Programa Recuperem Barberà

PROGRAMA ELECTORAL 2015 2019 BARBER DEL VALLS

Programa electoral 2015 2019 Barber del Valls

2

ndex.

PRESENTACI 3

EIX 1: Drets bsics i vida digna per les persones. 4

EIX 2: Dret a leconomia social i solidria. 12

EIX 3: Dret a la cultura, al coneixement i la informaci, i a la memria histrica. 17 EIX 4: Drets civils i democrcia . 22

EIX 5: Dret a un entorn saludable i sostenible. 28


3

Som Recuperem Barber i aquest s el nostre programa de govern pels propers quatre anys. Programa que ens comprometem a defensar tant des del govern, si s que tenim una amplia majoria per governar, com des de loposici si s el paper que ens toca jugar els propers quatre anys.

Recuperem Barber s un subjecte nou a la poltica de la nostra ciutat, tot i que hi ha la coalici ICV-EUiA que des de linici dels Ajuntaments democrtics sempre ha estat present com a fora al consistori; tamb hem sumat a Pirates de Catalunya i a un gran nombre de persones a ttol individual que shi senten entusiasmats i motivats amb el procs obert a travs de Canviem Barber. Aquest ha estat un procs de confluncia llarg i enriquidor que ens ha situat en un escenari esperanador per creure que podem ser la clau duna nova poltica a la nostra ciutat, almenys a aix aspirem.

El que teniu a les mans s el recull de ms de 260 propostes sobre el que volem desenvolupar a la ciutat. LAjuntament ha de ser l eina per fer una Barber solidria i garantidora de serveis pblics i drets bsics a labast de tothom, redistributiva de recursos, viva i rica social i culturalment. Una Barber del Valls amb espais pblics pensats pel gaudi de tothom i amb una intenci clara per aportar el nostre granet de sorra a la lluita per un desenvolupament sostenible de manera ecolgica.

Per fer aquest document hem rebut un munt daportacions tant de gent de la prpia organitzaci com de fora amb mecanismes oberts a la participaci. Aix no es queda aqu. Tenim la intenci de mantenir sempre els canals oberts de comunicaci amb la poblaci, s el nostre paper.

Per ltim un apunt al context general. Vivim temps convulsos i vergonyosos en quant als escndols de corrupci que esquitxen els informatius dia rere dia. Recuperem Barber beu de lencert de Guanyem Barcelona i de processos similars a moltes poblacions de Catalunya. En aquest sentit s que anem junts a les entitats supramunicipals que tamb ens governen com ara la Diputaci de Barcelona.

Esperem no decebre a ning, i estar a lalada en quant a la coherncia entre les nostres propostes i les nostres accions presents i futures.

Estem a la vostra disposici.

Esperem la vostra confiana.

Guanyem, Canviem, Recuperem Barber.

Jos Luis Rivera,

Candidat a lAlcaldia per Recuperem Barber.


4

EIX 1: Drets bsics i vida digna per les persones.

1. 1. Poltiques socials.

En l'actual situaci de crisi econmica, les poltiques socials sn ms importants que mai. Cal dotar de ms recursos els serveis existents, i crear-ne de nous. Per aix s imprescindible ampliar plantilles i no retallar-les, i tamb integrar les poltiques socials en la resta de programes municipals. Cal arribar a tots els collectius i persones en situaci i en risc d'exclusi social, des de la prevenci. Les poltiques socials han de superar l'assistencialisme i han de suposar un impuls per evitar que les situacions d'exclusi esdevinguin crniques. Cal anar ms enll del model familiar i fer possible el desenvolupament autnom de les persones des de l'empoderament.

-Pla integral de xoc de prevenci i intervenci contra l'exclusi social. Fer servir el recurs dels Plans Locals d'Inclusi Social de la Diputaci de Barcelona.

-Introduir la Renda Municipal Complementria per a famlies que es troben per sota del llindar de la pobresa. La Renda per habitant al nostre municipi s un 25% inferior a la del conjunt dhabitants de la provncia de Barcelona.

-Millora del sistema de protecci a la infncia en situaci de risc social. La pobresa t diverses cares i una de les ms oblidades s la de la infncia, ja que sovint s invisible.

-Detectar i establir Zones dActuaci Preferent aquells barris on es detecta una gran concentraci de situacions de desigualtat econmica, escolar i cultural i dindicadors de risc en els infants.

-Promoure la corresponsabilitat en els processos de canvi de les persones usuries dels serveis socials.

-Fomentar un pla transversal municipal de gent gran que reconeguin la gent gran com a ciutadans i ciutadanes de primera, amb programes d'envelliment actiu, on es reconegui i fomenti les seves capacitats i l'experincia vital. Incloent com a eina la interacci generacional.

-Exigir a la Generalitat i a l'Estat el finanament necessari per desplegar la llei de la dependncia, i establir un programa municipal de suport, no necessriament econmic, a les famlies amb persones dependents a crrec seu.

-Reclamar a la Generalitat el manteniment i extensi dels programes adreats a territoris desafavorits com la Llei de Barris.

-Combatre la pobresa energtica, en collaboraci amb les diferents entitats, i en particular amb la Plataforma contra la pobresa energtica. Per garantir aquest dret


5

fonamental per a la vida digna de les persones. Creaci d'un programa conjunt de formaci, informaci i acompanyament en aquest mbit.

1. 2. Educaci.

L'educaci s el principal pilar de l'estat del benestar, i l'element clau per a millorar com a ciutat. Davant la situaci de les retallades que esta patint la educaci , i en l'escenari de la crisi econmica actual, cal augmentar l'actuaci municipal en el mn educatiu, per reforar el seu carcter comunitari, com a espai inclusiu i com a factor de cohesi social i de reducci de les desigualtats.

Leducaci no s noms ensenyament i no correspon noms a la famlia. Considerem leducaci com un treball compartit i corresponsable entre famlia, escola i entorn. Amb aquesta lgica, potenciarem el concepte de ciutat educadora, i per tant s imprescindible enfortir la comunitat educativa, fomentant la participaci i coordinaci dels diferents agents implicats.

-Donar continutat al Pla Educatiu d'Entorn, potenciant-lo com a xarxa socioeducativa amb participaci de centres educatius, entitats, comunitats, equipaments i la resta d'agents educatius.

-A partir de la xarxa i la coordinaci del Pla Educatiu dEntorn, plantejar l'elaboraci dun pla deducaci municipal, integral i transversal, que contempli leducaci formal i la no formal.

-Donar suport i comptar amb les entitats deducaci en el lleure en projectes d'educaci comunitria.

-Suport a la funci educativa de les famlies, creant espais de debat familiar, i intensificant la collaboraci amb les AMPAs i AFAs.

-Recuperar el projecte de Centre Obert, amb un espai propi, amb un projecte diferenciat dels tallers d'estudi, i gestionat directament per l'ajuntament i entitats.

-Fer servir els equipaments escolars fora de l'horari escolar, obrint-los a usos comunitaris.

-Garantir el bon funcionament del Consell Municipal d'Educaci vinculant-ho amb el Pla Educatiu d'Entorn, i garantint la participaci efectiva de totes les parts implicades.

-Crear ms places pbliques d'escoles bressol. Tot i tenir una oferta significativa de places, donada la importncia daquesta etapa educativa, cal marcar-se com a objectiu arribar a cobrir el 100% de la demanda. Establint criteris dacceptaci clars i participats. Exigir el cobrament del deute de la Generalitat amb les escoles bressol.

-Intensificar la lluita contra l'absentisme i el fracs escolar, amb ms recursos i coordinaci entre serveis socials i centres educatius


6

-Realitzar campanyes de prevenci i sensibilitzaci entorn les relacions abusives (bullying) als centres de secundria i primria.

-Estendre els programes de transici escola-treball i formaci professional en acabar lESO, a la totalitat d'alumnes que no acaben els estudis obligatoris.

-Desenvolupar un pla local de formaci permanent, planificant de manera conjunta la totalitat de les necessitats, per tractar de manera integral i amb processos d'acompanyament la formaci bsica (escoles de persones adultes), els cursos de catal (municipals o del CNL), la formaci per al treball, la formaci cultural (escoles de msica i/o darts, equipaments culturals,...), la formaci per al desenvolupament personal, per a la participaci, i la formaci en les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC).

-Crear un espai especfic als mitjans de comunicaci local per informar de les activitats de la comunitat educativa de Barber

-Donar suport des de l'Ajuntament a les mobilitzacions del professorat i el moviment estudiantil per la millora del sistema d'educaci pblic.

-Cuines centralitzades per les escoles que no en tinguin de prpia, amb criteris d'alimentaci saludable i ecolgica amb consum de productes de proximitat.

-Oferir durant lestiu la possibilitat de que els infants ms necessitats puguin accedir a pats amb lobertura dels menjadors i lampliaci de les beques menjador.

-Respondre a les necessitats de ms places dinstitut. Proposar la creaci de centres educatius polivalents. Construcci dalternatives per tal que 500 joves (12-16 anys) no estudin en barracons als centres deducaci secundria (IES) del municipi. La situaci del creixement daquest grup poblacional els propers anys.

-Programa de rehabilitaci descoles i instituts, exigint implicaci econmica per part de les administracions supramunicipals.

1. 3. Habitatge.

El model de creixement econmic basat en lespeculaci, ha fet de lhabitatge un dels problemes ms grans dels ciutadans i les ciutadanes de Barber. Els culpables de la bombolla immobiliria, bancs i caixes, han estat recompensats, mentre les vctimes, els treballadors i treballadores i especialment la gent jove, famlies monoparentals i persones nouvingudes, paguen les conseqncies i en molts casos es queden sense un sostre. En lactual situaci, s necessari que les borses de sl urbanitzable es vagin reduint en benefici de la preservaci de sls no urbanitzables, i que els plans urbanstics se centrin en la remodelaci de sl urb que ha envellit.

Cal promoure el carcter pblic de lhabitatge, reivindicant que s un dret i no un luxe. El dret a lhabitatge ha de prevaldre davant del dret a la propietat bancria o hipotecria. Des dels ajuntaments cal exigir canvis legislatius i mesures dajut a la gent treballadora, i posar-se al


7

costat dels barberencs i barberenques, enfrontant-se als especuladors. Hem dactuar per aconseguir que l'accs universal a un habitatge digne deixi de ser un utopia i passi a ser una realitat.

-Gestionar el cens dhabitatges desocupats a Barber (sestimen en un miler) i des de l'ajuntament promoure la mediaci per aconseguir fer-ne s, alhora que es garanteixen condicions de seguretat als propietaris.

-Declararem Barber municipi lliure de desnonaments per motius econmics.

-Disposar de pisos buits de promocions socials per lloguers pblics amb criteris socials i per situacions d'emergncia social. Amb especial incidncia a laccs dels joves i famlies amb baixos ingressos al lloguer social.

-Ms recursos i competncies per l'Oficina Municipal d'Habitatge. Oferint assessorament, informaci, mediaci i acompanyament a les famlies vctimes de desnonaments hipotecaris i de lloguer.

-Suport de l'ajuntament, en coordinaci amb la Taula de lHabitatge, a les persones i famlies que poden patir un desnonament per no poder pagar la hipoteca. Establint un protocol d'actuaci per qu ning es quedi al carrer, reduint al mnim la collaboraci de la policia municipal en actes de desnonaments .

-Exigir el canvi de la legislaci perqu la hipoteca no pot ser una condemna per tota la vida.

-Exigir l'augment de prestacions socials pel que fa als ajuts al lloguer que gestiona el Govern de la Generalitat.

-Explorar les frmules alternatives per penalitzar amb un IBI ms elevat als habitatges desocupats que no compleixin la seva funci social.

-Promoure la formaci professional especialitzada i de qualitat en el sector de la rehabilitaci.

- Gravamen dels pisos buits de carcter especulatiu. Introducci de mesures que afavoreixin l' s social dels habitatges buits propietat dels bancs.

- Pla municipal per al foment de la rehabilitaci d'edificis pblics i privats en clau

d'habitabilitat i eficincia energtica.

-Establit un protocol especfic d'habitatge que inclogui totes les mesures.

1. 4. Ocupaci.


8

Latur i la dificultat de creaci de llocs de treball s el major obstacle per sortir de la crisi econmica. Els municipis han tingut i tenen un paper actiu en les poltiques actives docupaci.

LAjuntament no s'ha de limitar a ser gestor de les conseqncies de la crisi, ha de posar-se al costat dels treballadors i treballadores, que tenim la necessitat i el dret a una ocupaci de qualitat.

La situaci actual requereix d'un esfor per part de totes les administracions, i l'Ajuntament ha de donar exemple com a organisme creador de ocupaci de qualitat. Els treballadors i treballadores que presten els serveis municipals ho han de fer en condicions laborals dignes i socialment responsables.

-Garantir la gesti pblica directa dels serveis municipals (recuperant els serveis externalitzats en els casos que sigui possible), mantenint i creant ocupaci estable i de qualitat.

-Apostar per l'economia social (cooperatives responsables socialment amb introducci de clusules socials), com a criteri en els concursos per als contractes pblics.

-Establir l'incompliment de la normativa laboral i els convenis collectius, com a causa de rescissi dels contractes pblics.

-Apostar per la economia sostenible energies renovables com a motor de creixement del sector productiu i de serveis, i per tant docupaci

-Impulsarem el funcionament dels Serveis Locals dOcupaci com un ens de collocaci, per tal de fer front a les empreses de treball temporal i garantir aix el carcter pblic dels serveis docupaci

-Reforar projectes com Barber Inserta, introduint la figura de l'ocupaci comunitria. Reduint l'externalitzaci de serveis, s possible crear llocs de treball en qu les persones que s'han quedat sense prestaci d'atur puguin tenir ingressos. Aquests llocs de treball hauran de tenir carcter rotatori, per tal d'arribar a un major nombre de persones aturades. Amb transparncia i sense clientelisme.

-Impulsar un Programa Especfic dOcupaci que tingui com a finalitat crear nous llocs de treball a partir de la rehabilitaci despais pblics de la nostra ciutat.

-Des de lajuntament, no collaborarem amb les ETT, ni empreses de serveis integrals, ni agncies de collocaci amb nim de lucre en les contractacions municipals.

-Continuarem impulsant la tasca de Barber Promoci de suport a nous emprenedors/es, apostant per lespecialitzaci en el foment del cooperativisme.

1. 5. Salut.

La salut s un dret fonamental de les persones, i est condicionada pels aspectes relacionats amb la nostra vida quotidiana, molt ms enll dels propis sistemes sanitaris: laire que


9

respirem, laigua que bevem, el nivell deducaci, la feina que fem (o que no tenim), la cultura que gaudim i un llarg etctera que inclou tamb sentir-nos protagonistes en la construcci de la nostra comunitat.

La manca de recursos econmics, i singularment la pobresa, s el principal factor de risc per a la salut a la nostra societat. Per tant, cal treballar per la salut a totes les poltiques municipals i no noms des de les poltiques sanitries.

-Defensa de la sanitat pblica i universal. Oposici activa des de l'ajuntament a la poltica de retallades en pressupost i prestacions sanitries en la sanitat pblica.

-Exigir al Govern de la Generalitat que solucioni els dficits histrics en sanitat de Barber: la construcci de l'Hospital Ernest Lluch i el servei d'Urgncies les 24h.

-Elaborar un Pla de Salut municipal amb l'objectiu de garantir qu tots els ciutadans i les ciutadanes de Barber, independentment de la seva situaci personal i administrativa, tinguin un accs als serveis de salut en condicions dequitat.

-Garantir el bon funcionament del Consell Municipal de la Salut, amb participaci, a ms dels centres sanitaris i lajuntament, de les entitats venals i les esportives i socials.

-Treballar la salut, fora de l'mbit sanitari, de manera transversal amb totes les regidories, donant una especial atenci a la prevenci i el foment d'hbits saludables.

-Ajudar a articular grups dajuda mtua per afrontar problemes comuns, tenint present les patologies especfiques relacionades amb el gnere i ledat.

-Foment dels hbits alimentaris saludables.

-Crear i promoure espais i serveis per a lactivitat psquica i lexercici fsic, per acompanyar a la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida.

-Incloure la salut mental com un element a tenir en compte i tractar-la en els programes d'acci comunitria en salut impulsats des de l'ajuntament.

-Reivindicar els recursos necessaris per al bon funcionament dels ambulatoris (manteniment del personal i evitar la seva rotaci, ms metges especialistes, obertura durant juliol-setembre,...).

-Reivindicar el servei d'urgncies 24h, servei de ginecologia, radiologia i ecografia.

-Posar en marxa criteris de comunicaci intercultural mitjanant figures com la d'un mediador per donar la millor atenci possible a la poblaci tenint en compte la diversitat cultural existent.


10

1. 6. Seguretat.

La seguretat pblica no es pot basar exclusivament en ms serveis policials, en ms normatives restrictives o en ms justcia penal. La sensaci dinseguretat est estretament relacionada amb la percepci subjectiva alimentada des dels mitjans de comunicaci, per les causes reals de la inseguretat i de la comissi de delictes sn lexclusi social i la manca doportunitats, que shan accentuat amb la crisi econmica.

Desenvolupar un model de policia de proximitat, compartir els espais pblics i potenciar el dileg sn mesures que conformen un model de seguretat basat en el coneixement i el sentit de comunitat. Al costat daquestes prioritats, cal desenvolupar les competncies en matria de protecci civil, com a element de participaci en la prevenci de situacions demergncia.

-Impulsar un model de policia municipal de proximitat, que combini el desplaament motoritzat amb el peatonal. Que inspiri confiana i respecte, allunyat de la imatge negativa d'eina recaptatria.

-Cmeres a la comissaria local.

-Creaci del consell de seguretat, amb representants municipals, dels diferents cossos de seguretat, entitats i associacions.

-Impulsar programes de mediaci comunitria per fer front als conflictes de convivncia i programes de reparaci amb treball comunitari.

-Augment de la vigilncia all on sidentifiquin zones sensibles de requerir-ne.

-Posar en marxa un programa de formaci especfica policial en matria de violncia de gnere. Garantir l'especialitzaci i presncia de tcnics i tcniques municipals.

JOVENTUT:

Tot i que li dediquem un apartat propi, cal tenir molt clar que les poltiques de joventut han de ser transversals i integrals, s a dir, tractades des de les diferents rees de l'Ajuntament i pensades amb un visi global. En altres punts d'aquest programa trobareu propostes que tamb afecten, directa o parcialment, als i les joves de Barber.

Fer unes bones poltiques de joventut significa fer unes poltiques realistes, que abordin les veritables necessitats dels i les joves, que hi aportin solucions i que, a ms, es facin conjuntament amb la poblaci jove des de la proximitat.

A Barber, posem com a eix principal de la nostra proposta per a la gent jove el repte de l'emancipaci juvenil, amb l'educaci, l'habitatge i l'ocupaci com a pilars fonamentals. Tampoc no oblidem, d'una banda les poltiques de salut i cultura adreades als i les joves, i de l'altra, el foment de la participaci i l'associacionisme com a mitj perqu s'empoderin i que ells i elles siguin els protagonistes del seu futur.

Promoure instruments de comunicaci entre els i les joves, les entitats i lajuntament, per donar-los veu en i participaci en tot aquell tema que els pugui afectar. Trencant amb la idea que la poblaci jove no participa i fomentant espais fora de l'mbit institucional per qu ho


11

puguin fer. Desenvolupar un programa integral datenci als adolescents i joves en risc i desavantatge social, contemplant aspectes educatius, ocupacionals i relacionals.

Acci marc transversal :

-Elaboraci participativa i implementaci del Pla Local de Joventut 2020, aquest pla estratgic en lmbit de les poltiques de joventut permetr incrementar els recursos econmics derivats del suport supramunicipal per el desenvolupament de serveis i actuacions vers el collectiu de joves.

Ocupaci:

-Mantenir els esforos i recursos envers la formaci per a locupaci, com els tallers ocupacionals. -Impulsar un Pacte per locupaci juvenil amb el teixit empresarial dels polgons industrials i comeros, per dotar de llocs de treball estables i de qualitat per a la gent jove. -Creant un servei municipal de borsa de treball i oportunitat formatives per a joves, de fcil accs i utilitzant les TIC per la seva difusi i funcionament.

Habitatge:

-Crear un cens dhabitatges desocupats per afavorir la seva ocupaci, impulsant la intermediaci i el lloguer com a mitj per fer aflorar al mercat els pisos buits. -Crear una borsa dhabitatge jove, contemplant l'opci de compartir pis, conjuntament amb un servei d'orientaci, assessorament i mediaci per la tramitaci de lloguers. -Fomentar l's de serveis comunitaris (rentadores, etc), a les comunitats. -Exigir des de l'Ajuntament als promotors de pisos de protecci oficial buits que adaptin el preu de lloguer a la nova situaci econmica, perqu siguin realment de protecci oficial. Salut:

-Promoure campanyes de salut sexual i afectiva en positiu, oferint un servei d'informaci i orientaci especialitzada en l'etapa de l'adolescncia, que tamb faci tasques de prevenci de malalties de transmissi sexual i embarassos no desitjats. -Promoure programes de suport i prevenci de malalties relacionades amb models socials erronis. Amb una prevenci especial en el collectiu adolescent davant de malalties com lanorxia i la bulmia

-Reconixer i incentivar el paper dels centres educatius i les associacions com a agents de salut entre els i les joves, especialment en relaci a malalties de transmissi sexual, trastorns alimentaris, consum de substncies addictives , accidents de trnsit, violncia de gnere. Posar en marxa un servei d'orientaci a la salut especfic.

-Treballar per la prevenci de conductes addictives per consum de drogues legals i illegals, aix com d'altres addiccions, des de l'ptica de la informaci propera i el consum responsable. -Donar suport des de l'Ajuntament a les iniciatives parlamentries per a la despenalitzaci de les drogues des del ple municipal.


12

EIX 2: Dret a leconomia social i solidria.

2. 1 Indstria i serveis Barber del Valls s un municipi dinmic en els sectors dindstria i comer. Tot i aquest dinamisme des de lany 2008 shan redut drsticament tant el nombre dassalariats/des (-3.154) com dautnoms/es (-246). El nombre dempreses al municipi en aquest perode tamb sha redut en ms dun centenar.

-Apostar per la leconomia sostenible i les energies renovables com a sector productiu i de serveis, per redefinir les zones productives. -Elaborar un pla de desenvolupament de leconomia verda a escala municipal i comarcal, amb els municipis vens. -Potenciar la responsabilitat social a les empreses, identificant i promovent bones prctiques, i impulsant el certificat dempresa socialment responsable. -Refusar qualsevol proposta de requalificaci de sl industrial a sl residencial. -Diversificar leconomia de la ciutat, generant nova ocupaci en sectors estratgics. -Crear espais per a lemprenedoria social, facilitant lautoocupaci i el cooperativisme. -Promoure la producci i comercialitzaci dagricultura de proximitat i ecolgica. -Donar suport a projectes demprenedoria que es fonamentin en la igualtat, la sostenibilitat i la especialitzaci en sectors que siguin generadors de Valor Afegit i I+D. -Donar suport a la creaci de teixit empresarial procurant la creaci de xarxes que garanteixin laccs als recursos demprenedoria, aix com la seguretat vers els riscos econmics que aquests projectes impliquen. -Donar impuls als mecanismes, organismes i entitats per a la dinamitzaci de la dinamitzaci de la promoci econmica al municipi.

2.2 Comer. El comer urb, de proximitat, s un dels principals animadors de la vida ciutadanaa ms de crear ocupaci i recursos per a la ciutat. Lamenaa de les grans superfcies comercials sha de combatre amb un model de comer especialitzat, proper i que presti uns serveis de valor afegit. Laltra gran lnia de treball ha de ser la dinamitzaci dels eixos comercials urbans, en collaboraci amb les associacions de comerciants. El foment de les activitats ldiques i culturals integrades en els eixos comercials s tamb un factor datracci cap al comer urb.


13

Apostar pel comer urb de proximitat, dinamitzant els eixos comercials, i afavorint un

activitat comercial diversificada, amb apostes d'especialitzaci, i que ajudin a crear am

bient al carrer.

Estimular una major presncia de productes locals, ecolgics i de comer just en l'ofert

a comercial de Barber.

-Posar en marxa mesures informatives i de conscienciaci dels drets dels treballadors i treballadores del comer, especialment en els establiments de proximitat i petit comer. -Donar suport a les actuacions de dinamitzaci del comer urb del municipi.

2. 3. Ocupaci. Latur i la dificultat de creaci de llocs de treball s el major obstacle per sortir de la crisi econmica. La taxa datur ens mostra que un de cada persones actives es troben en atur (27%). Un de cada dos aturats/des ho estan des de fa un any o ms (llarga durada). Els municipis han tingut i tenen un paper actiu en les poltiques actives docupaci. LAjuntament no s'ha de limitar a ser gestor de les conseqncies de la crisi, ha de posarse al costat dels treballadors i treballadores, que tenim la necessitat i el dret a una ocupaci de qualitat. La situaci actual requereix d'un esfor per part de totes les administracions, juntament ha de donar exemple com a organisme creador de ocupaci de qualitat. Els treballadors i treballadores que presten els serveis municipals ho han de fer encondicions laborals dignes i socialment responsables.

-Garantir la gesti pblica directa dels serveis municipals (recuperant els serveis externalitzats en el casos que sigui possible), mantenint i creant ocupaci estable i de qualitat. Aposta per l'economia social (cooperatives o empreses responsables socialment iintroduir clusules socials), com a criteri en els concursos per les externalitzacions inevitables i contractes pblics. -Establir l'incompliment de la normativa laboral i els convenis collectius, com a causa de rescissi dels contractes pblics. -Apostar per leconomia sostenible i les energies renovables com a motor de creixement sector productiu i de serveis, i per tant docupaci Impulsarem el funcionament dels Serveis Locals dOcupaci com una agncia decollocaci, per tal de fer front a les empreses de treball temporal i garantir aix el carcter pblic dels serveis docupaci -Reforar projectes ocupacionals, introduint la figura de l'ocupaci comunitria. Reduin


14

t l'externalitzaci de serveis, s possible crear llocs de treball en que les persones que s'han quedat sense prestaci d'atur puguin tenir ingressos. Aquests llocs de treball hauran de tenir carcter rotatori, per tal d'arribar a un major numero de persones aturades Des de lajuntament, no collaborarem amb les ETT, ni empreses de serveis integrals, niagncies de collocaci amb nim de lucre en les contractacions municipals -Condicionar la contractaci i les subvencions municipals a criteris socials i ambientals -Continuarem impulsant la tasca de Barber Promoci de suport a nous emprenedors/es, apostant per lespecialitzaci en el foment del cooperativisme -Impulsar la contractaci municipal denergies verdes. Pla per a lautoproducci energtica de la ciutat -Garantir els drets laborals bsics tant dels treballadors/es municipals com daquells que treballen en empreses contractades per lAjuntament. Revisi clusules contractes existents. -Establir poltiques docupaci orientades a la plena ocupaci sense precarietat i que assegurin la inserci laboral dels collectius ms desfavorits. Plans docupaci amb transparncia en les borses de treball, sense clientelisme. -Posar les poltiques de promoci econmica al servei de la gent, impulsant el cooperativisme i leconomia social i solidria. -Establir mesures per combatre latur juvenil a Barber. s necessari reforar iniciatives ja existents com el Pla europeu de Garantia Juvenil i crear-ne de noves, com una borsa de treball juvenil i de prctiques professionals dignes a les administracions municipals per fomentar la inserci laboral de la poblaci jove.

Propostes en formaci per locupaci : La Formaci per l'ocupaci s clau per fer un canvi en el model productiu i crear ocupaci de qualitat. T una rellevncia estratgica, especialment entre la gent jove. Aix doncs, les accions hauran dadrearse a combatre les causes de labandonament prematur dels camins formatius per part dels i les joves, i a formar les persones que volen millorar la seva qualificaci, tant si estan a latur com en actiu.

-Mantenir els esforos i recursos envers la formaci per a locupaci, com els tallers ocupacionals, adaptant la seva oferta a la demanda del teixit empresarial i a l'impuls de l'economia verda i sostenible. -Desplegar mecanismes dinformaci i orientaci per aprofitar exhaustivament els recursos formatius a labast de la ciutadania -Desenvoluparem programes de suport a les transicions de lESO a la post


15

obligatria, o al mn laboral, com per exemple els programes de tutoria dacompanyament -Plans de formaci especfics en cooperativisme per a demandants docupaci i tcnics/ques municipals. -Creaci duna comissi de Transici Escola Treball, promovent la participaci dels agents dels diferents serveis municipals (educaci, ocupaci, etc.) i daltres ens (centres educatius, SOC, etc.), aix com entitats vinculades a les transicions juvenils. -Gesti eficient dels recursos municipals per a una resposta eficient de les increments demandes de serveis vinculats a locupaci. Increment de lassignaci de recursos humans a la gesti de locupaci local. -Donar continutat a projectes desenvolupats amb fons de finanament supramunicipals per tal de palliar les intermitncies daquests serveis.

2. 4. Hisenda. Les dificultats a lhora delaborar els pressupostos municipals per a 2011 i els anys posteriors, mentre es mantingui en vigor lactual model de finanament local, sn extremes. Lautonomia local es veu minvada pel control dels pressupostos pblics per part de lEstat i la Generalitat, i s urgent afrontar una reforma estructural del finanament local, que assigni ms recursos propis als Ajuntaments i els permeti desenvolupar la seva tasca sense la supervisi de les administracions superiors. Aquest fet, per, no pot servir com a excusa, i els governs locals, administraci ms propera a la ciutadania, han dutilitzar els seus recursos limitats amb eficincia i buscar el mxim benefici social.

-Exigir un acord urgent entre govern de lEstat, Generalitat de Catalunya i entitats municipalistes per un nou model de finanament que doni ms autonomia fiscal i econmica als ajuntaments, i per tant, ms autonomia poltica. Exigir a la Generalitat el pagament del deute amb els ajuntaments. -Impulsarem una auditoria del deute. -Prioritzaci partides pressupostries en funci de la necessitat social i creaci dimpostos progressius. -Fer un esfor de racionalitzaci de la despesa, aprofundint en els criteris deficincia. Cal continuar adaptant, de manera permanent, el pressupost a la crisi. s necessari realitzar cada any un pressupost en base zero i detallat per programes, qu sajusti a la realitat socioeconmica de Barber, i a les noves necessitats de la ciutadania, que sn, moltes delles, absolutament bsiques. -Establir, com a criteri fonamental d'aquesta racionalitzaci de la despesa, que cap servei que afecti directament a les persones es vegi retallat. -Fer un ajust a la baixa daquelles despeses no imprescindibles (entre elles la despesa


16

per crrecs eventuals i despeses sumpturies i de protocol) per tal dalliberar recursos per les poltiques a les persones. -Estudiar les mancomunacions possibles de determinats serveis i/o contractes amb municipis vens. -Establir nous criteris en lelaboraci de les ordenances fiscals, com la tarificaci social en taxes i preus pblics municipals, en funci de la renda o circumstncies personals i familiar de cada persona. Qui tingui ms, que aporti ms a aconseguir recursos pels serveis municipals. -Tenir en compte en la gesti financera els serveis que podem contractar mitjanar la banca tica (Triodos Bank, Fiare i altres).


17

EIX 3: Dret a la cultura, al coneixement i la informaci, i a la memria histrica.

3. 1. Cultura.

Volem una cultura que doni vida a Barber, i que a ms de permetrens expressar-nos i gaudir, ens permeti generar condicions de transformaci social. Entenem la cultura com una inversi, no com una despesa. Aspirem a la democrcia cultural, que arribi a tothom per que tamb es faci amb tothom, construda de baix a dalt per que sigui veritablement popular. Una cultura que sigui la via principal per aconseguir una ciutat inclusiva. Per aquesta cultura necessita uns espais per crixer, i aquests sn els equipaments culturals municipals. Uns equipaments que s'han d'obrir de bat a bat a la ciutadania i sobretot a les entitats, que passin a ser de l'Ajuntament, a ser de la comunitat.

-Crear el Consell de Cultura, com a espai de dileg, proposta, debat, reflexi, avaluaci

i decisi de lacci cultural de Barber, amb les entitats culturals com a protagonistes.

-Recolzar per part de l'ajuntament a les expressions culturals i festives populars de

collectius informals organitzats.

-Tenir un model i un projecte clar i definit conjuntament amb les entitats pel Teatre

Cooperativa, i buscar formules per un major aprofitament del Auditori Maria Feliu.

-Apostar per la cultura lliure com a criteri de producci i difusi cultural.

-Crear dinmiques de collaboraci i gesti compartida amb els usuaris i les usuries

dels equipaments culturals, creant conjuntament un protocol d'us, i establint una

gesti transparent i per internet, i amb accs directe per part de tots els usuries i

usaries.

-Crear escola municipal d'art amb participaci de tots els ciutadans i ciutadanes, aix

com entitats i associacions culturals.

-Millorar el finanament i els recursos de la escola de msica, minvada per les

retallades.

-Promocionarem l'associacionisme cultural.

-Impulsarem mesures per laccs a la cultura per als collectius en situaci de

vulnerabilitat.

-Afavorir el carcter pblic i tamb collectiu de la cultura, i garantir la llibertat

d'expressi en qualsevol manifestaci cultural i artstica.

-Facilitarem la installaci del sector creatiu al municipi a traves de programes actius de

promoci econmic i vivers o laboratoris culturals, apostant per nous models de treball

en xarxa, el treball en com, i per leconomia social.


18

-Desenvoluparem una programaci cultural de qualitat i estratgies per a que tots els

llenguatges artstics hi tinguin presencia i recorregut.

-Treballarem per eliminar totes les barreres daccs a la programaci. Collaborarem

amb entitats que treballen en lmbit de lexclusi, de les dificultats fsiques,

psquiques i sensorials per tal de garantir laccs normalitzat de totes les persones en

lactivitat cultural del municipi.

-Potenciarem la vessant educativa de la cultura. Tots els projectes culturals iniciativa

de lAjuntament incorporaran una vessant educativa per apropar la cultura diferents

pblics, en un marc daprenentatge al llarg de la vida.

-Recuperaci del control pblic d'activitats privatitzades i processos de devoluci de la

venda de recursos culturals i patrimonials.

-Reivindicarem les festes populars que shan perdut al municipi i que eren una tradici

popular, com la celebraci de cap dany, Sant Joan, etc. Tanmateix promocionarem les

festes prpies dels barris, revaloritzant la seva importncia.

-Adequarem la diversitat cultural del territori al context i a la manifestaci de

prctiques i festes populars.

3. 2. Accs a la societat del coneixement i la informaci.

Els instruments de comunicaci han de complir els principis de servei pblic,

transparncia, pluralitat, i rigor informatiu, i han dajudar a que tota la poblaci pugui

accedir a l'activitat i els serveis municipals. Daltra banda, laccs i participaci de la

ciutadania i les entitats als mitjans de comunicaci de lAjuntament, s un factor que

simplifica i millora la qualitat de la gesti i la informaci municipal.

-Elaborar i posar en marxa un Pla TIC a Barber, per adaptar l'ajuntament al model de

societat digital actual i oferir ms possibilitats i oportunitats digitals als ciutadans de

Barber, per aix, crearem una xarxa de connexi inalmbrica a internet (wifi) que

funcioni realment de manera efica en tots els equipaments i espais pblics.

-Digitalitzarem totes les fonts patrimonials.

-Impulsarem la utilitzaci programes dalfabetitzaci digital.

-Treballarem amb una oficina virtual de trmits amb suport telefnic.

-Apostem per la cultura lliure, amb la implantaci progressiva de programari lliure en

les oficines i sistemes informtics municipals.

-Posar en domini pblic i publicarem en llicencies obertes (Copylef o Creative

Commons) tots els continguts creats des de l'Ajuntament o finanats amb diners de

l'ajuntament.


19

-Exigir el retorn de pagaments realitzats per l'Ajuntament en concepte de cnon

digital.

-Impulsar projectes cooperatius i oberts i oberts en el terreny de les comunicacions,

orientades a un consum responsable a la satisfacci d'un preu just i a l'intercanvi de

serveis.

-S'ha de garantir que en l's de les TICS, a nivell municipal, es protegeixi el dret a la

intimitat i el dret a saber qui te les nostres dades personals, com s'hi ha accedit, per a

que s'estan utilitzant i la possibilitat de control i de la seva cancellaci.

-Creaci d'un Consell Local de Comunicaci com a organisme de gesti dels mitjans

pblics locals on realment hi hagi representaci de les entitats, associacions i

ciutadania, a banda de representats dels professionals dels mitjans.

-Via oberta constant per a que la ciutadania, de forma individual, pugui fer arribar les

seves propostes de temes, critiques, queixes... que hauran de ser obligatriament

valorades i presentades a lrgan de control ciutad.

-Vetllar perqu els mitjans de comunicaci local incorporin l'equitat de gnere en els

seus continguts, i promoguin el respecte i la paritat entre generes. Rebutgem el

masclisme, la homofbia, la transfbia, la xenofbia, i qualsevol tipus de insult o

violncia acreditada i estendrem el comproms per radicar les practiques degradants,

cosificadores i reproductores de desigualtats.

-La biblioteca pblica ha d'evolucionar parallelament a la transformaci de la societat i

ha d'adaptar-se a les necessitats dels seus usuaris, prenent-les aquestes com a punt de

partida per a la definici dels seus serveis. El valor social de la biblioteca s un fet

contrastat, pel qual, per, pel que cal continuar treballant aprofundint en nous camps

d'actuaci per tal de fomentar els usos de la biblioteca.

3. 3. Esport.

Lesport s una opci per gaudir del temps lliure per molts i moltes venes de Barber, aix com una forma de promoure la salut entre la ciutadania. Per tamb suposa una potent eina educativa i de cohesi social. Un instrument excellent dinclusi, que ha de comenar des de les escoles, per tal que tots els infants de la nostra ciutat tinguin l'oportunitat de fer esport. Els esforos i recursos destinats a l'esport des de l'Ajuntament han de tenir en compte aquesta

dimensi educativa i comunitria, i per suposat garantir unes installacions i serveis de qualitat,

amb un manteniment adequat i accessibles per tota la poblaci. Una poltica que posi la

prctica de l'esport a l'abast de tothom.

-Prioritzarem les responsabilitats referents a lesport en edat escolar, el foment de

lesport per a tothom, el suport de lassociacionisme esportiu i la construcci, el

manteniment i la gesti de les installacions esportives.


20

-Dins aquestes millores en el manteniment i gesti de les installacions esportives

cercarem finanament ali i propi per garantir la gespa al camp de futbol de la

romnica com venen reivindicant els esportistes que lutilitzen.

-Les subvencions a les entitats esportives recuperin la seva ra essencial deina de

foment de lactivitat del mn de lesport. Establirem procediments de lliure

concurrncia, transparncia, objectivitat i publicitat, per portar a terme programes

amb un inters social mesurable i prioritzant lesport de base.

-Assegurarem la gesti publica directa de tots els equipaments i serveis esportius

mitjanant el Patronat Municipal d'Esports, recuperant progressivament les

externalitzacions actuals.

-Aplicarem la tarifaci social en els programes i equipaments esportius com a model de

garanties dequitat i accessibilitat. Que la situaci econmica de les famlies no sigui

cap impediment per practicar esport.

-Garantirem facilitarem ls dels equipaments i espais pblics (com les places) aix com

els equipaments esportius dels centres educatius, per a la prctica lliure de lesport i

de les activitats de lleure.

-Atendrem lesport professional donant-li el carcter plenament mercantil, i per tant,

autnom i no preferent a les subvencions.

-Utilitzarem l'esport popular i amateur com a mitj per a fomentar la cohesi social.

-Promocionarem la practica de l'esport popular i amateur, accessible a tots els nivells i

edats i fora de la competici oficial, com per exemple la prctica de sessions

d'entrenament de running collectives i gratutes, en collaboraci amb entitats

esportives locals, per exemple la Uni Atltica Barber.

-Crearem el Consell dEntitats Esportives com un rgan de participaci de la ciutadania

en la poltica esportiva de la ciutat i una eina de coordinaci del teixit associatiu

esportiu.

-La diversitat funcional no ha de ser motiu per impossibilitar la prctica de lesport, per

aix garantirem una oferta i unes condicions de les installacions que facin possible la

prctica per a tothom.

3. 4. Patrimoni i Memria Histrica.

Creiem necessari apostar per la funci social, simblica i ambiental de lEspai pblic. Lespai

pblic que explica el passat i proposa el futur, el disseny urb, lart urb i larquitectura com a

agents comunicadors, recuperadors de la historia, creador despais de relaci i agents

equilibradors en matria ambiental, gnere i dinterculturalitat.


21

-Protegir i preservar els teixits histrics, el patrimoni arqueolgic, arquitectnic i

industrial, el paisatge, les trames urbanes, i els referents urbans que mantenen els

vincles emocionals amb el territori.

-Apostar per la funci social, simblica i ambiental de lEspai pblic. Lespai pblic que

explica el passat i proposa el futur, el disseny urb, lart urb i larquitectura com a

agents comunicadors, recuperadors de la historia, creador despais de relaci i agents

equilibradors en matria ambiental, gnere i dinterculturalitat.

-Protecci del patrimoni. Activarem controls i inspeccions per tal que el patrimoni

arqueolgic, industrial i arquitectnic es preservi, sinvestigui i se neviti la destrucci.

Fomentarem la preservaci documental i posarem les tecnologies al servei de

lextensi del coneixement patrimonial aprofitant els avantatges de la interactivitat.

-Identificar, catalogar i senyalitzar els espais locals de la memria (despais relacionats

amb la lluita antifranquista, antigues cooperatives pageses i obreres, esglsies, masies,

molins, ...)

-Difondre el patrimoni memorial existent amb punts dinformaci i campanyes de

difusi.

-Promoure la recollida de testimonis orals dels fets histrics locals ms destacats.

-Donar suport a les activitats dentitats locals i a la tasca dinvestigaci i de difusi.

Incorporar activament els centres educatius en els programes i actuacions memorials,

com per exemple lassociaci de memria histrica de Barber del Valls.

-Sotmetre a votaci popular els smbols, reconeixements i mencions religiosos als

espais pblics, com es el cas de la alcaldessa perpetua de Barber del Valls.


22

EIX 4: Dret civils i democrcia.

La filosofia daquest apartat del programa respon a unes idees molt clares respecte a la

necessitat de qualificar lexercici de fer poltica no noms duna manera digna i decent, sin

tamb comptant amb aquells a qui sadrecen les accions. O sigui tothom que hi viu a Barber

del Valls. En aquest sentit s que proposem mecanismes per convertir lAjuntament en un

rgan tamb obert a la supervisi de les ciutadanes i amb voluntat de fer ms transparent el

govern a tothom qu sinteressi.

Tamb pensem que lAjuntament s un rgan potent de creaci de possibilitats per la

ciutadania, en aquest sentit adrecem mesures per crear feina de bona qualitat per cobrir molts

dels serveis que depenguin de lAjuntament i empreses municipals. A ms en aquest sentit es

far una auditoria envers, entre daltres aspectes, el repartiment dels recursos econmics en

sous que surten de les nostres arques.

Aix en quant a la gesti i manera de fer poltica i de les persones qu intervenen en el procs.

A ms, aquest eix parla de drets civils entenent aquells noms on un Ajuntament pot interferir,

que sn aquells que protegeixen la llibertat individual de la seva violaci per part del poder i

garanteix la capacitat de qualsevol persona a participar en la vida civil i poltica en condicions

digualtat i sense discriminaci.

4. 1. Ltica de la nostra poltica.

En aquest enlla podreu veure el nostre codi tic complert

(http://www.recuperembarbera.cat/codi-etic/ a continuaci destaquem algunes idees:

-Elaborar codis dtica dels regidors i regidores, crrecs eventuals, en tots els rgans i

organismes pblics.

-Proposar un pacte entre partits poltics per limitar la despesa electoral en les

eleccions municipals. Nosaltres hem aprovat limitar aquesta campanya a 3000 euros.

-Establir horaris datenci directa als ciutadans pels crrecs electes i tamb via TIC.

-En cas docupar crrecs de govern, limitarem els seus sous a 3 cops el salari mnim

interprofessional (27.241 euros/Any)

-Tots els nostres candidats han signat un acta de renncia en cas de que lAssemblea

de Recuperem Barber aix ho decideixi, per tal devitar transfuguismes i abusos del

crrec.

4. 2. Com fem poltica?


23

-Fer pblics els sous (mxim 3 cops SMI) i declaraci patrimonial dels regidors del

govern, i daquells que no hi sent-lo aix accedeixin.

- Promoure la rendici de comptes i mecanismes de censura democrtica en lexercici

del govern de la ciutat.

-Portal de transparncia econmica. Publicarem peridicament totes les dades

econmiques de la gesti municipal, especificant la procedncia dels ingressos i la

destinaci de la despesa. Aix mateix aquesta transparncia regir els convenis i

subvencions municipals

-Impulsar auditories ciutadanes dels comptes i dels deutes municipals a part de la

preceptiva que fa el Tribunal de Comptes.

-Garantir el debat pblic sobre les inversions de gran impacte, ms enll del Ple

municipal. Recuperar els espais pblics i el carrer per explicar i debatre amb aquells

que sinteressin.

-Introduir procediments de contractaci municipal transparents, en tot cas, i sempre

que superin la xifra de 100.000 de despesa.

-Promoure el dret diniciativa municipal popular i les consultes. Es promouran

obligatriament consultes vinculants en actuacions urbanstiques que impliquin canvis

en zones comunitries desbarjo amb els vens del barri o de tota la ciutat si calgus

per la seva importncia.

-Garantir la participaci ciutadana efectiva en els rgans estables de govern i en altres

processos concrets.

-Fer ms transparents les institucions supramunicipals. Donar compte de totes les

actuacions daquest mbit que afectin al municipi.

-Participaci i transversalitat en les reformes integrals de barris.

-Impulsar noves formes de gesti i coproducci de poltiques locals:

-Programes aprovats amb el pressupost municipal, i amb memries de valoraci, amb

criteris clars i pblics.

-Impulsar la transparncia administrativa de l'Ajuntament: Qualsevol document ha de

considerar-se com a patrimoni pblic, i estar a l'abast de la ciutadania.

-Disposar d'una versi digital de tots els formularis, crear un mecanisme on-line fcil

de fer servir, i avanar en la signatura electrnica.

-Anlisi i avaluaci del conjunt dels llocs de treball municipals, per aconseguir la

mxima eficincia i utilitat social.


24

-Elaborar un pla de formaci en les TIC per al personal tcnic de totes les rees

municipals, aix com per als regidors/es.

-Garantir el dret a veu del venat en les audincies pbliques

-Emetre en directe els plens i els consells i assegurar un portal web institucional ms

exhaustiu, accessible i transparent

-Impulsar un observatori municipal autnom que doni compte de la gesti municipal.

-Garantir laccs a la informaci de bonificacions i ajuts a les famlies en totes les rees

peridicament.

-Radio i butllet municipal plurals. Garantir un ens autnom que vetlli per la qualitat i

lobjectivitat en la informaci.

-Fomentar la polivalncia dels espais pblics.

-Elaboraci i publicaci de memries anuals de cada regidoria, amb informaci

dactivitats, de despeses i amb indicadors davaluaci respecte el programa electoral i

el projecte anual.

-Mecanismes especfics per aquells que no coneguin les TIC, especialment a les nostres

grans.

4. 3. Personal dels serveis pblics.

-Equiparar les condicions laborals entre el personal laboral i el funcionari, amb una

jornada de 35 hores i mesures de conciliaci de la vida laboral i familiar.

-Vetllar per que la temporalitat de la plantilla de lAjuntament i les empreses i

fundacions municipals no superi el 10%

-Evitar el clientelisme en la contractaci de personal, que sigui un procs transparent.

-Remunicipalitzar tots els serveis gestionats per lempresa privada que siguin possibles,

a travs dempreses municipals de caire pblic i sense afany de lucre. Es prioritzar per

cobrir aquests llocs les persones desocupades de la ciutat.

-Valoraci de llocs de treball municipals optimitzant els perfils professionals de les

treballadores de ladministraci. Reorganitzaci de sous i complements de dest en

funci del resultat.

4. 4. Ciutat participada. la ciutat som tots i totes.

-Establir programes de formaci en la participaci i en la idea de ciutad republic,

ents com aquell que es preocupa i actua partint duna educaci en valors dequitat i

solidaritat adreada a tots el collectius.

-Carpeta del ciutad barberenc. Eina virtual per facilitar laccs a tots els serveis i

processos comunitaris del municipi.


25

-Empoderar l'associacionisme, reconeixent-lo com a interlocutor vlid en les seves

rees d'actuaci.

- Impulsar una Coordinadora dentitats. Potenciar la cooperaci entre entitats, aix com

a la creaci de plataformes o coordinadores dentitats sectorials. Xarxa dintercanvi de

recursos i de bones prctiques, foment de la connexi entre entitats.

-Reactivar la Regidoria de Participaci Ciutadana, comenant per l'elaboraci, de

manera conjunta amb les entitats, d'un Pla municipal de participaci que recullin

lestratgia global de l'Ajuntament en aquest mbit.

-Publicitar leina de les consultes populars com a mecanisme directe dinterpellaci al

govern.

-Garantir el retorn a entitats i persones participants, amb espais i mitjans per fer un

seguiment i avaluaci continuada, i una valoraci final de resultats, dels projectes i

programes municipals fets amb participaci.

-Creaci d'una oficina de promoci i assessorament a les entitats, que promogui i doni

recursos per la creaci, el bon funcionament i l'autonomia d'aquestes.

-Finestreta nica per les gestions i accs via web a la reserva de sales de manera

autogestionada.

-Reconeixement del valor social de les entitats per la globalitat del seu projecte, ms

enll de la seva activitat. Per exemple incloent el lloguer de locals com a part

justificable del conveni de l'ajuntament amb les entitats, i amb convenis de

funcionament plurianuals.

-Establir criteris clars, i acordats amb les entitats, per ladjudicaci de subvencions (per

activitats puntuals) i convenis (per funcionament ordinari) en totes les regidories que

tenen relaci amb el teixit associatiu.

Aplicar el mateix criteri en la justificaci de tots els convenis i subvencions a entitats, i

que la quantitat a justificar sigui noms del 100% de la quantitat atorgada.

-Garantir laccs als mitjans dinformaci municipals, tot creant apartats especfics per

poder difondre i promocionar la tasca i activitats del teixit associatiu de Barber.

4. 5. Comunitat i convivncia. Combatem les exclusions.

-Renovar alguns dels espais de trobada per la gent gran, crear-ne de nous integrats en

els equipaments pblics, i potenciar els projectes denvelliment actiu. I fer-ho amb

dinmiques d'autogesti dels espais i projectes.

-Ampliar el nombre de les treballadores familiars adreades als nostres grans i

persones en situaci de dependncia. Fer arribar el carrer a casa i els serveis que

sofereixen a les persones amb mobilitat reduda: Biblioteca, altres serveis

comunitaris..


26

-Fomentar la relaci entre infants, joves, adults i gent gran, en el marc dels centre

educatius i de lleure.

-Aposta clara pel Consell dels Infants per fomentar la participaci i la ciutadania

daquests.

-Derogaci de lordenana de Civisme, i reformular el civisme des de l'ptica de la

participaci i la ciutadania activa.

-Intensificar el treball per evitar conductes incviques greus, prioritzant l'educaci i

sensibilitzaci, incls la pressi social, reduint les mesures repressives, per les de

reparaci i segona oportunitat davant la multa.

-Elaborar un protocol didentificaci, prevenci i atenci de les situacions

dassetjament en els centres educatius, especialment en casos de discriminaci i

assetjament per motiu dorientaci sexual o identitat de gnere.

-Prevenci de l'homofbia i la transfbia a travs de les activitats de sensibilitzaci, i

accions formatives adreades als i les adolescents i joves.

-Garantir laccessibilitat a tots els serveis, equipaments i activitats municipals de les

persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Acabar dadequar cantonades i carrers

per fer-los itineraris practicables per tothom.

-Pla Barber Acull que comprengui aspectes dacollida i explicaci del municipi i que

cerqui la participaci en els afers pblics en condicions digualtat del ciutadans

dorigen divers, aix com la convivncia en la ciutat de manera rica i satisfactria.

-Formaci als tcnics, responsables poltics i personal funcionari que presta qualsevol

tipus de servei a la ciutat, per tenir en compte la diversitat cultural en la seva gesti.

-Fer un pla de sensibilitzaci ciutadana sobre el fet migratori, amb campanyes

antirumors per trencar estereotips i combatre discriminacions en lesfera privada i

pblica.

-Denunciar des de lAjuntament qualsevol expressi de xenofbia o de racisme que es

pugui donar a la nostra ciutat.

-Pla de xoc contra la violncia masclista, integral i dacompanyament a aquelles dones

del municipi que pateixin aquesta lacra. Coordinaci amb daltres institucions per

garantir una vida digna i el dret a comenar una nova vida.

4. 6. Defensa dels consumidors i usuaris.

-Potenciar la figura del corresponsal del Sndic de Greuges, com a via alternativa en la

resolucions de conflictes amb ladministraci.

-Potenciar la Oficina Municipal dAtenci al Consumidor (OMIC), incloent la Defensa al

consumidor, amb un paper ms actiu en intermediacions i informaci general i


27

assessorament sobretot en lmbit de factures dels subministraments bsics (aigua,

llum, gas, telfon)

-Estimular els procediments de mediaci, conciliaci i reparaci com a vies alternatives

a la via judicial sobretot entre particulars.


28

EIX 5: Dret a un entorn saludable i sostenible.

5. 1. Ordenaci territorial, urbanisme i model de ciutat.

El creixement urbanstic de Barber ha arribat al seu lmit. Volem una ciutat a escala humana

en la que hi hagi equilibri entre les rees residencials, les rees dedicades a l'activitat

productiva i les zones verdes i de lleure.

Apostem per la rehabilitaci d'edificis en clau d'eficincia energtica i per la recuperaci dels

espais pblics per l's de les persones, fent-los participar en seu disseny i en la cura dels

mateixos.

-Creaci del Consell Assessor Municipal dUrbanisme, plural i amb accs lliure a tota la

documentaci, i dun portal telemtic especfic per als plans en trmit amb tota la

informaci exposada i actualitzada, per avanar en la participaci ciutadana i la

transparncia en el planejament urbanstic.

-Replantejament i moratria, amb el criteri de no fer ms zones residencials i ampliar

els espais verds i els equipaments, de les rees pendents de desenvolupament

urbanstic (p.ex. Estaci/Can Estaper o Can Gili).

-Desenvolupament de plans i ordenances municipals per al foment de la rehabilitaci

permanent d'edificis pblics i privats en clau d'habitabilitat i eficincia energtica.

-Fomentar la continutat de la Llei de Barris com a projecte integral per a la

regeneraci urbana, prioritzant la rehabilitacio dedificis i habitatges com a eina bsica

per a la cohesi social, la inserci laboral i la millora de lhabitabilitat.

-Recuperar els espais pblics de la ciutat per que tinguin un s actiu. Replantejar el

conjunt dels espais contant amb la participaci ciutadana, donant protagonisme a les

associacions de vens i venes de cada barri, implicant-los en el disseny i el

manteniment dels mateixos.

-Repensar els espais pblics amb mentalitat "no esttica", sin funcional i sostenible.

Eliminar jardineres, gespes i espcies que consumeixen excessiva aigua i requereixen

un manteniment elevat. Recuperar espcies autctones, plantes aromtiques i

productives.

-Redissenyar els parcs infantils amb criteris de sostenibilitat i potenciant la relaci de

l'infant amb elements naturals. Retirar progressivament els paviments de goma i

recuperar sorrals, graveres, troncs, arbres,... Convidar als infants i les famlies a

participar en el disseny i en la cura dels mateixos, fomentant el debat en el Consell

Municipal d'Infants del municipi.


29

-Racionalitzar el servei de neteja existent, fer-lo extensiu a tots els barris i segons les

necessitats reals. Fer campanyes per sensibilitzar que els carrers i els espais pblics

sn casa nostra i que han de ser saludables, sense brutcia.

5. 2. Espais verds i biodiversitat.

Volem millorar la qualitat de vida de les persones mitjanant el respecte pel medi ambient,

protegint els espais naturals, agraris i no urbanitzables, com a components de l'ordenaci del

territori. Cal preservar i protegir els espais verds que tenim, augmentant-los si s possible.

-Rebutgem la construcci de lautovia del Ripoll i defensem la protecci i conservaci

ntegra dels boscos de Santiga, a la riba est del riu Ripoll, tant pel que fa a la seva

superfcie com a la seva qualitat. Protecci i valoritzaci ambiental i social del bosc,

respectant la seva biodiversitat (espcies animals i vegetals autctones a protegir).

Reforestaci del bosc de ribera i arranjament de la llera.

-Rebutgem la construcci de la via interpolar i mantenim lactual espai lliure com a via

verda, connectant el Parc Central del Valls amb el Parc de Can Amiguet i la Plaa del

Mil.lenari. Garantim els espais verds i ls ldic esportiu actual.

-Conservaci ntegra dels valors del bosc de Can Gorgs i de l'espai natural existent,

fent-lo compatible amb un s ldic i esportiu. Mantenim les seves caracterstiques

com a pulm verd i enfortim, amb el seu s, la relaci amb la vena poblaci de Badia.

-Promoure la visita d'alumnat dels centres educatius, associacions, entitats, empreses

o particulars als espais naturals, amb l'objectiu de conscienciar a la ciutadania de

respectar-los i fer-ne un s responsable.

-Promoure activitats per descobrir i fer s dels espais naturals, orientades a tots els

pblics, com ara itineraris guiats, observaci daus i migracions, observaci

astronmica, identificaci de flora i fauna,...

5. 3. Ecomobilitat.

La mobilitat de la nostra ciutat est marcada actualment per l's del cotxe privat. Aquest

model s altament perjudicial pel medi ambient i insostenible parlant en termes ecolgics.

Proposem un canvi de mentalitat en la manera d'entendre com ens desplacem les persones

per fer la nostra vida quotidiana. Moure's per la ciutat de manera saludable vol dir caminar,

fer s de la bicicleta i del transport pblic.

-Fomentar la creaci de camins escolars segurs que connectin els centres educatius

amb els seus barris adjacents. Pacificar el trnsit en les franges horries d'entrada i

sortida dels centres i que admetin la possibilitat de circular en bicicleta.


30

-Aprofitar la posici estratgica de Barber per fomentar una xarxa ditineraris

peatonals segurs amb les poblacions limtrofes venes: Sabadell, Santa Perptua de la

Mogoda, Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola i Badia, generant una alternativa per

la prctica lliure de l'esport.

-Fer campanyes de conscienciaci de la mobilitat a peu i en bicicleta, com a mitj

sostenible i eficient per transitar de manera quotidiana per la ciutat.

-Promoure lestalvi energtic, donar exemple decomobilitat i fer ms propera la figura

dels agents, utilitzant pels seus desplaaments habituals la bicicleta o el caminar.

-Establir una xarxa de carrils bici a les vies de la ciutat que connecten el centre amb els

principals equipaments i els mitjans de transport pblic (tren i bus), habilitant

aparcabicicletes als accessos.

-Impulsar la creaci dun servei de bicing mancomunat entre les poblacions venes

ms prximes al nucli urb: Badia, Sabadell i Cerdanyola, connectat amb el transport

pblic.

-Fomentar l's del transport pblic establint sistemes de bonficaci a les tarifes (bus

urb) per facilitar la incorporaci al lloc de treball o al centre d'estudi, per persones

amb dificultats econmiques.

-Establir un pla de mobilitat dels desplaaments entre la Universitat Autnoma de

Bellaterra (UAB) i les ciutats venes que inclogui el nostre municipi.

-Peatonalitzar els carrers de ms trnsit peatonal, guanyant espais pels vianants, en

concret carrers daccs al Mercat municipal, com a primera mesura en aquesta lnia.

-Estudiar viabilitat d'introduir millores als passos de peatons ms conflictius, per

exemple Carretera de Barcelona amb Ronda Indstria.

-Recuperar la gesti municipal dels aparcaments pblics. Estudiar la viabilitat dels

existents i dels previstos al pla d'aparcaments (Pl. Sardana i Pl. Gaud) i mantenir la

gratutat de laparcament de lestaci, plaa constituci i Can Serra.

-Redefinir la zona blava, transparentant la seva gesti i reestructurant el seu

funcionament.

-Establir bonificacions en funci de la incidncia en el medi ambient de les emissions

de CO2 del vehicle, s a dir, pagaran menys els vehicles elctrics o hbrids.

-Substituci progressiva del parc de vehicles municipals per vehicles elctrics o hbrids

amb gas.


31

-Promoci dels punts de recrrega a la via pblica i als aparcaments pblics, a travs

de connexi per cable o inducci i delectrolineres per crrega rpida, creant beneficis

fiscals pels punts de crrega en els privats.

5. 4. Aigua i energia

Laigua potable s un recurs limitat i el seu s responsable s una eina important per conservar

l'ecosistema. Per altra banda, laigua s un recurs indispensable per a la vida. Sn de

competncia municipal els serveis dabastament daigua, clavegueram i depuraci.

Volen sensibilitzar del seu s, assegurar un consum mnim i dissuadir dun consum excessiu.

Actualment prcticament la totalitat de lenergia que utilitzem prov dels fssils del carb,

petroli i gas natural, s a dir, de fonts no renovables.

Les mesures proposades van destinades a reduir els consums i a fomentar la producci

denergia a travs de fonts renovables, per aconseguir un municipi ms autosuficient.

-Vetllar pel compliment efectiu de lOrdenana Municipal per a lestalvi daigua,

especialment en els seus apartat daprofitament de les aiges pluvials i de reutilitzaci

de les aiges grises.

-Per garantir un nivell bsic de consum d'aigua i dissuadir lexcessiu, impulsar un

sistema de taxes establint tarifes marginalment creixents en relaci al consum per

cpita (seguint la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu).

-Introduir poltiques destalvi i eficincia energtica en totes les actuacions municipals

(concursos, ordenances, ...). Incorporar tecnologies eficients en els sistemes gestionats

pel municipi. Impulsar la figura del gestor energtic amb les funcions d'estudiar i

identificar les possibilitats de millora dels diferents tipus d'immobles i en els hbits de

consum.

-Promoure la formaci a travs de les associacions de vens i venes amb mesures per

reduir el consum energtic a vivendes, promovent larquitectura bioclimtica, la

certificaci energtica tipus A, l's d'electrodomstics tipus A i millorant els sistemes

de climatitzaci i refrigeraci.

-Millorar l'eficincia de l'enllumenat pblic, utilitzant sistemes intelligents de gesti,

mitjanant l's de lmpades eficients (baix consum) i luminries que minimitzin la

contaminaci lumnica.

-Proposem reformar i adaptar lactual Ordenana Municipal Reguladora de la

Implantaci de Sistemes de Captaci denergia solar per a usos trmics per

augmentar el seu abast i fomentar la integraci dels diferents sistemes de generaci

en les edificacions (elics, vinculats a centrals de biomassa,...)


32

-Impulsar lel.laboraci de Plans dAcci per lEnergia Sostenible (PAES), com eina

estratgica de planificaci energtica i dimplantaci de fonts denergia renovable i

com a comproms municipal en la mitigaci i adaptaci cap al canvi climtic.

-Inclusi de sistemes autosuficients en les actuacions municipals que ho permetin,

siguin elements de mobiliari urb, rehabililitaci dedificis pblics, remodelaci de vials

existents,...

-Bonificaci a les obres de rehabilitaci que tinguin com a objectiu implantar en les

edificacions sistemes d'aprofitament trmic o elctric o d'energia solar.

-Fomentar la sensibilitzaci ciutadana envers la creaci de cooperatives de

consumidors d'energia, per tal d'implicar als usuaris sobre l's de l'energia i fer-ne s a

nivell local.

5. 5. Residus i contaminaci

Treballar per reduir, reutilitzar i reciclar la totalitat dels residus, siguin domstics o industrials.

La contaminaci s un indicador de la nostra relaci amb el medi ambient. s necessari

controlar i reduir els diferents tipus de contaminaci, fins assolir nivells ms acceptables que

els actuals (especialment alts).

-Promoure la recollida selectiva, augmentant l'eficcia dels sistemes emprats i

minimitzant l'impacte, prioritzant la recollida de residus porta a porta on la gesti i el

cost el facin viable.

-Portar a terme campanyes de sensibilitzaci per minimitzar la generaci de residus.

Fer especial nfasi en el malbaratament daliments i oferir assessorament a comeros,

restaurants, mercat municipal,...).

-Per tal de fomentar lagricultura ecolgica, es proposa la creaci duna planta de

compostatge dels propis residus slids orgnics generats pels usuaris, a la zona dhorta

del parc fluvial del riu Ripoll.

-Implementar sistemes de tractament de residus slids i daiges residuals que siguin

sostenibles i autosuficients. Estudiar la viabilitat daprofitar els residus orgnics que es

produeixen al municipi mitjanant la implantaci duna planta de compostatge local.

-Introduir mesures de control sistemtic de les dades de contaminaci (qualitat de

l'aire, presncia de gasos de combusti, lumnica, electromagntica, sorolls i

vibracions,...). Establir sistemes dinformaci accessibles, amb un mapa de la ciutat

amb indicadors de nivells i de consulta, a travs de la pgina web de lAjuntament i

dels mitjans de comunicaci habituals (taulell oficines OAC, diaris,...).

-Continuar amb la recuperaci del riu Ripoll, treballant en xarxa amb els municipis amb

els qui compartim el seu recorregut, per evitar la seva contaminaci.


33

-Control dels abocaments industrials al riu, de l'abocament de residus als espais verds i

de la brutcia dels carrers, aplicant sancions als responsables.

-Estudiar la viabilitat d'introduir mesures per millorar la qualitat de l'aigua potable.

5. 6. Drets dels animals

La protecci del patrimoni natural de Barber passa pel respecte i la defensa de tots els ssers

vius que la conformen. Conscients de la creixent sensibilitat social envers els animals i, en

especial, els ms propers, vetllarem per uns bons hbits, un tracte respectus i un

comportament cvic dels propietaris, impulsant campanyes educatives.

-Ampliar loferta despais reservats al passeig i la socialitzaci dels gossos, per exemple,

al barri de la Romnica.

-Fer campanyes de conscienciaci social contra labandonament i a favor de ladopci

danimals.

-Fer campanyes educatives per a lensinistrament, els bons hbits i el comportament

cvic dels propietaris.

-Sensibilitzar des dels centres educatius sobre el respecte als animals, promovent la

visita a refugis i protectores (per exemple a la Protectora de Sabadell) com a

complement o alternativa a les actuals visites a les granja-escola i impulsant xerrades

als centres educatius per part de membres de protectores i organitzacions de defensa

dels animals.

-Donar visibilitat i fomentar qualsevol iniciativa local destinada a promoure el respecte

pels animals.

5. 7. Agricultura ecolgica.

Apostem per recuperar i fomentar lagricultura. Volem impulsar lactivitat agrcola, com a

vincle directe amb la terra i el medi ambient.

-Incorporar en el planejament municipal la dotaci despai agrcola per habitant.

Promoure activitats agroeconmiques a escala local amb accions en lmbit del

planejament i lurbanisme.

-Millorar la gesti dels horts del Parc Fluvial del riu Ripoll, amb participaci i

transparncia. Impulsar la creaci duna cooperativa social per la seva autogesti.

Estudiar lampliaci de loferta actual i regularitzar la situaci de totes les zones

dhorta (lleres).


34

-Incentivar el cultiu ecolgic i donar una soluci per poder fer compostatge dels

residus orgnics.

-Impulsar la implantaci dun model dhorts urbans comunitaris, aprofitant solars

pblics no utilitzats o espais lliures sense un s concret. Promoure lautogesti per

part dels usuaris del servei i incentivar la participaci mitjanant campanyes

ambientals, cursos de formaci, donaci de llavors, lloguer de maquinria,...

-Impulsar la creaci de cooperatives de consum ecolgic i afavorir les dinmiques de

relaci entre els productors locals i els consumidors.

-Posar en contacte a persones propietries de finques potencialment productives amb

persones interessades en la producci hortcola que no disposen de terres per crear

Bancs o Fons de terres.

-Fomentar lhort als centres educatius, com a projecte de curs, incentivant la

participaci de tota la comunitat educativa en el seu manteniment.

5. 8. Indstria sostenible.

s necessria una redefinici de les rees productives del nostre municipi. Els entorns

industrials sn les principals fonts emissores de residus i contaminaci aix com demandants

de recursos naturals i energtics.

A Barber hem de fer una aposta de futur basada en la nova economia verda.

-Impulsar la redacci de plans de millora pel polgon industrial Santiga i Can Salvatella

incorporant els valors de ecoinnovaci i sostenibilitat, per millorar la gesti dels

residus, la mobilitat interna, els serveis a empreses i treballadors, amb lobjectiu de

dinamitzar el teixit empresarial i ser atractiu per ubicar empreses de valor afegit i crear

ocupaci de qualitat.

-Promoure beneficis per les empreses que engeguin projectes decologia industrial,

potenciant el reciclatge i la reutilitzaci dels residus i de les aiges residuals. Promoure

la creaci dempreses sostenibles a travs dun programa especfic i fomentar la

reconversi dempreses existents per reduir la seva dependncia dels combustibles

fssils.

-Promoure la implantaci dempreses tecnolgiques relacionades amb la tecnologia de

la informaci i la comunicaci.

5. 9. Consum responsable i decreixement

La societat de consum en la que vivim ens ha portat a una situaci insostenible, a nivell

econmic i ambiental. La nica sortida que tenim s canviar aquest sistema, modificant les


35

formes de consum, cap a un model ms auster, conscient, ecolgic i responsable socialment,

tant a nivell individual com comunitari.

-Promoure accions i projectes d'economia productiva que incideixin en un canvi de

model econmic cap a l'economia circular: reutilitzaci i reciclatge de productes de

manera continuada que, al seu torn, genera llocs de feina i evita l's de matries

primeres.

-Impulsar i ampliar els mercats locals dintercanvi i de segona m, per fer-los arribar al

mxim de gent possible.

-Integrar leducaci pel consum responsable en les poltiques educatives del municipi.

-Fomentar el consum responsable, la compra verda i la contractaci ecolgica de bns i

serveis per tal dinfluir en el mercat, i afavorir nous hbits de consum productiu i

comercial. Aplicar-ho a lactivitat que genera lAjuntament.

-Crear un centre de recursos comunitaris (Barber Comparteix), inspirat amb el

concepte del decreixement, que pugui llogar eines d's poc freqent, incentivar

l'intercanvi de coneixements, serveis i bens, faci formaci i dinamitzi la dinmica

comunitria amb les entitats.

-Crear un centre d'educaci mediambiental on poder portar a terme vries de les

propostes, com la recuperaci de l'agricultura, horts o fomentar el reciclatge, etc... en

forma d'activitats familiars (en cap de setmana) o per escoles.

Programa Recuperem Barberà

Documents

Transcript of Programa Recuperem Barberà