ESCOLA CARLES BUÏGASESCOLA CARLES BUÏGASESCOLA CARLES BUÏGAS

Avinguda Lesseps, 49

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel: 936923197

Web: h p://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas

a8028904@xtec.cat

PROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTE EDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DEEDUCATIU DE CENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRECENTRE

Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Escola Carles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles BuïgasCarles Buïgas

L’ escola Carles Buïgas és un centre públic que forma part de la xarxa de centres públics de Cerdanyola del Vallès. Impartim els nivells d’Educació Infantil (3, 4, i 5 anys) i d’Edu-cació Primària ( 6 a 12 anys)- Ens podem definir com una escola oberta al barri i a l’entorn més proper, ideològicament pluralista i respectuosa amb la di-versitat.

1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.1.1. TRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITATTRETS D'IDENTITAT

• Pretenem aconseguir una educació de qualitat que ajudi els alumnes al desenvolupament de les competències bàsiques, per tal que els aprenentatges siguin significatius i aplicables a la vida quotidiana.

• Una educació per a la convivència promovent actituds que facin sentir els nostres alumnes membres d’una comunitat.

• L’escola assumeix, comparteix i treballa valors i actituds fo-namentals com la pau, la solidaritat, el respecte, l’esforç, hàbits alimentaris , d’higiene i d'educació sexual.

• El català com a llengua vehicular de l’escola, amb presència del castellà i l’anglès.

• La coeducació l’entenem com a un principi fonamental i in-

discutible de l’educació. D’aquesta manera treballa-rem per tal d’eliminar estereotips i tòpics i per tal de garantir la igual-tat d’oportunitats en tots els aspectes en què, des de l’esco-la, hi podem influenciar.

• .Actitud de col·laboració i respecte entre família i escola. D’a-

questa forma valorem positivament la partici-pació de les famílies en les activitats de l’escola i en l’educació del fill/a, ja que considerem que és una res-ponsabilitat compartida.

1 2

2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.2. LÍNIA METODOLÒGICA.

La nostra pràctia docent està fomentada en: • L’experiència del nen o nena i els seus aprenentatges propis. • Interioritzar aprenentatges significatius i apliclables de manera que

els alumnes integrin i relacionin noves informacions amb els conei-xements preexistents.

• El respecte a la individualitat de les persones: ritme de treball, ca-pacitats físiques, intel.lectuals, culturals o socials.

• Línia metodológica dins un marc constructivista que ajudi a desen-volupar les competències bàsiques a partir de tres eixos fonamen-tals: la integració de coneixments, la funcionalitat dels aprenentat-ges i l’autonomia personal de l’alumnat.

• Posada en pràctica de diversos materials, activitats, agrupaments, etc, que diversifiquin les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge per tal de mantenir la motivació dels alumnes i asse-gurar-nos l’assoliment de les competències bàsiques.

• Intentem aprofitar els recursos de l’entorn. • Ús de les noves tecnologies (TAC). • Tutories individualitzades. • Qualsevol decisió referent a una possible repetició d’un alumne o

altres decisions es portaran a terme en consens amb la familia. En definitiva, una metodologia basada en el desplegament del nou currí-culum que regula l’Educació infantil i l’Educació Primària.

2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES2. TRACTAMENT DE LES LLENGUES

El català és la llengua vehicular i d’ensenyament-aprenentatge de l’escola. El castellà s’incorpora com a àrea de classe a primer de Cicle Inicial. Té un tractament sistemàtic i no pas introductori, ja que l’ús social que en fa la ma-joria de l’alumnat no ho fa necessari. L’anglès és la llengua estrangera que es treballa a l’escola. Es comença a E.I 4 anys. Així mateix, reforcem la llengua oral com a punt important en l’apre-nentatge de l’idioma. L’objectiu en aquestes edats és crear una predisposició positiva envers les diferents llengües i començar a familiaritzar-se amb la llengua inglesa. En resum. Intentem establir una coherencia en el treball de les llengües, tant oral com escrita al llarg de tota la seva escolarització.

3

4

3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA 3. PROJECTE EMPRENEDORIA

"Emprendre a l'Escola" és un projecte dissenyat per fomentar la cultura emprenedora a

l'Educació Primària a través de diferents activitats i propostes didàctiques adreçades a

l'alumnat. L'objectiu final és desenvolupar hàbits i comportaments emprenedors, facilitant

la seva integració social d'una manera eficaç i satisfactòria. Emprendre a l'escola situa

l'alumnat davant del repte d'haver de crear i gestionar un projecte de manera real a partir

d'un treball actiu, cooperatiu i significatiu.

La metodologia es basa en un treball per projectes que consisteix en la simulació de la

creació, gestió i organització de cooperatives a l'aula, de moment per a alumnes de cin-

què de primària. En el procés, l'alumnat desenvolupa capacitats emprenedores mitjançant

un aprenentatge transversal que reforça l'adquisició de competències bàsiques, a la vega-

da que es treballa la connexió entre l'escola i el món del treball.Per què cultura empre-

nedora a l'escola?Per fomentar i desenvolupar:

La iniciativa i la creativitat, la responsabilitat, la presa de decisions i l'assumpció

de risc, la flexibilitat i la perseverança, la recerca i optimització de recursos com la

informació i les tecnologies, la cooperació i la solidaritat i el treball col·laboratiu i

en equip.

4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES 4. SORTIDES I COLÒNIES

L’escola és un espai socialitzador per excel·lència amb l’objectiu d’educar en la globalitat de l’alumne. Les sortides escolars faciliten aquesta tasca i afavoreixen la formació integral de l’alumnat. L’Escola ofereix diferents sortides al llarg del curs: - Excursions i sortides culturals. - Sortides didàctiques oferides per l’ajuntament (Dinàmica cultural): Coneixement de l’entorn, espectacles teatrals i cinematogràfics, dan-ses, activitats esportives, visites a museus de la población, activitats musicals facilitades per l’escola de música Aulos. - Colònies de tres dies a finals de cada cicle. Les sortides són un recurs didàctic que acosten als alumnes realitats que no podem reproduir a l'aula. Són pedagògiques, lúdiques i com-plementen el desenvolupament dels continguts que tractats a l’aula. El seu treball implica l’execució d’unes tasques prèvies, durant i des-prés de la sortida.

5 6

5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR 5. L’HORT ESCOLAR

És un projecte de treball multidisciplinar on hi tenen cabuda les àrees de llengua, matemàtiques i els temes transversals d'educació per a la salut, educació del consumidor i educació mediambiental. Estem parlant d'un treball en equip que fomenta el respecte i sensibili-tat vers el treball que realitzen les persones que treballen al camp per proporcionar-nos els aliments que tots necessitem. Els nens i nenes de Primària realitzen les tasques a l'hort escolar, ajudats per un avi de l’escola.

Entre els principals objectius que es proposa a l'hort escolar trobem:

• Conèixer algunes plantes i arbres autòctons, identificar les parts d'una planta, el tipus de fulla, de fruit i d'arrel.

• Aprendre els procediments bàsics per a sembrar, plantar, tenir cura i portar a bon terme el desenvolupament d'algunes plantes.

• Incrementar la valoració de la cura de la natura. • Adquirir coneixements i actituds responsables en favor del medi

ambient natural. Aprendre el que s'ha de fer per tenir cura i protegir els vegetals.

6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR6. APADRINAMENT LECTOR

L'apadrinament lector és una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes de cinquè que fan de padrins de lectu-ra i els alumnes d’Educació Infantil 5 anys que fan de fillols. El fet de ser padrí de lectura representa que l'alumne padrí adquireix el com-promís principal de vetllar per l'aprenentatge lector del seu fillol. L’aju-da a aprendre a llegir, alhora que mira d'encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a llegir.

La valo- ració és molt posi-tiva per- què es millora la convivencia al centre.S’estableix un vincle emocional important i empàtic. Els padrins milloren en els seus aprenentatges d’estratègies comunicatives i traspàs d’informació i desenvolupament del codi i també en responsabilitat personal i ajuda més enllà de l’aula. Els fi-llols milloren en les seves competències llingüístiques, i tenen la cer-teza que tindràn un referent quan vagin a primària.

7 8

7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES7. REUTILITZACIÓ DE LLIBRES

A la nostra escola participem en el Projecte de Reutilització de llibres de text a Primària. Les famílies paguen una quota a final de curs en concepte dels llibres de text del nivell al qual anirà el seu fill/a. La Co-missió de reutilització els hi donaran aquests llibres per tal que els utilitzi durant el curs escolar. Depenent del curs, l’import de la quota i els llibres socialitzats seran diferents. D’aquesta manera, a mesura que els alumnes arriben a cursos més alts, l’estalvi per les famílies és més alt, ja que hi ha més nombre de llibres socialitzats. Però els objectius d’aquest projecte no es limiten a reduir la despesa familiar en concepte de llibres de text sinó que, participar-hi, significa fomentar la responsabilitat i la cura del material, transmetre als nos-tres fills el valor de la solidaritat, la capacitat de compartir i el respecte al bé comú, així com promoure la cultura del reciclatge i la reutilització dels recursos. Per aquesta raó, us demanem la vostra col.laboració i implicació: du-rant tot el curs escolar per tal que feu un seguiment dels llibres del vostre fill/a i a final de curs, per tal que vingueu a ajudar els/les mes-tres a l’hora de revisar els llibres de la classe per trobar-hi possibles llibres en mal estat.

888888888888--- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. D’aquesta forma es posaran en pràctica diferents mecanismos que la facin efectiva (organitzatius, curriculars i metodològics). Per tant, l’escola té com a finalitat proporcionar les condicions ne-cessàries per a què tot l’alumnat (inclòs l’alumnat amb necessitats espe-cifiques de suport educatiu) puguin assolir el màxim de desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum. D’aquesta forma els alumnes que ho requereixin disposaran de les adap-tacions necessàries que li facilitin l’adquisició del currículum i el desenvo-lupament de les competències bàsiques. Alhora l’alumnat d’incorporació tardanaserà objecte d’una acollida perso-nalitzada i de mesures significatives i curriculars que permetin la seva inclusió escolar i l’aprofitament dels seus estudis, d’acord amb les carac-terístiques personals, d’aprenentatge i del context social. 9.AVALUACIÓ9.AVALUACIÓ9.AVALUACIÓ L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat será contínua i global, de manera que es tindrà en compte especialmente el progrés de l’alumne en el conjunt d’àrees del currículum. Alhora l’avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç a progresar demos-trat per l’alumne. Es posarà especial cura en l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques. En el supòsit que el progrés de l’alumne no sigui l’adequat, s’establiran mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu. En els periodes establerts s’elaborarà un informe individual que es lliu-rarà a les famílies

9

10

10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA 10. MODALITAT DE GESTIÓ. ESTRUCTURA ORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVAORGANITZATIVA

En la gestió s’assegura la participación de tots els estaments: mestres, alumnes, families i personal no docent, d’acord amb les competències legalment establertes. Es desenvoluuparan vies de comunicación que dinamitzin la gestió i parti-cipación. Òrgans de govern Consell Escolar. És l’òrgan màxim de participación i decisió dels diferents estaments. La seva composició és: L’equip directiu, 6 representants de mestres, 6 repre-sentats de mares/pares escollits per votació en les eleccions legalment establertes, un dels quals ha de ser membre designat per l’AMPA, 1 re-presentant de l’Ajuntament i 1 representant del personal no docent. Al Consell Escolar funcionen tres comissions: Comissió Permanent, Co-missió Econòmia i Comissió de Convivència. Equip directiu És l’òrgan de gestió, dirección i representació externa del centre. La seva composició és: Director/a, Cap d’estudis i secretari/a. Claustre És l’òrgan de participación de tot el personal docent que hi treballa. Equips docents. Coordinació. Comissions. Coordinació de nivell i/o cicle. Els cicles són els nuclis bàsics de l’organització dels mestres. Estan formats pels mestres tutors dels nivells corresponents. Una d’a-questes persones és el/la coordinador/a de cicle.

Altres persones que participen en aquesta composició són els/les mestres de reforç, mestres especialistes i ocasionalment membres de l’EAP. Coordinació pedagógica És l’òrgan de gestió i discussió de temes de caire pedagògic de l’escola, sense perjudici de les competències del claustre. El composen els/les mes-tres coordinadors de cada cicle, el/ la cap d’estudis i el director/a. Els coordi-nadors de cicle són nomenats per dirección, a proposta de la cap d’estudis, escoltats els equips de cicle. CAD. Comissió d’atenció a la diversitat. Aquesta comissió està formada per : l’ equip directiu, el /la psicopedago/a de l’EAP, els/les mestres de Pedagogia terapèutica i les/els coordinadors de cicle. La seva funció és coordinar a l’escola l’atenció a la diversitat, així com esta-blir els canals de comunicación i participación en els diferents cicles. Aquesta comissió delega a la subcomissió formada per l’EAP i Pedagogia terapèutica aquelles tasques més concretes que es poden anar revisant set-manalment, fent d’aquesta manera un seguiment més profund i continuat. Comissions de treball Tenen com a objectiu realitzar tasques especials i determinades: han de respondre a les necessitats de l’escola i a les seves possibilitats en cada moment. La participación de pares i mares és voluntària però recomanable. Són: Comissió de biblioteca, festes, informática, audiovisuals, económica, reutilització de llibres, eduació física, anglès i riscos laborals. Coordinació económica És l’òrgan que confecciona , revisa i gestiona el pressupost a partir de l’anàlisi de les necessitats del centre.

11

12

11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS 11. SERVEIS

Menjador

L’escola s’acull al Servei Municipal de menjadors escolars. Disposa de menjador pels alumnes d’educació Infantil i Primària , i té cuina propia . El Consell Escolar vetllarà pel seu adequat funcionament.

Activitats Extraescolars L'escola disposa d'una oferta àmplia i variada d'Activitats Extraescolars que po-den anar variant en funció de la demanda: Escacs, Anglès, Teatre, Ludoteca, Activitats esportives: natació, Gimnàstica Rítmica, Hip-hop, psicomotricitat , futbol i poliesportiu. Estan organitzades i gestionades per I'AMPA del centre.

També hi ha Servei de Canguratge de 7:45 h a 9h.

Servei Sanitari L'escola pot disposar del CAP de la zona per als casos d'urgència. També es manté relació permanent amb el Servei Municipal de Salut Escolar, col·laborant i participant en les activitats que aquest ofereix als escolars de Cerdanyola.

Neteja El servei de neteja el porta a terme una empresa privada contracta-da per l'Ajuntament. La periodicitat de la neteja és diària ( de dilluns a divendres) fora i dins de I'horari escolar. La direccció de l’escola vetllarà per una adequada supervisió del servei. Consergeria

L'escola disposa d'un conserge contractat per l'Ajuntament. Les seves funcions resten recollides en el conveni laboral dels treballa-dors de l'Administració Local i en el Reglament del personal Subal-tern de l'Ajuntament.

AMPA

Com a membres de la comunitat educativa del centre, l’Associació de mares i pares d’alumnes amb l’exercici de la participació activa, incideix en els interessos educatius de coresponsabilitat en l’edu-cació global de la persona articulada com a personalitat jurídica, utilitza els mecanismes participatius assemblearis en la pressa de decisions, organitzats per comissions de treball (festes, convivèn-cia, menjador, cultura, socialització de llibres, bates i xandalls) i coordinacions amb la direcció del centre i Consell Escolar.

RELACIÓ ESCOLA-ENTORN

L'escola ha de possibilitar, en la relació amb I'entorn, la descoberta, el coneixement, la formació de valors positius envers el medi ambi-ent (interès, respecte, estima, participació...) i I'adquisició d'instru-ments per actuar-hi, destacant les possibilitats que ens ofereix la proximitat a la Serra de ColIserola, tant en el medi natural com his-tòric - social.També participarà en aquelles activitats proposades per les entitats o institucions locals que sigui coherent amb la pro-gramació del centre i que seran incloses en el Pla Anual.

13 14

12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES12. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Si ens situem en el temps, la família és la primera institució d’acollida de l’infant i l’escola, la segona. Les dues institucions són responsables de la qualitat d’aquesta acollida i de la qualitat de l’acompanyament en el des-cobriment del món.

Família i escola representem el món davant dels ulls dels infants, som testimonis davant d’ells i d’alguna manera escoltem què ens volen dir i procurem donar resposta a les seves necessitats, a tot allò que els serà útil per viure i per conviure a la societat que anem construint entre tots.

Convençuts de la importància que té que les dues institucions coordinem la nostra acció educativa, hem de resoldre les diferències en un marc de diàleg i de compromís mutu per situar les necessitats dels infants per so-bre d’altres consideracions.

Aquests aspectes i d’altres queden reflectits a la Carta de Compromís Educatiu que caldrà que signin les famílies i l’escola.

L'escola establirà els canals de comunicació adients (entrevistes, reuni-ons, informes) amb les famílies per tal d'afavorir el desenvolupament inte-gral del alumnes. S'afavoriran les iniciatives i s'activarà la participació dels pares i mares de l’AMPA en els òrgans de gestió de I'escola.

HORARI Educació infantil i Educació Primària: 9 :00a 12:30 h i de 15:00 a 16:30 h EQUIPAMENTS 2 aules d’Idiomes 1 aula d’Informàtica 1 aula de Música 2 aules de Suport 2 aules de Plàstica 1 aula de Psicomotricitat 1 Biblioteca (espai multimèdia) 1 Gimnàs amb dutxes i vestidors Pistes poliesportives Espais externs d’esbarjo diferenciats per edats VINCULACIÓ CENTRES D’ESO Institut Forat del Vent Institut Gorgs PUBLICACIONS Butlletí de l’AMPA Revista de sisè de Primària Dvd a final d’Educació Infantil i d’Educació Primària

15 16