Programació CCSS 3r ESO Curs 2011-12 - xtec.cat · socials actuals i aprendre a participar en la...

CIÈNCIESSOCIALS 3r ESO IES Maremar Curs 2011-12 Programació didàctica

PROGRAMACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO

CURS 2011-12

LADA CASTELLS- MA RIA VILLALTA Cal fer constar que aquest curs introduïm el llibre digital, per tant el format de treball diferirà del què empràvem fins ara: S’alternarà el treball amb el llibre digital amb el treball amb fotocòpies facilitades per la professora. Els alumnes hauran de fer els seus exercicis en suport no digital: llibreta o bé dossier. Aquest material es lliurarà a la professora cada vegada que es faci un examen.

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 3

Contextualització de la programació.............................................................................................. 3

2. COMPETÈNCIES GENERALS I ESPECÍFIQUES..................................................... 4

COMPETÈNCIES GENERALS .................................................................................................... 4

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES...............................................¡Error! Marcador no definido.

3. OBJECTIUS..................................................................................................................... 7

4. CONTINGUTS............................................................................................................... 10

5. METODOLOGIA........................................................................................................... 12

6. ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE......................................... 13

7. AVALUACIÓ.................................................................................................................. 14

CRITERIS I PRINCIPIS D’AVALUACIÓ: QUÈ AVALUAR...... ........................................... 14

EL PROCÉS D’AVALUACIÓ: QUAN AVALUAR ................ .................................................. 15

MÈTODES D’AVALUACIÓ: COM AVALUAR................... .................................................... 16 � Consideracions generals sobre l’avaluació� ....................................................................................16 � Instruments d’avaluació�.................................................................................................................16

8. RECURSOS.................................................................................................................... 17


UNITATS DIDÀCTIQUES ......................................................¡Error! Marcador no definido.

Tema 1. El relleu: Marc físic de les activitats humanes.............................................................. 20

Tema 2. Els paisatges de la terra .................................................................................................. 22

Tema 3. Organització econòmica de les societats ........................................................................ 24

Tema 4. L’agricultura, la ramaderia i la pesca ........................................................................... 26

Tema 5. La indústria i l’energia.................................................................................................... 28

Tema 6. Els serveis. el desenvolupament del turisme................................................................. 30

Tema 7. El comerç i els transports................................................................................................ 32

Tema 8. L’economia espanyola..................................................................................................... 34

Tema 9. L’economia catalana ....................................................................................................... 36

Tema 10. L’organització política de les societats ........................................................................ 38

Tema 11. La unió europea............................................................................................................. 40

Tema 12. Organització política del territori ................................................................................ 42

Tema 13.La globalització: cap a un sistema mundial ................................................................. 44

Tema 14. La globalització: l’organització de l’espai ................................................................... 46

Tema 15. La globalització: els fenòmens migratoris................................................................... 48

Tema 16. Natura i societat: harmonies, crisis i impactes ........................................................... 50


11.. II NNTTRROODDUUCCCCII ÓÓ

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

�� LL’’ eennttoorrnn

Aquesta programació ha estat dissenyada per al centre I.E.S Maremar, situat a la localitat del

Masnou (Maresme). Està situat a 17 km de Barcelona, entre els municipis de Mongat i

Premià de Mar.

L’economia de la zona es basa en el sector industrial. Trobem importants empreses dedicades

al sector tèxtil, construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics. El sector turístic, degut

a la seva localització costera i propera a la ciutat de Barcelona, també és important.

�� EEllss aalluummnneess

La classe social de l’alumnat és de mitjana i mitjana-alta i el nivell de conflictivitat general és

baix.

En el centre hi ha un nombre regular de nouvinguts, els quals són acceptats amb total

naturalitat pel grup-classe. A més el centre disposa de tots els mecanismes docents adients

per la seva integració.

�� EEll cceennttrree

En l’actualitat el centre es cursen els estudis de ESO, Batxillerat (Tecnològic, Ciències de la

Naturalesa, Humanitats i Ciències socials) i els CFGM de Comerç i instal·lacions

electrotècniques i els CFGS de Comerç i Marketing, Integració Social i Infantil.

Des del centre es propicia el diàleg entre professors, establint unes pautes consensuades

d’actuació que garanteixin la coordinació metodològica i l’estabilitat en el funcionament de

l’escola. En aquest sentit, serà a través dels departaments i els equips docents on es procura

coordinar l’activitat educativa.

Per tal de garantir el caràcter plural del PEC, s’afavoreix que les mares i els pares d’alumnes

puguin intervenir de forma dinàmica en el procés educatiu.


22.. CCOOMM PPEETTÈÈNNCCII EESS GGEENNEERRAALL SS II EESSPPEECCÍÍ FFII QQUUEESS

COMPETÈNCIES GENERALS

Si considerem que la matèria de Ciències socials, geografia i història, té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació secundària obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu.

La contribució a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:

Les competències comunicatives

– Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

– Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics...) per comprendre i interpretar la realitat.

– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.

– Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.

– Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

– Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

Les competències metodològiques

– Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).

– Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.

– Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.

– Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs..), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.

– Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.

– Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.

– Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.

– Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.

– Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.

– Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació...).

– Aplicar estratègies de regulació i autorregulació per aprendre a millorar.


– Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.

Les competències personals

– Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn.

– Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.

– Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i de l’acció.

– Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.

– Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.

1. Competència social i ciutadana

– Conèixer els agents i institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat.

– Entendre els canvis que s’estan produint en les relacions econòmiques i socials a escala mundial.

– Analitzar les causes i les conseqüències de les tendències migratòries predominants en el món actual.

– Expressar les pròpies opinions de forma assertiva.

– Escoltar activament i mostrar una actitud favorable al diàleg i el treball cooperatiu.

– Reflexionar de forma crítica sobre alguns problemes socials com l’existència de col·lectius desfavorits.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic

– Identificar i localitzar en el mapa els principals àmbits geopolítics, econòmics i culturals del món.

– Reconèixer els trets físics i humans bàsics del territori espanyol i de la Unió Europea.

– Reconèixer els desequilibris territorials en la distribució dels recursos i explicar-ne les conseqüències.

– Prendre consciència dels problemes que l’explotació de l’espai pot generar en el medi ambient.

– Suggerir actuacions i polítiques concretes que contribueixin al desenvolupament sostenible.

3. Competència cultural i artística

– Desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents expressions del patrimoni natural i cultural.

– Interessar-se per la conservació del patrimoni cultural.

4. Tractament de la informació i competència digital

– Obtenir informació a través de diversos tipus de fonts: documents visuals, cartogràfics, etc.

– Analitzar les dades numèriques i els indicadors socioeconòmics de taules i diagrames.

– Relacionar, processar i sintetitzar la informació procedent de fonts diverses: gràfics, croquis, mapes temàtics, bases de dades, imatges i fonts escrites.

– Comunicar les conclusions de forma organitzada fent servir les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

5. Competència en comunicació lingüística

– Saber expressar les pròpies idees i emocions, oralment i per escrit, fent servir la terminologia més adequada en cada cas.

– Interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació.

– Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit crític, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup.

6. Competència matemàtica

– Extreure, analitzar i comprendre la informació numèrica de taules, llistats, gràfics i diagrames.

– Fer càlculs matemàtics senzills per comparar fenòmens de caràcter social i/o geogràfic.


7. Competència per aprendre a aprendre

– Desenvolupar el gust per l’aprenentage continu i l’actualització permanent.

– Aplicar raonaments de diferent tipus i buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.

– Anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.

– Comprendre les activitats plantejades i planificar l’estratègia més adequada per resoldre-les.

– Comunicar i expressar de forma efectiva els resultats del propi treball, argumentant de forma coherent les opinions personals.

8. Autonomia i iniciativa personal

– Planificar la seqüència de tasques per realitzar un treball d’investigació o de recerca d’informació.

– Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.

– Prendre decisions i saber escollir la manera més adequada per recuperar i presentar la informació.

– Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats per prendre consciència del que s’ha après i del que falta per aprendre.


33.. OOBBJJEECCTTII UUSS

1. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials i polítiques que se’n deriven. (1)

2. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables. (1, 3, 10)

3. Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, deforestació, contaminació, etc.). (1, 2, 3)

4. Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora del medi ambient. (1, 3)

5. Identificar els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals. (3)

6. Identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis. (1, 3)

7. Comprendre les característiques del mercat laboral i reflexionar sobre els canvis que s’han produït en l’organització del treball com a conseqüència de la globalització econòmica. (1, 3, 4)

8. Conèixer els diferents tipus d’agricultura que es practiquen en el món i els paisatges típics de cada zona mitjançant l’observació i l’anàlisi de croquis, mapes i fotografies. (1, 2, 3, 7)

9. Analitzar els principals paisatges agraris a Catalunya. (1, 2, 3, 7)

10. Conèixer les característiques dels diferents tipus de ramaderia i analitzar-ne la distribució geogràfica amb l’ajuda de fonts cartogràfiques. (1, 2, 3, 7)

11. Reconèixer les diferents tècniques de pesca que s’han utilitzat al llarg de la història, identificar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemes que passa el sector pesquer en l’actualitat. (1, 2, 3, 4)

12. Localitzar els països productors de matèries primeres i de fonts d’energia; i analitzar les relacions d’intercanvi que s’estableixen entre ells segons el seu nivell de desenvolupament. (1, 3, 4)

13. Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic com l’ús dels recursos renovables. (1, 3)

14. Conèixer els elements del procés industrial i la divisió tècnica i social del treball que té lloc en la indústria, dedicant una atenció especial als canvis que s’han produït recentment com a conseqüència de la globalització econòmica. (1, 3, 4)

15. Identificar els diferents tipus d’indústries i d’empreses industrials; i els factors que determinen la localització de la indústria en el món. (1, 2, 3, 4)

16. Classificar les activitats terciàries, reconèixer les seves principals característiques i analitzar el desenvolupament que ha experimentat el sector terciari en l’actualitat. (1, 3, 4)

17. Explicar les causes del desenvolupament del turisme i analitzar la situació actual del turisme a Catalunya i a Espanya, subratllant especialment les característiques del turisme del litoral mediterrani espanyol i els recursos patrimonials del nostre territori. (1, 2, 3, 6)

18. Conèixer les característiques de les xarxes de transports (terrestre, marítim i aeri) i establir la seva relació amb les activitats econòmiques i amb els centres de consum més importants per comprendre millor els desequilibris i els contrastos que hi ha entre unes regions i altres. (1, 3)

19. Relacionar l’expansió del sector terciari amb l’accés a la societat del benestar i comparar els indicadors econòmics i socials dels països rics i dels països pobres. (1, 3, 4)


20. Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comer-cials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hi ha entre elles. (1, 3, 4)

21. Conèixer els elements que intervenen en el comerç, els mecanismes que possibiliten el desenvolupament del comerç internacional i les característiques de les fronteres, destacant els factors que generen els desequilibris comercials. (1, 3, 4)

22. Identificar els principals sectors productius de l’economia catalana i espanyola, analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori. (1, 2, 3, 4)

23. Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica. (1, 3, 4)

24. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (1, 3)

25. Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.); i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (1, 3)

26. Conèixer la distribució de la població mundial en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i històrics que expliquen les diferències regionals. (1, 3, 4)

27. Comparar el model demogràfic dels països desenvolupats i dels països del Tercer Món mitjançant la interpretació de sèries estadístiques i de gràfics de població i reflexionar sobre els factors que expliquen les diferències entre ells. (1, 3, 7)

28. Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segle XIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dades demogràfiques. (1, 3, 4, 7)

29. Conèixer l’estructura de la població espanyola i analitzar els principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats. (1, 3, 7)

30. Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolució històrica de les migracions a Espanya i a Catalunya. (1, 3, 4, 7)

31. Conèixer les característiques de les diferents etapes de formació i creixement dels nuclis urbans i explicar el procés d’urbanització que ha tingut lloc a les darreres dècades, analitzant les diferències en funció del nivell de riquesa dels països. (1, 3, 4)

32. Distingir les diferents estructures urbanes existents al món i reconèixer les transformacions que han tingut lloc a les ciutats dels països occidentals com a conseqüència de la globalització de l’economia. (1, 3, 4)

33. Identificar els principals elements de la trama urbana i reconèixer l’especialització de l’ús del sòl a les ciutats actuals com a manifestació de la diferenciació de funcions i de la jerarquització social de l’espai urbà. (1, 3)

34. Analitzar les formes de vida i els problemes de les grans ciutats (desigualtats socials, contaminació, gestió, etc.). (1, 2, 3)

35. Conèixer i comparar entre si diferents tipus de règims polítics, remarcant especialment les característiques dels Estats democràtics. (3, 4, 10)

36. Identificar les transformacions que ha experimentat l’Estat tradicional com a conseqüència de la globalització de l’economia i l’ús de les noves tecnologies de la informació. (3, 10)

37. Valorar les relacions de cooperació internacional entre Estats i reconèixer les funcions de les principals organitzacions supranacionals i de les organitzacions no governamentals. (3, 10)

38. Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea i identificar la com-posició, les funcions i la capacitat de decisió de les seves diferents institucions. (3, 4, 5)

39. Explicar les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europea per a corregir els desequilibris entre els països membres; i reflexionar sobre la repercussió d’aquestes polítiques en l’economia espanyola i l’economia catalana. (3, 4)

40. Conèixer la divisió politicoadministrativa del territori espanyol en Comunitats Autònomes, pro-víncies i municipis. (3, 4)


41. Explicar les funcions i la composició de les institucions que governen a l’Estat espanyol i a Catalunya; i analitzar els principis que s’estableixen en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia per guiar la política econòmica i social del país. (4, 10)

42. Conèixer els diferents mecanismes de participació dels ciutadans i les ciutadanes en l’exercici del poder estatal i autonòmic; i identificar els partits polítics més importants d’Espanya i de Catalunya. (3, 4, 10)

43. Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que ha experimentat la societat espanyola i la societat catalana en les darreres dècades, remarcant la incorporació de la dona al món laboral. (3, 5, 10)

44. Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i a Catalunya i ser respectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (5)

45. Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. (7)

46. Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar i interpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, les representacions cartogràfiques, les sèries estadístiques, etc. (7)

47. Explicar, justificar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (8)

48. Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (9)

49. Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat; identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual. (10)

50. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint els valors de la cultura de la pau. (11)

51. Participar de forma cooperativa en l’elaboració de projectes relacionats amb la vida social de l’entorn. (12)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.


44.. CCOONNTTII NNGGUUTTSS

Els continguts són els instruments que ens ajudaran a aconseguir els objectius i competències

previstos.

· Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, així com de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicació. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.

· Ús de diferents fonts d’informació, especialment amb suport TIC, per contextualitzar els conceptes generals a fets de l’entorn proper, comunicant de forma argumentada els resultats de la recerca.

· Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Identificació i rebuig de les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.

· Valoració crítica dels prejudicis sexistes i discriminacions de gènere per mitjà de l’anàlisi i debat de casos, en la nostra societat i en d’altres.

· Valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.

· Reflexió i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relació a la convivència i la cohesió social, fonamentant les opinions pròpies i respectant les dels altres.

Activitat econòmica i espai geogràfic

· Reconeixement i aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques i de l’organització del món del treball, tot caracteritzant els trets generals de l’economia europea, espanyola i catalana dins un món globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de l’entorn proper.

· Anàlisi de les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori al llarg de la història. Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’un consum responsable.

· Reconeixement de paisatges agraris, exemplificant les característiques bàsiques de cada un i identificant les transformacions en el món rural. Anàlisi dels principals paisatges agraris a Catalunya, així com de les activitats que hi estan associades.

· Identificació de les principals zones industrials a nivell mundial i dels factors de localització industrial i la seva relació amb les xarxes de comunicació i transport. Anàlisi de l’evolució de l’activitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.

· Comprensió de la relació entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu. Classificació i anàlisi d’alguns serveis a nivell mundial i local. Identificació de la tendència a la terciarització de les societats actuals.

Transformacions i desequilibris en el món actual

· Valoració de les conseqüències de la globalització de l’economia, entre les quals la deslocalització industrial i les noves formes de comerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual entre països.

· Anàlisi del desenvolupament humà desigual, a partir de la selecció i contrast d’informacions i, especialment, dels indicadors socioeconòmics.

· Anàlisi de les noves formes de producció d’aliments i del problema de la fam al món i les seves implicacions globals. Valoració de les polítiques de cooperació i solidaritat.

· Identificació de l’impacte dels processos productius, dels moviments de població i del creixement urbà sobre el territori. Anàlisi de les formes de vida, dels problemes i de la gestió de les ciutats actuals, especialment a Catalunya i Espanya.


Organització política i planificació del territori

· Anàlisi i contrast de diferents formes d’organització política i territorial. Comparació amb algunes formes d’organització política del passat. Distinció entre les fronteres tradicionals i els nous espais convivencials.

· Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics i valoració de la participació ciutadana en les institucions públiques. Distinció entre sistemes democràtics i autoritaris.

· Anàlisi dels elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, així com dels òrgans principals de govern i el seu funcionament. Comparació entre els òrgans de govern municipal i els d’àmbits territorials més grans.

· Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics a nivell mundial. Identificació de les funcions d’algunes organitzacions internacionals.


55.. MM EETTOODDOOLL OOGGII AA

Quant a la metodologia d’ensenyament cal tenir en compte que la matèria de CCSS té un

important component teòric i la complexitat d’alguns conceptes demana un assoliment

progressiu i continuat. Per millorar el procés d’aprenentatge de l’alumne s’ha optat per

combinar estratègies expositives (consisteix en la transmissió de coneixements) amb

estratègies d’indagació (pretén que l’alumne reflexioni sobre els temes que ja coneix i

afavoreix així, la capacitat d’aprendre per si mateix).

A més, intentarà motivar als alumnes amb activitats participatives i actives, on la

comunicació, l’intercanvi d’idees i el treball en equip faciliten el seu aprenentatge i permeten

que l’alumne tingui una major autonomia en la construcció del seu propi coneixement.

Una altra característica de la metodologia serà afavorir els aprenentatges significatius,

partint dels interessos i coneixements previs dels alumnes i és aquí, on tindrà gran

importància l’avaluació inicial.

La metodologia estarà orientada a la pràctica, de manera que l’alumne disposarà de

l’oportunitat de posar en pràctica els seus coneixements i comprovar així la utilitat dels

coneixements apresos. Hem d’intentar deixar de banda les classes magistrals i trencar amb

la unidireccionalitat comunicativa que la caracteritza i reservar-les per aclarir aquelles

qüestions de difícil assimilació sense una explicació del professor

La metodologia emprada ha de fomentar unes classes més participatives. Per aconseguir-ho

ens ajudarem de recursos didàctics com ara TV i reproductors de vídeo i DVD i canó de

projecció, s’utilitzaran com a recurs complementari també de les classes expositives, donat

que és un mitjà idoni per fomentar el coneixement i motivar l’alumne.

Es proposa adequar el nivell d’exigència de les activitats a la capacitat del grup, oferint

diversos graus de comprensió. Per això, és imprescindible diversificar activitats, donant la

possibilitats als alumnes d’escollir entres diverses tasques. D’aquesta manera s’aconsegueix

estimular constantment el progrés personal.

Des d’un punt de vista educatiu no podem dir que un concepte estar après si no s’ha entès el

seu significat. Sabrem que forma part del coneixement de l’alumne no només quan és capaç

de retenir-ne la definició, sinó quan sap utilitzar-lo per a la interpretació d’un fenomen que

inclou aquell concepte.


- 13 -

66.. EESSTTRRAATTÈÈGGII EESS DD’’ EENNSSEENNYYAAMM EENNTT--AAPPRREENNEENNTTAATTGGEE

El primer a tenir en compte és que en l’aprenentatge intervenen aspectes afectius i de relació.

Una de les tasques del professor serà crear un ambient motivador i de confiança, on

l’alumne tingui la possibilitat d’equivocar-se i realitzar les modificacions oportunes, generant

d’aquesta forma en els nois i noies un sentiment de seguretat.

Per aconseguir que els alumnes estiguin interessats cal saber quins són els seus propis

interessos. Els alumnes han de tenir l’oportunitat d’expressar les pròpies idees, promoure la

participació i la relació entre el professorat i l’alumnat i entre els mateixos alumnes, per

debatre opinions i idees, escoltant-los i respectant el seu dret a parlar.

Un cop creat el clima adequat, serà més fàcil establir vincles entre els nous continguts i els

coneixements previs. És important que l’alumne trobi sentit al treball que ha de realitzar,

per això, caldrà explicar als nois i noies què és el que es pretén fer amb cada activitat, a quin

objectiu respon, quina és la finalitat de es persegueix i amb què es pot relacionar.

Per assolir els objectius didàctics, s’utilitzarà l’aprenentatge basat en problemes o

projectes (ABP) és una de les metodologies d’aprenentatge basades en el constructivisme

que utilitza un conjunt d’activitats al voltant d’una situació, escenari o problema, amb la

finalitat que l’estudiant aprengui a buscar, analitzar i utilitzar la informació i a integrar el

coneixement.

L’ABP condueix l’estudiant a aprendre una metodologia que li permetrà autoformar-se i, en

conseqüència, autoreciclar-se en el futur al llarg de la seva vida professional; és a dir

“aprendrà a aprendre”

Una altra estratègia ensenyament-aprenentatge són les grans possibilitats que ofereixen les

noves tecnologies de la informació i la comunicació, des de la millora en les presentacions

realitzades a la pròpia aula, fins a l’ampliació dels horitzons informatius i comunicatius de

professors i alumnes. Internet permet deslocalitzar la pràctica formativa en l’espai i el

temps. D’altra banda, la utilització d’aquest recurs docent afavoreix que l’alumne pugui

incrementar el seu aprenentatge, no limitant-se a allò que el professor li proposa a classe.

No podem finalitzar aquest apartat sense referir-nos al marc immillorable que ens

proporciona l’estudi de l’economia per a tractament dels determinats continguts que tenen

connexió amb d’altres matèries. És clara la relació amb les següents matèries


- 14 -

77.. AAVVAALL UUAACCII ÓÓ

L’avaluació té, en si mateixa, dues finalitats :

� Adequar l’acció educativa a les característiques dels alumnes

� Verificar que s’han obtingut els objectius educatius proposats

CRITERIS I PRINCIPIS D’AVALUACIÓ: QUÈ AVALUAR

S’ha de tenir en compte que s’ha d’avaluar tant el procés d’aprenentatge com el procés

d’ensenyament.

� Pel que fa al procés d’ensenyament, el professorat ha d’avaluar la seva metodologia, la

planificació dels coneixements que vol ensenyar i l’ambient dins l’aula. El/la professor/a

podrà utilitzar per a l’avaluació del procés d’ensenyament les situacions, les estratègies,

els instruments i els procediments que estimi més oportuns, sempre tenint en compte els

objectius fixats per aquesta etapa educativa i la programació general de l’Institut.

L’avaluació de la pràctica docent, la farà cada professor/a referida a la/les seva/es àrea/es.

� El procés d’aprenentatge s’avalua a través dels criteris i els instruments descrits en

aquesta programació. Aquests criteris d’avaluació es corresponen amb les competències

específiques i els objectius de la matèria de CCSS.

D’altra banda, a l’hora d’avaluar cal tenir en compte també uns principis generals en els

que es fonamenta l’avaluació en L’ESO. En base a aquests principis, l’avaluació ha de

ser:

∼ Continua � Fa referència a la necessitat d’enfocar l’atenció en l’avaluació al llarg de

tot el procés educatiu. Això queda reflectit en les etapes del procés avaluador descrites

en l’apartat 6.2.

∼ Sistemàtica � Al·ludeix a la necessitat de realitzar el seguiment d’acord amb els

objectius establerts, de manera organitzada, rigorosa i sistemàtica.

∼ Flexible � Implica la possibilitat d’utilitzar en el procés avaluador, i sempre en

funció dels objectius traçats, diversitat de tècniques i instruments de registre,

modificant-los quan sigui necessari, fins i tot durant el procés, per adaptar-los millor a

les necessitats que sorgeixin.


- 15 -

EL PROCÉS D’AVALUACIÓ: QUAN AVALUAR

De manera general, el procés d’avaluació es realitza en tres etapes:

� Avaluació inicial � Es realitza al començament del procés aprenentatge, i pretén avaluar

els coneixements previs en relació al procés que comença, de manera que ajudi a facilitar

la planificació de tot aquest procés.

� Avaluació formativa � Es realitza durant el procés d’aprenentatge, i permet valorar si

els continguts i les activitats són adequades als ritmes i les capacitats dels alumnes,

permetent detectar les seves necessitats en tot moment del procés d’aprenentatge.

� Avaluació sumativa � Es realitza al terme d’una fase d’aprenentatge (cicle, nivell o

unitat didàctica), i pretén avaluar els tipus i graus d’aprenentatge dels objectius a propòsit

dels continguts seleccionats.

En el cas que algun alumne no hagi assolit els objectius de les unitats didàctiques, es

prepararan activitats de reforç, incidint especialment en els continguts que l’alumne té més

dificultats en assimilar. Les activitats de recuperació s’intentaran dur a terme al final de cada

bloc de continguts. En el cas que l’alumne no hagi pogut superar els objectius mínims de la

matèria al llarg del curs se li facilitarà la prova extraordinària de suficiència que tindrà lloc a

finals de juny. A més a més l’alumne també es podrà presentar als exàmens de millora de la

qualificació que es realitzen al juny.

De manera més concreta, s’avaluarà per unitat didàctica, de la següent manera

� Al començament del curs es portarà a terme una avaluació inicial per escrit, per a

determinar si els/les alumnes tenen els coneixements previs necessaris per a

l’aprofitament de la matèria, i també per a començar a fer-ne un seguiment

individualitzat.

Al començament de cada unitat didàctica es realitzarà una breu avaluació inicial,

generalment de manera oral, i que servirà també per a començar a introduir el tema.

� Durant el procés d’ensenyament-aprenentatge de la unitat els alumnes hauran de

realitzar exercicis i treballs de caràcter pràctic, els quals permetran avaluar,

principalment, procediments i actituds. A més, el professor portarà un registre

individualitzat de cada alumne/a amb el que realitzarà un seguiment diari del seu treball i

actitud.

� Al finalitzar una o més d’una unitat didàctica es realitzarà un examen per escrit amb

el que s’avaluarà l’aprenentatge dels continguts que s’han treballat al llarg de la unitat.


- 16 -

MÈTODES D’AVALUACIÓ: COM AVALUAR

� Consideracions generals sobre l’avaluació �� Les qualificacions es faran en xifres de l '1 al 10, sense decimals. Se supera l’avaluació

corresponent amb una qualificació de 5 o superior.

La distribució percentual a l’hora de fixar aquesta qualificació serà la següent, tot i que

aquest percentatges són orientadors ja que poden variar en funció de la unitat.

Avaluació formativa 10%

Avaluació final 90%

L’avaluació serà, com ja s’ha dit, continua, amb lliurament de notes als alumnes 3 vegades al

llarg del curs. L’avaluació final engloba l’avaluació continua de tot el curs.

� Instruments d’avaluació �� Els instruments que s’utilitzaran per a portar a terme l’avaluació dels alumnes seran els que

descric a continuació, tenint en compte que el professor pot incorporar-ne de nous al llarg del

procés d’ensenyament-aprenentatge, sempre que estiguin d’acord amb els criteris i principis

avaluadors descrits anteriorment.

� Proves orals, en les quals el professor realitzarà una sèrie de preguntes (prèviament

programades) als alumnes i prendrà nota del grau de correcció de les respostes. Aquest

tipus de proves són útils de cara a realitzar avaluacions inicials i també per a avaluar

l’expressió oral i, sobretot, l’actitud de cada alumne/a, ja que el professor pot variar o

afegir més preguntes en funció de les respostes que vagi donant l’alumne/a.

� Proves escrites, en les quals hi hauran preguntes teòriques, teòrico-pràctiques i

pràctiques, segons la unitat didàctica que s’avaluï. D’aquest estil seran els exàmens que es

realitzaran al finalitzar cada o varies unitats didàctiques i l’examen global de final de curs.

� Realització de treballs pràctics, que el professor proposarà en els punts del procés

d’ensenyament-aprenentatge que s’hi escaiguin. Aquests treballs poden estar referits als

continguts d’una o vàries unitats didàctiques, i la seva qualificació dependrà de les

característiques de cada treball (extensió, dificultat...). La seva avaluació es realitzarà en

funció de l’assoliment dels objectius perseguits pel professor amb el treball, i que haurà

d’haver programat prèviament.

� Fulls de seguiment individualitzat de cada alumne/a, amb els que es pretén valorar el

treball diari dels/les alumnes i la seva actitud. Aquests fulls consistiran en una taula

quadriculada, amb el següent format: a la primera columna hi figuraran els noms dels

alumnes.


- 17 -

88.. RREECCUURRSSOOSS

El procés d’ensenyament-aprenentatge es realitzarà bàsicament en una aula ordinària i

d’informàtica de l’IES. Però existeixen d’altres recursos didàctics que són especialment

adequats per als continguts d’aquesta matèria, entre els que destaquen:

� Ús de la premsa, vídeo i mitjans de comunicació � La utilització d’articles breus i de

fàcil lectura sobre informacions que tinguin a veure amb els continguts de la matèria és un

element d’ajuda per a l’aprenentatge dels alumnes. S’ha de procurar proporcionar articles

que versin sobre temes del context econòmic dels alumnes. No hi ha una gran oferta de

vídeos educatius, però alguns poden servir per a la presentació de temes específics,

sobretot els relacionats amb el màrqueting. També és pot utilitzar la gravació de notícies,

informes, anuncis de la televisió, i projectar-los després a classe.

� Recursos informàtics� CDs ,pàgines web,... Per tant la utilització d’aquest recurs

docent afavoreix que l’alumne pugui incrementar el seu aprenentatge, no limitant-se a allò

que el professor li proposa a classe, a més a més contribueix en l’assoliment de les

competències generals en l’àmbit de les TIC.

� Observació del propi centre d’ensenyament � A través de l’observació del centre es

poden analitzar alguns dels mecanismes que regeixen les organitzacions, així com la seva

estructura, organització formal i informal, lideratge, conflictes, etc.

� La Biblioteca del Centre � Haurà de comptar, en la mesura de les seves possibilitats,

amb una secció de geografia i història amb llibres a disposició dels alumnes. Les obres de

caràcter general (enciclopèdies i diccionaris) poden servir com referència.

� Materials interdisciplinars � Podem complementar els recursos amb materials prestat

d’altres departaments, com el de Llengua (materials sobre l’ús del diccionari, sobre

l’anàlisi de textos, ...).


- 18 -

UNITATS DIDÀCTIQUES HORES

TEMA 1. EL RELLEU : MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

6 hores

TEMA 2. ELS PAISATGES DE LA TERRA

7 hores

TEMA 3. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES

6 hores

TEMA 4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA E LA SOCIETAT

7 hores

TEMA 5. LA UNIÓ EUROPEA

8 hores

TEMA 6. L’ORGANITACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

9 hores

TEMA 7.L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

8 hores

TEMA 8. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

9 hores

TEMA 9. L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA

9 hores

TEMA 10. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIRI

9 hores

TEMA 11. L’ECONOMIA ESPANYOLA

10 hores

TEMA 12. L’ECONOMIA CATALANA

8 hores

TEMA 13.CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

9 hores


- 19 -

TEMA 14. L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ

8

TEMA 15. ELS FENÒMENS MIGRATORIS

9


- 20 -

TEMA 1. EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUM ANES

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les grans unitats del relleu terrestre i els accidents geogràfics més importants de cada continent i saber-los localitzar en un mapa físic.

– Reconèixer les característiques del relleu, els rius i les costes d'Europa.

– Identificar les principals unitats morfoestructurals del relleu espanyol.

– Conèixer i localitzar en un mapa físic les unitats de relleu, els rius i els accidents geogràfics més importants de Catalunya i d'Espanya.

– Reconèixer les característiques de les zones costaneres del litoral espanyol i català.

– Descriure diferents tipus de paisatges de la geografia espanyola i catalana.

– Habituar-se a utilitzar mapes per representar fets i fenòmens relacionats amb el mitjà físic.

CONTINGUTS – Els elements del relleu. Les grans unitats del relleu terrestre.

– El relleu, els rius i les costes d'Europa.

– Les unitats de relleu, les costes i els rius d'Espanya.

– El relleu, les costes i els rius de Catalunya.

– Definició de conceptes relacionats amb formes de relleu terrestre.

– Observació i anàlisi de mapes, gràfics, talls de relleu, dibuixos i fotografies.

– Localització geogràfica de les grans unitats de relleu i els principals accidents geogràfics de la Terra, Europa, Espanya i Catalunya.

– Interpretació d'un bloc diagrama sobre els elements del relleu terrestre.

– Descripció de les característiques del litoral europeu, espanyol i català.

– Comparació de diverses fotografies d'unitats de relleu de Catalunya.

– Localització de les unitats morfoestructurals al mapa físic d'Espanya.

– Realització d'un esquema de les unitats del relleu peninsular.

– Localització al mapa dels principals rius de Catalunya i Espanya.

– Elaboració d'una taula amb els pics més alts d'Europa.

– Anàlisi i interpretació d'un mapa topogràfic.

– Comunicació de la informació mitjançant el diàleg i el debat.

– Utilització de l'atles i d'altres fonts d'informació cartogràfica.

– Valoració de la diversitat i la riquesa dels paisatges de Catalunya i d'Espanya.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

– Comprovar que reconeixen i defineixen correctament algunes formes de relleu de la superfície dels continents i el fons dels oceans.

– Veure si saben on es localitzen algunes de les grans unitats del relleu terrestre.

– Descobrir si coneixen les unitats que configuren el relleu del litoral europeu.

– Confirmar que identifiquen els principals massissos i muntanyes joves d'Europa i que expliquen adequadament com són els seus relleus.

– Comprovar que coneixen i localitzen al mapa les unitats de relleu i els rius de Catalunya i d'Espanya.

– Observar si saben reconèixer i saben explicar les característiques del litoral català.

– Verificar que localitzen al mapa les costes, els rius i les unitats de relleu d'Europa, Catalunya i Espanya.


- 21 -

CONTRIBUCIÓ DEL TEMA 1 AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Coneixement i interacció

amb el món físic Es garanteix a través de tots els continguts que es desenvolupen al llarg del tema.

Competència social i

ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys i companyes. (Pàg. 17, Acts. 1 a 3; Pàg. 19, Acts. 1 i 2)

Tractament de la informa-

ció i competència digital

– Buscar recursos a Internet seguint un itinerari específic. (Pàg. 6, Act. Zon@web)

– Analitzar i interpretar un bloc diagrama, un mapa topogràfic i fotografies de diferents paisatges. (Pàg. 7, Acts. 1 a 6; Pàg. 17, Acts. 1 a 3; Pàg. 19, Act. 1; Pàg. 21, Act. 4)

– Localitzar al mapa els accidents geogràfics treballats al llarg del tema, utilitzant l'atles quan sigui precís. (Pàg. 9, Acts. 1 a 3; Pàg. 11, Acts. 1 a 4; Pàg. 12, Acts. 1 a 7; Pàg. 14, Acts. 1 i 2; Pàg. 19, Act. 2; Pàg. 20, Act. 3)

Competència en

comunicació lingüística

– Definir conceptes i utilitzar amb rigor el vocabulari específic del tema. (Pàg. 7, Acts. 3, 4 i 6; Pàg. 9, Acts. 1 a 3; Pàg. 11, Acts. 1 a 4; Pàg. 12. Acts. 1 a 7; Pàg. 14, Acts. 1 i 2)

– Saber argumentar les explicacions i les respostes personals de forma convincent. (Pàg. 17, Acts. 1 i 4; Pàg. 19, Acts. 3 i 4; Pàg. 20, Act. 1)

Competència per aprendre

a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 7, Acts. 1 a 6; Pàg. 17, Acts. 4 a 6; Pàg. 19, Acts. 3 a 5; Pàg. 20, Acts. 1 a 3)

– Autoavaluar-se; prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. (Pàg. 9, Acts. 1 a 3; Pàg. 11, Acts. 1 a 4; Pàg. 12, Acts. 1 a 7; Pàg. 14, Acts. 1 i 2)

Autonomia i iniciativa

personal

– Desenvolupar estratègies per memoritzar els accidents de relleu. (Pàg. 7, Acts. 3, 4 i 6; Pàg. 9, Acts. 1 a 3; Pàg. 11, Acts. 1 a 4; Pàg. 12, Acts. 1 a 7; Pàg. 14, Acts. 1 i 2)

– Reflexionar i planificar l'estratègia més adequada per resoldre satisfactòriament les qüestions plantejades. (Pàg. 17, Act. 2; Pàg. 19, Act. 2)


- 22 -

TEMA 2. ELS PAISATGES DE LA TERRA

OBJECTIUS

DIDACTICS

– Identificar els diferents paisatges de les zones climàtiques de la Terra, d'Europa i d'Espanya; i conèixer la seva localització geogràfica.

– Descriure les característiques del clima, la vegetació i el poblament dels diferents paisatges de la Terra i d'Europa.

– Comparar les característiques dels diferents paisatges d'Espanya: atlàntics, mediterranis, insulars, d'interior i d'alta muntanya.

– Analitzar i comparar climogrames corresponents a les diferents zones climàtiques.

– Descriure la vegetació de determinats paisatges a partir de l'observació, l'anàlisi i la interpretació de fotografies.

– Explicar les transformacions que han experimentat els paisatges d'Espanya com a conseqüència de l'acció humana.

CONTINGUTS – Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra.

– Els paisatges d'Europa.

– Els paisatges d'Espanya.

– Els paisatges de l'Espanya atlàntica.

– Els paisatges de l'Espanya mediterrània.

– Els paisatges de l'Espanya interior.

– El paisatge d'alta muntanya.

– Els paisatges de les Illes Canàries.

– Descripció de les característiques dels diferents paisatges de la Terra.

– Localització geogràfica dels paisatges de la Terra, d'Europa i d'Espanya.

– Anàlisi, interpretació i comparació de climogrames de diferents paisatges.

– Enumeració dels factors que determinen la variabilitat climàtica de la Terra.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els paisatges de la Península Ibèrica.

– Comparació de formacions vegetals a partir de l'observació de fotografies.

– Realització d'una feina d'investigació sobre un paisatge de la Terra.

– Lectura i comentari d'un text sobre els incendis forestals a Espanya.

– Anàlisi d'un mapa de les pluges caigudes a Espanya.

– Utilització del vocabulari específic dels climes i paisatges de la Terra.

– Valoració de la riquesa i la bellesa dels paisatges naturals.

– Conscienciació dels efectes d'algunes activitats humanes sobre el paisatge.


- 23 -


– Descobrir si reconeixen les característiques d'alguns paisatges de la Terra a partir de l'observació i la interpretació de climogrames.

– Confirmar que saben explicar com influeixen els factors climàtics, entre ells l'altitud, en els climes i els paisatges de la Península Ibèrica.

– Observar si reconeixen les espècies vegetals dels paisatges d'Europa i d'Espanya.

– Comprovar que identifiquen algunes de les activitats econòmiques que es practiquen en els diferents paisatges d'Espanya.

– Veure si saben explicar com l'ésser humà ha transformat el paisatge d'alta muntanya.

– Assegurar-se que coneixen la localització geogràfica, les característiques climàtiques i el tipus de poblament dels paisatges d'Espanya.





ciutadana

– Contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. (Pàg. 23, Act. 3; Pàg. 30, Act. 4; Pàg. 31, Act. 5; Pàg. 32, Act. 5; Pàg. 35, Act. 4; Pàg. 36, Act. 6)



– Analitzar i interpretar mapes climàtics i climogrames. (Pàg. 24, Acts. 1 i 2; Pàg. 25, Act.1 Climograma; Pàg. 26, Act. 1; Pàg. 27, Acts. 1 a 3; Pàg. 29, Acts. 1 i 2; Pàg. 30, Acts. 1 i 2; Pàg. 31, Acts. 1 i 2; Pàg. 32, Acts. 1 i 2; Pàg. 33, Acts. 1 i 2)

Competència en


– Descriure diferents tipus de paisatges utilitzant el vocabulari específic del tema. (Pàg. 30, Act. 3; Pàg. 31, Act. 4; Pàg. 33, Act. 5; Pàg. 34, Act. 3)

– Saber argumentar de forma convincent les explicacions personals. (Pàg. 25, Acts. 1, 4 i 5; Pàg. 26, Act. 1; Pàg. 27, Act. 2; Pàg. 28, Act. 1; Pàg. 29, Act. 3; Pàg. 30, Acts. 1 i 4; Pàg. 31, Acts. 1 i 3; Pàg. 32, Acts. 2 a 4; Pàg. 33, Acts. 1 a 4)

Competència matemàtica – Analitzar dades quantitatives i calcular mitjanes. (Pàg. 35, Act. 4)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 25, Acts. 1 a 6; Pàg. 27, Acts. 4 a 6; Pàg. 28, Acts. 1 a 4; Pàg. 29, Acts. 1 a 4; Pàg. 30, Acts. 1 a 4; Pàg. 31, Acts. 1 a 5; Pàg. 32, Acts. 1 a 5; Pàg. 33, Acts. 1 a 7; Pàg. 34, Acts. 1 i 2)

– Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. (Pàg. 34, Acts. 1 i 2)


personal

– Plantejar-se hipòtesis i seleccionar la informació necessària per argumentar les respostes personals. (Pàg. 23, Act. 3; Pàg. 28, Act. 3; Pàg. 35, Act. 4; Pàg. 36, Act. 6; Pàg. 37, Act.7)


- 24 -

TEMA 3. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer els processos necessaris per al funcionament de l'activitat econòmica.

– Identificar els factors que intervenen en la producció de béns o serveis.

– Reconèixer els principis bàsics de l'economia de mercat i valorar la importància que té la publicitat en la relació entre oferta i demanda.

– Conèixer els diferents agents econòmics que intervenen en el funcionament de l'economia: les economies domèstiques, les empreses i l'Estat.

– Explicar les principals característiques del mercat de treball en l'actualitat.

– Saber qui formen part de la població econòmicament activa d'un país i reflexionar sobre les causes i les conseqüències de l'atur.

– Conèixer els canvis que ha experimentat el mercat de treball com a conseqüència de la globalització de l'economia.

CONTINGUTS – El funcionament de l'activitat econòmica.

– Els factors de producció. Els recursos naturals, la feina i el capital.

– L'economia de mercat. L'oferta i la demanda. La publicitat.

– Els agents econòmics. Les economies domèstiques, les empreses i l'Estat.

– El mercat laboral. Població activa, sindicats i organitzacions empresarials.

– El nou sistema econòmic i els canvis a la feina.

– Descripció i classificació dels diferents tipus d'activitats econòmiques.

– Identificació dels principals serveis i béns de consum.

– Valoració de les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos naturals.

– Enumeració dels factors que intervenen en la producció de béns i serveis.

– Anàlisi de dades quantitatives sobre les despeses de les famílies espanyoles.

– Interpretació d'un esquema sobre les diferents modalitats d'impostos.

– Anàlisi de l'evolució de la taxa d'atur a Espanya des de final dels noranta.

– Valoració de l'impacte de la globalització en les activitats econòmiques.

– Anàlisi de l'estructura i el volum de producció d’una companyia espanyola.

– Valoració de la importància de la publicitat en l'economia de mercat i realització d'una feina d'investigació sobre la inversió publicitària a Espanya.

– Identificació i localització de les empreses més importants d'Europa.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'activitat econòmica.


- 25 -


– Descobrir si identifiquen i saben classificar les activitats econòmiques de producció, de comercialització i de consum.

– Confirmar que reconeixen els factors necessaris per produir béns i serveis.

– Comprovar que coneixen els principis bàsics de l'economia de mercat i són conscients de la influència que té la publicitat en els nostres hàbits de consum.

– Verificar que saben explicar les característiques dels diferents agents econòmics i coneixen els sistemes de protecció social dels treballadors.

– Assegurar-se que coneixen les característiques del mercat laboral i valoren el paper dels sindicats en la defensa dels drets dels treballadors.

– Valorar si saben identificar els canvis que s'han produït en el mercat del treball com a conseqüència de la globalització de l'economia.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys i companyes. (Pàg. 45, Act. 2; Pàg. 47, Acts. 1 i 2)



– Buscar recursos a Internet i en fonts de consulta alternatives. (Pàg. 54, Act. 7)

– Analitzar la informació d'esquemes, taules, gràfics i fotografies de diferent naturalesa. (Pàg. 45, Act. 1; Pàg. 46, Acts. 1 i 2; Pàg. 47, Acts. 1 i 2; Pàg. 48, Acts. 1 i 2; Pàg. 49, Acts. 1 a 3; Pàg. 54, Acts. 6 i 7; Pàg. 55, Acts. 8 i 9)

Competència en


– Definir conceptes i elaborar textos descriptius sobre els fenòmens geogràfics treballats. (Pàg. 42, Act. 1; Pàg. 55, Act. 9)

– Saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 42, Acts. 2 a 5; Pàg. 47, Acts. 1 i 2; Pàg. 53, Act. 4; Pàg. 54, Acts. 6 i 7, Pàg. 55, Acts. 8 i 9)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats en el tema. (Pàg. 42, Acts. 4 a 6; Pàg. 45, Acts. 3 a 7; Pàg. 47, Acts. 3 a 5; Pàg. 49, Acts. 5 a 6; Pàg. 51, Acts. 1 a 3; Pàg. 52, Acts. 1 a 3)


personal

– Plantejar-se hipòtesi i predir les possibles conseqüències d'un fenomen de caràcter geogràfic. (Pàg. 51, Act. 3; Pàg. 53, Act. 4)

– Planificar la seqüència de feines més apropiada per dur a terme un petit treball d'investigació. (Pàg. 54, Act. 4)


- 26 -

TEMA 4. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Reconèixer les activitats que formen part del sector primari i els elements que caracteritzen els paisatges agraris.

– Entendre què és l'agricultura de subsistència, quins són les tècniques de conreu que utilitza i en quins llocs de la Terra es practica.

– Conèixer les característiques i la distribució geogràfica de l'agricultura de mercat.

– Comparar les característiques de la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva; i reconèixer els diferents tipus de ramaderia que es practiquen en el món.

– Establir les diferències entre la pesca tradicional i la pesca industrial; i explicar la tecnologia que s'utilitza en cada cas.

– Localitzar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemes més importants que pateix el sector: la sobrepesca i la falta de caladors.

CONTINGUTS – El sector primari. Les activitats agràries i els paisatges agraris.

– L'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat.

– La ramaderia. La ramaderia tradicional i la ramaderia de mercat.

– La pesca. La pesca tradicional i la pesca industrial.

– Les principals zones pesqueres. Els problemes de la pesca.

– Anàlisi de gràfiques i mapes sobre la població activa en el sector primari.

– Descripció de les característiques dels diferents sistemes de conreu.

– Classificació de paisatges agraris a partir de l'observació de fotografies.

– Identificació i localització dels principals tipus d'agricultura de subsistència.

– Localització de les zones geogràfiques on es practica l'agricultura de mercat.

– Comparació dels diferents tipus d'agricultura de mercat.

– Anàlisi d'un mapa sobre la distribució de la ramaderia en el món.

– Comparació de les característiques de la ramaderia intensiva i l'extensiva.

– Recerca d'informació sobre la pesca d'altura i la pesca costanera.

– Participació en debats sobre temes com la sobrepesca i la utilització de productes transgènics.

– Localització de les principals zones pesqueres del món.

– Llegir i comparar entre si dues entrevistes sobre l'agricultura en el món.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'agricultura de subsistència.


- 27 -


– Comprovar que reconeixen els sistemes de conreu que es practiquen en el món.

– Verificar que coneixen la distribució geogràfica de l'agricultura de subsistència i de l'agricultura de mercat.

– Confirmar que coneixen els diferents tipus d'agricultura de subsistència.

– Assegurar-se que saben explicar quins són els objectius de l'agricultura de mercat i els mitjans amb els quals compta per aconseguir-los.

– Comprovar que reconeixen i saben localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen en el món.

– Observar si saben comparar entre si la pesca tradicional i la pesca industrial i co-neixen els principals caladors del món.

– Veure si saben explicar en què consisteix l'explotació sostenible dels recursos marins.




Competència social

i ciutadana

– Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de com-panys. (Pàg. 59, Acts. 2 i 3; Pàg. 63, Acts. 4, 5 i 7; Pàg. 67, Acts. 3 i 4; Pàg. 69, Act. 3; Pàg. 70, Act. 3; Pàg. 72, Act. 1; Pàg. 76, Act. 6; Pàg. 77, Act. 8)

Tractament de la

informació i competència

digital

– Buscar recursos a Internet i en altres fonts. (Pàg. 64, Zon@web; Pàg. 69, Acts. 1 i 2)

– Llegir i interpretar diferents tipus de documents. (Pàg. 75, Act. 3; Pàg. 77, Act. 8)

– Observar i analitzar mapes, fotografies i gràfics. (Pàg. 58, Acts. 1 i 2; Pàg. 59, Acts. 1, 2 i 3; Pàg. 60, Act. 3; Pàg. 63, Acts. 1 i 2; Pàg. 65, Acts. 1 i 2; Pàg. 67, Acts. 1, 2 i 3; Pàg. 70, Acts. 1 i 2; Pàg. 73, Acts. 1 i 2; Pàg. 76, Act. 5; Pàg. 77, Act. 6)

Competència

en comunicació lingüística

– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 59, Acts. 4 i 5; Pàg. 60, Acts. 1 i 2; Pàg. 63, Acts. 4, 5 i 7; Pàg. 65, Acts. 3, 6 i 7; Pàg. 67, Acts. 4, 5 i 6; Pàg. 69, Act. 3; Pàg. 70, Act. 3; Pàg. 72, Acts. 3 i 4)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 59, Acts. 4 i 5; Pàg. 60, Acts. 1 i 2; Pàg. 63, Acts. 3 a 7; Pàg. 65, Acts. 3 a 7; Pàg. 67, Acts. 5 i 6; Pàg. 69, Acts. 4 a 8; Pàg. 72, Acts. 2 a 4; Pàg. 74, Acts. 1, 2 i 3)

Autonomia

i iniciativa personal

– Plantejar-se hipòtesis, reflexionar i saber argumentar de forma convincent les respostes personals. (Pàg. 59, Act. 3; Pàg. 60, Act 3; Pàg. 63, Act. 7; Pàg. 65, Acts. 4 i 5; Pàg. 69, Act. 3; Pàg. 70, Act. 3; Pàg. 72, Acts. 3 i 4)


- 28 -

TEMA 5. LA INDÚSTRIA I L’ENERGIA

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Reconèixer les activitats productives que formen part del sector secundari.

– Classificar les matèries primeres naturals segons el seu origen i conèixer els principals països productors de recursos minerals, petroli i gas natural.

– Reconèixer els avantatges i els inconvenients de les diferents fonts d'energia.

– Descriure les característiques de la producció artesanal i analitzar els canvis que es produeixen en el sector secundari amb els inicis de la industrialització.

– Reconèixer els elements que intervenen en el procés industrial i explicar com es produeix la divisió tècnica i social del treball.

– Identificar els factors que han determinat la localització industrial al llarg de la història i localitzar les principals regions industrials en l'actualitat.

CONTINGUTS – Les primeres matèries naturals i la mineria.

– Les fonts d'energia tradicionals i les fonts d'energia alternatives.

– Localització de les fonts d'energia tradicionals.

– La indústria. De la producció artesanal a la indústria actual.

– Classificació de les indústries. L'empresa industrial.

– El procés i la feina industrial. La divisió tècnica i social del treball.

– La localització de la indústria en el món.

– Classificació de les primeres matèries segons el seu origen.

– Localització dels països productors de recursos minerals, petroli i gas.

– Valoració dels avantatges i inconvenients de les diferents fonts d'energia.

– Interpretació d'un gràfic sobre la producció d'electricitat en el món.

– Classificació de les fonts d'energia segons la seva importància econòmica.

– Comparació del treball artesanal i la feina industrial.

– Explicació de l'evolució de la producció manufacturera.

– Classificació i comparació de les indústries seguint diversos criteris.

– Enumeració dels elements que intervenen en el procés industrial.

– Anàlisi d'un esquema sobre els factors de localització industrial.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la feina industrial.

– Lectura i interpretació d'un article periodístic sobre la deslocalització.


- 29 -


– Comprovar que coneixen les diferents activitats productives que formen part del sector secundari i les diferents primeres matèries que s'utilitzen.

– Veure si saben classificar les fonts d'energia i localitzen al mapa els països productors dels principals recursos energètics.

– Confirmar que coneixen les característiques de la producció artesanal i analitzen els canvis que es produeixen en aquest sector amb els inicis de la industrialització.

– Observar si classifiquen adequadament una sèrie d'indústries segons el destí dels productes fabricats.

– Veure si saben identificar els diferents elements que intervenen en el procés industrial i analitzen els aspectes relacionats amb la divisió tècnica i social del treball.

– Verificar que coneixen els factors que determinen la localització de la indústria.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. (Pàg. 83, Act. 4; Pàg. 89, Act. 6; Pàg. 93, Act. 1; Pàg. 95, Act. 1; Pàg. 99, Act. 6)



– Llegir i interpretar un article periodístic sobre la deslocalització. (Pàg. 99, Act. 6)

– Analitzar i interpretar diferents tipus de gràfics, mapes, quadres i esquemes. (Pàg. 81, Acts. 1 i 2; Pàg. 83, Acts. 1 i 2; Pàg. 85, Act. 1; Pàg. 89, Acts. 1 a 3; Pàg. 91, Acts. 1 i 2; Pàg. 93, Acts. 1 i 2; Pàg. 97, Act. 4; Pàg. 98, Act. 5; Pàg. 99, Act. 7)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 83, Act. 4; Pàg. 89, Acts. 4 a 6; Pàg. 91, Acts. 3 i 4; Pàg. 93, Acts. 1 a 5; Pàg. 95, Act. 1; Pàg. 98, Act. 1)


a aprendre

– Fer prediccions sobre les possibles conseqüències dels canvis que està experimentant el sector secundari. (Pàg. 99, Act. 6)

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 81, Acts. 3 a 5; Pàg. 83, Acts. 3 i 4; Pàg. 85, Act. 2; Pàg. 87, Acts. 6 a 10; Pàg. 89, Acts. 4 a 6; Pàg. 91, Acts. 3 i 4; Pàg. 93, Acts. 2 a 5; Pàg. 95, Acts. 1 i 2; Pàg. 96, Acts. 1 i 2)


personal

– Seleccionar la informació més rellevant de textos i gràfics per argumentar les opinions personals. (Pàg. 98, Act. 5; Pàg. 99, Acts. 6 i 7)


- 30 -

TEMA 6. ELS SERVEIS. EL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les diverses activitats econòmiques que formen part del sector terciari i aprendre a classificar-les a partir de diferents criteris.

– Relacionar la salut de la població i la quantitat i la qualitat dels serveis sanitaris amb el nivell de riquesa dels països.

– Conèixer les campanyes de prevenció que desenvolupa actualment l'OMS.

– Analitzar les causes del desenvolupament del turisme i comentar els diferents tipus de desplaçaments turístics que tenen lloc en l'actualitat.

– Localitzar els principals focus del turisme internacional i relacionar els fluxos turístics actuals amb el nivell econòmic dels països emissors i receptors.

– Valorar la importància econòmica del turisme i els seus efectes als països receptors.

– Analitzar i interpretar la informació de gràfics, fotografies, mapes i textos.

CONTINGUTS – Les activitats terciàries i els canvis socials recents.

– Classificació de les activitats del sector terciari.

– La sanitat com a servei. L'Organització Mundial de la Salut.

– El turisme. Els desplaçaments turístics. Els efectes del turisme.

– Definició d'alguns conceptes clau relacionats amb el sector terciari.

– Comparació de la importància del sector terciari en els diferents països.

– Descripció dels serveis públics i dels serveis privats.

– Comparació dels indicadors econòmics i socials de diferents països.

– Explicació de les causes que van donar lloc a l'augment de la població al segle XX.

– Recerca d'informació sobre les campanyes de prevenció de l'OMS.

– Comparació dels serveis sanitaris dels països pobres i dels països rics.

– Localització dels principals focus del turisme internacional.

– Valoració de les conseqüències positives i negatives del turisme.

– Anàlisi de l'evolució del sector terciari al Japó.

– Comparació de la despesa pública en educació en diferents països.

– Anàlisi de gràfics sectorials sobre l'evolució del turisme al llarg del segle XX.

– Valoració crítica de la informació dels catàlegs publicitaris.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre les activitats terciàries.

– Valoració de la importància del sector terciari en l'economia mundial.


- 31 -


– Comprovar que coneixen les activitats econòmiques que constitueixen el sector terciari i són conscients de l'expansió que ha sofert aquest sector en l'actual economia globalitzada.

– Veure si reconeixen la importància de la Sanitat com a servei social bàsic.

– Descobrir si coneixen els principals problemes sanitaris dels països pobres i valoren la funció que desenvolupa l'Organització Mundial de la Salut.

– Confirmar que saben analitzar les causes del desenvolupament del turisme, que localitzen correctament els principals focus del turisme internacional i que emeten una opinió argumentada sobre les conseqüències positives i negatives del turisme.

– Verificar que utilitzen de forma precisa i rigorosa el vocabulari específic d'aquest tema i que participen en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. (Pàg. 111, Acts. 1 a 5)



– Buscar recursos a Internet i en fonts de consulta alternatives. (Pàg. 107, Act. L'Organització...; Pàg. 114, Act. 6, Pàg. 115, Act. 9)

– Analitzar i interpretar la informació de taules, fotografies, articles periodístics, etc. (Pàg. 103; Acts. 1 i 2; Pàg. 105, Acts. 1, 2 i 3 Investiga...; Pàg. 107, Acts. 1 a 3; Pàg. 109, Acts. 1 a 3; Pàg. 113, Acts. 4 i 5; Pàg. 114, Acts. 6 i 7; Pàg. 115, Acts. 8 i 9)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 103, Acts. 3 a 5; Pàg. 105, Acts. 1 i 2; Pàg. 107, Acts. 1 a 8; Pàg. 109, Acts. 4 i 5; Pàg. 111, Acts. 3 a 5; Pàg. 114, Act. 6; Pàg. 115, Act. 9)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 103, Acts. 3, 4 i 5; Pàg. 105, Acts. 1 a 4; Pàg. 107, Acts. 4 a 8; Pàg. 109, Acts. 4 a 6; Pàg. 111, Acts. 3 a 5; Pàg. 112, Acts. 1 i 2)


personal

– Plantejar-se hipòtesis i predir les possibles conseqüències d'un fenomen de caràcter geogràfic. (Pàg. 103, Acts. Els Serveis…; Pàg. 111, Acts. 1 i 5)

– Planificar les tasques necessàries per dur a terme un treball d'investigació. (Pàg. 115, Act. 9)


- 32 -

TEMA 7. EL COMERÇ I ELS TRANSPORTS

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Reconèixer els elements necessaris perquè puguin portar-se a terme les activitats comercials i establir les diferències entre comerç interior i comerç exterior.

– Explicar en què consisteix la balança comercial i la balança de pagaments d'un país.

– Identificar els grans blocs comercials que existeixen en el món i explicar les relacions comercials que s'estableixen entre diferents països.

– Reconèixer les funcions dels mitjans de transport en l'actualitat i analitzar la revolució que han experimentat en els últims cinquanta anys.

– Descriure les característiques dels diferents tipus de transport terrestre, marítim i aeri, comparant els avantatges i inconvenients de cada un d'ells.

– Localitzar al mapa els aeroports i els ports més importants del món.

CONTINGUTS – L'activitat comercial.

– El comerç internacional en l'actualitat.

– Els fluxos i els blocs comercials.

– La funció dels transports.

– Les xarxes i els transports terrestres. Els transports aeri i marítim.

– Comparació de les característiques del comerç interior i el comerç exterior.

– Diferenciació de la balança comercial i la balança de pagaments d'un país.

– Interpretació d'un mapa sobre els intercanvis comercials en el món.

– Localització dels principals blocs comercials que existeixen en el món.

– Definició de conceptes clau com flux d'informació i flux de capitals.

– Localització de les regions que dirigeixen el comerç internacional de capitals.

– Descripció dels diferents tipus de xarxes de transport.

– Observació i interpretació de mapes sobre el transport aeri i marítim.

– Anàlisi dels avantatges i inconvenients dels diferents mitjans de transport.

– Localització dels ports i aeroports més importants del món.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre les activitats terciàries.

– Comparació del nivell de contaminació dels diferents mitjans de transport.

– Anàlisi de la distribució mundial de les noves tecnologies de la informació.

– Relació entre diferents tipus de grafs i determinades xarxes de transport.

– Valoració de la importància del comerç en l'economia mundial.


- 33 -


– Descobrir si coneixen els elements que intervenen en les activitats comercials.

– Observar si saben explicar les característiques del comerç interior i del comerç exterior, així com les diferències entre la balança comercial i la balança de pagaments.

– Comprovar que coneixen els grans blocs comercials del món.

– Verificar que saben explicar els diferents tipus de fluxos comercials que es produeixen a escala planetària.

– Confirmar que coneixen els principals canvis que han experimentat els transports en els últims cinquanta anys.

– Assegurar-se que coneixen els avantatges i els inconvenients dels diferents mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg. (Pàg. 124, Act. 1; Pàg. 125, Acts. 4 i 5; Pàg. 127, Acts. 1 i 5; Pàg. 132, Act. 6; Pàg. 133, Act. 9)



– Consultar l'atles i buscar informació en fonts de consulta alternatives al llibre de text. (Pàg. 123, Act. 2; Pàg. 132, Act. 6; Pàg. 133, Act. 8)

– Analitzar diferents tipus de mapes, gràfics, fotografies i esquemes. (Pàg. 118 Elements...; Pàg. 119, Acts. 1 a 3; Pàg. 121, Acts. 1 a 3; Pàg. 123, Acts. 1 i 2; Pàg. 127, Acts. 1 i 2; Pàg. 129, Acts. 1 i 2; Pàg. 131, Acts. 4 i 5; Pàg. 132, Act. 7)

Competència en


– Definir conceptes, descriure elements i argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 119, Acts. 4 a 6; Pàg. 121, Acts. 4 a 6; Pàg. 123, Act. 3; Pàg. 124, Act. 1; Pàg. 125, Acts. 1 a 5; Pàg. 127, Acts. 3 i 4; Pàg. 129, Acts. 4 a 7; Pàg. 132, Acts. 6 i 7; Pàg. 133, Acts. 8 i 9)

Competència matemàtica – Analitzar dades de tipus quantitatiu mitjançant operacions senzilles. (Pàg. 119, Act. 7)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 119, Acts. 4 a 8; Pàg. 121, Acts. 4 a 8; Pàg. 123, Acts. 3 a 6; Pàg. 125, Acts. 1 a 5; Pàg. 127, Acts. 3 a 6; Pàg. 129, Acts. 3 a 7; Pàg. 130, Acts. 1 a 3; Pàg. 131, Act. 4)


personal

– Plantejar-se hipòtesis i predir les possibles conseqüències d'un fenomen de caràcter geogràfic. (Pàg. 129, Act. 6)


- 34 -

TEMA 8. L’ECONOMIA ESPANYOLA

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Reconèixer els conreus i els paisatges agraris d'Espanya i valorar els canvis que van tenir lloc en el sector primari després de la incorporació a la Unió Europa.

– Identificar les principals zones pesqueres d'Espanya i reflexionar sobre els problemes que travessa aquest sector a l'actualitat.

– Enumerar els recursos energètics que es consumeixen al nostre país i localitzar al mapa les fonts d'energia i els jaciments minerals més importants.

– Conèixer l'estructura industrial espanyola, identificar els principals sectors productius i valorar el paper que ocupa la indústria espanyola a la xarxa industrial de la UE.

– Explicar les característiques de les infraestructures turístiques espanyoles i localitzar al mapa les principals regions turístiques del nostre país.

– Reconèixer les principals característiques de les infraestructures i els mitjans de transport del nostre país.

CONTINGUTS – L'agricultura, la ramaderia i la pesca a Espanya. Els paisatges agraris.

– La mineria i la producció d'energia a Espanya.

– Les activitats industrials a Espanya.

– El turisme, el comerç, els transports i les comunicacions a Espanya.

– Localització geogràfica dels principals conreus i zones ramaderes d'Espanya.

– Anàlisi d'un gràfic sobre l'evolució de la cabana ramadera espanyola.

– Recerca d'informació a Internet sobre l'agricultura i el turisme a Espanya.

– Localització al mapa dels caladors, els jaciments minerals i els principals sectors de la indústria espanyola.

– Càlcul de les diferents fonts d'energies que es consumeixen a Espanya.

– Descripció de l'estructura de la xarxa de carreteres i ferrocarrils a Espanya.

– Localització al mapa d'Espanya dels ports, aeroports i trams de l'AVE.

– Anàlisi d'un gràfic sobre l'evolució del comerç exterior espanyol.

– Descripció de l'oferta turística espanyola i de la del litoral mediterrani.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els sectors econòmics a Espanya.

– Lectura i comentari d'una notícia periodística sobre una planta d'energia solar.

– Valoració de la importància dels serveis a Espanya.

– Anàlisi de la distribució de la despesa interna en I+D en la indústria espanyola.


- 35 -


– Descobrir si reconeixen els canvis que va experimentar el sector agrícola i ramader espanyol amb la incorporació del nostre país a la Unió Europa.

– Valorar si coneixen els problemes que travessa el sector pesquer a l'actualitat.

– Comprovar que coneixen els recursos energètics que es consumeixen al nostre país.

– Observar si reconeixen els principals sectors industrials espanyols.

– Verificar que coneixen l'evolució històrica del comerç a Espanya i reconeixen els canvis experimentats després de la incorporació del nostre país a la UE.

– Confirmar que saben explicar les característiques de les infraestructures i els mitjans de transport d'Espanya.

– Assegurar-se que són conscients de la importància del turisme en l'economia espanyola i saben localitzar els principals equipaments turístics al mapa.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. (Pàg. 137, Act. 7; Pàg. 141, Acts. 1 i 4; Pàg. 143, Acts. 6 i 7)



– Buscar recursos a Internet. (Pàg. 136, Zon@web; Pàg. 149, Zon@web)

– Analitzar i interpretar gràfics, taules; fonts cartogràfiques i textuals. (Pàg. 136, Acts. 1 i 2; Pàg. 137, Acts. 1 a 4; Pàg. 142; Acts. 1 i 2; Pàg. 143, Acts. 1 a 4; Pàg. 144, Acts. 1 i 2; Pàg. 145; Acts. 1 i 2; Pàg. 146, Acts. 1 i 2; Pàg. 147, Acts. 1 a 3; Pàg. 148, Act. 1; Pàg. 149, Acts. 1 a 3; Pàg. 150 El patrimoni...; Pàg. 151, Acts. 1 i 2; Pàg. 153, Act. 4; Pàg. 154, Acts. 5 i 6; Pàg. 155, Act. 7)

Competència en


– Descriure diferents tipus de paisatges agraris; explicar i argumentar les respostes personals utilitzant el vocabulari específic del tema. (Pàg. 139, Act. 2; Pàg. 141, Acts. 1 i 4; Pàg. 143, Acts. 6 i 7; Pàg. 145, Act. 6; Pàg. 147, Act. 4; Pàg. 149, Act. 4; Pàg. 150 El patrimoni... ; Pàg. 154, Acts. 5 i 6)

Competència matemàtica – Analitzar dades de tipus quantitatiu i sèries estadístiques. (Pàg. 136; Pàg. 144)


a aprendre

– Relacionar i sintetitzar els continguts treballats en el tema. (Pàg. 137, Acts. 5 a 7; Pàg. 139, Acts. 1 a 6; Pàg. 141, Acts. 1 a 4; Pàg. 143, Acts. 5 a 7; Pàg. 145, Acts. 3 a 6; Pàg. 147, Acts. 4 a 6; Pàg. 149, Acts. 4 a 6; Pàg. 151, Act. 3; Pàg. 152, Acts. 1 i 2)


personal – Planificar les tasques de recerca i síntesi de la informació. (Pàg. 153, Act. 4)


- 36 -

TEMA 9. L’ECONOMIA CATALANA

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les característiques del sector primari a Catalunya i valorar les conseqüències de la política agrària i pesquera de la Unió Europea a les nostres terres.

– Reconèixer i localitzar al mapa els paisatges agraris de Catalunya.

– Analitzar l’evolució de l’activitat industrial a Catalunya des de final del segle XVIII fins l’actualitat i localitzar al territori els principals establiments industrials.

– Valorar el pes dels serveis en el conjunt de l’economia catalana i conèixer quina ha estat l’evolució d’aquest sector en els darrers anys.

– Explicar la configuració de la xarxa de transports i comunicacions a Catalunya.

– Conèixer les característiques de l’oferta turística a Catalunya.

– Valorar el desenvolupament econòmic de Catalunya dins el marc econòmic de la UE.

CONTINGUTS – El sector primari a Catalunya. Els paisatges agraris.

– Els recursos energètics i la industrialització a Catalunya.

– Els serveis a Catalunya. El comerç, els transports, les comunicacions i el turisme.

– Catalunya dins el marc econòmic de la Unió Europea.

– Anàlisi d’un gràfic sobre les principals produccions del sector agrari català.

– Valoració de les conseqüències de la política agrària i pesquera de la UE a Catalunya.

– Descripció, localització i classificació dels paisatges agraris de Catalunya.

– Anàlisi de l’evolució de l’atur a Catalunya durant els darrers anys.

– Enumeració dels sectors industrials més importants de Catalunya.

– Localització en el territori dels diferents establiments industrials de Catalunya.

– Comentari d’un gràfic de barres sobre l’evolució del comerç català amb l’estranger.

– Comparació de les característiques de diferents establiments comercials.

– Relació dels països amb què Catalunya manté relacions comercials.

– Descripció de la xarxa de carreteres i de ferrocarrils de Catalunya.

– Localització al mapa dels ports i els aeroports de Catalunya.

– Descripció de l’oferta turística a Catalunya.

– Anàlisi del desenvolupament econòmic de Catalunya dins el mar de la Unió Europea.

– Recerca d’informació a Internet sobre la Unió Europea.

– Elaboració d’un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques a Catalunya.


- 37 -

CRITERIS D’AVALUACIÓ

– Comprovar que coneixen les característiques principals de l’agricultura catalana i les conseqüències de la política agrària de la Unió Europea a Catalunya.

– Observar si reconeixen i comparen entre si els diferents paisatges agraris de Catalunya.

– Veure si saben explicar de forma convincent l’evolució que ha experimentat el sector industrial català des dels anys 60 fins l’actualitat.

– Assegurar-se que valoren el pes del comerç en el conjunt de l’economia catalana i coneixen les relacions comercials que Catalunya manté amb altres països.

– Comprovar que coneixen la configuració de la xarxa de transports i comunicacions a Catalunya i que localitzen correctament els ports i els aeroports al mapa.

– Confirmar que coneixen l’oferta turística a Catalunya i que valoren la seva importància en el conjunt de l’economia catalana.





ciutadana

– Participar en debats i intercanviar punts de vista amb la resta de companys i companyes. (Pàg. 159, Acts. 3 i 4; Pàg. 165, Act. 3; Pàg. 167, Act. 7; Pàg. 173, Act. 4)



– Buscar recursos a Internet seguint un itinerari específic. (Pàg. 171, Zon@web)

– Analitzar mapes i gràfics de diferent natura. (Pàg. 158, Acts. 1 a 3; Pàg. 159, Acts. 1 a 3 Població...; Pàg. 161, Acts. 1 i 2, Paisatges...; Pàg. 161, Acts. 1 i 2; Pàg. 163, Acts. 1 i 2 Establiments…; Pàg. 164, Acts. 1 i 2; Pàg. 165, Acts. 1 a 3 Evolució… ; Pàg. 167, Acts. 1 a 3; Pàg. 171, Act. 3; Acts. 1 a 3 Producte…; Pàg. 173, Act. 5; Pàg. 174, Act. 7)

– Analitzar les causes i les conseqüències de determinats fenòmens de caràcter geo-gràfic. (Pàg. 159, Act. 3; Pàg. 160; Pàg. 162, Act. 3; Pàg. 163, Act. 2)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 159, Acts. 3 i 4; Pàg. 163, Acts. 1 a 7; Pàg. 165, Acts. 1 a 3 Evolució… ; Pàg. 165, Acts. 1 a 3; Pàg. 167, Acts. 6 i 7; Pàg. 168, Act. 3; Pàg. 171, Acts. 2 i 3; Pàg. 173, Act. 4)

Competència matemàtica – Analitzar dades de tipus quantitatiu i realitzar operacions matemàtiques senzilles.

(Pàg. 162, Acts. 1 i 2; Pàg. 170, Acts. 1 a 4; Pàg. 171, Act. 3; Pàg. 174, Acts. 6 i 7)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats al tema. (Pàg. 159, Acts. 1 a 4; Pàg. 161, Acts. 3 a 6; Pàg. 163, Acts. 1 a 7; Pàg. 165, Acts. 3 a 5; Pàg. 167, Acts. 4 a 7; Pàg. 168, Acts. 1 a 4; Pàg. 171, Acts. 1 a 3; Pàg. 172, Acts. 1 a 3)


personal

– Reflexionar i planificar l’estratègia más adequada per resoldre satisfactòriament les qüestions plantejades. (Pàg. 172, Act. 3; Pàg. 173, Act. 5; Pàg. 175, Act. 8)


- 38 -

TEMA 10. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Reconèixer les principals competències i les funcions de l'Estat

– Comparar les característiques dels Estats democràtics i els no-democràtics i saber distingir els diferents tipus d'Estats democràtics.

– Localitzar els diferents tipus d'Estats en un mapa polític del món.

– Comprendre el paper que desenvolupa actualment l'Estat i les relacions que manté amb altres organitzacions supranacionals.

– Valorar la importància dels tractats i convenis internacionals; i reconèixer l'estructura i les funcions de l'Organització de les Nacions Unides.

– Comprendre el paper social que desenvolupen les ONG com a grups de pressió sobre governs i empreses.

– Reconèixer els principals àmbits culturals del món.

CONTINGUTS – L'Estat i l'organització política de la societat.

– La democràcia. Elements dels Estats democràtics.

– Estats democràtics i Estats no democràtics.

– El mapa polític del món.

– L'Estat: entre la globalització i la regionalització.

– Tractats, Declaracions i Organitzacions Internacionals.

– Les Organitzacions No Governamentals.

– Els àmbits culturals del món.

– Comparació de les característiques de diferents tipus d'Estats.

– Comparació de les funcions dels Estats en el passat i en l'actualitat.

– Enumeració d'alguns exemples d'Organitzacions No Governamentals.

– Identificació de les funcions dels principals òrgans de l'ONU.

– Lectura i interpretació d'alguns articles de la Declaració Universal dels drets humans i posterior participació en un debat.

– Recerca d'informació sobre les activitats del Fòrum Social Mundial.

– Participació en un debat sobre com fer front als grans problemes del món: pobresa, fam, marginació, etc.

– Localització al mapa dels grans àmbits polítics i culturals del món.

– Reflexió sobre el paper que desenvolupen les ONG en la denúncia i la proposta d'iniciatives per solucionar alguns problemes socials.


- 39 -


– Descobrir si reconeixen les principals competències i funcions de l'Estat i estableixen així mateix les diferències entre Estats democràtics i no-democràtics.

– Valorar si saben comparar les funcions que desenvolupaven els Estats en el passat i les que desenvolupen en l'actualitat.

– Comprovar que coneixen i saben situar en el temps alguns dels Tractats i Convenis Internacionals més importants.

– Confirmar que saben explicar l'estructura organitzativa i les funcions de l'ONU.

– Assegurar-se que coneixen la missió i les línies d'actuació d'algunes ONG.

– Observar si coneixen i saben explicar les principals característiques dels grans àmbits culturals del món.





ciutadana

– Participar en debats i intercanviar punts de vista amb la resta de companys. (Pàg. 191, Act. 6; Pàg. 193, Act. 4; Pàg. 195, Act. 3; Pàg. 198, Act. 6; Pàg. 199, Act. 7 )



– Buscar recursos a Internet i en fonts de consulta alternatius. (Pàg. 187, Act. 2; Pàg. 193, Act. 5; Pàg. 197, Act, 3; Pàg. 199, Act. 7)

– Comentar diferents tipus de textos. (Pàg. 191, Act. 6; Pàg. 197, Act. 4; Pàg. 198, Act. 6)

– Analitzar diferents tipus de fonts: mapes, gràfics, vinyetes i esquemes. (Pàg. 181, Acts. 1 a 3; Pàg. 182, Acts. 1 i 2; Pàg. 184, Acts. 1 i 2; Pàg. 187, Acts. 3 a 6; Pàg. 188, Act. 1; Pàg. 191, Acts. 1 i 2; Pàg. 192, Acts. 1 i 2; Pàg. 197, Act. 4)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 180, Act. 1; Pàg. 183, Acts 1 a 3; Pàg. 184; Pàg. 189, Acts. 2 i 3; Pàg. 193, Act. 1; Pàg. 195, Acta. 1 a 4; Pàg. 196, Act. 2; Pàg. 197, Act. 4; Pàg. 198, Act. 6; Pàg. 199, Acts. 7)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 180, Acts. 1 a 4; Pás19ág. 183, Acts 1 a 3; Pàg. 185, Acts. 1 a 4; Pàg. 189, Acts. 1 a 4; Pàg. 191, Acts. 3 a 5; Pàg. 193, Acts. 1 a 4; Pàg. 195, Acts. 1 a 4; Pàg. 196, Acts. 1 i 2)


personal

– Reflexionar i saber argumentar els propis punts de vista de forma lògica i coherent. (Pàg. 191, Act. 6; Pàg. 193, Act. 5; Pàg. 197, Act. 4; Pàg. 198, Act. 6)


- 40 -

TEMA 11. LA UNIÓ EUROPEA

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea, des del Tractat de Roma fins a l'actualitat.

– Identificar els països que formen part de la Unió Europea en l'actualitat i els que han establert acords d'integració a curt o mitjà termini.

– Conèixer les diferents institucions que formen part de la Unió Europea, la seva composició, funcions i capacitat de decisió.

– Explicar les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europea per corregir els desequilibris dins dels països membres.

– Comprendre les bases del desenvolupament econòmic de la Unió Europea.

– Valorar les conseqüències de la incorporació d'Espanya la UE.

CONTINGUTS – El procés de creació de la Unió Europea.

– Els objectius i la política de la Unió Europea.

– Les institucions de la Unió Europea.

– La política agrària i pesquera de la Unió Europea.

– Els grans eixos industrials de la Unió Europea.

– El desenvolupament econòmic en la Unió Europea.

– Espanya en la Unió Europea.

– Localització en el temps de les diferents fases del procés de creació de la UE.

– Enumeració dels objectius de la política regional de la UE.

– Comparació del PIB per habitant d'alguns països de la UE.

– Explicació de la composició i la funció de les institucions de la UE.

– Comentari i valoració de la política agrària i la política pesquera de la UE.

– Localització dels grans eixos industrials i els ports més importants de la UE.

– Descripció de la xarxa de transports de la Unió Europea.

– Anàlisi de les conseqüències de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la Unió Europea.

– Comentari dels objectius del Tractat de Roma.

– Investigació de l'impacte de la introducció de l'euro als països de la UE.

– Interpretació d'un mapa sobre la política regional de la Unió Europea.

– Redacció d'un informe a partir de diferents articles de premsa sobre la UE.

– Comentari de les preocupacions i exigències dels ciutadans europeus.


- 41 -


– Descobrir si coneixen les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea així com els seus principals objectius econòmics, polítics i socials.

– Comprovar que saben identificar els països que formen part de la UE.

– Veure si coneixen les diferents institucions que formen part de la Unió Europea.

– Observar si expliquen adequadament les bases de la política econòmica regional de la Unió Europea per corregir els desequilibris entre els països membres.

– Confirmar que saben localitzar al mapa els grans eixos industrials de la Unió Europea i que reconeixen els canvis que ha experimentat aquest sector.

– Valorar si coneixen les conseqüències de la incorporació d'Espanya a la UE.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista amb la resta de companys i companyes, mostrant una actitud favorable al diàleg. (Pàg. 213, Act. 1; Pàg. 216, Act. 3; Pàg. 219, Act. 9)



– Llegir i interpretar diferents tipus de textos i notícies de premsa. (Pàg. 216, Act. 3; Pàg. 217, Acts. 4 i 5; Pàg. 218, Act. 7)

– Analitzar la informació continguda en mapes, gràfics i taules estadístiques. (Pàg. 202, Act. 1; Pàg. 205, Act. PIB…, Pàg. 207, Acts. 1 i 2; Pàg. 208, Acts. 1 i 2; Pàg. 209, Acts. 1 i 2; Pàg. 211, Acts. 1 a 3; Pàg. 213, Acts. 1 a 3; Pàg. 215, Acts. Índex...; Pàg. 218, Act. 6; Pàg. 219, Acts. 8 i 9)

Competència en


– Saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 203, Acts. 4 i 5; Pàg. 205, Acts. 2 i 3; Pàg. 209, Act. 3; Pàg. 211, Act. 7; Pàg. 213, Acts. 1 i 6; Pàg. 215, Act. 1; Pàg. 216, Acts. 1 a 3; Pàg. 217, Acts. 4 i 5; Pàg. 218, Acts. 6 i 7; Pàg. 219, Acts. 8 i 9)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 203, Acts. 1 a 6; Pàg. 205, Acts. 1 a 3; Pàg. 207, Acts. 3 a 7; Pàg. 209, Acts. 3 a 5; Pàg. 211, Acts. 4 a 7; Pàg. 213, Acts. 4 a 6; Pàg. 215, Acts. 1 a 7; Pàg. 216, Acts. 1 i 2)


personal

– Planificar les tasques necessàries per redactar un informe i realitzar un treball d'investigació. (Pàg. 217, Act. 5; Pàg. 218, Act. 7)


- 42 -

TEMA 12. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Comprendre els principis organitzatius d'una monarquia parlamentària.

– Identificar les funcions de les institucions que governen a l'Estat espanyol.

– Conèixer l'organització territorial de l'Estat de les Autonomies.

– Reconèixer els aspectes més importants de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya així com les funcions i les competències de les seves institucions d'autogovern.

– Explicar l'organització política i territorial de Catalunya.

– Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que ha experimentat la societat espanyola en les últimes dècades.

– Realitzar activitats en grup i participar en els debats amb una actitud constructiva.

CONTINGUTS – Espanya, una monarquia parlamentària.

– L'Estat espanyol i les comunitats autònomes.

– L'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

– L'organització territorial de Catalunya.

– Les transformacions de la societat espanyola i catalana.

– Elaboració d'un quadre-resum sobre la monarquia parlamentària.

– Interpretació d'un esquema sobre la divisió de poders.

– Recerca d'informació a Internet sobre el Parlament espanyol.

– Definició de conceptes relacionats amb el sistema de govern espanyol.

– Explicació de les funcions de les institucions que governen a l'Estat espanyol.

– Reconeixement dels partits polítics que governen a Catalunya.

– Explicació de les funcions de les institucions d'autogovern de Catalunya.

– Lectura i comentari del preàmbul del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

– Comparació de l'organització territorial de Catalunya i la del territori espanyol.

– Anàlisi de l'evolució del nivell de benestar de la societat espanyola.

– Lectura i comentari d'un fragment de la Llei d'Igualtat de Gènere.

– Comparació de l'índex de benestar social de les diferents comunitats d'Espanya.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'organització de l'Espanya i de Catalunya.

– Simulació d'unes eleccions democràtiques per elegir al delegat de curs.

– Elaboració d'un dossier sobre l'organització política i territorial de Catalunya


– Comprovar que saben què és una monarquia parlamentària i coneixen les funcions i la composició de les diferents institucions de l'Estat espanyol.

– Descobrir si coneixen les funcions que desenvolupen els partits polítics i reconeixen els partits més importants de Catalunya.

– Confirmar que reconeixen els diferents models d'organització territorial del poder de l'Estat i saben identificar el model que impera a Espanya.

– Descobrir si coneixen els aspectes més importants de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya així com les funcions i les competències de les seves institucions d'autogovern.

– Comprovar que saben explicar l'organització territorial de Catalunya.

– Observar si són conscients dels canvis en les formes de treball i de vida que ha experimentat la societat espanyola i catalana en les últimes dècades.


- 43 -





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. (Pàg. 225, Acts. 1 i 2; Pàg. 231, Acts. 2 i 4; Pàg. 235, Act. 7)

– Simular un procés d'elecció democràtica a l'aula. (Pàg. 234, Act. 6)



– Buscar recursos a Internet i en fonts de consulta alternatives. (Pàg. 223, Zon@web; Pàg. 227, Act. 4; Pàg. 232, Act. 3; Pàg. 233, Act. 5; Pàg. 235, Acts. 7 i 8)

– Analitzar diferents tipus de gràfics, esquemes i mapes. (Pàg. 222, Acts. 1 a 3; Pàg. 229, Acts. 1 a 3; Pàg. 230, Acts. 1, 2 i 3; Pàg. 231, Acts. 1 i 2; Pàg. 233, Acts. 4 i 5)

– Elaborar un mapa de les comarques de Catalunya. (Pàg. 235, Act. 8)

– Comentar alguns articles del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. (Pàg. 227)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 223, Acts. 1, 4, 5 i 7; Pàg. 225, Acts. 1 i 2; Pàg. 227, Act. El nou Estatut…; Pàg. 229, Acts. 1 a 3; Pàg. 230, Act. 3; Pàg. 231, Acts. 3 a 5; Pàg. 231, Acts. 3 a 5; Pàg. 233, Acts. 4 i 5; Pàg. 235, Acts. 7 i 8)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats al llarg del tema. (Pàg. 223, Acts. 1 a 7; Pàg. 225, Acts. 1 a 4; Pàg. 227, Acts. 1 a 6; Pàg. 229, Acts. 1 a 6; Pàg. 231, Acts. 3 a 5; Pàg. 232, Acts. 1 i 2)


personal

– Organitzar-se i planificar les tasques necessàries per elaborar un dossier sobre l'organització política i territorial de Catalunya. (Pàg. 235, Act. 8)


- 44 -

TEMA 13.LA GLOBALITZACIÓ: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les grans regions que controlen l'economia mundial i analitzar les causes de la globalització econòmica.

– Valorar els avantatges i els desavantatges de la globalització.

– Entendre el desenvolupament tecnològic que ha tingut lloc els últims anys i el paper de les telecomunicacions en l'accés a la informació.

– Saber interpretar els indicadors de desenvolupament humà i reflexionar sobre els diferents nivells de riquesa entre països com a conseqüència de la globalització.

– Analitzar les conseqüències del desigual accés a la riquesa en el món: fam, falta d'escolarització, augment de les diferències socials, etc.

– Reflexionar sobre les perspectives de futur de la societat globalitzada: la tendència a una concentració urbana més gran, l'aplicació de polítiques liberals, etc.

CONTINGUTS – Un sistema mundial. La globalització.

– La globalització en la manera de viure.

– La tecnologia, la comunicació i la globalització.

– Globalització i desigualtat. El desigual accés a la riquesa del món.

– El desigual accés al benestar. La fam i la sobrealimentació.

– Les causes de la desigualtat en un món globalitzat.

– Anàlisi dels avantatges i els inconvenients de la globalització.

– Enumeració de les principals potències econòmiques i militars del món.

– Interpretació d'un mapa sobre el PIB real per habitant en el món.

– Observació i interpretació d'un gràfic sobre la pobresa en el món.

– Comparació del nivell d'inversió en I+D de diferents països.

– Valoració dels canvis relacionats amb el desenvolupament de les noves tecnologies.

– Comentari dels índexs de mortalitat infantil i d'escolarització a l'Àfrica.

– Comparació del consum de diari de calories en diferents zones del planeta.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la globalització.

– Comparació dels indicadors socioeconòmics de diversos països.

– Identificació de les causes que originen la fam al continent africà.

– Anàlisi de la relació entre la globalització i les formes de vida i de treball.

– Presa de consciència de les desigualtats econòmiques que tenen lloc en el món i de la necessitat d'adoptar mesures per eradicar la fam i la pobresa.


- 45 -


– Descobrir si reconeixen els avantatges i els inconvenients de la globalització.

– Comprovar que valoren el paper que desenvolupen les noves tecnologies en l'actual societat de la informació i la comunicació.

– Confirmar que saben definir els indicadors de desenvolupament humà i són conscients del desigual nivell de riquesa entre països com a conseqüència de la globalització.

– Verificar que reconeixen les causes i les conseqüències del desigual accés a la riquesa en el món.

– Observar si saben argumentar les seves propostes per reduir la pobresa en el món.

– Valorar si reflexionen de forma crítica sobre els reptes als quals ha de fer front l'actual societat globalitzada.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys, mostrant una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu. (Pàg. 245, Acts. 3 a 7; Pàg. 249, Acts. 4 a 6; Pàg. 251, Act. 5; Pàg. 254, Act. 6)



– Buscar recursos a Internet i en fonts de consulta alternatives. (Pàg. 254, Act. 6)

– Analitzar i interpretar diferents tipus de gràfics, textos i fonts cartogràfiques. (Pàg. 240, Act. 1; Pàg. 241, Acts 1 a 5 Les potències...; Pàg. 243, Acts. 1 i 2 La sida…; Pàg. 244, Acts. 1 a 3; Pàg. 245, Acts. 1 i 2; Pàg. 246, Acts. 1 i 2; Pàg. 247, Acts. 1 i 2; Pàg. 248, Act. 1; Pàg. 249, Acts. 1 a 3; Pàg. 250, Act. 1; Pàg. 253, Act. 5)

– Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens estudiats. (Pàg. 241, Act. 4; Pàg. 245 Act. 4; Pàg. 249, Act. 6; Pàg. 251, Act. 1 a 3; Pàg. 254, Act. 6)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 241, Acts. 1 a 4; Pàg. 243, Acts. 3, 5 i 6; Pàg. 245, Acts. 3 a 8; Pàg. 251, Acts. 1 a 4; Pàg. 254, Act. 6; Pàg. 255, Act. 7)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 241, Acts. 1 a 4; Pàg. 243, Acts. 1 a 6; Pàg. 245, Acts. 3 a 7; Pàg. 247, Acts. 3 a 6; Pàg. 249, Acts. 4 a 6; Pàg. 251, Acts. 1 a 5; Pàg. 252, Act. 1 i 2)


personal

– Saber argumentar les respostes personals utilitzant exemples adients. (Pàg. 243, Acts. 3, 5 i 6; Pàg. 251, Act. 4; Pàg. 253, Act. 4; Pàg. 254, Act. 6; Pàg. 255, Act. 7)


- 46 -

TEMA 14. LA GLOBALITZACIÓ: L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPA I

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Conèixer les transformacions que ha experimentat l'espai urbà en el marc de l'economia globalitzada.

– Comprendre el paper que desenvolupen les xarxes urbanes com a eix vertebrador de les relacions que s'estableixen entre pobles i ciutats.

– Reconèixer les desigualtats territorials i socials que tenen lloc dins de les ciutats com a conseqüència de la globalització.

– Saber en què consisteix la ciutat difusa i explicar els seus principals usos i funcions.

– Conèixer la redistribució dels espais que ha tingut lloc en les àrees metropolitanes: recol·locació de l'activitat industrial, creació de centres comercials, etc.

– Identificar els principals reptes ecològics de les ciutats i prendre consciència de la necessitat de contribuir activament a la protecció ambiental.

CONTINGUTS – La globalització i l'espai urbà.

– Desigualtats territorials i socials.

– La ciutat difusa.

– Els nous espais de les àrees metropolitanes.

– Els problemes ambientals de les ciutats.

– Comparació de les desigualtats socials entre diferents espais de la ciutat.

– Anàlisi d'una taula sobre l'evolució del preu de l’habitatge a Espanya.

– Observació, anàlisi i interpretació d'un mapa d'una ciutat difusa.

– Identificació dels elements propis de la ciutat difusa en diverses fotografies.

– Enumeració i localització dels nous espais de les àrees metropolitanes.

– Participació en un debat sobre els problemes ecològics de les ciutats.

– Valoració de les conseqüències que produeix el creixement de les ciutats en el seu entorn natural.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'espai urbà.

– Comparació de fotografies de diferents barris d'una mateixa ciutat.

– Anàlisi i interpretació d'un gràfic sobre el creixement de la població urbana.

– Realització de càlculs matemàtics per analitzar la distribució de la població a les capitals de província.

– Comentari d'un mapa sobre les xarxes urbanes entre ciutats espanyoles.

– Valoració de les causes i les conseqüències de l'especulació immobiliària.


- 47 -


– Descobrir si coneixen els canvis que s'han produït en l'actual organització del territori com a conseqüència de la globalització.

– Comprovar que descriuen correctament els diferents tipus de relacions que configuren el sistema de xarxes urbanes.

– Observar si coneixen les principals desigualtats territorials i socioeconòmiques que tenen lloc dins de les ciutats.

– Veure si saben explicar quins són els usos i les funcions de la ciutat difusa.

– Confirmar que coneixen els nous espais de les àrees metropolitanes.

– Valorar si són conscients dels problemes ambientals de les ciutats i saben proposar i argumentar mesures que contribueixin a la protecció ambiental.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys. (Pàg. 267, El mitjà...; Pàg. 270, Act. 7; Pàg. 271, Act. 9)



– Buscar informació a Internet i en fonts de consulta alternatives. (Pàg. 270, Act. 7)

– Llegir i comentar diferents tipus de textos. (Pàg. 259, Megaciutats...; Pàg. 267, El mitjà...; Pàg. 169, Act. 5; Pàg. 270, Act. 7; Pàg. 271, Act. 9)

– Analitzar i interpretar la informació de mapes, gràfics, taules i fotografies. (Pàg. 161, Acts. 1 i 2; Pàg. 262, Acts. 1 i 2; Pàg. 263, Act. 1; Pàg. 269, Act. 4; Pàg. 270, Act. 6; Pàg. 271, Act. 8)

Competència en


– Definir conceptes i saber argumentar les explicacions personals fent ús del vocabulari específic del tema. (Pàg. 259, Acts. 1 a 4; Pàg. 161, Acts. 3 a 5; Pàg. 263, Acts. 2 a 4; Pàg. 265, Act. 4; Pàg. 270, Act. 6)

Competència matemàtica – Analitzar dades de tipus quantitatiu i calcular percentatges. (Pàg. 269, Acts. 4 i 5)


a aprendre

– Relacionar i sintetitzar els continguts treballats al llarg del tema. (Pàg. 259, Acts. 1 a 4; Pàg. 261, Acts. 3 a 5; Pàg. 263, Acts. 2 a 4; Pàg. 265, Acts. 1 a 4; Pàg. 267, Acts. 1 a 5; Pàg. 268, Acts. 1 a 3)


personal

– Plantejar-se hipòtesi i predir els possibles efectes d'alguns fenòmens relacionats amb el deteriorament del medi urbà. (Pàg. 267, Acts. 1 a 5; Pàg. 270, Act. 7)


- 48 -

TEMA 15. LA GLOBALITZACIÓ: ELS FENÒMENS MIGRATORIS

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Identificar els factors que intervenen en l'evolució de la població.

– Analitzar els factors econòmics i les raons històriques que expliquen el fenomen migratori en el marc de la globalització econòmica.

– Localitzar al mapa els principals moviments migratoris actuals.

– Comprendre les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions.

– Conèixer les migracions de la població espanyola en la història recent, a partir de l'anàlisi de gràfics i dades demogràfiques.

– Reconèixer les característiques de la immigració actual a Espanya i a Catalunya.

– Reflexionar sobre les conseqüències econòmiques i socials de la immigració actual.

CONTINGUTS – Els conceptes per a l'estudi de la població.

– La piràmide de població.

– Les migracions en l'actualitat.

– Les rutes de les migracions.

– Els efectes econòmics i socials de les migracions.

– Les migracions a Espanya a llarg del segle XX.

– La immigració actual a Espanya i a Catalunya.

– Definició de conceptes relacionats amb l'estudi de la població.

– Explicació dels factors que expliquen el repartiment desigual de la població mundial.

– Observació, anàlisi i interpretació de piràmides d'edat, gràfics, sèries estadístiques i índexs demogràfics.

– Localització dels principals focus emissors i receptors de població immigrant.

– Comparació del nombre d'immigrants que reben diferents països.

– Enumeració dels factors d'expulsió i d'atracció que motiva l'emigració.

– Descripció de les rutes de les migracions actuals.

– Explicació de la relació entre el fenomen migratori i la globalització.

– Anàlisi d'un gràfic sobre el nivell d'estudis de la població immigrant.

– Comparació de les migracions de la població espanyola al llarg de la història.

– Anàlisi de les causes i les conseqüències de la immigració a Espanya i Catalunya.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la població en el món.

– Reflexió sobre les condicions en què es produeixen algunes migracions.


- 49 -


– Descobrir si coneixen els factors que intervenen en l'evolució de la població.

– Observar si saben explicar l'evolució dels moviments migratoris al llarg de la història i, en especial, de les migracions de treball en l'actualitat.

– Comprovar que reconeixen les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions en l'actual societat globalitzada.

– Confirmar que coneixen les migracions de la població espanyola en la història recent i que analitzen gràfics i dades demogràfiques correctament.

– Observar si reconeixen la procedència de la població immigrant a Catalunya.

– Valorar si saben explicar i argumentar de forma convincent les conseqüències econòmiques, socials i culturals de la immigració actual a Espanya.





ciutadana

– Participar en un debat i intercanviar punts de vista amb la resta de companys. (Pàg. 276, Acts. 1 a 3; Pàg. 279, Act. 7; Pàg. 281, Acts. 1 a 3; Pàg. 285, Act. 4)



– Buscar informació a internet i en altres fonts de consulta. (Pàg. 288, Act. 5)

– Analitzar les causes i les conseqüències d'alguns fenòmens relacionats amb la dinàmica de la població mundial i espanyola. (Pàg. 276, Act. 1; Pàg. 277, Acts. 2 i 3; Pàg. 278, Acts. 1 i 2; Pàg. 281, Act. 3; Pàg. 283, Act. 3; Pàg. 288, Act. 6)

– Interpretar piràmides d'edat, gràfics, mapes i índexs demogràfics. (Pàg. 274, Acts. 1 a 3; Pàg. 275, Acts. 1 a 3; Pàg. 279, Acts. 1 a 3; Pàg. 280, Acts. 1 i 2; Pàg. 283, Migracions... ; Pàg. 284, Acts. 1 a 3; Pàg. 286, Act. 3; Pàg. 288, Act. 5)

Competència en


– Definir conceptes i explicar els fenòmens relacionats amb la dinàmica de la població utilitzant el vocabulari específic del tema. (Pàg. 275, Act. 5; Pàg. 278, Act. 1 i 2; Pàg. 279, Acts. 5 a 7; Pàg. 281, Acts. 1 a 4; Pàg. 283, Act. 4; Pàg. 285, Acts. 1, 3 i 4)

Competència matemàtica – Calcular diferents índexs i taxes demogràfiques. (Pàg. 274, Acts. 1 i 3; Pàg. 286, Act. 3)


a aprendre

– Analitzar, relacionar i sintetitzar els continguts treballats. (Pàg. 275, Acts. 4 i 5; Pàg. 277, Acts. 1 a 3; Pàg. 279, Acts. 4 a 7; Pàg. 281, Acts. 1 a 4; Pàg. 283, Acts. 1 a 4; Pàg. 285, Acts. 1 a 3; Pàg. 286, Acts. 1 i 2)


personal

– Saber argumentar les respostes personals utilitzant exemples adients. (Pàg. 277 Acts. 1 i 2; Pàg. 283, Act. 4; Pàg. 285, Act. 1; Pàg. 288, Acts. 5 i 6; Pàg. 289, Acts. 7 i 8)


- 50 -

TEMA 16. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMP ACTES

OBJECTIUS

DIDÀCTICS

– Saber com ha evolucionat la relació entre societat i naturalesa al llarg del temps i analitzar els factors que expliquen el desenvolupament de la consciència ecològica.

– Conèixer la distribució desigual dels recursos naturals en el món i el paper que desenvolupen les empreses multinacionals en la seva explotació.

– Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d'adoptar mesures d'estalvi energètic com l'ús dels recursos renovables.

– Reconèixer els agents responsables de la sobreexplotació de l'aigua; i reflexionar sobre el consum desigual d'aigua entre països rics i països pobres.

– Explicar els fenòmens responsables de la contaminació de l'aigua, la contaminació atmosfèrica i la desforestació

– Explicar les principals accions portades a terme en política ambiental i reconèixer la necessitat d'introduir nous mesures per aconseguir un desenvolupament sostenible.

CONTINGUTS – Les relacions entre naturalesa i societat.

– El gaudi desigual dels recursos del planeta.

– Els impactes ambientals sobre l'aigua: sobreexplotació i contaminació.

– Els impactes ambientals sobre l'aire i la vegetació: contaminació atmosfèrica i desforestació.

– La gestió dels residus i el desenvolupament sostenible.

– Observació i descripció de mapes, gràfics, croquis, dibuixos i fotografies.

– Lectura i anàlisi d'un text sobre la producció i el comerç del plàtan.

– Recerca d'informació sobre els conflictes entre països pel control de l'aigua.

– Anàlisi dels avantatges i inconvenients dels recursos renovables i no renovables.

– Recerca d'estratègies per fer front a la contaminació de l'aigua.

– Explicació dels fenòmens de "efecte hivernacle" i "pluja àcida".

– Anàlisi de les causes de la contaminació atmosfèrica i la desforestació.

– Interès per participar activament en la recollida selectiva de residus.

– Investigació sobre la política ambiental a escala internacional.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els impactes ambientals.

– Valoració de les possibles repercussions futures del canvi climàtic.


- 51 -


– Descobrir si coneixen les relacions que els grups humans han mantingut amb la naturalesa al llarg del temps.

– Comprovar que saben explicar les raons per les quals el consum de recursos naturals dels països desenvolupats és insostenible.

– Verificar que saben distingir els recursos renovables dels no renovables.

– Constatar que reconeixen les causes del gaudi desigual dels recursos del planeta.

– Assegurar-se que identifiquen els agents responsables de la contaminació de l'aigua i coneixen les causes i les conseqüències de la desforestació.

– Comprovar que saben explicar les mesures que podem portar a terme per gestionar els recursos de forma sostenible.

– Descobrir si coneixen les causes i les possibles conseqüències de l'efecte hivernacle a escala planetària.





ciutadana

– Intercanviar punts de vista i contrastar les opinions personals amb les de la resta de la classe. (Pàg. 294; Pàg. 295, Acts.1 i 2 Analitza...; 1 i 2 Raona; Pàg. 296; Pàg. 297 Act. 1 Raona; Pàg. 299, Acts. 3 i 4; Pàg. 301, Acts. 1 a 3; Pàg. 304, Act. 6)



– Buscar recursos a Internet i fonts de consulta alternatives, utilitzar l'atles i comentar un article periodístic. (Pàg. 294; Pàg. 297, Act. 1; Pàg. 303, Acts. 4 i 5)

– Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes, gràfics i il·lustracions. (Pàg. 292, Acts. 1 i 2; Pàg. 297, Act. 1 Compara...; Pàg. 298, Acts. 1 a 3; Pàg. 300, Acts. 1 i 2; Pàg. 304)

– Buscar explicacions multicausals per comprendre un fenomen de caràcter geogràfic i avaluar les seves conseqüències. (Pàg. 293, Act. 3; Pàg. 297, Act. 3; Pàg. 299, Act. 1)

Competència en


– Definir conceptes, fer descripcions i utilitzar el vocabulari específic del tema. (Pàg. 297, Act. 2 i 4; Pàg. 301, Acts. 1 i 4)

– Saber argumentar de forma convincent les opinions i les explicacions personals. (Pàg. 293, Recursos renovables... i Acts. 3 i 4; Pàg. 297, Acts. 3 i 5; Pàg. 298, Acts. 1 i 2; Pàg. 301, Acts. 1 i 4)


a aprendre

– Sintetitzar els continguts treballats en el tema. (Pàg. 293, Acts. 1 a 4; Pàg. 295, Acts. 3 i 4; Pàg. 297, Acts. 2 a 5; Pàg. 299, Acts. 1 a 4; Pàg. 301, Acts. 1 a 4; Pàg. 302, Acts. 1 i 2)

– Prendre consciència del que se sap i del que falta per aprendre. (Pàg. 302, Acts. 1 i 2) Autonomia i iniciativa

personal

– Planificar la realització d'un informe sobre les causes de la desforestació i proposar mesures per evitar aquest problema mediambiental. (Pàg. 303, Act. 5)


- 52 -

PERCENTATGES D’AVALUACIÓ

Exàmens: 70 % de la nota

Dossiers: 20 % de la nota

Actitud: 10 % de la nota

Programació CCSS 3r ESO Curs 2011-12 - xtec.cat · socials actuals i aprendre a participar en la...

Documents

Transcript of Programació CCSS 3r ESO Curs 2011-12 - xtec.cat · socials actuals i aprendre a participar en la...