Programació CCCBB 2

Click here to load reader

  • date post

    06-Dec-2014
  • Category

    Education

  • view

    3.028
  • download

    1

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Programació CCCBB 2

  • 1. LA PROGRAMACI COMPETENCIAL II COORDINACI PRATNria Alartwww.xtec.cat/~nalart (21 gener 2010) Qu savi s aquell cec que escolta les respostes dels altres cecs i, aix enriqueix la prpia El pensament divergent del professorat potencia les activitats escolars

2. NDEX

  • Nou Currculum. Per qu canviar?
  • Els continguts integrats.
  • Les competncies bsiques
  • Criteris metodolgics.
  • Atenci a la diversitat.
  • Criteris organitzatius
  • Criteris davaluaci

3. Nou Currculum. Per qu canviar? 10 IDEES CLAU http://www.youtube.com/watch?v=p5MmOnRq6Ik 4. Considerar les competncies bsiques com a eix del procs educatiu modificar les programacions dels centres canviar metodologies rol del professorat manera daprendre de lalumnat a laula: continguts de les rees o matries altres espaisaltres temps escolars. implica canvi de implica per recollir els mtodes de treball amb les competncies bsiques Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 5.

  • lalumnat pugui aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges

qu, com i per qusensenya NOcomportamodificar NOha dedesestimar Tot el que sha fetfins ara Modificar les programacions dels centres actualitzarel desplegament curricular millorarles propostes, activitats i estratgies didctiques Ss una oportunitat per revisar el projecteeducatiudel centre perqu Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 6. SELECCI DELS CONTINGUTS problemessocials Interessosalumnat Enfocamentdisciplinar s recomenble que la presentaci I el disseny dels continguts es contextualitzi es problematitzi es pot fer a partir de a partir de segons per per per Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 7. Caracterstiques de les bones preguntes No es poden contestar cercant a Internet No es poden contestar amb un s/no. Lligades a la vida real o b al coneixement epistemolgic Contenen problemes socials rellevants Requereixen el treball en grup Sn productives i no reproductives Shan devitar les preguntes que no generin un dubte real Shan de pensar preguntes per cada moment de la seqncia didctica Font: Guida Alls.Preguntes que fan pensar. Agost 2009 8. EXEMPLES DE PREGUNTES Quines van ser les causes de la guerra civil? Classifica Fareu un debat en el qual cada grup defensar una interpretaci diferent Preguntes que exerciten la memria o b el raonament? Quines de les causes que menciona el llibre consideres ms importants i per qu? Dos autors enumeren unes causes diferents. Quins sn els punts forts i dbils si els comparem? Font: Guida Alls.Preguntes que fan pensar. Agost 2009 9. Quina daquestes preguntes sreproductiva i quina productiva? Quines sn les caracterstiques de la civilitzaci i del sistema poltic econmic o social que es va desenvolupar a Grcia? Per qu els grecs van arribar a les costes de lEmpord? De qu en som deutors? Quina ha estat la seva herncia ? Sobre la Revoluci Francesa: R . Quins drets va proclamar la Revoluci Francesa? P . Qu va suposar la Revoluci Francesa en la histria dels drets humnas? P.Quina relaci hi ha entre els objectius de la Revoluci Fransesa i de la Revoluci Botxevic? P.Actualment, en quins aspectes es considera que cal reformular els drets de la Revoluci Francesa? (llibertat/ equitat) Neus Sanmart, agost 2009 10. Com relacionar el coneixement histric amb eldaltres matries? Llegirem o elaborarem un cmic (poema o novella) amb el transfons histric que estudiem Farem estudis estadstics i elaborarem grfics i mapes conceptualsSOCIALS Farem una maqueta sobre el tema Cercarem diferents msiques i melodies del perode treballat Dibuixarem cmics i pintarem quadres de lpoca 11. Exemples (Educaci primria) Com vivien les nostres avis/vies quan eren petits? Per qu serveix el cor al cervell? En qu hem de pensar o observar per saber si un animal s vertebrat o s un invertebrat? Exemples de preguntes curtes Justifica perqu un arbre que fa 10 anys pesava 10 Kg i ara en pesa 100. Per qu les geleres de les muntanyes estan retrocedint? Neus Sanmart, agost 2009 http:// phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/ 12. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primria

  • 1r. Curs : Projecte:Qu mengen els peixos?
  • 4t. Curs :Projecte:Com vivien els nostres avis i vies quan eren infants?
  • 6 Curs :Projecte:Els missatges sms sn un abona manera descriure?

13. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents dESO

  • 1r. Curs : Projecte que tingui com a centre dinters les cincies socials, per exemple,EL PAISATGE
    • Interdisciplinarietat amb:llengua, cincies naturals, EVP, i tecnologia.
  • 2n. Curs :Projecte que tingui com a centre dinters les cincies naturals, per exemple,LALIMENTACI
    • Interdisciplinarietat amb llengua, matemtiques, i tecnologia.
  • 3r Curs :Projecte que tingui com a centre dinters la tecnologia, per exemple,LHABITATGE
    • Interdisciplinarietat amb llengua, angls, matemtiques i EVP.

Ref: R. Canals 14. Llocs on trobar bones preguntes Thinking Allowed Projectes interdisciplinaris Preguntesbonesidolentes(BIE) Lesson Plansdel NEW YORK TIMES- Education http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore3.htm http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore2.htm http://projectesinterdisciplinaris.wordpress.com/2009/09/24/bones-preguntes-de-ciencies-naturals-neus-sanmarti-2/ Font: Guida Alls.Preguntes que fan pensar. Agost 2009 15. Revisi reflexi

  • Perqu aix sigui possible:
  • Caldr comptar amb unaorganitzaci de centreque faciliti la trobada dels equips docents i dels departaments didctics per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta curricular competencial
  • Caldrconixer els documents de referncia i consensuarles fites que el centre preveu assolir i els terminis que simposa per assolir-les

La revisi del desenvolupament curricular hauria de ser cosa de tot el claustre. Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 16. Aspectes organitzatius

  • Constituir una comissi pedaggica o grup de treball que dinamitzi els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i les prioritats anuals plantejades.
  • Donar a conixer al claustre els documents de referncia de lordenaci curricular.
  • Promoure el debat al si dels departaments didctics i dels equipsdocents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial

Per organitzar la reflexi del centre i la presa de decisions en relaci amb el model curricular competencial, caldria: Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 17. Les CB com a referent curricular

  • Els referents terics de les competncies sn els decrets dordenaci dels
  • ensenyaments de leducaci infantil, primria i secundria obligatria.
  • Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil. (Correcci d'errada en el DOGC nm. 5317, de 12.2.2009)
  • https ://www.gencat.cat/diari/5216/08247053.htm
  • Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria:
  • https ://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm
  • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci delsensenyaments de l'educaci secundria obligatria (ESO)https://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm

Font: Dir General dEducaci Bsica i Batxillerat del Departament dEducaci. Orientacions per al desplegament del Currulum. Juny 2009 18. El currculum prescrit Normativa LOE Decrets 142 /143 IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCI DEL CONEIXEMENT MOTIVACI SIGNIFICATIVITAT PARTICIPACI ACTIVA FUNCIONALITAT INTERACCI ENTRE IGUALS GLOBALITZACI DELS APRENENTATGES 19. COMPETNCIES BSIQUES

  • Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
  • Competncia social i ciutadana.

Conviure i habitar el mn

  • Autonomia i iniciativa personal.

Personals

  • Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital.
  • Competncia matemtica.
  • Competncia daprendre a aprendre.

Metodolgiques

  • Competncia comunicativa lingstica i audiovisual.
  • Competncia artstica i cultural.

Comunicatives 20. Dialogar Generar idees Expressar sentiments Emocions Vivncies i opinions Gaudir llegint Raonar Argumentar Expressar i comunicar Interpretar CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Cercar Seleccionar Registrar Tractar Analitzar LA INFORMACI Processar i gestionar Apreciar i gaudir amb lart Treballar la creativitat Participar en la vida cultural C C B B 21. Identificar preguntes Obtenir conclusions CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Percebre lespai fsic Construir, acceptar i practicar normes de convivncia Valorar interessos personals i grupals Expressar idees Comprendre diferents punts de vista Resoldre problemes Plantejar-se preguntes Autoavaluar-se Ser conscient de les prpies capacitats Responsabilitat Perseverana Autoconeixement Aprendre dels errors Adquirir criteris propis CCBB 22. Algunes idees al voltant de les CB