i registrable, mitjançant peces col·locades sobre estructura metàl·lica amb suports regulables. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment. CTE-DB HR, Protecció enfront del Soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN 12825:2002. Pavimentos elevados registrables. Components Suports. Elements on es recolzen les peces del paviment, han de ser regulables en alçada. Peces de paviment. Poden ser de materials variats, amb la condició que resisteixin la càrrega d’ús per la mida que tingui la peça. Acabats de paviment. Si la peça ho requereix el paviment pot tenir a més a més un acabat. Característiques tècniques mínimes Suports. Mides, regulació en alçada, material. Peces de paviment. Planor, mides, materials. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra tècnic. Execució. Condicions prèvies El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de resistir sense patir deformacions ni trencaments la càrrega deguda al seu ús, segons la classificació del paviment en funció de la càrrega límit, definida en la taula 1 de la norma UNE-EN 12825. En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb d'altres defectes superficials. Les peces han de quedar recolzades sobre l'estructura i l'estructura ha de recolzar sobre els suports situats en els encreuaments de la quadrícula. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Ha de tenir el pendent especificat en la D.T. Ha de complir amb els requisits de càrrega dinàmica, conductivitat electrostàtica i risc d'electrocució, definits a la UNE-EN 12825. El replanteig dels suports i la col·locació de l'estructura metàl·lica, han de ser aprovats per la D.F. L'estructura no ha de perjudicar els elements sobre els que es recolza. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; replanteig dels suports; col·locació dels suports; col·locació de l'estructura; col·locació de les peces del paviment; acabat del paviment, si es el cas. Fletxa màxima del paviment sotmès a la càrrega de treball. Classe A: 2,5 mm, Classe B: 3,0 mm, Classe C: 4,0 mm. Toleràncies d'execució. Planor: ± 6 mm/2 m, Nivell: ± 10 mm, Pendent: ± 0,5%. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a obertures. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 ENGUIXATS Revestiment continu de paraments interiors; amb un enguixat de 1 a 2 cm de gruix realitzat amb pasta de guix gruixut (YG), damunt del qual es pot fer una capa d'acabat de 2 a 3 mm de gruix realitzat amb guix fi (YF). S'han considerat els tipus següents: enguixat a bona vista, acabat lliscat o no; enguixat reglejat, acabat lliscat o no. Normes d’aplicació Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción, RY-85. BOE. 10/06/1985. Components Guix gruixut, guix fi, additius, aigua i cantoneres. Característiques tècniques mínimes Guix gruixut (YG). S'ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat. Guix fi (Yf). S’ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat

Additius. Plastificants, retardadors de l'enduriment, etc... Aigua. Cantoneres. Podran ser de xapa d'acer galvanitzada, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresoponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Guix i Aigua. Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies En les arestes es col·locaran cantoneres, aplomant-les amb pasta de guix. Una vegada col·locades es realitzarà una mestra a cadascun dels seus costats. En l’enguixat reglejat, s'executaran mestres de guix en bandes d'almenys 12 mm de gruix, en racons, cantoneres i enguixats de buits de parets, en tot el perímetre del sostre i en un mateix pany cada 3m mínim. Prèviament, s'hauran col.locat els marcs de portes i finestres i repassat les parets. Els murs exteriors hauran d'estar acabats, així com la coberta de l'edifici o tenir almenys tres forjats sobre la planta a enguixar. Abans d'iniciar els treballs es netejarà i humitejarà la superfície. S'hauran d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Fases d’execució La pasta de guix s'utilitzarà immediatament després del seu pastat, sense addició posterior d'aigua. S'aplicarà la pasta entre mestres, estrenyent-la contra la superfície, fins a enrasar amb elles. El gruix de l’enguixat serà de 12 mm mínim i es faran talls a les juntes estructurals de l'edifici. S'evitaran els cops i vibracions que puguin afectar a la pasta durant el seu enduriment. Acabats lliscat. En l'enguixat a bona vista, a la formació d'aresta o de racó, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa i la segona de lliscat. En l'enguixat reglejat o en la formació de reglada de sòcol, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa entre les mestres, passant el regle i la segona de lliscat. El lliscat s'ha de fer amb guixos fins de primera qualitat, desprès de la capa d’estesa amb guix gruixut, i aplicat amb llana. Control i acceptació Comprovació exterior, dues cada 200 m² . Comprovació interior, dues cada 4 habitatges o equivalent. Es comprovarà que el suport estigui llis (rugós, ratllat, picat, esquitxat de morter), que no hagi elements metàl·lics en contacte i que estigui humit en cas d’enguixar. Es comprovarà que no s'afegeix aigua després del pastat. Es verificarà gruix segons projecte. Comprovar planor amb regla de 1m. Assaig de duresa superficial de l’enguixat de guix segons les normes UNE 7064 i UNE 7065; el valor mig resultant haurà de ser major que 45 i els valors locals majors que 40. Amidament i abonament m² d’enguixat, realitzat amb pasta de guix, sobre paraments verticals o horitzontals, acabat manuals amb llana, fins i tot neteja i humitejat del suport, deduint els buits i desenvolupant els matxonets. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures ≤ 4,00 m², no es dedueixen;, > 4,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l'obertura en una fondària de 30 cm, com a màxim, excepte en el cas d'obertures de més de 4,00 m² en que aquesta superfície s'ha d'amidar expressament. 2 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució

Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE DB HE 5, Contribució fotovoltàica mínima d'energia elèctrica. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias. RD 842/2002. Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. D 363/2004, Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges. Instrucció 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. DOGC 30/11/1988. Reglament sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación. RD 3275/82. Normes sobre ventilació y acceso de ciertos centros de transformación. BOE: 26/6/84. Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. D 3151/1968. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica. RD 1955/2000. S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019. Instrucciones técnicas complementarias MIE-RAT. BOE.183; 1.08.84. Reglamento de contadores de uso corriente clase 2. RD 875/1984. Exigencias de seguridad de material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de tensión. RD 7/1988. UNE. Totes les UNE corresponents als elements que composen la instal·lació. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de l’edifici fins a la caixa general de protecció (CGP). La seva funció és la de connectar-se a la xarxa elèctrica. La xarxa normalment pertany a una companyia que la manté i l’explota i n’assegura un servei regulat i regular. Les dades que cal tenir en compte de la xarxa o companyia per realitzar la connexió són: la potència necessària de l’edifici, la continuïtat del servei i la necessitat o no d’Estació transformadora. Cal conèixer les especificacions de la companyia o Ajuntament per tal de realitzar correctament la connexió. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Components Els components de la connexió a xarxa seran els següents: Escomesa. Connexió des de la xarxa de distribució fins a la caixa general de protecció. Caixa general de protecció. S’allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació. Assenyala l’inici de la propietat de les instal·lacions elèctriques dels usuaris. Característiques tècniques mínimes. Escomesa. Passarà per zones de domini públic o creant servitud de pas. Cal consultar amb l’empresa de serveis. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Escomesa: dels tubs i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions.

Caixa general de protecció: material i dimensions. Execució La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la direcció facultativa. En general l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, conservant les característiques de l’aigua de subministrament respecte a la seva potabilitat, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. S’ha de treballar sense tensió a la xarxa. Escomesa: Les xarxes soterrades es protegiran de fenòmens de corrosió i esforços mecànics o danys. Les rases han de seguir el traçat correctament alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal·lacions com ara sanejament, gas, aigua i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. El suport dels tubs de la instal·lació seran rases amb llit de recolzament, i de profunditat i amplada variable adequades al diàmetre del tub. Aquest suport variarà segons el diàmetre del tub i del tipus de terreny seguint ordres de la DF. El terreny interior de la rasa haurà d’estar net de residus, vegetació i aigua. Caixa General Protecció: Cal fixar-ne la situació de comú acord entre la propietat i la companyia. D’acord amb la demanda la instal·lació constarà d’una única CGP o més. La col·locació serà a la façana exterior dels edificis amb lliure i permanent accés. Si la façana no llinda amb la via pública es col·locarà en el límit entre la propietat pública i privada. Per una escomesa soterrada el nínxol a paret tindrà unes mesures aprox. de 60x30x150cm, separat 30 cm de terra. Si la escomesa és aèria el muntatge serà superficial i la distància de terra serà de 3 a 4 metres. Si hi ha 1 únic usuari o dos usuaris alimentats des d’un mateix punt, no s’admet muntatge superficial, el nínxol a la paret ha de tenir aprox. 55x50x20cm i l’alçada de lectura de l’equip entre 0,70 i 1,80 m. No s’han de transmetre esforços entre el conductor i la caixa. Toleràncies d’instal·lació + - 20mm i aplomat + - 2%. Control i acceptació Escomesa: es controlaran les rases, profunditat, gruix del llit dels tubs, pendents. Tubs i accessoris: Connexions de tubs i caixes, segellat i ancoratges. Característiques de: Caixa transformador i Caixa general de protecció : disposició, col·locació i distàncies. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Quadres generals: Aspecte exterior i interior i dimensions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Verificacions Escomesa: Característiques segons diàmetre i cablejat. Caixa general de protecció: Alçada de col·locació, distàncies altres instal·lacions i connexions. Amidament i abonament ml el tub, inclosa part proporcional de juntes i complements, completament instal·lat i comprovat; m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reomplert i el compactat completament acabat. ut de la caixa general de protecció. 1.2 Instal·lació comunitària i interior Conjunt d’elements que composen la instal·lació a partir de la línia general d’alimentació (LGA) fins al punt de connexió a l’interior. La seva funció és la de distribuir l’electricitat des de la caixa general de protecció fins a la connexió interior. Tota la instal·lació assolirà el màxim equilibri de càrregues entre els diferents conductors. Es faran sectors i es subdividiran de manera que les pertorbacions originades per avaries afectin el mínim possible de parts de la instal·lació. Tota la instal·lació s’ha d’efectuar tenint en compte la normativa vigent en cadascun dels casos. Principalment en allò que disposa el Reglament electrotècnic de Baixa Tensió, i les seves instruccions complementàries, així com les recomanacions de les NTE-IEB,IEP,IPP,IAT,IAA, les de la companyia subministradora, normes particulars, instal·lacions d’enllaç. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc. Components Línia general d’alimentació(LGA): Connecta CGP amb la centralització en un sol lloc de comptadors. Poden ser de coure o alumini. Derivació individual (DI): Tram que enllaça el final de línia general d’alimentació i subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Emplaçament els comptadors: Es poden ubicar en local o armari. S’utilitza per a la col·locació dels comptadors de tots els abonats d’un mateix edifici. Està compost per aquests elements: Interruptor general de maniobra (IGM): És obligat per a més de 2 usuaris. Fusible de seguretat: Element del circuit elèctric que es situa a l’inici de les línies, la missió del qual és protegir-les d’intensitats produïdes per tallacircuits. Comptador: Dispositiu que mesura l’energia elèctrica consumida en kilowatts per hora ó en kilovolt ampers reactius per hora. Derivació individual: Part de la instal·lació d’enllaç que subministra energia a partir del final de la línia general d’alimentació. Quadre interior de la unitat privativa: Conjunt d’aparells que es col·loquen en una instal·lació individual amb l’objectiu de protegir l’usuari de qualsevol anomalia que es pugui produir en la instal·lació. Caixa per a l’interruptor de control de potència: Està ubicat l’interruptor de control de potència i integra tots els dispositius necessaris per assegurar: el comandament, protecció de les sobrecàrregues i tallacircuits. Dispositius generals de comandament i protecció: Interruptor general automàtic (IGA)d’accionament manual. Interruptor diferencial(ID), Interruptors: Omnipolars, Magnetotèrmics, per a cada un dels circuits interiors. Tubs, canals i safates: És el lloc per on passa el cablejat; poden ser de diferents mides i materials. Cable o conductor: El conjunt format per un o diversos fils conductors reunits amb o sense recobriment protector. Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial. Mecanismes: Són els elements finals de la instal·lació interior. Poden ser endolls, interruptors i commutats. Aniran encastats o muntats superficialment. Característiques tècniques mínimes. Línia general d’alimentació(LGA): Ha de ser no propagadora d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Cables unipolars aïllats. Derivació individual (DI): Ha de ser no propagador d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Emplaçament els comptadors: Fàcil i lliure accés. Ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. Caixa per a l’interruptor de control de potència: La intensitat de l’interruptor de control de potència serà en funció del tipus de subministrament i tarifa a aplicar, segons contractació. Dispositius generals de comandament i protecció: Secció mínima dels conductors segons circuit. Cable o conductor: Tensió assignada 0,6/1kV.

Control i acceptació Conductors i mecanismes: Identificació, segons especificacions e projecte. Distintiu de qualitat AENOR. Comptadors, equips i quadres: Homologació per part del MICT. Accessoris i material elèctric: Marca AENOR homologada pel Ministeri de Foment. La resta de components de la instal·lació s’hauran d’acceptar en obra conforme a la documentació de projecte, documentació del fabricant, la normativa, especificacions de projecte, i indicacions de la direcció facultativa durant l’execució de les obres. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Línia general d’alimentació(LGA) i Derivació individual (DI): Passarà per espais d’ús comunitari amb conductes aïllats per l’interior, amb tubs encastats, o muntatge superficial. La unió dels tubs serà roscada o embotida. Si la longitud és excessiva es disposaran els registres adequats. Es procedirà a la col·locació dels conductes elèctrics, fent servir passa fils guies impregnades amb substàncies que permetin el lliscament per l’interior. La canalització permetrà l’ampliació de la secció dels conductors fins al 100%. La secció dels cables serà com a mínim de 10mm2 si són de coure o de 16 mm2 si són d’alumini. Emplaçament dels comptadors: Es construiran amb materials no inflamables, no hi travessaran cap conducció ni instal·lació que no siguin elèctriques. Ha de ser de fàcil i lliure accés. Tindrà un ús exclusiu, incompatible amb altres serveis. Ha de disposar de ventilació i il·luminació suficient. El pany serà normalitzat. Per a 16 comptadors es centralitzarà en un armari si n’hi ha més de 16 és centralitzen en un local. En tots els casos: Les portes han d’obrir cap enfora. L’interior s’ha d’enguixar i pintar de color blanc. Es col·locarà una bunera a l’interior connectada a la xarxa de sanejament. Comptadors: S'han d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i a una alçada de col·locació dels comptadors serà 0,25m des del terra i com a màxim 1,80m alçada de lectura del comptador més alt. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes (interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Han d'estar fixats sobre una paret, mai sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades per la direcció facultativa. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2%. Quadre interior de la unitat privativa: Anirà col·locat sobre una paret, mai sobre un envà. Tots els elements que es col·loquin al quadre compliran: La subjecció de cables ha d'estar feta mitjançant la pressió de visos. Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Cap part accessible de l'element instal·lat no ha d'estar en tensió, fora dels punts de connexió.Quan es col·loca a pressió ha d'anar muntat sobre un perfil DIN simètric a l'interior d'una caixa o armari. En aquest cas, l'interruptor s'ha de subjectar pel mecanisme de fixació disposat per a tal fi. Quan es col·loca amb cargols, ha d'estar muntat sobre una placa base aïllant a l'interior d'una caixa també aïllant. En aquest cas l'interruptor s'ha de subjectar pels punts disposats amb aquesta finalitat pel fabricant. Els interruptors han de ser capaços de funcionar correctament en les condicions normals exigides en les normes. Els interruptors que admetin la regulació d'algun paràmetre han d'estar ajustats a les condicions del paràmetre exigides en la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. ICP: Ha d'estar muntat dins d'una caixa precintable. Ha d'estar localitzat el més a prop possible de l'entrada de la derivació individual. PIA: En el cas d’habitatges ha de quedar muntat un interruptor magnetotèrmic per a cada circuit. Tubs : Els canvis de direcció s'han de fer de manera adequada a cada material. Tubs rígids: es faran mitjançant corbes d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d'estar fetes amb maniguets amb rosca. Quan les unions són endollades s'han de fer amb maniguets llisos. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, alineació: ± 2%, <= 20 mm/total. Tubs flexibles: No pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: penetració dels tubs dins les caixes: ± 2 mm. Encastat: el tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm. Sobre sostremort: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. Muntat sobre paviment: El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. Canals i safates : El muntatge s'ha de fer amb peces de suport, amb un mínim d'un per tram, fixades al sostre o als paraments amb perns d'ancoratge. Les unions dels trams rectes, derivacions, cantonades, etc., de les canals s'han de fer amb peces d'unió fixades amb cargols o reblons. Les unions han d'estar a 1/5 de la distància entre dos recolzaments. Han de tenir continuïtat elèctrica, connectant-les al conductor de terra cada 10 m, com a màxim. Els finals de canalitzacions i els laterals de les caixes de derivació han d'estar coberts sempre amb tapetes de final de tram i laterals de caixa, respectivament. Distància entre les fixacions: <= 2,5 m. Toleràncies d'instal·lació: nivell o aplomat: <= 0,2%, 15 mm/total, desploms: <= 0,2%, 15 mm/total. Cable o conductor: S'han considerat els tipus següents: Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV. Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS). S'han considerat els tipus de col·locació següents: Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs. Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas, connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas. Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrotllament dels fils. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No han d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: Cables unipolars: radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. Cables multiconductors: radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm. Toleràncies d'instal·lació: Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm. RV-K O RZ1-K superficial: la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm.Distància vertical entre fixacions: <= 150cm. Caixes de derivació: La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts. La posició ha de ser la fixada a la documentació tècnica. Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió de terra. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%.

Mecanismes: La posició ha de ser la reflectida a la documentació tècnica o, en el seu defecte, la indicada per la direcció facultativa. Toleràncies d'instal·lació: Posició: ± 20 mm. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectats als borns de la base per pressió de cargols. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, que ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: aplomat: ± 2% Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. Subjecció de cables. Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament). Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. Quadres generals: Aspecte exterior, interior i dimensions. Característiques tècniques dels components del quadre: interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) Fixació d’elements i connexionat. Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. Connexionat de circuits exteriors a quadres. Proves de funcionament: Comprovació de la resistència de la xarxa de terra; Comprovació d’automàtic; Encès de l’enllumenat; Circuit de força; Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida. Verificacions Proves de funcionament de la instal·lació. Potència contractada, tensió a la instal·lació. Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. Amidament i abonament ml conductors, tubs, canals, safates i dispositius generals de comandament i protecció. Per unitat: comptador, quadre, caixes de derivació, mecanismes. 1.3 Posta a terra És la instal·lació de protecció, independent a la xarxa elèctrica, unida directament a terra, que te com a missió evacuar els corrents de defecte o de derivació que es produeixen per a eventual falta d’aïllament. A aquesta presa de terra es connectaran, quan n’hi hagi en projecte, les parts metàl·liques dels dipòsits de gasoil, instal·lacions de calefacció, d’aigua, de gas canalitzat, i antenes de ràdio i televisió. Components Punt de connexió a terra: És un electrode de materials inalterables com: coure, acer galvanitzat o sense galvanitzar amb protecció catòdica o de fosa de ferro. Conductors de posta a terra: Seran de coure rígid nu, acer galvanitzat o un altre metall amb un alt punt de fusió. Línies d’enllaç amb la terra: amb conductor nu soterrat al terreny. Arquetes de connexió. Línia principal de terra i les seves derivacions: el conductor anirà aïllat amb tubs de PVC rígid o flexible. Placa o piqueta de connexió a terra. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la direcció facultativa. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Punt de connexió a terra. La platina ha de portar un dispositiu de fixació a la base. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició i quantitat han de ser les fixades per la direcció facultativa i han de constar a la documentació tècnica. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. S’ha de: connectar sobre els conductors de terra; situar en un lloc accessible; permetre mesurar la resistència de la presa de terra corresponent; assegurar la continuïtat elèctrica; ha d’estar situat a prop de la presa de terra. Les instal·lacions que ho necessitin han de disposar d'un nombre suficient de punts de posada a terra, convenientment distribuïts, que estiguin connectats al mateix electrode o conjunt d'electrodes. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució:- posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2% Placa o piqueta de connexió a terra. Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. Ha de quedar: fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control; unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: posició: ± 50 mm Conductor de coure nu.Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per a la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. Col·locat superficialment: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm. En malla de connexió a terra: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució en especial comprovació de la resistència de la xarxa de terra. Amidament i abonament ut punt de connexió a terra, arquetes de connexió, placa o piqueta de connexió a terra. ml conductors de posta a terra, línies d’enllaç amb la terra, línia principal de terra

2 TELECOMUNICACIONS Normes d’aplicació UNE i DIN. Totes les UNE i DIN corresponents als elements que composen la instal·lació. Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación. RD.Ley 1/98. Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999. Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de telecomunicacions per cable. D. 116/2000. Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl·lit. D. 117/2000. Reglament del registre d'instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya. D. 360/1999, D. 122/2002. Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. RD 401/2003. Servei de Telefonia Bàsica, d’aplicació a Catalunya. BOE: 9/03/99. Reglamento reguladors de las Infraestructuras Comunes de Telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. RD 401/2003, Orden CTE/1296/2003. Circular sobre Telecomunicacions. Circular 14/04/2000. Circular sobre projecte tècnic d'ICT. Circular 21/07/2000.Nota relativa al visat de projectes tècnics, annexos i certificats d'ICT . Instalación de inmuebles de sistemas de distribución de la señal de televisión por cable. D. 1306/1974. Ley General de Telecomunicaciones, Ley 32/2003. BOE núm. 264; 19/03/2004. Orden ITC/1077/2006. BOE 13-4-06. Antenas parabólicas. RD 1201/1986. Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis. D. 172/99. Codi Tècnic de l'Edificació. RD 314/2006. DB-HR, Protecció enfront del soroll. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 2.1 Antenes És la instal·lació de captació, adaptació i distribució de senyals de radiodifusió sonora i de televisió procedents d’emissions terrestres o de satèl·lit. Components Pals: Elements suport de les antenes. Dipols: Antenes de captació que poden ser terrestres o de satèl·lit. Equips d’amplificació: Poden anar muntats superficialment o encastats. Caixes de derivació: Caixes especials per a realitzar unions i connexions de conductors a l’interior de tubs protectors. Poden ser amb muntatge encastat o superficial. Conductors coaxials: El conjunt format per un o diversos conductors reunits amb o sense recobriment protector. Pressa de senyal de TV: Són els elements finals de la instal·lació interior. Aniran encastats o muntats superficialment. Característiques tècniques mínimes. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Caldrà comprovar el material i les dimensions previstes en el projecte sobre tots els elements que composen la instal·lació. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Cal tenir en compte la compatibilitat electromagnètica de la instal·lació, seguint les especificacions equipotencials i apantallament, entre sistemes en l’interior dels recintes de telecomunicacions. Pals: Poden anar fixats a la paret o recolzats sobre una base plana amb els accessoris i ancoratges que siguin necessaris. El pal ha de ser vertical i connectat a la xarxa de terres de l’edifici amb cable de 6mm. L’alçària màx. del pal serà de 6 metres. Recolzats a una base: s'ha de fer de manera que, amb els travaments, el moment d'encastament a la base pel pes del pal, el de les antenes i l'acció del vent sigui <= 160 m kg. Dipols: Les antenes o dipols quedaran en contacte metàl·lic directe amb el pal. Cal col·locar una antena per a cada canal captat i transmès a l’equip d’amplificació. Hauran de suportar una velocitat màxima del vent de: situats a menys de 20 m d'alçària: 130 km/h ; situats a més de 20 m d'alçària: 150 km/h. Equips d’amplificació: S’ubicaran en espais protegits dels agents atmosfèrics. Es col·locarà un punt de llum incandescent de 60 W amb corrent monofàsic per a treballs de manteniment. El conjunt metàl·lic de l'equip i el blindatge dels cables de sortida a la distribució han de connectar-se a terra. Distància dels conductors d'enllaç al peu del pal: <= 8 m. Alçària part inferior de l'equip a la part accessible per manteniment: <= 2 m. Distància del llum a la part superior de l'equip: <= 0,2 m. Secció conductors a terra: >= 2 mm2 Caixes de derivació: S'han d'instal·lar sempre a l'exterior de l'edifici, en un lloc d'accés fàcil per al personal de manteniment sense necessitat d'entrar a l'habitatge o local i protegides dels agents atmosfèrics (caixes d'escala, etc.).A cada habitatge o local ha d'entrar una derivació provinent d'aquesta caixa. Les derivacions que no s'utilitzin s'han de tancar elèctricament mitjançant una resistència de 75 ohms. Distància caixa al sostre (d): 19 cm <= d <= 21 cm

Conductors coaxials: El cable s'ha de doblegar en angles > 90°. Per a trams de cable de llargaria > 120 cm i per a canvis de secció s'han d'intercalar caixes de registre. Pot anar agafat al pal, per mitjà d'abraçadores de cintes adhesives, fins al peu del pal. A partir d'aquest punt i fins a l'equip d'amplificació, així com des d'aquest equip fins a les caixes de connexió dels habitatges, s'ha de col·locar protegit dins d'un tub de PVC, exclusiu per al cable coaxial. No es pot admetre cap més cable aliè a la instal·lació de l'antena. Les connexions del cable coaxial amb els diferents elements s'han de fer sempre doblegant la malla cap enrera. No s'admet mai la malla recargolada. Pressa de senyal de TV: Són els elements finals de la instal·lació interior. Aniran encastats o muntats superficialment. La posició ha de ser la fixada a la DT. Els costats han d'estar aplomats. La caixa ha d'estar enrasada amb el parament. Distància presa al paviment (d): 19 cm <= d <= 21 cm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Fixació de canals i registres. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc. Verificacions Proves de funcionament de la instal·lació i recepció de senyal. Les antenes quedaran en contacte metàl·lic directe amb el pal. L’ armari de protecció estarà ben subjectat a la paret. Existència de punt de llum i base d’endoll per l’alimentador. Les connexions aniran protegides sota tub. Les connexions es faran amb cable coaxial. Amidament i abonament ml conductors coaxials. ut Pals, dipols, equip d’amplificació, caixes de derivació, pressa de senyal. 2.2 Telecomunicació per cable És la instal·lació comuna de Telecomunicacions, destinada a proporcionar l’accés al servei de telecomunicacions per cable, des de la xarxa d’alimentació dels diferents operadors del servei fins a la presa dels usuaris. Components Xarxa d’alimentació: Per cable: Pericó d’entrada i registre d’enllaç: Ubicats a l’inici de la instal·lació. Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions inferior.(RITI) Per mitjans radioelèctrics: Elements de captació de coberta. Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions superior.(RITS) Equips de recepció i processat de la senyal. Cables de canalització principal: Unió amb el RITI. Xarxa de distribució: Cables coaxials: Conjunt de cables i altres elements que van des del registre principal RITI, fins al registre d’usuari. Elements de connexió: Punt de distribució final: Interconnexió Punt d’accés d’usuari: Punt de finalització de la instal·lació dels serveis de televisió, telèfon, vídeo a la carta i vídeo sota demanda. La infrastructura comú per l’accés als serveis de Telecomunicacions per cable podrà no incloure inicialment el cablejat de la xarxa de distribució. Control i acceptació Es seguiran les especificacions tècniques del fabricant per a realitzar el control i acceptació de tots els components de la instal·lació. Sobretot els que fan referència a l’annex III i en el punt 6 de l’annex IV del Reial Decret 279/1999, per pericons, tubs, canals, accessoris, armaris d’enllaç i punt final de la xarxa i presa. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Els recintes d’instal·lacions que es trobin en la vertical de canalitzacions i desguassos es garantirà la seva protecció enfront de la humitat. Per mantenir la compatibilitat electromagnètica de la instal·lació s’aplicarà el previst en el punt 7 de l’annex IV del Reial Decret 279/1999. Pericó d’entrada i registre d’enllaç: Les dimensions mínimes seran les establertes al projecte segons el número de PAU. Disposarà de 2 punts per l’estesa dels cables, i en parets oposades l’entrada de conductes. La tapa serà de formigó o fosa i tindrà tanca de seguretat, es situarà al mur de façana segons indicació de la companyia. Canalització d’enllaç: Es pot realitzar amb tubs de PVC rígid o d’acer. Poden anar empotrades, en superfície o en canalització soterrada. Tindrà la dimensió necessària per encabir els diferents elements de derivació que proporcionin els senyals a tots els usuaris. Cables de canalització principal: Es col·locaran els registres secundaris empotrats o superficials amb unes dimensions mínimes de 40x40x40cm. Cables coaxials: Es realitzarà la xarxa secundària amb tubs i canaletes fins a la instal·lació interior de l’usuari. Poden ser de plàstic, corrugats o llisos i aniran empotrats. En tots els tubs es deixarà instal·lat un tub guia que serà de filferro d’acer galvanitzat de 2mm de diàmetre o corda plàstica de 5mm sobresortint 20cm en els extrems de cada tub. En el cas d’accés radioelèctric del servei, s’executarà també la unió entre el RITS i el RITI. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució. Fixació de canals i registres. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments.

Verificacions Muntatge dels equips i aparells i col·locació de plaques embellidores dels mecanismes. Les regates quedaran cobertes de morter i guix. Amidament i abonament ut pericó, elements de captació..

ml canalitzacions, cables punts de connexió. 2.3 Telefonia És la instal·lació comuna de Telecomunicacions, destinada a proporcionar l’accés al servei de telefonia al públic, des de l’escomesa de la companyia subministradora fins a cada una de les preses dels usuaris del telèfon o xarxa digital i serveis integrats (RDSI). Components Xarxa d’alimentació: Per cable: Pericò d’entrada i registre d’enllaç: Ubicats a l’inici de la instal·lació. Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions inferior.(RITI) Per mitjans radioelèctrics: Elements de captació de coberta Canalització d’enllaç: Arriba fins al recinte d’instal·lacions de Telecomunicacions superior.(RITS) Equips de recepció i processat de la senyal. Cables de canalització principal: Unió amb el RITI. Xarxa de distribució: Cables multiparells: Conjunt de cables multiparells (fins a 25 parells) que van des del registre principal RITI, fins al registre secundari. Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues quan la distribució sigui exterior. Xarxa de dispersió: Cables parells individuals: Conjunt de cables d’escomesa interior i altres elements que van dels registres secundaris o punt de distribució fins al punt d’accés d’usuari (PAU) en els registres d’acabament de la xarxa per TB+RDSI (telefonia bàsica + línies RDSI). Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues quan la distribució sigui exterior. Xarxa interior d’usuari: Cables des dels PAU: Surten dels PAU i arriben fins a les bases d’accés de terminal situats als registres de presa. Poden ser 1 o 2 parells. Estarà recobert per una capa de característiques ignífugues, quan la distribució sigui exterior. Elements de connexió: Punts de connexió, de distribució, d’accés a l’usuari i bases d’accés terminal. Regletes de connexió. Preses de senyal: punt final de la instal·lació a l’interior de la unitat privativa. Control i acceptació Es seguiran les especificacions tècniques del fabricant per realitzar el control i acceptació de tots els components de la instal·lació. Les característiques i limitacions es complementen amb l’annex II del Reial Decret 279/1999, i els requisits tècnics relatius a les ICT per la connexió d’una xarxa digital de serveis integrats (RDSI). Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Per mantenir la compatibilitat electromagnètica de la instal·lació s’aplicarà el previst en el punt 8 de l’annex II del Reial Decret 279/1999. Pericó d’entrada i registre d’enllaç: Les dimensions mínimes seran les establertes al projectes segons el número de PAU. Disposarà de 2 punts per l’estesa dels cables, i en parets oposades a l’entrada de conductes. La tapa serà de formigó o fosa i tindrà tanca de seguretat, es situarà al mur de façana segons indicació de la companyia. Canalització d’enllaç: Es pot realitzar amb tubs de PVC rígid o d’acer. Poden anar empotrades, en superfície o en canalització soterrada. Tindrà la dimensió necessària per encabir els diferents elements de derivació que proporcionin els senyals a tots els usuaris. Cables de canalització principal: Es col·locaran els registres secundaris empotrats o superficials amb unes dimensions mínimes de 40x40x40cm. Cablejat: Es realitzarà la xarxa secundaria amb tubs i canaletes fins a la instal·lació interior de usuari. Poden ser de plàstic, corrugats o llisos i aniran empotrats. En tots els tubs es deixarà instal·lat un tub guia que serà de filferro d’acer galvanitzat de 2mm de diàmetre o corda plàstica de 5mm sobresortint 20cm en els extrems de cada tub. En el cas d’accés radioelèctric del servei, s’executarà també la unió entre el RITS i el RITI. Pressa de senyal de Telefonia: Són els elements finals de la instal·lació interior. Aniran encastats o muntats superficialment. La posició ha de ser la fixada a la DT. Els costats han d'estar aplomats. La caixa ha d'estar enrasada amb el parament. Distàncies mínimes a d’altres serveis: 5 cm. Distància presa des de terra telèfon mural (d): 1,50 m. Distància presa des de terra telèfon sobre taula (d): 0,20 m. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució. Fixació de canals i registres. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments. Verificacions Muntatge dels equips i aparells i col·locació de plaques embellidores dels mecanismes. Les regates quedaran cobertes de morter i guix. Amidament i abonament ut pericó i pressa. ml canalitzacions, cables punts de connexió. 3 AUDIOVISUALS-COMUNICACIONS

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, Seguretat Estructural, Accions a l'Edificació. DB SE-A, Seguretat Estructural-Acer, DB SI-6, Seguretat en cas d'Incendis, Resistència al foc de l'estructura. DB SI-Annex D, Resistència al foc dels elements d’acer. DB HS 1, Salubritat-Protecció enfront la humitat. DB HE 1, Estalvi d'energia, Limitació de demanda energètica. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94.

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

3.1 Megafonia És la instal·lació de megafonia i de sonorització d’ús general, amb equips amplificadors centralitzats i distribució en locals d’edificis. Components Equips amplificadors centrals: Unitat amplificadora complementada amb preamplificadors, selectors, reguladors... Xarxa general de distribució: formada per un o varis circuits de la instal·lació, incloent-hi els següents nivells de línies principals de distribució, brancals, línies terminals, conductors bifilars o multiparells, amb tubs aïllants rígids o flexibles. Incloent-hi caixes de pas, derivació i distribució. Altaveus amb reixeta difusora o caixa acústica. Selectors de programes, regulació de nivell sonor, atenuadors de so. Tot l’equip anirà acompanyat d’una escomesa d’alimentació per al subministrament de l’equip amplificador d’energia elèctrica procedent de la instal·lació de baixa tensió i per a la connexió de l’equip a la xarxa de posta a terra. Característiques tècniques mínimes. Els materials que s’utilitzin a la instal·lació, s’hauran d’ajustar als requisits de la Normativa legal vigent. Control i acceptació Caldrà comprovar el material i les dimensions previstes en projecte sobre tots els elements que composen la instal·lació. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Amplificador .Centraleta de megafonia. Pupitres i micròfons. Ha de quedar connectat correctament a cadascun dels accessoris. Les connexions han d'estar fetes amb els connectors normalitzats adequats. No ha d'estar connectat a una tensió més gran de la indicada pel fabricant. La potència i la tensió nominal han de ser les especificades en la DT. La zona on l'aparell necessita ventilació ha d'estar lliure. Ha de quedar instal·lat en lloc ventilat, exempt d'humitat i pols i amb una temperatura ambient entre 5 i 30º C. Ha d'estar allunyat d'elements que de forma permanent o transitòria originin alts nivells de vibració o soroll. S'ha de comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la de l’equip. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la DT del fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Les connexions elèctriques s'han de fer sense tensió a la línia. Altaveus: Ha de quedar correctament connectat a la instal·lació segons les instruccions del fabricant. Com a mínim ha d'estar col·locat amb tres punts de fixació. La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Els suports han de quedar fixats sòlidament. L'element ha de quedar col·locat penjant dels suports previstos. Distància mínima al paviment: 180 cm. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm. Atenuadors de so: L’atenuador ha de quedar fixat sòlidament al suport (muntatge superficial) o a la caixa de mecanismes (muntatge encastat), almenys per dos punts mitjançant visos. Ha de quedar amb els costats aplomats i plans sobre el parament. Els cables han de quedar connectats als seus borns per pressió de cargol. La posició ha de ser la indicada a la DT. Resistència a la tracció de les connexions: >= 3 kg. Toleràncies d'execució: posició: ± 20 mm i aplomat: ± 2% Cablejat per megafonia: La connexió ha d'estar feta sobre els següents elements: regulador del nivell sonor, selector de programes, central de megafonia, altaveus. Els cables han de penetrar dins dels conductes. Els empalmaments han d'estar fets amb regleta o borns de connexió. La seva fixació al parament ha de quedar vertical o alineada paral·lelament al sostre o al paviment. Un cop instal·lat i connectat a la central de megafonia no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. La posició ha de ser la fixada a la DT. Si es col·loca muntat superficialment, el cable ha d'anar fixat al suport i si es col·loca en tub o canal, el cable ha de quedar instal·lat sense tensions. La distància del cable a qualsevol tipus d'instal·lació ha de ser de 20 cm. Distància entre fixacions: <= 40 cm. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Fixació de canals i registres. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de materials, etc. Verificacions Muntatge dels equips i aparells, col·locació de plaques embellidores dels mecanismes. Les regates quedaran cobertes de morter i guix. Proves de funcionament de la instal·lació i recepció de senyal. Amidament i abonament ml conductors, tubs, canals i safates. ut amplificadors, centraletes, pupitres, micròfons, altaveus, atenuadors de so

3.2 Interfonia i vídeo Està composta per un sistema exterior format per una placa per fer trucades i un sistema de vídeo camares de gravació, i un sistema interior de recepció de trucades i imatges amb un monitor interior i sistema obreportes i que també es pot mantenir una conversa interior-exterior. Components A l’entrada de l’edifici: Unitat exterior, placa de carrer, intercomunicador. Equip d’alimentació d’intercomunicador. Obreportes elèctric. Aparell d’usuari de comunicació. Tubs, cables i caixes de derivació. Control i acceptació Es seguiran les especificacions tècniques del fabricant per a realitzar el control i acceptació de tots els components de la instal·lació. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.) Unitat exterior, placa de carrer, intercomunicador: Poden anar encastades o muntades superficialment. La càmera no s’ha d’orientar cap a fons lluminoses potents. Ha de quedar amb els costats aplomats i els punts sortints en un pla determinat. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm, aplomat: ± 2%. Equip d’alimentació d’intercomunicador: S’ha de muntar en un lloc sec i d’accés fàcil per al personal de manteniment. Obreportes elèctric: S’ha de col·locar encastat al marc de la porta a l’alçària corresponent perquè hi encaixi el pestell del pany. Ha de permetre el desbloqueig de la porta en rebre el senyal elèctric, i ha de garantir que no es pot obrir si no es rep. Aparell d’usuari de comunicació: Ha de quedar correctament connectat a la instal·lació segons les instruccions del fabricant. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 20 mm. Tubs i cables: No hi haurà cap discontinuïtat en els empalmaments dels trams de cablejat. Tindran un codi de colors diferents a la telefonia i a la TV. Es respectaran les seccions mínimes indicades en els esquemes i plànols de la instal·lació. El cablejat anirà muntat protegit dins d’un tub de PVC, exclusiu per a contenir els conductors d’aquesta instal·lació. Control i acceptació Tot el que fa referència a la seva execució. Fixació d’elements. Alçada de col·locació. Profunditat d’empotraments. Penetració de tubs en caixes. Enrasat de tapes amb paraments.

Verificacions Muntatge dels equips i aparells, col·locació de plaques embellidores dels mecanismes. Les regates quedaran cobertes de morter i guix. Proves de funcionament de la instal·lació i recepció de senyal. Amidament i abonament ut placa carrer, equip alimentació, obreportes, aparell d’usuari. ml canalitzacions, tubs i cables. SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES Argentona, setembre de 2009


3 EA-PR. ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AMIDAMENTS I PRESSUPOST Llum i so del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT ___________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL LS.04 SEGURETAT I SALUT SUBCAPITOL LS.01.01 INFRAESTRUCTURA EG15ZX20 u Caixa de connexió tipus 1, construïda en xapa d'acer lacada al f Caixa de connexió tipus 1, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. sota escena 4 4,00 barres laterals 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 6,00 309,42 1.856,52 EG15ZX22 u Caixa de connexió tipus 2, construïda en xapa d'acer lacada al f Caixa de connexió tipus 2, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís,dos multiconectors tipus Harting HAN 16 16p+T per a 6 canals de regulació cadascun, i connector Cannon XLR5p DMX i RJ45 femella xassís. Cablejada amb 2 cables SSTP. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. ponts escenari 4 4,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 4,00 309,42 1.237,68 EG15ZX21 u Caixa de connexió tipus 3, construïda en xapa d'acer lacada al f Caixa de connexió tipus 3, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís, multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T per a 6 canals de regulació, i connector Cannon XLR5p DMX i RJ45 femella xassís. Ca- blejada amb 2 cables SSTP. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. pont de llum 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,00 358,06 716,12 EP434670 m Cable transm.dades,4par.,cat.6 UTP,poliolefina/poliolefina,n/pro Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6 UTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió fums i opacitat reduïda, no propagador de l'incendi segons UNE-EN 50266, col.locat sota tub o canal pont de llum 2 40,00 80,00 ponts escena 2 60,00 120,00 2 90,00 180,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 380,00 1,49 566,20 EP43ZX24 m Cable de senyal DMX512, WCD244T de Proplex o equivalent, incorpo Cable de senyal DMX512, WCD244T de Proplex o equivalent, incorporant dos parells de fils tren- çats i pantalla, col.locat sota tub o canal. pont de llum 2 40,00 80,00 ponts escena 2 60,00 120,00 2 90,00 180,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 380,00 2,23 847,40 EG31ZX23 m Cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE Cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd, col.locat en tub, canal o safata caixes A sota escena 1 15,00 15,00 1 20,00 20,00 1 30,00 30,00 1 40,00 40,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 105,00 9,49 996,45


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

EG31XM50 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,4x4m Conductor de coure cable multipolar XLPE3 de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tetrapolar de secció 4x4 mm2, col.locat en tub, canal o safata 6 75,00 450,00 6 75,00 450,00 12 60,00 720,00 12 65,00 780,00 12 70,00 840,00 12 75,00 900,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 4.140,00 4,37 18.091,80 EG31XM51 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,4x6m Conductor de coure cable multipolar XLPE3 de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tetrapolar de secció 4x6 mm2, col.locat en tub, canal o safata 6 105,00 630,00 6 100,00 600,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1.230,00 6,32 7.773,60 EG21H71J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=20mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 20 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment previsió 1 150,00 150,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 150,00 4,33 649,50 EG21H81J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=25mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 25 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment previsió 1 100,00 100,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 100,00 5,49 549,00 EG21H91J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=32mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 32 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment previsió 1 100,00 100,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 100,00 6,98 698,00 EG2D5302 m Safata planxa acer galv.perfor.+ala estànd.,ampl.=100mm,munt.sup Safata metàl.lica planxa d'acer galvanitzat perforada, amb ala estàndard, de 100 mm d'amplària, muntada superficialment soterrani 2 8,00 16,00 1 25,00 25,00 1 10,00 10,00 ponts 2 9,00 18,00 1 20,00 20,00 platea 1 20,00 20,00 2 10,00 20,00 cabina 10 10,00 100,00 substitució safata existent 2 120,00 240,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 469,00 10,65 4.994,85 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.01.01 INFRAESTRUCTURA ........... 38.977,12


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 3

SUBCAPITOL LS.01.02 EQUIPAMENT APARTAT LS.01.02.01 LOCAL DIMMERS EP74ZX01 u Armari per dimmers, model ESR48AF d'ETC o equivalent, equipat am Armari per dimmers, model ESR48AF d'ETC o equivalent, equipat amb porta amb clau i filtre antie- lesctroestàtic, led d'estat visible des de l'exterior, dos espais per a CPU i 48 per mòduls dimmer de 2x3Kw i 2x5Kw. Accés frontal a totes les funcions, escomesa de cablejat de cablejat per la part superior, inferior i laterals, de dimensions compactes 225x39x56cm, inclou connexió de quadre general, proteccions, unitat de processat d'informació tipus CEM+ d'ETC o equivalent, completament modular, extraïble sense necessitat d'eines, amb funció de report d'informació integrat, sensor de cabal d'aire, alimentació monofàsica o trifàsica des de 90 fins 250V i de 47 a 63Hz, pantalla de cristall líquid de 2 linees de 20 caràcters, 4 leds d'estat per comprobació d'alimentació, senyal DMX i xarxa ethernet, 2 entrades optoaïllades DMX 512, 128 Presets interns assignables a quatre arees, circuït antipà- nic, manteniment de la configuració de l'armari dimmer i de la resta del sistema, amb possibilitat de canvi de la CPU i recuperació de l'informació en altres armaris, compensació de caiguda de voltat- ges en linea canal per canal, velocitat de resposta menor de 25ms, curves de dimmers asignables, report d'errades (perdua de senyal de control en cada entrada, desarmat d'automàtics, pèrdua de càr- rega, fallada de ventilació, derivació en circuits, sobretempemperatura en mòdul, sobrevoltatge, baix voltatge, freqüencia de xarxa), entrada Ethernet NET 2, informe d'estat de carga per circuït, temperatura de l'aire, voltatge de fases,...., inclou unitat splitter integrat i tots els elements i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida i en funcionament. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 10.222,68 10.222,68 EP7ZZX02 u Mòdul dimmer de 2 canals de 3Kw cadascun, tipus ED15AFR d'ETC o Mòdul dimmer de 2 canals de 3Kw cadascun, tipus ED15AFR d'ETC o equivalent, equipat amb bobines de xoc de 400 microsegons, automàtic amb tall unipolar per circuit de dimmer i 10KA de poder de tall, diferencial de 30mA per circuit de dimmer classe A, totalment electrònic i funcions avançades de report d'informació amb sensors de temperatura, corrent i voltatge integrats, extraible i muntable en calent, completament instalat i conectat ____________________________________________________________________________________________________________________________

48,00 401,51 19.272,48 EEKKZX03 u Unitat d'amortiguació sonora per a instalar sobre unitat de rack Unitat d'amortiguació sonora per a instalar sobre unitat de rack ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 325,13 325,13 ________________

TOTAL APARTAT LS.01.02.01 LOCAL DIMMERS.................. 29.820,29 APARTAT LS.01.02.02 CABINA CONTROL EP7EZX04 u Unitat de mòdul de Switch de 5 sortides per instalar en espai d' Unitat de mòdul de Switch de 5 sortides per instalar en espai d'electrònica redundant ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 301,60 301,60 EP7PZX05 u Unitat de NODO de comunicacions Ethernet tipus ETCNet3 DMX node Unitat de NODO de comunicacions Ethernet tipus ETCNet3 DMX node d'ETC o equivalent amb: espai per incorporar fins a 4 targetes d'entrada o sortida de senyal DMX 512, presa de senyal Ether- net compatible amb 10BASE T i 100BASE TX i Power Over Ethernet, pantalla LCD per informació i report, indicadors de presencia de senyal i activitat, capacitat per transmetre o rebre DMX en 4 ports independents a la màxima velocitat, garantitzant un retard inferior a 22, alimentació compatible amb POE a 48 Volts i càrrega màxima de 5W, compatible DMX512, DMX 512-A, RDM, Stream ACN, ACN, ETCNet 2 i ETCNet 3, capacitat de gestió de 32768 canals DMX 512, amb possibilitat de realitzar entrades i sortides i patch intern de canals fent servir ETCNet 2 i 62279 fent servir Stram ACN, alimentació compatible amb POE a 48 Volts i càrrega màxima de 5W, format de rack de 19" i una unitat d'alçària (que permet incloure dues unitats), possibilitat d'assignar prioritats a cada port, utilitzar les sortides/entrades duplicades (funció Splitter), asignació offset, límit de compte de canals, assigna- ció de canal d'inici i altres opcions de configuració per senyal DMX, gestió de ports virtuals de comunicacions, completament instalat i en funcionament. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 1.232,60 1.232,60 EP7AZX06 u Unitat de Splitter portàtil, tipus 9601-B d'ETC o equivalent, eq Unitat de Splitter portàtil, tipus 9601-B d'ETC o equivalent, equipat amb 5 sortides amplificades i ailla-


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 4

des format touring. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 558,74 558,74 EP7EZX99 u Unitat de patch de senyal compost per armari rack de 19" i 12 un Unitat de patch de senyal compost per armari rack de 19" i 12 unitats d'alçada fromat mural, placa de connexió per circuits DMX 512 de sortida de control amb 28 conectors tipus XLR 5 mascle, placa de connexió per 4 circuïts DMX 512 d'entrada des de llocs de control, 24 latiguillos d'interconnexió DMX 512 de 1 metre de longitud, 3 unitats d'amplificador i splitter DMX 512, marca ETC model DMX Bo- oster 10 Ways, equipats amb una entrada i sortida aïllades i amplificades individualment, inclús amb fonts d'alimentació independents per a cadascuna d'elles, 2 unitats de patch Ethernet de 24 ports RJ 49 per cable FTP, una unitat switch de 24 ports amb funció POE i capacitat per alimentar fins 12 dispositius sobre xarxa Ethernet, funcionament no saturable, full duplex, 24 unitats de latiguillo Ethernet Cat 6 flexible de 1m de longitud, inclòs petit material de muntatge, etiquetat i rotulació d'elements, completament instal.lat i en funcionament. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 7.126,00 7.126,00 EP74XM98 u Armari metàl.lic mural per a sistemes de transmissió de veu, dad Armari metàl.lic mural per a sistemes de transmissió de veu, dades i imatge, amb bastidor tipus rack 19´´, de 15 unitats d'alçària, porta de vidre securitzat amb pany i clau, fixat al parament ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 291,35 291,35 ________________

TOTAL APARTAT LS.01.02.02 CABINA CONTROL................ 9.510,29 ____________ TOTAL SUBCAPITOL LS.01.02 EQUIPAMENT ....................... 39.330,58 SUBCAPITOL LS.01.03 ACCESORIS EG15ZX25 u Barres de distribució amb caixa de connexió tipus X, construïda Barres de distribució amb caixa de connexió tipus X, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació d'entrada. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. ponts escena 7 7,00 barres laterals 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 9,00 207,47 1.867,23 EG15ZX26 u Barres de distribució amb caixa de connexió tipus X', construïda Barres de distribució amb caixa de connexió tipus X', construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida. Inclou caràtules i 06 connectors SchucKo femella/xassís per a 6 canals de regulació amb tapaconnectors CEE 16 A femella xassís i multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació d'entrada i pont de sortida. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. ponts escena 1 1,00 pont de llum 3 3,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 4,00 242,76 971,04 EG31ZX27 m Allargador cable multipolar XLPE3 Harting-Harting 4metres Allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 4 metres pont escena 6 6,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 6,00 108,22 649,32 EG31ZX29 m Allargador cable multipolar XLPE3 Harting-Harting 6metres Allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 6 metres


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 5

barres laterals 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,00 123,52 247,04 EG31ZX28 m Allargador cable multipolar XLPE3 Harting-Harting 8metres Allargador amb cable multipolar XLPE3 amb conductors de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, per a funcions de control i commandament, per a 6 canals de control, de 24x2,5 mm2 de secció, amb conductor de protecció groc-verd amb multiconector tipus Harting HAN 16 16p+T. per a 6 canals de regulació a ambdós extrems, de 8 metres pont escena 6 6,00 pont de llum 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 8,00 138,82 1.110,56 EG31ZX30 m Allargador schucko 4m Allargador de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS+) 0,6/1 kV, amb baixa emisió de fums, resistent al foc UNE-EN 50200, tripolar de secció 3x2,5 mm2, amb preses de connectors SchucKo a ambdos extrems, de 4 metres escenari 4 4,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 4,00 16,71 66,84 EG31ZX31 m Allargador schucko 6m Allargador de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emisió de fums, tripolar de secció 3x2,5 mm2, amb preses de connectors SchucKo a ambdos extrems, de 6 metres barres laterals 6 6,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 6,00 22,01 132,06 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.01.03 ACCESORIS.......................... 5.044,09 ____________ TOTAL CAPITOL LS.01 LLUM .............................................................................................................................................. 83.351,79 CAPITOL LS.02 SO SUBCAPITOL LS.02.00 ALIMENTACIÓ EGG1XM97 u Transformador trifàsic d'aïllament galvànic preparat per càrregu Transformador trifàsic d'aïllament galvànic preparat per càrregues desequilibrades de 40KVA, amb configuració en triangle-estrella, pantalla electroestàtica entre primari i secundari, entrada de 380 Vca/50Hz 3F, sortida de 380 Vca/50Hz 3F + N, Relació 1:1, aïllament en tensió de prova entre enrotllaments 5Kv, entre enrotllament i massa 2,5Kv resistència entre conductors 380.000, conforme amb l'instrucció ITC-BT-48, completament instal.lat, provat i en funcionament. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 2.047,83 2.047,83 EGD1421E u Piqueta connex.terra acer,estànd.,long.=2500mm,D=14,6mm,clav.ter Piqueta de connexió a terra d'acer, amb recobriment de coure de gruix estàndard, de 2500 mm de llargària i de 14,6 mm de diàmetre, clavada a terra ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 22,31 22,31 EGD1XM96 u Comprovació de posta a terra Comprovació de posta a terra ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 650,00 650,00 EG31XM95 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,3x16 Conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tripolar de secció 3x16 mm2, col.locat en tub o muntat superficialment ____________________________________________________________________________________________________________________________

150,00 11,53 1.729,50 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.02.00 ALIMENTACIÓ ...................... 4.449,64


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 6

SUBCAPITOL LS.02.01 INFRAESTRUCTURA EG21H71J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=20mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 20 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment subgreus 2 30,00 60,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 60,00 4,33 259,80 EG21H81J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=25mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 25 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment subgreus 2 10,00 20,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 20,00 5,49 109,80 EG21H91J m Tub rígid PVC s/halògens,DN=32mm,impacte=2J,resist.compress.=125 Tub rígid de PVC sense halògens, de 32 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la fla- ma, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N i una rigidesa die- lèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment subgreus 2 10,00 20,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 20,00 6,98 139,60 EG2D5302 m Safata planxa acer galv.perfor.+ala estànd.,ampl.=100mm,munt.sup Safata metàl.lica planxa d'acer galvanitzat perforada, amb ala estàndard, de 100 mm d'amplària, muntada superficialment escena 1 20,00 20,00 pinta platea 1 20,00 20,00 cabina 4 10,00 40,00 substitució safata existent 2 120,00 240,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 320,00 10,65 3.408,00 EG31XM94 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,4x2, Conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tetrapolar de secció 4x2,5 mm2, col.locat en tub caixes so cluster raim 1 4,00 50,00 200,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 200,00 3,52 704,00 EG31XM93 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,4x4m Conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tetrapolar de secció 4x4 mm2, col.locat en tub caixes so escena 2 4,00 90,00 720,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 720,00 4,50 3.240,00 EG31XM92 m Conductor Cu,UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV,baixa emissivitat fums,4x6m Conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, tetrapolar de secció 4x6 mm2, col.locat en tub caixes so subgreus 2 4,00 70,00 560,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 560,00 7,38 4.132,80 EG31ZX12 m Cable d'altaveu d'alta flexibilitat tipus SPK de 4 x 2,5 mm2, a Cable d'altaveu d'alta flexibilitat tipus SPK de 4 x 2,5 mm2, amb funda de PVC pirorretardada (IEC 60332-3), cables de coure nu trenat de 140 x 0,15 (2.50mm ²)en PVC, Ø 3,2 mm, negre, vermell, blau i blanc, completament connectat i amb certificat de qualitat caixes so fons escena 2 70,00 140,00 cluster raim 1 50,00 50,00 subgreus 1 65,00 65,00 1 85,00 85,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 340,00 6,77 2.301,80 EG15ZX40 u Caixa de connexió de sò, construïda en xapa d'acer lacada al for Caixa de connexió de sò, construïda en xapa d'acer lacada al forn antiratllades, color negre, amb


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 7

possibilitat de fixació: en paret, tub de 50 mm de diàmetre, fixació penjada de sostre amb mitjans auxiliars, o urpa de fixació ràpida, formada per dues files de dos connectors IEC 60329 de 16A 3P protegits amb magnetotèrmic cada unitat, i dos diferencials (un per fila), i quatre preses d'altaveus SPE- AKON de 4 fils. Tot segons detalls de projecte, totalment instalada i en funcionament. pinta escena 2 2,00 front escena cluster raim 1 1,00 subgreus 2 2,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 5,00 212,94 1.064,70 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.02.01 INFRAESTRUCTURA ........... 15.360,50 SUBCAPITOL LS.02.02 EQUIPAMENT EP74ZX42 u Armari metàl.+bastid.rack 19´´,42 U,2000x800x800mm,1 comp.,a/por Armari metàl.lic amb bastidor tipus rack 19´´, de 42 unitats d'alçària, de 2000 x 800 x 800 mm (alçà- ria x amplària x fondària), d'1 compartiment, amb 1 porta de vidre securitzat amb pany i clau, amb panells laterals i estructura fixa, col.locat, amb tapes de mòduls buits. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 1.624,74 1.624,74 EP7EZX41 u Patch panel format rack 19" per audio senyal i potència tipus en Patch panel format rack 19" per audio senyal i potència tipus entrada-sortida, amb els connectors corresponents de senyals per a caixes de so, envios a cabina, escena i unitats mòbils. Completament conectat i en funcionament ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 2.239,50 2.239,50 EP25ZX43 u Consola d'audio digital tipus IM8-24 de YAMAHA o equivalent, amb Consola d'audio digital tipus IM8-24 de YAMAHA o equivalent, amb 24 canals d'entrada mono que poden albergar micròfon a través de dispositius de nivell de linea, i quatre entrades estereo que poden acomodar dispositius de nivell de linea, amb un compressor per cada canal mono, utilizant un sol comandament, pot comprimir els pics de la senyal d'entrada procedent d'un micròfon o instrument acústic (p. ex., guitarra), pujant el volum general sense permetre que el so es distorsioni, potenciò- metres AUX SEND que poden utilitzar-se no solsament per la mescla principal, sino també per crear mescles individuals per monitorizar, amb dos lampares instal.lades ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 2.904,63 2.904,63 EP31ZX44 u Etapa de potència tipus XP7000 de YAMAHA o equivalent, de 2x950W Etapa de potència tipus XP7000 de YAMAHA o equivalent, de 2x950W/4ohm, 2x700W/8ohm 1x1900W/8ohm en pont, interruptor de guany (4dB, 26dB i 32dB), entrades XLR, SPEAKON i sortides vinculades, format rack 19"x2 ____________________________________________________________________________________________________________________________

24,00 1.254,56 30.109,44 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.02.02 EQUIPAMENT ....................... 36.878,31 SUBCAPITOL LS.02.03 PRODUCCIÓ XXXX0002 U SISTEM MICROFONIA INHALAMBRICA ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 1.010,00 1.010,00 XXXX0003 U CD/DVD GRAVADOR Gravador Reproductor de Disc Compacte semiprofesional de CD, apte per a CD ÀUDIO, CDR i CD-RW, IN/OUT no balancejades i digitals SPDIF/TOS, compatible amb CDR/RW , lectura de MP3, 2 bucles sense fi i 2 hot starts/shutter per unitat de discformat rack, comandament a distància amb cable. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 1.218,00 1.218,00 XXXX0004 U REPRODUCTOR CASSETTE ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 672,27 672,27 XXX0005 U DATA ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 504,20 504,20


_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 8

________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.02.03 PRODUCCIÓ ......................... 3.404,47 SUBCAPITOL LS.02.04 AUXILIARS XPAU0100 u Partida alçada d'abonament integral per a l'instal.lació de pres Partida alçada d'abonament integral per a l'instal.lació de preses elèctriques per a la connexió dels aparells de so en canal de PVC ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 600,00 600,00 ________________

TOTAL SUBCAPITOL LS.02.04 AUXILIARS............................ 600,00 ____________ TOTAL CAPITOL LS.02 SO ................................................................................................................................................... 60.692,92 CAPITOL LS.03 OBRA E7DZB12H m2 Segellat pas instal.2plaques llana roca 116-125kg/m3,g=50mm,+rev Segellat de buit de pas d'instal.lacions amb 2 plaques de llana de roca de 116 a 125 kg/m3 de densitat, de 50 mm de gruix i revestimient resistent al foc a base de resines termoplàstiques en dissolució aquosa, impermeable a l'aigua i a l'oli, inclosa la protecció en 250 mm de les safates de cables a ambdós costats de la penetració, amb resistència al foc EI-180 sota escena 10 1,00 1,00 10,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 10,00 35,53 355,30 EABGXM57 u Formació de trapa d'accés a caixa de força en paviment de l'esce Formació de trapa d'accés a caixa de força en paviment de l'escena, segons detall de projecte, formada per marc d'acer amb pas per cablejat acabat pintat pintura epoxi bicomponent i acabat de fusta idem paviment existent, inclou formació de tall, ancoratge de trapa en forjat, pintat de l'acer i la fusta i tot els materials i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra enllestida. ____________________________________________________________________________________________________________________________

4,00 480,73 1.922,92 ________________

TOTAL CAPITOL LS.03 OBRA.............................................................................................................................................. 2.278,22 CAPITOL LS.04 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Seguretat i Salut ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 3.006,98 3.006,98 ________________

TOTAL CAPITOL LS.04 SEGURETAT I SALUT ................................................................................................................... 3.006,98 CAPITOL LS.05 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de residus a l'obra, e Partida alçada a justificar per la Gestió de residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió de Residus ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 1.018,68 1.018,68 ________________

TOTAL CAPITOL LS.05 GESTIÓ DE RESIDUS.................................................................................................................... 1.018,68 ____________ TOTAL ....................................................................................................................................................................... 150.348,59

RESUM DE PRESSUPOST Llum i so del Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera ___________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

LS.01 LLUM 83.351,79 55,4% LS.01.01 INFRAESTRUCTURA 38.977,12 25,9% LS.01.02 EQUIPAMENT 39.330,58 26,2% LS.01.03 ACCESORIS 5.044,09 3,4% LS.02 SO 60.692,92 40,4% LS.02.01 ALIMENTACIÓ 4.449,64 3,0% LS.02.02 INFRAESTRUCTURA 15.360,50 10,2% LS.02.03 EQUIPAMENT 36.878,31 24,5% LS.02.04 PRODUCCIÓ 3.404,47 2,3% LS.02.05 AUXILIARS 600,00 0,4% LS.03 OBRA 2.278,22 1,5% LS.04 ESS 3.006,98 2,0% LS.05 GESTIÓ DE RESIDUS 1.018,68 0,7% PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 150.348,59 Despeses Generals 13,00% 19.545,32 Benefici industrial 6,00% 9.020,92 SUMA DE G.G. y B.I. 28.566,23 subtotal 178.914,82 IVA 16,00% 28.626,37 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 207.541,19 Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de : DOS-CENTS SET MIL CINC-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB DINOU CÈNTIMS IMPORT CONTROL DE QUALITAT 2.255,23 IVA 16,00% 360,84 PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 2.616,07 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de : DOS-MIL SIS-CENTS SETZE EUROS AMB SET CÈNTIMS PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 210.157,26 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt: DOS-CENTS DEU MIL CENT CINQUANTA-SET EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS



4 DG. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PROJECTE EXECUTIU DE SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” …argentona.cat/media/3612.pdf ·...

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DE SO I LLUM DEL TEATRE “LA SALA” …argentona.cat/media/3612.pdf ·...