Projecte Educatiu de Centre - antonibrusi.cat · Al primer pis tenim les aules de P5, cicle inicial...

2015

Projecte Educatiu de Centre

Projecte Educatiu de Centre 2015

1

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 5

1.- ANÀLISI DE CONTEXT ................................................................................................ 6

1.1.- Descripció del centre ............................................................................................. 6

1.2.- Descripció de l’entorn ............................................................................................ 7

2.- MARC EDUCATIU ........................................................................................................ 9

2.1.- Trets d’identitat ....................................................................................................... 9

2.2.- Objectius generals ............................................................................................... 10

2.3.- Objectius específics dels trets d’identitat .............................................................. 12

2.3.1.- L’educació té com a fita primordial la formació integral dels alumnes ............ 12

2.3.2.- Entenem l’escola com una comunitat educativa dinàmica en la que hi

participen els professors, els alumnes, les famílies i el personal no docent. .. 12

2.3.3.- A l'escola es respecten i potencien els valors democràtics i el pluralisme

ideològic dels membres de la comunitat educativa ........................................ 13

2.3.4.- L’escola vetllarà perquè tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques de

manera que progressin en el seu creixement personal, atenent les diferents

necessitats educatives ................................................................................... 13

2.3.5.- Com a escola catalana, la llengua vehicular i d’ensenyament és el català, tot

i cercar l'assoliment d'una bona competència lingüística de les dues llengües

oficials de Catalunya i ser sensibles a les llengües de l'alumnat nouvingut .... 14

2.3.6.- La llengua anglesa, per la importància actual com a llengua de comunicació,

està especialment tractada a la nostra escola ............................................... 14

2.3.7.- L'ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació es

considera com a eina habitual de treball en totes les àrees del currículum .... 14

2.3.8.- Tractem especialment la música com a element enriquidor de formació, de

comunicació i coneixement de diferents cultures ........................................... 15

2.3.9.- Promovem els hàbits de salut i higiene mitjançant l’activitat física i els hàbits

d’alimentació saludable. ................................................................................ 15

2.3.10.- Fomentem els coneixements, els procediments, els valors i les actituds que

afavoreixen la preservació de l´entorn natural i la millora/cura de l´entorn

físic i cultural proper. ...................................................................................... 16


2

2.3.11.- L’escola treballa per afavorir una actitud investigadora mitjançant un treball

cooperatiu i competencial. ............................................................................. 16

2.3.12.- L'escola col·labora amb les institucions, estaments i associacions que

participin en el procés educatiu dels alumnes ................................................ 17

2.4.- Línia metodològica ............................................................................................... 18

2.5.- Projectes de centre .............................................................................................. 20

2.6.- Atenció a la diversitat ........................................................................................... 21

2.6.2.- Recursos organitzatius de l’atenció a la diversitat .......................................... 21

2.6.2.1.Desdoblaments de grup-classe: ................................................................ 21 2.6.2.2.Grup reduït: ............................................................................................... 21 2.6.2.3..Dos professionals dins l’aula .................................................................... 22 2.6.2.4.Grups cooperatius ..................................................................................... 22

2.6.3.- Criteris d’atenció a alumnes que poden ser atesos fora de l’aula ordinària .... 22

3.- ORGANITZACIÓ ........................................................................................................ 23

3.1.- Estructura organitzativa ........................................................................................ 23

3.2.- Òrgans de govern ................................................................................................ 31

3.2.1.- Òrgans unipersonals ...................................................................................... 31

3.2.1.1.- La directora ............................................................................................. 31 3.2.1.2.- La cap d'estudis ..................................................................................... 34 3.2.1.3.- La secretària ........................................................................................... 34

3.2.2.- Coordinadores ............................................................................................... 35

3.2.2.1.- Coordinadora de cicle ............................................................................. 35 3.2.2.2.- Coordinadora lingüística .......................................................................... 36 3.2.2.3.- Coordinador d'informàtica ....................................................................... 36 3.2.2.4.- Coordinador/a de Prevenció de riscos laborals ....................................... 37

3.2.3.- Òrgans col·legiats .......................................................................................... 38

3.2.3.1.- El Consell Escolar ................................................................................... 38 3.2.3.2.- El Claustre............................................................................................... 39 3.2.3.3.- L'equip directiu ........................................................................................ 41 3.2.3.4.- El Consell de direcció .............................................................................. 42

3.2.4.- Equips o comissions professorat .................................................................... 42

3.2.4.1.- Equip de nivell ......................................................................................... 42 3.2.4.2.- Equip de cicle .......................................................................................... 42 3.2.4.3.- Equip coordinador ................................................................................... 44


3

3.2.5.- Departaments ................................................................................................ 44

3.2.6.- Comissions .................................................................................................... 45

3.2.6.1.- Comissions d’atenció a l’alumnat ............................................................ 45

3.2.7.- Comissions mixtes ......................................................................................... 47

3.5.- Organització de l’alumnat .................................................................................... 48

3.5.1. Consell de delegats ......................................................................................... 49

3.5.2.- Les assemblees de classe ............................................................................. 49

3.6.- Organització del professorat ................................................................................. 50

3.6.1.- Tutors ............................................................................................................ 50

3.6.1.1.- Adjudicació de tutories ............................................................................ 51

3.6.2.- Mestres especialistes ..................................................................................... 52

3.6.2.1.- Funcions dels especialistes d'educació especial ..................................... 52 3.6.2.2.- Funcions dels especialistes d'educació musical ...................................... 53 3.6.2.3.- Mestres especialistes d'educació física ................................................... 53 3.6.2.4.- Mestres especialistes de llengua estrangera ........................................... 53 3.6.2.5.- Mestres de religió .................................................................................... 54

3.7.- Personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu ................................ 55

3.7.1.- Tècnica d’educació infantil ............................................................................. 55

3.7.2.- Conserge ....................................................................................................... 55

3.7.3.- Gestió Administrativa ..................................................................................... 55

4.1.- Participació de les famílies ................................................................................... 56

4.1.1.- Comissió de delegats de famílies ................................................................... 56

4.2.- Participació de l’ alumnat ..................................................................................... 57

5.- DIVISIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI ........................................................................... 58

5.1.- Horari ................................................................................................................... 58

5.2.- Utilització del temps en àrees i matèries. ............................................................. 58

5.3.- Ús dels espais del centre. .................................................................................... 59

6.- CRITERIS D’AVALUACIÓ DELS ALUMNES .............................................................. 60

6.1.- Criteris d’avaluació ............................................................................................... 61

6.1.1.- Criteris d’avaluació d’Educació Infantil ........................................................... 61


4

6.1.2.- Criteris d’avaluació de cicle inicial ..................................................................... 62

6.1.2.1.- Criteris d’avaluació de 1r curs ................................................................. 62 6.1.2.2.- Criteris d’avaluació de 2n curs................................................................. 63

6.1.3.- Criteris d’avaluació de cicle mitjà ....................................................................... 64

6.1.3.1.- Criteris d’avaluació de 3r curs ................................................................. 64 6.1.3.2-. Criteris d’avaluació de 4t curs.................................................................. 66

6.1.4.- Criteris d’avaluació de cicle superior ................................................................. 68

6.1.4.1.- Criteris d’avaluació de 5è curs .................................................................... 68

6.1.4.2.- Criteris d’avaluació de 6è curs .................................................................... 70

6.2.- Criteris de promoció ............................................................................................. 73

6.2.1.- Criteris de promoció de Cicle Inicial ............................................................... 73

6.2.1.1 Criteris de promoció de 1r ......................................................................... 73 6.2.1.1 Criteris de promoció de 2n ......................................................................... 74

6.2.2.- Criteris de promoció de Cicle Mitjà ................................................................. 75

6.2.3.- Criteris de promoció de Cicle Superior ........................................................... 77

7.- SERVEIS I RELACIONS EXTERNES ......................................................................... 80

7.1.- Serveis ................................................................................................................. 80

7.2. Relacions Externes ............................................................................................... 80

8.- INDICADORS QUANTITATIUS DE PROGRÉS .......................................................... 82

8.1.- De context ............................................................................................................ 82

8.2.- De resultats .......................................................................................................... 82

8.3.- De processos ....................................................................................................... 82

8.4.- De recursos ......................................................................................................... 83

9.- APROVACIÓ I REVISIÓ ............................................................................................. 84


5

INTRODUCCIÓ

Arribant al final de l’etapa l’escola haurà contribuït al desenvolupament personal i social

de l’alumne/a i a l’adquisició de les seves habilitats i competències culturals i socials.

Volem que l’alumnat que surt de la nostra escola sigui una persona competent, capaç

d’utilitzar els coneixements/ aprenentatges i habilitats de manera transversal i

interactiva, en contextos que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a

diferents saber. Això implica l’assoliment d’un bon nivell de comprensió, de reflexió i un

esperit crític tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Una persona competent en els àmbits personal i social, respectuosa amb l’entorn físic,

cultural i social, amb autonomia i iniciativa. Amb capacitat per comunicar-se utilitzant els

diferents llenguatges (verbal, artístic i corporal, matemàtic, audiovisual, TIC...) i amb

recursos per aprendre a aprendre.

Ha de ser competent en els tres àmbis del saber: saber , saber fer, saber ser/estar

tenint en compte l’etapa de desenvolupament,

Volem que aquests quatre pilars fonamentin totes les nostres accions educatives:

Aprendre a conèixer

Aprendre a fer

Aprendre a viure junts

Aprendre a ser


6

1.- ANÀLISI DE CONTEXT

1.1.- Descripció del centre

Denominació: Escola Antoni Brusi

Titularitat: Generalitat de Catalunya

Situació: Sardenya, 33 - 08005 Barcelona

Nivells educatius: Educació Infantil i Primària

Nombre d'unitats: És una escola de doble línia i per tant comptem amb sis aules d'EI

i dotze de Primària.

Característiques específiques:

La nostra plantilla està formada per 29 mestres: 8 mestres són de

primària (una de les mestres a mitja jornada), 8 especialistes

d'educació infantil, 5 especialistes d'anglès, 2 d'educació física, 2

d'educació especial, 2 de música i 1 de religió. El nombre de

mestres pot variar depenent de les reduccions de jornada

En la mida del possible, en la definició de la plantilla, prioritzem les

especialitats ja que un/a mestre/a especialista pot fer-se càrrec

d’una tutoria a més de les activitats pròpies de la seva especialitat.

L’Equip de treballadors del centre consta també d’una TEI, una

conserge i una auxiliar administrativa.

Rebem l'assessorament d'un professional de l'EAP i puntualment,

per necessitats actuals, tenim tres monitores de suport per atendre

alumnes amb necessitats educatives especials.

Dins el mateix recinte de l'escola hi ha tres edificacions diferents,

l'edifici principal on s'ubica la primària, amb planta baixa i dos

pisos, una altra de planta baixa ocupada per l'educació infantil i

una tercera de dues plantes que amb una aula d’educació

especial i l’aula de religió catòlica.

A la planta baixa de l'edifici principal estan situats els despatxos,

aula multiusos, utilitzada també per L’EAP, sala de mestres, aula

d'informàtica II, gimnàs, ludoteca, aula de música, local de

l'AMPA, menjador i cuina.

Al primer pis tenim les aules de P5, cicle inicial ( aules de 1r i 2n) i

el primer nivell del cicle mitjà (aules de 3r). A més, comptem amb

els espais destinats a biblioteca, aula de ciències, aula

d'informàtica I, aula d'anglès i dos espais de tutoria.

El segon pis està utilitzat per les aules del segon nivell del cicle

mitjà ( nivell de 4t) i del cicle superior ( aules de 5è i 6è).


7

L'edifici d'educació infantil consta de cinc aules, ocupades en

aquests moments, per alumnes de P3, P4, una aula d’anglès i

desdoblaments.

L’edifici més nou està format per dues aules, a la planta baixa

l’aula d’educació especial d’educació infantil i 1r de cicle inicial i a

la planta de dalt l’aula de religió catòlica.

1.2.- Descripció de l’entorn

Evolució històrica del Districte de Sant Martí de Provençals

El territori conegut com a Sant Martí de Provençals, que s'estenia des de les muralles

de Barcelona fins la voreres del riu Besòs i des del mar fins la muntanya de "El Carmel",

fou fins al segle X un territori gairebé deshabitat que es desenvolupà progressivament

gràcies a l'agricultura.

A partir del segle XIV Sant Martí de Provençals es convertí predominantment en una

terra de ramaders, pescadors, així com de cacera per als nobles de la cort barcelonina.

Però és el procés industrialitzador del segle XIX el que produeix un canvi decisiu a Sant

Martí de Provençals que passa de ser un poble eminentment agrícola a ser un dels

centres més industrialitzats de tot l'Estat espanyol.

La industrialització comportarà l'augment constant i anàrquic de fàbriques tèxtils,

farineres, tallers metal·lúrgics (les 57 fàbriques de l'any 1885 es convertiren en 243 el

1888), d'habitants i de cases.

A partir de 1850 s'entrà en un procés de diferenciació dels diversos nuclis urbans i que

donaran pas als barris de la Sagrera, el Clot, el Poblenou, ...

L'annexió a Barcelona (1897) arriba en un moment de crisi econòmica i suposà en

principi per a Sant Martí l'agreujament de la condició de suburbi. D'aquí la gran

conflictivitat del primer terç del segle XX.

Durant la Guerra Civil moltes fàbriques van ser destinades a la fabricació d'armament.

A partir dels anys 50 les migracions que es van produir a Barcelona i a tots els seus

barris comportaren un creixement urbanístic incontrolat.

En els darrers 20 anys, el nostre districte ha viscut unes transformacions urbanístiques

importants a la zona de:

Platges.

Vila Olímpica

Diagonal Mar.

Urbanització Plaça de les Glòries.


8

Ubicació de La universitat Pompeu Fabra.

Fòrum de les Cultures

......

Característiques del barri

L'escola es troba situada en la barriada que porta el nom de "El Parc”. Limita al Nord

amb el Poblenou, a l'Est amb la Barceloneta i la Vila Olímpica, al Sud el Parc de la

Ciutadella i Ciutat Vella, al Sud-oest amb la dreta de l'Eixample i a l'Oest amb la

Sagrada Família.

L'entorn de l'escola ofereix un ventall de possibilitats de programació en sortides molt

ampli doncs presenta una infraestructura molt rica en recursos:

Platges

Parcs

Museus

Indústries

La procedència de les famílies del Centre és molt diversa en tots els sentits: geogràfic,

social, econòmic i cultural, sent aquest un valor afegit a l’escola ja que permet tenir un

ampli ventall de realitats que convergeixen en l’àmbit escolar.

La gran majoria de famílies procedeixen del barri de El Parc, però també hi ha famílies

del barri de Vila Olímpica i de la Rivera i en casos molt comptats d’altres barri de la

Ciutat o de poblacions properes a Barcelona, les quals treballen al barri..

La realitat socioeconòmica també és molt diversa des de famílies amb necessitats

importants fins a famílies benestants amb professions liberals, passant per un nombre

important de famílies en les que algun dels seus membres es dedica a l’ensenyament

primari, secundari o universitari. Aquest darrer cas i el fet que estem al costat d’un dels

campus de la Universitat Pompeu Fabra ens comporta que tinguem unes quantes

famílies de professors d’universitat estrangers que estan a la nostra ciutat durant uns

anys.

Cal dir que la gran majoria de les famílies valoren molt positivament l’educació dels seus

fills i filles i en col·laboren molt activament el que facilita la tasca realitzada pel

professorat.


9

2.- MARC EDUCATIU

2.1.- Trets d’identitat

1. L'educació té com a fita primordial la formació integral dels alumnes.

2. Entenem l'escola com una comunitat educativa dinàmica en la que hi participen els

professors, els alumnes, les famílies i el personal no docent.

3. A l'escola es respecten i potencien els valors democràtics i el pluralisme ideològic

dels membres de la comunitat educativa.

4. L’escola vetlla perquè tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques de manera

que progressin en el seu creixement personal, atenent les diferents necessitats

educatives.

5. Com a escola catalana, la llengua vehicular i d’ensenyament és el català, tot i

cercar l'assoliment d'una bona competència lingüística de les dues llengües oficials

de Catalunya i ser sensibles a les llengües de l'alumnat nouvingut.

6. La llengua anglesa, per la importància actual com a llengua de comunicació, està

especialment tractada a la nostra escola.

7. L’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació es considera com

a eina habitual de treball en totes les àrees del currículum.

8. Tractem especialment la música com a element enriquidor de formació, de

comunicació i de coneixement de diferents cultures.

9. Promovem els hàbits de salut i higiene mitjançant l’activitat física i els hàbits

d’alimentació saludable.

10. Fomentem els coneixements, els procediments, els valors i les actituds que

afavoreixen la preservació de l´entorn natural i la millora/cura de l´entorn físic i

cultural proper.

11. L’escola treballa per afavorir una actitud investigadora mitjançant un treball

cooperatiu i competencial.

12. L'escola col·labora amb les institucions, estaments i associacions que participin en el

procés educatiu dels alumnes.


10

2.2.- Objectius generals

Partint dels nostres trets d’identitat i de la Llei d’Educació establim com a objectius

generals del nostre centre els següents:

a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials per aprendre a conviure

en societat, com ara l’estabilitat i l’autoestima, l’esperit crític, i una actitud activa i

participativa.

b) Proporcionar a l’ alumnat una formació integral que l’ajudi a formar la seva pròpia

identitat i a desenvolupar la seva capacitat per exercir la llibertat amb tolerància i

solidaritat.

c) Facilitar que l’alumnat desenvolupi una imatge positiva i equilibrada d’ells mateixos, i

adquireixin autonomia personal. Fomentar la igualtat de drets i oportunitats entre

homes i dones. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per

prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica.

d) Promoure la cultura de l’esforç en el treball i en l’estudi desenvolupant la

capacitat/competència d’aprendre a aprendre.

e) Afavorir el principi d’igualtat d’oportunitats en educació adoptant mesures que

equilibrin les desigualtats que determinats alumnes pateixen.

f) Desenvolupar activitats de grup fomentant la responsabilitat, el respecte a les

diferències i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.

g) Obtenir i seleccionar informació utilitzant diferents fonts, tractar-la de forma crítica i

autònoma, i transmetre-la als altres de forma organitzada i comprensible.

h) Utilitzar els recursos TAC de manera habitual per accedir al coneixement, processar-

lo i comunicar-lo.

i) Adquirir i desenvolupar les capacitats i la competència comunicativa, la competència

matemàtica i la digital per al tractament de la d’informació.

j) Potenciar i afavorir el desenvolupament i l’expressió dels sentit artístic, la creativitat i

l’expressió de les emocions.

k) Prendre consciència de la importància del medi ambient, de la seva fragilitat i de la

necessitat de preservar-lo. Afavorir conductes positives envers el medi ambient, la

seva conservació, l’ús sostenible i una educació del consum responsable.


11

l) Potenciar la llengua catalana com a llengua d’ús del nostre centre, afavorint així

també el coneixement dels elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions

pròpies de Catalunya per poder facilitar-ne l’arrelament.

m) Potenciar la competència comunicativa en llengua castellana, fent-ne ús per a

assolir coneixements d’àrees no lingüístiques.

n) Afavorir l’ús de la biblioteca escolar tant per fomentar el gust per la lectura com per

completar els objectius de les diferents àrees.

o) Potenciar l’ús de la llengua anglesa, com a llengua d’ús i per assolir

coneixements d’altres àrees.

p) Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels

altres, respectar les diferències.

q) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i

social.


12

2.3.- Objectius específics dels trets d’identitat

2.3.1.- L’educació té com a fita primordial la formació integral dels alumnes

Aconseguir que el desenvolupament de la personalitat de l’alumnat els proporcioni

l’autonomia necessària per afavorir la seva relació en la vida social.

Desenvolupar l'autonomia personal.

Fomentar la capacitat crítica.

Desenvolupar les competències dels nostres alumnes, respectant el ritme maduratiu

de cadascun/a.

Potenciar la capacitat de treball, esforç i cooperació.

Fomentar la responsabilitat.

Afavorir l'equilibri emocional.

Afavorir la capacitat d'adaptació.

Facilitar l’adaptació dins un procés de socialització.

Desenvolupar hàbits d'higiene i salut creant un marc de respecte a la pròpia persona

i a la dels altres.

2.3.2.- Entenem l’escola com una comunitat educativa dinàmica en la que hi

participen els professors, els alumnes, les famílies i el personal no docent.

Els diferents estaments que componen l'escola han de treballar coordinadament amb un

mateix objectiu educatiu, tenint com a element central l'alumnat que és el que dóna

existència a la nostra escola.

Afavorir la participació efectiva dels representants de cada estament en la gestió del

centre.

Facilitar els intercanvis d'informació amb les famílies com a coresponsables amb

l'escola del procés educatiu dels seus fills.

Establir relacions de cooperació entre els alumnes, per tal d'estimular la interacció

entre ells i facilitar la seva relació social.

Ajudar l'alumne a formar la seva personalitat i completar l'acció educadora dels

pares.

Promoure actituds obertes davant noves propostes educatives.

Facilitar a alumnes i famílies espais d’informació i discussió en els denominats

Consell de delegats d’alumnes i Consell de delegats de famílies.

Establir vies de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa.

Afavorir el treball en equip dels mestres enriquint l'experiència personal.


13

Vetllar perquè els objectius i línies d'actuació de les activitats complementàries i

extraescolars siguin coherents i donin continuïtat a la línia educativa del centre.

2.3.3.- A l'escola es respecten i potencien els valors democràtics i el pluralisme

ideològic dels membres de la comunitat educativa

L'escola educa persones per a què interactuïn en una societat multicultural i potencia els

valors democràtics, la convivència i la tolerància en la relació entre els membres de la

comunitat educativa i de la societat en general.

Crear un ambient motivador que faciliti la comunicació i l’intercanvi d’opinions.

Desenvolupar en el nen/a un sentiment de pertinença al grup i a la comunitat

escolar.

Afavorir la capacitat d’implicació en les qüestions col·lectives.

Fomentar en l’alumne actituds de tolerància d’acceptació dels altres i adaptació al

grup.

Desenvolupar en el nen la capacitat d’organitzar-se en grup i de gestionar projectes

propis de la classe i de l’escola.

Respectar les diferents ideologies de la societat.

Fomentar l’hàbit de compartir i el respecte envers un/a mateix/a i els altres.

Fomentar la responsabilitat individual i col·lectiva.

2.3.4.- L’escola vetllarà perquè tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques

de manera que progressin en el seu creixement personal, atenent les

diferents necessitats educatives

L’escola dóna suport i atenció educativa a nens i nenes que presenten mancances

educatives específiques i amb necessitats educatives especials, vetllant per tal que

adquireixin les competències bàsiques. Tots els alumnes poden aprendre i millorar.

Organitzar el centre per tal de poder atendre cada individualitat segons les seves

necessitats: emocionals, ritmes d’aprenentatge, altes capacitats, discapacitats,

conductuals ,...

Cercar els recursos humans necessaris per tal d’acompanyar els alumnes que

presenten necessitats educatives específiques i especials per a què assoleixin una

autonomia, responsabilitat i autoestima que els permeti aprendre.

Planificar mesures curriculars necessàries per aquells alumnes que les necessiten

per a poder progressar en el seu desenvolupament


14

2.3.5.- Com a escola catalana, la llengua vehicular i d’ensenyament és el català, tot

i cercar l'assoliment d'una bona competència lingüística de les dues

llengües oficials de Catalunya i ser sensibles a les llengües de l'alumnat

nouvingut

Volem aconseguir que les llengües que utilitzem a l'escola siguin vehicles reals de

comunicació

Conèixer i valorar les diferents llengües com a mitjà de comunicació amb d’altres

cultures

Introduir la llengua castellana des de 1r, primer a nivell oral i després de forma

escrita.

Donar ple contingut comunicatiu a la llengua com a eina bàsica per a tractar

continguts específics de les diferents àrees d’aprenentatge.

Assolir una bona competència lingüística de les llengües catalana i castellana en

acabar la Primària.

2.3.6.- La llengua anglesa, per la importància actual com a llengua de

comunicació, està especialment tractada a la nostra escola

Volem que la llengua anglesa també sigui una llengua real de comunicació i que d'una

manera natural els alumnes la incorporin als seus aprenentatges.

Introduir la llengua anglesa des de P-3 a nivell oral per familiaritzar els alumnes en

l’ús d’aquesta llengua.

Potenciar l'ensenyament en llengua anglesa des de diferents àrees al llarg de

l’escolaritat.

Integrar l'ús de les noves tecnologies i sistemes de comunicació en l'aprenentatge

de la llengua anglesa.

Aconseguir competència lingüística, adequada a l'edat, de la llengua anglesa en

acabar la primària.

2.3.7.- L'ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació es

considera com a eina habitual de treball en totes les àrees del currículum

L'ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) com a eina dins

l'ensenyament, és una realitat imprescindible i nosaltres com escola la volem potenciar i

integrar en totes les àrees del currículum com a instrument per afavorir la transformació

de la informació en coneixement i com a conseqüència arribar a l'assoliment de les

competències bàsiques més fàcilment per part de l'alumnat i atendre, a través d'elles,

d'una manera més efectiva la diversitat.


15

Treballar les TIC des de totes les tutories i especialitats, responent, així, a les

necessitats de suport de les àrees curriculars.

Apropar al nen a les noves tecnologies, utilitzant-les com a recurs pedagògic de

suport per part del professorat.

Facilitar l'ús dels recursos tecnològics, per part de l'alumnat, per induir a la seva

utilització i manipulació normalitzada.

Propiciar la recerca d'informació a través dels mitjans informàtics com a complement

de coneixements.

2.3.8.- Tractem especialment la música com a element enriquidor de formació, de

comunicació i coneixement de diferents cultures

L'aprenentatge de la música el considerem com a part, molt important, de l'educació

integral dels alumnes i com a llenguatge universal que facilita la comunicació per

damunt de llengües i països.

Ampliar i aprofundir la dimensió multicultural de l'escola a través de la música,

incorporant al currículum cançons i danses de diferents països i llengües.

Incorporar a l'àrea de música l'ús de les noves tecnologies.

Ampliar la oferta musical a través d'activitats complementàries i extralectives, (grups

de coral, llenguatge musical, instruments (de corda, vent, percussió), enregistrament

de vídeos, emissions ..).

2.3.9.- Promovem els hàbits de salut i higiene mitjançant l’activitat física i els

hàbits d’alimentació saludable.

Cal valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres,

respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el

desenvolupament personal i social.

Organitzar els horaris escolars per tal que les activitats físiques tinguin una

dedicació major a la que està determinada pel Departament.

Conèixer i prendre consciència del propi cos i de les seves possibilitats motrius tot

acceptant les diferències individuals i potenciant l’esperit d’autosuperació.

Valorar i fruir de l'activitat física, amb vista al benestar físic i mental, tot practicant

hàbits d'higiene personal, educació postural, així com realitzar una pràctica motriu

segura per un mateix i els altres.

Utilitzar el cos com a eina de comunicació i expressió, tot desenvolupant el sentit

estètic i creatiu.


16

Ampliar el ventall d’activitat física amb sortides complementàries i activitats

extraescolars aprofitant els recursos de l’entorn proper en medis diferents de

l’habitual.

Afavorir l’activitat al medi aquàtic amb la participació en la campanya que promou

l’Ajuntament de Barcelona destinada als alumnes de 1r de cicle inicial.

2.3.10.- Fomentem els coneixements, els procediments, els valors i les actituds

que afavoreixen la preservació de l´entorn natural i la millora/cura de

l´entorn físic i cultural proper.

Des de l’escola cal sensibilitzar els alumnes de què el nostre planeta tot i oferir-nos els

recursos necessaris per a la nostra supervivència aquests són limitats, per la qual cosa

s’ha de tenir especial cura.

Programar activitats que foment valors mediambientals, com ara el reciclatge de

paper, l’estalvi energètic i d’aigua, etc.

Fomentar l’experimentació mitjançant el mètode científic. Formulació d’hipòtesis,

comprovació i treure conclusions.

Treballar l’hort de l’escola per a descobrir el desenvolupament dels éssers vius:

vegetals amb un treball experimental.

Conèixer i estimar la flora, la fauna i els ecosistemes més propers, començant pel de

l’hort de l’escola i els ecosistemes de la Mediterrània.

2.3.11.- L’escola treballa per afavorir una actitud investigadora mitjançant un

treball cooperatiu i competencial.

La línia metodològica d’escola atén les necessitats de l’alumnat per tal que rebi un

ensenyament coordinat amb actuacions que donin un sentiment de pertinença al

col·lectiu de l’escola i satisfacció en el treball. Es promouen conductes cooperatives.

Treballar com a equip, permet tenir una visió global d’escola enriquidora.

Partir de la realitat més immediata per integrar coneixements nous de tal manera que

els puguin utilitzar en situacions de la vida quotidiana.

Adquirir coneixements nous a partir de la relació amb els coneixements previs per tal

de construir una aprenentatge significatiu.

Afavorir activitats participatives i motivadores pels alumnes.

Il·lustrar els aprenentatges i el coneixement amb activitats fora de l’aula: excursions,

....

Desenvolupar totes les capacitats físiques i psicomotores d’una manera equilibrada.


17

Procurar desenvolupar totes les capacitats físiques i psicomotores d’una manera

equilibrada.

Potenciar l’observació i el treball/pensament científic, crear hàbits d’estudi i dotar

els/les alumnes de tècniques de treball.

Prioritzar el sistema de treball que desenvolupi l’autoestima i l’autonomia personal

estimulant els alumnes a opinar amb criteris propis, proposant activitats on hagin de

prendre decisions i assumir-ne les conseqüències.

Fer propostes de treball diversificades, on l’alumnat trobi possibilitats de sentir-se

competent (intel·ligències múltiples)

Planificar activitats en les que el treball cooperatiu sigui la base del coneixement,

afavorint la interrelació que s’estableix entre cadascun dels membres.

Adaptar-se a les capacitats de cada alumne/a programant activitats multinivell.

Fomentar actituds de solidaritat, tolerància i respecte entre els alumnes per fer de la

diversitat una eina d’enriquiment col·lectiu.

2.3.12.- L'escola col·labora amb les institucions, estaments i associacions que

participin en el procés educatiu dels alumnes

Considerem importants les col·laboracions i/o aportacions de l’entorn, d’estaments o

d’altres comunitats educatives que donen amplitud i enriqueixen l’acció educativa.

Potenciar el coneixement del seu entorn més proper.

Afavorir el coneixement dels elements propis de la cultura en viu.

Fomentar la participació en les activitats extraescolars.

Possibilitar la integració dels alumnes en la seva comunitat

Col·laborar i rebre col·laboració dels diferents estaments que puguin afavorir l’entorn

educatiu.


18

2.4.- Línia metodològica

La línia metodològica de l’escola aglutina enfocaments didàctics diferents, dóna

coherència a l’acció educativa, permet tenir una visió global d’escola, treballar com a

equip de mestres, enriquint les relacions interpersonals i orientar la tasca escolar des

d’una perspectiva de futur.

1. Entenem el paper del mestre com orientador que facilita l'adquisició d'estratègies

d'aprenentatge. L'alumne és el protagonista actiu dels seus aprenentatges.

2. Potenciem un aprenentatge que resulti significatiu per a l’alumnat, que sigui útil,

actiu, motivador, que permeti al propi alumnat construir els seus esquemes de

coneixement, que potenciï el desenvolupament de totes les capacitats i s’adeqüi

a la individualitat de cadascú.

3. El respecte mutu, el diàleg, la reflexió, la col·laboració i la solidaritat presideixen

tot acte educatiu.

4. Considerem que l'educació per la pau, la coeducació, el consum, el medi

ambient, la salut, la solidaritat,... és un treball interdisciplinar i transversal en que

hem d'incidir tota la Comunitat Educativa i en cada moment de la vida escolar.

5. Donem importància a l'observació directa i fomentem la curiositat, encaminant-la

a la formulació de diverses hipòtesis sobre un fet que, a través de

l'experimentació, hauran de ser confirmades o no.

6. Mantenim una relació personalitzada fomentant la iniciativa i la creativitat i

adequant-nos al ritme evolutiu i a les capacitats intel·lectuals de cada alumne.

7. El món del saber i de la didàctica és un procés continu, que evoluciona i avança

constantment per la qual cosa, com a mestres, participem en la formació

permanent que després apliquem a l’aula.

8. Els desdoblaments i l’atenció de dos mestres dins de l’aula en llengua catalana,

matemàtiques, coneixement del medi i llengua anglesa faciliten l’atenció

individualitzada. El nombre de desdoblaments estan en funció dels recursos

disponibles cada curs per atendre a la diversitat.

10. El grup classe s’organitza d’una manera flexible per tal d’afavorir el treball en

grup.

11. Es realitza una selecció i una utilització del material adequat als principis de

coeducació, no sexistes, educació per la pau, respecte al mediambient, etc..: que

potenciï la imaginació i la creativitat, que serveixi per a més d'un objectiu, que

permeti el treball individual i col·lectiu adequat al desenvolupament de

l'alumne/a. Afegir competències

12. Inserir l’acció educativa en el nostre context sociocultural.

13. Les celebracions de les festes populars estan incloses a les programacions

generals de l'escola amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge de les diferents

àrees a partir d'elements vivenciats i propers a l'entorn del nen.


19

14. Les sortides escolars són activitats que complementen, amplien i motiven els

aprenentatges, el respecte a l’entorn i la convivència.

15. L’avaluació dels alumnes té com a finalitat la regulació del procés educatiu, per

tant es fa una avaluació continua i formativa.

16. Avaluem tenint present la diversitat de ritmes evolutius i de treball dels alumnes

17. Partim dels coneixements previs de l’alumnat per tal d’adequar la programació

d’aula.

18. S’informa i es comenta amb les famílies el procés i evolució de l’alumnat per

cercar estratègies de millora.


20

2.5.- Projectes de centre

Aglutinen el treball que es fa en cadascun d’ells per aconseguir els seus objectius

específics i conformen part de la identitat de l’escola.

La participació de l’escola en el pla d’innovació Biblioteca puntEdu i en el Pla

Experimental de Llengües Estrangeres ha afavorit que els objectius i activitats

dissenyades en ambdós plans hagin quedat implementats amb plena normalitat al

currículum dels nostres alumnes.

La llengua anglesa incorpora la metodologia AICLE a partir dels recursos humans i

materials, per la qual cosa també en la distribució curricular hi ha un increment de

sessions en aquesta llengua.

Pla de reutilització de llibres: Ens permet sensibilitzar l’alumnat en la cura del

mediambient i consolidar valors com la responsabilitat, la cooperació, el compartir, la

sostenibilitat, l’estalvi i l’equitat. Alhora que permet un estalvi a les famílies i permet

convertir-los en una eina més, entre d’ altres recursos per l’aprenentatge.

Escoles Sostenibles: La participació en aquest projecte ens permet sensibilitzar els

nostres alumnes vers la cura del mediambient.

L’activitat a l’hort escolar afavoreix l’estudi dels éssers vius, les plantes, de forma

directa. També treballem la gestió dels residus incentivant l’estalvi i el reciclatge

Embolcalls més sostenibles: L’alumnat de Cicle Mitjà participa a la campanya. A EI i

CI són molts els alumnes que fan ús d’aquest tipus d’embolcalls, al CM alguns

comencen a deixar-los de banda i a CS costa força mantenir-los. És, doncs un projecte

de CM per tal de consolidar l’ús d’embolcalls sostenibles per tota l’etapa educativa..

Pla de Consum de fruita a l’escola: El participar en aquest pla ens permet incidir en el

consum de fruita i vegetals directament amb els alumnes i les seves famílies, a més

d’ajudar en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Complementant la campanya del

Departament d’Agricultura, l’escola ha instaurat els Dimecres Fruiters..

Projecte de programació i robòtica El curs 11-12 es va començar l’ experiència de la

robòtica, que ajuda en l’aprenentatge col·laboratiu, l’aplicació de coneixements de

temes matemàtics, lingüístics, la reflexió abans de l’acció... S’ha estès a tota l’ etapa

primària, fins a 5è i s’ha iniciat a Educació Infantil.

L’Atrapallibres: Participem en aquest concurs de literatura infantil i juvenil per tal

d’afavorir el gust per llegir, un dels aspectes més importants de la lectura. Hi participa

voluntàriament alumnat de 3r a 6è d’EP i el porta a terme des del servei de biblioteca


21

2.6.- Atenció a la diversitat

2.6.1.Consideracions generals/ prèvies

El professorat de l’Escola Antoni Brusi entén que cada alumne/a és únic/a, tots i totes

som diferents per: procedència geogràfica, cultura, idioma matern, nivell socioeconòmic

i cultural, tipus de família, característiques personals: emocionals, ritmes

d’aprenentatge, altes capacitats, discapacitats, malalties,...

L’escola te una funció integradora que dóna resposta a tota la diversitat. Segons el

principi de la inclusió, l’atenció a la diversitat es realitza preferentment a l’aula ordinària.

Excepcionalment, i en casos específics, podrà ser fora. L’escola disposa d’ hores

destinades a reforç i compta amb 2 especialistes d’EE, d’aquesta manera els alumnes

poden ser atesos en petit grup i de manera molt més personalitzada, si s’escau.

Per poder intervenir des d’aquests recursos especialitzats s’estableix un ordre

d’actuacions i cal seguir un protocol que s’aplica a partir de que el mestre tutor hagi

detectat dificultats significatives en els alumnes que requereixin a banda dels moments

de desdoblament del grup i/o de reforç.

2.6.2.- Recursos organitzatius de l’atenció a la diversitat

Atenem la diversitat tenint en compte els diferents: ritmes d’aprenentatge, capacitats,

procedència geogràfica,... És per això que ens organitzem de forma diversa segons els

diferents objectius a aconseguir.

2.6.2.1.Desdoblaments de grup-classe:

Els desdoblaments s’organitzen amb l’objectiu d’ampliar l’atenció en les diverses

situacions d’ensenyament-aprenentatge que faciliten a l’alumnat l’adquisició de les

competències bàsiques.

2.6.2.2.Grup reduït:

Format per grups naturals de 4 a 8 alumnes amb dedicació a:

1.Atenció al Suport Escolar Personalitzat on es treballen les àrees de Llengua i

Matemàtiques en petit grup amb els alumnes que necessiten ajut per avançar en els

seus aprenentatges.

2. Alumnat nouvingut. Atès preferentment per les mestres d’EE i per qualsevol mestre

del centre que disposi d'hores de suport.

3.Alumnes amb NEE i trastorns d’aprenentatge, amb l’especialista d’EE es treballen

les dificultats detectades que impedeixen a l’alumne avançar per tal que pugui assolir

les competències bàsiques.


22

2.6.2.3..Dos professionals dins l’aula

Es poden portar a terme les sessions de reforç a l’aula. Però abans cal un petit treball

de distribució de rols dins de l’aula entre el/la mestre/a tutor/a i la segona persona.

També pot haver-hi dos professionals quan hi ha algun alumne que per les dificultats

d’autonomia necessiti la intervenció d’una monitora-vetlladora d’EE.

2.6.2.4.Grups cooperatius

L’aprenentatge amb aquest tipus d’organització metodològica des de les diferents àrees

i nivells, permet aprendre a tots els alumnes mitjançant una interacció molt positiva. Es

pot fer amb un mestre o dos mestres a l’aula.

2.6.3.- Criteris d’atenció a alumnes que poden ser atesos fora de l’aula ordinària

Com a criteri general, els alumnes nouvinguts, amb NEE i/o trastorns d'aprenentatge

podran ser atesos en petit grup fora de l’aula ordinària.

1. ALUMNES NOUVINGUTS

Havent desaparegut la figura del tutor de l’AA, l’especialista d’EE atendrà , farà el

seguiment i coordinarà les activitats d’aprenentatge per a l’adquisició de les eines

bàsiques de comunicació que permeti als/les alumnes l’adaptació i la inclusió

progressiva al grup-classe.

Un cop feta l’avaluació inicial, els tutors establiran el pla individualitzat de l’alumne,

elaborat per l’equip de mestres de les àrees implicades i supervisat per la CAD.

2. ALUMNES AMB NEE I TRANSTORNS D’APRENENTATGE

Segons la normativa vigent (ENS1544/2013,10 juliol) es considera que l’atenció

específica d’alumnes amb NEE i trastorns d’aprenentatge la farà l’especialista d’EE

coordinada amb el tutor/a i l’equip de mestres que intervenen amb l’alumne amb

l’assessorament de l’EAP, si s’escau, i que contempla:

2.1. Alumnes amb NEE

- Discapacitat física, sensorial, cognitiva.

- Amb trastorns greus de conducta.

2.2. Alumnes amb trastorns d’aprenentatge

- Alumnat amb retard curricular significatiu i/o TDA

2.3. Alumnes amb informe NSC.

Cas que la CAD ho consideri necessari, es farà una demanda de valoració al

professional de l’EAP i/o a altres serveis a proposta del tutor/a i les professionals d’EE.


23

3.- ORGANITZACIÓ

Per tal d’aconseguir els objectius que ens hem fixat d’acord amb la nostra pròpia

identitat, l’escola té una estructura que facilita l’organització dels alumnes, professorat,

del personal no docent del centre i la relació amb les famílies.

3.1.- Estructura organitzativa

L’estructura del centre queda representada en un organigrama el qual ens permet

observar la relació dels diferents òrgans i la seva comunicació, la seva formació i la seva

agrupació, a part de la seva importància i capacitat de decisió dins del centre. Hi trobem

definits tots els òrgans que formen el centre, ja siguin unipersonals o col·legiats.

Equip Directiu

vv

Escola Antoni Brusi

Consell Escolar

Directora

Cap d’Estudis

Secretària

Rep. Ajuntament

6 Rep. Mestres 5 Rep. Famílies Rep. PAS

Rep. AMPA

Comissió Permanent

Rep. Ajuntament

Directora

Secretària

1 Rep. Famílies

1 Rep. Mestres

Comissió Convivència

Directora

Secretària

2 Rep. Famílies

1 Rep. Mestres

Cap d’Estudis

Comissió Econòmica

Directora

Secretària

2 Rep. Famílies

1 Rep. Mestres

Cap d’Estudis

Comissió Menjador

Secretària

Directora

Rep. AMPA

1 Rep. Mestres

1 Rep. Famílies

Directora

Cap d’Estudis

Secretària Claustre

Directora

Cap d’Estudis

Secretària

28 mestres 1 TEI

Coord. informàtica

Coord. lingüística

Coord. RRLL

Coord. Ed. Infan.

Coord. C. Inicial

Coord. C. Mitjà

Coord.

C. Superior

Comissió Delegades

Cap d’estudis

Directora

1 Rep. AMPA

Delegats/des curs

Rep. Famílies CE

Comissió Reutilització llibres

Secretària

Directora

1 Rep. AMPA

1 Rep. Famílies CE

1 Rep. Mestres

Comissió Av. Interna

2 Rep. cicles

Cap d’estudis

Comissió AC/Mediambient

Rep. cicles

Coordinador/a

Comissió Biblioteca

3 Rep. cicles

Coordinador/a

Comissió Festes

3 Rep. cicles

Coordinador/a

Comissió Material

3 Rep. cicles

Coordinador/a

Comissió Pedagògica

3 Rep. cicles

Coordinador/a

Comissió TAC

3 Rep. cicles

Coordinador/a

Consell de direcció

Equip Directiu

Coord. cicles

Comissió CAD

V Coord. LIC

Cap d’estudis

MMEE

31

3.2.- Òrgans de govern

L'estructura organitzativa i les funcions dels òrgans unipersonals i col·legiats de govern

venen determinades per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm.

5422, de 16.7.2009), Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres

educatius (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010), Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre,

para la mejora de la calidad educativa(BOE n.295, de 10.12.2013).

Unipersonals: Directora, Cap d'estudis i Secretaria

Coordinadores: Pedagògiques, Lingüístic, Informàtica, Riscos laborals.

Col·legiats: Claustre de professors, Consell Escolar, Equip directiu, Consell Direcció

Equips de professors: De nivell, de cicle, coordinació, comissions, departament.

Departaments: Anglès, Música, Educació Física i Educació Especial.

Comissions mixtes: Convivència, Econòmica, Menjador i Permanent del Consell

Escolar.

3.2.1.- Òrgans unipersonals

3.2.1.1.- La directora

Correspon a la directora, la direcció i responsabilitat general de l'activitat escolar del

col·legi. La directora vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l'adequació al

projecte educatiu i a la programació general.

La directora del centre exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

Funcions

La directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de

lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen

en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte

de direcció aprovat.

Corresponen a la directora les funcions de representació següents:

Representar el centre.

Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del

centre.

Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració

educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

Signar els convenis d’ús social de les instal·lacions del centre amb el suport del

Consell Escolar.

Corresponen a la directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:

Promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució dels

objectius del projecte educatiu de centre.


32

Aprovar el projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.

Aprovar un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el

projecte educatiu i garantir-ne el compliment

Elaborar, conjuntament amb l'Equip Directiu, la memòria anual d'activitats del

centre i trametre-la al Consorci d'Educació, un cop el Consell Escolar del centre

n'hagi emès el corresponent informe.

Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i

dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres

plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte

de direcció.

Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i

de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen la LEC

i el projecte lingüístic del centre.

Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

Aprovar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la

relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la

programació general anual.

Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte

educatiu.

Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions

externes.

Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de

l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica

docent a l’aula.

Corresponen a la directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:

Afavorir la convivència en el centre, garantir la mediació en la resolució de

conflictes i imposar les mesures correctores que corresponguin a l’alumnat, en

compliment de la normativa vigent sense perjudici de les competències

atribuïdes al Consell Escolar

Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del

centre.

Assegurar la participació del consell escolar.

Establir canals de comunicació que afavoreixin la relació amb les associacions

de mares i pares d’alumnes.

Impulsar la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb organismes

que facilitin la relació del centre amb l’entorn.

Fomentar un clima escolar que afavoreixi l’estudi i el desenvolupament de totes

les actuacions que propiciïn una formació integral en coneixements i valors de

l’alumnat.

Corresponen a la directora les funcions relatives a l’organització i la gestió del centre

següents:


33

Designar la cap d'estudis i la secretària, i proposar el seu nomenament al

Consorci d’Educació, prèvia informació al Claustre i al Consell Escolar del

centre

Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el

projecte educatiu.

Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més

convenient per a l'ensenyament, tenint en compte l'especialitat del lloc de

treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui

reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu projecte

educatiu, escoltat el claustre.

Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions del òrgans col·legiats del

centre, visar les actes i executar-ne els acords en l'àmbit de la seva

competència.

Decidir sobre l’admissió d’alumnes d’acord amb la normativa vigent.

Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la

normativa vigent.

Visar les certificacions.

Aprovar l’obtenció de recursos complementaris.

Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa per la

secretària del centre.

Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost

aprovat.

Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa

i actuar com a òrgan de contractació.

Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves

instal·lacions, mobiliari i equipaments d’acord amb les indicacions de la

directora i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan

correspongui.

Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves

funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a

l’aula.

Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el Consell Escolar

del centre i les associacions de pares.

Fixar les directrius per a la col·laboració, amb finalitats educatives i culturals,

amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes

Aquelles altres que li sigui atribuïdes per disposicions del Departament

d'Ensenyament.

La directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i

gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en

les seves actuacions, llevat que es provi el contrari.

La directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar

l’interès superior de l’infant.


34

3.2.1.2.- La cap d'estudis

Correspon a la cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les

activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament de la

directora del col·legi.

Funcions

Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del centre com amb els

centres públics que imparteixen l'educació secundària obligatòria, als quals estigui

adscrit.

Coordinar també, quan escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a

terme l'elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres

espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadèmica, escoltat el Claustre.

Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament

d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògic.

Substituir la directora en cas d'absència.

Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular de centre i vetllar per

l'elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat

dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells

que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i

participació de tos els mestres del Claustre en els grups de treball.

Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge de l´alumnat es dugui a terme

en relació amb els objectius generals d'àrea i d'etapa i en relació amb els criteris

fixats pel Claustre de Professors en el projecte curricular de centre.

Coordinar la realització de les reunions d'avaluació i presidir les sessions

d'avaluació.

Vetllar per la coherència i l'adequació en la selecció dels llibres de text i del

material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que

s'imparteixen en el col·legi.

Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el

seguiment.

Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i

reciclatge del professorat que es desenvolupin en el col·legi, quan s'escaigui.

Presidir i coordinar les tasques del Consell de Delegats, així com requerir els

professors-tutors sobre el funcionament de les respectives assemblees de classe.

Aquelles altres que li siguin encomanades per la directora o atribuïdes per

disposicions del Departament d'Ensenyament.

3.2.1.3.- La secretària

La secretària ha de dur a terme la gestió de l'activitat econòmica i administrativa del

col·legi, sota el comandament de la directora, i exercir, per delegació seva, la

prefectura del personal d'administració i serveis adscrit al col·legi, quan la directora ho

determini.


35

Funcions

Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les

reunions que celebrin.

Tenir cura de les tasques administratives del col·legi, atenent la seva programació

general i el calendari escolar.

Estendre les certificacions i els documents oficials del col·legi, amb el vist i plau de

la directora.

Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i

elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Col·laborar en el manteniment

dels comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb la directora.

Elaborar el projecte de pressupost del col·legi, incloent-hi el manteniment,

reposició i actualització de l'equipament i material que correspongui.

Vetllar per l'adequat compliment de la gestió administrativa del procés de

preinscripció i matriculació d'alumnes, tot garantint que s’adeqüi a les disposicions

vigents.

Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i

diligenciats d'acord amb la normativa vigent.

Ordenar el procés d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels

registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

Coordinar la gestió dels inventaris específics.

Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves

instal·lacions, mobiliari i equipament d'acord amb les indicacions de la directora i

les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació quan correspongui.

Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l'adquisició, alienació

o lloguer de béns i els contractes de serveis i subministraments, d'acord amb la

normativa vigent.

Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel la directora del col·legi o

atribuïdes pel Departament d'Ensenyament.

3.2.2.- Coordinadores

3.2.2.1.- Coordinadora de cicle

Com escola de doble línia ens correspon un coordinador d’EI i un coordinador de

cadascun dels cicles que integren l'Educació Primària.

Funcions

Donar coherència i continuïtat a les accions educatives al llarg de l'educació

infantil i l'educació primària, sota la supervisió de la cap d'estudis.

Fer propostes a l'equip directiu per a l'elaboració del pla d'avaluació interna.

Col·laborar amb l'equip directiu en l'aplicació del pla d'avaluació interna del

centre.

Elaborar la proposta de calendari de reunions del cicle

Estructurar els mecanismes de traspàs/recull d'informació juntament amb la cap

d'estudis i resta de l’equip de coordinació.


36

Convocar les reunions del seu cicle, presidir-les, fer el resum escrit dels temes

tractats, donar-lo a conèixer a la directora, la cap d'estudis i la resta de

coordinadores de cicle i fer-ne el seguiment.

Formar part de l'equip de coordinació pedagògica i ser el portaveu en el seu

cicle.

Representar el cicle davant els altres òrgans de l’escola.

Formar part del Consell de Direcció.

Elaborar la Programació Anual i la Memòria del cicle, amb la col·laboració

d’aquest.

Vetllar per a l’acompliment de la Programació Anual del cicle

Fer les diligències necessàries per gestionar les activitats que s'organitzin a

nivell de cicle.

Encarregar-se, juntament amb l'equip directiu, de la difusió i del compliment de

les disposicions del reglament de règim interior en el seu cicle.

3.2.2.2.- Coordinadora lingüística

L’escola forma part d’un projecte sobre el plurilingüisme per això cal tenir una visió

coordinada del tractament de les llengües presents a l’escola.

Són funcions de la coordinadora lingüística:

Assessorar a l'equip directiu en l'elaboració del Projecte lingüístic i del Pla

d'acollida i d'integració.

Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic i

intercultural que el centre realitza per facilitar l'acollida de l'alumnat nouvingut.

Assessorar a l'equip directiu en la programació de les actuacions de la

programació general del centre que concreten el Projecte lingüístic i el Pla

d'acollida i d'integració.

Coordinar les activitats, incloses en la programació general, que promouen l'ús

de la llengua catalana, i el respecte i la valoració de la diversitat lingüística i

cultural.

Coordinar-se amb els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social

dels Serveis Territorials.

Crear, coordinar i actualitzar un fons de documentació (metodologies, materials

didàctics, TIC...) que faciliti la potenciació de l'ús de la llengua catalana, la

millora de la didàctica de l'ensenyament de la llengua i dels aspectes lingüístics

de les altres àrees, l'acollida lingüística i social de l'alumnat nouvingut i

l'educació intercultural.

Coordinar-se amb les institucions i les entitats de l'entorn per tal de treballar

conjuntament en la promoció de l'ús social de la llengua i en l'acollida

lingüística i social de l'alumnat nouvingut.

Col·laborar en la comissió d’atenció a l’alumnat, CAD.

3.2.2.3.- Coordinador d'informàtica

L'escola prioritza l'aplicació de la tecnologia de la informació i la comunicació com a

recurs per aconseguir els aprenentatges bàsics dels alumnes, ja sigui en la seva

introducció, reforç, consolidació o ampliació.


37

La implementació al currículum d'aquestes tecnologies fa necessari la figura de la

coordinadora d'informàtica (ja contemplat pel Departament) amb els coneixements

tècnics i pedagògics de les possibilitats que aquesta tecnologia ofereix.

.

Funcions

Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i

l'optimització dels recursos informàtics i per a l'adquisició de nous recursos.

Assessorar l'equip directiu, el professorat i al personal d'administració i serveis

del centre en l'ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament

d'Ensenyament.

Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

audiovisuals del centre.

Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i

equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre

la seva formació permanent en aquest tema.

Assistir a les jornades de formació TAC previstes pel Departament (seminaris o

jornades tècniques) per tal de mantenir actualitzat el programari i estar informat

de les novetats que van apareixent.

Dinamitzar l’assistència a Tallers i Jornades de formació TAC

Aquelles altres que la directora del col·legi li encomani en relació amb els

recursos informàtics i audiovisuals que li pugui atribuir el Departament

d'Ensenyament.

Coordinar la comissió TAC/informàtica.

3.2.2.4.- Coordinador/a de Prevenció de riscos laborals

El/la mestre/a coordinador/a de prevenció de riscos laborals promou i coordina les

actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre.

Funcions

Promoure i coordinar, segons les directius i objectius de la direcció del centre i

la guia de la secció de prevenció de riscos laborals de la delegació territorial

corresponent, les actuacions en matèria de salut i seguretat al seu centre. Així

mateix promoure l'ús correcte dels equips de treball i protecció, i fomentar

l'interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l'acció preventiva.

Promoure molt especialment les actuacions preventives bàsiques, com l'ordre,

la netedat, la senyalització i el manteniment en general, i efectuar-ne el

seguiment i control.

Col·laborar en l'avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre,

atenció a queixes i suggeriments, i registre de dades.

Col·laborar en les implantacions del Pla d'Emergència i en les actuacions que

se'n derivin.

Col·laborar en les revisions periòdiques dels llocs de treball.

Coordinar la formació de les treballadores i treballadors del centre dins d'aquest

camp.


38

Col·laborar amb el claustre per al desenvolupament, dins del currículum de

l'alumnat, dels continguts de prevenció de riscos i d'estils de vida saludable.

3.2.3.- Òrgans col·legiats

3.2.3.1.- El Consell Escolar

El Consell Escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el

govern del col·legi

Són competències del Consell Escolar:

Donar el seu suport en l'aprovació del projecte educatiu i les modificacions

corresponents (suport 3/5 parts). Avaluar-lo.

Donar el seu suport per a l’aprovació de la programació general anual del

centre, les NOFC i la gestió econòmica (suport majoria simple) i avaluar-la.

Aprovar les activitats extralectives i avaluar-ne el desenvolupament.

Aprovar la carta de compromís.

Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

col·laboració del centre amb entitats o institucions.

Aprovar el pressupost del centre i el retiment de comptes.

Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del

director o directora.

Ésser informat del nomenament i cessament de la resta de membres de l’equip

directiu

Ser informat sobre el procediment d’admissió d’alumnes, valorant la resolució

de les reclamacions presentades per les famílies respecte la baremació d’acord

amb la resolució anual de preinscripció.

Conèixer el protocol de resolució de conflictes greus disciplinaris i vetllar

perquè es respecti la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries

adoptades per la directora corresponguin a conductes de l’alumnat que

perjudiquin greument la convivència del centre, el Consell Escolar a instàncies

de pares o tutors de l’alumne, podrà revisar la decisió adoptada i proposar, a la

comissió de convivència, en el seu cas, les mesures oportunes.

Proposar mides mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el

centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en

tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equipaments.

Ser informat sobre les directrius per a la col·laboració, amb finalitats educatives

i culturals, amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i

organismes.

Analitzar i valorar el funcionament general del centre.

Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració

competent, sobre el funcionament del centre i la millora en la qualitat de la

gestió, així com sobre aquells altres aspectes relacionats amb la mateixa.

Designar els responsables de les comissions derivades del Consell Escolar.


39

Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament

d’Ensenyament.

El Consell Escolar del centre és compost per 17 membres:

La directora, que n'és la presidenta.

La cap d'estudis.

Una representant de l'Ajuntament de Barcelona en el qual radica el col·legi.

Sis representants de mestres.

Cinc representants de pares i mares

Un/a representant de l’AMPA

Una representant del personal d'administració i serveis del centre.

La secretària del col·legi, que hi actua de secretària, amb veu i sense vot.

D'aquesta configuració del Consell Escolar, la presidenta d'aquest en dóna compte al

Consorci d'Educació de Barcelona. No es pot modificar la configuració del Consell

Escolar del centre durant els tres cursos acadèmics següents a aquells en que és

determinada.

Quan a l'ordre del dia s'incloguin temes o qüestions relacionades amb la normal

activitat del centre i que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d'algun

membre de la comunitat educativa que no és membre del Consell Escolar, se'l podrà

convocar a la sessió per tal que informi sobre el respectiu tema o qüestió.

3.2.3.2.- El Claustre

El Claustre és l'òrgan de participació del professorat en la gestió i la planificació

educatives del col·legi. Està integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis

i és presidit per la directora.

Els professors de religió (religions) formaran part del Claustre de Professors del centre.

Com a membres del Claustre de Professors, aquests seran electors i elegibles a les

eleccions a representants dels professors al Consell Escolar del centre. Com a

membres del Consell Escolar del centre poden ser membres de les comissions

constituïdes en el si d'aquest i l’assistència a les seves reunions serà d’obligat

compliment.

Funcions

Formular propostes a l’Equip Directiu i al Consell Escolar per a participar en

l'elaboració i modificació del projecte educatiu del centre.

Establir criteris per a l'elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo,

avaluar-ne l'aplicació i decidir-ne possibles modificacions posteriors.

Elegir els seus representants al consell Escolar del centre.

Informar favorablement sobre la proposta de creació d'altres òrgans de

coordinació, abans que la directora la presenti al Consell Escolar del centre.

Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes.

Fixar i coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.


40

Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i investigació pedagògiques

i en la formació del professorat del col·legi.

Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació dels alumnes i del centre en

general.

Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a l'elaboració del

reglament de règim interior.

Aportar a l'Equip Directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla

d'estudis del centre, la utilització racional de l'espai escolar comú i de

l'equipament didàctic en general.

Designar els/les mestres que han de participar en el procés de selecció del

director/a.

Participar en l'avaluació interna del centre.

Col·laborar en l'avaluació externa del centre que realitzi la inspecció

d'Ensenyament.

Aprovar, si escau, l’acord de coresponsabilitat de centre.

Aprovar tècnicament la implantació i la retirada dels llibres de text.

Promoure mesures i iniciatives per afavorir la convivència en el centre.

Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament

d'Ensenyament.

El Claustre es reuneix preceptivament una vegada al mes, sempre que sigui possible,

amb caràcter ordinari i sempre que el convoqui la directora o ho sol·liciti un terç,

almenys, dels seus membres. És preceptiu que el Claustre es reuneixi al

començament i al final de cada curs escolar. L'assistència a la reunió del Claustre és

obligatòria per a tots els seus membres.

La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa per la

directora als membres del claustre amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores,

llevat del cas d'urgència apreciada per la directora, la qual es farà constar a la

convocatòria. Juntament amb la convocatòria es lliurarà la documentació necessària

que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d'aprovació, llevat que hi hagi motius

justificats que ho impedeixin. En aquest cas, es faran constar en l'acta els motius que

han impedit la disposició d'aquests documents als membres del claustre.

Només podran ser tractats els punts que figurin en l'ordre del dia, llevat que en sigui

declarada la urgència per acord de la majoria absoluta dels seus membres.

La secretària del centre aixeca acta de cada sessió del Claustre, la qual ha de contenir

la indicació de persones que hi han intervingut, les circumstàncies de lloc i de temps

en què s'han tingut, els punts principals de les deliberacions, la forma i els resultats de

les votacions i el contingut dels acords presos i, a petició dels interessats, una

explicació succinta del seu parer. Una vegada aprovada, l'acta passa a formar part de

la documentació general del centre.

L'acta ha d'anar signada per la secretària amb el vist i plau de la presidenta i s'ha

d'aprovar en la següent reunió. Així mateix correspon a la secretària estendre les

certificacions pertinents dels acords adoptats per l'òrgan.


41

En l'acta figurarà, a sol·licitud dels respectius membres, el vot contrari a l'acord

adoptat, la seva abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del vot favorable.

Qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció integral de la seva intervenció o

proposta , sempre que aporti, en l'acte o en el termini que assenyali la presidenta, el

text que correspon fidelment a la seva intervenció, fent-ho constar a l'acta o afegint-hi

la còpia.

3.2.3.3.- L'equip directiu

L'equip directiu del col·legi és format per la directora, la cap d'estudis i la secretària.

Funcions

Assessorar a la directora en matèries de la seva competència.

Elaborar la programació general, el projecte educatiu, les normes d’organització i

funcionament, la memòria anual, el pla d’acollida dels alumnes i dels mestres i el

pla de funcionament del menjador del col·legi.

Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents

amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i

dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres

plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de

direcció.

Establir el calendari de reunions (claustre, coordinació de cicles, avaluació, grups

de treball, comissions, consell escolar) que s’inclou en la programació general del

centre.

Preparar sessions del claustre i fixar l'ordre del dia.

Conjuntar la tasca d’altres professionals que intervenen en el centre (EAP,

assistenta social, logopeda, etc).

Afavorir la relació amb altres estaments vinculats al centre (Ajuntament, CEB,

AMPA).

Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del

centre.

Afavorir la participació de la comunitat educativa, implicant tots els sectors en la

tasca col·lectiva del centre.

Establir els criteris per a l'avaluació interna del centre.

Impulsar i determinar el procediment d'elaboració i execució del pla d'avaluació

interna.

Col·laborar amb l'avaluació externa del centre que realitzi la inspecció

d'ensenyament.

Fer arribar a la resta de mestres tota la informació que arriba al centre (activitats

culturals, activitats de formació, novetats editorials, informacions dels sindicats,

informació del Departament, etc).

Transmetre a les famílies la informació necessària per al bon funcionament de la

vida del centre.

Vetllar pel bon funcionament dels serveis que ofereix l’escola (menjador i

extraescolars).


42

Elaborar, si escau, l’acord de coresponsabilitat del centre, i la memòria avaluativa

(quan finalitzi l’acord).

Vetllar per la promoció i la bona imatge del centre.

L'equip directiu es reunirà amb periodicitat setmanal. L'horari i el temps de reunió es

fixaran en el pla anual de cada curs.

La forma habitual de treball de l'equip directiu serà en equip i les decisions sobre

temes relacionats amb l'organització i el funcionament del centre es prendrà

normalment de forma consensuada.

L'equip directiu impulsarà el treball col·laboratiu dels seus membres com a model del

treball en equip que pretén que es desenvolupi també en els treballs de tots els equips

del centre.

3.2.3.4.- El Consell de direcció

El Consell de direcció estarà format per la directora, la cap d’estudis, la secretària, la

coordinadora d’EI, la coordinadora de CI, la coordinadora de CM i la coordinadora de

CS.

Funcions

Assessorar l’equip directiu en qüestions que afectin tot el centre.

Estudiar i valorar propostes d’innovació pedagògica per a la seva possible

implantació al centre.

Presentar als diferents cicles les noves propostes pedagògiques.

Valorar els indicadors dels resultats acadèmics i fer-ne propostes de millora.

Es reunirà com a mínim un cop per trimestre. Convocat per la directora que el

presidirà.

Sempre que es cregui oportú es convidarà a les reunions algun membre del claustre o

expert que conegui especialment el tema a tractar.

3.2.4.- Equips o comissions professorat

3.2.4.1.- Equip de nivell

Format pels professors/es - tutors/es d'un mateix nivell.

Funcions

Coordinar les actuacions pedagògiques i curriculars del seu nivell.

3.2.4.2.- Equip de cicle

Està format per tots els mestres que imparteixen docència als alumnes d’un mateix

cicle, llevat d’algun mestre que passa per més d’un cicle i està adscrit a un cicle

diferent.


43

Són funcions dels equips de cicle:

Coordinar l'organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis del cicle

a l’escola, com a criteri prioritari.

Proposar a la directora el nomenament del coordinador del cicle.

Formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur

programació general.

Portar a terme les sessions d'avaluació dels seus alumnes, constituïts en

comissions d'avaluació presidides pel cap d'estudis, per a l'avaluació i promoció

dels alumnes que finalitzen un cicle.

Aportar a l'equip directiu propostes per a l'elaboració del pla d'avaluació interna del

centre.

Col·laborar en l'avaluació externa del centre que realitzi la inspecció d’Educació.

Revisar de forma periòdica i sistemàtica els diferents aspectes del segon nivell de

concreció i les unitats didàctiques de les àrees i els eixos transversals.

Harmonitzar la metodologia i l'avaluació que s'ha d'emprar en el cicle, d'acord amb

els criteris fixats en el projecte curricular i revisar-ne els resultats.

Fer el seguiment del procés d'ensenyament-aprenentatge dels diferents grups

d'alumnes, especialment dels aspectes relacionats amb l'atenció a la diversitat i,

en concret, dels alumnes amb necessitats educatives especials i/o dificultats

d'aprenentatge.

Planificar, analitzar i revisar els agrupaments d'alumnes, l'atenció individualitzada i

a la diversitat, i els recursos esmerçats.

Harmonitzar el pla d'acció tutorial i l'orientació dels alumnes i el traspàs

d'informació a les famílies d'acord amb els criteris fixats en el projecte curricular i

revisar-ne els resultats.

Aplicar les normes d’organització i funcionament, adaptant-les als grups

d'alumnes.

Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l'organització i

funcionament dels ensenyament en el cicle: sortides, celebracions, activitats

complementàries, etc.

Coordinar-se amb els professionals de suport que intervenen en el procés

educatiu dels alumnes del cicle.

Afavorir l'intercanvi d'experiències i valoracions entre els membres de l'equip i

també amb membres d'altres equips del centre o d'altres centres.

Plantejar al Claustre les propostes de formació permanent del professorat

vinculades als interessos i necessitats del cicle i amb implicació a nivell de centre.

Col·laborar amb la cap d'estudis en l'elaboració dels horaris de les activitats dels

alumnes, tenint en compte els recursos humans i materials disponibles i d'acord

amb criteris pedagògics.

Plantejar i orientar els contactes amb les famílies de l’alumnat.

Totes aquelles que relacionades amb els processos organitzatius del cicle, així

com les que d'acord amb la funció general, l'equip directiu li vulgui encomanar.

Els equips de cicle són coordinats per la corresponent coordinadora de cicle sota

la supervisió de la cap d'estudis.


44

Els equips de cicle, es reuneixen un cop a la setmana, sempre que sigui possible, i

sempre que els convoca el coordinador o ho sol·licita almenys un terç dels seus

membres. A més, preceptivament, fan una reunió a l'inici de curs i una al final.

La convocatòria de les reunions correspon a la coordinadora, la qual la trametrà a

cada un dels membres del cicle amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores.

De cada sessió el coordinador en deixarà un resum escrit, fent-hi constar la indicació

de persones que hi han intervingut, els punts de l'ordre del dia i el contingut dels

acords presos. El resum serà signat per la coordinadora que el donarà a conèixer via

correu electrònic a la resta dels components de l’equip del cicle, coordinadores i ED.

3.2.4.3.- Equip coordinador

Format per la cap d'estudis i els/les coordinadors/es de cicle.

Funcions

Coordinar i harmonitzar l'actuació i les propostes dels equips de cicle.

Col·laborar amb la cap d'estudis en la planificació, seguiment i avaluació de les

activitats pedagògiques del centre i, específicament, en la gestió del pla

d'avaluació interna.

Vetllar pel desplegament dels objectius i les activitats incloses en la

programació general del centre amb caràcter anual.

Recollir les aportacions dels diferents cicles abans de la realització de les

sessions de treball de claustre.

Fer el seguiment de les actuacions que es porten a terme en els cicles,

detectar els desajustaments i corregir-les, si és el cas, d'acord amb les

directrius generals.

L'equip de coordinació pedagògica es reuneix una vegada a la setmana i sempre que

el convoca la cap d'estudis.

La convocatòria de les reunions correspon la cap d'estudis, la qual la trametrà a cada

un dels membres del cicle amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores.

De cada sessió la cap d'estudis en farà un resum escrit que guardarà i arxivarà.

3.2.5.- Departaments

A l’escola existeixen quatre departaments coincidint amb les especialitats de: anglès,

música, educació física i educació especial. Cada departament està integrat pels

especialistes i pel professorat que imparteix l’àrea.

Són funcions dels departaments:

Formular la proposta de projecte curricular de l’àrea d’acord amb el PEC.

Elaborar la programació general anual de l’àrea tenint en compte els criteris

generals i les prioritats establertes per a cada curs .


45

Elaborar la memòria de cada curs respecte l’àrea.

Coordinar els diferents mestres especialistes.

Assessorar els mestres no especialistes que imparteixen l’àrea.

Organitzar i realitzar activitats complementàries de l’àrea amb coordinació amb

els mestres tutors.

3.2.6.- Comissions

Integrades per un número de professors/es encarregat del funcionament d'una part de

l'activitat educativa.

Aula de ciències

Avaluació interna

Biblioteca/Revista

Festes

Material

Revisió de documents

TAC

Funcions

Organització, en el cas de comissions dirigides al funcionament d'activitats

educatives, de la programació i seguiment de les accions acordades.

Organització i manteniment, en el cas de comissions dirigides al funcionament

d'espais, de les activitats realitzades en les dependències, del seu bon ús i control

dels equipaments.

Control de les necessitats per al bon funcionament de les àrees i/o funcions

assignades i les demandes adequades.

Informació del funcionament de la comissió al cicle, al claustre i puntualment a les

persones implicades.

3.2.6.1.- Comissions d’atenció a l’alumnat

3.2.6.1.1.- Comissió d’avaluació

Les comissions d’avaluació són presidides per la cap d’estudis o per qui, en aquest

efecte, n’exerceixi les funcions. A més de l’equip de mestres del nivell, també hi poden

participar altres professionals que hagin intervingut en el procés d’ensenyament dels

alumnes.

Com a mínim al 1r trimestre es celebrarà una reunió de preavaluació per avaluar

l’evolució dels alumnes amb NEE.

Les comissions es reuniran com a mínim un cop al trimestre en els cicles de l’Educació

Primària i dues vegades al curs, gener i maig, a l’Educació Infantil.

En la reunió del segon trimestre, a Primària, es comentaran els alumnes que pel seu

ritme de progrés serien candidats a romandre un curs més al nivell.


46

En l’acta de la darrera sessió d’avaluació de cada cicle es farà constar la valoració final

de les àrees, la valoració global del progrés de cada alumne i la proposta de promoció

o retenció de l’alumne en el cicle o en el nivell en cas que es cregui necessari.

Igualment, i per als alumnes que passen sense haver-ne assolit tots els objectius,

s’hauran de fer explícites les activitats a realitzar en el cicle següent per assolir els

objectius del cicle anterior.

A les actes finals, també s’hi farà constar els alumnes als qui els queda el cicle

pendent d’aprovar.

3.2.6.1.2.- Comissió d’ Atenció a la Diversitat

Les NOFC del centre recullen l’organització i el funcionament de la Comissió d’

Atenció a la Diversitat per tal d’establir l’atenció de l’alumnat amb NEE.

El centre també mantindrà contacte amb els serveis externs específics i entitats que

facin seguiment a alumnes amb NEE que ho necessitin (CDIAP, CSMIJ,SEETDIC,

etc.) . S’afavorirà la coordinació entre els diferents professionals amb el/la tutor/a,

especialistes d’EE i psicopedagog de l’EAP , segons convingui.

La Comissió de l’Atenció a la Diversitat és l’òrgan que vetlla per la cura dels alumnes

del centre amb NEE.

La Comissió social farà el seguiment de l’alumnat amb NSC.

Formen part de la Comissió d’atenció a la diversitat:

- La cap d’estudis.

- Les especialistes d’EE.

- El psicopedagog de l’EAP.

- La coordinadora lingüística.

Corresponen a la Comissió d’Atenció a la Diversitat, entre altres, les funcions

següents:

- La concreció de criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat dels alumnes.

- L’organització , ajustament i seguiment dels recursos de què disposa el centre i de

les mesures adoptades.

- El seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats educatives especials i

específiques.

- Coordinar l’elaboració d’adaptacions curriculars i Plans Individualitzats (PI) per a

l’alumnat que ho necessiti.

3.2.6.1.3.- Comissió Social

És l’encarregada de fer el seguiment i vetllar pels alumnes amb risc d’exclusió social.

Les reunions per tractar aquests temes són bimensuals.

Aquesta comissió està formada per: l’assessor de l’EAP, la Cap d’Estudis i

treballadors/es Socials i educadors/es socials. Puntualment, es podrà convocar altres

membres de la CAD i mestres tutors/es.


47

3.2.7.- Comissions mixtes

Seran les derivades del Consell Escolar i aquelles que es determinin, per al

funcionament del centre, entre la direcció, professors, AMPA o d'altres professionals

de la comunitat educativa.

Comissió econòmica

Comissió permanent

Comissió convivència

Comissió menjador

Funcions

Seran les derivades de la normativa o dels acords de les mateixes comissions.


48

3.5.- Organització de l’alumnat

Els alumnes s’organitzen en grups-classe d’acord amb la seva data de naixement.

Tal com estableix el Departament d’Ensenyament els cursos estan agrupats en

quatre cicles: Educació Infantil (de 3 a 5 anys), Cicle Inicial (de 6 a 7 anys), Cicle

Mitjà (de 8 a 9 anys) i Cicle Superior (de 10 a 11 anys).

Els grups classe a P3 es formen tenint en compte el principi de paritat nens/es, mes

de naixement, llar d’infants, lloc de naixement, lloc de procedència de la família, ...

A finals de P5, de 2n curs de Cicle Inicial i de 2n curs de Cicle Mitjà es barregen els

alumnes tenint en compte els criteris següents:

o Nombre d’alumnes

o Mesos de naixement

o Nombre de nens/es

o Llengua materna: domini del català, castellà o altres llengües de fora de

l’Estat

o Es mantenen parelles d’amistats sempre que sigui possible. Es tindran

en compte els resultats obtinguts als sociogrames..

o Alumnes amb dificultat de relació

o Alumnes amb dificultats d’actituds i/o aprenentatges

o Alumnes sense dificultats d’actitud ni d’aprenentatge

o Alumnes amb un bon rendiment acadèmic

Apliquem el principi d’inclusió per a l’alumnat nouvingut, independentment de la

seva procedència.

Oferim recursos organitzatius a l’alumnat nouvingut i/o amb NEE (Necessitats

Educatives Especials) mitjançant l’atenció individualitzada, grups de reforç, etc., per

afavorir el procés d’aprenentatge i d’inclusió.

Per tal d’atendre de la millor manera possible els nostres alumnes es crearan

situacions organitzatives on els grups de treball siguin més reduïts, és a dir, es

formaran ràtios inferiors per establir noves metodologies, algun d’aquests casos

són:

Desdoblaments a tots els cicles:

- Educació Infantil: llenguatge verbal en català, SEP i TALLERS, llenguatge

verbal en anglès, llenguatge matemàtic i descoberta de l’entorn.

- Educació Primària: llengua, anglès, matemàtiques i coneixement del medi.

Suport Escolar Personalitzat dins del grup classe a EI per treballar la llengua oral i

la lectoescriptura, a CI es realitzarà dins o fora de l’horari lectiu per a treballar les

matemàtiques i la llengua catalana; a la resta d’EP es farà fora de l’horari escolar en

grups reduïts, màxim 8 alumnes, de matemàtiques i de llengua catalana. Aquestes

sessions representaran el 25% de les sessions per a l’atenció a la diversitat.


49

3.5.1. Consell de delegats

El consell de delegats és format per la totalitat dels delegats de classe. Es renova,

consegüentment, cada trimestre.

Són funcions del consell de delegats:

Proposar l'adopció de les mesures preventives que estimin necessàries per

garantir l'efectivitat dels drets de l'alumnat.

Col·laborar en l'adopció de les mesures preventives necessàries per garantir

l'observança dels deures de l'alumnat.

Efectuar propostes als diferents òrgans del centre en temes que afectin

directament l'interès de l'alumnat.

Efectuar propostes relatives a la convivència escolar i al règim d'alumnes i

específicament, sobre l'organització de la jornada de treball escolar.

Col·laborar en l'organització d'activitats, de caràcter especial, generals del

centre.

Informar els respectius grups-classe de qüestions generals que siguin del seu

interès i que afectin la vida del centre.

A aquest efecte, el consell de delegats es reuneix periòdicament sota la presidència i

coordinació de la cap d'estudis. D'aquestes sessions s'aixeca la corresponent acta

3.5.2.- Les assemblees de classe

Les assemblees de classe són constituïdes per tot l'alumnat d'un mateix grup amb el

seu tutor.

La periodicitat de les seves reunions serà, normalment, setmanal i en l'horari

lectiu.

S'elaborarà un ordre del dia i un resum dels temes tractats. En aquestes

tasques treballaran coordinadament els delegats de classe amb el professor-

tutor.

Els professors-tutors informaran, si s’escau ,a la cap d’estudis del contingut de l'ordre

del dia, del desenvolupament de les assemblees de classe i dels resums del temes

tractats


50

3.6.- Organització del professorat

El professorat o el conjunt d’educadors/es del centre, és el responsable de programar,

dur a terme i avaluar les accions docents i totes les activitats formatives que tenen lloc

en el centre.

El claustre és l’òrgan tècnic-professional i de participació del professorat en el govern

del centre. Formen part d’ell la totalitat dels/de les mestres que presten serveis al

centre i la tècnica d’Educació Infantil.

El equips docents, formats pels mestres responsables d’un mateix cicle, s’encarreguen

de garantir un treball en equip per assegurar una acció educativa coherent, coordinada

i eficaç, entre els tutors i els especialistes que intervenen a cada cicle (Ed. Infantil,

Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior de Primària).

A cada cicle hi ha un/a coordinador/a que és qui assumeix la responsabilitat

d’assegurar la coherència i la complementarietat de les unitats de programació

preparades per l’equip de mestres del cicle i la continuïtat de la proposta educativa al

llarg de l’etapa.

Paral·lelament també existeixen 4 departaments, els de les especialitats: Educació

Especial, Educació Física, Llengua Anglesa i Música. Cada departament està format

pels/per les mestres especialistes del centre que organitzen el currículum, prenen

decisions respecte metodologia, activitats i innovacions de l’àrea d’acord amb el PEC

que després presenten a la resta d’equips implicats i a l’Equip Directiu.

Els/les mestres s’organitzen també en grups de treball o comissions per treballar

diversos aspectes de la vida del centre. Cada grup està format per mestres dels

diferents cicles per tenir una visió global dels temes que es tracten. En les comissions

es revisen i s’actualitzen diferents temes curriculars i organitzatius del centre.

3.6.1.- Tutors

La tutoria i l’orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Tots els mestres

que formen part del Claustre d’un centre poden exercir les funcions de mestre tutor

quan correspongui.

Cada unitat o grup d’alumnes té un mestre tutor, amb les funcions següents:

a) La programació i ensenyament de les àrees encomanades.

b) L’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

c) La tutoria de l’alumnat, la direcció i orientació del seu aprenentatge i el

recolzament en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies.

d) La coordinació coherent de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les

activitats d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés

d'ensenyament, del seu grup d'alumnes.

e) L’atenció al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral

de l’alumnat.


51

f) La responsabilització de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions

d'avaluació.

g) La promoció, organització i participació en activitats complementàries, dins o

fora del recinte escolar, programades pel centre.

h) La contribució a que les activitats del centre es desenvolupin dins un clima de

respecte, de tolerància, de participació i de llibertat per fomentar en l’alumnat

els valors de ciutadania democràtica.

i) La cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per

l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la

comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.

j) La participació en l’activitat general del centre.

k) La participació en els plans d’avaluació que determinin les Administracions

educatives o els propis centres.

l) Una relació suficient i periòdica amb les famílies dels alumnes o representants

legals (una com a mínim en cada curs acadèmic i sempre que sigui necessari)

per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva participació en les

activitats de l’escola i deixar constància escrita dels acords als que s’ha arribat

amb les famílies, a l’expedient de l’alumnat.

m) La investigació, l’experimentació i la millora contínua del procés

d’ensenyament–aprenentatge.

n) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament

d'Ensenyament.

3.6.1.1.- Adjudicació de tutories

El mestre tutor és nomenat per la directora del centre, escoltat el Claustre de

professors.

El nomenament dels mestres tutors s’efectuarà per un curs acadèmic.

La directora pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a sol·licitud

motivada de l’interessat o per pròpia decisió, una vegada escoltat el Claustre de

professors i amb audiència de l’interessat, abans que finalitzi el termini pel qual va ser

nomenat.

Es procurarà que els tutors d’Educació Infantil romanguin, com a mínim, dos anys amb

els mateixos alumnes. A Educació Primària s’intentarà mantenir el mateix tutor durant

els dos cursos que dura el cicle.

Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels mestres tutors, la directora

n’informarà el consell escolar del centre.

Per tal d’adjudicar les tutories als/les mestres corresponents s’haurà de tenir en

compte:

L’experiència anterior, ja sigui en altres centres o en el propi, per part del mestre.

La disposició de la persona en relació amb l’autoconcepte i les capacitats de les

quals disposa per atendre un determinat grup o edat.


52

Garantir la màxima estabilitat en el cicle degut a la mobilitat del professorat que

esdevé cada curs escolar. Buscant sempre l’equilibri entre professorat amb

experiència dins del centre i professorat nouvingut..

Per necessitats organitzatives un/a mestre/a especialista pot ocupar una tutoria

sempre que existeixi un acord previ amb el/la mestre/a implicat/da. Cal tenir en

compte que al llarg dels anys pel Projecte d’escola s’ha prioritzat tenir especialistes,

ja que poden impartir les àrees pròpies de la seva especialitat i la resta d’àrees

corresponents a la tutoria.

Els mestres que ocupin llocs específics estructurals tindran adjudicada l’ocupació

d’una tutoria entre les tasques a realitzar.

3.6.2.- Mestres especialistes

Són mestres especialistes: les d'educació especial, les de música, els/les d'educació

física i els/les de llengua estrangera. Els mestres especialistes atendran prioritàriament

les tasques docents pròpies de la seva especialitat i després la docència d’altres

àrees, la de tutor o tutora i les pròpies de la condició de mestre que se’ls hagi pogut

encomanar.

Amb caràcter general, l’especialista col·laborarà en els àmbits següents:

Coordinació, suport tècnic i educatiu i assessorament als altres membres del

claustre en aspectes de la seva especialitat.

Assessorament, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat, de les

programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle.

En la mesura en què convingui a l’organització del centre, la direcció podrà assignar

àrees d’especialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que comprovi que

tenen l'adequada titulació, formació o experiència.

3.6.2.1.- Funcions dels especialistes d'educació especial

Els mestres especialistes d'educació especial centraran la seva intervenció en els

àmbits següents :

Prioritzar l’atenció dels alumnes amb NEE.

Atendre els alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge i/o mancances

degudes a la situació sociocultural de les famílies.

Participar en l'elaboració de Plans Individualitzats, conjuntament amb els

mestres tutors i amb la col·laboració de l’assessor psicopedagògic extern.

L'atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es

podrà dur a terme de diferents formes, no necessàriament excloents:

Col·laborar amb els mestres tutors en l'elaboració de materials específics i/o

adaptats.


53

Intervenir dins l'aula ordinària, conjuntament amb el tutor, per oferir una atenció

més individualitzada als alumnes que ho requereixin.

Intervenir, en situacions escolars de petit grup, fora de l'aula ordinària.

3.6.2.2.- Funcions dels especialistes d'educació musical

Els especialistes d’educació musical exerciran les funcions següents, en l'ordre de

prioritats que s'indiquen:

Coordinar les activitats curriculars musicals del centre, fins i tot en aquells

cicles en què no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.

Impartir les classes a l'educació primària, atenent a les dedicacions horàries

establertes.

Si el seu horari li ho permet i d’acord amb la programació del centre, l’especialista en

música podrà impartir classes de música al parvulari. En aquest cas és convenient que

l’activitat es desenvolupi en presència del tutor o tutora del grup i amb la seva

col·laboració.

Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.

3.6.2.3.- Mestres especialistes d'educació física

Els especialistes d'educació física exerciran les funcions següents, en l'ordre de

prioritats que s'indiquen:

Coordinar les activitats curriculars de l'educació física del centre.

Impartir les classes a l'educació primària.

En qualsevol cas, s'han d'atendre les dedicacions horàries establertes per a

aquesta etapa, de manera que, si l'especialista no pot impartir, amb intervenció

directa, totes les hores destinades a l'àrea, haurà d'assessorar convenientment

el mestre no especialista que s'encarregui de les hores restants.


d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de

mestre/a. En qualsevol cas, s'han d'atendre les dedicacions horàries

establertes per a aquesta etapa, de manera que, si l'especialista no pot

impartir, amb intervenció directa, totes les hores destinades a l'àrea, haurà

d'assessorar convenientment el mestre no especialista que s'encarregui de les

hores restants.


d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de

mestre/a

3.6.2.4.- Mestres especialistes de llengua estrangera

L’especialista de llengua estrangera exercirà les funcions següents, en l'ordre de

prioritats que s'indiquen.


54

Impartir la docència de la primera llengua estrangera, conjuntament amb els

mestres amb titulació de coneixements adients per impartir idiomes.


d’especialista, sobretot les corresponents al desplegament del projecte

lingüístic del centre.

3.6.2.5.- Mestres de religió

Els mestres de la plantilla que ho vulguin tindran prioritat per impartir l'àrea de religió.

Els interessats hauran de comunicar-ho a la directora del centre abans de finalitzar el

mes de maig, per tal que puguin ser proposats per les autoritats religioses

corresponents, d'acord amb el que hi ha establert respecte a aquesta qüestió.

Quan en les previsions per al curs següent no hi hagi prou mestres de la plantilla

habilitats per impartir l'àrea de religió a tots els alumnes interessats, el centre ho ha de

comunicar, abans de finalitzar el mes de maig, al Consorci d'Educació, a fi que es

pugui fer arribar la petició als responsables de la confessió religiosa corresponent i

assignar els docents que hagin d'impartir aquests ensenyaments.

Els professors de religió amb dedicació completa tindran la mateixa dedicació horària

setmanal lectiva i complementària que els funcionaris docents del nivell educatiu

corresponent. Quan la jornada de treball sigui parcial, s'ajustarà proporcionalment

l'assignació d'horari lectiu i complementari.

El professorat de religió té la consideració plena de personal docent del centre i, com a

tals, són membres del claustre i tenen la possibilitat de pertànyer a tots els òrgans

docents del centre, a excepció dels que estiguin explícitament assignats a funcionaris.

Els mestres de religió exerciran les funcions següents, en l'ordre de prioritats que

s'indiquen.

Impartir la docència de l’àrea de religió catòlica a tots aquells alumnes que les

seves famílies hagin fet aquesta opció.

Donar suport a altres àrees del currículum i/o impartir-les.


55

3.7.- Personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu

3.7.1.- Tècnica d’educació infantil

La tècnica especialista en Educació Infantil col·labora amb els mestres tutors del

primer curs del segon cicle de l'Educació Infantil en el procés educatiu de l’alumnat,

principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les

necessitats bàsiques dels infants.

Correspon al/la tècnic/a especialista en Educació Infantil:

Participar en la preparació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i

aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al

desenvolupament de les sessions.

Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i

aprenentatge d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.

Dur a terme activitats específiques pautades per la mestra tutora.

Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.

Participar en processos d’observació dels infants.

El/la tècnic/a especialista en Educació Infantil ha de participar en les reunions del cicle

i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb les seves

funcions i poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre en la presència

del tutor/a.

Així mateix, pot participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot i ser

electora i elegible de personal d'administració i serveis al Consell Escolar del centre

3.7.2.- Conserge

Les tasques de consergeria les duu a terme la conserge del centre. Les feines que

realitza són les que corresponen segons la seva normativa laboral i d’altres de suport

als estaments de l’escola.

3.7.3.- Gestió Administrativa

Juntament amb la Secretària del centre, l’administrativa s’encarrega de les tasques de

gestió.

Les feines són les que li corresponen segons la seva normativa laboral, d’altres de

suport als estaments de l’escola i aquelles que es derivin de les necessitats de

l’escola.


56

4.- PARTICIPACIÓ I ALTRES RECURSOS HUMANS

4.1.- Participació de les famílies

Per poder assolir els objectius de l’escola cal que hi hagi una bona entesa entre tots

els estaments, especialment entre les famílies de l’alumnat i els mestres.

L’equip de mestres procurarem que les relacions amb les famílies siguin cordials i

fluïdes.

A principi de curs hi haurà una reunió general de famílies amb l’equip de mestres del

nivell. Durant el curs es realitzen entrevistes família-tutor que poden ser sol·licitades o

bé per la família o bé pel tutor/a, com a mínim se’n realitzarà una durant el curs a

sol·licitud del tutor/a.

Els/les mestres especialistes també realitzaran reunions amb les famílies sempre que

sigui necessari, tant a proposta del mestre com de la família.

Per tal de poder comunicar a les tutores d’Educació Infantil qualsevol incidència, les

famílies poden omplir un full que es troba a l’entrada de l’escola i al web. També a

partir del Cicle inicial de Primària s’utilitzarà l’agenda escolar com a canal de

comunicació entre l’escola i les famílies.

L’Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) és una associació oberta a totes les

famílies i que col·labora amb el centre en l’organització de les festes populars, en les

activitats extraescolars i d’altres de caire lúdic, cultural i esportiu, en la gestió de la

reutilització de llibres i venda de material escolar segons es recull en els seus estatuts.

Les mares i pares d’alumnes tenen la seva representació en el Consell Escolar.

Es potencia la comunicació amb les famílies a través del correu electrònic i adequant

la pàgina web del centre i els diferents blogs dels cicles per tal que sigui un instrument

d’informació i que fomenti la participació.

4.1.1.- Comissió de delegats de famílies

El conjunt de delegats de famílies, juntament amb la directora i la cap d’estudis es

constituiran cada curs en Comissió de Delegats de Famílies.

Es reuniran com a mínim una vegada al trimestre amb la finalitat d’ intercanviar

informacions i inquietuds entre escola i famílies.

També esdevindran grup de treball per a tractar temes d’especial interès per al

desenvolupament temes rellevants de l’escola, sempre que des de l’equip directiu i el

claustre es consideri oportú o a proposta del Consell Escolar.


57

4.2.- Participació de l’ alumnat

La seva participació en l’organització del centre serà a través dels delegats/des de

curs. Cada curs d’Educació Primària escollirà un delegat/da de classe.

Els delegats, coordinats per la cap d’estudis, es reuneixen en una assemblea de

delegats per ser consultats en els temes que es cregui adient (adequació

instal·lacions, organització dels patis, organització i valoració de les festes populars,

jornades de salut...).

Les funcions d’aquesta assemblea es recullen a les NOF del centre.


58

5.- DIVISIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI

5.1.- Horari

L’horari lectiu del centre és el següent:

MATÍ:

De 09:00h a 12:30h

TARDA:

De 15:00h a 16:30h

Les jornades d’horari intensiu de 9 a 13:00h. La sortida de l’alumnat que fa ús del

servei de menjador serà a les 15:30h.

En l’horari no-lectiu es desenvolupen dues activitats:

Acollida matinal:

De 7:30 a 9h hi ha el servei d’Acollida matinal, per a les famílies que necessiten

incorporar els seus fills/es al centre abans de l’inici de la jornada escolar. Aquest servei

no és gratuït i el gestiona l’AMPA.

Extralectives :

De 16:30h a 17:30h, de dilluns a divendres els alumnes tenen la possibilitat de fer

activitats extralectives. Alguns dies s’allarguen fins a les 18:30h. El servei no és gratuït

i el gestiona l’AMPA.

5.2.- Utilització del temps en àrees i matèries.

Criteris i prioritats del centre a l’hora de repartir el temps lectiu, a part d’aquelles

indicacions mínimes que indica el currículum, són:

La llengua vehicular en les matèries no lingüístiques és el català, però a

Educació Primària determinats temes de Coneixement del Medi Natural es

tracten en llengua anglesa i a CS els blocs de mesura i geometria també es

treballen en aquesta llengua. A CS, es treballa la religió i l’Educació en valors

socials i cívics en llengua castellana. En alguns nivells la llengua castellana

incorpora algun tema de coneixement de medi.

Les estructures lingüístiques comunes s’imparteixen tant en castellà com en

català.

Dotem de més recursos humans i funcionals (hores lectives) en l’aprenentatge

de la llengua anglesa, posant èmfasi en la funcionalitat de la llengua.

Des de totes les àrees es treballen diferents aspectes de la llengua catalana.


59

Considerem de gran importància l’educació artística musical, l’educació visual i

plàstica i l’educació física. La dedicació horària d’aquestes àrees és superior

als mínims marcats per la legislació vigent.

5.3.- Ús dels espais del centre.

Cada mestre-tutor té assignada una classe. Els/les mestres especialistes tenen també

els seus espais assignats per poder realitzar la seva tasca docent.

Considerem espais comuns les sales d’ordinadors, l’aula de música, l’aula de

ciències, l’aula de reforç, l’hort i la biblioteca, el gimnàs i les pistes. Cada grup- classe

té assignat un horari per al seu ús.

L’ús dels espais i recursos està recollit a les NOFC.

.


60

6.- CRITERIS D’AVALUACIÓ DELS ALUMNES

L’avaluació del sistema educatiu és el procés d'abast intern i d'abast general,

que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques

educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. La finalitat

de l’avaluació és contribuir a:

a) millorar la qualitat, l’eficiència i l’equitat del sistema educatiu;

b) col·laborar en la seva transparència;

c) analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius

educatius;

d) rendir comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus

agents i els seus resultats;

e) fer anàlisi prospectiva sobre el sistema educatiu;

f) elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa;

g) promoure la igualtat d’oportunitats i possibilitats educatives.

Àmbit

1. L’avaluació abasta tots els àmbits dels sistema educatiu i en comprèn tots els

aspectes i les manifestacions. L’activitat avaluadora es projecta sobre els

mètodes d’ensenyament, els processos i les estratègies d’aprenentatge i els

resultats obtinguts per l’alumnat, l’activitat de la funció docent, la funció

directiva, el funcionament dels centres educatius, la Inspecció d’Educació, els

serveis educatius i la mateixa Administració educativa.

2. L’avaluació s’estén a tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb

recursos públics. Pel que fa als resultats de l’alumnat, contextos i processos

educatius, l’avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu.

Principis

L’avaluació ha d’estar sotmesa als principis següents:

a) objectivitat en l’anàlisi i la rellevància dels resultats;

b) rigor, credibilitat i utilitat dels processos i dels productes resultants;

c) confidencialitat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i

serveis educatius, per tot el que faci referència a l’avaluació general del

sistema;

d) transparència en l’acció i informació pública de les activitats i dels resultats.

L’avaluació del desenvolupament i l’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i

global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius i facilitar l’adaptació de l’ajut

pedagògic a les característiques individuals dels infants.

Les famílies han de rebre informació dels resultats de l’avaluació.

En l’Educació Primària, l’avaluació i la decisió de promoció de cicle de l’alumnat té

caràcter global, de manera que es determina a partir del progrés conjunt en les

diferents àrees que configuren el currículum i informa sobre el grau d’assoliment de les

competències bàsiques..


61

6.1.- Criteris d’avaluació

6.1.1.- Criteris d’avaluació d’Educació Infantil

Descoberta d’un mateix i dels altres.

1. Explora i reconeix les parts, les possibilitats i característiques del seu propi

cos. S’expressa amb les pròpies emocions i s’inicia en la seva identificació.

2. Participa en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a

l'espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d'unes

normes.

3. Mostra interès i confiança en els altres i se sent part del grup establint

relacions afectives positives mútues

4. Realitza de manera autònoma, progressivament, activitats habituals

referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

Descoberta de l’entorn

5. Identifica característiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i

utilitza els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions

6. Fa hipòtesis i compara els resultats de les experimentacions, emprant les

mesures adequades i la seva representació gràfica.

7. Aplica estratègies de càlcul, compara, ordena, classifica, reconeix patrons i

ho verbalitza.

Comunicació i llenguatges

8. Utilitza la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos,

sentiments i emocions; escolta i participa de manera activa en situacions

habituals de conversa i d'aprenentatge amb l'ús d'un llenguatge no

discriminatori i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

9. Mostra interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text

oral i l’escrit i s’inicia en l’ús funcional de la lectura i l'escriptura. Crea de

manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10. Manifesta les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar

i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic

i audiovisual, i incorpora la iniciació als instruments tecnològics.

11, Desenvolupa el plaer estètic mitjançant el contacte i l'estima de diverses

manifestacions artístiques del seu entorn i enriquir i diversificar les seves

possibilitats creatives i expressives mitjançant la utilització dels recursos i

mitjans al seu abast.


62

6.1.2.- Criteris d’avaluació de cicle inicial

6.1.2.1.- Criteris d’avaluació de 1r curs

Llengua i literatura catalana i castellana

DIMENSIÓ COMUNICATIVA:

Parlar i conversar

• Escolta i respecta el torn de paraula.

• Expressa vivències en veu alta, amb expressivitat i to de veu adequat.

• Explica amb les seves pròpies paraules la idea general d’un tema o text preparat.

• Modifica les intervencions a partir de correccions.

Escoltar i comprendre

• Transforma en accions consignes amb un mínim de dues ordres.

• Copsa la idea general d’un conte.

Llegir i comprendre

• Llegeix en veu alta textos amb correcta correspondència de so-grafia.

• Llegeix i extreu informació d’un text.

• Comprèn la idea principal dels textos escrits i audiovisuals, a partir de preguntes

literals i inferencials senzilles.

Escriure

• Escriu una frase amb coherència i cohesió (estructura de la frase concordança

subjecte-verb, determinant- substantiu).

• Escriu amb lletra llegible.

• Respecta en els textos escrits els elements formals, (cal·ligrafia, marges, títol, nom i

cognoms, data...).

Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

• Respecta en els textos escrits els elements formals, (cal·ligrafia, marges, títol, nom i

cognoms, data...).

• Ortografia natural:

Separa paraules.

No fa omissions ni adicions de lletres.

No altera la posició de les lletres.

Relaciona correctament so-grafia dels fonemes d’una sola representació gràfica.

• Ortografia arbitrària: Usa correctament les majúscules.

• Mostra interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l'escriptura i per la

bona presentació dels treballs.

Literatura

• Escolta amb atenció contes, poemes, endevinalles...

• Memoritza poemes, cançons...

Matemàtiques

Numeració i càlcul

• Comprèn, llegeix i escriu els nombres, les seves formes de representació i el sistema

de numeració fins al 99...


63

• Descompon nombres de dues xifres en unitats i desenes.

• Reconeix els nombres en situacions quotidianes. Usa els nombres naturals per a

resoldre problemes dins de contextos significatius.

• Compara i ordena nombres de fins a dues xifres, fent servir els signes < i >.

• Comprèn els diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, així

com la relació que hi ha entre una i altra.

• Comprèn la funcionalitat del càlcul i l'estimació. Ús setmanal de problemes de càlcul

mental (Quinzet)

• Desenvolupa l'agilitat mental en descompondre additivament els 15 primers nombres

naturals.

• Realitza la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estàndard i mètodes

propis. Calcula sumes amb dos sumands portant-ne i restes sense portar-ne.

Relacions i canvis

• Selecciona, classifica i ordena objectes segons diferents criteris.

• Segueix seriacions de: sons, numèriques, geomètriques... Compleció de sèries.

Espai i forma

• Reconeix figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. Construeix

i nomina figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle,

rectangle, quadrat, cercle.

6.1.2.2.- Criteris d’avaluació de 2n curs

DIMENSIÓ COMUNICATIVA:

Parlar i conversar

• Escolta i respecta el torn de paraula.

• Adequa les intervencions al tema d’intercanvi.

• Explica contes i relats curts, prèviament coneguts i de producció pròpia, notícies i

d’altres tipologies textuals: receptes, cartelleres, rètols, descripcions...

• Modifica les intervencions a partir de correccions adequades a l’edat

Escoltar i comprendre

• Escolta i comprèn missatges i/o textos orals (relats, dites, cançons, contes,

embarbussaments o altres textos de tradició oral) adequats a l’edat

• Transforma en accions consignes amb dues o més ordres.

• Copsa l’argument d’un conte, el contingut d’una notícia i infereix algun aspecte no

explícit.

Llegir i comprendre

• Llegeix en veu alta textos amb velocitat adequada a la seva edat amb fluïdesa,

entonació i amb pronunciació correcta de tots els sons.

• Comprèn la idea principal dels textos escrits i audiovisuals, a partir de preguntes

literals i inferencials.

• Llegeix i extreu informació de textos de diferents tipologies textuals (narració, cançó,

text expositiu, anunci, plànol, text poètic...)

Escriure

• Escriu un text breu (4 frases com a mínim) amb coherència (estructura narrativa,


64

ordre de les idees) i cohesió (estructura de la frase concordança subjecte-verb,

determinant- substantiu, ús del punt.

• Escriu amb lletra llegible (uniformitat intensitat del traç) i saber utilitzar correctament

els estris d’escriptura: llapis, goma, maquineta, regle....

• Respecta en els textos escrits els elements formals (linealitat, marges, títol, nom i

cognoms, data...)

Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

• Ortografia natural:

Separa paraules.

No fa omissions ni adicions de lletres.

No altera la posició de les lletres.

Relaciona correctament so-grafia dels fonemes d’una sola representació gràfica.

• Ortografia arbitrària:

Utilitza les majúscules.

Utilitza el punt al final de la frase.

• Mostra interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l'escriptura i

per la bona presentació dels treballs.

Literatura

• Escolta amb atenció contes, poemes, endevinalles...

• Memoritza poemes, cançons...

Primera llengua estrangera (Llengua anglesa)

• Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més

treballades a l’aula.

• Captar informació rellevant d’un missatge oral.

6.1.3.- Criteris d’avaluació de cicle mitjà

6.1.3.1.- Criteris d’avaluació de 3r curs

Llengua catalana i castellana

Comprensió oral

- Extreu la idea principal de textos orals.

- Identifica les idees rellevants en textos orals proposats de diferents formats.

- Dedueix dades a partir d’audicions.

Expressió oral

- Participa en activitats orals escoltant i respectant el torn de paraula abans d’una

intervenció.

- Valora la importància d’expressar-se utilitzant un llenguatge adient a la situació.

- Fa explicacions que s’adaptin a la situació comunicativa.

- S’expressa seguint un ordre .

- Utilitza el vocabulari nou après.

- Distingeix els sons propis de la llengua objecte d’expressió.

Comprensió escrita

- Llegeix amb claredat i fluïdesa.


65

- Fa les pauses de puntuació adaptant el to de veu i l’entonació.

- Llegeix i comprèn textos escrits de diferent tipologia procedent de diferents mitjans.

- Respon a preguntes d’un text escrit diferenciant les idees principals i secundàries.

- Obté informació inferencial a partir de la lectura de textos escrits.

- Utilitza recursos en diferents formats ( diccionari i diccionari on-line) per millorar la

comprensió de textos escrits.

- Utilitza recursos multimèdia per consultar dades d’altres àrees i comprendre’n la

informació.

- Adquireix l’hàbit lector de diferents tipus de textos.

Expressió escrita

- Escriu amb lletra clara.

- Presenta els treballs escrits a mà respectant les pautes de presentació (marges,

nom, títol, data,...)

- Respon a preguntes amb estructures ben construïdes seguint un ordre en les idees.

- Utilitza el vocabulari i nous registres apresos.

- Escriu textos de producció pròpia amb coherència i adaptant-se a la finalitat

comunicativa.

- Utilitza els signes de puntuació ( .,?! - :) .

- Utilitza correctament els trets propis de la llengua d’ús.

- Rellegeix els treballs escrits per millorar-ne el resultat final.

Funcionament de la llengua

- Produeix textos orals i escrits aprofitant els coneixements gramaticals treballats coma

eina per millorar l’expressió ( concordança de gènere i nombre, persona, ordre lògic

en la construcció de frases).

- Escriu amb correcció aplicant les normes d’ortografia treballades.

Matemàtiques

Numeració

- Interpretar i ordenar nombres de fins a cinc xifres.

- Aproximar nombres a les desenes, centenes i milers.

- Llegir i escriure nombres ordinals fins al vintè.

- Identificar i comprendre el significat dels termes d’una fracció.

- Reconèixer, llegir ,escriure i representar fraccions donades.

Càlcul

- Calcular restes sense portar-ne i portant-ne amb nombres de fins a cinc xifres.

- Calcular multiplicacions per dos dígits.

- Calcular operacions combinades .

- Fer estimacions de sumes, restes i productes.

- Utilitzar la calculadora per resoldre problemes senzills

- Calcular divisions amb dividends de 2 o 3 xifres i divisors d’ 1 xifra.

Problemes

- Fer ús de la seqüència adequada de passos per resoldre un problema.

- Resoldre problemes utilitzant l’operació adient.


66

- Resoldre problemes buscant les dades al text.

- Resoldre problemes d’una i dues operacions.

Sistemes de mesura

- Llegir i representar les hores.

- Establir equivalències entre diferents unitats de longitud.

- Mesurar longituds utilitzant el regle.

- Fer estimacions de longitud, massa i capacitat amb objectes de la vida quotidiana.

- Resoldre situacions problemàtiques en què intervenen magnituds.

Geometria

- Reconèixer i diferenciar superfícies planes i superfícies corbes en diversos objectes.

- Reconèixer les diferents representacions de la recta ( recta, semirecta, segment).

- Reconèixer , traçar i mesurar angles.

- Identificar i classificar els polígons, i conèixer els elements.

- Obtenir el perímetre d’un polígon.

- Distingir la circumferència i el cercle, i els seus elements.

- Distingir les figures planes dels cossos geomètrics.

Estadística

- Interpretar i representar dades en gràfics de barres i pictogrames.

6.1.3.2-. Criteris d’avaluació de 4t curs


Comprensió oral

- Respondre amb claredat a preguntes i fer explicacions entenedores a partir de

l’audició d’un text oral.

- Identificar les idees rellevants en textos orals proposats de diferents formats i

temàtiques.

- Deduir dades a partir d’audicions de diferent tipologia i referent a altres àrees del

currículum.

Expressió oral

- Participar en activitats orals escoltant i respectant el torn de paraula abans d’una

intervenció.

- Valorar la importància d’expressar-se utilitzant un llenguatge adient en diferents

situacions.

- Fer explicacions que s’adaptin a la situació comunicativa.

- Expressar-se seguint un ordre .

- Utilitzar el vocabulari nou après.

- Fer explicacions adaptant-se als registres propis de la llengua d’ús.

- Distingir i pronunciar correctament els sons diferencials de la llengua objecte

d’expressió.

Comprensió escrita

- Llegir amb claredat i fluïdesa.

- Puntuar la lectura amb naturalitat ,adaptant el to de veu i l’entonació i amb velocitat

adequada.

- Llegir textos escrits de diferent tipologia procedent de diferents mitjans.


67

- Respondre a preguntes d’un text escrit diferenciant les idees principals i secundàries.

- Obtenir informació inferencial a partir de la lectura de textos escrits.

- Emprar recursos per millorar la comprensió escrita.

- Utilitzar eines multimèdia per consultar dades de qualsevol tipus i comprendre’n la

informació.

- Adquirir l’hàbit lector de textos literaris.

Expressió escrita

- Presentar els treballs escrits a mà amb polidesa respectant les pautes de presentació

(marges, nom, títol, data,...)

- Respondre a preguntes amb estructures ben construïdes seguint un ordre.

- Utilitzar el vocabulari i nous registres que ofereix la llengua, als textos escrits.

- Escriure textos de producció pròpia amb coherència i atenent a la finalitat

comunicativa.

- Puntuar els textos escrits utilitzant els signes ( .,?! - : ...).

- Distingir i utilitzar amb correcció els trets propis de la llengua d’ús.

- Rellegir els treballs escrits per fer les correccions necessàries i millorar-ne el resultat

final.

- Valorar la necessitat d’expressar-se amb correcció en qualsevol àrea del currículum.


- Produir textos orals i escrits tenint en compte els conceptes gramaticals treballats

com a eina pràctica per millorar l’expressió ( concordança de gènere , nombre i

persona, temps verbal ).

- Escriure amb correcció aplicant les normes de l’ortografia arbitrària treballades.

Matemàtiques

Numeració

- Interpretar i ordenar nombres de fins a set xifres.

- Llegir i escriure nombres decimals en situacions de la vida quotidiana.

- Fer operacions amb nombres decimals.

- Expressar una part d’un conjunt mitjançant una fracció.

- Calcular la fracció d’un nombre.

Càlcul

- Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte i aproximat a partir de l’aplicació

d’estratègies personals apreses.

- Utilitzar els algorismes del càlcul escrit en sumes, restes , productes i divisions.

- Aplicar propietats dels nombres i de les operacions.

Problemes

- Resoldre problemes utilitzant les operacions més adients.

- Cercar i seleccionar les dades necessàries en un problema i estimar una resposta.

- Desenvolupar estratègies per trobar la solució.

Sistemes de mesura

- Identificar les monedes i els bitllets, fer càlculs amb euros i cèntims, i resoldre

problemes amb diners.


68

- Llegir les hores als rellotges analògics i digitals.

- Calcula rel temps transcorregut entre dues hores donades.

- Establir equivalències entre unitats de temps , de longitud, de massa i de capacitat.

- Fer càlculs i resoldre problemes amb unitats de longitud, massa i capacitat.

- Seleccionar de forma adequada a cada situació la unitat i l’instrument de mesura

adient a les magnituds de temps, longitud, massa i capacitat.

Geometria

- Identificar, classificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes

geomètriques planes.

- Identificar, classificar, analitzar i descriure els elements dels cossos geomètrics de

l’entorn.

- Classificar les formes i cossos d’acord amb característiques geomètriques.

- Identificar i traçar rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

- Identificar angles i reconèixer els elements.

- Construir cossos geomètrics a partir del seu desenvolupament i a la inversa.

Estadística

- Interpretar i representar dades en un gràfic.

6.1.4.- Criteris d’avaluació de cicle superior

6.1.4.1.- Criteris d’avaluació de 5è curs

LLENGUA CATALANA I CASTELLANA 5è

Comprensió oral

• Identifica les idees principals i les secundàries en una conferència, exposició i

narració.

• Interpreta amb claredat preguntes i explicacions.

Expressió oral

• Participa activament en les converses de classe.

• Utilitza un llenguatge adequat a la situació comunicativa.

• Expressa les pròpies opinions de manera coherent i ordenada.

• Escolta les opinions dels altres, i fa una rèplica coherent i ordenada.

• Realitza una exposició clara, entenedora i estructurada i amb suport de recursos

gràfics i imatges, sobre tema lliure i prèvia elaboració d’un guió.

• Llegeix fluidament i amb entonació diferents tipus de textos.

Comprensió escrita

• Segueix un procés per a la comprensió d’un text abans, durant i després de la

lectura.

• Aplica estratègies a partir d’estructures lingüístiques i no lingüístiques: subratllats,

gràfiques, paràgrafs i lletres en negreta.

• Extreu informació de documents procedents de diferents mitjans.

• Llegeix i identifica textos de diferents tipologies.


69

• Reconeix les idees principals i secundàries d’un text.

Expressió escrita

• Elabora textos escrits de diferents tipologies textuals amb coherència,

cohesió i adequació, a partir d’unes pautes donades.

• Sintetitza la informació rellevant d’un text escrit amb resums, esquemes i

mapes conceptuals.

• Utilitza el vocabulari específic quan elabora un text literari o científic.


• Coneix les categories gramaticals bàsiques i la funció de cada element en una

oració simple.

• Elabora textos tenint en compte els conceptes gramaticals treballats com a eina

pràctica per millorar l’expressió.

• Escriu amb correcció aplicant les normes de l’ortografia arbitrària treballades al

nivell.

• Segueix unes normes de presentació (grafia, marges, títol, paràgrafs, polidesa) en

els seus escrits.

• Mostra interès en el procés d’ aprenentatge: s’ organitza i planifica el treball,

accepta els errors i s’ esforça per millorar.

MATEMÀTIQUES 5è

Numeració

- Interpreta i ordena nombres fins a set xifres.

- Llegeix i escriu nombres decimals en situacions de la vida quotidiana.

- Descompon, nombres de fins a set xifres.

- Reconeix les unitats decimals i les equivalències entre aquestes.

- Descompon nombres decimals.

- Escriu un nombre decimal en forma de fracció decimal, i a l’inrevés.

- Fa operacions amb nombres decimals fins la multiplicació.

- Representació gràfica d’una fracció.

Càlcul

- Busca dins de taules o gràfics les dades necessàries per resoldre un problema.

- Resol d’operacions amb nombres decimals.

- Fa esquemes per trobar totes les possibilitats per resoldre un problema, i triar-ne la

correcta.

Resolució problemes

- Identifica les dades d’un problema.


70

- Resol problemes amb multiplicacions, divisions, i amb unitats monetàries, de massa i

de capacitat.

- Resol problemes mitjançant sumes, restes i multiplicacions

- Resol situacions problemàtiques en què apareixen unitats de capacitat i de massa.

Temps, perímetre i superfície.

- Resol problemes de tants per cent.

- Resol problemes amb nombres decimals i fracció.

Espai, forma i mesura

- Identifica el metre com la unitat principal de longitud.

- Estableix equivalències entre el metre i els seus múltiples i submúltiples.

- Expressa en una unitat determinada longituds donades en diverses unitats.

- Estima longituds en distàncies i objectes quotidians.

- Situa en la recta numèrica un nombre o quantitat.

- Identifica el litre i el quilogram com a unitats de capacitat i de massa, respectivament.

- Estableix equivalències entre les unitats de, longitud, massa, capacitat i de superfície.

- Calcula amb unitats de mesura del temps.

- Utilitza les unitats monetàries.

- Mesura angles.

- Identifica rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

- Classifica angles, polígons, quadrilàters i triangles (segons els costats i segons els

angles).

Relacions i canvis.

- Compren i completa seqüències numèriques

- Utilitza i interpreta gràfics

- Realitza activitats amb percentatges i descompte

- Expressa amb una fracció la probabilitat d’un succés.

6.1.4.2.- Criteris d’avaluació de 6è curs

LLENGUA CATALANA I CASTELLANA 5è

Comprensió oral

• Identifica les idees principals i les secundàries en una conferència, exposició i

narració.

• Interpreta amb claredat preguntes i explicacions.

Expressió oral

• Participa activament en les converses de classe.

• Utilitza un llenguatge adequat a la situació comunicativa.

• Expressa les pròpies opinions de manera coherent i ordenada.

• Escolta les opinions dels altres, i fa una rèplica coherent i ordenada.


71

• Realitza una exposició clara, entenedora i estructurada i amb suport de recursos

gràfics i imatges, sobre tema lliure i prèvia elaboració d’un guió.

• Llegeix fluidament i amb entonació diferents tipus de textos.

Comprensió escrita

• Segueix un procés per a la comprensió d’un text abans, durant i després de la

lectura.

• Aplica estratègies a partir d’estructures lingüístiques i no lingüístiques: subratllats,

gràfiques, paràgrafs i lletres en negreta.

• Extreu informació de documents procedents de diferents mitjans.

• Llegeix i identifica textos de diferents tipologies.

• Reconeix les idees principals i secundàries d’un text.

Expressió escrita

• Elabora textos escrits de diferents tipologies textuals amb coherència,

cohesió i adequació, a partir d’unes pautes donades.

• Sintetitza la informació rellevant d’un text escrit amb resums, esquemes i

mapes conceptuals.

• Utilitza el vocabulari específic quan elabora un text literari o científic.


• Coneix les categories gramaticals bàsiques i la funció de cada element en una

oració simple.

• Elabora textos tenint en compte els conceptes gramaticals treballats com a eina

pràctica per millorar l’expressió.

• Escriu amb correcció aplicant les normes de l’ortografia arbitrària treballades al

nivell.

• Segueix unes normes de presentació (grafia, marges, títol, paràgrafs, polidesa) en

els seus escrits.

• Mostra interès en el procés d’ aprenentatge: s’ organitza i planifica el treball,

accepta els errors i s’ esforça per millorar.

MATEMÀTIQUES 5è

Numeració

- Interpreta i ordena nombres fins a set xifres.

- Llegeix i escriu nombres decimals en situacions de la vida quotidiana.

- Descompon, nombres de fins a set xifres.

- Reconeix les unitats decimals i les equivalències entre aquestes.

- Descompon nombres decimals.

- Escriu un nombre decimal en forma de fracció decimal, i a l’inrevés.


72

- Fa operacions amb nombres decimals fins la multiplicació.

- Representació gràfica d’una fracció.

Càlcul

- Busca dins de taules o gràfics les dades necessàries per resoldre un problema.

- Resol d’operacions amb nombres decimals.

- Fa esquemes per trobar totes les possibilitats per resoldre un problema, i triar-ne la

correcta.

Resolució problemes

- Identifica les dades d’un problema.

- Resol problemes amb multiplicacions, divisions, i amb unitats monetàries, de massa i

de capacitat.

- Resol problemes mitjançant sumes, restes i multiplicacions

- Resol situacions problemàtiques en què apareixen unitats de capacitat i de massa.

Temps, perímetre i superfície.

- Resol problemes de tants per cent.

- Resol problemes amb nombres decimals i fracció.

Espai, forma i mesura

- Identifica el metre com la unitat principal de longitud.

- Estableix equivalències entre el metre i els seus múltiples i submúltiples.

- Expressa en una unitat determinada longituds donades en diverses unitats.

- Estima longituds en distàncies i objectes quotidians.

- Situa en la recta numèrica un nombre o quantitat.

- Identifica el litre i el quilogram com a unitats de capacitat i de massa, respectivament.

- Estableix equivalències entre les unitats de, longitud, massa, capacitat i de superfície.

- Calcula amb unitats de mesura del temps.

- Utilitza les unitats monetàries.

- Mesura angles.

- Identifica rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

- Classifica angles, polígons, quadrilàters i triangles (segons els costats i segons els

angles).

Relacions i canvis.

- Compren i completa seqüències numèriques

- Utilitza i interpreta gràfics

- Realitza activitats amb percentatges i descompte

- Expressa amb una fracció la probabilitat d’un succés.


73

6.2.- Criteris de promoció

Són aquells criteris que permeten establir l’alumnat que pot promocionar al curs o cicle

següent.

6.2.1.- Criteris de promoció de Cicle Inicial

6.2.1.1 Criteris de promoció de 1r

Llengua catalana i llengua castellana

Expressa idees o missatges d’interacció oral.

Escolta activament.

Comprèn missatges i/o textos orals (relats, cançons i contes, de tradició oral)

adequats a l’edat.

Transforma en accions consignes de dues ordres.

Expressa vivències en veu alta.

Llegeix en veu alta (30 paraules per minut) textos de diferents tipologies adequats

a l’edat.

Copsa la idea general d’un text adequat a l’edat.

Fa hipòtesi, coherent, de textos escrits a partir de l’ observació d’imatges...

Escriu una frase amb certa coherència i cohesió (estructura de la frase,

concordança subjecte-verb, determinant- substantiu).

Escriu amb lletra llegible.

Pensa i escriu una frase curta d’acord a una pauta donada.

Ortografia natural:

Relaciona so-grafia dels fonemes d’una sola representació gràfica.

Matemàtiques

Reconeix i utilitza els nombres fins el 20.

Cerca semblances i diferències entre objectes i situacions i classifica i ordena

objectes d'acord amb 2 criteris.

Compren situacions-problema vinculats a la pròpia experiència.

Llegeix el problema i troba la pregunta.

Reconeix els signes matemàtics: +, -,=

Utilitza els nombres naturals (inferiors a 20) en contextos de la vida quotidiana.

Desenvolupa agilitat en el càlcul mental (12 primers nombres) i usa els algorismes

de suma i resta (sense portar).

Defineix la situació d'un objecte a l'espai, tot utilitzant els conceptes: davant-

darrera; prop-lluny; dalt-baix.

Identifica i descriu objectes amb formes geomètriques planes (quadrat, triangle,

cercle i rectangle) Busca semblances i diferències entre dues figures.

Mesura objectes i espais familiars amb unitats no convencionals.


74

6.2.1.1 Criteris de promoció de 2n

Llengua catalana i llengua castellana

Comprensió

Escolta activament.

Comprèn missatges i/o textos orals (relats, dites, cançons, contes,

embarbussaments o altres textos de tradició oral) adequats a l’edat.

Transforma en accions consignes amb un mínim de dues ordres.

Llegeix en veu alta (50 paraules per minut) i compren textos de diferents tipologies

adequats a l’edat.

Extreu informació literal d’un text.

Fa hipòtesi,coherent,de textos escrits a partir de la lectura del títol, observació

d’imatges...

Expressió

Expressa idees o missatges d’interacció oral.

Expressa vivències en veu alta amb un to de veu adequat.

Escriu amb lletra llegible.

Escriu una narració breu i una nota informativa amb coherència (estructura

narrativa, ordre de les idees) i cohesió (estructura de la frase, concordança

subjecte-verb, determinant- substantiu)

Pensa i escriu textos breus.

Revisa el text escrit d’acord a una pauta donada o d’acord a les indicacions del

mestre/a.

Ortografia natural:

Separa paraules.

Relaciona correctament so-grafia dels fonemes d’una sola representació

gràfica.

Distingeix noms propis de persona dels noms comuns.

Matemàtiques

Numeració

Reconeix i utilitza els nombres fins el 100.

Cerca semblances i diferències entre objectes i situacions i classifica i ordena

objectes d'acord amb diferents criteris.

Problemes

Comprèn situacions-problema vinculats a la pròpia experiència. Emprèn la

resolució del problema.

Llegeix el problema, troba la pregunta i cerca solucions.

Usa el llenguatge verbal per interpretar gràfics.

Utilitza els nombres naturals (inferiors a 100) en contextos de la vida quotidiana.

Compara i ordena nombres fins el 99.


75

Càlcul

Desenvolupa agilitat en el càlcul mental (20 primers nombres) i usa els algorismes

de suma i resta (sense portar) i de la calculadora.

Geometria

Defineix la situació d'un objecte a l'espai, tot utilitzant els conceptes: davant-

darrera; prop-lluny; dalt-baix, dreta-esquerra.

Identifica i descriu objectes amb formes geomètriques planes(quadrat, triangle,

cercle i rectangle) i tridimensionals (cub, esfera, con i cilindre). Busca semblances

i diferències entre dues figures.

Mesura

Mesura objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals i

convencionals (longitudinals, parts del dia).

Estadística

Construeix gràfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets

coneguts.

6.2.2.- Criteris de promoció de Cicle Mitjà


Comprensió

- Utilitzar un llenguatge adequat a la situació comunicativa i expressar-se de forma

ordenada i coherent.

- Identificar, deduir i fer una explicació oral seguint un ordre sobre un tema

proposat adequat a l’edat.

- Llegir, entendre i extreure informació concreta de diferents tipus de textos

segons la intencionalitat.

- Distingir la idea principal i secundària en textos proposats adequats a l’edat.

- Diferenciar el sentit real i / o figurat en textos orals i escrits.

- Llegir de forma autònoma i comprensiva mostrant interès per llegir tot tipus de

textos amb ritme, velocitat, entonació sense repeticions, salts de línia respectant

els signes de puntuació.

Expressió

- Produir textos de diferent tipologia, estructura amb coherència, a mà i amb el

processador de textos.

- Aplicar a la producció escrita els coneixements ortogràfics bàsics ( ortografia

natural i arbitrària treballada) i textuals treballats als textos escrits.

- Utilitzar lletra llegible amb uniformitat i traç, tenint en compte una bona distribució

al paper i una presentació adequada.

- Utilitzar un llenguatge variat en les produccions escrites.

-Mantenir la intencionalitat del text escrit.


- Aplicar correctament els coneixements adquirits.


76

- Utilitzar les estructures lingüístiques treballades tan en l’àmbit oral com escrit:

. Concordança Subj/Pred.

. Flexió de gènere i nombre.

. Utilització coherent del temps verbal.

. Ús d’adjectius.

Ortografia catalana

Ortografia arbitrària:

.Utilitzar les majúscules.

.Relacionar i utilitzar el so/grafia: “r”,

“s”sonora i sorda, so “j”, so “g”,

so”k”

.Utilitzar els dígrafs : ll, ny, rr,ss,qu,gu

.Escriure paraules amb “br”, “bl” /

“mp”, “mb”, “nv”

.Escriure plurals en –es.

.Escriure formes verbals en –ava i

del verb haver.

.Apostrofar l’article i la preposició

“de”.

Signes de puntuació:

.Utilitzar la coma enumerativa, punt i

seguit i punt i final, signes

d’exclamació i interrogació.

Memorització d’estructures:

.Hi ha, hi havia, hi haurà , m’ ...

Ortografia castellana

Ortografia arbitrària:

. Ús de majúscules

. Escriure correctament paraules amb

r/rr.

. Relacionar so/grafia i escriure

paraules amb g/j

. Distingir so/grafia i escriure

correctament paraules amb ll, y

. Utilitzar l’enllaç y

. Escriure correctament paraules amb

els grups “mp”, “mb”.

. Relacionar so/grafia i escriure

paraules amb c/qu.

. Escriure formes verbals en –aba i del

verb haber.

. Distingir el so/grafia de ñ en llengua

castellana.

Signes de puntuació:

. Utilitzar la coma enumerativa, punt i

seguit i punt i final, signes

d’exclamació i interrogació.

Autonomia i hàbits de treball

-Consultar el diccionari com a recurs per a la planificació i correcció .

-Participar en les activitats que es realitzen a l’aula.

-Saber organitzar la feina.

-Saber cercar informacions, resoldre dubtes, investigar.

-Desenvolupar destreses per a millorar la correcció de la feina.

-Mostrar interès per fer bé la feina.

Matemàtiques

Numeració

Interpreta i ordena nombres de fins a set xifres.

Llegeix i escriu nombres decimals en situacions de la vida quotidiana.

Fa operacions amb nombres decimals.

Expressa una part d’un conjunt mitjançant una fracció.

Calcula la fracció d’un nombre.


77

Càlcul

Desenvolupa agilitat en el càlcul exacte i aproximat a partir de l’aplicació

d’estratègies personals o apreses.

Usa els algorismes del càlcul escrit (en sumes, restes, productes i divisions).

Aplica propietats dels nombres i de les operacions.

Problemes

Resol problemes utilitzant les operacions més adients.

Cerca i selecciona les dades necessàries en un problema i estima una resposta.

Desenvolupa estratègies de solució.

Sistemes de mesura

Identifica les monedes i els bitllets, fa càlculs amb euros i cèntims i resol problemes

amb diners.

Llegeix les hores als rellotges digitals i als analògics.

Estableix equivalències entre unitats de temps (h, mi, s), de longitud (Km, m, cm,

mm), de massa ( kg, g, i quarts) i de capacitat (Kl,l i quarts).

Fa càlculs i resol problemes amb unitats de longitud, de massa i de capacitat.

Selecciona de forma adequada a cada situació la unitat i l’instrument de mesura

adient de les magnituds de longitud, de massa, de capacitat i de temps.

Geometria

Identifica, classifica, analitza i descriu objectes i espais amb formes geomètriques

planes .

Identifica, classifica, analitza i descriu els elements dels cossos geomètrics de

l'entorn.

Classifica les formes i cossos d'acord amb característiques geomètriques.

Identifica i traça rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

Identifica angles i en reconeix els elements.

Construeix cossos geomètrics a partir del seu desenvolupament i a la inversa.

Estadística

Interpreta i representa dades en un gràfic.

6.2.3.- Criteris de promoció de Cicle Superior


Comprensió oral i lectora (escrita)

Obtenció d’ informació

Localitza la informació explicita en un text oral o escrit.

Entén les idees rellevants del text.

Llegeix o escolta atentament. Repeteix la lectura 2 o 3 vegades, reflexiona

abans de respondre, conèixer el significat del vocabulari (lectura comprensiva).

Identifica els trets de les diferents tipologies en textos orals o escrits.

Interpretació de la informació.

Realitza inferències a partir d’ un context i dels coneixements previs.


78

Reorganitza la informació d’un text.

Compren i interpreta el sentit global del text.

Reflexiona per veure si la resposta es troba de manera explícita (“es veu”) o

s’ha d’inferir. Elabora una resposta coherent.

Lectura expressiva en veu alta.

Expressió oral

Fa bon ús de la llengua parlada utilitzant un vocabulari ric i variat.

Elabora textos o missatges orals adaptats a la situació comunicativa i adequats

a la tipologia treballada.

Expressa opinions i suggeriments de manera clara i ordenada.

Expressió escrita.

Competència discursiva

Fa un escrit coherent i amb frases ben relacionades entre si.

Ordena les idees (mentalment i/o per escrit).

Elabora textos escrits de les tipologies donades.

Competència lingüística

Escriu les frases amb una estructura correcta.

Coneix i aplica les normes ortogràfiques.

Segueix les instruccions donades (Tipologia, guió ..)

Fa servir el registre adient, amb un vocabulari ric i adequat al tema.

Fa una lectura de la pròpia producció abans d’entregar el document: Corregeix

expressions poc clares o incorrectes, errades ortogràfiques, interferències,

errades de puntuació i evita repeticions.. Millora o enriqueix amb adjectius,

substantius, verbs ...

Aspectes formals .

Presenta un text amb grafia clara i espais i marges correctes.

Presenta la feina de manera ordenada, neta, amb una estructura clara i

dividida en paràgrafs, amb títols i apartats.

Evita guixades.

Matemàtiques

-Numeració i càlcul.

Fa operacions correctament, amb nombres enters i decimals..

Comprèn enunciats i resol exercicis directes.

Coneix i interpreta el significat de les operacions utilitzades.

Corregeix amb atenció a classe per veure dubtes, entendre processos i saber

resoldre els exercicis.

Presentació clara i ordenada ; amb tots els passos del procés i el resultat final.

(xifra i concepte).


79

-Espai, forma i mesura.

Reconeix i i sap el desplegament figures geomètriques.

Resol problemes relacionats amb unitats de mesura (pes, longitud i capacitat,

superfície)

Segueix les instruccions donades per resoldre problemes.( model de resolució

de problemes).

-Relacions i canvi.

Compren i completa seqüències numèriques.

Utilitza i sap interpretar gràfics.

Calcula percentatges i descomptes.

Llegeix atentament els enunciats per entendre bé el que es demana.


80

7.- SERVEIS I RELACIONS EXTERNES

7.1.- Serveis

Els serveis de l’escola estan pensats per cobrir algunes de les necessitats de les

famílies complementant l’activitat escolar. OK

Són serveis gestionats per empreses externes:

Menjador: És un servei que ocupa la franja horària del migdia (de 12:30 a 15h).

Es disposa de cuina pròpia gestionada per una empresa de restauració

col·lectiva per a la preparació del menjar.

Hi ha monitors/es que s’encarreguen de supervisar el temps de dinar i de les

activitats complementàries del servei.

Acollida migdia: De 12:30 a 13:30h, dilluns i dijous, servei d’atenció als

alumnes que tenen germans a Primària que gaudeixen del SEP(aquest servei

es fa amb personal del centre).

Activitats extraescolars: Aquest servei l’organitza l’AMPA amb la

col·laboració del centre.

- De 7’30 a 9h hi ha el servei d’Acollida matinal que s’encarrega d’acollir

als nens/es que arriben abans de l’horari lectiu.

- De 16:30 a 17:30h activitats extraescolars de caire lúdic, esportiu,

cultural i artístic, alguna activitat acaba a les 18:00h

-

7.2. Relacions Externes

Amb el CEB:

Com a centre de la xarxa pública del CEB s’estableixen relacions periòdiques

i/o puntuals segons les necessitats.

Reunions periòdiques amb l’inspector d’ensenyament del centre.

Pla de treball d’actuació amb els Serveis Educatius del Districte.

Reunions amb el departament o d’Innovació Educativa.

Amb altres centres educatius:

Amb les escoles del districte per tal de coordinar aspectes pedagògics i

organitzatius.

Amb els IES de referència: Fort Pius i Icària per fer el traspàs d’informació del

nostre alumnat que hi serà acollit i compartir el projecte pedagògic.

Amb l’Ajuntament:

Amb la Tècnica del Barri.

Amb els Serveis Socials, per establir lligams de col·laboració mútua per tal

d’atendre els casos de famílies socialment desfavorides.


81

Amb els Serveis Sanitaris:

Hi ha una col·laboració entre el centre i el servei sanitari del CAP pel control de

les vacunes i la higiene bucodental.


82

8.- INDICADORS QUANTITATIUS DE PROGRÉS Un indicador és una dada, generalment, estadística que proporciona informació sobre

la condició i l'estat del sistema educatiu i/o dels seus components, descriu els seus

trets fonamentals i és útil per a la presa de decisions.

Els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es

concreten en la Programació General Anual, a partir dels indicadors que consten en el

projecte de direcció. S’han de poder revisar periòdicament.

8.1.- De context

Escolarització: tenen en compte la preinscripció i la matrícula viva, valorant la

diferència interanual de forma numèrica i s’extreuen de les Dades anuals del centre.

Absentisme: tenen en compte l’evolució interanual i estan recollits a les Dades anuals

del centre.

8.2.- De resultats

Resultats acadèmics interns: els resultats percentuals de les proves internes del centre

i la seva millora respecte el curs anterior. Es recullen a la Memòria de la Programació

Anual.

L’escola recull resultats de l’avaluació inicial, les avaluacions trimestrals, i l’avaluació

de final de cicle.

Resultats de proves externes: els resultats percentuals de les Competències Bàsiques

(CB) a 6è de Primària i les Proves Diagnòstiques a 3r de Primària. La seva millora

respecte el curs anterior es recull a la Memòria del Pla Anual. L’informe amb el resultat

de les CB es fa arribar a les famílies al mes de juny.

Resultats de satisfacció: enquestes adreçades a les famílies, al professorat i a

l’alumnat de CS.

8.3.- De processos

Processos d’aula:

• Activitats/metodologies: quantificació de les diferents activitats lectives (classes,

reforç, desdoblaments, agrupaments, ...). Recollits en el la Memòria del Pla Anual.

• Tutoria: recollits en el Pla d’acció tutorial.

Processos de centre:

• Planificació i lideratge: en la Memòria de la Programació Anual es farà una estimació

quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia dels diferents equips i comissions en relació

a les seves activitats i els seus objectius.

• Convivència: recollits en el projecte de convivència.

• Activitats i sortides: es valoren en la Memòria del Pla Anual. L’escola fomenta les

activitats complementàries i extraescolars implicant el coneixement de l’entorn.


83

• Participació: es refereixen al grau i tipus de participació de les famílies i els alumnes

en la vida del centre, els canals de comunicació i el nombre de visites i entrevistes

entre família i escola.

8.4.- De recursos

Quan parlem de recursos educatius ens estem referint, de manera principal, a

recursos econòmics i recursos humans.

Indicadors de recursos:

• Despeses de funcionament: elaboració del pressupost i memòria econòmica anual.

• Ràtio alumnes/ mestre. Depèn del decret de plantilles que aprova el Departament

d’Ensenyament anualment.

• Definició i ocupació de llocs estratègics per part del professorat

•Distribució dels espais del centre adaptats a les necessitats de cada cicle o etapa.

• Equipament material didàctic correctament inventariat.

• Equipament TIC del centre.


84

9.- APROVACIÓ I REVISIÓ Aprovació: El present document tindrà validesa des del moment que sigui aprovat per

la directora amb el suport del Claustre de Professors i de les 3/5 parts del Consell

Escolar.

Revisions: Cada curs escolar s’anirà revisant el document i les carpetes annexes de

projectes, plans i programes.

Modificacions: A l’inici de cada curs escolar s’aprovaran les possibles modificacions un

cop revisat el document.

Aprovat per la directora del centre, Gloria Rodríguez Ruiz, amb el suport unànime del

Consell Escolar a la sessió celebrada el dia 15 de setembre de 2015

Projecte Educatiu de Centre - antonibrusi.cat · Al primer pis tenim les aules de P5, cicle inicial...

Documents

Transcript of Projecte Educatiu de Centre - antonibrusi.cat · Al primer pis tenim les aules de P5, cicle inicial...