PROJECTE EDUCATIU DEL CEIP SANT BERNATceipsantbernat.es/wp-content/uploads/2013/10/pec.pdf- Es...

CURRÍCULUM - CEIP SANT BERNAT

PROJECTE EDUCATIU

DEL CEIP SANT BERNAT


PRINCIPIS DIFERENCIADORS I TRETS D’IDENTITAT. Concepció de l’educació. Tots els agents educatius que formem el col·lectiu del CEIP Sant Bernat entenem l’acte d’educar com aquell que facilita l’optimització de totes les capacitats de cada alumne/a facilitant-ne la incorporació a la societat d’una forma crítica. Entenem l’educació com l’afavoriment del creixement personal, intel·lectual i social de cada persona capacitant-la per intervindre de forma activa en la societat en la qual viu. Educar és facilitar a cada persona les eines necessàries per participar en una societat modificant tot allò que considere injust, insuficient o precari. Educar és ajudar perquè cada xiquet/a adquireixca les competències que li permeten seguir els seus aprenentatges, al marge que finalitze el seu període d’escolarització. Facilitarem a l’alumne o alumna, el coneixement del món on viu, que l’entenga i que, a més, hi reflexione, puga opinar i mantinga una actitud positiva per transformar tot allò que sota un criteri argumentat consideri injust o insuficient. Concepte d’escola. Entenem l’escola com a l’entitat que acompanya a cada xiquet o xiqueta a créixer personal i socialment, a més d’intel·lectualment, independentment de quin siga el seu punt de partida, les experiències prèvies… A la nostra escola s’assegurarà l’equitat en l’educació. Per la qual cosa, assegurarem la igualtat d’oportunitats adequant els mínims establerts a cada particularitat i cada necessitat individual, respectant les diferències fins aconseguir una mateixa fita que els iguale. Perquè igualtat no és sinònim d’equitat, a la nostra escola oferim igualtat d’oportunitats per compensar les diferències que es puguen observar des d’un inici, perquè, malgrat tot, el final acabe sent el mateix. Farem que els nostres alumnes aprenguen, perquè entenem per aprendre aquelles accions que fa l’alumne/a quan adquireix per si sol els aprenentatges que es proporcionen a través de les experiències que li facilita el mestre. L’alumne és el protagonista principal dels seus aprenentatges, i la feina del docent és proporcionar situacions que generen dubtes, desequilibris i posteriors equilibris, experiències, interaccions múltiples… perquè l’alumne adquireisca conscient tot allò que és capaç d’aprendre. Estem creant uns aprenents autònoms, capaços de cercar noves situacions d’aprenentatge.


Atenció a la diversitat. Per a la nostra escola atenció a la diversitat significa l’acceptació de la diferència com a una riquesa personal i social. Tot i el paral·lelisme que hi puga haver entre alumnes d’un mateix grup, les variables personals i externes que influeixen en un o altre fan que les respostes no siguen les mateixes. Aquestes diferències personals es poden observar a l’escola a través de ritmes d’aprenentatge diversos, respostes dissemblants a un mateix problema, etc. Aquestes serien unes de les diferències que ens podrien determinar la diversitat d’un grup. Però hi ha altres diferències que es poden observar de manera més acusada i que es relacionen amb les dificultats que pot presentar qualsevol alumne causades per alguna disminució o discapacitat, o bé les diferències que poden venir donades per la diversitat cultural heretada de la família, etc. Diferències totes elles que precisen tractaments diferenciats, si es vol respectar aquesta diversitat. La pluralitat, però, no elimina els drets. Tots els xiquets i xiquetes tenen els mateixos drets, i l’atenció que mereix ca un d’ells i elles, independentment d’allò que es faça diferents dels altres, precisa un tractament diversificat que cal preveure en la programació. Adequarem els objectius, continguts i intervencions educatives a cada cas específic. Atendre a la diversitat, significa per a nosaltres, que siga quina siga la necessitat particular ( en major o menor escala, o per un o altre motiu) d’un alumne/a o grup d’alumnes, cal adaptar i ajustar les intervencions. Només d’aquesta manera aconseguirem fites comunes amb alumnes diferents o bé aconseguirem optimitzar al màxim totes les capacitats i/o possibilitats personals. Atendre a la diversitat és també tenir en compte els diferents orígens i creences que puguen tenir els alumnes. A la nostra escola hi ha cada vegada més alumnes nouvinguts que tenen les seues arrels en altres cultures molt diferents a la nostra. Si pretenem que entenguen i compartisquen la nostra, primer cal que entenguem i compartim la seua. Només si entenem la seua cultura podran entendre la nostra i podran participar-hi activament sense que això elimine els seus costums. És fer també que tots els alumnes coneguen i entenguen totes les cultures i costums diferents dels nostres i que ens acompanyen en el nostre entorn.


MARC CONTEXTUAL Característiques de la zona d’influència.

El col·legi públic “Sant Bernat” es troba situat a Carlet, una població d’uns

catorze mil habitants, ubicat en la comarca de la Ribera Alta. Es va construir a l’any

1979. La titularitat del centre és de la Generalitat Valenciana i s’imparteixen

ensenyaments d’Educació Infantil i Primària.

El C.E.I.P. “Sant Bernat” fa 30 anys es trobava als afores del poble; en l’actualitat,

i degut a l’expansió urbanística que afecta més directament a la nostra zona, l’escola ha

vist com la població s’ha incrementat als voltants, i les sol.licituds de matrícula al

centre augmenten any rere any.

La majoria de l’alumnat és valencianoparlant, i els xiquets i les xiquetes que

comencen a l’escola sense parlar i entendre el valencià acostumen a superar el trànsit

ràpidament.

Anàlisi del centre

La plantilla del professorat és molt estable. Entre el professorat comptem amb

una especialista d’Educació Musical, duess d’Educació Física, una de Pedagogia

Terapèutica, una d’Audició i Llenguatge i una d’anglés.

El personal no docent el composen:

- 1 cuinera i una ajudanta de cuina.

- 1 conserge.

- 1 psicòloga.

- 10 educadores de Menjador.

L’escola compta amb les següents dependències:


- Un edifici de 2 plantes per a

l’Educació Primària.

- Edifici d’Educació Infantil.

- 2 patis exteriors.

- Menjador.

- Cuina.

- Sala d’Audiovisuals.

- Aula d’Informàtica.

- Secretaria.

- Despatx de direcció.

- Sala de màquines.

- Sala de professors.

- Biblioteca.

- Aula de Llenguatge Musical.

- Aula d’Idiomes.

- Reprografia.

- Laboratori.

Relacions amb altres institucions:

El nostre centre manté unes fluïdes relacions amb organitzacions vinculades amb la funció educativa com són l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), l’Ajuntament, el Centre de Salut Municipal, el Gabinet Psicopedagògic Municipal, l’Institut Valencià d’àudio-fonologia (IVAF) i altres centres de la localitat; ajudant-nos aquests a millorar la qualitat del servici que prestem a la societat en la nostra tasca pedagògica. CARÀCTER PROPI Confessionalitat:

El nostre centre és defineix com a aconfessional des del punt de vista religiós, mostrant total respecte envers les creences de cada persona, tant de professors com d’alumnes.

Segons la llei vigent s’ofereix la possibilitat d’elecció entre Religió Catòlica i Atenció Educativa. Llengua d’aprenentatge:

El col·legi té establerts el programa d’ensenyament en valencià PEV. Volem arribar a la plena normalització lingüística del valencià , i donada

l’escassa presència d’aquesta llengua escrita en la societat, es procurarà que aquesta siga la llengua ambiental i vehicular en l'àmbit escolar.

En qualsevol cas s’haurà de garantir que en finalitzar l’escolaritat els alumnes tinguen un correcte domini oral i escrit tant del valencià com del castellà.


Objectius Educatius:

Ens proposem aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumnat, propiciant :

- El foment de l'activitat reflexiva. - La participació i el treball cooperatiu. - El foment de l'actitud solidària. - El desenvolupament de l’esperit crític i creatiu. - La capacitat d'expressar la pròpia afectivitat. - El respecte amb els components social i amb el medi ambient. - La integració en el seu ambient social, cultural i familiar. - La participació dels pares/mares en el procés educatiu. - El respecte als drets entre els sexes, les cultures i les diferents individualitats. - El foment del comportament democràtic.

- L'adquisició dels hàbits intel·lectuals i les tècniques de treball que permeten l'adquisició dels coneixements propis de les etapes.

Dels Objectius Generals del Centre, que constitueixen les finalitats educatives, se’n desprenen una sèrie d’implicacions que fonamentaran el Projecte Curricular del Centre (PCC), el Diseny Curricular Base (DCB) i el Reglament de Règim Intern (RRI) que abasten varis àmbits:

CURRICULUM

SITUACIONS EDUCATIVES

METODOLOGIES

APRENENTATGE DE LES LENGÜES

INNOVACIÓ EDUCATIVA

RELACIONS CURRICULUM: -Arrelat al medi amb projecció cap a àmbits més llunyans. -Els continguts de l’ensenyament abastaran coneixements, procediments,actituds i competències bàsiques que seran tractats amb un pla d’igualtat.


-Inclourà temes tranversals que es desenrotllaran sincrònicament juntament amb els propis de les diferents àrees. Alguns d’aquests podran ser tractats específica i puntualment. SITUACIONS EDUCATIVES DEL GRUP/CLASSE.

Realització d’activitats educatives en: -Gran grup: Entre les activitats pròpies del gran grup, mereix especial menció les assemblees de classe, que: - Formaran en els hàbits de comportament democràtic. - Desenrotllaran les capacitats crítiques. - Possibilitaran la planificació, desenvolupament i avaluació d’aquelles activitats que els propis alumnes decidesquen. - Equips de treball. - Individualment: - Sincrònicament amb la resta de companys. - Amb ritme individual.

ALTRES SITUACIONS EDUCATIVES

- Realització d’activitats conjuntes de tot el Centre. - Realització d’activitats conjuntes d’un o varis cicles.

METODOLOGIES

- Fonamentació constructivista de l’aprenentatge amb tres grans moments:

1. Detecció o reforçament (segons les àrees) dels coneixements que poseeixen els /les alumnes.

2. Realització d’activitats didàctiques en diferents situacions. 3. Recapitulació i estructuració dels continguts que s’han treballat

APRENENTATGE DE LES LLENGÜES


- La llengua vehicular de l’ensenyament és el Valencià i rebrà el tractament didàctic de primera llengua (L1) - El castellà serà la segona llengua (L2) i l’anglés la tercera(L3) INNOVACIÓ EDUCATIVA: -Les innovacions educatives, que podran afectar totalment o parcial al Centre, seràn aprovades a proposta de la Comissió Pedagògica del Centre, que estudiarà les iniciatives dels mestres amb anterioritat.

- La innovació pedagògica no desvirtuarà mai el caràcter propi del Centre que deriva dels Objectius Generals.

RELACIONS:

- Els pares/mares col.laboraran o participaran en les activitats del Centre que així es determinen en la PGA - Els pares/mares seran informats i orientats en quant als processos educatius dels seus fills/es pel professorat del Centre i segons es determine en el Pla d’Acció tutorial (PAT) - Les activitats en les que participe el Centre, total o parcialment organitzades per institucions i associacions de caràcter local o d’àmbit superior, sempre contemplaran les finalitats educatives que el Centre s’ha marcat.

LÍNIA METODOLÒGICA:

Intentarem crear i mantenir un clima de respecte a l’aula i al centre basat en la comunicació i la participació, que ens siga favorable a :

- L’estimulació de l’autoestima. - La potenciació de l’autonomia personal. - I facilite la valoració del propi treball per tal que produïsca una satisfacció

personal. Organitzarem els aprenentatges de manera que contemplen els aspectes següents:


- Plantejament de situacions problemàtiques que requerisquen per a l’alumnat un esforç intel·lectual i una reflexió abans d’arribar a la resolució de dits conflictes.

- Es procurarà una metodologia motivadora partint, en la mida del possible, dels interessos i coneixements previs dels alumnes, fent que els aprenentatges siguen significatius i funcionals, per tant buscarem la utilitat i el sentit de les activitats acadèmiques realitzades.

- Es donarà preferència als mètodes en els quals els alumnes extrauen les pròpies conclusions front a aquells en què se’ls dóna la informació ja elaborada.

En definitiva, allò que pretenem és que els nostres alumnes aprenguen a

aprendre. PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS:

L’ escola assumeix el pluralisme ideològic de la societat en què està immersa, respectant les diferents postures (dins dels principis democràtics de la convivència) dels membres de la Comunitat Educativa.

Ens manifestem lliures de qualsevol postura ideològica o política concreta, i intentarem donar als alumnes les informacions el més objectives possible a fi que analitzant la realitat, vagen formant els propis criteris.

Estimularem i promocionarem aquelles actituds i aptituds que fixen els fonaments de la convivència pacífica en la societat com són :el respecte als altres, l’actitud de diàleg, la responsabilitat, el coneixement y ús de mecanismes democràtics en la presa de decisions, etc.

Coeducació:

El nostre centre practica una educació per a la igualtat d’oportunitats , sense discriminació entre totes les persones, no efectuant distincions per cultura, sexe, color, procedència o qualsevol altra raó.

Atenció a la diversitat:

El col·legi reconeix la diversitat de capacitats intel·lectuals i de ritmes evolutius del nostre alumnat, per tant, d’acord a les seues possibilitats procurarà atendre cada alumne segons les seues necessitats, utilitzant les estratègies més adequades per a l’alumnat que presenta necessitats educatives especials. Actualment podem comptar amb una aules de P.T., la presència d’una especialista d’Audició i Llenguatg Atenció a la multiculturalitat:


El nostre centre reconeix i va assumint l’afluència d’immigració procedent de nacionalitats diverses (l’est d’Europa, del Magreb i Llatinoamèrica …)

Com escola oberta, flexible, plural i solidària que som tenim l’obligació d’atendre'ls i integrar-los en el nostre centre i en el nostre entorn. Per tot això es fa necessari el plantejar una estratègia allò més adequada possible per tal d’atendre aquesta escolarització tan diversa.

D’aquesta necessitat naix el disseny del Pla d’Acollida . Gestió institucional:

Com a col·legi públic depenent de la Conselleria d’Educació i Ciència, les vies de gestió són les legalment establertes per dita Conselleria. CRITERIS I DINÀMICA DE PARTICIPACIÓ Considerem la participació com un element imprescindible en el procés de formació de l’alumnat i en el de pressa de decisions del professorat. Així mateix, la participació i implicació de pares i mares en l’educació dels seus fills i filles, és un element que contribueix a la millora de l’eficàcia de l’aprenentatge. L’escola ha de permetre que l’alumnat faça l’aprenentatge de la vida social a través del diàleg lliure amb els companys i els mestres, raó per la qual s’ha de responsabilitzar als alumnes en els diferents àmbits de gestió i participació, participació que estarà orientada pels principis de corresponsabilitat, cooperació, coordinació i autoritat. Així doncs, conscients de la importància que la participació i implicació de totes les persones que constitueixen la comunitat educativa té en el resultat final, aquest projecte estableix les següents vies de participació:

1.- Mestres: - Claustre de Professors - Equips de Cicle - Comissió Pedagògica 2.- Pares: - Associació de Pares i Mares

5.- Mestres i Alumnes: - Assemblees de classe - Entrevistes individuals 6.- Mestres, Alumnes i Pares: - Consell Escolar 7.- Gabinet Psicopedagògic i resta de la


3.- Alumnes: - Treball en equip 4.- Mestres i Pares: - Consell Escolar i comissions del

mateix - Reunions i entrevistes

comunitat escolar: - Entrevistes individuals - Reunions - Consell Escolar


PROGRAMACIÓ DE CENTRE

DEL CEIP SANT BERNAT


ÍNDEX

1 CONTEXTUALITZACIÓ 2 OBJECTIUS: � OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA � OBJECTIUS EDUCATIUS DEL CEIP SANT BERNAT

� OBJECTIUS D’ETAPA PER ÀREA

3 CONTINGUTS 4 COMPETÈNCIES BÀSIQUES: � DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA � DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA BÀSICA � CRITERIS DE SELECCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES � ENUMERACIÓ DE LES VUIT COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGONS

LA UE I EL MEC � EXPLICACIÓ I FINALITAT DE CADASCUNA DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES � CRITERIS DE SELECCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES � ENUMERACIÓ DE LES VUIT COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGONS

LA UE I EL MEC � AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

5 EDUCACIÓ EN VALORS 6 METODOLOGIA DIDÀCTICA:

� PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS � METODOLOGIA A L’EDUCACIÓ INFANTIL � AGRUPAMENT DELS ALUMNES/AS � ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS


� ORGANITZACIÓ DEL TEMPS � SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS

7 AVALUACIÓ: � L’AVALUACIÓ: UN PROCÉS INTEGRAL � L’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ INFANTIL � OBJECTIUS MÍNIMS PER PROMOCIONAR DE CICLE:

- CONEIXEMENT DEL MEDI - EDUCACIÓ ARTÍSTICA - EDUCACIÓ FÍSICA - EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA - LLENGUA - VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA - CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA - LLENGUA ESTRANGERA - MATEMÀTIQUES - RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

8 L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES MESURES PER A AFRONTAR

ELS PROBLEMES D’APRENENTATGE: � VALORACIÓ INICIAL I VIES D’ACTUACIÓ � ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES � ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES

9 L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I LA FUNCIÓ TUTORIAL: � PLANTEJAMENT GENERAL � FUNCIONS DEL TUTOR O TUTORA � ACTIVITATS DEL TUTOR O TUTORA � FUNCIONS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

10 EDUCACIÓ INFANTIL. � METODOLOGIA PEDAGÒGICA. � EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL. � EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL. � ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ. � LLENGUA ESTRANGERA.


1. CONTEXTUALITZACIÓ Característiques de la zona d’influència. El col·legi públic “Sant Bernat” es troba situat a Carlet, una població d’uns

catorze mil habitants, ubicat en la comarca de la Ribera Alta. Es va construir a l’any

1979. La titularitat del centre és de la Generalitat Valenciana i s’imparteixen

ensenyaments d’Educació Infantil i Primària.

El C.E.I.P. “Sant Bernat” fa 30 anys es trobava als afores del poble; en l’actualitat,

i degut a l’expansió urbanística que afecta més directament a la nostra zona, l’escola ha

vist com la població s’ha incrementat als voltants, i les sol.licituds de matrícula al

centre augmenten any rere any.

La majoria de l’alumnat és valencianoparlant, i els xiquets i les xiquetes que

comencen a l’escola sense parlar i entendre el valencià acostumen a superar el trànsit

ràpidament.

Anàlisi del centre

La plantilla del professorat és molt estable. Entre el professorat comptem amb

una especialista d’Educació Musical, dues d’Educació Física, una de Pedagogia

Terapèutica, una d’Audició i Llenguatge i dos de Llengua Estrangera anglesa.

El personal no docent el composen:

- 1 cuinera i una ajudanta de cuina.

- 1 conserge.

- 1 psicòloga.

- 10 educadores de Menjador.


L’escola compta amb les següents dependències:

Relacions amb altres institucions:

El nostre centre manté unes fluïdes relacions amb organitzacions vinculades

amb la funció educativa com són l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), l’Ajuntament, el Centre de Salut Municipal, el Gabinet Psicopedagògic Municipal, l’Institut Valencià d’àudio-fonologia (IVAF) i altres centres de la localitat, el CEFIRE, la Policia Local, IES…; ajudant-nos aquests a millorar la qualitat del servici que prestem a la societat en la nostra tasca pedagògica.

- Un edifici de 2 plantes per a

l’Educació Primària.

- Edifici d’Educació Infantil.

- 2 patis exteriors.

- Menjador.

- Cuina.

- Sala d’Audiovisuals.

- Aula d’Informàtica.

- Secretaria.

- Despatx de direcció.

- Sala de màquines.

- Sala de professors.

- Biblioteca.

- Aula de Llenguatge Musical.

- Aula d’Idiomes.

- Reprografia.

- Laboratori.

13


2. OBJECTIUS

OBJECTIUS DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

L’Educació primària contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els

permeten:

- Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defensant els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

- Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi,

així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

- Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima

propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

- Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències

culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

- Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit.

Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de tots els espanyols i les espanyoles i com a idioma internacional. Desenvolupar, així mateix, hàbits de lectura com un instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

- Adquirir en, almenys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que

permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i actuar en situacions quotidianes.

- Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de

problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

14


- Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als

relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

- Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i atenció d’aquest entorn. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

- Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit

crític davant dels missatges que reben i elaboren.

- Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

- Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i

matemàtica; desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

- Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i

respectar la seua diversitat lingüística i cultural.

- Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

- Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la

violència i als prejuís de qualsevol tipus.

- Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar formes de comportament que afavorisquen la seua cura.

- Fomentar l’educació viària i el respecte per les normes per a previndre els accidents de

trànsit.

15


OBJECTIUS EDUCATIUS DEL CEIP SANT BERNAT. Ens proposem aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumnat,

propiciant: - El foment de l'activitat reflexiva. - La participació i el treball cooperatiu. - El foment de l'actitud solidària. - El desenvolupament de l’esperit crític i creatiu. - La capacitat d'expressar la pròpia afectivitat. - El respecte amb els components social i amb el medi ambient. - La integració en el seu ambient social, cultural i familiar. - La participació dels pares/mares en el procés educatiu. - El respecte als drets entre els sexes, les cultures i les diferents

individualitats. - El foment del comportament democràtic. - L'adquisició dels hàbits intel·lectuals i les tècniques de treball que permeten

l'adquisició dels coneixements propis de les etapes.

OBJECTIUS D’ETAPA PER ÀREA. El CEIP Sant Bernat seguirà les prescripcions del DECRET 111/2007, de 20 de juliol, del

Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

3. CONTINGUTS El CEIP Sant Bernat seguirà les prescripcions del DECRET 111/2007, de 20 de juliol, del

Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. Així mateix també tindrà en compte els següents aspectes en referència al currículum:

-Arrelat al medi amb projecció cap a àmbits més llunyans. -Els continguts de l’ensenyament abastaran coneixements, procediments, actituds

i competències bàsiques que seran tractats amb un pla d’igualtat. -Inclourà temes tranversals que es desenrotllaran sincrònicament juntament amb

els propis de les diferents àrees. Alguns d’aquests podran ser tractats específica i puntualment.

16


4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA S’entén per competència la capacitat de posar en pràctica d’una forma integrada, en contextos i

situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides. El concepte de competència inclou tant els coneixements teòrics com les habilitats o coneixements

pràctics i les actituds. Va més enllà del saber i del saber fer o aplicar, perquè també inclou el saber ser o estar.

DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA BÀSICA Són aquells coneixements, destreses i actituds que totes les persones haurien d´haver

adquirit al finalitzar l´ensenyament obligatori, per a poder : - Assolir la seua realització i desenvolupament personal. - Exercir la ciutadania activa. - Incorporar-se a la vida adulta de manera satifactòria. - Ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la seua vida. CRITERIS DE SELECCIÓ DE LES COMPETÈNCIES Els criteris que han permet seleccionar estes competències són tres : 1.- Estan a l´abast de tots i totes. 2.- Són comuns a molts àmbits de la vida. 3.- Són útils per a seguir aprenent. ENUMERACIÓ DE LES VUIT COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGONS LA UE I EL

MEC Les competències bàsiques són :

1) Competència en comunicació lingüística. 2) Competència matemàtica. 3) Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic. 4) Tractament de la informació i competència didital. 5) Competència social i ciutadana. 6) Competència cultural i artística. 7) Competència per aprendre a aprendre. 8) Autonomia i iniciativa personal.

17


EXPLICACIÓ I FINALITAT DE CADA UNA DE LES COMPETÈNCIES. 1.- Competència en comunicació lingüística. Es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument : . De comunicació oral i escrita. . De representar, interpretar i comprendre la realitat. . De construcció i comunicació del coneixement. . Organització i autorregulació del pensament, emocions i de conducta. Al finalitzar l ´educació obligatòria : . Ha de dominar la llengua oral i escrita en diversos contextos i l´ús funcional

de, al menys, una llengua extrangera. 2.- Competència matemàtica. Relacionada amb l´habilitat per a utilitzar i relacionar els números i les seues operacions

bàsiques, els simbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per a produir i interpretar diferents tipus d’informació com per a ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats en la vida quotidiana i el món laboral.

Al finalitzar l’educació obligatòria : - Ha d’aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar mate- màticament. - Ha de comprendre una argumentació matemàtica i expresar-se i co- munica-se amb llenguatge matemàtic, per a poder donar una millor resposta a les situacions de la vida. 3.-Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Incorpora habilitats per a desenvolupar-se adequadament,amb autonomia i iniciativa personal en diversos àmbits de la vida i del coneixement per interpretar el món.

Al finalitzar l’educació obligatòria:

-Ha de suposar el desenvolupament i l’aplicació del pensament científic-tècnic per interpretar la informació que reb i per previndre i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal en un món en el que els avanços que es van produïnt en els àmbits científics i tecnològics que tenen una influència decisiva en la vida personal, en la societat i en el món natural.

18


4.-Tractament de la informació i competència digital.

Consisteix en disposar d’habilitats per buscar, obtindre, procesar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement.

Al finalitzar l’educació obligatoria:

-Ha de ser una persona autónoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva al seleccionar,traçar i utilitzar la informaciói les seues fonts, aixi com les diferents ferramentes tecnològiques.

5.-Competència social i ciutadana. Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en que es viu, cooperar,

conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com adquirir el compromís de contribuir a la seua millora.

Al finalitzar l’educació obligatoria:

-Ha de comprendre la realitat social en la que es viu, afrontar la convivència i els conflictes utilitzant el juí ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques i exercir la ciuddadania, actuant com a criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràtica, i mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cíviques.

6.-Competència cultural i artística.

Aquesta competència suposa conéixer, conprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com font d’enriquiment i gaudint d’elles i saber que formen part del patrimoni dels pobles.


-Ha de desenvolupar l’habilitat per apreciar i gaudir de l’art i d’altres manifestacions culturals,com aquelles relacionades amb la capacitat d’emprar recursos d’expressió artística per realitzar creacions pròpies.

7.-Competència per aprendre a aprendre. Aquesta competència suposa disposar les habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge iser

capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autónoma d’acord als propis objectius i necessitats.


-Ha de tenir la conciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal,inclou tant el pensament estratègic,com la capacitat de cooperar,d’autoevaluar-se i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques

19


de treball intel.lectual,la qual cosa es desenvolupa a través d’experiències d’aprenentatge concients i gratificants, tant individuals com col.lectives.

8.- Autonomia i iniciativa personal. Aquesta competència suposa l’adquisició de la conciència i aplicació d’un conjunt de

valors i actituts personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverància, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocritica, el control emocional, la capacitat d’elegir de calcular riscs i d’ afrontar els problemes,així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció inmediata, d’aprendre dels errors i d’asumir riscs.

Per altra part, fa referència a la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessaries per desenvolupar les opcions i plans personals responsabilitzant-se d’ells, tant en l’ambit personal com social i laboral. Al finalitzar l’educació obligatòria:

-Ha de ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col.lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN LES DIFERENTS

ÀREES DE PRIMARIA PER AL PRIMER , SEGON CICLE I TERCER CICLE. En la programació d’aula de cada àrea trobarem desenvolupades totes les competències.

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES El procés avaluador de les competències consistirà en utilitzar els mitjans que permeten

reconèixer si els esquemes d’actuació que ha aprés l’alumne poden ser-li d’utilitat per a superar situacions reals en contextos concrets, encara que naturalment no coincidiran exactament amb allò que haurà de resoldre en un futur més o menys pròxim. Per tant, totes les accions dirigides a recollir informació sobre les dificultats i la capacitat en relació amb unes competències determinades hauran de partir de situacions-problemes.

L’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a que millore el domini d’una competència determinada, pel que és necessari:

- Conèixer quines són les seues dificultats amb la finalitat d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades per a aconseguir superar-les.

- Disposar del coneixement sobre els distints esquemes d’actuació existents amb relació al problema.

- Saber seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuació més apropiats per a resoldre’l. L’objectiu de l’avaluació consisteix en esbrinar el grau d’aprenentatge adquirit en

cadascun dels diferents continguts d’aprenentatge que configuren la competència, però amb relació a una situació que done sentit i funcionalitat als continguts i a les activitats d’avaluació.

Donat que les competències estan constituides per un o més continguts de cadascun dels seus tres components bàsics, es a dir, dels continguts d’aprenentatge conceptuals, procedimentals

20


i actitudinals, és necessari que usem activitats d’avaluació apropiades a les característiques de cadascun dels components. Així que:

- Quan volem conèixer el grau de coneixement que un alumne té sobre uns continguts factuals, la pregunta simple, siga oral o escrita, és una estratègia molt adequada.

- Les activitats més adequades per a poder conéixer el grau d’aprenentatge de continguts conceptuals consisteixen en la resolució de conflictes o problemes a partir de l’ús dels conceptes, es a dir, proves que permeten saber si els alumnes són capaços de relacionar i utilitzar conceptes en unes situacions determinades i proves escrites en les que hauran de resoldre problemes.

- Respecte als procediments, s’hauran de buscar fórmules relacionades amb el seu ús consistents en activitats obertes que permeten comprovar la funcionalitat que tenen per als alumnes.

- Per últim, per avaluar les actituds, que exigeixen situar a l’alumne davant de situacions conflictives sabent que no està sent observat, existeixen estratègies com l’observació sistemàtica de les opinions i les actuacions en activitats grupals.

5. L’EDUCACIÓ EN VALORS. És el conjunt de continguts que interactuen en totes les àrees del currículum escolar, i el

seu desenvolupament afecta a la seua globalitat; no es tracta d’un conjunt d’ensenyaments autònoms, sinó més prompte d’una sèrie d’elements de l’aprenentatge summament globalitzats, estudiats dins de Llengua, Coneixement del Medi, etc.

L’aprenentatge significatiu, que s’estableix sempre des de la realitat immediata de l’alumne, propicia en altres aquesta forma d’abordar els valors, atés que la mateixa situació contextual que introduix els coneixements d’una àrea serveix de base a aquests continguts. A més, la metodologia adequada ha de tindre cura especialment de la coherència entre els continguts i la forma d’actuar en l’aula.

Entre els valors que tenen una presència més rellevant cal destacar-ne els següents: PACIÈNCIA: És l’espera reflexiva i plena d’esperança. Té paciència aquell qui sap esperar

amb calma allò que tarda a arribar . CONSTÀNCIA: Tot i que es tracta d’un valor a la baixa, sabem que grans figures del

pensar, dels esports, de les ciències… han estat perseverants en els seus projectes i realitzacions. Calen moltes hores d’entrenament per aconseguir un triomf.

PRUDÈNCIA: Consisteix en saber adaptar els mitjans de què disposem als objectius que

pretenem. Aquestos tres valors impregnen d’equilibri, consistència i moderació tots els altres; la seua

absència faria malbé qualsevol valor i el convertiria en una caricatura. Són com uns “valors adjectius” per a la resta.

21


RESPECTE: Respectar és adonar-se que no estem sols quan actuem. SINCERITAT: Es pot entendre com la manifestació externa i sense pal·liatius d’allò que

pensem i volem.Els mentiders només aconsegueixen que no els crega ningú ni quan diuen la veritat.

CONFIANÇA: (En sí mateix i en els altres). Seguretat que en dóna el caràcter, la capacitat,

la bona fe d’algú. Cal que els nostres alumnes puguen sentir-se segurs, capaços, importants, únics, acompanyats...

DIÀLEG: És una conversa on intercanvien idees, escolten raons de l’altre, donen per fet

que no s’està en possessió de la veritat, que no tots pensem el mateix, i s’està disposat a canviar d’opinió. Parlant la gent s’entén. Per a dialogar, les persones han de tenir confiança en els altres.

TOLERÀNCIA: És reconéixer el pluralisme, respectar la diversitat, compartir amb els

altres les diferències com una cosa positiva, beneficiosa, enriquidora... CREATIVITAT: És la capacitat de fer del no res. També podem perfilar si li donem

aquestos significats: Capacitat de produir una cosa nova. Capacitat de produir resultats mentals de qualsevol tipus, nous i desconeguts. Capacitat d’imaginar solucions noves per als problemes que s’hi presenten. Capacitat de sorprendre els altres amb l’imprevist. COOPERACIÓ: Cooperar implica treballar junts, col·laborar, participar amb altres per

aconseguir un objectiu comú. “Tots ens ajudem mutuament, jo beneficie els altres, i els altres em beneficien a mi. Així

tots eixim guanyant” COMPASSIÓ: Capacitat de posar els nostres sentiments d’acord amb els sentiments de

l’altre. Compadir significa patir amb l’altre. La compassió s’ha d’aprendre: 1.r.- Coneixent les pròpies emocions. 2n.- Controlant les pròpies emocions. 3r.- Motivant-se u mateix. 4rt.- Reconeixent les emocions alienes. 5é.- Controlant les relacions amb els altres. La compassió és el fonament i l’expressió de la solidaritat. GENEROSITAT: Ser generós és: Donar el temps, donar espai, donar gestos, paraules i silencis, perdonar… La paraula màgica és gràcies.

22


AMISTAT: És un forma d’amor i com a tal, es troba en constant evolució: Es tracta d’un procés que comença, avança i no arriba mai a la perfecció, encara que hi

tendeix. No es tracta tant de “Ser” amic, com de “ fer-se” amic. L’amistat es troba, no es busca. LLIBERTAT: Per a fer lliures els nostres alumnes hem d’ensenyar-los i ajudar-los a pensar,

a tenir els ulls i la ment oberts, a tenir sentit crític, a no ser esclaus del pensament dels altres. JUSTÍCIA: La justícia té el carácter de valor mínim i imprescindible: Si no som justos no podem accedir a altres valors. Ser just és ser exacte. No és just qui tracta a tothom de la mateixa manera, sinó aquell que considera les

diferències personals i tracta a cadascú segons el que li correspon. ALEGRIA: És la manifestació de la felicitat. L’alegria té una estreta relació amb les nostres ambicions i desitjos. Si posem moltes condicions a la felicitat ens costarà més estar alegres, hem de saber

adaptar els nostres desitjos i parcialitzar-los de manera que puguem gaudir-ne a poc a poc. PAU: Els educadors tenim la possibilitat única de formar en la pau els nostres alumnes a

través de la nostra actitud pacífica, dialogant, comprensiva i serena, que no és incompatible amb la rectitud, l’energia i l’exigència.

Hem de demostrar amb la pràctica diària que l’acord, el diàleg i l’acostament afectuós estalvien violència i aporten pau.

URBANITAT: La urbanitat és la manifestació externa del respecte envers les altres

persones. Està formada per un conjunt de normes relacionades amb la convivència, que tendeixen a evitar incomoditats entre les persones quan es relacionen entre sí.

Els educadors hem de tractar la urbanitat com un aprenentatge lent i constant que després donarà el seu fruit, ja que les bones maneres no s’improvisen.

RESPONSABILITAT: És la capacitat, i potser obligació de respondre d’alguna cosa, deure

de donar raó d’allò que u ha fet, ha dit o ha omés. És la capacitat per donar raó dels seus actes. La llibertat i la responsabilitat s’han d’entendre com les dues cares d’una mateixa moneda:

només som responsables si som lliures. ORDRE: L’ordre és la disposició de les coses al lloc o temps que els corresponen segons

certes regles establertes. L’ordre posa les coses al seu lloc i al seu moment. Quan parlem del valor de l’ordre solem pensar en l’ordre de les coses. Però hi ha un altre ordre molt més important: l’ordre en les idees. L’ordre en les idees ens permet arribar a la veritat amb un marge més xicotet d’errada.

Posar ordre en el temps: Cal educar els nostres alumnes a l’hora d’organitzar l’horari del seu temps lliure per a que siguen més autònoms.

23


Posar ordre a l’espai: És l’ordre més visible, més espectacular i més controlable, i és indispensable per a una vida organitzada.

EDUCACIÓ EN VALORS

L’educació infantil es configura com un període decisiu per a la formació de la persona, ja que en aquesta etapa s’establixen els fonaments no sols per a un aprenentatge sòlid de les habilitats bàsiques, sinó que també s’adquirixen, per a la resta de la vida, hàbits de treball, convivència ordenada i respecte envers els altres.

Juntament amb la formació d’un autoconcepte positiu i la construcció de la identitat pròpia, ha d’estimular-se l’adquisició dels valors que es generen en la relació amb els altres i amb el medi en el procés educatiu, com ara respectar els altres i els seus treballs, acceptar les normes, mostrar interés per conviure i col·laborar amb els companys i les companyes i amb l’adult, respectar el medi ambient i, en suma, autoregular la conducta en el joc, en la convivència, en el treball i amb relació a la salut i respondre progressivament d’una manera cada vegada més adequada a les situacions que es plantegen. .

Aixi doncs , proposem un conjunt de continguts d’ensenyament, principalment actitudinals, que han d’entrar a formar part de les activitats plantejades en totes les àrees. Són els següents:

Dialoguem i respectem els altres Comporta educar per a la convivència pacífica i la ciutadania democràtica i fomentar la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la responsabilitat, el respecte i el rebuig a tot tipus de discriminació i intolerància.

:

Tots som iguals

La societat en què vivim assigna als xiquets i a les xiquetes des de menuts rols diferents d’acord amb el sexe.

El professorat pot i ha de corregir aquestes desigualtats. En les seues mans hi ha fer que els xiquets i les xiquetes es formen com a persones que són, en igualtat de condicions i amb els mateixos drets i les mateixes obligacions.

Protegim el medi ambient

Comporta acostar els xiquers al medi natural perquè aprenguen a valorar la importància que té per a la vida de les persones i desenvolupen actituds de respecte i cura.

24


Consum responsable

Encara que en aquesta edat els xiquets no tenen encara autonomia com a consumidors, reben constantment missatges dels mitjans de comunicació: publicitat sobre llepolies, pastissets, joguets, material escolar... El que pretenem és que els escolars vagen adquirint una actitud crítica i responsable envers el consum.

Anem segurs

L’objectiu fonamental de l’educació viària és la prevenció d’accidents.

En aquesta edat, els xiquets encara no són autònoms en els desplaçaments pels espais urbans, però sí que utilitzen els transports públics i els privats en l’entorn familiar.

Per això, cal iniciar-los en el coneixement d’unes normes establides, fonamentals per a la seua futura participació en l’ambient urbà com a vianants, viatgers o usuaris de vehicles.

Som bons ciutadans i bones ciutadanes

Comporta preparar als xiquets per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació en la vida social i cultural, amb actitud crítica i responsable.

Tinguem cura de la nostra salut L’objectiu fonamental és fomentar en els xiquets l’adquisició d’hàbits de salut: alimentació

sana, descans, cura i higiene corporal, prevenció d’accidents… 6. METODOLOGIA DIDÀCTICA. La nova Reforma de l’Ensenyament marca unes línees generals metodològiques aplicables

a les diverses àrees, que deuen ser considerades al marge de qualsevol orientació particularitzada.

La metodologia no sols es refereix a la forma d’organitzar les activitats, l’espai i/o el temps; sino també de com abordar les explicacions, les activitats i molt especialment la intervenció davant les mateixes (fer pensar, afavorir la creativitat i aplicar el que sabem a altres situacions).

La presentació de les activitats conduirà a l’adopció d’activitats positives. PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS Al llarg de tota l’Educació Primària tindrem en compte els trets evolutius de l’alumnat que

afecten al desenvolupament motriu (lateralitat i educació espacial), desenvolupament socio-afectiu i cognitiu.

25


1.1 El procés d’ensenyament i aprenentatge ha de complir els requisits següents: Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat, coneixements previs i de la

memorització comprensiva. Possibilitar que els alumnes realitzen aprenentatges significatius per si sols i

d’actualitzar els seus coneixements. Proporcionar situacions d’aprenentatge, amb la finalitat que resulten motivadores.

1.2 Els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

Metodologia activa i constructiva. - Integració activa dels alumnes en la dinàmica general de l’aula. - Enfocament globalitzador dels continguts que afavoreixen la seua associació

d’idees. Motivació.

És fonamental partir dels interessos que fomenten el treball en grup.

Autonomia en l’aprenentatge. - La utilització d’un llenguatge senzill, clar i estructurat en la presentació dels nous

continguts. - La gradació de les activitats, treballant en últim lloc les que requereixen un major

grau d’habilitat i autonomia. - Tècniques d’aprenentatge.

Programació cíclica,

- Selecció dels continguts, que reforcen el que s’ha aprés i que obrin el coneixement cap a nous temes.

- Funcionalitat dels continguts, han de ser pràctics, progressius, que permeten l’adquisició de l’aprenentatge:

a. Subratllat de textos. b. Còpia de subratllats i resums. c. Resolució d’activitats. d. Realització d’esquemes i gràfics. e. Memorització. f. Aplicació dels coneixements adquirits.

Atenció a la diversitat de l’alumnat.

Hem de tindre en compte els seus diferents ritmes d’aprenentatge, així com els seus distints interessos i motivacions.

Sensibilitat per a l’educació en valors.

La socialització dels alumnes fa obligada l’educació en valors i l’adopció d’actituds positives.

26


Avaluació del procés educatiu.

Analitza tots els aspectes del procés educatiu.

METODOLOGIA PEDAGÒGICA

La Reforma Educativa de la L.O.E. i el D/38/2008, pel qual s’estableix el Currículo al segon cicle de l’E.I. en la nostra Comunitat, marquen unes línies metodològiques generals per a l’etapa de l’Educació Infantil, basades fonamentalment en els principis de l’Escola Nova i el Constructivisme.

Al nostre centre ens hem basat en els següents:

En primer lloc cal partir del nivell de desenvolupament, determinat per l’evolució psicològica i dels coneixements previs, com element contextualitzador.

El principi d’aprenentatge significatiu que partisca dels coneixements previs dels xiquets, que connecte amb els seus interessos i les seues necessitats, i que els propose activitats prou atractives per a que entenguen de manera senzilla i clara la finalitat i la utilitat dels nous continguts que van desenvolupant.

El principi de globalització. Es tracta d’un procés global d’acostament a la realitat que es vol conéixer. Aquest procés serà fructífer si permet establir relacions i construir significats més amplis i diversificats. Aquest caràcter globalitzador no és incompatible amb l’estructuració del currículum en àrees que constituïxen un conjunt relacionat amb els àmbits més significatius del coneixement, per al desenvolupament del qual el professorat ha de presentar activitats que contribuïsquen al desenvolupament integral del xiquet i crear un clima de seguretat i afecte.

El principi d’activitat. L’activitat és la principal font d’aprenentatge i desenvolupament dels xiquets. És necessari, tant per al desenvolupament físic i psicomotor, com per a la construcció del coneixement.

Per això, l’ensenyament ha de ser actiu i donar temps i ocasió per a que el xiquet participe i siga protagonista del seu propi aprenentatge. Cal utilitzar estratègies que els estimulen a ser creatius, i desenvolupar la imaginació i la capacitat d’observació.

A través de l’acció i de l’experimentació, els xiquets expressen els seus interessos i les seues motivacions i descobrixen relacions, propietats d’objectes, formes d’actuar, normes… En definitiva, aprenen.

El Principi del joc. Una de les principals fonts d’activitat en aquesta edat és el joc. És necessari dotar de caràcter lúdic qualsevol activitat que hàgem de fer i evitar la divisió entre joc i treball, ja que el joc és el treball dels xiquets. És l’activitat principal que fan, afavorix l’elaboració i el desenvolupament de les estructures del coneixement. El joc és el vehicle que empren per a relacionar-se i per a aprendre de la realitat que els envolta.

27


S’ha de potenciar, així mateix, el joc autònom, tant l’individual com el d’equip, per la seguretat afectiva i emocional, per la integració dels xiquets entre si i amb els adults. No hem d’oblidar que la interacció amb altres xiquets constituïx un recurs metodològic molt important que els ajuda en el procés social, afectiu i intel·lectual.

El principi de motivació. És absolutament necessari que els escolars és senguen motivats per aprendre. Per això és molt important que els objectius, els continguts i les activitats tinguen un nivell adequat, que responguen als seus interessos i que els mètodes i els recursos siguen atractius i faciliten l’aprenentatge.

. El principi de socialització. L’egocentrisme és un tret propi en aquesta edat i cal que el superen. En aquest sentit, s’han de proposar una gran quantitat d’activitats de grup en què els xiquets aprendran comportaments i normes, i també aprendran a compartir, a respectar, a participar i, en definitiva, a relacionar-se amb els altres.

Cal valorar constantment la participació, , l’ajuda i el respecte cap als altres, de tal forma que els xiquets se senten inclinats a repetir aquells comportaments que els reporten gratificacions afectives i a superar l’egocentrisme propi d’aquesta edat, amb la qual cosa desenvoluparan la capacitat de relació, l’autonomia i la independència.

El principi de individualització .El docent ha de conèixer les capacitats individuals de cada alumne per poder adaptar l’ensenyament al ritme personal de cadascú.

Junt a aquestes estratègies metodològiques també s’estableixen d’altres de carácter organizatiu,com són l’organització de l’espai ,el temps ,els recursos materials i humansi la col.laboració de la familia.

.

Pel que fa a l’organització de l’espai, és fonamental que el mestre adapte l’espai-aula a les necessitats del grup i la seua edad i delimitar,ambientar i determinar la funció de les diferents zones d ‘una manera clara i precisa.

Així, l’aula esta organitzada pels següents racons o zones d’aprenentatge:

-Zona d’assemblea per a la comunicació col.lectiva.

-Zona de treball individual o xicotet grup,on es realitzen tasques variades depenent de la U.D.

-Racó de joc simbòlic,que permet al xiquet afavorir les relacions,descarregar emocionsi conflictos i acostar-se al món dels adults.

-Racó de la biblioteca,per aproximar al xiquet als contes i al codi escrit.

-Racó de la lógica- matemàtica,per desenvolupar el pensament lògic.

28


-Racó de les construccions,que permet explorar l’estructura espacial.

Respecte a l’organització del temps ha de respectar les necessitats dels xiquets,els diferents ritmes d’aprenentatge i l’alternància de treball individual i grupal.

Es molt important fer una planificació adequada de la jornada escolar.

En aquesta planificació caldrà mantindre unes constants temporals o rutines com ara la salutació a l’entrada,el temps de l’esmorzar, la posada en comú,la realització de activitats en grup i individuals…….

Per altra banda cal nomenar els recursos materials.En general el centre disposa de bona quantitat i qualitat de material,tant a nivell de cicle com d’aula,no obstant cada curs escolar es revisa i actualitza .

Al centre d’E.I. tenim els següents recursos humans:

- 9 mestres tutors

- 3 mestres de reforç

- Logopeda

- Psicóloga

- Mestra de P.T.

- Mestra de música

- Mestra de religió

En quan a la participació de la familia,en E.I.,és fonamental,,ja que l’aprenentatge dels xiquets de 3 a 6 anys està molt centrat en les seues vivències,en les rutines de la vida quotidiana.Ha d’existir una continuïtat entre el que és fa dins de l’escola i el que hi ha fora.Els mestres han de fomentar la col.laboració de la familia per aconseguir aquesta continuïtat.Si hi han relacions fluides entre la familia i l’escola permetrà que es tinguen criteris comuns i pautes homogènies d’actuació que afavoriran el procés d’aprenentatge des xiquets.

AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT 2.1 Els criteris d’agrupament al llarg del procés educatiu estaran en funció dels adoptats

pel centre.

29


La selecció dels diversos tipus d’agrupament que s’articularan té en compte els principis següents:

Parteix del model educatiu del centre. Respon a les possibilitats i als recursos materials i humans del centre. És suficientment flexible per a realitzar adequacions puntuals en certes activitats. Es basa en l’observació real dels nostres alumnes i en la predicció de les seues

necessitats. Manté una estreta relació amb la naturalesa disciplinar de l’activitat o àrea. 2.2 Tipus d’agrupament: Aula:

-Grup menut. -Tallers. -Comissions de treball. -Grups d’activitat.

Grup gran. ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS

La distribució d’espais es formula a partir dels objectius següents:

-Incrementar les possibilitats d’interacció grupal. -Potenciar en l’activitat escolar un grau d’autonomia suficient. -Permetre l’aprofitament d’espais aliens a la pròpia aula.

3.1. L’ESPAI DE L’AULA

El primer bloc de decisions preveu l’adscripció de l’espai d’aula i l’elecció dels materials i la seua relació amb els agrupaments flexibles, adequats a cada context i situació d’aprenentatge (racons d’aprenentatge, comissions de treball, grups d’activitat, torns de roda...).

A més, hem de tenir en compte l’existència de diferents espais amb ritmes distints de

participació, amb una zona d’acció general i una zona marginal.

3.2. ELS ESPAIS D’ÚS ESPECÍFIC

El segon àmbit de distribució d'espais es refereix a aquells que tenen un ús comú per part de tots els alumnes.

Alguns d’aquests espais són els següents:

30


Biblioteca. Laboratori. Sala d’informàtica. Sala d’usos múltiples (gimnàs).

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

L’organització del temps es preveu des de dues perspectives clarament diferenciades: la confecció d’un horari general i l’elaboració d’un horari d’activitat docent. En conseqüència, tindrem en compte les variables següents:

4.1.ÀREES:

Coneixement del medi. Educació artística. Educació física. Llengua :

- Valencià: llengua i literatura - Castellano: lengua y literatura.

Llengua estrangera. Matemàtiques. Religió i Moral Catòlica / Atenció Educativa. 4.2.ACTIVITAT DOCENT: Coordinació d’equips. Coordinació de nivells. Coordinació de grups. Atenció a pares. Acció tutorial. Classes de reforç.

SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS. 5.1.CRITERIS:

31


Els criteris de selecció dels materials curriculars que siguen adoptats segueixen un conjunt de criteris homogenis adequats al model didàctic anteriorment proposat. S’estableixen cinc criteris generals:

Adequació al context educatiu del centre. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats en el Projecte Educatiu

de Centre. Progressió dels continguts i objectius. L’adequació als criteris d’avaluació del centre. Atenció a les diferències individuals.

Atenent tots aquests criteris, hem establit una sèrie de pautes concretes: guia de valoració de materials curriculars.

5.2.INDICADORS:

1. S’enquadra amb coherència en el Projecte Educatiu de Centre. 2. Cobreix els objectius del currículum. 3. El nombre d’unitats s’organitza tenint en compte els cicles. 4. Els objectius estan clarament explicitats. 5. Els continguts s’organitzen en funció dels objectius mínims. 6. La progressió és adequada. 7.Contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques i tècniques instrumentals. 8. Parteix dels coneixements previs dels alumnes. 9. Assegura la realització d’aprenentatges significatius. 10. Desperta la motivació cap a l’estudi i l’aprenentatge. 11. Potencia l’ús de les tècniques de treball intel·lectual. 12. Presenta activitats de reforç i d’ampliació. 13. La quantitat d’activitats és suficient. 14. Permeten l’atenció a la diversitat. 15. La informació i les explicacions dels conceptes s’expressen amb claredat. 16. Facilita la memorització comprensiva. 17. El llenguatge està adaptat al nivell. 18. Les imatges aporten aclariments o ampliacions al text. 19. Es recórre prou a la informació gràfica mitjançant esquemes, taules, gràfics, mapes, etc. CRITERIS METODOLÒGIS I ORGANITZATIUS PER ÀREES

32


La nova Reforma de l'ensenyança marca unes línies generals metodològiques aplicables a les diverses àrees de l'ensenyança, que han de ser considerades al marge de qualsevol orientació particularitzada.

Aspectes a destacar Destaquem el concepte d'aprenentatge significatiu, entenent com a tal "un sistema

d'adquisició de coneixements pròxim a la realitat de l'alumne, que li permeta crear una interpretació personal de les ensenyances, en la que integra i estructura cada un dels elements, assignant-los un determinat valor i una funció concreta".

Les característiques fonamentals d'aquest model són: 1. Enfocament globalitzador. 2. Metodologia constructiva. 3. El conflicte en l'aprenentatge. 4. Funcionalitat dels coneixements. Adquisició per part dels alumnes d'estratègies

d'aprenentatge: - Subratllat de textos - Còpia de subratllats - Resolució d'activitats. - Realització d'esquemes, gràfics… - Memorització dels continguts treballats - Aplicació pràctica dels coneixements adquirits. 5. Metodologia participativa. 6. Activitats lúdiques. Metodologia de les distintes Àrees. 6.1 Coneixement del Medi Aquesta àrea conforma el nucli de la globalització; ja que el seu objectiu és l'observació i la

comprensió de la realitat. Prenem com a punt de partida el coneixement del medi social i natural desenvolupant a través del seu estudi els conceptes d'espai i temps.

El mode de progressió s'establix des dels aspectes més pròxims al xiquet, més concrets, per a aconseguir altres que li resulten desconeguts, en progressió espiral. Concedim especial rellevància als mètodes d'observació i els passos que s'han de donar per a aconseguir una observació sistemàtica.

En el primer i segon cicle de Primària donem molta importància a les construccions de plàstica encaminades a realitzar activitats experimentals.

És molt important en aquesta àrea la interpretació de gràfics i fitxes a partir d'un esquema donat.

Aconseguim el tractament íntegre de Coneixement Del Medi mitjançant el plantejament dels següents continguts actitudinals:

33


-Els hàbits d'higiene i salut. -La valoració dels distints treballs i professions. -L'acceptació dels altres amb independència del seu aspecte físic. -El respecte al medi natural. -Desenvolupament d'una mentalitat oberta i de la curiositat intel·lectual. 6.2 Llengües Centrem l'orientació en aquesta àrea en l'adquisició d'habilitats imprescindibles per al

desenvolupament de la capacitat de comprensió a través de suports graduals i partint de la realitat més immediata del xiquet. Tot el treball s'encamina a proporcionar-li recursos de comunicació.

L'escriptura. L'expressió oral. La comprensió lectora L'expressió escrita.

6.2.1. Llengües Estrangeres En el plantejament general d'aquesta àrea destaca el paper de la Comunicació Oral, sent

l'emissor el mestre, el material audiovisual… Els tipus de text seran familiars per a l'alumne, amb una estructura simple i un vocabulari limitat en contextos molt coneguts que versen sobre la vida quotidiana de l'alumne, gustos i preferències, jocs i cançons infantils i populars, opinions i experiències personals.

Els missatges es transmeten amb suport gràfic i a velocitat més lenta del normal i fent repeticions quan siga necessari.

Quant a la Comunicació Escrita pretenem que l'alumne, partint d'un grau global de comprensió del missatge, arribe a reconéixer elements específics, prèviament identificats, en textos que contenen paraules i estructures desconegudes. Començarem amb textos referits a aspectes concrets i habituals per a l'alumne: etiquetes, anuncis públics, fullets... També descripcions i narracions infantils molt breus. I finalment missatges de caràcter interpersonal: cartes d'amics, instruccions, comentaris senzills del mestre, notes dels companys.

Finalment, tindrem en compte les distintes personalitats dels xiquets a l'hora de programar activitats i formes d'exposar els temes.

6.3. Matemàtiques Partim dels aspectes concrets per a aconseguir els abstractes; açò ho aconseguim, entre

altres amb la visió intuïtiva dels diferents conceptes, al mateix temps que acosten el que estudia al context globalitzador en què s'actua en cada moment.

Intentem acostar-nos a les necessitats reals dels alumnes, creant suports i recursos que les fan més pràctiques.

Per a això emprem: - Situacions de la vida diària, - Activitats lúdiques

- Resolució de problemes matemàtics. Passos a seguir en la resolució de problemes: Lectura de l'enunciat

34


Explicació de l’enunciat Subratllat de les dades i preguntes del problema Dibuixar si cal el problema Realització d'operacions Resposta del problema

-Realització i lectura de gràfics. -Raonament lògic 6.4. Educació Artística Orientem l'Educació Artística cap a la globalització i la integració amb la resta de les àrees

per a convertir-la en un conjunt de tècniques vives i per a aconseguir que el seu aprenentatge siga significatiu. Introduïm una part considerable d'activitats en les restants àrees, com a ferramenta de treball.

6.4.1. Plàstica: Introduïm d'una manera progressiva diverses tècniques i instruments per a conduir als

alumnes cap a la comprensió d'elements i la interpretació de creacions alienes. Es presta especial atenció a l'aptitud de llegir críticament els missatges icònics.

6.4.2. Música: L'educació musical en aquesta etapa induïx a la discriminació dels distints sons de l'entorn

i musicals, per a concedir-los possibles interpretacions posteriors. Es motivarà el cant i la dansa. Així mateix, iniciem els alumnes en l'ús d'instruments i en la notació.

6.4.3. Dramatització: Part de les formes d'expressió espontànies en aquest període, basant-nos especialment en

els jocs de rols empresos pels xiquets, per a potenciar la seua comprensió de la realitat i l'ampliació de la seua capacitat comunicativa verbal i gestual. S'impliquen en aquest procés els recursos de la veu, el gest, la disfressa, el moviment corporal.

6.5. Religió Catòlica Metodología lúdica, participativa i activa per a la integració dels alumnes en la dinàmica

general de la classe. Léstil dénsenyança serà adequat als continguts religiosos treballats en aquesta àrea. Sátendrà a la diversitat de lálumnat, utilitzant fitxes i materials adequats a les seues

necessitats. La metodologia serà motivadora, mitjantçant contes, històries, imatges, pel·lícules, etc. Aquest punt canviarà depenent del cicle en el que ens trobem:

- En el primer cicle ens centrem en dos àmbits molt significatius per al xiquet/a de 6 a 8 anys com la família i els amics. Partint déste punt els ajudem a construir els continguts religiosos.

35


- En el segon i tercer cicle ampliarem l´àmbit d´experiències pròximes al xiquet, afegint el de la seua pròpia vida i el seu entorn.

6.6. Educació Física Metodologia lúdica, participativa i activa, tractant d’ evitar l’ eliminació o els grans grups

amb material escàs. Els estils d’ ensenyança d’ adequaran d’ una manera flexible, als continguts tractats,

ensenyança guiada resolució de problemes, ensenyança directa o reproducció de models. S’atendrà a la diversitat de l’ alumnat, utilitzant elements organitzatius com:

-Complicació-simplificació de regles. -Les agrupacions.

La metodologia serà motivadora, encara que els alumnes ja venen a la classe motivat

intrínsecament, però en ocasions s’ha de controlar i canalitzar eixa motivació. Aquest punt canviarà depenent del cicle en el que es trobem.

En el primer cicle, el perfil lúdic és prioritari, sense oblidar recòrrer a

qualsevol recurs metodològic que ens facilite l’adquisició del patrons motors bàsics que sustentaran les habilitats bàsiques.

En el segon i tercer cicle, s’ insistirà en l’ ensenyança de les habilitats bàsiques, en situacions cooperatives i competencials, preparant als alumnes a una futura iniciació esportiva.

7. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE DELS ALUMNES. 1.- Contínua i global, ja que atén l’aprenentatge tenint en compte el progrés de l’alumne

en la integració del conjunt de les àrees del currículum. Es preveuen tres modalitats:

- Avaluació inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne i característiques personals.

- Avaluació formativa. Concedeix importància a l’evolució al llarg del procés. - Avaluació sumativa. Estableix els resultats al terme del procés total d’aprenentatge

en cada període formatiu i la consecució dels objectius. 2. -Individualitzada, centrant-se en l’evolució de cada alumne.

36


3.- Integradora, preveu l’existència de diferents grups i situacions. 4.- Orientadora, per a millorar el seu aprenentatge i adquirir estratègies apropiades.

Procediments i instruments per a avaluar el procés d’aprenentatge:

Observació sistemàtica: - Escala d’observació. - Registre anecdòtic personal.

Anàlisi de les produccions dels alumnes: - Monografies. - Resums. - Treballs d’aplicació i síntesi. - Quadern de classe. - Textos escrits. - Produccions orals.

Intercanvis orals amb els alumnes:

- Diàleg. - Entrevista. - Posades en comú. - Assemblees.

Proves específiques:

- Objectives. - Obertes. - Exposició d’un tema. - Resolució d’exercicis.

Autoavaluació.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I DE LA PRÀCTICA DOCENT. Aspectes als quals s’atendrà són:

a) Organització i coordinació de l’equip. b) Planificació de les tasques. c) Ambient de treball i participació.

Procediments i instruments existents per avaluar el procés d’ensenyament:

Intercanvis orals:

- Entrevista amb alumnes.

37


- Debats amb el grup classe. - Entrevistes amb pares. - Reunions amb pares.

Observador extern: Avaluació Diagnòstica Censal

Resultats del procés d’aprenentatge dels alumnes.

AVALUACIÓ DE LES PROGRAMACIONS D’AULA A fi d’establir una avaluació plena de tot el procés s’avaluaran els indicadors següents:

Desenvolupament en classe de la programació. Relació entre objectius i continguts. Adequació d’objectius i continguts amb les necessitats reals. Adequació de mitjans i metodologia amb les necessitats reals.

L’ AVALUACIÓ EN E.I.

L’avaluació és un element curricular imprescindible que contribuïx a la millora de la qualitat educativa. És una activitat valorativa i investigadora, facilitadora del canvi educatiu.

L’avaluació en l’educació infantil ens permetrà obtindre informació sobre l’evolució del procés educatiu dels escolars, per a poder intervindre-hi adequadament. Haurà de fer-se en termes que descriguen els progressos que facen i les dificultats que hi troben. D’aquesta manera, podrem donar una resposta adaptada a les necessitats particulars de cada alumne i de cada alumna.

L’Ordre del 24 de juny de 2008 sobre avaluació en E.I. en la nostra Comunitat determina que serà:

Global, perquè es referirà al conjunt de capacitats expressades en els objectius generals del nivell de l’educació infantil, objectius que s’adequaran a cada context concret i a cada alumne i a cada alumna. Continua, perquè es considerarà un element inseparable del procés d’aprenentatge dels xiquets. Formativa, perquè proporcionarà una informació constant que permetrà adaptar la intervenció educativa, i oberta, ja que es podrà adaptar als diferents contextos.

Partint d’aquest concepte d’avaluació,ens hem de preguntar:

Què avaluem?

-El procés d’aprenentatge:La consecució de les capacitats generals de l’etapa.

-El procés d’ensenyament:la pràctica educativa,l’adequació de les estràtegies d’ensenyament ,el P.E.C.i la nostra pràctica docent.

38


Com avaluem?

Pel que respecta a l’alumne i al grup d’alumnes mitjançant:

-L’observació directa,utilitzant regitres i notes

-Els treballs dels alumnes que ens mostren l’evolució , els conflictes.

-El diàleg i l’entrevista amb l’alumne.

Pel que respecta a la pràctica educativa:

-L’autoevaluació,la reflexió i la lectura de la realitat del moment.

-L’intercanvi d’experiències amb les companys/es amb crítiques constructives.

-El llibre d’actes del Cicle.

Pel que respecta al grup de mares i pares:

-Les entrvistes individuals per a l’intercanvi d’informació.

-Reunions del grup aula,per al’avaluació dels alumnes i activitats on participa la familia(festes,tallers,eixides…)

Quan avaluem?

A principi de curs: Avaluació inicial,entrevista individual amb la familia,història personal,diari d’aula,espais,recursos,període d’adaptació,…..

Durant el curs: Avaluació de processos, coneixements previs,produccions dels xiquets, canvis significatius dificultats conflictes, registres, adequació d’estratègies,informes trimestrals,….

Al final de curs :Informe del tercer trimestre,reunió del grup de pares-mares,avaluació del’Equip de cicle,…..

Qui avalua?

En el procés educatiu participen mestres ,xiquets i famílies, així doncs,també participara en l’avaluació,sempre des de vessants establertes de participació,coordinació i col.laboració.

-Els alumnes poden autoevaluar-se comparant les seues pròpies produccions ,poden valorar i expresar la seua opinió en l’assamblea sobre les activitats realitzades,…

-Les reunions de mares/pares són un instrument de participació en les quals es poden realitzar valoracions sobre la marxa del grup d’alumnes.

39


OBJECTIUS MÍNIMS PER A LA PROMOCIÓ DES DEL PRIMER CICLE. 7.1.- CONEiXEMENT DEL MEDI

7.1.1.- Posar exemples d’elements i recursos fonamentals del medi físic (sol, aigua, aire), i la seua relació amb la vida de les persones.

7.1.2.- Reconéixer i classificar amb criteris elementals els animals i plantes més rellevants

del seu entorn.

7.1.3.- Posar exemples associats amb la higiene, l’alimentació equilibrada, l’exercici físic i el descans com a formes de mantindre la salut, el benestar i el bon funcionament del cos.

7.1.4.- Reconéixer, identificar i posar exemples senzills sobre les professions i

responsabilitats principals que exerceixen les persones de l’entorn.

7.1.5.- Reconéixer algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar, local i autonòmic.

7.1.6.- Identificar els mitjans de transport més comuns en l’entorn i conéixer les normes

bàsiques com a vianants i usuaris dels mitjans de locomoció.

7.1.7.- Ordenar temporalment alguns fets rellevants de la vida familiar o de l’entorn pròxim..

7.1.8.- Identificar diferències en les propietats elementals dels materials, relacionant-ne

algunes amb els seus usos, i reconéixer efectes visibles de les forces sobre els objectes.

7.1.9.- Muntar i desmuntar objectes i aparells simples i descriure’n el funcionament i la forma d’utilitzar-los amb precaució.

7.1.10.- Fer preguntes adequades per obtindre informació d’una observació.

7.1.11.- Enumerar invents que hagen contribuït decisivament a la millora de la qualitat de

vida actual. 7.2.- EDUCACIÓ ARTÍSTICA 7.2.1.- MÚSICA

7.2.1.1.- Descriure qualitats i característiques de materials, objectes i instruments presents en l’entorn natural i artificial.

40


7.2.1.2.- Usar termes senzills per a comentar les obres musicals escoltades.

7.2.1.3.- Identificar i expressar, a través de diferents llenguatges, alguns dels elements

(timbre, velocitat, intensitat, caràcter) d’una obra musical.

7.2.1.4.- Reproduir esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos i els instruments i patrons de moviment.

7.2.1.5.- Seleccionar i combinar sons produïts per la veu, el cos, els objectes i els

instruments per a sonoritzar relats o imatges.

7.2.1.6.- Conéixer i interpretar cançons, danses i jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana.

7.2.2.- PLÀSTICA 7.2.2.1.- Descriure qualitats i característiques de materials, objectes i instruments presents

en l’entorn natural i artificial

7.2.2.2.- Usar termes senzills per a comentar les obres plàstiques observades. 7.2.2.3.- Identificar diferents formes de representació de l’espai. 7.2.2.4.- Provar en produccions pròpies, les possibilitats que adopten les formes, textures i

colors.

7.2.2.5.- Realitzar composicions plàstiques que representen el món imaginari, afectiu i social.

7.3.- EDUCACIÓ FÍSICA

7.3.1.- Reaccionar corporalment davant d’estímuls visuals, auditius i tàctils.

7.3.2.- Desplaçar-se i botar de forma diversa, variant punts de suport, amplituds i

freqüències, amb coordinació i bona orientació en l’espai.

7.3.3.- Realitzar llançaments i recepcions i altres habilitats que impliquen maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.

7.3.4.- Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i

la respiració.

41


7.3.5.- Participar gaudint en jocs ajustant la seua actuació, tant pel que fa a aspectes motors

com a aspectes de relació amb els companys i companyes.

7.3.6.- Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.

7.3.7.- Simbolitzar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició i soltesa en l’activitat.

7.3.8.- Mostrar interés per complir les normes referents a la cura del cos amb relació a la

higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.

7.3.9.- Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tècniques de seguretat adequades en l’exercici d’activitats físiques en la naturalesa.

7.4.- CASTELLÀ I VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

7.4.1.-Participar en les situacions de comunicació de l’aula, respectant les normes de

l’intercanvi: guardar el torn de paraula, escoltar, mirar l’interlocutor, mantindre el tema.

7.4.2.- Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i ordre en les idees.

7.4.3.- Captar el sentit global de textos orals d’ús habitual, identificant la informació més

rellevant.

7.4.4.-Llegir en veu alta i en silenci, memoritzar i reproduir textos senzills. 7.4.5.-Relacionar posant exemples concrets, la informació continguda en els textos escrits

pròxims a l’experiència infantil, amb les pròpies vivències.

7.4.6.- Redactar i reescriure diferents textos relacionats amb l’experiència infantil atenint-se a models clars, utilitzant la planificació i revisió dels textos, cuidant les normes gramaticals i ortogràfiques més senzilles i els aspectes formals.

7.4.7.- Conéixer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle.

7.4.8.- Utilitzar les estratègies de la comprensió lectora per a localitzar informació concreta,

realitzar inferències i comprendre el sentit global dels textos llegits. 7.4.9.- Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer alguns mecanismes d’organització i

de funcionament. 7.4.10.- Identificar de forma guiada alguns canvis en l’orde, supressions i insercions que

fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.

42


7.4.11.- Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística elemental, en les

activitats relacionades amb la producció i comprensió de textos.

7.4.12.- Conéixer i apreciar la diversitat lingüística del seu entorn. 7.4.13.- Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo. 7.4.14.- Familiaritzar-se amb programes informàtics educatius senzills.

7.5. LLENGUA ESTRANGERA

7.5.1.- Captar la idea global i identificar alguns elements específics en textos orals. 7.5.2.- Llegir i identificar paraules i frases senzilles presentades prèviament de forma oral. 7.5.3.- Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una

finalitat específica. 7.5.4.- Participar en interaccions orals molt dirigides sobre temes coneguts. 7.5.5.-Reconéixer i reproduir aspectes sonors, de ritme, accentuació i entonació

d’expressions que ixen en contextos comunicatius habituals. 7.5.6.- Usar estratègies bàsiques per a aprendre a aprendre, com demanar ajuda,

acompanyar la comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i identificar alguns aspectes personals que l’ajuden a aprendre més bé.

7.5.7.- Valorar l’adquisició d’una certa autonomia en l’ús espontani de formes i estructures

senzilles i quotidianes. 7.5.8.- Mostrar interés i curiositat per aprendre la llengua estrangera i reconéixer la

diversitat lingüística com a element enriquidor. 7.6. MATEMÀTIQUES

7.6.1.- Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a tres xifres, i indicar el valor posicional de les xifres segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior).

7.6.2.- Formular problemes senzills en què calga comptar, llegir i escriure números fins al

999. 7.6.3.- Comparar quantitats menudes i ser capaços d’arredonir fins a la desena més

pròxima.

43


7.6.4.- Calcular mentalment sumes i restes de nombres menors que deu, assegurant-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que el resultat obtingut no és absurd.

7.6.5.- Conéixer i memoritzar les taules de multiplicar de tots els nombres, de l’1 al 10. 7.6.6.- Calcular mentalment el doble d’un nombre de dos xifres significatives menors que

cinc i la meitat d’un nombre de dos xifres parell, diferents de 0. 7.6.7.- Efectuar, en situacions quotidianes, càlculs numèrics bàsics amb les operacions de

suma, resta i multiplicació. 7.6.8.- Formular oralment un enunciat de la vida real i una pregunta que es corresponga

amb una suma o resta de dos nombres qualssevol menors o iguals que deu. 7.6.9.-Identificar els distints tipus de monedes i bitllets de curs legal. 7.6.10.- Ordenar segons el valor les monedes i els bitllets de curs legal i saber quantes

monedes del rang immediatament inferior equival una moneda o bitllet de fins a 20 euros. 7.6.11.- Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals

(pams, passes, taulells...) i convencionals (quilogram; metre, centímetre; litre; dia i hora). 7.6.12.- Expressar correctament la localització d’un objecte en l’espai. 7.6.13.- Descriure la situació d’un objecte de l’espai pròxim, i d’un desplaçament en relació

a si mateix, utilitzant els conceptes d’esquerra-dreta, davant-darrere, dalt-baix, prop-lluny i pròxim-llunyà.

7.6.14.- Reconéixer en l’entorn immediat objectes i espais amb formes rectangulars,

triangulars, circulars, cúbiques i esfèriques. 7.6.15.- Obtindre informació i comunicar oralment la informació obtinguda a partir de

gràfics senzills. 7.6.16.- Formular i resoldre problemes senzills en què intervinga la lectura de gràfics. 7.6.17.-Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida

quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta i utilitzant els algorismes bàsics corresponents o altres procediments de resolució. Explicar oralment el procés seguit

7.6.18.- Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels

diferents textos. 7.6.19.- Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques.

44


7.7. RELIGIO I MORAL CATÒLICA

7.7.1.- Descriure i respectar les distintes pràctiques religioses i el seu sentit: l’oració, el culte i el compromís.

7.7.2.- Reconéixer en alguns textos bíblics sobre la creació la bondat i paternitat de Déu. 7.7.3.-Apreciar l’amor de Déu a l’home des de la naturalesa i la seua presència al costat

nostre. 7.7.4.- Distingir alguns personatges bíblics significatius i la seua resposta de fe, amb

atenció especial a la figura de la Mare de Déu i a la persona de Jesús com a digne d’imitació. 7.7.5.-Traure conclusions d’algunes paràboles bàsiques en l’ensenyament de Jesucrist. 7.7.6.- Assenyalar la relació del creient amb Déu en alguns textos bíblics. 7.7.7.- Comprendre que Crist ens mostra el seu amor presentant-se com a camí per a

arribar a Déu, morint per nosaltres, perdonant-nos i enviant-nos el seu Esperit. 7.7.8.- Reconéixer que l’Església és la família dels fills de Déu. 7.7.9.- Identificar el significat dels símbols cristians i del temple, i reconéixer l’arrel

celebradora de la festa cristiana. 7.7.10.- Comprendre i respectar que el diumenge és el Dia del Senyor. 7.7.11.- Saber situar alguns símbols religiosos en les festes del seu entorn. 7.7.12.- Saber aplicar els manaments de la llei de Déu a la vida quotidiana. 7.7.13.- Relacionar el final feliç de les paràboles de les bodes i la gran festa del cel.

OBJECTIUS MÍNIMS PER A LA PROMOCIÓ DES DEL SEGON CICLE. 7.1.- CONEIXEMENT DEL MEDI. 7.1.1.- Explicar les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i

actuacions de les persones. 7.1.2.- Identificar i classificar animals, plantes i roques.

45


7.1.3.- Reconéixer les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans.

7.1.4.- Identificar alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals. 7.1.5.- Diferenciar entre avantatges i incovenients que apareixen en tot procés de la vida

diària. 7.1.6.- Identificar el funcionament general dels òrgans d’algunes organitzacions públiques

i valorar els comportamerts de participació. 7.1.7.- Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en

l’entorn, utilitzant plans i mapes. 7.1.8.- Situar correctament, seguint els criteris de successió, durada i simultaneïtat fets

històrics rellevants relacionats amb les formes de subsistència i d’organització social. 7.1.9.- Identificar fonts d’energia comunes i procediments i màquines per a obtindre’n, i

valorar la importància de fer un ús responsable. 7.1.10.- Analitzar les parts principals de les màquines i les seues funcions. 7.1.11.- Obtindre informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, a partir

d’imatges, taules, gràfics, esquemes, resums... 7.1.12.- Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i

cultural de la Comunitat Valenciana. 7.1.13.- Produir un text de forma ordenada recollint les idees principals. 7.1.14.- Identificar algunes de les aplicacions de la ciència en la creació de materials i

productes d’ús quotidià. 7.2.- EDUCACIÓ ARTÍSTICA

7.2.1.- MÚSICA

7.2.1.2.- Descriure les característiques d’elements presents en l’entorn i les sensacions que les obres artístiques provoquen.

7.2.1.2.- Usar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge musical en contextos

preciso, intercanvis comunicatius, descripció de processos i argumentacions. 7.2.1.3.- Utilitzar distints recursos gràfics durant l’audició d’una peça musical.

46


8.2.1.4.- Memoritzar i interpretar un repertori bàsic de cançons, peces instrumentals i danses.

7.2.1.5.- Explorar, seleccionar, combinar i organitzar idees musicals dins d’estructures

musicals senzilles. 7.2.1.6.- Conéixer i interpretar cançons, danses i jocs tradicionals de la Comunitat

Valenciana. 7.2.2.- EDUCACIÓ PLÀSTICA 7.2.2.1.- Descriure les característiques d’elements presents en l’entorn i les sensacions que

les obres artístiques provoquen 7.2.2.2.- Usar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge plàstic en contextos

precisos, intercanvis comunicatius, descripció de processos i argumentacions.

7.2.2.3.- Interpretar el contingut d’imatges i representacions de l’espai presents en l’entorn. 7.2.2.4.- Classificar textures, formes i colors atenent a criteris de similitud o diferència. 7.2.2.5.- Utilitzar instruments, tècniques i materials adequats al producte artístic que es

pretén.

7.3.- EDUCACIÓ FÍSICA

7.3.1.- Desplaçar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de manera coordinada i equilibrada, ajustant els moviments corporals a diferents canvis de les condicions de l’activitat.

7.3.2.- Llançar, passar i rebre pilotes o uns altres mòbils, sense perdre’n el control,

adequant els moviments a les trajectòries.

7.3.3.- Girar sobre l’eix longitudinal i transversal. 7.3.4.- Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a

un o diversos adversaris en un joc col·lectiu. 7.3.5.- Participar del joc i les activitats esportives amb coneixement de les normes i

mostrant una actitud d’acceptació cap a les altres persones.

7.3.6.- Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.

7.3.7.- Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicació

d’idees, sentiments i representació de personatges i històries, reals o imaginàries.

47


7.3.8.- Mantindre conductes actives d’acord amb el valor de l’exercici físic per a la salut, tot

mostrant interés per la cura del cos. 7.4.- VALENCIÀ I CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA

7.4.1.- Participar en les situacions de comunicació de l’aula, respectant les normes de

l’intercanvi: guardar el torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat, entonar adequadament.

7.4.2.- Expressar-se de manera oral mitjançant textos que presenten de manera senzilla i coherent coneixements, idees, fets i vivències.

7.4.3.- Captar el sentit de textos orals d’ús habitual, reconeixent-ne les idees principals i

secundàries.

7.4.4. -Localitzar i recuperar informació explícita i realitzar inferències directes en la lectura de textos.

7.4.5.- Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos

d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta.

7.4.6.- Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en situacions quotidianes i escolars, de manera ordenada i adequada, utilitzant-hi la planificació i revisió dels textos, tenint cura de les normes gramaticals i ortogràfiques i els aspectes formals, tant en suport paper com digital.

7.4.7.- Conéixer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle

així com les característiques bàsiques de la narració i la poesia.

7.4.8.- Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes de la seua organització i del seu funcionament i les possibilitats que ofereix.

7.4.9.- Identificar alguns canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos

a l’hora de realitzar segmentacions, canvis en l’ordre, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.

7.4.10.- Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en

les activitats de producció i comprensió de textos.

7.4.11.- Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. Estimar la llengua.

7.4.12.- Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no

coneix la llengua del text.

48


7.4.13.- Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d'acord amb la seua

competència, per a elaborar un xicotet treball en una d'estes llengües.

7.4.14.- Utilitzar programes informàtics per a l'elaboració i presentació de textos.

7.5.-LLENGUA ESTRANGERA

7.5.1.- Participar en interaccions orals dirigides sobre temes coneguts en situacions de

comunicació predictibles, respectant les normes bàsiques de l’intercanvi, com ara escoltar i mirar a qui parla.

7.5.2.- Captar el sentit global, i identificar informació específica en textos orals sobre temes

familiars i d’interés.

7.5.3.- Llegir i captar el sentit global i algunes informacions específiques de textos senzills sobre temes coneguts i amb una finalitat concreta.

7.5.4.- Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir

de models amb una finalitat determinada i amb un format establit, tant en suport paper com en digital.

7.5.5.- Usar formes i estructures pròpies de la llengua estrangera, incloent aspectes sonors,

de ritme, accentuació i entonació en diferents contextos comunicatius de manera significativa.

7.5.6.- Usar algunes estratègies per a aprendre a aprendre, com ara demanar aclariments, acompanyar la comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i bilingües.

7.5.7.- Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb unes altres

persones i mostrar curiositat i interés cap a les persones que parlen la llengua estrangera.

7.5.8.- Identificar alguns aspectes de la vida quotidiana dels països on es parla la llengua estrangera i comparar-los amb els propis.

7.6.- MATEMÀTIQUES

7.6.1.- Utilitzar en contextos quotidians, la lectura i l’escriptura de nombres naturals de fins a sis xifres, interpretant el valor posicional de cadascuna i comparant i ordenant nombres pel valor posicional i en la recta numèrica.

7.6.2.- Realitzar càlculs numèrics amb nombres naturals, utilitzant el coneixement del

sistema de numeració decimal i les propietats de les operacions, en situacions de resolució de problemes.

49


7.6.3.- Utilitzar estratègies personals de càlcul mental en càlculs relatius a la suma, resta,

multiplicació i divisió simples. 7.6.4.- Realitzar, en contextos reals, estimacions i mesuraments escollint-ne, entre les

unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajusten a la grandària i naturalesa de l’objecte a amidar.

7.6.5.-Utilitzar propietats geomètriques (alineament, paral·lelisme, perpendicularitat,

simetries i translacions) com a elements de referència per a descriure situacions espacials i apreciar l’adequada utilització dels moviments en el plànol.

7.6.6.- Reconéixer i descriure formes i cossos geomètrics de l’espai (polígons, cercles, prismes, cilindres, esferes).

7.6.7.- Arreplegar dades sobre fets i objectes de la vida quotidiana utilitzant tècniques

senzilles de recompte, ordenar aquestes dades atenent a un criteri de classificació i expressar el resultat en forma de taula o gràfica.

7.6.8.- Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació,

aplicant-hi dues operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies personals de resolució.

7.7.- RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

7.7.1.- Distingir als fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els

aspectes concernents a la seua relació amb Déu, el seu compromís amb l’home i la seua acció salvífica.

7.7.2.- Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels personatges bíblics, i la seua plenitud

en Jesucrist.

7.7.3.- Reconèixer l’amor de Déu en crear-nos a la seua imatge i adoptar-nos com a fills.

7.7.4.- Identificar alguns fets i paraules de Jesús que mostren l’amor de Déu a l’home.

7.7.5.- Situar les accions salvadores de Jesús en les referències bíbliques sobre els seus miracles, la seua mort i resurrecció.

7.7.6.- Comprendre que el pecat trenca la relació amb Déu, que Jesucrist la restableix amb la

seua mort i resurrecció, i que l’amor de Déu dura per a sempre.

7.7.7.- Explicar que la fe i les obres són respostes a l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist.

7.7.8.- Distingir i relacionar els sagraments de la Iniciació, la Reconciliació i l’Eucaristia.

50


7.7.9.- Explicar la nova vida que sorgeix pel Baptisme i s’alimenta en l’Eucaristia.

7.7.10.- Saber descriure a l’Església com a Cos de Crist. 7.7.11.- Raonar que qui uneix als membres de l’Església és l’Esperit Sant.

7.7.12.- Reconéixer en les distintes advocacions de Maria a la Mare de Déu i Mare nostra.

7.7.13.- Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe

cristiana i d’altres religions.

7.7.14.- Explicar el significat d’alguns textos evangèlics que facen referència a la vida eterna.

OBJECTIUS MÍNIMS PER A LA PROMOCIÓ DES DEL TERCER CICLE. 7.1.- CONEIXEMENT DEL MEDI 8.1.1. Concretar exemples en què el comportament humà influïsca de manera positiva o negativa sobre el medi ambient. Descriure alguns efectes de contaminació sobre les persones, els animals, les plantes i els seus entorns, assenyalant alternatives per a previndre o reduir-la, així com exemples de malbaratament de recursos. 7.1.2. Caracteritzar els principals paisatges de la Comunitat Valenciana i d’Espanya i establir comparacions entre ells; analitzar alguns agents físics i humans que els conformen; posar exemples de l’impacte de les activitats humanes sobre el territori i de la importància de la seua conservació. 7.1.3. Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, d’higiene, d’exercici físic i de descans. 7.1.4. Analitzar alguns canvis que han significat les comunicacions, els mitjans de transport i la introducció de noves activitats econòmiques, relacionades amb la producció de béns i serveis per a la vida humana i per a l’entorn. 7.1.5. Conéixer els principals òrgans de govern i les funcions del municipi, de la Comunitat Valenciana, de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, i valorar l’interés de la gestió dels serveis públics per a la ciutadania i la importància de la participació democràtica. 7.1.6. Utilitzar i interpretar representacions gràfiques de l’espai, tenint en compte els signes convencionals i l’escala gràfica. 7.1.7. Identificar aspectes bàsics de la Història d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana, en els diferents períodes: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.

51


7.1.8. Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. 7.1.9. Planificar i fer senzilles investigacions, mitjançant una aproximació al mètode científic, per a estudiar el comportament dels cossos davant la llum, l’electricitat, la calor o el so i saber comunicar els resultats. 7.1.10. Planificar la construcció d’objectes i aparells amb una finalitat prèvia, utilitzant fonts energètiques, operadors i materials apropiats, i realitzar-la, combinant el treball individual i en equip. 7.1.11. Presentar un informe de forma ordenada i clara, utilitzant els suports paper i digital, sobre qüestions senzilles; recollir informació de diverses fonts (directes, llibres, Internet), seguint un pla de treball i expressar conclusions. 7.1.12. Elaborar informes seguint un guió establit que supose la recerca, la selecció i l’organització de la informació de textos de caràcter científic, geogràfic o històric. 7.1.13. Assenyalar l’aportació d’alguns avanços de la ciència i la investigació en la societat, fonamentalment en els camps següents: cultura i oci, llar, transport, informàtica i telecomunicacions, construcció i medicina. 7.2.- EDUCACIÓ ARTÍSTICA 7.2.1.- MÚSICA 7.2.1.1. Buscar, seleccionar i organitzar informacions sobre manifestacions artístiques del patrimoni cultural propi i d’altres cultures, esdeveniments, creadors i professionals relacionats amb i la música. 7.2.1.2. Formular opinions sobre les manifestacions artístiques a les quals s’accedeix demostrant el coneixement que es té d’aquestes i una inclinació personal per a satisfer el gaudiment i per a omplir el temps d’oci. 7.2.1.3. Realitzar representacions plàstiques de forma cooperativa que impliquen organització espacial, ús de materials diversos i aplicació de diferents tècniques. 7.2.1.4. Comprovar les possibilitats de materials, textures, formes i colors aplicats sobre diferents suports. 7.2.1.5. Representar de forma personal idees, accions i situacions, valent-se dels recursos que el llenguatge plàstic i visual proporciona.

52


7.2.1.6. Utilitzar de manera adequada diverses tecnologies de la informació i la comunicació per a la creació de produccions plàstiques . 7.2.2.- PLÀSTICA 7.2.2.1. Buscar, seleccionar i organitzar informacions sobre manifestacions artístiques del patrimoni cultural propi i d’altres cultures, esdeveniments, creadors i professionals relacionats amb les arts plàstiques . 7.2.2.2. Formular opinions sobre les manifestacions artístiques a les quals s’accedeix demostrant el coneixement que es té d’aquestes i una inclinació personal per a satisfer el gaudiment i per a omplir el temps d’oci. 7.2.2.3. Reconéixer músiques del medi social i cultural propi i d’altres èpoques i cultures. 7.2.2.4. Ajustar la pròpia acció a la dels altres membres del grup en la interpretació de peces musicals i de danses a dues o més parts. 7.2.2.5. Enregistrar la música creada utilitzant diversos tipus de grafies. 7.2.2.6. Utilitzar de manera adequada diverses tecnologies de la informació i la comunicació per a la creació de produccions musicals senzilles. 7.2.2.7. Participar en l’execució de danses de diversos estils, amb especial referència a les de la Comunitat Valenciana. 7.2.2.8. Conéixer i identificar produccions musicals mediterrànies, a través de concerts i audicions treballats prèviament. 7.3.- EDUCACIÓ FÍSICA. 7.3.1. Adaptar els desplaçaments i els salts a diferents tipus d’entorns que puguen ser desconeguts i presenten cert grau d’incertesa. 7.3.2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre’n el control en els jocs les i activitats motrius que ho requerisquen, amb l’ajust correcte a la situació al terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries. 7.3.3. Actuar de forma coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o diversos adversaris en un joc col·lectiu, ja siga com a atacant o com a defensor. 7.3.4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d’activitats esportives, l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb aquests.

53


7.3.5. Opinar coherentment i críticament en relació amb les situacions conflictives que sorgeixen en la pràctica de l’activitat física i l’esport. 7.3.6. Mostrar conductes actives per a incrementar globalment la condició física, ajustant l’actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment. 7.3.7. Construir composicions de grup en interacció amb els companys i companyes, utilitzant els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals. 7.3.8. Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la pràctica correcta i habitual de l’exercici físic i la millora de la salut, i actuar d’acord amb aquestes. 7.3.9. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres. 7.3.10. Realitzar recorreguts seguint les tècniques d’orientació en el medi natural, aprendre a moure-s’hi i comprometre’s a la seua cura i la seua conservació. 8.3.11. Fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l’educació física i per a establir un intercanvi d’opinions amb l’alumnat d’altres centres docents. 7.4.- EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 7.4.1. Mostrar un nivell adequat de coneixement dels límits i les virtuts propis. 7.4.2. Identificar i respectar les diferències i les característiques dels altres. 7.4.3. Assumir responsablement les conseqüències de les accions personals. 7.4.4. Argumentar i defensar les pròpies opinions. 7.4.5. Escoltar i respectar críticament les opinions dels altres. 7.4.6. Acceptar i practicar les normes de convivència. 7.4.7. Participar en la presa de decisions del grup. 7.4.8. Utilitzar el diàleg per a afavorir els acords. 7.4.9. Assumir obligacions i responsabilitats.

54


7.4.10. Conéixer el paper dels ajuntaments, de les comunitats autònomes i de l’Estat en l’ordenament polític espanyol. 7.4.11. Conéixer i valorar els drets reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. 7.4.12. Conéixer el significat i la importància dels principals senyals de trànsit i reconéixer les normes bàsiques de seguretat viària. 7.5. CASTELLÀ I VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 7.5.1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de parla, organització del discurs, escolta i incorporació de les intervencions dels altres. 7.5.2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent. 7.5.3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent-ne les idees principals i secundàries i identificant-hi idees o valors no explícits. 7.5.4. Llegir en silenci valorant el progrés en la velocitat i la comprensió, memoritzar i reproduir textos. 7.5.5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les que es contenen en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades. 7.5.6. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos a més de les normes gramaticals i ortogràfiques i cuidant la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació. 7.5.7. Llegir per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura d’aquests textos. 7.5.8. Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes. Resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries. 7.5.9. Utilitzar textos científics en diversos suports per a recollir informació, ampliar coneixements i aplicar-los en els treballs personals.

55


7.5.10. Usar i manejar amb soltesa les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i els procediments d’organització i de selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en la cura i la millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles a l’aula i al centre. 7.5.11. Identificar canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos a l’hora d’efectuar segmentacions; canvis en l’ordre, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita. 7.5.12. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos. 7.5.13. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. 7.5.14. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. 7.5.15. Usar habilitats lingüístiques i estratègiques relacionades amb les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits. 7.5.16. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. 7.5.17. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un breu treball en una d’aquestes llengües. 7.5.18. Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i la presentació de textos. 7.6. LLENGUA ESTRANGERA 7.6.1. Captar el sentit global i identificar informacions específiques en textos orals variats emesos en diferents situacions de comunicació. 7.6.2. Llegir, de forma silenciosa i en veu alta, diferents textos amb vocabulari cada vegada més extens i expressions de més complexitat, amb ajuda de les estratègies bàsiques, per a obtindre informació explícita i extraure inferències directes. 7.6.3. Mantindre converses quotidianes i familiars sobre temes coneguts en situacions de comunicació predicibles, respectant les normes bàsiques de l’intercanvi, com ara escoltar i mirar qui parla. 7.6.4. Elaborar diversos tipus de textos escrits partint de models, tant en suport paper com digital, prestant especial atenció a les fases de producció: planificació, textualització i revisió. 7.6.5. Reconéixer i reproduir amb més correcció aspectes sonors, de ritme, d’accentuació i

56


d’entonació, en diferents contextos comunicatius, i dins de l’ús de formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera. 7.6.6. Fer servir algunes estratègies que afavorisquen el procés d’aprenentatge i identificar alguns aspectes que l’ajuden a aprendre millor. 7.6.7. Valorar la llengua estrangera com un instrument de comunicació amb altres persones i com a ferramenta d’aprenentatge. 7.6.8. Identificar alguns trets, costums i tradicions de països on es parla la llengua estrangera, i relacionar-los i comparar-los amb els propis. 7.7. MATEMÀTIQUES 7.7.1. Llegir, escriure i ordenar números naturals, indicant el valor posicional de les seues xifres, i 7.7.2. Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions, comprovant el resultat obtingut. 7.7.3. Completar, segons corresponga, expressions numèriques donades. 7.7.4. Intercalar números naturals, decimals i fraccions entre dos números qualssevol donats. 7.7.5. Llegir i escriure números naturals, de fins a quatre xifres, amb números romans. 7.7.6. Expressar en forma de potència un producte de factors iguals, i a l’inrevés, i distingint la base i l’exponent. 7.7.7. Descompondre en factors primers un número menor o igual que mil, i obtindre múltiples i divisors d’un número menor o igual que cent. 7.7.8. Escriure en forma de polinomi un nombre natural, de fins a sis xifres, mitjançant potències de base deu. 7.7.9. Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjançant l’ús de les operacions aritmètiques, i comprovar-ne els resultats de forma raonada. 7.7.10. Utilitzar la calculadora per a l’estimació, l’aproximació i la comprovació de resultats numèrics en les operacions matemàtiques amb números naturals i números decimals. 7.7.11. Llegir, escriure, ordenar fraccions i números decimals. 7.7.12. Operar amb fraccions i números decimals i resoldre problemes senzills. Utilitzar l’arredoniment i el tant per cent. 7.7.13. Resoldre i formular diverses situacions problemàtiques en les quals s’utilitzen unitats i

57


equivalències del sistema mètric decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la magnitud temps. 7.7.14. Classificar, anomenar i mesurar angles i transportar-los per a la seua addició i sustracció geomètrica. 7.7.15. Identificar en el pla posicions de dues rectes (paral·leles, perpendiculars, obliqües), de dues circumferències, i d’una recta i una circumferència. 7.7.16. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana. 7.7.17. Reconéixer i traçar les bases i les altures de triangles, trapezis i paral·lelograms. 7.7.18. Dibuixar i construir formes geomètriques en diversos suports i amb diferents instruments. 7.7.19. Descompondre un polígon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. Calcular el perímetre i l’àrea de figures planes, a partir de dades o mesurant sobre el paper o sobre el terreny. 7.7.20. Interpretar una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol de cases i maquetes) realitzada a partir d’un sistema de referència i d’objectes o situacions familiars. 7.7.21. Saber construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades des de diversos mitjans (premsa, llibres, programes informàtics), per a facilitar la representació mitjançant diagrames de barres i sectorials, i calcular la mitjana aritmètica i la moda, a més d’interpretar-ne correctament els resultats. 7.7.22. Realitzar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat. 7.7.23. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes. 7.8. RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA 7.8.1. Saber identificar alguns signes i símbols representatius del fenomen religiós en l’antiguitat. 7.8.2. Relacionar les grans religions vigents, i descobrir-ne les principals semblances i

diferències. 7.8.3. Distingir el sentit últim de la vida segons les religions monoteistes. 7.8.4. Saber diferenciar les concepcions sobre la salvació de l’home en l’Hinduisme i el Budisme.

58


7.8.5. Comentar alguns textos del Nou Testament on es manifesta la humanitat i la divinitat de Jesucrist.

7.8.6. Descriure quines conseqüències té en l’ésser humà el fet de ser creat i estimat per Déu com

a fill. 7.8.7. Sintetitzar els punts essencials sobre la salvació de l’home realitzada per Jesucrist, i raonar

com Déu se’ns dóna a través dels sagraments. 7.8.8. Assenyalar en textos evangèlics l’origen de l’Església i la seua finalitat de salvació. 7.8.9. Descriure la missió dels membres de l’Església com a continuïtat de la missió de Jesucrist. 7.8.10. Especificar el servei eclesial que els apòstols i els seus successors presten al poble de Déu, i

distingir el significat de les paraules apòstol, jerarquia i Col·legi Episcopal. 7.8.11. Situar i valorar la presència de la Mare de Déu en els moments culminants de la vida de

Crist, i reconéixer que ocupa un lloc especial en la salvació.

7.8.12. Raonar el valor de la llibertat i la responsabilitat dels propis actes a la llum de l’Evangeli, i saber aplicar el manament de l’amor a les situacions quotidianes.

7.8.13. Identificar algunes institucions de l’Església dedicades a l’ajuda als necessitats. 7.8.14. Assenyalar i respectar els valors de les diverses religions i la seua contribució a la cultura. 7.8.15. Interpretar el significat transcendent de l’art religiós i distingir les festes civils de les festes

cristianes. 8.8.16. Resumir la fe de l’Església sobre la vida eterna.

8. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES MESURES PER A AFRONTAR

ELS PROBLEMES D’APRENENTATGE.

VALORACIÓ INICIAL I VIES D’ACTUACIÓ. Tot l’alumnat ha d’aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional. Hi ha alumnes que requereixen una atenció educativa diferent a la ordinària. És l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu:

59


Per presentar necessitats educatives especials, aquells que requereixen, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, determinats recolzaments i atencions educatives específiques derivades de discapacitat física, psíquica o sensorial o transtorn greus de conducta.

Per les seues altes capacitats intel·lectuals. O per qualsevol altra circumstància personal o familiar que supose necessitat

des del punt de vista educatiu (art. 71.2).

Amb objecte d’ajustar-nos al màxim possible a la realitat dels nostres alumnes, acordem realitzar una valoració de les seues característiques segons els paràmetres següents:

Què valorar:

- Rendiment de l’alumne en el cicle anterior. - Personalitat. - Aficions i interessos. - Situació econòmica i cultural de la família. - etc.

Com obtindre la informació: - Informes de tutors anteriors ( expedient acadèmic ) - Proves d’avaluació inicial - Entrevista individual. - Entrevista amb pares. - Observació directa.

D’aquesta manera, el centre preveu diferents vies de resposta davant l’ampli ventall de

capacitats, estils d’aprenentatge, motivacions i interessos dels alumnes. El tutor/a haurà de determinar l’estratègia a seguir esgotant les diferents possibilitats de

treball dins l’aula per aconseguir el màxim rendiment de l’alumnat: en quins agrupaments treballa millor, quin temps roman concentrat, a quins reforços respon, autoconcepte. Una vegada esgotades les diferents possibilitats i estratègies, el tutor/a sol·licitarà l’avaluació i valoració sociopsicopedagògica i/o logopèdica de l’alumne/a per tal de detectar les necessitats específiques de suport educatiu seguint el procediment que estableix l’ordre de 15 de maig de 2006.

MESURES PER AFRONTAR LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT AMB

NECESSITAT ESPECÍFICA DE RECOLZAMENT EDUCATIU. REFORÇ EDUCATIU.

Es realitzarà tant dins com fora de l’aula en agrupaments flexibles de xicotet grup on el tutor/a serà qui coordine la resposta educativa tant pel que fa als agrupaments, materials, activitats i coordinació amb altres professionals.

60


Programació de continguts i activitats. - - Continguts. Es treballaran els mateixos continguts que el grup de referència

amb estrategies i metodologia diferent per a que l’alumnat assolisca els objectius proposats.

- Activitats. Activitats variades amb diferent grau de dificultat per aconseguir

que tot l’alumnat s’integre en el grup-classe. Metodologia

o Crear un ambient de respecte i confiança on l’alumne es senta valorat i estimat.

o Utilitzar noves tecnologies. o Adaptar, simplificar i seqüènciar les activitats en funció de les necessitats

de l’alumnat. o Agrupament flexible atenent a les dificultats de l’alumnat. o Seguiment individualitzat. o Selecció d’activitats atenent al principi de significativitat i realitat.

Per a impartir el reforç es tindran en compte els següents criteris:

o Professor-nivell o Professor del cicle o Resta de professorat

Es realitzarà una revisió trimestral per part de la Caporalia d’estudis on s’avaluarà el

procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat i la conveniència d’assistir a reforç. ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES

Les adaptacions curriculars no significatives es realitzen quan no hi ha un cicle de

diferència i no afecten als components prescriptius del currículum . Encara que en cadascuna de les àrees s’aplicaran de manera específica una sèrie de

mesures concretes que permetisquen l’adequació a les diferències individuals dels alumnes, hem volgut establir una sèrie de pautes o directrius generals que actuen com a marc de referència per al conjunt del professorat i que servisquen per a unificar les actuacions de cada professor.

Programació de continguts i activitats. Una mesura aplicable pot ser la diferenciació de nivells en els continguts i en les

activitats. Aquesta diferenciació de nivells respondrà tant a les distintes capacitats i estils d’aprenentatge com als divergents interessos i motivacions dels alumnes.

61


- Continguts. En primer lloc fixarem un cos de continguts essencials que han de ser apresos per

l’alumnat i així arribar als objectius previstos. A partir d’ací, considerarem una altra sèrie de continguts que podran ser treballats o no en funció de les peculiaritats i necessitats de cada alumne.

- Activitats. Les activitats s’organitzaran per categories en funció de la seua diferent finalitat.

D’una banda, preveurem activitats d’execució, activitats de reforç, de consolidació d’aquells aprenentatges que considerem bàsics i activitats d’ampliació; per a això, el nivell de dificultat de les tasques proposades estarà d’acord amb les dificultats de l’alumnat. Però en tots els casos s’han de tindre previstes activitats que promoguen la generalització dels aprenentatges.

Metodologia.

A més a més de les mesures esmentades en l’apartat anterior cada professor utilitzarà

metodologies que s’adapten a les necessitats, interessos i nivell dels alumnes. o Utilització de tècniques de treball cooperatiu. o Entrenament en activitats metacognitives, és a dir, metodologies que

promoguen el principi d’activitat, participació i creativitat fixada en els processos d’ensenyar a aprendre front al producte final.

Material didàctic .

- Emprar materials didàctics adequats per a la realització de les diverses activitats. - Utilitzar materials variats i motivadors per als alumnes. - Usar materials i recursos que permeten que entren en joc les diferents formes de

percepció i memorització de la informació: visual, auditiva, tàctica, hàptica (postural i de moviment) i olfactiva.

- Utilitzar material adequat per a cada activitat. - Tenir cura de la presentació dels materials i valorar les produccions del alumnes.

Agrupaments flexibles i ritmes diferents.

L’organització dels agrupament es realitzaran tenint en compte el nivell i seran el més

heterogenis possibles. ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES Es considerarà una adaptació curricular significativa quan la distància entre el currículum

ordinari que segueix el grup al què pertany l’alumne/a i el currículum adaptat siga com a mínim d’un cicle.

62


Consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius educatius, l’eliminació o inclusió de determinats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris d’avaluació.

Destinataris.

Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant als alumnes amb necessitats educatives especials.

Dins d’aquest col·lectiu d’alumnes, es té en compte tant aquells que presenten limitacions de naturalesa física, psíquica o sensorial, com als que posseeixen un historial escolar i social que ha produït “llacunes” que impedeixen l’adquisició de nous continguts i, al seu torn, desmotivació, desinterès i rebuig i també als alumnes amb altes capacitats.

Finalitat.

Tendiran a que els alumnes arriben a les capacitats generals de l’etapa d’acord amb les seues possibilitats. L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita en funció de les seues necessitats i també dels seus límits, tractant que aqueixa resposta s’allunye al menys possible de les que són comunes per a tots els alumnes.

Avaluació i diagnòstic previ.

El major o menor allunyament del currículum bàsic dependrà de l’avaluació i diagnòstic previ de cada alumne, que ha de realitzar el Gabinet psicopedagògic municipal.

CONDICIONS PER A UNA ATENCIÓ EFECTIVA La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la concreció de les

adaptacions curriculars seran possibles gràcies a les següents mesures articulades en el centre:

a) La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial. El tutor/a deu coordinar tota la resposta educativa que se li ofereix a l’alumne amb

necessitats especifiques de suport educatiu i podrà sol·licitar col·laboració i assessorament de la psicopedagoga, especialistes (PT, AL).

b) La metodologia.

o Crear un ambient de respecte i confiança on l’alumne se senta valorat i estimat.

o Utilitzar noves tecnologies. o Seguiment individualitzat, el més integrador possible. o Adaptar metodologia, materials i agrupaments per minvar les

dificultats i detectar les necessitats el més ajustades possibles a les característiques dels alumnes.

o Utilitzar totes les tècniques de treball cooperatiu. o Generalització dels aprenentatges. o Valorar els guanys i minimitzar els fracassos de manera que l’alumne

tinga un autoconcepte positiu de sí mateix.

63


o Assessorar a la família per a que el treball dins de l’aula es transferisca a l’àmbit familiar mitjançant criteris d’avaluació i ajustant expectatives.

o Entrenament en activitats metacognitives en compte d’activitats memorístiques, repetitives i buides de significat per a l’alumne.

o Regir-se pel principi de realitat i significativitat. o Flexibilitzar la pràctica educativa. o Avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera continuada

introduint modificacions necessàries per ajustar la resposta educativa. c) Espais. Per a afavorir el procés d’integració-normalització i per a crear les condicions òptimes

per al foment d’interaccions riques i fluides, es preveuen les mesures següents: - Sales per a les activitats de suport específic. - Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai. - Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica,

visibilitat…). - Supressió de barreres arquitectòniques.

d) Temps.

La gestió del temps es guiarà per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials de cada alumne i la flexibilitat horària. Així, algunes activitats requeriran temps més perllongats (tallers, eixides, etc.), i altres més reduïts, a causa de la fatiga, falta de concentració o altres motius.

ADAPTACIONS D’ACCÉS Les adaptacions d’accés estan destinades als alumnes amb discapacitat física, psíquica ,

sensorial o transtorns greus de conducta. Comprenen totes les mesures tant personals, materials i organitzatives que faciliten l’accés

al currículum d’aquest alumnat. Recursos personals: Psicopedagoga, mestra de pedagogia terapèutica, mestra

d’audició i llenguatge, mestre tutor i de suport, educador, personal de serveis socials externs al Centre.

Recursos materials específics per a alumnes amb deficiències visuals, auditives , motòriques, sensorials o conductuals.

Recursos organitzatius: eliminació barreres arquitectòniques, agrupaments, horaris, temps, espais, desdoblaments...

Metodologia estarà adaptada a les necessitats específiques d’alumnat amb suport educatiu.

64


ALUMNAT AMB NECESSITATS DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA. Es considera alumnat amb necessitats de compensació educativa aquell que presenta

dificultats d’inserció escolar per trobar-se en situació desfavorida, derivada de circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals. Estes necessitats de compensació educativa es poden deure:

o Incorporació tardana al sistema educatiu. o Retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana per ser immigrant o refugiat. o Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social. o Escolarització irregular, per itinerança familiar o per abandonaments educatius reiterats o periòdics. o Residència en zones socialment, culturalment o econòmicament desfavorides. o Dependència d’institucions de protecció social del menor. o Internament en hospitals o en hospitalització domiciliària de llarga durada per prescripció facultativa. o Inadaptacions al medi escolar i a l’entorn educatiu.

Atenció domiciliària Atenció domiciliària de llarga durada NO INFERIOR A 2 MESOS.

o Permanència domiciliària continuada o alternança amb hospitalització per un període no inferior a dos mesos per curs escolar.

L’únic referent oficial d’avaluació de l’alumne és el tutor i el personal docent del Centre on l’alumne està matriculat i on figura el seu expedient acadèmic.

Pot estar atés per professorat addicional anomenat a l’efecte i també per professors de la plantilla del centre amb horari incomplet i voluntària disponibilitat de desplaçament.

o Permanència en hospitalització domiciliària per un període entre dos i sis mesos.

Pot estar atés per professorat addicional anomenat a l’efecte i també per professors de la plantilla del centre amb horari incomplet i voluntària disponibilitat de desplaçament.

o Permanència en hospitalització combinada domiciliària per un període superior a 6 mesos.

Pot estar atés per professorat addicional anomenat a l’efecte i també per professors de la plantilla del centre amb horari incomplet i voluntària disponibilitat de desplaçament. Atenció domiciliària en períodes INFERIORS A 2 MESOS

Serà necessàriament atés a través del propi centre de referència mitjançant: o Adaptacions curriculars. o Adaptació de tasques. o Tutoria telefònica, telemàtica...

65


o Desplaçament del mestre de la plantilla del centre amb disponibilitat

horària i voluntarietat de col·laboració. El temps de desplaçament es computarà com lectiu.

Metodologia o La integració de forma globalitzada dels aprenentatges bàsics i fonamentals de

diverses àrees en àmbits de coneixement. o La modificació de determinades àrees adequant els seus objectius i reforçant o

prioritzant alguns dels seus continguts, amb la corresponent adaptació dels criteris d’avaluació.

o L’ús d’una metodologia activa que facilite l’aprenentatge significatiu, utilitzant processos d’aprenentatge cooperatiu; utilitzant models de percepció de la realitat a partint del referent familiar i cultural; facilitant situacions d’aprenentatges globalitzats.

o Activitats d’adquisició i reforç en les àrees instrumentals que permitisquen prosseguir l’aprenentatge de forma normalitzada.

o Activitats per adquirir la competència comunicativa en la llengua vehicular d’ensenyament del centre.

o Activitats dirigides al desenvolupament d’habilitats socials i hàbits de vida saludable.

o Activitats per afavorir la convivència, el respecte i la valoració de l’entitat cultural de l’alumnat.

o Flexibilitat d’horaris, agrupaments i utilització d’espais, que possibilita realitzar agrupaments específics de caràcter transitori, així com impartir àmbits de coneixement que integren varies àrees.

o Distribució d’espais, d’horaris i de recursos materials i personals. o Inclusió de les activitats en el Programa d’Acció Tutorial per afavorir l’acolliment

de l’alumnat. o Realitzar un programa d’acolliment de l’alumnat nouvingut al Centre. o Utilitzar qualsevol de les mesures abans esmentades.

Recursos que es disposen al Centre per afrontar les necessitats específiques de

recolzament educatiu: o Psicopedagoga. o Pedagogia Terapèutica. o Audició i llenguatge. o Professorat del Centre. o Educador.

66


9. ORIENTACIÓ I TUTORIA

De forma general, l’orientació educativa té aquesta sèrie de característiques:

Orientació com a procés dinàmic integrat en l’activitat educativa, present en totes

les activitats del centre. El mestre/a no pot prescindir de les característiques psicològiques, familiars i socials de l’alumne, dels seus interessos, necessitats, de la relació que estableix amb els seus alumnes...

Organitzada al llarg del sistema educatiu. S’inicia al principi del procés escolar i no s’interromp fins a acabar el xiquet la seua formació.

Per al bon funcionament de l’orientació ha d’haver-hi una relació fluida entre els mestres del curs i el tutor/a, entre la psicopedagoga del centre i entre l’equip interdisciplinari.

El conjunt d’activitats, intervencions i programes que comprén l’orientació s’agrupa en

tres eixos o funcions bàsiques: 1. L’acció orientadora Comprén l’activitat inclosa en el procés educatiu i en què intervenen, per tant, tots els

educadors del centre: tutor/a, psicopedagoga, mestres de suport i especialistes. Els tres moments d’intervenció són: a l’inici de l’etapa educativa, al final de l’etapa i al llarg del procés educatiu. Té un caràcter fonamentalment preventiu.

2. L’acció de suport Comprén l’activitat duta a terme pels mestres especialistes en Pedagogia Terapèutica i

Audició i Llenguatge, dirigida a alguns alumnes de forma directa i a través del tutor/a o mestre/a. Es pot concretar en activitats de recuperació o de reeducació dels aprenentatges d’alguns alumnes; en la preparació de materials o instruments per a les activitats d’ensenyament; i en la col·laboració en el procés d’avaluació a través de tècniques especialitzades, així com en les adaptacions curriculars dels alumnes. Té un caràcter compensador.

3. L’acció d’assessorament Comprén l’activitat portada a cap per la psicopedagoga i, a vegades, per altres

especialistes als òrgans col·legiats del centre, en els mestres i en els pares i mares. Aquesta activitat pot estar fixada en el seu treball habitual o bé quan se li sol·licita.

A més, en aquesta àrea s’integra el programa de tutories per a Primària, dirigit a l’alumnat, als mestres i als pares i mares, basat en els objectius següents:

Orientació personal: Potenciar l’autoconcepte i la capacitat de crítica, conéixer i atendre problemes en estreta

col·laboració amb les famílies...

PLANTEJAMENT GENERAL

67


Orientació interpersonal: Fomentar les relacions, les dinàmiques de grup i el treball en equip tant d’alumnes com

de pares i mares, promoure contactes entre l’equip educatiu i el grup de pares i mares... Orientació acadèmica: Informar pares i mares de la programació del curs, objectius generals..., oferir

tècniques d’aprenentatge, integrar el grup en el procés d’avaluació... FUNCIONS DEL TUTOR/A El responsable de la resposta educativa de l’alumne/a correspon al tutir/a.Les funcions

del tutor/a dels alumnes d’Educació Infantil i Primària són les següents: Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup-classe i en el conjunt de la

dinàmica escolar. Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Efectuar un seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat per

detectar les dificultats i les necessitats especials, a fi d’articular les respostes educatives adequades i demanar, si és el cas, els oportuns assessoraments i suports.

Coordinar la informació sobre els alumnes que tenen el mestre tutor/a i els

especialistes, coordinar el procés avaluador dels alumnes i assessorar sobre la seua promoció d’un cicle a un altre.

Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives en el

seu entorn sociocultural i natural. Afavorir en l’alumne el coneixement i l’acceptació de si mateix, així com

l’autoestima, quan aquesta es veja disminuïda per fracassos escolars o d’un altre gènere. Coordinar amb els altres mestres l’ajust de les programacions al grup d’alumnes,

especialment pel que fa a les respostes educatives en cas de necessitats especials i/o de suport. Contribuir a desenvolupar línies comunes d’acció amb els altres tutors en el marc

del Projecte educatiu del centre. Contribuir a l’establiment de relacions fluides amb els pares i mares, que faciliten la

connexió entre el centre i les famílies. Implicar les famílies en activitats de suport a l’aprenentatge i orientació dels fills.

68


Informar les famílies de tots aquells assumptes que afecten l’educació dels fills. Mitjançar amb coneixement de causa en possibles situacions de conflicte entre

alumnes i mestres i informar-ne degudament les famílies. Canalitzar la participació d’aquelles entitats públiques o privades que col·laboren

en els processos d’escolarització i d’atenció educativa a aquells alumnes que procedeixen de contextos socials o culturals marginats.

ACTIVITATS DEL TUTOR/A Algunes de les activitats prioritàries del tutor/a són les següents: Organitzar activitats d’”acollida” a principi de curs per als alumnes que arriben al

centre per primera vegada. Parlar a principi de curs amb l’alumnat sobre els seus drets i deures, sobre les

normes de règim intern i disciplina del centre, i informar-los també sobre el funcionament d’aquest.

Explicar-los les funcions i tasques que ell mateix té com a mestre tutor del grup,

donant-los l’oportunitat de participar en la proposta i programació d’activitats. Tindre entrevistes individuals amb alumnes quan aquests ho necessiten. Analitzar amb la resta dels mestres les dificultats escolars dels alumnes degudes a

deficiències instrumentals, problemes d’integració i altres, i buscar, si cal, els assessoraments i suports necessaris a l’inici, durant i en finalitzar l’etapa educativa.

Procediment a seguir en cas de tindre alumnat amb problemes d’aprenentatge

(Ordre 16 de juliol de 2001):

- El tutor/a ompli el full de sol·licitud d’avaluació psicopedagògica. - La psicopedagoga realitza l’avaluació. - A partir dels resultats de l’avaluació es realitzarà l’informe pertinent on la

proposta curricular específica facilitarà al tutor/a la realització de la programació de l’alumne/a.

- Informar a les famílies de la decisió si cal realitzar ACIS o qualsevol mesura complementària.

Promocionar, organitzar i participar en les activitats complementàries dins/fora del

recinte educatiu programades pel centre.

69


Revisar amb l’equip educatiu el pla d’acció tutorial per a tot el curs, tractant de precisar el grau i la forma d’implicació dels mestres, i també els aspectes que de manera específica i prioritària atendrà el tutor/a.

Transmetre als mestres totes aquelles informacions sobre l’alumnat que puguen ser

útils per al desenvolupament de les seues tasques docents, avaluadores i orientadores. Preparar, coordinar i moderar les sessions d’avaluació procurant que el seu

desenvolupament s’ajuste als principis de l’avaluació contínua, formativa i orientadora que es propugnen per a totes les fases del procés avaluador.

Establir canals de col·laboració amb els altres tutors, especialment amb els del

mateix curs o cicle, a l’hora de marcar i revisar objectius, preparar activitats, elaborar materials de suport i coordinar l’ús dels mitjans i recursos disponibles.

Procurar la col·laboració dels pares i mares en relació amb el treball personal dels

fills: organització del temps d’estudi a casa, lloc apropiat, necessitat de temps lliure i descans, etc.

Tindre entrevistes individuals amb els pares de cadascun dels seus alumnes de

forma individualitzada al llarg del primer trimestre i quan ells les sol·liciten o el tutor/a les considere necessàries, ajudant-los a descarregar l’ansietat pels problemes escolars dels fills i buscant una valoració més global i una actitud més activa i responsable atesa la situació.

Cada tutor/a haurà d’estar informat pels especialistes dels aspectes rellevants pel que

fa als seus alumnes, el que no impedeix que es mantinguen entrevistes entre pares/mares i especialistes.

Tindre reunions trimestralment amb els pares al llarg del curs. Els moments més

oportuns poden ser al començament i final de curs. Aquestes reunions serviran per a intercanviar informació i analitzar amb ells el procés educatiu dels fills.

Participar en els plans d’avaluació que determinen les Administracions educatives o

els propis centres.

70


FUNCIONS DEL DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC Algunes de les funcions de la psicopedagoga en Educació Primària són les següents: AMB ELS ALUMNES

Orientar a l’alumnat, d’acord amb les seues característiques i necessitats pròpies. Avaluació del nivell maduratiu dels alumnes que finalitzen l’etapa d’Educació

Infantil. Realitzar l’avaluació psicopedagògica prèvia dels alumnes amb necessitats

educatives especials i/o problemes d’aprenentatge. Contribuir a la dimensió moral i cívica de l’educació i, en general, al

desenvolupament dels eixos de contingut transversals al currículum: Educació Viària, Animació lectora, Previndre per a viure, Salut Escolar...

Col·laborar amb la resta del professorat en l’afrontament de problemes de conducta

quan arriben a presentar-se. Col·laborar amb la resta del professorat per anticipar-se a l’aparició de problemes

generalitzats d’aprenentatge. Elaboració de l’Informe Tècnic dels alumnes amb NEE. Participar en el Pla d’acollida del centre de l’alumnat estranger:

- Realització de l’informe de compensatòria. - Derivació al mestre de compensatòria o de suport.

AMB EL CENTRE I EL PROFESSORAT Assessorar tècnicament els òrgans directius en matèria d’intervenció psicopedagògica

especialitzada, programes de desenvolupament individual, reforços o suports necessitats per determinats alumnes i criteris d’avaluació d’alumnes.

Coordinar les tasques que realitzen els següents professionals: mestre de pedagogia

terapèutica, mestre d’audició i llenguatge i tutors.

71


Donar assessorament i suport als mestres en l’exercici de la funció tutorial, així com en matèria d’organització, agrupament i dinàmica de grups.

Facilitar als mestres la utilització de tècniques específiques instruccionals relatives a

hàbits de treball, tècniques d’estudi, programes d’ensenyar a pensar. Assistir-los igualment en la posada en pràctica de tècniques de relacions humanes,

dinàmica i gestió de grups, entrevista d’assessorament, lideratge, etc. Col·laborar amb els mestres en la prevenció i detecció de problemes o dificultats

educatives, de desenvolupament i/o d’aprenentatge. Assessorar els mestres per a la realització d’una avaluació contínua i integradora. Reunir-se amb el Centre de Salut, Departament de Serveis Social i Institut de

Secundària. Participar en la Comissió de coordinació pedagògica, Claustre i Consell escolar. AMB LES FAMÍLIES

Col·laborar amb les famílies en l’afrontament de problemes de conducta quan arriben

a presentar-se. Realitzar entrevistes individuals per a informar les famílies del resultat de l’avaluació

del nivell maduratiu de l’alumne quan finalitza l’etapa d’Educació Infantil. Informar a les famílies de la desició si cal realitzar ACIS o qualsevol mesura

complementària a aquells alumnes amb necessitats educatives especials i/o problemes d’aprenentatge.

Entrevistar a les famílies per a contribuir al desenvolupament en els alumnes

d’actituds i comportaments personals i socials positiu.

FUNCIONS DEL MESTRE/A D’EDUCACIÓ ESPECIAL: PEDAGOGIA

TERAPÈUTICA.

Coordinar amb el psicopedagog/a del centre i amb els tutors, per mitjà de l’horari

establert a l’efecte, la detecció, valoració i seguiment dels alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials.

Col·laborar en l’elaboració de les adaptacions curriculars.

72


Intervindre directament amb l’alumnat que precisa necessitats educatives especials,

avaluant el procés d’aprenentatge junt amb el tutor/a i els altres mestres.

Informar i orientar als pares, mares o tutors legals dels alumnes i les alumnes amb que intervé a fi d’aconseguir la major col·laboració i implicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Coordinar-se amb tots els professionals que intervenen en l’educació de l’alumnat

amb nee.

Participar com a membre actiu en la COCOPE.

FUNCIONS DEL MESTRE/A D’EDUCACIÓ ESPECIAL: AUDICIÓ I LLENGUATGE.

Participar en la prevenció, detecció, avaluació i seguiment de problemes relacionats

amb el llenguatge i la comunicació.

Col·laborar en l’elaboració d’adaptacions curriculars.

Intervindre directament sobre l’alumnat que presenta transtorns del llenguatge i la comunicació.

Informar i orientar als pares, mares o tutors legals dels alumnes amb que intervé a fi

d’aconseguir una major col·laboració i implicació en els procesos d’enesenyament-aprenentatge.

Coordinar-se amb tots els professionals que intervenen en l’educació de l’alumnat

amb nee.

73


10 EDUCACIÓ INFANTIL

METODOLOGIA PEDAGÒGICA

La Reforma Educativa de la L.O.E. i el D/38/2008, pel qual s’estableix el Currículum al segon cicle de l’E.I. en la nostra Comunitat, marquen unes línies metodològiques generals per a l’etapa de l’Educació Infantil, basades fonamentalment en els principis de l’Escola Nova i el Constructivisme.

Al nostre centre ens hem basat en els següents:

En primer lloc cal partir del nivell de desenvolupament, determinat per l’evolució psicològica i dels coneixements previs, com element contextualitzador.

El principi d’aprenentatge significatiu que partisca dels coneixements previs dels xiquets, que connecte amb els seus interessos i les seues necessitats, i que els propose activitats prou atractives per a que entenguen de manera senzilla i clara la finalitat i la utilitat dels nous continguts que van desenvolupant.

El principi de globalització. Es tracta d’un procés global d’acostament a la realitat que es vol conéixer. Aquest procés serà fructífer si permet establir relacions i construir significats més amplis i diversificats. Aquest caràcter globalitzador no és incompatible amb l’estructuració del currículum en àrees que constituïxen un conjunt relacionat amb els àmbits més significatius del coneixement, per al desenvolupament del qual el professorat ha de presentar activitats que contribuïsquen al desenvolupament integral del xiquet i crear un clima de seguretat i afecte.

El principi d’activitat. L’activitat és la principal font d’aprenentatge i desenvolupament dels xiquets. És necessari, tant per al desenvolupament físic i psicomotor, com per a la construcció del coneixement.

Per això, l’ensenyament ha de ser actiu i donar temps i ocasió per a que el xiquet participe i siga protagonista del seu propi aprenentatge. Cal utilitzar estratègies que els estimulen a ser creatius, i desenvolupar la imaginació i la capacitat d’observació.

A través de l’acció i de l’experimentació, els xiquets expressen els seus interessos i les seues motivacions i descobrixen relacions, propietats d’objectes, formes d’actuar, normes… En definitiva, aprenen.

El Principi del joc. Una de les principals fonts d’activitat en aquesta edat és el joc. És necessari dotar de caràcter lúdic qualsevol activitat que hàgem de fer i evitar la divisió entre joc i treball, ja que el joc és el treball dels xiquets. És l’activitat principal que fan, afavorix l’elaboració i el desenvolupament de les estructures del coneixement. El joc és el vehicle que empren per a relacionar-se i per a aprendre de la realitat que els envolta.

S’ha de potenciar, així mateix, el joc autònom, tant l’individual com el d’equip, per la seguretat afectiva i emocional, per la integració dels xiquets entre si i amb els adults. No hem d’oblidar que

74


la interacció amb altres xiquets constituïx un recurs metodològic molt important que els ajuda en el procés social, afectiu i intel·lectual.

El principi de motivació. És absolutament necessari que els escolars és senguen motivats per aprendre. Per això és molt important que els objectius, els continguts i les activitats tinguen un nivell adequat, que responguen als seus interessos i que els mètodes i els recursos siguen atractius i faciliten l’aprenentatge.

El principi de socialització. L’egocentrisme és un tret propi en aquesta edat i cal que el superen. En aquest sentit, s’han de proposar una gran quantitat d’activitats de grup en què els xiquets aprendran comportaments i normes, i també aprendran a compartir, a respectar, a participar i, en definitiva, a relacionar-se amb els altres.

Cal valorar constantment la participació, , l’ajuda i el respecte cap als altres, de tal forma que els xiquets se senten inclinats a repetir aquells comportaments que els reporten gratificacions afectives i a superar l’egocentrisme propi d’aquesta edat, amb la qual cosa desenvoluparan la capacitat de relació, l’autonomia i la independència.

El principi de individualització. El docent ha de conèixer les capacitats individuals de cada alumne per poder adaptar l’ensenyament al ritme personal de cadascú.

Junt a aquestes estratègies metodològiques també s’estableixen d’altres de caràcter organizatiu, com són l’organització de l’espai, el temps, els recursos materials i humans i la col.laboració de la família.

.

Pel que fa a l’organització de l’espai, és fonamental que el mestre adapte l’espai-aula a les necessitats del grup i la seua edat i delimitar, ambientar i determinar la funció de les diferents zones d’una manera clara i precisa.

Així, l’aula està organitzada pels següents racons o zones d’aprenentatge:

-Zona d’assemblea per a la comunicació col.lectiva.

-Zona de treball individual o xicotet grup, on es realitzen tasques variades depenent de la U.D.

-Racó de joc simbòlic,que permet al xiquet afavorir les relacions,descarregar emocions i conflictes i acostar-se al món dels adults.

-Racó de la biblioteca per aproximar al xiquet als contes i al codi escrit.

-Racó de la lógica- matemàtica, per desenvolupar el pensament lògic.

-Racó de les construccions, que permet explorar l’estructura espacial.

75


Respecte a l’organització del temps ha de respectar les necessitats dels xiquets, els diferents ritmes d’aprenentatge i l’alternància de treball individual i grupal.

És molt important fer una planificació adequada de la jornada escolar.

En aquesta planificació caldrà mantindre unes constants temporals o rutines com ara la salutació a l’entrada, el temps de l’esmorzar, la posada en comú, la realització de activitats en grup i individuals…….

Per altra banda cal nomenar els recursos materials. En general el centre disposa de bona quantitat i qualitat de material, tant a nivell de cicle com d’aula; no obstant això cada curs escolar es revisa i actualitza.

Al centre d’E.I. tenim els següents recursos humans:

- 9 mestres tutors

- 3 mestres de reforç

- Logopeda

- Psicóloga

- Mestra de P.T.

- Mestra de música

- Mestra de religió

En quant a la participació de la familia, en E.I., és fonamental, ja que l’aprenentatge dels xiquets de 3 a 6 anys està molt centrat en les seues vivències, en les rutines de la vida quotidiana. Ha d’existir una continuïtat entre el que és fa dins de l’escola i el que hi ha fora. Els mestres han de fomentar la col.laboració de la família per aconseguir aquesta continuïtat. Si hi ha relacions fluïdes entre la família i l’escola permetrà que es tinguen criteris comuns i pautes homogènies d’actuació que afavoriran el procés d’aprenentatge dels xiquets.

EDUCACIÓ EN VALORS

L’educació infantil es configura com un període decisiu per a la formació de la persona, ja que en aquesta etapa s’establixen els fonaments no sols per a un aprenentatge sòlid de les habilitats bàsiques, sinó que també s’adquirixen, per a la resta de la vida, hàbits de treball, convivència ordenada i respecte envers els altres.

Juntament amb la formació d’un autoconcepte positiu i la construcció de la identitat pròpia, ha d’estimular-se l’adquisició dels valors que es generen en la relació amb els altres i amb el medi en

76


el procés educatiu, com ara respectar els altres i els seus treballs, acceptar les normes, mostrar interés per conviure i col·laborar amb els companys i les companyes i amb l’adult, respectar el medi ambient i, en suma, autoregular la conducta en el joc, en la convivència, en el treball i amb relació a la salut i respondre progressivament d’una manera cada vegada més adequada a les situacions que es plantegen. .

Així doncs, proposem un conjunt de continguts d’ensenyament, principalment actitudinals, que han d’entrar a formar part de les activitats plantejades en totes les àrees. Són els següents:

Dialoguem i respectem els altres Comporta educar per a la convivència pacífica i la ciutadania democràtica, i fomentar la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la responsabilitat, el respecte i el rebuig a tot tipus de discriminació i intolerància.

Tots som iguals

La societat en què vivim assigna als xiquets i a les xiquetes des de menuts, rols diferents d’acord amb el sexe.

El professorat pot i ha de corregir aquestes desigualtats. En les seues mans està el aconseguir que els xiquets i les xiquetes es formen com a persones que són, en igualtat de condicions i amb els mateixos drets i les mateixes obligacions.

Protegim el medi ambient

Comporta acostar els xiquers al medi natural perquè aprenguen a valorar la importància que té per a la vida de les persones i desenvolupen actituds de respecte i cura.

Consum responsable

Encara que en aquesta edat els xiquets no tenen encara autonomia com a consumidors, reben constantment missatges dels mitjans de comunicació: publicitat sobre llepolies, pastissets, joguets, material escolar... El que pretenem és que els escolars vagen adquirint una actitud crítica i responsable envers el consum.

Anem segurs

L’objectiu fonamental de l’educació viària és la prevenció d’accidents.

77


En aquesta edat, els xiquets encara no són autònoms en els desplaçaments pels espais urbans, però sí que utilitzen els transports públics i els privats en l’entorn familiar.

Per això, cal iniciar-los en el coneixement d’unes normes establides, fonamentals per a la seua futura participació en l’ambient urbà com a vianants, viatgers o usuaris de vehicles.

Som bons ciutadans i bones ciutadanes

Comporta preparar als xiquets per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació en la vida social i cultural, amb actitud crítica i responsable.

Tinguem cura de la nostra salut

L’objectiu fonamental és fomentar en els xiquets l’adquisició d’hàbits de salut: alimentació sana, descans, cura i higiene corporal, prevenció d’accidents…

L’ AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ INFANTIL.

L’avaluació és un element curricular imprescindible que contribuïx a la millora de la qualitat educativa. És una activitat valorativa i investigadora, facilitadora del canvi educatiu.

L’avaluació en l’educació infantil ens permetrà obtindre informació sobre l’evolució del procés educatiu dels escolars, per a poder intervindre-hi adequadament. Haurà de fer-se en termes que descriguen els progressos que facen i les dificultats que hi troben. D’aquesta manera podrem donar una resposta adaptada a les necessitats particulars de cada alumne i de cada alumna.

L’Ordre del 24 de juny de 2008 sobre avaluació en E.I. en la nostra Comunitat determina que serà:

Global, perquè es referirà al conjunt de capacitats expressades en els objectius generals del nivell de l’educació infantil, objectius que s’adequaran a cada context concret i a cada alumne i a cada alumna. Continua, perquè es considerarà un element inseparable del procés d’aprenentatge dels xiquets. Formativa, perquè proporcionarà una informació constant que permetrà adaptar la intervenció educativa, i oberta, ja que es podrà adaptar als diferents contextos.

Partint d’aquest concepte d’avaluació,ens hem de preguntar:

Què avaluem?

-El procés d’aprenentatge:La consecució de les capacitats generals de l’etapa.

-El procés d’ensenyament:la pràctica educativa,l’adequació de les estràtegies d’ensenyament , el P.E.C. i la nostra pràctica docent.

78


Com avaluem?

Pel que respecta a l’alumne i al grup d’alumnes, mitjançant:

-L’observació directa, utilitzant regitres i notes

-Els treballs dels alumnes que ens mostren l’evolució, els conflictes.

-El diàleg i l’entrevista amb l’alumne.

Pel que respecta a la pràctica educativa:

-L’autoevaluació, la reflexió i la lectura de la realitat del moment.

-L’intercanvi d’experiències amb les companys/es amb crítiques constructives.

-El llibre d’actes del Cicle.

Pel que respecta al grup de mares i pares:

-Les entrvistes individuals per a l’intercanvi d’informació.

-Reunions del grup aula, per al’avaluació dels alumnes i activitats on participa la familia (festes, tallers, eixides…)

Quan avaluem?

A principi de curs: Avaluació inicial, entrevista individual amb la familia, història personal, diari d’aula, espais, recursos, període d’adaptació,…..

Durant el curs: Avaluació de processos, coneixements previs, produccions dels xiquets, canvis significatius dificultats conflictes, registres, adequació d’estratègies, informes trimestrals….

Al final de curs: Informe del tercer trimestre, reunió del grup de pares-mares, avaluació del’Equip de cicle,…..

Qui avalúa?

En el procés educatiu participen mestres, xiquets i famílies, així doncs, també participara en l’avaluació, sempre des de vessants establertes de participació, coordinació i col.laboració.

-Els alumnes poden autoavaluar-se comparant les seues pròpies produccions, poden valorar i expresar la seua opinió en l’assamblea sobre les activitats realitzades,…

-Les reunions de mares/pares són un instrument de participació en les quals es poden realitzar valoracions sobre la marxa del grup d’alumnes.

79


1.- EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L´AUTONOMIA

PERSONAL.

80


OBJECTIUS BLOCS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments. 2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives. 3. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix . 4. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones,

1. El cos i la pròpia imatge. 2. El joc i el moviment.

a) El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la postura, l’equilibri. b) Sensacions i percepcions. els sentits i les seues funcions. c) La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats bàsiques del cos. d)Valoració i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments, d’emocions i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradual. e) Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i dels altres evitant discriminacions. a) La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos. b) La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i bàsiques. c) Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps. d)El desenrotllament del joc protagonitzat

1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a descobrir els objectes d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació. 2. Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes que repercutisquen en un ajust de la pròpia imatge corporal. 3. Tindre cura del cos i de la higiene corporal, fomentant hàbits i actituds que ajuden a mantindre una adequada salut mental i física. 4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la pertinença a un grup social, manifestant

81


acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador. 5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc i en l’execució de tasques de la vida quotidiana . 6. Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats, i respectar els dels altres. 7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals. 8. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la salut, així com d’ordre, constància i organització relacionats amb les diverses tasques.

3. L’activitat i la vida quotidiana. 4. L’atenció personal i la salut.

com a mitjà per a conéixer la realitat. e) L’acceptació de les normes implícites que regixen els jocs de representació de papers. f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana. g) El control dinàmic i estàtic del propi cos . a) La percepció dels desitjos i dels estats d’ànim, la seua manifestació i comunicació. La pràctica de destreses, actituds, normes i la consolidació d’hàbits positius. b) L’adquisició d’autonomia operativa per mitjà del desenrotllament per si mateixos d’un creixent nombre d’accions de la vida quotidiana. c) El coneixement i l’ús dels instruments, tècniques, habilitats i seqüències en activitats pròpies de la vida quotidiana. d) La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir relacions d’afecte amb els altres. a) La salut i l’atenció d’un mateix. b) Les accions que afavorixen la salut.L’alimentació i el descans. c) L’habituació a la neteja de les diverses

sentiments i normes de relació social.

82


9. Resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, buscant la col·laboració necessària. 10. Desenrotllar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda.

parts del cos i d’este en la seua totalitat. d)L’atenció del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais nets i ordenats. e) L’adquisició d’hàbits adequats per a evitar situacions de perill i la sol·licitud d’ajuda davant d’ell.

83


2.-EL MEDI

FÍSIC,NATURAL,SOCIAL I CULTURAL.

84


OBJECTIUS BLOCS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.- Adquirir a través de la relació amb els altres, una progresiva autonomia personal. 2.- Relacionar-se amb els altres, de forma cada vegada més equilibrada i satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament social i ajustant-hi la seua conducta. 3.- Conèixer les normes i formes de comportament social dels grups amb què interactua i establir-hi vincles fluids de relació interpersonal. 4.- Actuar cada vegada de forma més autònoma en les

1.- Medi físic: elements, relacions i mesura.

a)Percepció de les propietats i relacions d’objectes i col.leccions: color, forma, grandària, grossor, textura, semblances i diferències, pertinença i no pertinença. b)L’agrupació d’objectes en col.leccions atenent les seues propietats i atributs. c)El nombre cardinal i ordinal, la construcciò de la sèrie numèrica per mitjà de l’adicció de la unitat. d)La representació gràfica de les col.leccions d’ojectes per mitjà del nombre cardinal i la utilització de la sèrie numèrica per a comptar elements de la realitat quotidiana. e)La resolució de problemas que implica l’aplicació de senzilles operacions. f)El descobriment de les nocions bàsiques de mesura : longitud, capacitat, pes i temps. g)L’estimació intuitiva i mesura del temps: ubicació temporal d’activitats de la vida quotidiana. h)Situació d’ell mateix i dels objectes en l’espai, posicions relatives i realitzacions de desplaçaments orientats. i)El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics.

1.- Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los, classificar-los i ordenar-los segons semblances i diferències observables, quantificar i ordenar col.leccions, fer raonaments numérics en tasques quotidianes i en la resolució de problemes senzills. 2.- Utilitzar el coneixement del medi físic, natural, social i cultural com a marc en què estan situats els objectes d’aprenentatge amb què interactua i aplicar actituds de respecte i atenció cap a la naturalesa, la societat i la cultura.

3.- Conéixer els grups humans que formen part de la societat a què pertany, aplicar normes socials de respecte i afecte en les relacions amb estos.

85


seues activitats habituals, desenvolupant les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança. 5.- Observar i explorar el seu entorn familiar, social i natural, generant interpretacions sobre alguns fets significatius i mostrant interés pel seu coneixement. 6.- Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural desenvolupant actituds de cura, respecte i responsabilitat en la seua conservació. 7.- Conéixer i apreciar festes, tradicions i d’altres manifestacions culturals de l’entorn, mostrant actituds de respecte,interés i participació.

2.- Acostament a la naturalesa.

a)El coneixement de les característiques generals dels essers vius i de la matèria inerta: semblances i diferències. Valoració de la seua importància per a la vida. b)L’observació dels fenòmens atmosfèrics: causes i conseqüències. c)L’observació i exploració d’algunes característiques, comportaments, funcions i canvis en els sers vius, aproximació al cicle vital. d)El desenrotllament de la curiositat, atenció i respecte cap als animals i plantes com a primeres actituds per a la conservació del medi natural. e)L’experimentació i el descobriment de la utilitat i aprofitament d’animals, plantes i recursos naturals per part de la societat. f)La identificació de distints tipus de paisatge: paisatge rural i paisatge urbà. g)El gaudi al realitzar activitats en contacte amb la naturalesa.

86


9.- Mostrar interés i curiositat pels canvis a què estan sotmesos els elements de l’entorn per a identificar alguns factors que els influïxen. 10.- Descubrir elements físics, naturals, socials i culturals que a través del TIC amplien el coneixement del món a què pertany. 11.- Conéixer, representar i anomenar, a partir de l’observació, la descripció, la manipulació i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes i formes geomètriques de volum.

3.- La cultura i vida

en societat.

a)La percepció de la família i l’escola com a primers grups socials de pertinença, presa de conciència de la necessitat de la seua existencia i funcionament, valoració de les relacions afectives que s’hi establixen. b)La valoració i el respecte de les normes que regixen la convivència en els grups socials a què pertanyen. c)L’observació de l’activitat humana en el medi: funcions, tasques i oficis habituals. d)La presa de conciència dels servicis relacionats amb el consum. e)El coneixement d’altres models de vida i de cultures en el propi entorn i el descobriment d’altres societats a través dels mitjans de comunicació. f)La participació en manifestacions culturals, en la vida social, en les festes, en manifestacions artístiques, costums i celebracions populars.

87


12.- Iniciar-se en les habilitats matemàtiques, manipulant elements i col.leccions, identificant els seus atributs i qualitats i establint relacions d’agrupament i classificació. 13.- Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i la noció d’orde dels objectes.

88


3.- Els llenguatges :

comunicació i representació

89


OBJECTIUS BLOCS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Descobrir a través dels diferents llenguatges el seu propi cos i les seues possibilitats d'expressió i comunicació. 2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques per a què desenvolupen la imaginació i la creativitat. 3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats. 4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de

1. Les llengües i els parlants. 2. El llenguatge verbal. 2.1. Escoltar, parlar i conversar.

a) El descobriment de la presència de dos llengües oficials usades en l’entorn social i a l’escola, aixi com d’altres usades per persones de tot el món. b) El reconeixement de la conveniència i la necessitat de conéixer els dos idiomes oficials i utilitzarlos progressivament. c) L’actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra societat, i el respecte pels usos lingüístics particulars de cada persona. d) L’interés per l’ús del valencià en qualsevol situació, especialment quan no és la llengua habitual.

a) La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per a explorar coneixements i aprendre; per a expressar i comunicar idees i sentiments, per a establir relacions amb els membres de la seua societat i per a regular la pròpia conducta i la dels altres. b) La iniciativa, l’interés i la participació en la comunicació oral en les situacions de la vida

1. Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les seues possibilitats, per disfrutar amb les seues produccions i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives. 2. Utilitzar les llengües cooficials com a instrument de comunicació, d’expressió, de representació, d’estructuració del pensament, de gaudi, d’aprenentatge i de regulació de la conducta, valorant i respectant la diversitat lingüística de la nostra societat. 3. Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva amb els seus

90


representació enriquint les possibilitats comunicatives. 5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o “in situ” i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen. 6. Expressar sentiments desitjos i idees per mitjà de l'expressió artística a través dels distints llenguatges. 7. Interpretar i produir imatges com una forma de

quotidiana a l’aula, com a mitjà per a establir i mantindre relacions socials, resoldre un conflicte o planificar una activitat al mateix temps que es respecten les normes socials que regulen l’intercanvi lingüístic. c) L’ús progressiu del lèxic valencià genuí propi de l’estàndard oral, en substitució de les formes incorrectes i dels barbarismes incorporats pel llenguatge col·loquial. d) L’adquisició i utilització en l’àmbit oral, en situacions quotidianes contextualitzades, de les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals obertes i tancades, formes del plural, preposicions, els pronoms adverbials en i hi, el partitiu de, i l’ús bàsic dels verbs ser i estar. e) L’ús de les construccions lingüístiques genuïnes i de les formes pròpies del valencià que afavorisquen un domini progressiu dels elements necessaris per a la comprensió i les produccions orals correctes: discriminació auditiva, entonació adequada i pronunciació de tots els sons (s sorda i sonora, distinció b/v, emmudiments, geminació...). f) L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta, una entonació adequada i una pronunciació clara. g) La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació. Acomodació progressiva dels seus enunciats

iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i respectuosa. 4. Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents a l’aula i en l’entorn pròxim iniciant-se’n en l’ús, en la comprensió de les finalitats i en el coneixement d’algunes característiques del codi escrit, i interessar-se i participar en les situacions de lectura i escriptura que es produïxen a l’aula. 5. Escoltar, comprendre, recitar i representar diferents textos tradicionals i contemporanis com a font de gaudi i d’aprenentatge, valorant el llibre i altres suports textuals i la biblioteca com a fonts d’informació,

91


comunicació i gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l'expressió artística. 8. Aplicar hàbits d'higiene i rutines en l'ús del material per a el desenvolupament de l'expressió artística que faciliten la consecució de la autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen.

als formats convencionals, així com l’acostament a la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals. h) La utilització adequada de les normes que regixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa. i) La construcció compartida en les diferents situacions d’interacció per a avançar en la comunicació i l’intercanvi de comunicació, de manera que s’ajuste al context per a ampliar els seus coneixements i arribar a unes solucions o conclusions. j) El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés per l’anàlisi dels aspectos fònics i lèxics. k) L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar atentament, conéixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el desenrotllament de la trama, etc., i connectar el que s’escolta amb les experiències personals.

entreteniment i fruïció. 6. Iniciar-se en l’ús dels diferents mitjans d’informació i de comunicació sonors, visuals i audiovisuals i aprendre a utilitzar-los com a mitjà per a desenrotllar les habilitats comunicatives i artístiques i per a aprendre a aprendre. 7. Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicarse en activitats dins de l’aula i mostrar interés i satisfacció per participar en estos intercanvis comunicatius. 8. L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l’intercanvi verbal que els xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per mitjà d’estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos comunicatius diversos.

92


2.2. Aproximació a la llengua escrita.

a) L’aproximació a l’ús de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, de busca d’informació i de font de plaer, de manera que reconega les seues funcions en l’activitat social. Interés per explorar alguns dels seus elements. b) L’observació, l’exploració i la utilització dels diferents textos habituals, dels llocs on apareixen i de la seua funció comunicativa (textos de l’entorn quotidià, d’informació i d’esbarjo i transmissió cultural). c) La situació davant dels textos des d’un primer moment com a receptor-lector i com a productor-escriptor, amb intenció comunicativa, que posa en joc els seus coneixements lingüístics (silueta, reconeixement de grafies, paraules...) i tècnics (ús dels instruments d’escriptura), dels diferents suports (paper, ordinador...) i dels diferents recursos (llibres, revistes, rètols, catàlegs, làmines...). d) L’interés per parlar i pensar a fi d’escriure i llegir des de les seues competències i dominar progressivament el sistema d’escriptura. e) L’ús de les competències de lectoescriptura bàsiques (direccionalitat, linealitat, orientació esquerra-dreta, distribució del text, posició a l’escriure) des dels primers moments del procés de construcció de l’escrit.

9. Manifestar les experiències que va vivint a través del llenguatge plàstic, utilitzar el material plàstic amb precisió, cuidar-lo i netejar-lo, i respectar i disfrutar de les produccions pròpies i dels altres. 10. Utilitzar l’educació vocal, rítmica, auditiva i d’expressió corporal, per a expressar i comunicar el repertori de cultura musical i d’expressió corporal que la societat transmet i descobrir-lo com a mitjà en la busca de la pròpia identitat. 11. Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en què viu i manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal.

93


2.3. Aproximació a la literatura.

f) La diferenciació entre les formes escrites i altres formes d’expressió gràfica. La identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals. La percepció de diferències i semblances. La iniciació al coneixement del codi escrit a través d’eixes paraules i frases. g) L’ús, gradualment autònom de diferents suports de la llengua escrita com a llibres, revistes, periòdics, cartells o etiquetes. La utilització progressivament ajustada de la informació que proporcionen. h) La lectura en veu alta de paraules i xicotets textos ja coneguts, després d’una preparació oral i una memorització prèvia, amb la pronunciació, l’entonació i el ritme adequats. i) La interpretació i descripció d’imatges (fotografies, dibuixos...) i de textos que combinen text i imatge (anuncis, contes il·lustrats...), especialment d’aquells procedents de l’entorn immediat de la xiqueta o del xiquet i de l’escola. j) La reconstrucció progressiva i acurada dels errors més comuns del llenguatge col·loquial per a arribar a l’estàndard oral, esborrany del text a partir del qual s’ha de construir l’escrit. k) L’ús correcte del llenguatge que s’escriu, amb un lèxic ric i genuí apropiat per a l’acte

94


d’escriptura, a més de la valoració positiva dels intents de reconstrucció del codi. l) L’interés i l’atenció en l’escolta de narracions, explicacions, instruccions o descripcions llegides per altres persones. m) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels contes impresos i interés per interpretar-los. n) La utilització de l’escriptura per a acomplir finalitats reals. Interés i disposició per a l’ús d’algunes convencions del sistema de la llengua escrita, com a linealitat, orientació i organització de l’espai, i gust per produir missatges amb traços cada vegada més precisos i llegibles. o) El descobriment, la identificació i la pràctica adequada dels elements de la representació gràfica del sistema d’escriptura: correspondencia grafia-fonema, identificació de lletres, segmentació de paraules, síl·labes i fonemes. p) La interpretació i la producció col·lectiva i individual de paraules, frases i textos en situacions comunicatives rellevants i pròximes a la xiqueta o al xiquet així com de paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica, després d’una preparació col·lectiva prèvia i amb la guia de la mestra o del mestre.

95


3. La llengua com a instrument d’aprenentatge.

q) La valoració de l’atenció en el contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres i de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives. r) L’ús del vocabulari específic per a referir-se a elements bàsics que configuren el text escrit (títol, portada, il·lustració, paraula, lletra...). a) L’escolta, la interpretació i la comprensió de contes, relats, llegendes i endevinalles, tant tradicionals com contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge. b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen. c) La participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre. d) La dramatització de textos literaris amb l’ajuda d’altres recursos lingüístics diferents del llenguatge verbal. e) La descripció d’un esdeveniment habitual amb les seues pròpies paraules, respectant progressivament l’orde cronològic. f) L’interés per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les

96


produccions literàries. g) La utilització de la biblioteca amb respecte i atenció i la seua valoració com a recurs informatiu, d’entreteniment i gaudi. h) El descobriment dels textos literaris com a font de construcció i d’enriquiment del discurs propi. i) L’ús progressiu de les característiques bàsiques dels contes impresos (fórmules de començament i final, plantejament, nuc i desenllaç). j) La valoració del contingut i la presentació de les produccions pròpies i dels altres, i de l’adequació a les diverses exigències de les diferents situacions comunicatives.

a) El descobriment de la llengua oral i escrita com a mitjà per a informar-se, per a aprendre i per a pensar. b) L’acceptació de l’estàndard oral valencià i de les formes correctes genuïnes més pròximes a l’entorn escolar com a varietat de llengua formal de l’escola, compatible amb el col·loquial del carrer, i que cal usar en contextos formals. c) La construcció dels significats culturals dels

97


4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.

elements de la realitat i del medi en què viuen per mitjà de la interacció i l’ús del llenguatge amb altres membres de la seua cultura o d’altres. d) L’ús del discurs per a planificar i dur a terme les activitats quotidianes de comunicació i d’organització de la vida diària de l’aula, de manera que s’expresse progressivament amb unes construccions lingüístiques acurades i amb una pronunciació correcta. e) L’ús precís i apropiat del lèxic genuí característic de les diferents àrees, especialment del que ha sigut substituït per formes híbrides, incorrectes o per vocabulari d’altres llengües. f) La comprensió de les explicacions de la mestra o del mestre sobre un tema d’interés, els passos d’una tasca, la manera de buscar informació..., sense que se li haja d’explicar individualment. g) L’ús de la llengua per a planificar un projecte de treball o una xicoteta investigació, per a construir de manera col·lectiva els coneixements i per a recapitular i verbalitzar-ne els resultats, respectant les normes socials establides que regulen l’intercanvi lingüístic. h) L’ús d’estratègies de comprensió i d’utilització de recursos i fonts d’informació escrita (fullets informatius, llibres divulgatius,

98


5. El llenguatge plàstic.

biblioteca d’aula...) i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjans d’informació i d’aprenentatge. i) La interpretació i l’escriptura de textos informatius senzills per mitjà d’un registre pròxim a la parla de l’entorn, com a producte d’una busca prèvia sobre experiències pròximes a l’alumne i de l’elaboració col·lectiva del pretext. j) La interpretació i l’ús de l’escrit combinat amb altres formes de representació (imatges, fotografies...) amb diverses finalitats: fer un registre de dades, elaborar un dossier explicatiu d’una investigació o un projecte... k) L’ús de llistes, murals i esquemes conceptuals en la planificació, elaboració i avaluació d’una investigació o un projecte. l) L’ús de les competències disponibles i dels coneixements i les regularitats de la primera llengua, com a base per a l’adquisició i construcció de la segona.

a) El descobriment dels diferents mitjans (ràdio, foto, cine, vídeo, televisió, còmic, videojoc, etc.) a partir dels que tenen a casa i dels quals són usuaris. b) La iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, càmera o

99


6. El llenguatge musical.

reproductors de so i d’imatge, com a elements de comunicació. c) L’ús de les funcions més elementals d’un programari adequat a l’edat. Obrir i tancar l’aplicació, usar els perifèrics, entrar i eixir d’una icona, pintar un dibuix, passar la pàgina d’un llibre multimèdia, etc. d) La producció de missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, gravació en una casset, en vídeo, etc.), posar-li un títol i el nom de l’autor. e) La familiarització amb el llenguatge dels diferents mitjans: observació i descripció dels elements d’una imatge fixa, diferents punts de vista (angles de visió), diferents distàncies (planificació), associació so-imatge, producció d’efectes de so, etc. f) L’acostament a produccions audiovisuals com ara pel·lícules, dibuixos animats o videojocs. Valoració crítica dels seus continguts i de la seua estètica. g) La comparació de les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seua representació gràfica. h) La distinció progressiva entre la realitat i la representació audiovisual. i) La presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la

100


7. El llenguatge corporal.

informació i la comunicació. j)La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

a) El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació. b) El coneixement dels materials de ductilitat i textura variada. c) L’aplicació de les tècniques bàsiques per al llenguatge plàstic i la creativitat. d) El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les seues mescles. e) L’interés, el respecte i la valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres. f) El descobriment de la diversitat d’obres plàstiques que es troben presents a l’entorn i que el xiquet i la xiqueta són capaços de reproduir. g) El manteniment i atenció d’utensilis plàstics bàsics que s’utilitzen per a expressar el llenguatge plàstic. h) La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció plàstica.

101


a) El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de representació. b) El descobriment del soroll, silenci i música. c) El coneixement de les propietats sonores de la veu, dels objectes d’ús quotidià i dels instruments musicals. d) La discriminació dels sons i sorolls de la vida diària. e) Les qualitats del so: intensitat i ritme. f) El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons del folklore, cançons contemporànies, ball i audicions. g) L’interés i la iniciativa per a participar en representacions. h) El coneixement de les propietats sonores de la veu. a) El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions. b) El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i relaxació. c) L’aplicació de les nocions espaciotemporals amb el propi cos. d) El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.

102


e) L’interés i la iniciativa per a participar en representacions de dansa i de teatre, entre d’altres. f) La vivència del llenguatge corporal amb intencionalitat comunicativa i expressiva en activitats motrius del propi cos. g) La imitació i representació de situacions, de personatges, d’històries senzilles, reals i evocades individualment i en grups xicotets.

103


LLENGUA ESTRANGERA.

104


OBJECTIUS BLOCS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Descobrir a través dels diferents llenguatges el seu propi cos i les seues possibilitats d'expressió i comunicació. 2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la imaginació i la creativitat. 3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats. 4. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.

1. Les llengües i els parlants. 2. El llenguatge verbal. 2.1. Escoltar, parlar i conversar. 2.2. Aproximació a la llengua escrita.

a) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i pronunciació. b) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d’aula i quan es parla de temes coneguts i predicibles. c) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interés pels seus aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials. d) L’interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació. a) El descobriment i la identificació de diferents portadors textuals en llengua estrangera.

105


5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o “in situ” i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen. 6. Expressar sentiments desitjos i idees per mitjà de l'expressió artística a través dels distints llenguatges. 7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l'expressió artística.

2.3. Aproximació a la literatura. 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge. 4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.

a) L’escolta i comprensió del sentit global dels contes, tant tradicionals com contemporanis, amb suport visual i/o gestual, com a font de plaer i d’aprenentatge. b) L’escolta, la memorització i el recitat, de forma individual i en grup, d’alguns textos de caràcter poètic, de tradició cultural o d’autor, treballats primer amb recursos lingüístics no verbals, de manera que es gaudisca de les sensacions que el ritme, la rima i la bellesa de les paraules produïxen. a) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

106


8. Aplicar hàbits d'higiene i rutines en l'ús del material per a el desenvolupament de l'expressió artística que faciliten la consecució de la autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen.

5. El llenguatge plàstic. 6. El llenguatge musical. 7. El llenguatge corporal.

PROJECTE EDUCATIU DEL CEIP SANT BERNATceipsantbernat.es/wp-content/uploads/2013/10/pec.pdf- Es...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DEL CEIP SANT BERNATceipsantbernat.es/wp-content/uploads/2013/10/pec.pdf- Es...