1

Pensem la ciutat que volem fer 

El nou POUM de Manresa 

Auditori Plana de l’Om, 30 d’octubre de 2012 

 

• Si ens decidim a fer una revisió del POUM és, sobretot, perquè l'anterior ja no pot complir 

les seves expectatives. I no pot fer‐ho per dos motius principals: 

 

o Perquè  l'escenari  econòmic  en  què  fou  concebut  ha  esclatat  i  les  previsions  que 

s'havien  fet per  a dur el pla  a  terme  ja no existeixen.  És un pla per  a unes  altres 

condicions econòmiques, unes condicions que no tornaran. 

o Perquè el marc general també ha canviat. L'activitat urbanística ha de deixar de ser 

la  font  principal  de  finançament  de  les  hisendes municipals.  Aquest  fet,  que  ha 

viciat inevitablement l'urbanisme fins ara, obre unes noves expectatives sobre el que 

ha de representar el POUM per a una ciutat com Manresa. És cert: la llei d'hisendes 

locals no ha canviat, però ho haurà de fer si vol adaptar‐se a la realitat. En qualsevol 

cas, no podem confiar en unes fonts d'ingressos que, per molt que ho permeti una 

llei, ja no es produiran. 

 

• Hi ha un tercer factor que també reforça  la necessitat –no tant de revisar el POUM però sí 

de  repensar  la ciutat: el país  inicia una  transició nacional que ha de  fer emergir  totes  les 

nostres energies, com a persones i com a comunitats, que ha d'obrir noves expectatives de 

tota  mena.  Manresa  hi  ha  de  jugar  un  paper  no  només  compromès  sinó  també 

capdavanter, la qual cosa comporta repensar‐se en el marc d'una Catalunya nova. 

 

• L’orientació  estratègica  envers  la  capitalitat  pren  ara  tot  el  seu  sentit,  en  el marc  d’un 

escenari de  futur on caldrà repensar  l’organització administrativa del territori. L’estructura 

de la ciutat ha de preveure aquesta possibilitat. 

 

• Engeguem la revisió del POUM amb l’ànim de convocar la societat de Manresa a reflexionar 

sobre el seu futur. Moltes de les reflexions que, en aquest sentit, ja es van fer en el passat 

han caducat pels canvis profunds que s’han produït al món. Amb la revisió del POUM volem 

2

tenir una bona excusa per a repensar‐nos i fer‐ho amb l’obligació de ser pràctics, perquè al 

capdavall  el  POUM  obliga  a  prendre  decisions  concretes.  Ser  pràctic  no  impedeix  ser 

ambiciós però ajuda a tenir ambicions assolibles. 

 

• Correspon  a  l’equip  de  govern  impulsar  i  liderar  el  procés, marcar  els  eixos  de  debat, 

suggerir idees de cap a on hem d’anar, però la nostra voluntat és que hi hagi participació de 

la  ciutadania,  per  canals  formals  i  per  canals  informals.  Tothom  que  tingui  idees  sobre 

Manresa ha de poder ser escoltat. I les seves idees han de ser degudament valorades. No es 

pot negar que dur la revisió del POUM a bon port seria un èxit de l’Ajuntament i de l’equip 

de govern, però  seria un èxit  secundari, perquè qui hi  sortirà guanyant  realment  serà  la 

ciutat. Per això, el procés és tan important com el resultat. 

   

• A l’hora de redactar un POUM hi ha la temptació de posar‐se a dibuixar plànols. Els plànols 

són essencials  i  s’han de dibuixar. Com  s’ha de  fer  també una normativa urbanística que 

especifiqui  requisits,  límits, obligacions, drets… De  totes maneres, els plànols  i  les normes 

han de tenir un paper derivat: han d’expressar gràficament i normativament els objectius de 

ciutat que ens marquem. Per aquest motiu, hem de començar el procés parlant i debatent 

sobre propòsits, no pas esmenant plànols. 

 

• De què volem parlar durant el procés del POUM? Volem parlar almenys de cinc grans reptes 

estratègics, que són: 

1. El model local de desenvolupament. 

2. La relació de l’espai urbà amb l’entorn. 

3. L’estructura funcional de la ciutat. 

4. El futur del centre històric. 

5. El rol de capitalitat de Manresa. 

3

1. El model local de desenvolupament 

• Més  que  créixer  demogràficament  o  geogràficament,  els  propers  anys  ens  hem  de 

preocupar  pel  desenvolupament  de  la  ciutat;  no  es  tracta  de  créixer  en  quantitat,  sinó 

créixer en qualitat de vida. Això sona estrany en un moment de profunda crisi econòmica i 

de  tensió en  l’estat del benestar. Tanmateix, cal parlar‐ne, probablement perquè  la major 

qualitat de vida  ja no ens vindrà definida pels paràmetres que vam assumir en el període 

d’expansió econòmica sinó per altres, més lligats a la quotidianitat i a la cohesió social. 

 

• En qualsevol cas, hem de fixar límits físics a la transformació urbana i hem de comptar que, 

de  certa  població,  no  hauríem  de  passar. Manresa  ha  de  ser  una  ciutat  gran,  però  de 

dimensions raonables, a escala humana. 

 

4

o A Manresa  li  correspon  jugar  en  la  lliga  de  les  ciutats motor  de  Catalunya.  Les 

projeccions demogràfiques situen Manresa en un ventall de possibilitats que van des 

del manteniment  de  la  dimensió  actual  (Horitzó  baix)  fins  a  creixements  que  la 

equipararien amb les actuals Sant Cugat (horitzó mitjà) o Reus(Horitzó alt). 

 

o Aquest marc de creixement no ha d’entrar necessariament en contradicció amb  les 

previsions de gran creixement contingudes en el pla territorial i en el pla director del 

Bages. Considerem aquests plans com a reflexions sobre un possible futur més enllà 

de la vigència del nou POUM que proposem. 

• Manresa ha de recuperar el seu esperit industrial. Després de decennis de debats sobre les 

deslocalitzacions industrials, sobre la substitució “natural” de la indústria pels serveis com a 

pauta  de  desenvolupament…  ara  ens  adonem  que  perdre  la  indústria  –i  perdre  l’esperit 

industrial–  va  en  detriment  de  la  prosperitat. Hem  de  reposicionar‐nos.  Al  capdavall,  el 

talent va lligat a la producció. Ja s’ha comprovat que la pretensió de quedar‐se els centres 

de disseny als països desenvolupats  i traslladar els centres de producció als països amb mà 

d’obra més barata no funciona. Sense producció, els països desenvolupats no atreuen prou 

vocacions professionals en el sector deslocalitzat  i perden capacitat de disseny. Per contra, 

els  països  que  acullen  els  centres  de  producció  impulsen  la  formació  en  aquell  terreny  i 

5

augmenten  les  seves  capacitats  per  a  dissenyar  els  productes  que  fabriquen.  Cal  revisar, 

doncs, una premissa que ens perjudica. 

 

o Pensem que  aquest hauria de  ser un pla que no propiciés  requalificacions de  sòl 

industrial a  residencial. Al  contrari,  cal mantenir el  sòl  industrial existent,  i  a més 

millorar‐lo,  potenciant  les  comunicacions  existents,  ja  siguin  de  transport  per 

carretera  o  ferroviàries.  En  el  detall,  hauríem  de  millorar  les  xarxes  de 

telecomunicacions i els serveis en els àmbits industrials. 

 

o Ara potser és també l’hora d’estudiar la viabilitat d’una nova estació de mercaderies 

al Pont Nou que doni sortida directa a la nostra indústria fins al port de Barcelona. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Lligat amb  la  indústria, hi ha el comerç. Si alguna cosa ha caracteritzat històricament una 

ciutat ha estat que era el  lloc principal d’intercanvi comercial. Això ha fet protagonistes  les 

ciutats i els ha atorgat el seu rol de capitalitat. S’ha de revitalitzar el centre comercial de la 

ciutat,  alhora que hem d’integrar el  comerç periurbà  a  la  vida  ciutadana.  Les  inversions 

6

solen  ser  benvingudes,  però  aquelles  que  volen  generar  activitats  integrades  a  la  ciutat, 

encara ho són més. 

 

o Per altra banda el gran comerç, de vegades més perifèric, l’hem d’aprofitar com una 

oportunitat. Els visitants de  fora de Manresa potser  compraran al Decathlon, però 

hem d’aconseguir que baixin a prendre el gelat al Passeig. 

 

o Per  tal  d’estendre  i  millorar  el  nostre  comerç  hem  de  donar  continuïtat  als 

recorreguts  comercials,  i  lligar‐los  també  amb  altres  recorreguts  lligats  a  l’oci  i  la 

natura. Hauríem de saber aprofitar el potencial comercial del nostre centre històric i 

lligar‐lo amb l’àmbit comercial més consolidat. El centre històric també hauria de ser 

centre comercial, de lleure i de cultura. 

 

o Ens hem de replantejar  la relació ara  inexistent entre el carrer Guimerà  i el Passeig 

per una banda i la plaça Sant Domènec i tot el centre històric per l’altra? 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• La  finalitat d'aquesta  revitalització  industrial ha de  ser doblement doble.  És primerament 

doble perquè ens  interessa  incentivar  les  iniciatives pròpies, però també atreure  l’interès 

forà.  I  és  segonament  doble  perquè  ens  interessa  que  abasti  tant  les  inversions  com  el 

talent professional. 

7

 

o La ciutat per si mateixa ha de ser un dels atractius per a la nova activitat. Una ciutat 

endreçada, amb serveis i oferta d’activitats és també causa d’atracció industrial. 

 

o L’entorn, el paisatge natural  i històric de Manresa  i el pla de Bages, ha de  ser un 

atractor singular i complentari d’una ciutat eminentment industrial. 

8

2. La relació de l’espai urbà amb l’entorn: la rodalia de Manresa 

 

• Les ciutats necessiten discontinuïtats físiques al seu voltant, que compensin amb aire  lliure 

la densitat urbana. Manresa les té i les ha de consolidar. I consolidar‐les passa per gestionar‐

les, sigui perquè tenen una activitat agrària de qualitat, sigui perquè representen una oferta 

per al  lleure  ciutadà. En qualsevol  cas,  cal entendre  l’entorn de Manresa  com un entorn 

actiu,  compatible  amb  determinades  activitats  i,  en  ocasions,  amb  petits  assentaments 

humans  que  haurien  de  poder  continuar  i  assumir  un  rol més  estructurador  dels  espais 

lliures. 

 

o Davant  la  pregunta  de  si  hem  de  plantejar‐nos  si  volem  un  jardí  ben  cuidat  que 

envolti  la  ciutat o un  entorn de producció  agroramadera,  crec que ni una  cosa ni 

l’altra. El model hauria de ser l’equilibri d’un entorn rural i natural, amb gent que hi 

viu, que hi treballa i que en gaudeix. 

 

9

o La  viabilitat  de  la  producció  del  territori  potser  implicarà  més  flexibilitat  en  la 

possibilitat  d’ampliació de  les  explotacions  existents. Això pot  ser una oportunitat 

per posar al dia  la relació amb el paisatge  i  l’entorn de  les construccions existents. 

Ampliació ha de ser igual a millora del conjunt. 

 

• Tanmateix  aquest  entorn  l’hem  d’entendre  com  indestriable  dels  recorreguts  verds  de 

l’interior  de  la mateixa  ciutat. Ha  d’existir  una  continuïtat  física,  real,  entre  l’interior  i  la 

rodalia, entre les places i el riu, entre el passeig i l’horta, entre el parc i el bosc. 

 

o Es  també ara el moment de plantejar‐nos  la  funcionalitat dels turons. A banda de 

millorar‐ne  l’accessibilitat  i  connectar‐los  a  la  xarxa de  recorreguts per  a  vianants, 

hauríem de proposar nous continguts per al Puigterrà i el Puigberenguer. Ens hem de 

replantejar  el  seu  ús  per  vincular‐los  a  l’oci,  a  l’esport,  al  coneixement  natural  i 

científic, a l’art...? 

10

 

o El Parc de l’Agulla és una de les nostres joies, però l’hauríem de saber muntar sobre 

un collaret més extens de zones verdes, a les quals poder accedir‐hi tot passejant, tot 

passejant del centre de la ciutat a la rodalia de Manresa. 

11

3. L’estructura funcional de la ciutat  

• Manresa  ha  d’estar  ben  comunicada.  Ho  ha  d’estar  internament  i  ho  ha  d’estar 

exteriorment. I ho ha d’estar per als diferents modes de transport –des dels que van a peu o 

amb  bicicleta  fins  als  que  utilitzen  el  transport  públic  o  el  vehicle  privat.  L’ordenació 

urbanística de la ciutat facilita o dificulta la mobilitat i, per tant, aquest ha de ser un aspecte 

clau del nou POUM. 

• Això implica fer‐se preguntes com ara: 

o Estem disposats a assumir un projecte de ciutat que defineixi una mobilitat  interna 

que resulti entenedora? 

 

o Tenim uns nusos d’accés a  la  ciutat que no  funcionen  correctament. Volem donar 

prioritat a la millora abans que a les noves infraestructures? 

 

12

o Ens atrevirem a donar‐nos a nosaltres mateixos més espai  com a vianants?  I a on 

caminar sigui un plaer i no una cursa d’obstacles? 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

o Serem tots prou generosos per renunciar a petites comoditats personals en bé de la 

qualitat de vida de tots plegats? 

o Apostarem per l’autobús i li cedirem l’espai que realment necessita? 

 

o Ara és  també el moment de plantejar el canvi de  la  façana  interior de  la ciutat. La 

carretera  de  Vic  potser  ja  és  hora  que  esdevingui  una  avinguda  més  que  una 

carretera.  

13

o Assumirem els canvis que tot això suposi? 

Cal dir també que no cal canviar‐ho tot d’un dia per  l’altre, podem establir un calendari de 

tal  manera  que  les  millores  siguin  progressives  i  assumibles,  tant  socialment  com 

econòmica.  Però  en  tot  cas  la  ciutat  ha  de  poder  començar  a  ser  millor  l’endemà  de 

l’aprovació del nou pla. 

• Manresa ha de comptar amb els equipaments educatius, sanitaris, socials, culturals… que 

siguin adequats per a satisfer les seves necessitats reals. En aquest àmbit, s’ha viscut amb 

la  idea  que,  com més, millor.  Aquesta  idea  ja  no  s’aguanta.  Hem  de  tenir  aquells  que 

responguin  a  les  necessitats  reals  i  han  de  comptar  amb  garanties  de  finançament  i 

manteniment. Caldrà major imaginació i major rigor a l’hora de triar‐los i gestionar‐los. 

 

o Segurament  no  seran  anys  de  nous  grans  equipaments,  però  si  que  ens  hem  de 

centrar en la millora dels existents. Ara és el moment també de replantejar‐nos, per 

exemple, els futurs usos del Palau Firal. 

 

14

4. El futur del centre històric  

• El  barri  vell  de Manresa  representa  els  nostres  orígens. No  pot  quedar  descavalcat  del 

nostre futur. I en quedaria si el veiéssim com un ròssec que hem d'assumir perquè no hi ha 

altre remei. Ben altrament, aquest POUM ens ha d'ajudar a reinstaurar una perspectiva al 

barri  vell  que  ajudi  a  superar  els  seus  hàndicaps:  l'abundància  d'habitatges  buits  o 

degradats,  l'envelliment o  l'aïllament de  la població que hi  viu, el  risc de guetificació... El 

barri  vell  s'ha  de  transformar  en  el  centre  històric,  amb  una millora  de  la  seva  qualitat 

urbana,  amb  l'estímul  de  la  presència  de  comerç  i  de  professionals,  amb  la  implantació 

d’equipaments ben triats i amb una recuperació que li generi atractiu turístic i cultural. Això 

no es pot fer d'un dia per l'altre, però es pot fer amb els calendaris que la gestió urbanística, 

la disponibilitat econòmica  i  la  involucració dels veïns permetin. L'important és definir‐ne 

els horitzons. Hem de dur vida al centre. 

15

o Ens cal un horitzó possible i ambiciós alhora per assolir aquests objectius per al barri 

vell. Aquesta fita pot ser l’efemèride ignasiana del 2022. D’aquí a deu anys el centre 

històric ha de fer goig 500 anys després d’enlluernar Sant Ignasi. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

o Podem recuperar alguns edificis del centre per portar‐hi petits equipaments, pensem 

en  St  Francesc,  la  fàbrica  Balcells,  l’Anònima,  l’entorn  de  la  Seu,  els  darreres  de 

l’Ajuntament... 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

16

o En un horitzó a més llarg termini hem de permetre i fomentar la millora dels edificis, 

la  diversitat  en  els  tipus  d’habitatges  que  facin  el  barri  atractiu  per  a  tots  els 

manresans. 

17

5. El rol de capitalitat de Manresa 

 

La capitalitat de Manresa ha de considerar‐se a diferents escales. 

 

• Hi  ha  una  capitalitat  immediata,  pròxima,  sobre  els  municipis  veïns,  amb  els  quals  es 

comparteixen sovint problemes i amb els quals convindria també compartir solucions. 

 

o Hem  de  parlar  amb  Sant  Joan  per  veure  com  resolem  el  Parc  del  Cardener,  però 

també  com  resolem  la  relació  entre  les  dues  ciutats  a  través  dels  recorreguts  de 

vianants i de transport públic. 

 

o Cal reconsiderar  la relació Manresa‐L’Agulla‐Pineda‐Santpedor, potser a través d’un 

recorregut cívic. 

 

o Potser hem de plantejar un nus del Guix que ens permeti entendre que els polígons 

de St Fruitós són una continuïtat urbana de Manresa. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

18

• Hi  ha  una  capitalitat  que  va més  enllà, més  territorial,  lligada  a  l’oferta  comercial  i  la 

prestació de serveis. 

 

o Sigui per la sanitat o pel teatre Manresa ha de ser capital més enllà de la comarca. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Hi ha, finalment, una capitalitat que es tradueix a ser un node actiu i reconegut en la xarxa 

catalana de ciutats: el fet de ser cruïlla –i una cruïlla d’eixos europeus– sempre ha estat un 

avantatge, però cal saber‐lo jugar. 

 

o Hem  de  saber  posar  en  relació  els  eixos  del  Cardener‐Llobregat,  Transversal  i 

Diagonal. 

19

Comencem a fer ciutat 

 

• Com pot comprovar‐se, bona part de les qüestions que hem d’abordar podrien qualificar‐se 

d’accions d’endreçar.  I aquest és, probablement,  l’eix central de  la revisió del POUM: com 

podem endreçar la ciutat perquè ofereixi qualitat de vida i oportunitats als seus ciutadans i 

pugui inserir‐se en la dinàmica cultural, social i econòmica de Catalunya i d’Europa. 

 

• I això ho haurem de fer tenint en compte sempre tres criteris fonamentals, irrenunciables: la 

sostenibilitat,  l'eficiència  i  el  sentit  social.  Valors  fonamentals  per  al  nostre 

desenvolupament com a ciutat. 

 

o Haurem de dissenyar un POUM que sigui ambientalment respectuós, tant Manresa 

endins com Manresa enfora. 

 

o Haurem de dissenyar un POUM  amb  visió d'eficiència, que permeti  l'aprofitament 

temporal  d'espais  sense  ús,  que  faciliti  la  polivalència  de  determinats  espais, 

equipaments i instal∙lacions. 

 

o Haurem de dissenyar un POUM que pugui executar‐se de manera modular, és a dir, 

que  hi  hagi  actuacions  que  puguin  fer‐se  a  petita  escala,  com  un  avanç  d’una 

actuació major,  de manera  que  ja  es  resolguin  problemes  sense  haver  d’esperar 

solucions més definitives però més costoses. 

 

o Haurem de dissenyar un POUM que  s'impregni d'un  sentit  social, que  tot allò que 

contempli s'hagi  inclòs pensant en  la qualitat de vida  i  la prosperitat de  la gent que 

viu a la ciutat. 

• Aquest és el repte que tenim: com som capaços de fer un urbanisme adaptat als temps i a 

una manera  renovada  d’entendre  el  rol  de  les  ciutats. Aquest  és  el  repte  que  oferim  al 

20

conjunt de la societat. L’Ajuntament té l’obligació i està disposat a liderar‐lo, però confia en 

la implicació i les aportacions de tothom. 

 

• Hem  de  tenir  la  disposició  necessària  per  a  tractar  aquestes  qüestions  amb  gosadia  i 

responsabilitat simultànies. Amb ganes d’innovar, d’obrir camí. Comptem ja amb l’equip de 

tècnics que sabrà  traduir  les nostres conclusions en propostes urbanístiques  formals  i que 

ens podrà assessorar i aconsellar quan topem amb disjuntives. De totes maneres, la primera 

fase és que reflexionem conjuntament, que repensem  la ciutat  i que acordem què volem 

fer.  

 

• AVUI COMENCEM A ENDREÇAR MANRESA