PROJECTE EDUCATIU DE L‟INSTITUT EL TIL·LER. APROVAT EL GENER DE 2012.

PROJECTE EDUCATIU DE L’INSTITUT EL TIL·LER

1

“Per educar un nen o una nena, cal la tribu sencera”. Antic proverbi africà AUTOR: Eduard Navarro i Doménech Aquest document ha estat aprovat en claustre el passat 1 de desembre de 2011 i en Consell Escolar el 23 de gener de 2012 després de ser revisat per la comissió d’elaboració del projecte educatiu del Consell Escolar2.

1 El document s’ha elaborat per al centre definit pel Departament d’Ensenyament en el moment de la redacció com un

centre on s’imparteix l’ESO. En cas de canvis, caldria fer-hi una revisió, incorporant aspectes d’ensenyaments postobligatoris. 2 Agraeixo les aportacions i col·laboració de Carlos Vàllez, Neus Moliné, Joan Escrivà, Naís Vallés, Dani Banegas,

Jaume Marquès, Judith Vivet, Eugènia Bermejo, Ivonne Palau, Txell Maymó, Teresa Bruach i de l’inspector del Departament, Jaume Subirachs.

1. PRESENTACIÓ: MISSIÓ I VISIÓ .................................................................................................... Pàg. 3 2. CONTEXT .................... ............................................................................................................... Pàg. 4 3 TRETS D‟IDENTITAT....................................................................................................................... Pàg. 7 3.1. Públic 3.2. Ús de la llengua 3.3. Línia metodològica i principis pedagògics 3.4. Educació integral i amb diversitat 3.5. Pluralisme i valors democràtics 3.6. Modalitat de funcionament i gestió de l‟Institut 3.7. Relacions amb les institucions de l‟entorn 4. OBJECTIUS ........................................................................................................................................ Pàg.11 5. PLANS DE TREBALL ..........................................................................................................................Pàg. 12

Pla de Convivència.

Pla d‟Acollida i Integració

Pla d‟Acció Tutorial

Pla d‟Atenció a la Diversitat

Pla TAC de centre

Programes Educatius i projectes d‟Innovació

6.COL·LABORACIÓ ENTRE ELS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I ALTRES ENTITATS. Pg. 18 7. ORGANITZACIÓ GENERAL DE L‟INSTITUT.......................................................................................Pàg. 20 7.1 Òrgans de govern 7.2 Equip de professors/es 7.3 Equips de coordinació i comissions 7.4 Tutors 7.5 Personal de Serveis 8. CRITERIS GENERALS D‟AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ. INDICADORS DE PROGRÉS.............. Pàg. 24 .

1. PRESENTACIÓ: MISSIÓ I VISIÓ

El curs 2009-2010 vam endegar un projecte que té unes línees que hem començat a definir aquests dos primers anys. Un primer document que bàsicament recollia les experiències de treball d‟altres centres ha marcat algunes línees, però tal com dèiem aleshores “ La definició del projecte en aquest moment no pot aprofundir si es té en compte la participació dels diferents sectors”. El curs 2009-2010 i el 2010-2011 el claustre de professorat ha anat definint uns objectius que han marcat les grans directrius del centre conjuntament amb el treball fet per part de la comissió que està elaborant el projecte educatiu de centre. Aquests objectius marquen la direcció i el projecte de centre i en aquest sentit constatem que aquesta proposta surt de cinc àmbits que s‟han incorporat: -dels canvis que s‟estan donant en el món de l‟educació a partir de l‟informe Delors de l‟any 1996 i que indicaven la necessitat d‟un canvi profund en el món de l‟escola per adaptar-la al segle XXI. -de la normativa vigent a partir de setembre del 2009 fins l‟estiu del 2011 (LOE, LEC, decret de currículum i d‟autonomia de centres). -del treball fet per l‟equip directiu i el claustre de professorat I que s‟ha centrat en definir uns objectius de centre i en com en el centre treballem els objectius de l‟ESO determinats pel decret de currículum. -del treball fet per la comissió d‟elaboració del projecte educatiu constituïda el març de 2011 i que per elaborar aquesta proposta ha contribuït amb una anàlisi DAFO de la tasca feta fins ara en el centre. -de l‟enquesta que es va passar a les famílies i alumnes i al professorat sobre el treball fet fins ara i que ha tingut 43 respostes.

De tots aquests creiem que si bé la normativa potencia i orienta la tasca de l'Institut, no ens ha de limitar sinó guiar les estratègies de gestió per tal que vagin més d'acord amb la nostra línia pedagògica. També pensem en la importància de la participació en tots els àmbits, i específicament en l‟escolar, donat que això permet que el projecte sigui assumit també per les famílies i per tant en ser més consensuat,sigui més fructífer i que s‟allargui en el temps sense dependre del fet que hi hagi unes persones o altres en el centre. Tot això es trasllada a una visió i missió del centre i en unes idees que dirigeixen el centre i aquesta proposta. La missió de l‟Institut el Til·ler és formar, orientar i acreditar als nostres alumnes d‟acord amb els objectius i finalitats desplegats a lleis educatives i la identitat pròpia de l‟Institut, per que assoleixin les eines bàsiques per tal que tinguin un desenvolupament que els permeti ser responsables, competents i solidaris, tot contribuint al progrés social dins d‟uns valors de llibertat, respecte, solidaritat i respecte al medi ambient, i on la cooperació predomini per sobre de la competivitat. Aquesta missió és la que va donada pels canvis en educació que l‟any 1996 amb l‟informe Delors per l‟UNESCO s‟apuntaven com imprescindibles a partir de la idea que no val educar per a saber sinó educar per a viure, i això calia fer-ho aprenent a aprendre, aprenent a fer, a ser i a conviure. D‟aquí surt idea que professorat no transmet coneixements sinó que és un mediador i provocador que ajuda l‟alumne a construir-se.

La visió de l‟Institut és la d‟un centre de Secundària que vol vetllar per la millora de la qualitat dels seus serveis educatius, que treballi per una millor cohesió social dels cinc nuclis de les Franqueses del Vallès i que atengui totes les necessitats educatives possibles dintre la institució escolar d‟acord amb les famílies i el suport i la col·laboració dels altres agents educatius, especialment l‟institut Lauro.

Les idees bàsiques que mouen aquest Projecte Educatiu són:

-que l‟índex d‟alumnes que assoleixin el graduat de secundària sigui el més alt possible.

-que l‟alumnat pugui accedir a altres programes adequats per ells en cas que no assoleixin el graduat de secundària.

-garantir la igualtat d'oportunitats, l'ús de la llengua catalana i el reforç de valors com el respecte, la responsabilitat i la solidaritat.

-vetllar pel manteniment d‟un bon clima d‟entesa, diàleg, col·laboració i participació de les famílies, el professorat, l'alumnat i el personal de serveis en la vida del centre , tot mantenint un contacte permanent amb l‟entorn.

-fomentar la formació de tots els sectors educatius

-Impulsar l‟ús de les TAC com a suport educatiu.

-que el clima de convivència sigui el millor possible.

-dotar el centre educatiu de les instal·lacions adequades, tot garantint la màxima qualitat dels equipaments i el màxim respecte a l'entorn.

- establir com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques en l´alumnat (mitjançant el desplegament de l´organització d´objectius i continguts de les matèries de l´ESO).

- atendre les necessitats educatives de l´alumnat i prioritzar, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació de tot l´alumnat en els entorns escolars ordinaris.

-que l'alumnat assoleixi el màxim de nivell un cop hagi acabat quart d'ESO per tal que en els estudis postobligatoris i en el món laboral estigui ben preparat i pugui afrontar els mateixos amb el màxim de garanties.

- potenciar l‟espai de trobada de pares i mares per compartir experiències, fer xerrades, formació, etc

2. CONTEXT

2.1. Context de l’Institut • GEOGRÀFICAMENT. L‟Institut el Til·ler està situat a la Crtra. De Ribes 45-55 de les Franqueses del Vallès, en el nucli de Corró d‟Avall, molt proper a l‟Ajuntament del municipi i

dóna servei als alumnes de les escoles dels cinc nuclis de població del municipi de forma preferent. • CONTEXT SOCIO-CULTURAL. Tal i com diu la web municipal “el municipi de les Franqueses del Vallès, de 29,45 km2 d'extensió, és emplaçat a 232 metres d'altitud a la vall de la riera de Corró. Bastant planer i molt extensament conreat, el municipi és format pels pobles i parròquies de Corró d'Avall, on hi ha l'ajuntament, Corró d'Amunt, Marata i Llerona. Al terme de Corró d'Avall s'ha format el barri de la Sagrera i, en els anys 70 un altre nucli urbà, Bellavista, que amb més de 7.000 habitants és el nucli més poblat del municipi (...). Les urbanitzacions de Mil Pins a Corró d'Avall, els Gorcs i Can Baldic a Llerona i Can Suquet a Corró d'Amunt, completen el panorama dels nuclis urbans existents al municipi”.

2.2. El context lingüístic i socio-cultural de l’alumnat L‟Institut no es pot definir pel barri on està situat, doncs pertany al municipi en el seu conjunt i ja s‟ha explicat la diversitat del mateix. Els dos primers anys, hem rebut un 90 i 80 % d‟alumnat d‟una escola propera, l‟Escola Joan Sanpera i Torras, la més antiga del municipi. Aquesta tendència canviarà ja aquest curs doncs una promoció d‟una de les noves escoles del municipi (l‟Escola Guerau de Liost) acaba l‟etapa de primària i per tant l‟alumnat serà més divers. A la vegada, l‟escola Camins, també nova i propera al centre està creixent i en aquests moments té l‟alumnat més gran al cicle mitjà. Tot i això cal dir que l‟alumnat prové majoritàriament del nucli de corró d‟Avall, el qual és bàsicament de classe mitjana, sense gaire percentatge de migració i per això les dades d‟alumnat d‟origen estranger són baixes, tant quant a nouvinguts (que faci menys de dos anys que s‟han incorporat al sistema educatiu), com a provinents de migracions anteriors.

2.3. Context del municipi

El municipi de les Franqueses destaca per la seva diversitat, doncs és constituït per cinc nuclis de població, té una vida política molt fragmentada (amb nou forces polítiques representades després de les eleccions municipals de maig de 2011) i té una activitat econòmica on tot i el predomini de la indústria, destaca el pes del sector primari.

Des de l‟Ajuntament s‟ha treballat en el Projecte Educatiu de les Franqueses (PELF), entenent-lo com un instrument de cohesió i participació, que vol promocionar la cor responsabilitat i el compromís entre la ciutadania, les entitats i les institucions.

Amb aquesta iniciativa l‟Ajuntament vol situar l‟educació en un lloc privilegiat entre les necessitats i les prioritats municipals i, també, facilitar la participació i la implicació de tothom sobre els temes i els valors que han de presidir les línies educatives generals. Fins ara s‟ha treballat en un ideari marc del PELF que és fruit de la reflexió, el debat i el treball de tots els que formem part del Grup Impulsor del Projecte Educatiu de Les Franqueses, té com a objectiu orientar les accions, els valors i els principis que es volen promocionar en el marc del PELF3.

3 Sobre el PELF podeu veure els documents Resum executiu (document presentat al I Fòrum PELF, 14 de novembre de 2009)

i l’Ideari Marc del PELF a http://lesfranqueses.cat/SAE/projecte-educatiu/documents.htm

Apart de la tasca feta des del PELF i donat que el mapa escolar del municipi ha canviat amb profunditat (en set anys s‟ha passat de dues escoles i un institut a disposar de cinc escoles i dos instituts), els equips directius de les escoles de primària i secundària hem disposat de diverses mesures de coordinació entre els equips dels centres escolars. El primer que cal indicar és que hi ha hagut molt bona voluntat de col·laboració entre els professionals de l‟educació del municipi (equips directius, EAP, claustres,...) i per això s‟ha treballat per impulsar un projecte educatiu conjunt del municipi (PELF), per fer-hi propostes conjuntes i s‟ha iniciat un seminari de coordinació-primària secundària entre els diferents centres. Amb ell hem volgut garantir una continuïtat pedagògica en l'educació de l'alumnat i així intercanviar informació que faciliti la integració i el seguiment de l‟alumnat i preveure actuacions que facilitin el procés d‟aprenentatge dels nostres alumnes. S‟ha començat el curs 2010-11 i amb la coordinació de l‟EAP s‟ha intercanviat informació i s‟ha començat a aprendre decisions pel que fa a continguts que cal treballar a sisè de primària i primer de l‟ESO i a com cal fer el traspàs d‟informació. A la vegada, s‟ha plantejat el traspàs d‟informació pel que fa als deures de sisè i a les proves de sisè. En el seminari es va decidir que es porten a terme dues reunions entre l‟institut i els centres de primària:

a) Una reunió al mes de Juny per rebre informació del nou alumnat provinent de la primària, amb el model de traspàs d‟informació que segueix la normativa vigent.

b) Una altra reunió al primer trimestre on es comenta l‟adaptació dels nous alumnes al

centre i les tutores demanden nova informació sobre l‟alumnat que es considera.

2.4. Context normatiu.

Aquest projecte recull la darrera legislació en matèria educativa que situa el model educatiu català en el segle XXI. De les quatre normes que s‟indiquen, tot i que el caràcter de llei li dóna més pes a les dues primeres, és el decret d‟autonomia el que marca més la importància del projecte educatiu, amb un ventall d‟articles relacionats amb aquest tema. Així, en l‟article quatre indica que el projecte educatiu “recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l'alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu”, mentre que en l‟article cinc indica que el projecte educatiu ha de recollir els següents elements:

• PL, Normes d‟Organització i funcionament, PGC

• Pla d‟Acollida i Integració

• Pla d‟Acció Tutorial

• Pla d‟Atenció a la Diversitat

• Pla TAC de centre

• Programes Educatius

• Projectes d‟Innovació

Per tant, el document de projecte educatiu és el document més important del centre i ha de recollir tots els aspectes bàsics de la tasca educativa a l‟Institut.

Per acabar, indicar les lleis i decrets que formen el marc normatiu que hem referenciat.

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. 3. TRETS D‟IDENTITAT Els tres d‟identitat del centre han de ser un referent per a tots els membres de la comunitat educativa i han de respectar el marc bàsic dels principis i valors que defineix la Constitució espanyola (art.1 i 14), l‟Estatut de Catalunya (article 131) i la declaració Universal dels Drets Humans (article 26) i per tant la llibertat, la justícia, la solidaritat, el respecte a la diferència, la tolerància, la no discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió o opinió són els elements que ens defineixen. La tasca fonamental de l‟Institut, com a centre educatiu és educar, formar, instruir i orientar l‟alumnat amb les famílies. Això vol dir preparar-los per ser més lliures, més feliços i més capaços per decidir el seu propi futur i incidir en la societat en la qual visquin. Per això, ens cal un clima de treball participatiu i motivador que faciliti la integració, implicació i participació de tothom en el funcionament del centre. L‟INS el Til·ler es planteja com a principi bàsic de la seva activitat la formació integral de l‟alumne/a com a persona, que forma part d‟una família, d‟un barri, d‟un poble, d‟una societat i d‟un país. La idea és que quan l‟alumne surti de l‟Institut tingui totes les eines necessàries per desenvolupar la seva activitat professional i/o acadèmica amb el màxim de possibilitats a la Catalunya del segle XXI. Els aspectes que defineixen el centre són els següents: 3.1. Públic. Som un centre amb caràcter de servei públic, gratuït, igualitari, lliure i coherent en una societat democràtica i tenim l‟obligació de garantir i impulsar aquests valors. Un Institut obert a la societat, finançat per l‟Administració Pública i gestionat pels seus protagonistes (mestres, professors/es, alumnes, i pares/mares/representants legals) sota el control dels òrgans educatius oficials. Com a institut públic que som podem garantir un projecte democràtic en la nostra societat,

al que no es pot renunciar. També hem de reconèixer el valor de l‟aportació de totes les

famílies, facilitant i promovent totes les accions per tal que mares i pares puguin exercir el

dret i el deure de la participació en l‟educació del seu fill o filla.

3.2. Ús de la llengua El nostre institut té la cultura franquesina i catalana com a base, i a la vegada vol transmetre i potenciar les realitats lingüístiques, històriques, geogràfiques i socio-culturals de Catalunya. Tot això ho fem de la següents formes: 3.2.1. Donant a conèixer el pensament, les tradicions i els costums de les franquesins i catalans a tot el municipi. 3.2.2. Integrar, a partir de la nostra cultura, tots aquells amb altres identitats. 3.2.3. La llengua vehicular d‟ensenyament i d‟aprenentatge i en les diferents comunicacions, cartells i activitats escolars, serà la catalana, sense desatendre, però, el coneixement adequat i l‟ús correcte del castellà. 3.2.4. L‟institut establirà els mecanismes d‟acollida necessaris per atendre alumnes procedents d‟altres comunitats o d‟altres països per tal que puguin incorporar-se amb més facilitat a l‟àmbit lingüístic del Centre. 3.2.5. L‟Institut té com un dels seus objectius el potenciament de l‟anglès com a tercera llengua vehicular del centre. Per això, establirem els mecanismes adequats per garantir el màxim coneixement d‟aquesta llengua per l‟alumnat un cop acabi la seva estància en el centre. 3.3. Línia metodològica i principis pedagògics Creiem necessari el treball amb principis i mètodes diferents als tradicionals. Pensem en un ensenyament competencial que necessita les eines adequades. Per això, cal seleccionar les estratègies necessàries perquè l‟alumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, d‟una manera flexible en diversitat de situacions. Per tant, l‟Institut ha d‟impulsar, tot formant els seus professionals, aquestes metodologies, entre les que destaquen la resolució de problemes, el treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de notícies d‟actualitat, realització de jocs de simulació, on els nois i noies participin de la reconstrucció del coneixement, l‟ús de fonts d‟informació diversificades: lectura d‟imatges, entrevistes i enquestes, premsa, treball de camp, l‟aplicació d‟estratègies per al desenvolupament d‟un pensament crític i alternatiu, el treball cooperatiu i les estratègies per aprendre. Amb tot això es fomentarà la capacitat d‟observació, de crítica i el raonament, la qual cosa permetrà una millor incorporació al món laboral als estudis superiors més motivats i preparats. Per assolir això, l‟Institut veu imprescindible la utilització de totes les eines TAC possibles, tot adequant les nostres eines de treball al món 2.0. on vivim. La innovació ha de ser un dels motors de la nostra praxi educativa i per això l‟Institut estarà amatent a les demandes socials, a les noves línees de treball. L‟equip directiu haurà d‟impulsar a través dels plans de treball els projectes d‟innovació que es decideixin.

Els principis pedagògics del centre venen de la idea que l‟alumne amb la seva diversitat és el centre de l‟aprenentatge. Per això la praxi educativa partirà del seu interès i la seva iniciativa i creativitat, la qual cosa permetrà alumnes més competents per al món adult. Per això la tasca de coordinació es basa en el seguiment de l‟alumnat i l coordinació dels processos d‟aprenentatge en equips de nivell. Això vol dir canvi metodològic sobre el rol del professorat i les situacions d‟aprenentatge que es presenten: treball transversal del crèdit de síntesi, setmana solidària i de medi ambient i treball en equip i autònom .

3.4. Educació integral i amb diversitat Partim de la idea que l‟alumnat és el primer responsable del seu procés formatiu. Per això cal fer-lo responsable i donar-li les eines per garantir el procés segons les seves possibilitats. Aquest procés integral es pot assolir millor amb una visió integradora en la qual la Ciència, la Tecnologia, les Humanitats, l‟Esport, els Valors i les Arts (en el sentit més ampli) formin part del conjunt dels coneixements humans. Per això, el centre impulsa els treballs d‟investigació, de síntesi i els projectes interdisciplinars que entenem com a mitjans que permeten una educació integral i acostar la nostra tasca a les necessitats del segle XXI A la vegada, entenem imprescindible l‟atenció a la diversitat, tot partint de les necessitats de l‟alumne per a l‟aprenentatge i que cada alumne té unes necesssitats específiques. Per això, ens cal: 3.4.1. Dedicar a l‟alumnat un atenció individualitzada a través de l‟acció tutorial i dels equips de nivell. Per fer aquesta tasca, desenvoluparem un Pla d‟Atenció a la Diversitat. 3.4.2. Dotar-nos dels suports psicopedagògics necessaris a través dels mecanismes que l‟administració ens permeti. 3.4.3. Fer grups adaptats a 2n. Cicle per facilitar als nois i noies amb desajustaments experiències professionalitzadores i de formació bàsica per al seu desenvolupament personal i com a futurs ciutadans. 3.4.4. Fer una avaluació continuada del currículum i de la gestió del centre per part de tots els representants de l‟Institut: professorat, alumnat i famílies. L‟avaluació formativa, i no només sumativa, serà l‟element clau de valoració del treball durant el procés d‟ensenyament-aprenentatge. 3.4.5. Fer grups més reduïts per disminuir la ratio de les classes. 3.5. Pluralisme i valors democràtics Entenem que el nostre centre ha de ser plural perquè: 3.5.1. Construïm un centre on amb diàleg es respecti a l‟altre i les seves opinions, tot i que ens oposarem a aquelles que són violentes i/o totalitàries. 3.5.2. Tot recordant el nostre passat, construïm un centre on la cultura democràtica és un dels eixos bàsics, però basant-se sobretot en la praxi. 3.5.3. Pensem que el fet religiós és una opció personal, que hem de respectar en la seva diversitat, tot i que en el centre aquest no ha de ser present si no és per al coneixement de les diferents cultures. 3.5.4. Defensa la llibertat i la igualtat sense discriminació d‟ètnia, de religió o de sexe. Per fer-ho ens basarem en els principis de solidaritat i responsabilitat. És important que a l‟Institut, com agent educatiu que és, es visqui i practiqui els valors solidaris, i això ha de suposar la presència en el treball diari d‟aquests valors tant en l‟àmbit curricular com en el no formal. 3.6. Modalitat de funcionament i gestió de l‟Institut La gestió de l‟Institut està basada en els principis de participació, democràcia i planificació professional. Per tant la participació democràtica serà obligada en la vida de l‟Institut, i caldrà que els principals organismes del centre: Consell Escolar i claustre participin activament en les decissions del centre. Això voldrà dir que aquests organismes es reuniran periòdicament i que prendran les decissions per consens sempre que sigui possible. Els dos

organismes aprovaran el pla de treball i la memòria que dóna compte de la vida del centre. Per altra banda, el centre es dotarà d‟un consell de delegats que amb el suport del professorat farà arribar la veu de l‟alumnat en aquells aspectes que consideri importants i establirà fórmules d‟informació per fer del centre un lloc d‟encontre social i de difusió cultural. La planificació de les activitats docents corresponents a un curs acadèmic la recull el document PLA de TREBALL, mentre que les accions a mitjà plaç seran desenvolupades en el document PROGRAMA DE DIRECCIÓ que cada quatre anys amb la renovació de l‟equip directiu serà aprovat en claustre i consell escolar. Tot això haurà de ser avaluat a partir dels mecanismes que els propis documents estableixin i sempre que sigui possible, introduint l‟avaluació externa. 3.7. Relacions amb les institucions de l‟entorn Part del procés educatiu és el coneixement de l‟entorn, amb el qual l‟Institut es relacionarà amb les institucions i associacions arrelades a l‟entorn del nostre municipi. Aprofitem els recursos socials i professionals que ofereix el municipi, especialment les de l‟Ajuntament. Per ajudar a solucionar els problemes socials, sanitaris, o econòmics l‟Institut treballarà amb els serveis socials municipals. 4.ESTRATÈGIES

Els objectius de centre tenen una revisió constant amb els plans de treball que cada any l‟equip del centre executa i on apareixen les estratègies per assolir-ho. Tot i això, amb la normativa actual, les necessitats que ens planteja l‟alumnat i els plantejaments de l‟equip que impulsa el centre, plantegem deu grans estratègies o objectius a partir dels quals centrem la nostra tasca. Aquests objectius han sorgit de les propostes inicials de l‟equip directiu i les aportacions del claustre i consell escolar.

Objectiu 1: que l’índex d’alumnes que assoleixin el graduat de secundària sigui el més alt possible.

Per tal de tirar endavant aquest objectiu ens proposem estratègies molt diverses com ara la detecció de necessitats específiques, la utilització de metodologies diversificades, les actuacions de reforç i la continua avaluació de l‟alumnat.

Objectiu 2:garantir la igualtat d'oportunitats, l'ús de la llengua catalana i el reforç de valors com el respecte, la responsabilitat i la solidaritat.

Aquest objectiu es treballa generant estratègies de participació, amb una igualtat real entre nois i noies, vetllar per l‟ús de la llengua catalana en el centre, pel potenciament de valors com ara els de la sostenibilitat , el respecte pel patrimoni més proper i la solidaritat a través de tota l‟acció docent i projectes específics, com ara el de la reutilització de llibres.

Objectiu 3: vetllar pel manteniment d’un bon clima d’entesa, diàleg, col·laboració i participació de les famílies, el professorat, l'alumnat i el personal de serveis en la vida del centre, tot mantenint un contacte permanent amb l’entorn.

El treball amb tota la comunitat educativa per assolir aquest clima és la base de la nostra feina. Per això calen espais permanents de debat i diàleg, comissions de treball del consell escolar, espais curriculars oberts a les famílies, tot el professorat i personal no docent, una bona comunicació a través dels espais i eines TAC més adequats, uns espais d‟acollida que facilitin que tothom se senti còmode,

Objectiu 4:fomentar la formació de tots els sectors educatius.

Una millor formació de tots els sectors repercutirà en la millora de la tasca educativa envers el professorat, per la qual cosa la formació del professorat, de les famílies a través de xerrades i altres iniciatives seran un altre eix important.

Objectiu 5: Impulsar l’ús de les TAC com a suport educatiu.

Apart d‟altres eines, pensem que les TAC amb una bona dotació tècnica són una molt bona eina per ensenyar l‟alumnat. Per això prioritzarem la competència de “Tractament de la informació i competència digital” entre l'alumnat i les múltiples possibilitats i metodologies que ens ofereix l'eina digital. .

Objectiu 6:que el clima de convivència sigui el millor possible.

Amb estratègies que faciliten la comunicació amb l‟entorn de l‟alumnat aquest objectiu pot millorar molt. Per això aquestes eines seran fonamentals, igual que l‟activitat tutorial i una sèrie d‟activitats lúdico-festives que ens serveixin per cohesionar els diferents sectors.

Objectiu 7: dotar el centre educatiu de les instal·lacions adequades, tot garantint la màxima qualitat dels equipaments i el màxim respecte a l'entorn.

La implementació de programes com l‟1x1, i la dotació d‟espais complementaris com el laboratori o el taller acabaran de dotar el centre de les necessitats per oferir un ensenyament de qualitat. També caldrà estar amatent a les noves necessitats que es vagin generant i aplicar-hi noves estratègies.

Objectiu 8: establir com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques en l´alumnat (mitjançant el desplegament de l´organització d´objectius i continguts de les matèries de l´ESO).

El treball conjunt del professorat en els nivells és la peça bàsica del nostre Institut conjuntament amb la coordinació dels àmbits per tal de potenciar la transversalitat dels coneixements i fomentar espais de treball interdisciplinari.

Objectiu 9: atendre les necessitats educatives de l´alumnat i prioritzar, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació de tot l´alumnat en els entorns escolars ordinaris.

Per tal de donar una bona atenció, farem un treball coordinat amb el professorat de primària i secundària tot garantint que l´activitat docent té en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d´aprenentage.

Objectiu 10: que l'alumnat assoleixi el màxim de nivell un cop hagi acabat quart d’ESO i que en els postobligatoris estigui ben preparat i pugui afrontar-los amb garanties. amb el màxim de garanties.

L‟atenció individualitzada en el centre ha de suposar també que cada alumne assoleix al màxim les seves capacitats, tot valorant l‟excel·lència a partir de les possibilitats de l‟alumne. 5. PLANS DE TREBALL Els plans de treball són plans específics que per la importància dels temes que tracta, estableix una sèrie d‟objectius específics i qui són les persones que tiraran endavant aquesta tasca.

• Pla de Convivència

• Pla d‟Acollida i Integració

• Pla d‟Acció Tutorial

• Pla d‟Atenció a la Diversitat

• Pla TAC de centre

• Programes Educatius

• Projectes d‟Innovació

5.1. Pla de convivència.

5.1.1. INTRODUCCIÓ. El Projecte de Convivència i Mediació Escolar posa l‟accent en la necessitat de fomentar les relacions interpersonals en el centre i garantir que siguin positives. Les eines per a la convivència s‟aprenen a la família, a l‟escola i a cada poble o ciutat, de manera que la interrelació entre les institucions familiars, educativa i ciutadana és del tot indispensable per al creixement humà de nois i noies. L‟escola és l‟espai de socialització per excel·lència. Les relacions que s‟estableixen entre les persones que en formen part i que estan en contacte dia a dia són una font de riquesa i un element valuós a l‟hora d‟ensenyar, d‟aprendre i de viure. De conviure, se n‟aprèn. Els conflictes, que formen part de manera natural, de la vida de totes les persones esdevenen oportunitats positives per el creixement i la maduració personal a condició que es gestionin de manera intel·ligent i pacífica. L‟aparició de conflictes és un fet normal en una societat lliure i democràtica. S‟ha d‟entendre com un fet positiu per poder aprendre a manejar aquestes situacions i cercar solucions al conflicte des del diàleg i el respecte.

Des del centre, cal activar el potencial personal i social dels joves proporcionant-los múltiples experiències de socialització, formant-los per la pau i promovent la no-indiferència davant possibles expressions de violència. En els centres educatius hi conviuen diversitat de persones, per aquesta raó cal programar accions estructurades i concretes per a la gestió de la riquesa social adreçades a atendre l‟alumnat en el seu conjunt. Hem de fomentar accions formatives, preventives i d‟intervenció per a la millora de la convivència basades en l‟educació i la cohesió més que no pas en la repressió i l‟aïllament social. L‟educació ha d‟assumir el repte de fer arrelar una cultura de convivència pacífica en el present de l‟escola, i tot això s‟ha de fer tenint en compte que:

El professorat té un paper central pel que respecta al manteniment d‟un bon clima de convivència al centre. Hi ha situacions en què la intervenció d‟un adult és decisiva (per exemple quan es detecta algun tipus de maltractament entre alumnes). Totes les persones que constitueixen la comunitat escolar s‟han d‟implicar en la millora del clima de bona convivència i en l‟eliminació de qualsevol indici de maltractament al centre. Tot professor és, en aquest sentit, responsable i “tutor” de tot l‟alumnat.

Pel que fa a les famílies, convé incidir un cop més en la importància d‟educar llurs

fills i filles en els valors del respecte i la responsabilitat envers ells mateixos i les altres persones. L‟observació, la capacitat d‟escolta i el recolzament dels membres de la família cap als joves resulten imprescindibles a l‟hora d‟animar-lo a fer front els conflictes. Però també cal actuar amb claredat i fermesa en el moment d‟establir, acceptar i complir normes i límits.

5.1.2.OBJECTIUS

Es proposa un enfoc global i sistèmic per al Projecte de Convivència i Mediació Escolar en el qual s‟inclourà la programació d‟accions a tres nivells, fomentant les relacions positives i la resolució pacífica de conflictes en el centre. Per tant, ens centraríem en tres objectius fonamentals:

o Formar per a la convivència o Prevenir les conductes problemàtiques o Intervenir enfront els conflictes

Tot això per contribuir a l‟èxit personal, acadèmic, social i laboral de tot l‟alumnat tot tenint en compte les circumstàncies personals de cadascun.

5.1.3.ASPECTES A DESENVOLUPAR

El Projecte de convivència i mediació escolar, s‟articula entorn als tres objectius que anteriorment hem exposat, els quals es treballaran a partir dels següents àmbits:

A) Àmbit de formació per a la convivència B) Àmbit de prevenció de conductes problemàtiques C) Àmbit d‟intervenció enfront els conflictes En els dos primers àmbits es faran intervencions anticipades a l‟aparició de conductes problemàtiques i conflictes. A) Àmbit de formació per a la convivència En aquest àmbit fomentarem que els nois i noies es coneguin i respectin ells mateixos i els seus companys/es, amb els quals comparteixen bona part de la infància i l‟adolescència. Hi ha la necessitat de sistematitzat accions educatives específicament adreçades a la construcció de valors i al desenvolupament de la competència social de tot l‟alumnat.Tots aquest aspectes els podem treballar dins dels següents àmbits:

Acció Tutorial Currículum Formació permanent del professorat Implicació dels pares Activitats que es programin en el centre

Acció Tutorial En funció del moment evolutiu de l‟alumne/a es planificaran els continguts a treballar. La tutoria es plantejarà a nivell individual i grupal amb l‟alumne/a i amb les famílies. Currículum Mitjançant qualsevol àrea o matèria curricular, hem de desenvolupar les aptituds i les actituds que capacitin l‟alumne/a a viure en la nostra societat multicultural i multilingüe. També, cal explicitar continguts interculturals en les àrees o matèries del currículum. Formació permanent del professorat: fomentarem la formació permanent del professorat sobre competència social i mediació escolar, col·laborant amb el CRP, Casal del Mestre de Granollers i altres agents educatius. Implicació del pares: des de l´AMPA s‟organitzaran xerrades informatives sobre l‟adolescència, tècniques d‟estudi, l‟educació i altres aspectes Activitats que es programin en el centre: des del centre s‟organitzaran:

sortides de convivència,

teatre en l‟educació,

crèdit de síntesi

tallers relacionats amb l‟educació per la Pau,

el centre engega el projecte solidari basat en la formació d´un grup de solidaritat a l´IES i fer campanyes de solidaritat B) Àmbit de prevenció de conductes problemàtiques En l‟àmbit de prevenció de conductes problemàtiques, cal preveure aquelles situacions conflictives que, si no es detecten i recondueixen a temps, poden derivar en conductes

contràries a la convivència. Per tant, hem de comptar amb mecanismes de detecció de conductes problemàtiques i amb estratègies de prevenció per evitar-les.

Detecció de conductes problemàtiques Participació de l‟alumnat i les famílies Activitats per millorar el clima de convivència Acció Tutorial Currículum Formació permanent del professorat Activitats que es programin en el centre

C) Àmbit d‟intervenció enfront dels conflictes I finalment tenim l‟àmbit d‟intervenció enfront dels conflictes. Quan la convivència es deteriora per l‟existència de conflictes que afecten el centre i les persones que l‟integren, s´obre una doble via d‟intervenció: mediadora i reglamentària. La primera posa l‟accent en el compromís del propi alumnat en la gestió dels conflictes i en l‟exercici voluntari dels seus drets i deures. La segona regula les mesures correctores externes i les sancions aplicables en els casos de conductes contràries a la convivència i de faltes. En canvi, quan els conflictes són deguts a trastorns psicològics o experiències vitals en certa manera traumàtiques, la intervenció ha de concretar-se en mesures de caire terapèutic. De vegades, és adient optar per una acció global amb el disseny d´un pla estratègic. 5.2. Pla d’acollida.

L'escolarització d'alumnes d'altres països i cultures és un dels reptes més dels molts que té el centre. Davant d'aquest fenomen és necessari plantejar-se un conjunt d'actuacions clares i precises encaminades a facilitar l'adaptació dels alumnes que s'incorporin al nostre institut. A la vegada, també inclourem l‟acollida del professorat nou.

5.2.1. CONSIDERACIONS GENERALS

-Referents a les famílies. Cal tenir en compte que les pautes culturals i les expectatives que la família tingui dipositades en el centre poden ser molt diferents. En aquest sentit cal personalitzar i concretar en cada cas els criteris generals que aquí s'exposen.

- Referents als professors. Aquests han de treballar de forma global i coordinada amb el tutor de cada alumne acollit per assolir una bona acollida. Hem de tenir present que les actituds favorables com la sensibilitat, l'empatia, el respecte,...i els coneixements bàsics d'altres cultures faciliten l'adaptació tant dels alumnes com dels pares.

- Referents a l'organització de l‟institut. Tothom ha de participar del compromís en les actuacions que el Pla preveu i l‟equip directiu ha de vetllar per tal que així sigui.

5.2.2. OBJECTIUS. Els objectius del Pla d'Acollida són:

- Assumir a nivell de centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes procedents d'altres països. - Incorporar els nous alumnes en la descoberta i coneixement del món cultural en el que ara viuen. - Assegurar que els alumnes nous comprenguin el funcionament del centre i s'hi adaptin tot potenciant l'intercanvi i la relació entre tots els alumnes i professors com a font d'enriquiment mutu. - Assegurar-los una bona escolarització per aconseguir el seu èxit escolar. -Dotar el centre de mecanismes d'acolliment del professorat nou, sistemàtics i coneguts per tothom, per tal d'afavorir el seu acoblament a l'organització (vetllar pel bon funcionament del centre) i, també, per ajudar-los a superar les inseguretats i les dificultats inherents al procés de socialització. -establir un protocol de comiat per l‟alumnat i el professorat que marxa del centre. Per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat, elaborarem un Pla d'Acollida amb la intenció de donar pautes d'actuació unificades i que es basi en un bon clima continuat d'acollida i acceptació. Aquesta és una responsabilitat de tota la comunitat educativa. 5.3. Pla d’Acció tutorial Els objectius generals del Pla d‟acció tutorial que es prioritzaran a tots els cursos seran:

Millorar la convivència Conèixer tots els tipus de voluntariats Fer un treball en valors com ara la solidaritat, l‟empatia o el respecte davant de

fets injustos Tenir eines d‟autoavaluació tant en l‟àmbit personal, com en l‟acadèmic o el de les relacions socials.

Fer un seguiment del procés d‟aprenentatge on es tingui consciència i regulació conscient d'aquelles capacitats que entren en joc en l'aprenentatge: l'atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l'expressió lingüística, entre d'altres

Ser responsable en tot moment Ser respectuós i tolerant amb tots els membres de la comunitat educativa Conèixer la diversitat cultural que hi ha present a la nostra societat

Com ja s‟ha indicat anteriorment, la tasca de tutoria és compartida per tots els equips de professorat, tot i que amb els recursos necessaris, serà prioritzada en la figura del tutor. Per tant, en totes les classes caldrà vetllar pel compliment de tots aquests objectius especialment dels acadèmics a partir de la facilitació del treball competencial d‟aprendre a aprendre.

5.4. Pla d’Atenció a la Diversitat

La mirada educativa parteix de la diversitat de situacions que viu el nostre alumnat. Si assolir l‟èxit és la nostra fita professional, aquesta atenció a la diversitat és bàsica donat que per uns l‟èxit serà la graduació i per altres ho serà obtenir una nota el màxim d‟alta. Les bases del nostre projecte inclouen la importància de metodologies diversificades i la promoció de valors com la responsabilitat, la convivència i la diversitat per assolir que el nostre alumnat

sigui el màxim de competent possible en la societat del segle XXI. En tot això la formació juga un paper fonamental. Els objectius per atendre la diversitat són:

Contemplar la diversitat des de les programacions, compartint la metodologia i la diversitat de situacions d‟aprenentatge que planteja el nostre alumnat.

Definir i compartir criteris d'avaluació del centre i tot l'equip docent per a cada alumne/a a partir de la formulació de les adaptacions curriculars, grups adaptats, projectes de diversificaciò curricular, plans individualitzats, suports i altres estratègies.

Estructurar un currículum basat en el màxim de matèries optatives que treballin la diversitat tant des del reforç com l‟ampliació de forma competèncial. Per això hem bastit un currículum basat en el suport a l‟aula i afora, en els projectes interdisciplinars, el treball per projectes i optatives el màxim d‟útils pel treball competencial.

Aquests objectius seran centrals per la comissió pedagògica del centre, els equips de nivell i el professorat del centre doncs una bona atenció a la diversitat permetrà assolir l‟èxit educatiu.

5.5. Pla TAC de Centre.

El Pla TAC és un instrument per definir el paper de la tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. Això ho ha de fer l‟equip directiu, coordinació pedagògica, coordinador/a TAC o comissió TAC, caps d‟àmbit, consell escolar, AMPA, etc. Tot això ha de ser liderat per l'equip directiu que ha d'assignar i delegar les responsabilitats operatives en la comissió TAC de centre formada per representants de l'equip directiu, el coordinador/a TIC del centre i els coordinadors/res de nivell i/o àmbit. Aquesta s‟encarrega d‟executar els objectius del pla TAC, que són: ● Tenir en compte el respecte pels drets d'autoria i els criteris d'accessibilitat en els materials digitals publicats pel centre, tot vetllant per una correcta aplicació dels principis de la legislació relativa a protecció de dades i la promoció de conductes que preservin els valors que se‟n desprenen ● Vetllar perquè la pàgina web del centre sigui un bon espai de comunicació i disposi de tota la informació bàsica sobre el centre. . ● Estimular la participació de tot el professorat del centre en el desenvolupament del Pla, en especial, mitjançant la creació d‟equips de treball que poden focalitzar temes com ara les necessitats de maquinari i altres equipaments i la seva ubicació, i selecció del programari. ● Identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats del centre per tal de facilitar la selecció de possibles solucions tot establint una relació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats. ● Analitzar de forma acurada l‟impacte de les tecnologies en diversos àmbits: el currículum, la metodologia, l‟organització de l‟aula, l‟organització escolar i els mètodes d‟avaluació. ● Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps amb un calendari de desenvolupament que pugui ser complert amb comoditat. ● Establir un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques però atenent els diversos graus de domini de les TAC.

5.6. Programes educatius i projectes d’innovació Des de l‟inici, hem volgut dotar a l‟Institut d‟espais d‟innovació i canvi que acostin l‟educació que oferim a la realitat del segle XXI. Aprofitant les sinèrgies de l‟administració, de la societat civil i del professorat hem endegat alguns espais d‟aquest tipus que destaquem: Associació Esportiva Institut El Til·ler dins el Pla Català d‟Esport a l‟Escola potencia la pràctica esportiva i el treball en valors que s‟ha d‟associar. Per això s‟ha començat a desenvolupar activitats fora de l‟horari lectiu com lligues de bàsquet, aeròbic i caminades de coneixement de l‟entorn més proper. Projecte d’Orientació per tercer d’ESO. Amb el suport d‟alumnes de pràctiques de la UOC s‟ha fet un programa d‟orientació dels alumnes de tercer per determinar quin és l‟itinerari que els és més adient i quina hauria de ser a partir d‟aquest la seva elecció de cara a les etapes postobligatòries. P.E.L.E. Pla Experimental de Llengües Estrangeres facilita que la llengua anglesa sigui present a l‟institut, tant en els espais curriculars (àrees de ciències naturals i educació física) com en els espais informals del centre. Projecte d’Escola verda. Aquest curs el claustre i el consell escolar han tirat endavant la proposta d‟entrar en el programa d‟Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya. Per això, professors del centre han iniciat la formació en el programa, i s‟ha desenvolupat des dels inicis diverses iniciatives, com ara el crèdit d‟escola verda, la col·laboració en el projecte Rius i la setmana de medi ambient. Projecte de Solidaritat. Partint de la importància dels valors en el nou currículum i de la importància de la seva praxi, hem realitzat diverses activitats en col·laboració amb l‟ONG Edualter que s‟han concretat entre d‟altres en les Setmanes de Solidaritat sobre „Africa i l‟Esclavitud de persones i la col”laboració amb projectes d‟ ONG‟s com Mans Unides, Dugu i Esclavitud Segle XXI. Projecte de Patrimoni Local. L‟entorn més proper s‟ha treballat des de l‟inici del centre amb una sèrie d‟activitats que porten a què ens relacionem amb l‟entorn proper i a fer activitats de coneixement del municipi com les que fem al treball de síntesi sobre el municipi, el crèdit variable de Patrimoni Franquesí i les sortides de coneixement de l‟entorn que es fan durant el curs a Marata o Llerona, Revista. Amb la revista aconseguim que l‟alumnat pugui manifestar la seva opinió sobre l‟activitat de l‟Institut i a la vegada es manté informada la comunitat educativa sobre l‟activitat del centre. Per això, en el crèdit variable de primer l‟alumnat treballa al llarg d‟un quadrimestre per publicar-la. Fins ara han sortit dos números, i estem treballant per tal que a final de curs surti el següent. Treball cooperatiu. Partint de la idea que només plegats podem assolir una societat millor i que és plegats com podem aprendre millor, ens hem plantejat introduir de forma permanent el treball cooperatiu en el nostre centre. Per això, hem rebut assessorament de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Vic, que ha treballat en la formació del professorat i ha compartit amb els i les alumnes les seves apreciacions sobre aquest tema. Projecte Interdisciplinar de Tercer. Donades les aportacions del Decret de Currículum, hem cregut necessari introduir el el temari de tercer d‟ESO temes que treballats de forma transversal permeten tenir un coneixement més aprofundit de temes i aspectes importants

per nosaltres i la nostra societat. Els temes escollits aquest any han estat “El cos humà”, “Economia i globalització en temps de crisi” i “Fem una empresa”. SERVEIS COMPLEMENTARIS I ALTRES Biblioteca. Disposem d‟un servei que dilluns i dimecres de 17.15 a 18.30 h. permet que l‟alumnat faci els deures i pugui disposar d‟un espai per resoldre dubtes o fer treballs en equip. Aquest espai està finançat per l‟AMPA. Socialització de llibres. Les famílies que ho volen, poden socialitzar els llibres de text gràcies al suport de l‟AMPA. Això permet abaratir costos i fer que l‟alumnat faci un aprenentatge per compartir i respectar els seus objectes. Piscina a tercer. L‟alumnat de tercer fa l‟activitat de piscina dintre del seu horari d‟educació física a partir d‟aquest curs 2010/2011 gràcies a la col·laboració de l‟Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Menjador. El menjador forma part dels serveis fonamentals del centre, el qual vol afavorir una alimentació sana i equipibrada basada en productes sans, ecològics i de proximitat. Per això, la gestió l‟atorga el consell escolar, el qual té una comissió que en fa el seguiment. Aquests projectes aniran sent valorats i redissenyats pels equips de professorat responsables, i serà tasca de l‟equip directiu l‟impuls de nous programes i projectes que aportin millores a la praxi educativa en el centre. 6.COL·LABORACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA El Centre és un espai educatiu on conviu l‟alumnat, el professorat i el personal no docent. Tots ells desenvoluparan la seva actuació sota els principis de col·laboració i respecte. A la vegada, les famílies com a responsables dels nois i noïes, tenen el dret i el deure de participar. Per garantir uns principis adequats basats en el que s‟ha comentat l‟Institut a partir del Consell Escolar aprovarà i donarà a conèixer la Carta de Compromís Educatiu, document que serà referenda‟t per les famílies en incorporar-se al centre i que regula els principis de la intervenció de les famílies, l‟alumnat i els docents a l‟Institut. A la vegada l‟Institut amb el seu equip directiu impulsarà els mitjans necessaris per garantir la participació de tothom en les decisions del centre, així com la reflexió i la participació en la tasca educativa a través enquestes, els fulls de reclamació, els referèndums i eleccions, tot i que es prioritzarà el tracte directe amb els canals de comunicació habituals (e-mail, pàgina webb. telèfon, entrevistes,...). En tota aquesta tasca és fonamental el paper de l‟AMPA, del Consell de Delegats, del Claustre i del Consell Escolar, organismes que cal que es reuneixin com a mínims tres cops a l‟any. El nostre concepte d‟educació és obert a l‟entorn i veu com a imprescindible la interrelació

amb el món que ens envolta. Per això considerem el poble com a espai educatiu i per això

col·laborem amb tots els agents que participen en aquesta tasca educativa: esportius,

juvenils, culturals, socials, econòmics,...

7. ORGANITZACIÓ GENERAL DE L‟INSTITUT: 7.1 Òrgans de govern Els òrgans de govern de l‟Institut són l‟equip directiu del centre, el consell escolar i el claustre del centre. A l‟equip directiu les decisions seran preses per consens i caldrà en els casos que es cregui important per la transcendència de les mateixes o perquè ho indiqui la normativa, consultar-ho al consell escolar i/o el claustre, o aquelles comissions en què aquests òrgans deleguin les seves funcions. 7..2 Equip de professors/es

• NIVELLS:

A nivell organitzatiu el treball per nivells és el que fonamenta el nostre treball amb l‟alumnat per garantir-ne una bona atenció. Sempre que sigui possible, caldrà que hi hagi un equip docents de cada nivell d‟ESO Les seves funcions seran les següents: - Coordinar les funcions pedagògiques bàsiques entre el professorat que l‟integren. - Donar suggeriments en la gestió del centre als equips que correspongui. - Coordinar les sortides i altres activitats que es facin en els diferents nivells. - Vetllar per les coordenades de globalització i interdisciplinarietat en base a l‟alumnat.

• ÀMBITS:

Estan constituïts per tal de dur a terme una coordinació vertical adequada en tots els aspectes que calgui. Es constitueixen els següents: lingüístic, tècnico-científic i sòcio-humanístic i artístic. Les seves funcions en general són: -La coordinació de seqüenciar per àrees el currículum, organitzant una adequada estructuració del programa verticalment per a evitar les llacunes i les superposicions. - Donar suggeriment a l‟equip de coordinació per Cicles en la gestió pedagògica del centre. - Actualitzar el material de consulta de les diferents àrees amb les propostes de comanda de llibres i revistes adients. - Estructurar i estudiar l‟avaluació contínua de l‟alumnat en atenció a la diversitat. - Fer la programació de les sortides del centre. - Establir-se una coordinació interdisciplinària entre les diferents àrees. - Tenir cura dels acords presos a les reunions, que tenen lloc en una acta. - Vetllar per la bona qualitat del programa que es desenvolupa. Els objectius de cada àmbit han de recollir els del Pla de Treball tenint en compte l‟especificitat de cadascun. Dintre de l‟àmbit, hi haurà un cap amb les següents funcions:

L‟organització del calendari, proposta de l‟ordre del dia i elaboració de les actes de les reunions de l‟àmbit (apart de la tasques de coordinació quotidiana dels nivells)

La coordinació de l‟elaboració i actualització de les programacions didàctiques, recursos didàctics i elements d‟avaluació.

El suport didàctic al professorat de nova incorporació.

Establir l'adequada programació de les matèries pròpies (seqüencies, disseny general de les activitats, criteris mínims d'avaluació, activitats de recuperació).

Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència, així com per l'establiment de la metodologia aplicable a la pràctica docent.

Coordinar la fixació de criteris i continguts de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes en les matèries i àrees corresponents.

Proposar a la direcció els materials didàctics i textos que s'hauran d'utilitzar en les activitats d'ensenyament-aprenentatge de les matèries pròpies.

Prendre iniciatives, col·laborar i participar en la realització de les activitats no estrictament acadèmiques de caràcter formatiu relacionades amb les matèries pròpies.

Vetllar per la conservació i, en el seu cas, actualització del material didàctic propi de les matèries corresponents.

Resoldre, en primera instància, les reclamacions formals sobre proves i exàmens, i informar, a petició del director, quan la reclamació hagi de traslladar-se a instàncies externes del centre.

Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si de l‟àmbit 7.3. Equips de coordinació i comissions:

COMISSIÓ PEDAGÒGICA:

Format per l‟Equip Directiu: Director/a, Cap d‟Estudis, Coordinador/a Pedagògic, Coordinadors/es de nivell d‟ESO i l‟Equip Psicopedagògic. Les seves funcions en general són: - Encarregar-se de la coordinació general del centre proposant les línies de treball i les directrius pedagògiques. - Supervisant l‟actuació dels diferents Cicles i aportant suggeriments del funcionament general de l‟Institut. - Fer el seguiment del procés programador i avaluador dels continguts pedagògics. • COMISSIONS: Altres comissions s‟estableixen per la necessitat de cobrir aquells aspectes de funcionament generals del centre, que no s‟emmarquen estrictament dins la competència i responsabilitat dels altres organismes de l‟Institut. Aquestes comissions estan constituïdes per mestres i, eventualment per pares/mares/representants legals del/de les alumnes que, a través de l‟AMPA, hi vulguin participar, portant a terme la supervisió de les activitats que els són pròpies. Es creu necessari que apart de les dues detallades, se‟n formin d‟altres per tractar temes d‟interès per la comunitat educativa com ara la comissió de lectura, d‟esports i la de comiat de quart d‟ESO. COMISSIÓ D‟ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Constituïda per el/la Coordinador/a Pedagogògic/a, el/la psicopedagog/a del centre i el/la psicopedago/a de l‟EAP. Aquesta comissió es reuneix un cop a la setmana i repassa les diferents actuacions psicopedagògiques s‟estan portant a terme i organitza i prepara les peticions dels diferents tutors orientadors i/o dels equips docents. COMISSIÓ DE TAC La comissió TAC de centre està formada per representants de l'equip directiu, el coordinador/a TIC del centre i els coordinadors/res de nivell i/o àmbit. Aquesta s‟encarrega d‟executar els objectius del pla TAC. COMISSIONS QUE DEPENEN DEL CONSELL ESCOLAR a. COMISSIÓ ECONÓMICA Està formada pel/per la Secretari/a, un pare/mare/tutor legal, i un/a professor/a representants del Consell escolar i presidida per/per la Director/a. Aquesta Comissió es reunirà quan sigui convocada pel/per la Director/a, per tal de portar el control de la gestió econòmica i l‟elaboració dels pressupostos. b. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA Està formada pel Director/a, dos professors designats pel Consell Escolar, dos pares/mares o alumnes designats pel Consell Escolar Aquesta Comissió es reunirà quan calgui, convocada pel/per la Director/a, el/la Cap d‟Estudis o el/la tutor/a orientador/a d‟un/a alumne/a en cas d‟assumptes de certa gravetat. Les seves funcions són: • Garantir l‟aplicació correcta de les normes de convivència del centre. • Vetllar perquè en casos de conductes contràries a les normes de convivència i/o faltes per part dels alumnes, s‟apliquin les mesures correctores adients amb la necessària rapidesa de resposta per assegurar la seva eficàcia educativa. • Les decisions es prendran per consens o bé per majoria simple. c. COMISSIÓ PERMANENT Està formada pel/per la Secretari/a, Cap d‟Estudis, un pare/mare/tutor legal, un/a professor/a i un/a alumne/a representants del Consell escolar i presidida per/per la Director/a. Aquesta Comissió es reunirà quan sigui convocada pel/per la Director/a, sempre que sigui necessari. d. COMISSIÓ VERDA Està formada pel director/a, un pare/mare/tutor legal, un/a professor/a i un/a alumne/a representants del Consell escolar i presidida per/per la director/a. A la vegada, aquesta comissió dinamitzarà les seves activitats a través dels delegats ambientals de cada classe, amb els quals es reunirà periòdicament. 7.4. Tutors

Per tal d‟aconseguir una formació integral i personalitzada de l‟alumnat cal dur a terme un conjunt d‟activitats d‟acció tutorial . Cal diferenciar la d‟aula i l‟orientadora. A. LA TUTORIA D’AULA resta inclosa dins l‟horari de cada curs i és d‟una hora setmanal. Les seves funcions tot seguint el Pla d‟Acció Tutorial i el Pla d‟Atenció a la Diversitat són les indicades en aquest projecte educatiu. B. LA TUTORIA ORIENTADORA és una peça clau pel funcionament de l‟Institut. Per tal d‟aconseguir el tractament més individualitzat possible de cada alumne/a, organitzem la tutoria orientadora de tal manera que s‟implica a tot el claustre, la qual cosa suposa un grup poc nombrós d‟alumnes per a cada tutor/a podent dedicar-li una major atenció. El tutor/a orientador/a té la responsabilitat del seguiment de cada alumne/a assignat/da i del contacte amb la família. Les seves funcions estan desenvolupades en el PAT (Pla d‟acció tutorial) i en el PAD (Pla d‟atenció a la diversitat) i sempre que sigui possible disposarà de dues hores per fer aquesta tasca. 7.5. Personal de Serveis El personal de serveis del centre és el PAS, el personal de menjador i de suport a la biblioteca. Tot aquest personal té els mateixos drets i deures que la resta de professionals del centre. Vetllaran per aspectes com: -l‟adquisició d‟hàbits personals i socials al menjador seguint .les normes sanitàries establertes, així com vetllar pel seu bon funcionament. -que les decisions que a nivell de funcionament adopti l‟Institut siguin adequades per un bon funcionament del centre i de la seva tasca. -afavorir les activitats generals comunes amb el professorat per tal de crear un clima que contribueixi a millorar les relacions interpersonals. 8. CRITERIS GENERALS D‟AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ. INDICADORS DE PROGRÉS

CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ A ESO

1. Cada professor/a, a l'inici del curs, haurà de comunicar a l'alumnat els seus criteris d'avaluació i el sistema de recuperació de cada matèria.

2. Per elaborar els criteris d'avaluació de cada àrea, el professorat haurà de tenir en compte els criteris generals, així com els aprovats pel seu àmbit i els de l'equip docent.

3. En els criteris d'avaluació hi han de constar els continguts de l'àrea avaluats i les competències bàsiques avaluades, així com quines seran les activitats d'avaluació, el valor que es dóna a cada ítem, el tipus de proves, el sistema de recuperació i el càlcul de la nota final de curs.

4. En cada crèdit s'inclouran sistemes variats d'avaluació (exàmens escrits, exposicions orals, treballs en grup, deures, dossiers.) per generar una avaluació continuada i variada.

5. Almenys una de les activitats d'avaluació del crèdit ha d'incloure activitats de comprensió lectora.

6. Els diferents ítems referits a l'actitud (treball a classe, treball a casa, treball en equip, etc.) s'han de valorar com a mínim amb un 20 % en cada crèdit i cap activitat tindrà un valor superior al 20 % de la nota.

7. S'ha d'establir un sistema de recuperació de les parts no superades (exàmens, dossier d‟activitats, temporització, valoració, etc.). Hi haurà recuperacions parcials de cada trimestre i una recuperació final que es podrà fer dos cops: a finals de juny i a mitjans de setembre. En tot cas l‟alumne ha de saber com i quan ha de superar l‟assignatura, quins són el criteris mínims i obligatoris per recuperar.

8. La nota de final de curs s‟obté ponderant la mitjana dels tres trimestres, i d‟algun tipus de treball final si és el cas.

9. Els criteris d'avaluació per l‟alumnat d'adaptació curricular no han de ser forçosament els mateixos que els de l‟alumnat sense adaptació. En aquests casos, si hi ha desavinença entre els criteris de l'àmbit i els de l'equip docent, preval el criteri de l'equip docent. INDICADORS DE PROGRÉS Aquests indicadors són els que han de permetre fer una valoració de la feina feta a l‟Institut. Han d‟incloure elements quantitatius i qualitatius molt diversos que caldrà revisar periòdicament, fent partícep tota la comunitat. En data gener del 2012 s‟ha definit:

Índex de famílies associades a l´AMPA Índex d´alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, físiques,

psíquiques i sensorials ) i específiques (amb situació socioeconòmica desfavorida)

Índex d´alumnes de nova incorporació al sistema educatiu (menys de 2 anys) Índex d´alumnes que gaudeixen d´ajuts per a l´adquisició de llibres de text i

material didàctic complementari i informàtic Índex d´alumnes de 3r que cursen programes de diversificació curricular Índex d´alumnes de 1r, 2n, 3r, 4t amb pla individualitzat Índex de mobilitat de l´alumnat ((baixes + altes d´al.) / al. del centre * 100) Índex d´absències de l´alumnat d´ ESO (al. amb més del 25% de dies

d´absències / al. d´ESO del centre * 100 Índex d´ absències del professorat que no generen substitució (Dies d´absència /

(nombre de prof. * dies lectius)*100) Índex demanda d´escolarització (sol·licituds preins. a 1r ESO / places ofertades) Índex d´alumnes de 1r, 2n, 3r, 4t que promocionen de curs Índex d´alumnes que es graduen ESO: índex d´abandonament

Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica

(dades globals) .- Competència lingüística: Llengua catalana .- Competència lingüística: Llengua castellana .- Competència matemàtica