PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE LA … · PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE...

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE LA COBERTA

DEL TEATRE DE PALAFOLLS

Febrer del 2014 Exp: 553-E

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE LA COBERTA DEL TEATRE DE PALAFOLLS Exp: 553-E

BLÁZQUEZ GUANTER SLP Pàg. 3

I N D E X G E N E R A L

CAPÍTOL 1 . . . . DADES GENERALS .......................................................................................................................................... 5

CAPÍTOL 2 . . . . MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (MC) .................................................................................................................... 9

CAPÍTOL 3 . . . . MEMÒRIA DESCRIPTIVA (MD) ...................................................................................................................... 17

CAPÍTOL 4 . . . . NORMATIVA APLICABLE .............................................................................................................................. 23

CAPÍTOL 5 . . . . ANNEXES ........................................................................................................................................................ 27

CAPÍTOL 6 . . . . PLEC DE CONDICIONS .................................................................................................................................. 53

CAPÍTOL 7 . . . . AMIDAMENTS I PRESSUPOST .................................................................................................................... 135

CAPÍTOL 8 . . . . PLA D’OBRA ................................................................................................................................................. 155

CAPÍTOL 9 . . . . DOCUMENTS COMPLEMENTARIS ............................................................................................................. 159

CAPÍTOL 10 . . . . PLÀNOLS .................................................................................................................................................... 169



CAPÍTOL 1 . . . . DADES GENERALS

I N D E X

1.1. IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE ........................................................................................................................... 7

1.2. AGENTS DEL PROJECTE .......................................................................................................................................................... 7

1.3. RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA ............................................................................................................. 7



1.1. IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE

Projecte: Projecte Bàsic i d’Execució de rehabilitació de la coberta del Teatre de Palafolls

Objecte de l’encàrrec: Substitució d’antiga coberta i comprovació de l’estructura existent

Emplaçament: Carrer Francesc Macià, 1-3

Municipi: Palafolls (comarca del Maresme, província de Barcelona)

Referència cadastral: 9330029DG7193S0001GI

1.2. AGENTS DEL PROJECTE

PROMOTOR: Nom: Ajuntament de Palafolls CIF: P-0815400G Adreça: Plaça Major, número 11 (Palafolls) Telèfon: 93.762.00.43

ARQUITECTE: Nom: Blázquez Guanter SLP Nº Col·legiat: 14580-7 (Antoni Blázquez Boya) / 14572-6 (Lluís Guanter Feixes) CIF: B-17983578 Adreça: Sant Josep, número 3 (Girona) Telèfon: 972.20.72.85

1.3. RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

La documentació que complementa la redacció d’aquest projecte és la següent:

Informe de l’estat de conservació de l’estructura de fusta, a càrrec d’INCAFUST (Institut Català de la Fusta) amb expedient número 20120039. Inclòs al Capítol 9 d’aquesta memòria.

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, redactat pel mateix arquitecte projectista. S’entrega com a document a part.

Estudi de gestió de residus, redactat pel mateix arquitecte projectista. Inclòs als annexes (Capítol 5) d’aquesta memòria.

Girona, Febrer del 2014

Antoni Blázquez Boya Blázquez Guanter SLP



CAPÍTOL 2 . . . . MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (MC)

I N D E X

2.1. INFORMACIÓ PRÈVIA: ANTECEDENTS I CONDICIONANTS DE PARTIDA ......................................................................... 11

2.2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................................................................. 11

2.2.1. DESCRIPCIÓ GENERAL .................................................................................................................................................. 11

2.2.2. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA ...................................................................... 11

2.2.3. RELACIÓ DE SUPERFICIES ........................................................................................................................................... 11

2.3. PRESTACIONS DE L’EDIFICI ................................................................................................................................................... 11

2.3.1. CONDICIONS DE FUNCIONALITAT DE L’EDIFICI ......................................................................................................... 11

2.3.2. SEGURETAT ESTRUCTURAL ......................................................................................................................................... 11

2.3.2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI: CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY ..................................................................................... 11

2.3.2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL: BASES DE CÀLCUL I ACCIONS .................................................................................................... 11

2.3.3. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI ................................................................................................................................... 15

2.3.4. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ I ACCESSIBILITAT .......................................................................................................... 15

2.3.5. SALUBRITAT .................................................................................................................................................................... 15

2.3.5.1. PROTECCIÓ CONTRA LA HUMITAT .......................................................................................................................................... 15

2.3.5.2. EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS ............................................................................................................................................ 16

2.3.6. PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL ........................................................................................................................... 16

2.3.7. ESTALVI D’ENERGIA ....................................................................................................................................................... 16



2.1. INFORMACIÓ PRÈVIA: ANTECEDENTS I CONDICIONANTS DE PARTIDA

L’Ajuntament de Palafolls ha decidit millorar les prestacions de la coberta del seu teatre municipal, que presentava problemes de filtracions d’aigua, substituint-la per una nova coberta tècnica acústica. Donat a l’augment de càrregues que això suposa, es fa necessària una comprovació de l’estructura i la seva adaptació a la normativa actual.

Previ a l’encàrrec del projecte a BLAZQUEZ GUANTER SLP, es va demanar a l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) la redacció d’un informe sobre l’estat de conservació dels elements estructurals de fusta.

Tot i disposar d’uns plànols antics, el dia 13-11-2013 es va realitzar una visita in-situ per prendre mides del teatre i de l’estructura, especialment de la zona de l’escenari de la que no es disposaven informació, així com per corroborar les dades aportades per l’informe d’INCAFUST.

La nova coberta compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació d’Edificació (LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE RD. 314/2006).

2.2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

2.2.1. DESCRIPCIÓ GENERAL

L’edifici que ocupa el Teatre de Palafolls data de principis del segle XX, és de planta rectangular i presenta una estructura formada per murs de paredat ordinari i encavallades i biguetes de fusta, característica de les construccions d’aquest ús a l’època.

Les dimensions del cos principal son a grans trets de 36 x 15 metres, amb 9 crugies d’aproximadament 4 metres. Hi ha 7 encava llades, 5 d’elles a la platea, una rebaixada a l’amfiteatre i una altra situada al cos de l’escenari, que es troba a una cota més elevada i que suporta les politges dels talons i la pinta.

El tancament de coberta actualment és a base de plaques de fibrociment i un posterior acabat de xapa metàl·lica, substituint-se per una coberta de millors prestacions tèrmiques, acústiques i d’estanqueïtat.

A nivell global l’estructura de fusta s’ha comprovat per les noves càrregues i s’ha reforçat per donar compliment a les exigències de la normativa actual, incloent una resistència al foc de 30 minuts. Al mateix temps, i tal com menciona l’informe d’INCAFUST, hi ha certs punts que cal reconstituir o reforçar de manera local i també algunes corretges per substituir.

Tot i quedar fora de l’àmbit d’aquest projecte cal mencionar que durant la inspecció de la pinta es va poder comprovar que es troba en un estat bastant deteriorat que n’aconsella un canvi.

2.2.2. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA

Com que es tracta d’una actuació de substitució d’una coberta per una altra de geometria equivalent no s’escau cap justificació urbanística.

2.2.3. RELACIÓ DE SUPERFICIES

La superfície de la nova coberta és aproximadament de 538 m2.

2.3. PRESTACIONS DE L’EDIFICI

La coberta projectada proporcionarà unes prestacions de seguretat i d’habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques de l CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE i la resta de normatives d’aplicació.

A continuació es defineixen els requisits generals a complimentar per la coberta:

Seguretat: Estructural (SE) en cas d’Incendi (SI) d’Utilització (SU)

Habitabilitat: Salubritat (HS) Protecció contra el soroll (HR)

Estalvi d’energia (HE)

En la Memòria Constructiva es defineixen els sistemes de la coberta i es concreten els seus requisits específics i prestacions de la solució emprada.

2.3.1. CONDICIONS DE FUNCIONALITAT DE L’EDIFICI

No s’escau perquè no es varien les condicions funcionals relatives a l’ús i a l’accessibilitat.

2.3.2. SEGURETAT ESTRUCTURAL

2.3.2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI: CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

Terreny de fonamentació

L’edificació va ser construïda fa molts anys i no presenta patologies atribuïbles al terreny. A part d’això, l’increment de la càrrega transmesa al terreny respecte al pes dels murs de paredat és mínima, per tant no es preveu necessària cap intervenció a nivell de fonamentació.

Previsió de possibles interaccions amb edificis o serveis veïns

No es preveu cap interacció amb edificis o serveis veïns.

2.3.2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL: BASES DE CÀLCUL I ACCIONS

L’estructura projectada / reforçada compleix el requisit de seguretat estructural donant compliment a les exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE. Aquests requisits es satisfan segons els paràmetres establerts als Documents Bàsics que li són d’aplicació:

- DB SE Seguretat estructural - DB SE-AE Accions a l’edificació - DB SE-A Acer - DB SE-M Fusta

Pel que fa a la sismicitat en el que s’estableix a la NCSE-02 Norma de construcció sismoresistent.

Igualment es dóna compliment a l’exigència bàsica SI6: Resistència estructural a l’incendi amb els paràmetres establerts a:

- DB SI 6. Resistència al foc de l’estructura

La definició del temps de resistència al foc dels elements estructurals s’especifica a l’apartat MD 3.3 de la Memòria Descriptiva, “Seguretat en cas d’incendi”, d’aquesta memòria. Les dimensions, recobriments i sistemes de protecció que garanteixen el compliment d’aquests temps, pel que fa als diversos elements de l’estructura, s’especifiquen a l’apartat MC 2.2, “Estructura”, de la Memòria Constructiva.

Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema estructural es desenvolupen en aquest apartat.

Les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul i la quantificació i justificació de les prestacions del sistema estructural es desenvolupen als apartats MC 2 “Sistema estructural” de la Memòria Constructiva.

Per garantir la resistència i l’estabilitat de l’estructura s’ha fet la comprovació estructural mitjançant el càlcul pel mètode dels Estats Límit:

- Estats Límit Últims (ELU) - Estat Límit de Servei (ELS) - Estat Límit de Durabilitat

verificant que, considerant els valors de les accions, de les característiques dels materials i de les dades geomètriques (tots ells afectats pels corresponents coeficients parcials de seguretat) la resposta estructural no és inferior a l’efecte de les accions aplicades amb l’índex de fiabilitat suficient per cadascuna de les situacions de projecte considerades, que són:



- Situacions persistents, que corresponen a les condicions d’ús normal de l’estructura - Situacions transitòries, com poden ser les que es produeixen durant la construcció o reparació de l’estructura - Situacions accidentals, que corresponen a condicions excepcionals

Per obtenir els valors de càlcul de l’efecte de les accions s’han tingut en compte les accions especificades al següent punt I, afectades pels coeficients parcials corresponents (punt III) i combinades segons es mostra al punt II.

Per altra banda, els valors de càlcul de la resistència s’obtenen minorant els materials estructurals amb els coeficients indicats a la memòria constructiva MC 2.

ACCIONS

CARREGUES PERMANENTS (G)

- Pesos propis

Els valors dels pesos propis dels elements que formen la coberta han sigut proporcionats pel fabricant .A la memòria constructiva s’especifica la composició de la mateixa.

- COBERTA 29 kg/m2

- FUSTA 320 kg/m³ - ACER 7850 kg/m³

Originalment hi havia un fals sostre sota les encavallades, però actualment no hi és i no es preveu tornar-lo a posar.

CÀRREGUES VARIABLES (Q)

- Sobrecàrregues d’ús

Les sobrecàrregues d’ús considerades es destaquen a la taula següent:

Categoria d’ús

Subcategories d’ús

Càrrega

uniforme

[kN/m2]

Càrrega

concentrada

[kN]

A Zones residencials A1

Vivendes i zones d’habitacions en hospitals i

hotels 2 2

A2 Trasters 3 2

B Zones administratives 2 2

C

Zones d’accés al públic

(amb la excepció de les

superfícies pertanyents a

les categories A, B, i D)

C1 Zones amb taules i cadires 3 4

C2 Zones amb seients fixos 4 4

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure

moviment de les persones com vestíbuls

d’edificis públics, administratius, hotels; sales

d’exposició de museus; etc.

5 4

C4 Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5 7

C5 Zones d’aglomeració (sales de concerts,

estadis, etc.) 5 4

D Zones comercials D1 Locals comercials 5 4

D2 Supermercats, hipermercats o grans

superfícies 5 7

E Zones de tràfic i d’aparcament per a vehicles lleugers (pes total < 30 kN) 2 20 (1)

F Cobertes transitables accessibles només privadament (2) 1 2

G

Cobertes accessibles

únicament per a

conservació (3)

G1 (7) Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1 (4) (6) 2

Cobertes lleugeres sobre corretges (5) 0,4 (4) 1

G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2

(1) Han de descompondre’s en dos càrregues concentrades de 10 kN separades entre si 1,8 m. Alternativament aquestes càrregues es podran substituir per una sobrecàrrega uniformement distribuïda en la totalitat de la zona de 3,0 kN/m2 per al càlcul d’elements secundaris, com nervis o biguetes, doblement recolzats, de 2,0 kN/m2 per al de lloses, forjats reticulats o nervis forjats continus, i de 1,0 kN/m2 per al d’elements primaris com bigues, àbacs de suports, suports o sabates.

(2) En cobertes transitables d’ús públic, el valor és el corresponent a l’ús de la zona des de la qual s’hi accedeix. (3) Per a cobertes amb una inclinació entre 20º i 40º, el valor de qk es determina per interpolació lineal entre els valors corresponents a les subcategories

G1 i G2. (4) El valor indicat es refereix a la projecció horitzontal de la superfície de la coberta. (5) S’entén per coberta lleugera aquella que la qual càrrega permanent deguda únicament al seu tancament no excedeix d’1 kN/m2. (6) Es pot adoptar una àrea tributaria inferior a la total de la coberta, no menor que 10 m2 i situada en la part més desfavorable de la mateixa, sempre que

la solució adoptada figuri en el pla de manteniment de l’edifici. (7) Aquesta sobrecàrrega d’ús no es considera concomitant amb la resta d’accions variables.

L’encavallada de l’escenari s’ha comprovat i reforçat per una futura nova pinta que pugui suportar una sobrecàrrega d’ús de 2kN/m², i també localment 3 politges de 10kN cada una.

- Reducció de sobrecàrregues

No s’ha fet reducció de sobrecàrregues en els elements estructurals, ni verticals ni horitzontals.

- Acció del vent

L’edifici està ubicat en una zona urbana, al que li correspon un grau d’aspresa IV.

Alçada topogràfica de l’emplaçament (Palafolls): 16 msnm

Alçada de l’edifici (H): ~6.00 m Inclinació de la coberta: 23º Dimensió x: 36.00 m Dimensió y: 15.00 m Esveltesa H/x: 0.17 Esveltesa H/y: 0.40

PRESSIÓ ESTÀTICA CONSIDERADA SOBRE LA COBERTA: pebe ccqq ··

L’emplaçament, segons el mapa adjunt, està situat a la zona C, corresponent a una velocitat del vent de 29 m/s.

D’aquesta velocitat es dedueix una càrrega bàsica de la pressió dinàmica de vent (qb) igual a 0.52 kN/m2.

Els coeficients d’exposició (ce), variable segons l’altura considerada i funció del grau d’aspresa IV, és el següent:

- Nivell coberta: 1.4

Els coeficients de pressió (Cp) per edificacions no incloses dins els casos típics d’habitatge, s’han consultat a l’annex D3 ,segons diferents formes canòniques de coberta. Per a la coberta a dues aigües d’aquest projecte, segons la direcció del vent, es distingeixen les següents zones i els seus corresponents coeficients de pressió:



Direcció del vent -45º ≤ θ ≤ 45º

Zona F cpx = 0.45 (pressió) / -0.70 (succió) Zona G cpx = 0.45 (pressió) / -0.65 (succió) Zona H cpx = 0.30 (pressió) / -0.25 (succió) Zona I cpx = 0.00 (pressió) / -0.40 (succió) Zona J cpx = 0.00 (pressió) / -0.75 (succió)

Direcció del vent 45º ≤ θ ≤ 135º

Zona F cpx = -1.20 (succió) Zona G cpx = -1.35 (succió) Zona H cpx = -0.70 (succió) Zona I cpx = -0.50 (succió)

Així doncs, les accions de vent (qe) considerades es resumeixen a continuació.

Vent direcció X Pressió (kN/m2) Succió (kN/m2 )

Zona F 0.33 -0.51

Zona G 0.33 -0.47

Zona H 0.22 -0.18

Zona I - -0.29

Zona J - -0.55

Vent direcció Y Pressió (kN/m2) Succió (kN/m2 )

Zona F - -0.87

Zona G - -0.98

Zona H - -0.51

Zona I - -0.36

- Accions tèrmiques

No s’han tingut en compte efectes tèrmics en l’estructura principal donades les dimensions de l’edifici.

- Càrrega de neu

L’edifici es troba ubicat, segons mapa adjunt, a la zona climàtica 2.

Alçada topogràfica de l’emplaçament (Palafolls): 16 msnm

CÀRREGA DE NEU CONSIDERADA SOBRE LA PROJECCIÓ HORITZONTAL DE LA COBERTA: kn sq ·

El coeficient de forma (µ) és igual a 1 donat que la coberta presenta una inclinació inferior a 30º. No hi ha impediments que suposin un increment de la càrrega per acumulació de neu.

La sobrecàrrega de neu en terreny horitzontal (SK) a considerar, donada la zona i l’alçada topogràfica, tal com mostra la taula següent, és de 0.40 kN/m². Així doncs



Així doncs, es considera una sobrecàrrega de neu sobre la coberta de 0.40 kN/m². En aquest cas, com que és del mateix valor que la sobrecàrrega d’ús i no son concomitants, no es considera.

ACCIONS ACCIDENTALS (A)

- Sisme

L’acceleració sísmica bàsica de l’emplaçament és ab / g = 0,04 i l’edifici es classifica com d’importància normal.

Tanmateix, el compliment de la NCSE-02 no és aplicable, degut a que només s’actua sobre la coberta i no sobre el global de l’estructura, de la qual en tot cas se’n milloraran les prestacions al finalitzar la intervenció.

- Incendi

Les seccions de fusta de l’estructura s’han comprovat davant l’acció del foc durant un temps “t” en minuts determinat (R-t). En el cas concret d’aquest projecte, aquest temps és de 30 minuts, donat que es tracta d’una coberta lleugera (pes propi inferior a 1kN/m²). S’ha realitzat la comprovació de la secció de fusta per mitjà del mètode de la secció reduïda. És un mètode simplificat, recollit al CTE DB-SI “Seguridad en caso de incendio”, en l’Annex E “Resistencia al fuego de las estructuras de madera”, en el qual la capacitat de càrrega de la peça es calcula per una secció eficaç reduïda suposant que les propietats resistents i de rigidesa no queden afectats per la temperatura. La pèrdua de propietats mecàniques es compensen utilitzant una profunditat de carbonització major que la real.

COMBINACIONS

ELU

- per situacions persistents o transitòries:

iki

i

iQkQjk

j

jG QQG ,,0

1

,1,1,,

1

, ····

G : coeficient parcial d’una acció permanent

Q : coeficient parcial per a una acció variable

Gk: valor característic d’una acció permanent

Qk: valor característic d’una acció variable simple

Ad: valor de càlcul d’una acció accidental

0,1,2 : coeficients de simultaneïtat

- per situacions extraordinàries:

iki

i

iQkQdjk

j

jG QQAG ,,2

1

,1,1,11,,

1

, ·····

- per acció accidental sísmica:

1

,,2

1

, ·i

ikid

j

jk QAG

ELS

- per determinar els efectes de les accions de curta duració que puguin resultar irreversibles (combinacions característiques):

1

,,01,

1

, ·i

ikik

j

jk QQG Gk: valor característic d’una acció permanent

Qk: valor característic d’una acció variable simple

0,1,2 : coeficients de simultaneïtat - per determinar els efectes de les accions de curta duració que puguin resultar reversibles (combinacions freqüents):

1

,,21,1,1

1

, ··i

ikik

j

jk QQG

- per determinar els efectes de les accions de llarga duració (combinacions quasi permanents):

1

,,2

1

, ·i

iki

j

jk QG

Els valors dels coeficients de simultaneïtat corresponen també als definits en el DB SE i són els següents:

Coeficients de simultaneïtat Categoria 0 1 2

Sobrecàrrega superficial d’ús

Zones residencials A 0.7 0.5 0.3

Zones administratives B 0.7 0.5 0.3

Zones destinades al públic C 0.7 0.7 0.6

Zones comercials D 0.7 0.7 0.6

Zones de tràfic i aparcament vehicles lleugers (pes total < 30 kN) E 0.7 0.7 0.6

Cobertes transitables F (1)

Cobertes accessibles només per a conservació G 0 0 0

Neu

per alçades > 1000 m 0.7 0.5 0.2

per alçades ≤ 1000 m 0.5 0.2 0

Vent 0.6 0.5 0

Accions variables del terreny 0.7 0.7 0.7

(1) S’adoptaran els valors corresponents a l’ús des del que s’accedeix

Els valors dels coeficients parcials de les accions s’especifiquen a l’apartat següent.

El període de servei previst pels elements de l’estructura principal és l’establert en el CTE (50 anys) i s’han seguit les prescripcions de durabilitat que s’hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats.

Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d’instal·lacions, etc), que no formen part de l’estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccions prescrites en el manual d’ús i manteniment i el pla de manteniment.

COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT

Els coeficients parcials de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit Últims s’ajusten als especificats en el DB SE i complementàriament en l’EHE i són els següents:

Coeficients parcials de seguretat () per a les accions en Estats Límit Últims

Tipus de verificació

Tipus d’acció

Situació persistent/transitòria Situació extraordinària

Desfavorable Favorable Desfavorable Favorable

Resistència

Permanent:

Pes propi, pes del terreny 1.35 0.80* 1.0 1.0

Empentes del terreny 1.35 0.70 1.0 1.0

Variable 1.50 0 1.0 0



Estabilitat

Permanent:

Pes propi, pes del terreny 1.10 0.90 1.0 1.0

Empentes del terreny 1.35 0.80 1.0 1.0

Variable 1.50 0 1.0 0 * Aquest valor és de 1 en la Instrucció EHE.

D’altra banda, els coeficients de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit de Servei s’ajusten als especificats en el DB SE i a l’EHE i són els següents:

Coeficients parcials de seguretat () per a les accions en Estats Límit de Servei

Tipus d’acció Desfavorable Favorable

Permanent 1.0 1.0

Variable 1.0 0

Els coeficients de seguretat emprats en el càlcul de la fonamentació s’ajusten a les prescripcions del DB SE C i són els següents:

Coeficients parcials de seguretat () per a les accions geotècniques

Situació de dimensionat

Tipus Materials Accions

R M E F

Persistent o transitòria

Esfondrament 3.0 1.0 1.0 1.0

Estabilitat global 1.0 1.8 1.0 1.0

Lliscament 1.5 1.0 1.0 1.0

Bolc: Accions estabilitzadores Acciones desestabilitzadores

1.0 1.0 0.9 1.0

1.0 1.0 1.8 1.0

Extraordinària

Esfondrament 2.0 1.0 1.0 1.0

Estabilitat global 1.0 1.2 1.0 1.0

Lliscament 1.1 1.0 1.0 1.0

Bolc: Accions estabilitzadores Acciones desestabilitzadores

1.0 1.0 0.9 1.0

1.0 1.0 1.2 1.0

R : coeficient parcial per a la resistència del terreny

M : coeficient parcial per a les propietats dels materials

E : coeficient parcial per a l’efecte de les accions

F : coeficient parcial per a les accions

Els coeficients corresponents a la capacitat estructural de la fonamentació i contenció com a elements de formigó armat son els establerts anteriorment per a les accions en ELS i ELU.

DEFORMACIONS ADMISSIBLES

Pel que fa a l’estructura de coberta s’ha verificat que, per a les situacions de dimensionat pertinents, l’efecte de les accions no arriba al valor límit admissible de deformació establert a tal efecte i que, seguint les prescripcions del DB SE, en aquest cas són els següents:

Limitacions de les fletxes relatives dels sostres i de la coberta:

Quan es consideri la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, s’admet que l’estructura horitzontal és suficientment rígida si, les deformacions acumulades dels elements des de el moment de la posada en obra (fletxa activa) compleixen:

Sostres amb envans fràgils o paviments rígids sense junts L/500

Sostres amb envans ordinaris o paviments rígids amb junts L/400

Resta de casos L/300

Quan es consideri el confort dels usuaris o les vibracions de l’estructura horitzontal, aquesta és suficientment rígida quan considerant només les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor que L/350.

Quan es consideri l’aspecte estètic o l’aspecte de l’obra, l’estructura horitzontal és suficientment rígida quan, considerant qualsevol combinació d’accions quasi-permanents, la fletxa relativa és menor que L/300.

Limitacions dels desplaçaments horitzontals: No s’apliquen

Vibracions i Fatiga

Donat l’ús de l’edifici no es considera susceptible de patir vibracions que puguin produir el col·lapse de l’estructura i per tant no resulta necessari fer aquest tipus de comprovació.

2.3.3. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

Al tractar-se d’una substitució de la coberta no es varien les condicions de seguretat globals en cas d’incendi de l’edifici (usos, altures i recorreguts d’evacuació, instal·lacions de protecció contra incendi, etc.) i per tant queda fora d’aquest projecte verificar-ne el seu compliment.

En quant a l’estructura de la coberta sí que es dona compliment a les exigències bàsiques de SI del CTE. La seva resistència al foc, mitjançant els reforços necessaris i que s’expliquen als apartats corresponents, serà com a mínim de:

- R30 (30 minuts) en tota la planta, ja que es tracta d’una coberta lleugera (pes propi inferior a 1kN/m²).

2.3.4. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ I ACCESSIBILITAT

De la mateixa manera que el punt anterior, al tractar-se d’una substitució únicament de la coberta no es veuen afectades les condicions de seguretat d’utilització i accessibilitat.

2.3.5. SALUBRITAT

La nova coberta projectada dona resposta a les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció contra la humitat del tancament i disposant les pertinents xarxes d’evacuació d’aigües pluvials. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten al conjunt de l’edifici:

2.3.5.1. PROTECCIÓ CONTRA LA HUMITAT

La coberta garanteix l’exigència bàsica HS1 de protecció a la humitat. Concretament, el grau d’impermeabilitat exigit queda satisfet a partir del compliment de les següents solucions constructives:

- El pendent de la coberta, formada per plaques i perfils galvanitzats (de nervat petit) és superior al mínim exigit del 10%.

- Es disposa una capa separadora sota l’aïllant tèrmic per evitar el contacte entre materials poc compatibles.

- L’aïllant tèrmic col·locat compleix el mínim determinat a la secció HE1 del CTE DB “Estalvi d’Energia”.

- La coberta, inclinada, està acabada superiorment amb un teulat.

- El sistema d’evacuació d’aigües ha estat dimensionat segons el descrit a la secció HS5 del CTE DB “Salubritat”.



- No és necessari disposar una barrera contra el vapor ja que, segons el descrit a la secció HE1 del CTE DB “Estalvi d’Energia” no es preveu que es formin condensacions.

El control del risc de condensacions queda recollit i justificat a la fitxa del compliment del DB HE 1 adjuntada a l’apartat corresponent dels annexes.

2.3.5.2. EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS

La coberta i els sistemes d’evacuació d’aigües pluvials compleixen les condicions de disseny, dimensionament, execució i materials previstes al CTE DB HS5. Al mateix temps, els canalons de recollida d’aigües, com que es disposaran amb pendents inferiors al 0.5% mínim que té en consideració el CTE, compleixen els requeriments de la normativa europea UNE EN 12056 “Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios. Parte 3: Desagüe de aguas pluviales de cubiertas, diseño y calculo”.

D’acord amb el DB HS5 apèndix B, per a les dimensions dels canalons i baixants es considerarà que en funció de la situació del municipi (Palafolls), la seva zona pluviomètrica és la B i el valor de la isoyeta és 60, pel que la intensitat pluviomètrica és de 135 mm/h. Així doncs, les prestacions mínimes exigibles a les que s’han donat compliment s’han calculat a partir d’aquest valor.

2.3.6. PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL

Els recintes i edificis de pública concurrència destinats a espectacles, com son els teatres, no queden regulats pel Document Bàsic del CTE “Protecció contra el soroll”, ja que requereixen d’un estudi especial en funció dels requeriments expressos exigits per la propietat, que en aquest cas no s’han produït.

2.3.7. ESTALVI D’ENERGIA

L’edifici compleix amb l’exigència bàsica del HE1 del CTE “Limitació de la demanda energètica”, sobre la qual s’adjunta als annexes una fitxa resum dels requeriments que estableix, en funció de la zona climàtica on s’ubica l’edifici i el tancament de coberta.

En el cas del DB HE1 s’ha justificat el seu compliment mitjançant l’opció simplificada del document bàsic, donat que no hi ha lluernaris a coberta i per tant es troba per sota del 5% requerit.





CAPÍTOL 3 . . . . MEMÒRIA DESCRIPTIVA (MD)

I N D E X

3.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI ................................................................................................................................................... 19

3.2. SISTEMA ESTRUCTURAL ........................................................................................................................................................ 19

3.2.1. ESTRUCTURA .................................................................................................................................................................. 19

3.3. SISTEMA ENVOLVENT ............................................................................................................................................................. 21

3.3.1. COBERTA ......................................................................................................................................................................... 21

3.4. EVACUACIÓ D’AIGUES ............................................................................................................................................................ 21



3.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI

Al tractar-se únicament d’una substitució de la coberta en un edifici existent no és necessària la descripció del terreny.

3.2. SISTEMA ESTRUCTURAL

3.2.1. ESTRUCTURA

Descripció de l’estructura

Tal com s’ha explicat a la memòria descriptiva, l’edifici rectangular de dimensions aproximades 36x15m compta amb 6 encavallades tipus (5 a platea i 1 a l’escenari) i una encavallada rebaixada (amfiteatre), tal com es pot veure a l’esquema següent:

Esquema en planta teatre amb les encavallades

Les encavallades de fusta tenen una llum de 14.5 metres (la de l’escenari 14m) i un intereix de 4 metres entre elles. A excepció de l’encavallada rebaixada que és trapezoïdal, son de forma triangular, i estan composades principalment per un cordó inferior, dos cordons superiors (cavalls) inclinats 23º, un pendoló, tirants i diagonals.

En les encavallades tipus la secció del cordó inferior, els cavalls i el pendoló és de 100x225mm, les diagonals centrals son de 100x145mm i la resta 100x110mm. Els tirants son rodons d’acer de Ø16.

Esquema encavallada tipus

Per altre banda, l’encavallada rebaixada té un cordó superior inclinat a l’inici i pla al mig, per un cantell aproximat entre eixos de 1.60 metres i una diferent distribució de tirants i diagonals. També està formada per seccions 100x225mm els cordons superiors i inferior, 100x110mm totes les diagonals i Ø16 els tirants. El pendoló, en aquest cas, està format per dues seccions de 7.5x15.5mm.en contacte.

Esquema encavallada rebaixada

Cal destacar que el cordó inferior de totes les encavallades no està format per una sola biga de costat a costat, sinó que es tracta de dos trams units al mig a partir de d’un tros suplementat de biga per cada costat.

Les corretges entre encavallades son de secció 7.5x15.5mm i estan situades aproximadament cada 1 metre. Concretament hi ha 8 corretges a cada una de les dues aigües de les encavallades tipus (a l’escenari 7) i 1 al carener.

Descripció de la fusta

La fusta, tal com corrobora l’informe d’INCAFUST, tret d’alguns casos puntuals descrits més endavant, està en bon estat i no presenta deficiències aparents que puguin penalitzar la seva capacitat estructural. Per al càlcul s’ha considerat una conífera de classe resistent C20, una classe de servei 1 (sota coberta) i una durada de la càrrega curta (neu a altura <1000m).

Descripció dels reforços

Les encavallades tipus (excepte la de l’escenari), sota les noves càrregues i en situacions persistents o transitòries, compleixen els requeriments de la normativa. Així mateix, en servei també presenten deformacions totalment acceptables.

Per contra, sota aquestes mateixes circumstancies, el tram horitzontal de cordó superior de l’encavallada rebaixada no compleix, ja que presenta inestabilitat per vinclament al quedar molt menys arriostrat per les corretges, i tampoc el cordó inferior de l’encavallada de l’escenari, que s’esgota a compressió per les càrregues considerades per una futura nova pinta.

Per altra banda, en situació accidental de foc, les ja de per sí petites seccions de fusta pateixen una reducció significativa que fa que algunes no funcionin. Concretament son les diagonals de les encavallades (excepte les dels extrems de la rebaixada), que a l’estar comprimides pateixen inestabilitat per vinclament, i també la totalitat de les corretges, que no compleixen l’ELU de flexió. El fet de que les corretges en situació de foc quedin inservibles també fa que els cordons superiors de les encavallades, que estan comprimits, deixin de tenir arriostraments en el pla de coberta, i per tant tampoc funcionin.

Per aquests motius les mesures a adoptar son les següents:

- Es reforcen les diagonals de les encavallades col·locant encolada una platina d’acer a cada costat de dimenions #100x5 (diagonals de 145mm) i #80x5mm (diagonals de 110 mm), collades amb perns M10 cada 60 cm, reduint d’aquesta manera les cares d’exposició al foc a dues.

- Per tal d’evitar reforçar totes les corretges, donat que no es consideren estrictament part de l’estructura principal, es reforça una de cada tres amb la mateixa solució que les diagonals. La platina serà #120x5 mm. D’aquesta manera les corretges reforçades aguanten a foc i el cordó superior queda arriostrat almenys cada 3 metres aproximadament.

- Es reforcen de la mateixa manera tots els cordons superiors de les encavallades amb dues platines #180x8 mm, així com el cordó inferior de l’encavallada de l’escenari.

- Alguns dels tirants Ø16 de les encavallades no compleixen a foc, per aquest motiu es decideix ignifugar-los per R30.

Totes les platines utilitzades hauran d’estar pintades per garantir una resistència al foc de R30 (30 minuts).

Un esquema tipus del reforç plantejat es mostra a continuació, quedant definit més detalladament als plànols.



Esquema del reforç proposat

Un altre punt que cal reforçar a totes les encavallades és la unió dels dos trams de cordó inferior, ja que actualment compta amb 2 perns M12 a cada costat i això resulta insuficient pels esforços de tracció previstos. Així doncs, cal afegir dos perns M20 a les encavallades tipus i tres perns M20 a l’encavallada rebaixada, on les traccions son majors.

A part d’aquests reforços també cal prendre mesures respecte els punts localment crítics detectats a l’informe d’Incafust. Ut ilitzant la nomenclatura de l’informe, l’encavallada E4 necessitava una intervenció d’urgència i actualment es troba recolzada sobre una mènsula metàl·lica. Es preveu reconstituir la secció de fusta a partir d’un morter de reparació epoxi, prèvia col·locació d’un caixó metàl·lic (“collarí”) a mode de reforç i d’encofrat.

Les corretges 22 i 66 es substituiran per unes altres d’iguals mides i característiques.

La jàssera 130, en el seu recolzament a la cantonada, es reforçarà amb platines metàl·liques de la mateixa manera que la resta de seccions.

Finalment, s’aplicarà a tota l’estructura de fusta un tractament de protecció amb pintura lasur.

Mètode de càlcul

L’estructura s’ha dimensionat amb el programa Autodesk Robot Structural Analysis, versió 2013, de càlcul per elements finits (veure Annex de càlcul), transformant les encavallades reals en un model de càlcul format per elements tipus barra.

En aquest model els tancaments només es tenen en compte com a càrregues que graviten sobre l’estructura.

Pel càlcul de les sol·licitacions es fa un anàlisi lineal, pel mètode matricial de la rigidesa, basat en la hipòtesi de comportament elàstic-lineal dels materials i en la consideració de l’equilibri de l’estructura sense deformar.

El CTE considera adequat aquest mètode per obtenir els esforços de l’estructura tant en Estats Límit de Servei (ELS) com en Estats Límit Últims (ELU) i en qualsevol tipus d’estructura, sempre que els efectes de segon ordre siguin menyspreables, segons l’establert a l’article 43.

Les càrregues aplicades pel càlcul de l’estructura, tant per les comprovacions de resistència i estabilitat com per les d’aptitud al servei, són les que s’han especificat en l’apartat 2.3.2.2 de la memòria descriptiva (MD). Les combinacions d’accions contemplades en el càlcul responen a les proposades pel CTE tant per situacions persistents i transitòries com per situacions accidentals. Aquestes combinacions, junt amb el valor dels diferents coeficients de seguretat, s’han especificat a l’apartat MD 2.3.2.2 d’aquesta memòria.

Els valors característics de les propietats dels materials responen a la corresponent normativa aplicable, o sigui, el CTE DB SE:M per la fusta i el CTE DB SE:A per l’acer. Els valors de càlcul s’han obtingut dividint els valors característics pels corresponents coeficients parcials de seguretat, indicats a l’apartat següent.

Com a valors característics i de càlcul de les dades geomètriques dels elements estructurals s’han adoptat els valors nominals definits en els plànols del projecte.

En el cas dels elements de fusta i metàl·lics, les comprovacions relatives als ELU i ELS i el corresponents coeficients de seguretat, responen a les especificacions del CTE DB SE-M i DB SE-A respectivament.

Descripció dels materials

Els materials dels elements de l’estructura considerats son els següents:

(DB-SE-M) QUADRE DE

CARACTERÍSTIQUES

ELEMENTS ESTRUCTURALS DE FUSTA

CONDICIONS DE SERVEI

CLASSE DE SERVEI temperatura 20 2º humitat relativa 65% 1

CARACTERÍSTIQUES DE LA FUSTA

CLASSE RESISTENT C20

Contingut d’humitat (%) h 12

Flexió (N/mm2) fm,g,k 20.0

Tracció paralel.la a la fibra (N/mm2) ft,0,g,k 12.0

Tracció perpendicular a la fibra (N/mm2) ft,90,g,k 0.5

Compressió paralel.la a la fibra (N/mm2) fc,0,g,k 19.0

Compressió perpendicular a la fibra (N/mm2) fc,90,g,k 2.3

Tallant (N/mm2) fv,g,k 2.2

Mòdul d’elasticitat paral. a la fibra (kN/mm2) E0,g,mig 9.5

Mòdul d’elasticitat paral. a la fibra (kN/mm2) E0,g,k 6.4

Mòdul d’elasticitat perp. a la fibra (kN/mm2) E90,g,mig 0.32

Mòdul de tallant (kN/mm2) Gg,mig 0.59

Densitat (Kg/m3) g,k 330

Coeficient de seguretat del material: γM =1.30

(DB-SE-A) QUADRE DE

CARACTERÍSTIQUES

ELEMENTS ESTRUCTURALS D’ACER

Pinta Tirant encavallades Platines reforç

ELEMENTS D’ACER LAMINAT

Acer en Perfils

Classe i

Designació S 275 JR A 37b -

Límit Elàstic

(N/mm2) 275 235 -

Acer en Xapes

Classe i

Designació - - S 275 JR

Límit Elàstic

(N/mm2) - - 275

ELEMENTS BUITS D’ACER

Acer en

Perfils

Classe i

Designació S 275 J0H - -

Límit Elàstic

(N/mm2) 275 - -



UNIONS ENTRE ELEMENTS

Sistema i

Designació

Soldadures

Per arc elèctric amb

elèctrodes amb

revestiment bàsic

- -

Perns o Cargols

d’Ancorat - - Classe 6.8

Coeficient de seguretat del material: γM1 =1.05 (el dels cargols tenen un coeficient de seguretat de 1.25)

3.3. SISTEMA ENVOLVENT

3.3.1. COBERTA

La nova coberta seguirà el pendent d’uns 23º de la coberta existent, que al seu temps ve donat per l’estructura.

Està composada per les següents capes:

- Xapa GVS64 d’acer prelacat de 0.6mm

- Aïllament de llana de roca de 40 mm

- Omegues d’acer galvanitzat

- Làmina acústica Tecsound 35

- Aïllament de llana de roca de 40 mm

- Làmina geotèxtil

- Xapa grecada d’acer prelacat i perforat de 0.75mm

3.4. EVACUACIÓ D’AIGUES

Pel que fa a la instal·lació d’evacuació d’aigües, es manté l’existent, a excepció dels canalons de recollida d’aigües pluvials, que es substituiran juntament amb la nova coberta. Aquests canalons ja aprofitaran els baixants existents, que al seu temps s’han comprovat que tant en número com en dimensió son suficients.

La nova instal·lació es dissenya i dimensiona garantint les exigències bàsiques del HS5 del CTE i específicament els canalons també segons la normativa europea UNE EN-12056 "Sistemas de desagüe por gravedad en el interior de edificios". Així doncs, el traçat i el pendent de la instal·lació faciliten l’evacuació de les aigües evitant-ne la retenció i el dimensionat s’ha realitzat per transportar els cabals previsibles en condicions segures.

Disseny i dimensionat

La coberta del teatre és a dues aigües i es troba a dos nivells, un pel cos principal de platea i amfiteatre i l’altre, més elevat, per l’escenari. Pel costat del carrer Ramón Llull hi ha 3 baixants per l’exterior de la façana repartits al tram del cos principal, pel costat del carrer Francesc Macià n’hi ha 4 amb els baixants dintre la paret, i finalment s’observa un altre baixant per un extrem de la façana principal. La coberta de l’escenari desaigua sobre la coberta gran.

Es preveu mantenir aquesta instal·lació.

El dimensionat dels canalons es desenvolupa a l’Annex a la Memòria de Justificació de càlcul de les instal·lacions.

Per més seguretat, a les 4 cantonades dels 2 nivells de coberta s’hi ha disposat uns sobreeixidors.





CAPÍTOL 4 . . . . NORMATIVA APLICABLE



4.1. RELACIÓ DE NORMATIVA APLICADA

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normes de la Presidencia del Gobierno i les del Ministerio de la Vivienda sobre la construcció vigents.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació

A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit General

Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71) modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obres D 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD. 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Seguretat en cas d’incendis

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Condicionants urbanístics i de protección contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91 D 241/94 (DOGC: 30/01/98) Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI) RD 2267/2004 (BOE: 17/12/2004)

REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Salubritat

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigues

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE1 Resistència i estabilitat SE2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació SE C Fonaments SE A Acer SE M Fusta SE F Fàbrica

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de sostres d’edificis d’habitatges O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EHE-08 Instrucción de Hormigón Estructural RD 1247/2008

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Materials i elements de construcció

RB-90 Pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en obras de construcción O 4/7/90 (BOE: 11/07/90) UC-85 Recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó



O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-08 Instrucción para la recepción de cementos RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008) RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residus O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)





CAPÍTOL 5 . . . . ANNEXES

I N D E X

5.1. DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS ................................................................................................................. 29

5.2. FITXES JUSTIFICATIVES ......................................................................................................................................................... 31

5.3. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................................................................................................... 32

5.3.1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE ............................................................................................................................................. 32

5.3.2. DEFINICIONS ................................................................................................................................................................... 32

5.3.3. CLASSIFICACIÓ GENERAL DELS RESIDUS GENERATS ............................................................................................ 32

5.3.4. MESURES DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DE RESIDUS ......................................................................................... 33

5.3.5. ESTIMACIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS ............................................................................................................. 33

5.3.6. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS ...................................................................................................................................... 33

5.3.7. SENYALITZACIÓ DELS CONTENIDORS ........................................................................................................................ 37

5.3.8. DESTÍ DELS RESIDUS SEGONS TIPOLOGIA ............................................................................................................... 37

5.3.9. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES ...................................................................................................................... 38

5.3.10. FITXES RESUM ........................................................................................................................................................... 38

5.3.11. PLÀNOL DE SITUACIÓ DELS CONTENIDORS ......................................................................................................... 41

5.4. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA .................................................................................................................. 42

5.5. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL DE LES INSTAL.LACIONS ........................................................................................................ 51

5.5.1. DIMENSIONAMENT DEL CANALÓ ................................................................................................................................. 51

5.5.2. CÀLCUL DE TRANSMITÀNCIES TÈRMIQUES (ESTALVI D’ENERGIA) ........................................................................ 51



5.1. DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS

El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

- Prescripcions sobre els materials (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra (CONTROL D’EXECUCIÓ)

Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A. Pels materials

A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes.

Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte.

Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. Certificat de garantia del fabricant Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B. Unitats d’obra

B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte.

B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar.

LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR

1. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels mat rials:

(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per materials singulars.

Control de qualitat de la fabricació:


- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: Memòria de fabricació Plànols de taller Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades Qualificació del personal Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: Memòria de muntatge Plans de muntatge Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge

2. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials:


- Peces: - Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica:


- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè


- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura:




- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució:


- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes:

- Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic:

- Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler:

a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada:

a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller:

a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors:

a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació:

a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-

tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra:

- Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic:

- Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers:

a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada:

a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller:

a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors:

a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació:

a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte





5.2. FITXES JUSTIFICATIVES

CTE DB HE Estalvi d’energia HE-1 Limitació de la demanda energètica

Fitxes justificatives. Opció simplificada

Fitxa 1: Càlcul dels paràmetres característics mitjans

ZONA CLIMÀTICA: Zona de baixa càrrega interna Zona d’alta càrrega interna C2 X

COBERTES (UCm)

Tipus A(m2) U (W/m2ºK) A · U (W/ºK) Resultats Codi Descripció

01 Nova coberta teatre 538 0.437 235.11

∑A = 538 ∑A · U = 235.11 UCm = ∑A· U / ∑A

=

0.437

Fitxa 2: Conformitat - Demanda energètica

Taula 2.2. del DB HE 1

MURS DE FAÇANA

OBERTURES (vidre + marc)

UMm(4)

UMlim(5)

UHm(4)

UHlim(5)

FHm(4)

FHlim(5)

≤

N

N ≤

E E ≤ ≤

O O

S S ≤ ≤

SE SE ≤ ≤

SO SO

TANC. CONTACTE TERRENY

TERRES

COBERTES I LLUERNARIS

UTm(4)

UMlim(5)

USm

(4)

USlim(5)

UCm(4)

UClim(5)

FLm FLlim

≤ ≤ 0.437

≤ 0.53

≤

(4) Paràmetres característics mitjans obtinguts a la fitxa 1.

(5) Valors límit dels paràmetres característics mitjans definits a la taula 2.2.

* Dades per al càlcul:

1. Llana de roca - 150 Kg/m³ - 40cm λ1 = 0.04 W/m·K

2. Llana de roca - 70 Kg/m³ - 40cm λ2 = 0.034 W/m·K

3. Per a la resta de components de la coberta es considera menyspreable la seva aportació

4. Resistències tèrmiques superficials (Rsi + Rse) 0.10+0.04 = 0.14 m2K/W

CTE DB HE Estalvi d’energia HE-1 Limitació de la demanda energètica

Fitxes justificatives. Opció simplificada

Fitxa 3: Conformitat - Condensacions

3.1.1 Condensacions superficials. En tancaments i particions interiors de l’envolvent tèrmica

Tancaments de l’envolvent tèrmica f Rsi f Rsi,min

> Murs de façana

Terres recolzats i murs en contacte amb el terreny exempt de comprovació

Particions interiors en contacte amb espais no habitables exempt de comprovació

> Terres

> Cobertes 0.89 0.69

> Mitgeres

* Dades per al càlcul:

1. Classe d’higrometria: 4

2. Humitat relativa a l’ambient interior: 62%

3. Temperatura ambient interior: 20º

4. Humitat relativa i temperatura mitjana exterior al gener: 73% - 8.8º



5.3. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

5.3.1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE

El present estudi de gestió de residus es redacta en compliment de la normativa autonòmica i estatal d’aplicació, concretament el Decret 89/2010 de 29 de juny, pel que s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), que regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la seva deposició controlada; així com també el Real Decreto 105/2008, de 1 de febrer, que s’encarrega de regular el mateix a nivell nacional.

Els productors de residus han de vetllar pel compliment de la normativa específica vigent, fomentant la prevenció de residus d’obra, la reutilització, el reciclat i altres formes de valoració, tot assegurant un tractament adequat amb l’objecte d’assolir un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció.

5.3.2. DEFINICIONS

Residu de construcció i d’enderrocs: qualsevol substància u objecte que, complint la definició de Residu inclosa en l’article 3.a de la Ley 10/998, de 21 d’abril, es generi en una obra de construcció o demolició.

Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de Desembre.

Residu inert: residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no és soluble ni combustible, ni reacciona físicament ni química ni de cap altra manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries amb les quals entra en contacte de manera que pugui donar lloc a contaminar el medi ambient o perjudicar la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants del residu i l’ecotoxicitat de lixiviat han de ser significants, en particular no han de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

Residu no especial: tots els residus que no es classifiquen coma residus inerts o especials.

Productor de residus de construcció i demolició:

- La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en les obres que no necessitin llicència urbanística, té la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d’una obra de construcció o demolició.

- La persona física o jurídica que efectuï operacions de tractament, de mescla o d’un altre tipus, que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició dels residus.

- L’importador o adquirent de residus de construcció i demolició en qualsevol Estat membre de la Unió Europea.

Posseïdor de residus de la construcció i demolició: la persona física o jurídica que tingui en el seu poder els residus de la construcció i demolició i que no tingui la condició de gestor de residus. En tot cas, té la consideració de posseïdor la persona física o jurídica que executi l’obra de construcció o demolició, com ara el constructor, els subcontractistes o els treballadors autònoms. En tot cas, no tenen la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte d’altri.

5.3.3. CLASSIFICACIÓ GENERAL DELS RESIDUS GENERATS

A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l’obra i la seva classificació segons el Catàleg Europeu de Residus (CER / LER), que està en vigor des de l’1 de Gener de 2002. Amb el nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han d’ésser considerats com a perillosos (especials).

En el nou catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que necessàriament no tenen perquè coincidir.

El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus (CER / LER), com és el cas de la seva classificació.

Residus principals segons el CER de la construcció i demolició

Els principals residus del procés de demolició i/o construcció son els següents:

Terres

Roca

Formigó (paviments, murs, ...)

Mescles bituminoses

Cablejat elèctric

Restes vegetals

Metalls

Maons

Altres: fusta, vidre, plàstic, paper i cartró.

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:

RESIDUS NO ESPECIALS

(17) Residus de construcció i d’enderrocs

RUNA: 17 01 01 Formigó 17 01 02 Maons 17 01 03 Teules i materials ceràmics 17 02 02 Vidre 17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03

FUSTA: 17 02 01 Fusta

PLÀSTIC: 17 02 03 Plàstic

FERRALLA: 17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges)

17 04 01 Coure, bronze, llautó 17 04 02 Alumini 17 04 04 Zinc 17 04 05 Ferro i acer 17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10

RESIDUS ESPECIALS

(17) Residus de construcció i d’ enderrocs

17.01.06 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i materials ceràmics que contenen substàncies perilloses 17 09 01 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri. 17 09 02 Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, segellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB). 17 09 03 Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses. 17 02 04 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes. 17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses. 17 08 01 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies perilloses. 17 06 01 Materials d'aïllament que contenen amiant 17 06 03 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses. 17 06 05 Materials de construcció que contenen amiant. 17 05 03 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses. 17 05 05 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses. 17 05 07 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses.



17 04 09 Residus metàl•lics contaminats amb substàncies perilloses. 17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses. 17 03 01 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla. 17 03 03 Quitrà d'hulla i productes enquitranats.

ALTRES RESIDUS NO ESPECIALS

Restes vegetals

El Catàleg Europeu de Residus (CER / LER) no inclou la classificació de restes vegetals en el capítol de Residus de Construcció i Demolició. Igualment, al capítol 02 del CER s’inclou els residus de silvicultura, aquest és equivalent a les restes vegetals. Aquests residus es consideren com a RESIDUS NO ESPECIALS.

02 01 07 Residus de silvicultura.

Altres residus minoritaris

A més a més dels residus citats es poden originar altres residus en petites quantitats com són:

Paper i cartró

Envasos, draps de neteja i roba de treball Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:

(08) Residus de la fabricació, formulació, distribució i UTILITZACIÓ (ffdu) de revestiments (pintures, vernissos i esmalts vitris), adhesius, segellants i tintes d'impressió (12) Residus de l'emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics (13) Residus d'olis i de combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19 (15) Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categoria.

Aquests residus es consideren com a RESIDUS ESPECIALS O NO ESPECIALS segons les especificacions que s'indiquen en el CER dins de cada capítol dels apartats anteriors.

Els residus originats denominats com a ESPECIALS, hauran de tenir un tractament específic.

5.3.4. MESURES DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DE RESIDUS

Independentment de les accions realitzades en el projecte per tal de disminuir la quantitats de residus produïts en una obra, cal tenir en compte que la gestió en obra d’aquests residus també pot reduir-ne la quantitat.

Una obra té dos tipus de gestió: la gestió dins de l’obra i fora de l’obra. Per aquest motiu es considera imprescindible fer una reflexió sobre les diferents possibilitats de gestió “internes” i “externes” més adequades per a la nostra obra d’acord amb:

− L’espai disponible per realitzar la separació selectiva dels residus a l’obra. − La possibilitat de reutilització i reciclatge in situ.

Pel que fa a la gestió “externa” de l’obra, s’ha de considerar sempre l’abocament en dipòsits controlats com a última opció en la gestió dels residus de construcció i demolició, i s’ha de tendir, per aquest ordre, a la reutilització, al reciclatge o a qualsevol altre tipus de valorització.

Per fer-ho viable, la gestió mínima de separació selectiva per a les obres de construcció i demolició ha d’estar formada per la segregació dels residus inerts, dels residus no especials i dels residus especials (aquests sempre han d’anar separats de la resta).

En el primer cas ens referim a la capacitat que pugui tenir una determinada obra de construcció d’absorbir part dels residus inerts que genera; en el segon cas ens referim a la viabilitat de comptar amb valoritzadors de residus (per exemple, si tenim a l’abast recicladors de plàstic, de fusta, de metall, de paper i cartró, etc.).

Pel que fa a la gestió “interna” de l’obra, la classificació en origen (a la mateixa obra) dels residus de construcció i demolició és el factor que més influeix en el seu destí final. Un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis té menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les característiques físico-químiques exigides, pot ser reutilitzat (en el cas de la runa neta) a la mateixa obra on s’ha produït. És a dir, qualsevol operació de reciclatge o de reutilització ha d’estar sotmesa a una destria inicial que permeti disposar d’una matèria primera uniforme i d’un material resultant de qualitat.

Per definir la possibilitat de reutilització i reciclatge in situ, caldrà deixar constància de:

- El tipus de separació selectiva i el nombre de contenidors en funció de les possibilitats de reutilització, de les tipologies de residu, de l’espai de l’obra, de la viabilitat de tenir una planta mòbil matxucadora a l’obra, etc.

- La quantitat de material reutilitzat (m3 una vegada matxucats) a l’obra procedent del reciclatge in situ dels residus petris generats en el mateix emplaçament. Quantitat de residu petri (m3) que s’ha evitat de portar a l’abocador.

- Els models de senyalitzacions emprades per als contenidors segons el tipus de residu que poden contenir.

- Les dades sobre destí dels residus (dades dels gestors de les instal•lacions de valorització, separació, transferencia o de dipòsits controlats).

Per exemple, els materials d’origen petri es poden reincorporar en una construcció, en general per mitjà d’un procés de matxuqueig. Els materials asfàltics i bituminosos es poden reincorporar en massa per a fer paviments i seccions de ferms.

Un cop identificat el residu generat, cal determinar les característiques fisicoquímiques del material en funció del punt de reutilització i de les propietats definides en el projecte. Qualsevol aprofitament de material a la mateixa obra ha d’anar seguit per unes garanties de qualitat del material. Un altre aspecte important és la fase en la qual es produeix el residu, que ha d’ésser anterior a la fase de la seva reutilització, en cas contrari, caldrà valorar-ne l’emmagatzematge correcte, o valorar la possibilitat de portar-lo a un valoritzador i, en el seu lloc, comprar material reciclat de les característiques demanades.

5.3.5. ESTIMACIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

Segons l’article 4 del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, s’ha d’estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l’Estudi de Gestió de Residus.

Per tant, en el present apartat s’elabora una estimació del volum de residus de demolició o enderrocs que es generen en obra.

La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus d’enderrocs del Catàleg Europeu de Residus (CER), definida en l’aparat 3.1 del present annex. L’estimació dels residus d’enderrocs que es produiran es resumeixen a continuació, i la seva quantificació s’ha realitzat mitjançant una taula tipus que s’adjunta al final d’aquest annex.

- VOLUM D’ESBROSSADA I EXCEDENTS DE TERRES No n’hi haurà

- VOLUM DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA DEMOLICIÓ DE LA COBERTA EXISTENT

170102 Obra de fàbrica: procedent del repicat de les parets existents per reforçar les encavallades 170201 Fustes: procedent de les corretges no vàlides estructuralment i del rebuig de les perforacions o reforços de perfils de fusta existent. 170605 Fibrociment: procedent de la substitució de la coberta existent (538 m²) RESIDU ESPECIAL 1704 Metalls: procedent de la substitució de la xapa grecada de coberta existent (538 m²).

- VOLUM DE RESIDUS GENERATS EN OBRA Calculats automàticament per la fitxa a partir dels metres quadrats d’intervenció.

5.3.6. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS

A. Marc legal

Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn.



La gestió de residus es troba emmarcada legalment per la següent normativa:

• ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats • LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. • DECRET 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus. • DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. • DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. • DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. • DECRET 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. • DECRET 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus. • DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. • DECRET 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. • LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. • LLEI 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residu. • REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la ley 2071986, básica de residuos tóxicos y peligrosos. • ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo), sobre gestión de aceites usados. • REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. • REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio. • LEY 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. • REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero. • ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. • REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials usados. • REAL DECRETO 396/2006, de 31 de Març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant. («BOE» 86, d'11-4-2006.) Estudi de seguretat i salut i pla de treball de l’empresa encarregada • REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demo lición.

Procés de desconstrucció en les tasques d’enderrocs

Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de desconstrucció. Com a procés de desconstrucció s’entén el conjunt d’accions de desmantellament d’una construcció o infraestructura que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus, cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos.

Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l’enderroc de construccions, paviments i altres elements i el desmuntatge d'instal•lacions existents, majoritàriament mitjançant disposició, la desconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en l’origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies degudament impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions que es duran a terme per aconseguir aquesta separació són les següents:

B. Gestió segons tipologia de residu. NO ESPECIALS

Principalment els residus no especials s’originen en la construcció i l’enderroc d’obres d’edificació; contenen restes de formigó, maons, teules, materials ceràmics i derivats del guix.

Per definir les operacions de gestió de residus no especials, cal definir el tipus de separació selectiva i el nombre de contenidors en funció de les possibilitats de reutilització, de les tipologies de residu i de l’espai de l’obra.

Cal que es realitzi una classificació en origen, ja que un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis té menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les característiques fisicoquímiques exigides, pot ser reutilitzat (en els cas de la runa neta) a la mateixa obra on s’ha produït.

Quan no sigui viable la classificació selectiva en origen (a la mateixa obra), i sigui necessari fer-ho per requeriment del Reial Decret 105/2008, és obligatori derivar els residus barrejats (inerts i no especials) cap a instal•lacions on es faci un tractament previ i des d’on e l residu pugui ser finalment tramès a un gestor autoritzat per la seva valorització o, en el cas més desfavorable, cap a l’abocament a dipòsit controlat.

La regulació de les operacions de la gestió de la runa i restes d’obra és fixada pel Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció i modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny: enderrocs, runa i residus de la construcció en general que es destinin a l’abandonament.

La generació de l’estudi de gestió de residus ve donat pel compliment del Reial Decret 105/2008 pel qual es regula la producció i la gestió de residus de producció i demolició.

No es consideraran dintre d’aquest àmbit les terres i materials procedents de l’obra que puguin reutilitzar-se in situ o bé en una altra obra autoritzada.

Els residus no especials es poden gestionar de manera conjunta a l’obra en un únic contenidor o bé en varis contenidors, en funció dels valors límit que demana el Reial Decret 105/2008.

La classificació dels residus no especials en obra pot presentar el següent escenari:

Contenidor de residus inerts

Runes. LER 170107

Segregació en un contenidor de runa amb destinació a un gestor autoritzat. Abans d’evacuar les runes i restes d’obra, s’ha de verificar que no estan barrejades amb altres residus.

Principalment s’originen en la construcció i l’enderroc d’obres d’edificació; contenen restes de formigó, maons, teules, materials ceràmics i derivats del guix. La regulació de les operacions de la gestió de la runa i restes d’obra està fixada pel Decret 201/1994 mod ificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny.

Gestió: Utilització en la construcció. Deposició en dipòsit de terres i runes.

Terres no aptes. LER 170504

Abassegaments separatius amb destinació a un abocador autoritzat. Abans d’evacuar les terres no aptes s’ha de verificar que no es troben barrejades amb altres residus.

S’originen generalment a obra civil i a edificació i són terres no aptes per a ser utilitzades. Es tracta bàsicament d’argiles, terrenys amb guixos, amb matèries orgàniques, etc. Quan les terres són aptes, es reutilitzen per a terraplens i altres usos de la mateixa obra.

Gestió: Deposició en dipòsit de terres i runes. Deposició de residus inerts.

Vidre. LER 170202

Segregació en un contenidor de vidre amb destinació a un gestor autoritzat.

Generalment s’originen en obres d’edificació.

Gestió: Reciclatge de vidre. Deposició de residus inerts.

Contenidors de residus no especials

Ferralla. LER 170407

Fonamentalment s’originen en activitats consistents en la col•locació d’armadures metàl•liques en estructures.

Quan es generen en reparacions realitzades a l’obra i aquesta no disposa de contenidor de ferralla, cal transportar-los al taller per optimitzar-ne la gestió.



Gestió: Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl•lics.

Fusta. LER 170201

S’originen generalment a partir de les activitats de desencofrat i també en activitats derivades del transport de materials (palets). Quan les fustes incorporen algun tipus de tractament químic, coles, vernissos, etc., es gestionaran com a residus especials i el seu codi és LER-170204.

S’originen generalment en abassegaments separatius o en segregació en un contenidor de fusta amb destinació a un gestor autoritzat.

Gestió: Reciclatge i reutilització de fustes i utilització com a combustible.

Paper i cartró. LER 200101

Segregació en un contenidor de paper i cartró amb destinació a un gestor autoritzat.

S’originen principalment en les oficines provisionals i en la mateixa obra en operacions de desembalatge.

Gestió: Reciclatge de paper i cartró, i utilització com a combustible. Digestió anaeròbia seguida de compostatge.

Plàstics. LER 170203

Segregació en un contenidor de plàstics amb destinació a un gestor autoritzat. Només són reciclables els residus d’embalatges i bosses netes, la resta caldrà gestionar-los com a residus no especials barrejats.

S’originen generalment en oficines i obres en general procedents d’activitats de desembalatge.

Gestió: Reciclatge de plàstics. Segregació en un contenidor de plàstics amb destinació a un gestor autoritzat.

PVC (Plàstics). LER 170203

Segregació en un contenidor de residus no especials barrejats amb destinació a un gestor autoritzat (no es pot barrejar amb la resta de plàstics).

S’originen generalment en la instal•lació de canonades, làmines d’impermeabilització de cobertes i fusteria de PVC.

Gestió: Contenidor de residus no especials barrejats (residus banals).

Mescles bituminoses. LER 170302

Abassegaments separatius amb destinació a un abocador autoritzat.

S’originen en obra civil en les activitats d’estesa, fresat i enderroc de mescles bituminoses.

Gestió: Utilització en la construcció. Reciclatge de mescles asfàltiques.

Fibra de vidre. LER 170604

Segregació en un contenidor de fibra i llana de vidre amb destinació a un gestor autoritzat.

Trobarem fibra de vidre fonamentalment en accessoris i canonades de sanejament i caldereria, i fent funcions d’aïllant.

Gestió: Deposició de residus no especials.

Pneumàtics. LER 160103

Segregació en abassegaments amb destinació a un gestor autoritzat.

Bàsicament es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques.

Gestió: Recuperació de pneumàtics i utilització com a combustible. Deposició de residus no especials i condicionament previ a disposició del rebuig. Incineració de residus no halogenats.

Residus biodegradables. LER 200201

Es genera en operacions de tala d’arbres com a conseqüència de l’activitat d’esbrossament i replanteig a les obres.

En cas de ser necessària una crema controlada, cal l’autorització de l’Administració local. En aquest cas, s’han de prendre les mesures preventives adequades per evitar incendis. En qualsevol cas per realitzar una tala d’arbres caldrà el permís de tala corresponent.

Gestió: Compostatge. Digestió anaeròbia seguida de compostatge. Segregació en abassegaments o en un contenidor de restes de poda amb destinació a un gestor autoritzat.

Materials absorbents. LER 150203

La terra de diatomees és un material absorbent utilitzat per recollir determinats productes abocats accidentalment al sòl. S’usa majoritàriament en tallers de maquinària i substitueix les serradures. També en aquests llocs de treball és habitual la utilització de draps per netejar peces.

En qualsevol cas la destinació final dels materials absorbents ha de ser segons la tipologia del residu que s’hagi netejat amb aquests productes. Si es tracta d’olis, hidrocarburs, etc., cal gestionar-los com a residus especials i el seu codi és LER- 150202.

Gestió: Deposició de residus no especials, incineració de residus no halogenats i tractament per evaporació. Segregació en un contenidor de materials absorbents amb destinació a un gestor autoritzat.

Tòners d’impressió. LER 080318

Segregació en un recipient específic per al tòner amb destinació a un gestor autoritzat

Queden inclosos en aquest apartat els tòners d’impressió, cartutxos de tinta, etc. S’originen generalment en oficines provisionals de l’obra.

Gestió: Reciclatge de tòners. Deposició de residus no especials.

Restes de menjar. LER 200108

S’originen en els diferents àpats que els treballadors realitzen a l’obra.

Segregació en un contenidor de fracció orgànica amb destinació a un gestor municipal de recollida d’escombraries.

Gestió: Compostatge i digestió anaeròbia seguida de compostatge.

Aquesta separació en contenidors es considera de màxims, en obra pot reduir-se el número de contenidors en funció de les necessitats i de l’espai. Tot i que la normativa aplicable no obligui a separar, és considera una correcta gestió de residus a l’obra disposar d’un contenidor de residus inerts, un de ferralla, un de fusta i finalment un contenidor de barreja de residus no especials. També s’aconsella disposar, a prop de les casetes d’obra, d’uns petits contenidors de residus orgànics per als treballadors, i d’uns de paper i residus informàtics a prop de les oficines.

Per tal de millorar la gestió dels materials sobrants es preveu (en els contractes particulars) que les empreses subcontractades s’ocupin dels residus que generen (excepte els d’origen petri).

C. Gestió segons tipologia de residu. ESPECIALS

S’entenen com a residus especials aquelles substàncies que a causa de la seva composició química i de les seves característiques (inflamabilitat, toxicitat, reactivitat química, etc.) són perilloses per a la salut i/o per al medi ambient. Moltes d’aquestes substàncies tenen l’agreujant de ser difícils de degradar per la natura, amb la qual cosa s’acumulen en el medi i els seus danys repercuteixen durant molt de temps; altres, en degradar-se produeixen substàncies encara més perilloses que les originals. Per tot això, aquests residus requereixen una consideració i un tractament especial.

En la definició que dóna la Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos, es considera residu perillós tot aquell que figuri en la llista aprovada en el R.D. 952/1997 de Residus Perillosos, així com els recipients i envasos que els hagin contingut, els que hagin estat qualificats com a perillosos per la normativa comunitària i els que el Govern pugui aprovar de conformitat amb el que s'estableix a la normativa europea o en convenis internacionals.

Els residus especials que se segreguin a l’obra mateixa cal gestionar-los a través de contenidors, abassegaments separatius o altres mitjans, de manera que s'identifiqui clarament el tipus de residu. Aquests recipients s’etiquetaran de forma clara, llegible i indeleble seguint el model d’etiqueta que estableix la normativa vigent (veure apartat següent)



− L’obra disposarà de zones específiques d’emmagatzematge de residus especials. Els residus especials tòxics i perillosos no podran ser emmagatzemats més de 6 mesos, i s'haurà de demanar permís a l’entitat corresponent per tal d’ampliar aquest termini de permanència. Per aquest motiu, aquest tipus de residus ha de venir etiquetat de manera que quedi clarament identificada la data del seu emmagatzematge.

En aquesta etiqueta, caldrà incloure-hi a més:

- El codi d’identificació del residu. - El nom, l’adreça i el telèfon del titular dels residus. - La naturalesa dels riscos que presenten els residus (per mitjà d’un pictograma).

Els residus han d’ésser retirats per gestors autoritzats, els quals seran els encarregats d’assegurar-ne la gestió òptima: valorització, reutilització, deposició controlada, etc.

S’adoptaran les mesures següents:

− El vessament de qualsevol tipus de líquid a l’obra estarà prohibit.

− S’hauran d’emmagatzemar els olis emprats en condicions satisfactòries, evitant les barreges amb aigua o altres residus no o liginosos, han d'estar en instal•lacions que permetin la conservació fins a la seva recollida, gestió i lliurament a persona autoritzada, degudament ubicades i senyalitzades.

− Els canvis d’oli es faran en la zona condicionada o en una cubeta mòbil.

− Els residus especials s’hauran d’emmagatzemar degudament tapats i de manera que qualsevol vessament no pugui entrar en contacte amb el terreny. A més, es disposaran de materials absorbents a l'obra.

A continuació es descriuen la valorització i el tractament per a cada residu :

Residus productes químics perillosos. LER 160506

Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. S’ha d’assegurar que els diferents envasos estan tancats degudament per evitar que se’n barregin els continguts.

Es gestionen a través de centres de transferència. Poden ser de tipologia molt variada, àcids, detergents, coles, etc., però generalment se’n generen poques quantitats. En aquest apartat s’inclouen residus com tints, resines, vernissos, dissolvents, additius de formigó, desencofrants, àcids per acabats de formigó, líquids per polir el terratzo, etc. En qualsevol cas, atesa la gran varietat de productes d’aquestes característiques que hi ha al mercat, és convenient demanar en cada cas el full de seguretat al fabricant per determinar-ne la gestió.

Gestió: Reciclatge de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents i regeneració d’altres materials inorgànics. Tractament específic. Tractament fisicoquímic.

Envasos i utillatge de productes químics. LER 150110

Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat.

S’originen en obres d’edificació, al taller de maquinària i, més puntualment, en obra civil. En aquest apartat s’inclouen envasos de pintures, tints, resines, coles, vernissos, dissolvents, additius de formigó, desencofrants, àcids per a acabats de formigó, líquids per polir el terratzo, etc.

Gestió: Reciclatge de plàstics, reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl•lics, i recuperació, reutilització i regeneració d’envasos. Reciclatge de paper i cartró. Condicionament previ a disposició del rebuig. Deposició de residus especials i incineració de residus no halogenats.

Aerosols. LER 150111

Segregació en un contenidor d’aerosols amb destinació a un gestor autoritzat.

Aquest residu és generat, entre d’altres, pels equips de topografia en el moment de senyalitzar-ne les referències.

Gestió: Tractament específic.

Olis usats de maquinària o similar. LER 130205

Segregació en bidons o dipòsits específics amb destinació a un gestor autoritzat. Aquests recipients han de romandre tancats per evitar l’aigua de pluja i s’han d’identificar degudament.

Es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques o vehicles de l’obra.

Gestió: Regeneració d’olis minerals.

Envasos d’olis, combustibles o similar. LER 150110



Gestió: Reciclatge de plàstics, reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl•lics, i recuperació, reutilització i regeneració d’envasos. Condicionament previ a disposició del rebuig. Deposició de residus especials i incineració de residus no halogenats.

Filtres usats d’oli. LER 160107

Trabucament en origen de l’oli contingut i segregació de l’oli i del filtre, per separat, a contenidor amb destinació a gestor autoritzat.


Gestió: Extracció de l’oli del filtre per premsatge o un altre mètode de separació. Reciclatge de metalls.

Bateries usades. LER 160601

Segregació en un contenidor específic per a bateries amb destinació a un gestor autoritzat. En la seva manipulació s’han d’evitar les ruptures i vessaments.


Gestió: Recuperació de bateries, piles i acumuladors.

Llots i residus procedents del rentat de màquines. LER 161003

El rentat de les màquines s’ha de realitzar al taller de maquinària i en zones habilitades per a aquesta activitat per assegurar l’emmagatzematge dels residus resultants mitjançant dipòsits hermètics. Finalment, els residus han de ser evacuats amb cisternes per gestors autoritzats. Aquests residus són més preocupants del que es podria pensar, atesa la presència important de greixos i olis en aquest tipus de màquines. Així mateix, és freqüent la utilització de dissolvents per afavorir la neteja, que s’incorporen al residu final.

Gestió: Condicionament previ a disposició del rebuig. Incineració de residus no halogenats, tractament per evaporació i tractament fisicoquímic.

Transformadors i condensadors que contenen PCB i PCT. LER 160209

En cas d’haver de gestionar aquests tipus de residus, s’ha de fer per mitjà d’un gestor autoritzat.

Es tracta de transformadors i condensadors que contenen PCB (policlorbifenil) i PCT (policlorterfenil). Aquest residu es genera bàsicament en operacions de desconstrucció. La manipulació d’aquests aparells es realitzarà sempre mitjançant personal procedent d’empreses especialitzades. Al Reial decret 1378/1999, s’estableixen les mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorbifenils i policlorterfenils, i dels aparells que els continguin.

Gestió: Tractament específic. Incineració de residus halogenats.

Fluorescents Usats. LER 200121


És important evitar la ruptura dels tubs en el moment de manipular-los per evitar la fuita del gas. La gestió dels fluorescents és aplicable també a les làmpades de vapor de mercuri i làmpades de baix consum.

Gestió: Recuperació de fluorescents.



Piles usades. LER 160603 (piles amb mercuri)

Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. Se’n generen poques quantitats i en general procedeixen d’oficines i de petits equips de l’obra. Les piles de botó són molt tòxiques per al medi ambient perquè contenen mercuri.

Gestió: Recuperació de bateries, piles i acumuladors. Estabilització.

Pel que fa a l’amiant present a les plaques de fibrociment de la coberta actual, l’empresa encarregada de la seva retirada haurà d’estar inscrita al Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA) i establir un pla de treball que inclogui les mesures i precaucions a adoptar per dur a terme la gestió de l’amiant amb garanties per a la salut i la seguretat dels treballadors.

A continuació es mostra, a tall d’exemple, un esquema de gestió de residus:

5.3.7. SENYALITZACIÓ DELS CONTENIDORS

Els contenidors s’hauran de senyalitzar en funció del tipus de residu que continguin, d’acord amb la separació selectiva prevista.

Inerts

Residus admesos: ceràmica, formigó, pedres, etc. CODI LER: 170107, 170504, ... (codis admesos en els dipòsits de terres i runes)

No especials barrejats

Residus admesos: fusta, metall, plàstic, paper i cartró, cartró-guix, etc. CODI LER: 170201, 170407, 150101, 170203, 170401, ... (codis admesos en dipòsits de residus no especials).

Aquest símbol identifica els residus no especials barrejats, no obstant, en cas d’optar per una separació selectiva més exigent, caldria un cartell específic per a cada tipus de residu:

Especials

CODI LER: (els codis dependran dels tipus de residus). Aquest símbol identifica els residus especials de manera genèrica i pot servir per senyalitzar la zona d’aplec habilitada per als residus especials, no obstant, a l’hora d’emmagatzemar-los cal tenir en compte els símbols de perillositat que els identifiquen i caldrà senyalitzar els bidons o contenidors d’acord amb la legislació de residus especials.

5.3.8. DESTÍ DELS RESIDUS SEGONS TIPOLOGIA

El disseny d’estratègies de gestió és un tema complex, en què intervenen molts factors i del qual no hi ha una solució única que pugui aplicar-se a totes les situacions. Cal considerar les característiques de cada residu, el volum, la procedència i el cost de tractament, així com les possibilitats de recuperació i comercialització i l’existència de directrius administratives.

Un exemple representatiu de la necessitat d’estudiar cada cas en particular són els residus radioactius; com que són especialment contaminants es gestionen seguint uns passos especials, amb l’únic objectiu de disminuir-ne en la mesura del possible el perill de radiació.

Segons la Llei 105/2008, de residus de construcció i demolició:

Es prohibeix el dipòsit en abocament de residu de construcció i enderroc que no hagin sigut sotmesos a alguna operació de tractament previ. Aquesta disposició no s’aplica als residus inerts, el tractament dels quals sigui tècnicament inviable, ni als residus de construcció i enderroc, el tractament dels quals no contribueixi a fomentar, per aquest ordre, la seva prevenció, reutilització, reciclatge i altres formes de valorització, ni a reduir els perills per a la salut humana o el medi ambient.

En aquest cas, la legislació de les diferents comunitats autònomes pot eximir de l’aplicació del paràgraf anterior als abocadors de residus no perillosos o inerts de construcció o enderroc en poblacions aïllades que compleixin amb la definició que per a aquest concepte recull l’article 2 del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, sempre que l’abocador es destini a l’eliminació de residus generats únicament en aquesta població aïllada.

Per seleccionar les opcions externes de gestió, existeixen diverses pàgines en Internet que ofereixen aquesta informació, entre d’altres, la pàgina web de l’agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net) ofereix informació referent a les diferents instal·lacions de gestió autoritzades.

Serà necessari informar-se en cada comunitat Autònoma de les instal·lacions existents.

Aquesta via permet obtenir dades per gestionar els residus segons la seva tipologia i destí (reciclatge, transvasament o triatge i abocament a dipòsit controlat).

Cada comunitat autònoma disposa de bases de dades on apareixen els diferents gestors de residus de la comunitat. Normalment, la consulta en aquestes pàgines web pot realitzar-se de dos maneres:

A) Directament per codi LER, a partir del vincle existent a la pàgina principal.



B) Segons tipologies de residus, a partir del vincle existent a la pàgina principal.

Els gestors que se seleccionin han d’estar inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de la comunitat Autònoma corresponent i en la retirada dels residus, segons la tipologia i quantitat, poden generar els documents següents:

• Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut.

• Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus.

• Fitxa de destinació: Document normalitzat que ha de subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i que té per objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit de l’ecologia.

• Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del residu, al productor o posseïdor del residu.

En funció de la tipologia i quantitat de residus transportats, caldrà que els vehicles estiguin autoritzats per l’autoritat corresponent.

A les obres de fora de Catalunya, la gestió dels residus és regulada per la Llei 105/2008, de residus de construcció i demolició.

Abans del començament de l’obra el contractista haurà de revisar i/o modificar l’estudi de gestió de residus i desenvolupar el pla corresponent. En qualsevol cas s’hauran de seguir les prescripcions previstes a la normativa d’aplicació. Caldria que el pla adjuntés els documents d’acceptació amb les empreses de gestió de residus, que hauran d’ésser formalitzats una vegada s'hagi aprovat el pla pel promotor i la direcció facultativa. El pla de gestió de residus haurà de seguir, com a mínim, els tipus d’operacions de gestió que s’hagi determinat a l’estudi o, en cas contrari, justificar-ho.

5.3.9. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

L’Estudi de Gestió de residus forma part del projecte d’execució i conte els requeriments estipulats per la legislació vigent. Aquest document recull les directrius de gestió de residus de la construcció i demolició que posteriorment es concretaran a obra mitjançant el Pla de Gestió de Residus.

En aquest estudi de Gestió de Residus i en conseqüència en el Pla de Gestió de Residus que d’ell es generi, serà d’aplicació al present projecte el Plec de Condicions Tècniques del projecte executiu.

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

El Pla ha d'estar elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat

En el Pla s’haurà d’exposar quin sistema de seguiment i control documental es preveu desenvolupar durant l’obra per poder demostrar el compliment de les prescripcions del Pla de Gestió de Residus.

5.3.10. FITXES RESUM



5.3.11. PLÀNOL DE SITUACIÓ DELS CONTENIDORS





5.4. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA

ENCAVALLADA TIPUS

Model

Càrregues

Càrregues permanents (kN/m)

Sobrecàrrega de neu (kN/m)

Sobrecàrrega de vent (kN/m)

Combinacions

Taula de combinacions

Deformacions

Deformacions Combinació ELS_1




Verificació de barres

Verificació de barres de fusta ELU

Verificació de barres de fusta a FOC (seccions totalment exposades al foc)

Verificació de barres de fusta a FOC (seccions reforçades)

Verificació tirants d’acer ELU

Verificació tirants d’acer a FOC



ENCAVALLADA REBAIXADA

Model

Càrregues


Sobrecàrrega de neu (kN/m)

Sobrecàrrega de vent (kN/m)

Combinacions


Deformacions






Verificació de barres ELU

Verificació de barres a FOC (seccions totalment exposades al foc)

Verificació de barres a FOC (seccions reforçades)





ENCAVALLADA TIPUS ESCENARI

Model

NOTA: Per al càlcul i reforç d’aquesta encavallada ja s’ha suposat una possible nova pinta metàl·lica a construir en un futur i apta per suportar càrregues majors que les existents, especificades a la memòria descriptiva.

Càrregues


Càrregues de neu (kN/m)

Càrregues de vent (kN/m)



Càrregues d’ús de la pinta (kN/m)

Combinacions


Deformacions




Verificació de barres ELU

Verificació de barres a FOC (seccions totalment exposades al foc)



Verificació de barres a FOC (seccions reforçades)



CORRETGES



Un cop reforçades amb les platines, les corretges només queden exposades per dues cares. En aquest cas, funciona, com es veu a continuació:



5.5. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL DE LES INSTAL.LACIONS

5.5.1. DIMENSIONAMENT DEL CANALÓ

Segons la norma UNE-EN 12056 la capacitat en L/s dels canalons de parapet de forma trapezoïdal s’ha de calcular per la següent fórmula:

Com que en el nostre cas no es considera un canaló curt (“short”), cal aplicar a la capacitat nominal un factor addicional FL, extret de la taula següent (tinguent en compte que el pendent es pròxim a 0):

Els factors Fd i Fs prenen valor unitat, perquè les relacions entre l’amplada del canaló a la base (S) i el nivell de l’aigua (T) respecte l’altura d’aigua (W) és també igual a la unitat (el canaló és bàsicament de secció quadrada).

Així doncs la capacitat nominal QN es pot calcular de la següent manera:

385.493.0·1·1²·11663·10·89.3··· 25.15 mmFFFQQ LsdsvN

I la capacitat de disseny QL es:

sLQQ NL /95.3385.4··9.0·9.0

Donat que la intensitat pluviomètrica de la zona és de 135 mm/H (tal com s’explica a l’apartat MD 2.3.5.2), o, el que és el mateix 3.75 L/s, menor que QL, es compleix.

5.5.2. CÀLCUL DE TRANSMITÀNCIES TÈRMIQUES (ESTALVI D’ENERGIA)

La transmitància tèrmica U (W/m²K) ve donada per la següent expressió:

...

11

321 RRRRRRU

sesiT

Les conductivitats tèrmiques de les xapes, la làmina Tecsound i el geotèxtil es poden menysprear, i només es considera que contribueixen les dues capes de llana de roca.

Llana de roca de 150 Kg/m³ (40cm):

WKmKmW

mLR /²1

/04.0

04.0

1

11

Llana de roca de 70 Kg/m³ (40cm):

WKmKmW

mLR /²15.1

/035.0

04.0

2

22

Les resistivitats tèrmiques superficials de tancaments en contacte amb l’aire exterior son:

WKmR

WKmR

si

se

/²10.0

/²04.0

Així doncs, s’obté la següent transmitància:

KmWU ²/437.015.1104.010.0

1

Tenint en compte que segons la taula 2.1 del CTE DB SE:AE la transmitància tèrmica màxima per a cobertes, en zona C com és Palafolls, és de 0.53, per tant compleix.



CAPÍTOL 6 . . . . PLEC DE CONDICIONS

I N D E X

6.1. PLEC DE CONDICIONS ............................................................................................................................................................ 55

6.1.1. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS ......................................................................................................................... 55

6.1.2. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA ........................................................................................................ 55

6.2. ANNEX DEL PLEC DE CONDICIONS DE L’ESTRUCTURA.................................................................................................... 67

6.3. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ........................................................................................................... 70



6.1. PLEC DE CONDICIONS

6.1.1. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

- Sobre els components

Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2 del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

- Sobre l’execució

Condicions generals Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

- Sobre el control de l’obra acabada

Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

- Sobre normativa vigent

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

6.1.2. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA

SUBSISTEMA ENDERROCS

1 CONDICIONS GENERALS

Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col•lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col•lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col•lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col•lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat.

Normes d’aplicació

Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008).

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=CTE



Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

Components

Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal•lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl•liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col•locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl•lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius.

Execució

Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal•lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul•lació d'instal•lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anul•lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal•lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal•lació de mesures de protecció col•lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal•lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal•lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal•lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de

sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició.

Fases d’execució

Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl•lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal•lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F.



Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient.

Control i acceptació

A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró...

Enderroc de cobertes

Treballs destinats a la demolició dels elements que constitueixen la coberta d’un edifici.

Execució

Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsitema enderrocs. Abans d’iniciar la demolició d’una coberta es comprovarà la distància a les línies elèctriques i la càrrega dels mateixos. Es taparan els embornals dels baixants, per prevenir possibles obturacions. Fases d’execució Sempre es començarà des del carener i cap als ràfecs, de forma simètrica per vessants, de manera que s'evitin sobrecàrregues descompensades que puguin provocar enfonsaments imprevistos. Les ordres i mitjans a utilitzar s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D.F. Enderroc d'elements singulars de coberta. L’enderroc de xemeneies, conductes de ventilació..., es durà a terme, en general, abans de l’enderroc o arrencada del material de cobertura, desmuntant de dalt cap baix, sense permetre la bolcada sobre la coberta. Quan s'aboquin els materials procedents de l'enderroc a través de la mateixa xemeneia es procurarà evitar l'acumulació d'enderrocs sobre el forjat, retirant periòdicament l'enderroc emmagatzemat quan no s'estigui treballant a sobre. Quan aquests elements es baixin sencers es suspendran prèviament, s'anul•larà el seu ancoratge i/o fixació i, després de controlar qualsevol oscil•lació, es baixaran. Enderroc de material de cobertura. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Les plaques de fibrociment o similars es carregaran i es baixaran de la coberta tal i com es van desmuntant i sense trencar-les en trossos. A més a més les plaques de fibrociment, en ser considerades un material potencialment perillós pel seu contingut en amiant, hauran de ser manipulades pel personal que provingui d’una empresa autoritzada per a la realització d’aquesta mena de treballs. Enderroc de tauler de coberta. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Quan el tauler de coberta estigui suportat a sobre d’uns envanets de sostre-mort s’hauran de enderrocar aquests en primer lloc. Enderroc d’envanets de sostre-mort o conillers. S’enderrocaran, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener i després d’haver aixecat el tauler ceràmic que es recolza sobre ells. A mesura que avancen els treballs s’enderrocaran els envanets i els envanets de riosta. Enderroc de l’element de formació de pendents amb material de farciment. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pels careners més aixecats i equilibrant les càrregues. En aquesta operació no s’enderrocarà la capa de compressió dels forjats ni s'afebliran les bigues o biguetes dels mateixos. Es taparan, prèviament a l'enderroc dels pendents de coberta, els albellons i les buneres de recollida d'aigües pluvials. Enderroc de llistons, cabirons o cairats, corretges i encavellades. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Quan no existeixi cap altre trava entre les encavellades que el proporcionat per les corretges i cabirons, aquests no s’eliminaran fins que les encavallades estiguin ben apuntalades. No es suprimiran els elements de riosta mentre no es retirin els elements estructurals que incideixen sobre ells. Si les encavellades han de ser baixades senceres, es suspendran prèviament al seu descens; la fixació dels cables de suspensió es realitzarà per sobre del centre de gravetat de l’encavellada. Si, d’altra banda s’han de desmuntar a peces, s’apuntalaran i es trossejaran començant, en general, pels cavalls. Si per sobre de les encavellades hi gravitessin sostres, aquests s’eliminaran de forma prèvia, amb independència del sistema d’enderroc a utilitzar.

SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES D’ACER

Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer.


Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997.

Components

Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3).

Execució

Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls



a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua.

Fases d’execució

Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm.


Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala.

Amidament i abonament

kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 2 ESTRUCTURES DE FUSTA

Conjunt d’elements estructurals de fusta destinats a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que

s’estableix amb la normativa DB SE-M (seguretat estructural, estructures de fusta) i també, DB SI-Annex E.Fusta. Els tipus d’elements en les estructures de fusta són: pilars, bigues, biguetes, encavallades i cabirons.


Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació. CTE-DB SE, Seguretat Estructural. RD 314/2006. Norma de construcció sismoresistent, NCSE-02. RD. 997/2002. UNE. Corresponent a estructures de fusta. UNE 56544:2003. Fusta estructural. UNE-EN 1193:1998, UNE-EN 1194:1999, UNE-EN 1195:1998, UNE-EN 1912:1999, UNE-EN 28970:1992 (ISO 8970:1989), UNE-EN 336:1995, UNE-EN 338:1995, UNE-EN 380:1998, UNE-EN 383:1998, UNE-EN 384:1996, UNE-EN 408:1996, UNE-EN 409:1998, UNE-EN 518:1996, UNE-EN 595:1996,. UNE-EN 789:1996. Connectors, unions. UNE-EN 385:2002, UNE-EN 912/AC:2001, UNE-EN 912:2000, UNE-EN 387:2002.

Components

Fusta, per armar o laminada, massissa segons DB SE-M punt 4.1, laminada encolada segons DB SE-M punt 4.2, microlaminada, segons DB SE-M punt 4.3, taulers estructurals segons DB SE-M punt 4.4. Adhesius. Peces metàl•liques, farratges, claus, connectors i cargols. Protectors.

Característiques tècniques mínimes

La fusta per armar haurà de ser escairada i estar desproveïda de nusos i també estarà lliure d'imperfeccions. Posseirà una durabilitat natural o conferida enfront de l'atac d'insectes i fongs, la fibra recta, regularitat en els anyells anuals, olor fresca, absència d'esquerdes, superfície brillant i sedosa en els talls al fil. La fusta laminada està constituïda per làmines elementals de resinoses amb un percentatge d’humitat màxim d'un 15%. Les unions es realitzaran en talls inclinats (cua de peix) per a augmentar la superfície i afavorir la missió de la cola. Els entroncaments no haurien de superposar-se en taulons consecutius; almenys haurien de separar-se una distancia igual a vint-i-quatre vegades el seu espessor. La fusta pot estar impregnada per a fer-la resistent als atacs de diferents organismes destructors, tractant-la amb un producte verinós per a aquests organismes. Es protegiran sempre mitjançant pintures o vernissos per a prevenir l'estructura contra l'atac d'insectes (tèrmits, coleòpters) i fongs, segons el DB SE-M punt 3. L'elecció d’un adhesiu ha de fer-se en funció de la seva durabilitat, procediment d'aplicació, i capacitat per transmetre esforços tallants paral•lels a les superfícies unides, o esforços de tracció perpendiculars a elles segons el DB SE-M punt 4.5. Els farratges seran d'acer amb un tractament per a la protecció contra la corrosió, consistent en una pintura antioxidant galvanitzant en calent. Les Claus, connectors i cargols estaran fabricats en acer torsionat i electrozincats. segons el DB SE-M punt 4.6. En llocs especialment exposats a humitats, es recomanaran claus i cargols inoxidables. Es construiran amb volanderes normalitzades i estaran tractats mitjançant galvanització en calent. segons el DB SE-M punt 8.


Classificació, resistència, grau d'humitat, i en el cas de fusta laminada, l'estat de les juntes entretaules, de les unions entre peces i la major dimensió dels nusos; homologació dels segells de qualitat AITIM; marca AENOR homologada pel ministeri de Foment. (segons normes UNE). En els adhesius haurien de tenir-se en compte les especificacions dels fabricants. Els sistemes d'unió tindran, almenys, la mateixa resistència al foc que la pròpia fusta i la protecció es farà mitjançant la marca AENOR homologada pel ministeri de Foment per a productes protectors de la fusta.

Execució

Condicions prèvies Mentre duri l'emmagatzematge i durant el muntatge, es protegirà la fusta de pluges i nevades perllongades, de les fortes irradiacions solars, de la brutícia i de la humitat del terreny. La fusta serà emmagatzemada de forma ventilada, procurant que en cap cas, la humitat pugui quedar estancada sota la lona o material de recobriment que s'utilitzi. El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la D.F. abans d'iniciar l’execució de l’obra. Qualsevol modificació durant l’execució de l’obra ha d'aprovar-la la D.F. i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. La peça ha d'estar col•locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F. La peça ha d'estar correctament aplomada i anivellada. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. El tipus d'unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la D.T. En el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als que estaran sotmesos. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d'unió, s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T. Els recolzaments de bigues i encavallades s'ha de fer sobre superfícies horitzontals. Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal de evitar podriments. No s'han de començar les



unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. No s'han de forçar les peces per a realitzar les unions. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tensar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran les capes de vernís o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Es procurarà que les estructures quedin es protegeixin contra la pluja com més aviat millor després d'haver estat aixecades

Fases d’execució

Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat dels eixos Col•locació i fixació provisional de la peça Aplomat i anivellació definitius Execució de les unions. Unions amb cargols. El moment torsor de collat dels cargols ha de ser l'especificat a la D.T. La disposició dels forats a les peces, i el diàmetre dels mateixos, han de ser els indicats a la D.T. El Ø dels forats ha de ser entre 1 i 2 mm mes gran que el diàmetre nominal dels cargols. Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. Hi ha d'haver una volandera sota la femella i la cabota del cargol. Un cop roscada la femella, la llargària de l'espiga no roscada ha de ser major o igual al gruix de la unió més 1 mm, sense arribar a la superfície exterior de la volandera i quedant dins de la unió 1 filet, com a mínim. La part roscada de l'espiga del cargol ha de sobresortir de la femella un filet com a mínim. Les femelles de tipus ordinari o calibrat, de cargols sotmesos a traccions en la direcció del seu eix, s'han de bloquejar. Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, els quals s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor que el definitiu. S'han de col•locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona passada. Connectors amb vis cargolat col•locat sobre de bigues per fer d’unió amb una capa de compressió de formigó. Els connectors han d'estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la D.T.. Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm. Els connectors s'han de col•locar cargolant-los. No s'han de fixar a cops. En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors (zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la D.F., i no col•locar la capa de formigó. Elements d’unió amb perfils o plaques (d’acer laminat en calent, d’acer inoxidable). La peça ha d'estar col•locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F.. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T.. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col•locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col•locat definitivament. No es permet reblir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció de pintura antioxidant, segons les especificacions de la D.F., que ha de complir les condicions fixades a la seva partida d'obra. Comprovació final de l’aplomat i dels nivells. Toleràncies d’execució: Segons les normes UNE EN 336:1995 i 390:1995


Es comprovarà la correcta realització, establint uns assaigs per comprovar la resistència de les unions, així com el treball a flexió dels elements laminats i un control de comportament dels farratges.

Amidament i abonament ml pòrtics de cabiró de fusta, i claus d’acer; metre quadrat de taules de fusta, per entaulat de coberta amb cola de fuster; metre lineal de corretges de fusta mitjançant saions clavats. ut cintes, unitat de ganivet de fusta. Fins i tot ensamblis i reforços en nusos. ut bigues, d’estructura de fusta laminada realitzada amb bigues, fins i tot part proporcional de corretges, farratges d’acer protegides, tornilleria i accessoris. ut forjats m² de forjat de biguetes de fusta. ut connectors amb vis cargolat: unitat de quantitat realment col•locada segons les especificacions de la D.T..

kg de pes calculat segons les especificacions de la D.T., elements d’unió amb perfils: d’acord amb els criteris següents: el pes unitari per al càlcul ha de ser el teòric; per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l’acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. L’estructura de fusta s’amidarà amb subministrament i col•locació, totalment acabada, incloent o no la protecció, amb farratges i accessoris necessaris.

SUBSISTEMA COBERTES

1 COBERTES INCLINADES

Parament de cobertura exterior d’un edifici que limita l’ambient exterior amb els espais interiors, tant en les parts opaques com a les translúcides, i en el que l’element d’acabat de coberta garanteix l’estanquitat. La coberta té com a objectiu: separar, connectar i filtrar interior-exterior, satisfent els requisits de seguretat, habitabilitat i funcionalitat, garantint el compliment de les normatives actuals CTE DB HE1 Limitació de la demanda energètica, CTE DB HS1 protecció enfront de la humitat i CTE DB HS5 evacuació d’aigües. De cobertes inclinades en trobem de forjat inclinat o de forjat horitzontal, ambdós casos poden ser cobertes ventilades o no.


Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. CTE-DB HS, Document Bàsic de Salubritat; CTE-HE1, Demanda energètica; CTE-HS1, Impermeabilitat; CTE-DB SI, Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HR, Protecció al soroll; CTE-DB SE-AE. Resitència la vent, Seguretat Estructural-Accions a l’edificació. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D.21/2006. Condicions acústiques, NBE-CA-88. BOE 8/10/1988. UNE. UNE 85.208-81. Permeabilitat a l’aire; UNE 85.212-83. Estanquitat; UNE 85.213-85. Resistència al vent; UNE 12.207:2000. Permeabilitat de l’aire. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

Components

Sistema de formació de pendents, aïllament tèrmic, capa de impermeabilització, teulada, sistema d’evacuació d’aigües i materials auxiliars. Característiques tècniques mínimes Sistema de formació de pendents. Serà necessari quan el suport resistent no tingui el pendent adequat al tipus de protecció i de impermeabilització que s’utilitzi. En coberta sobre forjat horitzontal el sistema podrà ser mitjançant suports a base d’envanets de maó, o placa nervada o nervada de fibrociment. En el cas de suports a base d’envanets de maó, estaran formats per: taulons de peces alleugerides encadellades de ceràmica o formigó, rebudes amb pasta de guix, capa de regularització de gruix 30 mm amb formigó, grandària màxima de l’àrid 10 mm, acabat remolinat, estructura metàl•lica lleugera en funció de la llum i del pendent. I en e l cas de placa ondulada o nervada de fibrociment estarà fixada mecànicament a les corretges, encavalcades lateralment una a una i frontalment en una dimensió de com a mínim 30 mm. Aïllament tèrmic. El material de l’aïllament tèrmic ha de tenir una cohesió i estabilitat suficient per proporcionar al sistema la solidesa necessària davant de les sol•licitacions mecàniques. S’utilitzaran materials amb una conductivitat tèrmica menor a 0,06 W/m.K a 10ºC i una resistència tèrmica major a 0,25 m2K/W. Generalment s’utilitzaran mantes de llana mineral, panells rígids o panells semirrígids, com perlita expandida (EPB), poliestirè expandit (EPS), poliestirè extruït (XPS), poliuretà (PUR), mantes aglomerades de llana mineral (MW), Poliisocianurat (PIR). Segons CTE DB HE1. Capa de impermeabilització. Pot ser recomanable la seva utilització en cobertes amb baix pendent o quan l’encavalcament de les teules sigui escàs, i en cobertes exposades a efectes combinats de pluja i vent. Per aquesta funció s’utilitzaran làmines asfàltiques o altres làmines que no plantegin dificultats de fixació al sistema de formació de pendents, ni presentin problemes d’adherència per les teules. Resulta innecessària la seva utilització quan la capa sota la teula estigui construïda per xapes ondulades o nervades encavalcades, o altres elements que prestin similars condicions d’estanquitat. La imprimació ha de ser del mateix material que la làmina. Amb materials bituminosos i bituminosos modificats, les làmines podran ser d’oxiasfalt o de betum modificat, amb poli (clorur de vinil) plastificat i amb un sistema de plaques.



Teulada. Per la rebuda de les teules sobre suports continus es podrà utilitzar: morter de calç hidràulica, morter mixt, adhesius cimentosos o altres màstics adhesius, segons especificacions del fabricant del sistema. Per panells de poliestirè extruït, podran rebre’s amb morter mixt, adhesius cimentosos o altres màstics adhesius compatibles amb l’aïllament, teules corbes o mixtes. La teulada podrà ser: de teula mixta de formigó, de teula ceràmica corba, de teula ceràmica plana o mixta. Sistema d’evacuació d’aigües. Pot constar de canalons, albellons i sobreeixidors, dimensionats segons el càlcul descrit en la normativa del CTE DB-HS 5. El sistema podrà ser vist o ocult. Durant l’emmagatzematge i transport dels diferents components, s’evitaran deformacions per incidència dels agents atmosfèrics, d’esforços violents o cops, per a això s’interposaran lones o sacs. Els apilaments de cada tipus de material es formaran i explotaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, evitant-se una exposició perllongada del material a la intempèrie, formant els apilaments sobre superfícies no contaminants i evitant les barreges de materials de diferents tipus. Materials auxiliars. Morters, llates d’empostissat de fusta o metàl•liques, fixacions.


Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Aïllament tèrmic, Teules ceràmiques o de ciment, Plaques ondulades, Nervades i planes, Capa de impermeabilització.

Execució

Condicions prèvies La superfície del forjat ha de ser uniforme, plana, estar neta i sense cossos estranys per la correcta recepció de la impermeabilització, segons CTE DB HS1 punt 5.1.4.1. El forjat garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima. A la D.T. es faran notar les especificacions relatives al tipus de teula (corba o plana, ceràmica o de formigó, dimensions, color, textura), també s’especificarà la disposició de les teules en el suport (encavalcaments frontal i lateral, rebut, sistema de fixació, etc.) i el pendent dels vessants. Es suspendran els treballs quan plogui, nevi o la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h, i es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Quan la formació de pendents sigui l’element que serveix de suport de la impermeabilització, la seva superfície ha de ser uniforme i neta, a més a més el material que ho constitueix ha de ser compatible amb el material impermeabilitzant i amb la forma de la unió.

Fases d’execució Sistema de formació de pendents. Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients davant de les sol•licitacions mecàniques i tèrmiques. La seva constitució ha de ser l’adequada per la rebuda o fixació dels altres components. En funció del tipus de protecció, quan no hi hagi capa de impermeabilització, haurà de tenir un pendent mínim cap als elements d’evacuació d’aigua, segons la taula 2.10 del CTE DB HS1. Garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima, el sistema de formació de pendents. La superfície per a suport de llates d’empostissar i panells aïllants serà plana i sense irregularitats que puguin dificultar la fixació dels mateixos. La seva constitució permetrà l’ancoratge mecànic de les llates d’empostissar. Coberta de teula sobre forjat horitzontal. En el cas de realitzar el pendent amb envanets de sostre mort, el tauler de tancament superior de la cambra d’aire haurà d’assegurar-se davant el risc de lliscament, especialment amb pendents pronunciats; alhora haurà de quedar independent dels elements sobresortints de la coberta i amb les juntes de dilatació necessàries per tal d’evitar tensions de contracció i dilatació, tant per retracció com per oscil•lacions de la temperatura. Ho podem fer amb envanets de sostre mort rematats amb tauler de peces alleugerides (ceràmiques o de formigó) acabades amb capa de regularització o formigó, o també amb la utilització de panells o plaques prefabricats no permeables a l’aigua, fixats mecànicament, bé sobre corretges recolzades en parets de tres quarts de maó, en bigues metàl•liques o de formigó; o bé sobre entramat de fusta o estructura metàl•lica lleugera. La capa de regularització del tauló, per a fixació mecànica de les teules, tindrà un acabat remolinat, pla i sense resalts que dificultin la disposició correcta de les llates d’empostissar o llistons. Quan el suport de la teulada estigui constituït per plaques ondulades o nervades, es tindran en compte l’encavalcament frontal entre plaques, que serà de 150 mm, i l’encavalcament lateral el donarà la forma de la placa i serà d’una ona com a mínim. Les llates d’empostissar metàl•liques per la col•locació de les teules planes o mixtes es fixaran a la distància adequada, que asseguri la punta perfecta, o si escau, l’encavalcament necessari de les teules. Per a teules corbes o mixtes rebudes amb morter, la dimensió i modulació de l’ona o greca de les plaques serà la més adequada a la disposició canal- cobertores de les teules que hagin de utilitzar-se. Quan les plaques i teules corresponguin a un mateix sistema se seguiran les instruccions del fabricant. Les plaques prefabricades, ondulades o grecades, que s’utilitzin per al tancament de la cambra d’aire, aniran fixades mecànicament a les corretges amb cargols autorroscants i encavalcades entre si, de tal manera tal que es permeti el lliscament necessari per a evitar les tensions d’origen tèrmic. Aïllament tèrmic. Ha de col•locar-se de forma contínua i estable. Coberta de teula sobre forjat horitzontal. Podran utilitzar-se mantes o panells semirrígids col•locats sobre el forjat entre els suports de la cambra ventilada. Coberta de teula sobre forjat inclinat, no ventilat: En el cas d’emprar llates d’empostissar, el gruix de l’aïllament coincidirà amb el d’aquests. Quan s’utilitzin panells rígids o panells semirrígids per a l’aïllament tèrmic, es col•locaran entre llates d’empostissar de fusta o metàl•lics i adherits al suport mitjançant adhesiu bituminosos. Si els panells rígids són de superfície acanalada estaran disposats amb els canals paral•lels a la direcció del ràfec i fixats mecànicament al suport resistent. Coberta de teula sobre forjat inclinat, ventilada. En el cas d’emprar llates d’empostissar, es col•locaran en el sentit del pendent posant-hi així el material aïllant, conformaran la capa d’aeració. L’altura de les llates d’empostissar estarà condicionada pels gruixos de l’aïllant tèrmic i de la capa de aeració. La distància entre llates d’empostissar anirà en funció de l’amplada dels panells, sempre que no excedeixi de 60 cm, en cas contrari, els panells es tallaran a la mida apropiada pel seu màxim aprofitament. L’altura mínima de la cambra d’aire serà de 30 mm i sempre quedarà comunicada amb l’exterior.

Capa de impermeabilització. Ha de col•locar-se en direcció perpendicular a la línia de màxim pendent. Les diferents capes de la impermeabilització han de col•locar-se en la mateixa direcció i a trencajunts. Els encavalcaments han de quedar en el sentit del corrent d’aigua i no han de quedar alineats amb els de les fileres contigües. Excepcionalment podrà utilitzar-se en cobertes amb baix pendent o quan l’encavalcament de les teules sigui escàs, i en cobertes especialment exposades a efectes combinats de pluja i vent. Quan el pendent de la coberta sigui major que 15%, han de utilitzar-se sistemes fixats mecànicament. Amb materials bituminosos i bituminosos modificats. Quan el pendent de la coberta estigui comprès entre 5 i 15%, han de utilitzar-se sistemes adherits. Quan es vulgui independitzar el impermeabilitzant de l’element que li serveix de suport per a millorar l’absorció de moviments estructurals, han de utilitzar-se sistemes no adherits. Amb poli clorur de vinil plastificat .Quan la coberta no tingui protecció, han de utilitzar-se sistemes adherits o fixats mecànicament. Impermeabilització amb poliolefines. Han de utilitzar-se làmines d’alta flexibilitat. Impermeabilització amb un sistema de plaques. L’encavalcament de les plaques ha d’establir-se d’acord amb el pendent de l’element que els serveix de suport i d’altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica. Ha de rebre’s o fixar-se al suport la quantitat de peces suficient per garantir l’ estabilitat depenent del pendent de la coberta, del tipus de peces i de l’encava lcament de les mateixes, així com de la zona geogràfica de l’emplaçament de l’edifici. Quan es decideixi la utilització d’una làmina com impermeabilitzant, anirà simplement encavalcada, tibada, clavada i protegida pel tauler d’aglomerat fenòlic. Quan es decideixi la utilització de làmina asfàltica com impermeabilitzant, aquesta se situarà sobre suport resistent prèviament imprimit amb una emulsió asfàltica, havent de quedar fermament adherida amb bufador i fixada mecànicament amb els llistons o llates d’empostissar. Cambra d’aire. Durant la construcció de la coberta s’ha d’evitar que caiguin, rebaves de morter i brutícia. Ha de situar-se en el costat exterior de l’aïllant tèrmic i ventilar-se mitjançant un conjunt d’obertures. L’altura mínima de la cambra d’aire serà de 30 mm. La cambra d’aire quedarà comunicada amb l’exterior, preferentment pel ràfec i el carener. En coberta de teula ventilada sobre forjat inclinat. La cambra d’aire es podrà aconseguir amb les llates d’empostissar únicament o afegint a aquests un entaulat d’aglomerat fenòlic o una xapa ondulada. En coberta de teula sobre forjat horitzontal. La cambra ha de permetre la difusió del vapor d’aigua a través d’obertures a l’exterior col•locades de manera que es garanteixi la ventilació creuada. A aquest efecte les sortides d’aire se situaran per sobre de les entrades a la distància màxima que permeti la inclinació de la coberta; les unes i les altres, es disposaran enfrontades; preferentment amb obertures contigües. Les obertures aniran protegides per evitar l’accés d’insectes, aus i rosegadors. Quan es tracti de limitar l’efecte de les condensacions davant condicions climàtiques adverses, a més a més de l’aïllant que se situï sobre el forjat horitzontal, la capa sota teula aportarà l’aïllant tèrmic necessari. Teulada. Ha de rebre’s o fixar-se al suport la quantitat de peces suficient per garantir la seva estabilitat depenent del pendent de la coberta, l’altura màxima de l’aiguavés, el tipus de peces i l’encavalcament de les mateixes, així com de la ubicació de l’edifici. L’encavalcament de les peces ha d’establir-se d’acord amb el pendent de l’element que els serveix de suport i d’altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica. No s’admeten per a ús d’habitatge, la col•locació de la teula sense cap adherència quan l’estabilitat de la teulada es fiï exclusivament al propi pes de la teula. Teules corbes, mixtes i planes, rebudes amb morter. La rebuda ha de realitzar-se de forma contínua per evitar el trencament de peces en els treballs de manteniment o accés a instal•lacions. En el cas de peces cobertores, aquestes es rebran sempre en ràfecs, careners i vores laterals d’aiguavés i altres punts singulars. Amb pendents de coberta majors del 70% i zones de màxima intensitat de vent, es fixaran la totalitat de les teules. Quan les condicions ho permetin i si no es fixen la totalitat de les teules, s’alternaran fila i filera. Teules corbes rebudes amb morter sobre suport de ram de paleta. Les peces canals es col•locaran totes amb capa de morter o adhesiu sobre el suport. En qualsevol cas, en ràfecs, careners, vores laterals d’aiguavés i altres punts singulars, es rebran canals i cobertores. Les cobertores deixaran una separació lliure de passada d’aigua comprès entre 30 i 50 mm. Teules rebudes amb morter sobre panells de poliestirè extruït acanalats. El pendent no ha d’excedir el 49%. Ha d’existir la correspondència morfològica necessària i les teules han de quedar perfectament encaixades sobre les plaques. Han de rebre totes els teules de ràfecs, careners, vores laterals d’aiguavés, aiguafons, careners i altres punts singulars. Teules corbes i mixtes rebudes sobre xapes ondulades en els seus diferents formats. L’acoblament entre la teula i el suport ondulat en els seus diferents formats resulta imprescindible per a l’estabilitat de la teulada. Quan la fixació sigui sobre xapes ondulades mitjançant llates d’empostissar metàl•lics, aquests seran perfils omega de xapa d’acer galvanitzat de 0,60 mm de gruix mínim, col•locades paral•lelament al ràfec. Les fixacions de les teules a les llates d’empostissar metàl•lics es faran amb cargols roscats a la xapa i es realitzaran de la mateixa manera que en el cas de llates d’empostissar de fusta. Tot això es realitzarà segons especificacions del fabricant del sistema. Teules planes i mixtes fixades mitjançant llistons i llates d’empostissar de fusta o entaulats. Les llates d’empostissar i llistons de fusta seran de l’escairada que es determini per a cada cas, i es fixaran al suport amb la freqüència necessària tant per assegurar l’estabilitat com per evitar el guerxament. Podran ser de fusta de pi, amb les tensions estabilitzades evitar guerxaments, seca i tractada contra l’atac de fongs i insectes. Els trams de llates d’empostissar o llistons es disposaran amb juntes de 10 mm, fixant ambdós extrems a un costat i a l’altre de la junta. Les llates d’empostissat s’interrompran en les juntes de dilatació de l’edifici i de la coberta. En cas d’existir una capa de regularització de taulers, sobre les quals hagin de fixar-se llistons o llates d’empostissar, tindrà un gruix ≥ 30 mm. Els claus penetraran 25 mm en llates d’empostissar de 50 mm com a mínim. Els claus i cargols per a la fixació seran preferentment de coure o d’acer inoxidable, i els enganxis i claudàtors d’acer inoxidable o acer zincat. S’evitara la utilització d’acer sense tractament anticorrosiu. Sistema d’evacuació d’aigües. Canalons. Per la formació del canaló s’han de disposar elements de protecció prefabricats o rea litzats in situ. S’han de disposar amb pendent de l’1%, com a mínim, cap al desguàs. Les peces de la teulada que aboquen sobre el canaló han de sobresortir 5 cm, com a mínim, sobre el mateix. Quan el canaló sigui vist, s’ha de disposar la vora més propera a la façana de tal manera que quedi per sobre de la vora exterior. Poden ser vistos i ocults. En ambdós casos els canalons es disposaran amb lleuger pendent cap a l’exterior, afavorint el vessament cap a fora, de manera que un embassament ocasional no vessi a l’interior. Per la construcció de canalons de zinc, se soldaran les peces a tot el seu perímetre, les abraçadores a les que se subjectarà la xapa, s’ajustaran a la seva forma i seran de platina d’acer galvanitzat. Es col•locaran a una distància màxima de 50 cm i com a mínim a 15 mm de la línia de teules del ràfec. Quan s’utilitzin sistemes prefabricats, amb acreditació de qualitat o document d’idoneïtat tècnica, se seguiran les instruccions



del fabricant. Quan el canaló estigui situat al costat d’un parament vertical els elements de protecció per sota de les peces de la teulada han de disposar-se de tal manera que cobreixin una banda de 10 cm d’amplada com a mínim. Quan la trobada sigui en la part superior i intermèdia del aiguavés, els elements han de cobrir 10 cm d’amplària com a mínim. Cada baixant servirà com a màxim a 20 m de canaló. Canaletes de recollida. El ¢ dels albellons de les canaletes de recollida de l’aigua en els murs parcialment estancs ha de ser 110 mm, com a mínim. Els pendents mínims i màxims de la canaleta i el nombre mínim d’albellons en funció del grau de impermeabilitat exigit al mur han de ser els quals s’indiquen en la normativa CTE DB HS1 taula 3.3. Punts singulars. En la trobada de la coberta amb un parament vertical s’han de disposar elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. Els elements de protecció han de cobrir com a mínim una banda del parament vertical de 25 cm d’altura per sobre de la teulada. Quan la trobada es produeixi en la part inferior de l’aiguavés, s’ha de disposar un canaló. Quan es produeixi en la part superior o lateral de l’aiguavés, els elements de protecció han de col•locar-se per sobre de les peces de la teulada i perllongar-se 10 cm com a mínim, des de la trobada. Ràfec. Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mínim i mitja peça com a màxim del suport que conforma el ràfec. En la vora lateral han de disposar-se peces especials que volin lateralment més de 5 cm. Aiguafons. Han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. Les peces de la teulada han de sobresortir 5 cm com a mínim sobre l’aiguafons. La separació entre les peces de la teulada dels dos aiguavés ha de ser 20 cm, com a mínim. Careners. Han de disposar-se peces especials, que han de solapar 5 cm com a mínim sobre les peces de la teulada d’ambdós aiguavés. Les peces de la teulada de l’última filada horitzontal superior i les de la cumbrera han de fixar-se. Quan no sigui possible el solapament entre les peces d’una cumbrera en un canvi de direcció o en una trobada de careners aquesta trobada ha d’impermeabilitzar-se amb peces. Lluernaris. Han d’impermeabilitzar-se les zones del aiguavés que estiguin en contacte amb el cèrcol del lluernari mitjançant elements de protecció prefabricats o realitzats in situ. En la part inferior del lluernari, els elements de protecció han de col•locar-se per sota de les peces de la teulada i perllongar-se 10 cm, com a mínim, des de la trobada i en la superior per damunt i perllongar-se 10 cm, com a mínim. Juntes de dilatació. En el cas d’aiguavés continu de més de 25 m, o quan entre les juntes de l’edifici la distància sigui major de 15 m, s’estudiarà l’oportunitat de formar juntes de coberta, en funció de la teulada i de les condicions climàtiques del lloc.


Es realitzaran les comprovacions d’identificació i assaigs en cadascun dels següents capítols: Formació de aiguavés, Taulers, Impermeabilització, Aïllaments, Tipus de teules, Ràfec, Careners, Lluernaris i Aiguafons.


m² de coberta, totalment acabada, amidada sobre els plànols inclinats i no referida a la seva projecció horitzontal. Incloent els solapaments, part proporcional de minvaments i trencaments, amb tots els accessoris necessaris. Així com col•locació, segellat, protecció durant les obres i neteja final. No s’inclouen canalons ni albellons.

Verificació

La prova de servei per a comprovar la seva estanquitat, ha de consistir en la inundació per rec continu de la coberta durant 48 hores. Transcorregudes 24 hores de l’assaig d’estanqueïtat es destaparan els desguassos permetent l’evacuació d’aigües per a comprovar el bon funcionament d’aquests.

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS

1 AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC

Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació del foc. Hauran de complir la suficient resistència al foc segons la normativa del CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura, prenent els valors de les diferents accions i coeficients els obtinguts al DB-SE. Aquests materials poden ser: pintures, morters o plaques.


Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SI. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglament d’instal•lacions de protecció contra incendis. RD 1942/1993. Classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc. RD 312/2005. Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis, TINSCI. Instrucció Técnica Complementària, ITC-MIE-AP 5. BOE. 149; 23.06.82. Manual d’Autoprotecció. Guia pel desenvolupament del Pla d’Emergència contra incendis i d’evacuació de locals i edificis.

Prevenció d’incendis en allotjaments turístics. BOE. 20.10.79. Protecció contra incendis en establiments sanitaris. BOE. 252; 07.01.79. Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials. RD. 2267/2004. UNE. UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos. UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación

1.1 Pintures ignífugues intumescents

Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre perfils estructurals metàl•lics, per a augmentar la resistència i estabilitat al foc de l'element, mitjançant diferents capes aplicades en obra.

Execució

Condicions prèvies S'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la superfície. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. En el revestiment no ha d'haver-hi fissures, bosses ni d'altres defectes, i ha de cobrir completament totes les parts descobertes dels perfils, inclòs les no accessibles. S'han d'aturar els treballs quan es donguin les següents condicions : les temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C, la humitat relativa de l'aire > 60%, la velocitat del vent > 50 km/h o plogui. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.

Fases d’execució

Preparació de la superfície a pintar, fregat de l'òxid i neteja prèvia si és necessari, amb aplicació de les capes d'imprimació, de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la pintura d'acabat. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la D.F. Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera s'ha d'aplicar lleugerament diluïda, segons les instruccions del fabricant. Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes de pintura d'acabat. La pintura d'acabat no ha d'impedir el desenvolupament de l'escuma que genera la pintura intumescent i la seva conseqüent expansió en cas d'incendi. La imprimació ha de compatibilitzar la protecció anticorrosiva amb la protecció al foc. Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb rodet, brotxa o pistola.


Ha de comprovar-se la compatibilitat entre la capa d'imprimació antioxidant i la pintura intumescent, al igual que amb la pintura d'acabat.


m² de superfície realment pintada segons les especificacions de la D.T. 1.2 Morters Formació de revestiment aïllant amb morter sobre elements superficials o lineals.

Components

Revestiment aïllant d'1 a 1,5 cm de gruix amb morter d'escaiola i perlita estès sobre elements superficials amb mitjans manuals. Revestiment aïllant de 2 a 5 cm de gruix amb morter de ciment i perlita amb vermiculita, projectat sobre elements superficials o lineals.

Execució

Condicions prèvies L'aïllament ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. A la superfície seca no hi ha d'haver fissures, forats o d'altres defectes. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. S'han de picar els elements no rugosos per tal d'afavorir l'adherència del morter. La temperatura de treball ha de ser ≥ 5°C. S'ha d'aplicar abans que s'hagi iniciat el procés d'adormiment. S'ha de protegir de pluges, glaçades, temperatures altes, vibracions i impactes fins al seu enduriment. No s'han d'afegir additius al producte preparat.

Fases d’execució

Aïllament estès amb mitjans manuals. Neteja i preparació del suport, estesa del material. La superfície del revestiment ha de quedar llisa, amb la planor i l'aplomat previstos. Toleràncies d'execució: Planor: ± 10 mm/2 m, Aplomat: ± 10 mm/3m. Aïllament projectat. Neteja i preparació del suport, projecció del material en varies capes, curat. L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport. L'element ha de quedar revestit de manera uniforme i amb acabat rugós. Toleràncies d'execució: per gruix de 2 a 5cm entre –2 a +15 mm.



Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. 2 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS

Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació de la calor, fred i/o sorolls. Aquests materials poden ser rígids, semirígids, flexibles, granulars, pulverulents o pastosos.


Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE, d'Estalvi d'Energia. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. DB HR, Protecció enfront del soroll. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) Llei de protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/2002. Llei del soroll. Ley 37/2003. Contaminació acústica. RD 1513/2005. Normes sobre la utilització de les espumes d’urea-formol usades com aïllants a l’edificació. BOE. 113; 11.05.84 UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

2.1 Rígids, semirígids i flexibles

Components

Aïllants rígids (poliestirè expandit, vidre cel•lular, llanes de vidre revestides amb làmines d'algun altre material), camises aïllants, aïllants semirígids, aïllants flexibles (llanes de vidre aglomerat amb material sintètic, llanes de roca aglomerada amb material industrial, poliuretans, polietilens), fixacions: material d’unió (adhesius o coles de contacte o de pressió, adhesius tèrmics) o amb subjeccions (feix d’alumini, perfils laterals, claus inoxidables amb cap de plàstic i cintes adhesives) Característiques tècniques mínimes Aïllament en camises aïllants. En canonades i equips situats a la intempèrie, les juntes verticals se segellaran convenientment. L'aïllament tèrmic de xarxes enterrades haurà de protegir-se de la humitat i dels corrents d'aigua subterrànies o vessaments. Les vàlvules, argolles i accessoris s'aïllaran preferentment amb casquets aïllants desmuntables de diverses peces, amb espai suficient perquè al llevar-los es puguin desmuntar aquelles. Aïllament en plaques. Formació d’aïllament amb plaques i feltres de diferents materials, poliestirè expandit, extruït, expandit amb ranures en una de les seves cares, expandit moldejat per a terra radiant, escumes de poliuretà, de llana de vidre o llana de roca, de suro aglomerat, de vidre cel•lular. Totes es poden col•locar fixades mecànicament, i sense adherir. Els poliestirens, llanes de vidre i suro aglomerat es poden col•locar també amb morter i adhesiu. Les de vidre cel•lular amb morter i pasta de guix. Les de poliuretà, llanes de vidre i suro aglomerat també es poden col•locar amb oxiasfalt. Només les plaques de poliestirè poden anar fixades als connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjançant volanderes de plàstic. Aïllament en plafons sandwich. Revestiments fonoabsorbents realitzats amb panells de planxa perforada i llana de roca a l'interior. Control i acceptació

Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. Els materials que vinguin avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides en el DB HE 1 del CTE, pel que podrà realitzar-se la seva recepció sense necessitat d'efectuar comprovacions o assajos. Les unitats d'inspecció estaran formades per materials aïllants del mateix tipus i procés de fabricació, amb el mateix espessor en el cas dels quals tinguin forma de placa o flassada. Les fibres minerals duran SEGELL INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat

aparent. Aquestes característiques es determinaran cada 1.000 m² de superfície o fracció, en camises aïllants cada 100 m o fracció i en formigons cel•lulars espumosos cada 500 m² o fracció.

Execució

Condicions prèvies L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col•loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. El suport ha de ser net. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col•locació. El material col•locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. El poliuretà i el poliestirè s'ha de protegir d'una exposició solar molt llarga.

Fases d’execució

Preparació de l'element (retalls, etc...) Neteja i preparació del suport. Les plaques i els feltres han de quedar col•locats a tocar, a trencajunt. En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la paret. En les plaques col•locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Qualsevol forat a la barrera de vapor en l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. Col•locació de l'element Plaques col•locades amb adhesiu, oxiasfalt, emulsió bituminosa o pasta de guix. El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. Plaques moldejades per a terra radiant. Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col•locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció, quedin alineades i siguin contínues. La cara llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els resalts per a suport dels conductors, han de quedar a la part superior. Aïllament exterior per a suport de revestiment continu. La barreja adhesiu-ciment, ha de ser homogènia. No ha de tenir grumolls ni parts seques. L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. La fixació mecànica de les plaques s'ha de fer desprès de 24 h, com a mínim, d'haver-les col•locat. El procés d'aplicació de la malla ha de constar d'una primera capa d'adhesiu, col•locació de la malla a pressió sobre l'adhesiu fresc i a continuació, una capa d'adhesiu. La malla ha de cobrir tota la superfície a revestir i quedar totalment recoberta per l'adhesiu. En els punts singulars (cantonades, angles d'obertures, etc...), la malla ha d'anar reforçada. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Gruix de la capa d'adhesiu sota les plaques: ≤ 6 mm. Encavalcament de la malla: ≥ 10 cm i planor: ± 3 mm/2 mm.


L'aïllament anirà protegit amb els materials necessaris perquè no es deteriori amb el pas del temps. El recobriment o protecció de l'aïllament es farà de tal manera que aquest quedi subjecte amb el pas del temps. Haurà de comprovar-se la correcta col•locació de l'aïllament tèrmic, la seva continuïtat i la inexistència de ponts tèrmics en fronts de forjat i suports, segons les especificacions de la D.T. o de la D.F. Es comprovarà la ventilació de la cambra d'aire si n’hi hagués.


m² de planxes o panells totalment col•locats, incloent segellat de les fixacions en el suport, en el cas que siguin necessàries. ml de camises aïllants.

3 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT

Materials o productes que tenen propietats protectores contra el pas de l'aigua i la formació d'humitats interiors. Aquests materials poden ser imprimadors o pintures, per a millorar l'adherència del material impermeabilitzant amb el suport o per si mateixos, o làmines i plaques.


Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS, Salubritat. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció.



UNE. Sistemes d’impermeabilització de materials bituminosos. UNE 104400-2:1995, UNE 104400-3:1999, UNE 104400-5:2000, UNE 104402:1996. Sistemes d’impermeabilització de materials plàstics. UNE 104416:2001, UNE 104421:1995.

3.1 Làmines

Capa de cobertura per la impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant la col•locació d’una o vàries membranes.

Components

Làmines bituminoses (d’oxiasfalt, d’oxiasfalt modificat, de betum modificat, làmines extruïdes de betum modificat amb polímers o plastòmers, plaques asfàltiques, làmines d’alquitrà modificat amb polímers), plàstiques (policlorur de vinil P.V.C., polietilè d’alta densitat P.E.A.D., polietilè clorat, polietilè clorosulfonat) o de cautxú sintètic (butil, etc.) Característiques tècniques mínimes (nomenclatura i especificacions segons UNE corresponents) Membranes de làmines bituminoses no protegides. Adherides en calent i oxiasfalt (PA), o no adherides sobre làmina separadora (PN). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció mineral. Adherides en calent i oxioasfalt (GA), o semiadherides (GS). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció metàl•lica. Adherides en calent i oxioasfalt (MA), o semiadherides (MS). Membranes clavades de plaques bituminoses amb autoprotecció mineral. Col•locades amb fixacions mecàniques (GF). Membranes amb làmines de PVC no protegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o poliester. Col•locades adherides a la base amb adhesiu o sense adherir. Membranes amb làmines de PVC autoprotegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o polièster. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. Làmines de polietilè d'alta densitat, conformades amb relleu amb nóduls, amb o sense un geotèxtil incorporat. Barreres sintètiques i metàl•liques. Membranes amb làmines separadores de polipropilè, polietilè i poliester. Membranes amb làmines elastomèriques. Làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil).

Execució

Condicions prèvies Els treballs s'han de realitzar a la temperatura ambien t indicada. S'han d'aturar els treballs quan nevi o geli sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h. La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. No ha de tenir buits ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Si el suport és de formigó o de morter de ciment, cal que la superfície estigui endurida i seca. Abans de col•locar la membrana han d'estar preparats tots els punts singulars de la coberta (xamfrans, junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Els encavalcaments s'han de fer amb les làmines totalment seques i netes. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. Les làmines no han de quedar en contacte directe amb poliestirè expandit, si es preveu que poden assolir temperatures superiors als 30°C. Les làmines col•locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les que no ho estan, també s'haurien de protegir del sol. El conjunt de la membrana ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser estanca. Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i la membrana. El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tal que, sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les sol•licitacions mecàniques i tèrmiques exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel que és necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles.

Fases d’execució

Bituminoses. Membrana formada per làmines o armadures bituminoses o fulls d'alumini. Les làmines adherides en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm mínim i ha de quedar ben adherida. Prèviament s'ha de donar una capa d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un material de reblert elàstic, compatible químicament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, buneres i altres elements que traspassin la membrana, han d'anar reforçats. Toleràncies d'execució: Encavalcaments: ± 20 mm. Làmines adherides amb oxiasfalt. Les làmines s'han d'adherir entre elles i al suport, amb oxiasfalt en calent. S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. En les làmines semiadherides s'ha de pressionar de manera que l'oxiasfalt penetri en les perforacions de la làmina perforada. La làmina autoprotegida es pot estendre sobre l'oxiasfalt fred, aplicant escalfor a mida que es desenrotlla. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. Membrana fixada mecànicament. Els elements de la membrana han de quedar fixats sòlidament al suport amb tatxes d'acer. En les membranes formades per una làmina bituminosa, abans de col•locar les plaques, el suport ha de quedar cobert per la làmina. Les cabotes de les tatxes han de quedar sempre cobertes per un gruix de placa. Les plaques han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. A cada punt ha d'haver-hi un mínim de dues plaques superposades. El carener ha de quedar reforçat, de manera que a cada punt es superposin

tres plaques. Les plaques molt exposades al vent, o bé en contacte amb accessoris metàl•lics han de quedar adherides per aplicació d'escalfor o amb adhesiu asfàltic. Les plaques s'han de començar a col•locar a partir de la cota més baixa. La primera filada del ràfec s'ha de col•locar invertida. Membrana formada per fulls d’alumini, adherits amb màstic modificat de base quitrà. Les capes de màstic de base quitrà han de ser contínues i de gruix uniforme. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. La vora superior del full d'alumini exterior, ha de quedar protegida o bé encastada dins d'una regata, que ha de quedar tapada amb morter de ciment pòrtland. Els junts de dilatació de la capa de pendents, han de portar un suport flexible fixat a les vores. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Gruix per capa de màstic: ≥ 3 mm. El màstic bituminós s'ha d'aplicar en calent. La temperatura a la caldera ha d'estar entre els 145°C i els 165°C. L'alumini s'ha de col•locar en bandes de llargària ≤ 2 m. S'ha d'escalfar lleugerament la superfície del màstic bituminós ja estès, abans de col•locar-hi la làmina. El màstic de base de quitrà no es pot posar en contacte amb d'altres materials bituminosos ni amb poliestirè expandit o extruït. Plàstiques o de cautxú sintètic. Segellat de junts amb massilla. El segellat ha de ser continu, homogeni, sense bombolles d'aire i uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. Membrana adherida. Aplicació de l'adhesiu. Col•locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). S'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor. Les làmines s'han d'unir entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col•loqui. Membrana no adherida o fixada mecànicament. Col•locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). Ha de quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu perímetre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Les fixacions han de quedar situades formant línies paral•leles entre elles i a les vores de l'element per cobrir. S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin l'estanquitat de la fixació. Les làmines s'han d'unir entre elles per: Soldadura química amb un agent de soldadura per fusió en fred, Soldadura en calent fusió del material a l'aplicar calor i per pressió, Adhesiu aplicat a les dues cares dels elements a unir i per pressió. Membranes amb lamines de PVC. Cal assegurar-se que la membrana que no porta armadura, no es separarà, dels paraments verticals del perímetre. Els acords amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim, ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de pòrtland. En el cas que no es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un connector amb acabat termoplàstic, fixat mecànicament. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó cel•lular de polietilè tou. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels elements de desguàs. En aquests punts ha d'anar soldada o fixada a pressió. Membrana amb làmines elastomèriques. Neteja prèvia amb benzina les zones per unir. No ha de quedar tibada. La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes uniformement. L'amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la D.T. Els cavalcaments han de quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin vulcanitzades amb premsa. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. En el cas de làmina amb geotèxtil, a la trobada amb el tub de drenatge, la làmina ha de passar per la part inferior i el geotèxtil per la superior, de manera que es protegeixen els porus de drenatge de l'obstrucció produïda per les partícules de terreny. La cara amb nòduls ha de quedar en contacte amb la superfície a impermeabilitzar i l'altra cara ha de quedar en contacte amb l'origen de l'humitat (terreny).


Les làmines i el material bituminós haurien de dur, en la recepció en obra, una etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes net per m². Disposaran de SEGELL INCE-AENOR i d'homologació MICT. Amb les dades corresponents. Si el producte posseeix un Distintiu de Qualitat homologat pel ministeri de Foment, la D.F. pot simplificar la recepció, reduint-la a la identificació del material.


m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., deducció de la superfície corresponent a buits, forats de menys d'1m². Inclouen igualment l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals, utilitzant.

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS


Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll.



Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden 15/09/1986. Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965. Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990. Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976, Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo. Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro. Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

1.1 Connexió a xarxa

Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de sanejament i la part soterrada des de la sortida de l’edifici. Connecta amb la xarxa de sanejament abocant les aigües pluvials i les aigües negres de l’edifici. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Quan la xarxa de sanejament pública sigui separativa, cada una de les xarxes interiors es connectaran de forma independent; quan no sigui separativa, es permet la connexió de les dues xarxes interiors a una única arqueta situada a l’exterior de la propietat o, si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. Components

Tubs: Poden ser de formigó, PVC o polipropilè. Unions i accessoris: Es faran servir en entroncaments, canvis de direcció i empalmaments. El material serà el mateix que el tub. Pericons: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de plàstic o formigó. Pous de registre o ressalt: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de formigó. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació

Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions.

Execució

Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general, l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instal•lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instal•lacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Tubs soterrats: Col•locació sobre fons de rasa. El pendent mínim serà d’un 2%. Aniran per sota de la xarxa d’aigua potable. El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. La junta entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instal•lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: amb trànsit rodat: >= 100 cm, sense trànsit rodat: >= 60 cm. Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm. Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu; no ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. PVC: La franquícia entre el tub i el contratub s'ha d'ataconar amb massilla. Les unions entre els tubs han de ser encolades o amb junt tòric, segons el tub utilitzat. El clavegueró no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Polipropilè: El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior del tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. Els tubs que s'utilitzin soterrats han de ser de la sèrie BD, amb una rigidesa anular SN >= 4KN/m2. Els tubs s'han de calçar i recolzar per a impedir el seu moviment. Unions i accessoris: El material serà el mateix que el tub i es seguiran les especificacions tècniques del fabricant. Pericons d’obra: El pericó “in situ” ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. El punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col•locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: Aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per col•locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Pous de registre o ressalt: Pous “in situ”. La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la D.T., excepte la zona de la mitja canya que ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonat com ara disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck. Solera formigó: Toleràncies d'execució: Desviació lateral: línia de l'eix: ± 24 mm, dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm. Nivell soleres: ± 12 mm. Gruix (e): e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm; e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) Planor: ± 10 mm/m. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. Parets per a pous: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. Les peces prefabricades de formigó s’han de col•locar sense que rebin cops. Per parets de maó: Els maons per col•locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació.


Comprovació de vàlvules de desguàs, muntatge de canals i embornals, pendent de canals. Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions.



Verificacions Tubs: Profunditat, pendents i gruix del llit de recolzament. Pericons i pous de registre o ressalt: Disposició, acabat interior, segellat. Xarxa horitzontal soterrada, pericons i pous. Dipòsits de recepció i d’elevació i control. Prova d’estanquitat parcial i total. Prova amb aigua, aire o fum.


ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instal•lat i comprovat. m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reblert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre. ut pericons i tapes de registre. m² parets del pou de registre.

1.2 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials

Conjunt d’elements que composen la instal•lació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres.

Components

Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera sifònica o pericons sifònics. Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper. Poden ser de PVC o polipropilè. Col•lectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat. Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària, secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació. Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les cobertes. Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instal•larà quan hi hagi part de la instal•lació interior o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament. Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instal•laran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments.


Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs protegits contra impactes.

Execució

Condicions prèvies En general l’execució de la instal•lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal•lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s ’han d’inspeccionar abans de la seva col•locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal•lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada

sòlidament al suport. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb reixeta la cara superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per col•locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar amb massilla elàstica. Els trams instal•lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%. Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instal•lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Col•lectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2 kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de 60º. Els trams instal•lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE. Canals: Generalitats. La col•locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química. Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs. Les planxes han de quedar col•locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies d'execució: encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per col•locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total. Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col•locar a trencajunt i les



filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per col•locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament col•locats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa col•locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element col•locat amb morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col•locació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5 mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col•locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament: ± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de col•locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material. Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paral•lela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal•lació: posició: ± 30 mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instal•lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions.


Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instal•lacions. Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació.

Verificacions Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum.


ml tubs petita evacuació, col•lectors, baixants, canals, canals amb reixa. ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules.





6.2. ANNEX DEL PLEC DE CONDICIONS DE L’ESTRUCTURA

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s'adjunta té la finalitat d'establir els criteris bàsics pel desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d'1 de setembre de 1988 publicat en el DOG amb data 28/12/88 i desenvolupat en l'Ordre de 13 de setembre de 1989.

L'arquitecte autor del projecte d'execució d'obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per la correcta execució de l'obra. Aquests controls seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l'arquitecte consideri precisos per la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d'assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l'aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa.

L'arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d'obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d'execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor.

En el programa de control de qualitat s'haurà d'especificar els components de l'obra que cal controlar, les classes d'assaigs, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l'avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte.

Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses dels assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l'obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament.

El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 3 dies des del moment en què es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d'aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d'altres persones contractades a l'efecte.

El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part dels treballs d'execució si considera que la seva realització sense disposar de les actes de resultats pot comprometre la qualitat de l'obra executada.

El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d'incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1 ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

L'acer que s'utilitzarà en l'execució de l'obra tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Classe: S 275 JR Sèrie: IPN, IPE, HEB, HEA, UPN, L, T, Classe: S 275 J0H Sèrie: tub rodó i quadrat (e<8mm)

Tipus i ubicació indicats als plànols

- Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul: Veure apartat d’estructura a la memòria descriptiva. - Criteri de divisió de lots: 20 T. per a cada sèrie i classe d'acer de gruix inferior a 16 mm.; ídem per a gruixos entre 16 i 40 mm. i ídem. per a gruixos superiors a 40 mm. S'identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat.

En el cas que no quedi expressament indicat la Direcció Facultativa de l'obra establirà el nombre, forma i freqüència d’assajos necessaris per realitzar els controls següents:

Controls en el moment de la recepció

Documentals:

- Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l'albarà. - Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d'acer, segons indica el CTE DB-SE-A.

Operatius:

- Es comprovarà l'existència de la marca d'identificació, segons indica el CTE DB-SE-A. - Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s'ajusten al que s'indica en el CTE DB-SE-A. - Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s'ajusten al que s'indica en el CTE DB-SE-A.

Assaigs de laboratori

En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d'acceptació del CTE DB-SE-A:

- Límit elàstic. - Resistència a tracció. - Allargament fins trencament. - Doblegat sobre mandríl. - Resiliència. - Estat de desoxidació. - Contingut de carboni en colada i producte. - Contingut de fòsfor en colada i producte. - Contingut de sofre en colada i producte. - Contingut de nitrogen en colada i producte. - Contingut de silici en colada i producte. - Contingut de manganès en colada i producte. - Duresa Brinell.

Control de l'execució.

- Homologació dels soldadors. - Adequació als plànols constructius. - Inspecció visual del 50% de les unions. - Dimensions de gruixos de soldadura en angle del 20% de les unions. - Inspeccions per líquids penetrants, partícules magnètiques o raigs X del 2% de les unions. - Comprovació de la neteja de les unions a soldar.

2 ESTRUCTURES DE FUSTA

Conjunt d’elements estructurals de fusta destinats a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa DB SE-M (seguretat estructural, estructures de fusta) i també, DB SI-Annex E.Fusta. Els tipus d’elements en l’estructura de fusta són: pilars, bigues i biguetes.

2.1- Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació. CTE-DB SE, Seguretat Estructural. RD 314/2006.

Norma de construcció sismoresistent, NCSE-02. RD. 997/2002.

UNE. Corresponent a estructures de fusta. UNE 56544:2003. Fusta estructural. UNE-EN 1193:1998, UNE-EN 1194:1999, UNE-EN 1195:1998, UNE-EN 1912:1999, UNE-EN 28970:1992 (ISO 8970:1989), UNE-EN 336:1995, UNE-EN 338:1995, UNE-EN 380:1998, UNE-EN 383:1998, UNE-EN 384:1996, UNE-EN 408:1996, UNE-EN 409:1998, UNE-EN 518:1996, UNE-EN 595:1996,. UNE-EN 789:1996. Connectors, unions. UNE-EN 385:2002, UNE-EN 912/AC:2001, UNE-EN 912:2000, UNE-EN 387:2002.

2.2- Components



Fusta, per armar o laminada, massissa segons DB SE-M punt 4.1, laminada encolada segons DB SE-M punt 4.2, microlaminada, segons DB SE-M punt 4.3, taulers estructurals segons DB SE-M punt 4.4. Adhesius. Peces metàl•liques, farratges, claus, connectors i cargols. Protectors.

Característiques tècniques mínimes:

-La fusta per armar haurà de ser escairada i estar desproveïda de nusos i també estarà lliure d'imperfeccions. Posseirà una durabilitat natural o conferida enfront de l'atac d'insectes i fongs, la fibra recta, regularitat en els anyells anuals, olor fresca, absència d'esquerdes, superfície brillant i sedosa en els talls al fil.

-La fusta laminada està constituïda per làmines elementals de resinoses amb un percentatge d’humitat màxim d'un 15%. Les unions es realitzaran en talls inclinats (cua de peix) per a augmentar la superfície i afavorir la missió de la cola. Els entroncaments no haurien de superposar-se en taulons consecutius; almenys haurien de separar-se una distancia igual a vint-i-quatre vegades el seu espessor. La fusta pot estar impregnada per a fer-la resistent als atacs de diferents organismes destructors, tractant-la amb un producte verinós per a aquests organismes. Es protegiran sempre mitjançant pintures o vernissos per a prevenir l'estructura contra l'atac d'insectes (tèrmits, coleòpters) i fongs, segons el DB SE-M punt 3.

L'elecció d’un adhesiu ha de fer-se en funció de la seva durabilitat, procediment d'aplicació, i capacitat per transmetre esforços tallants paral•lels a les superfícies unides, o esforços de tracció perpendiculars a elles segons el DB SE-M punt 4.5.

-Els farratges seran d'acer amb un tractament per a la protecció contra la corrosió, consistent en una pintura antioxidant galvanitzant en calent. Els Claus, connectors i cargols estaran fabricats en acer torsionat i electrozincats. segons el DB SE-M punt 4.6. En llocs especialment exposats a humitats, es recomanaran claus i cargols inoxidables. Es construiran amb volanderes normalitzades i estaran tractats mitjançant galvanització en calent. segons el DB SE-M punt 8.


Classificació, resistència, grau d'humitat, i en el cas de fusta laminada, l'estat de les juntes entretaules, de les unions entre peces i la major dimensió dels nusos; homologació dels segells de qualitat AITIM; marca AENOR homologada pel ministeri de Foment. (segons normes UNE).

En els adhesius haurien de tenir-se en compte les especificacions dels fabricants. Els sistemes d'unió tindran, almenys, la mateixa resistència al foc que la pròpia fusta i la protecció es farà mitjançant la marca AENOR homologada pel ministeri de Foment per a productes protectors de la fusta.

2.3- Execució

Condicions prèvies

Mentre duri l'emmagatzematge i durant el muntatge, es protegirà la fusta de pluges i nevades perllongades, de les fortes irradiacions solars, de la brutícia i de la humitat del terreny. La fusta serà emmagatzemada de forma ventilada, procurant que en cap cas, la humitat pugui quedar estancada sota la lona o material de recobriment que s'utilitzi. El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la D.F. abans d'iniciar l’execució de l’obra. Qualsevol modificació durant l’execució de l’obra ha d'aprovar-la la D.F. i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. La peça ha d'estar col•locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F. La peça ha d'estar correctament aplomada i anivellada. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. El tipus d'unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la D.T. En el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als que estaran sotmesos. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d'unió, s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T. Els recolzaments de bigues i encavallades s'ha de fer sobre superfícies horitzontals. Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal de evitar podriments (en el cas de parets d’obra). No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. No s'han de forçar les peces per a realitzar les unions. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tensar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran les capes de vernís o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Es procurarà que les estructures es protegeixin contra la pluja com més aviat millor després d'haver estat aixecades.

Fases d’execució

Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat dels eixos Col•locació i fixació provisional de la peça Aplomat i anivellació definitius Execució de les unions. Unions amb cargols.

El moment torsor de collat dels cargols ha de ser l'especificat a la D.T. La disposició dels forats a les peces, i el diàmetre dels mateixos, han de ser els indicats a la D.T. El Ø dels forats ha de ser entre 1 i 2 mm mes gran que el diàmetre nominal dels cargols. Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. Hi ha d'haver una volandera sota la femella i la cabota del cargol. Un cop roscada la femella, la llargària de l'espiga no roscada ha de ser major o igual al gruix de la unió més 1 mm, sense arribar a la superfície exterior de la volandera i quedant dins de la unió 1 filet, com a mínim. La part roscada de l'espiga del cargol ha de sobresortir de la femella un filet com a mínim. Les femelles de tipus ordinari o calibrat, de cargols sotmesos a traccions en la direcció del seu eix, s'han de bloquejar. Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, els quals s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor que el definitiu. S'han de col•locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. El cargols d'una unió s'han de collar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar de collar en una segona passada.

Connectors amb vis cargolat col•locat sobre de bigues per fer d’unió amb una capa de compressió de formigó.

Els connectors han d'estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la D.T.. Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm.

Els connectors s'han de col•locar cargolant-los. No s'han de fixar a cops. En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors (zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la D.F., i no col•locar la capa de formigó.

Elements d’unió amb perfils o plaques (d’acer laminat en calent, d’acer inoxidable).

La peça ha d'estar col•locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F.. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T.. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col•locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col•locat definitivament. No es permet reblir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge.

Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció de pintura antioxidant, segons les especificacions de la D.F., que ha de complir les condicions fixades a la seva partida d'obra.

Comprovació final de l’aplomat i dels nivells.

Toleràncies d’execució: Segons les normes UNE EN 336:1995 i 390:1995


Es comprovarà la correcta realització, establint uns assaigs per comprovar la resistència de les unions, així com el treball a flexió dels elements laminats i un control de comportament dels farratges.

2.4- Amidament i abonament

-ml pòrtics de cabiró de fusta, i claus d’acer; metre quadrat de taules de fusta, per entaulat de coberta amb cola de fuster; metre lineal de corretges de fusta mitjançant saions clavats. -ut cintes, unitat de ganivet de fusta. Fins i tot ensamblis i reforços en nusos. -ut bigues, d’estructura de fusta laminada realitzada amb bigues, fins i tot part proporcional de corretges, farratges d’acer protegides, tornilleria i accessoris. -ut forjats. -m² de forjat de biguetes de fusta. -ut de claus i tirafons: de quantitat realment col•locada segons les especificacions de la D.T.. -ut connectors amb vis cargolat: unitat de quantitat realment col•locada segons les especificacions de la D.T..



El pes unitari per al càlcul ha de ser el teòric; per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l’acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.

L’estructura de fusta s’amidarà amb subministrament i col•locació, totalment acabada, incloent o no la protecció, amb farratges i accessoris necessaris.

-kg de pes calculat segons les especificacions de la D.T., elements d’unió amb perfils: d’acord amb els criteris següents: el pes unitari per al càlcul ha de ser el teòric; per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l’acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.

L’estructura de fusta s’amidarà amb subministrament i col•locació, totalment acabada, incloent o no la protecció, amb farratges i accessoris necessaris.





6.3. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

B - MATERIALS

B0 - MATERIALS BÀSICS

B07 - MORTERS DE COMPRA

B071 - MORTERS AMB ADDITIUS

B09 - ADHESIUS

B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL

B0A - FERRETERIA

B0A1 - FILFERROS

B0A3 - CLAUS

B0A4 - VISOS

B0A5 - CARGOLS

B0A6 - TACS I VISOS

B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS

B0CH - PLANXES D'ACER

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D2 - TAULONS

B0D3 - LLATES

B0D6 - PUNTALS

B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B1 - MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS, COL·LECTIVES, IMPLANTACIÓ I ASISTÈNCIES

TÈCNIQUES

B15 - MATERIALS PER A PROTECCIONS COL·LECTIVES

B1Z - MATERIALS AUXILIARS PER A SEGURETAT I SALUT

B1Z0 - MATERIALS BÀSICS AUXILIARS PER A SEGURETAT I SALUT

B1Z1 - MATERIALS PER A PROTECCIONS SUPERFICIALS CONTRA CAIGUDES DE PERSONES I

OBJECTES PER

A SEGURETAT I SALUT

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES

B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES

B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER

B4R - MATERIALS PER A ESTRUCTURES D'ACERS ESPECIALS I METALLS

B5 - MATERIALS PER A COBERTES

B5Z - MATERIALS ESPECIALS PER A COBERTES

B5ZE - MATERIALS PER A RÀFECS I VORES LLIURES

B5ZJ - MATERIALS ESPECIALS PER A CANALS EXTERIORS

B5ZZ - MATERIALS AUXILIARS PER A COBERTES

B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS

B77 - LÀMINES DE POLIETILÈ, POLIPROPILÈ I POLIOLEFINES

B7B - GEOTÈXTILS

B7C - MATERIALS PER A AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I MATERIALS

FONOABSORBENTS

B7C9 - FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA

B7J - MATERIALS PER A JUNTS, SEGELLATS I RECONSTRUCCIÓ VOLUMS

B7J5 - SEGELLANTS

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS

B89 - MATERIALS PER A PINTURES

B8A - MATERIALS PER A ENVERNISSATS I LASURS

B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS

B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS

E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

E5 - COBERTES

E54 - COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES

E545 - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30%

E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES

E5ZE - RÀFECS I VORES LLIURES

E5ZJ - CANALS EXTERIORS

H - PARTIDES D'OBRA DE SEGURETAT I SALUT

H1 - PROTECCIONS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES EN EL TREBALL

H12 - IMPLANTACIONS D'OBRA

H15 - PROTECCIONS COL·LECTIVES

I - PARTIDES D'OBRA DE DESPESES INDIRECTES

I1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ

I12 - IMPLANTACIONS D'OBRA

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES

K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES

K2R - GESTIÓ DE RESIDUS

K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ

AUTORITZADA DE GESTIÓ

DE RESIDUS

K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

K4 - ESTRUCTURES

K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA

K435 - BIGUETES DE FUSTA

K43R - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE FUSTA

K43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA

K44 - ESTRUCTURES D'ACER

K7 - IMPERMEABILITZACIONS, AÏLLAMENTS I FORMACIÓ DE JUNTS

K7D - AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

K7D6 - PINTURES IGNÍFUGUES INTUMESCENTS

K8 - REVESTIMENTS

K87 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA

K87A - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA DE FUSTERIES

K8A - ENVERNISSATS

B - MATERIALS

B0 - MATERIALS BÀSICS

B07 - MORTERS DE COMPRA

B071 - MORTERS AMB ADDITIUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B0714000.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.

S'han considerat els tipus següents:

- Morter adhesiu

- Morter sintètic de resines epoxi

- Morter refractari

- Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres

- Morter de ram de paleta

El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que al

afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de

2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós.

El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a

resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns,

llars de foc, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:

Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgà nics que donen com a resultat una

pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o

interior.


- Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i cà rregues

minerals, que s’han de barrejar amb aigua just abans d’utilitzar-se.

- Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió

aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada.



- Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i

càrregues minerals que el seu enduriment resulta d’una reacció química, poden presentar-se

en forma d’un o més components.

S’han considerat les classes següents, en funció de les caracterí stiques addicionals:

- 1: Normal

- 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals)

- F: D’adormiment ràpid

- T: Amb lliscament reduït

- E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en

dispersió millorats).

ADHESIU CIMENTÓS (C):

Característiques dels adhesius d’adormiment normal:

- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)

Els adhesius d’adormiment ràpid, han de complir a més:

- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h)


Característiques especials:

- Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm

Característiques addicionals:

- Alta adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D):

Característiques fonamentals :

- Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2

- Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2





- Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1324 ): >= 0,5 N/mm2

- Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R):

Característiques fonamentals :

- Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2

- Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2





- Adherència després del xoc tèrmic (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2

MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI:

El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats

inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor.

La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l’ús a que es destini el morter i la

temperatura ambient i superficials del lloc on es col· loqui. Aquesta formulació ha de ser

aprovada per la DF.

Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter

Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm

Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7

MORTER POLIMÈRIC:

El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i

fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i

regularització d'elements de formigó.

Granulometria: 0 - 2 mm

Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2

Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2

MORTER DE RAM DE PALETA:

Mescla formada per un o varis conglomerants inorgà nics, granulats, aigua i addicions o

additius (en el seu cas), per a fàbriques d’obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com

a material d’unió i rejuntat.


- Morter d’ us corrent (G): sense característiques especials

- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat

menor o igual al valor que figura especificat

- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec),

es inferior o igual al valor que figura especificat

La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a

compressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2.

En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la

mescla, en volum o en pes.

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,

assajades segons la norma corresponent:

- Característiques dels morters frescos:

- Temps d’us (EN 1015-9)

- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1%

- Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s’ han utilitzat granulats porosos

- Característiques dels morters endurits:

- Resistència a compressió (EN 1015-11)

- Resistència d’unió (adhesió) (EN 1052-3)

- Absorció d’ aigua (EN 1015-18)

- Permeabilitat al vapor d’aigua (EN 1745)

- Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10)

- Conductivitat tèrmica (EN 1745)

- Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions

que li siguin aplicables)

- Característiques addicionals per als morters lleugers:

- Densitat (UNE-EN 1015-10): <= 1300 kg/m3

- Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines:

- Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm

- Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9)

- Reacció davant del foc:

- Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1

- Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segon s UNE-EN 13501-1

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: en envasos tancats hermèticament.

Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra

i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials.

Temps màxim d'emmagatzematge:

- Morter adhesiu: 1 any

- Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element

Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra



4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:

UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.

UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.

MORTER DE RAM DE PALETA:

UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones de los morteros para albañilería. Parte 2: Morteros para

albañilería.

MORTER SEC, D’ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:

No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADHESIU PER RAJOLES CERÀMIQUES:

El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la

documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de

conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

- Productes per a usos per a la construcció:

- Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus

A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:

- Nom del producte

- Marca del fabricant i lloc d’origen

- Data i codi de producció, caducitat i condicions d’emmagatzematge

- Referència a la norma UNE-EN 12004

- Tipus d’adhesiu, designat segons l’apartat 6 de la norma UNE-EN 12004

- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre

i 1328/1995 de 28 de juliol

- Instruccions d’us:

- Proporcions de la mescla

- Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en

que està llest per a ser aplicat

- Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer

la mescla

- Mètode d’aplicació

- Temps obert

- Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació

- Àmbit d’aplicació

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER DE RAM DE PALETA:




- Productes per a murs, pilars i particions (morters dissenyats*). * Morter amb una

composició i sistema de fabricació escollits pel fabricant per tal d'obtenir les propietats

especificades (concepte de prestació):

- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la

Producció en Fàbrica

- Productes per a murs, pilars i particions (morters prescrits*). * Morter que es fabrica en

unes proporcions predeterminades i que les seves propietats depenen de les proporcions dels

components que s'han declarat (concepte de recepta):

- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant


- Referència a la norma UNE-EN 998-2

- Nom del fabricant

- Codi o data de fabricació

- Tipus de morter

- Temps d’us

- Contingut en clorurs

- Contingut en aire

- Proporció dels components (morters prescrits)

- Resistència a compressió o classe de resistència a compressió

- Resistència d’unió (adhesió)

- Absorció d’aigua

- Permeabilitat al vapor d’aigua

- Densitat

- Conductivitat tèrmica

- Durabilitat

- Mida màxima del granulat

- Temps obert o temps de correcció

- Reacció davant el foc


i 1328/1995 de 28 de juliol

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT,

REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:

A l'envàs hi ha de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial

- Instruccions d'utilització

- Composició i característiques del morter

OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA:

Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat

del fabricant, segons les exigències del plec de condicions.

Abans de l’inici de l’obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, es comprovarà

la consistència del morter mitjançant el mètode establert a la UNE EN 1015-4, i es prepararà

una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d’obtenir la resistència a

compressió (UNE-EN 1015-11)

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA:

Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN

1015-11.

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA:

No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del

fabricant, d’ acord a les condicions exigides.

El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de

projecte:

- Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot.

- Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient

de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és

inferior al 90 % del previst en el projecte.

B09 - ADHESIUS

B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL


B0907200KA13,B0907200,B0907100.


Adhesius que només requereixen escampar-se a una de les cares dels elements a unir.

S'han considerat els següents tipus:

- En dispersió aquosa

- Aquós en dispersió vinílica

- En solució alcohòlica

- De poliuretà bicomponent

- De poliuretà (un sol component)



- De PVC

- De resines epoxi

- Bipolímer acrílic en dispersió aquosa per a col·locació de plaques de poliestirè

EN DISPERSIÓ AQUOSA:

Adhesiu de resines sintètiques per a la col·locació de paviments de PVC i revestiments

tèxtils.

Ha de ser de fàcil aplicació, tenir una gran força adhesiva inicial i no ser inflamable ni

tòxic.

Densitat a 20°C: <= 1,24 g/cm3

Contingut sòlid: Aprox. 70%

Rendiment: 250 - 350 g/m2

AQUÓS EN DISPERSIÓ VINÍLICA:

Adhesiu per a la col·locació de revestiments murals i papers vinílics.

No ha de de ser inflamable ni tòxic.

Densitat: 1,01 g/cm3

Rendiment: Aprox. 200 g/m2

Temperatura de treball: >= 5°C

EN SOLUCIÓ ALCOHÒLICA:

Adhesiu de resines sintètiques en solució alcohòlica, per a la col·locació de paviments

tèxtils lleugers.

Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.

Densitat a 20°C: 1,5 g/cm3

Contingut sòlid: 84 - 86

Rendiment: Aprox. 450 g/m2

DE POLIURETÀ BICOMPONENT:

Adhesiu de poliuretà bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma.

Ha de ser de fàcil aplicació, exempt de dissolvents i no inflamable.

DE POLIURETÀ (UN SOL COMPONENT):

Adhesiu format per un aglomerant de resines hidroxilades soles o modificades, que catalitzen

en ésser mesclades amb un isocianat.

Característiques de la pel·lícula líquida:

- La mescla preparada, després de tres minuts d'agitació (INTA 163.203) no ha de tenir

grumolls, pallofes ni dipòsits durs

- Temperatura d'inflamació (INTA 160.232 A): >= 30°C

- Rendiment per a una capa superior a 150 micres: > 1 m2/kg

- Temperatura d'enduriment: >= 15°C

- Temps d'aplicació a 20°C: > 3 h

Resistència química de la pel·lícula seca:

- Àcid cítric, 10%: 15 dies

- Àcid làctic, 5%: 15 dies

- Àcid acètic, 5%: 15 dies

- Oli de cremar: Cap modificació

- Xilol: Cap modificació

- Clorur sòdic, 10%: 15 dies

- Aigua: 15 dies

PVC:

Adhesiu preparat per a la unió de materials de PVC.

Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.

Ha de tenir bona estabilitat dimensional als canvis de temperatura i no ha de produir olors

molestes.

Temps de pre-assecatge en condicions normals: <= 1 min

Resistència a la compressió: > 10 N/mm2

Resistència a la tracció: > 18 N/mm2

DE RESINES EPOXI:

Adhesiu de resines epoxi bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma i revestiment

de PVC.

Ha de ser resistent a la humitat, a la calor, als olis, als dissolvents, als àcids i als

àlcalis diluïts.

La mescla dels dos components s'ha de fer amb la mateixa proporció.

Temps d'aplicació a 20°C: 3 - 4 h

BIPOLÍMER ACRÍLIC EN DISPERSIÓ AQUOSA:

Adhesiu de pasta aquosa, format per càrregues minerals i additius i com a lligant principal,

un copolímer acrílic en dispersió.

Ha de ser apte per a barrejar-se amb el ciment.

Extracte sec a 105°C: 75 - 78

Contingut de cendres a 450°C: 65 - 68

Toleràncies:

- Densitat: ± 0,1%

- Extracte sec: ± 3%

- Contingut de cendres: ± 3%


Subministrament: En envasos hermèticament tancats.

A cada envàs hi ha de figurar les dades següents:

- Identificació del fabricant

- Nom comercial del producte

- Identificació del producte

- Data de caducitat

- Pes net o volum del producte

- Instruccions d'ús

- Limitacions d'ús (temperatura, materials, etc.)

- Toxicitat i inflamabilitat

- Temps d’assecat

- Rendiment

Per adhesius de dos components:

- Proporció de la mescla

- Temps d'inducció de la mescla

- Vida de la mescla

Per adhesius de PVC, el fabricant ha de facilitar les dades següents:

- Color

- Densitat

- Viscositat

- Contingut sòlid

Emmagatzematge: En el seu envàs, en locals ventilats, sense contacte amb el terreny.

Temperatura d'emmagatzematge:

- Dispersió aquosa, dispersió vinílica: >= 10°C

- Solució alcohólica, poliuretà, PVC, resines epoxi: 5°C - 30°C

Per a adhesiu aquós en dispersió vinílica el temps màxim d'emmagatzematge és 1 any a partir

de la data de fabricació.






B0A - FERRETERIA

B0A1 - FILFERROS




B0A14300.


Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.


- Filferro d'acer

- Filferro d'acer galvanitzat

- Filferro d'acer plastificat

- Filferro recuit


Ha de ser de secció constant i uniforme.

Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:

El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans,

rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.

La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les

taules I i II de la UNE 37-506.

Resisténcia a la tracció (UNE 37-504):

- Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2

- Qualitat G3: 1570 N/mm2

Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complir

Puresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5%

Toleràncies:

- Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal

FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT:

Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment

orgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització.

El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de la UNE 36-732.

La concentricitat i l’adherencia del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del

article 6.5 UNE 36-732.

Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506)

Resistència a la tracció:

- Qualitat recuit: =< 600 N/mm2

- Qualitat dur: > 600 N/mm2

Toleràncies:

- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732


Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades

següents:

- Identificació del fabricant o nom comercial


- Diàmetre i llargària dels rotlles

Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.





FILFERRO D'ACER:

* UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.

FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:

* UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación

de calidades. Caracterisicas generales.

* UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de

suministro.

FILFERRO PLASTIFICAT:

* UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos

orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

B0A3 - CLAUS


B0A31000.


Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.

S'han considerat els elements següents:

- Gafes de pala i punta

- Claus d'impacte

- Claus d'acer

- Claus de coure

- Claus d'acer galvanitzat

- Tatxes d'acer

Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.

Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.

Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija,

utilitzats per a unir els bastiments amb les parets.


Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.

Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.

Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE

17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:

El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de

tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.

Protecció de galvanització: >= 275 g/m2

Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%

Toleràncies dels claus i tatxes:

- Llargària: ± 1 D


Subministrament: Empaquetats.

Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.





No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.

CLAUS I TATXES:

UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.



UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.

UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.

UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.

UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida.

B0A4 - VISOS


Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva

superfície una hèlice contínua.


- Visos galvanitzats

- Visos per a fusta o tac de PVC

- Visos per a conglomerats de fusta, de llautó

- Visos per a plaques de cartró-guix, cadmiats o galvanitzats


El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la

llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051).

La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes

superficials.

Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines.

Cementació del vis: > 0,1 mm

ACABAT CADMIAT:

El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir

taques ni imperfeccions superficials.

ACABAT GALVANITZAT:













B0A5 - CARGOLS


B0A5AA00.


Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva

superfície una hèlice contínua.


- Cargols autoroscants amb volandera

- Cargols taptite d'acer inoxidable


El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la

llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051).

La forma del perfil de la rosca ha de permetre que el cargol faci l'efecte d'una broca, fent

a la vegada el forat i la rosca.

La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes

superficials.

Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines.

ACABAT CADMIAT:



ACABAT GALVANITZAT:













B0A6 - TACS I VISOS


Conjunt d'una peça per a encastar (tac) i un cargol o un vis. El sistema de subjecció del tac

pot ser per adherència química o per expansió produida per la deformació de la peça en ser

comprimida pel cargol.


- Tac d'expansió de niló i vis d'acer

- Tac d'expansió d'acer, amb vis, volandera i femella del mateix material

- Fixació mecànica formada per una base metàl·lica cargolada, vis d'acer, beina de PVC,

volanderes d'estanquitat i tap de cautxú

- Tac químic format per una ampolla amb resina, cargol, volandera i femella


El disseny del tac ha de ser l'adient al suport i als esforços que ha de suportar.

Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar

els elements.

El vis ha d'anar protegit contra la corrosió.

Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles.

El perfil de la femella ha de ser segons el seu diàmetre (UNE 17-008).



Cementació del vis: > 0,1 mm

TAC QUÍMIC:

L'ampolla ha de ser de vidre i estanca.

Ha de contenir un adhesiu de dos components: una resina de reacció i un enduridor d'aplicació

en fred.

El cargol ha de ser d'acer zincat. Ha de dur una marca per tal de conèixer la seva

profunditat d'ús. El cap de l'extrem lliure ha de ser compatible amb l'adaptador de la

perforadora.

Diàmetre de l'ampolla: 14 mm

Temps d'enduriment segons temperatura ambient:

> 20°C: 10 min

10°C - 20°C : 20 min

0°C - 10°C: 1 h

- 5°C - 0°C: 5 h

VOLANDERES:

Diàmetre interior de la volandera:

- Diàmetre del cargol 10 mm: 11 mm

- Diàmetre del cargol 11 mm: 13 mm


Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament amb totes les peces necessàries per a la

seva correcta col·locació en capses, on han de figurar:


- Diàmetres

- Llargàries

- Unitats








B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS

B0CH - PLANXES D'ACER


B0CHXA50,B0CHX6J0.


Planxa d'acer, plana o conformada, obtinguda a partir d'una banda d'acer de qualitat

industrial, galvanitzada en continu, amb un recobriment mínim Z 275, segons UNE 36-130, i amb

acabat prelacat a les dues cares, si es el cas.

S'han considerat els següents tipus de planxa:

- Planxa nervada d'acer galvanitzat

- Planxa nervada d'acer prelacat

- Planxa gofrada d'acer galvanitzat, plegada per a fer esglaons

- Planxa grecada d'acer galvanitzat

- Planxa grecada d'acer prelacat


El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de

l'acer, que ha de complir les determinacions de la norma UNE-EN 10025-2.

Ha de tenir el moment d'inèrcia, el moment resistent, gruix i tipus de nervat o grecat

indicats a la DT, i si alguna dada no està indicada, el valor haurà de ser suficient per a

resistir sense superar les deformacions màximes admissibles, els esforços als que es veurà

sotmesa.

No ha de tenir defectes superficials, com és ara cops, bonys, ratlles o defectes de l'acabat

superficial.

El color ha de ser uniforme, i si l'acabat és plastificat o prelacat, ha de coincidir amb

l'indicat a la DT o el triat per la DF.

Si la planxa és gofrada, la forma i dimensions del grabat ha de ser l'indicat a la DT.

Tipus d'acer: S235JR

Toleràncies:

- Amplària de muntatge

- Amplària nominal =< 700 mm: + 4 mm, - 0 mm

- Amplària nominal > 700 mm: + 5 mm, - 0 mm

- Llargària de la planxa: + 3%, - 0%

- Gruix de la planxa:

- Gruix nominal =< 0,8 mm: ± 0,10 mm

- Gruix nominal > 0,8 mm: ± 0,15 mm

- Mòdul resistent i moment d'inèrcia: + 5%, - 0%


Subministrament: Embalades en paquets protegits amb fusta, de manera que no s'alterin les

seves característiques.

Les planxes s'han de subministrar tallades a mida, del taller, diferenciades per tipus de

perfil i acabats.

Emmagatzematge: als seus embalatges, col·locats lleugerament inclinats per que permetin

evacuar l'aigua, en llocs protegits d'impactes.





* UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en

continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de

suministro.


OPERACIONS DE CONTROL:

Les tasques de control a realitzar són les següents:

Inspecció visual del material a la seva recepció.

- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi

a l’obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el

compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs segü ents,

realitzats per un laboratori acreditat:

- Tipus d’acer, segons CTE DB SE-A.

- Característiques del recobriment, segons UNE 36-130

- Característiques mecàniques:

- Resistència a la tracció

- Allargament mínim



- Duresa Brinell

- Característiques geomètriques:

- Gruix

- Llargària

- Amplària

En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva

representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del

contractista.

En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda

a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a

les normes de procediment corresponents.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega del s certificats de

qualitat del fabricant, s’ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del

Contractista.

Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les

condicions especificades. En cas d’incompliment, s’ha de repetir l’assaig, a càrrec del

contractista, sobre el doble nú mero de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els

resultats obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D2 - TAULONS


B0D21040.


Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.


Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.

Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.

Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.

No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni

descoloracions.

Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les

característiques de la fusta.

Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3

Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%

Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal

Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%

Coeficient d'elasticitat:

- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2

- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2

Duresa (UNE 56-534): <= 4

Resistència a la compressió (UNE 56-535):

- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2

- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2

Resistència a la tracció (UNE 56-538):


- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2

Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2

Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2

Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2

Toleràncies:

- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm

- Amplària nominal: ± 2 mm

- Gruix:

┌────────────────────────────────────────┐

│ Classe │ Gruix nominal (mm) │

│ │─────────────────────────────│

│ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 │

│ │─────────────────────────────│

│ │ Tolerància (mm) │

│────────────────────────────────────────│

│ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 │

│ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 │

│ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │

└────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2°


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.

Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte

directe amb el terra.






B0D3 - LLATES


B0D31000.


Llata de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.






descoloracions.












Duresa (UNE 56-534): <= 4










Toleràncies:



- Gruix:

┌────────────────────────────────────────┐


│ │─────────────────────────────│

│ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 │

│ │─────────────────────────────│


│────────────────────────────────────────│

│ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 │

│ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 │

│ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │

└────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2°










B0D6 - PUNTALS


Peces cilíndriques estretes i llargues per a apuntalaments.


- Puntal rodó de fusta

- Puntal metàl·lic telescòpic

PUNTAL DE FUSTA:

Puntal de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i

paral·leles.



descoloracions.



No ha de tenir d'altres desperfectes que els ocasionats pel nombre màxim d'usos.








Duresa (UNE 56-534): <= 4










Toleràncies:

- Diàmetre: ± 2 mm


- Fletxa: ± 5 mm/m

PUNTAL METÀL·LIC:

Puntal metàl·lic amb mecanisme de regulació i fixació de la seva alçària.

La base i el cap del puntal cal que estiguin fets de platina plana i amb forats per a poder-

lo clavar si cal.


Resistència mínima a la compressió segons l'alçària de muntatge:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────┐

│ │ Llargària del puntal │

│Alçària muntatge│─────────────────────────────────────────────│

│ │ 3 m │ 3,5 m │ 4 m │ 4,5 m │ 5 m │

│────────────────│───────│─────────│───────│─────────│─────────│

│ 2 m │ 1,8 T │ 1,8 T │ 2,5 T │ - │ - │

│ 2,5 m │ 1,4 T │ 1,4 T │ 2,0 T │ - │ - │

│ 3 m │ 1 T │ 1 T │ 1,6 T │ - │ - │

│ 3,5 m │ - │ 0,9 T │ 1,4 T │ 1,43 T │ 1,43 T │

│ 4,0 m │ - │ - │ 1,1 T │ 1,2 T │ 1,2 T │

│ 4,5 m │ - │ - │ - │ 0,87 T │ 0,87 T │

│ 5 m │ - │ - │ - │ - │ 0,69 T │

└──────────────────────────────────────────────────────────────┘












B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS


B0DZSM0K,B0DZV055.


Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels

espais de treball a les bastides i els encofrats.

S'han considerat els següents elements:

- Tensors per a encofrats de fusta

- Grapes per a encofrats metàl·lics

- Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics

- Desencofrants

- Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de

cassetons recuperables

- Bastides metàl·liques

- Elements auxiliars per a plafons metàl·lics

- Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc.

- Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc.

- Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc.


Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o

apuntalament i no han de disminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant.

Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les

toleràncies dimensionals i per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials,

les accions que es puguin produir sobre aquests com a conseqüència del procès de

formigonament i, especialment, per les pressions del formigó fresc o dels mètodes de

compactació utilitzats.

Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència

suficient per a suportar les tensions a que serà sotmès durant el desencofrat o desenmotllat.

Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte

quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells

han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment

TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS:

No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície.

No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta.

FLEIX:

Ha de ser de secció constant i uniforme.

Amplària: >= 10 mm

Gruix: >= 0,7 mm

Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm

Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm

DESENCOFRANT:

Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix

diluït.

No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes

anàlegs.

Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del

formigó ni impedir l'aplicació de revestiments.

No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements

que s'hagin d'unir per a treballar de forma solidària.

No ha d’alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte, ni les armadures o

l’encofrat, i no ha de produir efectes perjudicials al mediambient

S’ha de facilitar a la DF un certificat on es reflecteixin les característiques del producte

i els seus possibles efectes sobre el formigó, abans de la seva aplicació

CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS:

Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a

sostres.

Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de

suportar i sense més desperfectes que els deguts als usos adequats.

Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.

El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor

ni la seva posició.

La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment

estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts.

Toleràncies:

- Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària

- Torsió dels perfils: ± 2 mm/m

BASTIDES:

Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta.

Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la

indeformabilitat.

Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació

antioxidant.

Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega.



Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra,

de manera que no s'alterin les seves condicions.

DESENCOFRANT:

Temps màxim d'emmagatzematge: 1 any





Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón

Estructural (EHE-08).

Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene

en el Trabajo.

B1 - MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS, COL·LECTIVES, IMPLANTACIÓ I

ASISTÈNCIES TÈCNIQUES

B15 - MATERIALS PER A PROTECCIONS COL·LECTIVES


B15ZG001.




Sistemes de Protecció Col·lectiva (SPC) són un conjunt de peces o òrgans units entre si,

associats de forma solidà ria, destinat a l’apantallament i interposició física, que s’oposa

a una energia natural que es troba fora de control, amb la finalitat d’impedir o reduir les

conseqüències del contacte amb les persones o els bé ns materials circumdants, susceptibles

de protecció.


- Materials per a proteccions superficials contra caigudes de persones i objectes

- Materials per a proteccions lineals contra caigudes de persones i objectes

- Materials per a proteccions puntuals contra caigudes de persones i objectes

- Materials de prevenció per a us de maquinaria

- Materials de prevenció en la instal·lació elèctrica

- Materials de prevenció i equips de mesura i detecció

- Materials auxiliars per a proteccions col·lectives

CONDICIONS GENERALS:

Els SPC, per a la totalitat del conjunt del seus components aniran acompanyats d’unes

instruccions d’utilització , proporcionades pel fabricant o importador, en les quals

figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així com les normes

de seguretat exigides legalment.

Tindran preferència l’adquisició de SPC que disposin d’un distintiu o placa de material

durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les

següents dades:

- Nom del fabricant

- Any de fabricació, importació i/o subministrament

- Data de caducitat

- Tipus i número de fabricació

- Contrasenya d’homologació NE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si

procedeix

Els SPC han d’estar certificats per AENOR. El fabricant haurà d’acreditar davant AENOR els

següents extrems:

- Responsabilitat de la Direcció: Obligatori

- Sistemes de qualitat: Obligatori

- Control de la documentació: Obligatori

- Identificació del producte: Obligatori

- Inspecció i assaig: Obligatori

- Equips d’inspecció, amidament i assaig: Obligatori

- Estat d’inspecció i assaig: Obligatori

- Control de productes no conformes: Obligatori

- Manipulació, emmagatzematge, embalatge i entrega: Obligatori

- Registres de qualitat: Obligatori

- Formació i ensinistrament: Obligatori

- Tècniques estadístiques: Voluntari

Quan el SPC sigui de confecció protèsica o artesanal, el projectista i calculista del SPC

restarà obligat a incloure els criteris de càlcul, plànols i esquemes necessaris per al

manteniment i controls de verificació tècnica i límits d’utilització . Per la seva part el

contractista resta obligat a la seva completa i correcta instal·lació, ús i manteniment

conforme a les directrius establertes pel projectista.

Complementàriament a les exigències de seguretat que s’inclouen en les Instruccions Tècniques

Complementàries i/o normativa tècnica de referè ncia o obligat compliment, els SPC utilitzats

en els processos productius, els Equips de Treball, les Màquines i els seus elements, tindran

amb caràcter general les següents característiques de Seguretat:

- Prevenció integrada: Els elements constitutius dels SPC o dispositius acoblats a aquests

estaran dissenyats i construïts de forma que les persones no estiguin exposades als seus

perills quan el seu muntatge, utilització i manteniment es faci conforme a les condicions

previstes pel projectista o fabricant.

- Retenció de trencament en servei: Les diferents parts dels SPC, així com els seus elements

constitutius hauran de poder resistir al llarg del temps els esforços a què hagin d’estar

sotmesos, així com qualsevol altra influè ncia externa o interna que pugui presentar-se en

les condicions normals d’utilització previstes.

- Monolitisme del SPC: Quan existeixin parts del SPC, les pèrdues de subjecció dels quals

puguin donar lloc a perill, disposarà de complements addicionals per a evitar que les

esmentades parts puguin incidir sobre les persones i/o les coses susceptibles de pèrdua

patrimonial per l’empresa.

- Previsió de trencada o projecció de fragments: Les trencades o despreniments de les

diferents parts dels SPC, així com els seus elements, dels quals puguin originar danys,

disposaran d’un sistema de resguard o protecció complementària que retingui els possibles

fragments, impedint la seva incidència sobre les persones i/o les coses susceptibles de

pèrdua patrimonial per a l’empresa.

- Previsió de despreniments totals o parcials dels SPC per pèrdua d’ estabilitat: Disposen

els ancoratges, contrapesos, llastres o estabilitzadors que evitin la pèrdua d’estabilitat

del SPC en condicions normals d’utilització previstes pel projectista o fabricant.

- Absència d’arestes agudes o tallants: A les parts accessibles dels SPC no hi haurà

d’existir arestes agudes o tallants que puguin produir ferides.

- Protecció d’elements mòbils: Els elements mòbils dels SPC hauran d’estar dissenyats,

construïts i protegits de forma que previnguin tot perill de contacte o encallada.

- Peces mòbils: Els elements mòbils dels SPC, així com els seus passadors i components han de

ser guiats mecànicament, suficientment apantallats, disposar de distàncies de seguretat o

detectors de presè ncia de forma que no impliquin perill per a les persones i/o les coses amb

conseqüència de pèrdua patrimonial per a l’empresa.

- Interrelació de diversos SPC o part d’aquests que treballen amb independència: Quan la

instal·lació està constituïda per un conjunt de SPC o part d’aquests treballen

independentment, la protecció general del conjunt estarà dissenyada sense perjudici al que

cada SPC o part d’aquest actuï eficaçment.

- Control de risc elèctric: Els SPC de protecció elèctrica garantiran l’aïllament, posada a

terra, connexions, proteccions, resguards, enclavament i senyalització, que previnguin de

l’exposició a risc de contacte elèctric per presència de tensió en zones accessibles a

persones o materials conductors i/o combustibles.

- Control de sobrepressions de gasos o fluids: Els SPC dels equips, màquines i aparells o les

seves parts, sotmesos a pressió (canonada, juntes, brides, racords, vàlvules, elements de

comandament o altres), estaran dissenyats, construï ts i, en el seu cas mantinguts, de forma

que, tenint en compte les propietats físiques dels gasos o líquids sotmesos a pressió,

s’evitin danys per a les persones i/o les coses amb conseqüència de pèrdua patrimonial per a

l’ empresa, per fuites o trencades.

- Control d’agents físics i químics: Les màquines, equips o aparells en els quals durant els

treballs normals es produeixin emissions de pols, gasos o vapors que puguin ser perjudicials

per la salut de les persones o patrimoni de l’empresa, hauran d’anar proveïts de SPC eficaços

de captació dels esmentats contaminants acoblats als seus sistemes d’evacuació. Aquells que

siguin capaços d’ emetre radiacions ionitzants o altres que puguin afectar la salut de les

persones o contaminar materials i productes circumdants, aniran proveïts d’apantallament de

protecció radiològica eficaç. El disseny, construcció , muntatge, protecció i manteniment,

assegura l’amortització dels sorolls i vibracions produïts, a nivells inferiors als límits

establerts per la normativa vigent en cada moment, com nocius per a les persones circumdants.

- Els SPC estaran dissenyats i construïts atenent a criteris ergonòmics, tal com la concepció

de: Espai i mitjans de treball per al seu muntatge; Absència de contaminació ambiental per

pols i soroll al seu muntatge; i Procé s de treballs (no exposició a riscos suplementaris

durant el muntatge, càrrega física, temps…). Els selectors dels SPC que puguin actuar de

diverses formes, han de poder ser bloquejats amb l’ ajuda de claus o eines adients, en cada

posició elegida. A cada posició del selector no ha de correspondre més que una sola forma de

comandament o funcionament.

Els SPC han d’ estar dissenyats de forma que les operacions de manteniment preventiu i/o

correctiu es puguin efectuar sense perill pel personal, els llocs fàcilment accessibles, i

sense necessitat de reduir els nivells de protecció dels operaris de mantenim ent i dels

eventuals beneficiaris del SPC

En el cas en què el SPC quedi circumstancialment anul·lat, s’advertirà (mitjançant rètols

normalitzats) d’aquesta circumstància als eventuals beneficiaris del SPC



Els SPC de les màquines o equips disposaran de dispositius adequats que tendeixin a evitar

riscos d’atrapaments, en el disseny i emplaçament dels SPC i molt especialment els resguards

a les màquines, es tindrà en compte que la fixació sigui racionalment inviolable, permeti

suficient visibilitat a través d’elles, la seva rigidesa estigui d’acord amb la duresa del

tracte previst, les obertures impedeixin la introducció de membres que puguin entrar en

contacte amb òrgans mòbils i que permetin dintre del possible l’execució d’operacions de

manteniment sense exposició a riscos suplementaris.

El projectista, fabricant o importador, garantirà les dimensions ergonòmiques de tots el

components del SPC, donarà les instruccions i es dotarà dels mitjans adequats, perquè el

transport i la manutenció es pugui efectuar amb el menor perill possible. A aquests efectes:

- Les peces a transportar manualment, no superaran individualment els 25 kg de pes.

- S’indicarà la posició de transport que garanteixi l’estabilitat del SPC, i se subjectarà de

manera adequada.

- Aquells SPC o els seus components de difícil amarrament es dotaran de punts de subjecció de

resistència apropiada; en tots els casos s’indicarà de manera documentada, la manera

d’efectuar correctament l’amarrament.

El projectista, fabricant o importador facilitarà la documentació necessària perquè el

muntatge del SPC pugui efectuar-se correctament i amb el menor perill possible.

Igualment s’hauran de facilitar les dades necessàries per a la correcta operativitat i

eficàcia preventiva del SPC.

Les peces d’un pes major de 50 kg i que siguin difícils de subjectar manualment, estaran

dotades de punts d’ancoratge apropiats on puguin muntar-se elements auxiliars per a

l’elevació.

Igualment, el projectista, fabricant o importador haurà d’indicar els espais mínims que

s’hauran de respectar en relació a les parets i sostre, perquè el muntatge i desmuntatge

pugui efectuar-se amb facilitat.


ELECCIÓ:

Els SPC hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de Seguretat per als

seus muntadors i presumptes beneficiaris, atenent a:

Criteris de disseny:

El seu disseny i construcció obeeix al resultat d’una meditada cura de tots els detalls de

l’execució i del risc per als que han estat concebuts, per la qual cosa el SPC é s de tot

punt recomanable que en tots i cadascun dels seus components disgregables, disposin del seu

corresponent segell AENOR (o equivalent) com a compromís de garantia de qualitat del

fabricant.

Criteris d’avaluació de riscos:

El projectista, fabricant o distribuïdor hauran d’acreditar documentalment, que en el disseny

del SPC s’ha realitzat una anàlisi dels perills associats a la seva utilització, i valorat

els riscos que en puguin resultar:

- Definició dels límits del SPC.

- Identificació dels perills, situacions perilloses i successos perillosos associats a la

utilització del SPC.

- Estimar cada un dels riscos que es derivin de la identificació anterior, és dir, assignar

un valor a cada risc (normalment de tipus qualitatiu).

- Valorar els riscos estimats (jutjar si és necessari reduir el risc).

SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:

El fabricant del SPC associat a un Equip ha d’aportar “l’expedient tècnic” com a document amb

les especificacions tècniques de l’ Equip, que el qualifiquin com a component de seguretat

incorporat, adquirint la consideració de MAUP, que ha de constar dels elements bàsics

següents:

- Llista de requisits essencials aplicats, normes utilitzades i altres especificacions

tècniques usades per al disseny.

- Solucions adoptades per a prevenir els perills que presenta la màquina o component de

seguretat (MAUP).

- Plànols de conjunt i de muntatge i manteniment dels SPC incorporats

- Plànols detallats i complets que permetin comprovar el compliment dels requisits essencials

de seguretat i salut (si cal, acompanyats amb notes de càlcul, resultat de proves, etc.,).

- Manual d’instruccions.

- Guia de manteniment preventiu.

Es seguiran les recomanacions d’emmagatzematge fixades pel projectista o fabricant.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·

locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del projectista o fabricant.

S'emmagatzemaran sota cobert, en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses

entre 15 i 25ºC.

L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i les entregues del SPC estaran documentades

i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, entrega i rebut, per un

responsable tècnic, delegat per l’ emprador.

La vida útil dels SPC és limitada, podent ser deguda tant al seu desgast prematur per l’ús,

com a la seva amortització, que vindrà fixada pel seu estat i el seu manteniment, així com la

seva adaptació a l’estat de la tècnica, amb independència de la seva data de fabricació.





Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de

aplicación de la directiva del consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las

legislaciones de los estados miembros sobre máquinas.

Real Decreto 56/1995, de 20 de enero, por el que se modifica el Real Decreto 1435/1992, de 27

de noviembre, relativo a las disposiciones de aplicación de la directiva del consejo

89/392/CEE, sobre máquinas.

Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de

seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo.

Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de

seguridad y salud en los lugares de trabajo.

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de

seguridad y de salud en las obras de construcción.


en el Trabajo.

Orden de 28 de agosto de 1970 (trabajo) por la que se aprueba la Ordenanza de Trabajo de la

Construcción, Vidrio y Cerámica.

UNE-EN 1263-1:1997 Redes de seguridad. Parte 1: Requisitos de seguridad, métodos de ensayo.

Orden de 20 de mayo de 1952, por la que se aprueba el Reglamento de Seguridad e Higiene del

trabajo en la indústria de la construcción.

Convenio OIT número 62 de 23 de junio de 1937. Prescripciones de seguridad en la indústria de

la edificación

Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de

Baja Tensión. REBT 2002

B1Z - MATERIALS AUXILIARS PER A SEGURETAT I SALUT

B1Z0 - MATERIALS BÀSICS AUXILIARS PER A SEGURETAT I SALUT


B1Z0D400,B1Z0D5A0.




Peça plana de fusta, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que

gruixuda, sense que aquesta mida sobrepassi una polçada.






descoloracions.










Duresa (UNE 56-534): <= 4










Toleràncies:



- Gruix:

┌────────────────────────────────────────┐


│ │─────────────────────────────│

│ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 │

│ │─────────────────────────────│


│────────────────────────────────────────│

│ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 │

│ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 │

│ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │

└────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2°










B1Z1 - MATERIALS PER A PROTECCIONS SUPERFICIALS CONTRA CAIGUDES DE PERSONES

I OBJECTES PER A SEGURETAT I SALUT


B1Z11215.






de protecció.


- Materials per a proteccions superficials contra caigudes de persones i objectes

- Materials per a proteccions lineals contra caigudes de persones i objectes

- Materials per a proteccions puntuals contra caigudes de persones i objectes

- Materials de prevenció per a us de maquinaria

- Materials de prevenció en la instal·lació elèctrica

- Materials de prevenció i equips de mesura i detecció

- Materials auxiliars per a proteccions col·lectives


Els SPC, per a la totalitat del conjunt del seus components aniran acompanyats d’unes

instruccions d’utilització , proporcionades pel fabricant o importador, en les quals

figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així com les normes

de seguretat exigides legalment.

Tindran preferència l’adquisició de SPC que disposin d’un distintiu o placa de material

durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les

següents dades:

- Nom del fabricant

- Any de fabricació, importació i/o subministrament

- Data de caducitat

- Tipus i número de fabricació

- Contrasenya d’homologació NE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si

procedeix

Els SPC han d’estar certificats per AENOR. El fabricant haurà d’acreditar davant AENOR els

següents extrems:

- Responsabilitat de la Direcció: Obligatori

- Sistemes de qualitat: Obligatori

- Control de la documentació: Obligatori

- Identificació del producte: Obligatori

- Inspecció i assaig: Obligatori

- Equips d’inspecció, amidament i assaig: Obligatori

- Estat d’inspecció i assaig: Obligatori

- Control de productes no conformes: Obligatori

- Manipulació, emmagatzematge, embalatge i entrega: Obligatori

- Registres de qualitat: Obligatori

- Formació i ensinistrament: Obligatori

- Tècniques estadístiques: Voluntari

Quan el SPC sigui de confecció protèsica o artesanal, el projectista i calculista del SPC

restarà obligat a incloure els criteris de càlcul, plànols i esquemes necessaris per al

manteniment i controls de verificació tècnica i límits d’utilització . Per la seva part el



contractista resta obligat a la seva completa i correcta instal·lació, ús i manteniment

conforme a les directrius establertes pel projectista.

Complementàriament a les exigències de seguretat que s’inclouen en les Instruccions Tècniques

Complementàries i/o normativa tècnica de referè ncia o obligat compliment, els SPC utilitzats

en els processos productius, els Equips de Treball, les Màquines i els seus elements, tindran

amb caràcter general les següents característiques de Seguretat:

- Prevenció integrada: Els elements constitutius dels SPC o dispositius acoblats a aquests

estaran dissenyats i construïts de forma que les persones no estiguin exposades als seus

perills quan el seu muntatge, utilització i manteniment es faci conforme a les condicions

previstes pel projectista o fabricant.

- Retenció de trencament en servei: Les diferents parts dels SPC, així com els seus elements

constitutius hauran de poder resistir al llarg del temps els esforços a què hagin d’estar

sotmesos, així com qualsevol altra influè ncia externa o interna que pugui presentar-se en

les condicions normals d’utilització previstes.

- Monolitisme del SPC: Quan existeixin parts del SPC, les pèrdues de subjecció dels quals

puguin donar lloc a perill, disposarà de complements addicionals per a evitar que les

esmentades parts puguin incidir sobre les persones i/o les coses susceptibles de pèrdua

patrimonial per l’empresa.

- Previsió de trencada o projecció de fragments: Les trencades o despreniments de les

diferents parts dels SPC, així com els seus elements, dels quals puguin originar danys,

disposaran d’un sistema de resguard o protecció complementària que retingui els possibles

fragments, impedint la seva incidència sobre les persones i/o les coses susceptibles de

pèrdua patrimonial per a l’empresa.

- Previsió de despreniments totals o parcials dels SPC per pèrdua d’ estabilitat: Disposen

els ancoratges, contrapesos, llastres o estabilitzadors que evitin la pèrdua d’estabilitat

del SPC en condicions normals d’utilització previstes pel projectista o fabricant.

- Absència d’arestes agudes o tallants: A les parts accessibles dels SPC no hi haurà

d’existir arestes agudes o tallants que puguin produir ferides.

- Protecció d’elements mòbils: Els elements mòbils dels SPC hauran d’estar dissenyats,

construïts i protegits de forma que previnguin tot perill de contacte o encallada.

- Peces mòbils: Els elements mòbils dels SPC, així com els seus passadors i components han de

ser guiats mecànicament, suficientment apantallats, disposar de distàncies de seguretat o

detectors de presè ncia de forma que no impliquin perill per a les persones i/o les coses amb

conseqüència de pèrdua patrimonial per a l’empresa.

- Interrelació de diversos SPC o part d’aquests que treballen amb independència: Quan la

instal·lació està constituïda per un conjunt de SPC o part d’aquests treballen

independentment, la protecció general del conjunt estarà dissenyada sense perjudici al que

cada SPC o part d’aquest actuï eficaçment.

- Control de risc elèctric: Els SPC de protecció elèctrica garantiran l’aïllament, posada a

terra, connexions, proteccions, resguards, enclavament i senyalització, que previnguin de

l’exposició a risc de contacte elèctric per presència de tensió en zones accessibles a

persones o materials conductors i/o combustibles.

- Control de sobrepressions de gasos o fluids: Els SPC dels equips, màquines i aparells o les

seves parts, sotmesos a pressió (canonada, juntes, brides, racords, vàlvules, elements de

comandament o altres), estaran dissenyats, construï ts i, en el seu cas mantinguts, de forma

que, tenint en compte les propietats físiques dels gasos o líquids sotmesos a pressió,

s’evitin danys per a les persones i/o les coses amb conseqüència de pèrdua patrimonial per a

l’ empresa, per fuites o trencades.

- Control d’agents físics i químics: Les màquines, equips o aparells en els quals durant els

treballs normals es produeixin emissions de pols, gasos o vapors que puguin ser perjudicials

per la salut de les persones o patrimoni de l’empresa, hauran d’anar proveïts de SPC eficaços

de captació dels esmentats contaminants acoblats als seus sistemes d’evacuació. Aquells que

siguin capaços d’ emetre radiacions ionitzants o altres que puguin afectar la salut de les

persones o contaminar materials i productes circumdants, aniran proveïts d’apantallament de

protecció radiològica eficaç. El disseny, construcció , muntatge, protecció i manteniment,

assegura l’amortització dels sorolls i vibracions produïts, a nivells inferiors als límits

establerts per la normativa vigent en cada moment, com nocius per a les persones circumdants.

- Els SPC estaran dissenyats i construïts atenent a criteris ergonòmics, tal com la concepció

de: Espai i mitjans de treball per al seu muntatge; Absència de contaminació ambiental per

pols i soroll al seu muntatge; i Procé s de treballs (no exposició a riscos suplementaris

durant el muntatge, càrrega física, temps…). Els selectors dels SPC que puguin actuar de

diverses formes, han de poder ser bloquejats amb l’ ajuda de claus o eines adients, en cada

posició elegida. A cada posició del selector no ha de correspondre més que una sola forma de

comandament o funcionament.

Els SPC han d’ estar dissenyats de forma que les operacions de manteniment preventiu i/o

correctiu es puguin efectuar sense perill pel personal, els llocs fàcilment accessibles, i

sense necessitat de reduir els nivells de protecció dels operaris de mantenim ent i dels

eventuals beneficiaris del SPC

En el cas en què el SPC quedi circumstancialment anul·lat, s’advertirà (mitjançant rètols

normalitzats) d’aquesta circumstància als eventuals beneficiaris del SPC

Els SPC de les màquines o equips disposaran de dispositius adequats que tendeixin a evitar

riscos d’atrapaments, en el disseny i emplaçament dels SPC i molt especialment els resguards

a les màquines, es tindrà en compte que la fixació sigui racionalment inviolable, permeti

suficient visibilitat a través d’elles, la seva rigidesa estigui d’acord amb la duresa del

tracte previst, les obertures impedeixin la introducció de membres que puguin entrar en

contacte amb òrgans mòbils i que permetin dintre del possible l’execució d’operacions de

manteniment sense exposició a riscos suplementaris.

El projectista, fabricant o importador, garantirà les dimensions ergonòmiques de tots el

components del SPC, donarà les instruccions i es dotarà dels mitjans adequats, perquè el

transport i la manutenció es pugui efectuar amb el menor perill possible. A aquests efectes:

- Les peces a transportar manualment, no superaran individualment els 25 kg de pes.

- S’indicarà la posició de transport que garanteixi l’estabilitat del SPC, i se subjectarà de

manera adequada.

- Aquells SPC o els seus components de difícil amarrament es dotaran de punts de subjecció de

resistència apropiada; en tots els casos s’indicarà de manera documentada, la manera

d’efectuar correctament l’amarrament.

El projectista, fabricant o importador facilitarà la documentació necessària perquè el

muntatge del SPC pugui efectuar-se correctament i amb el menor perill possible.

Igualment s’hauran de facilitar les dades necessàries per a la correcta operativitat i

eficàcia preventiva del SPC.

Les peces d’un pes major de 50 kg i que siguin difícils de subjectar manualment, estaran

dotades de punts d’ancoratge apropiats on puguin muntar-se elements auxiliars per a

l’elevació.

Igualment, el projectista, fabricant o importador haurà d’indicar els espais mínims que

s’hauran de respectar en relació a les parets i sostre, perquè el muntatge i desmuntatge

pugui efectuar-se amb facilitat.


ELECCIÓ:

Els SPC hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de Seguretat per als

seus muntadors i presumptes beneficiaris, atenent a:

Criteris de disseny:

El seu disseny i construcció obeeix al resultat d’una meditada cura de tots els detalls de

l’execució i del risc per als que han estat concebuts, per la qual cosa el SPC é s de tot

punt recomanable que en tots i cadascun dels seus components disgregables, disposin del seu

corresponent segell AENOR (o equivalent) com a compromís de garantia de qualitat del

fabricant.

Criteris d’avaluació de riscos:

El projectista, fabricant o distribuïdor hauran d’acreditar documentalment, que en el disseny

del SPC s’ha realitzat una anàlisi dels perills associats a la seva utilització, i valorat

els riscos que en puguin resultar:

- Definició dels límits del SPC.

- Identificació dels perills, situacions perilloses i successos perillosos associats a la

utilització del SPC.

- Estimar cada un dels riscos que es derivin de la identificació anterior, és dir, assignar

un valor a cada risc (normalment de tipus qualitatiu).

- Valorar els riscos estimats (jutjar si és necessari reduir el risc).



SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:

El fabricant del SPC associat a un Equip ha d’aportar “l’expedient tècnic” com a document amb

les especificacions tècniques de l’ Equip, que el qualifiquin com a component de seguretat

incorporat, adquirint la consideració de MAUP, que ha de constar dels elements bàsics

següents:

- Llista de requisits essencials aplicats, normes utilitzades i altres especificacions

tècniques usades per al disseny.

- Solucions adoptades per a prevenir els perills que presenta la màquina o component de

seguretat (MAUP).

- Plànols de conjunt i de muntatge i manteniment dels SPC incorporats

- Plànols detallats i complets que permetin comprovar el compliment dels requisits essencials

de seguretat i salut (si cal, acompanyats amb notes de càlcul, resultat de proves, etc.,).

- Manual d’instruccions.

- Guia de manteniment preventiu.

Es seguiran les recomanacions d’emmagatzematge fixades pel projectista o fabricant.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·

locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del projectista o fabricant.

S'emmagatzemaran sota cobert, en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses

entre 15 i 25ºC.

L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i les entregues del SPC estaran documentades

i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, entrega i rebut, per un

responsable tècnic, delegat per l’ emprador.

La vida útil dels SPC és limitada, podent ser deguda tant al seu desgast prematur per l’ús,

com a la seva amortització, que vindrà fixada pel seu estat i el seu manteniment, així com la

seva adaptació a l’estat de la tècnica, amb independència de la seva data de fabricació.


















en el Trabajo.



UNE-EN 1263-1:1997 Redes de seguridad. Parte 1: Requisitos de seguridad, métodos de ensayo.




la edificación

Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de

Baja Tensión. REBT 2002

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES

B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES

B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER


B44Z5021,B44Z5026,B44ZB052.


Perfils d'acer per a usos estructurals, formats per peça simple o composta i tallats a mida

o treballats a taller.


- Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer

S275JR , S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2

- Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat , rectangular o

planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2

- Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer

S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1

- Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer

S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10219-1

- Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JR C, segons

UNE-EN 10025-2

- Perfils d’acer laminat en calent, en planxa, d’acer amb resistència millorada a la corrosió

atmosfè rica S355J0WP o S355J2WP, segons UNE-EN 10025-5

S'han considerat els tipus d'unió següents:

- Amb soldadura

- Amb cargols

S’han considerat els acabats de protecció següents (no aplicable als perfils d’acer amb

resistència millorada a la corrosió atmosfèrica):

- Una capa d'emprimació antioxidant

- Galvanitzat


No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.

PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT:

El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i

tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils, seccions i planxes, compleix

les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents:

- Perfils d’acer laminat en calent: UNE-EN 10025-1 i UNE-EN 10025-2

- Perfils d’acer laminat en calent amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica: UNE-

EN 10025-1 i PNE-EN 10025-5

Les dimensions i les toleràncies dimensionals i de forma han de ser les indicades a les

següents normes:

- Perfil IPN: UNE-EN 10024

- Perfil IPE, HEA, HEB i HEM: UNE-EN 10034

- Perfil UPN: UNE-EN 10279

- Perfil L i LD: UNE-EN 10056-1 i UNE-EN 10056-2

- Perfil T: UNE-EN 10055

- Rodó: UNE-EN 10060

- Quadrat: UNE-EN 10059

- Rectangular: UNE-EN 10058

- Planxa: EN 10029 o UNE-EN 10051

PERFILS FORADATS:


tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils compleix les determinacions de

les normes de condicions tè cniques de subministrament següents:

- Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-1



- Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-1

Les toleràncies dimensionals han de complir les especificacions de les següents normes:

- Perfils foradats d’acer laminat en calent: UNE-EN 10210-2

- Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-2

PERFILS CONFORMATS EN FRED:


tecnològiques de l’acer utilitzat en la fabricació de perfils i seccions, compleix les

determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament del producte de

partida.

Les toleràncies dimensionals i de la secció transversal han de complir les especificacions de

la norma UNE-EN 10162.

PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB SOLDADURA:

El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment

de soldadura.

Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del

material base.

En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del

material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base.

Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades só n:

- Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit

- Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa

- Per arc submergit amb fil/filferro

- Per arc submergit amb elèctrode nu

- Per arc amb gas inert

- Per arc amb gas actiu

- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu

- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert

- Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert

- Per arc de connectors

Les soldadures s’ han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i

qualificats segons la UNE-EN 287-1.

Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són

adequades al procé s de soldadura i que estan lliures de fissures.

Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar

negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de

mantenir seques i lliures de condensacions.

S’ha d’evitar la projecció d’espurnes erràtiques de l’arc. Si es produeix s’ha de sanejar la

superfície d’acer.

S’ha d’evitar la projecció de soldadura. Si es produeix s’ha d’eliminar.

Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició

mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar

siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals.

L’armat dels components estructurals s’ha de fer de manera que les dimensions finals estiguin

dintre de les toleràncies establertes.

Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han

d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals.

Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un

enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del

precalentament. Aquest s’ha d’ estendre 75 mm en cada component del metall base.

No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.

Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.

Els defectes de soldadura no s’han de tapar amb soldadures posteriors. S’han d’eliminar de

cada passada abans de fer la següent.

Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per

mitjà d'una picola i d'un raspall.

L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits

establerts a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A i l’article 77 de la EAE per a obres d’edificació

o d’acord amb l’article 640.5.2 del PG3 i l’article 77 de la EAE per a obres d’enginyeria

civil.

S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra.

Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall

manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.

S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si

s’eliminin les restes d’escòria.

Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les

característiques del material no queden per sota dels valors especificats.

Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El

doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC).

El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del

producte. No s’admeten les martellades.

Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.

Toleràncies de fabricació:

- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A

- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3

PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB CARGOLS:

S’utilitzaran cargols normalitzats d’acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de la

EAE

Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals

d’injecció s’han d’ utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els

requisits addicionals establerts a l’article 29.2 de la EAE.

La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i

pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions.

El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm.

La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin

com a calibrats.

Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la

superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a

mínim:

- En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca

- En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca

Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes.

En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap

del cargol.

En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar

volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el

xamfrà ha d’ estar situat en direcció al cap del cargol.

En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col·locades

de la forma següent:

- Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella

- Cargols 8.8: sota de l’element que gira

Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre

procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent.

Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits

establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat

640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil.

És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que

travessin dues o més peces.

Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o

punxonatge de dos forats i posterior oxitall.

Despré s de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves.

Els cargols i les femelles no s’han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de

condicions tècniques p articulars.

S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de

les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió.



Les femelles s’ han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després

del muntatge.

En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de

collar fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols

aquest procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és

necessari s’han de fer cicles addicionals de collat .

Abans de començ ar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb

el que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme

s’han de fer cicles addicionals de collat.

S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de

collats fins al pretesat mínim, s’afluixin.

El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents:

- Mètode de la clau dinamomètrica.

- Mètode de la femella indicadora.

- Mètode convinat.

Les operacions de tall s’han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S’admet l’oxitall

manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.

S’accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si

s’eliminin les restes d’escòria.

Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les

característiques del material no queden per sota dels valors especificats.

Per al conformat en calent s’han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El

doblat o conformat no s’ha de fer durant l’interval de calor blau (250ºC a 380ºC).

El conformat en fred s’ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del

producte. No s’admeten les martellades.

Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.

Toleràncies de fabricació:

- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 de DB-SE A

- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartat 640.5 i 640.12 del PG3

PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:

La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la

peça.

No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes.

Abans d’ aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades

adequadament d’acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3.

Prèviament al pintat s’ha de comprovar que les superfícies compleixen els requisits donats

pel fabricant per al producte a aplicar.

La pintura d’ emprimació s’ha d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. No

s’utilitzarà si ha superat el temps de vida útil o el temps d’enduriment després de

l’obertura del recipient.

Si s’aplica mé s d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent.

Després de l’ aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació

d’aigua durant un cert temps.

No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a

menys de 150 mm de la zona a soldar.

Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament

l’escòria.

La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de

tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió.

PERFILS GALVANITZATS:

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.

No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.

L a galvanització s’ha de fer d’acord amb les normes UNE-EN ISO 1460 o UNE-EN ISO 1461,

segons correspongui.

S’han de segellar totes les soldadures abans de fer un decapat previ a la galvanització.

Si el component prefabricat té espais tancats s’han de disposar forats de ventilació o

purga.

Abans de pintar-les, les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura

anticorrosiva amb diluent àcid o amb raig escombrador.


Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.

Emmagatzematge: Seguint les instruccions del fabricant. En llocs secs, sense contacte

directe amb el terra i protegits de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves

condicions.

No s’han d’ utilitzar si s’ha superat la vida útil en magatzem especificada pel fabricant.


kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la DT,

d'acord amb els criteris següents:

- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la

DF

Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


NORMATIVA GENERAL:

UNE-EN 10025-1:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 1:

Condiciones técnicas generales de suministro.

UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2:

Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados.

UNE-EN 10210-1:1994 Perfiles huecos para construcción, acabados en caliente, de acero no

aleado de grano fino. Parte 1: condiciones técnicas de suministro.

UNE-EN 10219-1:1998 Perfiles huecos para construcción conformados en frío de acero no aleado

y de grano fino. Parte 1: Condiciones técnicas de suministro.

UNE-EN 10162:2005 Perfiles de acero conformados en frío. Condiciones técnicas de suministro.

Tolerancias dimensionales y de la sección transversal.

OBRES D’EDIFICACIÓ:

Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero

Estructural (EAE).

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la

Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A.

* UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas

para edificación.

OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:


Estructural (EAE).

* Orden FOM/475/2002 de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados artículos del

Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a

Hormigones y Acero.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D’ACER LAMINAT I PERFILS

D’ACER BUITS:

Cada producte ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació:

- El tipus, la qualitat i, si és aplicable, la condició de subministrament mitjançant la seva

designació abreujada

- Un número que identifiqui la colada (aplicable únicament en el cas d’inspecció per colades)

i, si és aplicable, la mostra

- El nom del fabricant o la seva marca comercial

- La marca de l’organisme de control extern (quan sigui aplicable)



- Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992

de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol

La marca ha d’estar situada en una posició propera a un dels extrems de cada producte o en la

secció transversal de tall.

Quan els productes es subministren en paquets el marcatge s’ha de fer amb una etiqueta

adherida al paquet o sobre el primer producte del mateix.

PERFILS D’ACER LAMINAT EN CALENT:




- Productes per a ús en estructures metàl·liques o en estructures mixtes metall i formigó:



El símbol normalitzat CE (d’acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col·locar sobre el

producte acompanyat per:

- El número d’identificació de l’organisme de certificació

- El nom o marca comercial i adreça declarada del fabricant

- Les dues ultimes xifres de l’any d’impressió del marcat

- El número del certificat de conformitat CE o del certificat de producció en fàbrica (si és

procedent)

- Referència a la norma EN 10025-1

- Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst

- Informació de les característiques essencials indicades de la següent forma:

- Designació del producte d’acord amb la norma corresponent de toleràncies dimensionals,

segons el capítol 2 de la norma EN 10025-1

- Designació del producte d’acord amb l’apartat 4.2 de les normes EN 10025-2 a EN 10025-

6

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D’ACER CONFORMATS:

Han d’anar marcats individualment o sobre el paquet amb una marca clara i indeleble que

contingui la següent informació:

- Dimensions del perfil o número del plànol de diseny

- Tipus i qualitat de l’acer

- Referència que indiqui que els perfils s’han fabricat i assajat segons UNE-EN 10162; si es

requereix, el marcatge CE

- Nom o logotipus del fabricant

- Codi de producció

- Identificació del laboratori d’assaigs extern (quan sigui aplicable)

- Codi de barres, segons ENV 606, quan la informació mínima anterior es faciliti amb un text

clar

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS FORADATS:

Cada perfil ha d’anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació:

- La designació abreujada

- El nom o les sigles (marca de fàbrica) del fabricant

- En el cas d’inspecció i assaigs específics, un número d’identificació, per exemple el

número de comanda, que permeti relacionar el producte o la unitat de subministrament i el

document corresponent (ú nicament aplicable als perfils foradats conformats en fred)

Quan els productes es subministren en paquets el marcatge es pot fer amb una etiqueta

adherida al paquet.


El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són

coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat

7.2 del CTE.

Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat),

certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els

documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació

corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent.

Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el

fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent

Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment

reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de

control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF

sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament

rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu

convenient.

Inspecció visual del material a la seva recepció. Es controlaran les característiques

geomètriques com a mínim sobre un 10% de les peces rebudes. El subministrament del material

es realitzarà amb la inspecció requerida (UNE-EN 10204).

A efectes de control d’apilament, la unitat d’inspecció ha de complir les següents

condicions:

- Correspondència en el mateix tipus i grau d’acer

- Procedència de fabricant

- Pertany a la mateixa sèrie en funció del gruix màxim de la secció:

- Sèrie lleugera: e <= 16 mm

- Sèrie mitja: 16 mm <= e <= 40 mm

- Sèrie pesada: e > 40 mm

En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions

següents:

- Les unitats d’inspecció seran fraccions de cada grup afí, amb un pes màxim de 20 t per lot.

- Per a cada lot , es realitzaran els següents assaigs:

- Determinació quantitativa de sofre (UNE 7-019)

- Determinació quantitativa fòsfor (UNE 7-029)

- Determinació del contingut de nitrogen (UNE 36-317-1)

- Determinació quantitativa del contingut de carboni (UNE 7014)

- En una mostra d’acer laminat, per a cada lot , es realitzaran a més, els següents assaigs:

- Determinació quantitativa de manganès (UNE 7027)

- Determinació gravimètrica de silici (UNE 7028)

- Assaig a flexió pel xoc d’una proveta de planxa d’acer (UNE 7475-1)

- Determinació de la duresa brinell d’una proveta (UNE-EN-ISO 6506-1)

- En una mostra de perfils d’acer buits, per a cada lot, es realitzaran a més, els següents

assaigs:

- Assaig d’aixafada (UNE-EN ISO 8492)

- En el cas de perfils galvanitzats, es comprovarà la massa i gruix del recobriment (UNE-EN

ISO 1461, UNE-EN ISO 2178).

OPERACIONS DE CONTROL EN UNIONS SOLDADES:

Recepció del certificat de qualitat de les característiques dels elèctrodes.

Abans de començar l’obra, i sempre que es canviï el tipus de material d’aportació:

- Preparació d’una proveta mecanitzada, soldades amb el material d’aportació previst, i

assaig a tracció ( UNE-EN ISO 15792-2). Abans d’aquest assaig, es realitzarà una radiografia

de la soldadura realitzada (UNE-EN 1435), per tal de constatar que el cordó està totalment

ple de material d’aportació.

- Assaig de tracció del metall aportat(UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes

- Assaig de resiliència del metall aportat (UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes


Les mostres pels assaigs químics es prendran de la unitat d’inspecció segons els criteris

establerts a la norma UNE-EN ISO 14284.

En perfils laminats i conformats les mostres pels assaigs mecànics es prendran segons els

criteris establerts en les UNE EN 10025-2 a UNE 10025-6. Les localitzacions de les mostres

seguiran els criteris establerts en l’annex A de la UNE EN 10025-1.

Per la preparació de les provetes s’ aplicaran els requisits establerts a la UNE-EN ISO 377.

Per la preparació de provetes per assaig de tracció s’ aplicarà la UNE-EN 10002-1.

En perfils laminats, per la preparació de provetes per assaig a flexió per xoc (resiliència)

s’aplicarà la UNE 10045-1. També son d’aplicació els següents requeriments:

- Gruix nominal >12 mm: mecanitzar provetes de 10x10 mm

- Gruix nominal <= 12 mm: l’ample mínim de la proveta serà de 5 mm

Les mostres i provetes tenen que estar marcades de manera que es reconeguin els productes

originals, així com la seva localització i orientació del producte.



Les mostres i els criteris de conformitat per als perfils buits, queden establerts a la

norma UNE-EN 10219-1 seguint els parametres de la taula D.1


No es podrà acceptar perfils que no estiguin amb les garanties corresponents i no vagin

marcats adequadament.

Si els resultats de tots els assaigs de recepció d’ un lot acompleixen el prescrit, aquest és

acceptable.

Si algun resultat no acompleix el prescrit, però s’ha observat en el corresponent assaig

alguna anomalia no imputable al material (com defecte en la mecanització de la proveta,

irregular funcionament de la maquinaria d’assaig...) l’assaig es considerarà nul i caldrà

repetir-lo correctament amb una nova proveta.

Si algun resultat no acompleix el prescrit havent-ho realitzat correctament, es realitzaran

2 contrassaigs segons UNE-EN 10021, sobre provetes preses de dues peces diferents del lot que

s’està assajant. Si ambdós resultats (dels contrassaigs) compleixen el prescrit, la unitat

d’inspecció serà acceptable, en cas contrari es rebutjarà.

Quan es sobrepassi alguna de les tolerà ncies especificades en algun control geomètric, es

rebutjarà la peça incorrecta. A més a més, s’augmentarà el control, en l’apartat incomplet,

fins a un 20% d’ unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes

correccions i/o rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes

actuacions segons el resultat.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN UNIONS SOLDADES:

El material d’aportació complirà les condicions mecàniques indicades.

En les provetes preparades amb soldadures, la línia de ruptura ha de quedar fora de la zona

d’influència de la soldadura.

B4R - MATERIALS PER A ESTRUCTURES D'ACERS ESPECIALS I METALLS


Perfils laminats tipus "L


El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química del

perfil.

Els perfils no han de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta

utilització.

Composició química de l'acer:

┌─────────────────────────────────────────┐

│ │ AISI 304(1.4301)│ AISI 316(1.4401) │

│ │─────────────────│──────────────────│

│ C │ <= 0,07% │ <= 0,07% │

│ Mn │ <= 2,00% │ <= 2,00% │

│ Si │ <= 1,00% │ <= 1,00% │

│ Cr │ 17,50% - 19,50% │ 16,50% - 18,50% │

│ Ni │ 8,00% - 10,50% │ 10,00% - 13,00% │

│ Mo │ - │ 2,00% - 2,50% │

└─────────────────────────────────────────┘

Resistència a la tracció: >= 600 N/mm2

Els perfils han de tenir la forma i dimensions indicades a la DT.

Toleràncies:

- Gruix: >= 2,5%

- Llargària: 0,1%

- Alineació d'arestes: 0,2%

- Torsió: ± 1°/m

- Angles: ± 1°


Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra en les condicions

exigides i amb l'escairat previst.

Emmagatzematge: Sense contacte directe amb el terra, classificats per tipus i dimensions.





UNE-EN 10088-1:2006 Aceros inoxidables. Parte 1: Relación de aceros inoxidables.

B5 - MATERIALS PER A COBERTES

B5Z - MATERIALS ESPECIALS PER A COBERTES

B5ZE - MATERIALS PER A RÀFECS I VORES LLIURES


B5ZEX100,B5ZEY100.


Elements especials per a formar els ràfecs o vores lliures de les cobertes.


- Peça per a vora lliure i abocador a la canal de planxa metàl·lica amb làmina adherida de

PVC

- Ràfec o vora lliure de planxa obtingut per un procés de laminació

- Peça de morter de ciment, obtinguda per l'adormiment i l'enduriment d'un morter acolorit en

massa

S'han considerat els tipus de planxa següents:

- Planxa de zinc

- Planxa de coure

- Planxa d'acer galvanitzat

ELEMENTS DE PLANXA:

La superfície ha de ser llisa i plana.

Les arestes han de ser rectes i escairades.

La planxa de zinc o coure ha de tenir una fractura brillant.

El gruix de la planxa ha de ser constant.

No ha de tenir cops, senyals de corrosió, doblecs ni altres deformacions o defectes

superficials.

Toleràncies:

- Desenvolupament: ± 3 mm

PEÇA DE PLANXA DE ZINC:

Contingut de zinc (UNE 37-301): 99,95%

Llargària: 200 - 300 cm

Toleràncies:

- Impureses (UNE 37-301): Ha de complir

- Gruix: ± 0,03 mm

- Llargària: ± 5 mm

PEÇA DE PLANXA D'ACER GALVANITZAT:

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu en tota la superfície.

No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.




Toleràncies:

- Gruix: ± 0,1 mm

- Llargària nominal: + 3%, - 0%

PEÇA DE PLANXA METÀL·LICA AMB LÀMINA ADHERIDA DE PVC:

La planxa metàl·lica ha de portar un tractament de galvanització i posterior lacat al forn.

No s'ha de posar en contacte amb materials bituminosos, olis, greixos, productes que

continguin dissolvents o altres materials que provoquin la migració dels plastificants de

PVC.

La làmina de PVC ha de ser soldable amb els procediments habituals: aire calent, alta

freqüència, dissolvents i altres.

Gruix:

- Planxa metàl·lica: >= 0,50 mm

- Làmina de PVC: >= 0,85 mm

PEÇA DE MORTER DE CIMENT:

No ha de tenir fissures, deformacions o altres defectes visibles que impedeixin el muntatge o

perjudiquin l’estanquitat.

Ha de tenir la superfície llisa i uniforme.

Excepte la peça de color envellit, la resta ha de tenir un color uniforme a tota la

superfície.

Ha de portar dos forats fets o insinuats.

Resistència a flexió transversal:

┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐

│ │ Teules amb acoblament │Teules sense │

│ │ │ acoblament │

│ │─────────────────────────────────────────│──────────────│

│ │ Perfilades │ Planes │ │

│───────────────│───────────────────────────│─────────────│──────────────│

│ Altura │ d > 20 │20 >= d >= 5 │ d < 5 │ │

│ d'ona (mm) │ │ │ │ │

│───────────────│─────────────│─────────────│─────────────│──────────────│

│ Amplària │>= 300│<= 200│>= 300│<= 200│>= 300│<= 200│ - │

│ efectiva (mm) │ │ │ │ │ │ │ │

│───────────────│──────│──────│──────│──────│──────│──────│──────────────│

│ Resistència │ 2000 │ 1400 │ 1400 │ 1000 │ 1200 │ 800 │ 550 │

│ a flexió (N) │ │ │ │ │ │ │ │

└────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Gelabilitat (25 cicles): Ha de cumplir

Permeabilitat: Ha de complir

Envelliment accelerat (MELC 12.94): Ha de complir

Diàmetre dels forats per a clavar-les: >= 0,3 cm

Separació dels forats al cantell: >= 2,5 cm

Gruix: >= 8 mm

Toleràncies:

- Llargària nominal: ± 4 mm

- Gruix: ± 1 mm

- Amplària efectiva:

- Teula amb ensamblatge: ± 5 mm

- Teula sense ensamblatge: ± 3 mm

- Planor: <= 3 mm o 1/100 de l'amplària efectiva de la teula

Les dades anteriors s'han de verificar segons la EN 490 1995.


ELEMENTS DE PLANXA:

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

PECES DE MORTER DE CIMENT:

Subministrament: Empaquetades sobre palets.

Emmagatzematge: En piles de dos palets, com a màxim, situats verticalment amb les filades

separades per fustes, si estan soltes, i sempre de manera que no es trenquin ni

s'escantonin.





PECES DE CERÀMICA O DE PLANXA DE ZINC O COURE


XAPA D'ACER GALVANITZAT:

* UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos

galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero.

PECES DE MORTER DE CIMENT:

* UNE-EN 490:1995 Tejas y accesorios de hormigón. Especificaciones de producto. (Versión

oficial EN 490:1994).

B5ZJ - MATERIALS ESPECIALS PER A CANALS EXTERIORS


Materials per a la formació d'elements que tenen com a finalitat la conducció i evacuació de

l'aigua de coberta.


- Canal exterior format amb planxa de zinc, coure o alumini, de 0,6 a 0,82 mm de gruix i 65

cm de desenvolupament com a màxim, obtinguda per un procé s de laminatge

- Canal exterior de planxa d'acer galvanitzat d'1 mm de gruix i 65 cm de desenvolupament com

a mà xim, obtinguda per laminat en fred i sotmesa a un procés de galvanitzat en calent, per

procés d'immersió contínua amb accessoris i peces de muntatge

- Canal exterior de PVC rígid, extruï t, sense plastificants, amb accessoris i peces de

muntatge

- Ganxo i suport per a fixació de canals, fets amb pletina d'acer galvanitzat en calent per

immersió

- Ganxo i suport per a fixació de canals, fets amb PVC rígit sense plastificants

GANXO I SUPORT PER A CANAL:

Ha de tenir una superfície llisa i uniforme.

El diàmetre interior ha de ser l'adequat per a la canal que ha de suportar.

PEÇA DE PLANXA:

La superfície ha de ser llisa i plana.



No ha de tenir cops, senyals de corrosió, doblecs ni altres deformacions o defectes

superficials.


Els extrems de la canal exterior han d'estar tallats perpendicularment a l'eix longitudinal.

Toleràncies:


- Gruix:

- Planxa de zinc: ± 0,03 mm

- Planxa d'acer galvanitzat: ± 0,11 mm

- Dimensions: ± 1 mm

PEÇA DE PLANXA DE ZINC:




Llargària: 200 - 300 cm

Toleràncies:

- Impureses (UNE 37-301): Ha de complir

- Llargària: ± 5 mm

PECES D'ACER GALVANITZAT:

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu en tota la superfície.

No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.

Protecció de galvanització (Sendzimir): >= 360 g/m2

Puresa del zinc: >= 98,5%

GANXO I SUPORT D'ACER GALVANITZAT:

Gruix platina: >= 30,5 mm

Radis de plegatge (UNE 36-570): Ha de complir

Tipus d'acer: S235JR

BONERA I GANXO I SUPORT DE PVC RÍGID:

Ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície.

No ha de tenir rebaves, fissures, grans ni altres defectes superficials.

Densitat (UNE 53-020): 1,35 - 1,46 g/cm3

Resistència a la tracció (UNE 53-114): >= 50 N/mm2

Allargament fins al trencament (UNE 53-114): >= 80%

Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-118): >= 79°C

Comportament amb la calor. Variació longitudinal (UNE 53-114): <= 5%

Resistència a la flama (UNE-EN 60707): Autoextingible

Resistència a l'impacte a 20°C (UNE 53-114): <= 10%

Resistència al xoc tèrmic (UNE 53-114): 1500 cicles

Estanquitat a l'aire i a l'aigua (UNE 53-114): Ha de complir

Resistència als productes químics (DIN 16929): Ha de complir

CANAL EXTERIOR D’ACER GALVANITZAT:

Ha de tenir, segons la norma UNE-EN 612, les següents parts principals:

- Motllura: perfil parcialment circular o rectangular situat a la part superior del frontal

de la canal

- Frontal: part de la canal que es troba més allunyada de l’edifici

- Fons: part inferior del perfil de la canal

- Part posterior: part de la canal més propera a l’edifici

La planxa utilitzada per al conformat a taller de la canal , ha de ser d’acer de designació D

X 51 D.

Ha d’estar protegida mitjançant galvanització per immersió en calent.

Recobriment de zinc:

- Massa de recobriment total en ambdós costats: >= 275 g/m2

- Gruix a cada costat: >= 20 µm

Dimensions de la canal segons UNE-EN 612:

- Diàmetre de la motllura:

- Desenvolupament de la planxa <= 200 mm:

- Canal classe X: >= 16 mm

- Canal classe Y: >= 14 mm

- Desenvolupament > 200 mm i <=250 mm:









- Desenvolupament > 400 mm:



- Alçària del frontal:

- Desenvolupament de la planxa <= 200 mm: >= 40 mm

- Desenvolupament > 200 mm i <=250 mm: >= 50 mm



- Desenvolupament > 400 mm: >= 75 mm

- Suma del diàmetre de la motllura i de l’alçària del frontal:

- Desenvolupament de la planxa <= 200 mm: >= 70 mm




- Desenvolupament > 400 mm: >= 100 mm

- Gruix de la planxa d’acer galvanitzat:

- Desenvolupament de la planxa <= 250 mm: >= 0,6 mm

- Desenvolupament > 250 mm i <=333 mm: >= 0,6 mm

- Desenvolupament > 333 mm: >= 0,7 mm

Toleràncies:


- Alçària del frontal: ± 2 mm

- Amplària exterior del fons: + 0 mm, - 2 mm

- Alçària de la part posterior: ± 2 mm

- Diàmetre de la motllura: + 2 mm, - 1 mm

- Linealitat de la motllura: <= 2 mm/m

- Llargària comercial: + 10 mm, -0 mm

CANAL EXTERIOR DE PVC RÍGID:

La superfície interna i externa de la canal ha de ser llisa, neta i no ha de tenir estries,

cavitats ni altres defectes superficials.

Els extrems de la canal han d'estar tallats perpendicularment a l'eix longitudinal. El tall

ha de ser net.

Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.

Ha de complir les següents exigències físiques i mecàniques quan s’assagi amb el mè tode i

condicions d’assaig establerts a la UNE-EN 607:

- Resistència a l’impacte de martell (UNE-EN 607): ni trencaments, ni esquerdes apreciables

- Resistència a la tracció (UNE-EN ISO 6259-1): >= 42 MPa

- Allargament fins al trencament (UNE-EN ISO 6259-1): >= 100%

- Resistència a l’impacte-tracció (UNE-EN ISO 8256): >=500 kJ/m2

- Comportament a la calor: retracció longitudinal (UNE-EN ISO 2505): <= 3%

- Temperatura de reblaniment Vicat (UNE-EN 727): >= 75°C

El sistema de la canal ha de complir els següents requisits quan s’assagi amb el mètode i

condicions d’assaig establerts a la UNE-EN 607:

- Envelliment artificial (UNE-EN IS O 4892-2, UNE-EN ISO 4892-3): ha de complir

- Solidesa del color: no ha de passar l’estat 3 de l’escala de grisos segons UNE-EN ISO 105-

A05

- Resistència a l’impacte-tracció de l’envelliment (UNE-EN ISO 8256): >= 50 % del valor

obtingut aban s de l’envelliment

- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 607): no ha de gotejar

Toleràncies:

- Llargària comercial: + a 20 ºC


CANAL EXTERIOR:

Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.

Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies

planes i en llocs protegits contra impactes.

GANXO I SUPORT PER A CANAL:

Subministrament: Empaquetades, en caixes.

Emmagatzematge: en el seu envàs, en llocs protegits contra els impactes.








UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos


UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo.

CANAL EXTERIOR D'ACER GALVANITZAT:

* UNE-EN 612:2006 Canalones de alero y bajantes de aguas pluviales de chapa metálica.

Definiciones, clasificación y especificaciones.

CANAL EXTERIOR DE PVC RÍGID:

* UNE-EN 607:2006 Canalones suspendidos y sus accesorios de PVC-U. Definiciones, exigencias y

métodos de ensayo.

PECES DE PLANXA DE ZINC, COURE, ALUMINI, DE PVC RÍGID O GOMA TERMOPLÀSTICA:



CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DE LA CANAL EXTERIOR:

Canal exterior de planxa d’acer galvanitzat:

- La canal ha de portar marcada de forma clara i ben visible, la informació següent:

- Nom comercial o marca comercial del fabricant

- Símbol del país de fabricació


- Dades d’identificació:

- Desenvolupament de la canal en mm

- Símbol del tipus de material segons UNE-EN 612

- Lletra de la classe de la canal en funció del diàmetre de la motllura, segons

UNE-EN 612

- Sobre la etiqueta ha de figurar, com a mínim, la següent informació:

- Nom comercial o marca comercial del fabricant


- Tipus de producte

- Tipus de material

Canal exterior de PVC rígid:

- La canal ha de portar marcada de forma clara i ben visible, la informació següent:

- Nom (pot ser abreujat) o marca comercial del fabricant

- Amplària de l’obertura superior de la canal en mm

- Marca de qualitat, en el seu cas


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DEL GANXO I SUPORT PER A CANAL:

A l’embalatge o a l’albarà de lliurament han de figurar les dades següents:

- Identificació del fabricant o nom comercial


- Diàmetre

B5ZZ - MATERIALS AUXILIARS PER A COBERTES


Materials per a col·laborar i complementar l'execució de cobertes de tot tipus.


- Tub d'acer galvanitzat en calent de diàmetre 50 mm, amb platina d'acer galvanitzat per

ancoratge

- Paper Kraft de primera, per a independitzar els envans de sostremort de la solera de

coberta

- Ancoratge d'acer galvanitzat per a unions d'envans de sostremort amb la solera o per a

fixació de taulonet de suport de carener

- Peça de suport per a bonera de paret, formada amb planxa d'acer galvanitzat obtingud a per

laminat en fred i sotmesa a un procés continu de galvanitzat en calent, amb un forat de

105x105 mm

- Peça per a pas de conductes de planxa d'acer galvanitzat de 0,8 mm de gruix, composta per

un tub soldat a una base de 40x40 cm

- Tub d'acer galvanitzat en calent per a pas de conductes, format amb planxa d'acer de 0,8

mm de gruix, soldat a una platina d'acer galvanitzat per a ancoratge

- Clau o vis d'acer galvanitzat amb junt de plom, plàstic, plom i ferro o metall i goma

- Suport i ventilació de carener amb perfil perforat de zinc i vessant de planxa de plom

plisat

- Ganxo d'acer inoxidable per a fixació de teula

- Reixa circular de ventilació de planxa desplegada d'acer galvanitzat de 0,6 mm de gruix

soldada a una volandera formada per un rodó d'acer galvanitzat

PEÇA DE PLANXA:

El forat de la peça de suport per a bo nera de paret, ha d'estar centrat, en el tram de la

planxa que ha d'anar recolzat sobre la paret.

No ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície.





El recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir


No ha d'estar en contacte amb productes químics de pH < 6 i pH > 12,5.

Puresa del zinc (% en pes): >= 98,5

PECES DE PLANXA D'ACER GALVANITZAT:

Toleràncies:


- Llargària nominal: + 3%, - 0%

- Gruix: ± 0,1 mm

TUB D'ACER GALVANITZAT:

Ha de portar una anella per a fer l'acord interior d'impermeabilització.

Gruix del tub: >= 0,6 mm

Gruix de la platina: >= 1 mm

Protecció de la galvanització (Sendzimir): >= 400 g/m2

ANCORATGE D'ACER GALVANITZAT:

L'ancoratge d'acer galvanitzat ha de tenir una forma que garanteixi la unió entre els

elements.


PAPER KRAFT:

Ha de tenir la dimensió suficient per a cobrir tota la superfície d'unió entre l'envà i la

solera.

Gramatge (UNE 57-014): 75 g/m2

Contingut d'humitat (UNE 57-005): 7,5%

Índex de porositat (UNE 57-029): >= 3

Absorció d'aigua (UNE 57-027): <= 35 g/m2

Resistència a l'esqueixament (UNE 57-033): >= 110

Toleràncies:

- Gramatge: ± 4%

- Contingut d'humitat: ± 1%

- Resistència a l'esqueixament: - 15%

CLAU O VIS D'ACER GALVANITZAT:



Ha de ser recte, amb la cabota plana i la punta afinada i regular.

L'expressió de les mesures sempre ha de ser: Diàmetre x llargària.


Característiques del junt:

┌────────────────────────────────────────────────────────────┐

│Material del junt │ Diàmetre │ Diàmetre │ Gruix │

│ │de la peça│ del junt │ del junt │

│ │ (mm) │ (mm) │ (mm) │

│──────────────────│──────────│───────────────│──────────────│

│Vis: │ 5,4 │ 24 │ │

│Plom i ferro │ 5,5 │ 24 │ >= 10 │

│ │ 6,5 │ 27 │ │

│──────────────────│──────────│───────────────│──────────────│

│Vis: │ - │ 53 metall │ >= 7 metall │

│Metall i goma │ - │ 50 goma │ >= 10 goma │

│──────────────────│──────────│───────────────│──────────────│

│Clau: Plom │ - │ >= 20 exterior│ >= 2 │

│Clau: Pàstic │ - │ >= 15 exterior│ >= 5 │

└────────────────────────────────────────────────────────────┘

SUPORT I VENTILACIÓ DE CARENER AMB PERFIL PERFORAT DE ZINC:

El perfil de zinc ha de portar, a la seva part superior, orificis de ventilació uniformement

distribuïts.

Ha de portar una vessant de plom plisat per a garantir la seva adaptació al perfil de

coberta.

El perfil no ha de tenir deformacions ni balcament que impedeixin el correcte recolçament

sobre l'element de suport.

Amplària de la vessant de plom: 120 mm

Secció de la ventilació: >= 100 cm2/m

GANXO D'ACER INOXIDABLE PER A TEULA:

La forma del ganxo ha de permetre que per un extrem pugui suportar la teula i per l'altre

fixar-se al suport.

Ha de portar dos orificis en un dels extrems per a la seva fixació al suport.

Ha de presentar una superfície llisa, uniforme i sense defectes superficials.

REIXA CIRCULAR PER A VENTILACIÓ:

La planxa ha de portar els orificis de ventilació uniformement distribuïts.

El rodó que fa de bastiment, ha de tenir orificis per a la seva fixació al suport.

Toleràncies:

- Diàmetre: ± 1%


PECES D'ACER:

Subministrament: Empaquetades.

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, de la intempèrie i sense contacte amb

el terra.

PAPER KRAFT:

Subministrament: En rotlles.

Emmagatzematge: de manera que no s'alterin les seves condicions.






UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos


UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo.

PAPER KRAFT, PEÇA PER A SUPORT I VENTIL.LACIÓ O GANXO D'ACER INOXIDABLE:


B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS

B77 - LÀMINES DE POLIETILÈ, POLIPROPILÈ I POLIOLEFINES


B771XC10.


Làmina plàstica flexible per a impermeabilització.


- Vel de polietilè

- Làmina de polietilè

- Làmina de poliolefina


La làmina ha de ser homogènia.

La làmina estesa ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les vores han de ser

rectes.

Ha de ser estanca a l'aigua.

LÀMINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES:


assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:

- Defectes visibles (UNE-EN 1850-2)

- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 1928 mètode B): Ha de complir

- Resistència dels cavalcaments (UNE-EN 12316-2): >= valor declarat per el fabricant

- Factor de transmissió del vapor d’aigua (UNE-EN 1931): ± 30%

- Resistència a l'esquinç ament (UNE-EN 12310-2): >= valor declarat per el fabricant per les

direccions transversal i longitudinal de la làmina

- Doblegat a baixa temperatura (UNE-EN 495-5 ): <= temperatura de doblegat en fred declarada

per el fabricant

- Resistència a la tracció (UNE-EN 12311-2 ): >= valor declarat per el fabricant

- Resistència a l’impacte (UNE-EN 12691): >= valor declarat per el fabricant

- Resistència a la penetració de les arrels (UNE-EN 13948): Ha de complir

- Durabilitat (UNE-EN 1297): Ha de complir

La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s’ha de determinar d’acord amb la

norma UNE-EN 13501-1.

La classificació respecte el comportament devant un foc extern s'ha de determinar d'acord amb

la norma UNE-EN 13501-5.

Toleràncies:

- Gruix efectiu (làmina sense considerar el reforç) (UNE-EN 1849-2): - 5%; + 10%

- Llargària (UNE-EN 1848-2): - 0%; + 5%

- Amplària (UNE-EN 1848-2): - 0,5%; + 1%

- Rectitut ( UNE-EN 1848-2): ± 50 mm

- Planor (UNE-EN 1848-2): ± 10 mm

Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13956.

LÀMINES PER A BARRERA DE VAPOR:



- Defectes visibles (UNE-EN 1850-2)

- Estanquitat a l'aigua ( UNE-EN 1928 mètode A): Ha de complir



- Resistència a l’impacte (UNE-EN 12691): >= valor declarat per el fabricant

- Durabilitat (UNE-EN 1296): Ha de complir

- Resistè ncia a l'esquinçament (UNE-EN 12310-1): >= valor declarat per el fabricant

- Resistència dels cavalcaments (UNE-EN 12317-2): >= valor declarat per el fabricant

- Factor de transmissió del vapor d'aigua (UNE-EN 1931): Tolerància declarada per al valor

declarat pel fabricant

- Resistència a tracció:

- Làmines sense armadura (UNE-EN 12311-2): >= valor declarat per el fabricant per a les

direccions longitudinal i transversal de la làmina

- Làmines amb armadura (UNE-EN 13859-1): >= valor declarat per el fabricant per a les

direccions longitudinal i transversal de la làmina



Toleràncies:

- Llargària (UNE-EN 1848-2): Tolerància declarada per el fabricant

- Amplària (UNE-EN 1848-2): Tolerància declarada per el fabricant

- Rectitut (UNE-EN 1848-2): ± 75 mm/10 m

- Gruix (UNE-EN 1849-2): Tolerància declarada per el fabricant

- Massa per unitat de superfície (UNE-EN 1849-2): Tolerància declarada pel fabricant

Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13984.

LÀMINES PER A BARRERES GEOSINTÈTIQUES:

Ha de ser soldable per ambdues cares, per els procediments habituals (aire calent, altres

formes de fussió, aportació del mateix material calent, etc.).

Els requisits de les làmines s’han considerat en funció dels usos següents:

- Membranes d’impermeabilització en túnels i obres subterr ànies (UNE-EN 13491)

- Abocadors per a residus líquids (UNE-EN 13492)

- Recintes d’emmagatzematge i abocadors de residus sòlids (UNE-EN 13493)



- Característiques essencials:

- Permeabilitat a l’ aigua (estanquitat als líquids) (UNE-EN 14150)

- Resistència a la tracció (ISO/R 527-66)

- Punxonament estàtic (UNE-EN ISO 12236)

- Durabilitat:

- Oxidació (UNE-EN 14575)

- Fissuració sota tensió en un medi ambient actiu (ASTM D 5397-99)

- Característiques complementàries:

- Resistè ncia a l’esquinçament (ISO 34)

- Plegabilitat a baixes temperatures (UNE-EN 495-5)

- Resistència a la penetració d’arrels (EN 14416)

- Característiques complementàries per a condicions d’us específiques:

- Gruix (UNE-EN 1849-2)

- Massa per unitat de superfície (UNE-EN 1849-2)

- Allargament (ISO/R 527-66)

- Dilatació tèrmica (ASTM D 696-91)

- Característiques complementà ries per a us en membranes d'impermeabilització en túnels i

obres subterrànies:

- Durabilitat:

- Envelliment a la intempèrie (UNE-EN 12224)

- Microorganismes (UNE-EN 12225)

- Resistència química (UNE-EN 14414)

- Característiques complementaries per a condicions d'us específiques en làmines

d’impermeabilització en túnels i obres subterrànies:

- Reacció al foc

Característiques essencials en là mines per a abocadors per a residus líquids o sòlids:

- Permeabilitat als gasos (ASTM D 1434)

- Durabilitat:

- Envelliment a la intempèrie (UNE-EN 12224)

- Característiques complementàries en làmines per a abocadors de residus líquids o sòlids:

- Fricció, cisallament directe (EN ISO 12957-1)

- Fricció pla inclinat (EN ISO 12957-2)

- Característiques complementaries per a condicions d’us específiques en làmines per a

abocadors de residus líquids o sòlids:

- Durabilitat:

- Microorganismes (UNE-EN 12225)

- Resistència química (UNE-EN 14414)

- Lixiviació (sol .lubilitat en aigua) (UNE-EN 14415)


Subministrament: Embalades en rotlles, sense unions.

Emmagatzematge: Els rotlles s'han de mantenir en el seu envàs, apilats en posició horitzontal

amb un màxim de 5 filades posades en la mateixa direcció, entre 5°C i 35°C, en llocs

protegits del sol, la pluja i la humitat.





LÀMINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES:

UNE-EN 13956:2006 Láminas flexibles para impermeabilización. Láminas plásticas y de caucho

para impermeabilización de cubiertas. Definiciones y características.

LÀMINES PER A BARRERA DE VAPOR:

UNE-EN 13984:2005 Láminas flexibles para impermeabilización. Láminas plásticas y de caucho

para el control del vapor. Definiciones y características.

LÀMINES PER A BARRERES GEOSINTÈTIQUES:

UNE-EN 13491:2005 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización como membranas de

impermeabilización frente a fluidos en la construcción de túneles y obras subterráneas.

UNE-EN 13492:2006 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización en la construcción

de vertederos para residuos líquidos, estaciones de transferencia o recintos de confinamiento

secundario.

UNE-EN 13493:2006 Barreras geosintéticas. Requisitos para su utilización en la construcción

de obras de almacenamiento y vertederos de residuos sólidos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN LÀ MINES PER A IMPERMEABILITZACIÓ DE

COBERTES:

A cada rotlle o en la documentació que acompanya el producte, ha de figurar de forma clara i

ben visible la informació següent:


- Data de fabricació


- Llargària i amplària nominals

- Gruix o massa

- Etiquetat segons el REAL DECRETO 255/2003 que regula l’envasat i etiquetatge de preparats

perillosos


i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la

següent informació:

- El nú mero d'identificació de l'organisme de certificació del Control de producció en

fàbrica

- El nom o la marca comercial



- L'adreça enregistrada del fabricant

- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge

- El número de certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en

fàbrica

- Referència a la norma europea EN

- Descripció del producte: material base, armadura, acabat superficial i us previst

- Informació sobre les característiques essencials

Si el material ha de ser component del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de

declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb l'especificat en

l'apartat 4.1 del CTE/DB-HS 1:

- Estanquitat

- Resistència a la penetració d’arrels

- Envelliment artificial per exposició prolongada a la combinació de radiació ultraviolada,

altes temperatures i aigua

- Resistència a la fluència

- Estabilitat dimensional

- Envelliment tèrmic

- Flexibilitat a baixes temperatures

- Resistència a la càrrega estàtica

- Resistència a la càrrega dinàmica

- Allargament al trencament

- Resistència a la tracció




- Productes per a impermeabilització de cobertes:



- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes al comportament al foc exterior

de Nivell o Classe: productes classe F roof,

- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes a reacció al foc de Nivell o

Classe: F:


- Productes per a impermeabilització de cobertes subjectes al comportament al foc exterior

de Nivell o Classe: productes que requereixen assaig,


Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa clarament

identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de reacció

al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):



Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament

identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al

foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):

- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN LÀMINES PER A BARRERES DE VAPOR:

A cada rotlle o en la documentació que acompanya el producte, ha de figurar de forma clara i

ben visible la informació següent:




- Gruix o massa

- Etiquetat segons el REAL DECRETO 255/2003 que regula l’envasat i etiquetatge de preparats

perillosos

- Tipus de producte segons la norma UNE-EN 13984




- El número d'identificació de l'organisme de certificació del producte (només per a

sistema 1)




- El número de certificació del producte (només per a sistema 1)


- Descripció del producte segons el capítol 8 de la UNE-EN 13984

- Sistema d'instal·lació previst

- Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN


declarar els valors de les propietats següents, d’acord amb l’especificat en l’ apartat 4.1

del CTE/DB-HS 1:

- Resistència al pas del vapor d’aigua (MNs/g) o (m2hPa/mg)




Productes per a control del vapor d’aigua subjectes a la reglamentació de reacció al foc, en

els que en una etapa clarament identificable en el procés de producció, s'ha realitzat una

millora de la classificació de la reacció al foc, classificats en classes A1, A2, B o C:

- Sistema 1: Certificat de conformitat CE del producte

Productes per a control del vapor d’aigua subjectes a la reglamentació de reacció al foc:

- Productes que en una etapa clarament identificable en el procés de producció, no s'ha

realitzat una millora de la classificació de la reacció al foc, classificats en classes A1,

A2, B o C

- Productes classificats en classes D o E

Productes per a control del vapor d’aigua no subjectes a la reglamentació de reacció al foc:

Productes per a control de vapor d’aigua subjectes a la reglamentació de reacció al foc

classificats en classe F:

- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels

assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat

- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN LÀMINES PER A BARRERES

GEOSINTÈTIQUES:




- Dimensions

- Massa nominal per unitat de superfície (g/m2)

- Tipus de polímer principal

- Classificació del producte segons ISO 10318




- El nú mero d'identificació de l'organisme de certificació del Control de producció en

fàbrica




- El número de certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en

fàbrica






- Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de

producció en fàbrica emès per l’organisme d’inspecció



OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIETILÈ:

Inspecció visual del material en cada subministrament.



7.2 del CTE.












convenient.

A la recepció dels productes es comprovarà:

- Correspondència als especificats en el plec de condicions i el projecte

- Que disposen de la documentació – certificacions exigides

- Que es corresponen amb les propietats demandades

- Que han estat assajats amb la freqüència establerta


següents:

- Determinació sobre un 10% dels rotllos rebuts en cada subministrament de les

característiques geomètriques d’amplaria i gruix (UNE-EN 1849-1 en làmines bituminoses amb

autoprotecció mineral)

- Cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’ obra per

a cada tipus de membrana, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que

garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels

assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:

- Per a làmines de baixa densitat (UNE 53275):

- Resistè ncia a la tracció i allargament de trencament (UNE-EN ISO 527-3)

- Resistència a l’impacte.

- Resistència a l’esquinçament (UNE-EN ISO 6383-2)

- Per a làmines d’alta densitat (UNE-EN 13493):

- Duresa Shore (UNE-EN ISO 868)

- Assaig de doblegat a baixes temperatures (UNE-EN 13956)

- Resistè ncia a la tracció i allargament de trencament (UNE-EN ISO 527-3)

- Resistència mecànica a la perforació (UNE-EN 13493)

- Envelliment artificial accelerat (UNE 53104)

- Resistència a l’esquinçament (UNE-EN ISO 6383-2)

- Comportament a la calor (UNE-EN 13956)

- Absorció d’aigua (UNE-EN ISO 62 )

- Per a membranes:

- Resistència a la percussió (UNE-EN 13956)

- Envelliment tèrmic (UNE-EN 13956), amb les condicions indicades en la UNE-EN

13493

- Resistència a la perforació per arrels (UNE 53420)

- En casos especials, s’inclouran a més:

- Resistència especifica a microorganismes (UNE-EN ISO 846)

- Resistència específica a algun producte químic (UNE-EN ISO 175)



contractista.

OPERACIONS DE CONTROL EN BARRERES DE VAPOR/ESTANQUITAT AMB LÀMINES DE POLIETILÈ:

En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat

de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o

puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats

membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta

ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la

Comunitat Europea.


Els controls s’han de fe r segons les indicacions de la DF.


No s’admetran l es membranes que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i

acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les

condicions exigides.

Els resultats dels assaigs d’identificació compliran les condicions del plec. En cas

d’incompliment en una comprovació, es repetirà l’assaig sobre dues mostres mé s del mateix

lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris.

En cas de disconformitat d’un control geomètric o de pes, es rebutjarà la peç a assajada i

s’incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces, i en cas de seguir

observant deficiències, fins al 100% del subministrament.

B7B - GEOTÈXTILS


B7B151B0X5UL.


Làmina formada per feltres de teixits sintètics.

S'han considerat els materials següents:

- Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament

- Feltre de poliester termoestable fet amb fibres de poliester sense teixir, consolidat

mecànicament mitjançant punxonament

- Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir,

termosoldat

- Feltre teixit de fibres de polipropilè

- Fibra de vidre amb insercions de fils de reforç longitudinals


La funció principal del geotèxtil pot ser:

- F: Filtració

- S: Separació

- R: Reforç

- D: Drenatge

- P: Protecció

Un geotèxtil pot ser apte per varies funcions.

La funció de separació no es pot especificar sola, ha d’anar amb la de filtració o reforç.

La làmina estesa ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les vores han de ser

rectes.

Ha de ser resistent a la perforació i als esforços de tracció en el seu pla.

Ha de ser permeable a l'aigua i al vapor.

Ha de resistir l'acció dels agents climàtics i de les substàncies actives naturals del sòl.

Els geotèxtils que no s’hagin sotmès a l’assaig de resistència a la intempèrie s’han de

cobrir abans de 24 h des de la seva col.locació.

Les característiques exigides per als geotèxtils estan en funció de l’ús i venen regulats per

la norma corresponent. La relació ús-norma-funcions és la següent:

- UNE-EN 13249: Carreteres i altres zones de trànsit, excepte vies ferrovià ries i capes de

rodadura asfàltica): F, R, F+S, F+R+S

- UNE-EN 13250: Construccions ferroviàries: F, R, F+S, F+R+S



- UNE-EN 13251: Moviments de terres, fonaments i estructures de contenció: F, R, F+S, R+S,

F+R, F+R+S

- UNE-EN 13252: Sistemes de drenatge: F, D, F+S, F+D, F+S+D

- UNE-EN 13253: Obres per al control de l’erosió: protecció costera i revestiment de

talussos: F, R, F+S, R+S, F+R, F+R+S

- UNE-EN 13254: Construcció d’embassaments i presses: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S

- UNE-EN 13255: Construcció de canals: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S

- UNE-EN 13256: Construcció de túnels i estructures subterrànies: P

- UNE-EN 13257: Abocadors de residus sòlids: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S

- UNE-EN 13265: Contenidors de residus líquids: F, R, P, F+R, R+P



Massa per unitat de superfície (UNE-EN 965)


- Resistència a la tracció (UNE-EN ISO 10319)

- Durabilitat (UNE EN corresponent segons l’ús)


- Deteriorament durant la instal.lació (UNE-ENV ISO 10722-1)

- Resistència a la intempèrie (UNE-EN 12224), excepte en túnels

- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319), en drenatge


- Resistè ncia a la tracció d’unions i costures (UNE-EN ISO 10321)

- Resistència al envelliment químic (UNE-EN ISO 13438, UNE-ENV 12447, UNE-ENV ISO 12960)

- Resistència a la degradació microbiològica (UNE-EN 1225)

- Abrasió (UNE-EN ISO 13427), en construccions ferroviàries

- Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2), en drenatge

Funció: Filtració (F).


- Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918)

- Dimensió d’obertura característica (UNE-EN ISO 12956)

- Permeabilitat a l’aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)


- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319)


- Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236)

- Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2), excepte en

drenatge

Funció: Reforç (R) o Reforç i Separació (R+S):






- Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2)

- Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431), excepte en carreteres



- Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431), en carreteres

Funció: Filtració i Separació (F+S):






Funció : Reforç i Filtració (R+F) o Filtració, Reforç i Separació (F+R+S):





- Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236), excepte en moviments de terres i

fonaments

- Permeabilitat a l’aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058), excepte en

moviments de terres i fonaments

Funció: Drenatge (D):


- Capacitat de fluxe d’aigua en el pla (UNE-EN ISO 12958)


- Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431)

Funció: Filtració i drenatge (F+D):






Funció: Filtració, separació i drenatge (F+S+D):







Funció: Protecció (P):




- Eficàcia de la protecció: (UNE-EN 13719, UNE-EN 14574)


- Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2)

Funció: Reforç i Protecció (R+P):





- Eficàcia de la protecció: (UNE-EN 13719, UNE-EN 14574)


Subministrament: Empaquetat en rotlles, sense unions.

Emmagatzematge: Els rotlles s'han de mantenir en el seu envàs, apilats en posició horitzontal

amb un màxim de 5 filades posades en la mateixa direcció, entre 5°C i 35°C, en llocs

protegits del sol, la pluja i la humitat.





UNE-EN 13249:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en la

construcción de carreteras y otras zonas de tráfico (excluyendo las vías férreas y las capas

de rodadura asfáltica).

UNE-EN 13250:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en

construcciones ferroviarias.

UNE-EN 13251:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en movimientos

de tierras, cimentaciones y estructuras de contención.



UNE-EN 13252:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en sistemas de

drenaje.

UNE-EN 13253:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en obras para

el control de la erosión (protección costera y revestimiento de taludes).


construcción de embalses y presas.


construcción de canales.


construcción de túneles y estructuras subterráneas.

UNE-EN 13257:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en los

vertederos de residuos sólidos.

UNE-EN 13265:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en proyectos

de contenedores de residuos líquidos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:




- Productes per a fonamentacions i murs de contenció de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a canals de Funcio: Filtració, reforç i protecció,

- Productes per a sistemes de drenatge de Funcio: Filtració i drenatge,

- Productes per a vies fèrries de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a túnels i estructures subterrànies de Funcio: Protecció,

- Productes per a embassaments i preses de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a abocadors de residus sòlids de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a carreteres i altres vies de trànsit de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a obres de control de l'erosió de Funcio: Filtració i reforç,

- Productes per a projectes de contenidors de residus líquids de Funcio: Filtració, reforç i

protecció:



- Productes per a embassaments i preses de Funcio: Separació,

- Productes per a carreteres i altres vies de trànsit de Funcio: Separació,

- Productes per a vies fèrries de Funcio: Separació,

- Productes per a obres de control de l'erosió de Funcio: Separació,

- Productes per a fonamentacions i murs de contenció de Funcio: Separació,

- Productes per a abocadors de residus sòlids de Funcio: Separació,

- Productes per a canals de Funcio: Separació,

- Productes per a sistemes de drenatge de Funcio: Separació:





- Massa nominal en kg

- Dimensions

- Massa nominal per unitat de superfície (g/m2)

- Tipus de polímer principal

- Classificació del producte segons ISO 10318




- Numero d’identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+)

- Marca del fabricant i lloc d’origen

- Dos últims dígits del any en que s’ha imprès el marcat CE.

- Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas

- Referència a les normes aplicables



Els punts de control més destacables són els següents:




7.2 del CTE.







- Control de recepció mitjançant assaigs: En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre

legalment reconeguda a un país de la CEE, es podrà prescindir dels assaigs de control de

recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al

subministrament rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de

producte.


- Correspondència als especificats en el plec de condicions i el projecte




- Determinació de les característiques geomè triques sobre un 10% dels rotllos rebuts en cada

subministrament.

OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA:


- Cada 5000 m2 o fracció de geotextil de les mateixes característiques col·locat en obra, es

realitzaran els assaigs segü ents:

- Massa per unitat de superfície (UNE EN 965) (UNE-EN ISO 9864)

- Tracció monodireccional longitudinal i transversal (UNE 40-528) (UNE-EN ISO 10319)

- Allargament de trencament (UNE 40-528) (UNE-EN ISO 10319)

- Força de punxonament (BS 6906 /4) (UNE-EN ISO 12236)

- Resistència a la ruptura ulterior (esquinç ament) (UNE 40529)

OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMIINES SEPARADORES DE POLIPROPILÈ:


- Cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l’ obra per

a cada tipus de membrana, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que

garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels

assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat:

- Pes

- Resistència a la tracció i allargament fins el trencament

- Resistència mecànica a la perforació

- Permeabilitat (columna d’aigua de 10 cm)



contractista.





No s’admetran l es membranes que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i



En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent,

incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats,

fins al 100% del subministrament.



INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN LÀ MINES DE TRACCIÓ

MECÀNICA:

Els resultats dels assaig d’identificació compliran les condicions del plec amb les

desviacions màximes següents:

- Assaigs físics i mecànics: ± 5 %

- Assaigs hidràulics: ± 10 %

Si algun resultat queda fora d’aquestes tolerà ncies, es repetirà l’assaig sobre dues mostres

més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt, quan els nous resultats estiguin d’acord a

l’especificat.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D’INCOMPLIMENT EN LÀ MINES SEPARADORES DE

POLIPROPILÈ:




B7C - MATERIALS PER A AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I MATERIALS

FONOABSORBENTS

B7C9 - FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA


B7C9YCP0,B7C9XCP0,B7C9ZCP0.


Elements més o menys rígids elaborats amb llana mineral obtinguda per fusió de roca, escò ria

o vidre, amb o sense revestiment, en forma de feltres, mantes, pannells o planxes.


En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat

de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o

puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats

membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta

ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la

Comunitat Europea.

Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. En les plaques, les cares han de ser planes

i paral·leles i els angles rectes.



- Resistència tèrmica (UNE-E N 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.25 m2K/W

- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): <= 0.060 W/mK

- Estabilitat dimensional (UNE-EN 1604):

- Reducció relativa del gruix: <= 1,0%

- Variació relativa en llargària i amplària: <= 1,0%

- Variació relativa planor: <= 1 mm/m

- Resistència a la tracció paral·lela a les cares (UNE-EN 1608 ): Suficient per a suportar

el doble del pes de l’element considerat en la seva dimensió total.

- Estabilitat dimensional a una temperatura específica (UNE-EN 1604):



- Estabilitat dimensional a una temperatura i humitat específiques (UNE-EN 1604):



- Tensió a compressió (EN 826): >= Nivell declarat per el fabricant

- Resistència a la tracció perpendicular a les cares (EN 1607): >= Nivell declarat per el

fabricant

- Càrrega puntual (EN 12430): >= Nivell declarat per el fabricant

- Fluència a compressió (EN 1606): <= Nivell declarat per el fabricant

- Absorció d’aigua per immersió parcial (UNE-EN 1609):

- A curt termini: <= 1,0 kg/m2

- A llarg termini: <= 3,0 kg/m2

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’ aigua (EN 12806): <= valor declarat per el

fabricant

- Resistència al vapor d’aigua (EN 12806): >= valor declarat per el fabricant

- Rigidesa dinàmica (EN 29052-1): <= Nivell declarat por el fabricant

- Compressibilitat (EN 12431): Valor declarat por el fabricant dins dels límits de les

toleràncies del gruix en funció de la classe declarada

- T6: -5% o -1 mm; +15% o + 3 mm

- T7: 0 ; +10% o + 2 mm



Toleràncies:

- Llargària nominal (UNE-EN 822): ± 2%

- Amplària nominal (UNE-EN 822): ± 1,5%

- Gruix (UNE-EN 823): El valor declarat per el fabricant ha d’ estar dins dels límits

següents en funció de la categoria:

- T1: - 5% o 5 mm

- T2: - 5% o 5 mm; + 15% o 15 mm

- T3: - 3% o 3 mm; + 10% o 10 mm

- T4: - 3% o 3 mm; + 5% o 5 mm

- T5: - 1% o 1 mm; + 3 mm

- Escairat (UNE-EN 824): ± 5 mm/m

- Planor (UNE-EN 825): ± 6 mm

Les característiques de l’element han de complir les especificacions de la UNE-EN 13162.

FELTRE O PLACA AMB REVESTIMENT D'ALUMINI:

Permeabilitat al vapor d'aigua:

- Feltre amb paper kraft d'alumini: <= 0,4 g cm/cm2 dia mm hg

- Placa: Nul·la


Subministrament: Embalat en rotlles en el cas de feltres o mantes o planxes primes i embalat

en paquets, en el cas d’elements més rígids com pannells o planxes.

Emmagatzematge: Apilats horitzontalment sobre superfícies planes i netes, protegits de les

pluges i les humitats.





UNE-EN 13162:2002 Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos

manufacturados de lana mineral (MW). Especificación.



Sobre la mateixa planxa, sobre l’ etiqueta o sobre l’embalatge, han de figurar de forma clara

i ben visible, les dades següents:






- Identificació del torn i del lloc de fabricació

- Classificació segons la reacció al foc

- Resistència tèrmica

- Conductivitat tèrmica

- Gruix nominal

- Codi de designació segons el capítol 6 de la UNE-EN 13162

- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets

1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol


- Tipus de revestiment, en el seu cas

Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’ un espai

habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats

higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1:

- Conductivitat tèrmica (W/mK)

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua


declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb l'especificat en

l'apartat 4.1 del DB HS 1:

- Absorció d'aigua per capil·laritat

- Succió o tasa d'absorció d'aigua inicial (kg/m2.min)

- Absorció d'aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)




- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe:

(A1 a E)***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al

foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i

les seves modificacions):



(A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa clarament

identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de reacció

al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic),

- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:



(A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament identificable en

el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al foc (per exemple

l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic):

- Sistema 1: Certificació de Conformitat CE

El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors

declarats evaluats segons la UNE-EN 13172.




7.2 del CTE.












convenient.



- Correspondència amb els especificats en el plec de condicions i el projecte





següents:

- Abans de començar l’obra, cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una

ocasió al llarg de l’obra per a cada tipus de placa, es realitzaran els assaigs

d’identificació següents:

- Percentatge de vidre i aglomerant (UNE 92208)

- Densitat (UNE-EN 1602)

- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667, UNE-EN 12939)

- Reacció al foc

- Determinació sobre un 10% de les plaques rebudes en cada subministrament de les caracterí

stiques geomètriques següents (UNE 92209)

- Amplària

- Llargària

- Gruix





No s’ admetran les plaques que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i






En cas d’incompliment d’una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent,

incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats,

fins al 100% del subministrament.

B7J - MATERIALS PER A JUNTS, SEGELLATS I RECONSTRUCCIÓ VOLUMS

B7J5 - SEGELLANTS


B7J50010.


Materials plàstics de diferent composició, sense forma específica que serveixen per a tancar

un junt entre materials d'obra per a que en quedi garantida l'estanquitat.


- Massilla de silicona: Màstic monocomponent de cautxú de silicona, d'elasticitat permanent,

amb sistema reactiu acètic (àcid), amínic (bàsic) o neutre

- Massilla de polisulfurs bicomponent: Màstic elastòmer bicomponent de resines epoxi i cautxú

de polisulfurs amb additius i càrregues

- Massilla de poliuretà monocomponent o bicomponent: Màstic de poliuretà amb additius i

càrregues d'elasticitat permanent

- Massilla acrílica: Màstic monocomponent de consistència plàstica de polímers acrílics en

dispersió aquosa, amb additius i càrregues

- Massilla de butils: Màstic monocomponent tixotròpic de cautxú butil d'elasticitat permanent

- Massilla d'oleo-resines: Màstic monocomponent d'òleo-resines amb additius i càrregues de

plasticitat permanent



- Massilla de cautxú-asfalt: Massilla d'aplicació en fred, a base de betums asfàltics,

resines, fibres minerals i elastómers

- Massilla asfàltica d'aplicació en calent, a base de betums modificats amb elastòmers i

càrregues minerals

- Escuma de poliuretà en aerosol: Escuma monocomponent autoexpandible

- Massilla per a junt de plaques de guix laminat


No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

Excepte la massilla de cautxú-asfalt, l'asfàltica i la utilitzada per a plaques de cartó-

guix, la resta de massilles han de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb

pistola.

Característiques físiques:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────────┐

│Tipus massilla │Densitat │Temperatura │Deformació │Resistència a│

│ │ a 20°C │d'aplicació │màx. a 5°C │ temperatura│

│ │ (g/cm3) │ │ │ │

│────────────────│──────────│────────────│───────────│─────────────│

│Silicona neutra │1,07-1,15 │ -10 - +35°C│ 20-30% │ -45 - +200°C│

│Silicona àcida │1,01-1,07 │ -10 - +35°C│ 20-30% │ - │

│ó bàsica │ │ │ │ │

│Polisulfur │ >= 1,35 │ -10 - +35°C│ 30% │ -30 - +70°C │

│bicomponent │ │ │ │ │

│Poliuretà │ 1,2 │ 5 - 35°C │ 15-25% │ -30 - +70°C │

│monocomponent │ │ │ │ │

│Poliuretà │ 1,5-1,7 │ 5 - 35°C │ 25% │ -50 - +80°C │

│bicomponent │ │ │ │ │

│Acrílica │ 1,5-1,7 │ 5 - 40°C │ 10-15% │ -15 - +80°C │

│De butils │1,25-1,65 │ 15 - 30°C │ 10% │ -20 - +70°C │

│D'óleo-resines │1,45-1,55 │ -10 - +35°C│ 10% │ -15 - +80°C │

└──────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Característiques mecàniques:

┌─────────────────────────────────────────────────────────────────┐

│Tipus massilla │Resistència a│Mòdul d'elasticitat al │ Duresa │

│ │ la tracció │100% d'allargament │Shore A │

│ │ (N/mm2) │ (N/mm2) │ │

│─────────────────│─────────────│───────────────────────│─────────│

│Silicona neutra │ >= 0,7 │ 0,2 │12° - 20°│

│Silicona àcida │ >= 1,6 │ 0,5 │25° - 30°│

│ó bàsica │ │ │ │

│Polisulfur │ >= 2,5 │ - │ 60° │

│bicomponent │ │ │ │

│Poliuretà │ >= 1,5 │ 0,3 │30° - 35°│

│monocomponent │ │ 0,3 - 0,37 N/mm2 │ │

│ │ │(polimerització ràpida)│ │

│Poliuretà │ - │ 1,5 │ - │

│bicomponent │ │ │ │

│Acrílica │ - │ 0,1 │ - │

│De butils │ - │ - │15° - 20°│

└─────────────────────────────────────────────────────────────────┘

MASSILLA DE SILICONA:

Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una

massa consistent i elàstica.

Base: Cautxú-silicona

Allargament fins al trencament:

- Neutra: >= 500%

- Àcida o bàsica: >= 400%

MASSILLA DE POLISULFURS BICOMPONENT:

Un cop mesclats ambdós components a temperatura >= 10°C es transforma en un material

elastomèric que vulcanitza sense retraccions, i no li afecta la humitat.

La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície.

Base: Polisulfurs + reactiu

Temperatura òptima de la mescla: 10°C - 20°C

MASSILLA DE POLIURETÀ MONOCOMPONENT BICOMPONENT:

Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una

massa consistent i elàstica.

La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície.

Base:

- Monocomponent: Poliuretà

- Bicomponent: Poliuretà + reactiu

Temperatura òptima de la mescla: 15°C - 20°C

MASSILLA ACRÍLICA:

El procés de reticulació comença a evaporar l'aigua de la massa, la qual es converteix en una

pasta tixotròpica consistent i amb una certa elasticitat.

Base: Polímers acrílics

MASSILLA DE BUTILS:

Vulcanitza en evaporar-se el dissolvent i entrar en contacte amb l'aire, i es converteix en

una pasta tixotròpica elàstica.

Base: Cautxú-butil

MASSILLA D'OLEO-RESINES:

En contacte amb l'aire, forma una pel·lícula superficial protectora i resistent i manté

l'interior plàstic.

Base: Oleo-resines

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT:

Mesclats els components, sense escalfar els materials a una temperatura >= 38°C, ha de donar

un producte homogeni amb la consistència adequada per a la seva aplicació per abocament,

pressió o extrussió , com a mínim 1 hora després de la seva preparació.

Base: Cautxú-asfalt

Resistència a la temperatura: 18°C - 100°C

MASSILLA ASFÀLTICA:

Resiliència a 25°C: 78%

ESCUMA DE POLIURETÀ EN AEROSOL:

Temps d'assecatge (23°C i 50% HR): 20-25 min

Densitat (DIN 53420): Aprox. 20 kg/m3

Temperatura d'aplicació: 5°C - 20°C

Resistència a la tracció (DIN 53571)

- a 20°C: 15 N/cm2

- a -20°C: 20 N/cm2

Comportament al foc (DIN 4102): Classe B2

Resistència a la temperatura: -40°C - +90°C

MASSILLA PER A JUNTS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT:

Ha de tenir la consistència adient per a la seva correcta aplicació.

El fabricant ha de subministrar les instruccions necessàries per a la seva aplicació.

Classificació dels materials :

┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐

│ │ Principal mecanisme d’adormiment │

│ │───────────────────────────────────────────────────│

│ DESCRIPCIÓ │ Pasta d’assecat │ Pasta d’adormiment │

│ │(en pols o llesta per l’ús)│ (Només en pols) │

│────────────────────────│───────────────────────────│───────────────────────│

│Pasta de farcit │ 1A │ 1B │

│Pasta d’acabat │ 2A │ 2B │

│Compost mixt │ 3A │ 3B │

│Pasta sense cinta │ 4A │ 4B │

└────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT O ASFÀLTICA:

Característiques físiques:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐



│ │ │ Penetració a │Fluència a 60°C │Adherència │

│ Tipus │Densitat │25°C,150g i 5s │UNE 104-281(6-3)│5 cicles a -18°C│

│massilla │(g/cm3) │UNE 104-281(1-4)│ (mm) │UNE 104-281(4-4)│

│ │ │ (mm) │ │ │

│─────────│─────────│────────────────│────────────────│────────────────│

│Cautxú │1,35-1,5 │ <= 23,5 │ <= 5 │ Ha de complir │

│asfalt │(a 25°C) │ │ │ │

│Asfàltica│ 1,35 │ <= 9 │ <= 5 │ Ha de complir │

└──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 104-233.



Subministrament: En envàs hermètic.

MASSILLA DE SILICONA, DE POLISULFURS, DE POLIURETÀ, ACRÍLICA, DE BUTILS, D'OLEO-RESINES O

ASFÀLTICA:

Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament, en

posició vertical, en lloc sec i a una temperatura entre 5°C i 35°C.

Temps recomanat d'emmagatzematge de sis a dotze mesos.

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT:

Emmagatzematge: En el seu envàs tancat hermèticament i protegit de la intempèrie. Temps màxim

d'emmagatzematge sis mesos.

ESCUMA DE POLIURETÀ:

Emmagatzematge: el producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament i a

temperatura ambient al voltant dels 20°C.

Temps màxim d'emmagatzematge nou mesos.

MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT:

Ha de ser subministrat pel mateix fabricant de les plaques que s'utilitzin, a fi d'asegurar-

ne la compatibilitat dels materials.

Emmagatzematge: En envàs hermètic, protegit de la intempèrie.






MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT:

UNE-EN 13963:2006 Material para juntas para placas de yeso laminado. Definiciones,

especificaciones y métodos de ensayo.



Ha de portar impreses les dades següents:



- Color (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix o escuma de poliuretà)



- Data de caducitat (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix)

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX

LAMINAT:




- Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o

Caracteristica: Altres,


Caracteristica: Reacció al foc. Productes que satisfan la Decisió de la Comissió 96/603/CE

modificada,

- Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc:



Caracteristica: Reacció al foc:


El símbol de marcat de conformitat CE ha d’anar estampat sobre el producte o bé en

l’etiqueta, embalatge o documentació comercial.

El símbol de marcatge CE ha d’anar acompanyat de la següent informació:

- Número o marca comercial i adreça registrada del fabricant

- Els dos últims dígits de l’any en que es va fixar el marcat


- Descripció del producte:nom genèric, material i us previst

- Informació sobre les característiques essencials

OPERACIONS DE CONTROL EN MASSILLA ASFÀLTICA:

- Control de les condicions del subministrament i recepció del certificat de qualitat

corresponent on es garanteixi el compliment de les condicions establertes al plec.

- Per a cada material segellant diferent o quan es modifiquin les condicions de

subministrament, es realitzaran els assaigs d’identificació següents:(UNE 104281-0-1)

- Assaig de penetració

- Assaig de fluència

- Assaig d’adherència

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MASSILLA ASFÀLTICA:

La presa de mostres del material per a determinar les seves característiques, es realitzarà

d’ acord a la norma UNE 104281-0-1.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN MASSILLA ASFÀLTICA:

No s’acceptarà el material que no arribi acompanyat del corresponent certificat de control de

fabricació garantint el compliment de les condicions establertes al plec.

En el cas que qualsevol dels assaigs realitzats no resultés satisfactori, es repetirà el

mateix sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne únicament quan els dos nous

resultats compleixin les especificacions.

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS

B89 - MATERIALS PER A PINTURES


B89ZT000.


Pintures, pastes i esmalts.


- Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de coles

cel·lulòsiques o anilàcies i pigments resistents als àlcalis

- Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual és l'hidròxid

de calç o la calç apagada

- Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents a

l'alcalinitat

- Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió



- Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, en

dispersió aquosa i pigments cà rrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie

- Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrregues

inorgàniques, en una dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals o

sintètiques i dissolvents

- Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles o

modificades, pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadors de la

brillantor. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines de

poliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigments

resistents als àlcalis i a la intempèrie, dissolta en dissolvents adequats

- Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines de

poliuretà fluï dificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant un catalitzador

- Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades

- Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor i una

resina, que cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels dos components

- Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa

- Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic, en

dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie

PINTURA A LA COLA:


- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls,

pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de

fer có rrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme

després de l’assecat

- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable

- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: 2 h

- Totalment sec: 4 h

Característiques de la pel·lícula seca:

- La pintura ha de ser de color estable.

- Adherència (UNE 48032): <= 2

PINTURA A LA CALÇ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,

corró o procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfície a tractar.

Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat.

Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el temps i ha

de tenir propietats microbicides.

PINTURA AL CIMENT:


corró o pistola fins a l'impregnació de la superfície a tractar.

Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie.

PINTURA AL LÀTEX:



pells, ni dipòsits durs

- Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar

una capa uniforme després de l’assecat


- Al tacte: < 30

- Totalment sec: < 2 h



PINTURA PLÀSTICA:


- La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentar senyals de

putrefacció, pells ni materies extranyes.

- Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenir coàguls,

pells, dipòsits durs ni flotació de pigments

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha

de fer có rrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme

després de l’assecat


- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic:

- Pintura per a interiors: < 16 kN/m3

- Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3

- Rendiment: > 6 m2/kg

- Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC): <

80%


- La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable.


- Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98

- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS:

Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

PINTURA ACRÍLICA:


- Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa,

corró o procediments pneumàtics


- Al tacte: < 4 h



- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.

- Ha de ser resistent a la intempèrie.

ESMALT GRAS:


corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C

Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat.

ESMALT SINTÈTIC:

No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).




- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer

la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge.




- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C


- Al tacte: < 3 h


- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5%

- Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg

- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5

- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4




- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).

- Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)

- Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys moderats

- Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA 160.603):

< 0,12

ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT:








- Al tacte: < 3 h









- Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys petits

- Adherència i resistència a l'impacte:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐

│ │A les 24 h│ Al cap de 7 dies│

│─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│

│Adherència al quadriculat: │ 100% │ 100% │

│Impacte directe o indirecte: │ │ │

│Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) │ Bé │ Ha de complir │

└──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats

- Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits

- Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits

- Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

- Resistència química:

- A l'àcid cítric al 10%: 15 dies

- A l'acid làctic al 5%: 15 dies

- A l'àcid acètic al 5%: 15 dies

- A l'oli de cremar: Cap modificació

- Al xilol: Cap modificació

- Al clorur sòdic al 20%: 15 dies

- A l'aigua: 15 dies

ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació.






- Al tacte: < 3 h








- Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals i als

detergents.

ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT:



Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h

Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol.

ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA:



Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable


- Al tacte: < 20 min


ESMALT DE CLORCAUTXÚ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o

corró.




Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis.

ESMALT EPOXI:


corró o pistola.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C




Ha de tenir bona resistència al desgast.

Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i

solucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a

l'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%.

Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització):

- Tracció: >= 16 N/mm2

- Compressió: >= 85 N/mm2

Resistència a la temperatura: 80°C

PASTA PLÀSTICA DE PICAR:




- Ha de tenir una consistència adequada.


- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic: < 17 kN/m3



- Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80%




- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

- Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

- Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

- Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir


PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE

DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:

Subministrament: En pots o bidons.

Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense

contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA A LA CALÇ:

Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada.

La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols.



PINTURA AL CIMENT:

Subministrament: En pols, en envasos adequats.









CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX,

ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA

DE PICAR:

A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:




- Codi d'identificació


- Data de caducitat


- Dissolvents adequats

- Límits de temperatura

- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat


- Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components

- Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA CALÇ:








CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA AL CIMENT:








- Temps d'estabilitat de la barreja

- Temperatura mínima d'aplicació

- Temps d'assecatge

- Rendiment teòric en m/l

- Color



- En cada subministrament d’esmalt, es comprovarà que l’ etiquetatge dels envasos contingui

les dades exigides a les especificacions.



7.2 del CTE.












convenient.

- Comprovació de l’estat de conservació de la pintura, en un 10 % dels pots rebuts (INTA 16

02 26).

OPERACIONS DE CONTROL EN PINTURA PLÀSTICA:

- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs

següents:

- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)

- Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57)

- Pes específic UNE EN ISO 2811-1

- Capacitat de cobriment en humitat INTA 16.02.62(9.82)

- Capacitat de cobriment en sec INTA 16.02.61(2.58)

- Conservació de la pintura (cada 100 m2) INTA 16.02.26

En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els

consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al

seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol.

OPERACIONS DE CONTROL EN ESMALT SINTÈTIC I DE POLIURETÀ:




següents:

- Esmalt sintètic:

- Assaigs sobre la pintura líquida:

- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)

- Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)

- Contingut matèria volàtil INTA 16.02.31A (10.7)

- Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68)

- Índex de despreniments INTA 16.02.88


- Assaigs sobre la pel·lícula seca:

- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071

- Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250

- Engroguiment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071

- Conservació de la pintura INTA 16.02.26

- Esmalt de poliuretà:

- Assaigs sobre la pintura líquida:

- Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)


- Índex de despreniments INTA 16.02.88


- Assaigs sobre la pel·lícula seca:

- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071

- Resistència al impacte UNE EN ISO 6272-1

- Càrrega concentrada en moviment UNE EN ISO 6272-1

- Resistència al ratllat UNE EN ISO 1518

- Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250

- Resistència a agents químics UNE 48027

- Conservació de la pintura INTA 16.02.26

- Resistència al calor UNE 48033








No s’acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i /o certificats,

així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge.

En cas d’observar deficiències en l’estat de conservació d’ un pot, es rebutjarà la unitat

corresponent i s’incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 % dels pots

subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà a controlar el 100% del

subministrament.

Els assaigs d’identificació han de resultar d’acord a les es pecificacions del plec i a les

condicions garantides en el certificat del material. En cas d’incompliment, es realitzarà

l’assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt sempre que els dos

resultats estiguin d’acord a dites especificacions.

B8A - MATERIALS PER A ENVERNISSATS I LASURS


B8AZB000.


Materials per a envernissats, emprimacions i tractaments superficials.


- Vernís gras, format d'olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i

dissolvents

- Vernís sintètic, format per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, i

amb additius modificadors de la brillantor

- Vernís de poliuretà d'un component, format per un aglomerant de resines de poliuretà,

soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica, dissolt en dissolvents

adequats

- Vernís de poliuretà de dos componentes, format per un aglomerant de resines hidroxilades,

soles o modificades, que catalitzen en ser mesclades amb un isocianat

- Vernís de poliuretà uretanat, format per resines uretanades

- Vernís fenòlic, format per resines fenòliques i olis especials

- Vernís d'urea-formol, format per un aglomerant a base de resines d'urea-formol i additius

modificants de la lluentor, dissolt en dissolvents adequats

VERNÍS:

Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la

brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme desprès de l'assecatge.

VERNÍS GRAS:

Ha de ser resistent al fregament i al rentat.

VERNÍS SINTÈTIC:


Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg


- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16.32.03) no ha de tenir coàguls,

pells ni dipòsits durs

- Temperatura d'inflamació (INTA 16.02.32A): >= 30°C




- Al tacte: < 5 h



- Ha de ser de color estable i insaponificable.





VERNÍS DE POLIURETÀ:








- Al tacte: < 1 h









┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐


│─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│






└──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘





- Resistència a la calor (UNE 48033): Fins a 250°C









VERNÍS DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Temps d'inducció de la mescla: 15 - 30 minuts

Vida de la mescla a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 29): 2 - 8 h

VERNÍS DE POLIURETÀ URETANAT:



VERNÍS FENÒLIC:


VERNÍS D'UREA-FORMOL:






























- Acabat, en el vernís



- Data de caducitat






- Color, en el vernís de poliuretà de dos components

- Temps d'inducció de la mescla i vida de la mescla, en els productes de dos components.







7.2 del CTE.












convenient.

OPERACIONS DE CONTROL EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:






- Temperatura d’inflamació INTA 160.232A

- Índex d’anivellament INTA 160289

- Índex de despreniment INTA 160.288

- Temps d’assecat INTA 160.229

- Envelliment accelerat INTA 160.605

- Adherència UNE EN ISO 2409







INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:



Contractista.

Es repetirà l'assaig que no compleixi les especificacions sobre un altre mostra del mateix

lot.



Només s'acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les dues mostres resultin

satisfactoris.

B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS

B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS


B8ZA3000,B8ZAG000.


Materials per a envernissats, emprimacions i tractaments superficials.


- Brea epoxi: Pintura formada per una base de quitrà, resina epoxi i dissolvent i per un

catalitzador format per una solució de poliamina, poliamida o d'altres

- Emprimació antioxidant: Emprimació sintètica de mini de plom electrolític, modificada

eventualment amb oli de llinosa

- Emprimació antioxidant grassa: Emprimació de mini de plom electrolític barrejada amb olis i

dissolvents

- Emprimació antioxidant al clorocautxú, a base de clorocautxú modificat

- Emprimació antioxidant al poliuretà: Emprimació de dos components a base de resines de

poliuretà soles o modificades

- Emprimació de làtex: Emprimació de polímer vinílic en dispersió

- Emprimació fosfatant a base de resines viníliques o fenòliques, soles o modificades que

catalitzen en ser barrejades amb un activador

- Pintura decapant: Producte líquid o semipastós, el component principal del qual és el

clorur de metilè amb dissolvents i altres additius

- Decapant de baixa alcalinitat: producte específic per a paviments delicats, es composa

bàsicament de tensioactius aniònics i sabons.

- Polímer orgànic o inorgànic: Pintura mineral formada per polímers orgànics o inorgànics,

impermeable, de resistència quí mica alta enfront dels àcids orgànics i inorgànics

- Protector químic insecticida-fungicida: Producte a base de resines especials i agents

fungicides i insecticides per a evitar el to blavó s i el podriment

- Segelladora: Producte segellant per a fusta, guix i ciment i paviments porosos

- Solució de silicona

- Vernís gras, format d'olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i

dissolvents

- Vernís sintètic, format per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, i

amb additius modificadors de la brillantor

- Vernís de poliuretà d'un component, format per un aglomerant de resines de poliuretà,

soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica, dissolt en dissolvents

adequats

- Vernís de poliuretà de dos componentes, format per un aglomerant de resines hidroxilades,

soles o modificades, que catalitzen en ser mesclades amb un isocianat

- Vernís de poliuretà uretanat, format per resines uretanades

- Vernís fenòlic, format per resines fenòliques i olis especials

- Vernís d'urea-formol, format per un aglomerant a base de resines d'urea-formol i additius

modificants de la lluentor, dissolt en dissolvents adequats

VERNÍS:

Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la

brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme desprès de l'assecatge.

VERNÍS GRAS:

Ha de ser resistent al fregament i al rentat.

VERNÍS SINTÈTIC:


Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg








- Al tacte: < 5 h








VERNÍS DE POLIURETÀ:








- Al tacte: < 1 h









┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐


│─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│




└──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘





- Resistència a la calor (UNE 48033): Fins a 250°C









VERNÍS DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Temps d'inducció de la mescla: 15 - 30 minuts

Vida de la mescla a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 29): 2 - 8 h

VERNÍS DE POLIURETÀ URETANAT:





VERNÍS FENÒLIC:


VERNÍS D'UREA-FORMOL:















BREA EPOXI:

El component base, amb l'envàs ple i acabat d'obrir, no ha de tenir coàguls, pells ni

dipòsits durs (INTA 16 02 26).

Relació resina epoxi/quitrà: 40/60

Temperatura d'inflamació del component base (INTA 16 02 44): > 30°C

Temps d'assecatge per a repintar (INTA 16 02 29): >= 18 h

Gruix de la capa (INTA 16 02 24): >= 100 micres

Resistència a la boira salina (INTA 16 06 04): Ha de complir

Resistència a la immersió (INTA 16 06 01): Ha de complir

IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:




- Pigment: >= 26% de mini de plom electrolític

- Puresa del mini de plom electrolític (INTA 16 12 11): >= 99,6%

- Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 50 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 25°C

- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): > 3

- Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h

- Totalment seca: < 6 h

- Pes específic a 23 ± 2°C, 50 ± 5% HR (INTA 16 42 03): > 18 kN/m3

- Rendiment per a una capa de 30 - 40 micres: > 4 m2/kg


- Resistència a la boira marina (INTA 16 01 01, ASTM B.117-73, oxidació marina 8 (0,1%) ASTM

D.610-68): >= 150 h


IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT GRASSA:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa.


Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


Pes específic a 20°C: > 23 kN/m3

Rendiment per una capa de 45 - 50 micres: > 4 m2/kg

IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL CLORCAUTXÚ:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.





Pes específic a 20°C: > 17,3 kN/m3


IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL POLIURETÀ:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.




Pes específic a 20°C: > 13,5 kN/m3


IMPRIMACIÓ DE LÀTEX:




- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer

la brotxa i ha de fluir bé , i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat






IMPRIMACIÓ FOSFATANT:


- La mescla preparada, al cap de 3 minuts d'agitació, no ha de tenir coàguls, pells ni

dipòsits durs

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer

la brotxa i ha de fluir bé , i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat





- Gruix de la capa: 4 - 10 micres


LÍQUID DECAPANT DE BAIXA ALCALINITAT:

Dilució del 25 al 50%

Un cop aplicat no ha d’alterar el color del material sobre el qual s’ha aplicat

pH (c.c.): 10,5

PINTURA DECAPANT:

Ha de ser d'evaporació ràpida.

Un cop aplicat ha de desprendre les capes de pintura en pocs minuts.

Ha de tenir una consistència per a la seva aplicació amb brotxa o espàtula.

POLÍMER ACRÍLIC, ORGÀNIC O INORGÀNIC:

Temps d'assecatge: <= 30 min

Temps d'assecatge per a repintar: > 8 h

Pes específic: 13 kN/m3

PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA:

Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells

ni dipòsits durs.

Ha de tenir una consistència adequada per a impregnar bé les fibres.

Adherència (UNE 48-032): <= 2

SEGELLADORA AMB POLÍMERS ACRÍLICS:

pH sobre T.Q.:7,75

SEGELLADORA:




- Ha de tenir una dilució adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la

brotxa, ha de fluir i anivellar bé , i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat



- Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 60 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 30°C


- Al tacte: 30 min - 4 h


- Rendiment per a una capa de 60 micres: > 10 m2/kg



SOLUCIÓ DE SILICONA:

Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola. Ha

de impregnar bé les superfícies poroses sense deixar pel·lícula.

Rendiment: > 3 m2/l

Temps d'assecatge al tacte a 20°C: < 1 h
















- Acabat, en el vernís



- Data de caducitat






- Color, en el vernís de poliuretà de dos components

- Temps d'inducció de la mescla i vida de la mescla, en els productes de dos components.

- Proporció mescla: Base/activador, en l’emprimació fosfatant o Base/catalitzador en la

brea epoxi.







7.2 del CTE.












convenient.

OPERACIONS DE CONTROL EN IMPRIMACIÓ D’ELEMENTS METÀL· LICS:



següents:

- Assaigs sobre pintura líquida:

- Dotació de pigment

- Puresa del mini de plom electrolític INTA 16.12.11

- Finor de la mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)

- Temperatura d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61)

- Pes específic UNE-EN ISO 2811-1



- Assaigs sobre pel·lícula seca:

- Resistència a la boira marina UNE EN ISO 9227





OPERACIONS DE CONTROL EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:






- Temperatura d’inflamació INTA 160.232A

- Índex d’anivellament INTA 160289

- Índex de despreniment INTA 160.288

- Temps d’assecat INTA 160.229

- Envelliment accelerat INTA 160.605








INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN IMPRIMACIÓ D’ELEMENTS

METÀL·LICS:

No s’acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i /o certificats,

així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge.

En cas d’observar deficiències en l’estat de conservació d’ un pot, es rebutjarà la unitat

corresponent i s’incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 % dels pots

subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà a controlar el 100% del

subministrament.

Els assaigs d’identificació han de resultar d’acord a les es pecificacions del plec i a les

condicions garantides en el certificat del material. En cas d’incompliment, es realitzarà



l’assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt sempre que els dos

resultats estiguin d’acord a dites especificacions.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN ENVERNISSAT DE PARAMENTS:



Contractista.

Es repetirà l'assaig que no compleixi les especificacions sobre un altre mostra del mateix

lot.

Només s'acceptarà el lot, quan els resultats obtinguts sobre les dues mostres resultin

satisfactoris.



E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS

E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


E2RA7FD0.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o

demolició o material d’excavació.

S’han considerat les operacions següents:

- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li

aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:

Cada fracció s’ ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui

el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:

La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del

mateix.


DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL

D’EXCAVACIÓ:

m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida

corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:

kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.


La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al

centre corresponent.

Inclou el cànon d’abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei

8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011.

La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàri a per

complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb l’article 5.3 del REAL

DECRETO 105/2008.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los

residuos de construcción y demolición

Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización

y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las

operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación

del medio ambiente producida por el amianto.

Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus

i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la

construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la

construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la

construcció.

E5 - COBERTES

E54 - COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES

E545 - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30%


E545XGCA.


Formació de cobertes amb pendent, mitjançant planxes conformades nervades d’acer,

col·locades amb fixacions mecàniques, d'una planxa o de dues amb aïllament de fibra de vidre,

i separadors amb perfils omega (sandvitx in situ).

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Replanteig dels eixos de les pendents.

- Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques.

- Execució dels junts entre planxes.

- Comprovació de l’estanquitat.

- Replanteig dels perfils omega (sandwich in situ)

- Fixació dels perfils omega i de l’aïllament de fibra de vidre (sandwich in situ)

- Col·locació de les planxes metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques (sandwich in situ)

- Execució dels junts entre planxes (sandwich in situ)

- Comprovació de l’estanquitat (sandwich in situ)


La planxa no ha de tenir cops , ni defectes superficials.

Els talls de les planxes han de ser rectes, i han d’ estar polits.

S'han de respectar els junts estructurals.

Les peces han de quedar fixades sòlidament al suport.

El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc.

Les planxes han de quedar alineades longitudinalment en la direcció del pendent.

Les peces han de cavalcar entre elles i sobre les peces del faldó.

El cavalcament entre les peces ha de ser l’adequat en funció del pendent del suport i les

condicions de l’entorn (zona eòlica, tempestes, altitud topogràfica, etc.).

La planxa s´ha de fixar amb cargols autorroscants d´ acer cadmiat o galvanitzat, cargols amb

rosca tallant o rematxes dácer cadmiat, dálumini o dácer inoxidable.

Les fixacions han d'estar a la zona superior dels nervis, i han de tenir volanderes

d'estanqueitat.

Cavalcament entre planxes:

- Sobre la planxa inferior en el sentit de la pendent: 15 -20 cm

- Sobre la planxa lateral: >= un nervi sencer

Volada de les planxes:

- En la zona del ràfec: >= 5 cm; <= 35 cm

- En els laterals: >= 5 cm; <= un nervi

Cavalcament entre les pec es i els aiguafons: >= 5 cm

Separació entre les peces de les dues vessants en l’aiguafons: >= 20 cm

Distància entre punts de fixació als punts singulars:

- Corretges intermitges i d’aiguafons: <= 333 mm

- Corretges de ràfec i carener: <= 250 mm

Distància entre anelles de seguretat: <= radi 5 mt

PLANXA FIXADA AMB CARGOLS:

Els cargols es col·locaran en la zona superior o inferior dels nervis.



La planxa s’ha de fixar amb cargols autoroscants d’acer cadmiat o galvanitzat, cargols amb

rosca tallant o remats d’acer cadmiat, d’alumini o d’acer inoxidable

Els cargols portaran volanderes d’estanqueïtat.


No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits,

s'ha d'assegurar l'estabilitat de coberta feta.

Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat.

S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa d’acer galvanitzat amb el guix, els morters de

calç i de ciment portland frescos i amb les fustes dures ( roure, castanyer ,etc.), l’ acer

no protegit a la corrosió i amb l’aigua que previament ha estat amb contacte amb el coure.

En el supòsit de voler pintar la planxa d’acer galvanitzat, aquestes portaran una protecció

prèvia de pintura.

El pintat s’ha d’aplicar sobre superfícies netes.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d’acord amb els criteris següents:

- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%



Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:

Sense caràcter limitatiu, els punts de control més destacables són els següents:

- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació , rebutjant les peces malmeses

- Replanteig dels eixos dels pendents i de les planxes i suports.

- Neteja i repàs del suport.

- Inspecció visual del procediment d’execució, amb especial atenció a les subjeccions i

cavalcaments.

- Comprovació de la geometria de la coberta i del cavalcament entre les peces.

- Comprovació dels eixos dels pendents de la coberta.

CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:


- Inspecció visual de la unitat acabada. Proves finals d’estanquitat.




Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

No s’ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els

defectes d’execució.

E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES

E5ZE - RÀFECS I VORES LLIURES


E5ZEX100.


Formació d'elements per a prolongar el vol de la coberta respecte del pla del parament i

expulsar l'aigua lluny d'aquest.


- Vora lliure d’una o dues peces de planxa col·locada amb fixacions mecàniques

- Vora lliure i abocador a canal, d'una o dues peces de planxa, colocats amb fixacions

mecàniques

- Ràfec de planxa col·locat amb fixacions mecàniques

- Vora lliure de peça de teula de morter de ciment col·locada amb morter

- Vora lliure amb peces de rajola ceràmica fina amb trencaaigües, col·locada amb morter

- Ràfec de pissarra, col·locada amb fixacions mecàniques

- Ràfec de tres fulls de maó ceràmic manual, decalats 10 cm, col·locats amb morter

- Protecció de cornisa amb planxa col·locada amb fixacions mecàniques sobre platina d'acer

galvanitzat


Element de planxa:

- Replanteig de l'element

- Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques

- Execució dels junts entre làmines

Element de peça de morter de ciment:

- Replanteig de l'element.

- Col·locació de les peces amb morter

Vora lliure amb peces de rajola ceràmica amb trencaaigües col·locada amb morter:

- Neteja i preparació de la superfície de suport

- Replanteig de les peces

- Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport

- Rejuntat dels junts

- Neteja del parament

Ràfec de pissarra, col·locada amb fixacions mecàniques:


- Col·locació de les lloses per filades

Ràfec de maó ceràmic:

- Replanteig de l'especejament

- Col·locació de les peces dels diferents gruixos fixades amb morter

- Neteja de l'element

Protecció de cornisa amb planxa:

- Neteja i preparació del suport


- Col·locació de la platina d'acer fixada al suport

- Col·locació de la làmina fixada a la platina

- Execució dels junts entre làmines


El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc.

Les peces han de quedar sòlidament fixades al suport.

Volada de les peces del ràfec: >= 5 cm; < mitja peça

Volada de les p eces de la vora lliure: >= 5 cm

ELEMENT DE PLANXA:

Els junts entre les peces, s'han de fer per cavalcament. En els cavalcaments els orificis de

fixació han de permetre els moviments de dilatació.

Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de

coure han de ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure

La subjecció de les planxes he d’estar feta amb grapes d’ ancoratge, amb la vora de la planxa

doblegada encaixada en les patilles de la grapa. Les grapes han de ser de metall compatible

amb el de la planxa.

Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives

que puguin fer malbé el metall.

Les grapes d’ancoratge han d’estar fixades als llistons o al tauler de fusta mitjançant

fixacions mecà niques.



Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden

utilitzar claus llisos.

L’extrem de la patilla de la grapa d’ancoratge, oposat al de l’unió amb la planxa, ha de

quedar doblegat i cobrir els caps de les fixacions per tal d’evitar que facin malbé la

planxa.

Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els

moviments de dilatació del metall.

La unió de planxes s’ha de fer, sempre que sigui possible per unió engrapada, per tal de

permetre el lliure moviment de les planxes.

El sentit del cavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut de

l'aigua.

La vora lliure ha de quedar fixada mitjançant claus clavats en un dels seus extrems, per

l'altre les peces han de quedar fixades entre elles.

Els extrems de dues planxes contigües es pleguen i les dues planxes s'enganxen entre si. Els

extrems han de quedar doblegats en angle recte.

L'extrem de la planxa inferior del faldó ha de quedar engrapat amb les grapes d'ancoratge del

ràfec.

En la base de la unió ha de quedar una separació de 2-3 mm entre els extrems de la planxa,

per tal d'absorbir els moviments.

En l'element de planxa de plom, els junts entre les peces s'han de soldar amb estany. Les

vores del junt de dilatació s'han de fer doblegades i encaixades.

El tapajunts ha de quedar col·locat sobre el llistó i cavalcar sobre els extrems laterals de

la planxa.

Els tapajunts han de quedar fixats al llistó amb dos claus amb volandera de plom. Ha de

quedar fixat en el cavalcament entre peces.

Els trams de tapajunts han de cobrir completament la unió entre dues planxes. Ha de quedar

engrapat amb els extrems laterals de dues planxes contigues, juntament amb les grapes

d’ancoratge.

Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm

Distància entre els junts consecutius (planxa de plom): <= 150 cm

Junts transversals: Llargària del cavalcaments per a fer el plec:

- Plec planxa superior: >= 35 mm

- Plec planxa inferior: >= 70+15 mm

Plec planxa lateral: >= 35 mm

Doblec de la vora de la grapa d’ancoratge sobre la xapa: >= 15 mm

Cavalcament entre peces del tapajunts: >= 50 mm

Llargària dels trams del tapajunts: <= 2 m

Separació de les fixacions dels extrems de la planxa: >= 20 mm

Separació de les patilles d’ancoratge als extrems: >= 10 cm

Grapes d'ancoratge:

- Nombre de grapes: 2 grapes/planxa

- Nombre de fixacions: 2-3

Distància entre els punts de fixació:

- Planxa de zinc, coure o alumini : <= 50 cm

- Planxa de plom: <= 10 cm

Cavalcaments:

- Planxa de plom: >= 2,5 cm

Toleràncies d'execució:

- Alineacions: ± 5 mm/m, ± 20 mm/total

VORA LLIURE I ABOCADOR A LA CANAL DE PLANXA:

Els junts entre les peces de planxa de zinc, s'han de soldar amb estany.

L'element ha de cavalcar sobre la canal.

Cavalcaments:

- Vora lliure i abocador sobre canal: >= 2,5 cm

- Vora lliure de dues peces de planxa: >= 10 cm


- Horitzontalitat: ± 2 mm/m, ± 15 mm/total

VORA LLIURE DE PEÇA DE MORTER DE CIMENT:

La peça ha de cavalcar en un extrem amb la peça extrema per l'encaix i per l'altre protegir

el front del pla de façana.

Les peces han de quedar alineades longitudinalment.

Cavalcament en el sentit de la pendent:

- Pendent < 30%: 15 cm

- Pendent entre el 30% i el 40%: 13 cm

- Pendent > 40%: 10 cm


- Alineació entre dues peces consecutives: ± 5 mm

- Alineació de la filada: ± 10 mm

RÀFEC AMB TRES FULLS DE MAÓ CERÀMIC COL·LOCAT AMB MORTER

Les peces han de quedar col·locades deixant junts entre elles.

Els diferents gruixos de maó han d’anar col·locats a trencajunt.

Els junts han de ser plens i sense rebaves.

S'han de respectar els junts estructurals.

Separació entre peces: 0,2 - 0,5 cm


- Alineació de les filades: <= 5 mm/2 m

PROTECCIÓ DE CORNISA AMB PLANXA:

La platina d'acer ha d'estar sòlidament fixada al suport.

La planxa metàl·lica ha de cobrir completament la platina i en el seu remat ha de volar

formant un trencaaigües.

La planxa metàl·lica ha de quedar sòlidament fixada a la platina d'acer.




s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip.


ELEMENT DE PLANXA:

La col·locació dels trams s'ha de començar pel punt més baix.

S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de

ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.).

En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el

coure sense estanyar.

S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland

frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció

contra la corrosió.

ELEMENTS COL·LOCATS AMB MORTER:

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C.

El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar

l'adormiment.

S'ha d'aplicar sobre superfícies netes.

El suport i les peces per col·locar que han d'estar en contacte amb el morter, han de tenir

la humitat necessà ria per tal de que no absorbeixin l'aigua del morter.


m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.




E5ZJ - CANALS EXTERIORS




E5ZJX26P.


Subministrament i col·locació d'elements per a la conducció i evacuació de l'aigua de la

coberta.


- Canal exterior de secció semicircular o rectangular, col·locada amb peces especials i

connectada al baixant

S'han considerat els següents materials per a canal exterior:

- Planxa de zinc

- Planxa de coure

- PVC rígid

- Peça ceràmica esmaltada, col·locada amb morter

- Planxa d’acer galvanitzat


Elements col·locats amb fixacions mecàniques o adherits:


- Col·locació de l'element

- Execució de les unions

Elements col·locats amb morter:

- Neteja i preparació del suport


- Col·locació de l'element

- Repàs dels junts i neteja final


El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc.

El conjunt de l'element col·locat ha de ser estable.

Ha d’ estar col·locada amb una pendent mínima del 0,5 % i amb una lleugera pendent cap al

exterior.

La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada

l'estanquitat.

Pendent cap els punts de desguàs: >= 1%

En la canal de PVC:

- S’admet una pendent mínima del 0,16 %

- La unió dels diferents perfils ha d’estar feta amb maniguet d’unió amb junt de goma

- Tots els accessoris han de tenir una zona de dilatació de 10 mm com a mínim

- Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per

escalfament o deformació de la canal.

- Les unions amb els baixants han d’ anar soldades amb soldadura química

- Distància entre suports: <= 100 cm i en zones de neu <= 70 cm

En les canals de planxa:

- El cavalcament de les làmines s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut

de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs

- Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els

sentits, respecte el suport

- Les unions amb els baixants han d’anar soldades amb soldadura d’estany

- Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. En el cas de planxa de

zinc han de ser de platina d’acer galvanitzat

- Els junts entre les peces de planxa de zinc, han d’anar soldats amb estany en tot el seu

perímetre

- Distància entre suports: <= 50 cm

Cavalcament entre làmines en la canal de planxa: 5 cm


- Pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total

- Cavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm

- Alineació respecte al plànol de façana:

- Planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total

- PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total

CANAL DE PECES CERÀMIQUES COL·LOCADA AMB MORTER:

Les peces han de cavalcar entre elles, la vora de la peca en contacte amb el rà fec, ha de

quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter.

El sentit de cavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut

d'aigua.

Cavalcament de les peces: >= 10 cm


- Cavalcaments: - 0 mm, + 20 mm




s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip.


La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut.

ELEMENT DE PLANXA:

S’ha d’evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer

galvanitzat o fosa i la fusta de cedre.

S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de

ciment pò rtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.).

En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el

coure sense estanyar.

S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland

frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció

contra la corrosió.

ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C.

El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar

l'adormiment.

S'ha d'aplicar sobre superfícies netes.

Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter.

ELEMENT DE PEÇA CERÀMICA COL·LOCADA AMB MORTER:

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua

del morter.

Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments.








La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte,

legislació aplicable i a les instruccions de la DF.




Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb

aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig

segons la normativa vigent.

Es verificarà sistema de manteniment i conservació.


S’ha de comprovar la totalitat de la instal·lació.


Es cas de deficiències de material o execució , si es pot esmenar sense canviar materials, es

procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat.

En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació,

d’acord amb el determini la DF.



H - PARTIDES D'OBRA DE SEGURETAT I SALUT

H1 - PROTECCIONS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES EN EL TREBALL

H12 - IMPLANTACIONS D'OBRA


H1213251.


Muntatge i desmuntatge dels elements que formen la bastida o el pont penjant, i lloguer dels

mateixos el temps que estiguin muntats.


Muntatge i desmuntatge de bastida:

- Replanteig dels recolzaments horitzontals i verticals

- Neteja i preparació del pla de recolzament, i protecció dels espais afectats

- Muntatge i col·locació dels elements estructurals de la bastida

- Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament de la bastida

- Col·locació de les plataformes de treball

- Col·locació dels elements de protecció, accés i senyalització

- Desmuntatge i retirada de la bastida

Muntatge i desmuntatge de pont penjant:



- Muntatge i col·locació dels elements estructurals superiors

- Col·locació dels dispositius de subjecció i seguretat del pont

- Col·locació de les plataformes de treball a terra


- Prova de càrrega amb el pont penjant a menys de 20 cm de terra


Lloguer de bastida o pont penjant:

- Revisió periòdica per garantir la seva estabilitat i les condicions de seguretat


La bastida muntada ha de ser estable per a les càrregues de treball i de vent, calculades d’

acord amb la norma UNE 76-502-90.

Els punts on es recolzin els peus han de resistir les càrregues previstes a la DT de la

bastida. Han de ser horitzontals.

La bastida ha d’estar muntada d’acord amb la documentació i les especificacions de la casa

subministradora.

Han d’estar fets tots els arriostraments horitzontals, en llocs que puguin resistir les

empentes horitzontals previstes al càlcul sense deformacions ni danys.

Les plataformes de treball han de tenir una amplada mínima de 60 cm si no s’ha de dipositar

material i de 80 cm en altre cas. L’amplada mínima de pas en un punt es de 50 cm.

Les plataformes de treball han d’estar protegides amb una barana formada per un tub superior

a 1000 mm d'alçada, un tub intermedi a 520 mm d'alçada i un sòcol de 150 mm d'alç ada a tocar

de la plataforma.

A la banda de la plataforma de treball que estigui en contacte amb el parament vertical, si

la separació es igual o inferior a 30 cm, pot no estar col·locada la barana.

Han d’estar col·locats tots els elements de protecció de caiguda de materials previstos a la

DT, per tal de garantir la seguretat a la zona d’influència de la bastida.

Les plataformes de treball han de ser accessibles per un sistema d’escales fixes, interior o

exterior, que compleixin les condicions de seguretat fixades pel RD 486/1997 “Disposiciones

mínimas de Seguridad y Salud en los lugares de trabajo”

Si la bastida ha d’estar coberta amb veles, cal que la trama d’aquestes (proporció de forats

) correspongui amb els supòsits de càlcul.

La bastida i els desviaments de trànsit, de vianants o de vehicles, han d’estar degudament

senyalitzats i protegits.

Distàncies entre la bastida i línies elèctriques amb cables nus:

- Línies amb tensió => 66.000 V: => 5 m

- Línies amb tensió < 66.000 V: => 3 m

Amb la periodicitat que indiqui la casa subministradora de la bastida, i especialment desprès

de pluges, neu o vent, cal revisar les condicions d’unió dels elements de la bastida.

Si hi ha neu a les plataformes de treball, s'ha de treure. En cas de glaçades, cal garantir

que no hi hagin superfícies lliscants a les plataformes de treball.


Abans de començar el muntatge de la bastida cal comprovar la base de recolzament, l’existè

ncia de serveis, especialment línies elèctriques que puguin interferir, etc.

No s’han de fer feines de muntatge o desmuntatge amb pluja, vent o neu.

Les feines de muntatge i desmuntatge les han de fer personal especialitzat.

S'ha de treballar per trams horitzontal, de manera que no resti mes d'un tram de bastida

sense arriostrar.

No s'ha d'utilitzar la bastida fins que estigui completament muntada, amb tots els

arriostraments, fixacions i proteccions col·locats.


BASTIDA TUBULAR:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, en mòduls de 5 m2.

PONT PENJANT:





UNE 76502:1990 Andamios de servicios y de trabajo, con elementos prefabricados. Materiales,

medidas, cargas de proyecto y requisitos de seguridad.

UNE 76503:1991 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y

puntales de entibación de tubos de acero. Requisitos. Ensayos.

UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones técnicas de

suministro.

H15 - PROTECCIONS COL·LECTIVES


H151X001,H152X221.






de protecció.

S’han considerat els tipus de protecció següents:

- Proteccions superficials de caigudes de persones o objectes:

- Protecció de forats verticals amb vela de lona

- Protecció de perímetre de sostre amb xarxa i pescants

- Protecció de perímetre de sostre amb xarxa entre sostres

- Protecció de forats verticals o horitzontals amb xarxa, malla electrosoldada o taulers

de fusta



- Protecció de bastides i muntacàrregues amb malla de polietilè

- Protecció de zones inferiors de la caiguda d’objectes amb suports amb mènsula i xarxes

- Protecció de zones inferiors de la caiguda d’objectes amb estructura i sostre de fusta

- Protecció front a projecció de partícules incandescents amb manta ignífuga i xarxa de

seguretat

- Protecció de talús amb malla metàl·lica i làmina de polietilè

- Protecció de projeccions per voladures amb matalàs de xarxa ancorada perimetralment

- Proteccions lineals front a caigudes de persones o objectes:

- Baranes de protecció del perímetre del sostre, escales o buits a l’estructura

- Barana de protecció a la coronació d’una excavació

- Empara d’advertència amb xarxa de poliamida d’1 m d’alçada

- Plataforma de treball de fins a 1 m amplada amb baranes i sòcol

- Plataforma de treball en voladís de fins a 1 m amplada amb baranes i sòcol

- Línia per a subjecció de cinturons de seguretat

- Passadís de protecció front a caigudes d’objectes, amb sostre i laterals coberts

- Marquesines de protecció front a caigudes d’objectes, amb estructura i plataforma

- Protecció front a despreniments del terreny, a mitja vessant, amb estacada i malla

- Protecció de caigudes dins de rases amb terres deixades a la vora

- Proteccions puntual front a caigudes de persones o objectes

- Plataforma per a càrrega i descàrrega de materials ancorada als sostres

- Comporta basculant per a càrrega i descàrrega de materials ancorada als sostres

- Topall per a descàrrega de camions en zones d’excavació

- Anellat per a escales de ma

- Marquesina de protecció accés aparell elevadors

- Pont volant metàl·lic amb plataforma de treball en voladís

- Protecció de les zones de treball front els agents atmosfèrics

- Pantalla de protecció front al vent

- Cobert amb estructura i vela per a protegir del sol

- Elements de protecció en l’ús de maquinaria

- Proteccions per al treball en zones amb tensió elèctrica


Els SPC s’instal·laran, disposaran i utilitzaran de manera que es redueixin els riscos per

als treballadors exposats a l’energia fora de control protegides pel SPC, i pels usuaris

d’Equip, Màquines o Màquines Eines i/o per tercers, exposats a aquests.

Han d’instal·lar-se i utilitzar-se de forma que no puguin caure, bolcar o desplaçar-se

incontroladament , posant en perill la seguretat de persones o bens.

Han d’estar muntats tenint en compte la necessitat d’espai lliure entre els elements mò bils

dels SPC i els elements fixos o mòbils del seu entorn. Els treballadors hauran de poder

accedir i romandre en condicions de seguretat en tots els llocs necessaris per a utilitzar,

ajustar o mantenir els SPC.

Els SPC s’han d’utilitzar només per les operacions i a les condicions indicades pel

projectista i el fabricant del mateix. Si les instruccions d’us del fabricant o projectista

del SPC indiquen la necessitat d’utilitzar algun EPI per a la realització d’alguna operació

relacionada amb aquest, es obligatori utilitzar-lo en fer aquestes operacions.

Quan s’emprin SPC amb elements perillosos accessibles que no puguin ser protegits totalment,

s’hauran d’adoptar les precaucions i utilitzar proteccions individuals apropiades per a

reduir els riscos als mínims possibles.

Els SPC deixaran d’utilitzar-se si es deterioren, trenquen o pateixen altres circumstàncies

que comprometin l’eficàcia de la seva funció.

Quan durant la utilització d’un SPC sigui necessari netejar o retirar residus propers a un

element perillós, l’operació haurà de realitzar-se amb els mitjans auxiliars adequats i que

garanteixin una distància de seguretat suficient.

BARANES DE PROTECCIÓ:

Protecció provisional dels buits verticals i perí metre de plataformes de treball,

susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes des d’una alçada superior a 2 m.

Ha d’estar constituïda per:

- Muntants d’1 m d’alçada sobre el paviment fixats a un element estructural

- Passamans superior horitzontal, a 1 m. d’alçada, sòlidament ancorat al muntant.

- Travesser horitzontal, barra intermitja, o pany de gelosia (tipus xarxa tenis o xarxa

electrosoldada), rigiditzat perimetralment, amb una llum màxima de retícula 0,15 m.

- Entornpeu de 15 - 20 cm d’alçada.

El conjunt de la barana de protecció tindrà sò lidament ancorats tots els seus elements entre

si i a un element estructural estable, i serà capaç de resistir en el seu conjunt una empenta

frontal de 1,5 kN/m.

PROTECCIÓ AMB XARXES I PESCANTS:

El conjunt del sistema està constituït per panys de xarxa de seguretat segons norma EN 1263 -

1, col· locats amb el seu costat menor (7 m) en sentit vertical, suportats superiorment per

pescants, i subjectats inferiorment al sostre de la planta per sota de la que està en

construcció.

Lateralment les xarxes han d’estar unides amb cordó de poliamida de 6 mm de diàmetre.

La xarxa ha de fer una bossa per sota de la planta inferior, per tal que una persona u

objecte que caigués no es dones un cop amb l’estructura.

Les cordes de fixació inferiors i superiors han de ser de poliamida d’alta tenacitat, de 12

mm de diàmetre.

La xarxa s’ha de fixar al sostre amb ancoratges encastats al mateix cada 50 cm.

La distància entre els pescants ha de ser la indicada pel fabricant, i de 2,5 m si no existís

cap indicació. Han d’estar fixades verticalment a dues plantes inferiors, i a la planta que

protegeix, amb peces d’acer encastades als sostres.

PROTECCIONS DE LA CAIGUDES D’OBJECTES DES DE ZONES SUPERIORS:

S’han de protegir els accessos o passos a l’ obra, i les zones perimetrals de la mateixa de

les possibles caigudes d’objectes des de les plantes superiors o la coberta.

L’estructura de protecció ha de ser adequada a la màxima alçada possible de caiguda

d’objectes i al pes màxim previsible d’aquests objectes. L’impacte previst sobre la

protecció no haurà de produir una deformació que pugui afectar a les persones que estiguin

per sota de la protecció.


Abans d’utilitzar un SPC es comprovarà que les seves proteccions i condicions d’ús són les

adequades al risc que es vol prevenir, i que la seva instal·lació no representa un perill

per a tercers.

El muntatge i desmuntatge dels SPC hauran de realitzar-se seguint les instruccions del

projectista, fabricant i/o subministrador.

Les eines que es facin servir per al muntatge de SPC hauran de ser de característiques

adequades a l’operació a realitzar. La seva utilització i transport no implicarà riscos per

a la seguretat dels treballadors.

Les operacions de manteniment, ajustament, desbloqueig, revisió o reparació dels SPC que

puguin suposar un perill per a la seguretat dels treballadors es realitzaran després d’haver

aturat l’activitat.

Quan la parada no sigui possible, s’adoptaran les mesures necessàries perquè aquestes

operacions es realitzin de forma segura o fora de les zones perilloses.

S’ha de portar control del nombre d’utilitzacions i del temps de col·locació dels SPC i dels

seus components, per tal de no sobrepassar la seva vida útil, d’acord amb les instruccions

del fabricant.

Els SPC que es retirin de servei hauran de romandre amb els seus components d’eficàcia

preventiva o hauran de prendre’s les mesures necessà ries per a impossibilitar el seu ús.

BARANES DE PROTECCIÓ:

Durant el muntatge i desmuntatge, els operaris hauran d’ estar protegits contra les caigudes

d’alçada mitjançant proteccions individuals, quan a causa al procés, les baranes perdin la

funció de protecció col·lectiva.

PROTECCIÓ AMB XARXES I PESCANTS:

No es pot instal·lar el sistema de xarxes i pescants fins que l’embossament de la xarxa resti

a una alç ada de terra suficient per tal que en cas de caiguda, la deformació de la xarxa no

permeti que el cos caigut toqui al terra (normalment a partir del segon sostre en construcció

per sobre del terra).




Es mesurarà en les unitats indicades a cada partida d’obra amb els criteris següents:

Totes les unitats d’obra inclouen en el seu preu el seu muntatge, el manteniment en

condicions d’us segures du rant tot el temps que l’obra les necessiti, i el seu desmuntatge i

transport al lloc d’aplec si son reutilitzables, o fins a l’abocador si no es poden tornar a

utilitzar.















en el Trabajo.






la edificación

UNE-EN 1263-2:2004 Redes de seguridad. Parte 2: Requisitos de seguridad para los límites de

instalación.



I - PARTIDES D'OBRA DE DESPESES INDIRECTES

I1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ

I12 - IMPLANTACIONS D'OBRA


I1215250,I12AG111.


Muntatge i desmuntatge dels elements que formen la bastida o el pont penjant, i lloguer dels

mateixos el temps que estiguin muntats.


Muntatge i desmuntatge de bastida:



- Muntatge i col·locació dels elements estructurals de la bastida

- Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament de la bastida

- Col·locació de les plataformes de treball



Muntatge i desmuntatge de pont penjant:



- Muntatge i col·locació dels elements estructurals superiors

- Col·locació dels dispositius de subjecció i seguretat del pont

- Col·locació de les plataformes de treball a terra


- Prova de càrrega amb el pont penjant a menys de 20 cm de terra


Lloguer de bastida o pont penjant:

- Revisió periòdica per garantir la seva estabilitat i les condicions de seguretat


La bastida muntada ha de ser estable per a les càrregues de treball i de vent, calculades d’

acord amb la norma UNE 76-502-90.

Els punts on es recolzin els peus han de resistir les càrregues previstes a la DT de la

bastida. Han de ser horitzontals.

La bastida ha d’estar muntada d’acord amb la documentació i les especificacions de la casa

subministradora.

Han d’estar fets tots els arriostraments horitzontals, en llocs que puguin resistir les

empentes horitzontals previstes al càlcul sense deformacions ni danys.

Les plataformes de treball han de tenir una amplada mínima de 60 cm si no s’ha de dipositar

material i de 80 cm en altre cas. L’amplada mínima de pas en un punt es de 50 cm.

Les plataformes de treball han d’estar protegides amb una barana formada per un tub superior

a 1000 mm d'alçada, un tub intermedi a 520 mm d'alçada i un sòcol de 150 mm d'alç ada a tocar

de la plataforma.

A la banda de la plataforma de treball que estigui en contacte amb el parament vertical, si

la separació es igual o inferior a 30 cm, pot no estar col·locada la barana.

Han d’estar col·locats tots els elements de protecció de caiguda de materials previstos a la

DT, per tal de garantir la seguretat a la zona d’influència de la bastida.

Les plataformes de treball han de ser accessibles per un sistema d’escales fixes, interior o

exterior, que compleixin les condicions de seguretat fixades pel RD 486/1997 “Disposiciones

mínimas de Seguridad y Salud en los lugares de trabajo”

Si la bastida ha d’estar coberta amb veles, cal que la trama d’aquestes (proporció de forats

) correspongui amb els supòsits de càlcul.

La bastida i els desviaments de trànsit, de vianants o de vehicles, han d’estar degudament

senyalitzats i protegits.

Distàncies entre la bastida i línies elèctriques amb cables nus:

- Línies amb tensió => 66.000 V: => 5 m

- Línies amb tensió < 66.000 V: => 3 m

Amb la periodicitat que indiqui la casa subministradora de la bastida, i especialment desprès

de pluges, neu o vent, cal revisar les condicions d’unió dels elements de la bastida.

Si hi ha neu a les plataformes de treball, s'ha de treure. En cas de glaçades, cal garantir

que no hi hagin superfícies lliscants a les plataformes de treball.


Abans de començar el muntatge de la bastida cal comprovar la base de recolzament, l’existè

ncia de serveis, especialment línies elèctriques que puguin interferir, etc.

No s’han de fer feines de muntatge o desmuntatge amb pluja, vent o neu.

Les feines de muntatge i desmuntatge les han de fer personal especialitzat.

S'ha de treballar per trams horitzontal, de manera que no resti mes d'un tram de bastida

sense arriostrar.

No s'ha d'utilitzar la bastida fins que estigui completament muntada, amb tots els

arriostraments, fixacions i proteccions col·locats.


BASTIDA TUBULAR:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, en mòduls de 5 m2.

PONT PENJANT:





UNE 76502:1990 Andamios de servicios y de trabajo, con elementos prefabricados. Materiales,

medidas, cargas de proyecto y requisitos de seguridad.

UNE 76503:1991 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y

puntales de entibación de tubos de acero. Requisitos. Ensayos.

UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones técnicas de

suministro.



K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES

K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES


K215X701,K215X70A,K2153P01,K2153K01.


Enderroc, arrencada o desmuntatge d'elements de coberta o terrats, o de la coberta sencera,

amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització.

L'enderroc i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà

transportat a un abocador.

El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat

posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles

amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original.

S'han considerat les unitats d'obra següents:

- Enderroc complert de coberta plana, inclòs minvells, amb mitjans manuals i cà rrega manual

de runa sobre camió o contenidor

- Arrencada de paviment de rajola ceràmica o de gres de dues capes com a màxim, col·locades

amb morter de ciment, amb mitjans manuals i cà rrega manual de runa sobre camió o contenidor

- Retirada de grava i geotèxtil amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament

- Arrencada de teules amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de teules amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament

- Desmuntatge de coberta de lloses de pedra, amb mitjans manuals, numeració, neteja, aplec de

material i carrega de runa sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de pissarra de coberta amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament

- Desmuntatge de plaques conformades de coberta amb mitjans manuals i càrrega manual de runa

sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de plaques conformades de coberta amb mitjans manuals i aplec per a posterior

aprofitament

- Desmuntatge de plaques conformades de planxa d'acer conformada amb mitjans manuals, aplec

de material per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor

- Enderroc de solera d'encadellat ceràmic amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre

camió o contenidor

- Arrencada solera de tauler de fusta, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o

contenidor

- Enderroc d'envanets de sostremort amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió

o contenidor

- Enderroc de formació de pendents de formigó cel·lular de 15 cm de gruix mitjà, a mà i amb

compressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

- Arrencada de làmina impermeabilitzant amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre

camió o contenidor

- Arrencada de plaques de poliestirè amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió

o contenidor

- Arrencada de llata de fusta amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o

contenidor

- Enderroc d'estructura de rastrells de fusta de coberta, amb mitjans manuals, inclòs picat

d'elements massissos, neteja del lloc de treball i retirada de runa

- Arrencada de minvell de ceràmica amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o

contenidor

- Enderroc de ràfec de coberta, amb mitjans manuals i càrrega manual de runes sobre camió

- Desmuntatge de ràfec de coberta, amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva

reutilització i càrrega manual de runes sobre camió

- Arrencada de bonera, repicat i sanejat del paviment a les vores, amb mitjans manuals i

càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de claraboia de vidre armat amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre

camió o contenidor


Enderrocs o arrencades:

- Preparació de la zona de treball

- Enderroc o arrencada de l'element amb els mitjans adients

- Tall d'armadures i elements metàl·lics

- Trossejament i apilada de la runa

- Càrrega de la runa sobre el camió

Desmuntatge:


- Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal

- Desmuntatge per parts, i classificació del material

- Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec

- Càrrega i transport de la runa a l'abocador

ENDERROC O ARRENCADA:

Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la

càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.

Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

DESMUNTATGE:

El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original.

El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les

pedres amb treballs escultò rics i els carreus han d'estar separades entre sí, i del terra

per elements de fusta.

Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han

d'estar separades del terra.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.

S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.

S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci

pràcticament al mateix nivell.

Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir

abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat.

L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li

transmetin càrregues.

Si cal, s'han de col· locar cindris o apuntalaments, per tal de desmuntar els elements

estructurals sense que es produeixin esfondraments.

Cal verificar en tot moment l’estabilitat dels elements que no es demoleixen.

La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat,

etc.).

S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.

La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.

S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la D

ocumentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF.

Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i

carregar.

Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i

l’alçària és <= 2 m.

En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat.

Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal

d'evitar-ne l'esfondrament.

No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar.



En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui

afectar les construccions veï nes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions

perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.

L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal

d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.

En cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’ inici de

les feines, l’empresa encarregada d’executar-les haurà d’establir un pla de treball que ha de

ser aprovat per l’autoritat de treball.

Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de ser

retirats abans de començar les operacions de demolició.

En els treballs amb risc d’amiant s’han de prendre les mesures de protecció individuals i

col· lectives establertes a l’Ordre de 31 d’octubre de 1984.

Per tal de garantir un nivell baix d’emissions de fibres d’ amiant respirables, s’han

d’utilitzar eines de tall lent i eines amb aspiradors de pols d’acord amb l’establert a la

UNE 88411.

Les zones de treball on existeixi risc d’exposició a l’amiant han d’ estar clarament

delimitades i senyalitzades.

Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball,

el més aviat possible, en recipients tancats que impedeixin l’emissió de fibres d’amiant a

l’ambient.

Aquests recipients han d’anar senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill.

S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i

d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC COMPLERT DE COBERTA PLANA:

m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils de l'edifici

aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per

la DF.

ENDERROC, ARRENCADA O DESMUNTATGE DE PAVIMENTS, GRAVA, TEULES, LLOSES, PLAQUES CONFORMADES,

SOLERES, ENVANETS DE SOSTREMORT, IMPERMEABILITZACIONS, CAPES DE FORMACIÓ DE PENDENTS,

AILLAMENTS, ENLLATATS, RASTRELLS O CLARABOIES:

m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT.

ARRENCADA DE BONERA:

Unitat de quantitat arrencada, d'acord amb les indicacions de la DT.

ARRENCADA DE MINVELL, CARENER, AIGÜAFONS, ESQUENA D’ASE, CORNISA, CANALÓ O JUNT DE DILATACIÓ:

m de llargària realment desmuntada o enderrocada, segons les especificacions de la DT.


Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo

de amianto.

Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias del Reglamento

sobre trabajos con riesgo de amianto.

Orden de 26 de julio de 1993 por la que se modifican los artículos 2, 3 y 13 de la orden de

31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el reglamento sobre trabajos con amianto y el

artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias

al citado Reglamento

* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la

Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

* UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

K2R - GESTIÓ DE RESIDUS

K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ

AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


K2R54269.





- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de

construcció o demolició

- Subministrament i recollida del contenidor dels residus

RESIDUS ESPECIALS:

Els residus especials sempre s’han de separar.

Els residus especials s’han de dipositar en una zona d’emmagatzematge separada de la resta.

Temps màxim d’emmagatzematge: 6 mesos.

Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i

emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.

El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual

de la maquinària d’obra, per tal d’evitar vessaments accidentals

Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en

compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes.

Els contenidors de residus especials han d’estar tapats i protegits de la pluja i la radiació

solar excessiva.

Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s’han d’emmagatzemar

en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d’evitar fuites.

Els contenidors de residus especials s’han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:

L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes

condicions de seguretat suficients.

Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions

perjudicials del material.

El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent

adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre

dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la

Construcció i Enderrocs” de l’obra.

L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus

de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra.

Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu

ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:

El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i

el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació

externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.

El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:

- Identificació del productor dels residus

- Identificació del posseïdor dels residus

- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència

d’obra



- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de

valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà

aquesta gestió

- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:

El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi

transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en

els trajectes utilitzats.



mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,

incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o

qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.

La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.


Es considera un increment per esponjament d'un 35%.













construcció.

K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


K2RA7580.





- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li

aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació


Cada fracció s’ ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui

el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.




mateix.


DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL

D’EXCAVACIÓ:

m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida

corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:

kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.


La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al

centre corresponent.

Inclou el cànon d’abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei

8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011.

La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàri a per

complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb l’article 5.3 del REAL

DECRETO 105/2008.










Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus

i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.




construcció.

K4 - ESTRUCTURES

K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA

K435 - BIGUETES DE FUSTA


K435F142.


Formació d'elements estructurals amb perfils de fusta serrada, fusta laminada o fusta

contralaminada, utilitzats directament o formant peces compostes.


- Biguetes




Formació d’elements estructurals nous:


- Replanteig i marcat dels eixos

- Col·locació i fixació provisional de la peça

- Aplomat i nivellació definitius

- Execució de les unions, en el seu cas

- Comprovació final de l'aplomat i dels nivells


La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades

per la DF.

La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada.

Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva

posició a l'obra.

El tipus d’unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la DT. En

el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als

que estaran sotmesos, d’acord amb les indicacions de l’apartat 8 del “Documento Básico SE-M

Estructuras de Madera”.

Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves

dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d’unió, s'han de correspondre amb les

indicacions de la DT.

Els recolzaments de bigues i encavallades s’ha de fer sobre superfícies horitzontals.

Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal

d’evitar podriments.

La separació dels perfils de fusta als paraments d’obra ha de ser de 15 mm coma mínim, per

tal de permetre la ventilació de la fusta.

Cal que hi hagi un material que impedeixi el pas d’ humitat als recolzaments de la fusta

sobre les bases.

La cara superior i les testes dels elements de fusta que restin exposats a la intempèrie,

cal que estiguin protegits de l’acció de la pluja, amb elements que permetin la ventilació.


- Fusta serrada: les dimensions i desviacions admissibles respecte a les mides nominals han

de complir els límits de la classe 1 segons la norma UNE EN 336 per a fusta de coníferes i

pollancre.

Aquesta norma s’aplicarà a d’altres especies de frondoses amb els coeficients de minvament i

inflament corresponents.

- Corbament de columnes i bigues mesurada al punt mig del tram:

- Fusta laminada: 1/500 de la llargada del tram

- Fusta massissa: 1/300 de la llargada del tram



El constructor ha d'elaborar els plà nols de taller i un programa de muntatge que han de ser

aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra.

La DF ha d'haver aprovat els plànols de taller abans d'iniciar l'execució de l'obra.

Qualsevol modificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment

en els plànols de taller.

Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es

preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser

substituïda.

La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats.

No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels

elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva.

No s’han de forçar les peces per a realitzar les unions.

Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei,

s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet

i els medis de comprovació i mesura.

Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en

contacte, rebran les capes de verní s o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i

l'acceptació de la DF i abans del muntatge.

La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller.

COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS:

Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica.



Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves.

El cargols d'una unió s'han de collar inicialment al 80% del moment torsor final, començ ant

pels situats al centre, i s'acabaran de collar en una segona fase.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i

singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.

El volum de les peces compostes es la suma dels volums de cada un dels seus perfils,

llargària x secció teòrica, incloent la llargària dels encaixos i solapaments.



Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Madera DB-SE-M.

UNE 56544:2003 Clasificación visual de la madera aserrada para uso estructural. Madera de

coníferas.

UNE-EN 1912:2005 Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de calidades visuales y

especies.

ETA-06/0138 KLH solid wood slabs

K43R - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE FUSTA


K43R1222XA13,K43RX224,K43RX35A,K43RX15E.


Reparació d'elements estructurals de fusta.

S'han considerat les unitats d'obra següents:

- Substitució d’elements estructurals de forma parcial

- Reparació de tram central o cap de biga (sistema beta o perfils d’acer)

- Tractament curatiu o tractament preventiu amb productes insecticides fungicides


Substitució d’elements:


- Identificació dels elements a substituir, i dels llocs que cal apuntalar

- Col·locació dels puntals, arriostraments i entibacions necessàries per a eliminar les

càrregues sobre la peça a substituir

- Extracció de la peça a substituir

- Col·locació i fixació provisional de la peça nova

- Execució de les unions


- Desmuntatge dels puntals, arriostraments i entibacions

Reparació de tram central o cap de biga sistema beta:


- Identificació dels elements a reforçar, i dels llocs que cal apuntalar




càrregues sobre la peça a reparar

- Sanejar la part de la fusta en mal estat

- Fer les perforacions per introduir els reforços de fibra de vidre

- Col·locació de les armadures de fibra de vidre i reblert amb morter de resines epoxi

- Reconstrucció de l’aspecte exterior de la fusta, tapant les perforacions que restin vistes

amb massilla de fusta

- Desmuntatge dels puntals, arriostraments i entibacions, una vegada assolida la capacitat

resistent del morter

Reforç de cap de biga amb perfils d’acer:


- Identificació dels elements a reforçar, i dels llocs que cal apuntalar


càrregues sobre la peça a reparar

- Sanejar la part de la fusta en mal estat

- Ancorar la placa d’acer a la paret

- Soldar els perfils d’acer a la placa i fixar-los a la biga de fusta amb els passadors

- Reblert de l’espai entre la biga de fusta i el perfil d’acer amb morter polimèric

- Desmuntatge dels puntals, arriostraments i entibacions, una vegada assolida la capacitat

resistent del morter

Tractament preventiu o curatiu amb protector químic insecticida fungicida:


- Identificació dels elements a tractar

- Tancar l’estança on s’ha d’aplicar el tractament, o aïllar els elements a tractar de

corrents d’aire

- Injectar i polvoritzar (tractament curatiu) o polvoritzar (tractament preventiu) el

protector químic insecticida fungicida

SUBSTITUCIÓ D’ELEMENTS ESTRUCTURALS:


per la DF.


El tipus d’unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la DT. En

el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als

que estaran sotmesos.

Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva

posició a l'obra.

REPARACIÓ DE TRAM CENTRAL O CAP DE BIGA:

La biga reparada ha de ser capaç de resistir els esforç os estructurals als que es veurà

sotmesa.

TRACTAMENT CURATIU O TRACTAMENT PREVENTIU AMB PRODUCTES INSECTICIDES FUNGICIDES:

El tractament curatiu ha de penetrar a l'interior de l'estructura, de forma uniforme.

Exteriorment la fusta ha d'estar tractada uniformement en tota la superfície accessible,

sense que apareguin regalims, taques, etc.

L'aplicador ha de determinar el temps que la fusta tractada ha de restar aïllada de

l'exterior, per tal de que el tractament no perdi efectivitat.





La DF ha d'haver aprovat els plànols de taller abans d'iniciar l'execució de l'obra.

Qualsevol modificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment

en els plànols de taller.

No es pot iniciar el desmuntatge de cap peça fin s a verificar que no està en càrrega i que

la resta de l'estructura és estable.


No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels

elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva.

No s’han de forçar les peces per a realitzar les unions.

Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres

de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix

desprendre'ls a cops.

Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei,

s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet

i els medis de comprovació i mesura.

Les parts que hagin de quedar d’accés difícil després del seu muntatge, però sense estar en

contacte, rebran les capes de vernís o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i

l’acceptació de la DF i abans del muntatge.


Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica.



Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves.

La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui

previsible la rectificació per coincidència, els quals s'han de fer amb un diàmetre 1 mm

menor que el definitiu.



El cargols d'una unió s'han de collar inicialment al 80% del moment torsor final, començ ant

pels situats al centre, i s'acabaran de collar en una segona fase.


S’han d’eliminar les cà rregues que actuen sobre la biga i verificar que la resta de

l'estructura es estable abans de començar a sanejar-la.

Cal apuntalar-la per tal que no es desplaci de la seva posició durant els treballs de

perforacions i reblert, fins al moment que el morter assoleixi la resistència de treball

segons les instruccions del subministrador.


El personal que faci l'aplicació ha d'estar qualificat per la manipulació dels productes

utilitzats.

A la sala on es faci l'aplicació no hi ha d'haver altra personal que els aplicadors.

Una vegada finalitzada l'aplicació la zona tractada s'ha d'aïllar durant el temps que indiqui

l'aplicador.



m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i


El volum de les peces compostes es la suma dels volums de cada un dels seus perfils,

llargària x secció teòrica, incloent la llargària dels encaixos i solapaments.


Unitat de reparació de cada tipus realitzada segons les especificacions de la DT.


m2 de superfí cie amidat segons les especificacions de la DT i amb aquelles modificacions i




K43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA




K43Z5326.


Formació d'elements auxiliars (encastaments, recolzaments, rigiditzadors, connectors, etc.)

per a estructures de fusta asserrada o encolada, amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats

directament o formant peces compostes.

S'han considerat els tipus de perfils següents:

- Connectors amb vis cargolat, col·locats a sobre de bigues, per fer d’unió amb una capa de

compressió de formigó

- Elements d’unió amb perfils d'acer laminat en calent de les series L, LD, T, rodó, quadrat

o rectangle d'acer S275JR, galvanitzat

- Elements d’unió amb perfils d’acer inoxidable AISI 304 o 316








CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT:

Els connectors han d’estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la DT.

Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm.


- Alineació: ± 2 mm/m

- Nivell: ± 5 mm

- Separació connectors: ± 10 mm

ELEMENTS D’UNIO AMB PERFILS O PLAQUES:


per la DF.



dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT.

Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible

desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada .

La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural

quan aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma.

Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar

embalats i identificats adequadament.

Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que

dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir.

Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en

el recobriment del zenc.

L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament.

No es permet reb lir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a

disposar cargols provisionals de muntatge.


- Llargària de l’element: ± 2 mm

- Planor: ± 0,2%

- Dimensions plaques d'ancoratge: ± 2%

- Separació entre barres d'ancoratge: ± 2%

- Alineació entre barres d'ancoratge: ± 2 mm

- Alineació: ± 2 mm/m

El plec de prescripcions tècniques particulars definirà el sistema de protecció enfront la

corrossió.

Els mètodes de protecció podran ser:

- Metalització, segons la UNE-EN ISO 2063.

- Galvanització en calent, segons la UNE-EN ISO 1461.

- Sistemes de pintura, segons la UNE-EN ISO 12944.


ELEMENTS D’UNIÓ AMB PERFILS:



Qualsevol modificació durant els treballs ha d’aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment

en els plà nols de taller.

Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions

permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits

en els punts de subjecció.

Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i

muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme.



substituïda.

Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en

contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua.

El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la

seguretat estructural en tot moment.

Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat,

les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent.

Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició

fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura.

Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no

debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei.


Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de

forma involuntària.

Durant el procé s de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura

estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o

per càrregues provisionals de muntatge.

Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament

després completar el cargolament.

No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben

alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaç

aments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura.


Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat

superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats.

Es tindrà especial cura del drenatge de cobertes i façanes, així com s’evitaran zones on es

pugui dipositar l’aigua de forma permanent.

Els elements de fixació i ancoratge dispossaran de protecció adient a la classe d’expossició

ambiental.

Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura

adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta.

Le s parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el

tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge.


Els connectors s’han de col·locar cargolant-los. No s’han de fixar a cops.

En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors

(zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la DF, i no col·locar la

capa de formigó.



















del muntatge.













- Mètode convinat.

Les superfí cies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb

netejadors químics. Després de la preparació i fins l’ armat i cargolat s’han de protegir amb

cobertes impermeables.





Unitat de quantitat realment col·locada segons les especificacions de la DT.

ELEMENTS D’UNIÓ AMB PERFILS:

kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:



DF.

Aquest criteri inclou les pè rdues de material corresponents a retalls.



Estructural (EAE).




Estructural (EAE).

* UNE-EN 383:1998 Estructuras de madera. Métodos de ensayo. Determinación de la resistencia

al aplastamiento y del módulo de aplastamiento para los elementos de fijación tipo clavija.

* UNE-EN 385:1996 Empalmes por unión dentada en madera estructural. Especificaciones y

requisitos mínimos de fabricación.

* UNE-EN 385:1997 ERR Empalmes por unión dentada estructural. Especificaciónes y requisitos

mínimos de fabricación.

* UNE-EN 912/AC:2001 Conectores para madera. Especificaciones de los conectores para madera.

* UNE-EN 1912:1999 Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de especies y calidad

visuales.

* UNE-ENV 387:1999 Madera laminada encolada. Uniones dentadas de gran dimensión.

Especificación y requisitos mínimos de fabricación.



Abans de l’inici de l’execució, la DF verificarà que existeix un programa de control

desenvolupat per el constructor, tant per als productes com per a l’execució.

Previ al subministrament, el constructor presentarà a la DF la següent documentació:

-Acreditació que el procés de muntatge al taller dels elements de l’ estructura posseeix

distintiu de qualitat reconegut.

- Acreditació que els productes d’acer posseeixen distintiu de qualitat reconegut.

- En processos de soldadura, certificats d’homologació dels soldadors segons UNE-EN 2871 i

del procés de soldadura segons UNE-EN ISO 15614-1.

La D.F comprovarà que els productes d’ acer subministrats pel taller a l’obra, s’acompanyen

de la seva fulla de subministrament, en cas que no es pugui realitzar la traçabilitat de la

mateixa, aquesta serà rebutjada.

Prèvi a l’execució es fabricaran per a cada element i cada material a tallar, com a mínim

quatre provetes, per part del control extern de l’entitat de control segons l’article

91.2.2.1 de la EAE.

Es comprovarà que les dimensions dels elements elaborats al taller son les mateixes que les

dels plànols de taller , considerant-se les toleràncies al plec de condicions.

Amb anterioritat a la fabricació, el constructor proposarà la seqüència d’armat i soldadura,

aquesta haurà de ser aprovada per la D.F.

Es marcaran les peces amb pintura segons plànols de taller, per identificar-les durant el

muntatge al taller i a l’obra.

L’autocontrol del procés de muntatge inclourà com a mínim:

-Identificació del elements.

-Situació dels eixos de simetria.

-Situació de les zones de suport contigües.

-Paral·lelisme d’ales i platabandes.

-Perpendicularitat d’ales i ànimes.

-Abonyegament, rectitud i planor d’ales i ànimes.

-Contrafletxes.

La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals i del 25% per a elements

secundaris.

La DF comprovarà amb antelació al muntatge la correspondència entre el projecte i els

elements elaborats al taller, i la documentació del subministrament.

El constructor elaborarà la documentació corresponent al muntatge, aquesta serà aprovada per

la D.F., i com a mí nim inclourà:

-Memòria de muntatge.

-Plànols de muntatge.

-Programa d’inspecció.

Es comprovarà la conformitat de totes les operacions de muntatge, especialment:

-L’ordre de cada operació.

-Eines utilitzades.

-Qualificació del personal.

-Traçabilitat del sistema.

UNIONS SOLDADES:

Els soldadors hauran d’estar en disposició de la qualificació adient conforme al apartat

77.4.2 de la EAE.

Cada soldador identificarà el seu treball amb marques personals no transferibles.

La soldadura es realitzarà segons l’apartat 77.4.1 de la EAE, el constructor realitzarà el

assajos i probes necessàries per establir el mètode de soldadura més adient.



Abans de realitzar la soldadura, es farà una inspecció de les peces a unir segons la UNE-EN

970.

Les inspeccions de les soldadures les realitzarà un inspector de soldadura de nivell 2 o

persona autoritzada per la D.F.

UNIONS CARGOLADES:

Es comprovaran .els parells de serratge aplicats als cargols.

En el cas de cargols pretesats es comprovarà que l’esforç aplicat és superior al mínim

establert.

CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:


La mesura de les longituds es farà amb regla o cinta metàl·lica, d’exactitud no menor de 0,1

mm en cada metre, i no menor que 0,1 per mil en longituds majors.

La mesura de les fletxes de les barres es realitzarà per comparació entre la directriu del

perfil i la línia recta definida entre les seccions extremes materialitzada amb un filferro

tesat.

UNIONS SOLDADES:

La DF determinarà les soldadures que han de ser objecte d’anàlisi.

Els percentatges indicats poden ser variats, segons criteris de la DF, en funció dels

resultats de la inspecció visual realitzada i dels anàlisis anteriors.

UNIONS CARGOLADES:

La DF determinarà les unions que han de ser objecte d’anàlisi.

CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

El taller de fabricació ha de disposar d’un control dimensional adequat.

Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control, es corregirà la

implantació en obra. A més a més, s’augmentarà el control, en l’apartat incomplet, fins a un

20% d’unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o

rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions

segons el resultat.

UNIONS SOLDADES:

La qualificació dels defectes observats en les inspeccions visuals i en les realitzades per

mètodes no destructius, es farà d’acord amb les especificacions fixades al Plec de Condicions

Particulars de l’obra.


Inspecció visual de la unitat acabada.

En l’estructura acabada han de realit zar-se, les comprovacions i proves de servei previstes

en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.

UNIONS SOLDADES:

En l’estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes


Es controlaran tots els cordons de soldadura.

Les soldadures que durant el procés de fabricació resultin inaccessibles, seran

inspeccionades amb anterioritat.

A l’autocontrol de les soldadures es comprovarà com a mínim:

-Inspecció visual de tots els cordons.

-Comprovacions mitjançant assajos no destructius segons la taula 91.2.2.5 de la EAE.

Es realitzaran els següents assajos no destructius segons la norma EN12062

-Líquids penetrants(LP) segons UNE-EN 1289.

-Partícules magnètiques(PM),segons UNE-EN 1290.

-Ultrasons(US), segons UNE-EN 1714.

-Radiografies(RX), segons UNE-EN 12517.

A tots els punt a on existeixin creuament de cordons de soldadura es realitzarà una

radiografia addicional

Es realitzarà una inspecció mitjançant partícules magnètiques o líquids penetrants d’un 15%

del total de la longitud de les soldadures en angle.

Es realitzarà una inspecció radiogràfica i ultrasònica de les soldadures a topar en planxes i

unions en T quan aquestes siguin a topar.

Els criteris d’acceptació de les soldadures es basaran en la UNE-EN ISO 5817.

UNIONS CARGOLADES:

La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals com bigues, i del 25% per

a elements secundaris com rigiditzadors.

CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:


CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:


UNIONS SOLDADES:

No s’acceptaran soldadures que no compleixin amb les especificacions.

No s’acceptaran unions soldades que no compleixin amb els assaigs no destructius.

No s’acceptaran soldadures realitzades per soldadors no qualificats

K44 - ESTRUCTURES D'ACER


K44ZZ52A,K44ZY52A,K44ZX52A.


Formació d'elements estructurals amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o

formant peces compostes.


- Pilars

- Elements d'ancoratge

- Bigues

- Biguetes

- Llindes

- Corretges

- Elements auxiliars (elements d'encastament, de recolzament i rigiditzadors)

- Platina d’acer per a reforç d’estructures, col·locada amb adhesiu

S'han considerat els tipus de perfils següents:

- Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer

S275JR , S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons EAE 2011, UNE-EN 10025-2

- Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat , rectangular o

planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons EAE 2011, UNE-EN

10025-2

- Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer

S275J0H o S355J2H, segons EAE 2011, UNE-EN 10210-1

- Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer

S275J0H o S355J2H, segons EAE 2011, UNE-EN 10219-1

- Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JR C, segons

EAE 2011, UNE-EN 10025-2

S'han considerat els acabats superficials següents:

- Pintat amb una capa d'emprimació antioxidant

- Galvanitzat

S'han considerat els tipus de col·locació següents:

- Col·locació amb soldadura

- Col·locació amb cargols

- Col·locació sobre obres de fàbrica o de formigó, recolzats o encastats

- Col·locació sobre obres de fàbrica o de formigó amb resines epoxi de dos components











Els materials utilitzats han de tenir la qualitat establerta a la DT. No s’han de fer

modificacions sense autorització de la DF encara que suposin un increment de les

característiques mecàniques.


per la DF.



dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT.

Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible

desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada .

La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural

quan aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma.

Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar

embalats i identificats adequadament.

L'element ha d'estar pintat amb una capa de protecció de pintura antioxidant, excepte si està

galvanitzat.

Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que

dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir.

Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en

el recobriment del zenc.

L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament.

No es permet reb lir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a

disposar cargols provisionals de muntatge.


- En obres d’edificació: Lí mits establerts als apartats 11.1 i 11.2 del DB-SE A i a

l’article 80 de la EAE.

- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3 i l’article 80

de la EAE.

PILARS:

Si la base del pilar ha de quedar embeguda dins de formigó no necessitarà protecció 30 mm

per sota del nivell del formigó.

L’espai entre la placa de recolzament del pilar i els fonaments s’ha de reblir amb beurada de

ciment, beurades especials o formigó fi.

Abans del rebliment, l’espai situat sota la placa de recolzament d’acer, ha d’estar net de

líquids, gel, residus i de qualsevol material contaminant.

La quantitat de beurada utilitzada ha de ser suficient per a que aquest espai quedi

completament reblert.

Segons el gruix a reblir les beurades han de ser dels següents tipus:

- Gruixos nominals inferiors a 25 mm: barreja de ciment pòrtland i aigua

- Gruixos nominals entre 25 i 50 mm: morter fluït de ciment pòrtland de dosificació no

inferior a 1:1

- Gruixos nominals superiors a 50 mm: morter sec de ciment pòrtland de dosificació no

inferior a 1:2 o formigó fi

Les beurades especials han de ser de baixa retracció i s’han d’utilitzar seguint les

instruccions del seu fabricant.


S’utilitzaran cargols normalitzats d’acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de la

EAE

Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals

d’injecció s’han d’ utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els

requisits addicionals establerts a l’article 29.2 de la EAE.

La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i

pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions.

El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm.

La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin

com a calibrats.

Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la

superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a

mínim:

- En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca

- En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca

Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes.

En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap

del cargol.

En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar

volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el

xamfrà ha d’ estar situat en direcció al cap del cargol.

En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col·locades

de la forma següent:

- Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella

- Cargols 8.8: sota de l’element que gira


- Franquícia màxima entre superfícies adjacents:

- Si s’utilitzen cargols no pretesats: 2 mm

- Si s’utilitzen cargols pretesats: 1 mm

- Diàmetre dels forats:

- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A i a l’article

76.2 de la EAE

- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartats 640.5.1.3 i 640.5.1.4 del

PG3 i a l’article

76.2 de la EAE

- Posició dels forats:

- En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A i a l’article

76.2 de la EAE

- En obres d’enginyeria civil: Límits establerts al apartat 640.5.1.1 del PG3 i a

l’article 76.2 de la EAE

COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA:

El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment

de soldadura.

Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del

material base.

En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del

material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base.

El plec de prescripcions tècniques particulars definirà el sistema de protecció enfront la

corrossió.

Els mètodes de protecció podran ser:

- Metalització, segons la UNE-EN ISO 2063.

- Galvanització en calent, segons la UNE-EN ISO 1461.

- Sistemes de pintura, segons la UNE-EN ISO 12944.





Qualsevol modificació durant els treballs ha d’aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment

en els plà nols de taller.

Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions

permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits

en els punts de subjecció.

Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i

muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme.





substituïda.

Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en

contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua.

El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la

seguretat estructural en tot moment.

Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat,

les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent.

Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició

fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura.

Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no

debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei.


Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de

forma involuntària.

Durant el procé s de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura

estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o

per càrregues provisionals de muntatge.

Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament

després completar el cargolament.

No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben

alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaç

aments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura.


Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat

superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats.

Es tindrà especial cura del drenatge de cobertes i façanes, així com s’evitaran zones on es

pugui dipositar l’aigua de forma permanent.

Els elements de fixació i ancoratge dispossaran de protecció adient a la classe d’expossició

ambiental.

Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura

adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta.

Le s parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el

tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge.

Les estructures amb planxes i peces primes conformades en fred s’executaran considerant els

requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-2.

Les estructures amb acers d’alt límit elàstic s’executaran considerant els requisits

addicionals de la UNE-ENV 1090-3.

Les estructures amb gelosia de secció foradada s’executaran tenint en compte els requisits

addicionals de la UNE-ENV 1090-4.

















del muntatge.













- Mètode convinat.

Les superfí cies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb

netejadors químics. Després de la preparació i fins l’ armat i cargolat s’han de protegir amb

cobertes impermeables.



COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA:

Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades só n:

- Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit

- Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa

- Per arc submergit amb fil/filferro

- Per arc submergit amb elèctrode nu

- Per arc amb gas inert

- Per arc amb gas actiu

- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu

- Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert

- Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert

- Per arc de connectors

Les soldadures s’han de fer protegides dels efectes directes del vent, de la pluja i de la

neu.

A l’obra i a disposició del personal encarregat de soldar hi ha d’haver un pla de soldatge,

que ha d’incloure, com a mínim, els detalls, mida i tipus de les unions, especificacions dels

tipus d’electròdes i preescalfament, seqüència de soldadura, limitacions a la soldadura

discontinua i comprov acions intermèdies, girs o voltes de les peces necessàries per la

soldadura, detall de les fixacions provisionals, disposicions en front l’esquinçament

laminar, referència al pla d’inspecció i assaigs, i tots els r equeriments per al

identificació de les soldadures.

Les soldadures s’ han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i

qualificats segons la UNE-EN 287-1.

La coordinació de les tasques de soldadura s’ha de fer per soldadors qualificats i amb

experiència amb el tipus d’operació que supervisen.

Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són

adequades al procé s de soldadura i que estan lliures de fissures.

Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar

negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de

mantenir seques i lliures de condensacions.

Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició

mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar

siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals.

El muntatge de l’estructura s’ha de fer de manera que les dimensions finals dels components

estructurals estiguin dintre de les toleràncies establertes.

Els dispositius provisionals utilitzats per al muntatge de l’estructura, s’han de retirar

sense fer malbé les peces.

Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han

d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals.



Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un

enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del

precalentament. Aquest s’ha d’ estendre 75 mm en cada component del metall base.

No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.

Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.

Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per

mitjà d'una picola i d'un raspall.

L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits

establerts a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A i l’article 77 de la EAE per a obres d’edificació

o d’acord amb l’article 640.5.2 del PG3 i l’article 77 de la EAE per a obres d’enginyeria

civil.

No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a

menys de 150 mm de la zona a soldar.

Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament

l’escòria.

PLATINA D’ACER PER A REFORÇ D’ESTRUCTURES, COL·LOCADA AMB ADHESIU:

El fabricant de l’adhesiu ha de garantir les característiques mecàniques de l’adhesiu, i la c

ompatibilitat amb els materials que s’han d’unir. Ha de subministrar les instruccions

d’utilització, indicant el procés d’elaboració de la mescla, el temps d’utilització i les

temperatures a les que es pot utilitzar.


PLATINA D’ACER PER A REFORÇ D’ESTRUCTURES, COL·LOCADA AMB ADHESIU:

m2 de superfície col·locada segons les especificacions de la DT

Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponent a retalls

BIGUES, BIGUETES, CORRETGES, ENCAVALLADES, LLINDES, PILARS, TRAVES, ELEMENTS D’ANCORATGE,

ELEMENTS AUXILIARS:

kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:



DF.

Aquest criteri inclou les pè rdues de material corresponents a retalls.


OBRES D’EDIFICACIÓ:


Estructural (EAE).



* UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas

para edificación.

OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:


Estructural (EAE).

Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas

generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)



Abans de l’inici de l’execució, la DF verificarà que existeix un programa de control

desenvolupat per el constructor, tant per als productes com per a l’execució.

Previ al subministrament, el constructor presentarà a la DF la següent documentació:

-Acreditació que el procés de muntatge al taller dels elements de l’ estructura posseeix

distintiu de qualitat reconegut.

- Acreditació que els productes d’acer posseeixen distintiu de qualitat reconegut.

- En processos de soldadura, certificats d’homologació dels soldadors segons UNE-EN 2871 i

del procés de soldadura segons UNE-EN ISO 15614-1.

La D.F comprovarà que els productes d’ acer subministrats pel taller a l’obra, s’acompanyen

de la seva fulla de subministrament, en cas que no es pugui realitzar la traçabilitat de la

mateixa, aquesta serà rebutjada.

Prèvi a l’execució es fabricaran per a cada element i cada material a tallar, com a mínim

quatre provetes, per part del control extern de l’entitat de control segons l’article

91.2.2.1 de la EAE.

Es comprovarà que les dimensions dels elements elaborats al taller son les mateixes que les

dels plànols de taller , considerant-se les toleràncies al plec de condicions.

Amb anterioritat a la fabricació, el constructor proposarà la seqüència d’armat i soldadura,

aquesta haurà de ser aprovada per la D.F.

Es marcaran les peces amb pintura segons plànols de taller, per identificar-les durant el

muntatge al taller i a l’obra.

L’autocontrol del procés de muntatge inclourà com a mínim:

-Identificació del elements.

-Situació dels eixos de simetria.

-Situació de les zones de suport contigües.

-Paral·lelisme d’ales i platabandes.

-Perpendicularitat d’ales i ànimes.

-Abonyegament, rectitud i planor d’ales i ànimes.

-Contrafletxes.

La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals i del 25% per a elements

secundaris.

La DF comprovarà amb antelació al muntatge la correspondència entre el projecte i els

elements elaborats al taller, i la documentació del subministrament.

El constructor elaborarà la documentació corresponent al muntatge, aquesta serà aprovada per

la D.F., i com a mí nim inclourà:

-Memòria de muntatge.

-Plànols de muntatge.

-Programa d’inspecció.

Es comprovarà la conformitat de totes les operacions de muntatge, especialment:

-L’ordre de cada operació.

-Eines utilitzades.

-Qualificació del personal.

-Traçabilitat del sistema.

UNIONS SOLDADES:

Els soldadors hauran d’estar en disposició de la qualificació adient conforme al apartat

77.4.2 de la EAE.

Cada soldador identificarà el seu treball amb marques personals no transferibles.

La soldadura es realitzarà segons l’apartat 77.4.1 de la EAE, el constructor realitzarà el

assajos i probes necessàries per establir el mètode de soldadura més adient.

Abans de realitzar la soldadura, es farà una inspecció de les peces a unir segons la UNE-EN

970.

Les inspeccions de les soldadures les realitzarà un inspector de soldadura de nivell 2 o

persona autoritzada per la D.F.

UNIONS CARGOLADES:

Es comprovaran .els parells de serratge aplicats als cargols.

En el cas de cargols pretesats es comprovarà que l’esforç aplicat és superior al mínim

establert.



La mesura de les longituds es farà amb regla o cinta metàl·lica, d’exactitud no menor de 0,1

mm en cada metre, i no menor que 0,1 per mil en longituds majors.

La mesura de les fletxes de les barres es realitzarà per comparació entre la directriu del

perfil i la línia recta definida entre les seccions extremes materialitzada amb un filferro

tesat.

UNIONS SOLDADES:

La DF determinarà les soldadures que han de ser objecte d’anàlisi.



Els percentatges indicats poden ser variats, segons criteris de la DF, en funció dels

resultats de la inspecció visual realitzada i dels anàlisis anteriors.

UNIONS CARGOLADES:

La DF determinarà les unions que han de ser objecte d’anàlisi.


El taller de fabricació ha de disposar d’un control dimensional adequat.

Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control, es corregirà la

implantació en obra. A més a més, s’augmentarà el control, en l’apartat incomplet, fins a un

20% d’unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o

rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions

segons el resultat.

UNIONS SOLDADES:

La qualificació dels defectes observats en les inspeccions visuals i en les realitzades per

mètodes no destructius, es farà d’acord amb les especificacions fixades al Plec de Condicions

Particulars de l’obra.



En l’estructura acabada han de realit zar-se, les comprovacions i proves de servei previstes


UNIONS SOLDADES:

En l’estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes


Es controlaran tots els cordons de soldadura.

Les soldadures que durant el procés de fabricació resultin inaccessibles, seran

inspeccionades amb anterioritat.

A l’autocontrol de les soldadures es comprovarà com a mínim:

-Inspecció visual de tots els cordons.

-Comprovacions mitjançant assajos no destructius segons la taula 91.2.2.5 de la EAE.

Es realitzaran els següents assajos no destructius segons la norma EN12062

-Líquids penetrants(LP) segons UNE-EN 1289.

-Partícules magnètiques(PM),segons UNE-EN 1290.

-Ultrasons(US), segons UNE-EN 1714.

-Radiografies(RX), segons UNE-EN 12517.

A tots els punt a on existeixin creuament de cordons de soldadura es realitzarà una

radiografia addicional

Es realitzarà una inspecció mitjançant partícules magnètiques o líquids penetrants d’un 15%

del total de la longitud de les soldadures en angle.

Es realitzarà una inspecció radiogràfica i ultrasònica de les soldadures a topar en planxes i

unions en T quan aquestes siguin a topar.

Els criteris d’acceptació de les soldadures es basaran en la UNE-EN ISO 5817.

UNIONS CARGOLADES:

La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals com bigues, i del 25% per

a elements secundaris com rigiditzadors.





UNIONS SOLDADES:

No s’acceptaran soldadures que no compleixin amb les especificacions.

No s’acceptaran unions soldades que no compleixin amb els assaigs no destructius.

No s’acceptaran soldadures realitzades per soldadors no qualificats

K7 - IMPERMEABILITZACIONS, AÏLLAMENTS I FORMACIÓ DE JUNTS

K7D - AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

K7D6 - PINTURES IGNÍFUGUES INTUMESCENTS


K7D6XTK0.


Preparació i aplicació d’un recobriment de pintura sobre perfils estructurals metàl·lics, per

a augmentar la resistè ncia i estabilitat al foc de l’element, mitjançant diferents capes

aplicades en obra.


- Preparació de la superfície a pintar, fregat de l’òxid i neteja prèvia si és el cas, amb

aplicació de les capes d'emprimació , de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat

segons la composició de la pintura d'acabat

- Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d'acabat


En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes.

Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes.

El revestiment ha de cobrir completament totes les parts descobertes dels perfils, inclús les

no accessibles.

Ha de comprobar-se la compatibilitat entre la capa d’imprimació antioxidant i la pintura

intumescent, al igual que amb la pintura d’acabat. La pintura d’acabat no ha d’impedir el

desenvolupament de l’escuma que genera la pintura intumescent i la seva conseqüent expansió

en cas d’incendi.

La imprimació ha de compatibilitzar la protecció anticorrosiva amb la protecció al foc.



S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents:

- Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C

- Humitat relativa de l'aire > 60%

- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja

Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta

24 h abans i s'han de refer les parts afectades.

S'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la

superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les capes d'emprimació que siguin necessàries.

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb rodet, brotxa o pistola.

No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.

El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del

fabricant i l'autorització de la DF.

Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar

lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant.

No s’ha d’aplicar una capa si la capa anterior no està completament seca.

Abans d’aplicar la pintura, els perfils han d’estar protegits de la corrossió amb la

imprimació antioxidant.

S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar,

abans, durant i després de l'aplicació.

No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.


m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT.

Cal considerar el desenvolupament del perímetre.


UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural.

Parte 1: Requisitos.



UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural.

Parte 2: Guía para la aplicación.

K8 - REVESTIMENTS

K87 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA

K87A - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA DE FUSTERIES


Tractaments superficials de reparació i neteja d’elements de fusta o d’ acer, per a aplicar

posteriorment els recobriments d'acabat.

S'han considerat els tipus d'unitat d'obra següents:

- Escatat i decapat de pintures i/o vernissos sobre elements de fusta, amb decapant

- Neteja i preparació de suport de fusta, amb mitjans manuals

- Decapat de pintures i òxids sobre elements metàl·lics, amb decapant

- Decapat de pintures i òxids sobre elements metàl·lics, amb raig de sorra i desgreixat amb

alcohol


Escatat i decapat amb producte decapant:

- Raspallat dels elements

- Aplicació del producte decapant en successives aplicacions

- Neteja de la zona de treball

Escatat i decapat amb raig de sorra:

- Protecció dels elements que no son objecte de la neteja

- Aplicació de raig de sorra

- Aplicació del producte desengreixant


Neteja amb mitjans manuals:

- Neteja i preparació de la superfície a tractar



La superfíce ha de quedar neta, sense greixos, òxid ni restes de materials adherits.



S'han d'aturar els treballs en cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50

km/h.

S’ha de comprovar la compatibilitat del sistema de neteja amb el suport a tractar.

Si s'utilitza projecció de sorra s'han de protegir els elements que no s'han de tractar, i

s'ha de fer un sistema de recollida de la sorra projectada.



DECAPAT AMB PRODUCTE DECAPANT:




Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina

feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades.

Si el producte s’aplica en vàries capes, no s'ha d'aplicar una capa si l’ anterior no esta

completament seca.


FUSTERIA:

m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.

Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície

envidrada de:

- Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%

- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25%

- Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix

ELEMENTS DE PROTECCIÓ:

m2 de superfície realment executada, segons les especificacions de la DT.


NETEJA I PREPARACIÓ I PASSIVAT:


K8A - ENVERNISSATS


K8A8XB21.


Preparació i aplicació d'un recobriment de vernís sobre superfícies de fusta mitjançant di

ferents capes aplicades en obra, o aplicació de tractaments de protecció de la fusta amb

lasurs.

S’han considerat els tipus de superficies següents:

- Superfícies de fusta


Envernissats:

- Preparació de la superfície a envernissar, amb aplicació, en el seu cas, de les capes de

protecció necessà ries i del tipus adequat segons la composició del vernís.

- Aplicació succesiva, amb els intervals d’assecat necessaris, de les capes de vernís.


En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes.

Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes.

A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que

només s'hagin pintat les visibles.

Envernissats:

Gruix de la pel·lí cula seca del revestiment:

- 2 capes d’acabat: >= 80 micres

- 3 capes d’acabat: >= 100 micres






- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja

Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta

24 h abans i s'han de refer les parts afectades.

Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos.



Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar

lleugerament diluï da, segons les instruccions del fabricant.



S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar,

abans, durant i després de l'aplicació.

No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.

La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes.

El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5

mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o

fustes dures.

S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes

característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca.

Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregir i eliminar els possibles defectes amb

massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les

vetes i eliminar la pols.


ENVERNISSAT D’ESTRUCTURES O PARAMENTS, TRACTAMENTS AMB LASURS:

m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT.

Deducció de la superfície corresponent a obertures:

- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50%

- Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100%

Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara,

bastiments que s'hagin embrutat.

ENVERNISSAT DE FINESTRES, BALCONERES O PORTES VIDRIERES:

m2 de superfície de cada cara del tancament practicable tractat segons les especificacions de

la DT amb les deduccions corresponents als envidraments segons els criteris següents:

Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície

envidrada de:

- Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%

- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25%

- Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix

ENVERNISSAT DE BARANA:

m2 de superfície d’una cara, definida pel perímetre de l’element a pintar.

PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ:







- Preparació de la superfície a envernissar, amb aplicació, en el seu cas, de les capes de

protecció necessà ries i del tipus adequat segons la composició del vernís.

- Aplicació succesiva, amb els intervals d’assecat necessaris, de les capes de vernís.


Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.


La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrre c

del Contractista.



En el control es seguiran els criteris indicats en l’article 7.4 de la part I del CTE.


Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.



No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors

d’execució.





CAPÍTOL 7 . . . . AMIDAMENTS I PRESSUPOST

I N D E X

7.1. AMIDAMENTS ......................................................................................................................................................................... 137

7.2. QUADRE DE PREUS Nº1 ........................................................................................................................................................ 140

7.3. QUADRE DE PREUS Nº2 ........................................................................................................................................................ 142

7.4. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ..................................................................................................................................................... 144

7.5. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL .............................................................................................................................. 152

7.6. PRESSUPOST DEL PLA DE CONTROL ................................................................................................................................ 153

7.7. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE .................................................................................................................. 154



7.1. AMIDAMENTS



7.2. QUADRE DE PREUS Nº1



7.3. QUADRE DE PREUS Nº2



7.4. JUSTIFICACIÓ DE PREUS



7.5. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL



7.6. PRESSUPOST DEL PLA DE CONTROL



7.7. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160.066,84 €

13 % DESPESES GENERALS SOBRE 160.066,84. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20.808,69 €

6 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 160.066,84. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.604,01 €

SUMEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190.479,54 €

21 % IVA SOBRE 200.418,42 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40.000,70 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE D'OBRA . . . . . . . . . . . . . . 230.480,24 €

Aquest pressupost d'execució per contracte, puja la quantitat de:

(DOS-CENTS TRENTA MIL QUATRE-CENTS VUITANTA EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)

IMPORT CONTROL DE QUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.288,73 €

21 % IVA SOBRE 1.286,73. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270,63 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT . . 1.559,36 €

Aquest pressupost d'execució per contracte del control de qualitat, puja a la quantitat de:

(MIL CINC-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS)

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE CONJUNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.039,60 €

Aquest pressupost d'execució per contracte conjunt, puja a la quantitat de:

(DOS-CENTS TRENTA-DOS MIL TRENTA-NOU EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS)





CAPÍTOL 8 . . . . PLA D’OBRA



CAPÍTOL 9 . . . . DOCUMENTS COMPLEMENTARIS

I N D E X

9.1. INFORME DE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ DE L’ESTRUCTURA DE FUSTA.................................................................... 161



9.1. INFORME DE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ DE L’ESTRUCTURA DE FUSTA



CAPÍTOL 10 . . . . PLÀNOLS

I N D E X

1. EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ

2. PLANTA ESTRUCTURA ESTAT ACTUAL

3. ESQUEMA SECCIONS ESTAT ACTUAL

4. PLANTA COBERTA ESTAT ACTUAL

5. DETALLS COBERTA (1)

6. DETALLS COBERTA (2)

7. DETALLS REFORÇ ENCAVALLADA TIPUS

8. DETALLS REFORÇ ENCAVALLADA REBAIXADA

9. DETALLS REFORÇ ENCAVALLADA ESCENARI

10. DETALLS ALTRES REFORÇOS (1)

11. DETALLS ALTRES REFORÇOS (2)

Blázquez Guanter SLP


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||

|||||||||||||||||||||

|||||||||||||||||


|||||||||||||||||

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE LA … · PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE...

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE LA … · PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE...