PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU REHABILITACIÓ D’UN …. MEMORIA.pdf · Les masies i cases rurals...

VOLUM I MEMRIA, AMIDAMENTS I PRESSUPOST

PROJECTE BSIC I EXECUTIU REHABILITACI DUN HABITATGE ALLAT

DESTINAT A ALLOTJAMENT RURAL

EMPLAAMENT: POLGON 01 PARCELLA 191. Sls de lhorta

IVARS DE NOGUERA CP 25122 LLEIDA

PROMOTOR: GERARD FERRER GIL

78082230J

ARQUITECTE: JORDI BOSCH NOVELL

COL. 37655/8

PROJEC DOS C/ Comer, 27, Altell

25007 LLEIDA TEL. 973 23 87 84

[email protected]

Memria de projecte bsic i executiu

Fulla resum de les dades generals:

Fase del Projecte: Bsic i executiu

Ttol del Projecte: REHABILITACI DUN HABITATGE ALLAT DESTINAT A ALLOTJAMENT RURAL

Emplaament: POLGON 01 PARCEL.LA 191 IVARS DE NOGUERA CP 25122 Lleida

Usos del edifici s principal de ledifici:

residencial turstic transports sanitari comercial industrial espectacle esportiu oficines religis agrcola educaci

Usos subsidiaris de ledifici:

residencial Aparcament Locals Altres:

N Plantes Sobre rasant 2 Sota rasant: 0

Superfcies

Superfcie total construda sobre rasant 218.65 m2 superfcie total 218.65 m2

Superfcie total construda sota rasant 0 pressupost execuci material 126.002,90

Estadstica

nova planta rehabilitaci habitatge lliure nm. habitatges 1legalitzaci reforma - ampliaci VP pblica nm. locals

VP privada nm. places aparcament Control de contingut del projecte:

VOLUM I I. MEMRIA

1. Memria descriptiva ME 1.1 Agents ME 1.2 Informaci prvia ME 1.3 Descripci del projecte ME 1.4 Prestacions del edifici ME 1.5 Habitabilitat (resum) ME 1.6 Pressupost

2. Memria constructiva MC 2.1 Sustentaci de ledifici MC 2.2 Sistema estructural MC 2.3 Sistema envolvent MC 2.4 Sistema de compartimentaci MC 2.5 Sistema dacabats MC 2.6 Sistema dacondicionament dinstallacions MC 2.7 Equipament

3. Complimento del CTE DB-SE 3.1 Exigncies bsiques de seguritat estructural SE-AE Accions en ledificaci SE-C Fonamentaci SE-A Estructura dacer SE-F Estructura de fbrica SE-M Estructura de fusta NCSE Norma de construcci sismorresistent EHE Instrucci de formig estructural EFHE Instrucci per al projecte i la execuci dels forjats unidireccionals de formig estructural realitzats amb elements prefabricats

DB-SI 3.2 Exigncies bsiques de seguritat en cas dincendi SI 1 Propagaci interior SI 2 Propagaci exterior SI 3 Evacuaci SI 4 Installacions de protecci contra incendis SI 5 Intervenci de bombers SI 6 Resistncia al foc en lestructura

DB-SUA3.3 Exigncies bsiques de seguritat dutilitzaci SUA1 Seguritat en fron als risc de caigudes SUA2 Seguretat davant el risc dimpactes o tatrapa-men SUA3 Seguritat davant el risc SUA4 Seguritat davant del risc causat per la illuminaci inadequada SUA5 Seguritat davant del risc causat per situacions amb alta ocupaci SUA6 Seguritat davant del risc dofegament. SUA7 Seguritat davant del risc causat per vehicles en moviment SUA8 Seguritat davant al risc relacionat amb lacci dels llamps SUA9 Accessibilitat DB-HS 3.4 Exigncies bsiques de salubritat HS1 Protecci davant dhumitat HS2 Eliminaci de residus HS3 Qualitat de laire interior HS4 Subministrament daigua HS5 Evacuaci daiges residuals DB-HR 3.5 Exigncies bsiques de protecci davant el soroll DB-HE 3.6 Exigncies bsiques destalvi denergia HE1 Limitaci de demanda energtica HE2 Rendiment de les installacions trmiques (RITE) HE3 Eficincia energtica de les installacions de illuminaci HE4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria HE5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica

4. Compliment daltres normatives especifiques 4.1 Habitabilitat 4.2 Accessibilitat 4.3 Residus 4.4 Ecoeficincia 4.5 Certificaci deficincia energtica 4.6 Telecomunicacions 4.7 REBT 5. Annexes 5.1 HE 1. Demanda energtica 5.2 HE 4. Clcul plaques solars

II. ESTAT DAMIDAMENTS

III. PRESSUPOST VOLUM II I. PLEC DE CONDICIONS II. INSTRUCCIONS DUS I MANTENIMENT

III. PLA DE CONTROL IV. CONTROL DE CALITAT V. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

LLEIDA, NOVEMBRE DE 2012

JORDI BOSCH NOVELL ARQUITECTE COL. 37655/8

I. MEMRIA

1. Memria Descriptiva

1. Memria descriptiva

1. Memria Descriptiva 1.1 Agents

Promotor: GERARD FERRER GIL DNI 78082230J Avinguda Noguera 10. CP 25122 IVARS DE NOGUERA (LLEIDA) TEL. 630.877.163

Arquitecte: JORDI BOSCH NOVELL Arquitecte. COL. 37655/8 C/ Comer, 27. Altell. CP 25007 Lleida TEL. 620.199.571

Director dobra: JORDI BOSCH NOVELL. COL. 37655/8

Director de lexecuci dobra: ROBERT FREIXES SOL. (ARQ TCNIC COL. 477)

Altres tcnics Installacions i estruct. JOSEP EROLES. ENGINYER TCNIC Telecomunicacions:

Seguretat y Salut Autor de lestudi: JORDI BOSCH NOVELL Coordinador durant lexecuci de lobra: ROBERT FREIXES SOL. (ARQ TCNIC COL. 477)

1.2 Informaci prvia

Antecedent i condicionants de partida:

Es rep lencrrec per part del promotor de la redacci del projecte bsic i executiu de rehabilitaci dun habitatge unifamiliar allat ubicat en sl rustic per tal de destinar-lo ha una allotjament rural, i del seu entorn inmediat. El projecte es toba ubicat en el polgon 01 parcella 191 del terme municipal dIvars de Noguera, en la zona coneguda com els Sls de lhorta. La totalitat de la parcel.la te una superfce de 39.601,88 m2.

Emplaament: Polgon 01 Parcel.la 191. IVARS DE NOGUERA

Ref. Cadastral 25142A001001910000BB Entorn fsic: Lhabitatge que objecte del projecte de rehabilitaci est ubicat en una explotaci agrcola situada al

sud del nucli dIvars de Noguera entre la carretera L-903 i el riu Noguera Ribagorana, en la zona coneguda com els Sls de lhorta. Lhabitatge est incls en el Catleg de masies i cases rurals del Pla dordenaci urbanstica municipal, i forma part dun complexe agrcola format per altres dues edificacions destinada a magatzem. Lhabitatge ocupa una superfcie de 146,85m2, la resta de zona lliure s de 1.205,95m2 i la totalitat de lmbit dactuaci s de 1352,80m2.

Normativa urbanstica:

Normes subsidiries de planejament. Refs text normatiu, maig 2005

Ordenacin urbanstica PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL

DIVARS DE NOGUERA. Modificaci puntual n. 3

CATLEG DE MASIES I CASES RURALS Classificaci i rgim del sl Classificaci del sl SL NO URBANITZABLE

Article 118 i Catleg de masies i cases rurals. Modificaci puntual n.3 La reconstrucci i rehabilitaci del patrimoni ariquitectnic rural han de respectar i valorar les edificacions, vegetaci i altres elements existents, buscant la integraci dins del paisatge. Condicions dactuaci: a) Fixades en el catleg de masies i en les normes urbanstiques b) Serveis: les millores de subministrament energtic no comportaran cap estesa aria. Es

recomana ls denergies alternatives i renovables. Qualsevol nova utilitzaci garantir lexistncia de sanejament autnom amb el corresponent sistema de depuraci.

Les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucci o de rehabilitaci, atenent a les raons arquitectniques, histriques o paisatgstiques sn les segents: M1- El Castells de Boix, M2-Torre Batalla i M3-Hereus de Ricardo Tifon de Miguel


Les maises i cases rurals que sidentifiquen en el Catlege hauran de complir les segents condicions: Usos permesos:

-Els usos permesos son lhabitatge familiar, establiment de turisme rural o activitats deducaci en el lleure i equipaments dinters pblic.

Actuacions permeses: 1. La reconstrucci i rehabilitaci ha de respectar el volum edificat i la composici

volumtrica original. Si no salteren les caracterstiques originals de ledificaci, sen pot admetre la divisi horitzontal. Sadmet com a mxim una ampliaci dun 10% de ledificaci inicial.

2. Els materials, els sistemes constructius i la tipologia aparent de les edificacions ha dsser els propis de lmbit territorial on siguin emplaats (art. 51.1 del Text Refs de la Llei dUrbanisme DL 1/2005).

3. Cal definir lordenaci de lentorn, respectant el cam daccs, la topografia, les alineacions de la construcci actual i el concepte despai obert davant de ledifici.

Catleg de masies i cases rurals. FITXA 3


JUSTIFICACI DE LA SOLUCI ADOPTADA - La intervenci planteja la recuperaci de lhabitatge rural existent a travs duna

rehabilitaci per tal de transformar-lo en un establiment de turisme rural. - La reconstrucci i rehabilitaci respecta el volum edificat, la composici volumtrica

original i els seus elements caracterstics com son el rfec de la faana nord, a banda de conservar la vegetaci existent que lenvolta.

- Els materials, textures i acabats que es proposen en la rehabilitaci sintegren

adequadament dins del conjunt dels camps i del paisatge, i sn una combinaci delements cermics, fusta, arrebossats, ... propis del lloc.

- Es mant lordenaci general de lentorn, respectant el cam daccs, la topografa, les

aliniacin de la construcci actual i concepte despai obert davant de ledfici. - Sutilitza energies alternatives (biomassa) per la producci daigua calenta sanitaria i

calefacci, sinstal.lar un sistema de cloraci daigua i un sistema de sanejament autnom amb el corresponent sistema de depuraci (fossa sptica).

1.3 Descripci del projecte

Descripci general de ledifici:

Es tracta de la rehabilitaci integral de lhabitatge existent sense que saugmenti el volum, per tal de destinar-lo a allotjament rural. Ledifici existent es una parallepped de planta rectangular de 16.30 m de llarg i 8.40 m dample, amb una paret de crrega perimetral de 15 cm de gruix de ma cermic massis, sense cambra daire ni env interior. La coberta es resol amb una gran encavallada central, bigues de fusta transversals i llates en el sentit de la pendent on shi encaixen les teules.

Programa de necessitats:

Aix la configuraci definitiva de lhabitatge est composta per una gran sala destinada a estar-menajador-cuina, dos banys un dels quals practicable i quatre dormitoris en planta baixa, mentre que la planta primera es destina a una sala de jocs, un bany i una sala de bany. Les installacions es concentren en una petita edificaci annexa a nivell de planta baixa. El jard sadecua al nivell del terreny natural i es conserva larbrat existent.

s caracterstic de ledifici:

Ls caracterstic de ledifici s residencial.

Altres usos previstos:

Instal.lacions en un local annex de planta baixa.

Relaci amb lentorn:

Es tracta del habitatge unifamiliar allat, dacord amb la tipologia tpica de les masies de lentorn.

Volum: El volum de ledifici existent no es modifica, donant aix compliment a les ordenances

urbanstiques, el catleg de masies i cases rurals i els parametres relatius a lhabitabilitat i la funcionalitat.

Accessos: Laccs es produeix desde la carretera L-903 i un cam particular. Evacuaci: El solar compta amb una faana amb lespai pblic.

Quadre de superficies habitatge en projecte: A. Superfcies generals

SUPERFICIE OCUPADA HABITATGE 146,85 m2 ZONA LLIURE 1205,95 m2 Aparcament 120,90 m2 Hort 205,50 m2 Porxo i barbacoa 78,30 m2 Pati de ventilaci 39,00 m2 Zona ajardinada 762,25 m2 MBIT D'ACTUACI 1352,80 m2

1. Memria Descriptiva B. Superfcies habitatge rehabilitat

Nivell inferior Vestbul 2,70 m2 Sala-Cuina 37,25 m2 Distribudor 8,15 m2 Bany 1 5,95 m2 Dormitori 1 12,30 m2 Bany 2 6,45 m2 Dormitori 2 15,00 m2 Dormitori 3 13,95 m2 Dormitori 4 14,40 m2 Escala 2,00 m2 Sup. til nivell inferior 118,15 m2 Terrassa 55,65 m2 Installacions 9,00 m2 Sup. Construda nivell inferior 146,85 m2 Nivell superior Escala 1,85 m2 Sala de Jocs 36,90 m2 Bany 3 4,20 m2 Sala Spa 21,20 m2 Sup. til nivell superior 64,15 m2 Terrassa 18,25 m2 Sup. Construda nivell superior 71,80 m2 RESUM SUP. UTIL TOTAL 182,30 m2 SUP. CONSTRUDA TOTAL 218,65 m2

Normativa aplicable: mbit general

Ley de Ordenacin de la Edificacin.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105

Codi Tcnic de lEdificaci

RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacin

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcci derrors (BOE: 6/7/71) modificada per lO. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de mar

Certificado final de direccin de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bsics de qualitat

REQUISIT BSIC DE FUNCIONALITAT


Funcionalitat

Normativa en funci de ls: Habitatge

Acreditaci de determinats requisits prviament a l'inici de la construcci d'habitatges

D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisi de l'estat de conservaci dels edificis d'habitatges

D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mnims d habitabilitat en els edificis dhabitatges i de la cdula dhabitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcci derrades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integracin social de los minusvlidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicacin

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; daplicaci a Catalunya en quant al servei de telefonia bsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Modificaci de lmbit daplicaci del RD Ley 1/98 en la modificaci de la Ley de Ordenacin de la Edificacin

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Canalitzacions i infraestructures de radiodifusi sonora, televisi, telefonia bsica i altres serveis per cable als edificis.

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma tcnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a laccs al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tcnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captaci, adaptaci i distribuci dels senyals de radiodifusi, televisi i altres serveis de dades associats, procedents demissions terrestres i de satllit.


D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre dinstalladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

REQUISIT BSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

SE 1 DB SE 1 Resistncia i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas dincendis

CTE DB SI Seguretat en cas dIncendi


Condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis complementaris a lNBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivos en funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat dutilitzaci

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades

CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc daprisionament

CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaci

CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc dofegament

CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BSIC DHABITABILITAT

Estalvi denergia

CTE DB HE-1 Limitaci de la demanda energtica

CTE DB HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques (RITE)

CTE DB HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci

CTE DB HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria

CTE DB HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica


Es regula l'adopci de criteris ambientals i d'ecoeficincia en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidncia en diferents mbits es torna a referenciar en cadascun dells


Salubritat

CTE DB HS 1 Protecci enfront de la humitat

CTE DB HS 2 Recollida i evacuaci de residus

CTE DB HS 3 Qualitat de laire interior

CTE DB HS 4 Subministrament daigua

CTE DB HS 5 Evacuaci daiges



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecci enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acsticas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecci contra la contaminaci acstica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE 1 Resistncia i estabilitat

CTE DB SE 2 Aptitud al servei

CTE DB SE AE Accions en ledificaci

CTE DB SE C Fonaments

CTE DB SE A Acer

CTE DB SE M Fusta

CTE DB SE F Fbrica


NCSE-02 Norma de Construccin Sismorresistente. Parte general y edificacin

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentria d'edificaci sobre accions en l'edificaci en les obres de rehabilitaci estructural dels sostres d'edificis d'habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instruccin para el proyecto y la ejecucin de forjados unidireccionales de hormign estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instruccin de Hormign Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecci enfront de la humitat


Materials i elements de construcci


RB-90 pliego general de prescripciones tcnicas generales para la recepcin de bloques de hormign en las obras de construccin

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instruccin para la recepcin de cales en obras de rehabilitacin de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l's de cendres volants en el formig

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instruccin para la recepcin de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepcin de yesos y escayolas en las obras de construccin

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepcin de los ladrillos cermicos en las obras de construccin

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Installacions

Installacions de protecci contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Proteccin Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Installacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament daigua


CTE DB HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria


Regulacin de los contadores de agua fra

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Mesures de foment per a lestalvi daigua en determinats edificis i habitatges (daplicaci obligatria als edificis destinats a serveis pblics de la generalitat de catalunya, aix com en els habitatges finanats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya).

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higinico-sanitarios para la prevencin y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Installacions trmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques (remet al RITE)


RITE Reglament dInstallacions Trmiques en els edificis


RD 1751/1998, modificat pel RD 1218/2002

Procediment dactuaci de les empreses installadores-mantenidores de les entitats dinspecci i control i dels titulars en les installacions regulades pel reglament dinstallacions trmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tcniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energtica de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mnimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicacin de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presin y que modifica el RD 1244/1979 que aprob el reglamento de aparatos a presin.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseo, fabricacin y evaluacin de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presin. Instruciones tcnicas complementarias

(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcci d'errades (BOE: 28/6/79) modificaci (BOE: 12/3/82)

Installacions de ventilaci

CTE DB HS 3 Qualitat de laire interior


Installacions delectricitat

Reglamento electrotcnico para baja tensin (REBT). Instrucciones Tcnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica


Procediment administratiu per a laplicaci del Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a laplicaci del reglament electrotcnic de baixa tensi

Instrucci 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les installacions elctriques de baixa tensi dhabitatges

Instrucci 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distncies reglamentries dobres i construccions a lnies elctriques

Resoluci 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcci d'errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilacin y acceso de ciertos centros de transformacin

Resoluci 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de lneas areas de alta tensin

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribucin, comercializacin, suministro y procedimientos de autorizacin de instalaciones de energia elctrica


RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Installacions dilluminaci

CTE DB HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per illuminaci inadequada


Installacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per lacci del llamp


Installacions devacuaci

CTE DB HS 5 Evacuaci daiges


Installacions de recollida i evacuaci de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuaci de residus


Installacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domsticos, colectivos o comerciales

RD 1853/93 (BOE: 24/11/93)

Reglamento general del servicio pblico de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificaci (BOE: 21/5/75; 20/2/84)

Instruccin sobre documentacin y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles

O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcci d'errades (BOE: 26/4/86) Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificaci (BOE: 8/11/83; 23/7/84)

Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petrleo (glp) en depsitos fijos

O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcci d'errades (BOE: 10/6/86)

Normes per a installacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipsits mbils de capacitat superior a 15 kg

Resoluci 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipsits mbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva installaci

Resoluci 25/02/63 (BOE: 12/03/63)

Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones tcnicas complementarias

RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcci d'errades (BOE: 21/7/88)


Aparatos a gas

RD 1428/1992

Gas-oil

Instruccin Tcnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Installacions dascensors

Disposiciones de aplicacin de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicaci del RD 1314/1997, de disposicions daplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcci derrades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcci d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevacin y su manutencin

Instrucciones Tcnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulaci de l'aplicaci (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instruccin Tcnica Complementaria referida a ascensores electromecnicos.

(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Tcnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobacin de descripciones tcnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resoluci 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones tcnicas mnimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones peridicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tcniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliaci de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicaci per entitats dinspecci i control de condicions tcniques de seguretat i inspecci peridica

Resoluci 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalacin de ascensores sin cuarto de mquinas

Resoluci 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcci d'errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalacin de ascensores con mquinas en foso

Resoluci 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes


RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Control de qualitat

Directiva 89/106/CEE de productes de construcci

Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivos en funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificaci

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcci d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autoritzaci administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris dutilitzaci en lobra pblica de determinats productes utilitzats en ledificaci.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorizacin de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualizacin de las fichas de autorizacin de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autoritzaci administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus dobra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorizacin y eliminacin de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcci derrades: (DOGC: 6/02/04)


A. Sistema estructural:

A.1 Fonamentaci:

Descripci del sistema: Sabata perimetral existent sota la paret de crrega. Sabates allades intermitges.

Parmetres Sha estimat una tensi admisible del terreny necessaria per al clcul de la fonamentaci.

Tensi admissible del terreny 200 kN/m2 A.2 Estructura portant:

Descripci del sistema: El sistema estructura es existent i es composa per parets mitgeres de crrega fbrica de cermica. Es realitza una linia de suports metllics intemitjos per aguantar el sostre de planta baixa i la nova coberta.

Parmetres

Els aspectes bsics que shan tingut en conte a lhora dadoptar el sistema estructura per a ledificaci que ens ocupa sn principalment la resistncia mecnica i estabilitat, la seguretat, la durabilitat, la economia i la facilitat constructiva. Les bases de clcul adoptades i el compliment de les exigncies bsiques de seguretat sajusten al documents bsics del CTE

Descripci general dels parmetres que determinen les previsions tcniques a considerar en el projecte respecte al: (Sentn como tals, tots aquells parmetres que ens condicionen lelecci dels concrets sistemes de ledifici. Aquests parmetres poden venir determinats per las condiciones del terreny, de les parcelles confrontades, pels requeriments del programa funcional, etc.)

A.3 Estructura horitzontal:

Descripci del sistema:

Sobre aquestes parets de crrega no es recolza el forjat, sin que es recolza sobre els nous pilars intemitjos. El forjat de planta primera es unidireccionals amb semibigueta, cantell de 20+5, intereix 60 cm i caset de cermic, la coberta i lampliaci de nova creaci es faran amb bigueta autorresistent, encadellat o rebolt cermic i capa de compressi.

Parmetres Els sostres de planta baixa i primera sn existents i plans i la coberta sexecutar inclinada.

B. Sistema evolvent:

Conforme al Apndix A: Terminologia, del DB-HE sestableixen les segents definicions:

Embolcall de ledifici: Es composa de tots els tancaments del edifici. Embolcall trmic: Es composa de tots els tancaments del edifici que separen els recintes habitables de lambient exterior i les divisions interiors que separen els recintes habitables dels no habitables que a la vegada estiguin en contacte amb lambient exterior.

Esquema de lembolcall trmic dun edifici (CTE, DB-HE)


Exterior (EXT)1. faanes 2. cobertes 3. terrasses i balcons

4. espais habitables 5. habitatges 6. altres usos Parets en contacte amb

7. espais no habitables

8. espais habitables 9. habitatges 10. altres usos

Sobre rasant SR

Interior (INT)

Terres en contacte amb

11. espais no habitables

Exterior (EXT) 12. Murs 13. Terres

14. Espais habitables Parets en contacte amb 15. Espais no habitables

16. Espais habitables

Sota rasant STR Interior (INT)

Terres en contacte amb 17. Espais no habitables

Mitgeres M 18.

Espais exteriors a ledificaci EXE 19.

B.1 Faanes Descripci del sistema: Faanes. Es conserva la paret de ma masss tot i que

sarrebossar, i es realitzar una cambra daire amb 4 cm dallament (poliuret projectat o poliestir extrut de 40 kg/m3 de densitat) i tbic de doble cella.

B.2 Cobertes Descripci del sistema: Plana transitable: forjat, formig de pendents, geotextil, aillament de

poliestir extrut, lmina de cautx, feltre geotxtil, capa de morter i acabat. Inclinada: forjat inclinat amb biguetes autorresistent i encadellat cermic, capa de compressi i acabat per la banda superior i 6 cm de poliestir extrut per la banda interior.

B.3 Terrasses i balcons Descripci del sistema:

B.4 Parets interiors sobre rasant en contacte amb espais habitables Descripci del sistema: Entre habitatges. Paret de ma calat tipus gero (12x29x9) collocat

amb morter m-60, allament acstic, i tbic de bloc cermic foradat de 4 cm collocat amb morter m-60.

B.5 Parets interiors sobre rasant en contacte amb habitatges Descripci del sistema: Interior del habitatges. Paret de bloc cermic foradat de 7cm i doble

cella collocat amb morter m-60.

B.6 Parets interiors sobre rasant en contacte amb altres usos Descripci del sistema: -

B.7 Parets interiors sobre rasant en contacte amb espais no habitables Descripci del sistema: -

B.8 Terres interiors sobre rasant en contacte amb espais habitables Descripci del sistema: Forjat existent de 20+5 cm i casset cermic, capa danivellaci pel

pas dinstal.lacions de 5 cm i acabat.

B.9 Terres interiors sobre rasant en contacte amb habitatges Descripci del sistema: Forjat existent de 20+5 cm i casset cermic, capa danivellaci pel

pas dinstal.lacions de 5 cm i acabat.


B.10 Terres interiors sobre rasant en contacte amb altres usos Descripci del sistema: -

B.11 Terres interiors sobre rasant en contacte amb espais no habitables Descripci del sistema: -

B.12 Murs sota rasant Descripci del sistema: -

B.13 Terres exteriors sota rasant Descripci del sistema: -

B.14 Parets interiors sota rasant en contacte amb espais habitables Descripci del sistema: -

B.15 Parets interiors sota rasant en contacte amb espais no habitables Descripci del sistema: -

B.16 Terres interiors sota rasant en contacte amb espais habitables Descripci del sistema: -

B.17 Terres interiors sota rasant en contacte amb espais no habitables Descripci del sistema: -

B.18 Mitgeres Descripci del sistema: -

B.19 Espais exteriors a ledificaci Descripci del sistema: A concretar lacabat de paviments i ajardinament. Es conserva la

cota del terreny natural i els arbres de grans dimensions existents, una morera, una figuera i un caquier, que delimiten la zona ajardinada vinculada amb la casa de lhort.

C. Sistema de compartimentaci:

Es defineixen en aquest apartat els elements de tancament i divisions interiors. Els elements seleccionats compleixen amb les prescripcions del Codi Tcnic de la Edificaci, justificaci de la qual es desenvolupa en la memria de projecte dexecuci en els apartats especfics de cada Document Bsic.

Sentn per partici interior, conforme al Apndix A: Terminologia del Document Bsic HE1, lelement constructiu de ledifici que divideix linterior en recintes independents. Poden ser verticals u horitzontals.

Es descriuran tamb en aquest apartat aquells elements de la fusteria que formen part de les divisions interiors (fusteria interior).

Descripci del sistema:

Tabiqueria Paret de bloc cermic foradat de 6cm i una cella collocat amb morter m-60.

Fusteria exterior (habitatges)

Fusteria dalumini lacat a color (Ral 9011 o similar) amb trencament de pont trmic. Doble vidre tipus climalit o similar de llunes incolores de 6/8/6 en les finestres i 4/8/4 en les balconeres amb protecci (baranes)

Fusteria exterior (porta accs i garatges)

La porta daccs des del carrer ser destructura metllica i panelat dalumni lacat o fusta tractada, amb porta batent i vidre fix de seguretat 4+4/8/6.

Fusteria interior La fusteria interior ser normalitzada amb portes de 35 mm de gruix, tipus bloc (semimassisses), dacabat de xapa de roure o similar.

D. Sistema dacabats: Relaci i descripci dels acabats utilitzats en ledifici, aix como els parmetres que determinen les previsions tcniques i que influeixen en lelecci dels mateixos.

Revestiments exteriors Descripci del sistema: Faanes En les faanes arrebossat i pintat Cobremurs i ampits Pedra calcaria pulida i goter Elements de formig vist -

Revestiments interiors Descripci del sistema:


Habitatges, locals i elements comuns Enguixat a bona vista i acabat lliscat

Banys i cuines Arrebossat mestrejat i enrajolat amb gres porcellnic. Celrassos de plaques de cartr guix penjat amb guies en banys, cuines, distribudors i elements comuns.

Paviment Descripci del sistema: Elements comuns i escala Escala de fusta Habitatges Gres porcel.lnic collocat amb morter m-40 o microciment. Banys i cuines Gres porcel.lnic collocat amb morter m-40 o microciment. Garatges Lliscat amb pols de quars. Exteriors Enrajolat cermic de gres porcel.lnic antigel i antilliscant, classe

C3

Coberta Descripci del sistema: Plana transitable Enrajolat cermic de gres porcel.lanic antigel i antilliscant, classe

C3 Inclinada Teula cermica rab o mixta de color terrs.

Altres acabats Descripci del sistema: Baranes exteriors Barana dacer formada per passam superior i inferior de 40x10

mm, i brendorles de barilla calibrada de 10 mm cada 10 cm. Baranes interiors Passam de fusta de roure.

E. Sistema de condicionament ambiental:

Ents com a tal, lelecci de materials i sistemes que garanteixin les condicions dhigiene, salut i protecci del medi ambient, de tal forma que saconsegueixin condicions acceptables de salubritat i estanquitat en lambient interior de ledifici i que aquest no deteriori el medi ambient en el seu entorn immediat, garantint una adequada gesti de tota classe de residus. Les condicions aqu descrites tindran que ajustar-se als parmetres establerts en el Document Bsic HS (Salubritat), y en particular a los segents:

HS 1

Protecci davant la humitat

VEURE FITXA COMPLIMENT CTE

HS 2 Recollida i evacuaci de residus


HS 3 Qualitat del aire interior


F. Sistema de serveis: Sentn per sistema de serveis el conjunt de serveis externs a ledifici necessaris pel correcte

funcionament daquest.

Provement de laigua SI

Evacuaci de laigua SI

Subministrament elctric SI

Telefonia SI

Telecomunicacions SI

Recollida de brossa SI

Subministrament gas NO

1. Memria Descriptiva 1.4 Prestacions de ledifici

Per requisits bsics i en relaci amb les exigncies bsiques del CTE. Sindicaran en particular les acordades entre promotor i projectista que superin els parmetres establerts en CTE. Requisits bsics: Segons CTE

En projecte

Prestaciones segn el CTE en proyecto

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE

De manera que no es produeixin en ledifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin a la fonamentaci, els soports, les jsseres, els forjats, els murs de crrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistncia mecnica i estabilitat de ledifici.

DB-SI Seguretat en cas dincendi DB-SI De manera que els ocupants puguin desallotjar ledifici en condicions segures, es pugui limitar lextenci de lincendi dins del propi edifici i els veins i es permeti lactuaci dels equips dextinci i rescat.

DB-SU Seguretat dutilitzaci DB-SU De manera que ls normal de ledifici no suposin risc daccident per les persones.

Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS

Higiene, salut i protecci del medi ambient, de tal forma que sassoleixin les condicions acceptables de salubritat i estanqueitat en lambient interior de ledifici i que aquest no deteriori el medi ambient en els seu entorn inmediat, garantint una adequada gesti de tota classe de residus.

DB-HR Protecci davant el soroll DB-HR De manera que el soroll percebut no posi en perill la salut de les perosnes i els permeti realitzar satisfactoriament les seves activitats.

DB-HE Estalvi

denergia i allament trmic

DB-HE

De manera que saconsegueixi un s racional de lenergia necessaria per a ladecuada utilitzaci de ledifici. Compleix amb la UNE EN ISO 13 370 : 1999 Prestaciones trmicas de edificios. Transmisin de calor por el terreno. Mtodos de clculo.

Altres aspectes funcionals del elements construcctius o de les installacions que permetin un s satisfactori de ledifici.

Funcionalitat Utilitzaci De forma que la disposici i les dimensions dels espais i la dotaci de les intallacions facilitin ladecuada realitzaci de les funcions previstes en ledifici.

Accessibilitat De manera que es permeti a les persones amb movilitat i comunicaci reduda laccs i la circulaci per ledifici en les termes previsots en la seva normativa especfica.

Accs als serveis De telecomunicacions audiovisuals i dinformaci dacord amb lestablerten la seva normativa especfica.

Requisits bsics: Segons CTE En projecte

Prestacions que superen el CTE en projecte

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE No procede DB-SI Seguretat en cas dincendi DB-SI No procede DB-SU Seguretat dutilitzaci DB-SU No procede

Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS No procede DB-HR Protecci davant el soroll DB-HR No procede DB-HE Estalvi denergia DB-HE No procede Funcionalitat Utilitzaci ME No procede Accessibilitat Apart 4.2 Accs als serveis Apart 4.3, 4.4 y otros

Limitacions

Limitacions ds de ledifici:

Ledifici sol podr destinar-se als usos previstos en el projecte. La dedicaci dalgunes de les seves dependencies a un s diferent del projectat requerir dun projecte de reforma i canvi ds que ser objecte de nova llicncia. Aquest canvi dus ser possible sempre i quan el nou s no alteri les condicions de la resta de ledifici, ni sobrecarregui les prestacions incials del mateix (estructurals, installacions, ...)

Limitacions ds de les dependncies:

Limitaci ds de les installacions:

1. Memria Descriptiva 1.5. HABITABILITAT En compliment del decret 14/2012, sobre condicions dhabitabilitat dels habitatges i la cdula dhabitabilitat.:

NOMBRE DE PECES HABTATGE SITUACIO

E-M-C E-M C H CH AP SUP. TIL

HABITATGE 1 4 3 2 182.30 m2 E= estar / M=menjador / C= Cuina / H=dormitori / CH = cambres higiniques / Altres peces (es consideren aquelles altres peces interiors que es poden independitzar) 1.6. PRESSUPOST Pressupost d'execuci material de les obres que es descriuen en aquesta memria i altres documents del projecte s de:

- CENT VINT-I-SIS MIL DOS EUROS AMB NORANTA CNTIMS -

- 126.002,90 - En treballs de projecte, la diferncia que hi pugui haver entre el pressupost dexecuci material indicat en el projecte redactat i el cost dexecuci material real de lobra realitzada dacord amb el dit projecte, no vincular a larquitecte, ats que el cost esmentat dependr de pactes amb tercers.

LLEIDA, NOVEMBRE DE 2012


2. Memria Constructiva

2. Memria constructiva Descripci de las solucions adoptades


2.1. Sustentaci del edifici

Ledifici s existent, i no sinterv en la seva fonamentaci, en canvi si que es realitza un petit fonament per recolzar la terrassa posterior de la planta primera. Justificaci de les caracterstiques del sl y parmetres a considerar pel clcul de la part del sistema estructural corresponent a la fonamentaci.

Bases de clcul Mtode de clcul: El dimensionat de les seccions es realitza segona la Teoria dels Estats Lmits ltims (apartat

3.2.1. DB-SE) i els estats lmits de servei (apartat 3.2.2 DB-SE). El comportament de la fonamentaci sha de comprovar segons la capacitat portant (resistncia i estabilitat) i la actitud de servei.

Verificacions: Les verificacions dels estats lmits estan basat en ls dun model adequat per al sistema de fonamentaci escollit i el terreny de recolzament.

Acciones: Sha considerat les accions que actuen sobre ledifici suportat segons els document DB-SE-AE i les accions geotcniques que trameten o generen a travs del terrenyen que es recolza segons el document DB-SE en els apartats (4.3-4.4-4.5)

Dades estudi geotcnic Generalitats: - Empresa: - Nom de lautor/rs signants:

-

Titulaci/ns: - Nmero de Sondejos: - Descripci dels terrenys:

-

Cota de fonamentaci Estrat previst per a fonamentar Nivell fretic. Tensi admissible considerada Densitat Angle de fregament intern del terreny Compacitat Potncia Resistncia per punta Cohesi Agressibitat Excavabilitat i trinxeres

Resum parmetres geotcnics:

2.2 Sistema estructural

Sestabliran les dades i las hiptesis de partida, el programa de necessitats, las bases de clcul i procediments o mtodes utilitzats per a tot el sistema estructural, aix com les caracterstiques dels materials que intervenen.

Fonamentaci: Dades i les hiptesis de partida Fonamentaci existent de sabates corregudes sota parets de crrega, i sabates

allades intermitges sota pilars metl.lics. Programa de necessitats Edifici de planta baixa i planta pis, es realitza una coberta amb sistema lleuger de

biguetes autorresistents i rebolt cermic que no sollicita en excs la fonamentaci existent.

Bases de clcul Hiptesi de clcul segons EHE Procediments o mtodes utilitzats per a tot el sistema estructural

Mtode de clcul matricial

Caracterstiques dels materials que intervenen

Formig utilitzat HA-25/B/20/IIa Acer (barres corrugades) B-500-S Acer (perfils) A-42B Acer (perfils) A-37B

Estructura portant: Dades i les hiptesis de partida El sistema estructural existent es composa de parets de crrega de cermica, i pilars

metl.lics intermitjos. Programa de necessitats Edifici de planta baixa i planta pis. Bases de clcul Hiptesi de clcul segons EHE Procediments o mtodes utilitzats Mtode de clcul matricial Caracterstiques dels materials que intervenen

Formig utilitzat HA-25/B/20/IIa. Acer (barres corrugades) B-500-S Acer (perfils) A-42B Acer (perfils) A-37B


Estructura horitzontal: Dades i les hiptesis de partida Sobre aquestes parets de crrega i pilars es recolzen els forjats unidireccionals amb

semibigueta, cantell de 20+5, intereix 60 cm i caset de cermic, la coberta i lampliaci de nova creaci es faran amb bigueta autorresistent, encadellat o rebolt cermic i capa de compressi.

Programa de necessitats Edifici de planta baixa i planta pis.. Bases de clcul Hiptesi de clcul segons EHE Procediments o mtodes utilitzats Mtode de clcul matricial Caracterstiques dels materials que intervenen

Formig utilitzat HA-25/B/20/I Acer (barres corrugades) B-500-S Acer (perfils) A-42B Acer (perfils) A-37B

2.3 Sistema envolvent.

Definici constructiva dels diferents subsistemes de la envolvent de ledifici, amb descripci del seu comportament front a les accions a les que est sotms (pes propi, vent, sisme, ...) front al foc, seguretat ds, evacuaci daigua i el comportament front a la humitat, allament acstic i trmic i les seves bases de clcul, queden definides en el Plec de Condicions. Lallament trmic dels subsistemes, la demanda energtica mxima prevista per a ledifici per condicions destiu i hivern i la seva eficincia energtica en funci del rendiment energtic de les installacions projectades segons lapartat 2.6.2.

Definici constructiva dels subsistemes:

Definici constructiva dels subsistemes

FaanesFaanes. Es conserva la paret de ma masss tot i que sarrebossar, i es realitzar una cambra daire amb 4 cm dallament (poliuret projectat o poliestir extrut de 40 kg/m3 de densitat) i tbic de doble cella.

Cobertes

Plana transitable: forjat, formig de pendents, geotextil, aillament de poliestir extrut, lmina de cautx, feltre geotxtil, capa de morter i acabat. Inclinada: forjat inclinat amb biguetes autorresistent i encadellat cermic, capa de compressi i acabat per la banda superior i 6 cm de poliestir extrut per la banda interior.

Terrasses -

EXT

Balcons Espais habitables Entre habitatges. Paret de ma calat tipus gero (12x29x9) collocat amb morter

m-60, allament acstic, i tbic de bloc cermic foradat de 4 cm collocat amb morter m-60.

Habitatges Interior del habitatges. Paret de bloc cermic foradat de 7cm i doble cella collocat amb morter m-60.

Altres usos -

parets en

contacte amb

Espais no habitables - Espais habitables Forjat de 25+5 cm i casset cermic, capa danivellaci pel pas dinstal.lacions

de 5 cm i acabat. Habitatges Solera de 15 cm sobre lmina de poletil o forjat de 25+5 cm i casset cermic,

capa danivellaci pel pas dinstal.lacions de 5 cm i acabat. Altres usos -

Sobre rasant

SR

INT

terres en

contacte amb

Espais no habitables -

Murs - EXT Terres -

Espais habitables - parets en

contacte

Espais no habitables-

Espais habitables -

Bajo rasant

e BR INT Terres

en contact

e Espais no habitables

-

Mitgeres M -

Espais exteriors a ledificaci EXE A concretar lacabat de paviments i ajardinament. Es conserva la cota del terreny natural i els arbres de grans dimensions existents, una morera, una figuera i un caquier, que delimiten la zona ajardinada vinculada amb la casa de lhort.


2.4 Sistema de compartimentaci

Definici dels elements de compartimentaci amb especificaci del seu comportament davant del foc i el seu allament acstic i altres caracterstiques que siguin exigible en el seu cas. A continuaci es procedeix a fer referncia al comportament dels elements de compartimentaci front a les accions segents, segons els elements definits en la memria descriptiva. Sentn per partici interior, conforme al Apndix A: Terminologia del Document Bsic HE1, lelement constructiu de ledifici que divideix linterior en recintes independents. Poden ser verticals u horitzontals. Es descriuran tamb en aquest apartat aquells elements de la fusteria que formen part de les divisions interiors (fusteria interior).

Particions Descripci Tabiqueria Paret de bloc cermic foradat de 7cm i doble cella collocat amb morter m-60. Fusteria exterior (habitatges)

Fusteria dalumini lacat a color (Ral 9006 o similar) amb trencament de pont trmic. Doble vidre tipus climalit o similar de llunes incolores de 4/8/4 en les finestres i 4/8/4 en les balconeres amb protecci (baranes)

Fusteria exterior (porta accs)

La porta daccs des del carrer ser destructura metllica i panelat dalumni lacat o fusta tractada, amb porta batent i vidre fix de seguretat 4+4/8/6.

Fusteria interior La fusteria interior ser normalitzada amb portes de 35 mm de gruix, tipus bloc (semimassisses), dacabat de xapa de roure o similar.

ARQUITECTE COL. 37655/8 2.5 Sistemes dacabats

Revestiments exteriors Descripci del sistema: Faanes En les faanes es convinen laplacat de gres porcel.lanic a nivell de

planta baixa amb tancament cermic dobra vista i arrebossat i pintat

Cobremurs i ampits Pedra calcaria pulida i goter Elements de formig vist Tapa porus i pintant anticarbonataci

Revestiments interiors Descripci del sistema: Habitatges, locals i

elements comuns Enguixat a bona vista i acabat lliscat

Banys i cuines Arrebossat mestrejat i enrajolat amb gres porcellnic. Celrassos de plaques de cartr guix penjat amb guies en banys, cuines, distribudors i elements comuns.

Paviment Descripci del sistema: Elements comuns i escala Granet. Habitatges Gres porcel.lnic collocat amb morter m-40, i parquet sinttic tipus

AC4 Banys i cuines Gres porcel.lnic collocat amb morter m-40 Garatges Lliscat amb pols de quars. Exteriors Enrajolat cermic de gres antigel i antilliscant, classe C3

Coberta Descripci del sistema: Plana transitable Enrajolat cermic antigel i antilliscant, classe C3 Plana intransitable Enmacat de graba, cantell rodat de 30 mm mxim

Altres acabats Descripci del sistema: Baranes exteriors Barana dacer formada per passam superior i inferior de 40x10

mm, i brendorles de barilla calibrada de 10 mm cada 10 cm. Baranes interiors Passam de fusta de roure.

2.6 Equipament

Definici de banys, cuines i rentadors, equipament industrial, etc Definici

Banys Hi ha dos banys en planta baixa i un en planta primera formats per

inodor, pica i dutxa. En planta primera hi ha un espai per la previsi de la installaci dun jacuzzi.

Cuines La cuina de lhabitatge estar formada per placa de cocci elctrica, dues


piques, campana extractora, forn elctric i previsi per al rentaplats i la nevera.

Rentador Previsi de rentadora en la cuina. Equipament industrial Altres equipaments Arqueta de rec i previsi de la instal.laci de piscina amb tot el que

comporta.

2.7 Sistemes dacondicionament dinstallacions Totes les installacions, la seva implantaci, els materials i elements que les composen queden definits en els corresponents plnols i captols dels Amidaments i les seves especificacions en els Plecs de Condicions.

2.7.1 Installaci dascensor (no procedeix)

El projecte preveu lespai per la collocaci dun ascensor quan sigui necessari.

La installaci complir els requisits del RD 1314/97 Reglamento de ascensors i, en particular, de la norma UNE EN 81-1-2001 Reglas de seguridad para la construccin e instalacin de ascensores. Parte I: ascensores elctricos.

El projecte de la installaci de lascensor, lexecuci, el registre i la posta en funcionament estar a crrec de lempresa installadora autoritzada que haur dactuar en coordinaci amb el projecte i la construcci de ledifici.

2.7.2 Recollida i evacuaci de residus

Pel que fa a linterior dels habitatges lacabat de les superfcies situades a menys de 30 cm dels lmits de lespai demmagatzematge estaran enrajolades amb rajola de valncia de 0,20 x 0,20m.

2.7.3 Subministrament daigua freda i calenta

Totes les installacions sexecutaran dacord amb la normativa vigent CTE DB HS-4 Subministrament daigua, les especificacions fixades pel D. 21/2006 dEcoeficincia, aix com les especificacions de la Companyia subministradora.

El sistema de producci daigua calenta sanitria es desenvolupa a lapartat corresponent al de les installacions trmiques.

1. Disseny i posada en obra

La installaci consta de la captaci daigua de rec i conducci fins al local de les installacions, dipsit dacumulaci amb bomba i sistema de cloraci daigua.

Un cop a linterior de lhabitatge es disposar una clau de pas a lentrada daquest i claus de sectoritzaci a cada local humit. Tamb es disposaran claus de tall individual als diferents punts de consum.

El circuit daigua freda anir parallel al de laigua calenta i si transcorren parallels en un pla vertical ho far per sota el de laigua calenta per tal devitar condensacions. Quan la installaci transcorri encastada es collocar dins de tubs corrugats. Quan ho faci pel cel ras, sallaran trmicament les canonades daigua calenta i es collocaran en tubs corrugats les daigua freda a fi devitar que possibles condensacions afectin als elements constructius.

2. Materials i equips

Els materials i equips compliran les condicions establertes a lapartat 6 Productes de la construcci del DB HS-4 del CTE i altres especificacions que li siguin daplicaci.

Es preveu que el tub dalimentaci es realitzi amb Polietil dalta densitat i pressi nominal de 16 atm. (PE AD PN 16 atm), la bateria de comptadors ser homologada i dacer galvanitzat, i els muntants i installaci interior dels habitatges es far en coure (Cu). Semprar coquilles elastomriques de 30 mm, per a lallament de les canonades dACS.

Les cisternes dels inodors seran amb mecanismes de doble descrrega o descrrega interrompible. Les aixetes dels bidets, aigeres, equips de dutxa i rentamans estaran dissenyats per estalviar aigua o disposaran un mecanisme economitzador i disposaran de distintiu de garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya.


3. Dimensionat

La installaci de fontaneria es dimensiona de manera que subministri aigua potable als aparells i equips en les segents condicions:

Pressi: la pressi mnima als punts de consum de 100 kPa, en general, i 150kPa per a les calderes. Pel que fa a la pressi mxima, aquesta no sobrepassar els 500kPa en cap punt de consum.

Velocitat: la velocitat de clcul estar compresa entre 0,50 i 1,50m/s procurant no sobrepassar la velocitat d1,50m/s en el interior de locals habitables.

Cabal: en el quadre segent es determinen els cabals instantanis per als aparells i equips, a ms de la quantificaci de cada un dells a les diferents dependncies de ledifici.

Aparells installats Cabal instantani

(l/s)

Habitatge

rentamans 0,10 4 0.40 dutxa 0,20 3 0.60 banyera 1,40m 0,30 1 0.30 bidet 0,10 - inodor cisterna 0,10 3 0.30 aigera domstica 0,20 1 0.20 rentavaixelles 0,15 1 0.15 rentadora 0,20 1 0.20 aixeta allada 0,15 3 0.45 abocador 0,20 - aixeta ACS 0,20 11 2.20 Aix mateix, es garantir el dimetre mnim dalimentaci pels aparells, equips i cambres que fixa el DB HS-4. La xarxa de distribuci daigua calenta tindr els mateixos dimetres que la daigua freda.

Cabals de clcul:

El dimensionat de la xarxa es fa a partir dels diferents trams, determinant per a cada un dells un cabal de clcul obtingut a partir de laplicaci dun coeficient de simultanetat al cabal installat.

- Cabal simultani dels habitatges o dependncies:

A partir del cabal installat a cada dependncia i aplicant el coeficient de simultanetat (kv) en funci del nombre (n) daparells installats sobt el consum puntual de cada dependncia, aix com el de lhabitatge. (Per a valors kh inferiors a 0,2 es considera kh 0,2)

Kh = 1-n

1 n: nombre de punts de consum de lhabitatge (n > 2)

2.7.4 Evacuaci daiges

El seu disseny, dimensionat i execuci garantiran les exigncies bsiques HS5 mitjanant el compliment del CTE (R.D. 314/2006) DB HS-5 Evacuaci daiges, les especificacions fixades pel D. 21/2006 dEcoeficincia, aix com les especificacions del Reglament dels Serveis Pblics de Sanejament (D. 130/2003).

El traat, caracterstiques i dimensionat sindica en plnols.


Les xarxes separatives devacuaci daiges pluvials sabocaran al cana de reg i les daiges residuals a una fossa sptica homologada que al mateix temps tancar el cicle duent laigua depurada a un pou de drenatge. Labocament daiges residuals i el daiges pluvials disposar en ambds casos del corresponent sif general previ al claveguer. Les aiges residuals corresponen als aparells sanitaris dels habitatges, dels locals dinstallacions i a la previsi del local. Les aiges pluvials sn les de la teulada, terrasses i pati.


Les xarxes disposaran de ventilaci primria. A ms, es collocaran columnes de ventilaci per al pou de bombeig del soterrani i desprs de cada sif general de ledifici.

1.1 Elements de la xarxa daiges residuals

Cada aparell sanitari incls rentadores i rentavaixelles- i les buneres de les cambres dinstallacions disposaran de tancament hidrulic. Linodor es connectar directament al baixant. Les derivacions individuals de la resta daparells suniran a un ramal de desgus que desemboqui en el baixant. El desgus de les piques, safareigs, rentamans i bidets no estaran a ms de 4 m del baixant i es connectar amb un pendent entre el 2,5 i 5 %. Les banyeres i dutxes estan situades a prop del baixant i el desgus es far amb pendent 10 %. Els baixants daiges residuals circulen per calaixos verticals dobra fins a la connexi amb el collector que discorre, pel terra de laparcament, fins al sif general de ledifici.

Es disposaran registres a peu de baixant, canvis de direcci i entroncaments en els collectors. El sif general registrable, que es colloca previ a la connexi al claveguer de la xarxa urbana, disposar duna columna de ventilaci fins a la coberta installada entre el sif i la connexi al claveguer. 1.2 Elements de la installaci de la xarxa daiges pluvials

La coberta plana t multiples recollides a banda de punts de control o sobreeixidors. Els baixants recullen les aiges pluvials de la teulada i de les canals de les terrasses fins als collectors situats al sostre de la planta baixa que discorre fins al si general de ledifici.

Es disposaran registres a peu de baixant, canvis de direcci i entroncaments en els collectors. El sif general registrable que es collocar previ a la connexi al claveguer de la xarxa urbana disposar duna columna de ventilaci fins a la coberta installada entre el sif i la connexi al claveguer.


Les canalitzacions es construiran amb un sistema de tub de PVC srie B per als baixants, petita evacuaci i ventilaci; i tub de PVC a pressi per als collectors horitzontals. Les unions i elements especials es resolen amb peces de PVC del mateix sistema amb unions encolades i amb junta de goma en trams de baixants i collectors.

Els registres es faran amb peces especials de tub de PVC i tap roscat i seran accessibles directament des de laparcament. Els materials i equips compliran les condicions de lapartat 4 Productes de la construcci del DB HS 4.

3. Dimensionat

Els dimetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures. Mai no es reduir el dimetre en sentit devacuaci de les aiges. En lAnnex a la Memria de Clculs dinstallacions es desenvolupa el dimensionament.

Tipus daparell sanitari Unitats de desgus UD

Lavabo Bidet Dutxa Banyera (amb o sense dutxa) Inodor Amb cisterna Aigera De cuina Safareig 1 Abocador Bunera sifnica 1 Rentavaixelles 1 Rentadora 1 Cambra higinica (lavabo, inodor, banyera i bidet)

Inodor amb cisterna

Cambra higinica (lavabo, inodor i dutxa)

Inodor amb cisterna 3


2.7.5 Subministrament de gas (No procedeix)

Pel disseny, dimensionat i execuci de la installaci de gas natural complir amb la normativa vigent: RD 919/2006 Reglament tcnic de distribuci i utilitzaci de combustibles gasosos i les seves instruccions tcniques complementries, ITC i en concret la ITC-ICG-07 Installacions receptores de combustibles gasosos, aix com les especificacions de la companyia subministradora. Pel disseny de la installaci receptora de gas es segueixen les directrius establertes per la norma UNE 60670 Installacions receptores de gas subministrat a una pressi mxima (MOP) inferior o igual a 5bar en concret la part 4 Disseny i Construcci

El combustible previst s el gas natural canalitzat provinent de xarxa pblica amb una pressi de subministrament corresponent a Mitja Pressi A (MPA 0,05bar < P 0,4bar) el que exigeix la collocaci de reguladors de pressi per poder distribuir en baixa pressi (BP). Es dotar als habitatges amb una caldera mixta estanca, sent la potncia de 24kW per els habitatges de les plantes baixa i primera i de 30kW pels dplex de la planta segona.


a) Installaci i posada en obra

La installaci consta de la connexi de servei a la xarxa pblica de gas natural ubicada a lexterior de la propietat al carrer ---------------------------------- i es far segons especificacions de la companyia subministradora.

Al lmit de la parcella es collocar la clau descomesa. El seu emplaament es consensuar amb la companyia subministradora. Larmari on se situa el comptador es situa en la faana principal i el recorregut anir per local ventilat fins al punt de consum (cladera)

Un cop a lhabitatge es disposar la clau de lhabitatge garantint-ne la seva correcta accessibilitat. Es far de manera que el tram corresponent al muntant de gas que passa per el interior de lhabitatge sigui el ms curt possible. Es far lalimentaci a laparell de gas considerant que a cada un dells sha dinstallar la clau de connexi de laparell el ms propera possible a aquest i en el mateix recinte.

Com a criteri general, la installaci de gas es dissenyar de forma que les canonades siguin vistes o vagin allotjades en beines o conductes. Quan les canonades travessin murs o parets exteriors o interiors de ledificaci, es protegiran amb passamurs adequats.

b) Requisits de ventilaci pels locals on sinstallen els aparells de gas

Els habitatges disposen duna caldera mixta estanca, que correspon a un aparell de tipus C (aparell en el que el seu circuit de combusti no t cap comunicaci amb latmosfera del local en que sinstalla), i com a tal el local on sinstalla, no t requisits de ventilaci.


Els materials i equips compliran les condicions establertes al Reglament del gas i altres especificacions que li siguin daplicaci.

Es planteja la installaci amb tub de coure rod de precisi estirat en fred sense soldadura excepte el tallo que ho fixar la companyia subministradora. Les canonades i accessoris es protegiran de lagressi que pugui produir el medi extern amb el qual estiguin en contacte. Els accessoris per a lexecuci dunions, reduccions, etc. estaran fabricats amb materials de les mateixes caracterstiques que el tub al que han dunir-se. Caldr garantir destanquetat de les beines. Seran de materials metllics (acer, coure,...) en el seu pas per el soterrani i tamb podran ser de plstic rgid per a la resta de casos. Quan, a ms a ms, les beines es disposin per a protecci mecnica seran dacer amb un espessor mnim d1,5mm.

3. Dimensionat

La installaci de gas es projecta de manera que subministri gas als punts de consum dels 5 habitatges en les condicions de cabal, velocitat i pressi necessries per al seu correcte funcionament i seguint les directrius establertes per la norma UNE 60670 Installacions receptores de gas subministrat a una pressi mxima (MOP) inferior o igual a 5bar en concret la part 4 Disseny i Construcci per a la previsi del cabal de clcul, aix com pels valors de velocitat i de pressi mnima a garantir en els punts de consum.

Cabals de clcul

- Habitatges:

La potncia de disseny dels habitatges (Piv) i el seu grau de gasificaci, es determina a partir de

Piv = 10,12....DCBA

++++

sent: Piv: potncia de disseny del habitatge

A i B: consums calorfics (referits al poder calorfic inferior) dels aparells de major consum


C, D: consums calorfics (referits al poder calorfic inferior) de la resta daparells 1,10: coeficient corrector mig, funci del poder calorfic superior i inferior del gas subministrat

Com a mnim, es preveur la potncia de disseny corresponent al grau de gasificaci 1 (30kW) per a cada habitatge.

- Edifici:

La potncia de disseny de la installaci com (Pc), es determina a partir de

Pc = Piv x Sn + Pil sent: Pc: potncia de disseny de lescomesa interior o de la installaci comuna

Piv: potncia de disseny de les installacions individuals dels habitatges Pil: potncia de disseny de les installacions individuals dels locals ds no domstics Sn: coeficient de simultanetat en funci del nombre dhabitatges subministrat des de lescomesa interior i de

lexistncia, o no, de calefacci individual (taules UNE 60670-4:2005 Instalaciones receptoras de gas suministradas a una presin mxima de operacin (MOP) 5bar. Diseo y construccin)

Sn = 0,67 per a 5 habitatges que disposen de calefacci individual

El cabal de disseny de la installaci individual i de la installaci com es calcula a partir de la potncia de disseny (Piv o Pc, respectivament) i el Poder calorfic superior del gas subministrat.

La velocitat del gas a linterior de la canonada es limita a una velocitat mxima de 20m/s i es garantir que la pressi mnima de la connexi dentrada de gas natural a laparell ser 17mbar.

2.7.6 Installacions devacuaci de productes de la combusti

2.7.6.1 Evacuaci dels productes de la combusti de les calderes

El disseny, dimensionat i execuci de la installaci donen compliment a lexigncia HS 3 del CTE i les exigncies de seguretat del RITE (RD 1027/2007).

Les xemeneies individuals de les calderes estanques seran modulars, dacer galvanitzat i amb doble conducte, linterior per a levacuaci de fums i el concntric exterior per a laportaci daire exterior a la caldera. Tindran un dimetre exterior de 200 mm indicat pel fabricant de la caldera. Disposaran de marcatge CE.

Es collocaran en els calaixos dobra verticals, compartits amb fums i baixants, i es perllongaran fins a la coberta. El remat de les xemeneies de les calderes estanques sobresortiran 1 m respecte de la resta de sortides, ja que incorporen la presa daire exterior.

El dimensionat i traat de les installacions es preveuen en els plnols, tot i que ser lempresa de la caldera qui determinar el dimetre.

2.7.6.2 Extracci de bafs dels extractors de les cuines

El disseny, dimensionat i execuci de la installaci donen compliment a lexigncia HS 3 del CTE mitjanant el compliment del DB HS 3.

Hi haur dun sistema dextracci mecnica dels bafs i contaminats de les cuines que consta dun extractor individual que disposar dun filtre de greixos i olis dotat dun dispositiu que indiqui quan sha de reemplaar o netejar lesmentat filtre.

El conducte ser metllic dacer galvanitzat, llis per la cara interior i estanc. Discorrer amb un tram horitzontal pel cel-ras de la cuina fins a la connexi amb el tram vertical situat al calaix dinstallacions previst que arriba a la coberta.

El cabal mnim dextracci que garanteix la installaci s de 50 l/s (180 m3/h).

El dimensionat i traat de les installacions sindiquen en plnols.

2.7.7 Subministrament elctric i installaci dilluminaci

2.7.7.1 Subministrament delectricitat

La installaci de subministrament elctric sadaptar al que sestableix en el Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi i les seves instruccions complementries (REBT, Real Decret 842/2002 del 2 d Agost) aix com les Normes Tcniques Particulars de Fecsa-Endesa que fan referncia als Embrancaments i Installacions denlla en Baixa Tensi.



La installaci est formada per lescomesa realitzada des de lAvd Carretera , la Caixa General de Protecci (CGP) ubicada a lentrada de ledifici (lmit de la propietat pblica i privada), la Lnia General dAlimentaci (LGA) que uneix la CGP i la centralitzaci de comptadors. Contar tamb de la installaci de posta a terra que garantir una resistncia a terra de R 10 . Estar formada per un conductor de terra formant una anella perimetral a la que tamb shi connectar lelctrode vertical de lantena. El comptador es collocar en la faana principal visible des del exterior.

Un cop a linterior de lhabitatge, i a la zona de laccs, es collocar linterruptor de control de potncia i els dispositius generals de comandament i protecci a partir dels quals es fa la distribuci interior de cada un dels habitatges.

La previsi despais per a la installaci elctrica, aix com pels seus elements i equips, i les caracterstiques que cal satisfer es complimentaran dacord el que especifica el REBT i les Normes Tcniques Particulars i es recullen a continuaci en la fitxa resum de la installaci elctrica.

2. Materials i equips Els materials i equips compliran les condicions establertes a les Instruccions corresponents del REBT i altres especificacions que li siguin daplicaci. Les especificacions i caracterstiques dels materials i equips de la installaci, queden recollides a la fitxa resum de la installaci que sadjunta al final daquest apartat.

3. Dimensionat

La previsi de crregues sestableix segons el que sindica en la ITC-BT-10, considerant la crrega del conjunt dels habitatges, dels serveis generals, del local i laparcament.

Les crregues que es consideren sn les necessries pel funcionament de les segents zones i equips: - habitatges: previsi de potncia de 9200 W (electrificaci elevada)

Sadjunta la fitxa on es recull la previsi de crregues considerada per les diferents zones i la metodologia de clcul segons el tipus dinstallaci, aix com les seccions mnimes obligatries per a cada tram.

2.7.8 Infraestructures de telecomunicacions (ICT)

Com a Annex al projecte sadjunta la fitxa de justificaci dInfraestructures comunes de Telecomunicacions (ICT) que t en compte les previsions despais definides a la Memria Descriptiva del Projecte dedificaci.

2.7.9 Installacions de ventilaci

El seu disseny, dimensionat i execuci garantiran lexigncia bsica HS 3 Qualitat de laire interior mitjanant laplicaci del DB HS 3 i la resta de normativa aplicable.

El dimensionat sadjunta a lAnnex de clculs dinstallacions i sindica als plnols corresponents.

Els components del sistema hauran de garantir les prestacions exigibles de cabal daire, protecci enfront del soroll (nivell de soroll, allament acstic) i filtrat de laire exterior en el cas dhabitatges. Els materials i equips compliran lapartat 5 del DB HS 3.

2.7.9.1 Ventilaci de linterior dels habitatges


Sha previst un sistema de ventilaci, individual per a cada habitatge, amb admissi i extracci mecniques.

El sistema permetr adequar el funcionament a locupaci i necessitats de lhabitatge i, a ms, es limita la transmissi de soroll entre habitatges.

Cada habitatge tindr aportaci individual daire exterior des de la boca de toma situada a la coberta mitjanant un ventilador en lnia que impulsa laire, a travs del conducte, fins a les reixes dadmissi situades a la sala i a les habitacions. Aquestes reixes seran regulables i estaran situades a la paret a una altura, h = 2.20 m respecte al terra (h 1,80 m). Lextracci de laire viciat es far a partir de les boques dextracci situades en el sostre de la cuina i de les cambres higiniques. El conducte dextracci es perllonga fins a la coberta i connecta amb laspirador mecnic que est collocat en lnia. Aquest conducte estar construt amb xapa dacer galvanitzat i disposar de registre en lextrem inferior per al seu manteniment. Laire sexpulsa pel barret de les xemeneies de forma que la boca quedi a ms de 3 m de la boca dadmissi. Es collocaran airejadors entre el premarc i el marc de les portes de sala, dormitoris, cambres higiniques i cuina, garantint el cabal i allament acstic entre recintes. 2. Materials i equips Els conductes verticals seran de tub dacer galvanitzat. Els ramals horitzontals es construiran amb tub flexible. Les reixes dadmissi seran de xapa metllica lacada i les boques dextracci circulars, de PVC. Els airejadors de les portes seran peces especials dalumini i escuma de resina de melamina per lallament acstic.


Tant el ventilador dadmissi com dextracci seran del tipus en lnia, proporcionaran un cabal mnim de 30-45 l/s i podran assumir una prdua de crrega de XXX m.c.d.a.. Tindran vries velocitats per poder ajustar el cabal a les diferents necessitats de lhabitatge (dia/nit; ocupaci). El seu nivell de soroll no ha de superar els valors establerts a la normativa (CTE DB HR = 70 dBA a carrer i 60 dBA a pati). 3. Dimensionat Els cabals de ventilaci dels habitatges sn els segents, com a resultat de clcul, i un cop equilibrats: veure justificacio DB-HS3

2.7.10 Installacions trmiques

Lmbit de les installacions, la seva descripci aix com els requisits que ha de satisfer han quedat especificades a la Memria Descriptiva.

El seu disseny, dimensionat i execuci garantiran les exigncies HE 2 i HE 4 mitjanant el compliment del Reglament dinstallacions trmiques, RITE (RD 1027/2007) i el CTE DB HE 4 de Contribuci solar mnima per a la producci daigua calenta sanitria .

Tenint en compte que la potncia nominal trmica de ledifici (suma de potncies de les 5 calderes) NO supera els 70 kW trmics, caldr desenvolupar un MEMRIA TCNICA de les installacions de calefacci i dACS, tant convencional com amb energia solar.

2.7.10.1 Installaci de calefacci


La caldera de biomassa ha de subministrar una potncia de calefacci de 24 kW i de producci instantnia dACS de 6.00 kW

En els plnols sindica la seva ubicaci, que varia segons la distribuci de lhabitatge. Aquest espai no cal que disposi de condicions de ventilaci especifiques ja que s estanca, per caldr garantir una certa ventilaci per a la canonada de gas (reixa inferior i superior de larmari. La caldera tindr subministrament de gas natural, aigua freda i ACS solar, endoll de presa de corrent i desgus.

Estar connectada a la xemeneia individual de doble tub concntric construda amb acer galvanitzat per a levacuaci de fums fins a la coberta.

Es preveu un sistema de radiadors amb collector general ubicat en lestana de les instal.lacions i circut en diferents anells.


La caldera ser de biomassa, mixta i modulant i ha de subministrar una potncia de calefacci i ACS de 30 Kw,

Les canonades seran de polietil reticular i el sistema per radiadors.

3. Dimensionat

La calefacci es dissenya per a una temperatura operativa interior entre 21 i 23 C i tenint en compte tant les crregues per transmissi de lenvolvent, com les de ventilaci que resulten del sistema de ventilaci general de lhabitatge (HS 3).

Es considera un salt trmic mxim de 2 C entre la temperatura del terra radiant i la de lambient; i un salt trmic mxim de 5 C entre la impulsi i el retorn del circuit daigua.

Lestudi de crregues i el dimensionament sadjunten en el plnol corresponent.

2.7.10.2 Installaci daigua calenta sanitria

La producci instantnia daigua calenta sanitria dels habitatges es far a partir de la mateixa caldera mixta modulant Proporcionar un cabal simultani de 0,2 l/s.

Aquest sistema s complementari al de producci amb energia solar. Amb aquest f, linteracumulador solar i la caldera estaran connectats entre ells i amb la xarxa daigua freda i disposaran duna vlvula de tres vies per subministrar laigua calenta a temperatura adequada. Es preveu una temperatura dacumulaci de 60 C, una temperatura de distribuci de 40 C-45 C i de consum de 38 C. Les canonades dACS sallaran amb coquilles de polietil dun gruix mnim de 30 mm, quan circulen pel cel-ras, perqu les prdues en la xarxa de canonades daigua calenta sanitria seran inferiors al 4 % de la potncia transportada.

La xarxa de subministrament dACS es defineix a lapartat MC 5.3.. 2.7.10.3. Incorporaci denergia solar trmica per producci dACS

Lestudi complert de la installaci (esquema, clculs detallats, etc) es troba com Annex al projecte, tot i que a continuaci es descriuen els aspectes ms importants.

1. Disseny, posada en obra, materials i equips

La installaci respon a un esquema de captaci solar comunitria i acumulaci descentralitzada en els habitatges.


Sobre la teulada de ledifici (azimut + 102 i inclinaci 18 ) es collocaran quatre captadors solars plans. Com a protecci contra els sobreescalfaments sha previst un vas dexpansi i un dissipador de calor.


Els components de la installaci compliran les condicions establertes a lapartat 3 del CTE DB HE 4 i al RITE 08, aix com a la resta de reglamentaci aplicable.

Canonades de coure allades amb coquilla eslastomrica de 30 mm de gruix i valvuleria.

Bombes de recirculaci. Vas dexpansi tancat i aerotermo per dissipar el calor excedent

Elements de seguretat, control i regulaci

3. Dimensionat

La installaci sha dimensionat perqu garanteixi una contribuci solar mnima (CS) del 60% de la demanda denergia anual necessria per a la producci dACS, en base als parmetres ms restrictius entre els establerts pel DB-HE 4 del CTE i el Decret 21/2006 de criteris ambientals decoeficincia en els edificis.

2.7.11 Installacions de protecci contra incendi (PCI)

El disseny, lexecuci i les caracterstiques del seus materials, components i equips compliran all que estableix el Reglament dinstallacions de Protecci contra incendis, RIPCI, en les seves disposicions complementries i en qualsevol altra documentaci especfica que li sigui daplicaci, donant compliment a lexigncia bsica SI 4 mitjanant laplicaci del DB SI 4.

Les installacions manuals (extintors i central de detecci dincendi) disposaran denllumenat demergncia i rtols de senyalitzaci. A continuaci sexposen les principals caracterstiques de les installacions. La ubicaci dels elements i dels components

corresponents sindica en els plnols.

1. Installacions de PCI en ls residencial habitatge:

Les plantes dhabitatge disposaran dextintors porttils de les segents caracterstiques:

- Extintors porttils de pols polivalent i eficcia 21A 113B, situats a la zona de lescala en cada planta, cada 15 m des de qualsevol origen devacuaci.

Estaran fabricats segons la norma UNE-EN 3 i disposaran de marcatge CE.

Es collocaran sobre suports verticals de manera que la part superior de lextintor quedi, com a mxim, a 1,70 m del terra.

Disposaran de senyalitzaci fotoluminiscent segons UNE 23035-4:1999 amb rtols de 210 x 210 mm i quedaran illuminats amb lenllumenat demergncia.

LLEIDA,NOVEMBRE DE 2012


PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU REHABILITACIÓ D’UN …. MEMORIA.pdf · Les masies i cases rurals...

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU REHABILITACIÓ D’UN …. MEMORIA.pdf · Les masies i cases rurals...