1. Direcció sud-oest de Passeig del Ferrocarril cap a

Carrer de Castelló

2. Gireu a la dreta per Carrer del Molinot

3. Gireu cap a l'esquerra per entrar a Carrer del

Molinot.

4. A la rotonda, agafeu la tercera sortida per enllaçar

amb el branc d'entrada C-32 cap a Barcelona.

5. Incorporeu-vos a Autopista de Pau Casals/ C-32.

6. Preneu la sort

7. Gireu cap a l'esquerra en direcció C-245. (indicacions

per Sant Boi nord/ Cornellà de Llobregat)

8. Continueu endavant per C-245.

9. Incorporeu-vos a A-2 pel branc d'entrada cap a E-

90/ Girona/ Tarragona/ Lleida.

10. Un cop arribeu a la bifurcació, manteniu-vos a

l'esquerra, seguiu les indicacions de

Lleida/ Zaragoza/ Tarragona i incorporeu-vos a

Autopista B-23.

11. Continueu a E-90/ AP-2 (indicacions per

Lleida/ Zaragoza

12. Agafeu la sortida 25 per incorporar-vos a E-

15/ AP-7 en direcció a Terrassa/ Manresa/ Girona.

13. Preneu la sortida 24 cap a Manresa.

14. Incorporeu-vos a E9. Carretera amb punts de

peatge

15. Incorporeu-vos a E9.

16. Preneu la sortida cap a Sant Llorenç de

Morunys/ Borredà/ Ripoll/ Vilada.

/ Tarragona/ Girona)

Saber els km. Que hi ha desde l’escola fins a la casa de les colonies fins al centre del poble, fins a la capital de comarca…

Des de l’escola a la casa de colonies hi ha:111 quilòmetres per la C-17.

Des de l’escola a la capital de comarca hi ha: 115 quilòmetres per l’E-9.

Des de l’escola al centre del poble 111 km i 20 m.

Sortida de Castelldefels, que pertany a la comarca del Baix Llobregat, és una comarca del litoral perquè està a prop del mar.

Desprès ens adreçarem cap a Manresa que pertany a la comarca del Bages i és una comarca de l’interior perque no té mar.

Finalment passarem per Berga, Puig-reig i Vilada i ja arribarem a la casa de colòniesde castell de l’Areny que pertany a la comarca de Berguedà i és una comarca de muntanya perque està a prop dels pirineus.

DIFERENTS PAISATGES QUE HI

TROBAREM DURANT EL TRAJECTE

.

EL BAGES

El Bages, situat al centre de Catalunya, és una terra de contrastos gràcies al seu variat patrimoni natural, històric i arquitectònic que és testimoni de totes les èpoques i estils.

S'hi troben restes prehistòriques de les coves del Toll, monuments romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs de gran relleu des de la muntanya de sal de Cardona als parcs

naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Una comarca fèrtil amb una gran força de la terra que li permet produir vi de qualitat amb la Denominació d'Origen Pla de Bages i una gran varietat de productes alimentaris que l'ha convertit en un rebost de productes naturals. Un indret ple de contrastos i amb

un ventall de propostes i d'atractius com els punts d'interès turístic que us oferim.

EL BERGUEDÀ

El Berguedà és una comarca de Catalunya. Té una superfície total de 1.184,89 km² i una població de 41.488 habitants (2008). És la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de Gósol, adscrit a la província de Lleida). Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

El Berguedà, és una comarca amb un important gradient altitudinal, que porta a la

diferenciació de dues parts: l'Alt i el Baix Berguedà.

Pel que fa referència a la vegetació hi trobem un gran nombre de formacions vegetals

entre les que hi destaquem les formacions forestals. Els boscos varien a mesura que

avancem cap a les zones més enlairades de la comarca, de manera que es poden

diferenciar en l'àmbit més baix i més pròpiament mediterrani, formacions amb alzinar

de carrasca, propi dels ambients continentals. L'Alt Berguedà, per la seva banda, és

caracteritzat per una vegetació de tipus submediterrani amb rouredes amb boix, i

fagedes que únicament fan aparició a les obagues més frescals. L'explotació secular

dels boscos ha afavorit en gran part d'aquest territori la substitució de la roureda per

la pineda de pi roig, actualment molt més abundant. Per sobre dels 1600 m d'alçada

fa aparició el paisatge subalpí caracteritzat pel bosc de pi negre, i per extensos prats

rasos pasturats.

Natura al Berguedà

El Berguedà és una comarca excepcionalment diversa. Seguint el curs del

Llobregat, que li imprimeix el seu caràcter únic i en modela el paisatge,

s'alça des de la plana fins cims dels Prepirineus, oferint al visitant un

extraordinari ventall de paisatges, espais naturals, animals i plantes. Us

oferim la possibilitat d'atansar-vos als innombrables tresors naturals que

alberga la comarca, i us suggerim alguns indrets perquè els pugueu

conèixer de primera mà.

Fauna

Fauna - La fauna berguedana

Mercès a la varietat de paisatges i d'ambients de quègaudeix la comarca, que s'alça des de la plana de la depressió central fins a pics de 2500 metres, acull una notable varietat d'espècies que s'adapten als diferentshàbitats. Des dels prats alpins fins als camps de conreu de la plana, el Berguedà bull de vida, que es manifesta en totsels racons d'aquest enorme espai natural.

A la comarca del Berguedà, tal i com passa al territori català, las poblacions de

peces autóctones han patit una clara regresió. Per un costat molts dels espais

fluvials han patit més o menys nivell de contaminació produida tant per a l’

industria com per les diferents àreas urbanes, que ha arraconat las poblacions

de peces en els ambients més conservats. Hi ha que dir que la tendència actual

és recuperar molts dels ambients que habían estat més contaminats y que

havien mostrat una clara millora de qualitat d’aigües.

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern

als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals

superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La

vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi

roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més

rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi

negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és

constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb

una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes

anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a

l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els

11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament

calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars

en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou

més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol

dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional

el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins

(pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de rebolls i rouredes joves,

especialment després dels incendis forestals que van arrasar

aquesta zona l'any 1994.

La població del Berguedà ha estat sempre

escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants.

Els anys següents anà perdent població

s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el

1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217

habitants. A partir d'aquest moment

s'observa un augment progressiu: 39.600

habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950

i 47.953 habitants el 1960. A partir de la

dècada de 1960 el descens és notable.

L'augment derivat de l'activitat econòmica

dels anys anteriors (mineria, indústries

tèxtils, explotació forestal, ramaderia i

agricultura) s'atura davant una forta crisi

generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi

censen 44.446 habitants i el 1981 42.152

habitants. Al 2001, hi ha 37.995 habitants i

al 2007 40.479.

Darrer padró municipal (2005): 39.746

habitants.

A què es dedica la gent que hi viu a aquella comarca?

La comarca del Berguedà

El Berguedà és una comarca del interior de Catalunya.

A què es dedica la gent que hi viu a la comarca del berguedà?

La activitat econòmica principal del Berguedà sempre a sigut la indústria i la mineria sobre tot a Berga i Puig-Reig .Tot i axi el sector terciari està creixent molt per exemple el turisme rural. El sector primari és complemantari amb la ramaderia,agricultura i aprofitament forestal.

No hi ha aeroport ni tampoc ferrocarril. La principal vía de comunicació són les carreteres, les dues més importans són: la carretera C-16 que circula de sud a nord passant per les principals poblacións i la

C-26 que travessa d´est a oest la comarca.

CASTELL DE L´ARENY DADES D’INTERÈS

POBLACIÓ

- 70 habitants: homes 39, dones 31

SERVEIS

- cases rurals: cal Marc, cal Xiu, cal Xic, cal Miquel

- camp de futbol

- piscina

- no disposen de teatre, escola, hospital, poliesportiu i biblioteca propis, depenen dels de Berga, Ripoll, Puicerdà o Torellò .

CASTELL DE L´ARENY DADES D’INTERÈS

ECONOMIA

Turístic rural i casa de colònies

Explotacions agràries amb ramaderia: 4 camps de bestiar: 174 vaques, 62 ovelles, 1 porc, 17 aus, 4 conills i 8 cavalls .

Història: Castell de l’Areny

Apunts històrics

Aquest poble fou abandonat durant uns anys, durantaquests anys els documents ban anar desapareixent.

De resultes d´ això, no en sabem res de la seva història.Elllibre Cap de Ferro es una traducció d´un manuscrittrobat allà.

La casa de colònies Flor de Neu s’estén al llarg del poble de Castell

de l’Areny, on hi trobareu, entre d’altres: piscina, camps de futbol i de bàsquet, circuit d’aventura, rocòdrom, sales per fer-hi tallers o celebracions, a més de l’església, la plaça Major, el mirador i les cases que fan de menjador i habitacions.

Activitats esportives

Futbol, Bàsquet, Piscina, Vollei, Tennis taula, Muntanyisme, Rapels, Circuit d'aventura, Tir amb arc, Escalada amb roc, Escalada amb rocòdrom, Mountain bike, ...Esports nàutics a l'embassament de la Baells.

Ossama achoukhy –Beatriz Cáceres –Gerard Garcia -Andrea Moya -

Andreu Acheli – Mireia Geldolf – Julia Lechado –Liam Villalba

Pablo Franco - Ziheng Liu- Fernando Porcel

Maeva Martínez – Arnau Molina – Sofia Santana –Irene Serrano - IliasZarrouk

Hugo Fonta – Raul de la Cruz – Marc Puy – Martín Valencia

Isabel Gutiérrez - Diego Lázaro- Erik Lorente –Astrid Lorenzo Tutora: Paulina Andrés Mora

La fauna i la flora del Bages

Tenim prou dades per afirmar que, en general, la superfície del Bages que trobem actualment coberta per vegetació espontània ha estat fortament alterada per l’home durant segles. La major part d’aquesta superfície era ocupada per conreus (vinyes, oliveres, ametllers...) a finals del segle XIX, com ho demostren les fotografies antigues i la presència de marges i barraques. L'àrea coberta per vegetació espontània probablement va assolir el seu mínim històric durant la darrera dècada del segle XIX, just quan va arribar la plaga de la fil·loxera (1892) que va assolar les vinyes. En aquell moment, el conreu de la vinya havia arribat a la seva màxima expansió a causa de la gran demanda de vi que hi havia en el mercat internacional com a conseqüència de la baixada brusca de la producció a les zones on ja havia arribat la plaga.

El Baix Llobregat El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província

de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'AltPenedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants(2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té una superfície de 486,7 km² (33ena, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat.

És un potent motor industrial del país i encara conserva partdel seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

Clima del baix llobregat

El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana

anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de

Montserrat (760 m alt.). Hom calcula les precipitacions anuals per sota dels 500

mm a les costes de Garraf; se'n registren entre 500 i 600 al delta i a la

Depressió Prelitoral, més de 600 a la vall baixa fins a Martorell i al sector

ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera

a la vall baixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Però

cap a l'interior s'equilibra amb el de primavera, que a Montserrat arriba a

predominar. El mínim (per sota els 30 mm) és acusat al començament d'estiu

(juny i juliol).

El Baix Llobregat

La flora y la fauna del Baix Llobregat

La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i

margalló, que troben l'extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs

d'alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l'excepció de les àrees

d'aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a

sotabosc, brolles de romaní i bruc d'hivern o, més rarament, garrigues. A la part silícia

compresa entre Gavà i Castellví de Rosanes són freqüents les brolles d'estepes i brucs. El

delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial

l'albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 els

estanys del delta del Remolar-Filipines (111 ha) i de la Ricarda-ca l'Arana (177 ha) foren

declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític. La protecció s'amplià amb

l'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès

Natural. Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca,

són el massís de Garraf (4 066 ha), Montserrat (1 253 ha de la comarca són incloses al parc

natural que hi fou creat el 1987) i la serra de Collserola (2 480 ha).

Ja falta poc!!!!!

17. Gireu cap a la dreta per C-26

18. Gireu a l'esquerra per Carrer de Ripoll

19. Carrer de Ripoll gira cap a la dreta i passa a

dir-se Camí de Castell de l'Areny.

20. Gireu cap a la dreta en direcció a Carretera a

Viladecans.

21. Gireu cap a la dreta per Carretera a

Viladecans

22. Gireu cap a l'esquerra per Plaça Major

23. Gireu cap a l'esquerra per Carrer Vun

Castell de L'areny

Ja hem arribat!!!!

Clima i vegetació a Castell

d’Areny

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a

l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions

mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim

relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda

principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als

indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament,

avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i

per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

Per aprendre més

http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb1998/200

9/03/04/una-forma-divertida-destudiar-les-

comarques-de-catalunya/