Programació biologia i geologia 14-15

Programació de Ciències Naturals

Curs 2014-15

1

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT

DE CIÈNCIES NATURALS

IES XARC

CURS 2014-15

ÍNDEX

1 Introducció Pàgina 5

1.1 Materials i recursos didàctics

2 Organització del departament Pàgina 7

2.1 Components del departament

2.2 Distribució de grups

2.3 Reunions de departaments

2.4 Ocupació del laboratori

3 Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al

desenvolupament de les competències bàsiques

Pàgina 12

3.1 Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea

per l’ESO

4 Programació de primer d’ESO Pàgina 26

4.1 Objectius generals: adequació i seqüència

4.2 Continguts

4.3 Contribució de la matèria a l’adquisició de les cb

4.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització.

4.5 Desdoblaments i complementàries

4.6 Criteris d’avaluació

4.7 Criteris de qualificació

5 Programació de segon d’ESO Pàgina 43

5.1 Objectius específics

5.2 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb

5.3 Criteris d'avaluació


5.5 Continguts

5.6 Temporalització.

5.7 Material i recursos

5.8 Desdoblaments

5.9 Sortides complementàries

5.10 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les

competències bàsiques

5.11 Mesures de suport

5.12 Criteris per a l'organització de temps i espai de l'aula

5.13 Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge

6 Programació de tercer d’ESO Pàgina 50

6.1 Objectius generals

6.2 Continguts


6.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització




Curs 2014-15

3


7 Programació de quart d’ESO Pàgina 63

7.1 Objectius generals

7.2 Continguts


7.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització




8 Taller de Ciències Experimentals 3r d'ESO Pàgina 75

8.1 Introducció

8.2 Contribució del taller de ciències experimentals a l'adquisició

de competències bàsiques

8.3 Objectius

8.4 Continguts

8.5 Metodologia



9 Programació de Ciències del Món Contemporani 1r batxillerat Pàgina 89

9.1 Introducció

9.2 Contribució específica de la matèria de CMC a les

competències bàsiques

9.3 Objectius

9.4 Continguts

9.5 Seqüenciació d'unitats didàctiques

9.6 Criteris d'avaluació.

9.7 Criteris de qualificació.

10 Programació Biologia i Geologia 1r batxiller Pàgina 98

10.1 Introducció.

10.2 Objectius.

10.3 Continguts

10.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques

10.5 Orientacions didàctiques



11 Programació de Tècniques Experimentals de 1r batxillerat Pàgina 113

11.1 Introducció

11.2 Objectius

11.3 Continguts


11.5 Criteris d'avaluació


12 Programació de Biologia 2n batxiller Pàgina 133

12.1 Introducció

12.2 Objectius

12.3 Continguts

12.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques




13 Mesures de suport i les adaptacions necessàries per a l'alumnat

amb necessitats específiques de suport educatiu

Pàgina 144

14 Avaluació del procés d’ ensenyament-aprenentatge Pàgina 147

14.1 Característiques

14.2 Procediments: mètodes i instruments

14.3 Criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat

14.4 Criteris per elaborar els plans personalitzats de recuperació dels

aprenentatges.

14.5 Avaluacions de pendents de Ciències de la Naturalesa.

15 Enfocaments metodològics Pàgina 155

15.1 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les

competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge

(activitats d'ampliació i reforç)

15.2 Criteris per a l'organització del temps i dels espais. Formes

d'organització de l'aula

15.3 Assignatures vinculades

16 Tractament de llengües Pàgina 157

17 Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i

la comunicació i de l'educació en valors

Pàgina 157

18 Sortides i activitats complementaries curs 2013-14 Pàgina 159


Curs 2014-15

5

1- INTRODUCCIÓ

Les programacions han estat elaborades pel conjunt del

professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les matèries i

nivells que imparteix.

És el sisè any que ens coordinam amb el departament de Física i

Química per impartir les Ciències de la Naturalesa dels nivells de l'ESO.

Enguany, igual que els cursos anteriors, el nostre departament impartirà

les Ciències de la natura de primer d'ESO i realitzarà els desdoblament

de segon i per tant, el departament de Física i Química ens

complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els

desdoblaments de primer d'ESO. Així els dos departaments treballam

conjuntament per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels

nostres alumnes.

Aquest curs 2014-15 les reunions del nostre departament i del de Física i

Química seran conjuntes ja que són el mateix dia i a la mateixa hora i

ens reunirem cada quinze dies per coordinar-mos i fer el seguiment de la

programació.

1.1-Materials i recursos didàctics :

LLIBRES DE TEXT

ESO :

En tota l’etapa, com l’any passat, s’utilitzen els llibres de text de

l’editorial Santillana, i ja a tots els nivells el projecte de l’editorial és els

camins del saber.

1r D’ESO. Ed. Santillana. Ciències de la Naturalesa - Projecte: Els camins

del saber Illes Balears.

3r D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del

saber. Illes Balears.

4t D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del

saber. Illes Balears.

Respecte al material de laboratori el departament elabora uns

materials de pràctiques de laboratori de cada nivell programades per a

realitzar al llarg del curs i s’utilitza el volum 4 del llibre de text per a

desenvolupar activitats i contingut complementari a l’aula.

El departament de Biologia i Geologia ,a més, disposa d'un ampli

assortiment de vídeos i DVD de temàtica relacionada amb les matèries

impartides.

A més a més utilitzam com a eina de comunicació i de treball amb

les famílies i l’alumnat el bloc del departament CN XARC, el canal de

youtube , el compte de facebook i el correu electrònic de gmail cnxarc.

BATXILLERAT:

* BIOLOGIA

- Biologia i Geologia 1er de Batxillerat: Biologia i Geologia. Ed. Santillana,

com el curs anterior.

- Biologia 2n de Batxillerat: Biologia. Ed. Santillana.

* TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS

L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no

s‘usa llibre de text però sí altres recursos didàctics com els ordinadors

portàtils, fotocòpies i quadern de treball. Pel desenvolupament

d’aquestes matèries és necessari i imprescindible treballar al laboratori.

* TÈCNIQUES EXPERIMENTALS

L‘optativa Tècniques Experimentals de 1er de Batxillerat no s'usa

llibre de text tampoc però sí altres recursos didàctics igual que TCE i a

més es complementa amb l'assignatura de Biologia i Geologia de 1r

Batxillerat poguent realitzar les tasques pràctiques explicades

teòricament en classe de Biologia i geologia. Pel desenvolupament

d'aquesta matèria també és imprescindible treballar al laboratori.

* CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

El llibre que s’emprarà és el mateix que els cursos anteriors:

-Ciències del món contemporani, 1r de batxillerat. Projecte: La casa del

saber. Ed. Santillana.


Curs 2014-15

7

2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT

El departament de Ciències Naturals està integrat per:

- Salvador Llopis Moreno:

- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques

- Situació administrativa: definitiu

- Antiguitat al centre: catorzè anys

- Experiència docent: desset anys

- Santiago Jiménez Corral :

- Formació: Llicenciat en Ciències Geològiques

- Situació administrativa: interí

- Antiguitat al centre: Segon any

- Experiència docent: Cinc anys

- Andrea Daura Tur : cap de departament

- Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques.

- Situació administrativa: definitiva.

- Antiguitat al centre: onzè any

- Experiència docent: tretze anys

2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS

Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així:

E.S.O.

- Primer: 6 grups.( desdoblaments FIQ)

- Segon: 6grups.(només desdoblaments)

- Tercer: 5 grups de Biologia i Geologia i 1 grup de TCE

- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia.

BATXILLERAT

Primer: 1 grup Biologia i Geologia, 1 grup de TEX i 2 grups de CMC

Segon: 1 grup Biologia.

ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO

Cap De departament 3h Biologia de 1r batxillerat 4h

Biologia de 2n batxillerat 4h 1 x 3r ESO TCE 2h

1 x Biologia i geologia 4t 3h 2 x 3r ESO 4h

3 x Desdoblament 2n ESO C, E, F 3h 1x Desdoblament 3r ESO 1h

2 x1r ESO 6h 1xDesdoblament de 2n ESO 1h

Coordinadora biblioteca 2h 2 x1r ESO 6h

TOTAL 21h 1 x 1r batx TEX 2H

Santiago Jimènez Corral TOTAL 20h

2 x 1r BATX CMC 4h

2 x1r ESO 6h

3 x3r ESO 6h

1 x Desdoblament 3r ESO 1h

2 x Desdoblament 2n ESO 2h

1 x Desdoblament 4t ESO 1h

TOTAL 20h

2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:

Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i

tindran lloc els dijous de 11,05h a 12,00 h. Cada 15 dies es realitzaran

reunions conjuntes amb el departament de Física i Química amb la

finalitat de coordinar el seguiment dels desdoblaments i dels continguts

que es desenvolupen a 1r, 2n i 3r d’ESO.

En ells es tractaran almenys els següents punts:

Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació

Pedagògica.

Possibles despeses del departament.

Informacions rebudes de les Administracions Públiques,

d’editorials, etc.

Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats

programades a principi de curs, per veure si s’està complint la

programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació)

Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris

d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la

programació).

Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i

extraescolars programades.

Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu

seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament

tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder


Curs 2014-15

9

recuperar l’àrea.

Proposar les necessitats immediates del departament així com les

futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos

materials.

La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants

decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els

desdoblaments ja que sinó es realitzàs, l’aprofitament dels mateixos per

part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes

curriculars, és veuria afectat seriosament.

2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTS

Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a

prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com

tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO i les optatives.

A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han

omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un

màxim de 28 alumnes. L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:

10 OCUPACIÓ LABORATORI BIOLOGIA I GEOLOGIA CURS 2014-15

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

08:00 A 08:55

DD CN

1r ESO F

SALVA/ V.MATOSES

BIO

2n BATX A

ANDREA

TCE

3r ESO A,B,D

SALVA

08:55 A 09:50

BIO

2n BATX A

ANDREA

DD CN

1r ESO C

SALVA/ GUSTAVO

DD BIG

4t ESO A

ANDREA / SANTI

TEX

1r BATX A

SALVA

BIO

2n BATX A

ANDREA

09:50 A 10:45

CMC

1r BATX B

SANTI

BIO

2n BATX A

ANDREA

DD BIG

3r ESO B/C

SALVA / SANTI

DD CN

1r ESO E

ANDREA/VANESSA

10:45 A 11:05 ESPLAI 1

11:05 A 12:00

BG

1r BAT X A

SALVA

REUNIÓ

DEPARTAMENT

DD CN

1r ESO B

ANDREA/VANESSA

12:00 A 12:55

DD BIG

3r ESO A

SANTI / MATOSES

DD CN

1r ESO D

SANTI / JAVI

BG

1r BAT X A

SALVA

TCE

3r ESO A,B,D

SALVA

BG

1r BAT X A

SALVA

12:55 A 13:10 ESPLAI 2

13:10 A 14:05

TEX

1r BATX A

SALVA

BG

1r BAT X A

SALVA

CMC

1r BATX A

SANTI

DD CN

1r ESO A

SANTI / GUSTAVO

14:05 A 15:00

DD BIG

3r ESO D/E

SANTI / SALVA

CMC

1r BATX B

SANTI

CMC

1r BATX A

SANTI


Curs 2014-15

11

DESDOBLAMENTS

GRUP PROF. TITULAR PROF. DESDOBL. DIA I HORA DD

1 A SANTI GUSTAVO DIV. 6a

1 B ANDREA VANESSA DIV. 4a

1 C SALVA GUSTAVO DM. 2a

1 D SANTI JAVI DM. 5a

1 E ANDREA VANESSA DIV. 3a

1 F SALVA MATOSES DM. 1a

2 A GUSTAVO SANTI DM. 4a(lab.FIQ)

2 B VANESSA ANDREA DX. 4a (lab.FIQ)

2 C VANESSA ANDREA Dll. 3a (lab.FIQ)

2 D GUSTAVO SANTI Dll. 4a (lab.FIQ)

2 E GUSTAVO ANDREA DX. 5a (lab.FIQ)

2 F VANESSA SALVA DIV.2a (lab.FIQ)

3 A SANTI+GUSTAVO V.MATOSES Dll. 5a

3 B SALVA/VANESSA SANTI DX.3a

3 C VANESSA/SALVA V.MATOSES DX.3a

3 D SANTI/GUSTAVO SALVA Dll.7a

3 E GUSTAVO/SANTI V.MATOSES Dll.7a

4 A ANDREA SANTI DX. 2a

3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament

de les competències bàsiques

-Introducció

Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la

Llei orgànica d’educació, és el de concebre el coneixement científic de manera

integrada i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos

àmbits del coneixement i de l’experiència. La matèria de ciències de la naturalesa,

que s ’ha de cursar obligatòriament a cadascun dels tres primers cursos de l ’etapa i

com a matèria d’opció al quart curs, ha de ser el fil conductor que permeti assolir

aquest objectiu en tota la seva extensió, contribuir que l’alumnat adquireix i una

formació que asseguri les diferents competències bàsiques que assenyala la

normativa vigent i, també, possibilitar l’alfabetització científica que faci possible, a

tota la ciutadania, la familiarització amb la naturalesa i els principis bàsics de la

ciència.

Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del

coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a

comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos

naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius – es du a

terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació

de problemes, la formulació d ’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc.,

que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions

de vida de la humanitat.

Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que

ha de tenir l ’alumnat en acabar l ’ESO per a una inserció adequada en la societat.

En coherència amb els aprenentatges realitzats a l ’etapa d ’educació

primària, convé presentar una ciència que arribi a tothom, una ciència bàsica per a

tots. Això implica una selecció i un tractament de continguts que facin especial

referència als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més proper de

l’alumnat. Per realitzar aquest procés cal utilitzar una metodologia adient, d’acord

amb les propostes més acceptades en la didàctica de les ciències (la significació

lògica i psicològica dels continguts que se seleccionen; el reconeixement de

l’existència d ’unes idees prèvies en l’alumnat i la consideració d’aquestes per a

l’adquisició de nous coneixements; l’atenció al procés de construcció mental dels

nous coneixements; la capacitat per aplicar a situacions noves els coneixements

científics apresos, etc.).

Tot i que el cos conceptual bàsic de la matèria prové de disciplines com la

física, la química, la biologia i la geologia, en connexió amb aquestes s’incorporen

també camps d ’estudi que requereixen un tractament interdisciplinari, com són el

medi ambient, el clima o l ’univers. Això ha de permetre anar precisant les activitats

d’ensenyament -aprenentatge en la mesura que els conceptes respectius exigeixin,

progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat.


Curs 2014-15

13

Aquesta diferenciació progressiva no ha de restar importància a allò que és

comú i global en l’aprenentatge científic, perquè l ’experiència amb el medi natural

sol integrar gairebé sempre aspectes diversos, perquè l’actuació sobre el medi

requereix la col·laboració entre les distintes ciències i perquè els procediments per a

la construcció del coneixement són bàsicament comuns.

En la recerca de l’equilibri entre globalitat i especialització, sembla necessari

inclinar-se al començament de l ’etapa per la primera, i diferenciar progressivament

cadascuna de les ciències. Per tot això, els continguts es presenten de manera

unificada en els dos primers cursos, mentre que al tercer curs es palesa la diferència

entre els continguts que corresponen a biologia o geologia i a física o química,

respectivament.

Al quart curs de l’etapa la diferenciació és taxativa, ja que s ’han d’impartir

necessàriament en matèries separades i de manera opcional per a l’alumnat.

En cada curs, els blocs de continguts s’han d’entendre com a un conjunt de

sabers relacionats, que permeten organitzar-los al voltant de conceptes estructurants

que serveixen de fil conductor per a la selecció, l’organització i la seqüenciació de

continguts.

Els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat són el fil conductor en un

primer moment per passar més endavant, per la major complexitat d’aquests, als

d’interacció i canvi .

Altres criteris que s’han tingut en compte a l ’hora de seleccionar i seqüenciar

els continguts han estat el caràcter obligatori dels tres primers cursos, el nivell divers

de desenvolupament cognitiu de l ’alumnat i l’objectiu d ’afavorir la familiarització

progressiva amb la cultura científica, així com desenvolupar actituds positives cap a

la ciència i el treball científic.

L’estudi de la Terra a l ’Univers configura el primer curs. Després de començar

amb una visió general de l ’Univers, es situa la Terra com a planeta i s ’estudien les

característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al

coneixement de la geosfera i iniciar l’estudi de la diversitat dels éssers vius que

l’habiten.

Al segon curs el nucli central és l’energia, les seves diverses formes de

transferència, i s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a

l’obtenció i l’ús dels recursos energètics. També s’aborda la transferència d ’energia

interna que es produeix a la Terra i les seves conseqüències, i s’estudien a

continuació les característiques funcionals dels éssers vius i les relacions entre aquests

i el medi físic en relació a necessitats energètiques.

La unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i

química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models

interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva

macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics.

En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de

l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva d’educació

per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s ’assenyala la

relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals

malalties.

Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu

entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i

el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia

externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència

fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.

La biologia i geologia de l’últim curs plantegen la introducció de les grans

teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues

disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten

conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el

paradigma de la tectònica de plaques.

Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el

paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència

biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions

de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia.

Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament

dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la

interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la

comprensió dels problemes mediambientals.

La física i química del quart curs inclou, d ’una banda, l’estudi del moviment,

les forces i l ’energia des del punt de vista mecànic, fet que permet mostrar el difícil

sorgiment de la ciència moderna i la seva ruptura amb visions simplistes basades en

un suposat “sentit comú ”.

D’altra banda, s ’inicia l ’estudi de la química orgànica, centrada en un nou

nivell d’organització de la matèria, fonamental en els processos vitals. Finalment, el

bloc 7 permet analitzar alguns dels grans problemes globals amb què s ’enfronta la

humanitat, i incideix en la necessitat d’actuar per avançar i aconseguir un

desenvolupament sostenible.

En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les

maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement

científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts

que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la

manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.

Per a la contextualització d’aquesta matèria dins l’entorn de les Illes Balears en

el qual vivim, cal considerar aspectes com són ara:

- Les singularitats de cada illa quant a climatologia, relleu, ecosistemes,

espècies endèmiques, etc. que conformen un patrimoni únic i irrepetible.

- La fragilitat de la naturalesa del nostre territori des de la consideració que

pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els

ecosistemes insulars.

- L’impacte que la pressió dels humans ha causat als recursos naturals i als


Curs 2014-15

15

éssers vius de la nostra geografia.

A partir d ’aquests fets, cal subratllar la importància que el professorat

d’aquesta matèria de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota

la problemàtica ambiental que afecta les Illes Balears –problemes relacionats amb la

utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, el territori, etc.– i que la

transmeti a l’alumnat amb la metodologia més adient per tal que aquest pugui

comprendre la necessitat d ’un desenvolupament sostenible per a les nostres illes.

Les illes són, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura.

Això presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els

problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden

tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars. Només el coneixement i la

comprensió dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar

solucions o alternatives per tal de reduir-los. És per això que és molt important que el

professorat de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la

problemàtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilització

de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, l’ocupació de l’espai, etc.), i que la

sàpiga fer arribar a l’alumnat amb la metodologia més adequada, perquè aquest

també contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i l’aplicació

d’alternatives més respectuoses amb l’entorn.

Atès que la llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat, la

llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua

vehicular per a l ’ensenyament i aprenentatge de les ciències de la naturalesa dins

el context de les nostres illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. Així, és

imprescindible el coneixement en la nostra llengua de la terminologia científica, com

també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca.

L’educació científica que rep l ’alumnat durant l ’etapa de secundària

obligatòria ha de contribuir, juntament amb les altres matèries, al desenvolupament

de les competències bàsiques i a la formació dels ciutadans i ciutadanes expressats

en els objectius generals de l ’ESO perquè puguin participar amb drets i deures en els

diversos àmbits en què hauran de viure: àmbit polític, econòmic, social, cultural,

natural, etc.

L’ensenyament de les ciències pot contribuir de forma molt important a

l’adquisició de valors racionalment fonamentals. En aquest sentit, resulta essencial el

seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currículum,

i de forma molt especial a l’educació ambiental i a l’educació per a la salut.

L’àrea de Ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria ha

d’enllaçar, sense perdre continuïtat, amb l’àrea de Coneixement del medi natural,

social i cultural de l’educació primària. Ha de servir de consolidació per a aquells

objectius assolits, al mateix temps que ha d’eixamplar i aprofundir els objectius més

graduals. Ha d’aconseguir un avanç qualitatiu en la visió de la naturalesa, en tres

sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analítica; el canvi

d’un punt de vista que es fixa en allò més proper, a un altre que pretén copsar

també el més llunyà; el desenvolupament d’una visió fixada en aspectes molt

concrets, per assolir-ne una de més abstracta.

-Contribució específica de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de

les competències bàsiques de l’ESO:

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per

conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic

requereix precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de

cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més,

aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de

generar el coneixement sobre els fenòmens naturals.

És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres

pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d ’interès social relacionats

amb la ciència I la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències

fonamentades; elaboració d ’estratègies per obtenir conclusions; planificació i

implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats

mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta

competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del

coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut.

També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i

col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d ’un

model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari

evitar caure en actituds simplistes d ’exaltació o de rebuig del paper de la

tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans

problemes als quals s ’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap

a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de

les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de

resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc

estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines

matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i

interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matemàtics,

etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret

relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació

lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge

de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens.

D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions

sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs,

dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets,

fenòmens, etc.

La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les


Curs 2014-15

17

idees o en l ’expressió verbal d ’aquestes relacions farà efectiva la contribució.

La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries

científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per

poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot

dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres

específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la

presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal,

numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d ’aquesta competència la utilització de recursos

com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de

memòries, textos, etc.

D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix,

mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a

l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-

la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc.

Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la

modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de

l’activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i

ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de

futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la

presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència,

la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es

troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de

manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la

cultura.

En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat

essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de

la societat en èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també

la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística.

Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen

sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat ,

etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per

expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de

distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer

quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans

interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten

les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement

científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència

per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del

coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions

provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o

audiovisuals.

La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada

persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories

essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els

procediments i destreses que són habituals en el treball científic.

Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del

nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en

grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa

personal pot abordar-se des de la formació d ’un esperit crític, capaç de qüestionar

dogmes i prejudicis, propi del treball científic.

És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l ’estudi de les ciències

com a potenciador de les capacitats d ’enfrontar -se a problemes oberts, de saber

resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de

participar en l a construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar –se en

allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència: gràfiques, taules, mapes, i altres

models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis

científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l ’àmbit de la ciència.

-Coneixements, destreses i actituds que contribuiran al desenvolupament de

cadascuna de les competències bàsiques:

1.COMPETÉNCIA APRENDRE A APRENDRE

CONEIXEMENTS CN

Coneixement de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. X

Consciència d’allò que un pot fer per si mateix i del que pot fer amb ajuda dels altres o de

recursos.

X

Consciència del que se sap i del que cal aprendre. X

Comprensió dels processos bàsics d’aprenentatge. X

Coneixement de les capacitats que permeten l’aprenentatge: atenció, concentració,

memòria,...

X

DESTRESES CN

Dominar les tècniques d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions. X

Treballar de manera cooperativa i per projectes. X

Resoldre problemes. X

Usar diferents recursos i fonts per obtenir, seleccionar i tractar la informació. X

Transformar la informació en coneixements propi, relacionant-la amb els coneixements previs,

per aplicar-la en situacions i contextos diversos.

X

Planificar i organitzar activitats i temps. X

Manejar de manera eficient recursos i tècniques de treball. X

ACTITUDS CN


Curs 2014-15

19

Sentiments de competència personal. X

Confiança en si mateix. X

Gaudir per aprendre. X

Curiositat per plantejar-me preguntes i manejar diversitat de respostes. X

Plantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini i complir-les. X

Perseverança en l’aprenentatge, administrant l’esforç. X

Responsabilitat i compromís personal. X

Acceptació dels errors i aprenentatge de i amb els altres. X

2.-COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

CONEIXEMENTS CN

Visió estratègica dels reptes i les oportunitats. X

Identificació i compliment d’objectius. X

Manteniment de la motivació per arribar a l’èxit en les tasques. X

Control emocional. X

Capacitat per relacionar l’oferta acadèmica amb la laboral o la d’oci. X

DESTRESES CN

Elegir, calcular riscos i afrontar problemes. X

Transformar les idees en accions: proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes. X

Cercar solucions i dur-les a la pràctica. X

Analitzar possibilitats i limitacions. X

Prendre decisions, actuar, avaluar i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar-ne d’altres. X

Relacionar-se i treballar en equip. X

Liderar projectes. X

Imaginar, emprendre i avaluar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança,

responsabilitat i sentit crític.

X

ACTITUDS CN

Autoestima, creativitat, autocrítica i control emocional. X

Responsabilitat, perseverança i coneixement d’un mateix. X

Actitud positiva front als canvis.

Adaptació crítica i constructiva.

X

Valoració dels errors com a font d’aprenentatge. X

Valoració de la necessitat d’assumir riscos. X

Esperit de superació. X

Empatia. X

3.-COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

CONEIXEMENTS CN

Coneixement de les tècniques, recursos i convencions dels principals llenguatges artístics.

Coneixement de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural. X

Identificació de les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat. X

Consciència de l’evolució del pensament i dels corrents estètics, les modes i els gustos. X

Importància que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i les societats.

DESTRESES CN

Adquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les

distintes manifestacions culturals i artístiques.

Disposar d’habilitats de pensament, perceptives i comunicatives que permeten apreciar l’art.

Emprar recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies. X

Treballar en equip cooperant per a la consecució d’un objectiu final. X

Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per arribar a uns resultats. X

Expressar-se per mitjà de codis artístics amb iniciativa, imaginació i creativitat.

ACTITUDS CN

Actitud oberta, respectuosa i crítica front a la diversitat d’expressions artístiques. X

Apreciació de la creativitat a través de la música, la literatura, les arts visuals o escèniques.

Desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora. X

Interès per participar en la vida cultural i en la conservació del patrimoni cultural i artístic. X

Valoració de la llibertat d’expressió, del dret a la diversitat cultural i del diàleg intercultural. X

Valoració de la realització d’experiències artístiques compartides. X

4.-COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

CONEIXEMENTS CN

Conceptes bàsics que permeten l’anàlisi de fenòmens. X

Conceptes que permeten associar les causes amb els efectes i la quantificació d’ambdós. X

Coneixement de les magnituds físiques elementals, les substàncies i els seus canvis i els efectes

que poden produir.

X

Comprensió dels processos bàsics de les transformacions a la natura i del paper que hi juguen

les accions humanes.

X

Coneixement dels beneficis i dels riscos per a la salut de determinades pràctiques. X

Coneixement de l’espai natural i de les interaccions de les persones amb aquest. X

DESTRESES CN

Aplicar el pensament científic que permet comprendre i resoldre problemes. X

Observar, comparar en funció de criteris no directament observables. X

Plantejar hipòtesis i formular prediccions. X

Obtenir informació qualitativa i quantitativa. X

Plantejar i manejar solucions tècniques per cobrir les necessitats habituals seguint criteris

d’economia i eficàcia.

X

Destreses associades al manteniment i millora de la salut, la biodiversitat i les condicions

saludables de l’entorn.

X

ACTITUDS CN

Ús responsable dels recursos naturals. X

Conservació del medi ambient i de la diversitat. X

Valoració de la incidència de l’activitat humana en el medi. X

Manteniment d’hàbits de vida saludable, alimentació adequada i rebuig del consum de

substàncies perjudicials.

X

Valoració del coneixement científic. X

Valoració de les formes d’obtenir la informació del coneixement científic enfront de formes no

científiques d’apropar-se a la realitat.

X


Curs 2014-15

21

Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic. X

5.-COMPETÈNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

CONEIXEMENTS CN

Coneixement dels diferents tipus d’informació i de la seva localització. X

Coneixement dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se la informació. X

Tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació. X

Comprensió del mode d’operar dels sistemes tecnològics X

Coneixement de les xarxes en general i d’Internet, del seu funcionament i dels riscos i les

proteccions necessàries per garantir la seguretat en el seu ús.

X

Coneixement dels canvis en tecnologies de la informació i la comunicació i de la seva

influencia en tots els àmbits de la vida actual.

X

DESTRESES CN

Cercar i seleccionar informació de fonts tradicionals i de les TIC. X

Processar, organitzar, analitzar, sintetitzar i comprendre la informació. X

Manejar els recursos adients per a comunicar-la a públic diversos. X

Navegar amb destresa per la xarxa, usar el correu electrònic, participar en grups de discussió

(xat) i en l’ús de diaris (blogs).

X

Identificar i resoldre problemes de software i hardware en l’ús habitual. X

Usar els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. X

ACTITUDS CN

Actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible. X

Reconeixement de la importància de contrastar la informació. X

Valoració positiva de les TIC. X

Interès per usar les TIC com a eina d’aprenentatge i de comunicació. X

Valoració de l’ús de les tecnologies per treballar en grup. X

Respecte per les normes de conducta que regulen l’ús de la informació. X

Consciència dels riscos associats a un ús excessiu de les TIC. X

6.-COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

CONEIXEMENTS CN

Coneixement i maneig dels elements matemàtics: distints tipus de nombres, mesures, símbols,

elements geomètrics, etc.

X

Coneixement i comprensió de les operacions i relacions bàsiques entre els elements

matemàtics.

X

Domini dels processos de raonament que duen a solucionar problemes. X

Domini dels processos que duen a l’obtenció d’informació. X

DESTRESES CN

Saber aplicar els principis i processos matemàtics bàsics en qualsevol tipus de situacions

quotidiana.

X

Operar amb nombres o símbols. X

Analitzar i produir informació amb continguts matemàtic. X

Aplicar estratègies bàsiques en la resolució de problemes. X

Seguir i valorar cadenes argumentals identificant les idees bàsiques i la validesa dels

raonaments.

X

Valorar el grau de certesa associat als resultats. X

Comprendre una demostració matemàtica.

Comunicar-se en el llenguatge matemàtic. X

ACTITUDS CN

Seguretat i confiança davant la informació que conté elements o suports matemàtics. X

Seguretat i confiança en si mateix en l’ús d’elements o suports matemàtics en distintes X

situacions.

Actitud favorable al raonament lògic. X

Valoració i respecte per la certesa. X

7.-COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

CONEIXEMENTS CN

Coneixement del funcionament del sistema de la llengua i les seves normes d’ús. X

Domini de la llengua oral i escrita en contextos múltiples. X

Coneixement de la diversitat de textos i de la seva estructura. X

Coherència i cohesió en textos orals i escrits. X

Consciència de la versatilitat del llenguatge en funció del context i de la intenció

comunicativa.

X

Coneixement de les estructures lingüístiques, de la gramàtica funcional, de l’entonació i la

pronunciació d’una llengua estrangera.

X

DESTRESES CN

Habilitat per formular i expressar arguments propis. X

Rebre, produir i organitzar missatges orals de forma crítica i creativa. X

Resumir, redactar un informe. X

Verbalitzar conceptes. X

Iniciar, mantenir i concloure converses. X

Expressar-se en públic adaptant la comunicació a la situació. X

Saber composar un text. X

Producció de textos a partir de models. X

Poder-se comunicar en una llengua estrangera X

ACTITUDS CN

Capacitat d’empatia. X

Saber escoltar. X

Saber contrastar opinions. X

Tenir en compte les idees i opinions dels altres. X

Refusar estereotips. X

Refusar expressions sexistes o discriminatòries. X

Valoració de la precisió en el llenguatge. X

Confiança en si mateix per expressar-se en públic i per escrit. X

Actitud favorable a la lectura. X

Valoració de les llengües estrangeres. X

8.-COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

CONEIXEMENTS CN

Entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i el seu caràcter canviant. X

Coneixement dels valors de l’entorn per crear un sistema de valors propi. X

Respecte a principis o valors universals com els de la Declaració dels Drets Humans en les

posicions personals.

X

Coneixement i comprensió dels valors dels estats democràtics, dels seus modes d’organització

i de funcionament.

Drets i deures reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut i la legislació autonòmica.

DESTRESES CN

Saber resoldre conflictes de valors i interessos amb actitud constructiva. X

Prendre decisions amb autonomia i usant el sistema de valors del marc social i cultural propi. X

Valorar les diferències i a la vegada reconèixer la igualtat de drets entre diferents col·lectius,

especialment entre homes i dones.

X

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a manera de resoldre conflictes. X


Curs 2014-15

23

Exercir els drets i les responsabilitats i defensar els drets dels altres. X

ACTITUDS CN

Sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local. X

Exercici d’una ciutadania activa i integradora mostrant un comportament coherent amb els

valors democràtics.

X

Consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions i el seu control. X

Actitud constructiva, solidària i responsable enfront del compliment dels deures i les

obligacions cíviques.

X

Judici basat en els valors democràtics per afrontar la convivència i la resolució dels conflictes. X

3.1.-Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA A L’ESO

Les ciències de la naturalesa en l ’educació secundària obligatòria tenen com a

objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral

i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i

altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis

científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.

2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les

estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens

naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del

desenvolupament tecnocientífic.

3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia

científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis

fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats,

la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de

coherència global.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts,

especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació,

transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i

emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar,

individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i

socialment controvertides.

6. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la

salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal

d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació,

el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7.Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències

de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en

relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.

8.Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el

medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i

especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la

necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la

sostenibilitat.

9.Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves

aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del

debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com

la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels

humans.

10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les

Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar

valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com

a la millora de la qualitat ambiental.

-Relació entre les dimensions de les competències i els objectius de l’àrea de

Ciències de la Natura a l’ESO:

OBJECTIUS/CB CB

AA

CB

AIP

CB

CA

CB

CIMF

CB

TICD

CB

MAT

CB

LING

CB

SC

Comprendre i expressar missatges de

contingut científic utilitzant el llenguatge

oral i escrit amb propietat

X

Elaborar i interpretar diagrames, gràfiques,

taules, mapes, i altres models de

representació, i utilitzar expressions

matemàtiques elementals i codis científics

diversos.

X

Utilitzar els conceptes, principis, lleis i

teories fonamentals de la ciència, així com

les estratègies pròpies del treball científic,

per comprendre els principals fenòmens

naturals, els fets rellevants de la vida

quotidiana i les repercussions del

desenvolupament tecnocientífic.

X

Aplicar, en la resolució de problemes,

estratègies pròpies de la metodologia

científica, com ara la identificació de

problemes, la formulació d’hipòtesis

fonamentades i deduccions lògiques, els

dissenys experimentals, l’anàlisi de

resultats, la consideració d’aplicacions i

repercussions de l ’estudi realitzat, i la

recerca de coherència global

X

Obtenir informació sobre temes científics

utilitzant diversos mitjans i fonts, X


Curs 2014-15

25

especialment els relacionats amb les

tecnologies de la informació i la

comunicació, transmetre-la emprant

diferents suports, valorar críticament el

contingut d ’aquesta i emprar -la per

orientar i fonamentar les pròpies opinions i

actuacions. Adoptar actituds crítiques, basades en el

coneixement científic, per analitzar,

individualment o en grup, qüestions

científiques i tecnològiques rellevants i

socialment controvertides.

X

Tendir a actuar en funció d ’actituds i

hàbits favorables a la cura i promoció de

la salut personal i comunitària,

fonamentats en el coneixement científic,

per tal d’assumir els riscos de la societat

actual en aspectes relacionats amb

l'alimentació, el consum, les addiccions, la

sexualitat i la prevenció de les malalties en

general

X X

Comprendre la importància d’utilitzar els

coneixements provinents de les ciències

de la naturalesa per satisfer les necessitats

humanes i per prendre decisions en

relació amb els problemes locals i globals

que ens afecten.

X X

Conèixer i valorar les interaccions de la

ciència i la tecnologia amb la societat i el

medi ambient, amb atenció als problemes

amb què es troba avui la humanitat, i

especialment a aquells que afecten més

directament les Illes Balears, així com la

necessitat de recerca i aplicació de

solucions adients per avançar cap a la

sostenibilitat.

X X

Reconèixer el caràcter creatiu i provisional

del coneixement científic i les seves

aportacions al pensament humà al llarg

de la història, apreciant la importància del

debat obert i lliure de dogmatismes dins

l’evolució cultural de la humanitat, així

com la contribució de la ciència i la

tecnologia a la millora de les condicions

de vida dels humans.

X

Adquirir coneixements sobre els elements

naturals i socioculturals del medi a les Illes

Balears i en altres àmbits geogràfics de

major abast, i utilitzar-los per fonamentar

valors, actituds i comportaments

favorables a la conservació dels recursos,

així com a la millora de la qualitat

ambiental.

X X

4- PROGRAMACIÓ DE PRIMER D’ESO

4.1.-OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D’ESO: ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA

1.-Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada,

les característiques i propietats de les roques, els minerals i els éssers vius.

2.-Emprar el lèxic adient per expressar correctament les característiques i

propietats dels materials.

3.-Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels

principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres.

4.-Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua.

5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la cèl·lula com la

unitat estructural de tots els sers vius.

6.-Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica

atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals.

7.-Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i

comprendre la informació dels mapes meteorològics.

8.-Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals

minerals i roques de les Illes Balears.

9.-Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin

estudiar la tensió superficial de l’aigua.

10.-Analitzar taules, gràfiques, texts que permetin conèixer els ecosistemes i les

grans unitats geològiques de les illes Balears.

11.-Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de

l’aigua i de l'aire.

12.-Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i

classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants.

13.-Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir

mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies.

14.-Reconèixer els principals tipus d'energia utilitzats en les Illes Balears i la seva

incidència sobre el medi natural.

15.-Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents

situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.

16.-Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de

Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural.


Curs 2014-15

27

4.2.-CONTINGUTS

Bloc 0.Continguts comuns

- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:

plantejament de problemes, formulació d ’hipòtesis, descripció d ’objectes i

fenòmens, realització d ’experiments i petites investigacions, per comprendre millor

els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per

seleccionar informació sobre el medi natural.

- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d ’aquesta

informació per conèixer -la.

- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament

tecnològic i en la vida de les persones.

- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per

les normes de seguretat en el laboratori.

- Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a

la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1.La Terra a l ’Univers

- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.

- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del

Sistema Solar.

- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada

de l ’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.

- Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes

Balears, a simple vista i amb instruments senzills.

- L ’astronomia a les Illes Balears.

- Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del

geocentrisme a l ’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.

Bloc 2.La matèria a l ’Univers

- La matèria. Propietats generals de la matèria.

- Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la

temperatura. Canvis d ’estat.

- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de

sòlids, líquids i gasos.

- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació

de mescles.

- Els elements que hi ha a l ’Univers.

- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.

- La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització,

recuperació i reciclatge.

- El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.

Bloc 3. Materials terrestres

- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.

Importància del debat que va portar a establir-ne l ’existència.

-Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció

entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació

meteorològica.

- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat

de l ’aire.

- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges.

Interpretació de mapes del temps senzills.

- Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l ’aire per als éssers

vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.

- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi

climàtic a les Illes Balears..

- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del

paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes

líquida, sòlida i gasosa.

- Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.

- El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.

- Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de

la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.

- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.

- Els problemes de l ’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació,

salinització i contaminació.

- La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d ’adoptar mesures d ’estalvi d ’aigua.

La dessalinització i l ’ús de l ’aigua depurada.

- La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra.

- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i

descripció dels minerals més freqüents.

- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i

descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar

roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.

- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes

Balears: explotació, usos i impacte.

Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat

- Factors que fan possible la vida a la Terra.

- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i

reproducció.

- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.


Curs 2014-15

29

- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers

vius. Els cinc regnes.

- Utilització de claus senzilles d ’identificació d ’éssers vius.

- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.

- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.

- Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.

- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb

flors. Les plantes de les Illes Balears.

- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els

artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.

- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l ’observació i la descripció

d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.

- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels

problemes associats a la seva pèrdua.

- Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes

Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes

Balears com a part del patrimoni natural.

- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional,

el maltractament i la mort innecessària d ’éssers vius.

4.3.- Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques:

En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors

diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques:

Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.

BLOC CONCEPTES CB Blocs

B1.1 L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar. CIMF X

B1.2 Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar. CIMF X

B1.3 Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any,

estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis. CIMF X

B1.5 L ’astronomia a les Illes Balears. CL X

B1.6 Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme

a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica. CSC X

B2.1 La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l

’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat. CIMF X

B2.6 Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. CTIC X

B2.7 La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge.

El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears. CM X

B3.1 L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera. CIMF X

B3.2 Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps

i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica CIMF X

B3.6 La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes

Balears.. CTIC X

B3.7 La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els

éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa. CIMF X

B3.9

El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d

’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva

conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.

CM X

B3.11 Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. CSC X

B3.14 La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra. CIMF X

B3.15 Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. CIMF X

B3.16 Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. CIMF X

B3.17 Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i

les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte. CL X

B4.2 Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. CIMF X

B4.3 La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. CIMF X

B4.4 Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els

cinc regnes. CIMF X

B4.6 La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. CTIC X

B4.7 Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. CIMF X

B4.8 Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. CTIC X

B4.9 Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les

plantes de les Illes Balears. CIMF X

B4.10 Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els

vertebrats. Els animals de les Illes Balears. CIMF X

B4.13 Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació,

extensió i tipus de protecció. CCA x

BLOC HABILITATS CB Blocs

B0.1

Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de

problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització

d’experiments i petites investigacions

CIMF X

B0.2 Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar

informació sobre el medi natural. CAA X

B0.5 Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les

normes de seguretat en el laboratori. CSC X

B1.4 Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a

simple vista i amb instruments senzills. CTIC X

B2.3 Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids,

líquids i gasos.

CIMF

CAA X

B2.4 Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de

mescles. CIMF

B3.3 Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l

’aire. CM X

B3.4 Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. CM X

B3.8 Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua. CIMF X

B3.15 Observació i descripció dels minerals més freqüents. CIMF X

B3.16 Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per

identificar roques. CIMF X

B4.5 Utilització de claus senzilles d ’identificació d’éssers vius. CAIP X

B4.11 Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes

unicel·lulars, fongs, plantes i animals. CAA X

Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la

presentació de memòries, textos. CL

Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques CL

BLOC ACTITUDS i VALORS CB Blocs

B0.4 Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en

la vida de les persones. CTIC X

B0.6 Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i

protecció CSC X

B0.7 Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels

altres en la labor científica i tècnica. CAIP X

B0.8 Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,

rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. CIMF X

B3.5 Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per

a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura. CSC X

B3.13 La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. CSC X

B4.12 Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. CIMF X

B4.14 Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a

part del patrimoni natural. CCA x


Curs 2014-15

31

B4.15 Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el

maltractament i la mort innecessària d’éssers vius. CAIP x

BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Blocs

B0.1 Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. CIMF X

B0.3 Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació

per conèixer-la.

CM

CAA X

B3.4 Interpretació de mapes del temps senzills. CIMF X

B4.12 Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat. CIMF X

Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient. CL

Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. CSC

Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts. CTIC

Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les

competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES

B1.5.-L ’astronomia a les Illes

Balears.

B3.17.- Les roques més

abundants a les Illes Balears.

Importància, utilitat i

explotació dels minerals i les

roques. Les pedreres a les Illes

Balears: explotació, usos i

impacte.

- Utilització de recursos com

són els esquemes, els mapes

conceptuals, la producció i la

presentació de memòries,

textos de manera correcta.

- Utilització del català com a

llengua vehicular en l’estudi

de les matèries científiques

-Anàlisi i comunicació dels

resultats mitjançant l’ús de la

terminologia científica adient.

Es considera assolida la competència,

Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.

Notablement si: si supera les habilitats i els continguts

Excel·lentment si supera tots els elements.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA


B2.7.-La generació de residus i

la gestió sostenible: reducció,

reutilització, recuperació i

reciclatge. El problema i la

gestió dels residus a les Illes

Balears.

B3.9.-El cicle de l ’aigua a la

Terra i la seva relació amb el

Sol com a font d’energia.

Reserves d ’aigua dolça a la

Terra: aigües superficials i

subterrànies. Importància de

la seva conservació. Les

reserves d ’aigua a les Illes

Balears.

B3.3.- Maneig d ’instruments

per mesurar la temperatura,

la pressió, la velocitat i la

humitat de l ’aire.

B3.4.- Elaboració de taules de

dades i gràfiques de

paràmetres com

temperatura i pluges.

B0.3.- Interpretació de dades i

informacions sobre la naturalesa

i la utilització d’aquesta

informació per conèixer-la.


Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.

Notablement si: supera les habilitats i els continguts.

Excel·lentment si: supera tots els elements.

COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC


B1.1.- L ’Univers, estrelles i

galàxies. La Via Làctia i el

B0.1.-Familiarització amb les

característiques bàsiques del

B0.8.-Adquisició de les

actituds característiques del

B0.1.-Comprendre millor els

fenòmens naturals i resoldre els

Sistema Solar.

B1.2.- Els planetes del Sistema

Solar. La Terra com a planeta.

Altres components del Sistema

Solar.

B2.1.- La matèria. Propietats

generals de la matèria. Estats

en què es presenta la matèria

a l ’Univers. Característiques i

relació amb la temperatura.

Canvis d ’estat.

B3.1.- L ’atmosfera. Estructura,

composició i propietats de l

’atmosfera.

B3.15.- Diversitat de minerals i

característiques que

permeten identificar-los.

B3.16.- Tipus de roques i

característiques que

permeten diferenciar-les.

B4.2.- Característiques

comunes dels éssers vius. Les

funcions vitals: nutrició, relació

i reproducció.

B4.3.- La unitat dels éssers vius:

el descobriment de la cèl·lula.

B4.4.- Introducció a l ’estudi

de la biodiversitat.

Aproximació a la classificació

dels éssers vius. Els cinc regnes.

B4.7.-Els éssers vius més senzills:

virus, bacteris, protozous i

algues.

B4.9.- Els vegetals:

característiques generals. Les

molses, les falgueres i les

plantes amb flors. Les plantes

de les Illes Balears.

B4.10.- Els animals:

característiques generals. Els

animals més senzills, els

mol·luscs, els artròpodes i els

vertebrats. Els animals de les

Illes Balears.

treball científic: plantejament

de problemes, formulació

d’hipòtesis, descripció

d’objectes i fenòmens,

realització d’experiments i

petites investigacions.

B2.3.- Realització d

’experiències senzilles en què

es manifestin les propietats

generals de sòlids, líquids i

gasos.

B2.4.-Identificació de mescles

i substàncies pures. Utilització

de tècniques de separació

de mescles.

B3.8.-Estudi experimental d

’algunes de les propietats de l

’aigua.

B3.15.-Observació i descripció

dels minerals més freqüents.

B3.16.-Observació i descripció

de les roques més freqüents.

Utilització de claus senzilles

per identificar roques.

B3.7.- La hidrosfera. La

importància de l ’aigua en el

clima, en la configuració del

paisatge i en els éssers vius.

La distribució de l ’aigua a la

Terra en les seves formes

líquida, sòlida i gasosa.

B3.14.- La geosfera.

Introducció a l’estructura

interna de la Terra.

B3.2.- Fenòmens atmosfèrics.

Variables que condicionen el

temps atmosfèric. Distinció

entre temps i clima. La

predicció del temps a les Illes

Balears. L’estació

meteorològica

treball científic: raonament

de les solucions, rigor,

precisió, creativitat,

curiositat i obertura a noves

idees.

B4.12.-Valoració de la

importància de mantenir la

diversitat dels éssers vius.

problemes que el seu estudi

planteja.

B3.4.-Interpretació de mapes

del temps senzills.

B4.12.-Anàlisi dels problemes

associats a la pèrdua de

biodiversitat.

B1.3.- Els moviment dels astres.

Moviments de la Terra i els

fenòmens relacionats: durada

de l’any, estacions, dia i nit.

Moviments de la Lluna i les

seves fases. Els eclipsis.


Suficientment si: s’han superat satisfactòriament el 60% dels descriptors.

Notablement si: s’han superat el 80% dels descriptors.

Excel·lentment si s’han superat el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL


B2.6.-Els materials i la seva

utilització en la vida

quotidiana.

B3.6.-La contaminació

atmosfèrica i el canvi

climàtic. Els efectes del canvi

climàtic a les Illes Balears.

B4.6.-La diversitat com a

resultat del procés evolutiu.

Els fòssils i la història de la

vida.

B4.8.-Els fongs:

B1.4.-Utilització de tècniques

d’orientació. Observació del cel

diürn i nocturn de les Illes Balears,

a simple vista i amb instruments

senzills.

B0.4.-Reconeixement del paper

del coneixement científic en el

desenvolupament tecnològic i en

la vida de les persones.

Síntesi de la

informació rebuda

des de diferents fonts.


Curs 2014-15

33

característiques generals. Els

bolets, les floridures i els

llevats.


Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.

Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.

Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA


B1.6.-Evolució històrica de les

concepcions del lloc de la

Terra a l’Univers: el pas del

geocentrisme a

l’heliocentrisme com a

primera i gran revolució

Científica.

B3.11.-Aigua i salut. La

potabilització. La

contaminació de l ’aigua i la

seva depuració.

B0.5.-Utilització curosa dels

materials i els instruments

bàsics d ’un laboratori i

respecte per les normes de

seguretat en el laboratori.

B0.6.-Respecte per l ’entorn

natural i fiançament d

’actituds favorables a la seva

conservació i protecció.

B3.5.-Reconeixement del

paper de l’atmosfera, de la

importància de l’aire per als

éssers vius i per a la salut

humana, i de la necessitat de

contribuir a tenir-ne cura.

B3.13.-La gestió sostenible de

l ’aigua. Necessitat

d’adoptar mesures d’estalvi

d’aigua.

Cercar solucions per avançar

cap a la sostenibilitat.




Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA


B4.13.-Les espècies en perill a

les Illes Balears. Els espais

protegits de les Illes Balears:

situació, extensió i tipus de

protecció.

B4.14.- Responsabilitat

davant la necessitat de

conservar la flora i la fauna

de les Illes Balears com a

part del patrimoni natural.


Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.

Notablement si:

Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.

COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE


B0.2.-Utilització dels mitjans de

comunicació i les tecnologies de la

informació per seleccionar

informació sobre el medi natural.

B2.3.-Realització d’experiències

senzilles en què es manifestin les

propietats generals de sòlids, líquids i

gasos.

B4.11.-Utilització de la lupa i el

microscopi òptic per a l’observació i

la descripció d’organismes

unicel·lulars, fongs, plantes i animals.

B0.3.-Interpretació de dades i

informacions sobre la naturalesa

i la utilització d’aquesta

informació per conèixer-la.


Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.

Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.

Excel·lentment si es superen tots els descriptors.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL


B4.5.- Utilització de claus

senzilles d’identificació

d’éssers vius.

B0.7.-Reconeixement de la

importància del treball en

equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la

labor científica i tècnica.

B4.15.-Respecte per totes les

formes de vida i actitud

crítica davant l’explotació

irracional, el maltractament i

la mort innecessària d’éssers

vius.


Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.

Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.


4.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ

TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES

1r Trimestre 1.-L’univers i el

sistema solar, 3.Reconèixer l’estructura general de l’Univers,

del Sistema Solar i de la Terra i dels principals

fenòmens relacionats amb els moviments i

interaccions dels astres.

1 CIMF, CL, CSC, CTIC

2.-El planeta Terra 4.Conèixer les propietats més rellevants de

l'aire i de l'aigua.

6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la

Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica

atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis

i lleis fonamentals.

1, 3 CIMF, CM, CTIC


Curs 2014-15

35

4.-La hidrosfera

terrestre.

6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la

Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica

atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis

i lleis fonamentals.

9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats

pràctiques en equip que permetin estudiar la

tensió superficial de l’aigua.

11.Relacionar la salut humana amb la

necessitat d'evitar-ne la contaminació de


3 CIMF, CTIC, CCA, CAIP,

CL

3.-Atmosfera

terrestre

4.Conèixer les propietats més rellevants de

l'aire.

6.Explicar la dinàmica atmosfèrica, etc.

aplicant propietats, principis i lleis fonamentals

7.Interpretar, des del punt de vista científic, els

principals fenòmens atmosfèrics i comprendre

la informació dels mapes meteorològics.

11.Relacionar la salut humana amb la

necessitat d'evitar-ne la contaminació de


3

CIMF, CCA, CAIP, CAA,

CL.

2n

Trimestre

5 i 6.-Els minerals i

Les roques

(12.-Les propietats

13.-La diversitat

14.-La composició

de la matèria)

1.Expressar correctament, mitjançant la

utilització de la terminologia adequada, les

característiques i propietats de les roques, els

minerals.

8.Desenvolupar una estratègia personal per

classificar i determinar els principals minerals i

roques de les Illes Balears.

2, 3

CTIC, CIMF, CAIP, CAA,

CL.

15.Utilitzar els aparells i unitats adequats per

dur a terme mesures en diferents situacions:

massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.

7.-Els éssers vius i

11.-Els éssers vius

més senzills

12.Conèixer les característiques més

importants dels principals grups de sers vius i

classificar un organisme dins de les categories

taxonòmiques més rellevants.

13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i

comprendre la necessitat d'establir

mecanismes per preservar l'estabilitat de

l'hàbitat natural de les espècies.

16.Reconèixer l’aportació de les noves teories

(origen de l’Univers, Tectònica de Plaques,

Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de

l’entorn natural.

4

CIMF, CAA, CM, CTIC,

CL, CSC.

3r Trimestre

10.-Les plantes i els

fongs




taxonòmiques més rellevants

4 CIMF, CL, CAA.

9.-Els animals

invertebrats





9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats

pràctiques en equip que permetin estudiar la

tensió superficial de l’aigua.

4 CIMF, CL, CAA.

8.-Els animals

vertebrats





13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i

comprendre la necessitat d'establir

mecanismes per preservar l'estabilitat de

l'hàbitat natural de les espècies.

4

CIMF, CL, CTIC,CAA .


Curs 2014-15

37

4.5.-DESDOBLAMENTS I COMPLEMENTÀRIES:

La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la

següent:

TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITAT AULA

1r Trimestre

1.-L’univers i el

sistema solar,

- Construcció d‘un sistema solar

Pàg. 246 volum 4: anàlisi d’un text

científic: “ Ciència i

pseudociència“

2.-El planeta Terra

-Normes i material de laboratori

-Mural de les capes de la Terra.

4.-La hidrosfera

terrestre. -La formació i classificació dels niguls (llibre,

pàg. 74).Vídeo del bloc: Tipus de núvols.

-Cicle de l‘aigua: observació del

vídeo del “Cicle de l‘aigua de mi

abuela María“ i elaboració d‘un

mural.

3.-Atmosfera

terrestre

-DVD, Els fenòmens atmosfèrics, ECV-2. Els

instruments meteorològics (llibre ,pàg. 50)

-Pàg. 248 i 249 volum 4: Mantenir

la qualitat de l’aire que respirem.

-Impactes de contaminació

atmosfèrica.(Punts 9 i 10 del tema

3).

2n

Trimestre

5 i 6.-Els minerals i

Les roques

(12.-Les propietats

13.-La diversitat

14.-La composició

de la matèria)

-Observació i identificació de minerals (llibre,

pàg. 85) – Càlcul de densitats i descripció

d’altres propietats dels minerals.

-Observació i identificació de roques

-Taula periòdica. Composició

química dels minerals.

-Cicle de les roques

( audiovisual) i Les roques de les

Illes Balears, punt 7 del tema 6.

Pàg. 260 I 261 volum 4: Roques i

minerals de les Illes

Balears.*Lectura i contestar

preguntes.

7.-Els éssers vius i

11.-Els éssers vius

més senzills

-Ús del microscopi. Observació de cèl·lules i

teixits(llibre, pàg. 120)

-Observació de bacteris del iogurt , llevats.

- Bloc CNXARC, jocs de la cèl·lula

(portàtils)

-DVD, LA CÈL·LULA.

3r Trimestre

10.-Les plantes i els

fongs

- Classificació de les fulles(llibre, pàg. 178) flor i

sortida pels voltants per observar diversos tipus

de flor.

- Visita a l‘hort

- Observació de fongs i les seves estructures.

Esporada de xampinyons.

- Cultiu de Xiitakes.

-DVD, El món vegetal, ECV-8.

Retallable de la flor.

-El regne dels fongs (llibre, pàg.

174-175).

- Pàg. 256 I 257 volum 4:

Vegetació representativa de les

Illes Balears

9.-Els animals

invertebrats

-Observació d’invertebrats amb lupa.

-DVD: Els insecte i el món de les

abelles ( ECV, 8)

8.-Els animals

vertebrats

-Murals dels 5 grups de vertebrats

-DVD: El regne animal. Fauna

representativa de les Illes Balears,

volum 4 pàg. 256 i 257.

- Pàg. 250 i 251 volum 4.

Sortides complementàries:

TRIMESTRE PRIMER SEGON TERCER

ACTIVITAT

COMPLEMEN- TÀRIA

XERRADA CONSUM

SOSTENIBLE

TOCA –TOCA RÈPTILS

SORTIDA

Es Amunts GINKANA CONSUM SOSTENIBLE

ALTRES


Curs 2014-15

39

4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ

TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA

(CAPACITAT)

1r Trimestre 1.-L’univers i

el sistema

solar,

1.Realitzar investigacions senzilles en les

quals s’apliquin les estratègies típiques

de la investigació científica.

2.Explicar l ’organització del Sistema

Solar, descriure els moviments relatius

entre la Lluna, la Terra i el Sol i interpretar

alguns fenòmens naturals mitjançant

l’elaboració de models senzills i

representacions a escala del Sistema

Solar.

3.Descriure raonadament algunes de les

observacions i els procediments

científics que han permès avançar en el

coneixement del nostre planeta i del lloc

que ocupa en l ’Univers.

-Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç

d’aplicar les estratègies del treball científic

(plantejament de problemes, formulació

d’hipòtesis,

descripció d’objectes i fenòmens, identificació de

variables, disseny d’experiències, anàlisi i

interpretació de resultats, etc.) per resoldre

problemes de tipus científic de rellevància social o

personal.

-Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç

de justificar raonadament alguns fenòmens

naturals, com la durada dels anys, el dia i la nit, els

eclipsis, les estacions o les fases de la Lluna

mitjançant la interpretació dels moviments relatius

de la Terra i la Lluna al Sistema Solar.

- S’ha de valorar la capacitat d’interpretar models

gràfics senzills (com el planetari o les

representacions esquemàtiques a escala) que

expliquin els fenòmens descrits.

-Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn els

principals arguments que justifiquen el

desenvolupament de les teories astronòmiques i la

seva evolució històrica (sobre l’esfericitat de la

Terra i els moviments terrestres, sistemes

geocèntrics vs. Sistemes heliocèntrics, etc.),posant

èmfasi en les repercussions socials d'aquestes

teories.

2.-El planeta

Terra

4.-La

hidrosfera

terrestre.

1. Explicar, a partir del coneixement de

les propietats de l’aigua, el cicle de

l’aigua en la naturalesa i la seva

importància per als éssers vius, i valorar

les repercussions de les activitats

humanes en relació amb la seva

utilització.

-Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç

d’interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de

l’aigua i valorar la importància dels problemes

que les activitats humanes han generat quant a la

gestió dels recursos d’aigua dolça i la

contaminació d’aquesta.

-Demostrar una actitud positiva davant la

necessitat de la gestió sostenible de l’aigua ,i

conèixer i assumir actuacions personals que

potenciïn la reducció en el consum i la seva

reutilització.

3.-Atmosfera

terrestre

1. Descriure les propietats de la matèria

que ens envolta, com ara la massa, el

volum, els estats en què es presenta, i

interpretar-les qualitativament i

quantitativament, així com identificar els

canvis que experimenta.

2. Conèixer l’existència de l’atmosfera,

valorar la importància del paper

protector d’aquesta per als éssers vius i

considerar les repercussions que hi té

l’activitat humana.

3.Obtenir i analitzar dades

meteorològiques per valorar

qualitativament fenòmens atmosfèrics.

-L’alumnat ha de ser capaç, a partir

d’experiències senzilles, d’interpretar

quantitativament i qualitativament les propietats

de la matèria i identificar els canvis d’estat que

experimenta, molt en particular dels gasos.

-L’alumnat ha de ser capaç de valorar la

importància de l’atmosfera en el manteniment de

la vida a la Terra i ha de conèixer els problemes

greus de contaminació ambiental actuals i les

seves repercussions més importants, així com tenir

una actitud positiva davant la necessitat de

contribuir a solucionar-los.

L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir, analitzar i

representar dades de diferents variables

meteorològiques amb instruments de mesura que li

permetin arribar a interpretar alguns fenòmens

meteorològics senzills.

2n

Trimestre

5 i 6.-Els

minerals i Les

roques

(12.-Les

propietats

13.-La

diversitat 14.-

La

composició

de la

matèria)

1. Descriure les propietats de la matèria

que ens envolta, com ara la massa, el

volum, els estats en què es presenta, i

interpretar-les qualitativament i

quantitativament, així com identificar els

canvis que experimenta.

2. Relacionar propietats dels materials

amb l ’ús que se ’n fa i diferenciar entre

mescles i substàncies, en base a les

propietats característiques d’aquestes

últimes, així com aplicar algunes

tècniques de separació.

3. Reconèixer les roques i els minerals

més freqüents, en especial els que es

troben a les Illes Balears, identificar-les

Es tracta de saber si l ’alumnat relaciona l’ús dels

materials en la construcció d’objectes amb les

seves propietats i és capaç de diferenciar les

mescles de les substàncies pures per la possibilitat

de separar-les per processos físics com la filtració,

la decantació, la cristal·lització, etc.

-L’alumnat ha de distingir els diferents tipus de

roques (magmàtiques, metamòrfiques i

sedimentàries) i els minerals més comuns a partir

de les seves propietats característiques,

especialment les roques que es troben a les Illes

Balears, identificar-ne les aplicacions més

freqüents i

l’impacte que produeix la seva explotació.


Curs 2014-15

41

utilitzant claus senzilles, i conèixer-ne la

importància i utilitat.

7.-Els éssers

vius i

11.-Els éssers

vius més

senzills

1. Reconèixer que els éssers vius estan

constituïts per cèl·lules i que porten a

terme funcions vitals que els diferencien

de la matèria inert.

2. Identificar i reconèixer les peculiaritats

dels grups més importants, mitjançant l

’ús de claus dicotòmiques per identificar

-los i conèixer l ’ús de la lupa binocular i

el microscopi òptic com a eines

necessàries per millorar l ’observació.

-Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç

de reconèixer i descriure les característiques

d ’estructura, organització i funció dels éssers vius,

a partir de mostres, fotografies, dibuixos o altres

mitjans.

L’alumnat ha d ’adquirir els criteris que permeten

classificar els éssers vius amb l’ús de claus senzilles i

tècniques d’ observació, com ara l’ús de la lupa

binocular i el microscopi, per identificar els trets

més rellevants d’un ésser viu que expliquen la

pertinença d’aquest a un grup taxonòmic

determinat.

3r Trimestre

10.-Les

plantes i els

fongs

1. Valorar la importància del

manteniment de la diversitat d’éssers

vius i les accions que es fan per tal d

’evitar la pèrdua de biodiversitat.

9.-Els animals

invertebrats





8.-Els animals

vertebrats





-Es tracta de saber si l ’alumnat és conscient de la

importància del manteniment de la biodiversitat

per a la humanitat i si coneix algunes de les

accions que es duen a terme per conservar-la,

especialment en l’àmbit de les Illes Balears.

4.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els criteris de qualificació de primer d’ESO seran els següents:

- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%

- Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la

mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer

suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no

l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT

NEGATIVA pot fer baixar la nota global de la matèria fins un 20%.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li

pot baixar la nota fins a un 10%.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també

poden baixar la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats

o proves per a recuperar els trimestres suspesos.

- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer

baixar la nota.

- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà

recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot el grup a

final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.

- Si l’alumnat aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 50%

corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5

l’alumne/a no superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en

setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita

comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de setembre.


Curs 2014-15

43

5. PROGRAMACIÓ DE SEGON D'ESO (consultar programació del Departament de

Física i química 2014-15)

5.1 Objectius específics 2n d'ESO (continguts generals) 1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del

plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys

experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja

el seu estudi.

2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per

obtenir informació sobre els fenòmens naturals.

3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia

i expressar-se adequadament.

4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a

problemes que ens afecten directament o indirecta.

5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de

seguretat al laboratori.

6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot

fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la

labor científica i tècnica.

8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor,

precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. 5.2.Contribució de la matèria a l'adquisició de competències bàsiques.

Per tal de visualitzar la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques anem a

relacionar cada competència bàsica amb els objectius específics (continguts comuns) de la matèria.

Objectiu Específic Competències CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8

1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball

científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests,

formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els

fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.

X X X X

2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la

comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals. X X X

3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per

formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament. X X X X X

4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre

decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta. X X

5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte

per les normes de seguretat al laboratori. X

6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva



X X

7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. X X X

8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. X X X X

5.3. Criteris d'Avaluació. 1. Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació

científica.

Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic

(plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, identificació de variables, disseny d’experiències,

anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o

personal.

2. Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per explicar el seu paper en les transformacions que tenen

lloc en el nostre entorn i reconèixer la importància i les repercussions per a la societat i el medi ambient

de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables.

Es tracta de conèixer si l’alumnat relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de realitzar canvis,

si coneix diferents formes i fonts d’energia, renovables i no renovables, els seus avantatges i

inconvenients, i alguns dels principals problemes associats a la seva obtenció, transport i utilització.

S’ha de valorar si l’alumnat comprèn la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per

contribuir a un futur sostenible.

3. Resoldre problemes aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seva mesura,

l’equilibri i el desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la manera de propagació

d’aquesta.

Es pretén comprovar si l’alumnat comprèn la importància de la calor i les seves aplicacions, així com

la distinció entre calor i temperatura en l’estudi dels fenòmens tèrmics, i si és capaç de realitzar

experiències senzilles que hi estiguin relacionades. S’ha de valorar si sap utilitzar termòmetres i en

coneix el fonament, identifica l’equilibri tèrmic amb la igualació de temperatures, comprèn la

transmissió de la calor associada al desequilibri tèrmic i sap aplicar aquests coneixements a la

resolució de problemes senzills i d’interès, com ara l’aïllament tèrmic d’una zona.

4. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so i reproduir-ne alguns tenint en

compte les seves propietats

Es tracta de saber si l’alumnat és capaç d’utilitzar els coneixements d’algunes propietats del so i la

llum, com la reflexió i la refracció, per explicar fenòmens naturals, aplicar-los en utilitzar miralls o

lents, justificar el fonament físic d’aparells òptics senzills i dissenyar o muntar-ne alguns com ara la

cambra obscura. També s’ha de valorar si comprèn les repercussions de la contaminació acústica i

lumínica, i la necessitat de solucionar-la.

5. Identificar i explicar les accions dels agents geològics interns en l’origen del relleu terrestre, i

especialment el de les Illes Balears, així com en el procés de formació de les roques magmàtiques i

metamòrfiques.

Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i que és capaç de

reconèixer i interpretar en el camp o en imatges algunes manifestacions de la dinàmica interna en el

relleu i del moviment de les plaques, com ara la presència de plecs, falles, serralades, volcans i

terratrèmols. També es pretén avaluar si l’alumnat entén les transformacions que hi pot haver entre els

diferents tipus de roques endògenes en funció de les característiques de l’ambient geològic en què es

troben.

6. Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics interns i la prevenció i predicció

d’aquests.

Es tracta de valorar si l’alumnat és capaç de reconèixer i interpretar adequadament els principals

riscos geològics i la seva repercussió, amb la utilització de notícies de premsa, mapes i altres canals

d’informació.

7. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents

observacions i experiències realitzades amb organismes senzills, comprovant l’efecte que tenen

determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.


Curs 2014-15

45

L’alumnat ha de conèixer les funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la nutrició d’éssers

autòtrofs i heteròtrofs, les característiques i els tipus de reproducció, i els elements fonamentals que

intervenen en la funció de relació. També es tracta d’avaluar si és capaç de realitzar experiències

senzilles (tropismes, fotosíntesi, fermentacions) per comprovar la incidència que tenen en aquestes

funcions variables com la llum, l’oxigen, la clorofil·la, l’aliment, la temperatura, etc.

8. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i

representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com

conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes

Balears.

L’alumnat ha de comprendre el concepte d’ecosistema i ser capaç de reconèixer i analitzar els

elements d’un ecosistema concret, obtenir dades d’alguns components abiòtics (llum, humitat,

temperatura, topografia, roques, etc.) i biòtics (animals i plantes més abundants); interpretar

correctament les relacions i els mecanismes reguladors establerts entre ells.

9. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les

Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest.

Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix i valora la biodiversitat i la importància

de preservar-la i, especialment, del patrimoni natural de les Illes Balears, mitjançant l’adquisició

d’actituds de reconeixement, respecte i protecció d’aquest, a través de l’observació i recollida de

dades. Al mateix temps, també es pretén comprovar si l’alumnat valora la naturalesa, apreciant les

repercussions de qualsevol tipus que comporta el seu deteriorament i adquirint actituds de rebuig a

totes aquelles activitats que produeixin contaminació, alteració i destrucció dels ecosistemes naturals.

5.4.Criteris de qualificació 2n ESO. La qualificació de l’alumnat s’obtindrà a partir de la següent fórmula, tant a les avaluacions

informatives com a la avaluació ordinària de juny.

Q=0,7*E(mitjana exàmens) +0,3*T(pràctiques, feina a casa, deures, participació,...)

Es mantindrà com a requisit indispensable per aprovar l'assignatura que la mitjana d’exàmens sigui

superior a 3,5 i tenir el quadern al dia.

Per aprovar l'assignatura a la convocatòria extraordinària serà imprescindible presentar el treball de

recuperació el dia de l'examen. Aquest treball comptarà com a màxim 1 punt

5.5.Continguts i temporalització Primer enumerarem els continguts que es treballaran durant aquest curs

P

ri

m

e

r

T

ri

m

es

tr

e

Bloc de

continguts

Continguts

1. Matèria i

energia

L’energia en els sistemes materials.

L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis.

Valoració del paper de l’energia en les nostres vides.

Formes d’energia. Transformacions energètiques.

Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no

renovables.

Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de

l’energia.

Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic.

2. Calor i

temperatura

La calor com a agent productor de canvis. Distinció entre calor i

temperatura.

Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles

en què es manifestin els efectes de la calor sobre els cossos.

Interpretació de la calor com a manera de transferència d’energia.

Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

3. Llum i so

Propagació rectilínia de la llum en totes direccions.

Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles

per posar-les de manifest. Ombres i eclipsis.

Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció.

Descomposició de la llum: interpretació dels colors.

So i audició. Propagació i reflexió del so.

Valoració del problema de la contaminació acústica i

lumínica.

Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum.

4. La vida en

acció

Les funcions vitals. Nutrició, relació i reproducció

S

e

g

o

n

T

r

i

m

e

s

t

r

e

Bloc de

continguts

Continguts

4. La vida en

acció

La funció de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels

éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

La importància de la fotosíntesi en la vida de la Terra. La

respiració en els éssers vius.

La funció de relació: percepció, coordinació i moviment.

La funció de reproducció. Característiques de la reproducció

sexual i asexual.

Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.

T

e

r

c

e

r

T

r

i

m

e

s

t

r

e

Bloc de

continguts

Continguts

5. El medi

ambient

natural

Biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificació dels components

d’un ecosistema. Influència dels factors abiòtics i biòtics en els

ecosistemes.

Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins. Ecosistemes

terrestres: els biomes. Ecosistemes de les Illes Balears.

El paper que desenvolupen els organismes productors,

consumidors i descomponedors en l’ecosistema.

Cicle de la matèria i fluix d’energia.

Realització d’investigacions senzilles sobre algun ecosistema de

l’entorn.

Impacte de l’espècie humana sobre els ecosistemes.

Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la

defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les Illes

Balears i al món.

Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar

conductes solidàries i respectuoses.

Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. Els

espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de

protecció.


Curs 2014-15

47

6.

Transformacio

ns geològiques

degudes a

l’energia

interna de la

Terra

Energia interna. Transferència d’energia a l’interior de la Terra.

Estructura de la Terra.

Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions

volcàniques i terratrèmols.

Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la

predicció i prevenció d’aquests. - Manifestacions volcàniques i

sísmiques a les Illes Balears.

Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació

entre la seva textura i el seu origen. Les roques magmàtiques i

metamòrfiques a les Illes Balears.

Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre.

Orogènesi. Deformacions: plecs i falles.

Aproximació a la tectònica de plaques.

Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la

predicció i prevenció d’aquests. Manifestacions volcàniques i

sísmiques a les Illes Balears.

5.6 Desdoblaments Mirar la taula següent :

1

a

a

v

a

l

u

a

c

i

ó

Unitats Desdoblaments

1. Energia

1r desdoblament: (2 sessions)Introducció al treball al laboratori: Material de

Laboratori. Normes de seguretat del nostre laboratori.

2n desdoblament (1 sessió)Realització d’una taula resum en DIN A-3. De les

diferents fonts d’energia

3r desdoblament (1 sessió)Comparació de taules de dades sobre l’ús de les diferents

fonts d’energia. Text sobre la investigació de la fusió nuclear.

4t desdoblament (1 sessió)Vídeo conscienciació mediambiental i efectes de

l’ús abusiu de combustibles fòssils.

2. Calor i

Temperatura

5è desdoblament (1 sessió)Construcció d'un termòmetre.

6è desdoblament (1 sessió)Exercicis de canvi d’unitats de temperatura

7è desdoblament (1 sessió)Visionat d’un vídeo sobre els sistemes de propagació de la

calor . **Text de com es protegeixen de temperatures extremes els animals

8è desdoblament (1 sessió)Repàs del tema amb la guia d’una pàgina web

3. Llum i so

9è desdoblament (1 sessió)Observació de lents convergents i divergents i miralls

plans i corbs.

10è desdoblament (1 sessió)Ús d’un espectroscopi i anàlisi dels espectres d’emissió

de diferents fonts de llum.

11è desdoblament (1 sessió) Desdoblament so. Mesura de decibels

4. La vida

12è desdoblament (1 sessió)Dibuix d’una cèl·lula base i amb dos fulls de paper

vegetal afegirem els orgànuls típics de la vegetal i l’animal. 13è desdoblament (1

sessió) Identificació d’elements de la taula periòdica

14è desdoblament (1 sessió)Realització de l’estructura molecular del grafit en 3D

15è desdoblament (1 sessió)Divisió cel·lular amb ajuda de la pàgina del cnice

** El text es pot canviar per una fitxa de canvi d’unitats, segons els problemes que generin aquests canvis

d’unitat.

2

a

a

v

a

l

u

a

c

i

ó

Unitats

Desdoblaments

5. La nutrició.

1r desdoblament (1 sessions)Identificació de biomolècules

2n desdoblament (2 sessió)Realització d’un mural en què s’inclouen tots els

aparells relacionats amb la nutrició

3r desdoblament (1 sessió)Cèl·lula 3D

4t desdoblament (1 sessió)Observació al microscopi de teixits animals i

vegetals.

6. La relació

5è desdoblament (1 sessió)Vídeos sobre neurotransmissors i neurones.

6è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre l’estrès

7è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre el bòtox

7.La reproducció

8è desdoblament (1 sessió)Fitxa de la reproducció de plantes amb una pàgina

web

9è desdoblament (1 sessió)Realització d’un empelt

10è desdoblament (1sessió)Repàs de la unitat amb diferents pàgines web

3a

ava

lua

ció

Unitats Desdoblaments

8. Ecosistemes

1r desdoblament (1 sessió):Hort ecològic. Gaspar Caballero

2n Desdoblament (1sessió):Visita a ses Estaques

3r desdoblament (2 sessions):Realització d’un mural d’un ecosistema.

9. Protecció i

conservació del medi

ambient

4t desdoblament (2 sessions):DVD Una verdad incòmoda

5è desdoblament(2 sessions):Treball d’investigació:sobre la conservació del

medi a les Illes

10. Transformacions

geològiques

6è desdoblament (1sessió) Volcà en erupció

7è desdoblament (1 sessió) Visionat de “Viatge al centre de la Terra”

Sortides Complementàries:

1. Sortida ses Estaques.

2. visualització pel·lícula energia 3D

5.7. Material i recursos.

S’utilitzarà material elaborat pel departament de Física i Química.

Accés als ordinadors del laboratori de Física, de la biblioteca i del carretó de

portàtils.

Accés als laboratoris de Física i de Química i de Biologia i Geologia.

Materials per realitzar demostracions a l’aula de diferents experiències.

Canó de llum.

5.8.Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències

bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i

reforç).

Durant les reunions de departament es fixaran els criteris a seguir respecte les


Curs 2014-15

49

competències bàsiques. Respecte de les activitats d’ampliació i reforç el

departament seleccionarà activitats d’ampliació i reforç per a cada unitat

didàctica.

5.9.Mesures de suport i criteris per elaborar els plans per4sonalitzats de recuperació

dels aprenentatges i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats

específiques de suport educatiu.

S’adaptaran la forma de les activitats i de les proves escrites a les necessitats

específiques de l’alumnat de suport educatiu. El departament decidirà el model de

ACI que és farà servir i s’adjuntarà a l’acta de la reunió de departament on sigui

aprovat.

5.10.Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de

l'aula.

Als desdoblaments, el grup es dividirà en dues parts, cadascuna amb el seu

professor) però totes dues faran la mateixa pràctica (si hi ha bastant material)

5.11.L'avaluació del procés d'ensenyament aprenentatge.

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentage es farà per anàlisi de les

programacions d’aula, dels resultats de les proves d’avaluació, per comparació

entre els resultats d’altres assignatures per cada grup. L’avaluació és realitzarà a les

reunions de departament, amb una avaluació final a la memòria final de curs del

departament on s’inclouran les recomanacions per als curs vinent.

6.- PROGRAMACIÓ DE TERCER D’ESO

6.1.-OBJECTIUS GENERALS:

1.-Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre

tant en l'expressió escrita com en l'oral.

2.-Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han

elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com

un procés de construcció del saber científic.

3.-Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels sers

vius.

4.-Diferenciar entre cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes i entre cèl·lules animals i

cèl·lules vegetals.

5.-Enumerar els diferents nivells d’organització dels sers vius pluricel·lulars diferenciant

els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme.

6.-Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament

de determinats òrgans o sistemes corporals.

7.-Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i

planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics.

8.-Interpretar taules i gràfiques relacionades amb la salut dins de l’àmbit de la

població de les Illes Balears.

9.-Reconèixer les funcions vitals de l'ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i

identificar els sistemes del cos humà que les duen a terme.

10.-Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en què

intervenen els diferents òrgans i sistemes.

11.-Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que hi fan, i

identificar-les en els aliments que consumim.

12.-Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels

aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona.

13.-Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus

d'additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc.,

com també els drets que tenim com a consumidors.

14.-Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l'ésser humà

relacionades amb la disfunció d'alguns òrgans o sistemes.

15.-Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el

desenvolupament i el funcionament harmoniós de tot el cos.


Curs 2014-15

51

16.-Analitzar com actuen l'alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne

el consum.

17.-Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques,

fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l’home i la dona.

18.-Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i

l’embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida.

19.-Raonar l’impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat

de vida.

20.-Valorar els esforços que realitza la ciència en els seus diversos camps (medicina,

tecnologia, biologia, etc.) per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar

el medi ambient.

21.-Reconèixer l’evolució del coneixement de l’estructura dels sers vius i del cos

humà científic i la seva incidència en la salut.

22.-Reconèixer les principals roques sedimentàries, tipus, aplicacions i interessos

econòmics.

23.-Reconèixer la influència humana en el medi ambient. Analitzar els impactes a

cada capa terrestre: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera.

24.-Estudiar i valorar els recursos naturals i en especial els de les Illes Balears. Raonar el


6.2.-CONTINGUTS:

Bloc 0.Continguts comuns

En tercer el nucli principal en biologia és l’ésser humà i en geologia les roques

sedimentàries i processos geològics externs.

B0.1-Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de

problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades

organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic.

B0.2- Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts.

B0.3-Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar

sobre problemes relacionats amb la naturalesa.

B0.4- Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar

resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva

existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar

en la seva conservació, protecció i millora.

B0.5- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un

laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori.

B0.6- Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació

científica i del sistema internacional d’unitats.

B0.7- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la

conservació i protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals

relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

B0.8- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les


B0.9- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves

idees.

Bloc 1. L’organització i el funcionament del cos humà

B1.1- L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules.

B1.2- Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels

aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

B1.3- La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells

reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part.

B1.4- La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els

òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós:

organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu

funcionament. L’aparell locomotor.

Bloc 2. Les persones i la salut

B2.1- La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus

tipus. Valoració de la importància dels hàbits saludables.

B2.2- Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari.

Les vacunes.

B2.3-La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual.

Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius.

B2.4- Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició.

Prevenció de les malalties més freqüents.

B2.5- Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables.

Trastorns de la conducta alimentària.

B2.6- Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en

la funció de relació i la seva prevenció.

B2.7- Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues.

Problemes associats. Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut.

Influència del medi social en les conductes.

B2.8- El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

B2.9- El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears.

Bloc 3. Les persones i el medi ambient

B3.1- Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears.

Conseqüències ambientals del consum humà d’energia.

B3.2- Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i


Curs 2014-15

53

els sistemes de depuració. Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de

contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua. El problema de l’aigua a les Illes

Balears.

B3.3- Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears.

B3.4- Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Principals

problemes ambientals de l’actualitat.

B3.5- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes

solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia externa

B4.1- L’activitat geològica externa del planeta Terra.

B4.2-L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. Interpretació de

mapes del temps senzills.

B4.3- El relleu terrestre i la seva representació. Interpretació de mapes topogràfics. El

relleu a les Illes Balears.

B4.4- Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls.

B4.5- Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. La

sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. Dinàmica marina.

Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears.

B4.6- La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del petroli i

del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament

6.3.-PROGRAMACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors

diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques:

Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.

BLOC CONCEPTES CB Contribució Propi

B1.1 L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules. CIMF

B1.2 Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells i

sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor. CIMF

B1.3 La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells

reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. CIMF

B1.4

La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels

sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El

sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor. CIMF

B2.1 La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus tipus. CIMF

B2.2 Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari. Les

vacunes. CIMF

B2.3 La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual. Anàlisi dels

diferents mètodes anticonceptius. CIMF

B2.4 Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició. Prevenció de

les malalties més freqüents. CIMF

B2.5 Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables. Trastorns de

la conducta alimentària. CIMF

B2.6 Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la funció

de relació i la seva prevenció. CIMF

B2.7 Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes

associats. CIMF

CSC

B2.8 El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. CIMF

B2.9 El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears. CSC

B3.1 Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears. Conseqüències

ambientals del consum humà d’energia.

CIMF

CSC

B3.2 La potabilització i els sistemes de depuració. El problema de l’aigua a les Illes Balears. CIMF

CSC

B3.3 Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears. CIMF

CSC

B3.4 Principals problemes ambientals de l’actualitat. CIMF

CSC

B3.5 Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. CIMF

CSC

B4.1 L’activitat geològica externa del planeta Terra. CIMF

B4.2 L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. CIMF

B4.3 El relleu terrestre i la seva representació. El relleu a les Illes Balears. CIMF

B4.4 Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls. CIMF

B4.5 Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. CIMF

B4.5 La sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. CIMF

CSC

B4.5 Dinàmica marina. Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears.

CIMF

B4.6 La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del

petroli i del gas natural. CIMF

BLOC HABILITATS CB Contribució Propi

B0.1

Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de

problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades

organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic. CIMF

B0.2 Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les tecnologies

de la informació i la comunicació i altres fonts. CAA

B0.3

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada informació

per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa

CSC

B0.5 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori.

Respecte per les normes de seguretat al laboratori. CSC

B0.6 Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i

del sistema internacional d’unitats.

CIMF

CM

CAA

B3.2 Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de

l’aire i de l’aigua.

CM

CIMF

B4.2 Interpretació de mapes del temps senzills. CM

B4.3 Interpretació de mapes topogràfics. El relleu a les Illes Balears. CM

Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes

conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos. CL X

Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les

matèries científiques CL X

BLOC ACTITUDS i VALORS CB Contribució Propi

B0.4

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les

necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per

apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació,

protecció i millora.

CSC

B0.7

Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i

protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

CIMF

CSC

B2.1 Valoració de la importància dels hàbits saludables. CSC

CAIP

B2.7 Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut. Influència del medi social

en les conductes. CAIP


Curs 2014-15

55

CSC

B3.2 Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. CIMF

CSC

B3.4 Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. CIMF

CSC

B3.5 Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries

i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

CIMF

CSC

B4.6 Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament

CIMF

BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Contribució Propi

B0.8 Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions

dels altres en la labor científica i tècnica.

CIMF

CAA

B0.9

Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions

aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

CM

CAA

Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.

CTIC X

Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les

competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDS

-Utilització de recursos com

són els esquemes, els

mapes conceptuals, la

producció i la presentació

de memòries, textos.

- Utilització del català com

a llengua vehicular en

l’estudi de les matèries

científiques

-Anàlisi i comunicació dels resultats

mitjançant l’ús de la terminologia

científica adient.


Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.

Notablement si: si supera les habilitats i els continguts

Excel·lentment si supera tots els elements.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDS

B2.5- ALIMENTACIÓ I SALUT.

Anàlisi de dietes

saludables.

B3.1- Recursos naturals a les

IB. Consum humà

d'energia.

B3.2- Importància de l'ús i

la gestió sostenible dels

recursos hídrics. La

potabilització i els sistemes

de depuració.

B3.3- Els residus i la seva

gestió.

B3.4-Valolració de

l'impacte d'activitat

humana en els

ecosistemes.

B4.2- Energia solar a la

B0.6-Reconeixement del

caràcter aproximat de la

mesura. Utilització de la

notació científica i del

sistema internacional

d’unitats.

-Adquisició de les actituds

característiques del treball

científic: raonament de les

solucions aparentment

òbvies, rigor, precisió,

creativitat, curiositat i

obertura a noves idees.

B3.2-Utilització de tècniques

senzilles per conèixer el grau

de contaminació i

depuració de l’aire i de

l’aigua.

B4.2-Interpretació de mapes

del temps senzills.

B4.3-Interpretació de mapes

topogràfics. El relleu a les

Illes Balears.

Terra. Atmosfera i la seva

dinàmica .

B4.3- Rellleu terrestre i la

seva representació


Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.

Notablement si: supera les habilitats i els continguts.

Excel·lentment si: supera tots els elements.

COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC

CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES

B1.1-L’organització general

del cos humà aparells i

sistemes, òrgans, teixits i

cèl·lules.

B1.2- Alimentació i nutrició

humana. Funció de nutrició

B1.3-La reproducció humana.

Canvis físics i psíquics en

l'adolescència. Aparells

reproductors masculí i femení.

Cicle menstrual. Fecundació,

embaràs i part.

B1.4-La funció de relació.

Percepció, coordinació i

moviment. La percepció i els

òrgans dels sentits, la seva

cura i higiene. La coordinació

i el sistema nerviós:

organització i funció. El

sistema endocrí: les glàndules

endocrines i el seu

funcionament. L’aparell

locomotor.

B2.7-Salut mental. Les

substàncies addictives: el

tabac, l’alcohol i altres

drogues. Problemes associats.

B2.8-El trasplantament i la

donació de cèl·lules, sang i

òrgans.

B2.9- Sistema sanitari balear.

B3.1- Recursos naturals i tipus.

B3.3- Residus i la seva gestió.

B4.1- Activitat geològica

externa de la Terra

B2.6-Principals alteracions

relacionades amb els aparells i

sistemes que intervenen en la

funció de relació i la seva

prevenció.

B3.2- Importància de l'ús i la

gestió sostenible dels recursos

hídrics. La potabilització i els

sistemes de depuració.

B1.2- Anatomia i fisiologia

dels aparells i sistemes

implicats en la nutrició:

digestiu, respiratori,

circulatori i excretor.

B2.1- Valoració de la

importància dels hàbits

saludables.

B2.5- Anàlisi de dietes

saludables.

B2.3- Sexualitat humana.

Anàlisi dels diferents

mètodes anticonceptius.

B3.4-Valoració de l’impacte

de l’activitat humana en els

ecosistemes.

B3.5Valoració de la

necessitat de tenir cura del

medi ambient i adoptar

conductes solidàries i

respectuoses. Protecció i

conservació del medi

ambient de les Illes Balears.

COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL


I VALORS

Síntesi de la informació rebuda

des de diferents fonts.




Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA


i VALORS

Cercar solucions per avançar


Curs 2014-15

57

cap a la sostenibilitat.




Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA


i VALORS


Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.

Notablement si:

Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.

COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE

CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS,VALORS i ESTRATÈGIES

B0.2.-Utilització dels mitjans de

comunicació i les tecnologies de

la informació per seleccionar

informació sobre el medi natural.

B4.11.-Utilització de la lupa i el

microscopi òptic per a

l’observació i la descripció

d’organismes unicel·lulars, fongs,

plantes i animals.

Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.


Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.

Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.


COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS , VALORS I ESTRATÈGIES

B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les


B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant

l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.


Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.

Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.

Excel·lentment si es superen tots els descriptors

6.4.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

Les unitats didàctiques a desenvolupar en Biologia i Geologia de 3r d'ESO són les

següents:

T1.-La salut humana: Cada punt d'aquest tema anirà donant-se en cada un

dels temes amb els quals estigui relacionat.

T3.-L’organització del cos humà.

T2-T4.-Alimentació humana. Aparells digestiu i respiratori.

T5.-Aparells circulatori i excretor.

T6.-Sistema nerviós i hormonal.

T7.-Els sentits i l’aparell locomotor .

T8.-La reproducció humana. Aparells reproductors.

T9.-Paisatge i relleu. Geologia externa.

T10 i T11.- (Els recursos naturals i Els impactes ambientals)

TEMPORALITZACIÓ:

Aquest curs 2014-15, igual que els anys anteriors i degut a la millora dels resultats en el

procés d'aprenentatge dels alumnes, la distribució de hores de classe de la física-

química i biologia-geologia es farà de forma quadrimestral. Consideram que

d'aquesta forma afavoreix el desenvolupament de les competències i la continuïtat

dels continguts a les dues matèries.

Així doncs, per explicar la seqüenciació dels temes durant el quadrimestre ens

referirem a ells per blocs. Per tant:

Per tant, els cinc grups de tercer ESO durant un dels dos quadrimestres tindran durant

la setmana quatre hores de Biologia i Geologia, emprant una d’elles per realitzar

desdoblaments.


Curs 2014-15

59

-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL

CURRÍCULUM DE LA BIOLOGIA I GEOLOGIA DE TERCER D'ESO : UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB

3.-L'organització del cos humà

3, 4, 5, 6, 9,10 B1.1,

CIMF, CAA

2.-L'alimentació humana

11, 12, 13, B1.2,B2.5

CIMF, CAA

4.-Aparells digestiu i respiratori

6,9 B2.4

CIMF, CAA

5.-Aparells circulatori i excretor

6,9 B2.8

CIMF, CAA

6.-Sistema nerviós i hormonal

15, 16, B2.6, B2.7

CIMF, CAA

7.-Els sentits i l'aparell locomotor

7 B1.4

CIMF, CAA

8.-La reproducció humana. Aparells reproductors 17, 18, 19 B1.3, B2.3

CIMF

1.-La salut i la malaltia

8, 14,19, 21 B2.1, B2.2, B2.9

CIMF, CAA, CM

9.-Paisatge i relleu. Geologia externa 22 B4.1,B4.2,B4.3, B4.4, B4.5, B4.6.

CIMF, CAA

10.-Els impactes ambientals

20,23 B3.3, B3.4, B3.5

CIMF, CAA

11.-Els recursos naturals

24 B3.1, B3.2,

CIMF, CSC,CAA

6.5.DESDOBLAMENTS DE LABORATORI TERCER D’ESO - CURS 2013-14:

UNITAT DD LABORATORI AULA

1 Prova inicial Prova inicial

3.L’organització del cos

humà

2 Ús del microscopi i

observació de la mida de

cèl·lules. Volum 2 pàg 51

Tipus de microscopis. Volum 2

pàg 50. Observació d‘imatges

histològiques.

4.Aparells digestiu i

respiratori

3 -Calcular “Quantes

calories té un cacauet“.

La por a engreixar-se. Volum 4

pàg 204 i 205

4 Dissecció de pulmons La donació de cèl·lules , teixits

i òrgans, Volum 4 pàg 206-

207.

5.Aparells circulatori i

excretor.

5 Dissecció de cor

Prevenció de malalties

cardiovasculars. Volum 4 pàg

208 i 209

6.Sistema nerviós i

hormonal.

6 DVD el cervell La legalització de les drogues

a debat. Volum 4 pàg 210 i

211.

7.Els sentits i l’aparell

locomotor

7. Ús de les TIC, activitats educaplay.

8.Aparell reproductor. 8 DVD la gestació Valoració dels mètodes

anticonceptius. Volum 4 pàg

212 i 213.

9.Paisatge i relleu. 9 Elaboració d’un perfil

topogràfic. Volum 3 pàg

167.

Actuació en cas de risc

meteorològic. Volum 4 pàg

214-215.

10.Els recursos naturals. 10. Ús de les TIC, viatge virtual a les pedreres d‘Eivissa.

11.Els impactes

ambientals.

11 Prova final Prova final

6.6.Criteris d’avaluació

1. Realitzar petites investigacions utilitzant les estratègies del treball científic per

resoldre problemes d’actualitat.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’utilitzar les estratègies del treball científic,

(cercar bibliografia referent a temes actuals, formular hipòtesis, dissenyar

experiments, elaborar informes estructurats i saber-los comunicar). També es pretén

avaluar si té una idea del treball científic com a procés en construcció, basat en els

treballs col·lectius de molts de grups, amb els condicionaments de tota activitat

humana i afectat per moltes variables. Es tracta d’esbrinar també si comprèn les

interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

2. Conèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els

esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. Comprendre el

funcionament dels mètodes de control de la natalitat i valorar l’ús de mètodes de

prevenció de malalties de transmissió sexual.

3. Explicar els canvis fonamentals que experimenten els nutrients que formen l'aliment

al llarg del procés de nutrició, amb la utilització d’esquemes i representacions

gràfiques per il·lustrar cada etapa, i justificar la necessitat d’adquirir hàbits alimentaris

saludables i evitar les conductes alimentàries insanes.

Es pretén avaluar si l’alumnat coneix les funcions de cadascun dels aparells i òrgans

implicats en les funcions de nutrició (digestiu, respiratori, circulatori, excretor), les

relacions entre aquests, així com les seves principals alteracions, i la necessitat

d’adoptar determinats hàbits d’higiene. Així mateix, s’ha de valorar si relacionen les

funcions de nutrició amb l’adopció de determinats hàbits alimentaris saludables per

prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, i si han

desenvolupat una actitud crítica davant certs hàbits consumistes poc saludables.

4. Conèixer els òrgans dels sentits i explicar la missió integradora dels sistemes nerviós i

endocrí, així com localitzar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor.

Relacionar les alteracions més freqüents amb els òrgans i processos implicats en

cada cas. Identificar els factors socials que repercuteixen negativament en la salut,


Curs 2014-15

61

com l’estrès i el consum de substàncies addictives.

Es pretén comprovar que els estudiants saben com es coordinen el sistema nerviós i

l’endocrí, i apliquen aquest coneixement a problemes senzills que puguin ser

analitzats utilitzant bucles de retroalimentació, diagrames de flux o altres models

similars. Així mateix, han de caracteritzar les principals malalties, valorar la

importància d’adoptar hàbits de salut mental, i identificar els efectes perjudicials de

determinades conductes com el consum de drogues, l’estrès, la falta de relacions

interpersonals sanes, la pressió dels mitjans de comunicació, etc.

5. Reconèixer que en la salut influeixen aspectes físics, psicològics i socials, i valorar la

importància dels estils de vida per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida, així

com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.

Amb aquest criteri es pretén valorar si l’alumnat té un concepte actual de salut, i si és

capaç d’establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els factors que

tenen una influència major en la salut, com són els estils de vida. A més, ha de saber

distingir els diferents tipus de malalties: infeccioses, de conducta, genètiques, per

intoxicació, etc., i relacionar la causa amb l’efecte. Ha d’entendre els mecanismes

de defensa corporal i l’acció de vacunes, antibiòtics i altres aportacions de les

ciències biomèdiques en la lluita contra la malaltia. Així mateix, s’ha de valorar si han

desenvolupat actituds solidàries davant situacions com la donació de sang o

d’òrgans.

6. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència

de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació,

desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció

d’espècies. Analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar

el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos

naturals.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat sap explicar algunes alteracions concretes produïdes

pels éssers humans en la naturalesa, mitjançant la utilització de tècniques senzilles

(indicadors biològics, proves químiques senzilles) o la recollida de dades en

publicacions, per estudiar problemes com l’avanç de la desertització, la pluja àcida,

l’augment de l’efecte hivernacle, la disminució dels aqüífers, etc. Finalment, han de

valorar el medi ambient com un patrimoni de la humanitat i argumentar les raons de

determinades actuacions individuals i col·lectives per evitar el seu deteriorament.

7. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelat del relleu

terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.

Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i

que és capaç de reconèixer i interpretar en el camp o en imatges l’acció dels

agents geològics externs més importants. També es pretén avaluar si l’alumnat

explica els diferents tipus de modelat del relleu terrestre produït pels agents geològics

externs, així com la influència de factors com el clima, el tipus de roca, la seva

estructura, etc. Ha d’identificar en el paisatge les diferents influències que s’hi

manifesten: geològiques, dels éssers vius i derivades de l’activitat humana.

6.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ de 3r ESO.

Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els següents:


- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la resta

de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot

fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no

l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe(20%)

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos

negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20%.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li

pot baixar la nota fins a un 10%.

- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent: - A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser aprovada.

Només a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el departament de

Física-Química i segons el nombre de classes donades de cada part es ponderarà

la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les altres avaluacions la nota

correspondrà a la part donada.

Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són informatives

sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la de juny i de

setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos departaments) i la més

important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim un cinc de mitjana conjunta

sempre i quan les dues notes siguin superiors a quatre.

- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la podrà

recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan l’alumnat suspès

finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una recuperació.

- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre i per

al curs vinent si promociona.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part de BIOLOGIA i

GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una prova escrita que

pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que representa el 30% restant i

que lliurarà el mateix dia de la recuperació de l‘assignatura.


Curs 2014-15

63

7-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO CURS 2014-15:

7.1.-OBJECTIUS.

1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del

llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral.

2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que

s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-

los com un procés de construcció del saber científic.

3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals

cicles biològics dels éssers vius.

4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.

5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i

d’altres de relacionades amb la transmissió dels gens.

6. Identificar les malalties genètiques principals.

7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva

relació amb la síntesi de proteïnes a través del codi genètic.

8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les

aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia.

9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.

10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els

representants principals de l’arbre genealògic de l’espècie humana.

11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de

la història amb la insularitat.

12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen

entre ells.

13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la

temperatura, la llum, l’oxigen, etc.

14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i

particularment a les Illes Balears.

15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre

millor els problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma

activa en la seva defensa, especialment dels corresponents a les Balears.

16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir

mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.

17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de

l’intercanvi de matèria i energies.

18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles

del fòsfor, del carboni, del nitrogen i de l’aigua.

19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la

salut i reforçar l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.

20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint

en compte els problemes ecològics que ens són més propers.

21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.

22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb

l’agent geològic extern que hi predomina.

23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques

sobre mapes físics que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.

24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.

25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes,

volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.

26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història

geològica del nostre arxipèlag.

27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva

formació fins a l’aparició de l’espècie humana.


Curs 2014-15

65

28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i

planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics.

29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per

millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.

7.2.-CONTINGUTS

Bloc 0.-Continguts comuns

B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:

plantejament de problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis,

estratègies i dissenys experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i

interpretació i comunicació de resultats.

B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les

tècniques bàsiques de l ’àmbit científic.

B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de

la informació i la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies,

revistes científiques, etc.

B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre

decisions sobre problemes relacionats amb la física i la química.

B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per

comprendre diferents processos amb simulacions i models i en l’ús de programes

bàsics per a l ’obtenció i tractament de dades.

B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia,

la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat

i les repercussions d ’aquest.

B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris

de biologia i la geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura

de les substàncies i el material així com un comportament conforme a les normes de

seguretat en el laboratori i en el tractament de residus.

B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant

correctament la notació científica.

B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la

conservació i protecció d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals

relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les


B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Continguts específics de l’àrea

Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu

B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees

històriques sobre l ’edat de la Terra.

B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.

B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.

B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i

la seva influència en el planeta.

B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics

importants.

B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.

B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna

estratigràfica senzilla.

B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i

terratrèmols.

B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del

fons oceànic.

B1.10-Formació de les serralades.

B1.11-Proves del desplaçament dels continents.

B1.12- El cicle de les roques.

B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.

B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del

relleu i dels esdeveniments geològics.


Curs 2014-15

67

B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície

del planeta.

Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular

B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.

B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.

B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.

B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.

B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.

B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les

ciències biològiques.

Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters

B3.1- El mendelisme.

B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.

B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi

d ’algunes malalties hereditàries.

B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.

B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els

aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.

B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia

genètica i reproductiva.

Bloc 4. L ’evolució de la vida

B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.

B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets

que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.

B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius.

Aparició i extinció d ’espècies.

B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.

B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.

B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies.

B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.

Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes

B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.

B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.

B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes

terrestres i aquàtics.

B5.4-Cicles biogeoquímics.

B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.

B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.

B5.7-La formació i la destrucció de sòls.

B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.

B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als

canvis mediambientals de la història de la Terra.

B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana:

extincions i introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals.

B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial

de la protecció del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.

7.4-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:

1r TRIMESTRE: setembre-desembre

Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida

Unitat 2: La informació genètica

Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters

Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius

2n TRIMESTRE: gener- març

Unitat 10: La història del nostre planeta

Unitat 7: El relleu i el seu modelatge

Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra

Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre

3r TRIMESTRE: abril- juny

Unitat 5: Estructura dels ecosistemes

Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes


Curs 2014-15

69

-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

DE QUART D'ESO :

TRIMESTRE

UNITAT

OBJECTIUS

BLOC I CB

PRIMER

1.-La cèl·lula. Unitat de vida.

1, 2, 3, 28, 29

B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5,

CIMF

2.-La informació genètica.

1, 4, 7, 8, 28, 29

B2.6, B2.7 ,

CIMF, CM, CTICD

3.-Herència i transmissió de

caràcters.

1, 5, 6, 7, 19, 28,

29

B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7

CIMF, CM, CTICD

4.-Origen i evolució dels éssers vius.

1,9, 10, 28, 29

B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7

CIMF, CM

SEGON

10.-La història del nostre planeta.

1, 11, 26, 27, 28,

29

B1.1, B1.2, B1.3, B1.4

CIMF, CSC, CM, CAA

7.-El modelatge del relleu

1, 21, 22, 28, 29

B1.5, B1.6,

CIMF

8.-Estructura i dinàmica de la Terra.

1, 23, 24, 28,29

B1.5,B1.6,

CIMF

9.-Manifestacions de la dinàmica

terrestre.

1, 25, 28, 29

B1.5, B1.6,

CIMF

TERCER

5.-L’estudi dels ecosistemes.

1, 12, 13, 14, 28,

29

B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,

CIMF, CM

6.-Canvis dels ecosistemes

1, 15, 16, 17, 18,

20, 28, 29

B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11

CIMF, CSC, CM

7.5.PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 14-15

La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:

-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR

-Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMÈNEZ CORRAL

-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques:

TRIMESTRE

UNITAT

PRÀCTICA

LABORATORI

ACTIVITATS

(Llibre volum 4)

PRIMER

1.-La cèl·lula.

Unitat de vida.

1-Ús del microscopi.

2-Observació de mostres

histològiques.

3- DVD: La cèl·lula

4-Elaboració de cariotips.

-Primer assaig mundial amb cèl·lules

embrionàries en humans. Pàg. 244-245

2.-La informació genètica.

1-Programa Codigene

2-Extracció del teu ADN.

Pàg.43

-Aliments transgènics.

Pàg. 246-247

3.-Herència i transmissió de

caràcters.

1-Problemes de genètica I II.

2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.

3-Identificació de grups sanguinis.

( Web: nobelprize)

-Toxicitat del bisfenol A.

Pàg. 248-249

4.-Origen i evolució dels

éssers vius.

1-DVD: La millor que tenim.

Darwin i l'evolució

2-DVD: Fossi-les a través del

tempo.

3-Identificació de fòssils

-Canvi evolutiu en una població. Pàg.

250-251

SEGON

10.-La història del nostre

planeta.

1-Tira cronològica

2-PWP de la història de la Terra

amb els esdeveniments biològics i

geològics de cadascun.

Exposició oral

-L’impacte del límit cretàcic-terciari.

Pàg.264-265

7.-El modelatge del relleu

1-DVD: Les glaceres

-Pluja àcida.

Pàg.258-259


Curs 2014-15

71

8.-Estructura i dinàmica de la

Terra.

1-Visum tres tipus de roques.

Observació i identificació.

-L’astenosfera

Pàg.260-21

9.-Manifestacions de la

dinàmica terrestre.

1-DVD: Volcans

2-DVD:Terratrèmols

-Riscos geològics.

Pàg.262-263

TERCER

5.-L’estudi dels ecosistemes.

-DVD: Els ecosistemes. La

biodiversitat.

-DVD: Sis espècies, sis joies.

-PWP: Figures de protecció dels

espais naturals

-Quan l’oxigen és un verí mortal.

Pàg.252-253

-Correcció d’impactes ambientals.

Pàg. 254-255

6.-Canvis dels ecosistemes

-Encalentiment global

Pàg. 256-257

SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2014-15

SORTIDA ACTIVITAT

PRIMER TRIMESTRE

SEGON RIMESTRE

-Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació

del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de

l’aigua.

-Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta boletaire i

de vegetació mediterrània.

TERCER TRIMESTRE

-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària,

per a realitzar l’activitat de l’Ecosistema marí:

esnòrquel i fotografia subaquàtica.

- Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observació i

estudi de l'ecosistema litoral- identificació i

reconeixement de la flora i fauna de Formentera

7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ:

TRIMESTRE

UNITAT

CRITERIS D’AVALUACIÓ

COMPETÈNCIA BÀSICA

PRIMER

1.-La cèl·lula.

Unitat de vida.

1. Aplicar els postulats de la teoria

cel·lular a l’estudi de diferents tipus

d’éssers vius.

2. Identificar les estructures

característiques de la cèl·lula

procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica

vegetal i animal.

3.Relacionar cadascun dels elements

cel·lulars amb la seva funció biològica.

4.Reconèixer les característiques del

cicle cel·lular i descriure la

reproducció cel·lular, assenyalant les

diferències principals entre meiosi i

mitosi, així com el significat biològic de

cadascuna.

L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,

utilitzant les tècniques adequades

,l’existència de cèl·lules en diferents organismes.

Es tracta d’avaluar també si és capaç

d’identificar les estructures cel·lulars en dibuixos i

microfotografies ,i d’assenyalar la funció de

cadascuna d’aquestes.

Així mateix, ha d’entendre la necessitat de

coordinació de les cèl·lules que componen els

organismes pluricel·lulars. Comprovar que

l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus de

divisió cel·lular asexual, necessària en la

reproducció dels organismes unicel·lulars i que

assegura el creixement i la reparació del cos en

els organismes pluricel·lulars. També ha d’explicar

el paper de la meiosi i dels gàmetes a la

reproducció sexual. Es tracta de comparar els dos

tipus de divisió cel·lular en aspectes com ara: els

tipus de cèl·lules que la fan, el seu mecanisme

d’acció, els resultats obtinguts i la importància

biològica dels dos processos, mitjançant la

utilització i interpretació de dibuixos esquemàtics,

models de cicles cel·lulars, fotografies de

cariotips, o altres recursos.

2.-La

informació

genètica.

1-Reconèixer que els gens estan

constituïts per ADN i ubicats en els

cromosomes.

2-Interpretar el paper de la diversitat

genètica (intraespecífica i

interespecífica) i les mutacions a partir

del concepte de gen.

3-Valorar críticament les

conseqüències dels avenços actuals

de l’enginyeria genètica.

Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que

l’emmagatzematge de la informació genètica

resideix en els cromosomes ,interpretar mitjançant

la teoria cromosòmica de l ’herència les

excepcions a les lleis de Mendel i explicar el

concepte molecular de gen, així com l ’existència

de mutacions i les seves implicacions en l ’evolució

i la diversitat dels éssers vius.

També s’ha de valorar si utilitza els seus

coneixements per valorar les repercussions

sanitàries i socials dels avenços en el coneixement

del genoma i analitzar, des d’una perspectiva

social, científica i ètica, els avantatges i els

inconvenients de la biotecnologia moderna

(teràpia gènica, aliments transgènics, etc.).

3.-Herència i

transmissió de

caràcters.

1-Resoldre problemes pràctics de

genètica en diversos tipus

d’encreuaments utilitzant les lleis de

Mendel i aplicar els coneixements

adquirits per investigar la transmissió de

determinats caràcters en la nostra

espècie.

Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar els

conceptes bàsics de genètica i resoldre

problemes senzills sobre la transmissió de caràcters

hereditaris calculant percentatges genotípics i

fenotípics dels descendents i reconeixent en

aquests resultats el seu caràcter aleatori.

També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar

aquests coneixements a problemes concrets de

l’herència humana, com ara l’hemofília ,el

daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els

cabells, etc.

4.-Origen i

evolució dels

éssers vius.

1- Exposar raonadament els problemes

que van conduir a enunciar la teoria

de l’evolució, els principis bàsics

d’aquesta teoria i les controvèrsies

científiques, socials i religioses que va

suscitar.

2- Relacionar l ’evolució i la distribució

dels éssers vius, i destacar les

-Avaluar si l ’alumnat coneix les controvèrsies

entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents

teories evolucionistes, com les de Lamarck i

Darwin, així com les teories evolucionistes actuals.

-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -se en

la teoria de l’evolució, les dades més rellevants del

registre paleontològic l’anatomia comparada; les


Curs 2014-15

73

adaptacions més importants, amb els

mecanismes de selecció natural que

actuen sobre la variabilitat genètica

de cada espècie.

semblances i diferències genètiques,

embriològiques i bioquímiques; la distribució

biogeogràfica i altres aspectes relacionats amb l

’evolució dels éssers vius.

SEGON

10.-La història

del nostre

planeta.

1-Identificar i descriure fets que

mostrin la Terra com a un planeta

canviant i registrar alguns dels canvis

més notables de la seva llarga història

utilitzant models temporals a escala.

-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del

temps geològic mitjançant la identificació dels

esdeveniments fonamentals de la història de la

Terra en una taula cronològica i , especialment, a

través de la identificació i ubicació dels fòssils més

representatius de les principals eres geològiques i

altres registres geològics com ara l’ adaptació

estratigràfica, els tipus de roques, les serralades i

els processos orogènics o les transgressions i

regressions marines.

7.-El

modelatge del

relleu

8.-Estructura i

dinàmica de

la Terra.

1-Utilitzar el model dinàmic de

l’estructura interna de la Terra i la

teoria de la tectònica de plaques per

estudiar els fenòmens geològics

associats al moviment de la litosfera i

relacionar-los amb la seva ubicació en

mapes terrestres.

9.-

Manifestacions

de la

dinàmica

terrestre.

-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el

model dinàmic de l ’estructura interna de la Terra i

la teoria de la tectònica de plaques en

l’explicació de fenòmens aparentment no

relacionats entre si, com ara la formació de

serralades, l’expansió del fons oceànic, la

coincidència geogràfica de terratrèmols i volcans

en molts llocs de la Terra, les coincidències

geològiques i paleontològiques en territoris

actualment separats per grans oceans, etc.

-També s’ha de comprovar si és capaç d ’associar

la distribució de sismes i volcans als límits de les

plaques litosfèriques en mapes d’escala

adequada, i de relacionar tots aquests processos.

TERCER

5.-L’estudi dels

ecosistemes.

1-Explicar com es produeix la

transferència de matèria i energia al

llarg d’una cadena o xarxa tròfica

concreta i deduir-ne les

conseqüències pràctiques per a la

gestió sostenible d ’alguns recursos per

part de l ’ésser humà.

-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de

relacionar les pèrdues energètiques produïdes a

cada nivell amb l’aprofitament sostenible dels

recursos alimentaris del planeta (consum

d’aliments que pertanyen als últims nivells tròfics)i

les repercussions de les activitats humanes en el

manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes

(desaparició de depredadors, sobreexplotació

pesquera, introducció d’espècies exòtiques, etc.).

6.-Canvis dels

ecosistemes

7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:

- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.

- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no es supera l‘avaluació

queda suspesa automàticament.

- si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la

nota fins a un 10%.

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre

l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.

- treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%

- actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no

adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%..

-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a

recuperar els trimestres suspesos.


- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en

una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar

el procés d'aprenentatge del grup.

- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a

treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot

realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i lliurarà el

mateix dia del la prova escrita.


Curs 2014-15

75

8.-PROGRAMACIÓ DE L'OPTATIVA DE TERCER D'ESO TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTAL

8.1.-INTRODUCCIÓ

Entre les diverses contribucions que les matèries de ciències de la naturalesa

aporten a l’adquisició de les competències bàsiques a l’educació secundària

obligatòria, s’hi troba la capacitat per conèixer el món físic i interactuar-hi a partir de

l’aprenentatge dels conceptes i dels procediments essencials de cadascuna

d’aquestes ciències i de l’ús de les seves relacions.

En aquest sentit, i amb la intenció d’oferir a l’alumnat una visió més

globalitzada de la ciència, es proposa per al tercer curs de l’ESO aquesta matèria

optativa taller de ciències experimentals, que persegueix fonamentalment dos

objectius: per una part, el de completar el currículum de les matèries obligatòries de

l’àmbit científic presents a l’etapa a partir d’un tractament més interdisciplinari dels

continguts i, per l’altra, el de complementar aquest currículum mitjançant

l’aprenentatge d’alguns procediments i actituds que freqüentment resten

desplaçats davant la tendència predominant a donar preponderància als

conceptes.

8.2.-CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS A L’ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i

interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l’aprenentatge

dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però

també implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i

adquirir els valors de l’activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta

competència a través de la familiarització amb el treball científic.

En el procés d’investigació o resolució de problemes s’ha de mesurar, fer

càlculs matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models

matemàtics... Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència

matemàtica.

Una part important de l’activitat científica és la comunicació. A través de

l’elaboració d’informes d’investigació i de l’exposició dels treballs realitzats es

contribueix a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi

hagi una adequada comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari

elaborar un discurs en el qual s’utilitzi la terminologia adient, s’argumenti, s’expliquin i

es descriguin fets, s’estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens. La utilització del

català com a llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt

important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots

els àmbits de la seva activitat.

A través d’aquesta matèria s’han de treballar els procediments relacionats

amb la recerca i la selecció d’informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots

aquests procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la

informació i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de

la informació són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes

tecnologies permeten la comunicació, la recerca d’informació, les simulacions i

visualitzacions de situacions, l’obtenció i el tractament de dades, etc.

La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i

ciutadana està relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la

preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica que puguin participar

activament en la presa fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment

procedimentals i actitudinals, que s’aprenen en la matèria estan relacionats amb la

resolució de problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que

hauria de tenir qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s’han d’utilitzar

procediments i valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació,

amb el raonament, la responsabilitat, la coherència...

La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica

científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada

cultura, és també cultura. Una part d’aquesta cultura és la llengua. La utilització de

la llengua catalana per a la comunicació a l’aula i al laboratori contribueix a

augmentar l’interès per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara

l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat són comunes a la ciència i a

l’art.

La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la

competència per aprendre a aprendre. De fet, s’aprèn a través de la resolució de

problemes, la qual cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del

nostre entorn i donar respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de

treballar en grup i saber compartir el coneixement amb els altres.

El treball científic forma part de l’activitat racional, la qual cosa suposa

qüestionar dogmes i prejudicis, i d’aquesta manera contribueix al desenvolupament

de l’autonomia i la iniciativa personal. L’activitat científica potencia l’autoestima i les

capacitats d’enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les

dificultats, d’assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de

descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi,

d’implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.

8.3.-OBJECTIUS

L’optativa taller de ciències experimentals de 3r curs d’educació secundària

obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb els

procediments de la ciència en la seva resolució.

Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com informació

presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques.

Utilitzar de forma crítica fonts d’informació diferents.


Curs 2014-15

77

Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb

correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols

i equacions.

Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades

mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament

informàtic.

Dissenyar i utilitzar instruments i tècniques de contrastació.

Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar

conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions.

Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,

emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres

respectuosament.

Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el desig

d’aprofundir en els coneixements.

Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància

del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la

societat i la qualitat de vida.

Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i ordre.

Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera responsable

i seguint les normes de seguretat pertinents.

Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els

residus produïts en el laboratori.

8.4.-CONTINGUTS

-Continguts distribuïts per blocs:

Bloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic

1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de

la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents,

estadístiques, mapes, etc. o realització d’enquestes i entrevistes per obtenir

informació.

1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i

rellevància.

1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.

1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi intervenen;

canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix en la

variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades.

1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats

causades per factors imprevistos i pertorbadors.

1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per

realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció

de la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.

1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda d’aparells o sense, guiada per hipòtesis

més o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.

1.8.-Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació

científica i del sistema internacional d’unitats.

1.9.-Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades.

Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de

relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.

1.10.-Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats

comunes, interpretació d’estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la

utilitat dels sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.

1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de

dades organitzades en taules i gràfics.

1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de

partida, reformulació d’hipòtesis davant les noves dades experimentals,

reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d’un model interpretatiu

senzill.

1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la

necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns resultats per

aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.

1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe

escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits amb estructura

coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.

Bloc 2. Destreses i tècniques

2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al

laboratori o al camp.

2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús

d’instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el

cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments d’observació com el microscopi, la lupa,

els prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l’encenedor d’alcohol, la

caixa de Petri, etc.; i d’altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques,

enregistradores, etc.

2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com instruments de mesura diversos,

estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius, etc.

2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d’un

laboratori.

2.5.-Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte

mediambiental en el laboratori i en el tractament de residus.

2.6.-Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de

treball.

Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com a

construcció social

Adquisició de les actituds característiques del treball científic:


Curs 2014-15

79

3.1.-Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig

de conèixer i comprendre.

3.2.-Creativitat, necessària per a la formulació d’hipòtesis, per a la realització del

disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del seu

estudi des de perspectives diferents.

3.3.-Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el

problema és necessària per realitzar una investigació.

3.4.-Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder

concloure el treball d’investigació.

3.5.-Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.

3.6.-Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats

i control mutu del treball assignat a cada membre del grup.

3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió

de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en

consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi.

3.8.-Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions

procedents de diferents fonts, però també actitud d’autocrítica davant les opinions

pròpies.

3.9.-Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de

tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees

científiques davant dels dogmes com a veritats immutables.

3.10.-Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre

decisions i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.

3.11.-Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a

les necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència,

així com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la

seva conservació, protecció i millora.

3.12.-Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la

tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de

l’estudi realitzat i les seves repercussions.

3.13.-Respecte a l’entorn natural i reforç d’actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de

la nostra Comunitat.

-Continguts distribuïts per competències. COMPETÈNCIA PER CONÈIXER EL MÓN FÍSIC I INTERACTUAR-HI. CMF

CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.

1.1.-La hidrosfera. La importància

de l ’aigua en el clima, en la

configuració del paisatge i en els

éssers vius. 1.2.-La distribució de l

’aigua a la Terra en les seves

formes líquida, sòlida i gasosa.

1.3.-La mediterrània, geografia,

climatologia i geologia.

1.4.-Característiques fisico

químiques de l’aigua salada.

Introducció a l ’estudi de la

biodiversitat. Aproximació a la

classificació dels éssers vius. Els

cinc regnes.

2.1.-Característiques de l’hort

ecològic.

2.2.-El sòl, composició i estructura.

2.3.-Els plaguicides i herbicides,

efectes sobre la salut.

3.1.-Definició de residus.

3.2.-Classificació dels residus.

3.3.-Tractaments dels residus.

1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i

discussió del seu interès i rellevància.

1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.

1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control

de les variables que hi intervenen; canvi de la

variable independent per comprovar els efectes que

produeix en la variable dependent, mentre es

mantenen constants les variables controlades.

1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals,

resolució de les dificultats causades per factors

imprevistos i pertorbadors.

1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens.

Determinació dels criteris per realitzar les

observacions (color, forma, mida, funció,

comportament, etc.), elecció de la tècnica o dels

instruments adequats a les observacions que volen

realitzar-se.

1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda

d’aparells o sense, guiada per hipòtesis més o menys

explícites. Elecció de les unitats de mesura.

1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de si

verifiquen o no la hipòtesi de partida, reformulació

d’hipòtesis davant les noves dades experimentals,

reconeixement de les relacions causa-efecte i

formulació d’un model interpretatiu senzill.

2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques

per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp.

2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de

ciències experimentals. Ús d’instruments de mesura

com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el

cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments

d’observació com el microscopi, la lupa, els

prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta,

l’encenedor d’alcohol, la caixa de Petri, etc.; i

d’altres materials com mapes, martells, càmeres

fotogràfiques, enregistradores, etc.

2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com

instruments de mesura diversos, estacions

meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models

interpretatius, etc.

2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i

els instruments bàsics d’un laboratori.

2.5.-Comportament conforme a les

normes de seguretat i de respecte

mediambiental en el laboratori i en

el tractament de residus.

2.6.-Respecte per les condicions

de conservació i manteniment dels

materials de treball.

3.1.-Curiositat, necessària per

formular preguntes, plantejar-se

problemes o el desig de conèixer i

comprendre.

3.2.-Creativitat, necessària per a la

formulació d’hipòtesis, per a la

realització del disseny

experimental, per al plantejament

del problema o per a la realització

del seu estudi des de perspectives

diferents.

3.10.-Reconeixement de la

importància del coneixement

científic per prendre decisions i per

fer front a problemes que ens

afecten directament o

indirectament.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. CMA


1.5.-El cicle de l ’aigua a la Terra i

la seva relació amb el Sol com a

font d’energia.

1.6.-Reserves d ’aigua dolça a la

Terra: aigües superficials i

subterrànies. Importància de la

seva conservació. Les reserves d

’aigua a les Illes Balears.

2.4.-Les dimensions d’un hort

ecològic.

1.9.-Organització de la informació recollida o de les

observacions realitzades. Ordenació de mesures o

dades que caracteritzin un conjunt, establiment de

relacions entre elles. Expressió de les dades en

gràfiques, taules o esquemes.

3.5.-Raonament de les solucions

aparentment òbvies, rigor i

precisió.


Curs 2014-15

81

3.4.-La generació de residus i la

gestió sostenible: reducció,

reutilització, recuperació i

reciclatge. El problema i la gestió

dels residus a les Illes Balears.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. CLI


1.7.-La biodiversitat a la

mediterrània. Importància de

determinades espècies al mar

Balear.

2.5.-Els planters, què, com i quan

sembrar.

3.5.-Els residus a les Pitiüses,

producció i tractaments.

1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents

tècniques: exposició oral, informe escrit, audiovisual,

mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits

amb estructura coherent, clars, precisos i ordenats,

utilitzant el vocabulari adequat.

3.7.-Respecte a les regles

d’intercanvi al grup, acceptació

de la posada en qüestió de les

idees pròpies, disposició a aportar

la informació que es posseeixi i

presa en consideració de les idees

i informacions dels altres per

modificar el criteri propi.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I

COMPETÈNCIA DIGITAL. CTI


1.8.-Les principals espècies a la

mar Balear de cadascun dels

regnes.

3.6.-Producció de residus al

municipi de Sta. Eulària, i

destinació d’aquests residus.

1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter

científic utilitzant les tecnologies de la informació i

comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes,

documents, estadístiques, mapes, etc. o realització

d’enquestes i entrevistes per obtenir informació.

1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el

tractament de dades. Anàlisi de dades organitzades

en taules i gràfics.

3.6.-Reconeixement de la

importància del treball en equip i

del respecte a les aportacions dels

altres en la labor científica i

tècnica. Repartiment de

responsabilitats i control mutu del

treball assignat a cada membre

del grup.

3.8.-Actitud crítica, capacitat de

seleccionar, contrastar i avaluar

informacions procedents de

diferents fonts, però també actitud

d’autocrítica davant les opinions

pròpies.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA. CCA


1.9.-Les espècies en perill a les Illes

Balears. Els espais protegits de les

Illes Balears: situació, extensió i

tipus de protecció.

3.7.-Els diferents tractaments dels

residus a l’illa d’Eivissa.

1.9.-Organització de la informació recollida o de les

observacions realitzades. Ordenació de mesures o

dades que caracteritzin un conjunt, establiment de

relacions entre elles. Expressió de les dades en

gràfiques, taules o esquemes.

3.11.-Valoració de les aportacions

de les ciències experimentals per

donar resposta a les necessitats

dels éssers humans i per millorar les

condicions de la seva existència,

així com per apreciar la diversitat

natural i cultural i gaudir-ne, i per

participar en la seva conservació,

protecció i millora.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA. CSC


1.10.-Mesures per protegir la

biodiversitat de la mediterrània.

2.6.-Les repercussions d’una

activitat sostenible.

2.7.-Les avantatges del reciclatge.

3.8.-La reducció dels residus com

a principal estratègia per a un


2.1.-Coneixement i utilització de tècniques

bàsiques per treballar de forma eficaç al

laboratori o al camp.

3.6.-Reconeixement de la importància

del treball en equip i del respecte a les

aportacions dels altres en la labor

científica i tècnica. Repartiment de

responsabilitats i control mutu del treball

assignat a cada membre del grup.

3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al

grup, acceptació de la posada en

qüestió de les idees pròpies, disposició a

aportar la informació que es posseeixi i

presa en consideració de les idees i

informacions dels altres per modificar el

criteri propi.

3.9.-Valoració de la ciència com una

activitat humana en què intervenen

factors de tipus social o cultural i en la

qual pot apreciar-se la provisionalitat

de les idees científiques davant dels

dogmes com a veritats immutables.

3.12.-Reconeixement de les relacions de

les ciències experimentals amb la

tecnologia, la societat i el medi

ambient, considerant les possibles

aplicacions de l’estudi realitzat i les

seves repercussions.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE. CAA


2.8.-El compostatge.

2.9.-Els productes ecològics.

3.9.-El consum responsable amb el

medi ambient.

1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del

treball realitzat, comprensió de la necessitat de no

sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns

resultats per aconseguir major precisió i rigor en

investigacions posteriors.

3.13.-Respecte a l’entorn natural i

reforç d’actituds favorables a la

seva conservació i protecció, tot

fent atenció a les circumstàncies

ambientals relatives a la insularitat

de la nostra Comunitat.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. CAI


1.11.-Repercusions i impacte de

les activitats turístiques en el litoral.

2.10.-Els avantatges dels

productes autòctons o més

propers.

3.10.-Mesures i estratègies per a la

reducció dels residus.

1.10.-Classificació de dades formant grups basats en

una o diverses propietats comunes, interpretació

d’estructures jeràrquiques de classificació i

comprensió de la utilitat dels sistemes unificadors de

classificació per a la comunicació.

3.3.-Confiança en si mateix, ja que

la consideració que un mateix pot

abordar el problema és necessària

per realitzar una investigació.

3.4.-Constància, necessària per

superar les dificultats que van

apareixent i per poder concloure

el treball d’investigació.

-Seqüenciació dels continguts per centres d’interès.

S’han elegit tres centres interès per aquest curs acadèmic distribuïts de la

següent manera per trimestres:

1r trimestre: LA MEDITERRÀNIA.

2n trimestre: L’HORT ECOLÒGIC.

3r trimestre: ELS RESIDUS.

La distribució de les activitats programades en cadascun dels centres d’interès,

així com els objectius que volem assolir i les competències bàsiques (CMF, CMA, CLI,

CTI, CCA, CSC, CAA, CAI) que s’avaluaran en cadascuna d’elles es mostren en la

següent graella. 1r TRIMESTRE

CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT PER SESSIÓ OBJECTIUS BLOC

COMPETÈNCIES

Principals

1r Trimestre

LA MEDITERRÀNIA

1.-El mètode científic. 9,10 1 CMF 2.-Recollida de mostres de plàncton. 5,7,8,9,11 2 CMF,CTI 3.-Observació al microscopi. 5,9,11,12 2 CMF,CMA 4.- Recollida de mostres del litoral. 3,8,9,11 2 CMF,CTI 5.-Observació a la lupa. 5,9,11 2 CMF 6.-Plantejament de preguntes. 1,8,9,10 3 CAI,CAA 7.-DVD a la vorera de la mar. 2,9 3 CMF 8.-Latitud i longitud. 2,9 2 CMF,CMA 9.-Recerca d’informació. 1,2,9 2,3 CMF,CTI


Curs 2014-15

83

10.-Organització de la informació. 2,8,9, 1,3 CMF,CAI 11.-Classificació de la informació 2,8,9 1,3 CMF,CAI 12.-Interpretació de la informació. 2,6,8,9 1,3 CMF,CAI 13.-Obtenció de conclusions. 3,8,10 1,3 CMF,CAI,CAA 14.-Quina informació comunicar. 1,2,8,10 1,3 CLI 15.-Com comunicar la informació. 4,8,10 1,3 CLI 16.-Elaborar l’exposició de la informació 4,8 1,3 CLI 17, 18 i 19-Exposicions orals. 4,8 1,3 CLI,CSA 20.-Comunicació a la comunitat educativa. 4,8,10 1,3 CLI,CCA,CAA,CSC

2n TRIMESTRE

CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES

2n Trimestre

L’HORT ECOLÒGIC

1.-Què és un hort ecològic? 1,9 3 CMF, CMA 2.-El sòl: composició i estructura. 5,9,11 2,3 CMF 3.-Anàlisi del sòl. 1,2,7,8,9,11 2,3 CMF, CMA 4.-El compostatge. Procediment. 5,7,9,11 2,3 CMF 5.-El reg 8 3 CAI 6.-Elaboració de planters. 1,5,8,9,11 2,3 CMF, CCA 7.-.Tipus de plantes. Plantació. 8,9,11 2,3 CMF, CMA 8.-Classificació de les plantes. 8,9 2,3 CMF,CCA, 9.-Necessitats nutritives de les plantes 2,9 2,3 CMF, CMA 10, 11 i 12.-Estudi del creixement. 2,5,6,7,8,9,10,11,12 1,2 CMF, CMA 13.-Les plagues i els plaguicides. 3,9,10 3 CMF, CSC,CTI 14.-Les herbes i els herbicides. 3,9,10 3 CMF,CSC,CTI 15.-Els adobs químics. 9,10 3 CMF,CSC,CTI 16.-Recollida de productes. 5,8 2,3 CAI 17.-Elaboració de banc de llavors. 5,8,9,10,11 2,3 CMF, CCA 18, 19.-Exposicions orals. 4,8,9 1,3 CLI,CAI. CAA

20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9 1,3 CLI, CCA,

CAI,CAA

3R TRIMESTRE

CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES

3r Trimestre

ELS RESIDUS

1.-Definir residu. 9 3 CMF 2.-Residus sòlids urbans. 2,9 3 CMF,CMA,CSC 3.-El reciclatge. 8,9 3 CMF,CSC 4.- Els abocadors. 9 3 CMF,CCA 5.-La incineració. 1,9 3 CMF,CCA 6.-Recerca d’informació a Espanta 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA 7.-.Recerca d’informació a les Illes. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI 8.- Recerca d’informació a les Pitiüses. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI 9, 10, 11.-Elaboració d’informes. 3,8 1,3 CAI,CAA,CTI 12, 13, 14.-Exposicions orals 4,8 1,3 CLI,CC,CAI,CAA 15.-Reciclate de paper. 5,8,11 2,3 CMF,CCA 16.-Reciclatge d’oli usat. 5,6,7,8,11,12 2,3 CMF,CCA 17.-Reciclatge d’envasos. 5,8,11 2,3 CMF,CCA 18, 19.-Col·laboració amb ecoambientals. 1,2,3,4,8 3 CAI,CSC,CAA 20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9,10 1,3 CLI,CSC,CAI,CAA

8.5.-METODOLOGIA

Tipologia de les activitats.

Acceptat, doncs, el caire bàsicament procedimental de la matèria, el fil

conductor per dur a terme el seu currículum han de ser els treballs pràctics. Tot i que

s’han proposat diverses classificacions dels treballs pràctics a partir dels objectius que

pretenen, una de les més acceptades estableix una divisió en quatre grups:

experiències (utilitzades per aconseguir una percepció dels fenòmens), experiments

il·lustratius (adients per comprovar principis i lleis), exercicis pràctics (útils per a

l’aprenentatge de mètodes i tècniques i per a la determinació de propietats

generals i característiques) i petites investigacions (ideals per a la construcció de

coneixement i per apropar l’alumnat a les formes del quefer científic).

Aquests petits treballs d’investigació cal que siguin plantejats sempre des d’un

determinat cos de coneixements i, si pot ser, des de distintes disciplines de l’àrea

científica. Tot i que interessa que l’alumnat treballi, per exemple, l’observació de

fenòmens i la recollida de dades, convé que ho faci des d’un referent conceptual

per tal que la interpretació, la valoració i la crítica dels resultats obtenguts tengui

sentit. D’aquesta manera serà possible, a més, plantejar un mateix estudi des de

diversos punts de vista, integrant les distintes perspectives obtingudes en el si d’un

enfocament interdisciplinari.

En definitiva, la matèria ha de contribuir, juntament amb la resta de matèries

científiques de l’etapa, a familiaritzar l’alumnat amb les distintes formes pròpies del

treball científic, com són ara la discussió sobre problemes quotidians relacionats amb

la ciència i la tecnologia, l’enunciat d’hipòtesis, el plantejament de conjectures i

inferències fonamentades, la planificació i la implementació de dissenys

experimentals, la sistematització per la recollida de dades, l’elaboració de

conclusions i, de forma especial, l’anàlisi i la comunicació dels resultats mitjançant el

suport adequat (escrit, gràfic, multimèdia, etc.) i l’ús de la terminologia científica

adient per a cada cas.

Com amb la resta de currículums de l’àrea de les ciències a l’ESO, cal utilitzar

com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

La contextualització de la matèria no sols ha d’afavorir la normalització lingüística del

català, sinó que també n’ha d’assegurar la normalització terminològica i l’ús

correcte de la llengua d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un

llenguatge d’especialitat que es caracteritza per una terminologia específica. Els

termes que s’utilitzaran en aquesta matèria estan relacionats, bàsicament, amb

instruments i aparells de laboratori, de taller i de camp, i amb mètodes, procediments

i tècniques. El coneixement i la comprensió d’aquests termes convé que també formi

part del procés d’ensenyament/aprenentatge de la matèria.

Bona part dels objectius d’aquesta matèria es corresponen amb els

procediments, habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Així, els

continguts es presenten estructurats entorn dels procediments i de les actituds que

caracteritzen els mètodes usuals de la ciència. Però això no vol dir que els conceptes

no hi hagin de ser presents; ben al contrari, els procediments i les actituds propis de la

ciència s’aprenen quan es realitzen investigacions científiques que es desenvolupen


Curs 2014-15

85

sobre conceptes i sistemes conceptuals concrets.

Convé, per tant, tenir en compte que els procediments i les actituds han de ser

treballats en relació amb teories, lleis o principis bàsics de les ciències. El professorat

ha de decidir en cada cas quins dels continguts conceptuals de la matèria són els

més adequats per desenvolupar-los.

-Condicions per al disseny de les activitats.

Les activitats concretes que cada professor o professora desenvolupi han de

complir com a condició primera que siguin útils per treballar els objectius de la

matèria a través dels procediments i les actituds corresponents. En aquest sentit, són

del tot aprofitables les experiències que hagi tengut el professorat a l’hora d’impartir

altres matèries optatives de caire experimental com ara taller de laboratori, flora i

fauna, astronomia, botànica aplicada, contaminació, energies renovables i medi

ambient, taller de química, taller d’alimentació i d’altres.

Per tal d’establir un fil conductor que doni coherència a les distintes activitats

que es posin en pràctica es pot partir, per exemple, de la història de les ciències,

treballar sobre algun problema extret de l’entorn proper de l’alumnat, elegir un

centre d’interès o, també, seleccionar continguts bàsics de les àrees científiques.

Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser, com

ja s’ha esmentat, els treballs pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al

camp. Atès que la història ens diu que el coneixement científic s’ha generat, quasi

sempre, a partir de la necessitat de donar solució a problemes (malalties, manca

d’energia, escassetat d’aliments, necessitat de nous materials...), sembla del tot

apropiat plantejar les petites investigacions com a estratègies per resoldre

problemes, entesos com a situacions que presenten dificultats per a les quals

l’alumnat no disposa de solucions immediates evidents.

Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la

dificultat al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament

senzilles i les finals, més complexes. Les experiències, els experiments il·lustratius, els

exercicis pràctics i les petites investigacions han de ser prou diversos com per atendre

alumnes de característiques diferents.

L’alumnat ha de tenir un paper actiu en tot el procés d’ensenyament-

aprenentatge. Els alumnes han d’incrementar els seus coneixements en realitzar les

activitats i, d’altra banda, han de valorar el treball cooperatiu com una de les formes

més idònies de cercar respostes científiques als problemes. Per tant, s’ha d’estimular i

facilitar el treball en petit grup o en gran grup tant a l’aula com al laboratori i al

camp.

-Organització de l’espai, el temps i els recursos.

Pel que fa a l’espai, essent eminentment pràctic l’enfocament d’aquesta

matèria, es desenvoluparà de forma preferent al laboratori o al camp. S’ha de tenir

especial esment a les normes de seguretat i al tractament de residus, i també a

l’ordre, la neteja i el respecte al medi. Si les possibilitats d’experimentació en el

laboratori no permeten reproduir les condicions que es voldrien estudiar, és

recomanable fer ús de models i simulacions. Per a això no hem d’oblidar les

possibilitats que ofereixen la informàtica, la xarxa i els documents audiovisuals, siguin

o no interactius.

Per la qual cosa s’utilitzarà el laboratori com a aula, així com les sortides

periòdiques al camp, ja que el centre es troba situat en un lloc privilegiat per a fer

sortides de curta durada com la recollida de mostres i experimentacions a l’entorn

més proper.

Al mateix temps s’utilitzarà l’aula portàtil d’informàtica per a les recerques en

xarxa, així com la biblioteca per a les recerques bibliogràfiques.

8.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ.

L’avaluació consisteix en un conjunt d’activitats destinades a obtenir

informació fiable i útil del procés d’ensenyament-aprenentatge per ajudar a orientar

l’alumnat i a elegir els canvis necessaris en el procés per millorar l’assoliment dels

objectius.

Els criteris d’avaluació són la millor guia per comprovar els aprenentatges dels

alumnes i per seleccionar i utilitzar els instruments d’avaluació i les activitats adients

en funció dels recursos disponibles. Convé partir dels coneixements inicials que els

alumnes tenen sobre els mètodes de treball utilitzats per la ciència.

Per dur a terme aquesta avaluació en una matèria essencialment pràctica

com aquesta es requereix del professorat l’observació i el registre de l’actuació de

l’alumne o alumna en el laboratori o al camp. D’aquest treball es valora l’interès, la

predisposició a col·laborar en grup, la participació i la constància en la feina, així

com l’adquisició de destreses i capacitats. Es pot completar aquesta avaluació amb

alguna prova de llapis i paper on hagin d’aplicar els procediments apresos, tant en

petit grup com de forma individual.

De cada problema o petita investigació s’ha de presentar el corresponent

informe o memòria, que ha d’incloure la formulació del problema, l’emissió

d’hipòtesis, el disseny experimental, els muntatges, l’estratègia i les tècniques

aplicades, les conclusions que es poden derivar dels resultats i la bibliografia (web

grafia) utilitzada.

No s’ha d’oblidar tampoc la importància de treballar les exposicions orals dels

treballs i la conveniència de fomentar l’ús de les TIC en aquestes exposicions

(elaboració de pàgines web, de PowerPoint,…).

-Instruments d’avaluació.

Atenent a les recomanacions anteriors s’utilitzaran els següents instruments:

-Quadern de laboratori i de camp.

-Exposicions orals.

-Qüestionaris sobre DVD.

-Informes dels problemes o petites investigacions.

-Treballs escrits.


Curs 2014-15

87

-Interès, participació, constància.

-Criteris d’avaluació

Saber formular i resoldre problemes.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de formular problemes relacionats amb

el medi natural i social, d’ elaborar hipòtesis, de dissenyar estratègies de

resolució, d’aplicar-les i de treure’n les conclusions oportunes. No es tracta

d’aplicar un conjunt de regles sinó de ser capaços d’abordar situacions obertes

que puguin presentar diverses solucions.

Aplicar conceptes bàsics de la ciència.

Es tracta que l’alumnat sigui capaç d’assolir els conceptes bàsics de la ciència

per poder-los aplicar a la resolució de problemes relacionats amb les situacions

quotidianes.

Saber utilitzar de forma crítica les distintes fonts.

Es pretén valorar si els estudiants analitzen de manera sistemàtica i rigorosa les

diferents fonts d’informació, distingint el que és rellevant del que és accessori, així

com les dades de les opinions.

Saber utilitzar instruments i tècniques d’investigació.

Es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per seleccionar, aplicar i utilitzar els

instruments i les tècniques d’investigació més adequades per a l’estudi i la

resolució de problemes i qüestions que siguin habituals en els treballs de camp i

de laboratori.

Reconèixer la importància del treball en equip per a la resolució de problemes.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de treballar en equip, d’argumentar i de

participar en la resolució dels problemes plantejats.

Valorar la importància que tenen els models teòrics proposats per la ciència.

Es pretén que l’alumnat valori la importància dels models teòrics, però que a la

vegada sigui capaç de relativitzar-los per poder estudiar i comparar diverses

explicacions d’un mateix fenomen, o bé analitzar les conseqüències dels

avenços tecnològics.

Elaborar conclusions. Es tracta de veure si els alumnes són capaços d’extreure

informació a partir de gràfics i de taules i de comunicar amb claredat les conclusions

d’un treball realitzat.

8.7.-Criteris de qualificació i recuperació.

La qualificació de la matèria serà el resultat de l’adquisició dels continguts,

destreses, habilitats, estratègies, actituds i valors, assolits en cadascuna de les

competències bàsiques anteriorment desenvolupades, i expressada amb una nota

obtinguda a partir dels instruments d’avaluació proposats, obtenint així una nota

global per cadascun dels trimestres. Cadascuna de les competències tindrà el

mateix pes percentual en la nota final Finalment caldrà comprovar, mitjançant els

criteris d’avaluació, si l’alumnat a assolit els objectius de la matèria.

La recuperació de cadascun dels trimestres es realitzarà amb activitats

proposades en el següent trimestre, incidint individualment, amb activitats de reforç i

recuperació, en les competències que l’alumnat no ha assolit suficientment.

Si l’alumnat no supera la matèria en l’avaluació ordinària, se li encomanarà

una petita investigació sobre un tema a elegir i una exposició oral per a recuperar-la

en la prova extraordinària.

-Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

L’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments desenvolupats mitjançant

enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el professorat, els recursos,

l’avaluació, etc, es veurà reflectida.

Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés o per

a millorar-lo en anys vinents.

9.PROGRAMACIÓ CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT

9.1.INTRODUCCIÓ

Al llarg de la història, la humanitat ha lluitat sempre per millorar la seva qualitat de

vida i sobreviure. L’esperança de vida durant l’Imperi Romà era només de vint-i-cinc

anys i a finals del segle XIX sols s ’havia incrementat fins als trenta-cinc; fou, sobretot,

a partir dels segles XVIII i XIX quan la ciència pogué anar donant resposta a les

necessitats primeres de la humanitat per contribuir, malauradament no d ’una forma

generalitzada, al benestar de les persones.

Així, durant el segle XX, el desenvolupament científic ha estat tan espectacular que

aquesta esperança de vida supera actualment els vuitanta anys als països més

avançats. La causa d ’aquest fet sembla evident: s’han acumulat més coneixements

científics i tecnològics durant els darrers cents anys que en tota la història anterior.

La ciència, les seves aplicacions i la incidència en els canvis que se’n deriven per a

les persones, la societat i el medi ambient són inqüestionables.

Qüestions com l ’ús racional de l ’energia, les noves tecnologies de la comunicació,

el canvi climàtic, els aliments transgènics, la química dels nous materials, el

desenvolupament sostenible o la biologia molecular i les seves implicacions per a la

salut, formen part dels mitjans de comunicació d ’una manera habitual i són motiu

d’opinió de la ciutadania sense que aquesta en conegui, sovint, la seva base

científica.

Amb la implantació en el batxillerat d ’aquesta matèria de ciències per al món

contemporani (CMC), comuna per a l ’alumnat de totes les modalitats, es pretén

posar a l ’abast de la ciutadania la cultura imprescindible per tal de poder actuar de

forma crítica i responsable davant temes relacionats amb els àmbits científic i

tecnològic de rellevància social, amb la finalitat d ’avançar cap a una societat més

democràtica i més compromesa amb el respecte al medi ambient i la sostenibilitat

social, ecològica i econòmica.


Curs 2014-15

89

El currículum de les CMC que es presenta tot seguit no està dissenyat pensant en la

formació que hauria de tenir l ’alumnat que ha de seguir estudis superiors de

ciències, sinó que té una intencionalitat més cultural i instrumental en el sentit de

proporcionar a tots els estudiants que cursen el batxillerat uns coneixements que els

permetin integrar-se en una societat que, de forma inevitable, es troba més

impregnada per la ciència i la tecnologia.

Els aprenentatges d’aquesta matèria de CMC han de tenir funcionalitat, en el sentit

que no poden limitar-se a donar respostes sobre els interrogants d ’actualitat

científica i tecnològica que puguin resultar d’interès per a l ’alumnat, sinó que també

han de proporcionar la capacitat de planificar i utilitzar estratègies pròpies del

quefer científic com ara la recerca, la selecció i el tractament de la informació,

l’observació de fenòmens, la descripció de fets, la identificació de variables i, en

definitiva, la formulació de conclusions raonables sobre l’existència o no d ’evidència

científica.

Convé, per tant, que el professorat que imparteixi la matèria no presenti els

continguts d ’una manera en excés academicista i formalista, tot i que això no ha

d’excloure, en absolut, el rigor.

Es tracta, doncs, que aquests continguts i el seu tractament dins l’aula contribueixin a

comprendre les formes que utilitza la ciència per tractar els problemes, conèixer el

significat i les limitacions de les teories i els models per explicar la naturalesa, valorar

la provisionalitat del coneixement científic...Tanmateix, l ’alumnat ha d ’assolir el fet

que la ciència i la tecnologia són activitats sempre immergides en unes

determinades realitats política, econòmica i social que influeixen de manera

important en el seu desenvolupament i en les seves intencions.

Tots aquests referents són els que han constituït el fil conductor per dur a terme la

selecció dels objectius, continguts i criteris d’avaluació de la matèria.

Els continguts s’organitzen al voltant de temes com ara l’origen de la vida i de

l’univers, la salut i la seva relació amb la forma de vida de les persones, la

problemàtica de l’ús incontrolat de recursos materials, la necessitat que la societat

valori la importància d’actuar segons criteris de sostenibilitat, l’aplicació que tenen

els nous materials i el canvi que ha significat per a la relació entre els individus i entre

els pobles l’aparició de les noves tecnologies, definitiva, tenir una opinió

fonamentada sobre les qüestions de més actualitat relacionades amb la ciència i la

tecnologia.

Per impartir aquesta matèria de CMC l’ús de les noves tecnologies ha de resultar una

eina quasi imprescindible: la recerca a través de la xarxa ha de contribuir, sens

dubte, a recopilar la informació necessària per tal que l’alumnat pugui formar -se un

criteri personal acurat sobre esdeveniments d ’interès social relacionats amb el

quefer científic.

Tot i que el currículum que es presenta tot seguit va dirigit a les tres modalitats de

batxillerat –arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials- atesa la condició

de matèria comuna de les CMC, això no ha de resultar obstacle perquè el

professorat seleccioni les activitats més adients per tal de desenvolupar els continguts

en funció de les singularitats que presenti el grup classe en cada cas.

Finalment, s ’ha d ’esmentar que l ’ús de la llengua catalana per impartir aquesta

matèria suposa contribuir a la seva normalització com a llengua habitual en els

processos d’ensenyament/aprenentatge i a la contextualització dels seus continguts

a la realitat dels aspectes culturals, socials, mediambientals i els relacionats amb el

patrimoni històric i científic i tècnic de les Illes Balears.

9.2- Contribució específica de la matèria de CMC a les competències bàsiques

En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de

les ciències per al món contemporani s'imbriquen amb les competències genèriques

del batxillerat, però es poden distingir tres competències específiques de la matèria,

algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la

competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la

ciència i la tecnologia; i la competència en la reflexió sobre la naturalesa de la

ciència.

La competència en indagació comprèn tot el conjunt d'operacions que posen

l'alumnat en situació d'explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals

definides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientació científica

sobre la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzar

inferències consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència

comunicativa, la d'argumentar de manera crítica, racional i lògica.

L'educació científica basada en la indagació és un objectiu compartit per diversos

sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i

ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a

substituir la vella escolàstica expositiva. L'assoliment d'aquesta competència,

comuna als currículums de les matèries experimentals, ha de ser un dels fils

conductors de la matèria.

La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot

definir com la facultat de comprendre la rellevància social de la ciència i la

tecnologia, és a dir, la relació entre el paradigma científic i els models econòmics i

culturals d'una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes

relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la

ciència, per mitjà de la tecnologia, reflexionar sobre les intencions i les

conseqüències de les accions humanes, individuals i col·lectives, i considerar els

impactes ambientals i socials d'un determinat model tecnològic, situar el

coneixement científic dins el context històric.

Suposa, finalment, el respecte degut al medi natural i als éssers vius, dins la

consciència de pertinença a l'espècie humana, que implica una participació activa,

individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta. La

competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència implica comprendre

que la ciència, després de mil·lennis de desenvolupament, ha procurat d'elaborar


Curs 2014-15

91

teories que expliquin d'una manera simple i unificadora les grans preguntes i

promoure la reflexió sobre processos globals que afecten l'espècie humana en

diferents contextos (còsmic, planetari i local). Suposa també l'aptitud per identificar i

validar la qualitat científica d'un determinat coneixement, contraposat a altres

explicacions. Inclou altres capacitats, com reconèixer les fases formals del discurs

científic, distingir processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar

la coherència formal del discurs científic, reconèixer paradigmes científics, etc.

Particularment, se cerca que l'alumnat no faci servir el concepte de teoria en sentit

col·loquial (com a sinònim de conjectura, opinió o hipòtesi) sinó en el sentit

d'explicacions completes sustentades per evidències i sotmeses a un procés

permanent de discussió i revisió. Lluny de formulacions retòriques, cal valorar la

rellevància de l'ús apropiat del llenguatge en el discurs científic.

Contribució general de la matèria de CMC a les competències bàsiques

Les ciències per al món contemporani contribueixen de manera cabdal a les

competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives,

les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les

del coneixement i interacció amb el món. Pel que fa les competències

comunicatives, el currículum de la matèria preveu la realització d'activitats que

impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de

la simple eloqüència, com l'argumentació amb premisses clares, coherents i

persuasives, l'ús dels símbols i codis lingüístics i matemàtics propis de la comunicació

científica, l'elaboració d'eines de suport per a la comprensió del discurs científic

(taules, gràfics, esquemes, etc.). La implementació del currículum de la matèria

requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competència en la

gestió i tractament de la informació: recerca i selecció d'informació aplicada a

l'estudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de

l'observació amb altres fonts, l'accés a bases de dades públiques, com és el cas de

les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de

presentació i comunicació dels resultats.

L'assumpció de la manera de pensar dels científics com a estratègia curricular

comporta el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, que

implica assolir la capacitat de crítica, la d'escoltar i posar-se en el lloc de l'altre, la de

valorar la feina dels altres membres del grup, etc.

Finalment, pel seu caràcter integrador i globalitzador, la matèria de les ciències per

al món contemporani contribueix significativament a la promoció de la

competència en el coneixement i interacció amb el món, per mitjà de les activitats

previstes en els diferents apartats en què s'han dividit els continguts, tant des de la

dimensió del món físic com des de la dimensió social i cívica, àmbits que

s'interrelacionen i complementen.

9.3.Objectius

L’ensenyament de les CMC en l’etapa del batxillerat tendrà com a objectius

desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1.- Conèixer el significat d ’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se

opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d ’actualitat en

la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la

ciutadania.

2. -Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses

fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes

científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes.

3. -Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el

plantejament de problemes, la recerca d ’informació, la formulació i el contrast

d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de la

comunicació.

Aquests temes, tots d ’interès per a la ciutadania, han de possibilitar que l’alumnat

valori l ’ajuda que per a la seva formació pot tenir el fet de disposar d ’una visió

científica del seu entorn, conèixer els procediments bàsics que utilitza la ciència,

entendre la seva contribució al desenvolupament social i, en de resultats... que

permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa.

4.- Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la

construcció de coneixement científic i la formació de criteri personal sobre fets

relacionats amb la ciència i amb la tecnologia que puguin contribuir a la millora del

benestar de les persones.

5. -Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència

i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el

medi ambient, les fonts d’energia...,amb especial referencia a l ’àmbit de les illes

Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de

comunicació.

6. -Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic com ara la

curiositat intel·lectual, l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i el treball en

equip, el rigor en les anàlisis i en la fonamentació de les explicacions, i l ’aplicació i la

difusió dels coneixements.

7. -Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de

vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com

un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i

econòmic de l ’entorn en què es desenvolupa.

8. -Reconèixer i exemplificar en casos concrets la influència recíproca entre el

desenvolupament científic i tecnològic i les singularitats de

l ’entorn en què es produeix el coneixement i les seves aplicacions.

9.-Conèixer alguns dels elements més significatius que conformen el patrimoni històric

i científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.

9.4.Continguts


Curs 2014-15

93

Bloc 0. Continguts generals

- Diferència entre les qüestions que poden ser tractades utilitzant observacions i

dades objectives d ’aquelles que no es poden solucionar emprant mètodes de la

ciència

- Recerca i selecció d ’informació científica a partir de diferents fonts per tal

d’analitzar problemes relacionats amb l’àmbit científic i tecnològic d’interès social, i

diferenciar en la proposta de solucions, les opinions subjectives de les afirmacions

contrastades.

-Disposició a reflexionar científicament sobre qüestions de caràcter científic i

tecnològic per arribar a prendre decisions responsables en contextos personals i

socials.

-Reconeixement de la contribució del coneixement cientificotecnològic en la

comprensió del món, en la millora de les condicions de vida de les persones i dels

éssers vius en general, en la formació de l ’esperit crític i en la superació dels

prejudicis.

-Valoració de les limitacions de la ciència i la tecnologia, del mal ús que en ocasions

es fa de les seves aplicacions, de la seva dependència del context social, polític i

cultural a partir de fets, de situacions d’actualitat i de casos rellevants en la història

de la ciència i la tecnologia.

Continguts per blocs

Bloc 1: L ’espècie humana i l ’univers

-L’origen de l ’univers: el Big -Bang. La gènesi dels elements. Exploració del sistema

solar.

-La formació de la Terra i la diferenciació en capes. Història geològica de les illes

Balears. La tectònica global.

-L’origen de la vida. Evolució prebiòtica. Origen dels primers organismes: principals

hipòtesis.

-Del creacionisme i el fixisme a l ’evolucionisme. Teoria de l’evolució: la selecció

natural darwiniana i la seva explicació genètica actual.

-Dels homínids fòssils a Homo sapiens. Els canvis genètics que han condicionat l

’especificitat humana.

Bloc 2: Longevitat i qualitat de vida

- La salut com a resultat de factors genètics, ambientals i personals. Hàbits de vida

saludables.

-Tipus de malalties més freqüents: prevenció, causes i tractaments. L’ús racional dels

medicaments. Evolució de la resistència als antibiòtics. Transplantaments i solidaritat.

-Els condicionaments de la investigació mèdica. Les patents. La sanitat en els

diferents països del món. El sistema sanitari i la seva utilització racional.

-La revolució genètica. El genoma humà. L’enginyeria genètica i les seves

aplicacions: teràpia gènica i organismes modificats genèticament.

- La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare.

- Noves tècniques de diagnosi i tractament de les malalties.

Investigació científica, recerca aplicada i societat: la bioètica.

Bloc 3: Cap a la sostenibilitat del planeta

- El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de

sostenibilitat econòmica, ecològica i social.

- La petjada ecològica de les illes Balears.

- Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers vius; territori i paisatge;

recursos minerals, i fonts d ’energia.

- Els impactes: la contaminació; l ’increment dels residus sòlids; la degradació del

paisatge; l ’erosió i la desertificació; la pèrdua de biodiversitat.

- El canvi climàtic: característiques, conseqüències i mesures de prevenció.

- Els riscos naturals i induïts. Factors que incrementen els riscos. Principals riscos a les

illes Balears i al món.

- El paper de la ciència i la tecnologia en l ’avenç cap a la sostenibilitat.

- Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.

Bloc 4: Noves necessitats, nous materials

- Importància històrica de la descoberta i l’ús dels materials. El patrimoni històric i

científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.

-Localització, producció i consum de materials en les diferents zones geogràfiques.

Control de recursos.

- Ciència dels materials. Materials naturals i artificials.

- Metalls, riscs a causa de la corrosió. Plàstics i problemes de reciclatge i residus. El

paper i els perills de la desforestació.

-Desenvolupament cientificotecnològic i la societat de consum: esgotament de

materials i aparició de noves necessitats, medicina, electrònica, industria

aeroespacial, construcció, vida quotidiana, medi ambient, etc.

-Resposta de la ciència i la tecnologia. Nous materials: polímers, ceràmiques,

aliatges, eco materials. Noves tecnologies: nano tecnologia.

-Propietats dels materials: mecàniques, tèrmiques, elèctriques, magnètiques,

òptiques, etc.

-Anàlisis del cost mediambiental i energètic de l’ús dels materials: reducció,

reutilització i reciclatge. La problemàtica dels residus a les Illes Balears.

Bloc 5: La globalització. De la societat de la informació a la societat del coneixement

- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. El pas d’allò

analògic a allò digital.

- Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge.

- Internet: un món interconnectat.

- Compressió i transmissió de la informació en la xarxa.

- Control de la privadesa i protecció de dades en la xarxa.

- Les vies físiques de transmissió d ’informació: ones, cable, fibra òptica.

- Tecnologia de la comunicació: satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc.


Curs 2014-15

95

Repercussions en la vida quotidiana.

9.5.-SEQËNCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:

Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents:

1r Trimestre:

Unitat 0: La importància de saber ciència.

Unitat 1: El nostre lloc a l’univers.

Unitat 2: El nostre planeta: La Terra.

Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.

2n Trimestre:

Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.

Unitat 4: La revolució genètica: revelació dels secrets de la vida.

Unitat 5: Viure més, viure millor.

Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.

3r Trimestre

Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.

Unitat 7: Noves necessitats, nous materials.

Unitat 8: Un món digital.

Aquest és el tercer any que s’imparteix aquesta assignatura, per tant, el seu

desenvolupament s’adaptarà completament als requeriments de l’alumnat,

aprofundint els temes que més els hi interessin i optimizant al màxim les dues

hores setmanal.

Degut a les poques hores que tenim de l’assignatura, no s’han programat ni

desdoblaments ni sortides.

9.6.- Criteris d ’avaluació

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes científics i

tecnològics de repercussió social, i comunicar conclusions i idees en diferents suports

a públics diversos, tot utilitzant de forma eficaç les tecnologies de la informació i

comunicació, amb l’objectiu de formar–se opinions pròpies argumentades (tots els

blocs).

Es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per formar -se una opinió argumentada

sobre les conseqüències socials de temes cientificotecnològics com l’origen de

l’univers i de la vida, la investigació mèdica i malalties de major incidència, el control

dels recursos, els nous materials i noves tecnologies front a l ’esgotament de recursos,

les catàstrofes naturals, la clonació terapèutica i reproductiva, etc., tot utilitzant amb

eficàcia els nous recursos tecnològics i el llenguatge específic apropiat.

2. Realitzar estudis senzills amb base cientificotecnològica sobre qüestions socials del

nostre entorn, fent prediccions i valorant les postures individuals o de petits col·lectius

en la seva possible evolució (blocs 2, 3 i 4).

Es pretén avaluar si l ’alumnat es capaç de dur a terme petites investigacions sobre

temes com la incidència de determinades malalties, l ’ús de medicaments i la

despesa farmacèutica, el consum energètic, el reciclatge de residus, etc., a partir

del reconeixement de les variables implicades i de la valoració de la importància de

les accions individuals i col ·lectives com l ’estalvi, la participació social, etc.

3. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té

plantejats la humanitat, i la importància que té el context politicosocial en la seva

aplicació, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des d ’un punt de vista

econòmic, mediambiental i social (blocs 2, 3, 4 i 5).

Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d ’analitzar les aportacions realitzades per

la ciència i la tecnologia com els medicaments, la investigació sobre els embrions, la

radioactivitat, les tecnologies energètiques alternatives, les noves tecnologies, etc.,

per cercar solucions a problemes de salut, de la crisi energètica, del control de la

informació, etc., tot considerant-ne els avantatges i inconvenients, així com la

importància del context social per a la seva aplicació (accessibilitat dels

medicaments en el Tercer Món, els interessos econòmics en les fonts d ’energia

convencionals, el control de la informació per part de determinats poders, etc.).

4.Valorar la contribució de la ciència i de la tecnologia en la comprensió i resolució

dels problemes de les persones i en la recerca d’una millora de la qualitat de vida

(blocs 2, 3, 4 i 5).

Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç de valorar el paper que té la ciència i la

tecnologia en la comprensió i resolució d ’alguns problemes que preocupen a la

ciutadania en relació a la salut, el medi ambient, l’accés a la informació, etc. ,tot

sabent identificar algunes limitacions i aplicacions inadequades degudes al caràcter

fal·lible de l’activitat humana.

5. Analitzar les explicacions científiques que s’han donat al llarg de la història a

problemes com l ’origen de la vida o de l ’univers, fent especial esment en la

importància del raonament hipotètic deductiu, el rigor dels arguments, el valor de les

proves i la influència del context social, diferenciant-les de les no científiques

basades en opinions o creences (bloc 1).

Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat , davant diversos tipus d ’explicacions a problemes

fonamentals que s ’ha plantejat la humanitat sobre el seu origen, és capaç de

diferenciar les explicacions científiques d ’aquelles que no ho són, tot basant -se en

les característiques del treball científic com l ’existència de proves d ’evidència

científica front a les opinions o creences. De la mateixa manera, haurà d ’analitzar la

influencia del context social per a l’acceptació o el rebuig de determinades

explicacions científiques, com l ’origen fisicoquímic de la vida o l’evolucionisme.

6. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica. Valorar els avantatges

i els desavantatges de les seves aplicacions i reconèixer la necessitat que existeixi un

comitè de bioètica que en defineixi els límits, per tal de dur a terme una gestió

responsable de la vida humana (bloc 2).

Es pretén avaluar si l ’alumnat entén i valora les possibilitats de la manipulació


Curs 2014-15

97

genètica, i al mateix temps és capaç de reconèixer la necessitat que existeixi un

organisme internacional que reguli totes aquestes manipulacions.

7. Identificar els diferents tipus de malalties més freqüents, les causes i els tractaments

més comuns. Valorar la importància de les mesures preventives, en el cas de les

malalties infeccioses, i de la pràctica d’hàbits de vida saludables (bloc 2).

Es tracta d’avaluar si l’alumnat coneix les malalties més freqüents de la nostra

societat, i reconeix la importància de les mesures preventives en el cas de les

malalties infeccioses, així com la necessitat de dur a terme hàbits de vida saludables.

8.Identificar els principals problemes ambientals a escala de les illes Balears i del

planeta, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir-ne les

conseqüències i argumentar sobre la necessitat d ’una gestió sostenible, sent

conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per a actuar sobre els

problemes ambientals (blocs 3 i 4).

Es tracta d’avaluar si els estudiants coneixen els principals problemes ambientals,

com l’esgotament o la sobreexplotació dels recursos; la contaminació, el canvi

climàtic, la degradació del paisatge, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió i la

desertificació ;la producció de residus, i la intensificació dels riscos; si saben establir

relacions causals amb els models de desenvolupament dominants, i són capaços de

predir conseqüències i d’argumentar sobre la necessitat d ’aplicar criteris de

sostenibilitat i mostrar major sensibilitat ciutadana per a actuar sobre els problemes

ambientals locals, regionals i globals.

9.Analitzar,en el context d’un desenvolupament sostenible, la contribució de la

ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals en general i al cas

de les illes Balears en particular (bloc 3).

Es pretén avaluar si l’alumnat coneix i pot valorar algunes aportacions de la ciència i

la tecnologia (recerca d ’alternatives a les fonts d’energia convencionals; disminució

de la contaminació i dels residus; preservació del paisatge; conservació de la

biodiversitat; lluita contra la desertificació, prevenció i protecció front a les

catàstrofes, etc.) en la disminució dels problemes ambientals dintre dels principis de

la gestió sostenible a diferents escales.

10. Conèixer les aportacions de les noves tecnologies i els nous materials a la millora

de la qualitat de vida i la resolució dels problemes ambientals (blocs 3 i 4).

Es pretén avaluar si l ’alumnat coneix les noves tecnologies i els nous materials, les

propietats que tenen, les seves aplicacions cientificotecnològiques i, també, les

solucions a la problemàtica que presenta la generació de residus dins els principis

d’una gestió sostenible.

11. Valorar la importància de la descoberta de nous materials i els avenços

tecnològics en la història de la humanitat (bloc 4).

Es tracta d’avaluar si l’alumnat valora la transcendència política ,econòmica i social

de la descoberta dels materials més importants i els avenços tecnològics més

significatius (metalls, plàstics, semiconductors, màquina de vapor, motor d’explosió...)

en el desenvolupament de la humanitat.

12. Conèixer les característiques bàsiques, les formes d’utilització i les repercussions en

l’àmbit individual i en l’àmbit social dels darrers instruments tecnològics d’informació,

comunicació, oci i creació, tot valorant-ne la incidència en els hàbits de consum i en

les relacions socials (bloc 5).

Es tracta d’avaluar la capacitat d els estudiants per utilitzar les tecnologies de la

informació i la comunicació, de forma crítica i motivadora, per tal d’obtenir, generar,

transmetre i compartir informacions de tipus divers ,i d’apreciar els canvis que les

noves tecnologies produeixen en el nostre entorn familiar, social i professional per tal

d’actuar com a consumidors responsables, racionals i crítics tot valorant els

avantatges i les limitacions del seu ús.

9.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

Mirar l’apartat 14.3 de la programació

10-BIOLOGIA I GEOLOGIA. 1r DE BATXILLERAT

10.1.-INTRODUCCIÓ

La biologia i la geologia són dues ciències històricament emparentades i que en els

últims cent anys s’han desenvolupat de manera extraordinària. Aquest grau de

parentiu fa que tingui sentit incloure-les en una mateixa matèria.

Ambdues ciències varen tenir en els seus orígens i fins a principis del segle XX un

caràcter fortament descriptiu per la falta d’un marc teòric que donés explicació dels

fenòmens biològics i geològics. Això es va aconseguir en el cas de la biologia amb la

formulació de la teoria sintètica de l’evolució i en el cas de la geologia amb la teoria

de la tectònica global. Aquestes dues teories varen integrar els coneixements que

fins aquells moments estaven dispersos. Per altra banda, aquestes teories tenen un

caràcter marcadament diferent al que tenien les investigacions biològiques i

geològiques clàssiques: intenten explicar els fenòmens i no només descriure’ls. Per

aquest motiu és important orientar l’ensenyament de la Biologia i la Geologia de 1r

de batxillerat en aquest sentit i ajudar els alumnes a construir un cos organitzat de

coneixements que permeti explicar els principals fenòmens naturals.

Com a qualsevol ciència, la biologia i la geologia tenen com a objectiu

explicar racionalment la realitat i consten d’un cos organitzat i coherent de

coneixements. Però no són exclusivament un conjunt de coneixements, també

inclouen estratègies d’investigació relacionades amb resolució de problemes.

Aquest segon aspecte també és fonamental ja que suposa plantejar problemes,

formular hipòtesis, dissenyar i realitzar experiències, analitzar els resultats, treure

conclusions i elaborar informes.


Curs 2014-15

99

Si es vol que l’alumnat aprengui biologia i geologia és necessari que aprengui

tot aquest conjunt de procediments i això contribuirà especialment a desenvolupar

en l’alumnat la capacitat de comprendre els elements fonamentals de la

investigació i el mètode científic.

Ara bé, si es vol donar una imatge adequada d’aquestes dues ciències no es

pot oblidar la seva història. El desenvolupament de la biologia i geologia és una

història plena de revisions, controvèrsies i discussions, algunes de les quals van més

enllà del marc estricte d’ambdues ciències.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la biologia i geologia ha de conduir que

els alumnes i les alumnes es facin una imatge dinàmica d’aquestes ciències que

inclogui la idea que els coneixements científics no són mai definitius sinó que són

sempre provisionals i que es desenvolupen en una determinada societat amb la qual

interaccionen.

Finalment, els alumnes i les alumnes també han de conèixer el caràcter pràctic

de la Biologia i geologia. Molts dels aspectes tractats en aquestes ciències

connecten amb camps de gran interès per a la societat i constitueixen un punt de

partida per a la resolució de problemes ambientals, sanitaris, ..: abastament de

matèries, prevenció de riscos, utilització del territori, manipulació d’éssers vius.

Hi ha un conjunt de continguts de tipus general que estan relacionats i s ’han de

tractar en cadascun dels blocs temàtics. Aquests procediments i actituds generals

vénen enunciats abans dels blocs de continguts de temàtica específica.

Els continguts de geologia d ’aquest curs estan estructurats en 3 blocs i fan

referència a les característiques físiques i químiques i la constitució de la Terra, i als

nous mètodes d ’estudi i investigació en geologia (“Bloc 1. Origen i estructura de la

Terra ”), a les causes i mecanismes de l ’activitat interna i als processos de formació

de roques magmàtiques i metamòrfiques (“ Bloc 2. Geodinàmica interna. La

tectònica de plaques ”), als processos de dinàmica externa i la seva interacció amb

els processos interns i als canvis produïts al llarg de la història de la Terra (“Bloc 3.

Geodinàmica externa i història de la Terra ”). Tot això s ’intenta explicar a partir del

paradigma bàsic de les ciències geològiques: la tectònica global.

Pel que fa a la biologia, els continguts s’estructuren també en 3 blocs. En aquests

blocs s’inclouen els continguts necessaris per comprendre la gran diversitat dels

éssers vius, la importància de la classificació i dels tipus, i els mètodes de classificació

i els problemes que plantegen (“Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida”), la diversitat i el

funcionament de les plantes (“Bloc 5. La biologia de les plantes ”) i la diversitat i el

funcionament dels animals (“Bloc 6. La biologia dels animals ”).

Bàsicament és una biologia dels organismes amb una visió unitària dels éssers vius,

basada no en la seva composició (estudi que s ’aborda en el curs següent) sinó en

els problemes que han de resoldre per a la seva supervivència, emprant com a eix

conductor la teoria de l’evolució.

Per tant, des del punt de vista dels continguts, la matèria de Biologia i geologia de 1r

de batxillerat presenta dos vessants: per una banda ampliarà i aprofundirà en els

coneixements biològics i geològics del curs anterior, 4t d’ESO, i per altra banda ha de

servir per poder cursar les matèries de 2n de batxillerat.

En efecte, alguns dels continguts que es tracten en aquesta matèria també

s’han vist a 4t d’ESO però amb un nivell i enfocament diferents. A l’ESO s’intenta

donar una formació científica bàsica (ciències per a tots), la qual cosa suposa un

enfocament més global; en canvi en el batxillerat la formació científica ha de ser

més disciplinària.

A 2n de batxillerat hi ha tres matèries directament relacionades amb la biologia

i geologia: Biologia i Ciències de la Terra que són matèries de la modalitat de

Ciències de la naturalesa i de la salut i Geologia, matèria optativa.

Els continguts que es veuen a 1r de batxillerat són bàsics per poder cursar amb

garanties aquestes matèries.

Hi ha una altra característica d’aquesta matèria que s’ha de remarcar: els

continguts possibiliten la seva contextualització. Tot i que la ciència que s’ensenya a

1r de batxillerat ja no és una ciència per a tots, no hi ha dubte que no es pot

ensenyar ciència, en aquest cas Biologia i geologia, de forma abstracte, aïllada

d’una determinada realitat.

Cal atendre les particularitats i la idiosincràsia de les Illes Balears, des del punt

de vista natural, socioeconòmic i cultural, molt especialment remarcant l’àmbit

mediterrani i la condició d’insularitat, que és un pas necessari per tal de valorar i

reconèixer la importància de la seva conservació mitjançant una correcta gestió.

Evidentment, cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua

catalana pròpia de les Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament

ha d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha d’assegurar

la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua d’especialitat. Tot i que les

llengües d’especialitat s’emmarquen sempre en la llengua estàndard i normativa,

cal assegurar que mitjançant la matèria es coneguin igualment els termes més

dialectals, característics de les Illes, molt especialment els noms geomorfològics,

noms populars d’animals i plantes, els topònims, etc.

Per altra banda, si es vol donar una imatge actual de la biologia i geologia s’han

d’aprofitar els recursos que les noves tecnologies proporcionen: imatges, animacions,

simulacions, recerca d ’informació, tractament de dades, laboratoris virtuals, etc. La

utilització dels mitjans audiovisuals pot servir d’ajuda per aconseguir una motivació

vers l ’estudi i pot ser molt important per visualitzar models i pràctiques, per conèixer

aplicacions de la biologia impossibles de mostrar a l ’aula, etc. L ’ordinador és un

element necessari en molts de tipus d’activitats, tant en aspectes d’ensenyament

assistit com en l’observació de simulacions i en la recerca d’informació a través de la

xarxa.

10.2.-OBJECTIUS GENERALS

L ’ensenyament de la biologia i geologia en l ’etapa del batxillerat tindrà com a

objectius desenvolupar en l ’alumnat les capacitats següents:

1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic: curiositat


Curs 2014-15

101

intel·lectual, esperit crític, ment oberta, cooperació i treball en equip, rigor i

fonamentació de les explicacions, i aplicació i difusió dels coneixements.

2. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models de la biologia i la

geologia que permetin tenir una visió global i una formació científica bàsica per

accedir a estudis posteriors.

3. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions reals i

quotidianes.

4. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics: plantejament de

problemes, formulació i contrastació d ’hipòtesis, recerca d ’informació, realització

d’experiències, interpretació dels resultats, elaboració de conclusions i comunicació.

5. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permetin desenvolupar

el pensament crític i valorar les seves aportacions al progrés de la biologia i la

geologia, tot reconeixent la ciència com un procés canviant i dinàmic.

6. Reconèixer la coherència que ens dóna la teoria de la tectònica de plaques en

l’explicació dels fenòmens de la dinàmica de la Terra.

7. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna i la formació de les

illes Balears a partir de la teoria de la tectònica de plaques.

8. Utilitzar la teoria de l ’evolució com a principal teoria biològica per explicar la

diversitat dels éssers vius.

9. Entendre el funcionament dels éssers vius com a expressió de diferents estratègies

adaptatives al medi ambient, en especial al medi de les illes Balears.

10.3.-CONTINGUTS

Continguts generals

- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.

- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.

- Selecció i aplicació de tècniques de laboratori i de camp.

- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció qualitativa,

mesura, classificació, etc.).

- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d ’una investigació.

- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.

- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.

- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular

prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades. Valoració de teories

alternatives.

- Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis

(anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells

apropiats; mesures de seguretat).

- Maneig d ’instruments i de material de laboratori.

- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.

- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.

- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.

- Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials,

ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.

- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva



- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les


- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.


Bloc 1. Origen i estructura de la Terra

- Mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra. Interpretació de les dades

proporcionades pels distints mètodes d ’estudi.

- L ’estructura interna de la Terra. Les relacions entre la composició

fisicoquímica de la Terra i la seva estructura.

- Elaboració de models a escala de l ’estructura terrestre.

- Minerals i roques. Simulació de processos de cristal·lització.

- Reconeixement dels minerals petrogenètics més abundants, investigant les seves

propietats i analitzant les seves aplicacions.

- El treball de camp i de laboratori. L ’observació i l ’experimentació.

- Manipulació de l ’instrumental propi de la geologia. Microscopi petrogràfic.

- Iniciació a les noves tecnologies en la investigació de l ’entorn. Els sistemes

d’informació geogràfica.

Bloc 2. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques

- Les plaques litosfèriques: característiques i límits. Relacions entre plaques.

El moviment de les plaques i fenòmens geològics associats: sismicitat,

vulcanisme i orogènesi.

- La calor interna de la Terra: conducció i convecció. Conseqüències en la dinàmica

interna de la Terra.

- Origen i evolució dels oceans i els continents. El cicle de Wilson. Aspectes

unificadors de la teoria de la tectònica de plaques.

- El magmatisme i la teoria de la tectònica de plaques. Formació i evolució dels

magmes. Les roques magmàtiques.

- El metamorfisme i la teoria de la tectònica de plaques. Els factors del

metamorfisme. Les roques metamòrfiques.


Curs 2014-15

103

- Gènesi estructural de les illes Balears. Magmatisme i metamorfisme a les Illes Balears.

- Observació, descripció i classificació de les roques magmàtiques i metamòrfiques

més freqüents. Les roques magmàtiques i metamòrfiques de les illes Balears. Utilitat de

les roques magmàtiques i metamòrfiques.

- Coneixement i interpretació dels mapes de riscs sísmics.

Bloc 3. Geodinàmica externa i història de la Terra

- Els processos externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.

- Els ambients sedimentaris i els processos sedimentaris.

- Les roques sedimentàries. Les roques sedimentàries a les illes Balears.

- Observació, descripció i classificació de les roques sedimentaries més freqüents de

forma global i en l ’àmbit de les illes Balears.

- Els sòls. Processos de formació. Importància de la seva conservació. Els sòls de les

illes Balears.

- Anàlisi de dades d ’erosió i pèrdua de sòls a les illes Balears.

-Interacció entre processos geològics interns i externs. El sistema Terra: una

perspectiva global.

- Interpretació de mapes topogràfics, talls i mapes geològics senzills.

- Els riscos geològics: predicció i prevenció. Els riscos geològics a les illes

Balears.

- Procediments de datació i reconstrucció del passat terrestre. El temps en geologia.

Identificació de fòssils característics.

- Grans canvis de la Terra. De l ’atmosfera reductora a l ’atmosfera oxidant.

Canvis climàtics. Grans extincions. Canvis a l ’escorça deguts a l ’acció

humana.

Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida

- La diversitat dels éssers vius i el problema de la seva classificació. Criteris de

classificació.

- Els cinc regnes.

- Nivells d ’organització dels éssers vius. La cèl·lula com a unitat d’organització dels

éssers vius. Diferenciació i especialització cel·lular. Teixits i òrgans.

- Histologia vegetal: principals teixits i les seves funcions. Organografia vegetal

bàsica.

- Histologia animal: principals teixits i funcions. Organografia animal bàsica.

- Observació, identificació i descripció de teixits animals i vegetals amb el microscopi

òptic. Observació d ’organismes unicel·lulars.

Bloc 5. La biologia de les plantes

- La diversitat en el regne vegetal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules

dicotòmiques senzilles per a la classificació de plantes.

- Nutrició vegetal: nutrició autòtrofa. Absorció de nutrients, mecanismes de transport,

intercanvi de gasos. Fotosíntesi i respiració. Estudi experimental d ’alguns aspectes de

la fotosíntesi.

- Observació i estudi d ’òrgans vegetals relacionats amb la nutrició: les arrels, la tija,

les fulles i els estomes.

- La relació als vegetals: tropismes i nàsties. Principals hormones vegetals.

Comprovació experimental dels seus efectes. Realització d ’experiències per tractar

problemes relacionats amb els tropismes.

- La funció de reproducció a les plantes. Tipus de reproducció: asexual i sexual.

Avantatges i desavantatges de cada tipus. Cicle biològic de les plantes.

- Intervenció humana en la reproducció de plantes i les seves conseqüències.

- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents vegetals.

- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les

estratègies d ’adaptació de les plantes al medi.

- Importància de la diversitat de les plantes en el manteniment dels ecosistemes i de

la vida en la Terra. Accions per a la conservació de la diversitat.

- Les plantes de les illes Balears. Adaptacions, endemismes i espècies en perill.

Bloc 6. La biologia dels animals

- La diversitat en el regne animal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules

dicotòmiques senzilles per a la classificació dels principals grups.

- Nutrició animal: nutrició heteròtrofa. Procés digestiu. Models d ’aparells digestius en

els animals i les seves relacions. Transport de substàncies. Medi intern. Models de

sistemes circulatoris en els animals. Procés respiratori. Models d ’aparells respiratoris en

els animals. Procés d’excreció. Models de sistemes d ’excreció.

- Realització d ’investigacions relacionades amb la nutrició animal (digestió,

respiració, circulació i excreció). Dissecció i estudi d ’alguns òrgans d ’animals

relacionats amb la nutrició.

- La funció de relació en els animals. Tipus de coordinació: hormonal i nerviosa.

- Coordinació nerviosa. Característiques generals. Receptors. Efectors. Neurona.

Transmissió nerviosa. Sinapsi. Models de sistemes nerviosos en vertebrats i invertebrats.

- Coordinació hormonal en els animals. Característiques generals. Hormona.

Principals hormones animals i les seves funcions. Glàndules endocrines. Relació

neuroendocrina. Interpretació d’esquemes de les relacions entre el sistema nerviós i

sistema hormonal.

- La funció de reproducció: característiques generals. Tipus de reproducció: asexual i

sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus de reproducció. Cicle biològic

dels animals.

- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents tipus d’animals.

- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les

estratègies d ’adaptació al medi.

- Importància de la diversitat animal. Endemismes de les illes Balears. Animals en perill

d’extinció i accions per a la conservació de la diversitat animal a nivell global i local.

10.4.-UNITATS DIDÀCTIQUES:

Aquests blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques

distribuïdes en cadascun dels trimestres de la següent manera:


Curs 2014-15

105

PRIMER TRIMESTRE:

Unitat 1: L’estudi dels éssers vius.............................................................Bloc 4

Unitat 2: La diversitat dels éssers vius......................................................Bloc 4

Unitat 3:La classificació dels éssers vius ..................................................Bloc 4

Unitat 4:L’organització i estructura dels éssers vius.................................Bloc 4

Unitat 11:La nutrició de les plantes...........................................................Bloc 5

Unitat 12:La relació i la reproducció de les plantes...................................Bloc 5

SEGON TRIMESTRE:

Unitat 5:La nutrició dels animals. L’aparell digestiu..................................Bloc 6

Unitat 6: La nutrició dels animals. L’aparell circulatori..............................Bloc 6

Unitat 7:La nutrició dels animals. L’aparell respiratori i excretor..............Bloc 6

Unitat 8:La funció de relació en els animals. Receptors i efectors............Bloc 6

Unitat 9:La coordinació nerviosa i hormonal dels animals........................Bloc 6

Unitat10:La reproducció dels animals.......................................................Bloc 6

TERCER TRIMESTRE:

Unitat 13:L’estudi del nostre planeta........................................................Bloc 1

Unitat 14:L’estructura del planeta Terra...................................................Bloc 1

Unitat 15:La dinàmica litosfèrica...............................................................Bloc 2

Unitat 16:Els processos interns. Magmatisme, metamorfisme..................Bloc 2

Unitat 17:La petrogènesi i els processos geològics externs......................Bloc 3

Unitat 18:La història del nostre planeta....................................................Bloc 1

10.5.- ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatge

La planificació de la intervenció a l’aula fa aconsellable una reflexió individual

i col·lectiva sobre què es vol fer, per tal d’intentar fonamentar científicament

aquesta pràctica i prendre les decisions adients.

Aquesta reflexió s’hauria de centrar en els següents elements:

- El tipus de ciència que es vol ensenyar/aprendre: aquest element està

relacionat amb els objectius.

- Com ensenyar/aprendre ciència: aquest element està relacionat amb les

teories de l’aprenentatge i amb les estratègies d’ensenyament /aprenentatge.

- Els continguts que s’han d’ensenyar/aprendre: aquest element està

relacionat amb la selecció, seqüenciació i organització dels conceptes,

procediments i actituds i, també, la incorporació de temes transversals.

- La intervenció a l’aula: funcionament de l’aula, paper del professorat i

alumnat, recursos que s’han d’utilitzar...

- L’avaluació: l’objectiu, continguts, característiques, etc. , de l’avaluació.

Les característiques i funcions de cada un d’aquests elements no són

independents i, per tant, això suposa que les decisions que es prenguin sobre cada

element han de ser compatibles, i que les decisions que es prenguin sobre cada

element serviran per assolir determinats objectius.

En primer lloc donar una imatge moderna de la biologia i la geologia suposa

partir de l’afirmació que es tracta de ciències que intenten respondre el perquè dels

fenòmens naturals. Aquesta idea té una influència fonamental en

l’ensenyament/aprenentatge: l’alumnat ha d’estructurar els seus aprenentatges al

voltant de teories, per la qual cosa les activitats relacionades amb l’elaboració

d’esquemes o mapes conceptuals són importants. Aquesta mateixa orientació és

adient per a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient quant a la comprensió de les

característiques i dinàmica dels sistemes terrestres. Quant als aspectes

socioambientals, les idees centrals de complexitat i interacció troben un suport

adient en l’elaboració de mapes conceptuals, diagrames i models.

Per altra banda, no es pot donar la imatge que les principals teories

científiques actuals són intemporals, que han existit sempre i fora de qualsevol

discussió. Aquesta imatge fomenta la idea que les ciències en general són

dogmàtiques. Ben al contrari, el coneixement científic té una història i, aquesta

història, està plena de discussions, controvèrsies, canvis i revisions. I això dóna peu a

pensar que també el coneixement actual serà revisat i fins i tot rebutjat en el futur.

Aquest enfocament també té influència en el procés d’ensenyament/

aprenentatge, ja que si no es vol que els alumnes i les alumnes acabin tenint una

visió dogmàtica i definitiva del coneixement biològic i geològic, s’ha de fer-los arribar

les principals controvèrsies científiques passades i actuals i s’han d’analitzar amb

sentit crític. Quant a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient, la necessària visió

crítica sobre la relació ciència/societat i sobre els

condicionants històrics del coneixement s’amplia amb la necessària

comprensió dels conflictes socials inherents a la problemàtica ambiental; és a dir, de

la seva dimensió social, econòmica, política i cultural, i de la capacitació per

participar individualment i col·lectiva en la seva solució.

Finalment, pel que fa a la imatge d’aquestes ciències, s’han d’incorporar al

seu ensenyament/aprenentatge les estratègies d’investigació específiques. No es

tracta de saber només ciència, sinó que cal també ensenyar i aprendre a fer ciència

(biologia, geologia, etc.) I aquestes estratègies estan relacionades amb la resolució

de problemes, ja que no hi ha investigació científica sense l’existència de problemes.

L’estratègia de resolució de problemes és comuna a totes les ciències encara que

cada una d’elles presenta algunes particularitats, sobretot pel que fa a

l’experimentació. La biologia i la geologia són en part disciplines històriques, i com a

tals tenen entre els seus objectius el coneixement del passat. Aquesta característica

obliga ambdues disciplines a utilitzar instruments propis que permetin construir el

passat a partir d’indicis, de restes que hi ha actualment. Els continguts de la matèria

de Biologia i geologia de 1r de batxillerat corresponen a aquest enfocament. En

canvi els de Biologia de 2n estan relacionats amb aquelles disciplines més

experimentals.

Aquest model, té suport en una concepció hipotètic i deductiva de la ciència,


Curs 2014-15

107

allunyada de la idea d’un cos de coneixements tancat i de la idea que la

construcció del coneixement científic sigui resultat de la inducció a partir d’un

conjunt de dades obtingudes empíricament.

A les Ciències de la Terra i del Medi Ambient la resolució de problemes es

planteja també com una estratègia educativa bàsica per a la comprensió de les

característiques de la Terra com a sistema biofísic. Quant als problemes

socioambientals, caldrà també emprar una metodologia específica relacionada

amb la presa de decisions d’ una societat democràtica, mitjançant processos

d’informació, participació, debat i consens.

Actualment no hi ha una teoria acceptada per tothom que ens indiqui com els

alumnes i les alumnes aprenen ciència. Tot i això, una metodologia basada en

l’enfocament constructivista sembla oferir les millors possibilitats per a l’adquisició

significativa de coneixements en altres camps.

L’ensenyament de les ciències ha de partir de l’acceptació que els alumnes i

les alumnes construeixen activament els seus coneixements a partir d’allò que ja

saben. Qualsevol persona desenvolupa i utilitza models per explicar la realitat que

l’envolta, els quals s’adquireixen a partir d’una relació empírica amb la realitat o de

la influència de l’entorn sociocultural. Sovint aquestes idees o models no

coincideixen amb els acceptats actualment per la ciència, i reben el nom de

concepcions alternatives, idees prèvies, etc. Aquestes concepcions són generals,

persistents, tenen certa coherència interna, etc.

La constatació d’aquest fet suposa que la construcció del coneixement

científic ha de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes per tal

d’ampliar-los, aprofundir en ells i, en cas que siguin erronis, modificar-los. D’aquí se’n

deriven models didàctics que parteixen d’aquestes idees prèvies o esquemes de

coneixement i els substitueixen per altres, reestructurant i actualitzant així els

coneixements dels alumnes i de les alumnes.

Aquesta suposició implica una nova manera d’entendre el procés

d’ensenyament/aprenentatge i el paper dels alumnes i dels professors. Els primers

passen a ser protagonistes que construeixen activament el seu coneixement. La

tasca principal del professorat haurà d’orientar-se en l’elaboració d’unitats

didàctiques enteses com a hipòtesis de treball. En la unitat didàctica es fixen uns

objectius i es proposen activitats. S’han de seleccionar, dissenyar, seqüenciar

activitats on es treballin conceptes, procediments i actituds, i organitzar-les de forma

coherent amb l’objectiu que l’alumnat aprengui ciència i aprengui a fer ciència.

La metodologia purament transmissora o la utilització predominant d’un llibre

de text resulten, doncs, poc adients per facilitar la construcció activa del

coneixement per part dels alumnes i per proporcionar-los una visió dinàmica i real de

la ciència. A més, en l’etapa del batxillerat, l’alumnat ha d’haver assolit una gran

autonomia en la recerca i selecció d’informació, en la resolució de problemes, etc.

Les activitats didàctiques es poden definir com un conjunt d’accions que es

duen a terme a l’aula, laboratori, etc. amb la finalitat de fomentar l’aprenentatge

dels alumnes i de les alumnes.

Per tal que tots puguin construir de forma activa i significativa el coneixement

científic s’ha d’elegir una gran varietat d’activitats. Les activitats es poden classificar

segons la funció que tenen en la seqüència d’ensenyament-aprenentatge i segons

el tipus d’acció.

Segons la funció, les activitats poden ser:

- Activitats d'iniciació/exploració: sensibilització sobre els continguts, explicació

i valoració de les idees que l'estudiant té, comprensió del fil conductor pel qual

s'opta a desenvolupar el tema, etc.

- Activitats de desenvolupament o introducció de conceptes: treballar les

idees prèvies; aplicar mètodes de comprovació; introducció, construcció i maneig

significatiu de conceptes, amb la intervenció de definicions operatives; maneig

reiterat de conceptes a diferents situacions per contrastar la seva validesa;

familiarització amb els aspectes claus de les metodologies científiques; estudi de les

relacions ciència-tecnologia-societat.

- Activitats d'estructuració del coneixement: consolidació, recapitulació i síntesi

del tractat, proposta de mapes conceptuals, etc.

- Activitats d’ampliació: són les que permeten construir nous coneixements als

alumnes i a les alumnes amb un bon nivell de coneixements.

- Activitats de reforçament: dirigides a aquell alumnat que presenta certs

problemes d’aprenentatge.

- Activitats d’aplicació: són les que permeten aplicar els nous coneixements a

situacions o contextos diferents.

Segons el tipus d’acció, les activitats poden ser:

- Explicacions del professorat.

- Treballs pràctics.

- Exercicis i problemes.

- Activitats de camp.

- Itineraris.

- Comentari de textos.

- Ús de mitjans audiovisuals.

- Ensenyament assistit per ordinador.

- Recerca, selecció i anàlisi d’informació.

- Simulacions.

- Debats.

A l’hora de seleccionar activitats s’han d’elegir aquelles que siguin coherents i

serveixin per desenvolupar les capacitats que marquen els objectius, que afavoreixin

l’aprenentatge significatiu, que tenguin interès per l’alumnat, que estimulin la seva

participació, etc.

Les matèries de Biologia i geologia de 1r de batxillerat, i Biologia i ciències de la

Terra i del Medi Ambient de 2n de batxillerat estan molt relacionades amb dos temes

transversals: educació per la salut i educació ambiental. El tractament d’aquests

temes transversals es pot realitzar de diverses formes a les dues primeres matèries:


Curs 2014-15

109

incorporant continguts i exemples a les diverses unitats; dissenyant unitats

específiques; realitzant experiències interdisciplinàries, etc.; quant a la tercera pot

considerar-se globalment com una matèria on l’educació ambiental ocupa un lloc

protagonista.

Treballar aquests temes transversals en aquestes matèries implica, a més de

proporcionar els coneixements conceptuals necessaris per a la comprensió dels

fenòmens bàsics, provocar la reflexió sobre la responsabilitat individual i col·lectiva

sobre les accions possibles en relació amb la salut i el medi ambient mitjançant, per

exemple, activitats de recerca d’informació, debat, jocs de simulació, etc.

A l’hora de seleccionar un recurs convé reflexionar sobre les seves

característiques:

- Els recursos didàctics són d’una gran importància en el procés

d’ensenyament-aprenentatge, però en cap moment poden substituir el professorat.

La utilització d’un determinat recurs requereix una planificació adequada per tal

d’utilitzar-los correctament en una determinada seqüència didàctica.

- Els recursos han de ser diversos alhora que adequats al nivell de maduració

de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats:

soviet poden resultar més útils materials que resultin propers a l’alumnat i de baix

cost.

- Els materials i recursos didàctics han de donar la possibilitat que l’alumnat

esdevingui el vertader protagonista del seu aprenentatge. En aquest sentit, són

millors els recursos que afavoreixen la participació activa de l’alumnat i que

l’estimulen a emprar la seva imaginació.

- Els recursos utilitzats han de facilitar la connexió entre els continguts científics i

situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra

manera.

- Un dels criteris bàsics per a la selecció de materials i recursos didàctics és

l’idioma, preferentment s’han de triar materials en català tenint en compte també la

seva qualitat, adequació al nivell, etc.


1. Conèixer i aplicar algunes de les tècniques de treball utilitzades en la investigació

d’aspectes geològics i biològics del nostre planeta (tots els blocs)

L’alumnat ha de saber aplicar tècniques relacionades amb el treball d’investigació,

com són l ’observació i el reconeixement de roques i minerals mitjançant les seves

propietats físiques i químiques, el maneig del microscopi òptic i petrogràfic, la

realització de preparacions microscòpiques, la utilització de claus per a la

identificació de roques i éssers vius, la interpretació de mapes topogràfics i mapes

geològics, la realització de talls geològics senzills, etc.

2. Interpretar dades geofísiques en la resolució de qüestions sobre l’estructura i la

composició química de la Terra (bloc 1).

Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l’alumnat aplica procediments

relacionats amb la interpretació i elaboració de models i gràfics basats en dades

obtingudes amb diferents mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra (sismològic,

gravimètric, magnètic).

3. Situar sobre un mapa les principals plaques litosfèriques i valorar les accions que

exerceixen en les seves vores. Explicar les zones sísmiques i d’activitat volcànica, la

formació de serralades i l ’expansió del fons oceànic i la seva simetria en la

distribució de materials (bloc 2).

L’alumnat ha de saber analitzar les característiques de les plaques litosfèriques, les

vores i els moviments, per poder explicar els fenòmens geològics associats, la

presencia de volcans, l’expansió d ’oceans, la formació de serralades, etc. Amb

aquest criteri es pretén saber si l ’alumnat coneix les principals idees de la teoria de la

tectònica global per poder aplicar-les per interpretar alguns aspectes actuals de la

Terra i de les illes Balears. Per altra banda, ha de ser conscient de les limitacions de la

teoria i dels fenòmens que no aconsegueix explicar.

4. Identificar els principals tipus de roques, la seva composició, la textura i els

processos de formació, com també les aplicacions més freqüents. Identificar els

afloraments de roques en l’àmbit de les illes Balears (blocs 2 i 3).

Es tracta de constatar si l’alumnat sap explicar les característiques distintives de cada

tipus de roca i els processos de la seva formació. Ha de saber reconèixer les

principals roques sedimentàries i roques metamòrfiques, i distingir dins les roques

magmàtiques, les volcàniques, les filonianes i les plutòniques. Aquests aspectes els ha

de saber aplicar a les roques que configuren el nostre paisatge.

5. Explicar els mecanismes de formació de sòls. Identificar les raons de la seva

importància i els problemes derivats del mal ús dels sòls com a recurs (bloc 3).

Amb aquest criteri es pretén avaluar si l ’alumnat reconeix que el sòl és el resultat de

la interacció de diferents factors i processos i si és conscient de la seva importància

com a bé escàs. Ha de saber explicar actuacions positives i negatives que incideixen

en la preservació del sòl.

6. Explicar les característiques fonamentals dels principals tàxons en què es

classifiquen els éssers vius i saber utilitzar claus senzilles per a la identificació dels

animals i les plantes (blocs 4, 5 i 6).

L’alumnat ha de saber manejar els criteris de classificació dels éssers vius, diferenciar-

ne els que pertanyen a cada un dels cinc regnes i saber descriure les característiques

que els identifiquen. Ha de saber identificar els animals i les plantes més freqüents

amb ajuda de claus de classificació fins al nivell de família.

7. Utilitzar la cèl·lula per explicar la unitat d ’organització dels éssers vius, unicel·lulars i

pluricel·lulars. Raonar per què alguns éssers vius s’organitzen en teixits i identificar els

principals teixits animals i vegetals, la seva localització i la morfologia i fisiologia (bloc

4).

Es tracta de saber si l ’alumnat comprèn que, per sota de la gran diversitat d’éssers

vius que hi ha en la Terra, es pot trobar una organització comuna a tots ells i a la

vegada reconèixer el valor de la teoria cel·lular com a marc explicatiu d ’aquest fet.

Davant d ’una preparació al microscopi, fotografia o dibuix ha de saber identificar


Curs 2014-15

111

els principals teixits animals o vegetals i ha de ser capaç de realitzar un dibuix

esquemàtic i explicatiu assenyalant la morfologia de les cèl·lules i les funcions de

cada teixit.

8. Explicar la vida de la planta com a un tot, entenent que les dimensions, les

estructures, l’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del

medi per al manteniment i la supervivència com a espècie (bloc 5).

L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els

processos de la vida de les plantes i les adaptacions que aquestes tenen per dur a

terme amb èxit les seves funcions.

9. Identificar l ’organografia vegetal i relacionar-la amb la seva funció (bloc 5).

Amb aquest criteri es pretén comprovar si l ’alumnat és capaç de relacionar cada

una de les parts de les plantes amb el procés de nutrició: arrels amb l’absorció de

nutrients, tija amb conducció de substàncies i fulla amb la fotosíntesi i l ’intercanvi de

gasos. Els alumnes han de saber valorar el paper que tenen els organismes autòtrofs

com a productors de matèria orgànica, necessària per a la vida de la resta dels

éssers vius.

10. Explicar la vida d’un animal com un tot, entenent que les dimensions, les

estructures, l ’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del

medi per al seu manteniment i supervivència com a espècie (bloc 6).

L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els

processos de la vida dels animals i les estructures adaptatives que posseeixen per dur

a terme amb èxit les seves funcions.

11. Explicar els principals processos de la funció de nutrició animal, digestió,

circulació, respiració i excreció, identificant i relacionant cada procés amb els

òrgans o les estructures on té lloc (bloc 6).

Es tracta de saber si l ’alumnat entén i és capaç de relacionar els mecanismes bàsics

que intervenen en la funció de nutrició: digestió, respiració, transport de nutrients i

gasos (circulació) i excreció. A més, han de saber relacionar cada procés amb els

òrgans i les estructures d’animals de diferent grau de complexitat.

12. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la

comprensió del procés de coordinació nerviosa i hormonal en animals i plantes

(blocs 5 i 6).

L’alumnat ha de conèixer les característiques i el funcionament dels sistemes de

coordinació en animals i vegetals, i en els animals ha de conèixer la relació que hi ha

entre el sistema nerviós i l ’endocrí, i ha de poder explicar el mecanisme de

funcionament, com també la seva participació en l ’homeòstasi.

13. Indicar els avantatges que suposa la reproducció sexual sobre la asexual, i fixar

algunes aplicacions pràctiques derivades del coneixement del procés reproductor

en els éssers vius (blocs 5 i 6).

Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat comprèn els avantatges que suposa

per a la supervivència l ’aportació genètica dels dos individus a través dels gàmetes i

si entén algunes de les possibles aplicacions pràctiques com la fertilització in vitro o la

fertilització assistida en medicina, i la clonació en agricultura.

14. Dissenyar i realitzar investigacions sobre les funcions dels éssers vius, tenint en

compte els procediments del treball científic: plantejament del problema, formulació

d ’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació

de resultats (blocs 5 i 6).

Es tracta de comprovar si l ’alumnat és capaç d ’utilitzar alguns dels procediments

propis del treball científic, des del plantejament del problema fins a la comunicació

de resultats, per estudiar les funcions dels éssers vius, com la fotosíntesi, l ’acció de les

hormones en els vegetals, el procés de la digestió en els animals...

15. Utilitzar correctament el llenguatge científic, tant de forma oral com escrita.

Valorar la utilització de la llengua catalana com a llengua científica (tots els blocs).

Amb aquest criteri es vol comprovar si l ’alumnat coneix la terminologia

d’especialitat en llengua catalana i, quan calgui, les formes més dialectals i pròpies,

especialment quan es tracti de matèries més lligades al medi de les Illes, procurant

mantenir i potenciar les característiques bàsiques del llenguatge científic i les

particularitats del llenguatge biològic i geològic.

10.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà de la

manera exposada en l'apartat 14.3 d’aquesta programació.


Curs 2014-15

113

11.- PROGRAMACIÓ DE L'OPTATIVA DE 1r BATXILLERAT DE TÈCNIQUES

EXPERIMENTALS.

11.1.-INTRODUCCIÓ

La formació científica ha de tenir en compte diversos aspectes. En

primer lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals tenen

com a objectiu explicar racionalment la realitat natural i, en

conseqüència, una bona formació científica ha d’aportar el conjunt de

coneixements, conceptes i models, adequats (saber ciències). En segon

lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals no són

exclusivament un conjunt de coneixements, també inclouen estratègies,

tècniques, habilitats d’investigació relacionades amb la resolució de

problemes (fer ciència). La tecnologia, per la seva banda, ha de donar

un panorama de conjunt de la gran quantitat de coneixements i

procediments que intervenen tant en les noves tecnologies com en les

tecnologies clàssiques, i això ens obliga a destriar molt bé les destreses

que hem d’aconseguir que els nostres alumnes adquireixin (aplicar la

tècnica). Aquesta integració de tecnologies implica necessàriament

coneixements específics de diferents branques i ciències. Si es vol formar

científicament i tecnològica l’alumnat és, també, necessari que

aprengui tot aquest conjunt de procediments.

L’activitat científica i tecnològica és bàsicament resolució de

problemes, i això suposa el desenvolupament de continguts de tipus

procedimental com ara les formes de raonament, manipulació i

comunicació.

Les formes de raonament o habilitats d’investigació inclouen la

identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis i de prediccions,

relacions entre variables, disseny experimental, observació, mesura,

classificació, transformació, interpretació i anàlisi de dades, utilització i

elaboració de models i, finalment, elaboració de conclusions.

La manipulació suposa el maneig de material respectant les

normes de seguretat, maneig d’aparells de mesura i realització de

muntatges.

Finalment, la comunicació inclou l’anàlisi de material escrit o

audiovisual, la utilització de diverses fonts d’informació i l’elaboració

d’informes i projectes.

No hi ha investigació científica i tecnològica sense problemes.

Treballar com un científic o un tecnòleg suposa solucionar problemes.

Això també ha de passar amb els nostres alumnes.

S’ha de permetre que els alumnes puguin identificar, plantejar i

analitzar problemes científics, decidir quins són els paràmetres més

rellevants, formular hipòtesis que puguin ser provades i desenvolupades.

Han d’aprendre a dissenyar, planificar i realitzar activitats d’investigació.

Avaluar els resultats i deduir-ne les conclusions adequades,

modificant el camí seguit, si és necessari.

La realització d’experiències suposa observar, mesurar i classificar.

Adquirir l’habilitat d’observar de forma acurada, honesta i rigorosa és

important per reconèixer semblances i diferències, per comprendre el

que és significatiu i per poder mesurar diverses propietats. La utilització

de tècniques i de l’instrumental científic permet fer observacions i

mesures de propietats que es troben més enllà de la sensibilitat humana.

Manipular suposa utilitzar i manejar aparells, equips i substàncies de

forma apropiada i seguint mesures de seguretat.

Una part important d’aquest enfocament és la comunicació. Els

científics i els tecnòlegs utilitzen un llenguatge específic per descriure,

comparar, definir, argumentar, interpretar, analitzar informacions,

denominar instruments i aparells, per elaborar informes, articles,

quaderns de treball, etc. Aprendre a treballar com un científic o com un

tecnòleg suposa aprendre l’ús d’aquest llenguatge que és el vehicle de

comunicació per exposar i debatre idees científiques i els avenços

tecnològics.

Dins aquesta matèria, la part corresponent als projectes

tecnològics, està pensada per donar a l’alumne un entorn on pugi

desenvolupar la seva capacitat d’acció i d’experimentació, semblant,

sempre que sigui possible, a la realitat social que l’envolta. Es pretén una

interrelació entre l’alumnat i l’entorn social en el qual està immers.

D’altra banda, se li descobreix el complex món social amb les seves

variables econòmiques, polítiques i tècniques. Més endavant serà la

societat mateixa la que rebrà aquests alumnes que posseeixen uns

coneixements, unes capacitats i unes destreses generals que poden

aplicar, fins i tot, per millorar el medi que els envolta. És convenient, per

tant, que la matèria es presenti no solament com un sistema coherent

de coneixements, capacitats i destreses manuals sinó també que es

dirigeixi al coneixement viu de la realitat social, insistint en els aspectes

tècnics, econòmics, socials i d’organització, i tot això des d’un punt de

vista actiu.

Aquesta matèria és bàsicament procedimental. Per això, la

relació de problemes i fins i tot les tècniques que hi figuren són, en

principi, només propostes. Les referències fonamentals són els objectius,

els criteris d’avaluació i les orientacions didàctiques. La resta es pot


Curs 2014-15

115

modificar segons la disponibilitat de recursos del professor i del centre.

Tampoc haurem de confondre-la amb un ensinistrament per manejar

instruments, tècniques i eines.

Ara bé, encara que l’assignatura és bàsicament procedimental,

no es pot oblidar que no es poden ensenyar/aprendre procediments

sense conceptes i, fins i tot, actituds. Conceptes, procediments i actituds

formen un cos cohesionat.

Aquest currículum s’estructura en tres grans blocs cada un dels

quals correspon a les matèries de Ciències experimentals i Tecnologia,

que es veuen a 1r de batxillerat: per una banda Biologia i geologia, per

altra, Física i química i, finalment, Tecnologia industrial. A més hi ha un

apartat o bloc d’introducció que serveix per emmarcar tots els

continguts que es tractaran dins la visió general de la investigació

científica i tecnològica.

Com amb la resta de currículums de 1r de batxillerat cal utilitzar

com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les

Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament ha

d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha

d’assegurar la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua

d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un llenguatge

d’especialitat que es caracteritza per un vocabulari o terminologia

específica. Els termes que s’utilitzaran en aquesta assignatura estan

relacionats, bàsicament, amb instruments i aparells de laboratori, de

taller i de camp, i amb mètodes, procediments i tècniques. El

coneixement i la comprensió d’aquests termes també forma part de

l’ensenyament/aprenentatge de l’assignatura.

11.2.-OBJECTIUS

1. Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, tant analògics

com digitals, controlant-ne els errors, interpretant les dades mitjançant

representacions gràfiques, càlculs numèrics o tractament informàtic i

comparant-les amb els resultats teòrics.

2. Expressar amb claredat les idees de les ciències experimentals (física,

química, biologia i geologia) i el comportament dels diferents

components i operadors utilitzats a tecnologia, oralment i per escrit,

utilitzant quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols i equacions.

3. Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també

informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes,

dibuixos, o representacions gràfiques.

4. Descriure i anomenar l’utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els

laboratoris de ciències experimentals i a l’aula taller de tecnologia.

5. Plantejar problemes, formular hipòtesi, analitzar variables, dissenyar i

realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,

interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs

pràctics, de les investigacions i dels projectes.

6. Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències

experimentals i de les aplicacions tecnològiques i saber realitzar un

treball pràctic, fent els assaigs dels diferents components i dispositius,

seguint un guió amb instruccions i amb diferents graus de complexitat.

7. Comprendre els principis, teories i models de les ciències

experimentals implicats en les aplicacions pràctiques que s’estudien,

com també els factors que relacionen les diverses tecnologies amb la

ciència i la societat.

8. Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per

visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les

també per realitzar esquemes, plànols i informes.

9. Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències

experimentals i les diferents tecnologies amb la indústria, el medi

ambient, la societat i la qualitat de vida.

10. Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera

responsable i realitzar les operacions del taller i del laboratori amb

precisió, seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i

normatives pertinents.

11. Respectar les normes d’ús dels tallers, els laboratoris i les instal·lacions

i mantenir el lloc de treball en condicions de neteja i ordre que permeti

fer la tasca en condicions.

12. Tractar de manera adequada els residus produïts en el taller i en els

laboratoris.

11.3.-CONTINGUTS

Bloc 0.Continguts generals: Habilitats i destresses

1. Disseny d’estratègies d’investigació.

2. Emissió raonada i raonable d’hipòtesis.

3. Explicació de preguntes i problemes de forma operativa.

4. Comunicació de resultats i processos d’investigació.

5. Càlcul, expressió i interpretació d’errors.

6. Treball en equip cooperatiu i coordinat.

7. Ús de diverses fonts d’informació, textos, taules de dades, gràfiques,

vídeos, Internet...

8. Recollida de dades experimentals en taules i tractament gràfic sobre

paper o mitjançant programes informàtics.

9. Elaboració, presentació escrita o oral i discussió d’informes de treball


Curs 2014-15

117

experimental, projectes i de temes basats en diferents fonts

d’informació.

Actitud i Valoracions

1. Puntualitat, rigor, ordre i cura en la realització de treballs i informes.

2. Inclinació a la col·laboració i a la cooperació en el treball en equip

valorant les aportacions dels companys/es.

3. Curiositat i iniciativa en el disseny d’investigacions i projectes.

4. Tendència a la precisió en el llenguatge i a l’objectivitat, cura i

precisió en les mesures i observacions.

5. Preocupació per fonamentar amb coneixements fiables les decisions,

conclusions, hipòtesis i iniciatives durant una investigació o projecte.

6. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental.

7. Predisposició a l’aplicació dels resultats obtinguts, fins i tot a noves

situacions i a altres camps de les ciències i la tecnologia.

8. Hàbit de seguir les normes de seguretat en la manipulació d’aparells,

eines, instruments i en l’ús dels productes de laboratori.

9. Valoració de la contribució social de les ciències experimentals en la

millora de la qualitat de vida. Rigor en el contrast amb l’experiència i en

l’avaluació de resultats.

10. Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals i dels

problemes ambientals que genera la indústria.

11. Valoració de l’ordre i la neteja al lloc de treball i de les eines,

instruments i materials utilitzats.

12. Respecte per les convencions i normes relatives a les tècniques i

reglaments utilitzats.

13. Interès pel coneixement dels principis fonamentals dels instruments,

components i aparells utilitzats, com també de les tècniques aplicades.


-Coneixements:Conceptes

0. Les ciències experimentals i la tecnologia

• Què és la ciència? Què és la tecnologia?

• Com es fa la ciència?

• Com es pot aplicar la tecnologia?

-Procediments:Estratègies

1. Identificació, caracterització i plantejament de necessitats i

problemes científics i tecnològics.

2. Identificació i formulació d’hipòtesis.

3. Diferenciació entre les observacions i les hipòtesis.

4. Diferenciació entre les hipòtesis científiques i les no científiques.

5. Deduir previsions d’hipòtesis científiques i recerca i selecció

d’aplicacions tecnològiques adients.

6. Lectura de textos científics.

7. Recerca i selecció de la informació necessària per a cada possible

solució o hipòtesi.

8. Previsió i anàlisi del material, muntatge i funcionament d’una

experiència avaluant els paràmetres principals.

9. Diferenciació entre observacions i experiments.

10. Anàlisi d’informes d’investigació i informes tècnic de projectes.

11. Visió hipotètic i deductiva de la ciència i la tecnologia.

12. Problemes científics. Identificació de problemes. Plantejament de

problemes.

13. Traducció del problema al problema tecnològic.

14. Hipòtesis científiques. Formulació d’hipòtesis. Prediccions.

15. Contrastació d’hipòtesi: experimentació i observació. Disseny

experimental.

16. Avaluació dels factors que intervenen i que es poden modificar en el

disseny.

17. Resultats. Interpretació de resultats. Conclusions.

18. Comunicació. Elaboració d’informes i projectes.

19. Codi de conducta al camp, al laboratori i al taller.

20. Ètica, valors i fraus en la investigació científica i en la pràctica

tecnològica.

Comentaris

Encara que la matèria porti el nom de Tècniques experimentals no es

pot oblidar que les tècniques que s’utilitzen en la investigació científica o

tecnològica no tenen cap sentit en si mateixes. Només tenen sentit en el

procés general d’una investigació per resoldre problemes científics i

tecnològics. Dins una visió hipoteticodeductiva, la investigació científica

inclou una sèrie d’etapes: identificació i plantejament de problemes,

formulació d’hipòtesis, disseny experimental i experimentació, anàlisi i

tractament dels resultats, formulació de conclusions i, finalment,

comunicació. Aquestes referències són necessàries per donar sentit a les

tècniques que s’utilitzen a l’hora d’observar, descriure, mesurar,

experimentar i organitzar i analitzar els resultats. Serà també molt

important conèixer i aplicar les noves tecnologies en tots els aspectes en

què això sigui possible, ja que la tecnologia, si bé es basa en principis

fonamentals que no canvien, és una ciència en constant i molt ràpida

evolució i, allò que avui és el més modern, demà pot estar antiquat. Per

això, es recomana començar aquesta matèria amb lectures sobre

investigacions científiques o realitzacions tecnològiques extretes per


Curs 2014-15

119

exemple de l’àmplia bibliografia sobre història de la ciència i la

tecnologia.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

1. La tolerància dels éssers vius

• En quines condicions hi pot haver vida?

• Quan una substància és tòxica?

Procediments

1. Elaboració de dissolucions de diferents concentracions.

2. Identificació de les variables clau (dependents, independents i

control).

3. Variació de la variable independent i mesura de la dependent.

4. Utilització de programes informàtics per al tractament i representació

de resultats.

5. Selecció dels materials i instruments necessaris.

6. Preparació de dissolucions de diferents concentracions.

7. Enregistrament de valors.

8. Organització, tractament i anàlisi dels resultats.

9. Extrapolació dels resultats i generalització.

Conceptes

1. Dissolució. Concentració.

2. Toxicitat d’una substància.

3. Tolerància.

4. Dosi letal.

5. Variable. Dependent, independent i control. Contínues i discretes.

Comentaris

Aquest bloc està orientat perquè l’alumnat comprengui el paper

de la identificació, la mesura i el control de variables en la investigació

científica. A l’hora de tractar de resoldre un problema és fonamental

comprendre’n el significat. En aquest bloc, sigui quin sigui el problema

que es vulgui investigar, es vol que l’alumnat aprengui a identificar les

variables i a saber quina o quines s’han de variar (independents) i quina

mesurar (dependent). A continuació, han d’aprendre a manipular

aquestes variables de forma efectiva, la qual cosa implica seleccionar i

utilitzar els aparells i materials necessaris. Finalment, a banda de les

variables independent i dependent, l’alumnat ha de saber controlar

altres variables que s’han de mantenir controlades, com per exemple el

tipus d’ésser viu que s’utilitza, el tipus de substància, etc.

En el cas de la investigació proposada, l’alumnat ha d’aprendre a

identificar les substàncies potencialment tòxiques sobre determinats

éssers vius, i investigar la causa de la seva toxicitat, especialment si la

concentració d’una substància influeix en el grau de toxicitat.

Material

1. Material general de laboratori (bureta, pipeta, balança, vasos de

precipitats, comptagotes…)

2. Material per sembrar plantes.

3. Plaques de Petri.

2. Els hàbits i la salut

• Fumar produeix càncer?

• Són perjudicials les begudes alcohòliques?

Procediments

1. Identificació de variables.

2. Representació gràfica de les variables.

3. Càlcul de la recta de regressió.

4. Càlcul del grau d’ajustament.

5. Utilització de programes informàtics.

6. Recerca de dades sobre l’hàbit de fumar i sobre incidència de

càncer.

Conceptes

1. Correlació de variables.

2. Grau d’ajustament.

3. Coeficient de correlació.

4. Correlació positiva i negativa.

Comentaris

Una de les operacions més habituals que realitzen els científics és

investigar la possible correlació entre dues variables, una de les quals se

suposa, a priori, que pot estar influïda per l’altra. Establir la relació entre

variables és una operació bàsica per a la predicció i explicació

científica i, per tant, és fonamental que l’alumnat aprengui aquesta

tècnica que en general està poc desenvolupada. És important conèixer

el fonament matemàtic, però a l’hora d’aplicar-la és convenient utilitzar

programes informàtics.

S’ha escollit el problema “Fumar produeix càncer?” perquè

permet treballar continguts, en aquest cas bàsicament de tipus

procedimental, d’educació per la salut. Ara bé, se’n poden treballar

d’altres, per exemple: influència de l’hàbit de beure begudes

alcohòliques o menjar determinats aliments sobre la salut.

Es tracta de recollir dades de diferents fonts d’informació sobre la

incidència dels diferents tipus de càncer i informació sobre l’hàbit de

fumar (nombre de cigarrets, tipus, edat dels fumadors, etc.). Una

vegada recollides, s’han de comparar i establir si hi ha alguna relació de


Curs 2014-15

121

causa/efecte entre elles. S’ha de fer la representació gràfica que

origina un núvol de punts per tal de veure si hi ha alguna tendència

general més o menys nítida. A més del núvol de punts mateix, les

gràfiques incloses en els treballs científics solen representar la

denominada recta de regressió, que és la recta que representa de

forma precisa la tendència general del núvol de punts. Aquesta última

operació convé que es faci amb un programa informàtic. Una vegada

que s’ha trobat la recta que millor s’ajusta a un núvol de punts, s’ha de

calcular el grau d’ajustament.

Material

1. Ordinadors

2. Programes informàtics per fer càlculs estadístics.

3. Les plantes i el medi

• Com són les plantes?

• De què depèn la seva forma?

Procediments: estratègies

1. Observació i descripció de l’estructura i òrgans de les plantes.

2. Càlcul de l’índex foliar.

3. Mesura de l’extinció de la llum.

4. Utilització d’instruments de mesura (fotòmetre, cinta mètrica, etc.).

5. Elaboració de gràfics.

6. Errors relatius i absoluts.

7. Elaboració d’informes.

Conceptes

1. Morfologia de les plantes. Arrel, tija i fulles.

2. Tipus d’arrels.

3. Forma de les fulles. Índex foliar.

4. Factors que influeixen en la forma de la planta: llum. Extinció de la

llum.

Comentaris

En aquest bloc s’inclouen algunes tècniques i instruments tant de

laboratori com de camp en els quals es treballen els procediments

d’observació, descripció i mesura relacionats amb la morfologia de les

plantes. Aquests procediments es poden considerar com les habilitats

científiques bàsiques.

A mesura que la llum penetra verticalment va perdent intensitat,

perquè les fulles la van absorbint, de tal manera que les fulles inferiors

reben menys llum que les superiors. Per això, a fi d’absorbir llum, les

plantes segueixen dues estratègies: augmentar la superfície de les fulles i

allargar la branca. En aquesta investigació es pretén que l’alumnat

comprovi aquests fets. Ara bé, per això és necessari que aprengui a

identificar a través de l’observació i la descripció els principals òrgans de

les plantes i, a continuació, dissenyar i realitzar les operacions pertinents

per calcular l’extinció de la llum, l’índex foliar i establir la seva relació.

El càlcul de l’extinció de la llum es realitza mesurant a diferents

altures d’un arbust, per exemple, la quantitat de llum que arriba.

La superfície foliar es calcula mesurant la superfície que ocupen

les fulles d’un nivell donat i l’índex, dividint la superfície foliar entre la

superfície total que ocupen. Ara bé, els índexs foliars per si mateixos no

tenen molt de sentit. Cal comparar-los amb índexs foliars d’altres

espècies o comparar índexs de diferents nivells d’un mateix individu.

Material

1. Material general de laboratori

2. Fotòmetre

3. Cinta mètrica

4. Quadrat de filferro

5. Quatre plomades

6. Tisores de podar

7. Bosses de plàstic

8. Esprai de color

4. El coneixement i la representació de la Terra (models en geologia)

• Com podem conèixer l’interior de la Terra?

• Com es representa la Terra?

Procediments

1. Resolució de problemes amb dades obtingudes de prospecció

sísmica o de terratrèmols.

2. Realització d'un model de la Terra per entendre els càlculs de la

densitat i altres paràmetres.

3. Interpretació de representacions gràfiques i models obtinguts a partir

de dades geofísiques.

4. Simulacions dels corrents de convecció.

5. Simulació dels desplaçaments continentals.

6. Interpretació de mapes topogràfics: el perfil topogràfic.

30. Interpretació de mapes geològics: el tall geològic.

Conceptes

1. El coneixement de l'interior de la Terra: prospecció sísmica, elèctrica i

gravimètrica. Interpretació de dades i perfils.

2. La representació de la Terra: mapes topogràfic i geològics. Mapes

temàtics.

3. Els perfils topogràfics i els talls geològics: tècniques d'interpretació. El


Curs 2014-15

123

bloc diagrama.

4. La fotointerpretació. Sistemes d'informació geogràfica (SIG).

Comentaris

Un model és una aproximació a la realitat per representar o

entendre uns fets, uns processos o uns fenòmens determinats, en aquest

cas relacionats amb representacions de la Terra. Els models poden ser

materials (en dues o tres dimensions) o virtuals. En qualsevol cas, s'han

d'utilitzar unes dades fruit de l'observació amb instrumental adequat.

Amb aquest bloc es pretén treballar en dos tipus de models. Uns

primers, serien els que surten de la interpretació de les dades sísmiques,

que han evolucionat des de les primeres interpretacions a

començaments del segle XX, fins a les més recents que ens ofereixen

vertaderes radiografies tridimensionals de la Terra. Les dades

necessàries, les podrem obtenir a partir d’Internet. Els esquemes

(models) de l'interior de la Terra ens mostren les vores de plaques com a

zones de gran activitat sísmica. Les dades sobre terratrèmols, amb la

localització geogràfica i la situació de l'hipocentre, ens possibiliten la

possibilitat de confirmar aquests models i modelitzar- les dades que hem

obtingut a través dels principals observatoris sísmics del món.

Els segons models són els cartogràfics. La cartografia topogràfica

és l'eina fonamental per representar les formes del relleu, sobre la qual

es poden superposar la cartografia geològica per entendre la dinàmica

de l'escorça, la vegetació, els sòls, els pendents, etc. Les tècniques de

superposició de mapes, realitzades digitalment o amb els mapes

clàssics, són la base de l'ordenació del territori. A través d'Internet ens

podem introduir en els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i entendre

el funcionament dels models que ens permetran un millor coneixement i

enteniment de la dinàmica dels sistemes de la Terra.

Aquest bloc permet la realització d'unes feines experimentals amb

uns utillatges que no són els del laboratori tradicional, caldria substituir el

nom de laboratori pel de gabinet. Una part de la informació s'hauria

d'obtenir d’Internet i per això es requereix la utilització de l'aula

d'informàtica.

Material

1. Accés a Internet

2. Programes de tractament de cartografia

3. Estris de dibuix

4. Materials diversos per realitzar maquetes

5. Mapes topogràfics, geològics, de vegetació...

5. Els materials de la Terra: minerals i roques

• De què està formada la Terra?

• Quina utilitat tenen els minerals i les roques?

• Com es poden reconèixer els minerals i les roques?

Els minerals

Procediments

1. Obtenció de cristalls a partir de solucions saturades.

2. Construcció de models cristal·logràfics.

3. Estudi de les diferents propietats dels minerals.

4. Determinació de minerals mitjançant les seves propietats més

comunes: duresa, densitat, color, ratlla, fractura, etc.

5. Reconeixement dels elements químics dels minerals mitjançant anàlisis

químiques senzilles. Assaig a la flama.

6. Realització de pràctiques de mineralotècnia.

7. Visualització de fotografies de minerals a través d'Internet.

Conceptes

1. Els minerals com a constituents de les roques.

2. La cristal·lització i la formació de cristalls.

3. Propietats dels minerals i criteris d'identificació i classificació.

4. Aplicacions dels minerals.

5. Jaciments minerals: formació i localització.

6. Mineralotècnia d'òxids i sulfurs.

Les roques

Procediments

1. Observació directa de les propietats físiques de les roques.

2. Observació de propietats en mostres de sondeig.

3. Maneig de claus d'identificació.

4. Recol·lecció de mostres representatives (no alterades).

5. Maneig de la lupa binocular.

6. Maneig del microscopi petrogràfic.

7. Simulació de processos diagenètics: treballar amb diverses variables.

8. Simulació dels processos de fabricació de ceràmica, vidre i ciment.

9. Anàlisis utilitzats en geotècnia: granulometria, humitat, plasticitat,

rigidesa, etc.

Conceptes

1. Definició i classificació de les roques (utilització de terminologia adient

en el camp de la geologia pura i geologia aplicada).

2. El cicle de les roques.

3. Criteris per a l'estudi i classificació de les roques.

4. Utilització de les roques.

5. Mecànica de roques: propietats físiques de les roques.


Curs 2014-15

125

6. Roques industrials.

Comentaris

En aquest bloc es proposa la investigació, mitjançant diverses

tècniques analítiques i d'observació, de minerals i roques. Minerals i

roques constitueixen la base sòlida de la Terra. L'estat sòlid és l'objecte

de la investigació mineralògica i petrogràfica. Les propietats físiques dels

minerals responen a l'ordenació interna dels elements i a les seves

propietats intrínseques.

La formació de minerals és l'adquisició de l'estat sòlid per la

matèria a partir d'altres estats. Els processos de cristal·lització es poden

recrear en el laboratori mitjançant diverses tècniques. D'aquesta

manera la formació de cristalls permet aplicar els criteris de

l'experimentació científica a una ciència que en els seus orígens es

basava sols en l'observació.

Els assaigs físics i químics per via seca i a la flama permeten la

realització de matrius de dades per poder identificar els minerals i fer

claus o esquemes per a la seva classificació. La via humida ens ajuda a

la classificació i ens aproxima a la ciència química com a ciència

instrumental bàsica per a la geologia.

Els assaigs a la flama ens retornen a una primitiva metal·lúrgia i

mineralotècnia que degué ser la base de les primeres utilitzacions dels

minerals com a recurs.

Les aplicacions de les roques com a materials i com a suport de

les activitats humanes pertanyen a l'àmbit de la geotècnia. La

geotècnia és un camp de la geologia aplicada que utilitza unes

tècniques d'assaig molt acurades. La simulació en el laboratori

d'aquestes tècniques permeten mostrar un món professional en el qual

dominen les tècniques experimentals com a mètode de treball quotidià.

Material

1. Cremador Bunsen

2. Cristal·litzadors

4. Lupa binocular

5. Microscopi petrogràfic

6. Mostres de minerals i roques fungibles

6. El sòl, pont entre la geologia i la biologia

• Quina funció té el sòl?

• Què són els sòls?

Procediments

1. Observació del sòl amb la lupa binocular.

2. Identificació dels principals components del sòl.

3. Determinar la textura i estructura del sòl.

4. Determinació de la humitat i porositat d'un sòl.

5. Determinació del contingut de matèria orgànica d'un sòl.

6. Determinació del contingut de carbonats d'un sòl.

7. Determinació del pH.

8. Interpretació de dades qualitatives i quantitatives en l'estudi de sòls.

9. Interpretació i realització de gràfics relatius a la textura i al perfil del

sòl.

10. Realització de models per a l'estudi de les propietats físiques del sòl.

11. Interpretació de mapes de sòls.

Conceptes

1. Definició de sòl.

2. El sòl com a part del cicle geològic.

3. El sòl com a base dels ecosistemes terrestres.

4. Propietats físiques i químiques del sòl.

5. Classificació de sòls.

Comentaris

El sòl és un concepte unificador i complex al mateix temps. El seu

estudi adquireix diferents visions segons les diverses especialitats

científiques que el tracten (geologia, biologia, agricultura, ecologia)

encara que una visió globalitzadora la tenim ja en la ciència que tracta

exclusivament dels sòls: l'edafologia.

La diversitat i complexitat dels sòls és un element de dificultat pel

seu estudi, però també és un element de motivació, ja que les

característiques i paràmetres que hem d'analitzar permeten per la

possibilitat d'utilització de nombroses tècniques experimentals que fan

atractiva la seva investigació.

S'han de diferenciar els sòls naturals dels sòls agraris, on la

intervenció de l'home tendeix a modificar les característiques naturals

per millorar les produccions agrícoles. Aquestes millores es poden

analitzar i valorar des dels diversos punts de vista que demana la

societat actual.

Es recomana l'observació de perfils de sòls reals en diferents

indrets i la presa de mostres per poder comparar els resultats

experimentals amb les observacions directes. Aquestes observacions,

conjuntament amb les que es realitzin posteriorment en el laboratori ens

permetran la interpretació d'altres dades i també de la interpretació de

mapes de sòls.

Material

- Lupa binocular


Curs 2014-15

127

Joc de sedassos calibrats

Material habitual de laboratori de geologia

Encara que l’optativa de TEX té els seus propis continguts va paral·lela

als continguts de la Biologia i Geologia de primer de batxillerat, és

més, aprofitem les TEX per realitzar pràctiques de laboratori del

temari de biologia. Per això alguns continguts anteriorment

esmentats no els podem treballar profundament però ens sembla

més interessant, sobretot per l’alumnat, lligar la Biologia i geologia

TEX i així fer de la teoria que estudien a classe la pràctica al

laboratori.

Contribució de l’optativa de TEX de primer de batxillerat per l’assoliment

de les competències bàsiques:

CONTINGUTS CL CM CIMF CTICD CSC CAA CCA CAIP

0. Les

ciències

experimental

s i la

tecnologia

x

x

x

x

x

1. La

tolerància

dels éssers

vius

x

x

x

2. Els hàbits i

la salut

x

x

X

3. Les

plantes i el

medi

x x

4.El

coneixement

i la

representaci

ó de la Terra

(models en

geologia)

x

x

x

x

5. Els

materials de

la Terra:

minerals i

roques

x x x x x

6. El sòl, pont

entre la

geologia i la

biologia

x x x

HABILITATS

I

DESTRESSES

Elabora

cIó i

redac

ció

d'informe

s

Exposició

oral d'un

argumen

t i raona

ment

Càlcul de

parà

metres

Resolució

de

probleme

s

Observaci

ó i estudi

de les

principals

qüestions

científic-

biològique

s que es

plantegen

actualmen

t

Ús de les

noves

tecnologie

s per

facilitar la

resposta a

les

qüestions

exposade

s

Interès

global i

social

dels

temes

científic

s

Motivaci

ó per

seguir

l'estudi

de la

biologia i

la

ciència

Personalitzaci

ó dels

treballs

exposats i

presentats de

forma original

Adquisició

d'un esperit

emprened

or i

encuriosit

per

descobrir

la ciència

11.4.-ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Per a l’ensenyament /aprenentatge

Aquesta matèria optativa està pensada per ser impartida en el

primer curs de batxillerat, i ha de proporcionar a l’alumnat el conjunt de

procediments necessaris per poder resoldre un problema experimental

al laboratori o al taller.

Com a idees fonamentals de l’enfocament didàctic de la matèria

són d’aplicació les orientacions que s’han enunciat en les matèries de

Biologia i geologia pel que fa a l’aprenentatge significatiu i al model

didàctic que li és més proper.

Òbviament, però, aquesta assignatura es fonamenta de manera

determinant en els aspectes experimentals de les ciències. L’eix entorn

del qual s’estructuren els continguts són els procediments i les actituds.

Això no vol dir que els conceptes no hi tinguin el seu lloc: d’una banda,

com a coneixements directament aplicables en el treball experimental

(conceptes relacionats amb el tractament de dades, el mateix

concepte d’hipòtesi...), i d’altra banda, com a suport dels mateixos

procediments (no és possible aprendre un procediment “en buit”, en

abstracte, sinó en actuar sobre conceptes concrets). Les necessitats

conceptuals s’han de generar a partir del projecte o pràctica i a mesura

que aquest avança.

Una bona part dels objectius de la matèria es corresponen amb el

mètode científic. És possible que els continguts més relacionats amb la

química i la física es puguin adaptar de manera més estreta a

l’esquema estratègic del mètode de les ciències experimentals, en totes

les seves fases. La biologia compta amb la dificultat inherent al fet de

treballar amb éssers vius, cosa que a vegades condiciona les possibilitats

d’experimentació de laboratori, i en la geologia, moltes vegades no és

possible reproduir en laboratori les condicions que es voldrien estudiar,

de manera que ha de fer més ús de models i simulacions.


Curs 2014-15

129

Gairebé sembla innecessari destacar la importància que té l’ús de

les noves tecnologies en el procés d’investigació. Sigui com sigui,

s’haurà de procurar, sempre que sigui possible, que l’alumnat faci ús

d’eines informàtiques (tractament de dades numèriques, font

d'informació, recollida de dades si és possible, simulacions...), i de mitjans

audiovisuals interactius o no, tant en la fase inicial d’informació com en

el transcurs dels treballs, i fins i tot, si s’escau, a l’hora de presentar els

resultats; tot això segons les possibilitats personals i materials del

professorat i del centre.

La meitat de l’horari s’assignarà a un/a professor/a de Biologia i

geologia i l’altra meitat a un/altre/a de Física i química, en sessions de

dues hores setmanals de cada departament.

L’alumnat és l’element central del procés

d’ensenyament/aprenentatge. Per això, és necessari que el seu paper

no sigui el d’un simple receptor, sinó que hi ha de tenir un paper actiu.

Els alumnes i les alumnes han de ser conscients que són els responsables

del seu propi aprenentatge i que han d’incrementar els seus

coneixements realitzant les activitats proposades. Han de valorar el

treball cooperatiu com una de les formes més idònies de cercar

respostes científiques als problemes, alhora que han d’aprendre a

treballar de forma autònoma i prenent iniciatives. És convenient

presentar prèviament una visió de conjunt del projecte, intentar esbrinar

el que són coneixements previs, les capacitats noves de les que ja no ho

són, i cercar relacions i connexions amb altres matèries les quals ens

pugin servir de suport. També, cercar connexions i relacions del que

s’està estudiant i aprenent amb la vida real.

L’enfocament d’aquesta matèria és eminentment pràctic, per

això, és desitjable que l’espai usual de treball sigui el laboratori o taller, i

que estiguin suficientment dotats, i si és possible amb accés als

ordinadors. La majoria dels instruments, aparells, eines i productes de

laboratori utilitzats en els diferents treballs pràctics són els habituals en els

laboratoris escolars i en els tallers de tecnologia i en tot cas de fàcil

accessibilitat.

El treball de laboratori i als tallers s’ha de fer en petits grups, per

afavorir l’aprenentatge cooperatiu. No podem oblidar que en

l’actualitat el treball del científic i dels tecnòlegs no es pot concebre

com una feina individual, ja que la investigació és una tasca col·lectiva.

Als laboratoris i tallers s’ha de tenir un especial esment amb les normes

de seguretat i el tractament de residus, com també a l’ordre i la neteja.

Per a l’avaluació

L’avaluació s’entén com un conjunt d’activitats que ens han de

permetre obtenir una informació fiable del procés

d’ensenyament/aprenentatge, ha d’ajudar a l’orientació de l’alumnat i

ha de permetre reconèixer els canvis que cal anar introduint per tal

d’assolir els objectius que ens hem proposat. És convenient utilitzar al

llarg del curs els diferents tipus d’avaluació: inicial, formativa i sumativa.

El caràcter experimental d’aquesta matèria fa que l’avaluació

inicial sigui imprescindible per determinar el grau de coneixement que

tenen els alumnes dels continguts conceptuals i procedimentals

necessaris per poder realitzar els treballs pràctics i projectes programats i

per comprendre les aplicacions a tractar.

L’avaluació formativa ha de servir, tant per part de l’alumnat com

per part del professorat, com a avaluació i revisió del procés

d’aprenentatge. El mateix caràcter pràctic determina que l’avaluació

dels procediments i de les actituds tengui una gran importància. És

convenient, per tant, fer una avaluació continuada de l’alumnat en el

seu treball de laboratori i en el taller de tecnologia com de les

exposicions orals i escrites, dels treballs pràctics realitzats i de les

recerques bibliogràfiques. Es pot completar l’avaluació amb senzilles

proves experimentals on l’alumnat hagi de resoldre problemes pràctics

semblants als que ha resolt durant el curs.

Les proves escrites són adequades per avaluar els objectius referits

a continguts conceptuals i a alguns de procediments; però en una

assignatura essencialment pràctica com aquesta la majoria dels

objectius referits a continguts de procediments i actitudinals, com poden

ser les habilitats experimentals de muntatge i mesura o el respecte a les

normes de seguretat, etc., requeriran per part del professor l’observació

directa de l’actuació de l’alumne al laboratori i taller, i la anotació de

les observacions en un full de seguiment.

Dels informes de les pràctiques, es valoraran tots els aspectes que

hi han de figurar: l’objectiu, la recerca bibliogràfica, l’emissió d’hipòtesis,

el disseny experimental, muntatges, el procediment seguit i les

conclusions i l’adequació dels resultats als càlculs teòrics realitzats, a més

de les taules de dades i els gràfics quan el treball sigui quantitatiu.

També es valorarà la claredat, l’ordre i la pulcritud en el lloc de treball i

en les presentacions, informes i memoràndums.

Del treball de l’alumne a l’aula es valorarà l’interès, la

predisposició al treball en grup, la seva participació i la constància en la

feina proposada.

L’avaluació sumativa pretén comprovar l’assoliment dels objectius


Curs 2014-15

131

terminals, tant els relatius a conceptes com als procediments i a les

actituds. Pot ser útil plantejar als alumnes un petit treball d’investigació

que inclogui la recerca bibliogràfica, la planificació, la realització

experimental, les conclusions i la presentació escrita.


BIOLOGIA I GEOLOGIA

1. Analitzar textos científics i identificar el problema que s’intenta

investigar, les hipòtesis que es formulen i la seva contrastació, l’anàlisi de

resultats i les conclusions. (Bloc 0 P1, P2, P3, P4, P5, P6, P7, P8)

2. Elaborar un esquema d’investigació d’un problema científic en el qual

s’incloguin les accions que s’han de seguir. (Bloc 0 P1, P2, P3, P4, P5, P6)

Currículum de batxillerat: Tècniques experimentals 26 de 31

3. Identificar i descriure els òrgans principals dels éssers vius i relacionar-

los amb les seves funcions. (Bloc 1 P1, P2)

4. Planificar i executar les accions necessàries per mesurar, calcular i

enregistrar amb precisió i de forma sistemàtica. (Bloc 1 P1, P2, P3. P4;

bloc 2 P4, P5, P6, P7 P8; bloc 3 P2, P2, P3, P4, P5)

5. Identificar les variables dependent, independent i control d’un

problema científic i desenvolupar un mètode útil per variar la

independent i mesurar la dependent i establir la seva relació. (Bloc 2 P2,

P3, P6, P7; bloc 3 P1, P2, P3 P4)

6. Resoldre problemes amb dades sísmiques. Interpretar gràfiques i

models obtinguts a partir de dades geofísiques. (Bloc 4 P1, P2, P3, P4, P5)

7. Interpretar mapes topogràfics i geològics: saber llegir la informació

que ens proporcionen els mapes. Saber realitzar perfils topogràfics i

interpretar mapes i talls geològics. (Bloc 4 P6, P7)

8. Saber explicar les particularitats dels diferents processos de

cristal·lització en el laboratori i extrapolar-les a la realitat geològica de la

formació de minerals i roques. (Bloc 5 A P1, P2)

9. Utilitzar de manera lògica les propietats físiques i químiques dels

minerals per a la seva identificació. (Bloc 5A P3, P4, P5, P6, P7; bloc 5B

P1, P3, P5, P6)

10. Saber relacionar les propietats de les roques i sediments amb les

seves aplicacions industrials i com a suport de la construcció i

assentament de l’activitat humana. (Bloc 5B P2, P4, P7, P8, P9)

11. Saber utilitzar les eines bàsiques per a l'observació dels sòls. (Bloc 6

P3, P4, P5, P6, P7, P10, P11)

12. Saber identificar els principals components del sòl, la textura i

estructura i relacionar-los amb les propietats del sòl i la seva capacitat

agrícola. (Bloc 6 P3, P4, P5, P6, P7, P8, P9, P10, P11)

11.6.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Aquesta assignatura es compartida amb el departament de Física-

Química i per tant, la nota és conjunta resultat de la mitjana de cada

part ( una sola nota).

La part de Biologia-Geologia s’avaluarà a partir de les tasques

realitzades al laboratori cada dia de classe, és a dir, a cada classe

cada alumne/a obtindrà una nota de cada activitat i la mitjana de

totes serà la nota de la part de Biologia i Geologia. Si aquesta nota és

superior o igual a quatre es farà la mitjana amb la nota de la part de

física-química i la resultant serà la nota de l’avaluació de l’optativa de

TEX .

IMPORTANT!!:

No es realitzaran proves escrites, per això, és condició indispensable

l’assistència a cada classe ja que una falta no justificada suposa no

superar positivament l’assignatura.

S’avaluarà: assistència a classe, treball en equip, treball individual,

realització de tasques al laboratori i a casa i sobretot, l’actitud.

Cada treball realitzat durant la classe es qualificarà amb una nota. Per

fer mitjana amb les altres notes com a mínim ha de ser un quatre.

Si l’alumne/a no assisteix a classe i no ho justifica, automàticament serà

suspès/a ja que es qualifica el treball realitzat a classe.

La nota de l’avaluació serà la mitjana de les qualificacions de Biologia-

Geologia i Física-Química .

12- BIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT

12.1.-INTRODUCCIÓ

Si comparem l’estat de les ciències a finals del segle XIX i l’actual,

el canvi és espectacular tant des del punt de vista qualitatiu com

quantitatiu. Això ha afectat a totes les ciències, però és especialment

significatiu en el cas de la biologia. La biologia a finals del segle XIX tenia

un caràcter bàsicament descriptiu, sense cap teoria global

majoritàriament acceptada que donàs sentit als coneixements biològics

del moment. Durant el segle XX, es va construint la biologia, primer amb

la formulació de la teoria sintètica de l’evolució que articula en un cos

de coneixements coherent evolució i genètica i més endavant amb la

formulació de la teoria ecològica.

La majoria d’esdeveniments científics de la segona meitat del

segle XX i de l’actual estan relacionats amb la Biologia. Però, a més, la


Curs 2014-15

133

biologia moderna ha influït sobre la visió de l’espècie humana i la seva

relació amb la resta de la biosfera. Per tant, la seva importància cultural

és clara. Cal afegir també que la biologia pot fer aportacions per a la

solució d’alguns dels problemes que la humanitat té plantejats i que

aquesta resposta científica planteja alguns dels temes més importants

objecte de reflexió ètica.

Els coneixements de la biologia s’estenen des del funcionament,

organització, formes de vida, etc., dels éssers vius fins a la comprensió

dels nivells cel·lulars i moleculars. Això s’explica pel desenvolupament de

noves branques, com ara: Biologia i fisiologia cel·lular, Bioquímica,

Genètica molecular, etc., que utilitzen noves tècniques d’investigació.

Gran part dels continguts de la matèria de Biologia de 2n de batxillerat

estan relacionats amb el que s’acaba d’esmentar.

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el

coneixement i la comprensió dels aspectes més significatius de la

biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de

Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi

un coneixement biològic rigorós i crític.

El currículum de la Biologia presenta tres aspectes diferents però

relacionats i complementaris.

En primer lloc els continguts d’aquesta matèria se centren

bàsicament en el nivell cel·lular, intentant donar una explicació

científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o

biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes

només es pot comprendre suposant que són sistemes constituïts per

parts interrelacionades. Això vol dir que els fenòmens biològics s’han

d’estudiar des del punt de vista analític i global ja que només d’aquesta

forma es poden donar explicacions a aquests fenòmens i trobar-ne el

significat. Aquest primer aspecte fa referència a la Biologia com a

conjunt de teories i conceptes, com a cos organitzat de coneixements.

Aquests continguts s’estructuren en els següents grans apartats:

Biologia i Fisiologia Cel·lular, Genètica, Microbiologia, Immunologia i les

seves aplicacions. Els dos primers blocs (1. La cèl·lula i la base

fisicoquímica de la vida i 2. Fisiologia cel·lular) inclouen els principals

continguts relacionats amb la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers

vius.

El bloc 3 (3. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica

molecular) on es tracten els continguts de genètica molecular i

mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en el

bloc 4 (4. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 5

s’inclouen els continguts bàsics per entendre els sistemes de defensa

dels animals i especialment de l’espècie humana (5. Immunologia).

En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat

d’aquest nivell requereix un enfocament més disciplinar i aprofundeix en

l’estratègia de resolució de problemes biològics cada vegada més

complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació

d’hipòtesis, disseny i realització d’experiències de diferent tipologia i

nivell, elaboració de conclusions, comunicació i l’extrapolació i

aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions.

Aquest segon aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats,

etc., que s’utilitzen en Biologia.

I, finalment, també s’inclouen continguts que estan relacionats

amb la valoració de les implicacions socials o personals, ètiques o

econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el

coneixement de les seves principals aplicacions.

Tots aquests continguts volen reflectir la idea que la Biologia és

una activitat realitzada per col·lectius o equips de persones, que té una

història, que està relacionada amb la societat en la qual es

desenvolupa i, perquè és un coneixement públic, està en contínua

evolució i revisió.

L’objectiu fonamental de la matèria no és tan sols donar una

formació biològica bàsica que permeti als alumnes i a les alumnes seguir

estudis posteriors. També vol contribuir a formar ciutadans crítics, amb

capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre les

decisions adequades.

El conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha

d’aprendre no es poden ensenyar de qualsevol manera. El procés de

construcció del coneixement científic en general i de la biologia en

particular per part de l’alumnat és complex.

No es pot esperar que l’alumnat aprengui biologia si en el procés

d’ensenyament/aprenentatge no hi ha moments en què actuï com a

biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es formin

com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com

una ciència dogmàtica i els científics com a persones acrítiques. Tot això

vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en compte tots els factors

que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents

entre si.

12.2.-OBJECTIUS GENERALS


Curs 2014-15

135

1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva

articulació en lleis, teories i models, tot valorant el paper que aquests

tenen en el seu desenvolupament.

2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot

seleccionant i aplicant els coneixements biològics més bàsics.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la

investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar

hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els procediments

propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general,

explorar situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.

4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com

les seves complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la

perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat.

5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una

opinió pròpia, que permeti expressar-se críticament sobre problemes

actuals relacionats amb la biologia amb una actitud flexible i oberta

davant opinions diverses.

6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés

dinàmic, en contínua revisió i evolució.

7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir

dels postulats de la teoria cel·lular.

8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per

conèixer i valorar les implicacions ètiques, socials i mediambientals dels

descobriments més recents del genoma humà, enginyeria genètica i

biotecnologia.

9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa)

relacionats amb les malalties més freqüents, així com valorar la

prevenció com a pauta de conducte més eficaç per evitar la

propagació de la malaltia.

10. Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els

processos industrials i el seu efecte patogen sobre els éssers vius.

12.3.CONTINGUTS

Continguts generals

- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.

- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.

- Maneig d ’instruments; selecció i a plicació de tècniques de laboratori.

- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció

qualitativa, mesurament, classificació, etc.).

- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació

adient per exposar el plantejament, e l desenvolupament i els resultats

d’una investigació.

- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma

clara i objectiva.

- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.

- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables

per formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades.

- Formulació i exposició de prediccions lògiques.

-Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar

hipòtesis. (Anàlisi de les fases; identificació i control de variables;

selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).

- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.

- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.

- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.

- Reconeixement i valoració de teories alternatives.

-Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums,

esquemes, etc.

-Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics,

socials, ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.

- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la

seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies

ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a

les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

-Adquisició de les actituds característiques del treball científic:

raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i

obertura a noves idees.

Bloc 1: La base molecular i fisicoquímica de la vida

- De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular

experimental. La importància de les teories i els models com a marc de

referència de la investigació.

- Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques

químiques del carboni que expliquen el seu paper en la cèl·lula.

Oligoelements.

- Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.

- Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.

-Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Enzims. Composició, estructura, propietats i funció.


Curs 2014-15

137

-Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la

utilització de mètodes d ’anàlisi físics i químics per identificar les diferents

biomolècules.

Bloc 2: Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular

- La cèl·lula: unitat d ’estructura i funció. La teoria cel·lular. Aproximació

pràctica a diferents mètodes d ’estudi de la cèl·lula.

- Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i

funció. Models d ’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals

i vegetals.

- La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle

cel·lular.

- La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l ’evolució dels

éssers vius.

- Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos

d’endocitosi i exocitosi.

- Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l ’ATP i dels enzims.

- Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants.

Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i

anaeròbia. Estructures cel·lulars on es realitza.

- Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la

respiració i la fermentació. Aplicacions de les fermentacions.

- Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del

procés. Estructures cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi.

Quimiosíntesi.

- Moviments cel·lulars.

-Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre

problemes relacionats amb les funcions cel·lulars.

Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica molecular

- Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l

’herència. Genotip, fenotip, al·lel, hibridació, recombinació, gens lligats.

- Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe.

Genètica humana.

-L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la

seva importància. Gen. Duplicació de l ’ADN. Biosíntesi de proteïnes.

Teoria “un gen, una proteïna ”. Regulació de l ’expressió gènica.

- La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament.

- Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus.

Agents mutàgens. Càncer. Conseqüències de les mutacions: implicació

en l’evolució de les espècies i en la salut.

- Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims

de restricció i de les retrotranscriptases. Reacció en cadena de la

polimerasa.

-Aplicacions de l ’enginyeria genètica en agricultura i medicina.

Investigació actual sobre el genoma humà.

- Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.

- Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters

hereditaris.

Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia

- Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes

segons la seva organització.

- Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals.

Tipus de virus. Altres formes acel·lulars: prions i viroides.

-Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques

i formes de vida.

- Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs

microscòpics: floridures i llevats. Característiques i formes de vida dels

diferents grups.

- Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents

històrics. Actualitat i perspectives.

- Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels

microorganismes en alimentació, farmàcia i sanitat, i en l ’obtenció de

productes químics industrials.

- Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en

els cicles biogeoquímics i aplicacions dels microorganismes en la

protecció ambiental.

- Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties

infeccioses i la seva transmissió.

-Introducció experimental als mètodes d ’estudi i cultiu dels

microorganismes.

Bloc 5: Immunologia

- Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos.

- Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.

- Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules

implicades: limfòcits T i B. - Estructura i funció dels anticossos. Reaccions

antigen/anticòs.

- Resposta immunitària primària i secundària.

-Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria

immunològica.

-Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i


Curs 2014-15

139

immunodeficiència. La sida.

Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i

en el càncer.

12.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

TRIMESTRE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS LLIBRE

PRIMER

(SETEMBRE-DESEMBRE)

La cèl·lula i la base fisicoquímica de la vida: Bioelements i

biomolècules.

T2 Els bioelements, l'aigua i les sals

minerals

T3 Els glúcids

T4 Els lípids

T5 Les proteïnes

T6 Els àcids nucleics

NADAL TREBALL DELS TEMES 7,8,9: La cèl.lula, unitat estructural i

funcional. El nucli,citosol, estructures no membranoses de

la cèl.lula. Membrana plasmàtica i orgànuls.

T7 complet, T8

(citoplasma i inclusions

citoplamàtiques) i T9

( tots els orgànuls)

SEGON

(GENER-ABRIL)

Morfologia, fisiologia i tipologia cel·lular. Orgànuls i

funcions dins la cèl·lula. Membrana, intercanvis i

permeabilitat. Membranes de secreció. Moviments

cel·lulars. Citosquelet.

T8Citosquelet,centrosoma, cilis ,flagels.

Matriu extracel.lular i paret cel.lular.

T9 Membrana plasmàtica,

característiques i transport.

Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi. T12 La reproducció cel·lular

La base de l’herència. Aspectes químics i genètica

molecular.

T13 La genètica mendeliana

Expressió del material genètic: Síntesi de proteïnes T14 L'ADN portador del missatge

genètic

Metabolisme. Catabolisme: Tipus de respiració cel·lular:

aeròbia, anaeròbia i fermentacions. Processos anabòlics

autòtrofs: fotosíntesi i heteròtrofs.

T10 El metabolisme. Catabolisme:

respiració i fermentacions.

T11 L’anabolisme: fotosíntesi i

quimiosíntesi.

SETMANA SANTA TREBALLS DELS TEMES 15 i 20 T15(complet) i T20 (complet)

TERCER

(ABRIL-MAIG)

Immunologia.

T18 El procés immunitari

T19 Anomalies del sistema immunitari

Microbiologia i biotecnologia T16 Els microorganismes

T17 Microorganismes: malalties i

biotecnologia

* El tema 1, El treball científic: la matèria i el seu estudi es treballa a classe però no

s'avalua amb una prova escrita.

12.5.-ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatge

Hem de tenir en compte les mateixes orientacions exposades en

la programació de 1r de Batxillerat Biologia i Geologia.


Criteris d ’avaluació

1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes

interpretacions, hipòtesis i prediccions científiques sobre conceptes

bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels organismes,

la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc, valorant els canvis que s

’han produït al llarg del temps i la influència del context històric (tots els

blocs).

Es tracta de conèixer si els alumnes són capaços d ’analitzar i valorar les

explicacions científiques donades a diferents fenòmens en diferents

contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més importants i

comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així

mateix, han de comprendre que en el procés científic no hi són alienes

les influències socials. També han saber descriure algunes tècniques

instrumentals que han permès el gran avanç de l ’experimentació

biològica, com també a utilitzar diverses fonts d ’informació per valorar

críticament els problemes actuals relacionats amb la biologia.

2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes

característiques essencials del treball científic: plantejament concret del

problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització

d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els

blocs).

Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de

destreses científiques com el plantejament de problemes, la formulació

d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i actituds

pròpies del treball científic com ara el rigor, la creativitat ,etc., i així

constatar l’avenç no només en els aspectes conceptuals, sinó també en

el metodològic i actitudinal.

3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la

matèria viva i relacionar-les amb la seva funció biològica en la cèl·lula

(bloc1).

Es tractar d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d’identificar els principals

components moleculars que formen les estructures cel·lulars, si coneix les

principals característiques fisicoquímiques i les relaciona amb la seva

funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de

dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència de

macromolècules en mostres biològiques.

4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són

fonamentals en els processos biològics i relacionar les propietats


Curs 2014-15

141

biològiques dels oligoelements amb les seves característiques

fisicoquímiques (bloc 1).

L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una

substància que intervé en tots els processos cel·lulars i que alguns ions

actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels quals

pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena

respiratòria. Així mateix també’ ha de valorar la capacitat dels

estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la

presència d’aigua en mostres biològiques.

5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una

altra de vegetal i d’una cèl·lula procariota a partir de microfotografies,

esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i descriure els

orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva

importància en el desenvolupament de la biologia (bloc 2).

Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç davant d’esquemes,

microfotografies o preparacions, de diferenciar l ’estructura procariota

de l ’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d ’una cèl·lula

animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i

identificar-ne les funcions, i comprovar si ha desenvolupat les actituds

adequades per realitzar un treball en el laboratori amb ordre, rigor i

seguretat.

6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les

característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i del

citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, i

explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi

amb la variabilitat genètica de les espècies (bloc 2).

Es tracta que l ’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les

cèl·lules, dels processos que tenen lloc durant la interfase, la divisió

nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que

tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos,

reconèixer les diferències més significatives i relacionar la meiosi amb la

variabilitat genètica de les espècies.

7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les

diferències entre la via aeròbia, l’anaeròbia i la fermentació, en relació

a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el seu interès

industrial (bloc 2).

Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal

procés d’obtenció d ’energia de les cèl·lules. L’alumnat ha de ser

capaç d ’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els

productes finals, com també l ’orgànul on es realitza. També ha de

saber diferenciar les vies anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer

la importància dels enzims en aquestes reaccions, els resultats globals de

l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana

d’algunes d ’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.

8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les

estructures cel·lulars en les quals es realitza, els substrats necessaris, els

productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva importància en el

manteniment de la vida (bloc 2).

Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la

fotosíntesi, tant a nivell individual com a nivell general, els substrats que

participen i els productes resultants, els objectius de cada una de les

fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com

també comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.

9.Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris,

d’acord amb les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de

l’herència, a la interpretació i resolució de problemes relacionats amb

l’herència (bloc 3).

Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l ’explicació científica

dels fenòmens hereditaris i si són capaços de resoldre problemes de

genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica de

l’herència.

10. Explicar el pa per de l’ADN com a portador de la informació

genètica i la naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb

alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la

salut de les persones (blocs 1 i 3)

Amb aquest criteri es p retén que l ’alumnat conegui el concepte de

gen i que el pugui associar a les característiques de l ’ADN i a la síntesi

de proteïnes. A partir d ’aquests coneixements ha de poder explicar què

són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb

l’evolució dels éssers vius. També ha de poder inferir els efectes

perjudicials de les mutacions, especialment en l ’ésser humà i valorar els

riscos que impliquen alguns agents mutàgens.

11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació

genètica en vegetals, animals i en l ’ésser humà, les seves implicacions

ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en la

prevenció de malalties hereditàries (bloc 3).

Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual

que qualsevol altra activitat, està sotmès a pressions socials i

econòmiques i que es reconeix la importància d ’avaluar els aspectes

ètics de la investigació científica.


Curs 2014-15

143

12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i

conèixer els principals trets que permeten la diversificació en diferents

grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes en els cicles

biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en

les malalties infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la

responsabilitat de l ’ésser humà en la seva transmissió (bloc 4).

Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes

constitueixen un conjunt molt heterogeni que inclou diversos grups

taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de cadascun,

com també que sap reconèixer alguns exemples importants.

Mitjançant l’estudi d ’alguns casos significatius, l ’alumnat ha de

conèixer i valorar les aplicacions dels microorganismes en biotecnologia

en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i reconèixer el

paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també

que coneguin per què els microorganismes poden causar malalties en

els éssers vius, quines són les vies de transmissió i desenvolupa el procés

d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics

per a la seva prevenció.

13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers

vius davant de la presència d ’antígens, conèixer el concepte actual

d’immunitat i explicar les característiques de la resposta immunitària i els

principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc5).

Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el

funcionament dels mecanismes de defensa de l’organisme,

especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que

reconegui la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes

sanitaris més importants de la humanitat. Es tracta que coneguin alguns

mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses naturals, com

la utilització de sèrums i vacunes.

12.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la

manera exposada :

- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen

s'ha de treure com a mínim un 4, si no és així, queda

automàticament l'avaluació suspesa). No es faran recuperacions

dels exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.

A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es

supera satisfactòriament es recuperarà la part suspesa. Cal treure com a

mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb les altres notes de la

tercera avaluació.

- Treballs: 20%

- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a

un 10%.

13.-MESURES DE SUPORT I LES ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER A

L'ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU.

L’atenció per alumnat amb necessitats específiques ha de ser

present en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa

suposa la necessitat d’oferir respostes diferenciades a diferents alumnes.

Això passa per ajustar l’actuació del professor o professora a les

característiques de cada grup d’alumnes, sense que de manera

general es renunciï als objectius de l’àrea.

Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte

curricular i la programació. Aquestes adaptacions poden consistir a fixar

objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqüenciar els continguts

d’una altra manera, en un canvi de material didàctic, en la

metodologia, en la proposta d’activitats diferenciades de la resta del

grup, o en canvis en les formes i els instruments d’avaluació. També és

possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts,

o els mateixos amb una altra seqüenciació, o una altra priorització.

La diversitat de procedència de l’alumnat, provinent de diferents

contextos socials, econòmics i culturals, juntament amb la seva

diversitat d’expectatives, ha de compaginar-se a l’hora

d’ensenyar ciències, amb dos aspectes importants: les ciències

formen part del bagatge cultural bàsic de qualsevol ciutadà o

ciutadana i, per a alguns d’aquests, els coneixements científics els

seran útils en les seves posteriors activitats professionals.

La formació ha de ser integral i funcional, és a dir, ha de consistir

en l’adquisició de capacitats de tot tipus: cognitives, psicomotrius,

d’autonomia i equilibri personal, afectives, d’interrelació personal i

d’inserció social. Això vol dir que no es pot limitar, només, als conceptes.

La funcionalitat dels aprenentatges s’ha d’entendre en el sentit que han

de ser assimilats de tal manera que hom els pugui fer servir per resoldre

problemes en contextos diferents d’aquells en què s’han adquirit.

Perquè els continguts siguin apresos de forma significativa, s’han


Curs 2014-15

145

de donar dues condicions:

Els continguts s’adaptin al nivell de comprensió de l’alumnat i

Una actitud favorable per aprendre.

Per altra banda, la quantitat de coneixements que l’alumnat pot

adquirir en un temps determinat és limitat i, per tant, és molt

important intentar no incrementar-los innecessàriament. Per això,

és important la selecció dels continguts i la seva seqüenciació.

També caldrà en tot moment utilitzar i avaluar les estratègies

metodològiques més adients per tenir en compte les diferències

individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu

a terme la pràctica educativa.

Hi ha un nombre considerable d’aspectes sobre els quals s’han de

prendre decisions: quin ha de ser el paper del professorat, quin ha de ser

el paper de l’alumnat, com organitzar l’aula, com agrupar els alumnes, i

quins tipus de recursos s’han d’emprar.

Per a una diversitat d’alumnes ha de correspondre una diversitat

d’activitats, les quals han de satisfer també els seus diversos interessos i

capacitats.). I la necessitat d’assumir les diferències en l’interior del grup

classe com a cosa pròpia de la tasca pedagògica.

També la necessitat d’avaluar l’aprenentatge de cada alumne/a

de forma individualitzada, a partir de la seva pròpia situació inicial. En

relació amb aquests criteris és convenient alternar el treball individual i el

treball en grup. L’organització dels alumnes i de les alumnes en grups

classe s’ha de basar en factors com els itineraris formatius, l’optativitat i

el tractament de la diversitat.

El professorat ha de conèixer les característiques psicològiques, i

l’entorn sociocultural dels alumnes i les alumnes per comprendre els

aprenentatges i afavorir-los. També convé que conegui les

metodologies didàctiques i les tècniques de dinamització de grups per

realitzar de forma adequada la seva tasca.

El professor o professora ha de tenir accés als recursos representats

per les noves tecnologies, i especialment a les que pot aportar l’ús de la

informàtica i/o dels mitjans audiovisuals, ja que en multitud d’ocasions

poden mostrar-nos aquells fenòmens difícilment observables, per

multitud de raons, al laboratori o a la realitat del carrer.

A més a més l’avaluació ha de ser integradora i tenir en compte

les diferències individuals.

Els recursos també han de ser diversos, alhora que adequats al

nivell de maduració de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han

de ser necessàriament sofisticats: sovint poden resultar més útils materials

que resultin propers a l’alumnat i de baix cost. Els recursos i els materials

curriculars poden ser bibliogràfics, audiovisuals i informàtics. A l’àrea de

Ciències de la naturalesa s’ha d’incloure també el laboratori.

14.-AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

14.1.-CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ.

L'avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés

d’ensenyament - aprenentatge, perquè ens permet conèixer si el procés

d’ensenyament/aprenentatge es desenvolupa adequadament i si els

seus resultats, l’adquisició d’unes determinades capacitats per part dels

alumnes, són satisfactòries.

A més de recollir informació respecte els progressos i dificultats

dels alumnes quant als aprenentatges de conceptes, procediments i

actituds, la finalitat de l'avaluació serà valorar tots els aspectes

relacionats amb aquest procés: actuació del professorat, activitats

realitzades, utilització del material, ambient de treball, etc., per tal

d’orientar l’alumnat i professorat sobre cadascun dels aspectes del

procés educatiu. L'avaluació, per tant, ha de ser un element que generi

informació amb dues finalitats bàsiques:

- Orientar l'alumnat sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

-Orientar el professorat sobre el grau d'assoliment dels objectius

proposats i sobre la qualitat de la intervenció educativa.

Les característiques més importants de l'avaluació que es

proposen són les següents:

Integral: ha de ser àmplia i global, ha d'incloure la major quantitat

possible d’elements que incideixen en el procés educatiu (professorat,

material, continguts, etc.), tant des del punt de vista qualitatiu com

quantitatiu.

Integrada: l'avaluació no ha d’ésser un element extern i final del procés

d'ensenyament/ aprenentatge sinó que és un element més del procés

que ha d'estar contínuament present.

Contínua: ha de tenir un caràcter processal, amb la finalitat d'ajustar i

garantir el desenvolupament del procés d'acord amb els objectius

previstos. Per superar positivament la matèria d’un curs, s’haurà de tenir

sempre aprovada la matèria del curs anterior, per tant, si es té suspesa

les Ciències de la Natura de primer la de segon només s’aprovarà quan

es superi la pendent, i així per tots els nivells.

Vàlida i fiable: ha de mesurar el que és rellevant, i fer-ho de forma


Curs 2014-15

147

consistent.

Probabilística: ha de considerar el fet que tot procés educatiu és

complex i que no hi ha, per tant, cap mètode ni instrument que sigui

totalment fiable.

Objectiva: ha d'intentar eliminar qualsevol prejudici o suposició prèvia.

Funcional: els mitjans que s'utilitzen han de ser assequibles, fàcils d'utilitzar

i no obstaculitzar el desenvolupament del procés.

Segons el moment en què es realitza i l'objectiu que persegueix podem

diferenciar dos tipus d’avaluació: l’avaluació formativa i l’avaluació

Sumatra.

Avaluació formativa: és aquella que permet generar informació abans

que finalitzi el procés d'aprenentatge. Hom pot distingir dues fases:

- Avaluació inicial: té com a objectiu determinar la situació del grup

classe i de cada alumne/a en iniciar un determinat procés

d'ensenyament/aprenentatge per tal d'adequar-lo a les seves

necessitats. És recomanable tenir dissenyats els instruments d'avaluació

per fer més ràpida I efectiva la seva aplicació.

- Avaluació processal: té com a objectiu fonamental determinar les

dificultats i èxits de cada alumne/a durant el seu procés

d'aprenentatge, per tal d'adequar les activitats escolars a les necessitats

detectades i planificar els mitjans de regulació adients.

Dins l'avaluació processal l'alumnat ha d'aprendre a avaluar els seus

propis treballs i les seves actuacions. Les activitats d'autoavaluació i de

coavaluació són molt adequades per aconseguir informació de les

dificultats trobades i dels progressos realitzats.

Avaluació sumativa: té com a objectiu conèixer els resultats obtinguts

per cada alumne/a en relació a la seva situació inicial i a l'assoliment

dels objectius plantejats. Es podrà realitzar al final d'una o més unitats

didàctiques, i també en finalitzar un curs o cicle. En alguns casos servirà

per qualificar i promocionar.

No és aconsellable utilitzar només aquest tipus d'avaluació perquè

aquesta té poca incidència en el procés didàctic. Si s'han emprat les

anteriors orientacions, se sabrà si l'alumnat ha adquirit els objectius i

comportaments finals previstos pel professorat, i si té els prerequisits

necessaris per als aprenentatges posteriors.

L'avaluació sumativa ha de ser integrador i tenir en compte les

diferencies individuals.

Sobre què avaluar dins l'àrea de les Ciències, caldrà diferenciar entre

aspectes relacionats amb l'ensenyament i aspectes relacionats amb

l'aprenentatge, per això, l’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments

desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les

activitats, l’aula, el professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà

reflectida.

Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés

o per a millorar-lo en anys vinents.

14.2.-PROCEDIMENTS: MÈTODES i INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Aquest aspecte fa referència a la forma d'obtenció d'informació.

És necessari utilitzar els mètodes i instruments més adequats en cada

moment perquè la informació recollida sigui el més fiable i objectiva

possible.

Alguns dels més importants són:

- Mètodes d'observació directa: diari del professorat, graelles

d'observació, etc. Són adequats per recollir informació del

comportament dins l'aula especialment per procediments i actituds.

- Entrevistes: guió d'entrevista, etc. Són adequades per conèixer les

valoracions, creences, expectatives, etc. relacionades amb el procés

educatiu o algun dels seus components.

- Enregistrament de dades: qüestionaris, etc. El qüestionari és adequat

encara que de forma limitada per conèixer les opinions de l’alumnat.

Permet obtenir informació sobre aspectes molt variats del procés

d'ensenyament.

- Anàlisi de documents: unitat didàctica, informes, etc. És adequat per

conèixer l'adquisició de continguts conceptuals i procedimentals, les

opinions dels alumnes i de les alumnes sobre diversos aspectes, etc.

- Proves escrites ("proves de llapis i paper"): proves d'elaboració de

resposta, de selecció de resposta, d'ordenació de contextos, multiítem

de base comuna, de gràfics, de columnes, etc.

Són especialment adequades per avaluar l'adquisició de continguts

conceptuals.


Curs 2014-15

149

14.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT

Els criteris de qualificació de tots els cursos serien els següents:

- PRIMER D‘ESO

- Els criteris de qualificació de Ciències de la natura de primer d’ESO seran

els següents:


- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la

resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per

tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el

repetir o no l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de

classe(20%)


negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20%.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10

diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors

també poden baixar la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient,

activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.


- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho

podrà recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot

el grup en juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge i capacitat de

relacionar i retenir tots els continguts que s‘han treballat al llarg del curs.

- Si l’alumne/a aprova l‘examen final, la nota obtinguda farà mitjana amb la

nota del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és

superior a 5 l’alumne/a no superarà positivament l’assignatura

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar

en setembre realitzant una prova escrita que pondera un 70% de la nota final i

un treball escrit que representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la

recuperació de l‘assignatura.

- TERCER D‘ESO:

- Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els

següents:


- Si la nota d‘alguna de les proves escrita és inferior a 3 no es farà la mitjana

amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.




- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de

classe(20%)


negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20 %.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot

baixar la nota fins a un 10%.

- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent:

- A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser

aprovada. Només a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el

departament de Física-Química i segons el nombre de classes donades de

cada part es ponderarà la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les

altres avaluacions la nota correspondrà a la part donada.

Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són

informatives sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la

de juny i de setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos

departaments) i la més important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim

un cinc de mitjana conjunta sempre i quan les dues notes siguin superiors a

quatre.

- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la

podrà recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan

l’alumnat suspès finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una

recuperació.

- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre

i per al curs vinent si promociona.


Curs 2014-15

151

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part de

BIOLOGIA i GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una

prova escrita que pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que

representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la recuperació de

l‘assignatura.

QUART D’ESO:

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent

manera:





- Els alumnes que amb els exàmens o proves escrites obtinguin una nota

inferior a un 3 suspendran l‘avaluació però hauran de seguir estudiant i

treballant l‘assignatura per poder-ho recuperar amb l‘examen de final de

curs.

- Treballs (10%), pràctiques i desdoblament (10%), i llibreta de classe

(20%)= 40%

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però

una actitud negativa envers l‘assignatura pot fer baixar la nota global un

20%.

- A més, si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10

diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.

-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden

baixar la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient,

activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.


- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho

podrà recuperar amb una prova final global que el professor realitzarà a tot

el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge

competent.

- Si l’alumne/a aprova l‘examen final escrit la nota farà mitjana amb les

notes dels altres exàmens i comptarà un 60% de la nota. El 40% restant de la

nota correspondrà a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és

superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà

d’examinar en setembre de tot realitzant una prova escrita que pondera

un 70% de la nota final i un treball escrit que representa el 30% restant i que

lliurarà el mateix dia de la recuperació de l‘assignatura.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ de BATXILLERAT:

- Batxillerat: Els instruments d’avaluació emprats en Biologia i Geologia de i CMC de

1r de batxillerat i Biologia de 2n de batxillerat són els següents:

- Proves escrites, les quals representaran un 80% de la nota. A més a més

per a poder realitzar la mitjana amb la resta de proves escrites cal

obtenir com a mínim un 3 en les matèries de 1r de batxillerat i un 4 en

2n de batx.

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un

zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del

professorat responsable el repetir o no l’examen.

- Pràctiques de laboratori, treballs i exposicions orals, activitats de classe,

deures, quadern, etc. representaran un 20% de la nota. ( En TEX

representa el 100% de la nota ja que NO es realitzen proves escrites igual

que l‘optativa de TCE de tercer d‘ESO)

A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en

l‘avaluació de qualsevol d’aquests apartats i si és negativa pot fer

baixar un 20% la nota global.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se

li pot baixar la nota fins a un 10%.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també

poden baixar la nota.

- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així

ho considera el professorat responsable de l’assignatura ja que si


Curs 2014-15

153

s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar qualsevol avaluació

anteriorment suspesa. Si no és així, ho podrà recuperar a la prova

extraordinària de setembre.

- El professor/a realitzarà una prova global a final de curs per avaluar el

grau d'assoliment de coneixements per part de l'alumnat.

-Si l’alumnat supera la prova global final, aprovarà l'assignatura encara

que tengui alguna avaluació suspesa durant el curs. Cal recordar que la

nota de final de juny és la que es té en compta.

- Farem especial menció als alumnes que per diferents raons són

absentistes. Segons el moment de reincorporació, o si no s’han pogut

aplicar els criteris de qualificació ordinaris, a criteri del professor/a, es

podran prendre les mesures adients per la seva avaluació de manera

ordinària o extraordinària, al igual que en el departament de Física i

Química.

14.4.-CRITERIS PER ELABORAR ELS PLANS PERSONALITZATS DE

RECUPERACIÓ DELS APRENENTATGES

Els alumnes d’ESO ( segon, tercer i quart) o els de batxillerat que

tinguin pendents alguna matèria de cursos anteriors podran recuperar-la

de la següent manera:

1- Realitzaran una o dues proves escrites, una després de Nadal i/o

l’altra després de Setmana Santa quedant repartit el temari en

dos blocs.

2- Hauran de lliurar a les dates fixades les feines encomanades de

cada tema.

Si l’alumne/a supera positivament les proves escrites i realitza els

treballs correctament recuperarà positivament l’assignatura pendent.

Sempre i quant tregui com a mínim un 3 en la prova escrita se li farà la

mitjana amb la nota del treball lliurat. La nota s’obtindrà valorant un 70%

la prova escrita i un 30% el treball.

Si l’alumne/a no es presenta o no supera positivament les proves

escrites ni lliura els treballs s’haurà de presentar a final de curs,

aproximadament principis de maig, a l’examen de recuperació de tot

es temari suspès.

Si no ha aconseguit superar la prova, podrà presentar-se a la

convocatòria extraordinària de setembre.

Si l’alumne/a ha de recuperar les ciències de la natura ( biologia –

geologia i u física - química) de tercer d’ESO, ho farà de la part suspesa,

si només és una i si l’aprova, la nota recuperada se li farà mitja amb la

part aprovada que només se li guardarà la nota durant un curs.

-Pla de seguiment de pendents:

-A partir de la llista de pendents, passar per les aules de 2n, 3r i 4t per

lliurar a l’alumnat la feina que s’ha de realitzar.

-Facilitar a l’alumnat el correu electrònic del departament per a establir

una comunicació i així resoldre els possibles dubtes que puguin sortir-li a

l’alumnat en la realització de les tasques encomanades.

-Penjar al bloc la feina a realitzar així com la data de realització de les

proves escrites a més del tauló d’anuncis de l’institut.

-La prova escrita es valorarà amb un 70% i la feina realitzada un 30%.

14.5.-AVALUACIÓ DELS PENDENTS CIÈNCIES DE LA NATURA 3r d’ESO

Els alumnes de 4t d'ESO amb l'assignatura de 3r d'ESO pendent poden

trobar-se en uns dels següents casos:

A) Tot suspès.

B) Suspès només la part de biologia i geologia.

C) Suspès només la part de física i química.

Els caps dels departaments de Física i Química i de Ciències

Naturals seran els encarregats de comunicar als alumnes la part o parts

que han de recuperar.

Els treballs i la prova escrita es dividiran en dos blocs, una de

Física i Química i un altre de Biologia i Geologia.

Per recuperar la part de física i química i de biologia i geologia els

alumnes hauran de:

A.- Realitzar un treball de recuperació lliurat pel cap de departament,

amb posterioritat a l’entrega dels treballs es donarà un solucionari.

B.- Lliurar-lo fet abans de la realització de la prova escrita. (condició

necessària per assolir qualificació positiva i per poder realitzar la prova

escrita de recuperació).

C.- Obtenir un 4 o més a la part escrita.

D.- Obtenir al menys un 4 a la part de Física i Química o de Biologia i

Geologia i obtenir un 5 a la mitjana de les dos parts.

Avaluació extraordinària:

1.-Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a l’avaluació

ordinària de Maig hauran de fer un treball que lliuraran abans de una

prova escrita a setembre. Per poder fer la prova escrita de setembre


Curs 2014-15

155

hauran de lliurar el treball de setembre abans de la prova.

3.-A setembre només hauran d’examinar-se de la part de

l’assignatura amb nota menor que 5.

15.-ENFOCAMENTS METODOLÒGICS.

15.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les

competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge

Per al disseny de les activitats (tant dins l’aula com a fora) amb

atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells

d’aprenentatge s’han seguit els següents criteris:

1. Adequació de l’activitat amb el contingut curricular del nivell.

2. Adequació de l’activitat amb el nivell acadèmic de l’alumnat.

3. Utilitat i relació de l’activitat amb el desenvolupament dels

continguts.

4. Motivació de l’alumnat per desenvolupar l’activitat.

5. Disposició dels recursos per la realització de l’activitat.

6. Garantia d’obtenció d’un rendiment positiu en la realització de

l’activitat.

15.2.-Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes

d'organització de l'aula.

Els criteris per l’organització del temps i dels espais és de caràcter

subjectiu, ja que cada professor dissenya les classes basant-se en les

característiques del grup i la disponibilitat del laboratori, encara que

els criteris bàsics són:

1. Tipus d’activitat a desenvolupar: teoria o pràctica de laboratori.

2. Tipus i nombre d’alumnat.

A més a més el desenvolupament d’un treball competencial, requereix

tenir en compte una organització temporal de les diferents activitats

establertes en les estratègies metodològiques que volem dur a terme.

En primer lloc, sempre hauríem d’establir una temporalització per a la

realització dels diferents tipus de treballs:

MOTIVACIÓ

Crear necessitats

TREBALL

SISTEMÀTIC

Individual

TREBALL

COOPERATIU

Grups

TREBALL

INSTRUMENTAL

Llegir, escriure i

calcular

Seguidament s’haurien de proposar dintre de la seqüència

metodològica activitats que ens ajuden a desenvolupar els diferents

tipus de pensaments:

ACTIVITAT ESTRATÈGIA PRODUCTE

Recordar Repetir, gravar, identificar, llistar,

seleccionar, localitzar, etiquetar, etc

Definició, diccionari,

lectura, articles, events,

enregistraments, etc.

Comprendre

Explicar, relacionar, descriure,

confirmar, discutir, inferir, convertir,

estimar, predir, etc.

Discurs, història, collage,

analogia, drama, resum,

pòster, esquema, gravació,

etc

Aplicar Modificar, construir, solucionar,

esbós, produir, etc.

Llista, escultura, fotografia,

previsió, il·lusió, diagrama,

projecte, puzle, dibuixos,

pel·lícula, etc

Analitzar

Ordenar, examinar, investigar,

comparar, categoritzar, diferenciar i

debatre,

Enquesta, sil·logisme,

model, conclusió, gràfic,

argument, qüestionari,

informe, etc

Avaluar Criticar, concloure, justificar, jutjar,

solucionar, assessorar, etc.

Valoració, autoavaluació,

discussió, recomanació,

enquesta

Crear

Combinar, generar, dissenyar,

composar, inventar, idear, formular,

originar, planejar, hipnotitzar, revisar

Poema, joc, informe,

article, dibuix, experiment,

llibre, cançó, invenció,

normes, principis, etc.

Finalment per completar la planificació temporal de tot el procés

hauríem de tenir en compte els següents aspectes:

INTERDISCIPLINARIETAT ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT AUTONOMIA

INTERCULTURALITAT L’ÚS DE LES AUTOREGULACIÓ


Curs 2014-15

157

TIC

Per a afavorir el desenvolupament de l’estratègia metodològica elegida

hem de establir uns espais i uns agrupaments adients dintre i fora de

l’aula:

Treball sistemàtic Individual.

Treball cooperatiu Grups heterogenis.

Establir rols.

Hem de rompre l’aïllament del centre proposant preguntes i problemes

propers i significatius per a l’alumnat i que per tant inciten a que el

procés d’ensenyament aprenentatge surti de l’aula i connecti amb

l’entorn, començant en el més pròxim, però sense perdre la perspectiva

globalitzadora actual.

Planificar l’ús de les TIC per a tenir accés als diferents recursos que ens

dóna el centre.

Generalment, les classes de taller de ciències experimentals de tercer

d’ESO es realitzen al laboratori de biologia o de química , ja que s’han

de realitzar moltes pràctiques.

Les classes teòriques de primer i segon de batxiller també es solen

desenvolupar al laboratori ja que així podem usar el projector i

l’ordinador portàtil per mostrar imatges d’internet o de l’ordinador .Amb

aquests grups no tenim problemes d’espai ja no arribam a superar els

quinze alumnes en els grups de biologia de batxiller.

En canvi , els grups de l’ESO són nombrosos i per això desenvolupen la

classe teòrica dins l’aula i els desdoblaments dins el laboratori.

Dins l’horari de cada grup de cada nivell de les matèries del

departament de biologia i geologia una de les hores està destinada al

laboratori per la realització de les pràctiques. Això vol dir que tots els

grups de l’ESO tenen desdoblament de pràctiques.

A primer de batxiller de biologia les pràctiques de laboratori les realitzen

dins l’assignatura de TEX i a segon de batxiller de biologia, degut al poc

temps disponible per impartir tota l’assignatura per selectivitat s'han tret

les pràctiques.

15.3.-ASSIGNATURES VINCULADES

Aquest aspecte fa referència a que els alumnes de batxillerat , per

poder cursar assignatures de la modalitat de Ciències de la Natura i la

Salut de segon de batxillerat hauran d’haver cursat les pròpies el curs

anterior per la continuïtat de la modalitat. És a dir, que si l’alumnat vol

estudiar Biologia de segon de batxillerat haurà d’haver estudiat i superat

positivament la Biologia i Geologia de primer de batxillerat.

En cas de què un alumne/a vulgui fer alguna de les assignatures de sa

nostra modalitat sense haver cursat l’assignatura vinculada el curs

anterior haurà de realitzar una prova de coneixements en la qual provi

que està preparat ja que té els coneixements per cursar la de segon

de batxillerat.

16-TRACTAMENT DE LLENGÜES

La llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat. És

per això que la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants

insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l’ensenyament i

aprenentatge de les ciències naturals dins el context de les nostres Illes i

de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. És imprescindible el

coneixement de la terminologia científica, com també el de la

toponímia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua.

El primer objectiu de les ciències naturals en l’ESO ens diu que

l’alumnat ha de ser capaç de:

Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la

terminologia científica bàsica, en català i en castellà, com també altres

sistemes de notació i representació propis de la comunicació científica.

Llavors, dintre dels criteris de qualificació en cadascun dels cursos i

dintre dels criteris de qualificació de pendents cal afegir que es tindrà

en compte l’expressió i les faltes d’ortografia en cadascun dels

instruments d’avaluació, podent afectar a la qualificació en cadascun

d’ells fins a un 10% de la nota.

17-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació , la

comunicació i l'educació en valors

El nostre departament des de sempre ha volgut dirigir a l'alumnat

cap a la lectura com a font de coneixement autodidacta, és a


Curs 2014-15

159

dir, com un valor afegit i imprescindible per l'aprenentatge, per

això el seu tractament el duem a terme a través de diverses

estratègies:

- Lectura de textos del llibre de la matèria a classe(especialment a

primer cicle per aclarir dubtes de comprensió)

- Lectura de fragments de llibres d'autors coneguts dins el món de la

ciència i biologia ( sobretot com a complement del tema tractat)

- Lectura de fragments d'articles de periòdics o publicacions

periòdiques o altres fonts literàries d'actualitat.

- Recomanació de lectura de llibres d'àmbit científic(sobretot a

alumant de batxiller per resoldre i ampliar els seus coneixements)

Igualment, treballam pel tractament de les noves tecnologies de la

informació, la comunicació i l'educació en valors fent ús dels recursos

informàtics de què disposa el centre i educant amb disciplina,

rigurositat i valorant l'oportunitat d'ensenyar i aprendre.

18.-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

PRIMER TRIMESTRE

NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de

l’activitat

Data aproximada

de realització

Relació amb altres

departaments

1r d’ESO Xerrada consum sostenible

Novembre?

3r d’ESO

TCE Ses Estaques

Neteja del litoral

Oceana i

reconeixement

d‘espècies i recollida

de mostra

Octubre aprox.

(10:45-14:05h)

4t d’ESO

1r BATX Ses Estaques

Neteja del litoral

Oceana i

reconeixement

d‘espècies i recollida

de mostra

Octubre aprox.

(10:45-14:05h)

SEGON TRIMESTRE

NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de l’activitat Data aproximada

de realització

Relació amb altres

departaments

1r d’ESO Es Amunts Itinerari de la vegetació

del Mediterrani

Març

3r d’ESO

4t d’ESO Es Amunts Març

TERCER TRIMESTRE

NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de

l’activitat

Data aproximada

de realització

Relació amb altres

departaments

1r d’ESO

TOCA-TOCA RÈPTILS

Observació i

reconeixement de

rèptils

Maig

4t ESO

Ecosistema marí

Observació i estudi

del litoral a

Formentera

Maig

big+tecno

* Al llarg del curs s‘aniran afegint noves activitats o sortides que vagin sorgint.

Programació biologia i geologia 14-15

Education

Transcript of Programació biologia i geologia 14-15