P à g i n a 1 | 15

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL O PLA DOCENT

NIVELL 2n ETAPA BATXILLERAT CURS 2019-2020

ÀMBIT LINGÜÍSTIC I LITERARI

ÀREA/MATÈRIA LITERATURA CATALANA DE MODALITAT

DEPARTAMENT O EQUIP DE NIVELL LLENGÜES

PROFESSOR/MESTRE DOLORS RIU

1. OBJECTIUS GENERALS

En finalitzar el curs els alumnes adquiriran els aprenentatges següents:

1. Llegir, analitzar, explicar, apreciar, i valorar de manera crítica textos (complets o reculls de fragments representatius), de diferents gèneres literaris per tal d’interpretar-ne l’expressió de diferents contextos històrics i socials i com a element cabdal de plaer i d’enriquiment personal, valorant les aportacions de la literatura a la comprensió, representació i interpretació del món i de la peripècia humana. 2. Conèixer, a partir de lectures d'obres completes o fragments representatius, les característiques i recursos dels gèneres, i les principals dades dels autors i autores i obres més representatius dels moviments estètics que configuren la literatura universal. 3. Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura, i reconèixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que s'estableixen entre autors i obres de diferents moments o tradicions literàries. 4. Identificar i comentar, a través de la lectura i, si cal, amb el suport d'altres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que se'n fa segons el moment i la tradició literària. 5. Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literàries i les de qualsevol manifestació artística: musicals, plàstiques, cinematogràfiques, audiovisuals. 6. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en els comentaris necessaris per a la construcció de coneixements i la realització de tasques acadèmiques. 7. Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura d'obres, per descriure les característiques observades, les contextualitzacions, els temes, entre altres. 8. Usar de manera crítica les fonts bibliogràfiques adequades per a l'estudi de la literatura a fi d'obtenir, interpretar i valorar informació i opinions diferents, i emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació. 9. Construir, per a la comunicació dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb l'ús dels recursos adients, incloent-hi les TIC, a les diverses situacions de comunicació i a les diferents finalitats comunicatives de l'àmbit acadèmic i ser crític amb les pròpies produccions, per millorar-ne l'eficàcia comunicativa. 10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports i mitjans, a partir dels models literaris llegits i analitzats. 11. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques per a una comunicació més bona amb totes les persones, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals i evitant els estereotips lingüístics i no lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis.

P à g i n a 2 | 15

1. DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències se seleccionen tenint en compte els aprenentatges que l’alumnat ha d’assolir progressivament al llarg del curs i que són susceptibles de ser avaluats. Amb la realització de l’àrea o matèria s’afavoreix l’assoliment de les competències de final d’etapa següents:

Competències pròpies de l’àmbit

ÀMBIT LINGÜÍSTIC- CATALÀ

Dimensió comunicació oral

Dimensió comprensió lectora Dimensió expressió

escrita Dimensió literària

Dimensió plurilingüe i intercultural

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Competències transversals

ÀMBIT DIGITAL

Dimensió instruments i aplicacions

Dimensió tractament de la informació i organització dels

entorns digitals de treball i aprenentatge

Dimensió comunicació

interpersonal i col·laboració

Dimensió hàbits, civisme i identitat

digital

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

ÀMBIT D’APRENDRE A APRENDRE

Dimensió autoconeixement vers l’aprenentatge

Dimensió aprenentatge individual Dimensió

aprenentatge en grup

Dimensió actitud positiva vers

l’aprenentatge

1 2 3 4 5 6

ÀMBIT D’AUTONOMIA, INICIATIVA PERSONAL I EMPRENEDORIA

Dimensió autoconcepte Dimensió presa de decisions Dimensió creació i realització de projectes individuals i col·lectius

1 2 3 4 5 6

2. CONTINGUTS

Amb la realització d’aquesta àrea o matèria es tractaran els continguts clau següents:

Bloc de contingut 1

Dimensió estètica i literària Comprensió de discursos literaris • Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu i estètic, com a vehicle de creació i de transmissió cultural i com a expressió de la realitat històrica i social, tot identificant la simbologia, els estereotips i els tòpics de l'imaginari col·lectiu de la nostra societat.

P à g i n a 3 | 15

• Reconeixement de les característiques i els recursos emprats en les obres dels diferents gèneres i moviments literaris, amb la identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses que es facilita amb la comparació entre produccions literàries i artístiques de tota mena, època i mitjà de comunicació. • Reconeixement del ressò, la interpretació i l'expressió dels grans esdeveniments històrics i els canvis sociològics de l'època en què han estat escrites. • Reflexió sobre els grans temes literaris, relacionant-los en obres de gèneres diversos i focalitzant-ho, bàsicament, en autors i autores contemporanis. • Consolidació de l'autonomia lectora i apreciació de la literatura com a coneixement d'altres mons, temps i cultures amb la lectura d'obres completes i de fragments representatius de les produccions d'autors i autores, moviments i períodes representatius de la literatura. Coneixement dels textos clàssics de la literatura • De l'edat mitjana al segle XVIII. Els trobadors i les trobairitz. Ramon Llull. L'humanisme: Bernat Metge. La poesia del segle XV: Ausiàs March. La novel·la de cavalleries: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa. Del Renaixement a la Il·lustració: Francesc Fontanella, Francesc Vicenç Garcia. • El segle XIX. La Renaixença: romanticisme i realisme. La poesia: Jacint Verdaguer. El teatre: Àngel Guimerà. La novel·la: Narcís Oller. • El segle XX. El modernisme. La poesia: Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover. La novel·la: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Caterina Albert .Víctor Català.. El teatre: Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter. • El segle XX. Del noucentisme als anys trenta. L'assaig: Eugeni d'Ors. La poesia: Josep Carner, Rosa Leveroni, Guerau de Liost, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres. La narrativa i el teatre: Josep Pla, Josep M. de Sagarra. • Des dels anys quaranta del segle XX fins a l'actualitat. L'assaig: Joan Fuster. La poesia: Joan Oliver .Pere Quart., Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal. La narrativa: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Jesús Moncada. El teatre: Joan Brossa. Participació en converses sobre textos literaris • Participació en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficàcia, matisant les opinions pròpies i responent adequadament en situacions d'humor, doble sentit, formals o de caire col·loquial. • Gestió fluida i espontània de les converses en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement. • Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres participants en la conversa i per col·laborar-hi eficaçment. • Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la conversa sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones. Producció de discursos crítics i literaris • Planificació, elaboració i comunicació (oral, escrita o audiovisual) de treballs acadèmics realitzats amb el rigor, adequació i sentit crític necessaris per mostrar l'anàlisi, contextualització, comentaris i interpretació de les obres llegides.

P à g i n a 4 | 15

• Elaboració d'un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. • Elaboració, com a possible forma de treball complementari, de textos amb voluntat literària i l'ús de recursos retòrics propis del llenguatge literari a partir de l'anàlisi i la imitació tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anàlisi. • Actitud crítica davant les produccions pròpies per aplicar reflexivament els coneixements lingüístics (adequació, coherència, cohesió i correcció) i audiovisuals en la regulació de l'elaboració i en la millora dels textos finals. Dimensió de recerca i tractament de la informació • Planificació i execució individualment o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. • Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la credibilitat. • Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i ampliant el coneixement. • Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients. • Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió. • Ús de les eines TIC per a l'elaboració i la comunicació del coneixement. • Identificació i utilització correcta de la informació contrastant-ne el rigor i la credibilitat i adequant-los a la seva funció en l'aprenentatge amb consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (respectar els drets d'autoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, usar èticament la informació obtinguda).

CONTINGUTS ESPECÍFICS DE CADA LECTURA 1. Solitud, de Caterina Albert, “Víctor Català” La narrativa en el Modernisme; tendències. La trajectòria literària de Caterina Albert: contes i novel·la. Les concepcions literàries: realisme, naturalisme, simbolisme; realitat i subjectivitat. Solitud. Composició i publicació. Estructura i capítols: autonomia i enllaç. La trajectòria de la protagonista. Elements simbòlics de l’estructura. El punt de vista narratiu. Mila: desig de realització personal i fracàs. El desenllaç de la novel·la. Mila i els altres personatges: atracció (Arnau), maternitat (Baldiret), idealització (Pastor), repulsió (Ànima). La figura del Pastor i la relació amb la natura; el Pastor com a artista. L’Ànima: les forces negatives de la natura. El paisatge: descripció i valors simbòlics. La plana i la muntanya. Somnis, símbols i motius recurrents. 2. Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter El teatre en el Modernisme. El regeneracionisme vitalista. La influència d’Henrik Ibsen. Aigües encantades com a adaptació d’Un enemic del poble d’Ipsen: paral lelismes. Estructura dram tica. El personatge de Cecília. Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic. Les forces immobilistes i reaccionàries i les forces de progrés. Oposicions ideològiques: tradició i modernitat, religió i raó , obscurantisme i ciència, ignorància i coneixement, camp i ciutat, acció i inacció , vida i mort, fatalitat i transformació . Vergés i el Foraster: actituds davant la tradició i la natura. Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i el Foraster. Elements simbòlics (l’aigua, l’ocell, la tempesta).

P à g i n a 5 | 15

3. El cor quiet, de Josep Carner El cor quiet en la biografia i la trajectòria poètica de Carner. La poètica de Carner i l’aproximació al postsimbolisme. L’estructura del llibre: caràcter i temes de les cinc parts; la trajectòria des de la inquietud al seny. “Les nits”: la nit, la interrogació metafísica i religiosa, el camí cap al seny; . “Els arbres”: descripció i humanització de la natura. “Les estampes”: el poeta i la contemplació del món exterior; l’ordenació segons el cicle de les estacions. “Les adreces”: poesia de circumst ncies i reflexió sobre la vida. “L’assenyament”: l’actitud madura davant la vida i l’adquisició del seny. Aspectes formals: formes mètriques convencionals (sonets, cançons) i assaig de noves formes (especialment a “Les nits”: poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics). 4. Ball robat, de Joan Oliver Joan Oliver i “Pere Quart”: teatre, narrativa i poesia. El teatre d’Oliver: trajectòria, etapes, models. Comèdia burgesa, teatre compromès, crítica social. El teatre com a fenomen social. Obra original i traduccions. Ball robat. Datació i context. El punt de partida: la narració Escena d’alcova. Estructura dramàtica. Els personatges: les tres parelles. Caracterització personal i social. El món interior dels personatges. Sentit del títol. El conflicte plantejat i el desenllaç. Els temes: amor, felicitat, frustració, atracció, el pas del temps. Paraula i acció. 5. Vent d’aram, de Joan Vinyoli La trajectòria poètica de Joan Vinyoli. Orígens: postsimbolisme. Evolució : introspecció , recerca interior, dissolució de la forma, to conversacional, realitats pròximes. La poètica de Vinyoli: la poesia com a coneixement i forma de vida. L’actitud moral del poeta. Vent d’aram. El títol: imatge i valor simbòlic. Estructura: poema-pròleg (“Amb ronca veu”) i tres parts. “Amb ronca veu”: figuracions del poeta (l’arbre, el gall). Primera part: el pas del temps, el record. Les imatges de la natura. Valor simbòlic de les imatges. L’autoconeixement. Segona part: el tema amorós. Desig, descoberta i recomençament. Tercera part: la mort com a tema principal. Les formes poètiques. To conversacional i sentenciós. 6. Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany La trajectòria literària de Capmany. Les obres de maduresa. Realisme i psicologisme. Feliçment, jo sóc una dona (1969). Procediments: la novel·la com a autobiografia fictícia. El temps de l’escriptura: Mallorca, relació amb l’editor. El temps narratiu: autobiografia. El model invocat: Moll Flanders, de Daniel Defoe (els títols de capítols homenatgen la tradició anglesa). Els ambients socials vistos a través de la protagonista-narradora. La societat catalana i els mons socials i ideològics retratats en la novel·la (barris pobres, burgesia industrial, baixos fons, etc.; catolicisme, sindicalisme, filantropia, etc.). La protagonista. Progressió vital, independència, valors morals, amor i sexe. Relació amb el títol. Els personatges secundaris en relació amb la protagonista.

P à g i n a 6 | 15

3. SEQÜENCIACIÓ ANUAL I TEMPORALITZACIÓ

Previsió del temps de durada de cadascuna de les unitats d’aprenentatge o projectes que es desenvoluparan al llarg del curs.

UD Títol de la unitat d’aprenentatge o projecte Durada en hores

TRIMESTRE 1

1 UNITAT 1: Solitud i Aigües encantades

40 hores

TRIMESTRE 2

2 UNITAT 2: POESIA: El cor quiet i Vent d’aram 40 hores

TRIMESTRE 3

3 UNITAT 3: Ball robat i Feliçment, jo soc una dona

40 hores

Total: 120 hores

4. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES O MATÈRIES

Incloure altres àrees o matèries amb les que es comparteixin continguts i s’evidenciï la transferència dels aprenentatges a d’altres contextos i situacions.

Literatura castellana. Literatura universal - Els continguts i objectius de les literatures són comuns. Llengua i literatura - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals. Llatí. Grec - Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues. Història de l'art. Història de la música i la dansa. Arts escèniques - Anàlisi i interpretació de les obres d'art dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments estètics i literaris i l'evolució artística. - Context històric dels moviments estètics i literaris d'època contemporània. - Relacions entre diferents llenguatges expressius. Filosofia i ciutadania. Història de la filosofia - Relació lingüística i simbòlica dels individus i les societats amb el seu entorn i context històric. - Valoració de la incidència dels corrents filosòfics en l'evolució artística i literària.

5. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES GENERALS

Descriure les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar o s’han utilitzat al llarg del curs (estudi de casos, classes magistrals, simulacions, dilemes morals, dramatitzacions, seminaris, treball per projectes, pràctiques de

P à g i n a 7 | 15

laboratori, grups d’investigació, webquest, treball cooperatiu, etc.):

• L’aprenentatge per resolució de problemes.

El plantejament de qüestions de forma problematitzada, a partir d’interrogants o formulació

d’hipòtesis que cal comprovar, pot ser per a l’alumnat de secundària una forma d’aprenentatge

més estimulant ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-

se com haurien de ser les coses…

• El diàleg pedagògic a l’aula i la construcció compartida del coneixement.

• L’ús de les eines de la llengua i del pensament que fan possible seleccionar i interpretar la

informació per construir i comunicar el coneixement.

• Les metodologies com: el treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de notícies

d’actualitat, realització de jocs de simulació, on els nois i noies participin de la reconstrucció del

coneixement…

• L’ús de fonts d’informació diversificades: lectura d’imatges, entrevistes i enquestes, premsa,

treball de camp…

• L’aplicació d’estratègies per al desenvolupament d’un pensament crític i alternatiu.

• El treball cooperatiu i les estratègies per aprendre.

• Treball de recerca

6. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT GENERALS

Descriure quines mesures i suports universals es preveuen per atendre a tots els alumnes.

ATENCIÓ: ELS ALUMNES AMB DISLÈXIA DIAGNOSTICADA SE’LS APLICARÀ LA NORMATIVA DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT QUE DIU: - Cal fer un recompte de totes les faltes d’ortografia, error lèxic, de morfologia o de sintaxi, però només es descomptarà una tercera part.

L’atenció a la diversitat de ritmes d’aprenentatge té com a finalitat que els alumnes amb dèficits

d’aprenentatge assoleixin els objectius finals i que els alumnes amb un interès per aprofundir la matèria

també puguin fer-ho. En aquest apartat s’hi contemplen alumnes amb DISLÈXIA, TDHA, Altes

capacitats, etc. que tenen un PI (PLA INDIVIDUALITZAT).

Ho concretem de la forma següent:

Activitats de reforç: Es consideren com a activitats de reforç els exercicis i altres activitats dirigides

als alumnes que presentin deficiències d’aprenentatge, ja sigui d’assoliment de continguts tant

conceptuals com procedimentals.

Es preveuen exercicis de reforç al llarg del propi crèdit i unitats didàctiques del mateix. Per aquells

alumnes que no superin els objectius mínims i suspenguin el crèdit caldrà buscar altres activitats de

metodologia diversa per facilitar el més ràpidament possible que siguin assolits i per altra banda

preparar l’alumne/a per a l’adquisició dels nous continguts.

P à g i n a 8 | 15

Activitats d’aprofundiment:

Les activitats d’ampliació van dirigides principalment als alumnes que demostrin un especial interès

per la matèria, ja sigui buscant una projecció de futur en els seus estudis posteriors o per interès

personal.

ALUMNES AMB MANCANCES ESPECIALS

* A les dates que s’indicaran durant el curs, el professor recollirà el manual d’autoaprenentatge que

serà obligatori per a aquells alumnes que a principi de curs hagin manifestat problemes d’ortografia.

* A les dates que s’indicaran durant el curs, el professor recollirà el material sobre tècniques de redacció

que serà obligatori per a l’alumnat amb problemes d’expressió escrita.

* Per a l'alumnat amb mancances especials, els resultats del manual d’autoaprenentatge ortogràfic i/o

dels copiats. Es considera que, atesa la facilitat dels copiats o la mateixa naturalesa dels exercicis

autocorrectius, més de tres errors en un dels exercicis escollit a l’atzar és motiu suficient per haver-los

de repetir sencers o en part.

* El professor podrà demanar la llibreta de feina a qualsevol moment del curs per a la seva revisió.

Aquesta haurà de contenir tot el material treballat (tant el de producció pròpia com el reprografiat), en

l’ordre correcte i amb bona presentació. El resultat de la revisió de la llibreta actuarà com un factor

corrector de la nota trimestral o final. Aquesta opció es durà a terme preferentment amb l’alumnat que

presenti uns resultats irregulars, però no es considera d’obligat compliment de cara a l’avaluació.

* ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Atès que aquest és un ensenyament no obligatori, el departament no ha previst adaptacions curriculars.

Quant al desnivell que puguin presentar alguns alumnes en apartats específics, aquestes seran les

mesures a adoptar:

* Si es detecta que algun alumne té problemes amb l’ortografia, haurà de comprar un manual

d’autoaprenentatge. El professor en marcarà alguns exercicis - o tots - i al cap d’un període raonable,

ho recollirà per a la seva avaluació.

* Si es detecten problemes d’expressió escrita, l’alumne haurà de realitzar autònomament pràctiques

de redacció que seran proporcionades i avaluades pel professor.

* En qualsevol altre tipus de mancança, el professor es reserva el dret d’instituir lectures, proves o

exercicis igualment específics, obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l’avaluació.

P à g i n a 9 | 15

7. CRITERIS D’AVALUACIÓ

En finalitzar el curs, sabrem que cada alumne ha adquirit els aprenentatges previstos si és capaç de...

CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Valorar les aportacions de la literatura universal a la comprensió, representació i interpretació del món i de

la peripècia humana i la lectura d'obres literàries com a mitjà de maduració personal.

2. Apreciar i valorar críticament textos dels diferents gèneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris

raonats que mostrin les anàlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingüístics emprats, i els lligams

que es poden establir amb altres produccions literàries, artístiques o fets socials.

3. Identificar les característiques essencials i els recursos estilístics dels gèneres literaris: poesia, narrativa,

teatre i assaig, relacionant-les amb les idees estètiques i les transformacions artístiques i històriques

detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a l'aula.

4. Llegir significativament les obres programades de literatura universal, tot valorant-ne la capacitat de

comprensió i d'interpretació, així com l'enriquiment personal aportat.

5. Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten,

tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i períodes

literaris i precisant les relacions amb altres produccions literàries o artístiques.

6. Usar la comparació de produccions de diferents orígens per explicar les influències, coincidències o

diferències entre les diferents literatures, moviments, períodes o manifestacions.

7. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en converses per a la construcció de coneixements i la

comprensió dels textos literaris que es comenten a l'aula.

8. Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris (obres o fragments)

que prenguin com a base la lectura d'obres, amb autonomia i esperit crític, i usar les tecnologies de la

informació i la comunicació.

9. Fer exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb l'ús dels recursos adients, que

expressin anàlisis i valoracions de les obres literàries, les pròpies opinions, tot acceptant les opinions de les

altres persones.

10. Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels models literaris llegits i analitzats,

com a instruments per a l'increment del cabal de la pròpia experiència personal.

P à g i n a 10 | 15

8. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Descriure les evidències que configuren el sistema de qualificació i la ponderació de cadascuna d’elles per tal de calcular la qualificació final dels alumnes en cadascuna de les avaluacions.

Com seran aquestes proves:

• A cada trimestre es faran dos exàmens (un per llibre llegit, comentat i estudiat), i cada un té una puntuació del 20%, que amb les dues lectures fan un total de 40% de la nota final del trimestre.

• Es realitzaran, a més a més, comentaris i exposicions a classe que permetran fer un treball procedimental sobre cada obra. Aquests comentaris i exposicions es valoraran dins del 50% de la puntuació restant del trimestre (25% de cada lectura),

• L’actitud compta un 10% : inclou la puntualitat en el lliurament dels treballs, presentació, bona actitud envers la matèria i bona predisposició en l’acompliment de les activitats dutes a terme a classe.

• Els exàmens consten de tres preguntes: · La primera qüestió és d’un abast ampli i pot anar acompanyada d’un fragment d’un text

crític referit a una de les lectures. L’enunciat indica suficientment l’orientació de la pregunta, per tal de facilitar que l’alumnat se centri en els aspectes realment significatius del que se li demana i no es perdi en divagacions o en qüestions anecdòtiques.

· La segona qüestió es refereix a aspectes més concrets de les lectures i es formula proposant que s’analitzi breument un aspecte determinat d’una lectura, suficientment explicitat en l’enunciat d’un autor, una concepció literària, un moviment artístic...).

· La tercera qüestió consisteix en el comentari d’un fragment o d’un text extret d’una de les sis obres del programa. Es tracta d’un comentari obert, però a l’enunciat s’indicaran aquells punts que necessàriament, i com a mínim, ha de tenir en compte l’estudiant. Aquests punts no es formularan com a preguntes tancades, sinó com a indicacions, segons procedeixi, del tipus «contextualització del text, a partir d’elements del propi text, en l’obra de què forma part», «valoració del text en relació a l’obra global de l’autor», «anàlisi de la mètrica», «recursos estilístics i formals presents en el text i, si s’escau, extrapolació al conjunt de l’obra», «connexió del text amb característiques d’un corrent determinat», etc.

Resta a criteri del professor de la matèria canviar la modalitat d’algun dels exàmens en cas que alguna matèria així ho requereixi, sempre avisant amb suficient antelació a l’alumnat.

Descompte per faltes

- El descompte per faltes serà il·limitat, tal com marca la normativa de les PAU i siguin de la naturalesa que siguin (ortogràfics, morfològics, sintàctics o lèxics) es descomptarà 0,1 per error.

Descompte per mala presentació - Si la presentació d’un exercici és incorrecta es pot arribar a descomptar 1 punt.

P à g i n a 11 | 15

9. CRITERIS DE RECUPERACIÓ Descriure els aspectes que es tindran en compte per tal de recuperar l’àrea o matèria en les avaluacions extraordinàries.

Per a cada avaluació hi haurà l‘examen de recuperació, el contingut del qual s’anunciarà a l’alumnat abans

de les vacances de Nadal i Setmana Santa.

Els alumnes han de fer un treball de recuperació que val un 20% i l’examen que val un 80%. Es farà la

mitjana aritmètica sempre i quan l’examen arribi a un 4.

Recuperació del 1r trimestre: mes de gener (després de les festes de Nadal) entre la segona i tercera

setmana

Recuperació del 2n trimestre: mes d’abril (després de Setmana Santa).

Recuperació del 3r trimestre: mes de maig (abans de les PAU).

ATENCIÓ: ELS ALUMNES AMB DISLÈXIA DIAGNOSTICADA SE’LS APLICARÀ LA NORMATIVA QUE EL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT HA MARCAT: - Cal fer un recompte de totes les faltes d’ortografia, error lèxic, de morfologia o de sintaxi, però només es descomptarà una tercera part.

El Departament de Llengües deixa constància que s’ha d’aprovar l’assignatura de Llengües, que inclou

Català, Castellà, Llatí, Literatura Catalana i Literatura Castellana, sumant els tres trimestres una

puntuació de 15.

S’aprova l’assignatura a partir d’un 5.

10. MATERIALS I RECURSOS

Pel que fa a la lectura de Solitud:

• BOU, E, Poesia i sistema. La revolució simbolista a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries, 1989.

• BLOOMQUIST, Gregori, Notes per a una lectura de Solitud.

• CARBONELL, Antoni, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet, Antònia Tayadella. Literatura catalana, Barcelona. El

Punt/Edhasa, 1979.)

• CASTELLANOS, J, El Modernisme. Selecció de textos. Barcelona: Editorial Empúries, 1988.

• CATALÀ, Víctor, Pòrtich a Cayres vius.

• ESPADALER, A. M, Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Barcanova, 1993.

• FUSTER, J, Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1971.

• MARFANY, J. L, Aspectes del Modernisme. Barcelona: Curial, 1975.

P à g i n a 12 | 15

• RIQUER, Martí de, Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1980.

• YATES, A, Una generació sense novel·la? Barcelona: Edicions 62, 1975.

• http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/

Quant a l’obra Aigües encantades: Teatre modernista: www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexx.htm

-Santiago Rusiñol: www.uoc.edu/lletra/noms/srusinol/index.html

www.escriptors.com/autors/rusinols/index.html

-El Cau Ferrat: www.sitgestur.com/turisme/catt3m.htm#cau

-Joan Puig i Ferreter: www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/index.html

-Ignasi Iglésias: www.bcn.es/ignasiiglesias/ignasiiglesias.htm

-Josep Pous i Pagès: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#pous

-Henrik Ibsen: www.hf.uio.no/ibsensenteret/henrik_e.html (entre moltes altres)

-Maurice Maeterlinck: www.imagination.com/moonstruck/clsc88.html (entre altres)

-PUIG I FERRETER, JOAN, Aigües encantades. Educació 62.

-ESPADALER, A. M, Història de la literatura catalana. Barcelona. Editorial Barcanova, 1993.

-FÀBREGAS, Xavier, Teatre català d’agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969. Llibres a l’Abast, 74.

-RIQUER, Martí de, Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Arie1980.

Pel que fa a la lectura de El cor quiet: • AULET, Jaume. L’obra de Josep Carner, Barcelona, Teide, 1991.

• AULET, Jaume. Antologia de la poesia noucentista, Barcelona, Edicions 62, 1997.

• GUSTÀ, Marina. “Josep Carner”, dins Joaquim MOLAS (dir.), Història de la literatura catalana (volum

IX), Barcelona, Ariel, 1987, p. 153-212.

• MANENT, Albert. Josep Carner i el Noucentisme. Vida, obra i llegenda, Barcelona, Edicions 62,

1969.

• SUBIRANA, Jaume. Josep Carner. L’exili del mite. (1945-1970), Barcelona, Edicions 62, 2000.

• lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner/

• www.xtec.cat/~jducros/Josep%20Carner.html

• www.xtec.cat/~lrius1/carner/contenidor.htm (EXERCICIS INTERACTIUS DELS POEMES DE J.

CARNER: Guia interactiva de literatura catalana. Amb fragments literaris i exercicis, així com

textos de suport per abans de llegir, tot llegint i després de llegir.)

• www.mallorcaweb.com/magteatre/carner/index.html

• Vídeos de Josep Carner: www.tv3.cat/videos/208113171

• iesllengua.blogspot.com/2009/.../poesia-noucentista-josep-carner.htm...

http://www.uoc.es/lletra/cat/noms/josepcarner.html

P à g i n a 13 | 15

SOBRE JOAN VINYOLI:

Web sobre Vinyoli:

• http://joanvinyoli.cat/portal/

Video biogràfic sobre Vinyoli:

• https://www.youtube.com/watch?v=XUS5lUh7hn4

Recull de tot el que hi ha sobre “Vent d’Aram”:

• http://blocs.xtec.cat/litcatbatx/2016/07/18/vent-daram-de-joan-vinyoli/

Article de Jordi Llavina a “El Punt Avui”:

• http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/759033-vent-daram.html

Estudi a “Reduccions” sobre la poesia de Vinyoli:

• http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/viewFile/47075/58107

Estudi de Josep Maria Sala Valladaura a “Reduccions” sobre la poesia de Vinyoli (els símbols):

• http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46679

Estudi de Ferran Carbó sobre “Estratègies discursives en la poesia de Vinyoli” a “Caplletra”:

• http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/300236

Vinyoli a “Lletra”:

• http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli

Conferència de Jordi Llavina sobre “Vent d’Aram”:

• https://www.youtube.com/watch?v=u-Io8FH_cBc

Conferència de Jordi Llavina sobre Vinyoli:

• https://www.youtube.com/watch?v=ZPf5zWBY6kc

Conferència de Mariona Picó i Xavier Saladrigas sobre “Vent d’Aram” (recursos didàctics):

• https://www.youtube.com/watch?v=Y6dT1bodTJw

Pel que fa a la lectura de Ball robat:

1. ESPADALER, A. M, Història de la literatura catalana. Barcelona. Editorial Barcanova, 1993.

2. FÀBREGAS, Xavier, Teatre català d’agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969. Llibres a l’Abast, 74.

3. GALLÉN, Enric, “El teatre. La vida teatral de la primera guerra mundial fina a la guerra civil. Joan Oliver”. A:

Història de la literatura catalana. Part moderna. Vol. 9. Direcció de Joaquim Molas. Barcelona: Ariel, 1987, pàg.

455-457.

4. MOLAS, Joaquim, “Introducció al teatre de Joan Oliver”. A: Tres comèdies. Primera representació. Ball robat.

P à g i n a 14 | 15

Una drecera, de Joan Oliver. Barcelona: Selecta, 1960. Biblioteca Selecta, 299, pàg. 5-15.

5. MOLAS, J, La literatura de postguerra. Barcelona: Dalmau, 1966.

6. OLIVER, PEDROLO, BENET I JORNET, SIRERA, Teatre. Barcelona: Edicions 62 (MOLC) (edició i pròleg a

cura d’Enric Gallén), núm. 106, ed. 1995.

7. RIQUER, Martí de, Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1980.

Espai virtual de literatura catalana (UOC)

• http://www.uoc.edu/lletra/noms/joliver/index.html

Altres webs:

• http://www.escriptors.cat/autors.php

Quant a l’obra Feliçment, jo soc una dona:

-M. Aurèlia Capmany: Feliçment, jo soc una dona. Educació 62 (Educaula 62), 2017.

https://litcatalanabat.wordpress.com/2018/01/19/maria-aurelia-capmany-felicment-jo-soc-una-dona-

1969/

Pàgina web amb vídeos i tots els recursos bibliogràfics digitalitzats d’estudis de l’obra, ressenyes publicades

a revistes especialitzades, crítiques literàries, etc.

P à g i n a 15 | 15