PROGRAMA NATZARENS REUS 2013

CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARI

Edita: Confraria Nostre Pare Jesús del Calvari - Portada: Obra de Joan Andreu i Llaberia - Imprimeix: RABASSA arts gràfi ques

CRIST HA RESSUSCITAT

AL·LELUIA, AL·LELUIA

REUS / SETMANA SANTA 2013 CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARI

JOAN ANDREU LLABERIANascut a les Borges del Camp el 24 de juny de 1945, és un pintor autodidacte

que ha exercit la pintura com una afi ció. Actualment fa de professor de dibuix

i pintura a l’Associació de Veïns «Pau Casals» i a la Fundació «Pont i Gol».

Ha fet exposicions a diferents pobles del Baix Camp amb una mostra itine-

rant de quadres de campanars. Ha col·laborat des de sempre amb l’Ajuntament

i el Centre Parroquial de les Borges del Camp, pintant quadres o decorats per

a obres de teatre o respresentacions dels Pastorets.

Té un vincle familiar amb la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari, ja

que el seu sogre, José Colominas Mas, va ser confrare i membre de la comissió

pro pas de la Verge del Calvari.

Raval de Santa Anna, 8 - 43201 REUS - Tel. 977 346 136 - Fax 977 346 287

[email protected]

Rubio Advocats

Pere Rubio Alonso / Jonathan Cortijo Sala / Johana Suárez Delgado

C. Misericòrdia, 10-12 baixos - REUSTel. 977 342 898 - Fax 977 128 250 - www.radvocats.com


Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nostre Senyor, mort i ressuscitat,

Estem immersos en l’Any de la fe convocat pel papa Benet XVI. El nostre Sant Pare ens diu a la seva carta apostòlica Porta fi dei que l’Any de la fe «és una invitació a una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Déu, en el misteri de la seva mort i resurrecció, ha revelat en plenitud l’Amor que salva i crida els homes a la conversió de vida mitjançant la remissió dels pecats» (n. 6). Aquí el sant pare Benet toca un dels punts fonamentals: la necessitat d’una autèntica i renovada conversió com a resposta a la revelació de l’amor salvador de Déu.

En els Evangelis trobem preciosos relats en què els pecadors reben el perdó dels pecats, el fruit del qual és l’amor agraït vers aquell que ens ha reconciliat amb ell per la sang del seu Fill. La fe sempre porta la conversió agafada de la mà: «La fe és decidir-se a estar amb el Senyor per viure amb ell» (n. 10). No podem seguir les petges de Jesús sense el do de la fe i no podem viure com ell si no ens convertim sincerament. No n’hi ha prou amb escoltar: cal obrir el cor.

Diu el Sant Pare també que «és l’amor de Crist el que omple els nostres cors i ens impulsa a evangelitzar» (n. 7). «El cristià no pot pensar mai que creure és un fet privat, sinó que l’acte de fe comporta un testimoniatge i un compromís públic» (n. 10). La invitació de Jesús sempre és davant nostre: «Vés, i tu fes igual» (Lc 10,37). Amb el vostre compromís en les Confraries, Germandats i Associacions, esteu fent un treball molt important d’evangelització.

Moltes de les associacions i confraries de Setmana Santa van néixer al si de gremis professionals que van trobar en aquesta estructura una forma efi caç i anònima d’exercir la caritat envers aquells que es trobaven en necessitat. Això és completament vàlid en els nostres dies, i des d’aquestes línies vull fer una crida a la solidaritat a tothom per tal que obrim les nostres entranyes a tots aquells que coneixem i que estan patint de manera més greu les conseqüències d’aquesta crisi.

Però lligada inseparablement amb la fe i la caritat es troba l’esperança. Tingueu fe, tingueu caritat i tingueu també esperança. El missatge de la Setmana Santa és ben clar en aquest aspecte: després del Divendres Sant hi ha el Diumenge de Resurrecció. És el missatge que també ens han deixat els nostres màrtirs, que van morir professant la seva fe, perdonant aquells que els mataven i alegres per l’esperança de la recompensa eterna.

Us desitjo a tots una Setmana Santa plena de la joia de la fe, del foc de la caritat i de la serenor de l’esperança. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. Bona Pasqua!

† JAUME PUJOL BALCELLS

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

SETMANA SANTA I FE


SENSE CONVERSIÓ NO HI HA VIDA

Aquest és el lema que a l’Arxiprestat de Reus hem escollit perquè sigui el punt de referència per a fer l’itinerari quaresmal. Crec que és prou signifi catiu en la seva expressió verbal. L’anunci evangèlic a la conversió és com el punt d’arrencada per a viure el missatge de l’evangeli. Tanma-teix, aquesta invitació a la conversió ve de més lluny. Els profetes a l’Antic Testament en parlaven sovint per a reorientar la vida del poble d’Israel. A l’evangeli trobem també aquesta invitació a la conversió. Sant Joan Baptista, a més de dir «convertiu-vos», oferia el baptisme de conversió com a signe del fet que volies fer un canvi o ja l’havies fet. Jesucrist comença el seu camí d’aproximació als homes i dones amb aquestes paraules: «convertiu-vos, que el regne de Déu és en mig vostre.»

La quaresma d’aquest any ens porta, en les celebracions litúrgiques del tercer, quart i cinquè diumenge, uns evangelis que ens conviden a una mirada profunda cara a la conversió personal i comunitària. En el tercer de quaresma l’evangeli parla de com Pilat havia barrejat la sang d’uns galileus amb la de les víctimes que oferien en sacrifi ci; o la d’aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè. Jesús fa un comentari dient que ni els galileus morts per Pilat ni els divuit eren més culpables que la resta. Tanmateix, acaba dient: «Si no us convertiu, tots acabareu igual.»

El quart diumenge ens porta la paràbola del fi ll pròdig o del Pare misericordiós. Hi ha un camí d’allunyament del Pare; un camí de refl exió; un camí de conversió o de retorn a la vida, i una celebració joiosa d’un encontre amorós amb el Pare. En aquest evangeli trobem una actitud contrària a la conversió, personifi cada en el germà gran que no volgué entrar a celebrar la vida en la comunitat familiar.

El cinquè de quaresma ens ofereix l’evangeli de la dona sorpresa cometent adulteri. Als acu-sadors, Jesús els diu que el qui no tingui cap pecat que tiri la primera pedra contra la dona. Una invitació a mirar-se interiorment i prendre una decisió de conversió. A la dona, l’anima a no pecar més. Primer ha escoltat unes paraules animadores per a poder fer el camí de conversió. Jesús diu a la dona: «¿Ningú no t’ha condemnat?» Ella contesta: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.» Aquestes paraules del Mestre són les paraules més precioses que s’hagin pronunciat. Contenen tot un programa de vida nova. És l’oportunitat que el Senyor ens dóna de respondre a la vida amb una nova orientació. No serà el nostre petit, pobre i pecador actuar, sinó l’acció de Déu que m’empeny a descobrir qui és el nostre Déu; com actua Déu; què ens demana Déu. Les paraules de Jesús demostren un gran respecte vers la persona. Una comprensió profunda; Jesús valora les circumstàncies. ¿Fins on arriba la maldat o la debilitat o la falta d’educació i llibertat?

Finalment, les paraules de Jesús són expressió d’una compassió sense límits. No sabem què va fer aquella dona, però sí podem creure que va experimentar una conversió íntima; va entendre que el perdó no va ser una simple declaració legal de no condemna, sinó un alliberament total, una nova vida. La dona va quedar santifi cada; ja no miraria cap endarrere, miraria cap endavant, perquè Déu ha realitzat quelcom nou en ella.

També nosaltres realitzarem quelcom nou tot celebrant la Pasqua si de cor ens convertim a la veritat de Déu. Sense conversió no hi ha vida de Déu en nosaltres.

CREU SÁIZ, Prior-arxiprest


ENTREVISTA A MARIA MAGDALENA

A la redacció del Jerusalem Post, aquell primer dia de la setmana havia estat molt mogut. Encara ressonaven les notícies d’uns ajusticiats al Calvari feia dos dies, que ja començaven a arribar rumors de la desaparició d’un dels cadàvers, i, el que era més inversemblant, rumors que un tal Jesús de Natzaret, que Pilat havia condemnat a mort, havia ressuscitat i s’havia aparegut a alguns dels seus.

Però els periodistes no donaven crèdit a aquests rumors. Calia tenir ben informats els lectors del diari i allunyar-los de tanta fantasia. I una bona manera era desemmascarar la falsa notícia. I per a això, el millor era entrevistar la persona que havia creat l’alarma, i sortir d’una vegada d’aquella situació tan confusa.

Leví, el cronista de societat, va recordar que temps enrere havia conegut una dona -per cert ,de no massa bona fama-, que es deia Maria Magdalena i que els últims temps fi gurava entre les més properes a aquell Jesús. Era qüestió de posar-se en contacte amb ella i treure'n l’entrellat. Va buscar la seva agenda i aviat va trobar-ne l’adreça. Era qüestió, doncs, de no perdre el temps.

La va trobar sola a casa. Se la veia serena i tranquil·la. Per una banda, se li notava que havia plorat molt els darrers dies, però, al mateix temps, una mirada serena la feia sentir joiosa. La conversa fou fàcil.

Leví. Hola, Maria. Quant de temps sense veure’ns!

Maria. I tant! Sembla que era ahir que ens vam conèixer, però ja fa temps. I la meva vida ha canviat molt.

Leví. ¿Decebuda dels homes?

Maria. Al contrari. Vaig conèixer un home que em va seduir en el més noble sentit de la paraula. Res d’aprofi tar-se de mi. Em va respectar com ningú ho ha fet. M’encoratjà a canviar de vida, i m’admeté al cercle dels seus amics més íntims.

Leví. Això sona a conte de fades.

Maria. Tu digues el que vulguis, però jo sé com m’ha ajudat. Sóc una altra.

Leví. I això t’ha portat a tenir visionis de gent morta? ¿Què ha passat avui?

Maria. Mira, jo, de bon matí, he anat al sepulcre on l’havíem dipositat divendres, perquè no ens va donar temps a enterrar-lo

com ell es mereixia. La meva intenció era preparar el cadàver, segons els nostres ritus, per a dipositar-lo al sepulcre defi nitiu.

Leví. I les males llengües diuen que tu has trobat el sepulcre buit. ¿És veritat?

Maria. I tant! En arribar, la pedra que tan-cava el sepulcre havia estat apartada i el cadàver no hi era. Això em va fer córrer a la casa on estava Pere, un dels seus col-laboradors principals, i Joan, que van córrer a veure el que jo els deia. I tot van trobar-ho com els ho havia dit. I van marxar capfi cats.

Leví. I tu, ¿què vas fer?

Maria. Doncs sentia un dolor al pit que em va provocar llàgrimes, mentre seia a la vora del sepulcre. Un plor que ningú no podia estroncar. Però vet aquí que mentre plorava em vaig girar i vaig veure al costat un home. I com que tenia els ulls negats de llàgrimes, no el vaig conèixer, més aviat vaig pensar


MN. FRANCESC GIMÉNEZ PORCUNARector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís i Consiliari de la Confraria

que era l’hortolà d’aquella fi nca, i sense pensar-m’ho dues vegades li vaig dir: Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. Quina insensatesa! Com podia jo arrossegar una cadàver?

Leví. Et va semblar sospitós, de moment, aquell home?

Maria. Una mica, sí. Però tot just acabat de parlar jo, va dir el meu nom: Maria. I ho va dir en aquell to afectuós que tan bé coneixia. Era la veu de Jesús. No hi havia cap dubte. El qui havia pronunciat el meu nom era ell.

Leví. Maria, em sorprèn la teva imaginació. No m’ho hauria pensat mai que fossis tan somniadora.

Maria. No tinc res de somniadora. T’ho creuràs o no, però era ell qui em parlava. I aleshores, amb un nus al coll, només em va sortir una paraula: Rabuni. Sí, em va sortir en la meva llengua materna, que en hebreu vol dir «mestre». Així el tractàvem nosaltres abans dels fets esgarrifosos de la setmana passada. No hi havia cap dubte. Ell havia ressuscitat i era vivent d’una manera nova i diferent.

Leví. Les dones sempre teniu ocellets al cap. No em vinguis ara amb una resurrecció.

Maria. Doncs és la veritat. Tu fes el que vulguis. Jo m’hauria quedat allí amb ell per tota la vida. El Senyor, el qui més estimava el meu pobre cor pecador, m’adreçava paraules carinyoses, i em feia un encàrrec.

Leví. Mai havia sentit que els morts fèssin encàrrecs.

Maria. Els morts, és com tu dius. Però els vivents sí que ens poden fer encàrrecs. I em va dir que anés novament a casa de Pere i els fes saber: “-He vist el Senyor”. I els vaig explicar el que ell m’havia dit.

Leví. I com van reaccionar?

Maria. De moment, incrèduls, com tu. Em van tractar molt durament, però de mica en mica es va fer un gran silenci. I crec que algú els estava parlant al cor.

Leví. Et reafirmes en aquesta versió que m’acabes de fer encara que els meus lectors no s’ho empassin?

Maria. Et prometo que dic la veritat. Jesús, el natzarè, ha vençut la mort i ens ha obert les portes de l’eternitat.

Leví. Bé, Maria, quan vulgui sermons, ja vin-dré a escoltar-te. De moment, tranquil·litza’t, i procura no enganyar-te a tu mateixa. Shalom!

L’entrevista era un xic desconcertant. Molts lectors del Jerusalem Post no se la creurien, però a la primera plana del diari del dia se-güent podia ser un bon reclam. I el temps ja s’encarregaria de posar cadascú al seu lloc.

ENTREVISTA A MARIA MAGDALENA


LA SETMANA SANTA

De petita, en arribar la Setmana Santa, revivia tot allò que els pares, sobretot la mare, i els tiets m’havien explicat. Al pas de les processons m’impactava el silenci, la serietat i el respecte del públic des que començaven a desfi lar els armats fi ns al darrer dels passos. M’impactaven totes i cada una de les imatges a la Processó del Sant Enterrament, però d’una manera especial les de la nostra confraria, a la qual la nostra família estava especialment lligada.

Amb els ulls de ma infantesa rebia la impressió que al pas de la processó i les diferents imatges, qui estava a la vorera contemplant-les reaccionava resant uns, plorant altres, emocionats tots i, en fi nalitzar, em semblava que marxaven a casa amb renovada alegria, joiosos i esperançats.

Un dels anys, ja no tan petita, vaig tenir el goig de ser la portadora del Guió Infantil de la confraria a la Processó del Sant Enterrament, acompanyada, entre altres, pel meu germà. En guardo un gran record, tant de l’acte d’entrega del guió com de la processó, i recordo que ens ho vam passar molt bé. Em va produir un gran impacte poder contemplar de tan a prop les imatges de Jesús del Calvari i de la Verge del Calvari, tota l’organització de la processó i el formar-ne part d’ella.

Ja de gran vaig entrar a la junta de govern i vaig copsar la confraria com quelcom més que una organització, imprescindible, per altra part, de les processons, per molt solemnes i importants què aquestes sens dubte són, sinó, a més a més, com un espai d’oració i d’ajuda als altres.

Avui, des de l’emoció i la responsabilitat d’encapçalar-la, espero que, un any més, la nostra Quaresma i la nostra Setmana Santa siguin no solament ben reeixides sinó, i sobretot, ben profi toses des de la devoció, l’espiritualitat i la fe per a cadascun dels confrares.

PILAR MUNTADAS MARTRA

Confraressa Major


MEMÒRIA GRÀFICA DE LA CONFRARIA


PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA PROGRAMA D'ACTESD'ACTESD'ACTESD'ACTESD'ACTES


Xerrades per Quaresma 2012

XXV CICLE XERRADES PER QUARESMA

A la sala parroquial de St. Francesc d’Assís, XXV Cicle «XERRADES PER QUARESMA». Organitzades per la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari amb la col·laboració de l’Arxiprestat de Reus.

DILLUNS 18 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE

«CRISI. REFLEXIONS A LA LLUM DE LA FE», a càrrec de Mn. Estanislau Figuerola Gual, diaca de l’Arxiprestat de Reus.

DIMARTS 19 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE

«LA PREGÀRIA: SÚPLICA I EXPRESSIÓ DE FE», a càrrec de Mn. Francesc Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Urgell-Garrigues.

DIMECRES 20 DE MARÇ, A LES 8 DEL VESPRE

«INTERRELACIÓ ENTRE FE I CARITAT A LES CONFRARIES DE SETMANA SANTA», a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, Metropolità i Primat de les Espanyes.


Diumenge de Rams. Entrega del quadre que va il·lustrar el cartell de la Processó del Silenciper part del pintor Josep M. Canalda.

DIUMENGE DE RAMS, 24 DE MARÇ

A les 12 del migdia, a la plaça del Palo Santo, Benedicció DELS RAMS de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís. Amb la col·laboració de la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari.

A les 8 del vespre, a l’Església de Sant Francesc d’Assís, SOLEMNE MISSA celebrada pel Rv. Don Francesc Jiménez i Porcuna, Rector de la Parròquia i Consiliari de la Confraria. A l’hora de l’ofertori la Confraria oferirà el Ciri Pasqual.

A continuació, el pintor Joan Andreu i Llaberia farà efectiva la cessió a la Confraria del quadre que il·lustrarà el cartell de la Processó del Silenci.

DIMECRES SANT, 27 DE MARÇ

De 6 a 9 del vespre, a l’Església de St. Francesc d’Assís, OFRENA DEL CLAVELL I DEL CIRI-AL. Tots els confrares i demés devots podran fer ofrena de clavells, de color vermell i blanc, que portaran els passos a les processons del Dijous i Divendres Sants. Així mateix, es podrà col·laborar a sufragar els ciris del Pas de la Verge del Calvari.


Dijous Sant. Entrega de l'estendard a la Confraria de La Salle.

DIJOUS SANT, 28 DE MARÇ

A 3/4 de 9 del vespre, a la Capella del Santíssim de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís, VETLLA DE PREGÀRIA EUCARÍSTICA.

PROCESSÓ DEL SILENCI

A les 10 de la nit, concentració i recollida d’atxes a la Parròquia de St. Francesc d’Assís.

A 3/4 d’11 de la nit, entrega de l’Estendard a la Confraria de Sant Pere Apòstol.

Tot seguit, la Confraressa Major, Pilar Muntadas i Martra, dipositarà als peus del Nostre Pare Jesús del Calvari una arqueta amb la relació nominal dels confrares difunts des de l’any fun-dacional de 1944.

A les 11 de la nit, sortida de la SOLEMNE PROCESSÓ DEL SILENCI. Seguirà el següent itinerari: carrer de Misericòrdia, raval de Robuster, carrer del Fossar Vell, carrer Major, plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça del General Prim, carrer Llovera, carrer Prat de la Riba, per acabar amb la visita al Santíssim Sagrament a l’interior de la Parròquia de Sant Joan Baptista.


Dijous Sant. Confrares preparats per a començar la Processó del Silenci.

Dijous Sant. Armats de la R.C.P.S.N.S.J.

Dijous Sant. Confrares preparats per a començar la Processó del Silenci.Dijous Sant. Confrares preparats per a començar la Processó del Silenci.


Divendres Sant. Portador de l'Estendard, Sr. Ernest Juncosa.

DIVENDRES SANT, 29 DE MARÇ

A les 7 del matí, concentració a la Parròquia de Sant Joan per assistir, acompanyant els Passos, al Solemne i Tradicional VIACRUCIS que, organitzat per l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu, començarà i fi nalitzarà a la mateixa parròquia. Posteriorment, retorn dels Passos a l’Església de St. Francesc d’Assís.

A les 7 de la tarda, concentració i recollida d’atxes a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

A 3/4 de 8 del vespre s’iniciarà en processó el trasllat de les imatges titulars per a incorporar-se al recorregut ofi cial de la Solemne PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT.

Serà portador del Guió Infantil el nen David Martínez Marsillach, acompanyat, com a cordonistes pels nens Oriol Juncosa Salla, Raúl Martínez Marsillach, Àlex Giró Marín i Joan Martí Marsal.

Serà portador de l’Estendard el senyor Ángel García Valero, Caballero Cofrade-Presidente de la Real Archicofradía de los Santos Juan Bautista y Evangelista de los Caballeros de Malta «ad honorem» de Catanzaro. L'acompanyaran com a cordonistes, els senyors Javier Martín i Antonio Parras, i les senyores Ana Soler i Josefi na Pacheco.

Ens acompanyarà la Banda de l’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar.

DISSABTE SANT, 30 DE MARÇ

A les 10 de la nit, a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís, SOLEMNE VETLLA DE PASQUA amb la participació de la Confraria Nostre Pare Jesús del Calvari.

REUS / SETMANA SANTA 2013REUS / SETMANA SANTA 2013

REUS / SETMANA SANTA 2013 CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARICONFRARIA DE NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARICONFRARIA DE NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARI

Nens assistents a la Processó del Sant

Enterrament.

Divendres Sant.Guió Infantil.

Divendres Sant.Viacrucis.


El Diumenge de Rams es va fer la donació de la medalla del Secretariat de Salut a la Verge del Calvari, en agraïment a la col-laboració de la confraria a fer-se realitat la capella catòlica al nou Hospital Universitari Sant Joan.

A l'abril es va regalar a mossèn Jordi Sánchez, cap del Secretariat, un quadre amb una fotografi a de la Verge del Calvari lluïnt la medalla a les processons de Setmana Santa.


DE DIMECRES DE CENDRA A PASQUA

MN. ESTANISLAU FIGUEROLA, diaca

Confrare Major Emèrit

Si bé és cert, i fi ns i tot pot arribar a xo-car, que unes lletres inserides en un opuscle editat amb motiu de publicitar i remarcar els actes de Setmana Santa preparats per una Confraria concreta, en aquest cas la de Ntre. Pare Jesús del Calvari, refereixin a un temps recentment passat, la Quaresma, no ho és menys que la vivència d’aquesta, de la Setmana Santa, serà la conseqüència del camí que s’hagi fet.

A nivell general hi ha el perill de concebre la Quaresma d’un mode subjectiu, és a dir, com el temps de les grans catequesis, de les pràctiques ascètiques, dels compromisos caritatius, de les abstinències particulars, de les celebracions corporatives... Aquell temps en què, d’una o altra manera, hom es dóna més a Déu. I certament la Quaresma és també això, ara bé, el conjunt de tota ella no és un caminar o fer nostre, no és un apropar-nos nosaltres a Déu, no és, en defi nitiva, una ini-ciativa nostra. L’únic i veritable protagonista d’aquesta és Jesús, que ens implica, ens pren, en el seu itinerari de retorn cap al Pare. La Quaresma és el camí fet per Jesús i que ens condueix a participar de la seva Pasqua. Per això s’ha d’anar alerta de no errar trescant per camins secundaris, molt nostres i trillats, com ho pot ser el pietisme.

La pietat, que no el pietisme, ha d’impreg-nar tota la nostra ànima i, per tant, ha de desvetllar emocions, que tampoc han de ser exclusives ni simplement emotives. La pietat

sorgeix d’una seriosa formació a nivell cate-quètic, d’un profund coneixement de la fe i les veritats que han de regir la nostra vida interior.

Un exemple d’això podria ser ben bé el fet que no n’hi hagi prou a saber que Déu és perfecte, sinó que allò que més se’ns escau és estimar la perfecció de Déu i, per tant, en la mesura que això és possible, anhelar-ne una major similitud, això és, anhelar la santedat, desitjar la santedat. I realment no es desitja res si no s’està disposat a sacrifi car tot allò que de superfl u ens adorna en favor d’un major alleujament i llibertat d’acció. Per tant, si no hi ha el compliment d’aquest enunciat, les percepcions, les conquestes, no depassaran mai el terreny de les vanes il·lusions.

Una Quaresma sense «desert», sense obviar futileses, sense pregària ni perdó generós, una Quaresma viscuda al marge de la comu-nitat, per nosaltres i sense els altres, és fer camí vers una Setmana Santa «termini» amb expectatives d’un Divendres Sant fi nalista.

Una Setmana Santa viscuda seria, és, el conseqüent d’un itinerari quaresmal que des-vetlla dia rere dia el Jesús salvador-redemptor del món, que contemplem, compadim i plorem per les nostres mancances.

Una bona Setmana Santa seria, és, aquella que ens hauria de fer capir que l’abaixament i la mort que li hem infl igit, Ell tot ho bes-canvia per la Resurrecció i la Vida.

Bona Pasqua!!!


LLUÍS MONTSERRAT SIROLLA I OBRÉ

Confrare Major Emèrit

«Hi ha molts cristians que s’adonen que a les celebracions públiques de la “setmana santa” hi participen moltes persones que no són creients o que no van mai a missa, però aquests cristians conscients de la davallada “espiritual” s’autoenganyen tot defensant els suposats valors de la “tradició”» escrivia en Jaume Massó, arqueòleg i museòleg, al diari digital reusdirecte.cat.

«La participació en les processons és “un misteri amb majúscules”», deia Joan Salicrú, periodista, al diari El Punt.

No està en la meva intenció criticar, ni rebatre, ni tan sols jutjar els missatges ante-riorment reproduïts; solament, expressar les refl exions que m’han obligat a fer.

Em pregunto jo, ...per què la nit del Dijous Sant, any rere any, s’aplega a la parròquia de Sant Francesc una munió de persones per a participar a la Processó del Silenci, a una hora ja tardana com és les onze de la nit... i més en-cara, com l’any passat, en una nit plujosa, amb el perill que la processó no sortís per culpa de les inclemències del temps (no seria la prime-ra que es suspèn per aquest motiu). I encara més, moltes d’elles ni tan sols pertanyen a la nostra Confraria, que som qui l’organitzem, sinó que són de la resta de confraries que ja participen a la seva processó o a la Processó del Sant Enterrament.

I em torno a preguntar jo, ...com és què moltíssimes persones, de totes les edats, surten de casa en una nit com aquella, amb l’abric i la bufanda, amb l’impermeable o el paraigües, amb la seguretat de passar fred i mullar-se i potser per a fer-ho endebades. Però omplen, com sempre, els carrers a les fosques del recorregut tot esperant que no plogui, que la junta decideixi arriscar i sortir o que pas-sada una bona estona hagin de tornar a casa

mullats, amb fred al cos i amb una desil·lusió més o menys gran.

I jo què sé? No tinc... ni busco respostes. Tal vegada, solament constatar que és així... Perquè potser sí que la participació a les pro-cessons és un misteri «en majúscules» per a alguns o per a molts, però segur que no ho és ni per als que hi participem des de dins ni pels que les veuen passar des de la vorera. És un misteri que cada un de nosaltres guardem en el nostre interior i que no cal cridar als quatre vents ni tan sols desvetllar als demés amb paraules a cau d’orella. En tot cas, cal fer-ho públic i notori dia rere dia, no amb paraules, sinó amb fets, amb la manera de viure el dia a dia. Tampoc crec que m’autoenganyi ni amb la tradició ni amb qualsevol altre motiu que motivi una persona a participar en una processó; no em crec ningú per a judicar les seves raons, ni si van o no a missa, ni si creuen més o menys. No negaré que hi ha una certa davallada espiritual, però tampoc ningú podrà negar que també hi ha, malauradament, una davallada en molts altres valors independent-ment que siguin religiosos o no.

Hi ha una característica molt i molt mar-cada a la Processó del Silenci, precisament això, el «SILENCI». I en la meva refl exió m’han vingut a la memòria unes paraules de la mare Teresa de Calcuta, beata, que de ben segur que defi neixen, millor del que ho faria jo, sinó el que és, sí el que hauria de ser la participació a la Processó del Silenci i que transcric aquí perquè sigui motiu de refl exió per a cada un de nosaltres:

«El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau»

LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT


ALTRES ACTIVITATS DE LA CONFRARIA

La Confraressa Major, Pilar Muntadas, portant l'estendard de la Confraria a la Processó de Corpus.

Dijous Sant. Vetlla de pregària eucarística a càrrec de confrares.

Maig. Rosari a la Verge del Calvari.


Confrares assistents a les IV Jornades sobre Lignum Crucis a Caspe.


L'altar de la Confraria va estar inactiu durant sis mesos a causa de les obres de canvi del paviment malmès de la Parròquia de Sant Francesc.L'altar de la Confraria va estar inactiu durant sis mesos a causa de les obres de canvi del paviment L'altar de la Confraria va estar inactiu durant sis mesos a causa de les obres de canvi del paviment L'altar de la Confraria va estar inactiu durant sis mesos a causa de les obres de canvi del paviment


24 DE MARÇ, DIUMENGE DE RAMSMissa (en castellà), a les 9 del matí.

A les 12.00 h, benedicció dels rams a la plaça del Palosanto.

Tot seguit, processó amb les palmes. En arribar hi haurà missa. No hi ha missa a les 12.30 h.

A les 19.15 h, Viacrucis.

A les 20.00 h, missa amb participació de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.

•

25 DE MARÇ, DILLUNS SANTA les 20.00 h, celebració comunitària del sagrament de la penitència.

•

28 DE MARÇ, DIJOUS SANTA les 19.00 h, Missa del Sopar del Senyor.

A les 20.45 h, Hora Santa davant el Monument.

A les 23.00 h, sortida de la Processó del Silenci.

•

29 DE MARÇ, DIVENDRES SANTA les 10.00 h, Via Crucis per l'interior de l'església.

A les 17.00 h, Funció litúrgica de la Passió del Senyor.

La col·lecta és a favor dels cristians de Palestina.

•

30 DE MARÇ, DISSABTE SANTA les 18.30 h, Vespres, acompanyant Maria Desolada.

A les 22.00 h, SOLEMNE VETLLA PASQUAL.

•

31 DE MARÇ, DIUMENGE DE PASQUAMisses a les 9 h (castellà), a les 11.30 i a les 12.30 h.

A les 18 h, celebració baptismal.

A les 20 h, Missa.

PROGRAMA D'ACTES DE LAPARRÒQUIA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS


Apartat de Correus 10 - 43204 REUSTel. 977 774 489

[email protected]

SERVEI DE VIGILÀNCIA A PLATGES I PISCINES

EL BARATO

C. Major, 21 - Tel. 977 34 43 25 43201 REUS

VESTIM TOTES LES TRADICIONS DE CAP A PEUS

JAUME SARDÀRaval de Jesús, 50 - 43201 REUS

Tel. 977 330 697 - 977 310 509 - Fax 977 338 700

C. dels Recs, 13 - 43201 REUS - Tel. 977 322 706

Tractaments capilars - Puntes vives - TinturesConcertar hora

Emili Argilaguet Olestifoto de producte

www.fotografs.com+34 682 451 838

Raval de Jesús, 1 - 43201 REUS - Tel. 977 342 237

FARMÀCIAMargarita Ferrús Muntané

C. de les Galanes, 9 . 43201 REUSTel. 977 341 982 - Fax 977 341 952


RAFAEL M. GISPERT VOLTASFARMACÈUTIC

JOAN VERGÈSELECTRICITAT

Av. de Vidal i Barrquer, 28 - 43205 REUSTel. 977 750 883 - Fax 977 300 355

LLIBRERIAGEMMA

Pintor Bergadà, 3 - 43204 REUS - Tel. 977 754 616

29 ANYS AL SERVEI DE LA HOSTELERIA

C. de Pintor Tomàs Bergadà, 3 baixos - 43204 REUSTel. 977 773 435

PERRUQUERIATOMÀS

Sempre al seu servei

Av. de la Diputació, 79 - 43850 CAMBRILSTel./Fax 977 361 041 - [email protected]

FARMÀCIA VILAFORTUNYLcda. Blanca Borràs Cabacés


Carrer del Roser, 15T e l . i F a x 9 7 7 3 4 1 6 2 [email protected]

43201 REUS

MATERIALCLÍNIC

ORTOPEDIA

ELECTROMEDICINA

C. de la Vicaria, 15 (Xalets Pàmies) - Tel. 977 756 48243205 REUS

FloresitMAJORISTA DE FLORS

Flors Anita

Ample, 54 bxs. - Tel. 977 313 664Fax 977 31 88 94 - 43202 REUS

UNIPOST, S.A.

Escultor Modest Gené, 17 - Tel./Fax 977 773 [email protected] - 43204 REUS

TOT IMPRÈS, SCParts gràfi ques

Impremta digital, convencional i papereria

Donem l'agraïment més sincer a les persones i fi rmes comercials que han col·laborat en la realització d'aquest programa.

Av. de Vidal i Barraquer, 32 - 43205 REUSTel. 977 75 22 42 - Fax 977 750 638

FARMÀCIA ROIG

Anselm Clavé, 15, 1C - 43480 VILA-SECATel. 977 395 665 - Fax 977 396 [email protected]

GESTIÓ D'INSTAL·LACIONS

ESPORTIVES

FESTES AQUÀTIQUES

C. de la Mare Molas, 11-13 - Tel. 977 321 152 - REUS

REUS FLEMING, SA - Autovia Reus-Tarragona, km 2,543206 REUS - Tel. 977 775 232 - Fax 977 774 212

Concesionario autorizado Tarragona, Huesca y TeruelVOLVO TRUCKS

INSTAL·LACIONS, S.L.Camí de la Pedrera del Cobic, Km. 30

TEL. 665 885 523 - 43206 REUS

Passeig Mata, 22 - 43202 REUSTel. 902 014 493












[email protected]

Rubio Advocats















[email protected]

Rubio Advocats




Edita: Confraria Nostre Pare Jesús del Calvari - Portada: Obra de Joan Andreu i Llaberia - Imprimeix: RABASSA arts gràfi ques

CRIST HA RESSUSCITAT

AL·LELUIA, AL·LELUIA

PROGRAMA NATZARENS REUS 2013

Documents

Transcript of PROGRAMA NATZARENS REUS 2013