Projecte “MEVA”, memòria de la solució tècnica · Projecte “MEVA”, memòria de la...

Projecte:

MEVA

Metodologia per a la Valoració de l’Aprenentatge

(centrada en el Medi Ambient)

Document:

Memòria de la solució tècnica:

“MEVA-Tool”

Carles Arias Gómez

Projecte de fi de carrera

Bellaterra, juny de 2011

Projecte “MEVA”, memòria de la solució tècnica

Pàgina 2 de 62


Pàgina 3 de 62

Estructura i continguts d’aquesta memòria

Il·lustració 1: Representació de l'estructura i continguts de la memòria


Pàgina 4 de 62

Índex

1. Introducció ......................................................................................................................... 7

1.1. Objectius de la Solució .............................................................................................. 8

1.2. Abast de la Solució .................................................................................................... 9

1.3. Limitacions actuals i evolució futurible ........................................................................ 9

1.4. Continguts de la present memòria ............................................................................ 11

2. Descripció funcional ......................................................................................................... 12

2.1. Índex d‟utilitats de l‟Aplicació Web MEVA ................................................................. 12

2.2. Càrrega d‟un nou qüestionari ................................................................................... 13

2.3. Inicialització d‟un nou qüestionari ............................................................................. 14

2.4. Execució d‟un qüestionari ........................................................................................ 16

2.5. Generació de freqüències ........................................................................................ 20

2.6. Visualització d‟un informe ........................................................................................ 23

3. Model d‟informació ........................................................................................................... 48

3.1. Model de dades relacional ....................................................................................... 48

3.1.1. Vocabulari ........................................................................................................ 49

3.1.2. Interrelacions ................................................................................................... 50

3.1.3. Submodel “Inicialització d‟un qüestionari” ......................................................... 51

3.1.4. Submodel “Recollida de respostes” .................................................................. 52

3.1.5. Submodel “Generació de dades per a l‟obtenció d‟un informe” ......................... 53

3.2. Model de qüestionari XML ....................................................................................... 54

3.2.1. Esquema W3C XSD ......................................................................................... 54

3.2.2. Instàncies XML ................................................................................................ 55

3.2.3. Vistes SQL ....................................................................................................... 56

4. Eines tecnològiques emprades ......................................................................................... 58

5. Arquitectura i instal·lació de la Solució MEVA-tool ............................................................ 58

5.1. Instal·lació de l‟Aplicació web MEVA ........................................................................ 59

5.2. Instal·lació de la Base de Dades .............................................................................. 59


Pàgina 5 de 62

Il·lustracions

Il·lustració 1: Representació de l'estructura i continguts de la memòria ...................................... 3

Il·lustració 2: Continguts de l‟apartat “Introducció” ..................................................................... 8

Il·lustració 3: Continguts de l'apartat "Descripció Funcional" ................................................... 12

Il·lustració 4: Imatge de l‟índex d'Utilitats de l'Aplicació MEVA executant-se en un navegador

Web ........................................................................................................................................ 13

Il·lustració 5: Pantalla per a la càrrega de nous qüestionaris al servidor ................................... 14

Il·lustració 6: Pantalla per a la inicialització d'un nou qüestionari .............................................. 15

Il·lustració 7: pantalla "Test Iniciat" (URL al qüestionari) .......................................................... 16

Il·lustració 8: Pantalla inicial de la resolució d'un Qüestionari. Dades de l'alumne. ................... 17

Il·lustració 9: Pregunta d‟un Qüestionari tipus "Resposta Múltiple" ........................................... 18

Il·lustració 10:Pregunta d‟ un Qüestionari del tipus “Resposta Única” ...................................... 19

Il·lustració 11: Il·lustració 12: Pregunta del Qüestionari tipus "Cert o Fals" ............................... 19

Il·lustració 13: Tipus Sí o No ................................................................................................... 20

Il·lustració 14: Pantalla per a la generació de dades i càlcul de freqüències............................. 21

Il·lustració 15: Pantalla informativa, prèvia a la generació de dades i càlcul de freqüències ..... 22

Il·lustració 16: Pantalla informativa sobre les darreres freqüències generades ......................... 22

Il·lustració 17: Portada del Llibre de resultats globals ..................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 18: Pestanya "Tallers estudiats" .................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 19: Pestanya "CPPs existents" ...................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 20: Pestanya corresponent a la Taula CPP1...............¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 21: Pestanya corresponent a la taula CPP2 (Freqüències absolutes PRIMERA

ronda) .........................................................................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 22: Pestanya corresponent a la taula CPP3 (Freqüències absolutes SEGONA ronda)

...................................................................................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 23: Pestanya corresponent a la taula CPP5 ................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 24: Pestanya corresponent a la taula CPP6 (D.R.P. CatPes CONCEPTES) .... ¡Error!

Marcador no definido.

Il·lustració 25: Pestanya corresponent a la taula CPP6 (D.R.P. CatPes PROCESSOS) .... ¡Error!


Il·lustració 26: Pestanya corresponent a la taula CPP6 (D.R.P. CatPes PRINCIPIS) ........ ¡Error!


Il·lustració 27: Pestanya corresponent al resum de diferències per categoria ontologia i

categoria de pes .........................................................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 28: .............................................................................¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 29: Pestanya corresponent a les conclusions finals ....¡Error! Marcador no definido.

Il·lustració 30: Continguts de l'apartat "Model d'Informació" ..................................................... 48

Il·lustració 31: Vocabulari del Model de Dades (Entitats i taules mestres ordenades

alfabèticament) ....................................................................................................................... 49


Pàgina 6 de 62

Il·lustració 32: Taules d'Interrelació N:M instanciades .............................................................. 51

Il·lustració 33: Submodel de dades per a la "Inicialització d'un qüestionari".............................. 52

Il·lustració 34: Submodel de dades per a la "Recollida de Respostes" ..................................... 53

Il·lustració 35: Submodel corresponent a la "Generació de dades per a l‟obtenció d‟un informe"

............................................................................................................................................... 54

Il·lustració 36: Diagrama conceptual corresponent a l'Esquema d'un Qüestionari .................... 55

Il·lustració 37: Fragment del qüestionari "El repte de l'aigua a Menorca" en format XML .......... 55

Il·lustració 38: Fragment del qüestionari "Un lloc" en format XML ............................................ 56

Il·lustració 39:Eines tecnològiques emprades per a la construcció de la Solució MEVA-tool .... 60

Il·lustració 40: Taula de productes software utilitzats en la confecció de l‟Aplicació web MEVA 61

Il·lustració 41: arquitectura tecnològica de l'Aplicació web MEVA ............................................ 61

Il·lustració 42: Continguts de l'apartat "Instal·lació de l'aplicació MEVA" .................................. 58

Il·lustració 43: arquitectura conceptual de la Solució MEVA-tool .............................................. 59

Sigles i Acrònims

BI Business Intelligence

CatOnt Categories Ontològiques

CatPes Categories per Pes

CD-ROM Compact Disc-Read Only Memory

CPP Concepte, Procés, Principi

ESO Ensenyament Secundari Obligatori

HTML Hypertext Markup Language

JAXB Java XML Binding

JDBC Java Data Binding Controller

MEVA Metodologia per a la Valoració de l'Aprenentatge

OASIS Advancing Open Standards for Information Society

OR o en anglès, operador lògic "Suma lògica"

SGBDR Sistema Gestor de Bases de Dades Relacionals

SQL Structured Query Language

UAB Universitat Autònoma de Barcelona

W3C World Wide Web

WAR Web Archive Resource (fitxer d'aplicació web)

XML eXtensible Markup Language

XOR resta lògica

XSD XML Schema Definition


Pàgina 7 de 62

1. Introducció

La metodologia MEVA (Metodologia per a la Valoració de l‟Aprenentatge) proposa l‟elaboració i

passació d‟una sèrie de qüestionaris el plantejament dels quals és atípic pel que fa a què es

mesura i com es mesura.

A diferència d‟un qüestionari tradicional on es fan preguntes, se‟n marca una resposta (o

vàries) de correcta i en funció de si el passant (un estudiant, posem per cas) l‟encerta o no

s‟acumulen punts, es sumen i es dona una nota aritmètica, MEVA intenta copsar i mesurar

quins coneixements formen part de l‟estructura cognitiva de l‟estudiant o no, com hi estan

ancorats, quines relacions mantenen entre ells fins i tot.

Aquests coneixements, que poden ser representants de forma abstracta, es redueixen a tres

(quatre) tipus: conceptes, processos, principis (i fets, que en són les instàncies dels tres

anteriors). D‟aquí que, en parlar d‟aquests tres tipus de coneixement, en general, al·ludim

sovint a “CPPs” (Conceptes, Processos, Principis).

No és l‟objectiu d‟aquest document el descriure ara en què consisteixen les premisses

cognitives i pedagògiques que hi ha darrere d‟aquest plantejament. Podeu però referir-vos a la

bibliografia apuntada al final i en altres documents del present treball per aprofundir-hi.

En intentar posar a prova la metodologia MEVA, de seguida es posà de manifest que la

passació dels qüestionaris, la recollida de dades a partir de les respostes dels qüestionaris i,

sobretot el tractament més bàsic d‟aquestes dades suposaria una tasca descomunal si no

s‟arribava a algun grau d‟automatització.

De fet, els primers qüestionaris realitzats a prop d‟un centenar d‟estudiants es realitzaren de

forma absolutament manual i demostraren que el seu tractament manual resultava

materialment inasumible a mig-llarg termini.

D‟aquí que es decidí elaborar una solució informàtica que facilités en la mesura dels possibles

les tasques més feixugues, que facilités l‟elaboració i interpretació dels resultats obtinguts a

partir de la metodologia MEVA i que ens ajudés a retroalimentar i corregir la pròpia

metodologia.

Aquest document presenta un primer prototipus d‟aquesta solució informàtica composada

entre altres coses d‟una aplicació per a realitzar els qüestionaris, per part dels estudiants, i

d‟una facilitat per a generar automàticament els informes de resultats.


Pàgina 8 de 62

Il·lustració 2: Continguts de l’apartat “Introducció”

1.1. Objectius de la Solució

En parlar de solució fem en realitat referència a diverses peces informàtiques orquestrades

entre elles de manera que, en el seu conjunt, “solucionen” una sèrie de problemes amb els

quals en hem anant trobat durant l‟elaboració de la metodologia MEVA.

En essència es tracta de tres peces fonamentals la relació i utilitat de les quals són les

següents:

1. Un programari web que, entre altres utilitats, mostra les preguntes dels qüestionaris als

estudiants, en recull les respostes, les processa i les emmagatzema en una base de

dades. A aquesta aplicació web l‟hem denominada l‟Aplicació MEVA. La forma natural

d‟usar-la habitualment hauria de ser a través d‟Internet. Però podria a instal·lar-se en

una xarxa local amb molta facilitat.

2. La base de dades de l‟aplicació MEVA es recolza en un Model d‟Informació propi.

Aquest model d‟informació és un mapa d‟entitats i interrelacions (és a dir relacions

entre les entitats) que permeten traslladar els aspectes substantius de la metodologia a

una implementació informàtica. Com diem, aquest model d‟informació ha estat

implementat en dos instruments complementaris, primer en l‟esmentada base de

dades, on es preserven i gestionen totes les dades, i després en un esquema o

“plantilla” que serveix per a confeccionar nous qüestionaris o per a validar-ne la sintaxi i

l‟estructura.

3. Un Llibre de fulls de càlcul Excel que extreu dades de la base de dades de l‟aplicació

MEVA i les mostra en forma de taules i de gràfics.

Així doncs, els objectius de la solució informàtica que s‟ha desenvolupat són:


Pàgina 9 de 62

Facilitar la preparació dels qüestionaris

Automatitzar la passació dels qüestionaris

Produir mostres filtrades dels resultats i presentar-ne els resultats de cara a facilitar-ne al

màxim la seva anàlisi i interpretació.

1.2. Abast de la Solució

La premissa bàsica que ha dirigit la confecció de la solució informàtica ha estat “automatitzar la

feina més feixuga”, concretament la recollida de dades, el seu tractament i la seva presentació

de cara a anàlisi i interpretació.

Des d‟aquesta perspectiva s‟ha considerat que quedaven fora d‟abast de la solució aspectes

que en desenvolupaments professionals es poden veure com fonamentals, com ara:

Control d‟accessos via usuari i contrasenya

Entorns d‟usuari personalitzats i dinàmics en funció dels rols d‟usuaris

Entorns de manteniments de la pròpia aplicació (pantalles per a donar d‟alta, modificar i

suprimir centres escolars, organitzadors, agents, etc.).

És per això que, en introduir la solució informàtica hem afirmat que cal considerar la present

solució com un mer prototip la validesa del qual és, eminentment, provar la metodologia i

facilitar la generació i presentació de les dades.

1.3. Limitacions actuals i evolució futurible

Entre les limitacions rellevants actuals de la solució es compten les següents:

Els usuaris han de conèixer les adreces web de les utilitats a les quals volen accedir. No

existeix un mecanisme de navegació que permeti a cada tipus (o rol) d‟usuari anar allà

on pot/ha d‟anar. Tot i així, es donen certes facilitats que están documentades.

No es controla qui usa l‟aplicació i com l‟usa. És a dir, no hi ha un control d‟accessos ni

es duen a terme anotacions sobre quines accions han executat els usuaris (logging).

Com ja s‟ha dit, no s‟han desenvolupat utilitats de manteniment de les dades mestres

(usuaris, rols, centres, organitzadors, cursos, grups, etc.).

Actualment no s‟estan validant els camps de determinats formularis, ni a nivell sintàctic ni

a nivell semàntic.

Actualment, cada vegada que generen dades per a la seva anàlisi aquestes dades es

superposen a les anteriors. La qual cosa no vol dir que es perdin les dades originals, sinó

simplement que els informes cal guardar-los manualment per no perdre‟n les vistes

generades (en altres paraules, s‟han de fer estàtics els informes Excels, versionar-los i

guardar-los manualment).

En pujar qüestionaris al servidor no se‟n fa cap validació de format o de continguts.


Pàgina 10 de 62

De voler usar aquest prototip en un entorn de producció real caldria desenvolupar, al

menys, les següents funcionalitats:

Seguretat: accés i autorització als continguts controlades per usuari i contrasenya.

Tants entorns de manteniment com entitats clau existeixen al domini de problema:

Manteniment d‟usuaris

Manteniment d‟agents i rols

Manteniment de qüestionaris

Manteniment d‟organitzadors

Manteniment de Centres

Manteniment de cursos i grups

Implementar la validació exhaustiva de tots els formularis, tant des de la seva vessant

sintàctica com semàntica.

Altres esmentats a l‟apartat anterior (com ara un subsistema d‟anotacions sistèmiques).

Generar informes XML amb les dades i vincular els informes Excel als XML en lloc de a

la base de dades.

Desenvolupar un manteniment d‟informes.

Desenvolupar la validació de qüestionaris en temps de càrrega al servidor.

Front-end:

Estètica: caldria presentar els formularis i els continguts amb una presentació més

contextualitzada amb el tipus de destinatari i de continguts (inserir imatges més infantils

o juvenils en les preguntes dels qüestionaris, per exemple).

Usabilitat: l‟accés als qüestionaris des dels ordinadors dels aprenents caldria simplificar-

los de manera que els usuaris no hagin de teclejar URLs complexes, ja fos mitjançant

enllaços al qüestionari des de l‟escriptori del Sistema Operatiu o perquè l‟educador

disposa d‟alguna eina que els injecta el qüestionari dins el navegador automàticament, o

alguna altra solució de facilitació de l‟accés.

Reporting (o BI):

Al llibre de fulls de càlcul, la primera pestanya no mostra els filtres en base als quals s‟ha

generat la informació. Aquesta prestació caldria programar-la dins l‟aplicació web MEVA.

Ara mateix no ho està de programada, de manera que la persona estableix els filtres per

a la generació de freqüències des de l‟aplicació web MEVA ha de comunicar a aquell que

visualitzarà els resultats des del Llibre de fulls de càlcul quins han estat els criteris pels

quals s‟han filtrat els qüestionaris.

En programar la prestació comentada en el punt anterior, la possibilitat de mostrar

aquesta informació de filtrat podria/caldria també mostrar-la en la pantalla de l‟Aplicació

web MEVA que proporciona una vista HTML de les freqüències absolutes i relatives del

darrer informe generat (enllaç “Generació de Freqüències Absolutes” de l‟Índex d‟Utilitats

de l‟Aplicació web MEVA ).

Si bé l‟Excel de Microsoft és una eina molt potent i versàtil, hem arribat a la conclusió


Pàgina 11 de 62

que hagués estat més adient haver usat eines web de programari lliure i haver integrat el

reporting amb l‟Aplicació web MEVA. Hem estat estudiant les solucions informàtiques

disponibles per a aquesta tasca. Si mai es fa evolucionar el present project cap a un

producte professional, recomanem l‟ús de Pentaho1 com a solució idònia per a aquesta

tasca.

Model de dades: El Llibre de fulls de càlcul Excel ha fet evolucionar el llenguatge relatiu a

les diferents taules que mostren informació, mentre que les taules del Model de Dades

implementat en el SGBDR no s‟ha paral·lelitzat amb aquestes noves nomenclatures.

Així, per exemple, l‟Excel parla de la taula CPP6 la informació de la qual surt de vistes

que treballen sobre la taula CPP_2_i_3. Caldria fer un esforç per fer coherent la

nominalització de les taules entre l‟Excel i el Model de Dades de l‟Aplicació web MEVA.

Tot i que si mai s‟opta per renderitzar els resultats en formats HTML des de la pròpia

Aplicació web MEVA (com comentaven en el punt anterior), això deixaria de tenir sentit,

és clar.

1.4. Continguts de la present memòria

Tot seguit es descriuen els següents aspectes de la solució informàtica:

En primer lloc es descriu en què consisteix l‟Aplicació web MEVA i com usar-la.

A continuació es donen uns pocs apunts sobre la configuració conceptual del model de

dades que s‟ha dissenyat per a la implementació de la base de dades.

Finalment s‟esmenta de forma resumida com es presenten les dades de cara a facilitar-

ne la seva anàlisi i a extreure‟n conclusions.

1 http://www.pentaho.com/


Pàgina 12 de 62

2. Descripció funcional

La següent il·lustració mostra una seqüència lògica de com es podria procedir a elaborar,

carregar, inicialitzar i executar un qüestionari, així com a generar-ne les dades necessàries per

a la visualització d‟un primer informe.

Il·lustració 3: Continguts de l'apartat "Descripció Funcional"

Vegem, punt per punt, en què consisteixen aquestes passes.

2.1. Índex d’utilitats de l’Aplicació Web MEVA

L‟índex d‟utilitats és un menú bàsic a partir del qual diferents actors poden executar les

operacions més bàsiques de l‟Aplicació MEVA.

Per tal de poder accedir a aquest índex cal obrir un navegador web2 i introduir-hi la següent

URL: http://uab.meva.cat/index.jsp.

2 L‟aplicació MEVA ha estat provada amb èxit a IE, FireFox i Chrome.

http://uab.meva.cat/index.jsp


Pàgina 13 de 62

Il·lustració 4: Imatge de l’índex d'Utilitats de l'Aplicació MEVA executant-se en un navegador Web

Aquest índex mostra les següents opcions:

1. Càrrega de nous qüestionaris. Enllaça amb la utilitat que permet “pujar” al servidor

els qüestionaris que es volen fer passar als estudiants. Com veurem aquests

qüestionaris són fitxers de baix pes en format XML que contenen les preguntes,

respostes i metadades necessàries perquè l‟aplicació meva mostri les preguntes i

respostes i permeti navegar entre elles.

2. Inici d’un qüestionari a un grup classe. Enllaça amb la utilitat que permet especificar

que un determinat grup-classe d‟un determinat centra iniciarà un qüestionari previ o

posterior a la realització d‟un taller.

3. Generació de Freqüències. Enllaça amb la utilitat que, a partir de les respostes

donades pels estudiants durant l‟execució dels qüestionaris comptar la quantitat de

CPPs existents tant als enunciats com a les respostes i decidir la seva inclusió com a

dada pertinent en una freqüència absoluta. Calcula també el nombre d‟estudiants que

han contestat els qüestionaris i en produeix les corresponents freqüències relatives.

4. Darrer Informe de Freqüències (CatOnt). Enllaça amb la utilitat que permet filtrar i

mostrar les dades corresponents a la darrera generació de dades ordenades per

Categories Ontològiques.

5. Darrer Informe de Freqüències (CatPes). Enllaça amb la utilitat que permet filtrar i

mostrar les dades corresponents a la darrera generació de dades ordenades per

Categories de Pes.

Tot seguit es descriuen una per una les utilitats a les que estan enllaçades les entrades

d‟aquest índex.

2.2. Càrrega d’un nou qüestionari

Aquesta pantalla va adreçada al responsable de confeccionar qüestionaris i de nodrir l‟Aplicació


Pàgina 14 de 62

MEVA amb nous qüestionaris.

Típicament aquesta persona hauria de ser un responsable que treballa per a l‟organitzador del

Taller (i que conegui bé com editar i validar els qüestionaris abans de pujar-los al servidor).

Il·lustració 5: Pantalla per a la càrrega de nous qüestionaris al servidor

Es tracta d‟una pantalla i desenvolupament web que permet triar un fitxer XML ubicat en un

mitjà d‟emmagatzematge local, com ara un disc dur d‟un portàtil, un CD-ROM o qualsevol altre

dispositiu, i transferir-lo al servidor remot on està allotjada l‟Aplicació MEVA.

Si us fixeu en la imatge de la il·lustració anterior, veureu que s‟hi demanen les següents dades:

El títol del taller al qual correspon el qüestionari. És important que s‟introdueixi un nom

suficientment explícit que permeti identificar els qüestionaris i la seva relació amb el

taller.

Tanmateix fóra d‟allò més convenient que cada qüestionari fos descrit mínimament.

Típicament s‟hi pot descriure quins continguts tracta, o fins i tot si és llarg o no, etc.

El camp i botó “navega” serveix per a cercar el fitxer XML local que conté el qüestionari.

Finalment, el camp “Tria l‟organitzador” és una llista desplegable que permet escollir

l‟organització responsable del taller i del qüestionari.

2.3. Inicialització d’un nou qüestionari

Un cop s‟ha “pujat” un o més qüestionaris aleshores podem començar a pensar de fer-los servir

en un grup-classe o més.

La primera cosa que ha cal fer és “declarar” que s‟ha iniciat la passació d‟un qüestionari

corresponent a un taller per part d‟un grup-classe.

La metodologia MEVA estableix que el mateix qüestionari cal passar-lo dues vegades, una


Pàgina 15 de 62

abans de la realització del taller i una altra vegada després.

És gràcies a aquesta pantalla que es pot introduir aquesta informació dins la base de dades de

l‟Aplicació a efectes de després poder relacionar les dades resultants de la passació dels

qüestionaris, per part dels estudiants, amb les condicions en que es desenvolupà aquesta

passació. D‟aquí que les dades que s‟acumulen en la Base de Dades relatives a aquesta

pantalla han estat batejades en realitat com a “metadades”, ja que són dades sobre les dades

resultants dels qüestionaris3.

Il·lustració 6: Pantalla per a la inicialització d'un nou qüestionari

La informació que sol·licita aquesta pantalla és la següent:

Nom del qüestionari. Es tracta d‟una llista que mostra els qüestionaris pujats al servidor.

Ronda: Prèvia al taller o posterior.

On s‟ha fet el taller. Lloc on s‟ha dut a terme el taller.

Centre. Centre escolar o educatiu on s‟està duent a terme el taller i els qüestionaris.

Curs i grup classe.

Mestre, Educador i dinamitzador. S‟hi esperen els noms de cadascun d‟ells.

En aquesta pantalla es dóna la possibilitat de triar si, durant la passació de les preguntes

del qüestionari, l‟estudiant tindrà o no la possibilitat de retrocedir entre preguntes. Per

omissió es denega aquesta possibilitat, però si la persona que està iniciant el qüestionari

amb aquesta utilitat fa click amb el ratolí sobre la darrera frase o la caixeta que aquesta té a

la dreta aleshores habilitarà la possibilitat de retrocedir entre preguntes.

En completar aquesta pantalla, l‟usuari es redirigit a una altra pantalla on es fa un resum de

tota la informació introduïda i, a més, se li proporciona un enllaç per tal que pugui anar

directament a executar el qüestionari. Òbviament, qui ha introduït la informació, l‟educador

normalment, no té interès en respondre el qüestionari. Però sí pot tenir interès en copiar

3 Més endavant veureu que existeix una taula denominada “metadades_dels_questionaris_realitzats”, precisament per

això. Aquesta taula conté totes les dades recollides a partir d‟aquesta pantalla, a més d‟altres metadades necessàries.


Pàgina 16 de 62

l‟URL que s‟hi presenta per tal de crear enllaços al qüestionari des dels ordinadors dels

aprenents, per tal de facilitar-los l‟accés al mateix sense haver d‟obligar-los a escriure

adreces web complexes. La següent imatge mostra una captura d‟aquesta pantalla.

Il·lustració 7: pantalla "Test Iniciat" (URL al qüestionari)

2.4. Execució d’un qüestionari

Des de l‟URL que mostra la pantalla “Test Inciat” (a l‟exemple de la il·lustració aquesta URL és

“ http://localhost:8080/uab/view/student/data.jsp?id=8169-9437-6078-6361-279”) l‟aprenent pot

accedir a respondre el qüestionari, des del seu propi ordinador.

L‟Aplicació Web MEVA està preparada perquè múltiples usuaris puguin treballar

simultàniament el mateix qüestionari des de múltiples llocs. No hi ha cap límit d‟usuaris

simultanis. Fins i tot, un mateix aprenent podria estar realitzant dos o més qüestionaris alhora

des de dos o més navegadors oberts alhora.

La següent pantalla mostra la primera pantalla amb que es troba l‟aprenent en accedir a l‟URL

esmentada al principi d‟aquest apartat. Aquesta pantalla sol·licita dades bàsiques de l‟aprenent

a efectes de controlar qui és, a quin grup pertany i quin qüestionari està realitzant.

http://localhost:8080/uab/view/student/data.jsp?id=8169-9437-6078-6361-279


Pàgina 17 de 62

Il·lustració 8: Pantalla inicial de la resolució d'un Qüestionari. Dades de l'alumne.

En completar la pantalla de dades personals, l‟aprenent és conduit al que comunament es

denomina un “player” o dispositiu “reproductor”. Aquest reproductor és sempre una única

pantalla que té per objectiu mostrar, una per una, totes les preguntes del qüestionari.

El reproductor és capaç de reconèixer el tipus de pregunta que li arriba i de modificar el seu

propi comportament en funció d‟aquest tipus. En aquesta versió de l‟Aplicació web MEVA

només s‟han programat :

Preguntes de control (Una única resposta possible, però no es comptabilitza la resposta

com a CPP).

Una única resposta possible sobre n possibilitats (la resposta correcta es compatiblitza

com a CPP après).

Resposta múltiple. Més d‟una resposta alhora és possible. Cada resposta correcta

augmenta el cúmul de freqüències absolutes.

Una única resposta possible de tipus SI/NO (la resposta correcta es compatiblitza com a

CPP après).

Una única resposta possible de tipus CERT/FALS (la resposta correcta es compatiblitza

com a CPP après).

Relació entre CPPs. És del tipus resposat múltiple, però l‟utilitzem per mesurar si

l‟aprenent estableix vincles correctes entre diferents CPPs, és a dir, per veure si

subsumeix correctament estructures completes de coneixements.

Les següents il·lustracions mostren captures de pantalles d‟algunes d‟aquestes tipologies de


Pàgina 18 de 62

preguntes.

El reproductor va informant sobre com interactuar amb la pantalla en funció del tipus de

pregunta. Així, per exemple, en el cas de respostes múltiples, l‟aprenent pot clicar el ratolí bé

sobre la casella bé sobre l‟enunciat de la resposta (que en passar per sobre d‟ell canvia de

color). I així ho s‟informa a peu de pantalla.

En el cas d‟una única pregunta, en clicar la resposta l‟aprenent és conduit automàticament a la

següent pregunta.

Il·lustració 9: Pregunta d’un Qüestionari tipus "Resposta Múltiple"

Totes les preguntes, siguin del tipus que siguin, tenen una darrera opció “No ho sé, no

contesto”. En cas d‟escollir aquesta opció la resposta, òbviament, no es compta com a correcta.

En el cas de múltiples respostes, en activar aquesta casella es desactiven totes les altres

caselles que haguessin pogut marcar-se. I al contrari, en activar una casella diferent a l‟opció

“No ho sé, no contesto” aleshores aquesta darrera opció es desactiva automàticament.


Pàgina 19 de 62

Il·lustració 10:Pregunta d’ un Qüestionari del tipus “Resposta Única”

Il·lustració 11: Il·lustració 12: Pregunta del Qüestionari tipus "Cert o Fals"


Pàgina 20 de 62

Il·lustració 13: Tipus Sí o No

En finalitzar l‟execució del qüestionari se n‟informa a l‟aprenent i se li agraeix la seva

col·laboració, tal i com es mostra a la següent il·lustració. És només quan s‟ha finalitzat el test

que les dades es carreguen a la base de dades. D‟aquesta manera garantim no “contaminar” la

mostra amb qüestionaris a mig fer que podrien esbiaixar el tractament de dades.

2.5. Generació de freqüències

Aquesta utilitat té per objectiu calcular les freqüències que es necessitaran per a realitzar

l‟anàlisi de resultats i per a visualitzar-los des del Llibre de fulls de càlcul (l‟Excel). Per tal de

procedir-hi el que fa l‟Aplicació web MEVA és:

1. Sol·licitar els criteris sobre els quals filtrar totes les dades recollides a través de

l‟execució dels qüestionaris (veure primera il·lustració a continuació). Els filtres

actualment programats són els següents (només s‟admet l‟operació lògica “I”, producte

lògic4):

4 Ara per ara no veiem sentit a implementar suma o la diferencia lògiques (OR i XOR).


Pàgina 21 de 62

a. Un taller o de tots els tallers iniciats, més

b. Un Grup-classe determinat o tots els grups classes que han fet qüestionaris

d‟un taller, més

c. Un Centre educatiu terminat o tots els Centres on s‟han realitzat qüestionaris,

més

d. Un interval de dates concret o tots els qüestionaris realitzats, independentment

de la data.

2. Fer un recompte de quines respostes s‟han contestat correctament per a aquells

qüestionaris que han estat seleccionats a través dels filtres de l‟apartat anterior (veure

segona i tercera il·lustracions a continuació).

Il·lustració 14: Pantalla per a la generació de dades i càlcul de freqüències

A la següent imatge es pot veure el moment previ a la generació de les freqüències. Amb

aquest pas el dinamitzador o analista pot comprovar que ha fet el “filtratge” desitjat de les

dades. Si tot és correcte només cal apretar a “acceptar” i les freqüències absolutes i relatives

es calculen automàticament.


Pàgina 22 de 62

Il·lustració 15: Pantalla informativa, prèvia a la generació de dades i càlcul de freqüències

Il·lustració 16: Pantalla informativa sobre les darreres freqüències generades


Pàgina 23 de 62

2.6. Visualització d’un informe. “Llibre Excel 2007”

El “Llibre Excel 2007” és la “pantalla” sobre la que nosaltres podem veure i interpretar les dades

a mesura que la base de dades es va enriquint amb el temps. Aquest muntatge ens permet fer

l‟anàlisi per Categoria Ontològica, per Categoria de Pes i el creuament d‟aquestes dues

categoritzacions. La finalitat d‟aquest muntatge, el qual es correspon amb les vuit fases

descrites a la “metodologia”, és el de calcular l‟increment de coneixement (el nostre indicador

de qualitat de l‟educació) i mostrar els resultats d‟una manera clara i entenedora. De fet, aquest

indicador tindrà un valor numèric “en percentatge”, i es podrà representar gràficament amb les

“aranyes grupals” i les “línies de tendència” que proposem.

Tot i que l‟estructura és força complexa i el volum de dades és molt gran, aquest “Llibre” està

pensat per a poder-lo consultar sense haver d‟intervenir, en altres paraules, aquesta proposta

tracta les dades de forma automàtica i ofereix uns resultats explícits per a ser interpretats i

poder elaborar amb facilitat un informe sobre la qualitat de l‟aprenentatge de l‟exercici educatiu

analitzat.

En aquest apartat no només es descriuran totes les parts o “pestanyes” del “Llibre Excel 2007”,

sinó que es comentarà com valorar i interpretar les dades representades numèricament i

gràficament.

Totes les graelles i gràfics que forment aquest “Llibre” estan interrelacionats entre ells i

connectats a la base de dades a través de “vistes SQL”, D‟aquesta manera en el moment que

premem el boto “actualitzar dades” totes les graelles van a cercar la informació de la base de

dades.

Aquest llibre està format per tretze “pestanyes” o “fulls de càlcul”, totes elles dedicades:

- al tractament progressiu de les dades en funció de la fase analítica en que ens trobem;

- a la interpretació dels resultats obtinguts; o

- a la facilitació de l‟ús d‟aquest mateix document.

Precisament a la primera “pestanya” ens serveix com un “menú d‟inici” des del que es pot

arribar a qualsevol part del “Llibre”. En aquesta mateixa “Portada” s‟hi fa esmena dels “criteris

predefinits” amb els que es pot fer el tractament de dades i es recorden els “convenis

semàntics” per a que qualsevol persona en pugui entendre el contingut.


Pàgina 24 de 62

Il·lustració 17: Portada del Llibre de resultats Globals

A continuació podeu apreciar amb més detall les diferents parts del “Llibre” a les que es pot

arribar a partir de l‟”índex d‟inici” que es pot veure a la següent imatge:

Il·lustració 18: Detall de la pestanya "Portada"

La segona pestanya anomenada “Tallers i Centres”, ens mostra la relació de centres educatius

i tallers en els que s‟hi ha dut a terme els tallers ambientals. D‟aquesta manera, amb aquesta

pestanya podem saber quines dades estem tractant en cada moment.

Aquesta taula ens dona informació sobre: el nom del centre, el taller, descripció del taller, qui

l‟ha organitzat, curs escolar i grup, qui ha estat l‟educador responsable, la data i hora en que

s‟han fet les diferents passacions (primera o segona ronda).


Pàgina 25 de 62

Il·lustració 19: Pestanya "Tallers estudiats"

A partir de la tercera pestanya “F2 (CPP totals)” fins a la dècima “F6 (DRSP.CatPes Principis)”,

no es fa més que recollir i tractar les dades. És amb les darreres tres pestanyes (“F7 IC”, “F8

Qualif.” i “IMPRIMIR”) que les dades es resumeixen en taules de resultats i es representen

gràficament.

La imatge que es veu a continuació correspon a la “Fase 2: Selecció” i hi podem veure tres

taules, la principal “Taula CPP1” i dues que “resum” que en sintetitzen el contingut.

La taula CPP1 conté tots els CPPs obtinguts a partir de filtrar en base als criteris predefinits, és

a dir TOT el coneixement que contenen els qüestionaris i que es vol analitzar. Aquesta taula

creix a mesura que es van afegint dades a través de la resolució de qüestionaris.

La taula resum-1 ens diu el nombre de CPPs discriminats per categoria ontològica i pes, és a

dir, per exemple, el nombre de “Conceptes de Pes =1”, o el nombre de “Processos de Pes =

3”..., i la Taula resum-2 ens calcula el total de CPP per cada categoria, per exemple, nombre

total de “Conceptes”, o nombre total de “CPPs de Pes = 3” i el total de CPPs.


Pàgina 26 de 62

Il·lustració 20: Pestanya "F2 Selecció", conté la Taula CPP1 amb tots els CPPs

Il·lustració 21: Detall de la pestanya "F2 Selecció". Taules resum de la CPP1

La Taula CPP2 que es torba a la pestanya “F3. (R1)”, coincideix amb la “Fase 3: Indagació

prèvia”, a la qual s‟hi recull la informació extreta a partir de la PRIMERA RONDA amb els

Qüestionari – 1. En aquest cas els CPPs s‟organitzen per categoria ontològica, on la primera

columna és de “Conceptes”, a la segona hi trobem “processos” i a la tercera “Principis”.


Pàgina 27 de 62

Il·lustració 22: Pestanya "F3 (R1)". Taula CPP2 (Freqüències de la PRIMERA ronda)

A continuació podem veure amb més detall una secció de la Taula CPP2, en ella hi veiem la

disposició de la informació, en aquest cas “ID” o “Identificador”, “Pes”, “Freqüència Absoluta”,

“Nombre d‟estudiants”, “Freqüència Relativa”, i el “nom del Taller” al que correspon cada CPP.

Recordem que la “Freq. Abs” és el recompte de vegades que s‟ha respost un determinat CPP, i

la “Freq. Rel.”és la “Freq. Abs.” Dividit entre el nombre d‟estudiants que han fet aquell

qüestionari.

Il·lustració 23: Detall de la pestanya "F3 (R1)". Detalls de la taula CPP2

Seguint amb la coherència de “les fases de la metodologia” la següent pestanya “F5 (R2)” es

correspon a la “Fase 5: Recull de dades”. En aquesta hi podem trobar les dades recollides a

partir del segon qüestionari, o el que és el mateix, la SEGONA RONDA.

Tal i com es descriu a la Metodologia, la “Fase 4: d‟Observació”, no es pot modelitzar ni

automatitzar ja que es tracta d‟anar a veur què passa en el taller, i a més, a la llarga tendim a


Pàgina 28 de 62

obviar-la. Per aquest motiu hem passat de la “Fase 3” a la “Fase 5” en el “Llibre Excel”.

Il·lustració 24: Pestanya "F5 (R2)”. Taula CPP3 (Freqüències SEGONA ronda)

A continuació hi trobem cinc “fulls de càlcul” corresponents a la “Fase 6: d‟anàlisi comparativa”

de la Metodologia, en aquests el que s‟hi fa és calcular les diferències entre la segona i la

primera ronda, ponderar-les i relativitzar-les per diferents criteris. Per aquest motiu diem que

aquestes “pestanyes” serveixen par a calcular la DRSP (Diferència Relativa Simple

Ponderada), element que equiparem a l‟increment de coneixement, i que més endavant ens

servirà per a trobar l‟Increment de Coneixement Global, l‟IC Global.

A aquesta pestanya li dem “F6 (DRSP_CatOnt), perquè calcula la DRSP a partir de l‟anàlisi per

categoria ontològica.

Il·lustració 25: Pestanya "F6 (DRSP_CatOnt)". Taula CPP5 (Anàlisi per categoria ontològica)

Aquest és un fragment en el que s‟hi pot veure com es representen els valors de les “Dif.Rel”,


Pàgina 29 de 62

els de “Dif. Abs”, “Dif. Rel Ponderada” i “ Dif. Abs. Ponderada”.

Quan podrem, el que estem fent és multiplicar el valor de la Freqüència pel factor multiplicador

corresponent a cada Pes.

Recordem que els pesos assignats poden ser 1, 2 o 3, i els factors multiplicadors són 1/6, 2/6 i

3/6 respectivament.

Il·lustració 26: Detall de la pestanya "F6 (DRSP_CatOnt)". (Calcul de les diferències absolutes i relatives ponderades)

Tots aquests càlculs de Freqüències es recullen en els requadres de la mateixa pestanya, els

quals es mostren ampliats a la imatge que hi ha a continuació. Tal i com es pot apreciar

nosaltres fem molts càlculs, però per a calcular l‟IC Global ens centrem exclusivament en els

valors marcats en groc i en taronja. Els quals recuperarem més endavant.

La interpretació de la “Diferència Relativa Simple (sobre tots els CPPs) Ponderada” (marcat en

taronja) és que l‟increment de coneixement de principis respecte el total de principis i tenint en

compte el pes (amb la ponderació), ha estat d‟un 1,84%.

Il·lustració 27: Detall de la pestanya "F6 (DRSP_CatOnt)". Sumatoris de diferències relatives i absolutes)

A continuació es pot veure la pestanya “F6” corresponent a l‟anàlisi per categoria de pes.

Aquest “full de càlcul” té la mateixa estructura que la “F6” per categoria ontològica, però en

aquest cas agrupa els resultats en “CPPs de Pes = 1”, “CPPs de Pes = 2” i CPPs de Pes = 3”.


Pàgina 30 de 62

Il·lustració 28: Pestanya "F6 (DRSP_CatPes)". Taula CPP5-CatPes (Anàlisi per categoria de pes)

Les tres pestanyes que venen a continuació fan una anàlisi tenint en compte les dues

categoritzacions (tipus i importància) o el que és el mateix (ontologia i pes). És a dir, fan el

tractament de dades (càlcul de diferències de Freqüències) d‟una manera més acurada. Per

això diferenciem tres taules CPP6, (CPP6-CatPes-Conceptes, CPP6-CatPes-Processos i

CPP6-CatPes-Principis).

Il·lustració 29: Pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Conceptes)". Taula CPP6-CatPes-Conceptes (Anàlisi dels conceptes per pesos separats)

A les graelles de la imatge “Pestanya F6 (DRSP.CatPes.Conceptes)” es fa una anàlisi de tots

els Conceptes, a l‟esquerra els de Pes = 1, al centre, els de Pes = 2 i a la dreta, els de Pes = 3.

A continuació podeu apreciar com s‟estructura cada taula. A l‟esquerra s‟hi expliquen les dades

sobre el CPP (ID, nom, tipus, pes, taller) a la segona columna s‟hi recullen dels freqüencies de


Pàgina 31 de 62

la PRIMERA RONDA, a la tercera columna s‟hi troben les Freqüències de la SEGONA RONDA,

i a la quarta i última columna s‟hi calcula la Freqüència per cada CPP (Absoluta, Relativa,

Ponderant i Sense Ponderar).

Il·lustració 30: Detall de la pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Conceptes)". (Taula per a conceptes de Pes 1)

Per a poder relativitzar els resultats cal conèixer el total sobre el que es vol comparar. Per

exemple, el sumatori de diferències sobre els Conceptes de Pes = 1, es pot analitzar en relació

al total de:

- Conceptes de Pes = 1,

- Conceptes,

- CPPs de Pes =1, i

- CPPs.

Per aquest motiu en aquest mateix “full de càlcul” hi ha una petita graella com la que es veu a

continuació:

Il·lustració 31: Detall de la pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Conceptes)". (Quantitats totals de conceptes i proporcions)

Tot i poder fer molts càlculs, nosaltres ens centrarem en la relativització de la DRSP sobre el

total de CPPs de Pes = 1 (marcat de color groc), i amb la DRSP sobre el total de CPPs (marcat

de color taronja).


Pàgina 32 de 62

Il·lustració 32: Detall de la pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Conceptes)". Càlcults a partir de les freqüències relatives i absolutes

Tot això per cada tipus de CPP, i de cada pes. En total: 3 tipus de CPP x 3 pesos = 9 valors

(que recollirem més endavant, i que ens servirà per a calculat l‟IC Global).

A continuació seguim amb l‟anàlisi creuat pels processos:

Il·lustració 33: Pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Processos)". Taula CPP6-CatPes-Processos (Ànàlisi dels Processos per pesos separats)

I el mateix pels principis:


Pàgina 33 de 62

Il·lustració 34: Pestanya "F6 (DRSP.CatPes_Principis)". Taula CPP6-CatPes-Principis (Ànàlisi dels Principis per pesos separats)

Tota aquesta informació es resumeix i recull a la “Fase 7” de la Metodologia que coincideix amb

la pestanya “F7 IC”. En aquest cas es recuperen els IC que s‟havien calculat als fulls de càlcul

de la “Fase 6” i se n‟extreu l‟IC Global, el qual serà l‟indicador final de qualitat dels exercicis

educatius analitzats.

En els següents gràfics s'aprecia el que els estudiants han après respecte el que haguessin

pogut aprendre. En primer lloc se'n fa una anàlisi detallada per cada categoria ontològica i de

pes; en segon lloc se'n fa una anàlisi sobre el total de CPPs; i en tercer lloc se'n fa una anàlisi

global agrupant les dades i comparant-les amb el total de CPPs. D'aquesta darrera agrupació

de dades i valoració sobre el total de coneixement se n'extreu l'IC (Increment de Coneixement),

l'indicador que ens permet saber quant han après respecte el que haguessin pogut aprendre.

D'aquesta manera es poden valorar tres aspectes fonamentals:

A- Si han après molt o poc respecte el total,

B- Què han après (si conceptes, processos i principis) i

C- Si el que han après és de gran importància o no segons els objectius de l'activitat educativa

(gràcies als pesos).

Totes les dades són Relatives, Simples i Ponderades per aproximar-nos al màxim a la realitat

(Dades marcades amb groc i taronja a les taules d‟origen). Ara bé, si interessés comparar els

resultats amb els Absoluts, No simples, No ponderats, es podria fer ja que a les taules d‟origen

es disposa de les dades necessàries. Només caldria trobar el factor de proporció per a poder

equiparar i comparar els resultats sobre cada grup (Total de CPPs; Total de CPPs de pes (1 ,2

o 3); i Total de (conceptes, processos o principis).


Pàgina 34 de 62

Il·lustració 35: Pestanya "F7 IC". Taula resum dels IC i gràfics

A continuació es mostra en detall la taula que recull els IC calculats a partir de l‟anàlisi

ontològica. On el sumatori d‟IC per cada categoria (marcats en groc) serveixen per a

determinar l‟IC Global (marcat en taronja), que en aquest cas és de 11‟67%.

Il·lustració 36: Detall de la pestanya "F7 IC". (Graelles resum de l'IC per Categoria ontològica)

En aquesta mateixa pestanya de la “Fase 7”, es representen els resultats en aranyes grupal o


Pàgina 35 de 62

faldilles de cobertura. Aquestes estan dimensionades sobre tres eixos que van del 0%

d‟increment de coneixement, a 100% d‟increment de coneixement.

Els tres primers corresponen a la “Graella resum per l‟anàlisi per Categoria ontològica”.

El primer, el qual marca la superfície en “groc” es refereix a l‟Increment de Coneixement sobre

conceptes. I tal i com es pot veure en el gràfic, l‟eix superior correspon als Conceptes de Pes =

1, l‟eix de la dreta als Conceptes de Pes = 2, i l‟eix de l‟esquerra als Conceptes de Pes = 3.

En aquest cas es pot veure com hi ha un IC del 30% aproximadament per a Conceptes de Pes

= 1 i Pes = 2; i en canvi l‟IC per a Conceptes de Pes = 3 és superior al 40%.

La forma del triangle resultant d‟unir els tres vèrtex determinarà què aprenen majoritàriament, si

han après molt o poc, i si ho han fet de forma equilibrada o proporcional segons els valors

marcats en els eixos.

Il·lustració 37: Detall de la Pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'anàlisi per Categoria ontològica - Conceptes)

Aquest mateix estudi també es pot fer pels processos (marcat amb blau). En aquest cas hi ha

una clara diferència entre els processos de cada pes. L‟IC és molt major per a processos de

pes = 3, i és pràcticament nul per processos de Pes = 1. La interpretació a nivell pedagògic

podria ser que en aquest cas s‟ha après molts més processos “importants” (de pes = 3), que

processos “poc rellevants” (de pes = 1).


Pàgina 36 de 62

Il·lustració 38: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'anàlisi per Categoria ontològica - Processos)

En el cas dels principis (triangle marcat en verd), es veu una clara tendència a prendre principis

de pes = 3. Fet molt interessant des de la perspectiva pedagògica ambiental, ja que els

principis són aquelles unitats de coneixement que “regulen” molts processos i encara més

conceptes dins l‟estructura cognitiva. És a dir, el fet d‟ancorar un nou principi té un gran efecte

de reestructuració en el mapa de coneixement de l‟aprenent, i si a més, aquest és “de Pes = 3”

(el que és el mateix que “important”, des de la perspectiva ambiental), els efectes sobre

l‟estructuració del coneixement, i per tant de la consciència de l‟aprenent seran molt importants.

Per exemple, si estem parlant d‟un principi com “Responsable” (de molt pes i de gran cobertura

o influència sobre la resta d‟unitats de coneixement), el fet de que l‟hagin après, i per tant

incorporat dins la seva estructura cognitiva, comporta un canvi de conducta general cap a la

“Responsabilitat”, en aquest cas ambiental. I des del punt de vista educatiu, aquest és el major

èxit que es pot esperar.


Pàgina 37 de 62

Il·lustració 39: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'anàlisi per Categoria ontològica - Principis)

A continuació es mostra un gràfic que no fa més que superposar l‟anàlisi per les tres categories

ontològiques (IC per Conceptes, per Processos i per Principis) sobre els mateixos eixos.

En aquest cas es pot intuir una clara tendència dels “tres triangles” en allargar-se cap al costat

del “Pes = 3”.

Il·lustració 40: Detall de la pestanya "F7 IC". (Superposició dels IC per Categoria ontològica)

Els dos gràfics que hi ha a continuació són la síntesi de l‟anàlisi per Categoria ontològica. El

primer ho representa sobre tres eixos, cada un amb un tipus de CPP (Concepte, Procés o

Principi) i el segon (de la dreta) fa el mateix però sobre mantenint l‟anàlisi combinada entre la

Categorització ontològica i de pes. Per aquest motiu hi ha un eix per cada sub-categoria (C1

que vol dir conceptes de pes = 1; C2 per conceptes de pes = 2; C3 per conceptes de pes 3; P1


Pàgina 38 de 62

per processos de pes 1... i Pri3 per Principis de pes =3), en total nou eixos.

En aquest cas, l‟IC per Categoria Ontològica sobre 3 eixos ens mostra clarament que

„increment de coneixement per conceptes és molt superior a la de processos i principis, i que

alhora, la de processos és lleugerament superior a la de principis. Aquests resultats

s‟aproximen molt a la realitat, ja que la relació entre C-P-P no és de 1:1. On per cada principi

après han d‟aprendre diversos processos i encara més conceptes.

Pel que fa a l‟”estrella” de nou eixos, no es pot definir un patró clar, però si que es pot veure

que les tres “potes” més llargues es corresponen a CPPs de Pes = 3. Fet que coincideix amb

els resultats dels gràfics anteriors, els quals tendien cap als CPPs de Pes = 3. Pedagògicament

aquest fet és molt interessant, perquè podem dir la major part del que han après és “important”

o “rellevant” segons els objectius dels tallers educatius, en aquest cas “ambientals”.

Il·lustració 41: Detall de la pestanya "F7". (Aranyes grupals resum sobre l'anàlisi per Categoria ontològica)

A continuació es mostra la mateixa estructura de “graella” i “gràfics” que fins ara. Amb la

diferència que en aquest cas l‟anàlisi es fa per categoria de pesos. Per aquest motiu no ens

estendrem en descriure en què consisteix cada gràfic.

A la següent graella s‟hi recullen els IC per cada Pes (en groc) a partir dels que es calcula l‟IC

Global (en taronja).

Com podeu comprovar, tot i partir d‟anàlisis diferents, hem arribat al mateix valor d‟IC Global,

11,67%. Aquesta és una manera de comprovar la coherència metodològica i testejar la

metodologia per a identificar-hi errors de càlcul.


Pàgina 39 de 62

Il·lustració 42: Detall de la pestanya "F7". (Graelles resum de l'IC per Categoria de Pes)

En aquest cas es veu clarament que d‟entre els CPP de Pes = 1, l‟IC major és pels conceptes.

Aquest fet és raonable partint de que per cada Procés après s‟han d‟atendre molts Conceptes, i

per cada Principi, encara més.


Pàgina 40 de 62

Il·lustració 43: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'anàlisi per Categoria Pes – CPPs de Pes = 1)

Sobre els CPPs de pes = 2 podem destacar que respecta la “proporcionalitat” en l‟aprenentatge

que comentaven anteriorment, la qual diu que la relació entre conceptes, processos i principis

no és de 1:1:1, sinó que per cada Principi s‟han d‟aprendre diversos Processos i molts

Conceptes.

Il·lustració 44: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'ànàlisi per Categoria de Pes – CPPs de Pes = 2)


Pàgina 41 de 62

Sobre els CPPs de pes 3 es manté que s‟han aprés molts més Conceptes que Processos i

Principis, però la diferència entre aquests dos últims no és tant rellevant.

Il·lustració 45: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals sobre l'anàlisi per Categoria Pes – CPPs de Pes = 3)

En el següent gràfic s‟hi han superposat els diferents “triangles” d‟Increment de Coneixement

per a cada categoria de pes. I tal i com ha sortit en el gràfic resum per categoria ontològica,

podem destacar la clara tendència de l‟IC cap als Conceptes. És a dir, que clarament han après

més Conceptes que Processos i Principis.

Il·lustració 46: Detall de la pestanya “F7 IC”. (Superposició dels IC per Categoria de Pes)


Pàgina 42 de 62

Tal i com s‟ha comentat a quan parlàvem de l‟anàlisi ontològic, en aquest cas, els resultats

finals també es representen sobre dos gràfics. Un de tres eixos i l‟altre de nou. En aquest cas a

partir del primer gràfic (esquerra) podem dir que majoritàriament han après CPPs de Pes = 3,

en segon lloc CPPs de Pes = 2 i en tercer lloc CPPs de Pes = 1. Això és directament

proporcional al nivell de “rellevància” i per tant podríem dir que han après el que “com a

educadors ambientals” hem considerat més rellevant.

En aquest cas, l‟”estel” o “aranya” té tres potes ben definides, les quals coincideixen amb els

Conceptes de Pes = 1 (C1), els Conceptes de Pes = 2 (C2) i els Conceptes de Pes = 3 (C3).

Fet que coincideix amb els resultats dels gràfics “resum” de l‟anàlisi per categoria ontològica,

on es veia clarament que l‟IC pels Conceptes era molt major que qualsevol altre tipus CPP.

Il·lustració 47: Detall de la pestanya "F7 IC". (Aranyes grupals resum sobre l'anàsi per Categoria de Pes)

Coincidint amb la vuitena fase de la Metodologia, al “Llibre Excel” hi trobem la pestanya “F8

Qualif.”, en la qual es recullen els valors dels Sumatoris de DRSP (que és el mateix que

l‟increment de Coneixement o l‟IC) per les dues anàlisis (CatOnt i CatPes), i se‟n calcula l‟IC

Global, atribuint-li una qualificació no numèrica per a facilitar-ne la interpretació. Aquesta

qualificació és fixada a partir de la graella “estandardització de les qualificacions”, i es va

modificant automàticament en funció del valor de l‟IC. Aquests canvis venen donats depenent

del rang en el que es situï l‟IC. En aquest cas hem fixat cinc qualificacions (deficient, suficient,

bo, molt bo, excel·lent).

Aquestes qualificacions van canviant automàticament ja que hem lligat els valors de l‟IC a les

qualificacions a través d‟una “fórmula lògica” que l‟Excel sap interpretar.

A la “Fase 8 de Resultats i Conclusions” s'obtenen valoracions qualitatives globals i

representacions gràfiques que permeten estudiar l'evolució de l'IC al llarg del temps, les quals

es podran representar gràficament donant lloc a “línees de tendència de l‟IC en el temps”.

D'aquesta manera es pot valorar quina és la tendència de la qualitat en l'aprenentatge en el

temps.

L'experiència ens diu que la funció de l'IC al llarg del temps no és lineal, però com que no

disposem de dades experimentals suficients per a intuir de quina mena de funció es tracta, la


Pàgina 43 de 62

considerarem lineal. D'aquesta manera tot i saber que els rangs no s'ajustarien a la realitat,

suposem que tot procés d'aprenentatge al les etapes més tempranes pot representar-se com a

un increment lineal, a més així també disposem d'un punt de partida per a començar amb la

representació dels resultats. Per tant la funció: f(x) = mx +b, on "b" és el coneixement previ i

"m" el pendent de la recta. Això redueix la complexitat de l'estudi i permetrà anar millorant el

model proposat, apropant-lo amb el temps i l‟experiència, a un model que s'apropi al

comportament real del procés d‟aprenentatge.

Per aquests motius els rangs proposats són equidistants i en són cinc. Però això pot anar

canviant a mesura que la funció d'aprenentatge també canvia.

Il·lustració 48: Pestanya "F8 Qualif.". (Qualificacions finals, IC Global, taula de resultats i propostes de millora, prepresentacions gràfiques...)

Aquesta és la “Taula d‟estandardització de les qualificacions”. En ella s‟hi fixen els rangs per a

determinar quina qualificació correspon a un valor determinat de IC. D‟aquesta manera,

qualsevol persona podria interpretar els resultats numèrics de l‟IC, ja que estarien “traduïts” a

paraules.

Il·lustració 49: Detall de la pestanya "F8 Qualif.". (Taula d'estandardització de les qualificacions)

A continuació es mostra clarament que els resulitats de l‟IC calculats a partir de les dues


Pàgina 44 de 62

categoritzacions són el mateix. I també es pot veure la “cel.la” en la que s‟assigna una

qualificació a l‟IC numèric, que en aquest cas és de l‟11‟68 % i se‟l considera “Deficient”.

La fórmula que fa possible l‟automatizació d‟aquesta assignació a partir qualificacions

marcades a la “Taula d‟estandardització” és:

=SI(($D$56*100)>=81;"Excel·lent";SI(($D$56*100)>=61;"Moltbo";SI(($D$56*100)>=41;"Bo";

SI(($D$56*100)>=21;"Suficient";SI(($D$56*100)>=0;"Deficient";"")))))

Il·lustració 50: Detall de la pestanya "F8 Qualif." (Graelles IC Global i qualificació final)

En aquest mateix “full de càlcul” de la “Fase 8” hi proposem models de gràfics i graelles per a

representar-hi els resultats en el temps, poder-los comparar entre sí i determinar: “mancances”,

punts forts” i fer “propostes de millora”.

Com que queda fora d‟abast recopilar dades en el temps, ens hem inventat un seguit de dades

que ens han permès:

- representar una línia de tendència de l‟IC entre els anys 2010 i 2020 (gràfic ataronjat) que

simularia l‟IC Global pel GOB per cada any o curs escolar;

- representar un gràfic “de sectors” circular, que compara l‟IC per quatre tallers diferents,

d‟aquesta manera es pot quantificar i comparar l‟”èxit educatiu” de cada taller,

. representar una faldilla de cobertura també per tallers, per centres, organitzadors, anys...

Qualsevol d‟aquestes representacions es poden fer a partir dels “filtres” o “criteris predefinits” a

partir dels que s‟hagi fet l‟anàlisi de les dades. D‟aquesta manera l‟analista podria comparar l‟IC

entre diferents:

- organitzadors (de tallers ambientals);

- tallers d‟un mateix organitzador;

- centres que han fet el mateix taller; o

- balanços o ICs corresponents a períodes de temps coneguts (cursos escolars,

trimestres...)


Pàgina 45 de 62

Per a desenvolupar aquests gràfics però, caldria treballar amb dades reals i implementar la

Metodologia proposada, i això queda fora d‟abast.

Il·lustració 51: Detall de la pestanya "F8 Qualif.". (Gràfics: "Línies de tendència", "comparació entre tallers"...)

Aquest és un exemple de graella en la que a partir dels resultats de l‟IC i les Qualificacions

finals es podrien recollir els punts forts i mancances de cada cas i proposar estratègies per a

millorar des del punt de vista pedagògic.

Il·lustració 52: Detall de la pestanya "F8 Qualif". (Model de Taula: Observacions, punts forts, mancances, propostes de millora...)

Tota aquesta informació que es treballa a la Fase 8, l‟ordenem en un nou “full de càlcul” que

anomenem “IMPRIMIR” i vol ser un patró d‟”INFORME” per a imprimir.


Pàgina 46 de 62

Il·lustració 53: Pestanya "IMPRIMIR". Model d'informe per imprimir

En aquest INFORME hi diferenciem tres parts. A la primera part correspon hi posaríem els

criteris o “filtres” que s‟ha fet servir per a produir les freqüències i elaborar l‟anàlisi.

Il·lustració 54: Detall de la pestanya "IMPRIMIR". (Criteris de filtratge i IC Global)

A la segona part hi hauria els dos gràfics resum sobre cada tipus de Categorització. D‟aquesta

manera es pot veure ràpidament què han après majoritàriament (si Conceptes, processo o

principis), i si el que ha après és importat (de Pes 1, 2 o 3). I just a sota de cada gràfic hi hauria

un espai per a que l‟analista o dinamitzador en fes una valoració.


Pàgina 47 de 62

Il·lustració 55: Detall de la pestanya "IMPRIMIR". (Gràfics i valoracións sobre l'anàlisi ontològica i per categoria de pesos)

I a la tercera part del “model d‟informe” hi afegiríem un gràfic com aquest, una “línea de

tendència” per analitzar-ne el comportament i finalment concloure amb un apartat de

“Conclusions”.

Il·lustració 56: Detall de la pestanya "IMPRIMIR". (Línia de tendència de l'IC en el temps, valoracions i conclusions finals)


Pàgina 48 de 62

3. Model d’informació

En parlar de Model d‟Informació ens referim al conjunt global d‟entitats, interelacions entre les

entitats i restriccions aplicables a les interrelacions que fa servir la MEVA-tool (la solució en el

seu conjunt).

Aquest conjunt global pot veure‟s també com un agregat de tres “artefactes” (o instruments)

diferents:

1) Un Model de Dades Relacional format per taules (o relacions) SQL, i que dóna suport a

les funcionalitats bàsiques de l‟Aplicació web MEVA; La Base de Dades de l‟Aplicació

web MEVA ha estat implementada i construïda sobre aquest Model de Dades.

2) Un Esquema W3C XML sobre el qual s‟ha dissenyat el format dels qüestionaris. Les

instàncies XML que s‟elaboren sobre aquest Esquema són les dades concretes

corresponents a un qüestionari. Tal i com dèiem a l‟apartat “Càrrega d‟un nou

qüestionari”, aquestes instàncies (o documents XML) són importades dins la Base de

Dades. El Reproductor de preguntes (el Player, en dèiem més a dalt) obté totes les

dades relatives al qüestionari d‟aquest fitxer carregat en Base de Dades (les preguntes

en elles mateixes, de quins tipus són, quines respostes són correctes i quines no).

3) Un grup de consultes SQL sobre determinades taules del Model de Dades Relacional

que mostren una vista parcial, filtrada per criteris específics, de les dades que es

mostren al Llibre Excel.

Il·lustració 57: Continguts de l'apartat "Model d'Informació"

3.1. Model de dades relacional

El Model de Dades Relacional està composat per un vocabulari de 15 entitats (taules d‟entitat) i

una sintaxi de quatre grans interrelacions (taules amb dues o més interrelacions, o

interrelacions N:M. A diferència d‟aquestes darreres, una interrelació forta-débil entre dues

taules, interrelacions 1:N, no genera una tercera taula sinó que l‟identificador de l‟entitat forta es

propaga a l‟entitat dèbil (2) (3)). Tot seguit es mostren i comenten aquestes entitats i


Pàgina 49 de 62

interrelacions.

3.1.1. Vocabulari

centre curs

grup

agent

tipusagenttaller

organitzador pregunta

resposta

estudiant

CPP_0 CPP_1

CPP_2_i_3

tipusCPPrepositori

Il·lustració 58: Vocabulari del Model de Dades (Entitats i taules mestres ordenades alfabèticament)

El vocabulari del Model de Dades Relacionals sobre el qual s‟ha construït l‟Aplicació web

MEVA està conformat per les següents entitats (tot i que a l‟ il·lustració de dalt estan ordenades

alfabèticament, a continuació les llistem i descrivim en funció de la seva proximitat semàntica):

Entitat Descripció

Agent Conté les dades personals dels educadors, dinamitzadors, passants i,

en general de tots els agents que parametritzen els tallers i configuren

els qüestionaris. S‟ha decidit que les dades sobre actors com ara

l‟estudiant o agents externs com ara els organitzadors són

mantingudes com a entitats diferenciades, degut al paper especial que

juguen en el domini de negoci.

Tipusagent Taula mestra tipificadora dels agents. El seu identificador es propaga a

les instàncies d‟agent (interrelació 1:N entre TipusAgent i Agent).

Estudiant Dades dels aprenents que han realitzat els tallers i que executen

qüestionaris sobre aquests tallers.

Organitzadors Dades (nom i descripció) dels organismes que organitzen tallers (el

GOB o el Consell Insular, per exemple).

Centre Conté les dades relatives a tots els centres educatius de Menorca on

es duen a terme els tallers i on s‟executen els qüestionaris.

Curs Noms i descripcions dels cursos que realitzen els tallers, com ara

Primer d‟ESO, Primer de Batxillerat, etc.

Grup Grup classe d‟un curs, com ara 1er. ESO-Grup A. Identifica diferents

grups d‟alumnes que fan el mateix curs.

CPP_0 Taula que recull totes les respostes encertades de tots els qüestionaris

que s‟han respost.

CPP_1 Taula que recull tots els CPPs existents per a la MEVA-tool. Es

carreguen en aquesta taula durant el procés de càrrega d‟un nou

qüestionari. Tots els CPPs marcats com a tals dins l‟XML del

qüestionari que es carrega s‟acumulen en la taula CPP_1.

TipusCPP Tipifica els CPPs com a concepte, procés, principi, relació o fet

(exemple, traça o sentència, respectivament). La versió actual de la


Pàgina 50 de 62

MEVA-tool (tant l‟Aplicació web, com el Llibre Excel) només fan servir

els tres primers.

CPP_2_i_3 Acumula les freqüències absolutes i relatives de les respostes

encertades dels qüestionaris realitzats. Aquestes dades són produïdes

per la utilitat “Generar Freqüències” (veure apartat “Índex d‟utilitats de

l‟Aplicació web MEVA”).

Pregunta Recull totes les preguntes contestades per tots els alumnes que han

contestat un qüestionari. L‟Aplicació web MEVA l‟usa com a entitat

transitiva, per a arribar al qüestionari concret que conté CPPs dins dels

enunciats, entre altres coses. Existeix una relació 1:N entre aquesta

taula i la següent (Respostes).

Respostes Recull totes les respostes contestades per tots els alumnes que han

contestat un qüestionari. A través d‟aquesta taula es pot arribar a

saber quin alumne ha contestat què. De manera que es podria fer

servir per analitzar la progressió d‟un alumne concret. L‟Aplicació web

MEVA l‟usa com a entitat transitiva, per a arribar al qüestionari concret

que conté CPPs dins dels enunciats, entre altres coses. Tota resposta

conté l‟identificador de la pregunta a la qual pertany (Interrelació 1:N,

Identificador de la taula Pregunta propagat a les respostes).

Repositori Conté el codi binari, en hexadecimal, dels fitxers XML on es defineixen

els qüestionaris carregats. Es podria usar també per a emmagatzemar

les imatges i altres tipus de fitxers. En aquesta primera versió de

l‟Aplicació web MEVA només emmagatzema els XMLs dels

qüestionaris. Les imatges i altres tipus de fitxers es gestionen des del

File System del Sistema Operatiu.

Taller Conté el nom i la descripció dels tallers donats d‟alta en l‟Aplicació web

MEVA.

3.1.2. Interrelacions

Com ja hem dit, les interrelacions són taules que uneixen dues o més entitats fortes. De

vegades, en fer aquests vincles, una interrelació es configura ella mateixa com una entitat forta.

Això és el que ha passat en aquest Model de Dades a l‟hora d‟interrelacionar entitats com ara

Taller, Agent, Centre, Grup-Classe. En aquest cas concret es configura una entitat virtual que

identifica específicament cada qüestionari inicialitzat. D‟aquí que l‟hàgim denominada

metadades_questionaris_realitzats, ja que conté els identificadors de les tuples (o registres)

d‟aquelles entitats que contenen la informació clau per identificar un qüestionari concret.


Pàgina 51 de 62

QuestionariΞ

metadades_questionaris_realitzats

enunciat_cpp_0 pregunta_estudiantresposta_cpp_0

Il·lustració 59: Taules d'Interrelació N:M instanciades

La següent taula descriu sintèticament aquestes quatre interrelacions. Més endavant, en

examinar els submodels de dades concrets que donen solució a parts específiques de

l‟Aplicació web MEVA es veurà millor com funcionen aquestes interrelacions i quines entitats

vinculen entre elles, així com les restriccions de cardinalitat aplicades a les interrelacions.

Interrelació Descripció

Metadades_questionaris_realitzats Conté tota la informació necessària per acabar

identificant un qüestionari inicialitzat. És sobretot a

través d‟ella que les consultes de les vistes poden

arribar a les dades contingudes en les entitats més

rellevants del Model de Dades.

Resposta_cpp_0 Vincula tota resposta donada per qualsevol alumne i els

CPPs encertats que contenien la resposta (algunes

respostes poden contenir un o més d‟un CPP).

Enunciat_cpp_0 De la mateixa manera que una resposta pot contenir un

o més CPPs, un enunciat també. Aquesta interrelació

vincula els enunciats de totes les preguntes de tots els

qüestionaris contestats amb els CPPs encertats que

pugui haver dins l‟enunciat.

Pregunta_estudiant Vincula tota pregunta resposta amb l‟estudiant que l‟ha

contestada. D‟aquesta manera es pot arribar a conèixer

qui ha contestat què.

Tot seguit es mostren vistes parcials del Model de Dades Relacional en funció de l‟utilitat que

de les entitats i interrelacions en fa l‟Aplicació web MEVA.

3.1.3. Submodel “Inicialització d’un qüestionari”

Vet aquí quines són les entitats, interrelacions i cardinalitats que intervenen en la utilitat

“inicialització d‟un qüestionari”. Es tracta d‟una representació Chen E/R normalitzada on (3) (2):

Una línia acabada en punta de fletxa indica cardinalitat 0..n, i

Una línia sense punta indica cardinalitat 1


Pàgina 52 de 62

Centre

Curs Grup

Agent

Taller

Grup_Classe

Organitzador

1:N

Metadades_questionaris_realitzats

N:M:Y:Z

Il·lustració 60: Submodel de dades per a la "Inicialització d'un qüestionari"

Aquest diagrama Chen, que pot veure‟s també com un mapa conceptual, pot interpretar-se de

la següent manera:

“Un o més grup-classes pertanyents a un curs i a un centre realitzen un o més qüestionaris

relatius a tallers preparats, dirigits i dinamitzats per diversos agents (que poden ser la mateixa

persona o no). Tot taller ha estat organitzat per un i només un organitzador”.

3.1.4. Submodel “Recollida de respostes”

El següent Submodel dóna suport a la recollida de respostes que un aprenent dóna durant

l‟execució d‟un qüestionari. Obsrveu que algunes de les entitats que hi apareixen són també

presents a la resta de submodels. En realitat tot el conjunt d‟entitats i interrelacions conformen

el que en podem dir l‟ontologia del domini. I que un d‟aquests Submodels és una vista parcial

d‟aquesta ontologia. El diagrama Chen corresponent al Submodel “Recollida de respostes” pot

interpretar-se de la següent manera:

1. Un qüestionari conté al menys una pregunta, però en general en conté moltes més (n).

2. Tot estudiant respon una o més d‟aquestes preguntes, corresponents a un qüestionari

concret.

3. Tota pregunta pot tenir associada una o més d‟una resposta, depenent del tipus de

pregunta (SI/NO, CERT/FALS, Resposta múltiple, etc.).

4. Les respostes encertades contenen CPPs els quals s‟acumulen a la taula CPP_0.

5. Els enunciats també poden contenir CPPs declarats5. En el cas de respondre bé una

pregunta l‟enunciat de la qual conté CPPs declarats, aquests CPPs també s‟acumulen

a la taula CPP_0.

5 Veure “tag” CPP més endavant a l‟apartat “Esquema W3C XSD”.


Pàgina 53 de 62

Metadades_questionaris_realitzats

Pregunta

Questionariequival a

1:N

Resposta

1:N

Estudiant

N:M

ha estat contestada per ncontesta m preguntes

CPP_0

N:M

N:M

L‟enunciat d‟una pregunta ben

contestatada pot acumular 0..n

CPPs. (Són N:M per poder usar

una única taula CPP_O sense

haver de fer UNIONS).

La/les respostes ben contestatades

poden acumular 0..n CPPs.(Són

N:M per poder usar una única taula

CPP_O sense haver de fer

UNIONS).

Conté tots CPPs corresponents a

respostes encertades.

Il·lustració 61: Submodel de dades per a la "Recollida de Respostes"

3.1.5. Submodel “Generació de dades per a l’obtenció d’un informe”

Finalment, el Submodel que dóna suport a la generació de dades i freqüències que permetran

després produir consultes (vistes SQL) per a la generació d‟informes s‟interpreta així:

1. Tots els CPPs existents provenen de la càrrega d‟un Taller concret. D‟aquí que un CPP

tingui associat l‟identificador del taller que l‟ha aportat al domini.

2. Les dades dels CPPs existents nodreixen la tipologia i pes dels CPPs de les

freqüències absolutes i relatives calculades i emmagatzemades a la taula CPP_2_i_3.

Un CPP només apareix en una freqüència, i diferents freqüències fan al·lusió a més

d‟un CPP.

3. Els CPPs de les respostes encertades s‟acumulen en la taula CPP_0. Un CPP de la

taula CPP_0 identifica el Qüestionari que el contenia. Un Qüestionari respost per un

aprenent pot contenir zero, un o més d‟un CPP encertats.

4. Tota pregunta del qüestionari ve identificada per l‟identificador del qüestionari. Tota

pregunta d‟un qüestionari contestat ha estat resposta per un estudiant concret. Un

estudiant ha respost totes les preguntes d‟un qüestionari acabat6.

6 De fet, l‟Aplicació web MEVA no enregistra tota la información d‟aquest Submodel fins que l‟alumne passa la darrera

pantalla del qüestionari on se‟l felicita per haver col·laborat. De manera que si deixa el qüestionari sense acabar i marxa no s‟enregistra res, ni les preguntes, ni les respostes, ni tan sols les seves dades personals.


Pàgina 54 de 62

Pregunta

Questionari

1:N

Estudiant

N:M

ha estat contestada per n

contesta m

CPP_1

Els CPPs “llegits” dels Qüestionaris

XML en temps de càrrega al

servidor s‟acumulen aquí.

1:N

Recordeu que aquesta entitat és la

substantivació de la interrelació

“Metadades dels Qüestionaris

realitzats” i que, per tant, no existeix

sota aquest nom de “Qüestionari”,

tot i que en representa l‟entitat.

CPP_2_i_3

La utilitat “Generar Freqüències Absolutes filtrades per

criteris” acumula aquí:

1) les freqüències absolutes de cada concepte que

apareix al qüestionari de la ronda 1, el nombre

d‟estudiants que varen realitzar el qüestionari; a més, en

calcula també la freqüència relativa (i.e., freqüència

absoluta / nombre d‟estudiants).

2) el mateix que a 1) però per a la ronda 2.

Taller

1:N

CPP_0

1:N

CPPs corresponents a les

respostes encertades dels

qüestionaris realitzats.

Il·lustració 62: Submodel corresponent a la "Generació de dades per a l’obtenció d’un informe"

3.2. Model de qüestionari XML

Per modelar els qüestionaris es decidí emprar un estàndar àmpliament utilitzat en

desenvolupaments Web: esquemes XML (amb extensió XSD) del consorci W3C (World Wide

Web).

És sobre aquest esquema que es confeccionen i validen documents XML que contenen tota la

informació relativa a un qüestionari.

L‟eina emprada per a confeccionar i validar l‟Esquema ha estat una “Trial Version” (versió de

prova de 30 dies) del producte comercial XMLSpy, de la casa Altova. Per tal d‟elaborar

l‟esquema vàrem procedir seguint aquest mètode:

1. Diagramació conceptual de les entitats i interrelacions en format UML-2

2. Redacció d‟una instància buida d‟XML mapejant el diagrama conceptual anterior

3. Càrrega de la instància XML a XMLSpy

4. Generació automàtica de l‟Esquema des de l‟XMLSpy

Per a la redacció de la instància XML ferem servir l‟entorn de programació Eclipse 3.5 (Galileo).

3.2.1. Esquema W3C XSD

El següent diagrama mostra les entitats, relacions i restriccions de l‟Esquema que dóna suport

a la confecció i validació de les instàncies XML dels qüestionaris.


Pàgina 55 de 62

Il·lustració 63: Diagrama conceptual corresponent a l'Esquema d'un Qüestionari

Aquest diagrama es pot interpretar de la següent manera:

1. Un qüestionari correspon a un taller (i només a un), i conté 1 o més preguntes

2. Tot taller té un nom i una descripció

3. Tota pregunta:

a. És d‟un determinat tipus (CERT/FALS, Resposta múltiple, etc.)

b. Té sempre un enunciat, i només un, el qual pot contenir o no un o més CPPs

c. Té sempre una o més respostes, les quals poden contenir o no un o més CPPs

3.2.2. Instàncies XML

Sobre aquest esquema s‟elaboren qüestionaris concrets en format XML estàndard W3C. Vet

aquí alguns fragments corresponents a dos qüestionaris diferents. Observeru que les instàncies

XML que a continuació us mostren respecten l‟estructura i restriccions de cardinalitat de

l‟Esquema mostrat en l‟apartat anterior.

Il·lustració 64: Fragment del qüestionari "El repte de l'aigua a Menorca" en format XML


Pàgina 56 de 62

Il·lustració 65: Fragment del qüestionari "Un lloc" en format XML

Aquestes instàncies de qüestionari “viuen” dins la Base de Dades Relacional que dóna suport a

l‟Aplicació web MEVA en format binari, a la taula “Repositori”, Hi arriben perquè l‟usuari que ha

confeccionat el qüestionari, redactat-lo amb l‟ajut d‟una eina editora com Eclipse o XMLSpy, el

carrega des de la utilitat “Carregar un nou Qüestionari” de l‟Aplicació.

3.2.3. Vistes SQL

Finalment, el Model d‟Informació de la solució tecnològica que hem denominat MEVA-tool fa

servir “vistes SQL” per a generar les dades que després seran usades pel llibre Excel a l‟hora

de mostrar les dades i elaborar-ne resultats, gràfiques i conclusions.

Ha calgut confeccionar una quantiat gens mensypreable d‟aquestes vistes (60 vistes),

cadascuna de les pestanyes del Llibre Excel fa servir una o més d‟aquestes vistes.

A títol d‟exemple, el següent paràgraf mostra el codi d‟una consulta que genera una d‟aquestes

vistes:

SELECT `c`.`cpp` AS `cpp`,

`c`.`tipus` AS t̀ipus`, `c`.`pes` AS `pes`, `r`.`qEstudiantsR1` AS Èstudiants R1`, `r`.`freqAbsR1` AS `Freq.Abs.R1`, `r`.`freqRelR1` AS `Freq.Rel.R1`, `r`.`qEstudiantsR2` AS Èstudiants R2`, `r`.`freqAbsR2` AS `Freq.Abs.R2`, `r`.`freqRelR2` AS `Freq.Rel.R2`,

substr( t̀`.`nom`,1,8) AS `Taller` FROM ((`cpp_2_i_3` `r` join `cpp_1` `c`) join t̀aller` `t`) WHERE ((`r`.ìdCPP_1` = `c`.ìd`) and (`c`.ìdTaller` = `t`.ìd`) and (`c`.`tipus` = 'concepte') and (`c`.`pes` = 3)) ORDER BY `c`.`pes`


Pàgina 57 de 62

Les vistes, així com la implementació i el manteniment de tota la base de dades ha estat

realitzat amb l‟eina open source HeidiSQL. A continuació es mostra una captura de pantalla on

apareixen les prop de 60 vistes que s‟han confeccionat (totes elles comencen pel prefixe

“view_”):


Pàgina 58 de 62

4. Vista conceptual i instal·lació de la

Solució MEVA-tool

Il·lustració 66: Continguts de l'apartat "Instal·lació de l'aplicació MEVA"

Des d‟una perspectiva conceptual, la Solució consta dels següents 7 grans mòduls:

1. Interfície web: permet la interacció dels agents amb totes les funcionalitats a través

d‟un navegador web.

2. Servidor de qüestionaris: transforma, formateja i presenta les preguntes dels

qüestionaris; recull les respostes i les emmagatzema en base de dades.

3. Repositori digital: emmagatzema i gestiona recursos digitals, com ara els fitxers XML

dels qüestionaris (SGBDR).

4. Dades primitives: el SGBDR emmagatzema les dades recollides dels formularis, així

com les dades agregades com ara les freqüències absolutes, i altres informacions del

projecte (centres, organitzadors, descripció dels tallers, etc.)

5. Generador de Freqüències: lògica de negoci que, a partir de les dades primitives

calcula la freqüència absoluta i la relativa d‟ocurrències de CPPs en les respostes dels

qüestionaris.

6. Vistes SQL: consultes SQL que proporcionen els resultats intermedis a presentar.

7. Llibre Excel: conjunt de fulls de càlcul que mostren les dades agrupades per centres

d‟interès d‟estudi i per a la presentació de resultats finals. Tota la informació del Llibre

s‟elabora a partir de les Vistes SQL.


Pàgina 59 de 62

Il·lustració 67: arquitectura conceptual de la Solució MEVA-tool

4.1. Instal·lació de l’Aplicació web MEVA

Podeu procedir de la següent manera:

1. Obriu el projecte Java des de l‟entorn de programació Eclipse.

2. Exporteu el projecte a un fitxer de tipus WAR

3. Des de l‟entorn d‟Administració del Tomcat carregeu el fitxer WAR com a nova

aplicació del context

4.2. Instal·lació de la Base de Dades

1. Instal·leu MySQL 5.1 o posterior (consulteu les instruccions a la web del producte)

2. Instal·leu HeidiSQL (consulteu les instruccions a la web del producte)

3. Des del HeidiSQL entreu en una nova finestra per a l‟edició de consultes

4. Cliqueu el botó dret del ratolí i importeu l‟script SQL meva.sql

5. Executeu la consulta.


Pàgina 60 de 62

5. Eines tecnològiques emprades

Il·lustració 68:Eines tecnològiques emprades per a la construcció de la Solució MEVA-tool

Tret de l‟eina comercial XML-Spy (utilitzada molt puntualment per facilitar la generació

automàtica de l‟Esquema W3C XSD per a la validació dels qüestionaris) i de les eines

d‟ofimàtica de Microsoft (emprades per a editar la documentació i el reporting de resultats), la

resta de programari emprat en la preparació, implementació i desplegament de la solució és

lliure i gratuït, disponible tot ell a Internet. Per tant, qui pretengui reutilitzar aquest material o

evolucionar-lo no haurà d‟adquiri cap llicència d‟ús. Tot i que n‟haurà de revisar les condicions

d‟ús establertes als diferents tipus de llicenciament de cada producte. Per tal de facilitar

aquesta darrera consulta hem afegit a continuació una taula amb cadascun dels programaris i

eines utilitzades, així com l‟adreça web on consultar-les i descarregar-les.

Producte Utilitat Ubicació a Internet

Tomcat Servidor d‟aplicacions web i de pàgines

dinàmiques JSP (programari lliure)

http://tomcat.apache.org/

Eclipse Entorn de programació Java avançat

(programari lliure)

http://www.eclipse.org/

XMLSpy Editor XML de prestacions avançades

(producte comercial de la casa Altova)

http://www.altova.com/xml-

editor/

MySQL Servidor de Bases de Dades Relacionals

(programari lliure)

http://www.mysql.com/

HeidiSQL Frontal Windows per a la gestió de MySQL

(programari lliure).

http://www.heidisql.com/

JDK1.6 Kit de programació Java (programari lliure,

propietat d‟Oracle).

http://www.oracle.com/

JDBC Bridge Java per a la connexió i gestió de http://dev.mysql.com/downloads

http://tomcat.apache.org/

http://www.eclipse.org/

http://www.altova.com/xml-editor/

http://www.altova.com/xml-editor/

http://www.mysql.com/

http://www.heidisql.com/


http://dev.mysql.com/downloads


Pàgina 61 de 62

Mysql MySQL des de Java (programari lliure).

JAXB API de programació JAVA per a la

serialització/deserialització JAVA/XML

(programari lliure, propietat d‟Oracle).


Il·lustració 69: Taula de productes software utilitzats en la confecció de l’Aplicació web MEVA

La següent imatge mostra les peces tecnològiques que intervenen en l‟Aplicació web MEVA i la

relació entre elles.

Il·lustració 70: arquitectura tecnològica de l'Aplicació web MEVA



Pàgina 62 de 62

Projecte “MEVA”, memòria de la solució tècnica · Projecte “MEVA”, memòria de la...

Documents

Transcript of Projecte “MEVA”, memòria de la solució tècnica · Projecte “MEVA”, memòria de la...