projecte

1

Sandra Grau

Carmen Jurado

Magisteri Infantil

Tercer curs / Curs 2009-2010

URV – CTE

2

ÍNDEX

Pàg.

- Desenvolupament del projecte...............................................................................3

- Programació.........................................................................................................10

- Activitats del projecte “Animals de mar”............................................................29

o Bloc 1: Activitats i metodologies rutinàries de l’aula sobre el tractament

de la informació.......................................................................................30

o Bloc 2: Activitats del conte del peix Irisat...............................................34

o Bloc 3: Activitats d’experimentació........................................................48

- Conclusions..........................................................................................................60

- Bibliografia..........................................................................................................67

- Webgrafia.............................................................................................................67

- Annex: material didàctic del projecte..................................................................68

4

Introducció

En aquesta part del treball exposem com s’hauria de desenvolupar un projecte de

llengua, els processos que s’han de seguir per aconseguir que aquesta metodologia sigui

eficaç en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

1. Elecció i definició del projecte. Què volem?

Proposta de temes.

• Presentació de l’activitat: Es va iniciar un diàleg en el qual la mestra va explicar

als infants que durant unes setmanes realitzaríem una activitat que es deia

projecte i que havíem de decidir conjuntament quines coses ens agradaria

conèixer i investigar.

• Pluja d’idees sobre propostes a treballar: Un cop feta la presa de contacte amb la

nova activitat vam realitzar una pluja d’idees que s’anotava a la pissarra sobre

tots els temes que volíem conèixer. Van sorgir moltes i diverses propostes i entre

les característiques que més es repetien, la mestra ho va concretar en tres temes

exposats a continuació:

1. Els animals del mar

2. Els aliments

3. El cos humà

Justificació i argumentació de les propostes.

Vam triar aquestes propostes perquè pensàvem que ens permetien treballar les diferents

àrees de forma global, perquè interessaven als infants i perquè eren temes molt amplis

dels que es podia treballar molts de continguts, que no delimitaven per a res als infants a

l’hora de triar que volien aprendre.

Tria del tema.

La tria del tema es va fer mitjançant votacions. Els infants van haver d’argumentar de la

manera més objectiva possible perquè havien triat cada un dels temes aprofitant aquesta

activitat prèvia per treballar el llenguatge oral i les pautes d’intervenció amb els infants.

1. Els animals del mar: 10 votacions.

2. Els aliments: 6 votacions

3. El cos humà: 4 votacions

5

Tema guanyador: Els animals del mar

En aquest apartat tindrem en compte:

• Percebre la motivació dels nens i l’interès que espontàniament manifesten per

aprendre i conèixer coses.

• Creació de situacions que estimulen la curiositat i la iniciativa dels infants.

• Fer descobrir la viabilitat dels temes.

• Estimular, recollir, clarificar i ordenar les aportacions dels infants.

• Vetllar per la participació de tots els infants.

• Interpretar les idees dels nenes.

• Formulació de hipòtesis respecte al contingut que vol tractar el projecte.

2. Planificació del projecte. Què hem de fer?

Elaboració de l’índex

Entre tots hem elaborat un guió del projecte seleccionat sobre el que volíem aprendre i

ho hem anat anotant en un gran mural a mode de mapa conceptual que quedarà exposat

a la classe. En aquest quadre s’anotaran les principals idees que s’han de desenvolupar

perquè el projecte es pugui portar a terme de la manera més adequada i és una eina molt

visual que ajuda als infants a estructurar els conceptes que han de treballar. La mestra

proposarà altres continguts que pensi que són rellevants i necessaris.

Recerca creativa de possibles accions i estratègies

Entre tots decidirem quina és la millor manera d’aprendre, algunes idees poden ser:

- Grup cooperatius

- Xerrades

- Experiments

- Observació

- Recerca a diferents fonts

- Exposicions dels infants

- Debats

6

Elaboració del pla d’acció

El pla d’acció a seguir en el projecte dels animals del mar està estructurat de manera que

tots els agents implicats en el treball per projectes hi tinguin una participació activa. En

aquest pla d’acció les famílies tindran un paper molt rellevant perquè col·laboraran de

manera estreta en la elaboració del projecte amb tota la comunitat educativa.

El nostre pla d’acció és treballar:

- Activitats de llengua relacionades amb les rutines

- Activitats relacionades amb el mètode científic i l’experimentació: treballem

activitats d’investigació sobre els animals del mar. (és la part principal del

treball). En aquest apartat s’inclouran també algunes activitats TIC per tal que

les noves tecnologies tinguin també cabuda dins el projecte.

- Activitats relacionades amb el conte del Peix Irisat: a partir d’un conte

introduirem el tema del mar, serà una manera de treballar la llengua literària.

Distribució de les tasques i agrupaments

Per a realitzar les diferents tasques planificades en el projecte es faran diferents grups

els quals tindran un rol assignat que aniran canviant de manera que tots els grups

realitzaran totes les tasques.

Hi ha activitats per a treballar diferents tipus d’agrupaments (gran grup, mitjà grup, petit

grup i individuals), tot i que les que tindran més pes seran les de treball col·lectiu perquè

afavoriran la relació amb els altres, l’empatia, l’aprenentatge dels valors i normes

socials, etc.

Previsió de les fonts d’informació, els materials i l’espai i temps necessaris per

portar a terme les accions del projecte

Enviarem una circular als pares perquè col·laborin amb els fills en la cerca d’informació

a casa i que després ho puguin portar a l’escola. Remarcarem que portin diferents tipus

de fonts i tipologies textuals.

Per a dur a terme l’experimentació necessitarem material específic com ara una peixera

amb peixos i d’altres materials que ja s’indiquen a les activitats que estan a la

programació.

Respecte a l’espai, les activitats estan elaborades per a poder-se realitzar en els diferents

espais de l’escola, a casa, a la biblioteca, establiments i entitats, etc.

7

El temps que hem previst ha estat de tres mesos, però sempre es pot modificar en funció

del desenvolupament del projecte.

3. Desenvolupament de les accions. Fem-ho!!!

Realització de les accions planificades.

Les activitats estan organitzades en tres blocs per tal de tenir la informació ben

estructurada com a docents, però s’aniran portant a terme de manera aleatòria depenent

dels interessos que vagin motivant la resolució del projecte, és a dir, seguint el ritme que

marquin els infants.

Les activitats que realitzarem per a tractar la informació i construir el coneixement són:

� Per a la recerca de la informació: entrevistes, lectures, observacions,

experiments...

� Per recollir i organitzar la informació que cal transmetre als altres: representació

gràfica, esquemes,taules, àlbums,murals...

Incorporació de nous suggeriments no planificats

A mesura que avança el projecte poden sorgir noves propostes interessants, enriquidores

i motivadores que podem tenir en compte.

4. Avaluació del projecte. Com ha anat?

� Recordar, amb l’ajut de les empremtes i els materials elaborats, les diverses

fases del projecte per:

� Comparar allò que sabien amb allò que saben i suggerir idees per a futurs

projectes.

� Veure que ha anat bé i que ha anat malament en cada fase del procés i que

podem millor en un futur projecte.

� Revisar els materials elaborats i fer exposició per a que la comunitat educativa

conegui el projecte realitzat.

� Elaborar conclusions entre tota la classe.

8

FASES D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE

El quadre que exposem a continuació és un esquema del diàleg que es va fer previ a començar amb les activitats del projecte que ens servirà per

organitzar-nos (els continguts, les metodologies, temporalització, criteris d’avaluació, etc.). A l’ultima columna hem afegit el que hem après amb

aquest projecte.

Què sabem? Què volem saber? Com ho podem

saber?

Qui se n’ocuparà? Què hem après?

Que els peixos viuen

a l’aigua.

Que són bons per

menjar.

Que són de colors.

Que el mar és salat i

gran.

Els peixos tenen boca

i cua.

Que són bonics.

Per què mengen

peixos petits?

Per què viuen al mar?

Com respiren sota de

l’aigua?

Per què alguns peixos

fan curses?

Què mengen els

peixos al fons del

mar?

Demanant l’ajuda

dels pares.

Demanant informació

a experts.

Buscant a:

Internet

Contes i llibres

Diccionaris

Enciclopèdies

Grups interactius

amb assignació de

rols (cada grup

buscarà sobre un

aspecte) i desprès la

informació es posa en

comú.

La mestra farà de

guia i distribuirà la

informació de la

Com respiren els

peixos.

Que mengen.

Quins animals viuen

al mar i quin no.

Com neixen els

peixos.

Les parts dels peixos.

Vocabulari del mar.

Tipologies textuals.

9

Que mosseguen. Quins peixos

dormen?

Com neixen els

peixos?

Per què els peixos no

respiren pel nas?

Com s’agafen els

peixos?

Tots els animals que

viuen en el mar són

peixos?

Tots els peixos viuen

mar?

Diaris i revistes

manera més

adequada.

Les famílies i la gent

que hi vulgui

participar de manera

voluntària.

Cercar informació a

diferents fonts i

tractar-la.

11

INTRODUCCIÓ

La nostra programació del projecte dels animals del mar té una durada de 3 mesos i és per al

curs de P-5. L’objectiu principal és treballar l’àrea de comunicació i llenguatges i de manera

més concreta la lectoescriptura, però també treballarem altres àrees de manera transversal, ja

que els aprenentatges a educació infantil són globals.

El tema central del projecte gira al voltant dels animals del mar i el medi ambient. A partir de

diferents contes treballem els valor de compartir amb els altres, els animals del mar, la

comprensió oral, la lectoescriptura, etc. Tots els contes van relacionats entre ells perquè

parlen del peix Irisat i les activitats que treballem també tenen totes relació amb el conte.

Per a cada activitat hi ha una activitat de coneixements previs per analitzar els coneixements

previs que tenen, com es pot enfocar l’activitat, com connectar els coneixements que es tenen

amb els nous. Desprès posarem les activitats genèriques que són per a tots iguals. Per acabar,

hi ha activitats de reforç i d’ampliació en algunes de les activitats per respectar tots els ritmes

d’aprenentatges. Quan expliquem les activitats posem un apartat on expliquem com atenem la

diversitat i quina transversalitat té l’activitat.

Les activitats es fan a partir dels diferents llenguatges d’expressió fent incidència en el

llenguatge verbal, la comprensió i la comunicació lectora.

Treball per projectes: Els animals del mar

NOM:

Cinta Falcó Bertomeu

Sandra Grau Gabernet

Carmen Jurado Melero

Cicle: 2n Infantil

Nivell: P-5

Curs: 2009-2010

Temporalització: 3 mesos

aprox. (3 tardes a la setmana)

Trimestre: 3r

12

CONTEXTUALITZACIÓ

Aquesta programació està elaborada per a una escola pública que està situada a un poble

rural, a les Terres de l’Ebre. Les famílies que assisteixen al col·legi tenen un context

socioeconòmic i cultural d’un nivell mitjà. Està situada en un barri acollidor d'immigració

amb famílies, en la seva majoria, prominents del Marroc i de Sud Amèrica. La llengua d'ús

habitual d’ús és el català. Els immigrants sud-americans utilitzen el castellà i els marroquins

l’àrab.

Al Col·legi s’imparteixen les etapes d'Educació Infantil i Primària, en total nou nivells amb

una línea cada nivell. La ràtio d'alumnes per aula a educació infantil és elevada.

Respecte a la ideologia podem dir que el centre es mou per ideals democràtics. La llengua

vehicular és el català. Es dóna molta importància a l’atenció a la diversitat: amb atenció

individualitzada, en petit grup, activitats adaptades i grups flexibles.

JUSTIFICACIÓ

Els nens i les nenes de P-5 han triat de nom de la classe: “Els Peixos”. En el moment d’elegir

el projecte de treball, ha sortit per àmplia majoria estudiar els animals del mar.

Es va realitzar aquesta programació del projecte perquè pensàvem que és molt necessari

educar en valors democràtics a l’escola, ja que els infants passen moltes hores allí i poques

hores amb els pares, així que podem dir que últimament la tasca d’educar en valors s’està

encarregant molt als mestres, per tant cal donar un impuls en aquest sentit. Tractar els valors

de convivència més habituals entre xiquets d’aquesta edat els ajuda a ser millors persones i a

socialitzar-se en general. A més, aprendre això des de petits és fonamental i és en aquestes

edats quan es veuen més conflictes entre els iguals.

Els infants no coneixen gaire el món marí perquè queda més separat del seu entorn habitual i

tampoc no tenen consciència per preservar la natura, perquè no coneixen prou el fràgil que és.

A més a més, no coneixen quines són les activitats que perjudiquen el medi ambient. Els

xiquets i xiquetes estan acostumats a escoltar que és bo reciclar però no sabíem si sabien el

13

perquè d’aquest fet i si sabien com fer-ho. A l’aula de P-5 tenen papereres de reciclatge però

no saben utilitzar-les bé. La mestra també em va comentar que cada any a educació infantil

dediquen un temps a aprendre a reciclar. Per totes aquestes raons, vam pensar que calia

fonamentar hàbits ambientals. Amb aquesta programació tractarem els perills que comporta la

contaminació per una mala gestió dels recursos i com millorar el món amb el reciclatge.

Treballar tots aquestos valors humans i mediambientals a partir de contes té innumerables

avantatges: escoltar històries fa que els infants s’identifiquen amb els protagonistes i que

vulguin adoptar el seu exemple, els dóna models per actuar, és una activitat molt distreta, crea

sentiments i responsabilitats en els xiquets i xiquetes que explicant-ho sense posar una

historieta pel mig no es faria possible, els ajuda a tenir empatia escoltant opinions oposades a

les seves, etc.

La nostra intenció és realitzar una programació pluridisciplinar i multidisciplinar, que abracés

diferents matèries i que els alumnes comprovessin i entenguessin que no han d’estar

separades, sinó que tot té una connexió establerta. Per la qual cosa, les activitats estan molt

relacionades entre elles i a cada activitat es tracten aspectes de diferents àrees de

l’aprenentatge. El decret d’educació actualment vigent diu que en l’etapa d’educació infantil

les activitats han de ser globals, tranversals.

La metodologia emprada es basaria en el mètode constructivista ja que per a què l’alumnat es

mostri actiu i motivat davant de la programació, cal que el coneixement, l’anem construint

entre tots i que ell sigui el principal protagonista. Per tant, es tractarà d’una sèrie d’activitats

totalment flexibles i adaptant-se al ritme i les característiques dels alumnes.

Partirem sempre dels coneixements previs dels infants per tal de saber des d’on partim, saber

quins són els seus dubtes i interessos i rectificar algunes coses que no s’hagin aprés bé.

Respecte a les característiques del grup-classe, cal dir que estaria format per uns 25 alumnes,

entre els quals es troben infants de diferents nivells d’aprenentatge, que tenen diferents

maneres d’aprendre. Per tant, proposo activitats que contenen diferents suports, visuals,

auditius, etc., per tal que puguin aprendre de la manera que els sigui més fàcil.

14

També hem tingut en compte que hi ha nens als que els costa més atendre les explicacions de

la professora, per ajudar-los intentarem posar-los el més prop possible de la mestra, prop

d’infants que segueixin bé la classe perquè els puguin ajudar, donar-los diferents estímuls que

cridin l’atenció mentre es fa l’explicació. Hi ha alumnes als que els costa més fer les

activitats, així que els donarem el temps que necessitin. Els alumnes als que els costa més

expressar-se verbalment els ajudarem i animarem a parlar. Els alumnes que tenen un nivell

d’aprenentatge més ràpid i elevat faran activitats d’ampliació, als alumnes que no assoleixin

els objectius de les activitats genèriques, faran activitats de reforç amb les que els serà més

fàcil assolir-los. La programació didàctica conté activitats genèriques i activitats de reforç i

ampliació per atendre a la diversitat. També atendrem la diversitat fent atenció individual.

En la realització del projecte es treballaran també diferents tipologies textuals ( la noticia, el

poema, la redacció...) afavorint el treball de comparació entre unes i les altres

Bases teòriques de pedagogs que recolzen la metodologia per projectes:

Rosa Sensat:

" La millor escola és l’ombra d’un arbre.

Cal perdre el temps per tal de guanyar-lo.

Fer de la vida escola, escola de vida natural i espontània."

J. Dewey:

"Es va a l’escola per aprendre a viure, i l’única manera d’aprendre a viure és viure.

No les resolem, les superem, les velles preguntes es resolen por sí mateixes en desaparèixer

mentre prenen el seu lloc les noves preguntes que corresponen als canvis d’actituds, de

preocupacions i de preferències."

J. Piaget:

"És per la investigació i mitjançant aquesta que la professió de mestre deixa de ser només un

ofici i... adquireix la dignitat de totes les professions que s’acosten tant a les arts com a les

ciències. "

15

Les referències legislatives en que es fonamenta la programació didàctica que exposem a

continuació són:

- L’article 27 de la Constitució que proclama el dret a l’educació.

- La Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’Educació (LODE).

- La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, que estableix l’Ordenació General del

Sistema Educatiu (LOGSE) i en el seu Art.4 es declaren els elements que integren el

currículum.

- La Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el

govern dels centres docents (LOPEG).

- El Reial Decret 1330/1991 de 6 de setembre, que estableix els aspectes bàsics del

currículum.

- Decret del 2008 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de

l’educació infantil.

OBJECTIUS CURRICULARS

• Sentir que pertany a grups socials diversos, participant activament en ells i utilitzant

els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

• Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup

establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant

resoldre conflictes de manera pacífica.

• Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i

fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

• Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-

los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de

representació.

• Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i

expressar-se mitjançant la paraula, el gest i a través del joc.

• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per

16

mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el

procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques

bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

• Aprendre i gaudir de l’ aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben

fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement de forma cada vegada

més estructurada

OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Prendre atenció a un conte i comprendre l’argument.

- Promoure la imaginació i la sorpresa amb els contes.

- Prendre com a valors propis els valors que apareixen al conte del peix Irisat:

reconèixer com a no adequat l’actitud d’orgull del peix de ser el més bonic de l’oceà i

l’egoisme de no voler compartir, capacitat d’estimar, compartir, donar i preocupar-se

per l’altre, seguir els consells dels que més en saben (en el conte: el pop).

- Reflexionar sobre el que fan pels altres i com ho podríem millorar.

- Aprendre el vocabulari que apareix a les activitats: vocabulari del mar, del reciclatge

de residus...

- Saber descriure els elements que els són coneguts a partir d’exemples.

- Expressar-se verbalment amb fluïdesa, sense vergonya i amb claredat.

- Establir una relació família – escola fent que els pares col·laborin amb les activitats

dels fills.

- Valorar el món que els envolta i reflexionar sobre les accions que estan al seu abast

per a conservar el mar.

- Treballar amb ordre, respectar les normes de classe i tenir interès amb les activitats

que es proposen.

- Fer-se preguntes, ser curiós, autònom i tenir esperit de descoberta d’informació,

buscar informació a diferents fonts: els pares, la mestra, els cartells de l’aula, els

contes.

- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per

mitjà del llenguatge verbal.

17

- Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i

expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

- Conèixer les parts principals d’un peix.

- Observar el comportament dels peixos en el seu hàbitat aquàtic.

- Conèixer el vocabulari relacionat amb el projecte.

CAPACITATS

Aprendre a ser i actuar de forma cada

vegada més autònoma

Aprendre a pensar i a comunicar

- Assolir progressivament seguretat afectiva i

emocional i anar-se formant una imatge

positiva d'ells mateixos i dels altres.

- Pensar, crear, elaborar explicacions i

iniciar-se en les habilitats matemàtiques

bàsiques.

- Progressar en la comunicació i

expressió ajustada als diferents

contextos i situacions de comunicació

habituals per mitjà dels diversos

llenguatges.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Aprendre a conviure i habitar el món

- Observar i explorar l’entorn immediat,

natural i físic, amb una actitud de curiositat i

respecte i participar, gradualment, en

activitats socials i culturals.

- Mostrar iniciativa per enfrontar situacions de

la vida quotidiana, identificar els perills i

aprendre a actuar en conseqüència.

- Conviure en la diversitat, avançant en

la relació amb els altres i en la

resolució pacífica de conflictes.

- Comportar-se d’acord amb unes pautes

de convivència que el portin cap a una

autonomia personal, cap a la

col·laboració amb el grup i cap a la

integració social.

18

CONTINGUTS

Autoconeixement i gestió de les

emocions Autonomia personal i relacional

ÀR

EA

1 :

DE

SC

OB

ER

TA

D’U

N M

AT

EIX

· Actitud optimista, esforç i iniciativa

per anar resolent situacions de

dificultat.

· Expressió de les pròpies emocions a

través dels diferents llenguatges:

corporal, plàstic, musical i verbal.

Adquisició progressiva del vocabulari

referit a les emocions.

· Autoregulació progressiva d’hàbits

d’autonomia referits a la pròpia cura:

higiene, descans, alimentació, seguretat.

· Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixin la relació amb els altres:

cura, atenció, escolta i respecte.

Joc i moviment Relacions afectives i comunicatives

· Expressió, a partir de l’activitat

espontània, de la vida afectiva i

relacional mitjançant el llenguatge

corporal.

· Disposició a la resolució de conflictes

mitjançant el diàleg, a l’assumpció de

responsabilitats i a la flexibilització

d’actituds personals per trobar punts

d’encontre amb els altres i arribar a

acords.

· Sentiment de pertànyer al grup i

compromís de participar en projectes

compartits.

Exploració de l’entorn Experimentació i interpretació

ÀR

EA

2 :

DE

SC

OB

ER

TA

DE

L’E

NT

OR

N

· Ús de diferents recursos gràfics per

recollir i comunicar les observacions:

dibuix, entre d’altres.

· Valoració de les normes que

regeixen la convivència en els grups

socials establint relacions de respecte

i col·laboració amb les persones de

l’entorn proper.

· Curiositat i iniciativa per la descoberta,

per fer-se preguntes, cercar informació

de diferents fonts, compartir-la amb els

companys i companyes de classe.

19

Raonament i representació

· Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

· Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.

· Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent

la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.

Observar, escoltar i experimentar Parlar, expressar i comuniucar

ÀR

EA

3 :

CO

MU

NIC

AC

IÓ I

LLE

NG

UA

TG

ES

· Participació i escolta activa en

situacions habituals de comunicació,

com converses, contextos de joc,

activitats de vida quotidiana i activitats

relacionades amb la cultura.

· Escolta i comprensió de narracions,

contes, endevinalles i dites, tradicionals

i contemporànies, com a font de plaer i

d’aprenentatge.

· Ús d’estratègies per comprendre els

altres quan s’expressen verbalment,

adoptant una actitud positiva i de

respecte envers les llengües.

· Iniciació als usos socials de la lectura i

l'escriptura. Exploració de materials de

l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i

revistes, en suport de paper o digital,

que contenen text escrit.

· Satisfacció per les descobertes i els

progressos individuals i de grup en les

habilitats lingüístiques i expressives.

· Interès per compartir interpretacions,

sensacions i emocions provocades per

les produccions artístiques: literàries.

· Expressió i comunicació de fets,

sentiments i emocions, vivències o

fantasies a través del dibuix i de

produccions artístiques.

· Gust per participar en les converses

amb ús progressiu de les normes que

regeixen els intercanvis lingüístics.

· Ús i valoració progressiva de la

llengua oral per evocar i relatar fets,

per expressar i comunicar idees, desigs

i sentiments, com a forma d’aclarir,

organitzar i accedir al propi pensament,

per regular la pròpia conducta i la dels

altres.

· Utilització d’estratègies per fer-se

comprendre i per comprendre els altres,

amb imitació de models i amb un ús de

la llengua cada vegada més acurat:

pronunciació clara, estructura

gramatical correcta, lèxic precís i

variat, entonació i to de veu apropiats.

20

Interpretar, representar i crear

· Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.

· Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com identificació de paraules

significatives i usuals, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de

lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.

· Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb

diferents funcions i amb aproximació progressiva a l'escriptura convencional.

· Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara

contes,relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns

imaginaris a través de les paraules i les imatges.

· Iniciació en les habilitats per a l'anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia,

segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels

seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i

reflexionar sobre la llengua.

METODOLOGIA

Es proposaran activitats lliures per a que els infants puguin despertar la seva creativitat. Es

respectarà el ritme individual i es farà un ensenyament especialitzat. Allò programat es

podrà modificar si les preferències dels alumnes ho requereixen. S’intentarà fer el màxim

possible d’activitats manipulatives. L’educació en valors serà el punt central de l’unitat

didàctica. Afavorirem l’autonomia personal i els hàbits.

El diàleg i l’intercanvi d’idees entre els alumnes serà molt important. Les estratègies

comunicatives (torns de paraula, respecte a les opinions dels altres) es valoraran molt. El

llenguatge verbal (amb les converses i debats) i el treball en grups cooperatius (amb els

racons matemàtics) serà una metodologia molt emprada. Aquestes activitats també

afavoriran la seva socialització.

Volem que l’infant sigui un aprenent actiu, que sigui autor dels seus propis aprenentatges,

l’infant haurà de deduir els coneixements per si mateix, nosaltres només li servirem de

guia, fent-li preguntes i aclariments farem que arribi a conèixer el resultar dels problemes,

no li ho donarem nosaltres fet. Farem ús de la metodologia constructivista.

A l’hora d’explicar intentarem captar l’atenció de l’alumnat amb l’ajuda d’imatges, de text

21

escrit i oral, i objectes manipulatius, etc., per assegurar-nos de que el coneixement arribi als

nostres alumnes. Utilitzarem les repeticions per a que els coneixements quedin ben agafats.

A més a més, quan comencen alguna activitat recordem conceptes anteriors i els

relacionem en altres activitats.

Les activitats pensades en aquesta programació tenen activitats prèvies, ja que volem partir

dels coneixements que ja tenen els infants, corregir-ne les idees errònies que tenen i

ampliar-ne les altres. També tenen activitats d’ampliació i de reforç, aquestes ens serviran

per atendre a tots ritmes i nivells d’aprenentatge. Treballem una metodologia que sigui

efectiva amb tots els nivells d’aprenentatge.

Les estratègies metodològiques sempre seran flexibles, la necessitat d’adaptació a cada

circumstància serà específica. Mai no és immutable una estratègia, sinó que s’utilitzarà

d’una manera diferent en funció de la realitat que l’envolta i la percepció que es té de la

situació d’ensenyament.

En el següent mapa conceptual tenim les fases generals que es segueixen a l’hora de dur a

terme un projecte a l’aula.

22

En el següent mapa conceptual tenim diferents maneres de poder cercar la informació

necessària a l’hora de realitzar un projecte.

23

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Tenim alumnes de diferents característiques d’aprenentatge. Per tant, proposem activitats

que contenen diferents suports per tal que puguin aprendre de la manera que els sigui més

fàcil. També hem tingut en compte que hi ha diferents nivells d’aprenentatge, per tant

proposem activitats d’ampliació i reforç, a més de les genèriques.

També intentarem situar els alumnes que tinguin un ritme d’aprenentatge més lent o que els

costi seguir la classe prop d’un alumne avantatjat perquè aquest l’ajudi, ja que es vol

fonamentar el treball cooperatiu. Quan sigui necessari farem atencions individualitzades.

MATERIALS I ALTRES RECUROS

SUPORT ESCRIT

IMATGES

MANIPULABLE

Fitxes elaborades,

contes,

llibre de lectura,

murals

Targetes

Fotografies

Titelles

Joguines

Peixera

24

AVALUACIÓ

AVALUACIÓ

INICIAL/DIAGNÒSTICA

AVALUACIÓ

CONTÍNUA/FORMATIVA

AVALUACIÓ

FINAL/SUMATIVA

Mitjançant converses

realitzades partint d’allò que

saben els infants sobre el

tema del que va l’activitat.

L’avaluació inicial ens

servirà per saber quins

coneixements tenen els

infants, quines idees

errònies tenen i com podem

enfocar cada tema.

L’avaluació inicial ens farà

modificar la programació

establerta per tal d’adaptar-

nos als coneixements dels

nostres alumnes.

Totes les activitats tenen una

activitat de coneixements

previs en la que intentem

extraure aquestos

coneixements per veure com

podem relacionar els nous

coneixements amb els vells.

La durem a terme dia a dia

observant els nens en les

seves activitats i jocs,

converses, si van

ampliant els seu vocabulari,

etc.

Portarem un seguiment que

anotarem per tal de poder

comparar els coneixements

previs amb els coneixements

finals i com s’ha adquirit.

Aquesta avaluació ens servirà

per anar modificant les

nostres estratègies en funció

dels resultats que podem

observar amb els alumnes.

Tindrem en compte

l’evolució dels

aprenentatges dels nostres

alumnes mitjançant pautes

d’observació i fitxes

d’avaluació.

També els aprenentatges que

s’ha assolit en relació als

objectius i als continguts.

Avaluarem un funció de les

capacitats de cadascú i els

esforços, no compararem

amb la resta de la classe.

Anotarem els punts a

millorar.

Aquesta avaluació ens

aportarà les dades per saber

com podem enfocar el tema

en pròximes ocasions,

quines activitats no

s’adapten als nostres

alumnes, en definitiva, quins

aspectes hem de millorar.

25

INTRUMENTS D’AVALUACIÓ

- Converses i diàlegs sobre els continguts de la unitat.

- Fitxa de seguiment d'avaluació al final de la unitat (guia del curs).

- Anàlisi de les fitxes i produccions dels alumnes/as.

- Registre individual de l'observació directa i sistemàtica del nen per a valorar els

seus processos, avanços i l'ajuda que necessita.

- Registre d'incidències diàries de l'aula que revertirà en la presa de decisions i

ajustament de les mesures curriculars necessàries.

- Recollida i anàlisi d'informació a través d'observadors externs.

- Enregistraments en àudio o vídeo de moments puntuals, tant individuals com

col·lectius.

ÍTEMS D’AVALUACIÓ

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Comunicació oral

• És capaç d’entendre i realitzar ordres clares i senzilles.

• Gaudeix escoltant i participant dels contes.

• S’expressa utilitzant paraules i ajudant-se del gest.

• Li costa repetir paraules o expressions, però s’esforça per repetir amb claredat

una expressió.

• S’expressa a través de paraules o expressions.

• Per explicar les seves vivències, li cal l’ajuda de la mestra perquè estructuri la

frase.

• Parla poc, perquè expliqui coses, cal anar-li preguntant.

• És capaç de respondre preguntes quan l’adult li parla a poc a poc.

• Es comunica amb espontaneïtat, sovint explica situacions viscudes.

• Té dificultats de pronunciar alguns sons.

• Li costa pronunciar correctament algunes paraules més complexes.

• Té ganes de millorar la manera de parlar i s’esforça per pronunciar correctament

26

les paraules.

Comunicació escrita

• Identifica els noms escrits en lletra de pal dels conceptes treballats en el

projecte.

• Identifica els noms escrits en lletra lligada dels conceptes treballats en el

projecte.

• Identifica paraules conegudes dins d’una frase treballada.

• Relaciona la paraula escrita amb lletra de pal, amb la seva imatge quan són

paraules ben diferents, quant a allargada, lletres ben diferents...

• Relaciona paraules amb la seva imatge perquè identifica algun so.

• Relaciona la paraula escrita amb lletra de pal, amb la seva imatge quan són

paraules semblants.

• És capaç de llegir paraules treballades a classe tot explicant el seu significat.

• Diu en veu alta la paraula que ha llegit quan ha comprès el seu significat.

• Comença a llegir frases curtes, sap explicar allò que ha llegit amb paraules

seves.

• Davant de paraules difícils, necessita ajuda per trobar recursos (rellegir, anar

més poc a poc, parar atenció).

• Davant de paraules difícils troba recursos (rellegir, anar més a poc a poc,

tranquil·litzar-se).

• S’esforça per fer lectura mental, però encara mou els llavis per llegir un text.

• Llegeix mentalment un petit text.

• Sap explicar amb les seves paraules la informació que ha trobat.

• Davant d’un tipus de text nou, té una actitud d’observació del context abans de

començar a llegir.

• Davant d’un tipus de text nou, cal oferir-li estratègies abans de començar a

llegir.

• S’esforça per saber trobar informació en diferents tipus de llibres.

• Sap relacionar i interpretar les noves informacions que va adquirint.

27

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

• Quan descobreix els sons de les lletres de les paraules, sap trobar-los en els

cartells del projecte.

• Necessita ajuda per sentir algun dels sons de les lletres de la paraula.

• Quan escriu paraules o petites frases, utilitza vocals i consonants.

• Quan escriu si no recorda alguna lletra, té el recurs de buscar-la en els rètols de

la classe.

• Quan escriu paraules o petites frases pràcticament no es deixa cap lletra.

• Escriu tota la frase seguida, sense separar paraules.

• Quan escriu una frase o un petit text, comença a separar paraules importants.

• Confon lletres.

• Pregunta quina lletra ha d'escriure quan a un fonema li corresponen dues lletres,

com ara: c/qu, v/b, a/e o/u

• S'esforça per aconseguir fer una lletra bonica i ben lligada.

Dimensió literària

• Crea un petit text explicant una vivència fent una narració ordenada.

• Llegeix contes i comprèn el que llegeix.

• Li agrada llegir en les estones lliures.

• Quan un llibre li ha agradat, el llegeix moltes vegades.

28

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

AVALUACIÓ D’ALLÒ PLANIFICAT

Reflexió i anàlisi de l’adequació dels elements de la unitat a la pràctica educativa durant

el procés i a l'acabar el mateix, tant individualment com en equip de cicle

(quinzenalment). Els resultats permetran ajustaments a curt, mig i llarg termini en la

planificació i posada en pràctica dels elements curriculars. S’avaluaran criteris com:

- Si els objectius i continguts han estat els adequats.

- Si les activitats han estat adequades i pertinents.

- Avaluació d'espais, materials, estratègies metodològiques i temps utilitzats,

tenint en compte la seva flexibilitat, si han respectat el ritme dels alumnes, si han

estat motivadors, si han estat socializadores, si no han estat suficients o hi ha

hagut excés d'ells, etc.

- Treball en equip i adequació d'estratègies planificadores..

- Grau d'implicació de les famílies i altres institucions.

- Grau d'implicació de l'alumne/a en les activitats de l'aula.

- Grau de connexió i empatia entre els alumnes i entre els alumnes i el professorat.

AVALUACIÓ DEL RESULTAT ACADÈMIC

La consecució dels objectius didàctics revertirà en la necessària atenció a la diversitat,

en l'adequació de l'ensenyament als estils d'aprenentatge dels alumnes i dels grups i a

les peculiaritats del Centre.

Dels resultats de l'avaluació dels alumnes generarem els procediments corresponents

que ens permetin bolcar les conseqüències dels resultats en les pròximes unitats.

Suports: Segons l'organització del Centre. Susceptible de ser reorganitzats per a

optimitzar el seu treball, segons els resultats del procés d'avaluació.

30

BLOC 1: Activitats i metodologies rutinàries de l’aula

sobre el tractament de la informació

Aquestes activitats són de tractament de la informació del projecte. Són activitats en les que es

treballa la llengua oral i escrita de manera indirecta i que són habituals i rutinàries a l’aula.

Activitats que permeten la comunicació entre les persones: Hem d’aprofitar les situacions

de la vida quotidiana per treballar la llengua escrita. Hauríem fer veure als infants que la

llengua escrita és una manera molt útil d’intercanviar informació i que també serveix per anotar

coses que han de fer i que cal recordar. Exemples: notes per als pares o per recordar coses,

cartes, felicitacions d’aniversari, cartells, notícies.

Notes per als pares: Informem als pares de qualsevol necessitat que tenim amb el projecte per veure si ens ho poden solucionar. Els infants creen la frase fent una reflexió sobre la idea que volen transmetre i l’escriuen en un paper.

Nota per recordar alguna cosa que hem de fer: L’infant escriu el que pensa que necessita recordar en una targeta i s’ho emporta a casa.

31

Carta: Ensenyem als infants que la carta és el mitjà més formal per comunicar-nos amb altres persones. Enviem una carta als pares informant que comencem un projecte i necessitarem ajuda.

Observem els diaris: Portem diaris a classe i observem l’estructura de les notícies (titular, fotografia, autor, text principal, etc.). Així aprenem a extreure la informació més important, prioritzem en la lectura d’articles en funció del titular.

El tauler de classe: A classe tenim un tauler on pengem les notícies relacionades amb el projecte.

32

Activitats relacionades en l’ús científic de la informació escrita: Aquestes activitats les fem

quan necessitem buscar informació i processar-la. Exemples: buscar informació, fer una llista

d’idees, mapes conceptuals on plasmen el que hem aprés, receptes de cuina, etc.

Cerca d’informació: Busquem informació a qualsevol font que tinguem a la biblioteca, que hagin portat els infants, etc. (vegeu esquema sobre la cerca d’informació a dins la justificació del projecte).

Llista d’idees: Per processar la informació, resumir-la i tractar-la, la podem organitzar en llistes d’elements.

33

L’ús literari de la llengua escrita: que ens permet crear mons imaginaris, expressar sentiments i

gaudir de produccions que persegueixen l’estètica. A partir d’aquests textos podem accedir en

més facilitat a l’infant i introduir informació sobre els continguts que volem que l’infant

aprengui amb el projecte. Exemples: contes, endevinalles, poesies, embarbussaments, dites,

enganyifes, etc.

Mapes conceptuals o esquemes: És una manera molt visual de tractar la informació més rellevant.

Contar contes i historietes: Introduirem els diferents aspectes del projecte a través de les narracions per tal de despertar l’interès, motivar, fer volar la imaginació i tenir l’atenció dels infants.

34

BLOC 2: Activitats del conte del Peix Irisat

Nº ACTIVITAT 1 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE:

Conversa sobre el cap de setmana. TEMPS GRUP LLOC MATERIALS

Activitats genèriques

Els infants hauran d’explicar a casa el projecte que portaran a terme a l’escola. L’activitat es basa en la

comunicació que s’establirà entre pares i fills al voltant de la temàtica del projecte. En quant a l’activitat portada

a l’aula es demana als xiquets que respectin el torn de paraula i que escoltin en respecte als seus companys. La

mestra corregeix el llenguatge mal utilitzat (verbs en temps incorrecte, pronoms mal usats, etc.) repetint-lo tal

com s’ha de dir però sense maldar a l’infant per no tallar-lo. Farem que tothom pugui explicar el que necessiti.

*Atenció a la diversitat: Als infants que els costi parlar en públic els podem ajudar, podem fer preguntes per

anar guiant la seva explicació.

30 min.

Tota la

classe

Aula

35

Nº ACTIVITAT 2 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Conte del peix Irisat TEMPS GRUP LLOC MATERIALS

Activitats de coneixements previs

Fer un petit preparament per anunciar el conte i intrigar els infants:

- Avui he portat una caixa màgica que té moltes coses fantàstiques, que penseu que té? (Deixarem que alguns

infants mirin i diguin als altres el que veuen). Per a què penseu que són aquestes coses, que creieu que anem a

fer? Deixarem que es formi un debat entre els nens.

5 min. Tota la

classe Aula

Caixa i titelles

del Peix Irisat,

pop, estrella de

mar i peixos.


Explicar el conte del peix Irisat amb titelles. Desprès farem que entre tots els infants reprodueixin el conte

observant les imatges del conte i fent-los preguntes.

*Atenció a la diversitat: Buscarem l’atenció dels infants fent preguntes mentre contem el conte, perquè

anticipin els fets, ens asseurem prop nostre els infants als qui els costi mantenir l’atenció, tindrem en compte de

que tots ens vegin mentre l’expliquem, procurarem enfocar la veu de cara els infants i fer canvis de to de veu.

Farem que els infants facin un dibuix sobre el conte i que ens expliquin que han dibuixat i per què. Abans de fer

el dibuix repassarem quins personatges i espais apareixen al conte, les parts dels personatges, colors, etc., tot

fent preguntes als infants.

45 min.

Tota la

classe

Aula

Titelles, conte,

fulls blancs i

colors.

Activitats de reforç

- Farem preguntes sobre el que ha passat al conte per assegurar-nos que han entès l’argument del conte i farem

que els nens reflexionin sobre els valors que transmet i com els poden aplicar a la seva vida quotidiana.

*Atenció a la diversitat: Les preguntes estaran adequades al nivell de cada infant.

- Repartirem targetes que seran dibuixos de les seqüències del conte, els nens les ordenaran.

15 min. Tota la

classe Aula

Targetes de

seqüències.

36

Activitats d’ampliació

Repartirem una fitxa per infant, en la fitxa hi haurà dibuixos molt esquemàtics que resumiran els fets que hauran

passat al conte. Els infants s’enduran aquesta fitxa a casa i explicaran als pares el conte que han escoltat a classe,

així treballarem l’expressió verbal i la relació família-escola. Els pares faran un petit escrit al darrere la fitxa

remarcant els punts forts i dèbils de l’expressió dels nens.

5 min. a

classe

20 min.

casa

Tota la

classe

Casa Fitxa 10

Transversalitat de l’activitat: Amb el conte del peix Irisat treballem de manera més concreta aspectes relacionats amb la lectoescriptura però, està estretament

relacionat amb altres àrees.

37

Nº ACTIVITAT 3 ACTIVITAT PRÈVIA:

Explicació dels racons TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Explicar que anem a fer i presentar els materials. 5 min.

Tota la

classe Aula

Materials dels

racons


Explicar els racons que farem al dia següent a la pissarra fent sortir als infants per exemplificar els exercicis

davant els seus companys.

Els racons del projecte:

a. El racó del vocabulari: ampliació del vocabulari a partir del camp semàntic treballat.

b. El racó de la sintaxi i morfologia: omplir buits, omplir amb vocals, ordenar paraules o lletres per formar

frases, cercar paraules repetides, cercar la paraula intrusa, etc.

c. El racó de l’adequació: elegir la tipologia textual en cada cas.

d. El racó de la biblioteca: tindrem una taula amb diferents formats textuals relacionats amb el projecte: contes,

diaris, llibres, enciclopèdies...

*Atenció a la diversitat (Vigilarem que tots els infants atenguin a les nostres explicacions i que mirin els

materials, farem preguntes o farem sortir els nens a la pissarra per veure si estan entenent les explicacions, a

cada xiquet li farem fer una activitat que pensem que sigui del seu nivell, ja que els racons estan adaptats a tots

els nivells d’aprenentatge de la classe)

45 min.

Tota la

classe

Aula Materials dels

racons

Transversalitat de l’activitat: Comunicació i llenguatges (llenguatge verbal i llenguatge matemàtic)

38


Fitxa de lectura TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Explicarem que anem a fer una lectura. Repartirem les fitxes i demanarem que llegeixin el títol de la fitxa.

Llavors preguntarem que suposen que conté la fitxa pel que ens diu el títol o pel que veuen a les imatges.

Desprès els direm que llegeixin els tres fulls de la lectura individualment. A continuació llegirem un per un.

Anirem preguntant pel significat del que llegeixen i farem que relacionin les frases amb la imatge que hi ha a

dalt. Desprès encerclarem les paraules claus de cada frases.

Després pintarem les fitxes.

* Atenció a la diversitat: La lectura està escrita en lletra de pal i en lletra lligada per afavorir l’aprenentatge

individual de cadascú.

30 min.

Tota la

classe

Aula Fitxa 12


Farem llegir individualment als xiquets i xiquetes que els costi més, utilitzarem el mètode constructivista de

lectura però si cal també podem utilitzar el fonètic i sil·làbic.

Aula


Qui acabi aviat pot llegir contes.

Aula

Nota: Fa falta tenir instal·lat a l’ordinador la lletra escolar (lligada) per poder visualitzar de manera adequada la

fitxa.

39

Nº ACTIVITAT 5 ACTIVITAT D’AVALUACIÓ:

Fitxa sobre el títol del conte TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Recordar que pel matí hem explicat un conte i preguntar si recorden qui és el protagonista. 10 min.

Tota la

classe Aula


Entre tots llegirem l’enunciat de la fitxa i el text del quadrat. Preguntarem que significa el que llegim i donarem

una resposta al problema que planteja la fitxa. Cada u pintarà el quadre que creu que és el títol verdader del

conte. Això ens servirà per saber qui ha entès el conte.

40 min.

Tota la

classe

Aula Fitxa1


Qui no recordi el títol li podem fer preguntes per a que ell solet descobreixi quin títol és el més adequat o si no,

deixarem que llegeixi el títol de la tapa del conte.

Aula Fitxa1

Conte Peix I.


A sota dels quadres podran escriure el títol en lletra de pal o lletra lligada.

Aula Fitxa1

40


Fitxa de l’Arc de Sant Martí TEMPS GRUP LLOC MATERIALS

Activitats de coneixements previs: Explicar el conte de l’arc de Sant Martí. Preguntar als xiquets què és l’Arc

de Sant Martí, quan apareix i quina relació té amb el Conte del Peix Irisat. Debatre el tema.

Tota la

classe Aula

Conte de l’Arc

de Sant Martí


Llegir el poema de l’arc de Sant Martí entre tots i fer que els infants expliquin el significat el poema, repetir-lo

per memoritzar. Penjar-lo a la classe per anar repassant-lo. Dibuixar un arc de Sant Martí a la pissarra i explicar

quins colors té i quan apareix.

Explicar la fitxa: Pintar l’arc de Sant Martí amb els colors corresponents i escriure “arc de Sant Martí” dins les

caselles.

*Atenció a la diversitat Els infants que no puguin fer la fitxa 1 poden tornar a mirar el títol del conte al llibre,

ajudarem als infants que no sàpiguen escriure les paraules dictant-los-ho, però si així no ho saben, podem

escriure’ls les paraules a la pissarra. Les paraules que s’han d’escriure es poden fer en lletra de pal o lletra

lligada.

40 min.

Tota la

classe

Aula

Conte de l’Arc

de Sant Martí,

pissarra, fitxa

2

Activitats de reforç: Tornar a explicar el conte a qui no l’hagi entès, refrescar la memòria repetint el què hem

explicat abans. Aula Conte

Activitats d’ampliació : Qui acabi la feina aviat podrà escriure el poema de l’arc de Sant Martí al darrera de la

fitxa. En acabar poden mirar contes.

Aula Fitxa 14

Transversalitat de l’activitat: Treballem els fenòmens meteorològics (descoberta de l’entorn), la lectura, la comprensió lectora i l’escriptura (comunicació i

llenguatges).

41


Mural del Peix Irisat TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Explicarem que anem a fer un mural sobre el Conte del Peix Irisat i preguntarem quins personatges i quins fons

cal posar d’acord amb el conte. Ho anirem anotant a la pissarra.

10 min. Tota la

classe Aula


Tots aniran passant pel mural d’un en un mentre la resta de la classe treballa en altres coses. I aniran rellegint

allò que s’ha anat anotant. Cadascú s’encarregarà de fer una tasca al mural.

30 min.

Indivi-

dual

Aula

Paper

d’embalar,

titelles, pintura

de dits, algues.

42

Nº ACTIVITAT 8 ACTIVITAT D’AVALUACIÓ:

Comprensió lectora (els personatges) TEMPS GRUP LLOC MATERIALS

Activitats de coneixements previs: Explicar que anem a fer unes activitats sobre el peix Irisat. Preguntar si

recorden quins personatges apareixien al conte. Parlarem de com viuen els animals del conte i quines

característiques físiques tenen.

10 min. Tota la

classe Aula Titelles


Explicarem la fitxa 3: Repassarem els noms dels personatges del conte i farem que encerclin els personatges a la

fitxa i escriguin els noms en lletra de pal o lletra lligada, respectant el ritme individual de cada infant.

Explicarem la fitxa 6: Explicarem que són els mots encreuats i com es fan. Donarem un exemple a la pissarra.

Deixarem que els infants facin les fitxes.

*Atenció a la diversitat (Els infants poden escriure amb lletra lligada o lletra de pal, depenent de les seues

habilitats, si no encerten les endevinalles podem donar-los més pistes, si no s’aclareixen a escriure les paraules

als mots encreuats tornar-ho a explicar o exemplificar-ho a la pissarra).

50 min.

Tota la

classe

Aula

Fitxes

(Annex:

fitxes 3 i 6)

Activitats de reforç: Ensenyar les targetes amb els noms dels personatges als qui no saben escriure’ls i fer-los-

ho memoritzar. Aula

Targetes noms

personatges

Activitats d’ampliació : En un full blanc poden escriure algunes frases sobre els personatges del conte. Aula Full blanc

Transversalitat de l’activitat: treballem la comprensió lectora, la memòria visual recordant els personatges del conte, la lectoescriptura per escriure els noms del

personatges (comunicació i llenguatges).

43


Les espècies més perilloses del mar TEMPS

TIPUS

D’AGRUPAMENT LLOC MATERIALS


Preguntarem si saben quines són les espècies més perilloses del mar. Després els nens faran les

seves aportacions i discutiran entre ells quines ho són.

15 min. Tota la classe Aula


El debat que s’haurà començat entre els nens donarà un tomb radical quan la professora dirà que

no hi ha cap animal tan perillós a la mar com la brossa que llencen els humans. Mostrarem un

cartell publicitari de la Generalitat on hi ha imatges de diferents tipus de brossa que es troba al

mar per tal de treballar aquesta tipologia textual Les imatges de la brossa tenen forma de peixos,

meduses, etc.

Comentarem aquests cartell i introduirem el tema d’on hem de tirar la brossa. Farem preguntes

per saber on llença la brossa cada nen. Explicarem la problemàtica que dóna llençar la brossa al

mar.

35 min.

Tota la classe

Aula Cartell

44

Nº ACTIVITAT 10 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE:

Endevinalla del pop TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Fer que cada nen llegeixi la fitxa (annex: fitxa 4 i 5) individualment. Preguntar que entenen que hi haurà a la

fitxa desprès de llegir el títol. Fer enumerar les característiques que té l’animal que cal endevinar. Buscar una

solució i escriure-la a sota de l’endevinalla i fer el dibuix. La meitat de la classe treballarà una endevinalla i

l’altra meitat una altra endevinalla (les dues sobre el pop), després les posarem en comú.

*Atenció a la diversitat: Donar pistes a qui no sàpiga la resposta. Fer preguntes per a que l’infant ho dedueixi

sol.

Preguntar a cada xiquet quines coses vol compartir amb els altres i per què. Ho dibuixaran a la fitxa i escriuran a

sota el nom del que hagin dibuixat (annex: fitxa 7).

60 min.

Tota la

classe

Aula

Fitxa

(Annex:

fitxes 4, 5 7)

45


La portada de les fitxes TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Anem a fer una portada per a les fitxes. Estamparem la mà de cada xiquet a sobre d’un paper on està el títol del

Conte. La mà serà dels colors de l’Arc de Sant Martí i tindrà forma de peix. A continuació elaborarem una llista

conjuntament entre tots on anotarem els elements decoratius que li posarem al peix.

30 min.

Tota la

classe

Aula

Pintura de dits,

purpurina,

colors, paper

de color, fitxa

11

46


Mural del reciclatge TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


A partir d’una notícia que parla de la contaminació del mar parlarem del reciclatge i ho relacionarem els

coneixements ja adquirits en el desenvolupament del projecte sobre la cura dels animals que viuen al mar

10 min. Tota la

classe Aula


Farem un mural on hi haurà els principals contenidors de reciclatge fets amb trossets de paper de seda i a

continuació penjarem els objectes que corresponen a cada contenidor. A sota de cada contenidor escriurem el

nom del grup al que pertanyen (vidre, cartró/paper, plàstic...).

*Atenció a la diversitat: Repetirem tantes vegades com calgui quin tipus de materials van a cada contenidor.

40 min.

Tota la

classe

Aula

Paper

d’embalar,

paper de seda,

pegament i

fotografies.

Transversalitat de l’activitat: Comunicació i llenguatges i descoberta de l’entorn

47

Nº ACTIVITAT 13 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Fitxa de lectura

TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


Relacionar els coneixements que hem dit durant la setmana amb el dibuixos que hi ha a la fitxa. 5 min. Tota la classe

Aula Fitxa


Explicarem que anem a fer una lectura. Repartirem les fitxes i demanarem que llegeixin el títol de la fitxa.

Llavors preguntarem que suposen que conté la fitxa pel que ens diu el títol o pel que veuen a les imatges.

Desprès els direm que llegeixin els tres fulls de la lectura individualment. A continuació llegirem un per un.

Anirem preguntant pel significat del que llegeixen i farem que relacionin les frases amb la imatge que hi ha a

dalt. Desprès encerclarem les paraules claus de cada frases.

Després pintarem les fitxes.

* Atenció a la diversitat: La lectura està escrita en lletra de pal i en lletra lligada per afavorir l’aprenentatge

individual de cadascú.

A la segona fitxa relacionarem els objectes amb el contenidor que toca i pintarem el contenidor en funció del

títol que té.

60 min.

Tota la classe

Aula Fitxa 15


Farem llegir individualment mentre els altres pinten els dibuixos de la fitxa. Aula Fitxa


Fitxa 1: Pintar els dibuixos i escriure els noms dels dibuixos.

Fitxa 2: Podran escriure els noms dels objectes de la fitxa amb els noms dels contenidors en un full.

Aula Fitxa

Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.

48

BLOC 3: Activitats d’experimentació


Activitat JClic: Els peixos TEMPS GRUP LLOC MATERIALS

Activitats genèriques:

Anirem a l’aula d’informàtica i realitzarem una activitat JClic per treballar les TIC relacionant-les amb el

projecte.

L’activitat està relacionada amb els peixos:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/peixos3/jclic/peixos3.jclic.zip&lang=c

a&title=Peixos

40 min.

Tota la

classe

Aula Ordinador


50

Nº ACTIVITAT 15 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Activitat JClic: Els dofins


Activitats genèriques: Anirem a l’aula d’informàtica i realitzarem una activitat JClic per treballar les TIC relacionant-les amb el projecte. L’activitat està relacionada amb els dofins: http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/dofins/jclic/dofins.jclic.zip&lang=ca&title=Els+dofins Transversalitat de l’activitat: descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.

40 min.

Tota la classe

Aula Ordinador

52



Activitats de coneixements previs:

Conversarem amb els infants fent-los preguntes sobre els peixos (si recorden com són, la forma,

característiques, etc.). Ho farem de manera oral i escrita.

15 min. Tota la classe

Aula


Activitat d’observació i escriptura: - Què és un peix

- Classificar animals

- Mireu cada un d’aquests animals i mireu quins poden anar junts.

- Preguntem: “com els podem agrupar?”

- Fer la classificació i explicar perquè van junts.

- Anotar en el full conceptes sobre els diferents agrupaments que han fet.

40 min.

Tota la classe

Aula


53

Nº ACTIVITAT 17 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: La nostra peixera


Activitats de coneixements previs: Observació dels peixos que tenim a la peixera: es tracta d'ajudar-los a construir frases estructurades.

escriure-ho a la pissarra i llavors al full.


Aula

Activitats genèriques: - Observació dels peixos a la peixera.

- com són?

- què tenen?

- què fan?

- com es mouen?

- Observació de les aletes:

- mireu bé les aletes

- quantes en té?

- on estan situades?

- com es mouen?

30 min.

Tota la classe

Aula

54

- observeu perquè serveixen les aletes.

Anem fent que vegin la situació de les aletes i com es mouen a través de preguntes de la mestra ajudant-los a

construir petites frases.

- Treballarem el vocabulari:

- la depuradora

- l’oxigen.

- Treballem estructures:

- fa bombolles.

- renova l’aigua.

- oxigena l’aigua.


55

Nº ACTIVITAT 18 ACTIVITAT D’ENSENYAMENT APRENENTATGE: Observem


Activitats de coneixements previs: recordarem a les famílies mitjançant una circular que els infants han buscat

informació sobre l projecte a l’aula i que seria bo que continuessin l’activitat a casa. 5 min. Tota la classe

Aula


- Buscar i trobar informació:

- per què els peixos no respiren pel nas?

- com respiren sota de l’aigua?

- etc.

Ajudar-los a trobar informació en els llibres, si els veiem perduts, oferint estratègies: mirar les imatges, mirar

l’índex, etc.

Molt important: els infants han d’explicar la informació que han trobat amb paraules seves. Hem d’estar ben

segurs que entenen la paraula que han llegit per després escriure-la, si no ajudar-los a entendre-la.


Aula

Activitats d’ampliació:

- Trobar informació: buscar noms de peixos, dibuixar-los, escriure el nom al PC i ajudar-los a trobar informació

a Internet.

- Molt important: ens han d’explicar la informació que han trobat amb paraules seves i després d’escriure la

paraula a l’ordinador faran un dibuix amb el Paint.

Aula

Transversalitat de l’activitat: en aquesta activitat treballarem de manera conjunta l’àrea 2 (descoberta de l’entorn) i la 3 (comunicació i llenguatges).

56


Els peixos tenen nas? TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


- Diàleg:

- Per què els peixos no tenen nas? Portem verats, un per a cada un i experimentem

- Prèviament han de fer les seves prediccions que donin desposta a les seves preguntes


Aula


- Escrivim i dibuixem:

- Experimentem i anotem a la pissarra el que observem per després intentar copiar-ho a un full bé amb lletra de

pal o lligada.

- obren la boca,

- aixequen les ganyes,

- toquen les brànquies, les aixequen, etc.

- posen aigua per la boca

- Verbalitzem les sensacions que sentim en tocar el peix i fem fotografies

- Parlem del que van observant i experimentant.

- Mirem les fotografies, les analitzem.

Finalment farem una explicació oral i escriurem tot el que hem après.

50 min.

Tota la classe

Aula


57


Treballem amb gomets TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


- Fer un peix a base de gomets, tot imitant les escates:

- Fes primer el contorn del peix i llavors el vas omplint.

- Pensa com posaràs l’ull, la boca.

- S’ha de veure l’animal que han fet.

30 min. Tota la

classe Aula Gomets


- Calcar un peix sobre model, assenyalar i escriure les parts principals.

20 min.

Tota la

classe

Aula


Dibuixar un peix de la peixera que tenim a la classe. Aula


- Observació: mireu com són i què fan.

- Vocabulari: noms dels colors, parts del peix.

Aula


58


Activitat d’avaluació TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


- Què hem aprés dels peixos?

· Ho parlarem conjuntament i després escriurem senzilles frases al full.


Aula


- A partir de les frases escrites abans els ajudarem a:

- Pronunciar la paraula i escoltar-se

- Escriure totes les lletres

- Separar les paraules

30 min.

Tota la classe

Aula

Transversalitat de l’activitat: comunicació i llenguatges i descoberta de l’entorn.

59


Observem TEMPS GRUP LLOC MATERIALS


La mestra amb els infants faran una pluja d’idees anomenant els diferents tipus de peixos que han anat sortint

durant el projecte.

10 min. Tota la

classe Aula


Aquesta activitat consisteix en relacionar les imatges dels peixos amb els animals als quals s’assemblen. Un cop

relacionats, escriuen el nom de l’animal a sota de la imatge.

30 min.

Tota la

classe

Aula Fitxa 9


Està relacionada amb la fitxa de l’activitat genèrica. A partir d’una sèrie d‘imatges de diferents animals,

consisteix en encerclar aquells animals que viuen al mar.

Aula Fitxa 8

Transversalitat de l’activitat: Descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges

60

CONCLUSIONS

Com ja sabem, el treball per projectes és un pla d’acció i realització en el qual un grup

d’infants i el/la docent proposen un tema a partir del que volen saber o els agradaria

saber amb la clara intencionalitat d’aconseguir un resultat. Hem de comentar que en

aquest treball no hem seguit ben bé aquesta pauta, com que no podíem portar el treball a

la pràctica, hem hagut de suposar coneixements i activitats que els infants voldrien

realitzar, per això no es tracta ben bé d’un projecte guiat pels interessos dels infants.

Pensem que el principal avantatge del treball per projectes és que es creen situacions

molt ben contextualitzades amb l’entorn dels infants, perquè ells decideixen on volen

arribar, com i quan, i nosaltres ens adaptem a ells. Tot això suposa que els alumnes

puguin prendre decisions, analitzar, reflexionar, debatre, formular hipòtesis, contrastar,

buscar informació, és a dir, PENSAR. El fet de que creïn ells el seu aprenentatge,

afavoreix la reflexió, la significativitat i l’autonomia, conceptes propis del

constructivisme.

Després de fer un anàlisi de la normativa actual LOE, hem vist que el treball per

projectes, conté estratègies que fonamenta la Llei. La LOE ens diu que l’aprenentatge a

educació infantil ha de ser global, que les àrees no s’han de donar per separat, sinó que

sempre s’han d’interrelacionar, en aquest cas, podem dir que el projecte treballa les

àrees globalment, així com les competències i capacitats de manera interdisciplinària. A

més, la normativa especifica que l’alumnat ha de ser el protagonista del seu

aprenentatge i que hem de partir dels seus interessos. Amb el treball per projectes

l’alumne construeix el seu propi aprenentatge, tot decidint que vol aprendre,

experimenta, cerca informació i esdevé totalment autònom, així el professorat serà un

guia. Gràcies a que l’infant podrà decidir com aprendre, es motivarà i s’esforçarà més i

arribarà a millors resultats. Amb aquesta metodologia també treballem la capacitat

“Aprendre a conviure i a habitar el món, a través del treball cooperatiu, que a la vegada

fomentarà la integració de l’infant en el grup.

A més a més, amb els projectes treballem el mètode científic: descobrir, assajar,

verificar i treure conclusions, d’aquesta manera, progressivament els alumnes

61

anticiparan cada vegada millor aquells fenòmens que els envolten i es faran cada vegada

més autònoms en el seu aprenentatge. A través d’aquest mètode s’aprèn a pensar, es

reflexiona i es debat en grup i això ajudarà a desenvolupar la capacitat de raonament i

l’esperit crític: imaginar possibles solucions, extreure generalitzacions i contrastar-les

amb la realitat per a validar-les.

A partir de l’observació del medi ensenyem a formular preguntes, s’incentiva la

necessitat de comprendre l’entorn per tal de poder preveure els esdeveniments. I quan la

previsió no concorda amb la realitat, poder formular noves preguntes que els hi

permetin desenvolupar l’esperit crític.

El treball per projectes, per als infants, serà com un joc.

Cal recordar que la coordinació és vital en aquesta tipologia de metodologies, és per

això,que per realitzar-la ens hem de coordinar amb tots els agents implicats en la

comunitat educativa:

- amb el claustre, per establir uns mètodes conjunts amb el col·legi;

- amb l’equip de cicle, perquè els docents que pertanyen a la mateixa etapa han de

participar de manera activa amb el projecte, per això l’han de conèixer;

- amb els alumnes, que com a agents d’aprenentatge actius, han de conèixer el

mètode per poder expressar els seus interessos i necessitats per poder aprendre

significativament;

- amb les famílies, que han de col·laborar amb l’aprenentatge dels fills cercant

informació, motivant els infants per tal de fer-los sentir partícips del seu

aprenentatge;

- i amb la resta d’agents externs al centre escolar que hi vulguin participar, com

per exemple, entitats, empreses, professionals experts, etc.

62

En aquest esquema es poden observar la coordinació entre els diferents òrgans escolar:

Per treballar la metodologia per projectes caldrà informar-nos, ja que es tracta d’una

forma de treballar força diferent a l’habitual. Un treball així, a més d’una bona

coordinació docent, requereix: documentar-se bé sobre el tema que anem a tractar; la

creació d’activitats adaptades als interessos dels infants, per tant, més temps de treball

per al docents; saber que els objectius no són gaire clars, ja que partim del que volen els

infants; que si la ràtio és elevada és difícil controlar el procés de tots els infants, per

tant, hauríem de demanar suport docent; i que hem de controlar bé la globalitat dels

aprenentatges, perquè si no podem pecar de treballar més una àrea i oblidar de treballar

els continguts de les altres.

Pensem que l’aplicació de la metodologia per projectes a l’escola, podria ser molt útil

perquè fomenta el constructivisme, és una estratègia que de veritat té en compte l’infant.

Per tant, aquest mètode tindria incidència directa en el procés d’ensenyament

aprenentatge en els següents aspectes: les editorials deixarien de tindre un paper tant

rellevant, així que qui programaria seria el o la docent i les activitats serien més

contextualitzades; coordinació entre els membres de l’escola milloraria; les famílies

s’implicarien més en l’aprenentatge dels fills; hi hauria una millora entre la relació

63

alumne-mestre i l’alumne es sentiria més implicat en el seu aprenentatge; a les aules es

podria reflexionar a nivell d’equip; és una manera de fer que ensenya a pensar ja que

l’alumne parla, escolta, llegeix i escriu d’una manera conjunta, significativa i funcional;

fomenta la participació, la col·laboració i l’esperit d’ajuda entre els companys; els

aprenentatges tenen significat pels alumnes ja que són transferibles a la seva vida

quotidiana; l’ús de recursos més variats d’enregistrament d’informació com els mapes

conceptuals, les llistes, el dibuix; l’ús de diferents tipologies textuals de l’entorn real i

saber en quines situacions es poden utilitzar.

En definitiva, és una bona eina metodològica perquè es centra de manera personalitzada

en les necessitats educatives dels nens i es converteixen en agents actius de

l’aprenentatge. Treballar exclusivament amb la metodologia de treballs per projectes és

possible, sempre que es tinguin en compte les característiques principals de l’estratègia

metodològica, fixeu-vos en l’esquema:

64

Ens hem informat sobre la metodologia per projectes i els aspectes nombrats en aquesta

conclusió són en els que ens hem basat. Pensem que hem aprés molt a través d’aquest

treball, perquè hem aconseguit aplicar de manera pràctica els conceptes teòrics sobre els

projectes. Creiem que el projecte està molt ben planificat i que podria ser interessant

portar-lo a la pràctica.

El principal objectiu d’aquest treball era treballar la lectoescriptura des d’un centre

d’interès. En aquest cas hem escollit un centre d’interès centrat en el món marí ja que

els infants estaven molt interessats amb tot allò relacionat amb els animals dels mar.

Hem facilitat activitats de llengua prou amplies perquè tot l’alumnat hi pugui participar,

en funció del seu propi ritme d’aprenentatge: també hi ha activitats d’ampliació i de

reforç.

La planificació del projecte ens ha portat a pensar com posar els infants en front de

situacions de lectoescriptura d’una manera significativa i lligades a un context

determinat.

Característiques dels projectes:

65

En el projecte es donen mols casos de diàleg grupal per tal que els infants aprenguin a

interessar-se per comprendre el que diuen els altres i el que està escrit. El contrast

d’opinions mitjançant el diàleg ajuda als alumnes a desenvolupar la seva capacitat

d’atenció i de respecte vers els altres.

El fet de programar per projectes ens ha fet constatar que els alumnes podran controlar

realment el seu procés d’aprenentatge, ja que es poden avaluar tant referent als

continguts que han après, com als procediments i tècniques utilitzades tan en llenguatge

com en altres àrees.

Els infants utilitzaran el llenguatge com una eina funcional i hauran d’ escollir el tipus

de registre més adient a cada situació.

En definitiva, hem hagut de llegir, escriure i tornar a rellegir moltes vegades, sense

cansar-nos, ni avorrir-nos perquè sabíem perquè ho fèiem, sabíem què volíem i per

aconseguir-ho no teníem més remei que llegir i escriure. I això comporta un estímul

afegit molt afavoridor en quan a la lectoescriptura.

En aquest treball hi ha tres tipus d’activitats, activitats de llengua relacionades amb el

projecte científic, activitats relacionades amb les rutines que es donen dins el projecte i

activitats relacionades amb el tractament literari de la llengua, ja que tractem un conte

relacionat amb el mar i les seves activitats de comprensió lectora.

Pensem que les activitats relacionades amb el mètode científic han estat molt útils per

aprendre a fer un tractament adequat de la informació, sobretot aquí treballem la

capacitat de comprendre el text i decodificar-lo, l’ús de diferents tipologies textuals i

l’adequació d’aquestes segons la situació, la utilització de diferents maneres

d’enregistrar la informació (llistes de paraules, mapes conceptuals, dibuixos-esquema de

les parts del peix, etc.). També ens ha servit per saber resumir la informació més

important, aprendre on cercar una determinada informació i construir frases en sentit

que descriguin l’observat. A més, amb l’observació hem pogut comentar a classe

diferents aspectes sobre el mar i crear debats on els xiquets han treballat la capacitat

d’argumentació, la adequació del que volen expressar amb el tema que treballem, els

torns de paraula, el respecte a les intervencions dels altres, es a dir, les normes de

conversació.

66

Les activitats relacionades amb les rutines serveixen per fer activitats de llengua molt

contextualitzades en l’entorn de l’infant, per tant, d’interès i motivació per als alumnes.

Les activitats relacionades amb el conte, serviran per veure la part literària del

llenguatge, a través del conte i de les poesies, també treballarem la comprensió lectora

amb les fitxes i una activitat “boomerang” quan els infants s’emportaran les vinyetes del

conte per explicar-les a casa.

Així que pensem que el nostre projecte està molt complet, perquè treballant aquestos

tres tipus d’activitats treballem tots els aspectes de la llengua escrita i oral.

67

BIBLIOGRAFIA

- Pla d’Acollida.

- Projecte Educatiu de Centre.

- Programació de P-5.

- Projecte Lingüístic.

- Projecte Curricular del Centre.

- Projecte Educatiu de Centre.

- Pla anual.

- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Departament d’educació.

- ORDRE EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i

requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.

Departament d’educació.

- LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació. («BOE» 106, de 4-5-

2006.)

WEBGRAFIA

http://www.escolalumen.net/AGENDA/PROJECTES/index.htm

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pensaments.htm

http://www.xtec.es/formaciotic/dvdformacio/materials/tdtap/practica_2-8.html

http://agora.xtec.cat/ceiplamitjana/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=displa

y&pageid=16

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina1.htm

http://www.myplick.com/view/cAmVuo2Lgs3/QUE-S-UN-TREBALL-PER-

PROJECTES

69

EL TÍTOL DEL CONTE ÉS:

____________________________________________

EL PEIX

BRILLANT

EL PEIX IRISAT

EL PEIX DE

COLORS

Fitxa 1

70

AQUEST ES DIU IRISAT PERQUÈ TÉ ELS COLORS DE

Fitxa 2

71

QUINS PERSONATGES SURTEN AL CONTE ?

Fitxa 3

72

ENDEVINA, ENDEVINALLA :

TINC 8 POTES PLENES DE VENTOSES

VISC ENTRE LES ROQUES

AMB LLUM O A LES FOSQUES

_________________________________

Fitxa 4

73

ENDEVINA, ENDEVINALLA :

VAIG PEL FONS DEL MAR DE PUNTETES

AMB ELS MEUS 5 BRAÇOS PLENS DE PUNTXETES

______________________________________

Fitxa 5

74

MOTS ENCREUATS:

Fitxa 6

75

EL PEIX IRISAT COMPARTEIX LES SEVES ESCATES AMB ELS SEUS AMICS. TU QUÈ VOLS COMPARTIR AMB ELS TEUS ?

Fitxa 7

76

ENCERCLA ELS ANIMALS QUE VIUEN AL MAR:

Fitxa 8

77

RELACIONA CADA PEIX AMB L’ANIMAL QUE S’ASSEMBLA:

Fitxa 9

78

Fitxa 9

79

Fitxa 9

80

CONTE : EL PEIX IRISAT

Fitxa 10

81

Fitxa 11

82

EL PEIX BLAU DEMANA UNA ESCATA

BRILLANT AL PEIX IRISAT.

El peix blau demana una

escata brillant al peix

EL PEIX IRISAT ÉS EL MÉS BONIC

DE TOT L’OCEÀ.

El peix Irisat és el

més bonic de tot

Fitxa 12

83

ELS PEIXOS DEIXEN DE SER AMICS

D’IRISAT PERQUÈ NO ELS DÓNA

ESCATES.

Els peixos deixen de ser

amics d’Irisat perquè no

L’ESTRELLA DE MAR DIU AL PEIX IRISAT

QUE EL POP OCTOPUS L’AJUDARÀ.

L’estrella de mar diu al

peix Irisat que el pop

Octopus l’ajudarà.

Fitxa 12

84

EL POP DIU QUE PER TENIR AMICS,

ELS HA DE REGALAR ESCATES.

El pop diu que per tenir

amics, els ha de regalar

IRISAT REGALA ESCATES A TOTS ELS

SEUS AMICS.

Irisat regala escates a

tots els seus amics.

Fitxa 12

85

EL PEIX IRISAT

EL POP OCTOPUS

EL PEIX BLAU

EL PEIX IRISAT

L’ESTRELLA DE MAR

Fitxa 13

86

POEMA DE L’ARC DE SANT MARTÍ

EN JO LLEVAR-ME AQUEST MATÍ,

HI HAVIA SOL I PLUJA FINA

I ANAVA ENLAIRE LA GAVINA

A TOCAR L’ARC DE SAN MARTÍ

Fitxa 14

87

PER UN M N VERD:

Fitxa15

1. APAGA ELS LLUMS I LA TELEVISIÓ QUAN

SURTIS D’UNA HABITACIÓ.

2. ESTALVIA AIGUA.

88

3. DÓNA LES JOGUINES QUE NO VULGUIS,

ELS LLIBRES VELLS I LA ROBA PETITA.

4. LLENÇA LA BROSSA ALS

CONTENIDORS DE RECICLATGE.

5. VIATJA MÉS EN BICICLETA.

Fitxa15

89

Fitxa 15

VIDRE PAPER ENVASOS ORGÀNIC

projecte

Documents

Transcript of projecte