Projecte Drac de St. Jordi.

Elena Rovira i Jordi Macián

Idees inicials.

Tot va sorgir d’un interès per a tornar a construir una idea de la lectura. Poder iniciar-la, ampliar-la, definir-la des d’unes ganes noves, que ja de per si ja tenen els infants més menuts, però que al llarg del creixement l’escola no aconsegueix aguantar adeptes.

La lectura i el llenguatge com a recurs. La comunicació oral, el conte, el missatge escrit.

Il·lustració de Xesco Méndez

Alguns periodistes ens expliquen els dubtes que apareixen a l’entorn de la cultura amb una base lectora. D’altres assajos ens defensen el llibre com un dels millors transmissors per a la formació de les persones.

Vicente Verdú comenta que la lectura va a menys perquè no troba sol on arrelar-se i espai on esponjar-se. I literalment que: “Todo lector, y tanto más cuanto más lo es, traza su fuga y, a su pesar, se convierte en fugitivo de la contemporaneidad.”

¿Para qué tanto leer?, El País, 26 d’abril de 2008.

Luisgé Martín declara: “los apóstoles de la lectura hemos creído siempre que a través de ella se crearía un mundo más justo, más tolerante, más inteligente y más pacífico. Más humano, en suma. (...) Pero a la vista está que hemos creído mal.”

Luisgé Martín (Madrid, 1962) es autor, entre altres llibres de Los amores confiados i El alma del erizo (Alfaguara).

Al 2008 la Generalitat va editar un quadern on diferents autors construïen totes les avantatges de la lectura: Ada Castells, Joan-Carles Mèlich, Jaume Cela, Jaume Centelles i Joan Portell. Aportaven a més una bibliografia molt interessant.

El debat sobre l’indiscutible paper positiu de la cultura a partir de la Il·lustració ja s’ha fet, sobretot des de Foucault. Ara s’obren altres dubtes més específics en el camp del llibre i de la lectura. Però nosaltres seguim apostant per una visió positiva del contacte amb el llibre amb els escolars, assabentats però dels riscos dels quals parlen els autors comentats.

Concretar un projecte.

Després de manifestar inquietuds a l’entorn del procés lector, vàrem començar a reflexionar sobre quina base podria ser construït un lloc que provoqués ganes d’apropar-se al món dels llibres. La festivitat de St. Jordi se’ns presentava com el temps més obvi per a treure un rendiment global dels nostres objectius. Primer, perquè era de gran acceptació popular i tant eficaç que fins i tot les persones no lectores es veuen atrapades aquell dia pel món de llibres. En segon lloc perquè permetia arribar amb una certa coordinació a més nivells de l’escola. Tercer, perquè ens donava ja pautes tradicionals inscrites al col·legi com un concurs literari i visita a espais de la ciutat.

Influenciats per l’artista Siah Armajani que construeix espais de lectura com a obres d’art, vàrem pensar en realitzar un espai vinculat a la diada de St. Jordi, que ràpidament va derivar a la realització d’un lloc en forma de drac on poder introduir a nens i nenes per a realitzar alguna activitat lectora, i que a més es convertís en un centre d’atenció prou fort per a connectar d’altres activitats al seu entorn.

Vàrem dividir els esforços en dues direccions, per una banda realitzar un esquema amb les necessitats alhora de construir un drac d’unes dimensions grans: temporalització de la feina, coordinar grups, materials, projecte tècnic. Per una altra banda produir una llista de idees, d’activitats que poguessin ser vinculades al drac com a objecte.

Activitats realitzades:

3. Realitzar uns Jocs Florals en diferents categories: concurs literari, poesia, còmic, fotografia (entorn de la diada, aprofitant que hi ha alumnes que van a passejar per la Rambla...)

Aquesta activitat no suposava cap innovació per que ja es feia anteriorment. L’única incorporació era el concurs fotogràfic per atendre a necessitats de secundària.

5. Concurs de cartells. Amb els alumnes grans realitzar un concurs de cartells (un cartell per la diada). Pots els cartells presentats s’exposarien pel carrer Mont-roig per tal de fer publicitat de la festa i arribar fins a la plaça de la Torre on hi haurà el nostre drac!

Es va dur a terme dins l’optativa de 4t. de l’ESO, encara que no com a concurs. 8. TIC. Crear dibuixos de dracs, princeses o Sant Jordi amb l’ordinador. Si que es va

realitzar i els treballs es van penjar a la web de l’escola. 9. Tants dracs, tantes princeses, tants Jordis valents. Cada infant pot realitzar

un drac, una princesa o un cavaller Sant Jordi amb plastilina. Exposar-los al passadís de l’escola i convidar els pares a veure l’exposició. Es va realitzar a nivell d’infantil.

10. Vet aquí una vegada... Els alumnes grans ens expliquen contes o ens ajuden a llegir-ne Podem anar a la biblioteca de l’escola o a la Biblioteca Jaume Fuster per fer aquesta activitat. Es va realitzar, però amb la variant que la lectura es va fer dins del drac pels alumnes de 1r. de l’ESO i dirigida als alumnes d’educació infantil.

15. El meu cap, el teu cos i els seus peus. Realitzar un llibre on es puguin combinar les diferents parts del cos realitzades per diferents persones (tríptic), fent referència als personatges de la llegenda de Sant Jordi. Es va realitzar a 1r. de l’ESO. I van incorporar una variant: els personatges no tenien cap relació amb la llegenda i incorporaven text narratiu.

17. Llibres i roses. Punts de venda de llibres i roses dins el recinte escolar. Podem pensar de posar una parada just a la sortida de Mitre. Juntament amb la rosa podem regalar un llapis de propaganda de l’escola, aprofitem per fer marketing. Aquesta última part no es va realitzar, i la resta d’activitat era ja un clàssic a l’escola.

18.Siluetes. Fer siluetes o personatges sobre cartró a mida real i posar-los davant la sortida de Mitre o plaça La Torre amb bafarades anunciant la festa i la venda de llibres i rosses a l’escola. Es va fer, però ens agradaria trobar una altra manera de treballar el concepte de silueta.

19. Representació. Representar la llegenda de Sant Jordi que els alumnes d’ESO pels alumnes d’infantil i primària. Aquesta activitat es va ampliar i es va realitzar per alumnes de 6è de primària i de 2n. de l’ESO.

20. Un jardí de roses. Crear un jardí des de l’entrada de l’escola fins al pati. Podria ser el treball d’un cicle, cada infant dibuixa un flor, la tija pot ser la branca natural d’un arbre i ho podem plantar en testos, ampolles de plàstic,... Prèviament decorades. Es va realitzar però s’ha de cercar unes estratègies per que el resultat no sigui tan convencional.

L’espai.

Una altra decisió va ser definir en quin espai es produirien objecte i activitats al llarg de la diada de St. Jordi. Sense saber tots els beneficis que ens aportaria vàrem decidir fer-ho a la plaça de la Torre, espai d’una de les sortides de l’edifici del col·legi. És una plaça amb l’encant d’unes alzines que envolten, limitant la plaça una font. Amb textures diferents al terra. Amb bancs.

Construcció del drac.

Valoracions.

El projecte va generar un impacte positiu que va afavorir que la lectura fos la protagonista de la diada.

Es difícil presentar un projecte i que sigui recolzat unànimement, això comporta que hi ha una sèrie de propostes que com surten de les convencionalitats de l’escola, no s’arriben a dur a terme.

Hi ha activitats que per manca de recursos no es poden fer. De moment.

Es va descobrir la Plaça de la Torre com un àmbit propici per a fer activitats de l’escola i com a una bona projecció cap al barri.

Els nens van descobrir d’altres maneres de comunicar i d’aprendre sent ells mateixos els protagonistes del seu aprenentatge.

Un projecte malgrat les dificultats, es pot arribar a fer si un creu en ell i li dedica esforç.

El treball intercicles és profitós. L’escola va gaudir del projecte.

I per finalitzar...

Agraïm la implicació del professorat de l’escola, especialment a Laura García i a Marta Valladares, professores del departament de Llengua de Secundària.

Si teniu ganes de fer nous projectes:

Elena Rovira: elerovira@gmail.com Jordi Macián: jmb_agilulfo@yahoo.es

“Entre aprendre i ensenyar, nosaltres prioritzem el primer: l’objectiu de

l’ensenyament és oferir condicions per aprendre.”

Loris Malaguzzi: