PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP ......PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP...

2017/182019-20

PROGRAMACIÓ 2on ESO

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

DEP CIÈNCIES SOCIALS

INS MARINA LA LLAGOSTA

CURS

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg de la cooperació de la solidaritat i del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana i progressar en el sentiment de pertinença al país.

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, si s'escau, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

Respectar la creació artística i gaudir-ne, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i de representació.

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

2. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA

El món medieval

L’edat mitjana: etapes i cronologia. L’imaginari medieval: el cristianisme. Els regnes germànics i l’imperi bizantí.

Origen i l'expansió de l’islam. Formes de vida i confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la península Ibèrica.

Trets bàsics de la societat estamental, l’economia i els poders polítics a l’Europa feudal. Paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.

Localització espacial i temporal de les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica durant l’edat mitjana. Els diferents grups socials.

Procés de formació dels comtats catalans fins a la consolidació de la Corona catalanoaragonesa. Caracterització de les principals institucions catalanes.

L’art medieval: romànic, gòtic i islàmic.

Canvis demogràfics, econòmics i polítics de la baixa edat mitjana a Europa i a la península Ibèrica. Auge de la vida urbana i del comerç; els conflictes al món rural.

L’ocupació del territori: població i societat

Conceptes bàsics de demografia. Fonts i elements de l’anàlisi demogràfica. Efectius i distribució de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Dinàmica i estructura de la població mundial, europea, espanyola i catalana. Evolució històrica de la població a escala local i mundial.

Els fluxos migratoris.

Principals concentracions urbanes a Catalunya, Espanya i el món.

La ciutat, el procés d’urbanització, les funcions urbanes, els transports, les comunicacions i les xarxes urbanes.

Elements estructurals de les societats actuals. Factors de desigualtat social i diversitat cultural.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència comunicativa lingüística i

audiovisual. Competència matemàtica.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Competència artística i cultural.

Competència digital.

Competència social i ciutadana.

Competència d’aprendre a aprendre.

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Dimensió històrica

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.Interpretar el passat a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l'anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.

paisatgístic.

Els trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.

Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.

Organització política i territorial: àmbit local, nacional i internacional.

Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.

Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.

Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual.

Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.

Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.

Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.

Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA PER AL SEGON CURS DE SECUNDÀRIA

Comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de l’Imperi Romà.Descriure l’organització social, econòmica i política de l’època feudal a Catalunya, regnes peninsulars i Europa occidental. Descriure les característiques de l’art romànic i identificar algunes obres rellevants.Situar en el temps i l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica i valorar la diversitat cultural. Reconèixer el paper de les religions en la configuració de les mentalitats de les societats de l’època medieval.Exposar els orígens de l’islam, descriure les seves característiques fonamentals i la seva difusió. Valorar la importància de l’islam a la península Ibèrica i el seu llegat cultural i artístic.Comentar què va ser i quina importància va tenir el Camí de Sant Jaume. Descriure les característiques de l’art gòtic i identificar algunes obres rellevants.Sintetitzar què va significar per a Catalunya i per a Europa la crisi demogràfica del segle xiv. Identificar les principals institucions de govern de la Catalunya medieval.Descriure a grans trets l’expansió catalanoaragonesa per la Mediterrània.Aplicar els conceptes de l’anàlisi demogràfica (natalitat, mortalitat, creixement natural, saldo migratori...), així com els conceptes derivats de l’estructura professionai per edat i sexe de la població a fonts diverses d’escala europea, espanyola i catalana.Descriure les principals àrees i funcions urbanes, així com les seves relacions amb el territori i el dinamisme econòmic que generen en els seus àmbits regionals. Identificar les grans àrees urbanes del món, analitzar els procés d’urbanització europeu i descriure les principals característiques i formes d’ocupació de l’espai urbàde les ciutats espanyoles i catalanes.Analitzar el fenomen de les migracions a escala europea, espanyola i catalana i descriure algunes de les tendències demogràfiques del món actual.

Tercera i quarta setmanes de setembre i primera setmana d’octubre.TEMPORALITZACIÓ

Unitat: 1 Títol: Els orígens de l’edat mitjana

OBJECTIUS COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

UnitatCompetències de

l’àmbit de lesciències socials

Competènciesbàsiques

Contingutsclau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitzar la vidaquotidiana en un llogaret germànic.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9Dimensió ciutadana11

Competència social i ciutadana Competènciacomunicativa lingüística i audiovisual.


Competència d’aprendrea aprendre.

1, 3, 4, 5, 8,12, 13, 14 15

Activitat 2: Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.Activitat 3: Descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que esfeien dins del poblat i al seu voltant.

Coneix el procés de sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

3

Saber qui erenels visigots i oni com van viure

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9

Competència social i ciutadana Competènciacomunicativa lingüística iaudiovisual.


1, 3, 4, 5, 8,9, 12, 13, 1415

Activitat 4: A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quinterritori abastava el regne visigot.

Sap qui eren els visigots i on i com vanviure.

3

Conèixer els territoris que ocupava l’Imperi bizantí iles seves



1, 3, 4, 5, 8,12, 13, 14 15

Activitat 5: A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes

Coneix els territoris queocupava l’Imperi bizantíi les seves principals característiques.

3

Identificar models d’organització política, econòmica, territorials i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.

Dimensió cultural i artística

Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a salvaguardar-lo i transmetre'l a generacions futures.

Reconèixer i valorar els elements culturals propis des del respecte a la diversitat cultural per contribuir a la cohesió social.

Dimensió ciutadana

Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i els fenòmens socials. Exercir de manera autònoma drets i deures per conviure i participar en una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Competències lingüístiques pròpies de les ciències socials (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) i vocabulari propi de les ciències socials.

Habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.

Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps d’altres cultures.

Coneixements històrics temporals (canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...).

Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius.

Establiment de vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història.

Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

El passat i present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

Models per explicar i interpretar els fets històrics i geogràfics i les problemàtiques i els fenòmens socials.

La visibilitat de les dones en la història i en les societats actuals

Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals.

Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus.

Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura, l’art i les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.

La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.

Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb suport TIC o sense.

Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.

Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del patrimoni

principals característiques.


indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues dela península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fet històric en marca ladesaparició.

Conèixer els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a llocd’oració.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9, 10



1, 2, 3, 4, 5,8, 12, 13, 1415, 16

Activitat 6. Expressió oral: Busca informació i duu a terme una exposició i un debatsobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.

Coneix els orígens i elprocés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració.

3

Conèixer la formació, l'organització i la dissolució del’Imperi carolingi.




1, 3, 4, 5, 8,12, 13, 14 15

Activitats finals 16. La forma de govern: Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmic i la de l’Imperi carolingi.

Coneix la formació, l'organització i la dissolució de l’Imperi carolingi.

3

La unitat comença explicant els inicis de l’edat mitjana. En primer lloc, s’estudia el procés de fragmentació de l’Imperi romà d’Occident i l’aparició dels primers regnes germànics. Es posa el focus precisament en l’anàlisi de la vida quotidiana en un llogaret germànic. Ja en el cas concret de la península Ibèrica, s’estudia qui eren els visigots i on i com van viure. A continuació, s’estudia l’Imperi bizantí i, tot seguit, els altres grans blocs del món medieval primigeni: el món islàmic, amb el seufulgurant procés d’expansió, i, finalment, l’Imperi carolingi.

Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Atles.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza la vida quotidiana en un llogaret germànic.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en el procés de dissolució de l’Imperi romà d’Occident, es proposa la lectura del llibreo veure la primera de les dues pel·lícules que es recomanen al final de la unitat.

ÚS de les tacActivitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de

l’alumne i de la guia didàctica.

atenció a la diversitat

pla de foment de la lectura

ALTRES ACTIVITATS

materials curriculars I ALTRESrecursos didàctics

orientacions metodològiques

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORSNIVELLS D’ADQUISICIÓ

QUALIFICACIÓ

(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Coneix el procésde sorgiment dels principals regnes germànics i analitza la vida quotidiana en unllogaret germànic.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre la tomba de Teodoric i la descriu tenint en compte els aspectes següents: material, estructura (planta inferior i planta superior) i decoració exterior.A continuació, descriu a grans trets les característiques principals d’un llogaret germànic i les activitats que es feien dins del poblat i al seu voltant.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Sap qui eren els visigots i on i com van viure.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir d’un mapa, assenyala quin itinerari van seguir els visigots fins a instal·lar-se a Toledo; els territoris que va conquerir Leovigild; els indrets on s’havien establert els bizantins al final del segle vi, i quin territori abastava el regne visigot.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els territoris que ocupava l’Imperi bizantí i les seves principals característiques.

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existirl’Imperi bizantí i quin fet històric en

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicades a la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de la península d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existirl’Imperi bizantí i quin fet històric en

A partir d’un mapa i un cronograma, elabora una llista amb el nom dels grans territoris perduts per l’Imperi bizantí en les diferents etapes indicadesa la llegenda; escriu el nom de quatre ciutats bizantines importants, dues de lapenínsula d’Anatòlia i dues de la península Balcànica; explica fins quan va existir l’Imperi bizantí i quin fethistòric en marca la desaparició.

marca la desaparició.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

marca la desaparició.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix els orígens i el procés d’expansió de l’islam i les característiques de la mesquita com a lloc d’oració.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Ho fa de manera poc clara i coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents. Ho fa de manera clara i coherent, però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació i duu a terme una exposició i un debat sobre l’islam: característiques principals, territoris d’implantació i principals corrents.Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix la formació, organització i dissolució de l’Imperi carolingi.

Completa un quadre comparatiu de l’organització política del món islàmici la de l’Imperi carolingi.

Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Enumera els elements principals d’unmapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Enumera els elements principals d’un mapa i quina informació aporten els principals símbols, i explica els tipus de mapes que hi ha.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 5: Suficient; 6 a 10: Notable; 11 a 15: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 15) TOTAL :

Segona, tercera i quarta setmanes d’octubre.TEMPORALITZACIÓ

Unitat: 2 Títol: La societat feudal


UnitatCompetències

de l’àmbit de lesciències socials


Contingutsclau

Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer el procés de divisió de l’Imperi carolingi ila segona onada d’invasions bàrbares.

Dimensió històrica1, 2

Competència social i ciutadana Competència digital.


1, 3, 4 Activitat 2: Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petitinforme sobre cada un.

Coneix el procés de divisióde l’Imperi carolingi i la segona onada d’invasions bàrbares.

3

Conèixer l’origen i l’organització del món feudal.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensióciutadana11, 12, 13


1, 4, 6,8, 9

Claus per estudiar: Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la seva importància.

Coneix l’origen i l’organització del mónfeudal.

3


Conèixer i caracteritzar el paper del clergat dins la societat estamental.




1, 4, 8,9

Activitat 4: Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines quefeien.

Coneix i caracteritza el paper del clergat dins lasocietat estamental.

3

Conèixer i caracteritzar el paper de la noblesa dins la societat estamental.




1, 4, 8,9

Activitat 6: A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i les raons particulars de la participació de cadascú indicades al text..

Coneix i caracteritza el paper de la noblesa dins la societat estamental.

3

Conèixer i caracteritzar el Dimensió històrica Competència social i 1, 4, 8, Activitat 8: D’acord amb la Coneix i caracteritza el 3paper dels camperols dins 1, 2, 4 ciutadana 9 il·lustració del llibre de paper dels camperols dins

la societat estamental. Dimensióciutadana11, 12, 13

Competència comunicativa lingüística iaudiovisual.


l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferents espais,la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feinesagrícoles.

la societat estamental.

Descriure i distingir les característiques principals de l’arquitectura, l’esculturai la pintura romàniques i reconèixer els elements simbòlics d’una portalada romànica.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9, 10


Competència artística i cultural

1, 2,12, 13,14, 15

Activitat 10: Consulta la pàgina web de la Real Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’arquitectura, l’esculturai la pintura romàniques i reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.

3



Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de


Ús de les TAC

En primer lloc, la unitat aborda la divisió de l’Imperi carolingi i la inseguretat provocada per les segones invasions bàrbares. Tot seguit, es tracta l’organització del món feudal i la seva societat, de tipus estamental. En aquest context, s’analitza en primer lloc el paper del clergat; segonament, la funció de la noblesa, i, en tercer lloc, la situació dels camperols. La unitat es clou amb una breu explicació sobre l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques, que inclou l’anàlisi dels elementssimbòlics d’una portalada romànica.


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Reconeix els elements simbòlics d’una portalada romànica.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en l’estudi de l’art romànic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Diocesà de Solsona, Museu Episcopal de Vic, monestir de Santa Maria de Ripoll, claustres de Sant Cugat del Vallès, de la catedral deGirona o la de Tarragona, etc.



ALTRES ACTIVITATS





QUALIFIC ACIÓ

(màxim 3)


Coneix el Busca informació sobre els estats constituïtsa Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació sobre els estats constituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un. El text és força complet, clar icoherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre els estatsconstituïts a Europa pels normands i elabora un petit informe sobre cada un.El text és complet, clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

procés dedivisió del’Impericarolingi i lasegona onadad’invasionsbàrbares.

Coneix l’origeni l’organitzaciódel món feudal.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era el feu i quina era la sevaimportància.

Explica quan i per què va sorgir el feudalisme, què era elfeu i quina era la seva

Explica quan i per què va sorgir elfeudalisme, què era el feu i quinaera la seva importància.

Ho duu a terme de manera bastant clara, importància. Ho duu a terme de manera clara,fluida i amb alguna falta d’ortografia. Ho duu a terme de manera fluida i sense faltes d'ortografia.

clara, fluida, amb alguna faltad’ortografia.

Coneix i caracteritza elpaper del clergat dins lasocietat estamental.

Busca informació complementària sobre lesfeines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Busca informació complementària sobre les feines que feien els monjos alsmonestirs i redacta un text descriptiu sobre els horarisque seguien i les feines que

Busca informació complementàriasobre les feines que feien els monjos als monestirs i redacta un text descriptiu sobre els horaris que seguien i les feines que feien.El text és complet, clar i coherent,

feien. sense dubtes ni faltes d’ortografia.El text és força complet, clar icoherent, amb algun dubte ofalta d’ortografia.

Coneix i A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i lesraons particulars de la participació de cadascú indicades al text.

A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i lesraons particulars de la participació de cadascú

A partir d’un text anònim del segle xii sobre les croades, assenyala l’element comú i lesraons particulars de la participacióde cadascú indicades al text.

caracteritza elpaper de lanoblesa dins lasocietat

estamental. Ho fa de manera poc clara i coherent, o béamb dubtes i faltes d’ortografia.

indicades al text.Ho fa de manera clara i coherent, però amb algundubte i faltes d’ortografia.

Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i caracteritza el paper dels camperols dinsla societat estamental.

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola i explica la funció dels diferentsespais, la raó per la qual la tècnica del guaret era tan poc productiva i qui s’encarregava de les feines agrícoles.Ho fa correctament en la meitat dels casos,o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola iexplica la funció dels diferents espais, la raó per la qual latècnica del guaret era tan poc

D’acord amb la il·lustració del llibre de l’alumnat, descriu els elements de la llar camperola iexplica la funció dels diferents espais, la raó per la qual latècnica del guaret era tan poc

productiva i qui s’encarregava productiva i qui s’encarregava dede les feines agrícoles. les feines agrícoles.Ho fa correctament en la Ho fa correctament, sense dubtesmajoria dels casos, o bé amb ni faltes d’ortografia.algun dubte o faltad’ortografia.

Descriu i Consulta la pàgina web de la Real Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pinturesdel panteó.Ho duu a terme de manera bastant clara,fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Consulta la pàgina web de laReal Col·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.Ho duu a terme de manera clara, fluida, amb alguna faltad’ortografia

Consulta la pàgina web de la RealCol·legiata de San Isidoro de León i explica l’origen i les característiques de les pintures del panteó.Ho duu a terme de manera original, clara i fluida i sense faltesd'ortografia.

distingeix lescaracterístiques principals del’arquitectura,l’escultura i lapinturaromàniques, ireconeix elselementssimbòlics d’unaportaladaromànica.


Unitat: 3 Títol: El ressorgiment de les ciutatsTres primeres setmanes de novembre.


Unitat

Competències de l’àmbit

de lesciènciessocials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Nivelld’assoli

ment

Conèixer les causes i el desenvolupam ent del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles xiii i xiv.

Dimensióhistòrica 1, 2, 4

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competènciad’aprendre aaprendre.

1, 3, 4, 6,8, 9

Activitat 2: A partir del mapa i l’esquema donatsal llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indicael nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.

Coneix les causes i el desenvolupament del cicle de prosperitat econòmica i crisis dels segles xiii i xiv.

3

Conèixer les raons de la puixança de les ciutats i laseva composició social.

Dimensióhistòrica 1, 2, 4Dimensióciutadana11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 6,8, 9

Activitat 4. Utilitza les TIC: Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona de muralles medievals i dibuixa sobre el traçat dels carrers actuals el perímetre medieval. A continuació, elabora una fitxa de la ciutat triada durant l’època medieval: localització, extensió, nombred’habitants, barris, etc.

Coneix les raons de la puixança de les ciutats i la seva composició social.

3

Comprendre elsistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i elconcepte i el

Dimensióhistòrica 1, 2, 4Dimensióciutadana11

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competènciad’aprendre a

1, 4, 8, 9 Activitats finals 21: Completa la taula amb les característiques de les diferents categories professionals d’artesans.

Comprèn el sistema d’organització de la producció artesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels gremis.

3

TEMPORALITZACIÓ

funcionamentdels gremis.

aprendre.

Comprendre el Dimensió Competència social 1, 3, 4, 8, Activitats finals 23. Explica com van aconseguir Comprèn el procés de 3procés de històrica i ciutadana 9 els monarques neutralitzar el poder de la reforçament del poderreforçament 1, 2, 3, 4 Competència noblesa, tenint en compte diversos aspectes, reial amb l’aparició dedel poder reial Dimensió comunicativa com ara el creixement de les ciutats i la noves institucions com elsamb l’aparició ciutadana lingüística i constitució de parlaments, entre d’altres. parlaments i nousde noves 11 audiovisual. conflictes entre regnes.institucions, Competènciacom els d’aprendre aparlaments i aprendre.nous conflictesentre regnes.Saber com es Dimensió Competència social 1, 3, 4, 8, Activitat 13. Busca informació sobre les Sap com es van formar i 3van formar i històrica i ciutadana 9 universitats europees medievals i redacta un com s’organitzaven lescom 1, 2, 3, 4 Competència text d’unes trenta línies sobre el seu origen i primeres universitatss’organitzaven Dimensió comunicativa funció social. europees.les primeres cultural i lingüística iuniversitats artística audiovisual.europees. 8, 10 Competència

d’aprendre aaprendre.

Descriure i Dimensió Competència social 1, 2, 12, Activitat 16. Completa la descripció de tres Descriu i distingeix les 3distingir les històrica i ciutadana 13, 14, 15 escultures gòtiques de la Verge Maria. característiques principalscaracterístique 1, 2, 4 Competència Assenyala les similituds i les diferències entre de l’arquitectura,s principals de Dimensió comunicativa les tres escultures. Cerca la imatge d’una mare l’escultura i la pintural’arquitectura, cultural i lingüística i de Déu romànica i compara les característiques gòtiques, i comparal’escultura i la artística audiovisual. dels dos estils. Busca informació a les pàgines escultures gòtiques.pintura 8, 9. 10 Competència artística web del Museu Nacional d’Art de Catalunya igòtiques, i i cultural del Museu Episcopal de Vic per argumentar sicomparar Competència és probable que dues de les figures gòtiquesescultures d’aprendre a fossin realitzades per un mateix taller.gòtiques. aprendre.



ÚS de les tac

La prosperitat econòmica del segle xiii i les crisis del segle xiv són el primer tema que es tracta en la unitat, seguit per l’anàlisi del desenvolupament de les ciutats abans i al llarg del període indicat. L’organització de la producció artesana a les ciutats, amb la implantació dels gremis, ocupa un apartat específic en la unitat, que després se centra en l’enfortiment del poder reial com a resultat del pes creixent de les ciutats en l’economia, i en l’aparició de les universitats com a escoles urbanes de formació superior. La unitat es tanca amb una anàlisi de l’art urbà medieval perexcel·lència, el gòtic.


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Compara escultures.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en l’estudi de l’art gòtic, es recomana la visita d’algun museu o monument representatiu d’aquest estil: MNAC, Museu de Lleida, Museu Episcopal de Vic, seu de Manresa,Seu Vella de Lleida, catedrals de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, etc.



ALTRES ACTIVITATS




INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACI

Ó

(màxim3)


Coneix les A partir del mapa i l’esquema donats alllibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nomde les principals fires comercials i assenyala les causes fonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

A partir del mapa i l’esquema donats al llibre de l’alumnat, situa geogràficament l’àrea comercial controlada per la Hansa, indica el nom de les principals fires comercials i assenyala les causesfonamentals de la crisi demogràfica del segle xiv.Ho fa correctament, sense dubtesni faltes d’ortografia.

causes i eldesenvolupament del cicle deprosperitateconòmica icrisis delssegles xiii i xiv.

Coneix les raons de la puixança de lesciutats i la seva composició social.

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb unpassat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona demuralles medievals i dibuixa sobre el

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històrica d’una ciutat amb unpassat medieval, en localitza el plànol urbà actual, identifica la zona demuralles medievals i dibuixa sobre el

Consulta pàgines amb plànols urbans actuals i altres amb informació de l’evolució històricad’una ciutat amb un passat medieval, en localitza el plànolurbà actual, identifica la zona de

traçat dels carrers actuals el perímetre traçat dels carrers actuals el perímetre muralles medievals i dibuixamedieval. A continuació, elabora una medieval. A continuació, elabora una sobre el traçat dels carrersfitxa de la ciutat triada durant l’època fitxa de la ciutat triada durant l’època actuals el perímetre medieval. Amedieval: localització, extensió, medieval: localització, extensió, continuació, elabora una fitxa denombre d’habitants, barris, etc. nombre d’habitants, barris, etc. la ciutat triada durant l’èpocaHo duu a terme de manera bastant Ho duu a terme de manera clara, medieval: localització, extensió,clara, fluida i amb alguna falta fluida, amb alguna falta d’ortografia. nombre d’habitants, barris, etc.d’ortografia. Ho duu a terme de manera

original, clara, fluida i sense faltesd'ortografia.

Comprèn el Completa una taula amb les Completa una taula amb les Completa una taula amb les

sistema d’organització de la produccióartesana a les ciutats i el concepte i el funcionament dels gremis.

característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

característiques de les diferents categories professionals d’artesans. Ho fa correctament en la majoria delscasos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

característiques de les diferentscategories professionals d’artesans.Ho fa correctament, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Comprèn el procés de reforçament del poder reial amb l’aparició de noves institucions comels parlaments i nous conflictes entre regnes.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de lesciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.Ho fa de manera poc clara i coherent,o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poder de lanoblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entre d’altres.Ho fa de manera clara i coherent, o amb algun dubte o falta d’ortografia.

Explica com van aconseguir els monarques neutralitzar el poderde la noblesa, tenint en compte diversos aspectes, com ara el creixement de les ciutats i la constitució de parlaments, entred’altres.Ho fa de manera clara i coherent,sense dubtes ni faltesd’ortografia.

Sap com es vanformar i com s’organitzaven les primeres universitats europees.

Busca informació sobre les universitatseuropees medievals i redacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és bastant complet, clar i coherent, però amb dubtes i faltesd’ortografia.

Busca informació sobre les universitats europees medievals i redacta un text d’unes trenta líniessobre el seu origen i funció social.

El text és complet, clar i coherent, amb algun dubte o falta d’ortografia.

Busca informació sobre les universitats europees medievals iredacta un text d’unes trenta línies sobre el seu origen i funció social.

El text és original, clar i coherent,sense dubtes ni faltesd’ortografia.

Descriu i Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria.Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures.Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Buscainformació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic perargumentar si és probable que dues de

Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria.Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures.Cerca la imatge d’una mare de Déu romànica i compara les característiques dels dos estils. Buscainformació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic perargumentar si és probable que dues

Completa la descripció de tres escultures gòtiques de la Verge Maria. Assenyala les similituds i les diferències entre les tres escultures. Cerca la imatge d’unamare de Déu romànica i comparales característiques dels dos estils. Busca informació a les pàgines web del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del MuseuEpiscopal de Vic per argumentar

distingeix lescaracterístiquesprincipals del’arquitectura,l’escultura i lapintura gòtiquesi comparaesculturesgòtiques.

les figures gòtiques fossin realitzadesper un mateix taller.Ho duu a terme de manera bastantclara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

de les figures gòtiques fossin realitzades per un mateix taller. Ho duu a terme de manera clara,fluida, amb alguna falta d’ortografia.

si és probable que dues de les figures gòtiques fossin realitzadesper un mateix taller.Ho duu a terme de maneraoriginal, clara, fluida i sense faltesd'ortografia.


Unitat: 4 Títol: Al-AndalusQuarta setmana de novembre i tres setmanes de desembre.

OBJECTIU S

COMPETÈNCIES AVALUACIÓ

Unitat

Competències del’àmbitde les

ciènciessocials

Competències bàsiques Contingutsclau


Nivelld’assoli

ment

Conèixer lesprincipals etapes de la història s'al- Àndalus


Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4 Activitat 1. Interpreta la línia del temps: A partir de la línia del temps donada al llibre de l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el califat, què eren les taifes, el nom dels imperis nord-africans i qui va conquerir elregne de Granada.

Coneix les principals etapesde la històrias'al-Àndalus

3

Distingir elstrets definitoris de l’economiaandalusina.



1, 3, 4 Activitat 3. Interpreta el dibuix: Descriu l’estructura de la ciutat musulmana i explica la funció dels diferents espais i edificis.

Distingeix els trets definitorisde l’economia andalusina.

3

Conèixer lescaracterístiq ues principals dela societatandalusina.

Dimensióhistòrica 1, 2, 4Dimensióciutadana11, 13


1, 3, 8, 11 Activitats finals 24: Explica les diferències socials, ètniques i religioses s'al-Àndalus

Coneix les característiquesprincipals de la societat andalusina.

3

Descriure i distingir lescaracterístiq

Dimensióhistòrica1, 2, 4

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.

1, 3, 4, 12,13, 14 15

Activitat 5. Utilitza les TIC: Visita l'Abraham a través de lapàgina del patronat de

Descriu i distingeix lescaracterístiques

3

TEMPORALITZACIÓ

ues principals dela cultura, l’art i l’arquitectur a, s'al-Àndalus

Dimensiócultural i artística 8, 9, 10

Competència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

l'Abraham i del GeGeneralife: http://www.alhambra- patronato.es/index.php/Mensaj e-de-Bienvenida/1321/0/.N’escull un espai i el descriu.

principals de lacultura, l’art i l’arquitectura, s'al-Àndalus

Conèixer i valorar l’aportació andalusina a la ciència ila medicina icrear una línia detemps.

Dimensióhistòrica 1, 2, 4Dimensiócultural i artística 8, 9, 10

Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 3, 4, 15 Activitat 9. Fes-ho així: Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants s'al-Àndalus i el títol de les obres més representatives.

Coneix i valora l’aportació andalusina a laciència i la medicina i creauna línia de temps.

3

Conèixer i Dimensió Competència social i ciutadana 1, 3, 4, 8, 9 Activitat 10. Utilitza les TIC: Coneix i valora la 3valorar la històrica Competència comunicativa lingüística i Consulta la galeria multimèdia influènciainfluència 1, 2, 3, 4 audiovisual. de la pàgina de la Generalitat islàmica aislàmica a Competència digital. de Catalunya Els musulmans a Catalunya.Catalunya. Competència d’aprendre a aprendre. Catalunya i el capítol

«D’islàmica a carolina», de lapàgina de l’Ajuntament deBarcelona De Bàrcino a BCN, ielabora un petit treball sobre lapresència dels musulmans aCatalunya.


La unitat comença repassant les diferents etapes de la història s'al-Àndalus A continuació, descriules característiques de l’economia i l’estructura social andalusines, per passar a analitzar els aspectes més rellevants de la ciència, l’art i la cultura s'al-Àndalus, amb un petit apartat sobre la cultura andalusina de l’aigua i els jardins. Per acabar, s’estudia la influència de l’islam a laCatalunya medieval.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Crea una línia de temps.



ALTRES ACTIVITATS

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en les relacions entre el món musulmà i la Catalunya medieval, es proposa veure lapel·lícula Daniya, el jardí de l’harem (1987), de Carles Mira.


l’alumne i de la guia didàctica.ÚS de les tac



QUALIFICACIÓ(màxim 3)

Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)Coneix les principals A partir de la línia del A partir de la línia del temps A partir de la línia del temps donada aletapes de la història s'al- temps donada al llibre de donada al llibre de llibre de l’alumnat, indica quinaÀndalus l’alumnat, indica quina l’alumnat, indica quina diferència hi havia entre els emirats i el

diferència hi havia entre els diferència hi havia entre els califat, què eren les taifes, el nom delsemirats i el califat, què eren emirats i el califat, què eren imperis nord-africans i qui va conquerirles taifes, el nom dels les taifes, el nom dels el regne de Granada.imperis nord-africans i qui imperis nord-africans i qui Ho fa correctament, sense dubtes niva conquerir el regne de va conquerir el regne de faltes d’ortografia.Granada. Granada.Ho fa correctament en la Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb majoria dels casos, o bédubtes i faltes d’ortografia. amb algun dubte o falta

d’ortografia.Distingeix els trets Descriu l’estructura de la Descriu l’estructura de la Descriu l’estructura de la ciutatdefinitoris de l’economia ciutat musulmana i explica ciutat musulmana i explica musulmana i explica la funció delsandalusina. la funció dels diferents la funció dels diferents diferents espais i edificis.

espais i edificis. espais i edificis. Ho duu a terme de manera original,Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense faltes d'ortografia.bastant clara, amb algun clara, fluida, amb algunadubte i amb algunes faltes falta d’ortografia.d’ortografia.

Coneix les característiques Explica les diferències Explica les diferències Explica les diferències socials, ètniques iprincipals de la societat socials, ètniques i religioses socials, ètniques i religioses religioses s'al-Àndalusandalusina. s'al-Àndalus s'al-Àndalus Ho duu a terme de manera original,

Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manera clara, fluida i sense faltes d'ortografia.bastant clara, amb algun clara, fluida, amb algunadubte i amb algunes faltes falta d’ortografia.d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura, l’art i l’arquitectura, s'al-Àndalus

Visita l'Abraham a través de la pàgina del patronat del'Abraham i del Generalife:http://www.alhambra- patronato.es/index.php/Me nsaje-de- Bienvenida/1321/0/.N’escull un espai i el descriu.Ho duu a terme de manerabastant clara, amb algun dubte i amb algunes faltes d’ortografia.

Visita l'Abraham a través dela pàgina del patronat de l'Abraham i del Generalife: http://www.alhambra- patronato.es/index.php/Men saje-de-Bienvenida/1321/0/.N’escull un espai i el descriu.Ho duu a terme de maneraclara, fluida, amb alguna falta d’ortografia.

Visita l'Abraham a través de la pàgina del patronat de l'Abraham i del Generalife: http://www.alhambra- patronato.es/index.php/Mensaje-de- Bienvenida/1321/0/. N’escull un espai iel descriu.Ho duu a terme de manera original, clara, fluida i sense faltes d'ortografia.

Coneix i valora l’aportacióandalusina a la ciència i lamedicina.

Dibuixa una línia del tempsamb el nom dels científics més importants s'al- Àndalus i el títol de les obres més representatives. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Dibuixa una línia del temps amb el nom dels científics més importants s'al-Àndalusi el títol de les obres més representatives.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Dibuixa una línia del temps amb el nomdels científics més importants s'al- Àndalus i el títol de les obres més representatives.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix i valora la influència islàmica aCatalunya.

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunyai el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya.El text és bastant complet,

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol «D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino a BCN, i elabora un petit treball sobrela presència dels musulmansa Catalunya.El text és força complet,

Consulta la galeria multimèdia de la pàgina de la Generalitat de Catalunya Els musulmans a Catalunya i el capítol«D’islàmica a carolina», de la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona De Bàrcino aBCN, i elabora un petit treball sobre la presència dels musulmans a Catalunya. El text és clar i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia

clar i coherent, però ambmolts dubtes i faltesd’ortografia.

clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 6: Suficient; 7 a 12: Notable; 13 a 18: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 18)TOTAL :

Unitat: 5 Títol: Els regnes cristians d’HispàniaSegona, tercera i quarta setmanes de gener.

OBJECTIUS


Unitat


ciènciessocials

Competències bàsiques Contingutsclau

Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluacióNivell

d’assoliment

Situar els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmansi conèixer- ne elsinicis.

Dimensióhistòrica 1, 2, 3, 4


1, 2, 3, 9 Activitats finals 15: Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne asturiài lleonès entre els segles viii i xi.

Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i enconeix els inicis.

3

Conèixer l’evolució històrica i les principals característiques del regne deCastella.


Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digitalCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 8 Activitat 3: A partir de les imatges del llibre de l’alumnat, busca informaciósobre el rei Ferran III de Castella i en redacta una petita biografia i argumentaquin era el producte de les ovelles que donava unsbeneficis més alts.

Coneix l’evolució històrica i les principalscaracterístiques del regne de Castella.

3

Conèixer laMarca Hispànica i els inicis històrics deCatalunya,



1, 3, 8, 9 Activitat 6. Utilitza els mapes i la línia del temps del llibre de l’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus ocupava el regne de Navarra; de qui esvan independitzar els

Coneix la Marca Hispànica i els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

3

TEMPORALITZACIÓ

Aragó i Navarra.

navarresos; l’evolució de les diferents unions i separacionsque hi va haver entre Navarrai Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar la resta decomtats catalans.

Comprendr Dimensió Competència social i ciutadana 1, 2, 3, 4, 8, Activitat 9. Utilitza les TIC: Comprèn el procés 3e el procés històrica Competència comunicativa lingüística i 9, 16 Consulta la pàgina d’avenç dels regnesd’avenç 1, 2, 3, 4 audiovisual. http://www.bibliotecagonzalo cristians peninsulars capdels regnes Dimensió Competència digital deberceo.com/berceo/lacarra al sud i la convivència decristians ciutadana Competència d’aprendre a aprendre. /cortesmedievales_indice.htm tres cultures i religions alpeninsulars 11 i elabora un treball sobre la seu si.cap al sud i diferència entre les Corts dela Castella i les de la Coronaconvivènci d’Aragó.a de trescultures ireligions alseu si.Descriure i Dimensió Competència social i ciutadana 1, 2, 12, 13, Activitat 33. Utilitza les TIC: Descriu i distingeix les 3distingir les històrica Competència comunicativa lingüística i 14 Busca imatges de les obres característiquescaracterísti 1, 2, 4 audiovisual. d’estil mudèjar assenyalades principals de l’artques Dimensió Competència digital en el mapa del llibre de medieval peninsular iprincipals cultural i Competència artística i cultural l’alumnat i elabora un catàleg interpreta un edifici.de l’art artística Competència d’aprendre a aprendre. fotogràfic amb la fitxamedieval 8, 9. 10 corresponent per a cadapeninsular i fotografia.interpretarun edifici.

AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta un edifici.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en la història i cultura de la Castella del segle xiv, es proposa la lectura d’algun delscontes del recull El conde Lucanor (c. 1335), de don Juan Manuel, com ara el conte XI, «De lo queaconteció a un deán de Santiago con don Illán, gran maestro que moraba en Toledo», adaptat perJorge Luis Borges amb el títol «El brujo postergado», a Historia universal de la infamia (1935).



El primer punt de la unitat es dedica a l’estudi dels nuclis de resistència cristiana als invasorsmusulmans, que s’estudien a continuació amb més detall, començant pel regne de Castella, seguit dela Marca Hispànica i els regnes i comtats pirinencs. Posteriorment, la unitat aborda l’avenç dels regnescristians cap al sud i la convivència entre les diferents cultures i religions als regnes cristianspeninsulars. La unitat acaba amb l’estudi de les manifestacions més importants de l’art peninsular iamb la interpretació detallada d’un dels seus edificis emblemàtics.


Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Guia didàctica Geografia i Història 2 Educació Secundària Obligatòria.Activitats i recursos digitals per aquesta unitat.Atles.


ÚS de les tac



ALTRES ACTIVITATS



QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Situa els nuclis de resistència cristiana als invasors musulmans i enconeix els inicis.

Elabora una línia del tempssobre l’evolució del regne asturià i lleonès entre elssegles viii i xi.



Ho fa correctament, amb Ho fa correctament, amb Ho fa correctament, sensealguna omissió, dubtes i escasses omissions, dubtes ni faltesfaltes d’ortografia. dubtes o faltes d’ortografia. d’ortografia.

Coneix l’evolució històrica iles principals característiques del regne de Castella.

A partir de les imatges delllibre de l’alumnat, busca informació sobre el reiFerran III de Castella i en



redacta una petita biografia redacta una petita biografia redacta una petita biografiai argumenta quin era el i argumenta quin era el i argumenta quin era elproducte de les ovelles que producte de les ovelles que producte de les ovelles quedonava uns beneficis més donava uns beneficis més donava uns beneficis mésalts. alts. alts.Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb clara, fluida, amb alguna original, clara, fluida ialguna falta d’ortografia. falta d’ortografia. sense faltes d'ortografia.

Coneix la Marca Hispànicai els inicis històrics de Catalunya, Aragó i Navarra.

Utilitza els mapes i la líniadel temps del llibre del’alumnat per explicar: quina zona dels Pirineus



ocupava el regne de ocupava el regne de ocupava el regne deNavarra; de qui es van Navarra; de qui es van Navarra; de qui es vanindependitzar els independitzar els independitzar elsnavarresos; l’evolució de navarresos; l’evolució de navarresos; l’evolució deles diferents unions i les diferents unions i les diferents unions iseparacions que hi va separacions que hi va separacions que hi vahaver entre Navarra i haver entre Navarra i haver entre Navarra i

Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar laresta de comtats catalans. Ho fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar laresta de comtats catalans. Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o faltad’ortografia.

Aragó; quin va ser el comtat que, per la seva importància, va aglutinar laresta de comtats catalans. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn el procés d’avençdels regnes cristians peninsulars cap al sud i la convivència de tres cultures i religions al seu si.

Consulta la pàgina http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/lac arra/cortesmedievales_indice.htm i elabora un treball



sobre la diferència entre sobre la diferència entre sobre la diferència entreles Corts de Castella i les les Corts de Castella i les les Corts de Castella i lesde la Corona d’Aragó. de la Corona d’Aragó. de la Corona d’Aragó.El text és bastant complet, El text és complet, clar i El text és original, complet,clar i coherent però amb coherent, amb algun dubte clar i coherent, sensemolts dubtes i faltes o falta d’ortografia. dubtes ni faltesd’ortografia. d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de l’art medieval peninsulari interpreta un edifici.

Busca imatges de les obres d’estil mudèjar assenyalades en el mapadel llibre de l’alumnat i



elabora un catàleg elabora un catàleg elabora un catàlegfotogràfic amb la fitxa fotogràfic amb la fitxa fotogràfic amb la fitxacorresponent per a cada corresponent per a cada corresponent per a cadafotografia. fotografia. fotografia.Ho fa correctament en la Ho fa correctament en la Ho fa correctament, sensemeitat dels casos, o bé majoria dels casos, o bé dubtes ni faltesamb dubtes i faltes amb algun dubte o falta d’ortografia.d’ortografia. d’ortografia.


Unitat: 6 Títol: La Catalunya medievalFebrer i primera setmana de març.




Competències bàsiquesContinguts clau Activitats d’aprenentatge

Criteris d’avaluació

Nivelld’assoliment

Conèixer el procés de formació dels comtats catalans.

Dimensió històrica1, 2, 3, 4

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 3, 4,9

Activitat 1. Interpreta el mapa: A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia i quin dels comtats va aglutinar la resta.

Coneix el procésde formació delscomtats catalans.

3

Comprendre com es va produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella.



1, 2, 3, 4,9

Activitat 3: Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explicaa quins fets històrics es refereix l’obra.

Comprèn com esva produir l’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la CatalunyaVella.

3

Descriure i distingir les característiques principals de la cultura i l’art romànic catalans.

Dimensió històrica1, 2, 4Dimensió cultural i artística8, 9. 10

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència artística i cultural Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 12,13, 14

Activitat 5: Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre de l’alumnat i assenyala el seu valor simbòlic.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalans delperíode gòtic.

3

Saber com es vaformar la Coronad’Aragó.



1, 2, 3, 4,9

Activitat 7. A la vista de la línia del temps del llibre de l’alumnat, explicaquan es va produir la unió dinàstica del Casal de Barcelona amb el regne d’Aragó; de qui era fill Alfons Iel Cast; i quina relació hi ha entre la presa de Tortosa i de Lleida il’establiment de monestirs, com el

Sap com es va formar la Corona d’Aragó.

3

TEMPORALITZACIÓ

de Poblet.Conèixer les Dimensió històrica Competència social i 1, 2, 3, 4, Activitat 8. Interpreta el mapa: Coneix les 3principals fites de 1, 2, 3, 4 ciutadana 9 Utilitza el mapa del llibre de principals fitesl’expansió territorial Competència comunicativa l’alumnat per explicar fins on va de l’expansióde la Corona lingüística i audiovisual. arribar la influència territorial de lad’Aragó. Competència d’aprendre a catalanoaragonesa a Occitània. Corona d’Aragó.

aprendre. Després, busca informació sobre elsducats d’Atenes i Neopàtria iredacta un text breu sobre la sevahistòria i explica qui eren elsalmogàvers. Per acabar, assenyalaqui va incorporar el regne de Nàpolsa la Corona d’Aragó.

Identificar i descriure Dimensió històrica Competència social i 1, 2, 3, 8, Activitat 10. Interpreta Identifica i 3les institucions de 1, 2, 3, 4 ciutadana 9 l’organigrama: Basant-se en descriu lesgovern de la Corona Dimensió Competència comunicativa l’organigrama del llibre de l’alumnat, institucions ded’Aragó. ciutadana lingüística i audiovisual. respon les següents qüestions: Qui govern de la

11 Competència d’aprendre a presidia les Corts? Quines eren les Corona d’Aragó.aprendre. funcions de les Corts? Què era la

Diputació del General? Quiintegrava aquest organisme?

Conèixer les crisis Dimensió històrica Competència social i 1, 2, 3, 4, Activitats finals 25: Busca informació Coneix les crisis 3dels segles xiv i xv i 1, 2, 3, 4 ciutadana 6, 8, 9, 10 per completar un quadre sinòptic dels segles xiv iels conflictes del Dimensió Competència comunicativa sobre les guerres remences. xv i els conflictessegle xv. ciutadana lingüística i audiovisual. del segle xv.

11, 13 Competència d’aprendre aaprendre.

Identificar les Dimensió històrica Competència social i 1, 2, 3, 6, Activitat 13. Comprensió lectora: Identifica les 3característiques de 1, 2, 3, 4 ciutadana 8, 9, 10 Basant-se en el requadre de text del característiquesl’economia i la Dimensió Competència comunicativa llibre de l’alumnat, descriu les de l’economia isocietat catalanes ciutadana lingüística i audiovisual. característiques generals de la la societatmedievals. 11 Competència d’aprendre a societat catalana del segle xiii i la catalanes

aprendre. visió que té l’autora del text sobre el medievals.segle esmentat.

Descriure i distingir Dimensió històrica Competència social i 1, 2, 12, Activitats finals 23. Exposa les Descriu i 3les característiques 1, 2, 4 ciutadana 13, 14 característiques més importants de distingeix lesprincipals de la Dimensió cultural i Competència comunicativa l’arquitectura gòtica catalana i en característiquescultura i l’art artística lingüística i audiovisual. cita dos exemples, un d’arquitectura principals de lacatalans del període 8, 9. 10 Competència artística i cultural civil i un altre de religiosa. cultura i l’artgòtic. Competència d’aprendre a catalans del

aprendre. període gòtic.

La unitat comença explicant com es van formar els comtats catalans i, d’entre aquests, el paper hegemònic del Casal de Barcelona, que seria clau en el naixement de la Corona d’Aragó. Tot seguit, s’aborda el procés d’expansió territorial de la Corona d’Aragó i, després, les característiques de les seves institucions de govern. El següent apartat es dedica a les causes, curs i conseqüències de les crisis i conflictes dels segles xiv i xv. S’expliquen a continuació els aspectes essencials de l’economiai la societat de la Catalunya medieval, i la unitat acaba amb l’anàlisi de la cultura i l’art catalans enl’època del gòtic.


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta fonts d’informació diverses per entendre un tema.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en la història i cultura de la Catalunya de l’any 1000, es proposa la lectura de lanovel·la Cercamón (1982), de Lluís Racionero.





ALTRES ACTIVITATS





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix el procés de formació dels comtatscatalans.

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explicaquants comtats catalans hi

A partir del mapa del llibre de l’alumnat, explica quants comtats catalans hi havia iquin dels comtats va aglutinar la resta.

A partir del mapa del llibrede l’alumnat, explicaquants comtats catalans hi

havia i quin dels comtats Ho fa correctament, amb algun dubte o havia i quin dels comtatsva aglutinar la resta. falta d’ortografia. va aglutinar la resta.Ho fa correctament, però Ho fa correctament, senseamb molts dubtes i faltes dubtes ni faltesd’ortografia. d’ortografia.

Comprèn com es va produirl’hegemonia del Casal de Barcelona i les formes de vida a la Catalunya Vella.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestispisanorum illustribus,

Després de llegir un fragment del Libermaiolichinus de gestis pisanorum illustribus, explica a quins fets històricses refereix l’obra.

Després de llegir un fragment del Liber maiolichinus de gestispisanorum illustribus,

explica a quins fets Ho fa de manera clara i coherent, amb explica a quins fetshistòrics es refereix l’obra. algun dubte i falta d’ortografia. històrics es refereix l’obra.Ho fa de manera poc clara Ho fa de manera clara ii coherent, o bé amb coherent, sense dubtes nidubtes i faltes d’ortografia faltes d’ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalansdel període gòtic.

Descriu l’escena de l’absisde Santa Maria de Taüll que apareix al llibre del’alumnat i assenyala el

Descriu l’escena de l’absis de Santa Maria de Taüll que apareix al llibre del’alumnat i assenyala el seu valorsimbòlic.

Descriu l’escena de l’absisde Santa Maria de Taüll que apareix al llibre del’alumnat i assenyala el

seu valor simbòlic. Ho duu a terme de manera força clara i seu valor simbòlic.Ho duu a terme de manera fluida, amb alguna falta d’ortografia. Ho duu a terme derelativament clara i fluida i manera original, clara,amb alguna falta fluida i sense faltesd’ortografia. d'ortografia.

Sap com es va formar la Corona d’Aragó.

A la vista de la línia deltemps del llibre de

A la vista de la línia del temps del llibrede l’alumnat, explica quan es va produir

A la vista de la línia deltemps del llibre de

l’alumnat, explica quan es la unió dinàstica del Casal de Barcelona l’alumnat, explica quan esva produir la unió dinàstica amb el regne d’Aragó; de qui era fill va produir la unió dinàstica

del Casal de Barcelona Alfons I el Cast; i quina relació hi ha entre del Casal de Barcelonaamb el regne d’Aragó; de la presa de Tortosa i de Lleida i amb el regne d’Aragó; dequi era fill Alfons I el Cast; i l’establiment de monestirs, com el de qui era fill Alfons I el Cast;quina relació hi ha entre la Poblet. i quina relació hi ha entrepresa de Tortosa i de Ho fa de manera clara i coherent, amb la presa de Tortosa i deLleida i l’establiment de algun dubte i falta d’ortografia. Lleida i l’establiment demonestirs, com el de monestirs, com el dePoblet. Poblet.Ho fa de manera poc clara Ho fa de manera clara ii coherent, o bé amb coherent, sense dubtes nidubtes i faltes d’ortografia. faltes d’ortografia.

Coneix les principals fites de l’expansió territorial de la Corona d’Aragó.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, buscainformació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un textbreu sobre la seva històriai explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat perexplicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després,busca informació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un text breu sobre la seva història i explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

El text és força complet, clar i coherent,amb algun dubte o falta d’ortografia.

Utilitza el mapa del llibre de l’alumnat per explicar fins on va arribar la influència catalanoaragonesa a Occitània. Després, buscainformació sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria i redacta un textbreu sobre la seva històriai explica qui eren els almogàvers. Per acabar, assenyala qui va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.

El text és bastant complet,clar i coherent però amb molts dubtes i faltesd’ortografia.

El text és complet, clar i coherent, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Identifica i descriu les institucions de govern de laCorona d’Aragó.

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon lessegüents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon les següents qüestions:Qui presidia les Corts? Quines eren lesfuncions de les Corts? Què era la Diputació del General? Qui integrava

Basant-se en l’organigrama del llibre de l’alumnat, respon lessegüents qüestions: Qui presidia les Corts? Quines

eren les funcions de les Corts? Què era la Diputació del General? Quiintegrava aquest organisme?

Respon correctament en lamajoria dels casos, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

aquest organisme?

Respon correctament en tots els casos,però amb alguns dubtes i faltes d’ortografia.

eren les funcions de lesCorts? Què era la Diputació del General? Qui integrava aquest organisme?

Respon correctament entots els casos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les crisis delssegles xiv i xv i els conflictesdel segle xv.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerresremences.Ho duu a terme correctament en la majoriadels casos, però ambmolts dubtes i faltesd’ortografia.

Busca informació per completar unquadre sinòptic sobre les guerres remences.Ho duu a terme correctament en tots elscasos, però amb alguns dubtes o faltes d’ortografia.

Busca informació per completar un quadre sinòptic sobre les guerresremences.Ho duu a terme correctament en tots elscasos, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Identifica les característiquesde l’economia i la societat catalanes medievals.

Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana delsegle xiii i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana del segle xiii i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Ho duu a terme de manera clara, fluida,amb alguna falta d’ortografia.

Basant-se en el requadre de text del llibre de l’alumnat, descriu les característiques generals de la societat catalana delsegle xiii i la visió que té l’autora del text sobre el segle esmentat.

Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

Ho duu a terme de manera original, clara,fluida i sense faltes d'ortografia.

Descriu i distingeix les característiques principals de la cultura i l’art catalansdel període gòtic.

Exposa les característiques més importants de l’arquitecturagòtica catalana i en cita dos exemples, un

Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos exemples, un d’arquitectura civil i un altre de religiosa.

Ho duu a terme de manera clara, fluida,

Exposa les característiques més importants de l’arquitectura gòtica catalana i en cita dos

d’arquitectura civil i unaltre de religiosa.

Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb alguna falta d’ortografia.

amb alguna falta d’ortografia. exemples, un d’arquitectura civil i unaltre de religiosa.

Ho duu a terme de manera original, clara,fluida i sense faltes d'ortografia.


Unitat: 7 Títol: La demografia i la geografia políticaSegona, tercera i quarta setmanes de març.

OBJECTIU S


Unitat


ciènciessocials


Contingutsclau

Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació Nivell d’assoliment

Conèixer elsconceptes bàsics relatius a la demografia.

Dimensió geogràfica5, 6, 7

Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21 Activitats finals 12: Defineix diversos conceptes bàsics dedemografia i explica les diferències entre creixement natural i creixement real de lapoblació i entre el cens i el padró.

Coneix els conceptesbàsics relatius a la demografia.

3

Conèixer lesfonts demogràfiques i calcular taxes demogràfiques.


Competència social i ciutadana Competència digital.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21 Activitat 2: Utilitza el quadre de dades del llibre de l’alumnat per calcular els valors següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013:

• Densitat de població• Taxa bruta de natalitat• Taxa bruta de mortalitat• Taxa de mortalitat infantil

• Creixement natural o vegetatiu A continuació, calcula les taxes demogràfiques d’altres comunitats autònomes consultantla base de dades a la pàgina webde l’INE, http://www.ine.es /.

Coneix les fonts demogràfiques i calcula taxes demogràfiques.

3

Conèixer lageografia políticad’Europa.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió

Competència social i ciutadanaCompetència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23,29

Activitat 3: Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals,els agrupa en blocs geogràfics isitua els països i capitals en un

Coneix la geografiapolítica d’Europa.

3

TEMPORALITZACIÓ

http://www.ine.es/

ciutadana11, 13

mapa mut.

Conèixer lageografia política d’Àsia.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensióciutadana11, 13


1, 2, 17, 21, 23,29

Activitat 4: Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, elsagrupa en blocs geogràfics i situaels països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografiapolítica d’Àsia.

3

Conèixer lageografia política d’Amèrica.



1, 2, 17, 21, 23,29

Activitat 6: Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografiapolítica d’Amèrica.

3

Conèixer lageografia política d’Àfrica.



1, 2, 17, 21, 23,29

Activitat 7: Fa una llista dels països d’Àfrica i de les capitals, els agrupa per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.

Coneix la geografiapolítica d’Àfrica.

3

Conèixer lageografia política d’Oceania il’Antàrtida.



1, 2, 17, 21, 23,29

Activitat 8: Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.

Coneix la geografiapolítica d’Oceania il’Antàrtida.

3

Elaborar i interpretar una piràmide de població.



1, 2, 17, 21 Activitat 9: En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen al llibre de l’alumnat.

Elabora i interpreta una piràmide de població.

3

orientacions metodològiquesLa unitat comença explicant alguns conceptes bàsics de demografia. Les fonts demogràfiques.Calcular taxes demogràfiques. La geografia política de cadascun dels continents. Elaborar iinterpretar una piràmide de població. Investigar la història demogràfica familiar.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Calcula taxes demogràfiques.Elabora i interpreta una piràmide de població.Investiga la història demogràfica familiar.



ALTRES ACTIVITATS

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en l’estudi de la geografia política, es proposa realitzar col·lectivament a classe algun dels jocs amb mapes Flash interactius dels cinc continents del webhttp://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm .



http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm



QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix els conceptes bàsicsrelatius a la demografia.

Defineix diversosconceptes bàsics de

Defineix diversosconceptes bàsics de

Defineix diversos conceptes bàsicsde demografia i explica les

demografia i explica les demografia i explica les diferències entre creixement natural idiferències entre diferències entre creixement real de la població i entrecreixement natural i creixement natural i el cens i el padró.creixement real de la creixement real de la Ho fa correctament, sense dubtes nipoblació i entre el cens i el població i entre el cens i el faltes d’ortografia.padró. padró.Ho fa correctament en la Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé majoria dels casos, o béamb dubtes i faltes amb algun dubte o faltad’ortografia. d’ortografia.

Coneix les fonts demogràfiques i calculataxes demogràfiques.

Utilitza el quadre de dadesdel llibre de l’alumnat percalcular els valors

Utilitza el quadre de dadesdel llibre de l’alumnat percalcular els valors

Utilitza el quadre de dades del llibrede l’alumnat per calcular els valorssegüents per a Catalunya i

següents per a Catalunya i següents per a Catalunya i Extremadura de l’any 2013:Extremadura de l’any Extremadura de l’any • Densitat de població2013: 2013: • Taxa bruta de natalitat• Densitat de població • Densitat de població • Taxa bruta de mortalitat• Taxa bruta de natalitat • Taxa bruta de natalitat • Taxa de mortalitat infantil• Taxa bruta de mortalitat • Taxa bruta de mortalitat • Creixement natural o vegetatiu• Taxa de mortalitat infantil • Taxa de mortalitat infantil A continuació, calcula les taxes• Creixement natural o • Creixement natural o demogràfiques d’altres comunitatsvegetatiu vegetatiu autònomes consultant la base deA continuació, calcula les A continuació, calcula les dades a la pàgina web de l’INE,taxes demogràfiques taxes demogràfiques http://www.ine.es/.d’altres comunitats d’altres comunitats Ho fa correctament, sense dubtes.autònomes consultant la autònomes consultant labase de dades a la pàgina base de dades a la pàginaweb de l’INE, web de l’INE,

http://www.ine.es/

http://www.ine.es/.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o béamb dubtes.

http://www.ine.es/.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o béamb algun dubte.

Coneix la geografia políticad’Europa.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Fa una llista dels països d’Europa i de les capitals,els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o béamb algun dubte o faltad’ortografia.

Fa una llista dels països d’Europa ide les capitals, els agrupa en blocsgeogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix la geografia políticad’Àsia.

Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràficsi situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àsia i de les capitals, els agrupa en blocs geogràficsi situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Àsia i deles capitals, els agrupa en blocs geogràfics i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix la geografia políticad’Amèrica.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica i de les capitals,els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Amèrica ide les capitals, els classifica per regions i situa els països i capitals en un mapa mut.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix la geografia políticad’Àfrica.

Fa una llista dels païsosd’Àfrica i de les capitals,els agrupa per regions isitua els països i capitals

Fa una llista dels païsosd’Àfrica i de les capitals,els agrupa per regions isitua els països i capitals

Fa una llista dels països d’Àfrica i deles capitals, els agrupa per regions isitua els països i capitals en unmapa mut.

http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

en un mapa mut.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

en un mapa mut.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix la geografia políticad’Oceania i l’Antàrtida.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania i de les capitals,els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Fa una llista dels països d’Oceania ide les capitals, els agrupa per regions i descriu la situació de l’Antàrtida en relació amb el globus terraqüi.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Elabora i interpreta unapiràmide de població.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen alllibre de l’alumnat.Ho duu a terme de manerabastant clara, amb algundubte i algun error.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia amb les dades que es donen alllibre de l’alumnat.Ho duu a terme de maneraclara, fluida, amb algunerror.

En un full quadriculat elabora la piràmide de població d’Austràlia ambles dades que es donen al llibre de l’alumnat.Ho duu a terme de manera clara,fluida i sense errors.


Unitat: 8 Títol: La població mundialDues primeres setmanes d’abril.




Competènciesbàsiques Continguts clau

Activitats d’aprenentatge


Nivell d’assoliment

Comprendre l’evolucióde la població mundial.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensióciutadana11

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competènciad’aprendre aaprendre.

1, 2, 17, 21 Activitats finals 24: Contesta les preguntessegüents:• Per què la població vacréixer poc fins al seglexvii?• Per què va començar acréixer a partir del segle xviii?• A quins països va créixer més en el seglexx?

Comprèn l’evolucióde la població mundial.

3

Entendre els factors que determinen la distribució de la població.



1, 2, 17, 21 Activitat 4. Interpreta el gràfic: A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions queconcentren la major part de la població mundial i respon les preguntes següents:• A quins continents sesituen?• Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major partdel territori?• A l’Àsia, quins països

Entén els factors que determinen la distribució de la població.

3

TEMPORALITZACIÓ

tenen més quantitatd’habitants?• I quin és el país méspoblat actualment?

Conèixer les tendències demogràfiques actuals.



1, 2, 17, 21 Activitat 35: Observa lespiràmides de població del llibre de l’alumnat i explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà elcreixement.

Coneix les tendències demogràfiquesactuals.

3

Identificar i valorar les principals polítiques demogràfiques i analitzar règims demogràfics.

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensióciutadana11, 12, 13


1, 2, 17, 21 Activitat 9. Interpreta la imatge: Explica quins efectes deu haver tingutla política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i peredat.

Identifica i valorales principals polítiques demogràfiques i analitza règims demogràfics.

3

Comprendre el ràpid procés d’envelliment de la població mundial.



1, 2, 17, 21 Activitats finals 31. Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la poblacióespanyola.

Comprèn el ràpid procés d’envelliment de lapoblació mundial.

3

La unitat analitza en primer lloc l’evolució de la població mundial i, tot seguit, els factors que determinen la seva distribució territorial, així com les tendències i polítiques demogràfiques, que desemboquen en el progressiu envelliment de la població mundial. Després de les activitats finals, s’hi inclou una comparació entre la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població, un estudi de la població d’Afganistan per mitjà de gràfics i, per acabar, s’aprèn a analitzar piràmidesde població del U.S. Census Bureau.


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació percompetències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza règims demogràficsCompara la població de l’Índia i de la Xina per mitjà de piràmides de població. Estudia la població d’Afganistan per mitjà de gràfics.Analitza piràmides de població al U.S. Census Bureau.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en els problemes provocats per l’evolució de la població mundial, es proposa el visionatde la pel·lícula Cuando el destino nos alcance (Soylent Green, 1973).



ALTRES ACTIVITATS



ÚS de les tac





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Comprèn l’evolució de lapoblació mundial.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixerpoc fins al segle xvii?• Per què va començar a créixera partir del segle xviii?• A quins països va créixer mésen el segle xx?Ho fa correctament en un dels casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixerpoc fins al segle xvii?• Per què va començar a créixer apartir del segle xviii?• A quins països va créixer mésen el segle xx?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Contesta les preguntes següents:• Per què la població va créixer pocfins al segle xvii?• Per què va començar a créixer apartir del segle xviii?• A quins països va créixer més en elsegle xx?Ho fa correctament en tots els casos,sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Entén els factors que determinen ladistribució de la població.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part dela població mundial i respon les preguntes següents:

• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acullmés de la meitat de la poblaciódel planeta? A quin hemisferi téla major part del territori?• A l’Àsia, quins països tenenmés quantitat d’habitants?• I quin és el país més poblatactualment?Ho fa correctament en la meitatdels casos, o bé amb dubtes ifaltes d’ortografia.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de lapoblació mundial i respon les preguntes següents:

• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més de la meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té lamajor part del territori?• A l’Àsia, quins països tenen mésquantitat d’habitants?• I quin és el país més poblatactualment?Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

A partir del gràfic del llibre de l’alumnat, enumera les regions que concentren la major part de la poblaciómundial i respon les preguntes següents:

• A quins continents se situen?• Quin és el continent que acull més dela meitat de la població del planeta? A quin hemisferi té la major part del territori?• A l’Àsia, quins països tenen mésquantitat d’habitants?• I quin és el país més poblatactualment?Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Coneix les tendències

Observa les piràmides depoblació del llibre de l’alumnat i

Observa les piràmides de poblaciódel llibre de l’alumnat i explica

Observa les piràmides de població delllibre de l’alumnat i explica sobre

demogràfiquesactuals.

explica sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduiràel creixementEl text és bastant complet, clar icoherent però amb molts dubtes ifaltes d’ortografia.

sobre aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuaràcreixent a partir del 2028 i, en canvi, la Xina reduirà el creixementEl text és força complet, clar icoherent, amb algun dubte o faltad’ortografia.

aquesta base per què es pot afirmar que l’Índia continuarà creixent a partirdel 2028 i, en canvi, la Xina reduirà elcreixementEl text és clar i coherent, sense dubtesni faltes d’ortografia.

Identifica i valora les principals polítiques demogràfiquesi analitza règims demogràfics.

Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la poblacióxinesa per sexes i per edat.Ho fa de manera poc clara i coherent, amb molts dubtes ifaltes d’ortografia.

Explica quins efectes deu haver tingut la política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la poblacióxinesa per sexes i per edat.Ho fa de manera força clara i coherent, amb alguns dubtes ifaltes d’ortografia.

Explica quins efectes deu haver tingutla política antinatalista xinesa d’un fill per parella en l’estructura actual de la població xinesa per sexes i per edat. Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Comprèn el ràpid procés d’envelliment de la poblaciómundial.

Llegeix el quadre de text del llibrede l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.Ho fa correctament en la meitatdels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibrede l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la població espanyola.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubteo falta d’ortografia.

Llegeix el quadre de text del llibre de l’alumnat i contesta cinc preguntes sobre els reptes que planteja l’envelliment progressiu de la poblacióespanyola.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.


Unitat: 9 Títol: La població a Europa, Espanya i CatalunyaSegona quinzena d’abril.

OBJECTIU S


Unitat


ciènciessocials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluacióNivell

d’assoliment

Conèixer lesprincipals característiq ues de la població de l’Europa occidental.


Competència social i ciutadana Competènciacomunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21 Activitat 3, Utilitza les TIC: Escriu una llista de deu païsoseuropeus occidentals i compara l’extensió que ocupen, el nombre d’habitants i la densitat. Per fer-ho, utilitzal’adreça d’Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/w eb/populationdemography- migrationprojections/statisticsillustrated.

Coneix les principals característiques de la poblacióde l’Europa occidental.

3

Conèixer lesprincipals característiq ues de la població de l’Europa oriental i la natalitat aEuropa.



1, 2, 17, 21 Activitat 6, Utilitza les TIC: Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info / cercales característiques demogràfiques: població total, naixements, morts i evolució de la població.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa.

3

Conèixer l’evolució i la distribucióde lapoblació

Dimensió geogràfica5, 6, 7Dimensió ciutadana


1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 5, Utilitza les TIC: Redacta un informe breu sobreles característiques de la població de les Illes Balears.Busca les dades de la

Coneix l’evolució i distribució de la població espanyola.

3

TEMPORALITZACIÓ

http://countrymeters.info/

http://ec.europa.eu/eurostat/w

espanyola. 11, 13 Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

població total, el nombre d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població a la pàgina de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat.

Comprendrel’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya, i interpretar mapes d’isodenses de densitat de població.


Competència social i ciutadana Competènciacomunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 16. Interpreta el mapad’isodenses de densitat de població d’Espanya del llibre de l’alumnat i respon a les preguntes següents:• Com es representa la densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats territorials hi ha reflectides almapa?• Quins colors s’utilitzen? Aquins valors correspon cadascun?• A quins tipus de zones corresponen els valors mésalts, a les rurals o les urbanes?• Com es distribueix lapoblació espanyola?

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques a Espanya, i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

3

Conèixer l’evolució i la distribucióde la població catalana.



1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 20, Utilitza les TIC: Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades de l’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat de nupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquestaàrea.

Coneix l’evolució i la distribucióde la població catalana.

3

Comprendrel’estructura i

Dimensiógeogràfica

Competència social iciutadana

1, 2, 17, 21, 23, 29 Activitat 21, Interpreta elsgràfics: A partir del gràfic i la

Comprèn l’estructura i lestendències demogràfiques a

3

http://www.ibestat.cat/ibestat/

les 5, 6, 7 Competència piràmide demogràfica de la Catalunya.tendències Dimensió comunicativa lingüística i pàgina 210 del llibre dedemogràfiqu ciutadana audiovisual. l’alumnat, contesta setes a 11, 13 Competència d’aprendre a preguntes sobre la poblacióCatalunya. aprendre. actual de Catalunya i la seva

evolució en els últims 15

anys..


La unitat tracta, d’entrada, les característiques principals de la població de l’Europa occidental i, a continuació, les de la població de l’Europa oriental i la natalitat al conjunt d’Europa. S’analitza després l’evolució i la distribució de la població a Espanya, així com l’estructura demogràfica actual i les tendències de futur. Finalment, la unitat aborda l’evolució i la distribució de la població a Catalunya,així com la seva estructura i les tendències demogràfiques.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta una piràmide de població. Interpreta i compara mapes de coropletes.Valora les propostes per aturar el despoblament.Obté la informació del padró municipal.Fa una enquesta de població.



ALTRES ACTIVITATS

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en temes de la unitat com l’èxode rural i el despoblament de les zones de muntanya aCatalunya, es recomana la lectura de la novel·la Pedra de tartera (1985), de Maria Barbal.

ÚS de les tac Activitats i recursos digitals per a aquesta unitat.Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de




QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix les principals característiques de lapoblació de l’Europa occidental.

Escriu una llista de deupaïsos europeus occidentals i comparal’extensió que ocupen, el



nombre d’habitants i la nombre d’habitants i la nombre d’habitants i ladensitat. Per fer-ho, utilitza densitat. Per fer-ho, utilitza densitat. Per fer-ho, utilitzal’adreça d’Eurostat: l’adreça d’Eurostat: l’adreça d’Eurostat:http://ec.europa.eu/eurosta http://ec.europa.eu/eurosta http://ec.europa.eu/eurostat/web/populationdemograp t/web/populationdemograp t/web/populationdemography- hy- hy-migrationprojections/statist migrationprojections/statist migrationprojections/statisticsillustrated. icsillustrated. icsillustrated.Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb clara, fluida, amb algun clara, fluida i sense errors.alguns errors. error.

Coneix les principals característiques de la població de l’Europa orientali la natalitat a Europa.

Escull un país de l’est d’Europa i a http://countrymeters.info /cerca les característiques



demogràfiques: població demogràfiques: població demogràfiques: poblaciótotal, naixements, morts i total, naixements, morts i total, naixements, morts ievolució de la població. evolució de la població. evolució de la població.Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manera Ho duu a terme de manerabastant clara, fluida i amb clara, fluida, amb algun clara, fluida i sense errors.alguns errors. error.

Coneix l’evolució i distribucióde la població espanyola.

Redacta un informe breusobre les característiques



de la població de les Illes de la població de les Illes de la població de les IllesBalears. Busca les dades Balears. Busca les dades Balears. Busca les dadesde la població total, el de la població total, el de la població total, elnombre d’habitants de nombre d’habitants de nombre d’habitants de




http://ec.europa.eu/eurosta



cada illa, la natalitat, cada illa, la natalitat, cada illa, la natalitat,l’esperança de vida, la l’esperança de vida, la l’esperança de vida, lataxa de fecunditat i la taxa de fecunditat i la taxa de fecunditat i ladensitat de població a la densitat de població a la densitat de població a lapàgina de l’Institut pàgina de l’Institut pàgina de l’Institutd’Estadística de les Illes d’Estadística de les Illes d’Estadística de les IllesBalears: Balears: Balears:http://www.ibestat.cat/ibest http://www.ibestat.cat/ibest http://www.ibestat.cat/ibestat/page? at/page? at/page?&p=poblacion&lang=cat. &p=poblacion&lang=cat. &p=poblacion&lang=cat.El text és bastant complet, El text és força complet, El text és complet, clar iclar i coherent, però amb clar i coherent, amb algun coherent, sense dubtes nimolts dubtes i faltes dubte o falta d’ortografia. faltes d’ortografia.d’ortografia.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques aEspanya i interpreta mapes d’isodenses de densitat de població.

Interpreta el mapa d’isodenses de densitat depoblació d’Espanya del llibre de l’alumnat i respona les preguntes següents:



• Com es representa la • Com es representa la • Com es representa ladensitat en aquest mapa? densitat en aquest mapa? densitat en aquest mapa?• Quins tipus d’entitats • Quins tipus d’entitats • Quins tipus d’entitatsterritorials hi ha reflectides territorials hi ha reflectides territorials hi ha reflectidesal mapa? al mapa? al mapa?• Quins colors s’utilitzen? A • Quins colors s’utilitzen? A • Quins colors s’utilitzen? Aquins valors correspon quins valors correspon quins valors corresponcadascun? cadascun? cadascun?• A quins tipus de zones • A quins tipus de zones • A quins tipus de zonescorresponen els valors corresponen els valors corresponen els valorsmés alts, a les rurals o les més alts, a les rurals o les més alts, a les rurals o lesurbanes? urbanes? urbanes?• Com es distribueix la • Com es distribueix la • Com es distribueix lapoblació espanyola? població espanyola? població espanyola?Ho fa correctament en la Ho fa correctament en la Ho fa correctament en lameitat dels casos, o bé majoria dels casos, o bé totalitat dels casos, senseamb dubtes i faltes amb dubtes i faltes dubtes ni faltesd’ortografia. d’ortografia. d’ortografia..

http://www.ibestat.cat/ibest



Coneix l’evolució i la distribució de la poblaciócatalana.

Entra a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya, cerca dades del’Alt Pirineu i Aran (superfície, població, homes, dones, densitat, natalitat, mortalitat, edat denupcialitat) i redacta un informe breu sobre aquesta àrea.



El text és bastant complet,clar i coherent, però amb molts dubtes i faltesd’ortografia.

El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.

El text és complet, clar i coherent, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Comprèn l’estructura i les tendències demogràfiques aCatalunya.

A partir del gràfic i la piràmide demogràfica de lapàgina 210 del llibre de



l’alumnat, contesta set l’alumnat, contesta set l’alumnat, contesta setpreguntes sobre la preguntes sobre la preguntes sobre lapoblació actual de població actual de població actual deCatalunya i la seva Catalunya i la seva Catalunya i la sevaevolució en els últims 15 evolució en els últims 15 evolució en els últims 15anys. anys. anys.Ho fa correctament en Ho fa correctament en cinc Ho fa correctament en totsquatre dels casos, o bé o més casos, o bé amb els casos, sense dubtes niamb dubtes i faltes algun dubte o falta faltes d’ortografia.d’ortografia. d’ortografia.


Unitat: 10 Títol: Els fluxos migratorisPrimera quinzena de maig.




Competènciesbàsiques Continguts clau

Activitats d’aprenentatge



Saber com són les migracions i quins factors les produeixen.

Dimensió geogràfica7Dimensióciutadana11, 13


1, 2, 17, 18, 21 Activitat 1, Interpreta el gràfic: Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants.

Sap com són les migracions iquins factors les produeixen.

3

Saber quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitzar un mapa defluxos migratoris.



1, 2, 17, 18, 21 Activitat 3: A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobreaquest tipus de moviments migratoris.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa de fluxosmigratoris.

3

Conèixer les polítiques de migració.



1, 2, 17, 18, 21, 23,26, 27, 28

Activitat 4: Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnatper explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i lescondicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrantsnord-africans.

Coneix les polítiques demigració.

3

Comprendre les Dimensió Competència 1, 2, 16, 17, 21, 23, Activitat 5. Interpreta el Comprèn les 3

TEMPORALITZACIÓ

conseqüències de les migracions.

geogràfica7Dimensióciutadana11, 13

social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competènciad’aprendre aaprendre.

29 text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internamentd’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.

conseqüènciesde les migracions.

Entendre la situació Dimensió Competència 1, 2, 17, 21, 23, 27, Activitat 7a. Utilitza les Entén la 3dels refugiats com un geogràfica social i ciutadana 28, 29, 30 TIC: Consulta el web de situació delscas de migració 7 Competència l’ACNUR refugiats comforçada. Dimensió comunicativa (www.acnur.org/t3 ) i fa un cas de

ciutadana lingüística i una redacció per explicar migració11, 13 audiovisual. què és l’ACNUR, quan forçada.

Competència digital. es va crear i amb quinCompetència objectiu, juntament ambd’aprendre a altres dades rellevantsaprendre. d’aquesta organització, i

comenta la tasca que faen algun conflicteconcret.

Saber com són les Dimensió Competència 1, 2, 9, 17, 21, 27, Activitat 14, Utilitza les Sap com són 3migracions a Espanya geogràfica social i ciutadana 28, 30 TIC: Cerca informació les migracionsi Catalunya. 7 Competència sobre la població a Espanya i

Dimensió comunicativa estrangera a la pròpia Catalunya.ciutadana lingüística i comarca a la pàgina de11, 13 audiovisual. l’Institut d’Estadística de

Competència digital. CatalunyaCompetència (http://www.idescat.cat/pd’aprendre a oblacioestrangera) iaprendre. redacta un informe breu

indicant el nombre deresidents, els grupsd’edat i el sexe i laprocedència.

http://www.idescat.cat/p

http://www.acnur.org/t3)


La unitat introdueix els conceptes bàsics relatius a les migracions i els factors que les provoquen. A continuació, es descriuen els principals fluxos migratoris actuals i les polítiques migratòries globals. Naturalment, el fenomen migratori té conseqüències importants, que són objecte d’estudi, mentre que es reserva un apartat específic per a la migració forçada dels refugiats. Finalment, la unitat descriuels fenòmens d’emigració i immigració a Espanya i a Catalunya.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Interpreta un mapa dels fluxos migratoris.Elabora un esquema d’emigracions.Valora la visió de l’emigració als mitjans de comunicació.



ALTRES ACTIVITATS

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en el tema de la immigració a Catalunya, es recomana la lectura d’almenys unfragment de Jo també sóc catalana (2004), de Najat El Hachmi.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Sap com són les migracions i quins factors les produeixen.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més grand’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament en la meitatdels casos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen el nombre més gran d’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament en la majoria dels casos, o bé amb algun dubte o falta d’ortografia.

Es basa en el gràfic 1 del llibre de l’alumnat per indicar quins països tenen elnombre més gran d’emigrants i d’immigrants.Ho fa correctament, sense dubtes nifaltes d’ortografia.

Sap quins són els països d’origen i destinació de les migracions actuals i analitza un mapa defluxos migratoris.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contesta set preguntes diverses sobre aquesttipus de moviments migratoris.Ho fa correctament en quatre casos, o bé amb dubtes i faltesd’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris, contestaset preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris.Ho fa correctament en cinco més casos, o bé amb algun dubte o faltad’ortografia.

A partir d’un mapa de fluxos migratoris,contesta set preguntes diverses sobre aquest tipus de moviments migratoris. Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix les polítiquesde migració.

Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibre de l’alumnatper explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar elsemigrants nord-africans.Ho fa de manera poc clara icoherent, o bé amb dubtes ifaltes d’ortografia.

Interpreta les fotografies de la pàgina 224 del llibrede l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de lafrontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.Ho fa de manera bastantclara i coherent, amb

Interpreta les fotografies de la pàgina 224del llibre de l’alumnat per explicar l’objectiu de la tanca de la frontera dels EUA amb Mèxic i les condicions en què travessen l’estret de Gibraltar els emigrants nord-africans.Ho fa de manera clara i coherent, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

alguns dubtes i faltesd’ortografia.

Comprèn les conseqüències de lesmigracions.

Interpreta el text de la pàgina 227del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestar diverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clara icoherent, o bé amb dubtes ifaltes d’ortografia.

Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestardiverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clarai coherent, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Interpreta el text de la pàgina 227 del llibre de l’alumnat, sobre els centres d’internament d’estrangers, per contestardiverses preguntes sobre el tema.Ho fa de manera poc clara i coherent, obé amb dubtes i faltes d’ortografia.

Entén la situació delsrefugiats com un casde migració forçada.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3 ) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i ambquin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes i faltes d’ortografia.

Consulta el web del’ACNUR(www.acnur.org/t3 ) i fa unaredacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquestaorganització, i comenta la tasca que fa en algun conflicte concret.El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.

Consulta el web de l’ACNUR (www.acnur.org/t3 ) i fa una redacció per explicar què és l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu, juntament amb altres dades rellevants d’aquesta organització, i comenta la tasca que fa enalgun conflicte concret.El text és complet, clar i coherent, sensedubtes ni faltes d’ortografia

Sap com són les migracions a Espanyai Catalunya.

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, els grups d’edat i sexei la procedència.El text és bastant complet, clar i

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàginade l’Institut d’Estadística deCatalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant el nombre de residents, elsgrups d’edat i sexe i la

Cerca informació sobre la població estrangera a la pròpia comarca a la pàgina de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/poblacioestrangera) i redacta un informe breu indicant elnombre de residents, els grups d’edat isexe i la procedència.El text és complet, clar i coherent, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

http://www.idescat.cat/poblacioestranger

http://www.idescat.cat/pob

http://www.idescat.cat/poblacioe




coherent, però amb molts dubtesi faltes d’ortografia.

procedència.El text és força complet,clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.


Unitat: 11 Títol: Un món de ciutats


UnitatCompetènciesde l’àmbit deles ciències

socials

Competències bàsiques Continguts clau



Conèixer les funcions, l’estructura i els agents dela ciutat.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17,19, 21, 25

Activitat 2, Utilitza les TIC: Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta les preguntes següents:

• És una ciutat antiga o recent?• S’ha desenvolupat de maneraplanificada?• S’hi pot establir una distribució dezones segons les funcions?

Coneix les funcions, l’estructura i els agents de la ciutat.

3

Saber com s’organitza l’espai urbà i analitzar l’espai urbà apartir d’un plànol.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència d’aprendre a aprendre.Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

1, 2, 17,18, 21, 23,29

Activitat 9, L’estructura de l’espai urbà: Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espai urbà a partird’un plànol.

3

Comprendre el procés d’urbanitzaciói analitzar la localització deles ciutats consultant el mapa.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 17,18, 21, 23,25, 29

Activitat 11: Consultant el mapa, éscapaç de respondre a les preguntessegüents:• Q u i n e s s ó n l e s à r e e smetropolitanes més grans del món?• On es localitzen la majoria, a lacosta o a l’interior? Quins factorspoden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest

Comprèn el procésd’urbanització i analitza la localització de les ciutats consultant el mapa.

3

Segona quinzena de maig i primers dies de juny.TEMPORALITZACIÓ

emplaçament?

Reconèixer laxarxa urbana mundial i les seves jerarquies.



1, 2, 17,18, 21, 23,24, 29

Activitat 14, Comprensió lectora: Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/201 2/05/03/actualidad/1336044460_97 3616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar queLondres és una ciutat global.

Reconeix la xarxaurbana mundial i les seves jerarquies.

3

Identificar i Dimensió Competència social i 1, 2, 17, Activitat 16, Interpreta les imatges: Identifica i 3caracteritzar geogràfica ciutadana 21, 23, 24, A partir de les imatges de les caracteritza lesles metròpolis 5, 6, 7 Competència comunicativa 29 principals megalòpolis mundials de metròpolis ii megalòpolis Dimensió lingüística i audiovisual. les pàgines 254-255 del llibre de megalòpolismundials i la ciutadana Competència digital. l’alumnat, indica i comenta la mundials i la xarxaxarxa urbana 11, 13 Competència d’aprendre a localització de la megalòpolis de urbana europea.europea. aprendre. BosWash, classifica les set

megalòpolis per continents i esbrinasi es troben en païsosdesenvolupats o en vies dedesenvolupament.

Identificar i Dimensió Competència social i 1, 2, 17, Activitat 21, Interpreta el mapa: A Identifica i 3caracteritzar geogràfica ciutadana 18, 21, 23, partir dels dos mapes de la pàgina caracteritza lesles xarxes 5, 6, 7 Competència comunicativa 29 250 del llibre de l’alumnat, respon a xarxes urbanesurbanes Dimensió lingüística i audiovisual. les preguntes següents: espanyola i deespanyola i ciutadana Competència d’aprendre a • Hi ha coincidències entre els nuclis Catalunya.de Catalunya 11, 13 aprendre. de fluxos de mobilitat laboral i la

xarxa ferroviària? Per què?• Quines són les poblacions mésben comunicades? I les menys? Onse situa cadascuna d’aquestespoblacions?• Els habitants de les poblacionssense ferrocarril, poden tenirproblemes per anar al seu lloc detreball?

Conèixer els Dimensió Competència social i 1, 2, 17, Activitat 22, Educació cívica: Posa Coneix els grans 3grans reptes geogràfica ciutadana 19, 21, 25 exemples concrets de com pot reptes queque afronten 5, 6, 7 Competència comunicativa contribuir a reduir els problemes afronten lesles ciutats. Dimensió lingüística i audiovisual. urbans. ciutats.

ciutadana Competència d’aprendre a11, 13 aprendre.

http://cultura.elpais.com/cultura/201


La unitat comença definint l’estructura i funcions de la ciutat i els principals agents urbans. A continuació, s’analitza l’espai urbà i la seva representació en forma de plànol. El procés d’urbanització ocupa l’apartat següent, després del qual es descriuen les principals xarxes urbanes, amb les seves megalòpolis i metròpolis, i la seva organització a escala mundial, europea, espanyola icatalana. La unitat es tanca enumerant els grans reptes a què s’enfronten les ciutats actuals.



AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les proves d’avaluació percompetències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza un plànol urbà.Analitza la localització de les ciutats. Valora el creixement d’una megaciutat.Treballa amb el visor Worldview.



ALTRES ACTIVITATS

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica.Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica. Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per obtenir una visió panoràmica de la ciutat global i megaciutat de Los Angeles, es proposa veure icomentar posteriorment el thriller Collateral (2004), de Michael Mann.





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Coneix les funcions i l’estructura de la ciutat.

Fa servir Google Maps o Bing Mapsper conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta lespreguntes següents:

Fa servir Google Maps o Bing Mapsper conèixer el paisatge urbà de Brasília (Brasil) i contesta lespreguntes següents:

Fa servir Google Maps o Bing Maps per conèixer elpaisatge urbà de Brasília(Brasil) i contesta les

• És una ciutat antiga o recent? • És una ciutat antiga o recent? preguntes següents:• S’ha desenvolupat de manera • S’ha desenvolupat de manera • És una ciutat antiga oplanificada? planificada? recent?• S’hi pot establir una distribució de • S’hi pot establir una distribució de • S’ha desenvolupat dezones segons les funcions? zones segons les funcions? manera planificada?Ho fa correctament almenys en un Ho fa correctament en tots els casos, • S’hi pot establir unacas, o bé amb dubtes i faltes amb algun dubte o falta d’ortografia. distribució de zones segonsd’ortografia. les funcions?

Ho fa correctament, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

Sap com s’organitza l’espai urbà i analitza l’espaiurbà a partir d’un plànol.

Basant-se en el plànol de la ciutat deBarcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.Ho duu a terme de manera bastantclara, fluida i amb algun error.

Basant-se en el plànol de la ciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat centrali les localitats de l’àrea metropolitana, i comenta com són les comunicacionsentre la ciutat central i la resta de l’espai urbà.Ho duu a terme de manera clara,fluida, amb algun error.

Basant-se en el plànol de laciutat de Barcelona de la pàgina 249 del llibre de l’alumnat, identifica la ciutat central i les localitats del’àrea metropolitana, icomenta com són lescomunicacions entre laciutat central i la resta del’espai urbà.Ho duu a terme de maneraclara, fluida i sense errors.

Comprèn el Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanes més grans del món?• On es localitzen la majoria, a la

Consultant el mapa, és capaç de respondre a les preguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanesmés grans del món?• On es localitzen la majoria, a la

Consultant el mapa, és capaç de respondre a lespreguntes següents:• Quines són les àrees metropolitanes més grans

procésd’urbanització ianalitza lalocalització de

les ciutats consultant elmapa.

costa o a l’interior? Quins factorspoden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest

costa o a l’interior? Quins factorspoden explicar aquesta situació?• Quins avantatges presenta aquest

del món?• On es localitzen la majoria, a la costa o a

emplaçament? emplaçament? l’interior? Quins factorsHo fa correctament en la meitat dels Ho fa correctament en la majoria dels poden explicar aquestacasos, o bé amb dubtes i faltes casos, o bé amb algun dubte o falta situació?d’ortografia. d’ortografia. • Quins avantatges

presenta aquestemplaçament?Ho fa correctament, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

Reconeix la xarxa urbanamundial i les seves jerarquies.

Llegeix un article sobre Londres ahttp://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i escriu els arguments que s’hi donen per afirmar que Londres és una

Llegeix un article sobre Londres a http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/03/actualidad/1336044460_973616.html i

és una ciutat global. ciutat global. escriu els arguments queHo fa correctament en la meitat dels Ho fa correctament en la majoria dels s’hi donen per afirmar quecasos, o bé amb dubtes i faltes casos, o bé amb algun dubte o falta Londres és una ciutatd’ortografia. d’ortografia. global.


Identifica i caracteritza lesmetròpolis i megalòpolis mundials i la xarxa urbana europea.

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials deles pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les setmegalòpolis per continents i esbrina

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials deles pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comenta la localització de la megalòpolis de BosWash, classifica les setmegalòpolis per continents i esbrina si

A partir de les imatges de les principals megalòpolis mundials de les pàgines 254-255 del llibre de l’alumnat, indica i comentala localització de lamegalòpolis de BosWash,

si es troben en països es troben en països desenvolupats o classifica les setdesenvolupats o en vies de en vies de desenvolupament. megalòpolis per continents idesenvolupament. Ho fa correctament en la majoria dels esbrina si es troben enHo fa correctament en la meitat dels casos, o bé amb algun dubte o falta països desenvolupats o encasos, o bé amb dubtes i faltes d’ortografia. vies de desenvolupament.d’ortografia. Ho fa correctament, sense

dubtes ni faltes d’ortografia.Identifica i A partir dels dos mapes de la pàgina A partir dels dos mapes de la pàgina A partir dels dos mapes de

http://cultura.elpais.com/cult

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/

http://cultura.elpais.com/cultura/2012

caracteritza les xarxes urbanesespanyola i de Catalunya

250 del llibre de l’alumnat, respon ales preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclisde fluxos de mobilitat laboral i la

250 del llibre de l’alumnat, respon ales preguntes següents:• Hi ha coincidències entre els nuclis de fluxos de mobilitat laboral i la xarxa

la pàgina 250 del llibre del’alumnat, respon a les preguntes següents:• Hi ha coincidències entre

xarxa ferroviària? Per què? ferroviària? Per què? els nuclis de fluxos de• Quines són les poblacions més ben • Quines són les poblacions més ben mobilitat laboral i la xarxacomunicades? I les menys? On se comunicades? I les menys? On se ferroviària? Per què?situa cadascuna d’aquestes situa cadascuna d’aquestes • Quines són les poblacionspoblacions? poblacions? més ben comunicades? I• Els habitants de les poblacions • Els habitants de les poblacions les menys? On se situasense ferrocarril, poden tenir sense ferrocarril, poden tenir cadascuna d’aquestesproblemes per anar al seu lloc de problemes per anar al seu lloc de poblacions?treball? treball? • Els habitants de lesHo fa correctament en la meitat dels Ho fa correctament en la majoria dels poblacions sense ferrocarril,casos, o bé amb dubtes i faltes casos, o bé amb algun dubte o falta poden tenir problemes perd’ortografia. d’ortografia. anar al seu lloc de treball?


Coneix els grans reptes que afronten lesciutats.

Posa exemples concrets de com potcontribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és bastant completa,

Posa exemples concrets de com potcontribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és completa, clara i

Posa exemples concrets decom pot contribuir a reduir els problemes urbans.La resposta és completa,

clara i coherent, però amb molts coherent amb algun dubte o falta clara i coherent, sensedubtes i faltes d’ortografia. d’ortografia. dubtes ni faltes d’ortografia


Unitat: 12 Títol: Les societats actualsJuny.

OBJECTIU S


Unitat

Competències de l’àmbit

de lesciènciessocials


Continguts clau Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació


Entendre el caràcter social de l’ésser humà, les estructures iels tipus de societats i els processos de transformació i canvisocial.

Dimensió geogràfica7Dimensióciutadana11, 12, 13


1, 2, 10, 21 Activitat 1: A partir de les imatgesi el mapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica pot condicionar la vidade les persones?• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns són necessàries per a la societat?Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada continent?

Entén el caràcter social de l’ésser humà, les estructures i els tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

3

Conèixer i valorar la diversitat cultural i analitzar-ne algun cas concret.


Competència social i ciutadana Competència comunicativa lingüística i audiovisual.Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre.

1, 2, 10, 16,28, 30

Activitat 8, Utilitza les TIC: Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la informació sobre els indígenes en els mitjans guatemalencs.A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes

Coneix i valora la diversitatcultural i n’analitza algun cas concret.

3

TEMPORALITZACIÓ

de Guatemala.

Conèixer i apreciar la diversitat dellengües delmón.



1, 2, 10, 16,28, 30

Activitat 9, Comprensió lectora: Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyala quina és la llengua que permet accedir a una quantitat més gran d’informació a través d’Internet i argumenta la seva opinió sobre siles llengües minoritàries hauriende desaparèixer.

Coneix i aprecia la diversitat de llengües delmón.

3

Conèixer i valorar la diversitat dereligions delmón i la seva distribució geogràfica.



1, 2, 10, 16,27, 28, 29,30

Activitat 11, Interpreta el gràfic: Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat,assenyala quina és la religió ambmés nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys iraona per què pot ser.

Coneix i valora la diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

3

Identificar Dimensió Competència social 1, 2, 17, 21, Activitat 12, Interpreta els gràfics: Identifica les 3les geogràfica i ciutadana 23, 30 Partint dels gràfics de les pàgines característiques generalscaracterístiq 7 Competència 284 i 285 del llibre de l’alumnat, de la societat espanyola.ues Dimensió comunicativa analitza i compara el nombregenerals de ciutadana lingüística i d’empreses amb el nombre dela societat 11, 12, 13 audiovisual. treballadors i les xifres de negociespanyola. Competència que genera cada una, descriu

d’aprendre a l’evolució del nombreaprendre. d’estrangers residents a Espanya

entre els anys 2002 i 2009, iassenyala el perquè del’estancament a partir d’aquestúltim any.

Identificar Dimensió Competència social 1, 2, 17, 21, Activitat 13. Interpreta el text i les Identifica les 3les geogràfica i ciutadana 23, 30 imatges de les pàgines 286 i 287 característiques generalscaracteríst 7 Competència del llibre de l’alumnat per de la societat catalana.iques Dimensió comunicativa contestar preguntes sobregenerals ciutadana lingüística i aspectes diversos de la societatde la 11, 12, 13 audiovisual. catalana actual.societat Competènciacatalana. d’aprendre a

aprendre.Conèixer els Dimensió Competència social 1, 2, 10, 16, Activitat 15, Comprensió lectora: Coneix els grans reptes 3

grans geogràfica i ciutadana 27, 28, 29, Basant-se en el text citat al culturals a què s’enfrontareptes 7 Competència 30 requadre de la pàgina 291 del la humanitat.culturals a Dimensió comunicativa llibre de l’alumnat, contesta lesquè ciutadana lingüística i preguntes següents:s’enfronta 11, 12, 13 audiovisual. • Per què moltes famílies índiesla Competència consideren que les nenes sónhumanitat. d’aprendre a una càrrega econòmica?

aprendre. • Quines mesures ha adoptat elGovern per evitar l’avortamentselectiu?• De quina manera el desequilibrinumèric entre nens i nenesperjudica la societat?

Reconèixer Dimensió Competència social 1, 2, 10, 24, Activitats finals 36, Investiga: Reconeix les desigualtats 3les geogràfica i ciutadana 27, 28, 29, • Busca informació sobre l’atur a socials i la conflictivitat quedesigualtat 7 Competència 30 Espanya i Catalunya, i n’elabora generen.s socials i Dimensió comunicativa una sèrie estadística dels últimsla ciutadana lingüística i deu anys.conflictivita 11, 12, 13 audiovisual. • Busca informació estadísticat que Competència sobre l’atur juvenil a Espanya igeneren. d’aprendre a Catalunya, i n’elabora un gràfic

aprendre. sectorial.• Cerca informació sobre laqualitat de la feina a Espanya iCatalunya, i n’elabora un petitestudi estadístic.• Amb la informació recollida,elabora un petit treballmonogràfic sobre la situació delmercat laboral a Espanya iCatalunya.

La unitat planteja d’entrada la condició social de l’ésser humà, a partir de la qual analitza els diferents tipus i estructures de societat, així com els seus processos de transformació i la diversitat social creixent. A continuació, es tracta la diversitat cultural, lingüística i religiosa del món. Tot seguit,s’estudien de manera més particularitzada els trets principals de les societats espanyola i catalana, per tornar després a adoptar una perspectiva global en presentar els grans reptes culturals de futur que ha d’afrontar la humanitat, així com la problemàtica de les desigualtats socials i la conflictivitatque aquestes generen.


AvaluacióProcediments i instruments d’avaluacióProva de control corresponent a la unitat. Seguiment de l’avaluació contínua en el registre.Criteris de correcció o valoracióEn la prova de control, cada activitat es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el casque la resolució no sigui errònia, però sí incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valoraramb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les proves d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del professor o la professora.Competències clau (mínims exigibles)Analitza el cas dels indígenes de Guatemala.

Activitats de reforç proposades a la guia didàctica. Activitats d’ampliació proposades a la guia didàctica.Activitats digitals.Comprensió lectora dels textos de la unitat.Per aprofundir en el tema de la diversitat social, és aconsellable la lectura de Matar un rossinyol(1960; traduïda al català i reeditada repetidament per edicions 62), de Harper Lee.





ALTRES ACTIVITATS





QUALIFICACIÓ

(màxim 3)


Entén el caràcter social de l’ésser humà,les estructures i tipus de societats, i els processos de transformació i canvi social.

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines 272-273 del llibrede l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmicapot condicionar la vida de les persones?• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns

A partir de les imatges i elmapa de les pàgines 272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica potcondicionar la vida de lespersones?

A partir de les imatges i el mapa de les pàgines272-273 del llibre de l’alumnat, respon a les preguntes següents:• Creus que la formació acadèmica potcondicionar la vida de les persones?• Les organitzacions socials que comparteixeninteressos comuns són necessàries per a la societat? Per què?• Quin tipus de societat predomina a cada

són necessàries per a la societat? • Les organitzacions continent?Per què? socials que comparteixen Ho fa correctament en tots els casos, sense• Quin tipus de societat predomina interessos comuns són dubtes ni faltes d’ortografia.a cada continent? necessàries per a laHo fa correctament en la meitat societat? Per què?dels casos, o bé amb dubtes i • Quin tipus de societatfaltes d’ortografia. predomina a cada

continent?Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o béamb algun dubte o faltad’ortografia.

Coneix i valora la diversitat cultural i n’analitza alguncas concret.

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situacióde la població indígena, i explica quin tractament es dóna a la

Consulta la premsa digitalde Guatemala i altres pàgines web, buscainformació sobre la situació de la població

Consulta la premsa digital de Guatemala i altres pàgines web, busca informació sobre la situació de la població indígena, i explica quintractament es dóna a la informació sobre elsindígenes en els mitjans guatemalencs.

informació sobre els indígenes en indígena, i explica quin A continuació, elabora un treball monogràfic,els mitjans guatemalencs. tractament es dóna a la amb il·lustracions, taules estadístiques iA continuació, elabora un treball informació sobre els gràfics, sobre la situació dels indígenes de

monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes deGuatemala.El text és bastant complet, clar i coherent, però amb molts dubtes ifaltes d’ortografia.

indígenes en els mitjansguatemalencs.A continuació, elabora un treball monogràfic, amb il·lustracions, taules estadístiques i gràfics, sobre la situació dels indígenes de Guatemala. El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.

Guatemala.El text és complet, clar i coherent, sensedubtes ni faltes d’ortografia.

Coneix i apreciala diversitat de llengües del món.

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües delmón (2005), assenyala quina és lallengua que permet accedir a una

Després de llegir un fragment de l’Informesobre les llengües del món (2005), assenyala

Després de llegir un fragment de l’Informe sobre les llengües del món (2005), assenyalaquina és la llengua que permet accedir a unaquantitat més gran d’informació a través

quantitat més gran d’informació a quina és la llengua que d’Internet i argumenta la seva opinió sobre sitravés d’Internet i argumenta la permet accedir a una les llengües minoritàries haurien deseva opinió sobre si les llengües quantitat més gran desaparèixer.minoritàries haurien de d’informació a través Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtesdesaparèixer. d’Internet i argumenta la ni faltes d’ortografia.Ho fa de manera poc clara i seva opinió sobre si lescoherent, o bé amb dubtes i faltes llengües minoritàriesd’ortografia. haurien de desaparèixer.

Ho fa de manera bastantclara i coherent, ambpocs dubtes i faltesd’ortografia.

Coneix i valorala diversitat de religions del món i la seva distribució geogràfica.

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és laque en té menys, compara icomenta la religió que té més

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibrede l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels iquina és la que en té

Basant-se en el gràfic 17 de la pàgina 282 del llibre de l’alumnat, assenyala quina és la religió amb més nombre de fidels i quina és la que en té menys, compara i comenta la religió que té més creients amb la que en té menys i raonaper què pot ser.

creients amb la que en té menys i menys, compara i Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtesraona per què pot ser. comenta la religió que té ni faltes d’ortografia.Ho fa de manera poc clara i més creients amb la quecoherent, o bé amb dubtes i faltes en té menys i raona per

d’ortografia. què pot ser.Ho fa de manera bastantclara i coherent, amb pocs dubtes i faltes d’ortografia.

Identifica les característiquesgenerals de la societat espanyola.

Partint dels gràfics de les pàgines284 i 285 del llibre de l’alumnat, analitza i compara el nombred’empreses amb el nombre de treballadors i les xifres de negoci

Partint dels gràfics de lespàgines 284 i 285 del llibre de l’alumnat,analitza i compara el nombre d’empreses amb

Partint dels gràfics de les pàgines 284 i 285 delllibre de l’alumnat, analitza i compara el nombre d’empreses amb el nombre detreballadors i les xifres de negoci que genera cada una, descriu l’evolució del nombre

que genera cada una, descriu el nombre de treballadors d’estrangers residents a Espanya entre elsl’evolució del nombre d’estrangers i les xifres de negoci que anys 2002 i 2009, i assenyala el perquè deresidents a Espanya entre els genera cada una, descriu l’estancament a partir d’aquest últim any.anys 2002 i 2009, i assenyala el l’evolució del nombre Ho fa correctament, sense dubtes ni faltesperquè de l’estancament a partir d’estrangers residents a d’ortografia.d’aquest últim any. Espanya entre els anysHo fa correctament en almenys un 2002 i 2009, i assenyaladels casos, o bé amb dubtes i el perquè defaltes d’ortografia. l’estancament a partir

d’aquest últim any.Ho fa correctament en lamajoria dels casos, o béamb algun dubte o faltad’ortografia.

Identifica les característiquesgenerals de la societat catalana.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre del’alumnat per contestar preguntessobre aspectes diversos de lasocietat catalana actual.

Interpreta el text i les imatges de les pàgines286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestarpreguntes sobre aspectes

Interpreta el text i les imatges de les pàgines 286 i 287 del llibre de l’alumnat per contestarpreguntes sobre aspectes diversos de la societat catalana actual.Ho fa correctament, sense dubtes ni faltes

Ho fa correctament en almenys un diversos de la societat d’ortografia.dels casos, o bé amb dubtes i catalana actual.faltes d’ortografia. Ho fa correctament en la

majoria dels casos, o béamb algun dubte o faltad’ortografia.

Coneix els Basant-se en el text citat al Basant-se en el text citat Basant-se en el text citat al requadre de la

grans reptes culturals a quès’enfronta la humanitat.

requadre de la pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta lespreguntes següents:• Per què moltes famílies índies

al requadre de la pàgina291 del llibre de l’alumnat, contesta lespreguntes següents:

pàgina 291 del llibre de l’alumnat, contesta lespreguntes següents:• Per què moltes famílies índies consideren que les nenes són una càrrega econòmica?

consideren que les nenes són una • Per què moltes famílies • Quines mesures ha adoptat el Govern percàrrega econòmica? índies consideren que les evitar l’avortament selectiu?• Quines mesures ha adoptat el nenes són una càrrega • De quina manera el desequilibri numèric entreGovern per evitar l’avortament econòmica? nens i nenes perjudica la societat?selectiu? • Quines mesures ha Ho fa de manera clara i coherent, sense dubtes• De quina manera el desequilibri adoptat el Govern per ni faltes d’ortografia.numèric entre nens i nenes evitar l’avortamentperjudica la societat? selectiu?Ho fa de manera poc clara i • De quina manera elcoherent, o bé amb dubtes i faltes desequilibri numèric entred’ortografia. nens i nenes perjudica la

societat?Ho fa de manera bastantclara i coherent, ambpocs dubtes i faltesd’ortografia.

Reconeix les desigualtats socials i la conflictivitat quegeneren.

• Busca informació sobre l’atur aEspanya i Catalunya, i n’elaborauna sèrie estadística dels últimsdeu anys.• Busca informació estadística

• Busca informació sobre l’atur a Espanya i Catalunya, i n’elabora una sèrie estadística delsúltims deu anys.

• Busca informació sobre l’atur a Espanya iCatalunya, i n’elabora una sèrie estadísticadels últims deu anys.• Busca informació estadística sobre l’atur juvenil a Espanya i Catalunya, i n’elabora un

sobre l’atur juvenil a Espanya i • Busca informació gràfic sectorial.Catalunya, i n’elabora un gràfic estadística sobre l’atur • Cerca informació sobre la qualitat de la feinasectorial. juvenil a Espanya i a Espanya i Catalunya, i n’elabora un petit• Cerca informació sobre la qualitat Catalunya, i n’elabora un estudi estadístic.de la feina a Espanya i Catalunya, gràfic sectorial. • Amb la informació recollida, elabora un petiti n’elabora un petit estudi • Cerca informació sobre treball monogràfic sobre la situació del mercatestadístic. la qualitat de la feina a laboral a Espanya i Catalunya.• Amb la informació recollida, Espanya i Catalunya, i El text és complet, clar i coherent, senseelabora un petit treball monogràfic n’elabora un petit estudi dubtes ni faltes d’ortografia.sobre la situació del mercat laboral estadístic.a Espanya i Catalunya. • Amb la informacióEl text és bastant complet, clar i recollida, elabora un petit

coherent, però amb molts dubtes ifaltes d’ortografia.

treball monogràfic sobre la situació del mercat laboral a Espanya i Catalunya.El text és força complet, clar i coherent, amb algundubte o falta d’ortografia.


PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP ......PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP ......PROGRAMACIÓ 2on ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEP...