PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - agora.xtec.cat · Es troba situat a 177m d’altitud sobre el nivell...

C / E u g e n i d ’ O r s , 1 5 , G u a l b a

2018 - 2019

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

ESCOLA AQUA ALBA .

.

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació ESCOLA AQUA ALBA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

- 1 -

INDEX

1 PRESENTACIÓ

2 ANÀLISI DE L’ENTORN

2.2 Marc Legal

2.3 Coneixement de l’entorn

2.3.1 Medi Físic

2.3.2 Medi Social

3 LA NOSTRA ESCOLA

3.1 El passat de l’escola Aqua Alba

3.2 Tipologia i estructura escolar

3.3 L’alumnat

3.4 Trets d’identitat

3.5 Objectius Generals

3.5.1 D’àmbit pedagògic

3.5.2 D’àmbit econòmic – administratiu

3.5.3 D’àmbit humà

3.5.4 D’àmbit institucional

3.6 Metodologia General

3.6.1 Metodologia a l’Educació Infantil

3.6.2 Metodologia a l’Educació Primària



- 2 -

1. PRESENTACIÓ

En tot moment l’equip de mestres de l’escola pensem que és molt

important expressar per escrit i tenir coneixement d’on som, què fem, el

perquè ho fem i de quina manera anem avaluant i canviant aspectes de la

nostra tasca diària a l’escola.

2. ANÀLISI DE L'ENTORN

2.1 Marc Legal

Aquest Projecte Educatiu de Centre ha estat elaborat seguint la llei

orgànica d’educació de les escoles d’infantil i primària (B.O.E. n.106 de

04/2006).

2.2 Coneixement de l'entorn

2.2.1 Medi Físic

Situació

El municipi de Gualba es troba situat a l’extrem NE de la comarca del

Vallès Oriental i la seva frontera amb el terme municipal de Riells i

Viabrea marca el límit comarcal amb la Selva.

http://www.senyal.com/agenda/barcelona/municipis/vallesoriental.htm



- 3 -

Extensió (Superfície). Límits

El terme municipal de Gualba té una superfície de 23,42 km2. Limita pel

NE amb el terme municipal de Riells i Viabrea, al SE amb La Batllòria, , i

amb Fogars de Monclús i Campins pel NO. El seu terme té forma allargada

i s’estén des del cim del Turó de Morou (1307m.) fins a la Tordera (95m).

Relleu: Orografia ( Muntanyes i Pujols)

Es troba situat a 177m d’altitud sobre el nivell del mar. El seu terme

s’estén des del cim del Turó de Morou (1307m.) fins a la Tordera ( 95m ).

Aquest canvi d’alçada fa que el terme municipal de Gualba tingui tres

zones clarament diferenciades:

Des del seu límit meridional, a la Tordera, fins a la cota 250: es tracta de

terrenys plans o amb poca inclinació, que han estat tradicionalment vies

de pas en les seves parts inferior i han permès l’assentament de la

població i el desenvolupament del nucli urbà. Zona del polígon industrial.

Des de la cota 250 a la 500: els pendents són molt més accentuats, el que

fa que els terrenys siguin menys aptes per al desenvolupament i

assentament de les activitats humanes. S’hi troben masies aïllades,

algunes abandonades, ja que els seus habitants tendeixen cap els nuclis

urbans. Zona d’explotació forestal.

Des de la cota 500 a la 1300: és la part més abrupta del municipi que

s’estén en direcció a la Vall de Santa Fe. Zona d’explotacions

hidroelèctriques, mineres i forestals.



- 4 -

Hidrografia: Riera, torrents i rierols

El municipi de Gualba té com a eix vertebrador la riera de Gualba, que

neix a la Font de Briançó, passa per la Vall de Santa Fe i desemboca a la

Tordera. A aquesta riera hi conflueixen una colla de torrents o rierols: el

del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto, el de Can Cambó, el Ritort, el de

Can Sibina, etc.

*gràfics hidrogràfic

Climatologia

El Massís del Montseny es caracteritza per la seva varietat climàtica, que

és fruit de diversos factors com l’altitud, la pluviositat, l’exposició al sol,

etc.

Parlar del clima de Gualba, amb un desnivell de quasi 1200 m, se’ns fa

bastant difícil. Prenent com a referència la zona compresa al nucli urbà,

podem afirmar de que no es tracta d’un clima típicament mediterrani, ja

que estem situats a menys de 50 quilòmetres del mar, sinó d’un clima

mediterrani subhumit, amb una lleugera inversió tèrmica.

Les precipitacions són força irregulars, però són majors a la tardor, amb

un mes sec, durant el juliol i un agost que a partir del 15, comença a

augmentar la pluviositat.

Pel que fa als vents, cal assenyalar que les formacions de vent més

freqüents són les brises i els terrals generats per la proximitat del mar,

que a l’estiu bufen de mar a terra.

*gràfic de temperatures

*gràfic de precipitacions

Vegetació

El 89% de la superfície total de municipi, que té 2324 has., presenta una

coberta vegetal arbòria mol rica i molt diversa: pineda, alzinar, sureda,

verneda, roureda, fageda, avellanosa, etc.

Dins del terme municipal hi ha un conjunt d’arbres monumentals: Cirerer

d’arboç ( mort a conseqüència del foc del 94 ) que feia un perímetre de

2,20 metres. Actualment el tronc d’aquest arbust està plantat al parc de

la Riera de Gualba.



- 5 -

Plàtans de la plaça: amb una alçada de 35 m.

Alzina de Can Prat: amb una alçada de 19 metres.

Castanyer de Font de Cors: amb un perímetre de 4,56m

Cal fer esment del gran foc del 94, que va afectar 1200 has. De pinedes,

sureres i alzines.

*foto d’un arbre

Fauna

Amb tanta diversitat de paisatges, hi podem trobar gran varietat

d’espècies d’animals: aus rapinyaires ( el gamarús... ), rèptils ( el tritó

pirinenc,...), amfibis (la granota roja...), mamífers ( el porc senglar, la

fagina, ...).

Un espècie trobada , de gran interès biològic, és un escarabat trobat en

una de les pedreres de Gualba (Speonomus canyellensi ).

*foto d’un animalet

Espais Naturals

El fet que el terme municipal de Gualba es trobi situat per un costat sota

del Massís del Montseny i per l’altre costat al Massís del Montnegre, fa

que una part del seu terme es trobi situat dins del Parc Natural del

Montseny. En l’actualitat s’està estudiant la possibilitat de que Gualba

sigui un corredor que uneixi aquests dos espais d’interès natural, el

Montseny i el Montnegre.

2.2.2 Medi Social

Història de la població

És de suposar que l’ocupació humana de la vall de Gualba fos molt antiga,

com la del Massís del Montseny ( 2000 i el 1000 aC).

El primer document on surt anomenada la vila de Gualba, és de l’any 1002,

com a “Aqua Alba”.



- 6 -

Nuclis de Població

El terme consta de tres nuclis de població ben diferenciats: el nucli de

Gualba, que és el més important, el nucli de l’estació i el nucli de Gualba de

Baix.

En l’actualitat hi ha molts pocs habitants que visquin fora d’aquests tres

nuclis, ja que poques masies són habitades durant la setmana i sí els caps

de setmana.

La població actual és de 1.007 habitants.

Sectors: Primari, Secundari i Terciari.

El municipi de Gualba havia viscut tradicionalment de l’agricultura, de la

ramaderia i de l’explotació del bosc. Avui en dia, però, totes aquestes

activitats del sector primari han anat desapareixent i sols en casos

aïllats, continua dedicant-se en aquestes tasques. La població de Gualba

treballa majoritàriament en petites indústries de la comarca i donada la

millora de comunicacions, a Barcelona i rodalies.

Del sector secundari podem citar les Pedreres de marbre de Gualba,

explotades des del 1900, la petita central hidroelèctrica, i actualment les

petites indústries que s’aniran instal·lant en el polígon industrial de

Gualba: de gel, fusteries, alumini, químiques, etc., donat el que avui

s’anomena corredor industrial Montseny-Montnegre.

Del sector terciari i donat que el poble de Gualba ha estat durant molt de

temps, lloc de veraneig i de descans, hi podem trobar restaurants (10),

petites botigues d’alimentació, una farmàcia, un estanc-quiosc, dues zones

de pic-nic, un camp d’aprenentatge de golf i un hotel de turisme rural. Cal

fer esment que durant el mesos de juliol i agost la població de Gualba

augmenta quasi bé al doble de l’habitual.

En aquest sector cal fer esment també del Ceip Aqua Alba, de la Llar

d’infants i del Cap mèdic.

Associacions i entitats:

C.F. Gualba: Fundat l’any 1929.

Esbart de Gualba: Fundat l’any 1992



- 7 -

Club Petanca: fundat l’any 1978

Societat de Caçadors: Fundada l’any 1972

Carreteres (Xarxa Viària)

Creuen el seu terme municipal la carretera general de Granollers a

Barcelona. Un ramal d’aquesta carretera mena al nucli urbà de Gualba.

També creua el ferrocarril de La Jonquera fins a Vilanova i la Geltrú,

passant per Barcelona. Amb la construcció de l’AVE, aquest també

passarà pel terme municipal del poble. A pocs distància del terme

municipal de Gualba, hi passa l’autopista de La Jonquera amb Barcelona,

però les entrades són les de Sant Celoni o bé la d’Hostalric.

(Gràfic 8: Xarxa de carreteres)

Una extensa xarxa de camins ens permeten arribar a quasi tots els racons

del terme municipal. Un d’ells, ens permet anar fins per una drecera fins a

Càmping. Arrel dels focs del 94, molts d’ells es conserven i es netegen.

(Gràfic 10: Xarxa de camins)

Cultura Popular Festes i Mercats.

El poble de Gualba celebra la festa major petita o la d’hivern, el dia 22 de

gener, St. Vicenç. En aquesta diada i des del 1999 se celebra un mercat

de productes artesans.

L’altra festa Major se celebra el dia 16 d’Agost i és el patró de Gualba:

Sant Roc. Durant tota una setmana tenen lloc tota una sèrie d’actes que

apleguen molta gent.

A Gualba no se celebra cap mercat setmanal, en canvi hi ha el costum

d’anar al mercat els dimecres a Sant Celoni.

Costums

Els jocs dels ous: Joc que es juga des del segle XIX, arran de les

tradicionals caramelles, on recollien tot tipus de menges. Avui en dia la nit

del dissabte de pasqua, la gent es troba i juga al joc de cartes anomenat

el canari. En aquest joc s’aposten les dotzenes d’ous comprades.

L’estirada de carros: Quan arriba la nit de Nadal, gran part del jovent del

poble va a buscar els carros per les cases de pagès i els porta a la plaça



- 8 -

del poble. Cal dir que avui en dia es difícil trobar carros i el jovent hi

porta remolcs de cotxes i altres estris.

Nit de cap d’any: trobada a la plaça del poble per a rebre l’any nou.

Nit de Reis: Cavalcada i rebuda dels reis.

Concurs de Pintura ràpida: des del 1971 es celebra cada mes de juny un

concurs de pintura ràpida, on hi participen des dels més menuts fins els

més grans.

3. LA NOSTRA ESCOLA

3.1 Passat del l’escola AQUA ALBA

L’any 1902, amb la construcció del nou edifici de l’Ajuntament, que es

destinà dues aules per a la creació de l’Escola de Gualba, una per a nens i

l’altra per a nenes. Durant la República l’Escola passa a la torre anomenada

Can Buscarons i es converteix en escola mixta. Un cop acabada la guerra

civil, l’escola retornarà a l’Ajuntament i de nou seran classes separades

per a nens i nenes.

Durant aquests anys, l’escola anirà passant per diferents alts i baixos,

arribant al final dels setanta en una situació crítica, degut a les greus

mancances que patia l’escola pública en aquells moments. No serà fins a la

dècada dels vuitanta, que a poc a poc anirà capgirant aquesta situació,

fins arribar al punt de la construcció del nou edifici escolar (1999-2002).

3.2 Tipologia i Estructura Escolar

L’edifici escolar està situat en la zona d’equipaments i serveis esportius

del poble. Consta d’una sola planta dividida en diferents espais o aules:

cuina, una aula polivalent ( menjador, desdoblar grups, etc.), una altra sala

polivalent ( desdoblar grups de treball, aula de música, idioma, etc. ), dues

aules per a E.I. ( 1 d’ elles amb un annexa amb els serveis propis ), una

aula per a Cicle Inicial, una aula de mestres/informàtica, una aula de

direcció o secretaria, una sala de material, una altra sala de comandament

dels serveis d’escola: ( llum, telèfon, calefacció, etc. ) , una altra sala de



- 9 -

banys. L’edifici té al davant una gran zona de pati i dins d’aquest un espai

dedicat a l’hort escolar.

Al curs 2006/07 es va instal·lar un mòdul (just davant de l’ hort ) on hi ha

l’ aula de C. Mitjà, l’ aula de C. Superior i l’ aula de psicomotricitat

(aquesta també s’ utilitza per a desdoblar grups). També hi ha 2 lavabos.

Junt a l’edifici escolar, hi ha un annexa amb els vestuaris compartits de la

pista poliesportiva.

Tot l’edifici està pensat per que hi entri la llum, amb grans finestrals per

tots costats i això permet gaudir d’una vista al bosc de riera que hi ha

davant d’ell.

S’han eliminat totes les barreres arquitectòniques, ja que s’hi accedeix

pel carrer mitjançant una rampa.

*plànol d’escola

3.3 L’alumnat

Procedència

El 80% dels alumnes de l’escola són del mateix poble de Gualba. Un 10%

són d’immigrants que a partir del l’any 97 començaren a arribar al nostre

poble i s’han anat integrant. Són de procedència magrebí, colombians,

argentins i equatorians. L’altre 10% restant són d’alumnes provinents del

pobles de les rodalies de Gualba.

Cal fer esment també que en els darrers anys, l’escola de Gualba

escolaritza el 95% dels nens i nenes de Gualba, trencant així la tendència

de portar els nens a les diferents escoles privades ( concertades ) de

Sant Celoni (Cor de Maria, La Salle, L’Avet Roig), com va succeir a la

dècada dels setanta i vuitanta.

Matriculació de l’alumnat:

Pel que fa a l'adscripció d'alumnes en el centre, es segueix la normativa

del Dep. d'Ensenyament referent a les normes de matriculació. De

moment s'admeten tots els alumnes , encara que no siguin del mateix

municipi ja que no es sobrepassa el límit establert per la llei .Cada alumne

s'adscriu en el curs que li correspon per l'edat, a no ser que hi hagi alguna



- 10 -

circumstància especial ( no escolarització, alumnes amb dictamen, etc.) i

sempre tenint en compte les circumstàncies personals i familiars.

3.4 Trets d’identitat de la nostra escola

Escola pública: ja que depèn del Departament d'Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya.

Escola catalana: la llengua d’aprenentatge i vehicular és la llengua

catalana. Dins del projecte lingüístic hi està planificat l’ensenyament

de la llengua castellana (des de cicle inicial de primària) i de la

llengua anglesa (des de educació infantil 3 anys).

Pluralista i democràtica: defensa la llibertat i la igualtat, no exclou

ningú en funció de les seves afiliacions o creences.

Coeducadora: educa per a la igualtat sense cap discriminació per raó

de sexe.

Confessional: respecta totes les creences religioses de la comunitat

educativa i a la pluralitat ideològica

Educació integral: practica una educació que abraça tots els

aspectes de la formació.

Atenta a la diversitat: respecta les característiques pròpies de cada

alumne i, en conseqüència, intenta atendre-les de la forma més

individualitzada possible.

Arrelada al medi natural i social: transmet i potencia les realitats

culturals, històriques, geogràfiques i lingüístiques, de l’entorn i del

país.

Potencia l’esperit crític: intenta donar als alumnes els elements

necessaris perquè es puguin formar una opinió personal.

Solidària i integradora: fomenta la solidaritat sense cap

discriminació per motiu de raça, sexe, llengua o edat.

Moderna: manifesta una constant preocupació per l'actualització i

plena integració de les noves tecnologies.

Fomenta els aspectes expressius, creatius i artístics: pensem que

l’escola ha d’ajudar a desenvolupar els aspectes expressius, creatius

i artístics, tot donant les tècniques instrumentals necessàries.



- 11 -

Escola oberta i participativa: estableix els màxims mecanismes de

comunicació entre l’equip de mestres i els pares, entenent l’educació

com un treball conjunt entre escola i família.

3.5 Objectius Generals

3.5.1 D’àmbit pedagògic

Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives

i de relació i progressar en l’autonomia i la iniciativa personals.

Conèixer el propi cos i les seves possibilitats motrius, psicomotrius i

progressar en l’adopció d’hàbits de salut i higiene personal.

Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable i respectar els

valors morals, socials i ètics propis i d’altri, per exercitar-se en els

principis bàsics de la convivència i d’estima per la pau.

Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant

processos d’identificació, planificació, realització i verificació d’activitats

al seu abast.

Comprendre el medi físic i natural i els principals mecanismes que el

regeixen, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, i

comprendre també la importància que la conservació i la millora del medi

tenen per a la humanitat.

Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos

materials, tècnics i naturals.

Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual,

plàstica i musical, desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la

capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques.

Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva

conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i

persones.

Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual,

inclosa la utilització dels recursos de la Tecnologia de la informació, que

estimulen l’aprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasques

rutinàries (Programa Robotseny).



- 12 -

Orientar als alumnes a construir una imatge positiva d’ell mateix,

potenciant l’educació de la sensibilitat, que li faciliti i afavoreixi els

comportaments cívics i ètics indispensables per a la bona convivència i la

pròpia estabilitat personal.

Les generalitzacions: Aplicació de conceptes elementals a camps cada

vegada més amplis.

El simbolisme: Creació, interpretació i traducció de codis aïlladament i

dins d’un context.

Potenciar un ensenyament actiu en el qual es desenvolupi la iniciativa i

la creativitat.

Fomentar la capacitat d’observació, de crítica i adquisició d’hàbits de

treball intel·lectual i proporcionar als alumnes instruments d’anàlisis

científic.

Potenciar els valors afectius en relació a la natura i al conjunt de

coneixements (artístics, literaris, científics, etc.) i el gust per la feina

ben feta.

Respectar les característiques individuals de cada alumne i programar

les activitats de desenvolupament adients al nivell de cada alumne i al seu

propi ritme d’aprenentatge.

Promoure les sortides culturals, d’esbarjo, festives i especialment de

Colònies que afavoreixen les relacions de convivència i el coneixement del

medi natural i cultural.

Fomentar en els alumnes les actituds positives vers el treball: la

reflexió, el silenci, l’atenció, el diàleg, la participació activa i el bon ús del

material i dels recursos.

Desenvolupar en els alumnes: la capacitat de relacionar, la memòria

comprensiva, la imaginació, el grafisme i la capacitat d’autovalorar-se.

Fomentar en els alumnes actituds, valors i normes positius: el respecte

vers els altres, la responsabilitat , la sinceritat, l’autonomia, la

socialització, el diàleg, la comprensió, la crítica, l’autoestima, l´equilibri

emocional i l’estètica...



- 13 -

3.5.2 D'àmbit econòmic-administratiu

Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per a la comunicació

externa i interna.

Planificar l'utilització dels recursos econòmics segons la prioritat de

les necessitats, vetllant per una transparència en totes les activitats

econòmic del centre.

3.5.3 D'àmbit humà

Aconseguir la implantació, el respecte i l'observança del Reglament de

Règim Intern.

3.5.4 D'àmbit institucional

Afavorir les relacions entre el centre i l'entorn socio-cultural per

possibilitar un ensenyament a partir del coneixement del medi.

Valorar perfectament les aptituds i les qualitats personals i

professionals dels professors en els criteris d'elecció de cursos i en

l'assignació de responsabilitats.

Potenciar la revisió de les tècniques didàctiques o de treball dels

professors, amb intercanvis, contactes amb altres institucions i

l'assistència a cursos de perfeccionament i seminaris.

Potenciar el diàleg amb les famílies sobre l'educació i el procés que

segueixen els alumnes.

3.6 Metodologia

L’opció bàsica sobre metodologia que es fa servir tan a Educació Infantil

com a Educació Primària, es deriva de la concepció constructivista de

l’aprenentatge. Malgrat això, caldrà contemplar en tot moment d’altres

mètodes d’ensenyament ja que el que pot ser considerat òptim per a nens

i nenes amb unes característiques determinades pot no ser adequat per a

altres amb característiques diferents.



- 14 -

3.6.1 Metodologia a l’Educació Infantil:

Les necessitats afectives pròpies d’aquest període requereixen una

metodologia basada en l’experiència, les activitats i el joc, sempre en un

clima acollidor i de confiança. És important que els nens/es se sentin

còmodes i a gust, cal oferir un ambient agradable, pràctic, lúdic i

acollidor. Caldrà però que en tot moment la metodologia emprada reuneixi

les següents característiques:

Que afavoreixi una intensa activitat infantil. L’observació directa, la

manipulació i l’experimentació, estimulen la veritable activitat

cognoscitiva, que es de naturalesa interna i es refereix a l’establiment de

relacions entre el nou contingut i els elements ja disponibles en la seva

estructura cognoscitiva.

Que utilitzi el descobriment com a mitjà privilegiat per establir nous

aprenentatges.

Que potenciï la memòria comprensiva, que és un record d’allò que s’ha

après, i una base a partir de la qual s’inicien nous aprenentatges, sense

oblidar la memòria mecànica per fer activitats específiques.

Que provoqui la funcionalitat dels coneixements ja adquirits, és a dir,

que serveixi per a la adquisició de nous continguts, o que es puguin aplicar

en noves situacions quan les circumstàncies ho requereixin.

Que proporcioni els instruments i estímuls adients per assoli les fites

proposades

Que fomenti el treball en grup per aprendre a compartir punts de

vista, considerar els arguments i opinions dels altres, ser tolerant i

respectuós.

Que afavoreixi l’ educació dels hàbits i actituds, tant pel que fa a l’

adquisició de coneixements i aprenentatges com pel que fa referència a la

convivència i desenvolupament de la iniciativa i autonomia personal.

Per tal d’arribar a assolir els objectius proposats, el cicle d’Educació

Infantil es basa en tot un seguit de criteris metodològics i organitzatius:



- 15 -

1. Tenir en compte les diferències individuals dels nens i nenes de

3 a 6 anys.

Cal respectar i acceptar la diversitat que presenten els infants, tot

considerant la riquesa que ens aporta la coexistència de diferents

maneres de ser i actuar. Per això haurem de tenir en comte el nivell de

desenvolupament, l’ambient socio-cultural i el seu ritme

d’aprenentatge.

Per tant haurem d’ajustar en la manera del possible, el tipus d’ajut

pedagògic i l’organització de l’espai i del temps en relació a les

necessitats dels alumnes, i ho treballarem a partir de:

- la flexibilitat en l’agrupament dels nens i nenes.

- l’observació en diferents activitats quotidianes: lúdiques, lliures,

suggerides, etc.

- El recolzament del mestre o mestra de suport.

És molt important l’actitud positiva de tot l’equip de mestres, com a

punt de referència per a què els alumnes puguin arribar a acceptar i

respectar la diversitat.

2. Activitat i interacció

Fomentar l’activitat dels infants significa promoure, tant en aquelles

activitats externes i observables que realitzen aquests a nivell físic,

com aquelles que generen processos d’acomodació, reconstrucció,

associació, memorització, etc., de les seves accions en relació als

elements de la realitat.

Els nens i nenes, quan interactuen amb els elements de l’entorn, capten

les informacions i nocions que aquest entorn ofereix. Quan interactuen

amb altres persones, comparteixen significats, reestructuren i amplien

les seves pròpies adquisicions.

Hem de tenir en compte que les interaccions personals han de servir

per fomentar el diàleg entre els nens i nenes, és a dir, que no siguin

diàlegs bidireccionals entre mestra-nen-nena, cal afavorir la

confrontació d’idees i la negociació entre ells.

Per tal d’aconseguir-ho haurem de promoure activitats que facilitin la

inducció en comptes de la mecanització, així com també, afavorir tot el



- 16 -

que suposi aprenentatge per descobriment: manipulació,

experimentació, etc.

A través de l’activitat i la interacció també ajudarem a adquirir i

consolidar habilitats de tota mena: motrius, cognitives, perceptives,

etc., i el foment i la implantació d’actituds.

Al llarg d’aquesta etapa es porten a terme diferents tipus d’activitats,

que segons la manera d’agrupar els nens i les nenes es poden classificar

en:

- activitats individuals

- activitats en petit grup

- activitats en gran grup

- activitats interclasse: les festes i sortides ( que potencien la

interacció amb l’entorn i amb els altres companys), els tallers i els

projectes.

En canvi, segons el procés d’ensenyament-aprenentatge les

classifiquem en:

- activitats lliures

- activitats suggerides

- activitats dirigides

- activitats assistides mitjançant recolzament

3. Significació i funcionalitat dels aprenentatges

Per tal d’aconseguir la significació i la funcionalitat dels aprenentatges

tenim en compte els següents aspectes:

Plantejar als alumnes temàtiques per les quals puguin sentir un

determinat interès, i potenciar la participació dels nens i nenes en la

búsqueda o tria d’alguns d’aquests temes. Això ho aconseguirem

mitjançant el treball per Projectes.

També aconseguirem els següents punts:

Motivació.

Participació per part dels nens i nenes, dels objectius que es volen

aconseguir.

Conèixer les activitats que han de fer i el per què ho fan.

Participació i implicació per part de les famílies.



- 17 -

4.Globalització

L’aprenentatge significatiu és per definició un aprenentatge

globalitzat. Hi ha uns processos mitjançant els quals els infants

aprenen i construeixen coneixement i que haurem de tenir en compte.

Són els següents:

- Atenció

- Observació

- Experimentació

- Indagació

- Reflexió

- Associació

- Memorització

- Imitació

- Expressió a través dels llenguatges

A més a més rebran molta importància els següents aspectes:

- Motivació

- Iniciativa

- Curiositat

- Fantasia

- Imaginació

- Confrontació

- Empatia

3.6.2 Metodologia a l’Educació Primària

El fet d’emprar una concepció constructivista de l’aprenentatge, implica

un seguit de criteris metodològics que s’han de tenir en compte:

1. Significativitat i funcionalitat de l’aprenentatge.

Potenciar la significació i la funcionalitat dels aprenentatges significa

que els alumnes tinguin la possibilitat de relacionar els nous

aprenentatges amb els coneixements previs i que aquests puguin ser



- 18 -

aplicats a diverses situacions. La significativitat ha de reunir unes

condicions psicològiques: lògica, motivació i memòria comprensiva.

Estratègies didàctiques per afavorir l’aprenentatge significatiu:

- Partir dels coneixements previs dels nens i nenes.

- Tenir en compte la funcionalitat dels aprenentatges.

- Tenir en compte les estratègies cognitives d’interpretació i

tractament de les noves dades que es presenten

- Estimular la capacitat d’aprenentatge autònom

- Orientar l’activitat del nen i nena en la línia de pensament crític:

analitzar la informació, qüestionar-la, establir hipòtesis i

verificar-les, reflexionar sobre els mètodes de treball utilitzats,

fer generalitzacions, construir síntesis explicatives, etc.

2. Desenvolupament de totes les capacitats.

Cal vetllar pel desenvolupament de totes les capacitats:

- intel·lectuals i cognitives

- fisiològiques i psicomotores

- d’autonomia personal

- de relacions interpesonals

- d’inserció social

3. Atenció a la diversitat:

A l’escola i a l’aula hi ha una gran diversitat d’alumnes tan pel que fa a

les seves capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, com per les seves

motivacions i interessos. Cal acceptar la individualitat dels nens i nenes

com un factor de complementarietat i enriquiment mutu.

Estratègies a tenir en compte:

- Diversificar les propostes metodològiques, els materials

curriculars i els recursos didàctics.

- Adaptar les activitats i el ritme de treball a les diferents

necessitats dels alumnes

- Diversificar els tipus d’agrupaments relacionals i de treball



- 19 -

- Flexibilització de l’ús de l’espai i del temps per adaptar-los a les

necessitats dels nens i nenes

- Coordinació de les actuacions de l’equip de mestres

- Assessorament per part de l’equip de l’EAP i d’altres

professionals

- Elaboració d’adaptacions curriculars sempre que calgui

4. Enfocament globalitzador i interdisciplinari de totes les àrees:

L’organització i l’enfocament de les àrees tenen un caràcter global i

integrador. Adoptar la globalització com a criteri metodològic significa

poder tractar la realitat des d’una perspectiva amplia, de manera que

els continguts d’aprenentatge s’organitzin de manera clara i coherent,

que tinguin sentit pels nens i nenes i els permeti establir múltiples

relacions entre els seus coneixements previs i aquells que es vagin

adquirint.

Mètodes i propostes que es fonamenten en aquests principis i que es

duen a terme: projectes, centres d’interès, mapes conceptuals,

treballs de recerca, etc.

5. Tractament didàctic dels eixos transversals:

És important integrar aquests aspectes referents a la nostra societat

actual en les diferents àrees del currículum i en el procés

d’ensenyament-aprenentage, ja que afavoreix la construcció de

coneixements significatius de tipus conceptual, procedimental i

actitudinal.

Tenint en compte les característiques de la nostra escola, de l’alumnat

i de la seva rellevància, els més destacables són:

- la diversitat intercultural

- el medi ambient

- les TAC

- participació en el programa Robotseny



- 20 -

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - agora.xtec.cat · Es troba situat a 177m d’altitud sobre el nivell...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - agora.xtec.cat · Es troba situat a 177m d’altitud sobre el nivell...