PROGRAMA OPERATIU DEL FONS SOCIAL EUROPEU DE … · anys (presentava un valor del 46,7% el 2007,...

Seccions 1, 2 i 3 del Programa Operatiu del FSE de

Catalunya 2014-2020

1

DIAGNÒSTIC BASE PER AL DISSENY DEL

PROGRAMA OPERATIU DEL FONS SOCIAL EUROPEU DE CATALUNYA 2014-2020

14 DE FEBRER DE 2014

Diagnòstic base per al disseny del

Programa Operatiu del FSE de Catalunya 2014-2020

2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. DEMOGRAFIA ......................................................................................................................................................... 3

2. ECONOMIA ............................................................................................................................................................. 5

2.1. Magnituds econòmiques bàsiques ................................................................................................................. 5

2.2. Estructura productiva ...................................................................................................................................... 6

2.3. Teixit empresarial ........................................................................................................................................... 7

3. MERCAT DE TREBALL ........................................................................................................................................ 11

3.1. Activitat, ocupació i desocupació .................................................................................................................. 11

3.1.1. Població activa i taxa d'activitat ........................................................................................................ 11

3.1.2. Població ocupada i taxa d'ocupació ................................................................................................. 12

3.1.3. Població aturada i taxa d'atur ........................................................................................................... 15

3.1.4. Població inactiva .............................................................................................................................. 19

3.2. Ocupació per compte propi ........................................................................................................................... 21

3.3. La desocupació en els grups desfavorits ...................................................................................................... 23

3.3.1. Persones aturades de llarga durada ................................................................................................ 23

3.3.2. Joves ................................................................................................................................................ 24

3.3.3. Majors de 45 anys ............................................................................................................................ 26

3.3.4. Persones amb discapacitat .............................................................................................................. 27

3.3.5. Persones amb baix nivell de qualificació .......................................................................................... 28

3.4. Condicions laborals ...................................................................................................................................... 29

3.4.1. Temporalitat de l'ocupació ............................................................................................................... 29

3.4.2. Ocupació a temps parcial ................................................................................................................. 29

3.4.3. Salaris .............................................................................................................................................. 30

3.4.4. Conciliació de la vida personal i professional ................................................................................... 30

3.4.5. Sinistralitat laboral ............................................................................................................................ 31

4. POBRESA I INCLUSIÓ SOCIAL ........................................................................................................................... 33

5. EDUCACIÓ I FORMACIÓ ...................................................................................................................................... 35

5.1. Nivell educatiu .............................................................................................................................................. 35

5.2. Abandonament escolar ................................................................................................................................. 36

5.3. Aprenentatge permanent .............................................................................................................................. 38

6. DIAGNÒSTIC TERRITORIAL ................................................................................................................................ 39

7. ANÀLISI DE LA POSICIÓ DE CATALUNYA EN RELACIÓ AMB EL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE L'ESTRATÈGIA EUROPA 2020 ............................................................................................................................ 46

7.1. Objectius Europa 2020 en matèria d'ocupació ............................................................................................. 48

7.2. Objectius Europa 2020 en matèria de lluita contra la pobresa i exclusió social ........................................... 48

7.3. Objectius Europa 2020 en matèria d'educació i formació ............................................................................. 49

8. MATRIU DAFO ...................................................................................................................................................... 50



3

1. DEMOGRAFIA

L'any 2013, la població de Catalunya ascendeix 7,547 milions d'habitants1, volum que suposa un fort increment de més d'1,3 milions i del 21,5% respecte a la població catalana de finals del segle passat (1999), el que representa un paral·lelisme amb l'important procés de creixement econòmic generat durant aquest mateix període. En els darrers set anys, i a arrel precisament de l'episodi de crisi econòmica viscut, el creixement de la població ha estat menor (4,6% respecte a la de 2007), arribant al seu punt màxim el 2012 (7,571 milions d'habitants), estabilitzant-se al voltant dels 7,5 milions (2010-2013) i replicant la dinàmica general de la població per al conjunt d'Espanya.

El territori català està densament poblat, amb més de 234 habitants per km², una xifra clarament superior a la mitjana espanyola (92 habitants/km²) i a la de la UE-27 (117 habitants/km²). La població es concentra majoritàriament en la província de Barcelona, que agrupa a prop del 75% del conjunt de la població2.

La catalana és una població encara relativament envellida, ja que el grup de majors de 65 anys representa un 17,5% del total, xifra que supera el 15,9% de població infantil (menors de 15 anys), la qual cosa dibuixa una piràmide de població invertida, amb el gruix de la població concentrada a la franja de 16 a 64 anys3. Aquestes proporcions són majors per al cas de la població femenina (19,8% i 15,1%, respectivament). El pes de la població major de 65 anys reverteix en un índex d'envelliment de 103,6 per a l'any 2013 a Catalunya, una xifra inferior a la mitjana espanyola de 109,54). Això no obstant, l'envelliment s'ha frenat fins a cert punt a Catalunya, ja que l'índex es manté pràcticament estable durant els últims 6 anys (2008-2013), després d'haver assolit un valor màxim de 117,6 l'any 2002 i haver iniciat una clara tendència a la baixa des de llavors.

1 Xifres de Població, 1/1/2013 (INE 2 Indicadors demogràfics, 2013 (IDESCAT, per a la dada de Catalunya; IDESCAT, a partir d'EUROSTAT, per a la dada d'Espanya i Europa) 3 Xifres de Població, 1/1/2013 (INE 4 Indicadors demogràfics bàsics, 2013 (INE



4

Gràfic1. Piràmide de població de Catalunya (2013).

Font: Xifres de Població, 1/1/2013 (INE).

Catalunya presenta una taxa de dependència del 52,1% per a l'any 20135, és a dir, la població dependent (menors de 15 anys i majors de 65) representa la meitat de la població productiva (15-64 anys), una dada lleugerament superior a la mitjana espanyola (51,0%). Aquesta ràtio se n'ha anat incrementant en els últims 7 anys (presentava un valor del 46,7% el 2007, per sota del 47,3% espanyol), i no tant pel pes de la població envellida (que es va mantenir estable), sinó per la major població infantil.

Finalment, una característica important de la població de Catalunya, que cal tenir en compte per al disseny de les polítiques del FSE 2014-2020, és l'elevada presència de població estrangera, que representava el 2012 un 15,7% del total de la població6, mentre que per al conjunt d'Espanya el seu pes era del 12,1%. El fenomen migratori no ha deixat d'anar a més des del fort enlairament iniciat en 1998, quan la població estrangera amb prou feines representava un 2,0% del total de la població a Catalunya i un 1,6% a Espanya. Només s'ha frenat i fins i tot retrocedit lleugerament en aquests últims anys (2009-2012), a causa de l'impacte de la crisi econòmica en les oportunitats d'ocupació per a la població, que havien estat el principal reclam per a l'arribada de la població estrangera durant el llarg període de bonança econòmica anterior a la crisi.

5 Indicadors demogràfics bàsics, 2013 (INE) 6 Padró Municipal d'Habitants, 1/1/2012 (INE)



5

2. ECONOMIA

2.1. Magnituds econòmiques bàsiques

El Producte Interior Brut de Catalunya l'any 2012, en base 2008 i a preus corrents, ascendeix a 207.762 milions de €7, una xifra lleugerament inferior a la de l'any 2007, en l'inici del període de crisi, quan ascendia a 208.201 milions de €. Durant els últims 6 anys (2007-2012), doncs, s'ha de parlar d'un retrocés en l'activitat econòmica, en línia amb el succeït per al conjunt d'Espanya. En ambdós casos, la crisi econòmica ha tingut lloc després d'un llarg període de creixement econòmic, durant la qual el PIB per càpita, en base 2008 i Paritat de Poder de Compra, va ascendir a més de 29.000 € (2008) a Catalunya8, per situar-se finalment en prop de 27.700 € per càpita l'any 2012 (a nivells de 2006).

Taula1. Evolució del PIB i del PIB per càpita de Catalunya (2001-2012).

2012 2011 2010 2009 2008 2007

PIB total 207.762 € 208.948 € 205.315 € 204.226 € 212.894 € 208.201 €

PIB per càpita 27.698 € 28.102 € 27.681 € 27.668 € 29.152 € 29.044 €

2006 2005 2004 2003 2002 2001

PIB total 196.466 € 181.215 € 167.536 € 155.518 € 144.498 € 135.709 €

PIB per càpita 27.986 € 26.364 € 24.907 € 23.598 € 22.428 € 21.524 € Font: Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT), per a la sèrie PIB total; càlcul propi, a partir d'Indicadors

d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT), per a la sèrie PIB per càpita.

Gràfic2. Evolució del PIB per càpita de Catalunya amb relació a Espanya (=100) i la UE-27 (=100), en paritat del poder de compra, 2001-2012.

Font: Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT i IDESCAT, a partir d'EUROSTAT).

7 Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT) 8 Càlcul propi a partir d'Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT)



6

Les causes del deteriorament en l'activitat econòmica i el posterior estancament en els anys 2008-2012 cal buscar-les, d’una banda, en la brusca caiguda del sector immobiliari, que havia estat la principal font de creixement en el període 2001-2007 i, d'altra banda, en les dificultats viscudes pel sector financer nacional (contagiat, al seu torn, per un context internacional de falta de liquiditat) i, finalment, en les polítiques públiques d'ajust des de l'Administració (2010-2012), obligades per la posició de dèficit pressupostari i el creixent nivell d'endeutament al qual s'havia arribat per la pròpia contracció econòmica en l'inici de la crisi (2008-2009).

La comparació del PIB per càpita de Catalunya amb l'espanyol i l'europeu mostra la pèrdua de poder adquisitiu per habitant a Catalunya des de l'any 2001 amb relació a Espanya i des de l'any 2006, al llarg de la crisi econòmica, amb la Unió Europea. Encara així, el PIB per càpita català continua estant per sobre de la mitjana en ambdós casos.

La taxa de creixement mig interanual del PIB català en el període 2001-2012 ha estat d'1,5%, en dues fases clarament diferenciades: en una primera, del 2001 al 2007, l'economia va créixer al 3,3% de mitjana; mentre que en la segona, la fase de recessió de 2008 a 2012, l'economia va decréixer en un 1% de mitjana. Aquestes xifres denoten un comportament similar, encara que lleugerament pitjor, que el de l'economia espanyola en el seu conjunt, el creixement de la qual en el període 2001-2012 ha estat de l'1,7% (3,4% en la fase ascendent i -0,8% en la fase recessiva), de manera que l'economia de Catalunya ha passat a representar un 19,8% del conjunt de l'activitat econòmica a Espanya el 2012, quan el 2001 el pes de l'economia catalana era del 19,9%9. La variació del pes econòmic català en el conjunt espanyol ha estat molt petita, per la qual cosa continua sent una regió molt important en l'esdevenir econòmic d'Espanya.

Taula2. Evolució del PIB a Catalunya i Espanya (taxes interanuals de creixement, 2001-2012).

2012 2011 2010 2009 2008 2007

PIB Catalunya -1,3 0,5 0,3 -4,2 -0,2 2,7

PIB Espanya -1,4 0,4 -0,3 -3,7 0,9 3,5

2006 2005 2004 2003 2002 2001

PIB Catalunya 3,8 3,9 3,1 3,8 2,6 3,1

PIB Espanya 4,1 3,6 3,3 3,1 2,7 3,7 Font: Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT).

2.2. Estructura productiva

Els serveis constitueixen la principal activitat econòmica a Catalunya, amb una participació de més del 64,2% del PIB de 2012, sent el comerç, el transport i la restauració els seus principals components (més del 25%) mentre que els serveis públics (administració, educació, sanitat i serveis socials) estan una mica per sobre del 12%10. La tendència cap a la terciarització de l'economia catalana és evident, i en aquest sentit reprodueix la dinàmica espanyola i europea.

L'activitat industrial representa prop del 20% del PIB català (19,3%), característica que constitueix un tret clarament distintiu de l'economia catalana, que se situa molt per sobre de la mitjana espanyola, que no arriba al 16%. Les indústries química, farmacèutica, alimentària i metal·lúrgica són les més potents al territori català,

9 Càlcul propi a partir d'Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT) 10 Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT)



7

resistint la tendència a la baixa que venia registrant el sector (a inicis de la dècada sumava més del 24% del PIB) i que s'ha frenat i estabilitzat al voltant del 20% des de l'inici de la crisi l'any 2007.

La construcció, després del creixement experimentat durant el cicle d'expansió econòmica anterior a la crisi, en representa, actualment, menys del 8% del PIB de Catalunya (7,8%), mentre que el sector primari no arriba a l'1% (0,9%), el que constitueix una participació cada vegada més reduïda en l'activitat econòmica global de la regió.

Gràfic3. Distribució del PIB de Catalunya per sectors d'activitat (2012).

Font: elaboració pròpia a partir d'Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT).

2.3. Teixit empresarial

Lògicament, el sector serveis concentra a Catalunya el major nombre d'empreses segons el tipus d'activitat desenvolupada, amb més del 80% del total11. Un 13,2% de les empreses es dediquen a la construcció i un 6,6% a la indústria. En comparació amb la distribució del PIB de Catalunya, analitzat en el punt anterior, es pot assegurar que les empreses del sector industrial són les que generen major valor afegit per unitat, ja que amb menys del 7% d'empreses es crea el 19,3% de l'activitat econòmica.

11 Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT, a partir del Directori Central d'Empreses de l'INE).



8

Gràfic4. Distribució d'empreses per sector d'activitat a Catalunya (2013).

Font: Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT, a partir del Directori Central d'Empreses de l'INE)

La taula següent ens mostra, amb més detall, la distribució d'empreses per sector d'activitat a Catalunya, a partir de les dades del DIRCE (Directori Central d'Empreses), ordenades de major a menor pes sobre el total d'empreses.

El comerç, en primer lloc minorista i en segon lloc a l'engròs, és el principal sector d'activitat del parc empresarial català el 2013, en un percentatge que evoluciona lleugerament a la baixa des del 2008. A continuació, les empreses de la construcció constitueixen un 7,4% del total (en un clar retrocés des de l'11,9% de l'any 2008). Segueixen en la llista les següents activitats amb un pes de més del 5% del total d'empreses: serveis de menjars i begudes (amb un pes constant respecte a 2008), transport terrestre i per canonada (en retrocés), activitats immobiliàries (en augment), activitats de construcció especialitzada (en clar retrocés) i activitats sanitàries (en augment).

Per sota del 5% sobre el total de parc empresarial, destaca la major importància que tenen el 2013 respecte a 2008: les activitats administratives d'oficina; les educatives; les de programació, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica; i els serveis a edificis.



9

Taula3. Distribució d'empreses per branca d'activitat a Catalunya, 2008-2013.

Sector d'activitat 2013 2012 2011 2010 2009 2008

47 Comerç minorista, excepte de vehicles de motor i motocicletes

13,1% 13,5% 13,6% 13,9% 14,0% 14,1%

46 Comerç a l'engròs i mitjancers del comerç, excepte de vehicles de motor i motocicletes

7,5% 7,6% 7,6% 7,6% 7,7% 7,7%

41 Construcció d'edificis 7,4% 8,2% 8,8% 9,3% 10,5% 11,9%

56 Serveis de menjars i begudes 6,9% 7,1% 7,1% 7,1% 6,9% 6,8%

49 Transport terrestre i per canonada 6,0% 6,3% 6,4% 6,8% 7,1% 7,2%

68 Activitats immobiliàries 5,8% 5,7% 5,5% 5,3% 5,1% 4,8%

43 Activitats de construcció especialitzada 5,6% 6,0% 6,3% 6,7% 7,2% 7,8%

86 Activitats sanitàries 5,1% 5,1% 5,2% 4,6% 4,5% 4,3%

69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 4,4% 4,4% 4,4% 4,4% 4,5% 4,5%

71 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècniques

3,8% 3,9% 4,1% 4,2% 4,3% 4,4%

82 Activitats administratives d'oficina i altres activitats auxiliars a les empreses

3,3% 3,2% 3,2% 2,7% 2,7% 2,5%

96 Altres serveis personals 3,1% 3,1% 3,3% 3,3% 3,2% 3,2%

85 Educació 2,4% 2,4% 2,3% 2,2% 2,2% 2,0%

66 Activitats auxiliars als serveis financers i a les assegurances

1,9% 1,9% 1,9% 1,9% 1,9% 1,8%

45 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 1,8% 1,9% 1,9% 2,0% 1,9% 1,9%

74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 1,7% 1,7% 1,8% 1,8% 1,7% 1,7%

73 Publicitat i estudis de mercat 1,3% 1,3% 1,4% 1,3% 1,3% 1,3%

25 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip

1,3% 1,4% 1,5% 1,6% 1,7% 1,7%

62 Programació, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica

1,2% 1,1% 1,1% 1,1% 0,9% 0,8%

81 Serveis a edificis i activitats de jardineria 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 0,7% 0,7%

Altres sectors d'activitat 15,1% 13,3% 11,7% 11,2% 10,1% 8,8%

Font: Directori Central d'Empreses de l'INE (2013).

Quant a la mida de les empreses segons el nombre de persones emprades, tal com s'observa al gràfic següent, a prop d'un 55% d'elles funciona sense cap persona assalariada, i més del 40% ho fa amb menys de 10 persones, pel que, en conjunt, el 94,7% del parc empresarial català el constitueixen persones autoocupades i microempreses, en proporcions molt similars a les del conjunt d'Espanya.

El major PIB per càpita de Catalunya en relació amb la mitjana espanyola es tradueix també en un major índex d'empreses per habitant. Així, l'any 2013 funcionen un total de 78,3 empreses per cada 1.000 habitants a Catalunya, mentre que a Espanya la mitjana era de 66,9 empreses, el que evidencia el major dinamisme empresarial català.



10

Gràfic5. Distribució d'empreses per mida a Catalunya (2013).

Font: Indicadors d'estructura econòmica, 2013 (IDESCAT, a partir del Directori Central d'Empreses de l'INE).



11

3. MERCAT DE TREBALL

3.1. Activitat, ocupació i desocupació

3.1.1. Població activa i taxa d'activitat

La població activa a Catalunya, en el tercer trimestre de 2013, ascendeix a 3.680.200 persones12, de les quals el 52,6% són homes, sent la segona comunitat espanyola en nombre d'actius, només per darrere d'Andalusia, amb 3.979.600 persones.

En una dinàmica clarament marcada per l'episodi de crisi econòmica a nivell regional, estatal i europeu, la població activa catalana sembla haver marcat un màxim entre els anys 2010 i 201113, en els que va arribar a més de 3.813.000 persones actives, per a després descendir lentament fins al nivell actual, similar al dels anys 2006-2007. Aquesta dinàmica està en línia amb l'espanyola, situant-se la població activa nacional en l'actualitat en els nivells dels anys 2007-2008.

La taxa d'activitat de la població catalana, calculada per a la franja de població de 15 a 64 anys, se situa en un 77,1%14, per sobre de la mitjana europea (UE-27), espanyola i de les regions més desenvolupades d'Espanya15. L'evolució de la taxa ha estat ascendent fins a l'any 2011, seguint la mateixa dinàmica que en la resta de regions comparades.

Gràfic6. Taxa d'activitat de la població de 15 a 64 anys (2005-2012).

Font: Regional Labour Market Statistics, dades anuals 2005-2012 (EUROSTAT).

12 Enquesta de Població Activa, 3 er trimestre de 2013 (INE) 13 Enquesta de Població Activa, dades anuals 2005-2012 (INE) 14 Regional Labour Market Statistics, dades anuals 2005-2012 (EUROSTAT 15 En el període 2014-2020, només Extremadura és "regió menys desenvolupada"; Andalusia, les Canàries, Castella-la Manxa, Melilla i Múrcia són "regions en transició"; i Aragó, Astúries, les Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Ceuta, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra, País Basc i La Rioja són "regions més desenvolupades"



12

La taxa d'activitat de la població masculina ha anat decreixent des de l'any 2008, quan va arribar a situar-se en el 85,1%, una xifra que se situava clarament per sobre de la mitjana espanyola, europea i de les regions més desenvolupades. L'any 2012 la taxa d'activitat masculina va ser del 82,2%, havent convergit d'alguna forma amb la mitjana espanyola, europea i de les regions més desenvolupades, que en els últims anys han decrescut a un ritme menor o fins i tot s'han estabilitzat al voltant del 80%.

Taula4. Taxa d'activitat de la població masculina de15 a 64 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 84,5 84,6 85,0 85,1 83,4 83,6 83,3 82,2

Espanya 80,9 81,3 81,5 81,8 81,0 80,7 80,4 80,1

Regions menys desenvolupades 77,2 77,3 77,7 78,2 77,2 78,0 77,3 77,9

Regions en transició 79,4 80,2 80,2 80,5 78,9 79,0 79,0 78,1

Regions més desenvolupades 81,2 80,7 80,9 81,4 80,4 79,8 79,6 79,8

UE-27 77,3 77,5 77,6 77,9 77,8 77,6 77,6 77,9 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

Respecte a la taxa d'activitat femenina de Catalunya, s'ha incrementat en els últims anys fins a arribar a pràcticament el 72% de la població (71,9%), seguint la dinàmica i el ritme de la mitjana espanyola i de totes les seves regions, i sempre situant-se clarament per sobre. En aquest sentit, la taxa d'activitat femenina ha divergit de l'europea, ja que aquesta última ha crescut a un ritme menor i encara no assoleix el 66% (en concret, 65,6%).

Taula5. Taxa d'activitat de la població femenina de 15 a 64 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 64,3 65,9 66,7 68,4 69,1 70,1 71,7 71,9

Espanya 58,3 60,2 61,4 63,2 64,8 65,9 67,0 67,9





3.1.2. Població ocupada i taxa d'ocupació

La força laboral a Catalunya suma, en el tercer trimestre de 201316, 2.839.700 persones treballadores, de les quals un 52,2% són homes i un 47,8% són dones. Per sector d'activitat, el 73,8% de la població està ocupada en els serveis, de forma lògica donat el pes d'aquest sector en l'economia. Molt per darrere, el 18,1% de les persones treballadores està ocupat en la indústria, mentre que el 6,1% ho fa en la construcció i un 1,9% al sector agrícola. 16 Enquesta de Població Activa, 3 er trimestre de 2013 (INE)



13

L'anàlisi de gènere ens mostra les diferències entre la població ocupada masculina i femenina per sectors d'activitat, de manera que el pes dels serveis en l'ocupació de les dones és molt més elevat que la mitjana (87,4%), en detriment dels altres sectors, mentre que entre la població masculina s'incrementa la força laboral en l'agricultura, la construcció i la indústria per sobre de la mitjana global.

Gràfic 7. Distribució de la població ocupada a Catalunya per sectors d’activitat (3T 2013).

Font: Enquesta de Població Activa, 3T 2013 (INE).

Una comparació amb la població ocupada en Catalunya en l'any 2008 ens mostra l'impacte que ha tingut la crisi econòmica en els últims anys als diferents sectors d'activitat econòmica, així com l'impacte de gènere. Per una part, la força laboral total ocupada se situava a prop dels 3,5 milions de treballadors, dels quals un 56,2% eren homes i un 43,8% dones. La pèrdua d'ocupació, doncs, des del tercer trimestre de 2008 se situa en més de 650.000 llocs de treball, en valors absoluts, i en un 18,8% en valors relatius. És evident que la pèrdua d'ocupació en els últims anys ha afectat en major mesura a la població masculina (caiguda del 24,2%) que a la femenina (11,9%), degut principalment a l'efecte de l'ocupació en la construcció, el que suposa l’inici d’una tendència de convergència en volum d'ocupació entre ambdós sexes.

Gràfic8. Distribució de la població ocupada a Catalunya per sectors d'activitat (3 T 2008).

Font: Enquesta de Població Activa, 2008 (INE).



14

D'altra banda, quant a la distribució de la població ocupada per sectors d'activitat, la major caiguda d'ocupació en termes absoluts s'ha donat en la indústria, amb més de 230.000 llocs de treball, mentre que la construcció i els serveis perdien també una mica més de 200.000 persones treballadores. Tanmateix, en termes relatius, el sector de la construcció destaca negativament per la forta caiguda de, pràcticament, el 55% de l'ocupació, mentre la indústria queia un 30,9% i els serveis i l'agricultura al voltant del 10%. El resultat del procés destructiu de l'ocupació amb la crisi econòmica és una estructura de població ocupada menys diversificada, en la qual s'observa una clara tendència a la disminució de l'ocupació en la indústria i la construcció, i una clara especialització en els serveis.

La taxa d'ocupació de la població de Catalunya, calculada per a la franja de població de 20 a 64 anys segons la metodologia d'EUROSTAT i els indicadors establerts en l'Estratègia Europa 2020, mostra una taxa d'ocupació del 63,5%, relativament millor que la mitjana espanyola i que la mitjana de les regions més desenvolupades d'Espanya i per sota, això sí, de la mitjana europea (UE-27), que se situa ara per sobre del 68%. La dinàmica de la taxa en els darrers anys és molt negativa, ja que el 2007, just abans de l'inici de la crisi econòmica, havia arribat al 74,7%, superant fins i tot la mitjana europea, per la qual cosa el descens en els últims anys és de més del 10%, en un cas similar a l'espanyol.

Gràfic9. Taxa d'ocupació de la població de 20 a 64 anys (2005-2012).

Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

La taxa d'ocupació masculina a Catalunya, el 2012, se situava en el 67,5%, superior a la mitjana espanyola, idèntica a la de les regions més desenvolupades espanyoles i per sota de l'europea. El descens experimentat en la taxa d'ocupació masculina és molt important, ja que havia assolit nivells de pràcticament el 85% el 2007 (84,5%).



15

Taula6. Taxa d'ocupació de la població masculina de 20 a 64 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 83,7 84,6 84,5 81,8 73,5 72,4 71,2 67,5

Espanya 79,9 80,7 80,7 78,1 71 69,1 67,6 64,5




UE-27 76 76,8 77,7 77,9 75,8 75 75 74,6 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

Per la seva part, la taxa d'ocupació femenina a Catalunya, que és del 59,5% el 2012, si bé ha seguit també una dinàmica descendent en els últims anys (2008-2012), el ritme de disminució ha estat menor que en el cas de l'ocupació masculina, de manera que la distància amb la taxa d'ocupació masculina s'ha reduït en més de 13 punts percentuals. Actualment, la taxa és superior a la mitjana espanyola i a la de les regions més desenvolupades d'Espanya, encara que lleugerament inferior a la mitjana europea.

Taula7. Taxa d'ocupació de la població femenina de 20 a 64 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 62,1 63,5 64,6 65,6 62,1 61,8 61,9 59,5

Espanya 54,4 56,4 58 58,3 56,3 55,8 55,5 54




UE-27 60,1 61,2 62,2 63 62,4 62,1 62,2 62,4 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

3.1.3. Població aturada i taxa d'atur

La població aturada a Catalunya ascendeix, en el tercer trimestre de 2013, a 840.500 persones17, de les quals un 53,9% són homes i un 46,1% dones. Després d'Andalusia, Catalunya és la major Comunitat Autònoma en nombre de persones aturades.

L'anàlisi per grups d'edat ens mostra que més del 50% de les persones aturades es troba a la franja d'edat de 25 a 44 anys, mentre que la població juvenil (menor de 24 anys) constitueix el 17,5% de la població aturada i la població major de 45 anys, el 31,6%.

17 Enquesta de Població Activa, 3 er trimestre de 2013 (INE)



16

Gràfic10. Població aturada a Catalunya per grups d'edat (3 T 2013).

Font: Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE).

Quant al nivell d'estudis, un 55,6% de les persones aturades disposa d'estudis d'educació secundària, mentre que més del 21% de les persones aturades té educació universitària, xifra similar a la de persones aturades que només assoleixen un nivell primari d'educació.

Gràfic11. Població aturada a Catalunya per nivell d'estudis (3 T 2013).


Les dades recollides al document d'Actualització del Diagnòstic de l'Estratègia Catalana d'Ocupació per al període 2012-2020, que tenen com a font al Gabinet Tècnic del Departament d'Empresa i Ocupació, permeten analitzar el fenomen de l'atur per sectors d'activitat. La TAR (Taxa d'Atur Registral), que es presenta per a l'any 2011, es calcula a partir de les dades d'atur registrat a les oficines del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) i de les dades d'afiliacions a la Seguretat Social (SS), les variacions de la qual en els últims anys (2008-2011), els de major impacte de la crisi econòmica, també s'exposen a la taula següent.

L'any 2012, tal com era de preveure, la major taxa d'atur registral es dóna al sector de la construcció, amb un 37,0%, davant el 18,5% de la indústria, el 22,3% del sector agrari i el 16,1% dels serveis. Dins d'aquestes grans àrees, i a partir de les dades detallades per branca d'activitat, destaca l'elevada taxa d'atur



17

registral dels subsectors econòmics següents: indústria tèxtil (34,4%), activitats administratives (31,0%), hoteleria (23,1%) i indústria metal·lúrgica (21,9%).

A la taula següent es poden observar les dades de taxa d'atur registral corresponents als diferents sectors.

Taula8. TAR a Catalunya, desembre 2012.

TAR AGRICULTURA 22,35% INDÚSTRIA 18,48% B-Indústries extractives 21,27% C-Indústries alimentàries, begudes i tabac 14,63% C-Indústries tèxtils, confecció, indústries del cuir i del calçat 34,39% C-Indústries del paper i arts gràfiques 18,41% C-Indústries químiques i farmacèutiques 10,81% C-Fabricació productes de cautxú i matèries plàstiques 17,86% C-Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics 21,52% C-Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 21,86% C-Fabricació de productes informàtics i electrònics 19,56% C-Fabricació de maquinària i equips NCAA 13,37% C-Fabricació de vehicles de motor 9,26% C-Altres indústries manufactureres 23,08% D-Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 16,49% E-Aigua, sanejament i gestió de residus 17,36% CONSTRUCCIÓ 36,96% SERVEIS 16,06% G-Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 12,42% G-Comerç a l'engròs 14,71% G-Comerç minorista 16,61% H-Transport i emmagatzemament 13,49% I-Hoteleria 23,09% J-Informació i comunicacions 13,17% K-Activitats financeres i d'assegurances 7,54% L-Activitats immobiliàries 16,75% M-Activitats professionals, científiques i tècniques 18,81% N-Activitats administratives i serveis auxiliars 31,03% O-Administració Pública, Defensa i SS 9,60% P-Educació 8,93% Q-Activitats sanitàries i de serveis socials 8,93% R-Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 15,34% S,T,U-Altres serveis 11,05% SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR 15,80%

Font: Observatori d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic.



18

La taxa d'atur a Catalunya, calculada per a la població major de 15 anys en el període 2005-201218, mostra una dinàmica ascendent a causa de l'impacte de la crisi econòmica, que l'ha situat en el 22,6% l'any 2012, després d'haver arribat al 6,5% abans de la fase recessiva de l'economia, per la qual cosa s'ha triplicat en tan sols 5 anys. Aquesta evolució tan negativa de la taxa d'atur no ha estat un fenomen singular de Catalunya, sinó que ha estat compartit amb totes les regions d'Espanya, les menys desenvolupades, les més desenvolupades i les que estan en transició. Dins del grup de les més desenvolupades, on es troba Catalunya, la taxa d'atur catalana es situa per sobre de la mitjana. La comparació amb la mitjana europea permet afirmar que el fenomen de l'atur està sent especialment dur a Catalunya i a Espanya en general, ja que la taxa europea, si bé ha crescut també amb la crisi econòmica, ho ha fet a un ritme molt més lent, situant-se actualment en el 10,4%.

Gràfic12. Taxa d'atur de la població major de 15 anys (2005-2012).

Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

La taxa d'atur masculina a Catalunya és del 23,2%, lleugerament per sobre de la taxa global catalana, i per sobre també de la mitjana de les regions més desenvolupades d'Espanya i, sens dubte, de la mitjana europea. L'evolució en els últims anys ha estat particularment negativa per a la taxa masculina, que havia assolit una cota molt baixa, del 5,3% l'any 2006. És evident que el biaix ocupacional masculí cap a la construcció i la indústria, els principals sectors d'activitat afectats per la crisi i la destrucció d'ocupació, han impactat de forma notòria en la taxa d'atur masculina.

18 Regional Labour Market Statistics, 2005-2012 (EUROSTAT)



19

Taula9. Taxa d'atur de la població masculina major de 15 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 5,8 5,3 5,6 9 17,1 18,6 19,8 23,2

Espanya 7 6,3 6,4 10,1 17,7 19,7 21,2 24,7




UE-27 8,3 7,6 6,6 6,6 9 9,6 9,5 10,4 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

Per la seva part, la taxa d'atur femenina és del 22,1%, lleugerament per sota de la taxa global catalana i de la mitjana de les regions més desenvolupades d'Espanya, però per sobre de l'europea.

Taula10. Taxa d'atur de la població femenina major de 15 anys (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 8,4 8,4 7,8 9 15,2 16,7 18,6 22,1

Espanya 12,2 11,6 10,9 13 18,4 20,5 22,2 25,4




UE-27 9,7 9 7,9 7,5 8,9 9,6 9,8 10,5 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

3.1.4. Població inactiva

La població inactiva a Catalunya ascendeix 2.291.800 persones19, de les quals un 40,6% són homes i un 59,4% són dones. Per classe d'inactivitat, el grup majoritari entre les persones inactives a Catalunya són les jubilades, que representen un 41,9% del total. Les persones que es dediquen a les tasques de la llar sumen un 23,3%, a les que segueixen les persones amb incapacitat permanent (6,7%), altres pensionistes (12,2%) i estudiants (13,6%).

19Enquesta de Població Activa, 2n trimestre de 2013 (INE)



20

Gràfic13. Població inactiva a Catalunya per classe d'inactivitat (2 T 2013).


Per franges d'edat, una majoria del 55,2% de la població inactiva a Catalunya té més de 65 anys, mentre que un 21,6% se situa a la franja de 45 a 65 anys, un 13,9% són joves (16-25) inactius i el grup de 25 a 44 anys és el que presenta, per raons òbvies, una menor taxa d'inactivitat, per sota del 10%.

Gràfic14. Població inactiva a Catalunya per franja d'edat (2 T 2013).




21

3.2. Ocupació per compte propi

La població emprada per compte propi a Catalunya, a finals del tercer trimestre de 2013, ascendeix 473.000 persones, un 16,7% del total de la població ocupada20. Aquesta xifra és una mica inferior a l'espanyola, del 18,2%. La pràctica totalitat de les persones emprades per compte propi a Catalunya són treballadores independents, empresàries o membres d'una cooperativa, i només en una proporció molt petita es dóna el treball en ajut familiar (excepte en les dones del sector agrícola).

Taula11. Ocupació per compte propi per sexe a Catalunya i a Espanya (3 T 2013).

Persones emprades per compte propi

Persones assalariades

Catalunya 16,7% 83,3%

Homes 20,5% 79,4%

Dones 12,4% 87,6%

Espanya 18,2% 81,7%

Homes 22,1% 77,9%

Dones 13,6% 86,3% Font: Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE).

L'ocupació per compte propi a Catalunya és més comuna entre la població masculina (20,5%) que entre la femenina (12,4%), igual com en la resta d'Espanya, i és una pràctica més estesa al sector agrícola (de fet, majoritària, amb el 55,4% de les persones emprades) i de la construcció (35,1%) que en la indústria (7,5%) o els serveis (16,4%). En relació amb la mitjana espanyola, les xifres són similars quant a la presència de l'ocupació per compte propi per grans sectors d'activitat.

Taula12. Ocupació per compte propi per sectors d'activitat a Catalunya i a Espanya (3 T 2013).

Persones emprades per compte propi

Persones assalariades


Agricultura 55,4% 44,4%

Indústria 7,5% 92,5%

Construcció 35,1% 64,9%

Serveis 16,4% 83,6%

Espanya 18,2% 81,7%

Agricultura 46,7% 53,3%

Indústria 11,1% 88,9%

Construcció 32,1% 67,9%

Serveis 16,8% 83,1% Font: Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE).

20 Enquesta de Població Activa, 3er trimestre de 2013 (INE).



22

Les estadístiques oficials del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social sobre afiliació al sistema de Seguretat Social, al setembre de 2013, mostren un total de 520.935 afiliats en el Règim Especial del Treballador Autònom a Catalunya, el que significa un 18,2% sobre el total d'afiliació. Aquesta xifra continua sent inferior als afiliats en el RETA en el total d'Espanya, que sumen 3.051.795 treballadors, xifra que representa un 18,8% sobre el total de persones afiliades.

Quant al perfil de les persones treballadores autònomes a Catalunya, un 76,2% pertany al sector serveis (per un 72,1% en el total d'Espanya), un 80,2% no té cap persona assalariada a càrrec (per un 78,7% a Espanya), un 66,4% són homes (xifra idèntica a l'espanyola), un 44,5% té de 40 a 54 anys (per un 45,4% a Espanya), un 90,7% són espanyols (per un 92,4% a Espanya) i un 82,6% cotitza per la base mínima (per un 85,3% a Espanya). El perfil de persona autònoma a Catalunya no mostra, doncs, cap diferència destacable respecte al perfil mig en el conjunt d'Espanya.

Amb l'objectiu de conèixer l'activitat emprenedora i la seva evolució, l'Observatori Internacional GEM (Global Entrepreneurship Monitor) elabora la taxa d'activitat emprenedora (TEA). Aquest indicador mesura el percentatge de població adulta (entre 18 i 64 anys) involucrada en el procés de creació d'empreses i que està en possessió d'una part del capital com a mínim. A Catalunya, l'any 2012, segons l'Informe executiu del projecte GEM a Catalunya 2012, la TAE va ser del 7,9%, el que implica que un total de 385.900 persones van estar involucrades en algun procés emprenedor.

Taula13. Taxa d'Activitat Emprenedora de Catalunya per sexe (2012).

2012

TAE 7,9

TAE Dones 4,9

% Dones 30,5%

TAE Homes 10,8

% Homes 69,5% Font: Informe executiu GEM a Catalunya 2012 (GEM, 2013).

L'anàlisi de gènere ens mostra una major taxa d'activitat emprenedora entre la població masculina (10,8) que entre la femenina (4,9). En el seu conjunt, la TAE catalana és clarament superior a la mitjana espanyola (5,7%) i lleugerament superior a l'europea (7,6).

Taula14. Taxa d'Activitat Emprenedora a Catalunya, Espanya i la UE (2012).

TAE 2012

Catalunya 7,88

Espanya 5,7

UE 7,64

Font: Informe executiu GEM a Catalunya 2012 (GEM, 2013).



23

3.3. La desocupació en els grups desfavorits

L'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020, segons s'indica a la seva publicació oficial21, assumeix els col·lectius prioritaris que assenyala la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'ocupació, això és: "persones amb especials dificultats d'integració en el mercat de treball, especialment joves, amb particular atenció a aquells amb dèficit de formació, dones, persones en situació d'atur de llarga durada, majors de 45 anys, persones amb discapacitat o en situació d'exclusió social i immigrants (...) en el marc del Sistema Nacional d'Ocupació".

A partir d'aquest marc de referència a nivell estatal, l'ECO 2012-2020 determina per a Catalunya els següents col·lectius prioritaris: joves menors de 30 anys; persones majors de 45 anys; persones amb baixos nivells de qualificació; persones en situació d'atur de llarga durada i/o sense cobertura econòmica; persones en risc d'exclusió social, en especial les perceptores de la Renda Mínima d'Inserció; persones amb discapacitat; i persones en situació d'atur que provenen dels sectors especialment afectats per la crisi econòmica.

A continuació, doncs, s'analitzen les dades de desocupació per a tots els col·lectius prioritaris per als quals es disposa de dades actualitzades.

3.3.1. Persones aturades de llarga durada

El temps de durada en la desocupació és un dels factors crítics per superar la situació d'atur, ja que a major durada de la desocupació, menor probabilitat d'abandonar aquesta situació, menor cobertura de la prestació contributiva i, per tant, major probabilitat d'entrar en situació d'insuficiència de rendes i, al seu torn, major risc d'exclusió social.

L'any 2012 més de la meitat de les persones aturades de Catalunya (un 53,5%) ho eren de llarga durada22, és a dir, per un període superior a 12 mesos. La proporció de persones aturades d'aquest tipus no ha deixat d'anar en augment des de l'any 2009 (26,1%), fent un gran salt l'any 2010 (44,2%) i avançant a menor ritme des de llavors. La dinàmica ha estat similar per al cas global espanyol, on el 52,5% de les persones aturades el 2012 ho eren de llarga durada.

21 "Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020", 2012 (Generalitat de Catalunya) 22 Enquesta de Població Activa, 2005-2012 (INE)



24

Gràfic15. Percentatge de persones aturades de llarga durada per sexe a Catalunya i a Espanya (2005-2012).

Font: Enquesta de Població Activa, dades anuals 2005-2012 (INE).

Quant a l'evolució del percentatge de persones aturades de llarga durada per sexe, els homes partien del valor més baix el 2005, sent inferior sempre al percentatge d'atur femení català de llarga durada, i en canvi, a partir de l'any 2010, el supera per situar-se 4 punts per sobre el 2012. La dinàmica és semblant en el cas espanyol, si bé el percentatge de llarga durada masculí era encara més baix, i amb la brusca pujada de 2010 ha convergit amb el valor femení. Així doncs, la desocupació de llarga durada és especialment present en els homes a Catalunya.

3.3.2. Joves23

La desocupació juvenil és un fenomen que està afectant especialment Espanya durant aquest període de crisi econòmica, i el cas de Catalunya no és una excepció. Alguns dels motius pels quals els joves constitueixen un col·lectiu prioritari d'anàlisi i intervenció24 són: la població jove, amb una temporalitat per sobre de la mitjana de la població ocupada, sofreix especialment la situació de dualitat del mercat de treball, la qual cosa dificulta la seva inserció i permanència; a part, el nivell educatiu és una variable determinant en el procés d'inserció laboral, per la qual cosa la baixa qualificació dels joves incrementa exponencialment les dificultats d'inserció.

En l'any 2012 la taxa d'atur juvenil a Catalunya se situava en el 50,7%, lleugerament inferior a la mitjana espanyola (53,2%) però per sobre de la mitjana de les regions més desenvolupades d'Espanya (48,7%). Tant la taxa catalana com l'espanyola se situen per sobre del doble de l'europea (22,9%).

23 Si bé l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020 parla específicament de l'ocupació juvenil fent referència als menors de 30 anys, en aquest apartat s'analitza l'ocupació juvenil per a les edats compreses entre els 15 i els 24 anys, ja que aquestes són les dades disponibles en EUROSTAT, més actualitzats que els de l'ECO 2012-2020 i que permeten al seu torn l'anàlisi comparativa regional. 24 "Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020", 2012 (Generalitat de Catalunya)



25

Taula15. Taxa d'atur juvenil (15-24 anys) a Catalunya i a Espanya (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 15,9 14,7 13,5 20,4 37,1 39,5 44,1 50,7

Espanya 19,7 17,9 18,2 24,6 37,8 41,6 46,4 53,2





L'anàlisi de l'evolució de les taxes ens aporta altres dades igualment interessants. L'any 2007, abans de l'inici de la crisi econòmica actual, la taxa juvenil d'atur a Catalunya era del 13,5%, inferior fins i tot a la mitjana europea (15,5%). En només 5 anys s'ha multiplicat pràcticament per 4, mentre que l'europea només s'ha incrementat en 7 punts.

La dificultat de les persones joves per trobar feina a Catalunya es deu, per una part, a l'especialització anterior dels treballadors joves, amb baixa qualificació (l'abandonament escolar davant de l'abundància d'oportunitats al mercat laboral durant el període de bonança va ser una constant), en sectors molt afectats per la crisi (construcció) i que caracteritzaven el model de creixement econòmic i ocupació que s'ha vingut a baix; i d'altra banda a la falta d'oportunitats per a la població en general, arran de la crisi econòmica, fins i tot per a aquells joves amb estudis superiors.

Taula16. Taxa d'atur juvenil (15-24 anys) de la població masculina (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 15,8 13,2 12,3 22,2 41,2 45,4 49,6 52,9

Espanya 16,7 15 15,2 23,7 39,1 43,2 48,2 54,4




UE-27 18,5 17,1 15,2 15,7 21 21,7 21,9 23,5 Font: Regional Labour Market Statistics (EUROSTAT).

L'anàlisi de gènere ens aporta una altra dada rellevant, com que la taxa d'atur juvenil femenina (48,2%) a Catalunya és inferior a la masculina (52,9%), si bé la taxa és igualment molt elevada i superior a la mitjana de les regions més desenvolupades d'Espanya (47,6%) i, sens dubte, a la mitjana europea (22,1%). El problema de la desocupació juvenil està, doncs, generalitzat per a ambdós sexes a Catalunya.



26

Taula17. Taxa d'atur juvenil (15-24 anys) de la població femenina (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 15,9 16,5 15 18,3 32,1 32,6 38,2 48,2

Espanya 23,4 21,6 21,9 25,8 36,4 39,8 44,4 51,8





Dins del col·lectiu juvenil, com s'assenyalava a l'inici, és especialment preocupant, per les pèrdues potencials que implica de capital humà, capacitat productiva i creixement econòmic, el cas dels joves "ni-nis", això és, la població juvenil que és fora del mercat de treball i que no està tampoc en formació. El 201225, la taxa de joves "ni-nis " a Catalunya és del 21%, per sobre de la taxa espanyola (18,8%) i bastant per sobre de l'europea (13,2%), el que demostra l'especificitat que pren el problema de l'atur juvenil a Espanya i, de forma encara més acusada, a Catalunya. Per aquest motiu, durant el desenvolupament del Programa Operatiu regional del FSE 2014-2020, Espanya i Catalunya han de crear, impulsar i consolidar la Garantia Juvenil en els termes acordats per la Unió Europea, fonamentalment a través, en l'àmbit del FSE, del Programa Operatiu Plurirregional d’Ocupació Jove, en el qual s'inclou la Iniciativa d'Ocupació Juvenil (YEI).

3.3.3. Majors de 45 anys

Segons dades del tercer trimestre de 2013, a Catalunya hi ha 265.300 persones aturades majors de 45 anys. La taxa d'atur de la població major de 45 anys a Catalunya i Espanya durant els últims anys (2005-2012)26 ha seguit una evolució clarament ascendent, paral·lela a l'evolució general de la taxa d'atur per a tota la població activa, i que se situa en el 19,3% a Catalunya l'any 2012, per sobre de la taxa espanyola el mateix any (18,0%). L'anàlisi de gènere mostra grans diferències en la taxa d'atur per a la població masculina i femenina major de 45 anys.

Taula18. Taxa d'atur de la població major de 45 anys per sexe (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 6,1% 5,8% 6,0% 7,9% 12,7% 14,7% 16,1% 19,3%

Homes 4,8% 4,9% 5,5% 6,0% 10,7% 12,9% 14,3% 17,5%

Dones 4,8% 4,2% 4,6% 6,8% 11,9% 14,2% 15,7% 18,9%

Espanya 3,8% 3,6% 4,7% 5,9% 10,6% 13,4% 14,6% 18,0%

Homes 8,4% 8,3% 8,2% 9,5% 13,9% 15,3% 16,7% 19,9%

Dones 6,5% 6,9% 6,7% 6,1% 10,9% 12,3% 13,9% 16,9% Font: Elaboració pròpia a partir d'EPA, dades anuals 2005-2012 (INE).

25 "Joves vulnerables, joves Ni-Ni: quin és l'abast del problema i com s'està afrontant? ", 2013 (IVÀLUA - Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques 26 Elaboració pròpia a partir d'EPA anual (INE).



27

Si bé la taxa d'atur per al col·lectiu de població més gran de 45 anys és inferior a la taxa d'atur per al conjunt de la població activa, i si bé no és el col·lectiu majoritari en situació d'atur (la franja d'edat de 25 a 44 anys és més nombrosa encara a Catalunya), aquest grup presenta unes característiques especials que el fan vulnerable en cas de pèrdua d'ocupació, com són el fet habitual d'haver desenvolupat la mateixa ocupació durant molts anys o les càrregues familiars a sostenir. És per aquest motiu que el grup de població major de 45 anys té un tracte específic en l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació a Catalunya 2012-2020.

3.3.4. Persones amb discapacitat

Les dificultats per trobar feina de les persones amb discapacitat, ja sigui en entorns protegits o al mercat laboral ordinari, les converteixen en un col·lectiu prioritari per al disseny de polítiques d'ocupació. Determinats estereotips associats a una presumpta falta de productivitat de les persones amb discapacitat condicionen aquesta inserció i molt sovint provoquen la seva concentració a determinats sectors amb escàs valor afegit27.

L'any 2011 a Catalunya es comptaven 213.400 persones amb discapacitat, xifra que representa un 4,4% del total de la població en edat de treballar (major de 15 anys). El col·lectiu de les persones amb discapacitat mostra històricament una taxa d'activitat molt baixa, concretament del 38,8% l'any 2011. A Espanya les xifres són molt similars, tant per a la prevalença de la discapacitat (4,1%) com per a la taxa d'activitat, que se situa en el 36,6%.

Taula19. Activitat econòmica de la població amb discapacitat per sexe (2008).

Homes Dones Total

milers % milers % milers %

Ocupats 33,7 37 29,6 27 63,4 31,7

Desocupats 5,6 6,1 7,2 6,6 12,7 6,4

Actius 39,3 43 36,8 34 76,1 38,1

Perceben una prestació contributiva

38,5 42 39,1 36 77,5 39

Incapacitat per treballar 5,2 5,7 10,8 9,9 16 8,0

Altres d'inactius 8 8,8 22,2 20 30,2 15,1

Total 90,9 100 108,9 100 199,8 100 Font: IDESCAT, a partir de l'EDAT 2008 (INE).

Les últimes dades d'ocupació i desocupació provenen de l'Enquesta sobre discapacitats, autonomia personal i situacions de dependència (EDAD), elaborada per l'INE el 2008 i ampliada per l'IDESCAT per al cas de Catalunya. Només un 31,7% de la població amb discapacitat està ocupada, això són, unes 63.400 persones. Unes altres 12.700 es troben en situació d'atur, o el que és el mateix, el 6,4% de les persones amb discapacitat estan actives buscant feina però no en troben, i això es tradueix en una taxa d'atur del 16,7% sobre el total de la població activa amb discapacitat.

Tant la taxa d'activitat com la d'ocupació són més grans per al cas de la població masculina amb discapacitat (43% i 37%) que per a la població femenina (34% i 27%), que situa les dones amb discapacitat en una situació encara més vulnerable i de necessària atenció.

27 "Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020", 2012 (Generalitat de Catalunya)



28

3.3.5. Persones amb baix nivell de qualificació

El nivell de qualificació de les persones treballadores està directament relacionat amb les seves possibilitats d'inserció laboral, de manera que a una major qualificació, la probabilitat de sortir de la situació de desocupació, augmenta. En el context català (i espanyol en general), el col·lectiu de persones amb nivell d'estudis inferior a la secundària obligatòria, és especialment important a causa del model de creixement econòmic desenvolupat abans de la crisi, basat precisament en llocs de treball de baixa qualificació. El context internacional d'economia globalitzada i necessitat de generació de llocs de treball d'alta qualificació tecnològica, suposa també un incentiu per actuar amb prioritat cap al col·lectiu de treballadors no qualificats.

L'evolució de l'atur entre la població amb estudis inferiors als obligatoris ha anat en clar ascens des de desembre de 2007, quan es comptabilitzaven 122.496 persones treballadores de baixa qualificació a l'atur, fins a desembre de 2012, quan es situa en la seva xifra més alta: 287.937. Hi ha hagut un lleu descens aquest últim any, i el desembre de 2013 es van comptar 276.485 persones a l'atur amb nivell d'estudis inferiors als obligatoris. El gran increment d'aquesta evolució, es va produir en els anys 2008 i 2009, amb 75.676 persones aturades més el primer any i 60.401 en el segon, amb percentatges del 61,8% i del 30,5% d'increment respectivament.

Gràfic16. Persones aturades registrades de baixa qualificació a Catalunya, desembre 2007-desembre 2013.

Font: Estratègia Catalana per a l'Ocupació, 2012-2020.



29

3.4. Condicions laborals

3.4.1. Temporalitat de l'ocupació

El 20% de les persones assalariades a Catalunya en l'actualitat són temporals28, una proporció que és pràcticament idèntica per a homes i dones (19,9% i 20,1% respectivament). En relació amb Espanya, es pot afirmar que a Catalunya el contracte indefinit és més comú (80% en el primer cas i 75,7% en el segon).

Taula20. Població assalariada segons tipus de contracte i sexe a Catalunya i a Espanya (3 T 2013).

Indefinit Temporal

Catalunya 80% 20%

Homes 80,1% 19,9%

Dones 79,9% 20,1%

Espanya 75,7% 24,3%

Homes 76,4% 23,6%


3.4.2. Ocupació a temps parcial

El 14,9% de les persones ocupades en Catalunya treballen a temps parcial29, una xifra similar a la que es registra en el conjunt d'Espanya (15,4%). La jornada a temps parcial a Catalunya és molt més comú entre les dones (22,9%) que entre els homes (7,5%), igual com succeeix per al conjunt d'Espanya (24,5% i 7,8%, respectivament).

Taula21. Població ocupada per tipus de jornada i sexe a Catalunya i a Espanya (3 T 2013).

Completa Parcial


Homes 92,5% 7,5%

Dones 77,1% 22,9%

Espanya 86,4% 15,4%

Homes 92,2% 7,8%


28 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE) 29 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE)



30

3.4.3. Salaris

El guany per hora normal de treball a Catalunya, segons l'última dada disponible30, per a l'any 2011, és de 15,5 €, una xifra major a la mitjana espanyola, de 14,5 €/hora. La dinàmica del salari, mesurat en guany per hora normal de treball, durant el període de crisi econòmica (fins a l'any 2011), ha estat lleugerament ascendent, igual com en la resta d'Espanya. El salari de la població ocupada masculina a Catalunya l'any 2011 (17,1 €/hora) és sistemàticament més gran que el de la femenina (13,8 €/hora), sense que en els últims anys s'hagi produït cap tipus de convergència, sinó al contrari.

Taula22. Guany per hora normal de treball (€) per sexe a Catalunya i a Espanya (2008-2011).

2008 2009 2010 2011

Catalunya 14,4 14,8 15,5 15,5

Homes 15,8 16,2 16,9 17,1

Dones 12,7 13,1 13,9 13,8

Espanya 13,5 14,1 14,5 14,5

Homes 14,5 15,1 15,6 15,7

Dones 12,2 12,7 13,2 13,1 Font: Enquesta anual d'Estructura Salarial, 2013 (INE).

Es poden afegir, de tota manera, dos aspectes metodològics sobre les dades anteriors, que poden matisar el resultat aparentment positiu que es registra en el salari de les persones treballadores mesurat pel guany per hora de treball: d’una banda, l'any 2011, el primer en el qual s’instaura completament l'ajust estructural de l'economia espanyola, l'evolució de l'indicador dóna clars signes d'estancament respecte a l'any 2010, situació que, de disposar de dades per als anys successius (2012, 2013), podríem veure probablement repetida; i, d'altra banda, les dades s'expressen en termes nominals, això és, sense tenir en compte l'efecte de la inflació, que durant el període de referència (2008-2011) es va incrementar en un 5,5% en termes acumulats a Catalunya31. Per aquest motiu, la pujada en termes nominals del salari (7,6%) quedaria pràcticament anul·lada per al conjunt del període, i es convertiria en baixada en termes reals si tinguéssim en compte només el període 2010-2011.

3.4.4. Conciliació de la vida personal i professional

A Catalunya, l'any 2011, segons dades d'IDESCAT32, els homes dediquen una mitjana diària de 2 hores i 2 minuts a tasques de la llar i familiars, mentre que les dones dediquen 3 hores i 54 minuts, pel que la conciliació personal i professional és manifestament més complexa per a les dones.

D'altra banda, segons dades del Mòdul de Conciliació de l'EPA 201033, per a aconseguir la conciliació personal i professional un 9,5% de la població catalana amb almenys un fill fa ús de serveis externs per a atendre'ls, una xifra menor a la què es presenta per al conjunt d'Espanya (14,7%). Les xifres són molt semblants per a la població masculina (8,9%) i per a la femenina (9,9%).

30 Enquesta Anual d'Estructura Salarial, 2013 (INE) 31 Índex de Preus de consum, 2008-2011 (INE) 32 Enquesta de demografia i qualitat de vida, 2011 (IDESCAT) 33 Enquesta de Població Activa, Mòdul de conciliació 2010 (INE)



31

A Catalunya34 un 21% de la població assalariada entre 16 i 64 anys no pot modificar l'horari d'inici o final de la seva jornada laboral, una de les xifres més baixes per al conjunt de regions espanyoles, la mitjana de les quals és del 27,5%, la qual cosa situa Catalunya en una posició més avançada en aquest sentit, junt amb les Illes Balears. Per sexe, la proporció en les dones (19,5%) és una mica millor que en els homes (22,4%).

Finalment35, un 22,5% de la població assalariada entre 16 i 64 anys a Catalunya no pot organitzar la seva jornada laboral de manera que pugui prendre dies lliures en el treball, un percentatge dels més baixos entre les regions espanyoles i que la situa una altra vegada entre les més avançades des de la perspectiva de la conciliació personal i professional. La situació és més favorable per a la població femenina (només el 20,8% no pot modificar la jornada) respecte a la masculina (24,1%).

3.4.5. Sinistralitat laboral

L'any 2012 es van produir a Catalunya un total de 72.681 accidents en jornada de treball amb baixa36, el que representa una taxa de sinistralitat de 25,2 accidents per cada mil persones ocupades, una xifra lleugerament superior a la taxa espanyola (23,6). És interessant observar la dinàmica de la taxa de sinistralitat en els últims anys (2005-2012), que ha aconseguit reduir-se notablement tant en el cas de Catalunya com en la resta d'Espanya.

El 99% dels accidents laborals que es produeixen tant a Catalunya com a Espanya són lleus, un 0,9% són greus i el 0,1% són mortals, això és, durant l'any 2012 van perdre la vida treballant 60 persones a Catalunya, en contrast amb els 137 que van arribar a fer-ho l'any 2006.

Gràfic17. Evolució de la taxa de sinistralitat a Catalunya i a Espanya (2005-2012).

Font: Anuari d'Estadístiques Laborals, 2012 (INE, a partir de MEYSS).

34 Enquesta de Població Activa, Mòdul de conciliació 2010 (INE). 35 Enquesta de Població Activa, Mòdul de conciliació 2010 (INE) 36 Anuari d'estadístiques laborals, 2012 (INE, a partir del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social).



32

No obstant, es poden matisar les anteriors dades, tenint en compte que una part important de la reducció de la sinistralitat laboral a Catalunya i Espanya en els últims anys pot deures a la dràstica reducció d'ocupació al sector de la construcció (afectat especialment pels sinistres laborals), i de l'activitat econòmica en general. Tot i que no s'han de menysprear els avenços que es poden haver aconseguir, quant a accidents laborals, arran d'una major sensibilització i vigilància per part dels agents involucrats.



33

4. POBRESA I INCLUSIÓ SOCIAL

Si bé els conceptes de "pobresa" i "exclusió social" estan íntimament relacionats, no s'han de confondre. El primer d'ells, "pobresa", té un matís més econòmic que el segon, en el sentit en què defineix una situació de vida en la qual no hi ha capacitat material (absoluta o relativa) per fer front a les necessitats que conformen un nivell mínim de qualitat de vida, i que se suposa que hom pot satisfer quan disposa d'ingressos de forma ordinària, habitualment mitjançant una ocupació. El concepte d'"exclusió social" no es refereix a un fenomen exclusivament econòmic que es defineixi en termes materials de qualitat de vida, sinó que es refereix a una situació desfavorable de l'individu quant a la seva participació en la societat.

Una àmplia diagnosi al respecte de la pobresa i l'exclusió social s'ha elaborat recentment al document de bases del "Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya (2012) " a partir de les dades d'IDESCAT. A continuació, es presenten els resultats que mostren els principals indicadors de pobresa i exclusió social, comparats amb la resta d'Espanya i la Unió Europea dels 27, a partir de les dades que s'obtenen d'EUROSTAT, per poder realitzar així les comparacions de forma més objectiva i segons la metodologia seguida per a l'Estratègia Europa 2020.

Un total d’1.764.043 persones es trobaven el 2012 a Catalunya en situació de risc o exclusió social, el que representava el 23,3% de la població total, un percentatge inferior a la mitjana espanyola (28,2%) i fins i tot a l'europea (24,9%). Tanmateix, la dinàmica seguida en els últims anys, arran de la crisi econòmica, està sent negativa, ja que es partia d'un 16,7% l'any 2006, una situació clarament millor que la del cas espanyol i europeu, al qual ha tendit a convergir Catalunya.

Taula23. Percentatge de persones en situació de risc o exclusió social (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 18,1 16,7 16,9 17,0 19,0 20,8 25,2 23,3

Espanya 24,3 24,0 23,3 24,5 24,5 26,7 27,7 28,2




UE-27 25,7 25,3 24,4 23,7 23,2 23,7 24,3 24,9 Font: Regional Poverty and Social Exclusion Statistics (EUROSTAT).

Un altre indicador que ens ajuda a valorar la situació de pobresa i exclusió social en la qual es troba la població catalana és la taxa de risc de pobresa, que es presenta a continuació per al període 2005-2012. La taxa es situa en el 16,8% l'any 2012, després d'un ascens continuat des de l'any 2005 (13,2%) i d'un lleuger descens l'últim any, 2011, on va assolir un màxim del 17,6%. La taxa de pobresa a Catalunya, igual que el percentatge de persones en risc d'exclusió social, és més baix que l'espanyola (22,2%) i fins i tot, encara que molt lleugerament, que la de les regions més desenvolupades espanyoles (18,5%) i que l'europea (un 17,1%).



34

Taula24. Taxa de risc de pobresa (2005-2012).

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Catalunya 13,2 13,4 13,8 13,4 15,4 15,9 17,6 16,8

Espanya 20,1 20,3 19,7 20,8 20,1 21,4 22,2 22,2




UE-27 16,4 16,5 16,5 16,5 16,4 16,4 16,9 17,1 Font: Regional Poverty and Social Exclusion Statistics (EUROSTAT).

Segons dades d'IDESCAT, a Catalunya la pobresa n'afecta més a les dones (20,3%) que als homes (18%), una vegada realitzades les transferències socials (mesures econòmiques d'intervenció de l'administració pública). En general, la major taxa de pobresa femenina és una característica que es dóna a nivell espanyol i europeu també. Seguint la mateixa font i l'esmentat document de bases del "Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya (2012) ", la situació de pobresa afecta principalment, per col·lectius d'edat, la població infantil (menor de 16 anys), seguida de la població senil, (major de 65 anys).

Gràfic18. Percentatge de persones en situació de risc o exclusió social (2005-2012).

Font: Regional Poverty and Social Exclusion Statistics (EUROSTAT).



35

5. EDUCACIÓ I FORMACIÓ

5.1. Nivell educatiu

Un 42,9% de la població major de 16 anys a Catalunya assoleix el nivell d'educació secundària, que és la situació majoritària, l'any 201337. Per darrere segueixen els que assoleixen un nivell primari d'educació (28,7%) i, pràcticament al mateix nivell (26,4%), els que estan en possessió d'un títol universitari. L'anàlisi de gènere ens mostra que el percentatge de població amb educació secundària és una mica inferior en el cas de les dones (40,2%, per 45,9% dels homes) i, en canvi, el percentatge d'estudis universitaris és superior (27,2%, per 25,4% dels homes). En comparació amb la mitjana espanyola les xifres són molt similars, això no obstant, el percentatge de població amb educació secundària és inferior a Catalunya (42,9%) respecte a Espanya (46,5%), mentre que la població amb estudis universitaris és lleugerament més nombrosa a Catalunya (26,4% per 26% a Espanya).

Taula25. Població segons nivell educatiu i sexe (2013).

Analfabets Primària Secundària Superior Doctorat

Catalunya 1,6 28,7 42,9 26,4 0,4

Homes 1,0 27,1 45,9 25,4 0,5

Dones 2,1 30,2 40,2 27,2 0,3

Espanya 1,9 25,1 46,5 26 0,5

Homes 1,2 23,1 49,2 25,9 0,6

Dones 2,6 26,9 43,9 26,1 0,4 Font: Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE).

Quant al nivell educatiu de la població ocupada de Catalunya38, aquesta mostra una estructura diferent, amb un major percentatge de població amb educació universitària (40,3%) en detriment de la població que disposa únicament d'estudis primaris (11,3%), la qual cosa dóna compte de la importància de la qualificació per a l'obtenció d'un lloc de treball. El percentatge de població femenina amb títol universitari (44,3%) és, en aquest cas, clarament superior al de la població masculina (36,6%), situació que es replica pràcticament amb les mateixes proporcions en el cas espanyol. De tota manera, tant per a Catalunya com per a Espanya en general, el grup majoritari entre les persones ocupades continua sent el que disposa únicament d'educació secundària.

37 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE) 38 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE)



36

Taula26. Població ocupada segons nivell educatiu i sexe (2013).

Analfabets Primària Secundària Superior Doctorat

Catalunya 0,3 11,3 47,3 40,3 0,7

Homes 0,2 12,6 49,6 36,6 0,9

Dones 0,3 9,9 44,8 44,3 0,6

Espanya 0,2 8,9 49,8 40,0 0,9

Homes 0,2 9,7 52,5 36,7 0,9

Dones 0,2 8,0 46,8 44,0 0,8 Font: Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE).

5.2. Abandonament escolar

La taxa d'abandonament educatiu prematur comptabilitza el percentatge de la població de 18 a 24 anys que abandona els estudis una vegada finalitzada l'etapa secundària obligatòria. En el cas de Catalunya s'observa que, durant el període de crisi econòmica, la taxa d'abandonament escolar prematur s'ha reduït de forma considerable des de l'any 2008 (33,2%) fins a arribar al 24,0% l'any 2012. Aquesta taxa se situa per sota de l'espanyola, però molt per sobre de la mitjana europea (12,8%), que pràcticament dobla.

Gràfic19. Abandonament prematur escolar de la població (2005-2012).

Font: Regional Education Statistics (EUROSTAT).



37

Taula27. Abandonament prematur escolar de la població per sexe (2005 i 2012).

2005 2012

H M H M

Catalunya 40,7 25,1 28,2 19,6

Espanya 36,6 24,9 28,8 20,8

Regions menys desenvolupades 44,6 28,7 41,3 22,5

Regions en transició 41,9 31,5 33,5 24,9

Regions més desenvolupades 33,2 21,9 25,0 19,3

UE-27 17,8 13,8 14,5 11,0 Font: Regional Education Statistics (EUROSTAT).

L'anàlisi de gènere ens mostra que la taxa d'abandonament escolar prematur a Catalunya és superior en la població masculina (28,2%) respecte a la femenina (19,6%), i en tot cas sempre són més altes que a les regions més desenvolupades d’Espanya i que a la UE dels 27.

Amb relació al percentatge de població de 30 a 34 anys amb estudis universitaris, la dada catalana se situa molt lleugerament per sobre de l'espanyol en tot el període de referència (2005-2012), sempre al voltant del 40%, mentre que ambdós indicadors són bastant més elevats que l'europeu l'any 2012 (35,8%), després d'un procés de creixement de la taxa europea, des de l'any 2008 principalment.

Gràfic20. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb estudis universitaris (2005-2012).

Font: Regional Education Statistics (EUROSTAT).

L'anàlisi de gènere per a aquest indicador ens mostra que la proporció entre les dones és sempre superior, i de fet en els últims anys la diferència entre la taxa femenina i la masculina ha augmentat (més de 10 punts), en una dinàmica similar als valors per a Espanya i la UE-27.



38

Taula28. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb estudis universitaris per sexe (2005 i 2012).

2005 2012

H M H M

Catalunya 36,3 44,0 35,8 47,9

Espanya 34,5 43,0 35,0 45,3

Regions menys desenvolupades 29,4 34,7 26,3 42,3

Regions en transició 27,0 34,0 26,4 35,0

Regions més desenvolupades 37,5 46,8 40,2 50,8

UE-27 26,0 30,0 31,6 40,0 Font: Regional Education Statistics (EUROSTAT).

Per branques d'ensenyament, les ciències socials han estatr la principal matèria d'estudi universitari39, amb pràcticament la meitat de l'alumnat català (47,2%). A Espanya en el seu conjunt i en la UE-27 l'alumnat de ciències socials també van ser el primer grup poblacional per branca d'ensenyament, si bé amb xifres una mica menors. El segon grup en nombre d'alumnes l'any 2011 va ser el de les enginyeries i arquitectures, amb una mica menys de la quarta part del total, en proporció similar a l'espanyola i l'europea. Destaca a Catalunya la baixa proporció d'alumnat de ciències (5,7%) amb relació a la mitjana espanyola (9,8%) o europea (10,4%).

Taula29. Alumnat universitari per branca d'ensenyament (2011).

Arts i

humanitats Ciències socials

Ciències Ciències de la

salut Enginyeries i arquitectures

Catalunya 10,2 47,2 5,7 14,6 22,3

Espanya 11,0 41,9 9,8 12,7 24,6

UE-27 12,2 42,1 10,4 14,2 21,2 Font: IDESCAT.

5.3. Aprenentatge permanent

L'any 2012 la taxa de participació de la població catalana de 25 a 64 anys en activitats de formació permanent40 va ser del 8,8%, per sota de l'espanyola i de l'europea. Les dones són més actives que els homes en aquest sentit.

Taula30. Formació permanent de la població de 25 a 64 anys (2012).

H M Total

Catalunya 7,6 10,1 8,8

Espanya 9,9 11,6 10,7

UE-27 8,4 9,7 9 Font: IDESCAT i EUROSTAT.

39 IDESCAT, 2011 40 IDESCAT, 2012.



39

6. DIAGNÒSTIC TERRITORIAL

Territorialment Catalunya és organitzada en 947 municipis, 41 comarques, 8 àmbits del pla territorial i 4 províncies.

D'entrada, com s'observa a la taula, prenent com a referència 100 al PIB per càpita de Catalunya i comparant-ho amb la posició que ocupen les comarques, s'evidencien clarament les diferències econòmiques territorials a Catalunya, des de les més riques (Ribera d'Ebre, Val d'Aran, Alta Ribagorça, Barcelonès i Cerdanya, amb valors superiors a 110) fins a les més pobres (Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Maresme, amb valors inferiors a 75), diferències que, com veurem, es tradueixen també en termes d'ocupació i, com a conseqüència, en termes de pobresa i exclusió social.

Taula31. PIB comarcal de Catalunya (2010)

PIB/H PIB/H

CATALUNYA 100 Maresme 69,8

Alt Camp 88,4 Montsià 62,2

Alt Empordà 87,1 Noguera 79,8

Alt Penedès 108,5 Osona 96,7

Alt Urgell 83,9 Pallars Jussà 88,8

Alta Ribagorça 120,3 Pallars Sobirà 106,7

Anoia 78,6 Pla de l'Estany 75,9

Bages 85,5 Pla d'Urgell 95,5

Baix Camp 89,1 Priorat 54,5

Baix Ebre 80,3 Ribera d'Ebre 235,4

Baix Empordà 85,1 Ripollès 100,8

Baix Llobregat 99,7 Segarra 93,5

Baix Penedès 65,4 Segrià 90,9

Barcelonès 118,8 Selva 83,4

Berguedà 81,5 Solsonès 92,4

Cerdanya 112,2 Tarragonès 109,6

Conca de Barberà 100,1 Terra Alta 75,6

Garraf 68,8 Urgell 85,5

Garrigues 78,4 Val d'Aran 142,1

Garrotxa 100,6 Vallès Occidental 95,9

Gironès 103,0 Vallès Oriental 101,4

Font: Nota de Conjuntura Econòmica núm. 78, 2013 (Generalitat de Catalunya).



40

En el diagnòstic que va acompanyar el Pla General d'Ocupació de Catalunya - Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020, es va realitzar una anàlisi detallada a nivell comarcal41, una anàlisi que s'actualitza anualment42 i els resultats de la qual es mostren a continuació després de l'anàlisi provincial (per a la qual hi ha més dades disponibles).

A nivell provincial, Catalunya es divideix en Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Lleida i Girona són províncies transfrontereres; Barcelona, Girona i Tarragona són costaners; totes les províncies poden considerar-se muntanyoses i només Barcelona reuneix les característiques que la converteixen en una àrea metropolitana.

Lleida és la província amb una major superfície, mentre que en termes de densitat de població, per lògica, Barcelona és la que presenta una xifra més alta, donat el seu caràcter metropolità (718,6 habitants per km²). Les altres províncies tenen una densitat inferior a 130 habitants per km², mentre que Lleida té la densitat més baixa, amb poc més de 36,6 hab/km² i prototip de territori rural a Catalunya.

Taula32. Superfície i densitat de població de les províncies de Catalunya (2012).

Superfície (km2)

Densitat (hab/km²)

Barcelona 7.726,4 718,6

Girona 5.905 129

Lleida 12.168,4 36,4

Tarragona 6.308,2 129,1

Catalunya 32.108 234 Font: IDESCAT.

Lleida és la província que presenta un PIB per càpita més elevat, si bé les diferències són mínimes entre els 4 territoris. Per volum, és evident que Barcelona, amb la seva àrea metropolitana, és l'àrea més dinàmica de Catalunya, generant més de 143.000 milions d'activitat econòmica, pràcticament el 75% del total català.

Taula33. PIB i PIB per càpita de les províncies de Catalunya (2012).

PIB % PIB per càpita

Barcelona 143.030 73,4 26.600

Girona 19.429 10,0 26.700

Lleida 11.533 5,9 26.800

Tarragona 21.004 10,8 26.500

Font: Regional Economic Statistics (EUROSTAT).

En el tercer trimestre de 201343, Girona és la província que presenta una taxa d'activitat més alta, amb pràcticament dos terços de la població en situació activa, seguida per Tarragona. En l'altre extrem, Lleida té una taxa d'activitat inferior al 60% de la població. En pràcticament tots els casos, la població activa va assolir el nivell més alt en el darrer trimestre de 2008, i des de llavors ha anat a la baixa, recuperant-se únicament a Girona i Tarragona aquest últim any.

41http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/07/25/13/51/37432ff0-b8af-48ee-b5da-e41b0cf59c12.pdf 42http://www20.gencat.cat/docs/observatoritreball/04%20-%20Focus/Territori/Documents/Arxius/visio_general_glossari.pdf 43 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE)



41

Gràfic21. Taxa d'activitat per províncies a Catalunya (2005-2013).

Font: Enquesta de Població Activa, dades trimestrals 2005-2013 (INE).

En termes de població ocupada, el 71,8% del total de la força laboral catalana es concentra a la província de Barcelona44. Atès que el percentatge d'ocupació a Barcelona és menor al pes que representa l'activitat econòmica en el conjunt del territori català, és evident el major valor afegit de la producció a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Gràfic22. Distribució de l'ocupació per províncies a Catalunya, 3 T 2013.

Font: Enquesta de Població Activa, dades trimestrals (INE).

L'anàlisi de l'evolució temporal durant el període de crisi econòmica (2008-2013) evindencia, però, que hi ha una lleugera tendència de l'ocupació a Catalunya a mostrar una distribució territorial de l'ocupació menys concentrada a Barcelona, sobretot en els dos últims anys, ja que les pèrdues d'ocupació respecte a la situació el 2008 són més grans per a Barcelona (19,9%) que per a la resta de províncies, destacant

44 Enquesta de Població Activa, 3 T 2013 (INE)



42

Girona com la província amb menor increment de la desocupació (13,9%), 6 punts inferior al registrat a Barcelona.

Taula34. Evolució de la distribució de l'ocupació per províncies a Catalunya, 3 T 2008-2013.

3T 2008 3T 2013 Pèrdues segon/TOT s/2008

Barcelona 2547,8 2039,6 508,2 77,5% 19,9%

Girona 354,8 305,4 49,4 7,5% 13,9%

Lleida 211,9 179,2 32,7 5,0% 15,4%

Tarragona 380,7 315,5 65,2 9,9% 17,1%

Catalunya 3495,2 2839,7 655,5 100,0% 18,8% Font: Enquesta de Població Activa, dades trimestrals (INE).

En termes d'ocupació per compte propi i esperit empresarial, l'anàlisi territorial del Global Entrepreneurship Monitor situa les províncies de Lleida i Girona al capdavant de l'activitat emprenedora a Catalunya, amb taxes del 16,3% i el 13,3%.

Taula35. Taxes d'Activitat Emprenedora per províncies (2012).

TAE

Lleida 16,35 Girona 13,33

Tarragona 7,12

Barcelona 6,52 Font: Informi executiu GEM Catalunya 2012.

Finalment, la següent taula mostra l'evolució de la taxa d'atur a les províncies catalanes per al període 2005-2013. La província més castigada per l'atur és Tarragona, amb més d'un 25% de la població sense treball, seguida de Barcelona (23,3%) i Girona (21,6%). Destaca la baixa taxa d'atur a la província de Lleida, l'única que no és costanera, i que no arriba al 15%. És aquest un fet destacable, ja que el 2005 les taxes d'atur eren similars per a totes les províncies catalanes. Al llarg del període de crisi, l'atur ha seguit una tendència creixent en totes elles fins a l'últim trimestre de 2012, quan sembla estancar-se fins al tercer trimestre de 2013.



43

Gràfic23. Taxa d'atur per províncies a Catalunya (2005-2013).

Font: Enquesta de Població Activa, dades trimestrals 2005-2013 (INE).

A nivell comarcal, les comarques amb major taxa d'atur registrat en Catalunya, al desembre 2011, són el Baix Penedès, Garraf, Baix Empordà i Anoia, amb taxes al voltant del 21%, o fins i tot arribant al 27,6% en el primer cas, molt per sobre de la mitjana catalana (17,7%). Són comarques que pertanyen a diferents províncies, si bé dues d'elles són costaneres (Baix Penedès i Garraf) i se situen en el límit de les províncies de Tarragona i Barcelona. Al contrari, el Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i la Val d'Aran, totes elles de la província de Lleida i de l'àmbit territorial del Pirineu, presenten les taxes més baixes d'atur, fins i tot per sota del 10% en els dos últims casos. Són territoris fortament especialitzats en els serveis, concretament en el turisme de muntanya.



44

Taula36. Taxa d'atur per comarques, desembre 2011.

Atur L/pàg.

< 29

> 45

No calç.

Atur L/pàg. < 29

> 45

No calç.

CATALUNYA 17,7 35,6 18,3 40,0 29,5

Alt Camp 18,4 33,0 19,7 40,8 38,0 Gironès 16,5 33,0 20,9 35,1 34,0

Alt Empordà 18,7 29,6 20,5 36,1 32,5 Maresme 20,1 38,5 16,6 43,6 23,4

Alt Penedès 17,5 31,5 19,5 36,7 36,2 Montsià 19,0 33,9 18,6 37,0 29,0

Alt Urgell 13,5 29,8 19,4 39,7 22,7 Noguera 15,8 34,4 21,6 39,1 36,3

Alta Ribagorça 9,8 19,1 20,4 28,7 29,9 Osona 17,5 42,1 19,2 44,1 33,1

Anoia 20,8 38,5 19,1 41,0 31,7 Pallars Jussà 15,0 31,0 18,5 39,3 27,1

Bages 18,8 41,2 17,5 42,0 36,7 Pallars Sobirà 11,8 19,9 24,1 31,5 23,0

Baix Camp 20,5 31,9 19,9 38,2 32,6 Pla d'Urgell 13,9 29,4 18,9 34,0 38,7

Baix Ebre 19,4 33,6 19,6 39,2 31,1 Pla de l'Estany 12,4 33,9 20,7 38,3 34,7

Baix Empordà 21,2 30,9 20,0 37,5 33,5 Priorat 14,1 35,0 18,6 42,1 29,3

Baix Llobregat 17,8 36,7 18,1 40,1 31,7 Ribera d'Ebre 15,1 28,6 21,3 38,3 37,2

Baix Penedès 27,6 37,4 19,4 37,9 32,3 Ripollès 13,4 37,0 18,7 46,5 31,5

Barcelonès 15,5 35,2 17,6 40,8 25,3 Segarra 12,6 39,9 18,1 37,8 34,8

Barcelonès Nord 20,9 36,5 19,5 38,6 34,6 Segrià 16,5 29,0 20,5 34,0 32,1

Barcelonès Sud 17,6 35,3 17,9 38,9 36,1 Selva 20,1 32,4 18,2 39,9 30,3

Barcelona ciutat 13,9 34,7 16,8 42,0 19,8 Solsonès 13,6 36,7 21,7 33,5 36,5

Berguedà 17,9 39,0 19,5 45,0 24,7 Tarragonès 20,6 28,4 21,9 34,5 27,4

Cerdanya 12,4 22,7 18,4 36,0 25,4 Terra Alta 11,9 32,9 19,9 42,1 30,4

Conca de Barberà 15,4 32,1 20,2 41,3 40,7 Urgell 16,1 32,5 20,9 37,9 36,8

Garraf 21,6 33,8 18,3 40,5 23,1 Val d'Aran 9,1 12,8 20,0 32,3 20,7

Garrigues 12,4 30,1 20,4 37,6 31,4 Vallès Occid. 19,2 39,1 17,6 40,9 29,5

Garrotxa 12,6 34,8 18,9 44,2 30,6 Vallès Oriental 19,0 38,1 16,8 40,7 37,3



45

Mapa1. Taxa d'atur per comarques, desembre 2011.

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020.

Les estadístiques recollides en el marc del diagnòstic que acompanya el Pla General d'Ocupació - Estratègia Catalana per a l'Ocupació 2012-2020, permeten també analitzar les taxes d'atur registrat per als diferents col·lectius prioritaris a nivell comarcal, sempre amb dades de desembre 2011. Osona, Bages, Segarra, Vallès Occidental i Berguedà, per aquest ordre, són les comarques amb major taxa d'atur registrat de llarga durada, sent totes elles comarques d'interior i la majoria vinculades històricament a la indústria, que és, amb la construcció, el sector més castigat per la crisi econòmica. Al contrari, una altra vegada les mateixes comarques de Lleida/Pirineu (Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d'Aran) són les que presenten registres menys negatius.

Quant a les taxes d'atur registrat juvenil segons dades de desembre 2011, el Tarragonès, Solsonès, Noguera i Ribera d'Ebre, junt amb el Pallars Sobirà, de forma destacada (24,1%), són les comarques que presenten les taxes més altes. Pertanyen totes elles a les províncies de Lleida i Tarragona, pel que el problema de l'atur juvenil sembla concentrar-se'n més en aquestes zones. Al contrari, les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Baix Llobregat) conformen la majoria de comarques amb taxes d'atur juvenil més baix (per sota de la mitjana catalana, del 18,3%), el que ens indica que els joves semblen trobar millors oportunitats d'ocupació a les zones d'influència de la ciutat de Barcelona.

Per al col·lectiu de persones aturades majors de 45 anys, són les comarques interiors del Ripollès, Berguedà, Garrotxa i Osona, comarques amb un fort caràcter industrial, les que tenen taxes més elevades, per sobre del 44% (quan la mitjana catalana se situa en el 40%). Una altra vegada les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d'Aran són els que presenten les taxes més baixes de persones aturades d'aquest col·lectiu, fins i tot per sota del 30% en el primer cas.

Finalment, la taxa d'atur entre la població de baixa qualificació és especialment elevada (més del 37% i superant el 40% en un cas) a la Conca de Barberà, Pla d'Urgell, Alt Camp, Vallès Oriental i Ribera d'Ebre, amb xifres molt superiors a la mitjana catalana (29,5%). Són totes elles comarques d'interior de Tarragona i Lleida (excepte el Vallès Oriental). Al contrari, i com sembla habitual, les comarques de Lleida/Pirineu (Pallars Sobirà, Val d'Aran i Alt Urgell en aquest cas) són les que presenten també les taxes més baixes de desocupació de baixa qualificació, amb xifres properes al 20%.



46

7. ANÀLISI DE LA POSICIÓ DE CATALUNYA EN RELACIÓ AMB EL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE L'ESTRATÈGIA EUROPA 2020

L'objectiu d'aquest apartat, de caràcter recapitulatiu, és valorar la situació i perspectives de compliment de Catalunya dels objectius marcats en l'àmbit europeu en el marc de l'Estratègia Europa 2020. La Unió Europea s'ha marcat uns objectius ambiciosos per assolir l'any 2020 en cinc grans àrees, tres de les quals afecten directament les polítiques cofinançades pel FSE 2014-2020:

◙ Ocupació: 75% de la població activa de 20 a 64 anys hauria d'estar ocupada.

◙ Pobresa: treure 20 milions de persones del risc de pobresa o exclusió social.

◙ Educació: la taxa d'abandonament prematur escolar hauria d'estar per sota del 10% i, com a mínim, el 40% de la població de 30 a 34 anys hauria d'haver completat estudis superiors.

Aquests objectius generals es concreten en altres sub-objectius i s'adapten a les particularitats de cada Estat membre de la Unió Europea, de manera que els objectius de l'Europa 2020 per a Espanya són els següents:

◙ Ocupació: 74% de la població activa de 20 a 64 anys hauria d'estar ocupada.

◙ Pobresa: treure 1,4-1,5 milions de persones del risc de pobresa o exclusió social.

◙ Educació: la taxa d'abandonament prematur escolar hauria d'estar per sota del 15% i, com a mínim, el 44% de la població de 30 a 34 anys hauria d'haver completat estudis superiors.

Es presenten a continuació els principals indicadors per a Catalunya en el marc de l'Estratègia Europa 2020 i s'analitza la seva distància a l'objectiu marcat i els factors a tenir en compte per valorar les possibilitats d'aconseguir-ho.



47

Taula37. Distància de Catalunya amb els objectius en matèria d'ocupació, educació i pobresa de l'Estratègia Europa 2020.

Objectiu

2020

Distància a

l'objectiu

Objectiu

2020

Distància a

l'objectiu

Distància a

l'objectiu

Taxa d'ocupació de la població entre 20 i 64 anys (total) 75% 68,5% 2012 6,5% 74% 59,3% 2012 14,7% 63,5% 2012 10,5%Taxa d'ocupació de la població entre 20 i 64 anys (homes) 74,6% 2012 64,5% 2012 67,5% 2012Taxa d'ocupació de la població entre 20 i 64 anys (dones) 62,4% 2012 54,0% 2012 59,5% 2012

Taxa d'abandonament escolar prematur de la població entre 18 i 24 anys (total) 10% 12,8% 2012 -2,8% 15% 24,9% 2012 -9,9% 24,0% 2012 -9,0%Taxa d'abandonament escolar prematur de la població entre 18 i 24 anys (homes) 14,5% 2012 28,8% 2012 28,2% 2012Taxa d'abandonament escolar prematur de la població entre 18 i 24 anys (dones) 11,0% 2012 20,8% 2012 19,6% 2012% Població entre 30 i 34 anys amb estudis superiors (total) 40% 35,8% 2012 4,2% 44% 40,1% 2012 3,9% 41,8% 2012 2,2%% Població entre 30 i 34 anys amb estudis superiors (homes) 31,6% 2012 35,0% 2012 35,8% 2012% Població entre 30 i 34 anys amb estudis superiors (dones) 40,0% 2012 45,3% 2012 47,9% 2012

Persones en risc de pobresa o exclusió social (milers de persones) 123.879 2012 13.090 2012% Persones en risc de pobresa o exclusió social / Població total 24,9% 2012 28,2% 2012 23,3% 2012Persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (milers de persones) 373.330 2012 5.137 2012% Persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball / Població total 9,9% 2012 14,2% 2012 11,5% 2012Persones en risc de pobresa després de transferències socials (milers de persones) 84.907 2012 10.276 2012% Persones en risc de pobresa després de transferències socials / Població total 17,1% 2012 22,2% 2012 16,8% 2012Persones en situació de privació material severa (milers de persones) 50.497 2012 2.708 2012% Persones en situació de privació material severa / Població total 10,2% 2012 5,8% 2012 7,4% 2012

EDUCACIÓ: Taxa d'abandonament escolar prematur inferior al 10% (15% a Espanya) i al menys un 40% (44% a Espanya) de les persones de entre 30 i 34 anys amb estudis superiors.

POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL: 20 milions de persones menys en risc de pobresa o exclusió social (1,4-15 milions a Espanya).

Darrera dadaINDICADORS EUROPA 2020

OCUPACIÓ: Ocupació per al 75% de la població entre 20 i 64 anys (74% en Espanya).

UE27

Darrera dada

ESPANYA CATALUNYA

Darrera dada

Font: EUROSTAT.



48

7.1. Objectius Europa 2020 en matèria d'ocupació

La taxa d'ocupació de Catalunya l'any 2012 se situa en el 63,5%, per sobre de la mitjana espanyola (59,3%) però per sota de la mitjana europea (68,5%) i molt per sota encara de l'objectiu a assolir l'any 2020, que és una taxa d'ocupació del 74% per a la població de 20 a 64 anys. La bretxa amb l'objectiu és de més de 10 punts percentuals, amb la qual cosa s'hauria de sumar més d'1 punt percentual cada any en la taxa d'ocupació per aconseguir l'objectiu. Per sexe, hi ha una gran diferència encara entre la taxa d'ocupació femenina i la masculina, en concret de 8 punts percentuals per al cas de Catalunya.

Taula38. Indicadors de l'Europa 2020 en l'àmbit de l'ocupació.

Catalunya Espanya UE Objectiu d'Espanya

Distància de Catalunya a l'objectiu

Taxa d'ocupació de la població de 20-64 anys (2012)

63,5 59,3 68,5 74,0 -10,5

Gap de gènere en la taxa d'ocupació: % fem. - % masc. (2012)

-8,0 -12,1 -12,7

Taxa d'atur (2012) 22,6 25 10,5 Gap de gènere en la taxa d'atur: % fem. - % masc.(2012)

-1,1 0,7 0,1

Font: Indicadors de la Unió Europea (IDESCAT), Cohesion Indicators (EUROSTAT) i Country Fact Sheet "Espanya" (Juliol 2013).

Si atenem les previsions de creixement econòmic de Catalunya per a l'any 2013 (-1,1%), així com les de l'any 2014 (0,9%), segons el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya45, les perspectives de creació d'ocupació són més aviat negatives, ja que en el primer cas estem parlant de creixement negatiu i, en el segon, d'un creixement positiu inferior a l'1%. Si les previsions per als posteriors anys fins a 2020 no milloren substancialment, sembla poc probable que en els pròxims 7 anys la taxa d'ocupació de Catalunya pugui assolir l'objectiu proposat i convergir amb la taxa europea.

7.2. Objectius Europa 2020 en matèria de lluita contra la pobresa i exclusió social

La població en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya és del 23,3% en l'any 2012, el que la situa per sota del percentatge espanyol o europeu i en millor posició per aconseguir l'objectiu l'any 2020. Després de les transferències socials resultat de la intervenció pública en matèria de lluita contra la pobresa, la població en risc baixa el 16,8%.

D'altra banda, un 11,5% de la població a Catalunya viu en una llar amb baixa intensitat laboral i un 7,4% viu en condicions de privació material severa, xifra aquesta última que, si bé millora la posició en aquest sentit de la UE-27, no deixa de ser alarmant. L'esperança de vida a Catalunya, tant per a la població masculina com a femenina, se situa també per sobre de l'espanyola i de l'europea.

45 "Butlletí de conjuntura d'Empresa i Ocupació", 3r trimestre 2013 (Generalitat de Catalunya)



49

Taula39. Indicadors de l'Europa 2020 en l'àmbit de la pobresa i la inclusió social.

Catalunya Espanya UE Percentatge de població en risc d'exclusió o pobresa (2012)

23,3 28,2 24,9

Percentatge de població en risc d'exclusió o pobresa després de transferències socials (2012)

16,8 22,2 17,1

Percentatge de població vivint en una llar amb baixa intensitat laboral (2012)

11,5 14,2 9,9

Índex de privació material severa 7,4 5,8 19,2 Esperança de vida masculina en anys (2011)

79,7 79,4 77,4

Esperança de vida femenina en anys (2011)

85,7 85,4 83,2


En l'àmbit de pobresa, donada la menor distància a l'objectiu marcat per a 2020 (en comparació amb l'objectiu d'ocupació), sembla més factible aconseguir-ho, si bé dependrà en bona mesura també de les perspectives de creixement econòmic i generació d'ocupació en els pròxims anys.

7.3. Objectius Europa 2020 en matèria d'educació i formació

En l'àmbit de l'educació i la formació, la posició de Catalunya amb relació a Europa és molt feble en quaant a abandonament prematur escolar es refereix, mesurat pel percentatge de la població de 18 a 24 anys que abandona els estudis després de l'educació secundària. La taxa a Catalunya és del 24%, el que significa pràcticament el doble que l'europea, i la situa 9 punts per sobre de l'objectiu marcat per a l'any 2020, que és el 15% en la seva adaptació al cas espanyol del cas europeu general (10%).

Finalment, pel que respecta a la situació de l'educació universitària, Catalunya se situa en aquest sentit en una posició avantatjosa respecte a Europa i per aconseguir l'objectiu marcat l'any 2020, ja que el percentatge de població de 30 a 34 anys amb educació de nivell terciari és del 41,8%, clarament per sobre de la mitjana europea actual (35,8%) i de l'objectiu europeu global per al 2020 (40%), encara que lleugerament per sota de l'exigent objectiu fixat per al cas estatal (44%).

Taula40. Indicadors de l'Europa 2020 en l'àmbit de l'educació.

Catalunya Espanya UE Objectiu d'Espanya

Distància de Catalunya a l'objectiu

Taxa d'abandonament prematur escolar de la població de 18 a 24 anys (2012)

24,0 24,9 12,8 15 9,0

Percentatge de població de 30 a 34 anys amb nivell educatiu terciari (2012)

41,8 40,1 35,8 44 -2,2




50

8. MATRIU DAFO

A continuació es resumeixen, de forma sintètica, en una matriu DAFO, els principals aspectes interns (fortaleses i debilitats) i externs (oportunitats i amenaces) que es desprenen del diagnòstic estratègic realitzat en el marc del disseny del Programa Operatiu del FSE 2014-2020 de Catalunya.

Taula41. Matriu DAFO.

Debilitats Fortaleses

Retrocés i estancament dels principals indicadors econòmics en els últims anys.

PIB per càpita superior a la mitjana espanyola i europea.

Teixit empresarial molt concentrat territorialment i amb un gran predomini de pimes.

Potent sector industrial (química, farmacèutica, alimentària, metal·lúrgica), amb capacitat per resistir la crisi econòmica.

Persistència de factors culturals que dificulten l'emprenedoria i les transformacions del teixit empresarial.

Economia oberta i exportadora i fort posicionament de la marca Barcelona, que té una gran capacitat d'atracció d'inversions, talent i turistes de tot el món.

Dificultats d'accés al crèdit o a altres fonts alternatives de finançament de les persones emprenedores i les empreses, el que dificulten la introducció de canvis estratègics que incrementin la competitivitat.

Estructura empresarial molt diversificada sectorialment.

Limitat establiment d'aliances i cooperació entre les empreses i el sistema productor de coneixement.

Àmplia tradició industrial i emprenedora.

Menor participació de la població catalana en activitats de formació permanent amb relació a la mitjana espanyola.

Alt nivell educatiu de la població.

Elevada taxa d'abandonament escolar prematur, que dificulta en particular la inserció laboral de la població jove.

Elevada capacitat per produir, atreure i retenir talent del sistema català de ciència i tecnologia.

Tendència a l'emigració del col·lectiu de població amb estudis universitaris, per falta d'oportunitats a Catalunya, el que pot reduir la capacitat de créixer en el futur.

Taxes d'activitat relativament elevades, en particular entre les dones.

Elevades taxes d'atur, especialment entre les dones, els joves i les persones majors de 45 anys.

Progressiva reducció de les bretxes de gènere en el mercat de treball.

Alta presència de persones aturades de llarga durada.

Tendència a la baixa de la sinistralitat laboral.

Increment molt important de l'atur de baixa qualificació.

Tradició important en economia social i en la posada en marxa d'iniciatives empresarials innovadores per aportar solucions als problemes socials.

Importants diferències territorials quant a l'impacte de la desocupació, tant per províncies com per comarques, el qual obliga majors esforços públics en l'aplicació de polítiques d'ocupació.

Consolidació del comerç, tant minorista com a l'engròs, com la principal activitat econòmica de Catalunya, malgrat la crisi econòmica.



51

Elevada presència relativa de joves "ni-nis", superior a l'espanyola i europea.

Existència d'un conjunt d'activitats econòmiques de serveis que han resistit bé la crisi (activitats immobiliàries, administratives i educatives, etc.).

Desiguals nivells d'activitat i ocupació entre dones i homes, tant per compte d'altri com per compte propi.

Capacitat de l'àrea metropolitana de Barcelona per generar oportunitats d'ocupació entre la població juvenil.

Segregació per sexe del mercat de treball (ocupació a temps parcial, salaris, etc.).

Certa capacitat de resiliència d'alguns territoris rurals (comarques del Pirineu de Lleida), especialitzats en serveis, que han resistit molt millor la crisi econòmica en termes d'ocupació.

Salaris estancats o amb previsible tendència a la baixa en termes reals.

Creixents dificultats de les persones treballadores per conciliar vida personal i laboral, en particular de les dones.

Tendència a l'alça del percentatge de població en risc d'exclusió social.

Difícil accés al mercat laboral de determinats grups, com les persones amb discapacitat.

Augment de les necessitats socials a causa de l'elevada taxa d'atur, l'augment de la pobresa i l'envelliment de la població.

Amenaces Oportunitats

Estancament de la població activa, en bona part derivada de l'envelliment poblacional i de la reducció de la immigració.

Capacitat de la indústria autòctona per generar ocupació i fer de tractor cap al sector serveis i el sector agrícola.

Crisi econòmica i necessitat de contenció de la despesa pública per reduir els nivells de deute.

Fort dinamisme emprenedor que pot generar oportunitats interessants en la creació d'ocupació.

Creixement de la globalització de l'economia, que obliga a combatre els dèficits de productivitat i competitivitat del teixit empresarial.

Elevat nombre de titulats universitaris, que pot convertir-se en una potent font de generació d'ocupació d'alt valor afegit, si se sap retenir.

Dinàmica de creació d'ocupació influïda per la persistència de la crisi econòmica.

Creixent incorporació de la dona al mercat laboral, que reverteix en un major dinamisme en l'ocupació.

Pressió de la globalització econòmica sobre la generació d'ocupació d'alta qualificació, quan a Catalunya hi ha una borsa important d'atur de baixa qualificació.

Tendència a la descentralització i diversificació territorial de l'ocupació, havent perdut les províncies de Girona i Lleida menys ocupació que Barcelona.

Menor recaptació fiscal deguda a la crisi, que dificulta la intervenció pública contra la pobresa i l'exclusió social.

Potencial de generació d'ús qualificat i juvenil de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com d'ocupació en zones rurals com les del Pirineu de Lleida.

Caràcter multidimensional i dinàmic de l'exclusió social, amb l'ampliació dels sectors de població que es veuen afectats per ella.



52

Aparició de noves problemàtiques socials que la crisi ha fet emergir i consegüent augment de la necessitat de serveis socials.

Restriccions pressupostàries en l'administració, que dificulten l'adaptació del sistema educatiu als reptes actuals i futurs i posen en risc la sostenibilitat del sistema de salut i d'assistència social.

Pèrdua potencial de creixement econòmic, capital humà i generació d'ocupació en el futur que pot suposar l'elevada taxa de joves "ni-nis".

Forta caiguda de l'ocupació en valors absoluts en la indústria, que pot suposar una amenaça per a la futura generació d'ocupació, donat el caràcter estratègic i tractor (cap a serveis i agricultura) de la indústria.

Tendència cap a una estructura productiva menys diversificada i molt especialitzada en serveis, arran de la caiguda de l'ocupació en la indústria.

Elevada taxa d'atur en la indústria tèxtil i metal·lúrgica, que suposa un repte quant a la possible relocalització dels treballadors amb una qualificació molt especialitzada i l'ocupació de la qual evoluciona a la baixa.

PROGRAMA OPERATIU DEL FONS SOCIAL EUROPEU DE … · anys (presentava un valor del 46,7% el 2007,...

Documents

Transcript of PROGRAMA OPERATIU DEL FONS SOCIAL EUROPEU DE … · anys (presentava un valor del 46,7% el 2007,...