PROJECTE CARETTA.CAT

GENERALITATS

Les tortugues marines són rèptils, i com a tal, tenen pulmons, per això, encara que viuen al

mar han de sortir a respirar. Per tenir descendència les femelles han de sortir a la platja

(normalment ho fan de nit) per fer un niu i deixar els ous. Els ous s’incuben a la sorra i quan les

tortuguetes neixen corren cap al mar. La mare no té cura de les cries.

Les tortugues marines es diferencien de les tortugues terrestres o d’aigua dolça en que les

extremitats anteriors no són potes sinó aletes, que els hi permeten nedar. Quan arriben a

l’edat adulta acostumen a ser força grans i no poden retreure dins la closca ni el cap ni les

aletes.

Al món hi han 7 espècies de tortugues marines. Al Mediterrani podem trobar tres espècies: la

llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la més abundant: la tortuga

babaua (Caretta caretta).

Totes les espècies de tortugues marines al món estan classificades com a espècies en perill o

perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

(IUCN)(excepte la tortuga plana que només viu a Austràlia, de la que no es tenen prou dades

per poder classificar-la). L a tortuga babaua està en perill d’extinció, les amenaces més grans

que han d’afrontar són: la pesca incidental, la desaparició o destrucció dels hàbitats de

nidificació, la contaminació dels mars, etc.

A les nostres costes l’espècie més abundant és la tortuga babaua (Caretta caretta). En castellà

se l’anomena “tortuga boba” i a llatino-amèrica es coneix com “cabezona”, “caguama”, etc. En

anglès li diuen “loggerhead”.

Com el seu nom indica la tortuga babaua té un cap relativament gran; cinc escames vertebrals i

cinc laterals. Al Mediterrani, quan arriba a l’edat adulta la closca li mesura de mitjana uns 90

cm. (tot i que en aigües de l’Atlàntic nord-oriental acostuma a assolir els 105 cm.)i pesa, de

mitjana, menys de 100 kg. (a l’Atlàntic occidental arriba fins als 180 kg. i fins a 150 kg. a

Austràlia).

Esquema de tortuga babaua (Caretta caretta)

De: Pritchard & Mortimer, 1999

N’hi ha forces vivint a les nostres aigües, on s’alimenten, tot i que no se’n coneix el número

exacte, ja que són difícils d’observar. Per fer la posta acostumen a anar cap al Mediterrani

oriental: les platges de posta més importants són a Grècia però també hi han a Turquia, Israel,

Egipte, Líbia, Xipre, etc. En menor grau, també hi ha nidificació a Itàlia.

Al nostre país no hi han dades publicades concloents ni exactes de si en el passat va existir

nidificació o no, però sembla que n’hi podria haver hagut. Recentment, s’han descobert

algunes postes a les platges de la Península Ibérica:

- el 27 de juliol de 2001 una tortuga va fer el niu a la platja de Vera d’Almeria. Van

néixer 42 tortuguetes.

- a finals de juliol de 2006 un altre niu va ser realitzat a la platja de Puçol de València.

No va ser fins l’onze d’agost, quan un temporal va deixar al descobert el niu, que va ser

detectat. Es va traslladar a la Punta del Saler i finalment , van néixer 37 tortuguetes.

- a finals d’agost de 2006 una tortuga va niar a la platja del Pla de l’Ós de Premià de

Mar. Van néixer 54 tortuguetes.

En tots aquests casos es calcula que els ous es van incubar a la sorra entre 55 i 60 dies.

En el cas d’Almeria i de Premià de Mar van ser persones particulars qui van alertar de que van

veure una tortuga a la platja. En el cas de València la posta va ser descoberta per atzar , pels

serveis de la Conselleria del Territori, en quan el niu va quedar visible, per efecte d’un

temporal de Llevant que el va mig desenterrar.

Degut a que trobar les femelles i els niu, a la platja, va ser un incident totalment fortuït,

pensem que a les nostres platges poden haver-hi més nius sense que ningú se n’hagi adonat.

L’objectiu del nostre projecte és esbrinar si hi ha postes de tortugues, amb regularitat, al

nostre litoral.

Plaques vertebrals

Plaques costals

CICLE DE VIDA

El cicle de vida de les tortugues marines és complicat i pot variar depenent de l’espècie, però

en general totes segueixen el mateix patró:

Les tortugues marines poden fer migracions de centenars, i fins i tot, milers de quilòmetres.

La major part del temps les tortugues juvenils i adultes es troben distribuides a les àrees

d’alimentació. Quan arriba el moment de reproduir-se, tant mascles com femelles migren a

les àrees d’aparellament. Després les femelles es dirigeixen cap a les àrees d’inter-anidament.

Surten a la platja i fan la posta. Tornen al mar i aproximadament, dos setmanes després tornen

a la platja per fer una altra posta. Això ho poden fer entre 3 i 6 vegades (o fins i tot més).

Finalitzat el procés, mascles i femelles tornen a les àrees d’alimentació.

Entre 50 i 60 dies després (depenent de la temperatura de la sorra) neixen les tortuguetes i

abandonen el niu. Caminen ràpidement cap al mar (aquest és un moment important per les

petites perquè es creu que en aquest moment pateixen un procés d’”imprinting” que els hi

Els mascles tornen a les àrees

d’alimentació

Migració dels

adults

Àrees

d’aparellament

Les femelles tornen a

les àrees d’alimentació

després de fer totes les

postes

Àrees

d’interanidament

Platges d’anidament

(Les femelles tornen cada

dos setmanes a desovar)

Les cries neixen i corren

al mar. Allà van a les

seves àrees

d’alimentació, que

aniran canviant a mida

que es fan grans.

Estadi pelàgic de les

cries (entre 5 i 20 anys)

Àrees d’alimentació

costaneres per juvenils i

adulsts

permetrà reconèixer la platja i tornar-hi a fer els ous quan assoleixin la maduressa sexual, uns

20 a 50 anys més tard).

Les petites arriben al mar on hauran de superar molt perills durant molts anys. S’estima que

només 1 de cada 1000 tortuguetes arribarà a l’estat adult. Passaran per diferentes àrees de

creixement i alimentació.

Les femelles adultes no és reprodueixen cada any sino que ho fan cada 2 ó 5 anys. Per això hi

pot haver anys que arribin més femelles a les platges i anys que n’hi arribin menys.

POSTES

La temporada de posta de les tortugues babaues al Mediterrani va desde final de Maig –

principis de Juny, fins a finals d’Agost – principis de Setembre. Així doncs, hi ha més

possibilitats de trobar rastres de femelles a les platges els mesos de Juny, Juliol i Agost.

Normalment, les tortugues surten a fer la posta a les platges de nit. Surten quan és fosc

perquè no fa tanta calor (ja que no poden regular la temperatura del seu cos) i, a més, són

menys visibles pels depredadors. A vegades, es poden trobar al capvespre o quan surt el sol.

Acostumen a buscar una platja tranquila per fer la posta. Sovint les llums artificials, els sorolls i

les vibracions (com les de passes de persones a la platja) les destorben i abandonen la platja

sense fer el niu.

Així doncs, ens podem trobar rastres de tortugues que han estat a la platja i no han desovat i

d’altres que si que ho han fet (i per tant, han deixat els ous enterrats a la sorra: el niu).

Aquest són uns esquemes de com són els rastres més habituals que queden a la sorra quan

una Caretta ha sortit a la platja:

Dos rastres sense niu:

De: Schoeder &Murphy, 2000

Rastre amb niu:

De: Schoeder &Murphy, 2000

Evidentment, això només és un esquema i els rastres poden adquirir diferents formes i

tamanys. En aquest exemple es veuen clarament els rastres per on la tortuga va pujar cap a la

platja i el camí de tornada al mar. L’ample del rastre (només de la pujada o de la baixada) té

entre 70-90 cm.

Aquest és un aspecte real de rastres de tortugues a diferents platges:

Fotografía: Matthew Godfrey

Niu

Rastre de pujada (de sortida del mar)

Rastre de baixada (de retorn al mar)

Fotografía: M. Godfrey

Fotografía: Monica Fowlds

Fotografía: Alan F.Rees ARCHELON

Foto: Lucy Hawkes co Marine Turtle Research Group

El procés de posta a la platja dura entre una i dos hores. La tortuga surt del mar i busca un lloc

apropiat a la platja per fer el niu; mou les aletes per fer un “llit”, tot seguit fa la cambra dels

ous (el niu) amb les aletes posteriors, quan l’acaba, pon els ous (per la cloaca, situada a la cua)

i tot seguit els tapa; després camufla el niu movent totes les aletes i torna al mar.

Tortuga fent el “llit” a la platja:

Fotografía: Matthew Godfrey

Tortuga ponent els ous dins el niu:

Fotografia: Caribbean Conservation Corporation

Tortuga tornat a l’aigua, després de fer el niu:

Fotografía: Matthew Godfrey

Si es troba una tortuga a la platja, no la destorbi, no parli i no es mogui bruscament; si la

tortuga no el veu podria seguir fent el procés de nidificació, però si s’adona que algú està a

prop, marxarà al mar sense pondre els ous. Mai s’apropi per on té el cap (si ho ha de fer per

algun motiu, faci-ho per darrera de la tortuga, sempre per la part de la cua i molt a poc a poc.

No faci soroll. Mai encengui una llum ni un flash!)

QUÈ NECESSITEM QUE FACIN PER AJUDAR-NOS ?

Qualsevol platja de Catalunya és susceptible de rebre la visita d’una tortuga marina.

El millor moment del dia per realitzar les prospeccions de platja per saber si la nit anterior va

arribar una tortuga marina, és a primera hora del dia. A primera hora els rastres encara són

frescos i visibles a la platja. El vent, la pluja, el pas de persones, etc. són factors que ajuden a

que els rastres s’esborrin de la sorra de la platja. En el cas de les nostres costes, sobretot la

gran afluència de públic i el pas de màquines de neteja de la sorra poden fer que els rastres

desapareguin ràpidament.

Per això creiem que les persones més adients per ajudar-nos a fer les prospeccions de platges

(detecció de rastres) són els mateixos operaris que s’encarreguen de la neteja de les platges.

Ells acostumen a arribar a la platja a primera hora del matí (sovint abans que arribi la gran

afluència de públic).

La tasca que han de realitzar per ajudar-nos és molt senzilla: només cal que coneguin quin

aspecte té un rastre de tortuga marina a la platja.

S’espera que els operaris de neteja realitzin la seva feina normalment i si algun dia troben un

rastre sospitós de ser de tortuga marina:

- delimitar-lo (tractar de marcar fins a on arriba exactament el rastre, amb

qualsevol element disponible: branques, bosses, pedres…), no esborrar-lo i tractar

que ningú el trepitgi; i localitzar-lo el millor possible.

- trucar-nos immediatament. (Algú es desplaçarà per seguir amb el protocol

establert.)

Així doncs la tasca que han de fer els operaris és tant senzilla com avisar-nos quan trobin un

rastre de tortuga a la platja. Aquesta iniciativa ja es va establir amb èxit a Almeria, l’any 2002.

A continuació tenen una fitxa especialment dissenyada per ser impresa (i fins i tot plastificada)

i perquè els operaris la portin sempre a sobre. Especialment útil és portar una còpia enganxada

a la màquina de neteja de la sorra.

Funciona com una petita guia de camp que pot ajudar a la comprovació “in situ” de si el rastre

que tenen davant és un rastre de tortuga o no.

CONTACTES:

CENTRE DE REPRODUCCIÓ DE TORTUGUES DE L’ALBERA 17780 Garriguella - Catalunya

Tel. 972 552 245

crt@tortugues.cat www.tortugues.cat

Andrea de Haro (Coordinadora projecte Caretta.cat): 685 922 808;

e-mails: tortuguesmarines@hotmail.com; andreadeharo@yahoo.es

GUIA DE CAMP: PROJECTE CARETTA.CAT

Diferents aspectes de rastres de tortugues marines:

Els rastres poden tenir formes i tamanys molt diferents. El rastre de pujada(de sortida del

mar), igual que el de baixada, medeix entre 70 i 90 cm. d’ample.

Si trobes un rastre de tortuga a la platja (tan si creus que hi ha niu, com si no):

- delimita’l (tracta de marcar fins a on arriba exactament el rastre, amb qualsevol element

disponible: branques, bosses, pedres…), no l’esborris, i si pots, evita que algú el trepitgi.

- truca’ns el més aviat possible!

CONTACTA’NS:

-Andrea de Haro (Coordinadora projecte Caretta.cat): 685 922 808; e-mails:

tortuguesmarines@hotmail.com; andreadeharo@yahoo.es

- Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera: 972 552 245 crt@tortugues.cat

Centre de Reproducció

de Tortugues de l’Albera