1

Teixint

PROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORALALALAL PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DE TERRASSATERRASSATERRASSATERRASSA

MAIG DE 2015

Terrassa

2

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El programa que teniu a les mans és fruit de mesos de

treball obert. Un procés que s’iniciava amb

l’elaboració dels grups de treball per Sobiranies,

passava per la fase d’aprovació de l’anàlisi de ciutat

que vam anomenar “Desfilant Terrassa” i es

concretava amb la darrera assemblea oberta “Teixint

Terrassa” on s’aprovava el programa definitiu amb el

que la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa ens

presentem a les eleccions de la nostra ciutat. És doncs

fruit d’un procés obert i participat que s’ha creat i

aprovat en assemblees obertes, eina essencial per

construir el municipalisme que desitgem i pel que

lluitem.

Davant la conjuntura de despossessió sistèmica i

l’esgotament del règim del 78 la CUP apostem per la

ruptura. La ruptura amb el règim del 78, és a dir, amb

l’Estat Espanyol com a projecte polític i amb el

sistema capitalista patriarcal com a sistema econòmic

i social.

Apostem pel municipalisme com a espai des d’on fer

front a les diferents emergències que pateix la

població de Terrassa i el conjunt del país. Però també

un municipalisme com a espai des d’on començar a

teixir les alternatives, des d’on fer-nos sobiranes del

nostre futur.

Volem recuperar la capacitat de decisió sobre tot allò

que afecta el nostre dia a dia, com a opció política per

bastir estructures de poder popular real que ens facin

realment sobiranes. És per això que parlem de

Sobiranies amb majúscula. Creiem que ha arribat

l’hora de deixar la política electoral amb horitzons de

quatre anys sobre els quals l’únic que es pot modificar

és la gestió administrativa. És l’hora de prendre les

regnes com a poble del nostre futur i començar a

exercir el nostre dret que des de fa anys està en mans

de l’especulació i els mercats. Sobirania és doncs

crear espais populars d’apoderament on entre totes

decidir quin és el nostre futur, ja sigui en aspectes de

cultura, d’espai públic, de producció, d’energia,

d’alimentació, ja sigui del futur que volem com a

poble. És posar al centre de les decisions una vida que

valgui la pena ser viscuda.

No partim de zero. Les persones que han estat

elaborant aquest programa han format part de molts

moviments socials de reivindicació tant de drets com

de construcció d’alternatives. És fruit doncs d’un

procés de coneixement col·lectiu que va cristal·litzant

en propostes concretes que van, per un costat a fer

front a l’embat de la crisi actual, i per l’altre encarades

a construir aquestes Sobiranies.

Aquest procés és llarg i ple d’obstacles, però creiem

que és un camí il·lusionant i que s’ha d’anar construint

des d’ara mateix. Per això el programa lluny d’estar

tancat s’anirà modificant i desenvolupant conforme

avanci la lluita que impulsem dia rere dia.

Candidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat Popular Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015

3

CCCContextontextontextontext

Vivim una crisi multidimensional que afecta

pràcticament totes les esferes de les nostres vides i

que allunya la capacitat de decisió de les persones

d'aquelles qüestions transcendentals per les seves

vides. El centre de decisió real – les instàncies

econòmiques supranacionals- resten lluny de l'àmbit

polític i determinen el poder de decisió de les persones

per garantir-se els propis interessos.

A Terrassa els mecanismes de participació queden

lluny del que haurien de ser. Comptem amb un

Reglament Orgànic Municipal caduc i un Reglament de

Participació Ciutadana desat en un calaix els

mecanismes del qual no s’han arribat a desenvolupar

en la seva totalitat. Les experiències de processos

participatius han acabat sent fracassos sense

participació i sense resultats. Per últim, l’aposta per

l’autoorganització i l’autonomia ha estat nul·la,

demostrant-se l’absència de voluntat per desenvolupar

una veritable democràcia participativa.

HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó

Apostar per recuperar la Sobirania Popular vol dir

recuperar la sobirania sobre tots els nostres espais de

decisió, generar estructures vinculants per al nostre

dia a dia, facilitant la intervenció real de la gent en les

seves vides, des del reconeixement mutu i

l'autoorganització que posi el poder de la institució al

servei dels interessos col·lectius. És doncs, permetre

al poble organitzat exercir el govern comunitari, la

gestió directa de les polítiques públiques i projectes

orientats a respondre les necessitats, aspiracions i

voluntats de la comunitat, en definitiva, aconseguir el

benestar i el desenvolupament col·lectiu.

Som conscients que aquesta aposta per recuperar la

Sobirania Popular és un procés que no es fa d'un dia

per l'altre. Amb tot, és l'únic horitzó vertaderament

viable per a la transformació social que busca superar

el sistema capitalista.

Per tal de posar les bases d’un nou municipi i un nou

municipalisme cal reflexionar, generar i articular nous

mecanismes de participació política i social que facin

d’aquest nou model un model de participació directa i

protagonista on les persones siguin cridades a ser

subjectes actius en el sí de la seva comunitat. Per tant,

aquesta sobirania és transversal a la resta d’eixos

programàtics del programa. Hem de fer realitat la

radicalitat democràtica de Joan Fuster, “Tota política

que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

SOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULAR

4

Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.

Des de la CUP de Terrassa tenim clar que el paper

dins i fora de l'Ajuntament ha de ser el de permetre,

facilitar i impulsar l'autoorganizació popular. Cal també

apostar per la creació de canals i espais de

participació reals i vinculants que relacionin la

institució amb el carrer i el carrer amb la institució i

que superin les actual limitacions del sistema de

participació actual.

• Elaboració del Pla d'Acció Municipal (PAM) en els

primers 6 mesos de mandat.

El PAM és l’instrument de planificació de l’activitat de

cada mandat. El PAM té naturalesa de directriu i, com

a tal, haurà de ser observat pel que fa a les seves

finalitats i objectius per tots els òrgans municipals.

S’han d’ajustar al PAM el Pressupost General i altres

decisions destacades que

l’equip de govern municipal pugui dur a terme. Les

polítiques de l’Ajuntament hauran de motivar la

coherència de les seves determinacions respecte del

PAM. El Programa té com a finalitat la formulació de

l’estat de necessitats inversores dels barris i el

municipi, i dels programes que l’Administració genera

per al municipi, per a les persones i per al

desenvolupament urbanístic. En els plans d’actuació

municipal, s’han d’impulsar, doncs, de manera

preceptiva, processos de participació directa i

vinculant.

L'objectiu del PAM és concebut com un exercici de

corresponsabilització des d'on construir conjuntament,

entre tots els agents (socials, polítics, econòmics i

associatius) i la resta de residents de la ciutat, un

document amb uns objectius generals i uns projectes

específics. Cal entendre la necessitat de planificar i

actuar amb una visió de conjunt per afrontar el futur

del municipi.

El procés de participació culminarà amb una audiència

pública que farà una síntesi del procés i el mateix

espai servirà anualment per a realitzar el seguiment i

avaluació del desenvolupament dels acords establerts

en el Pla.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. Elaborar una Auditoria ciutadana del deute de l’Ajuntament per posar llums i taquígrafs a la gestió

econòmica de la ciutat. Deixar de pagar el deute il·legítim.

2. Elaboració d'un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) i nou Reglament de Participació basat en

processos de deliberació oberta i democràcia directa on s'incloguin les consultes vinculants i les audiències

públiques periòdiques. Cal adequar el reglament per facilitar les Iniciatives Legislatives Municipals (ILM) i

garantir l'aposta pels pressupostos participatius. Aquest nou reglament s'ha de construir des d'una visió

holística de ciutat incorporant tots els eixos sectorials.

3. Fer públiques les agendes sobre l'activitat municipal i les actuacions dels grups i les regidores per poder

conèixer la seva assistència a plens i reunions així com la direcció de les votacions que exerceixen.

5

Desenvolupar mecanismes de participació transversals

i particulars per cada àrea de treball dins l’Ajuntament.

• Realització de Taules temàtiques vinculants per

donar resposta a problemàtiques d'emergència

concretes. Han d'estar participades per tècniques

municipals i organitzacions, havent-hi cabuda per

persones a títol individual.

• Realització d’ Assemblees de barri com a espai on

articular el Poder Popular: Crear espais de

participació real amb estructures a cada barri que

superin els actuals Consells de Districte, creant

models de participació veïnal de manera que totes

les entitats i col·lectius del barri, així com aquelles

persones no organitzades que ho desitgin, puguin

participar d’un espai de participació política

directa. Aquests espais respondran a la realitat de

cada barri, així es potenciarà en els barris on ja

existeixi una xarxa de treball conjunt i s'impulsaran

allà on hi hagi absència d'aquesta.

• Desenvolupar i executar el pla “Jo participo” com

a eina que permeti apropar la cultura de la

participació activa i crítica a les escoles, instituts,

entitats de lleure, etc.

Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!

Per tal d'aconseguir la transició del model de

democràcia representativa cap a una democràcia

participativa cal habilitar espais des d'on gestar aquest

canvi. Per això, pensem que cal fer un replantejament

respecte la centralitat que ocupa l'Ajuntament sobre

bona part de les decisions que es prenen a la ciutat.

• Replantejar els Consells Sectorials com a espais

reals de decisió d’àmbits temàtics, per debatre

amb el conjunt de la ciutadania i entitats

vinculades a la temàtica.

• Fer comissions mixtes de treball sectorial entre

serveis tècnics municipals i els Consells Sectorials

per tal d’abordar les solucions de ciutat des d’una

perspectiva participativa i inclusiva.

• Repensar el model de gestió dels centres i casals

cívics de la mà de les entitats i espais dels barris i

districtes, transitant cap a models de

coresponsabilitat i autogestió. Cal adequar aquests

espais a les necessitats espaials i d'activitat

flexibilitzant l'horari d’obertura.

• Impulsar l'autoorganització popular facilitant

l'accés als equipaments i recursos de

l'administració.

• Descentralitzar els plens municipals portant-los,

quan calgui, als centres cívics que tinguin especial

rellevància en algun dels debats del ple, per posar

com a protagonistes les veïnes, les quals podrien

deliberar i debatre en peu d’igualtat amb els

representants polítics, a través d’un torn obert i

extens de debat

• Desenvolupar el Reglament de Pressupostos

Municipals Participatius, dotant-lo d'un 5 % del

pressupost total, com a aposta per la democràcia i

la transparència. Apostar perquè les Assemblees

de Barri puguin autogestionar la part corresponent

del pressupost, posant les bases per un major

autogovern. Anar augmentant progressivament la

quantitat anual per aprofundir en l'aposta per

descentralitzar l'acció municipal.

6

Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i obertura de l'administració.obertura de l'administració.obertura de l'administració.obertura de l'administració.

Per tal de fer efectiva la implicació ciutadana cal que

aquesta tingui accés a la informació de manera oberta,

entenedora i àgil. Cal habilitar mecanismes de control i

posar llums i taquígrafs a la gestió de l' Ajuntament.

• Exigir uns pressupostos transparents i facilitar

l’accessibilitat total i amb totes les partides

pressupostàries ben detallades per afavorir-ne la

seva comprensió.

• Auditar els pressupostos anualment per detectar

despeses supèrflues destinades al manteniment

del clientelisme i facilitar el control ciutadà. Acabar

amb el pressupost destinat a alcaldia i destinar-lo

a polítiques socials.

• Auditar les empreses municipals (Egarvia,

Somatesa, eco-equip...)

• Fer consultes vinculants per a totes aquelles

qüestions rellevants que afectin el conjunt de la

ciutat quan els òrgans de participació ho

considerin adient, o la mateixa població si

presenta un 1% de suports sobre el cens de

població major de 16 anys.

• Realització d'Audiències Públiques obligades i per

temàtiques com a mecanismes de rendició de

comptes, accés a la informació directa i

interpel·lació del poble als càrrec electes.

DrDrDrDrets civilsets civilsets civilsets civils

Migracions

En el context de crisi multidimensional, però sobretot

econòmica actual, el racisme i el feixisme prenen força

com a resposta demagògica a la situació de

vulnerabilitat de la població. En els darrers temps

Terrassa ha assumit un increment de la població sense

que ho fessin els recursos i serveis destinats a

assumir-lo. Les ciutats i els pobles són els principals

gestors del fet migratori i són doncs, les que tenen el

repte d' afrontar-lo. Cal doncs desenvolupar un pla

integral que incorpori de manera holística, l'acollida i

atenció a aquestes persones, a través de la

mobilització dels recursos comunitaris i l'adaptació de

l'accés a la informació i formació adequada, que

permetin superar les barreres existents per accedir als

recursos i apropar-se a la cultura d’acollida. Per tal

d'aconseguir amb condicions els nostres objectius, cal

que aquestes accions es facin de manera transversal a

tots els departaments de l'administració municipal.

• Desenvolupar el Pla d’acollida a les persones

migrades.

• Dotar als centres sanitaris públics de Terrassa de

persones traductores per tal de facilitar la

comunicació entre els professionals de la sanitat i

els usuaris, garantint el dret a la informació.

• Garantir l’accés a la informació i la formació com a

mecanisme per garantir la inclusió sociolaboral i la

convivència cultural.

• Defensar el dret i deure de la ciutadania a

empadronar-se i de l’Ajuntament a donar d’alta al

padró a tot resident o persona sense sostre.

• Lluitar contra la xenofòbia, el racisme i el feixisme.

Desenvolupar programes específics “Antirumors”

a través de campanyes a l'espai públic als centres

educatius, entitats cultuals, etc. on s'expliquin les

causes reals de l' immigració i es desarticulin els

mites sobre aquest fet, donant informació real

7

sobre el pes i aportacions que les persones

migrades tenen a la ciutat i al país.

• Apostar per la recuperació de la memòria històrica

a la ciutat com a antídot contra el feixisme.

• Garantir que l’administració local denunciï de

manera contundent les agressions a persones

immigrades, ja siguin per part de la ciutadania o

dels cossos de policia de la ciutat.

• Defensar els drets polítics i de participació de les

persones migrades.

• Sumar-se i impulsar la campanya “papers sense

contracte” desenvolupada per la societat civil.

• Fer de les institucions municipals un altaveu per

demanar els drets polítics pel conjunt de la

ciutadania i impulsar accions a tal efecte.

Diversitat sexual i afectiva

Cal visualitzar les sexualitats no normatives com a part

de la lluita contra el patriarcat i el sexisme, també a

nivell municipal. Per això, el dret a la igualtat i a la no

discriminació per raó d'orientació o identitat sexual

s'ha de fer efectiva en clau local.

• Desenvolupar, dotant dels recursos necessaris, el

Pacte per a la Diversitat Afectiva, Sexual i

d'Identitat de Gènere (DASIG)

• Establir mesures que facin efectiu el dret de

lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres

intersexuals (LGBTI) en totes les àrees de la vida

social i en totes les etapes de la vida.

• Garantir la formació i capacitació especialitzada

dels diferents àmbits municipals per atendre a la

diversitat afectiva i sexual.

• Concretar mesures que facilitin l’eradicació de

l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en tots els

àmbits de la ciutat, dotant de projecció pública a

aquestes i, evitant l'estigmatització del col·lectiu.

• Impulsar campanyes de promoció de les

masculinitats no heteronormatives com a

mecanismes per eradicar les lgbti-fòbies.

• Compromís en l'educació formal i no formal per

educar en diversitat afectiva i sexual, reflectint la

diversitat en base a models positius.

Polítiques de joventut.

La joventut és un dels col·lectius a qui més afecta la

situació actual d'estancament polític, social i econòmic

i és per si el present que ha de germinar en un futur

de canvi i transformació.

Tot i ser un dels sectors més mobilitzats a la ciutat a

través d'organitzacions juvenils, entitats de lleure o

esportives, etc. no compte amb canals de participació

reals i efectius que garanteixin que la seva intervenció

sigui transcendent en la política municipal.

A més, les possibilitats mínimes de trobar feina i

emancipar-se enfosqueixen una mica més les seves

perspectives. Per tot això proposem:

• Eliminar les través burocràtiques (lloguers, i

permisos distribuïts en diferents regidories) per les

activitats de l’associacionisme juvenil.

• Habilitar espais per un ús enfocat exclusivament a

les joves i les seves activitats. Espais representatiu

de tot el teixit associatiu juvenil que es caracteritzi

per dinàmiques autogestionàries.

8

• Garantir que tota entitat juvenil disposa d'un espai

on realitzar la seva activitat.

• Garantir la recuperació i l’ús de l’espai públic per

part de l’associacionisme juvenil.

L'atur i la precarietat quan no l'exclusió del mercat

laboral és una de les altres característiques que ataca

al nostre jovent. Cal doncs:

• Generar una borsa de treball juvenil a través del

contacte amb els espais cooperatius i de

proximitat de la ciutat assegurant una ocupació

amb unes condicions laborals dignes.

• Fomentar que els projectes arrelats al territori com

són els esplais de dia es nodreixin de les pròpies

joves amb condicions laborals dignes.

• Fer que un % de l’administració municipal estigui

ocupada per joves garantint a la joventut

terrassenca l’accés a un espai, amb unes

condicions dignes, que avui els queda

completament exclòs.

Apostar per l'emancipació juvenil és un dels altres

reptes que té la ciutat de Terrassa i un dels principals

esculls que troba el jovent per la seva auto realització.

Cal apostar doncs:

• Fomentar la cooperació i l'ajuda mútua entre joves

emancipades i en vies d'emancipació.

• Promoure projectes d'habitatge col·lectiu per a

joves com per exemple cooperatives d’habitatge,

cessions d’ús¡ i/o masoveria urbana.

• Dedicar una part important del parc municipal

d'habitatge a polítiques d'emancipació juvenil amb

preus absolutament assequibles tenint en compte

el context actual.

L’àmbit formatiu és per la pròpia condició de la

joventut, un dels àmbits en que té més presència i on

cal desenvolupar polítiques concretes per fomentar el

lliure desenvolupament de les persones.

• Disposar de mecanismes locals de control sobre

els centres educatius pel que fa a la contractació

parcial de la plantilla.

• Proveir la infraestructura necessària pel ple

desenvolupament de les tasques docents als

centres públics.

• Fomentar l'organització juvenil a través

d'assemblees d'estudiants i sindicats, garantint la

seva plena autonomia.

• Fomentar la Insubmissió a la Llei Wert (LOMQE -

Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat

Educativa).

• Esdevenir garant de l’exercici pel ple dret a

manifestació i reunió.

9

ContextContextContextContext

La conjuntura econòmica i les anomenades polítiques

d’austeritat, han incrementat les desigualtats,

accelerant la polarització social i l’extensió del risc de

pobresa i de la vulnerabilitat social. S’està reforçant un

sistema de classes en què les situacions de

marginalitat i de pobresa afecten cada vegada a una

proporció més important de la ciutadania. Cal

recuperar en el debat polític la idea que és necessari

un repartiment dels beneficis de l’activitat humana

d’acord a criteris que no siguin els dels mercats.

No són els serveis socials dirigits a la població

vulnerable els que han d’acabar amb la pobresa i les

creixents desigualtats. El model de benestar social ha

d’anar més enllà del discurs i pràctica assistencial i de

la confusió entre inclusió social i inserció laboral.

El discurs i pràctica han de promoure l’empoderament

de persones i col·lectius i garantir els drets a

l’educació i a la sanitat com a eines bàsiques per a la

reducció de les desigualtats i la lluita contra la

pobresa. Des de l’òptica neoliberal les situacions

d’exclusió s’atribueixen al fracàs o a l’èxit individual de

les persones, però no es poden trobar solucions

individuals a problemes estructurals.

Les tensions socials que es deriven de les polítiques

neoliberals han de ser contestades amb resistència a

les institucions, però també amb iniciatives

comunitàries i de solidaritat i suport mutu als carrers i

als barris.

És l’hora que els Ajuntaments passin a ser un agent

actiu per tal de transformar l'actual sistema neoliberal

basat en el màxim benefici d’uns pocs per damunt

dels drets de la majoria.

El neoliberalisme renuncia a la reducció i eliminació de

la pobresa. A canvi proposa un nou paradigma de

gestió de la pobresa i de l’exclusió social.

HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó

El municipalisme ha de recuperar la capacitat d’incidir

en la transformació del model productiu, laboral i de

gestió dels serveis, per fer d’aquests elements eines

de transició cap a un nou model econòmic de país, és

a dir, generar alternatives. En molts aspectes toparem

amb la legislació vigent, amb els interessos del gran

capital i amb els obstacles del poder polític que

garanteix aquest sistema. Un punt essencial serà

mantenir viva la lluita dins i fora de la institució. Cal

atacar l’atur, però fer-ho amb visió de futur,

incentivant nous projectes des de l’economia social i

solidària (cooperativisme, economia col·laborativa,

finances ètiques). Aquests, si estan vinculats a les

necessitats socials, poden generar llocs de treball

dignes i estables a la nostra ciutat.

SOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA Productiva

10

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1111.... Desmantellar les xarxes clientelars de l'Ajuntament en les licitacions públiques mitjançant auditories dels

mateixos processos de licitació i dels sobrecostos sobrevinguts. Així com fixar un percentatge màxim de

sobrecost sobrevingut.

2222.... Prioritzar la fiscalitat com a eina de redistribució de la riquesa, fiscalitat progressiva i noves eines fiscals.

3333.... Gestionar els comptes de l'Ajuntament a través d'entitats d'economia social i solidària.

4444.... Dur a terme una auditoria interna, independent i integral de la gestió econòmica i laboral de l’administració

fins al dia d’avui, buscant la col·laboració amb entitats externes per a un examen exhaustiu i propostes de

resolució.

5555.... Aplicar de forma immediata un criteri de compra pública ètica per a l’abastiment de recursos i clàusules

socials per a la contractació de serveis, prioritzant, en cas d’igualtat de condicions tècniques, la contractació

amb empreses cooperatives L’Administració local com a consumidor ha de tenir un codi estricte de selecció

dels productes que consumeix i dels proveïdors que li subministren.

6666.... Prendre el compromís de no externalitzar ni privatitzar cap servei públic municipal i paralitzar els que estiguin

en procés o necessitin renovar concessió.

7777.... Aplicar el màxim de bonificacions i exempcions de taxes i impostos i preus públics municipals a les persones

que ho necessitin.

8888.... Descriminar negativament en les contractacions i concursos públics aquelles empreses que tinguin filials en

paradisos fiscals

9999.... Augmentar els percentatge de contractes reservats a Centres Especials de Treball i l’import dels mateixos, i

que aquests contractes siguin per un període de temps superior a un any.

11

Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances ètiquesètiquesètiquesètiques

Cal recuperar el control sobre els nostres impostos i

finances municipals, fent que paguin més aquells que

més tinguin. Penalitzar fiscalment l’especulació, i

potenciar l’economia local.

• Crear instruments que reforcin el posicionament al

mercat d’aquelles empreses i projectes que

exerciten un model econòmic al servei de les

persones. La compra pública ètica i les clàusules

socials per a la contractació de serveis tenint en

compte els volums de consum de l’Ajuntament

poden ser un mecanisme per afavorir la creació

d’un Mercat Social fort a la ciutat i la comarca.

• Aplicar mesures per potenciar una fiscalitat

ecològica.

• Facilitar el finançament, fomentant les eines ja

existents (Coop57, Fiare) i crear noves eines locals

o comarcals d’estalvi i inversió per l’economia

social. Des del micro-mecenatge fins als Grups

d’Estalvi Social passant per cooperatives de crèdit.

• Fer ús i promocionar les finances ètiques i

solidàries. Cal obrir els comptes en entitats

financeres ètiques.

Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de serveisserveisserveisserveis

Cal que recuperem el control públic sobre els serveis

municipals. No podem permetre que serveis bàsics de

competència municipal com l’aigua estiguin gestionats

per empreses privades que únicament busquen el seu

lucre. La municipalització d’aquests serveis ha de

permetre l’abaratiment, la qualitat i una major eficàcia,

tot procurant assegurar una millora de les condicions

laborals dels treballadors.

• Municipalitzar com a eina per a reduir l’atur,

apostant per treballar menys i amb unes

condicions laborals justes i dignes., reduint la

jornada laboral a 35 hores

• Municipalització i gestió transparent i amb criteris

socials dels serveis públics. Ser sobirans en

l’àmbit productiu ha de traduir-se en recuperar el

control dels serveis municipals. La gestió dels

serveis de competència municipal de manera

directa per l’Ajuntament o les seves empreses

públiques, permetrà l’abaratiment i una major

eficàcia i qualitat de la prestació del servei,

eliminant la rendibilitat i el benefici econòmic

especulatiu en la seva gestió

• Recuperar la gestió dels serveis municipals per

garantir-ne la qualitat, la gestió transparent i les

condicions laborals dignes.

Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, solidària i de proximitatsolidària i de proximitatsolidària i de proximitatsolidària i de proximitat

Cal apostar per l’economia social i solidària (ESS) i per

l’estructura cooperativa com a model democràtic

d’empresa, potenciant el teixit productiu local.

• Implantar la Renda Garantida de Ciutadania, com

a eina per a garantir les necessitats bàsiques.

Garantir l’accés a les necessitats bàsiques a totes

les unitats familiars (llum, aigua, habitatge,

alimentació, ...) és l'esglaó previ i imprescindible

per a qualsevol persona per participar en

condicions dignes a la societat.

12

• Apostar per la promoció de l’economia

col·laborativa, la innovació social, el coworking o el

finançament col·lectiu (Ouishare, Verkami, XES,

Coop57). Crear espais col·lectius d’avaluació i

proposta de polítiques de Treball/Atur/Ocupació,

Formació/Educació i Empresa/Indústria/Comerç.

• Plantejar noves polítiques per als treballadors de

serveis, compres o proveïdors: les clàusules

socials a les empreses contractades o

concessionàries inclouran la no aplicació de la

Reforma Laboral i la retirada dels ERO i ERTES de

les plantilles.

• Promoure un model econòmic alternatiu, local

,cooperatiu i transformador

• La promoció de l’Economia Social i Solidària (ESS).

• Revaloritzar i enxarxar aquelles propostes

econòmiques cooperatives i/o entitats que fan

economia buscant incidir en necessitats bàsiques

o en un canvi en el model de producció i consum.

• Propiciar la visualització d’un Mercat Social com a

eina per facilitar un consum conscient.

• Impulsar eines pel naixement, creixement i

enfortiment de les empreses socials, d’auto

ocupació i cooperatives

• Apostar perquè l’administració faci de pont per

facilitar que els treballadors puguin recuperar

empreses que estan a punt de tancar, fomentant

l’autoorganització dels treballadors en cooperativa

o facilitar-ne l’adquisició per part de noves

propostes empresarials locals, evitant la

destrucció del teixit productiu local i de llocs de

treball.

• Fomentar, facilitar i promocionar la intercooperació

entre empreses de l’economia social i d’aquestes

amb el comerç local i les eines de lluita contra

l’atur (sindicats, assemblees d’aturats,

organitzacions juvenils).

• Crear instruments que reforcin el posicionament al

mercat d’aquelles empreses i projectes que

exerciten un model econòmic al servei de les

persones.

13

CCCContextontextontextontext

És necessària la implicació dels municipis en la lluita

per uns serveis sanitaris i sociosanitaris que donin

resposta a les necessitats de la població.

Davant les tendències privatitzadores de

l’administració i tenint en compte els models sanitaris

d’arreu dels Països Catalans, l'Ajuntament de Terrassa

ha d’apostar per la defensa d’uns serveis públics,

universals i de qualitat.

Actuant sobre els veritables determinants de la salut:

les condicions de vida de les ciutadanes (pobresa,

treball, educació, dieta, habitatge, salubritat...) i

vetllant per un correcte ús dels recursos, que donin

resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als

aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes,

gent gran, persones amb mobilitat reduïda... Amb

aquesta finalitat és important la promoció de la

medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida

saludables.

HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó

Cal analitzar l ́impacte en la salut de totes les

polítiques públiques, planificar actuacions sobre els

determinants en salut des d’una perspectiva bio-psico-

social, fomentar la participació, capacitat de decisió i

gestió de tota la comunitat en les polítiques públiques i

avaluar-ne els resultats. Apostem per desenvolupar

una cultura sanitària que embranqui a tota la

comunitat i que garanteixi la universalitat d'aquest dret

a tota la ciutadania.

Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES: UNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLE

14

MESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIAAAA

1. Establir centres d’informació de salut pública (ex.: punts d’informació sobre drogues en espais d’oci nocturn,

en centres d’educació secundària...).

2. Garantir un equipament municipal per tal de poder fer una bona atenció i seguiment de les persones

afectades per dependéncies i les malalties que se'n deriven.

3. Mancomunar serveis que tenen poca demanda i agrupar les compres de material entre diferents centres

sanitaris.

4. Potenciar el Consell Municipal de la Salut, com a espai representatiu de tots els actors de la ciutat, de

manera que el resultat del seu treball sigui vinculant pel govern municipal.

5. Exigir que els membres del Ple Municipal que formin part del Consorci Sanitari de Terrassa siguin experts,

professionals del sector sanitari o membres d'alguna de les Associacions o Plataformes que treballen en

l'àmbit de la sanitat.

6. Realitzar una auditoria de comptes independent de totes aquelles empreses, entitats o institucions que

formen el entramat Mútua de Terrassa

7. Efectuar des del consistori un control anual dels convenis de Mútua de Terrassa i CST amb CAT-Salut.

8. Buscar els mecanismes per garantir el respecte i la protecció del dret a la salut, assegurant l’accés al

sistema sanitari de totes les persones, sense discriminació.

9. Exigir que es revisin els protocols de totes les intervencions per tal de disminuir les llistes d’espera de les

intervencions quirúrgiques

10. Exigir que, en termes de salut reproductiva, als equipaments sanitaris es garanteixi la pràctica de la

interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura i gratuïta.

11. Fomentar l’ampliació de les tasques del consell comarcal en la detecció i organització de serveis que es

poden mancomunar entre els diferents municipis de la comarca en l’àmbit sanitari.

12. Exigir transparència salarial a tot el sector sanitari ja sigui de titularitat privada o pública i establir una escala

salarial pactada amb les treballadores i proposar que s’apliqui als centres de la nostra ciutat.

13. Exigir als diferents governs que dotin dels suficients recursos pressupostaris per tal de desenvolupar de

manera efectiva la Llei de la Dependència.

14. Exigir la separació efectiva de la sanitat pública de la privada.

15. Exigir la dotació de recursos suficients en l' àmbit sanitari per la gent gran fent especial èmfasi en l'àmbit de

la rehabilitació.

15

Educació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barri

Per a potenciar l'educació sanitària des de la visió bio-

psico-social com a eina de prevenció de la salut, cal

treballar de forma descentralitzada per poder fer front

a les diferents necessitats de cada barri.

Aquesta tasca cal fer-la a través d'una xarxa

interdiciplinar que inclogui el Servei de Salut i

Comunitat de Terrassa, les associacions de cada barris

i els Centres d'Atenció Primaria

Amb aquest objectiu proposem:

• Establir taules interdisciplinàries d’agents de salut,

impulsades coordinadament des dels

Departaments Socials i Sanitaris municipals, els

CAP, farmàcies, establiments, associacions i

entitats del sector i amb una implicació activa de

la representació veïnal. ·

• Fer una diagnosi de salut i de la priorització de les

intervencions socials i sanitàries a cada barri des

de les taules d’agents de salut.

• Afavorir la creació d’espais de salut autogestionats

de desmedicalització i d’atenció integral per a la

millora de la salut i la prevenció de malalties.

Aquest espais han de ser una alternativa sanitària

o bé poden treballar coexistir amb el sistema

sanitari públic convencional.

Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels recursos sanitarisrecursos sanitarisrecursos sanitarisrecursos sanitaris

Cal exigir el retorn dels recursos que ens han retallat

amb l’excusa de la crisi i fer-ne el millor ús possible.

L’optimització de recursos i el fet de compartir serveis

serà una exigència que haurà de portar a establir nous

marcs normatius.

• Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la

promoció d’hàbits saludables i preventius per

controlar els laboratoris i les farmacèutiques

vetllant perquè la seva funció s’alineï amb les

necessitats i demandes de les persones i del

sistema de salut pública.

• Establir les bases per enfocar el sistema sanitari

cap a un model de salut integral, i universals basat

en la prevenció (i que treballi per la salut física

emocional i psicològica).

• Tractar la salut de forma holística i evitant la

medicalització sistemàtica potenciant recursos i

teràpies naturals que poden ajudar a la prevenció

de malalties i a la millora de la qualitat de vida de

les persones malaltes.

• Exigir l'eliminació de qualsevol tipus de

copagament de la sanitat pública

• Dotar de suficients recursos tan humans com

materials per el transport sanitari a la nostra ciutat

i comarca.

• Eliminar les zones blaves i de pagament en tot

l'àmbit sanitari públic, CAPs, etc.

Salut mentalSalut mentalSalut mentalSalut mental

Entenent que vivim en una societat de contínues

contradiccions i pressions, on prima més el valor

monetari que no pas l’humà això comporta una serie

de conseqüències en la nostra salut mental. En

contextos de crisi aquestes facilitats per desenvolupar

algun trastorn s’agreugen.

16

Actualment és superior la mortalitat per suïcidis que la

provocada per accidents de transit, aquest fet en part

és causat per les greus condicions socioeconòmiques

que viu la població i la dificultat per accedir als serveis

de suport.

• Fomentar els serveis municipals d'atenció a la

salut mental de les persones des d'una

perspectiva inclusiva amb la resta de la societat i

que eviti la estigmatització social.

• Promoure llocs de feina municipals per a persones

d'aquest col·lectiu.

• Apropar la informació a la població sobre l'atenció

a la salut mental.

• Realitzar programes de conscienciació sobre salut

mental i els riscos que se'n deriven.

• Crear un servei públic, adequat a les necessitats

de la ciutat, d’atenció a la drogodependència i als

transtorns alimentaris.

17

CCCContextontextontextontext

Vivim en una societat patriarcal, aquest sistema

d'organització social consisteix en donar la màxima

autoritat social i política a l'home blanc, heterosexual,

adult i cap de família. Es basa en les relacions de

dominació, a través dels criteris de sexe, opció sexual i

edat. Deixant a les dones en una posició de submissió.

El sistema capitalista s’ha beneficiat històricament del

patriarcat assignant gènere masculí el sustentament

econòmic familiar i a la dona les cures, infravalorant

aquest treball.

El sexe femení es troba en una situació d’indefensió en

tots els àmbits: reproductiu, laboral i social. És per

aquest motiu que molts moviments feministes s’han

unit i agafat l'apoderament necessari per a través de

l’ajuda mútua i l’acció directa fer front a la violència

patriarcal.

HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó

Apostem per una societat feminista, on totes les

persones puguin desenvolupar lliurament la seva

identitat de gènere lliurement, per una societat basada

en el repartiment del treball i la riquesa,i no en els

fonaments del capitalisme patriarcal el qual prioritza el

treball productiu ja que és el que acumula riquesa. Així

doncs, volem una societat que doni valor a les tasques

de cures i a la feina reproductiva i que la reconegui

com a sustentament del treball productiu. També la

coresponsabilitat en el repartiment d’aquestes

tasques, ja que el fet de perpetuar que siguin les

dones que l’assumeixen, només augmenta la

precarització femenina.

En definitiva on la base de la nostra societat estigui

marcada per una educació no sexista, que generi

homes i dones lliures amb unes noves masculinitats i

amb unes dones empoderades.

Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES: ÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIU

18

CoCoCoCorresprresprresprresponsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de la dona a la ciutatdona a la ciutatdona a la ciutatdona a la ciutat

Entenent que vivim en una societat patriarcal on el rols

reproductius i de cures s’aboquen a la dona, creiem

oportú apostar per la coresponsabilitat d’aquestes

tasques. Donant el mateix valor a la tasca productiva

que a la reproductiva i responsabilitzant la figura

masculina del paper que li pertoca.

A la nostra ciutat tenim una manca de places a centres

municipals de cura (escoles bressol, centres de

dia…), ja que hi ha una demanda molt més gran que

l' oferta municipal. Provocant que les dones de la

ciutat s’hagin de fer càrrec d’aquesta tasca

reproductiva, i per tant, hagin de dedicar molt més

temps a fer aquestes tasques de cura, i renunciar a

dedicar el seu temps a altres tasques productives, a

l’oci o al propi temps personal. A més a més segons

les dades estadístiques de l’ús del temps a Catalunya

durant el 2011 les dones dediquen un 20% més del

seu temps en la tasca de cures que no pas els homes.

Però en canvi, els homes dediquen més temps que les

dones en activitats de socialització i d’oci.

Per aquests motius, proposem l’elaboració de

polítiques públiques a través de la detecció de les

necessitats de la ciutadania, que promoguin la

col·lectivització i socialització de la responsabilitat de

cures, i que generin consciència.

.

• Impulsar xarxes de suport mutu i solidari (banc del

temps, recollir infants de l'escola..).

• Consolidar i ampliar la xarxa de serveis municipals

de cura i elaborar campanyes de sensibilització

que fomentin la coresponsabilitat no només en

l’àmbit reproductiu, sinó també en el productiu,

fent partícips els diferents agents socials de la

MESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIAAAA

1. Augmentar el pressupost municipal i millorar els serveis actuals per atendre de forma efectiva i immediata a

dones afectades per la violència masclista....

2. Consolidar, ampliar i acostar als barris i al conjunt de la ciutadania la xarxa de serveis municipals (Casa

Galeria).

3. Crear un espai de participació activa vinculant a l' ajuntament on hi intervingui els moviments feministes de

la ciutat.

4. Realitzar formacions obligatòries per la plantilla municipal en perspectiva de gènere.

5. Actualitzar i renovar un protocol de prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes a tots els

organismes municipals que apoderi les dones sense caure en la victimització.

6. Promoció de la contractació pública de dones que estan en situació d’exclusió social o en una situació de

vulnerabilitat.

7. Introducció de la perspectiva de gènere a totes les oficines municipals, inclosos Serveis Socials.

8. Suport a les famílies monoparentals encapçalades per dones.

19

ciutat i garantint condicions dignes per a les

treballadores.

• Treballar pel reconeixement del valor del treball

reproductiu i de cures: conscienciar a la població

de la necessitat del treball reproductiu perquè es

pugui dur a terme el treball productiu.

• Potenciar mesures per promoure la conciliació

familiar i la coresponsabilitat: ajustar els horaris

dels serveis municipals perquè siguin més

accessibles a la vida de les persones, flexibilitzar

els horaris laborals municipals.

• Realitzar anàlisi estadístic que mostrin l'actual

desequilibri entre sexes pel que fa a la realització

del treball reproductiu i fer-lo públic.

• Realitzar les mesures necessàries perquè la ciutat

disposi de places suficients d'escoles bressol

públiques, ja que és un dels recursos que facilita

la conciliació familiar i laboral.

• Potenciar la visualització de les dones a la nostra

ciutat, tant a nivell històric com en el present.

• Recolzar i fomentar l'intercanvi i trobada de grups

de dones feministes per tal de treballar en l'àmbit

d'igualtat i qüestions de gènere de la nostra ciutat

• Fomentar la participació d'organitzacions i

associacions de dones migrants.

• Fomentar la participació de dones i organitzacions

de dones amb diferents opcions sexuals.

• Augmentar la presència d'escultures urbanes i

noms de carrers i places que reconeguin el paper

de la dona a la nostra ciutat

Violències masclistesViolències masclistesViolències masclistesViolències masclistes

En el conjunt dels Països Catalans durant l’any 2014

es van produir 23 feminicidis, és a dir dones

assassinades per culpa de la violència masclista.

Entenem que la violència patriarcal i masclista està

impregnada en la nostra societat, és per aquest motiu

que hem de buscar els recursos necessaris per fer

front a través de l’educació, la sensibilització, però

sobretot l'apoderament de nosaltres les dones.

A la nostra ciutat existeixen diferents agents feministes

que treballen dia a dia per promoure i lluiten per a una

societat feminista, també existeixen diferents recursos

municipals que no són coneguts pel conjunt de la

ciutadania.

La perspectiva de gènere ha de ser transversal en tota

pràctica política per a poder fer front a aquesta realitat.

Actualment podem veure com realitzar una

concentració o una formació, a la nostra ciutat, de

manera puntual no resulta efectiu. Necessitem que el

conjunt de la ciutadania prengui consciencia d’aquest

fet.

Per aquest motiu veiem la necessitat de millorar les

intervencions i la prevenció per tal d'eradicar la

violència masclista en totes les seves manifestacions

des de l’àmbit de la parella a l’àmbit comunitari, des

de l’àmbit físic fins al psicològic i estructural.

• Dur a terme estratègies de sensibilització

ciutadana des de l’Ajuntament davant la violència

masclista, durant tot l’any, de manera transversal.

20

• Instar les empreses a l’elaboració o renovació dels

protocols de prevenció i abordatge de les

violències masclistes a tots els organismes de

l’administració pública, adaptats a les

especificitats de cada servei.

• Garantir la creació d’una comissió específica en

matèria d’igualtat a cada centre de gestió pública

de la ciutat. (CAP, escoles de primària i

secundària, Centres Cívics, Residències, Centres

de dia, etc.)

• Oferir al personal de l'ajuntament formació

continuada en matèria d'igualtat i violències

masclistes, sobretot en l'àmbit de Serveis Socials.

• Actualitzar i renovar un protocol de prevenció,

detecció i abordatge de les violències de gènere a

tots els organismes municipals que apoderi les

dones sense caure en la victimització.

• Realitzar estudis i anàlisi sobre dones que

denuncien i retiren la denúncia, per tal de trobar

patrons de comportament i prevenir situacions.

• Analitzar i investigar les causes de les

reincidències en maltractaments en joves i

parelles del mateix sexe.

• Utilitzar i coordinar-se amb el recurs de Servei

d'Atenció a Homes de Barcelona per tal de poder

fer una atenció a aquests i promoure models de

masculinitat allunyades de conductes masclistes.

• Realitzar campanyes de sensibilització a les dones

de totes les edats per tal de detectar violències

masclistes en totes les seves manifestacions.

• Definir actuacions i campanyes de sensibilització i

prevenció adreçades a població infantil i

adolescent emmarcades en l'educació formal, no

formal i informal.

• Elaboració d’una guia per a la detecció i l’actuació

en situacions de violència masclista que afecten

infants i adolescents en el context dels circuits

contra el maltractament infantil.

CoeducacióCoeducacióCoeducacióCoeducació

Entenent l’educació com la base de construcció d’una

nova societat, és necessari implantar, mitjançant les

formacions complementaries, en el currículum

educatiu la perspectiva de gènere en la totalitat del

currículum escolar. Creant recursos i oferint formació

per a que les professionals de l’educació disposin del

coneixement necessari per transmetre els valors

feministes i d’igualtat.

• Elaborar guies didàctiques de coeducació pel

conjunt de professionals de l’educació

• Introduir en l’àmbit escolar a traves de la

sensibilització i conscienciació la correponsabilitat

en les tasques reproductives i de cures.

• Fomentar a través dels serveis municipals

formacions obertes tant a professionals com a

alumnes en matèria d'igualtat i treball productiu i

reproductiu

• Impulsar campanyes per a infants i joves per tal de

promoure la normalització i la presència de dones

en sectors masculinitzats.

• Impulsar a través dels serveis municipals que els

centres educatius designin als seus consells

escolars la persona responsable de la igualtat real

i efectiva entre homes i dones facilitant-ne la

informació

21

• Acompanyar i ajudar en la formació en igualtat

d'oportunitats entre homes i dones a les famílies

de l'AMPA.

• Difusió de jocs no sexistes i no violents.

Feminització de la pobresaFeminització de la pobresaFeminització de la pobresaFeminització de la pobresa

Durant el 2014 l’atur a la nostra ciutat ha estat de

22.109 persones de les quals 11.228 han sigut

dones, és a dir, més d’un 50% de la població a l’atur

son dones a la nostra ciutat.

Si a aquest factor sumem la precarització del treball

femení (igual treball per inferior sou), l’afectació de

l’atur al sector de serveis tradicionalment feminitzat

(12.559 persones) , la dificultat per tenir unes

condicions de treball dignes i flexibles per tal de

compaginar vida laboral i familiar, entre altres. Es una

obvietat que la crisi capitalista actual afecta de forma

més violenta a les dones.

Capitalisme i patriarcat han anat agafats de la mà fins

els nostres temps, ja que amb la precarització del

treball femení s’ha pogut obtenir mà d’obra barata,

fins i tot gratuïta, per tal de realitzar les tasques que

fan possible la reproducció i cura de les persones.

• Elaborar estudis estadístics no androcèntrics sobre

l'ús del temps segons el sexe. Identificar les

necessitats de les dones per a què puguin accedir

a l’àmbit productiu amb igualtat d’oportunitats.

• Promoció de seleccions de personal amb

perspectiva de gènere tant en càrrecs públics com

a empreses relacionades amb l'Ajuntament.

• Elaborar estudis sobre l'impacte de la crisi

econòmica en les dones tenint en compte les

situacions socials, econòmiques, laborals,

familiars i culturals.

• Elaborar estudis i anàlisis de la intereseccionalitat

entre gènere, origen i renda en relació en com es

situen les dones tant en l'àmbit productiu com en

el reproductiu.

• Desenvolupar diferents accions que mostrin

l'existència del sostre de vidre i les barreres

professionals de les dones treballadores a través

de la col·laboració d'organitzacions de dones de la

ciutat.

• Sensibilització i formació en les diferents

empreses sobre la segregació de les dones en el

mercat de treball.

• Fomentar i recolzar en la creació de plans

d'igualtat a les empreses de la ciutat.

• Garantir l’accés de les dones a la informació i fer

difusió dels recursos al seu abast.

• Introduir la perspectiva de gènere en totes les

oficines d'informació ciutadana que depenen de

l'ajuntament.

• Utilitzar els mitjans de comunicació municipals per

tal de donar a conèixer la doble discriminació que

reben les dones en situació de vulnerabilitat

(migrades, diversitat funcional, diversitat sexual).

• Suport i recursos a les dones grans i també a les

vídues que viuen soles i es troben en situacions de

precarietat.

• Suport a les dones amb discapacitat i que es

troben en risc d’exclusió social.

• Suport a les preses i ex-preses per tal de que

puguin desenvolupar-se lliurement i fugir de

l'estigma social.

22

• Desenvolupament de programes i accions que

ajudin a pal·liar les situacions de precarietat i

estrès de les persones cuidadores afavorint el

treball en xarxa.

• Afavorir el desplegament de la Llei d'autonomia

personal i atenció a la dependència pe tal de

possibilitar els serveis d'atenció domiciliària,

teleassistència , entre altres, i donar més

cobertura a nivell d'hores i dies de la setmana.

D'aquesta manera s'allibera a la dona del servei

de cures.

• Mediar amb la Generalitat l'increment de

residències sociosanitàries i assistides per atendre

les necessitats de la població i per tant alliberar a

les dones de la tasca de cures. En aquest punt

reivindicar la construcció del centre de dia i les

residències necessàries.

• Exigir a les empreses, i fer valer dins de

l’Ajuntament, la mateixa retribució per a un mateix

treball independentment del gènere de qui el

realitzi.

Identitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductiva

Creiem en la diversitat d’identitats sexuals i de gènere,

en la construcció d’aquest més enllà del binarisme

home, dona i de la norma heterosexual. Hi creiem de

paraula però també de fet, per això trobem necessari

garantir el lliure desenvolupament d’aquestes, així com

el respecte cap a les diferents opcions. Parlem de

llibertat en el desenvolupament ja que el nostre horitzó

contempla garantir escenaris sense condicionants, és

a dir, on no s’imposin identitats normatives. D’altra

banda ens referim al respecte, i ho fem en tots els

seus sentits per combatre tota forma de discriminació.

Per altra banda també s'ha de fer referència a la

necessitat de conscienciar i promoure el dret al propi

cos de les dones, i com aquestes han de ser

protegides i apoderades per tal de poder-ne fer total

ús.

• Impulsar programes per a la salut als centres

escolars, adreçats majoritàriament a secundaria,

on s'incorporarà tant aspectes de salut

reproductiva com atenció a la diversitat sexual per

tal de fer conscienciació i formació sobre aquest

àmbit.

• Difusió dels diferents recursos municipals

existents que fan referència a salut sexual i salut

reproductiva. Ex: Centre de planificació familiar,

centre d'atenció sexual per a joves.

• Realització de programes per a una educació

afectivosexual millor en els dos sexes i programes

que integrin la sexualitat amb persones amb

discapacitat.

Treball sexTreball sexTreball sexTreball sexualualualual

Donat que a Terrassa únicament es tracta el tema dels

treballs sexuals a l’ordenança de bases de convivència

democràtica de la ciutat i des de la visió de la salut

sexual a la consulta sexual i ginecològica, apostem per

un anàlisi real de treball sexual a terrassa per a poder

crear propostes polítiques al respecte.

23

• Elaborar estudis i recerques que permetin

aprofundir en el coneixement de la realitat de

l'exercici del treball sexual a la nostra ciutat.

• Creació Pla integral per a l’abordatge del treball

sexual i polítiques públiques per part de les

treballadores sexuals i entitats feministes.

• Realitzar formacions per els treballadors

municipals sobre el treball sexual i la perspectiva

de gènere.

24

CCCContextontextontextontext

A Terrassa existeix un panorama cultural ric i divers,

malgrat una part important de la creació artística i

cultural resta invisibilitzada. Això es deu a un model

que ha potenciat una escena cultural d’aparador, molt

centralitzada i amb una voluntat de projecció exterior

però poc arrelada (Fira Modernista, Programa Estable

del Centre Cultural i Teatre Principal, Festival de Jazz,

etc.).

Pel que fa a la gestió cultural, les polítiques municipals

de l’Ajuntament han seguit un model de col·laboració

públic-privat que implica una certa privatització,

mercantilització i dependència de la cultura envers la

iniciativa privada. Per altra part, l’Ajuntament ha

establert una forma de relació força intrusiva amb les

entitats culturals, amb l’objectiu d’obtenir uns resultats

clientelars i electoralistes, que han generat una

dependència de les entitats culturals envers

l’administració.

HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó

La cultura és un dels elements principals a l’hora de

bastir un model de societat integradora, solidària i

dinàmica. Entenem que la cultura ha de ser per a la

ciutadania un mitjà de relació social, de participació,

de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de

permetre reconèixer-nos individualment com a

persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i

com a egarencs i egarenques. La cultura és, per tant,

una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració

social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural

municipal ha de ser el de fer de la nostra ciutat un

element clau en la revitalització cultural del nostre país

a través de la implicació de tota la ciutadania.

L’ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,

protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha

de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les

quals el teixit associatiu, l’administració pública i les

iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural

enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

SOBIRANIA culturalSOBIRANIA culturalSOBIRANIA culturalSOBIRANIA cultural: cultura : cultura : cultura : cultura i suport a La creaciói suport a La creaciói suport a La creaciói suport a La creació

25

LLLLa cultura com a a cultura com a a cultura com a a cultura com a model de model de model de model de convivènciaconvivènciaconvivènciaconvivència i el seu patrimoni i el seu patrimoni i el seu patrimoni i el seu patrimoni

La cultura és un dels elements principals a l’hora de

bastir un model de societat integradora, solidària i

dinàmica. Cal recuperar la cultura pròpia i integrar-hi

tot aquell vagatge cultural de les cultures que

conformen Terrassa. Apostar per la memòria i els

elements d’identitat col·lectius, així com reconèixer i

integrar la riquesa i pluralitat de totes les aportacions

culturals que constitueixen la cultura catalana.

• Promoure una cultura integradora i de qualitat,

que fugi de la mercantilització i de

l’homogeneïtzació.

• Fomentar espais de trobada cultural en els barris,

defugint del model autocentrat de Terrassa on tot

es redueixi a la cultura del centre.

• Garantir l’accés a la cultura als col·lectius més

vulnerables.

• Augmentar la implicació dels col·lectius de

nouvinguts als projectes culturals i potenciar un

model de Mostra de la Diversitat menys dirigit i

sigui un espai de debat que apoderi als col·lectius

a relacionar-se en el dia a dia.

• Potenciar la Cultura Popular com una eina de

cohesió social i com un espai d'oci per infants,

joves i adults.

• Implicar la societat civil en la defensa de la cultura

catalana, reforçant els vincles amb la resta de

cultures.

• Prendre consciència de l’herència de les nostres

tradicions culturals i impulsar la recuperació dels

elements culturals perduts. Reconèixer el

patrimoni cultural terrassenc, fent més jornades

específiques de difusió d’aquest.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. L’espai públic i els equipaments culturals i cívics han d’estar a disposició de la ciutadania, sense qualsevol

tipus de taxes que regulin l'accés a entitats o associacions sense ànim de lucre.

2. Potenciar l’aprofitament d’altres espais i equipaments com escoles, instituts o biblioteques per la realització

d’actes o activitats fora del seu horari d’activitat habitual.

3. Apostar pels equipaments culturals de proximitat com a mesura d’accés a la cultura i ampliar-ne els seus

horaris per garantir l’accés a tota la població.

4. Crear una oficina tècnica de suport a la creació, producció i difusió cultural.

5. Incrementar el compromís en la promoció de la llengua catalana en tots els contextos públics, i amb especial

rellevància en aquells espais on hi te menys presència.

6. Garantir l’accés gratuït i universal als cursos de català a tots els nivells.

7. Gestió d'uns pressupostos en cultura participatius amb el teixit associatiu de la ciutat.

8. Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les

activitats culturals.

26

• Revocació immediata dels títols honorífics de la

ciutat a persones amb passat franquista, retirada

de tota la simbologia de caràcter feixista i revisió i

modificació del nomenclàtor dels carrers de la

ciutat a través d’un debat obert i col·lectiu.

• Potenciar la Cultura Popular com una eina de

cohesió social i com un espai d'oci per infants,

joves i adults.

• Apostar per un model turístic de territori que vingui

a Terrassa per l’activitat cultural que es genera

entorn al patrimoni promocionant la seva vitalitat i

no limitant-lo a complir una funció estàtica en un

model de ciutat estètic i de decorat.

Suport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i cultural

Entenem la cultura com a laboratori de pensament que

cal que es mantingui viva i procurar que s’allunyi de

processos de folklorització que la considerin com a

estàtica.

• Utilitzar les noves tecnologies per potenciar la

interacció cultural evitant l’efecte barrera que pot

suposar per determinats sectors de la població.

• Recolzar els moviments de creació i laboratoris

com el CAET amb el festival TNT, així com en la

mesura del possible continuar establint vincles

amb l’ESCAC.

• Defensar també altres laboratoris d’idees i creació

a petita escala com el BaumannLab o el Tub

d’Assaig 7.70.

• Potenciar la creació artística i cultural dels joves

de la ciutat, com a agents innovadors i amb la

potencialitat de mantenir i ampliar un teixit cultural

dinàmic, crític i transformador.

• Visualitzar i reconèixer la producció cultural de les

dones i de les mirades no androcèntriques de l'art

i la cultura.

• Potenciar la vinculació entre projectes culturals i

artístics amb espais educatius i d'aprenentatge

comunitari, entitats socials i associacions, per fer

de la cultura una forma d'auto reflexió crítica

sobre la ciutat.

• Implicar als grups de cultura popular en els

moviments creatius evitant la seva folklorització.

• Expandir la creació escènica amateur com a via

d’entrada a la reflexió artística i cultural.

PPPPrincipis de participació i rincipis de participació i rincipis de participació i rincipis de participació i transversalitat en la política culturaltransversalitat en la política culturaltransversalitat en la política culturaltransversalitat en la política cultural

La política cultural ha de partir del principi de fer a tot

el municipi partícip de la vida cultural. També es

essencial la vinculació dels projectes culturals en els

diferents àmbits de la societat.

• Reestructurar el Consell Municipal de Cultura i les

Arts de Terrassa perquè sigui representatiu també

del teixit associatiu a la ciutat.

• Recolzar les coordinadores de cultura per tal que

s’impliquin en les decisions col·lectives de les

polítiques culturals de Terrassa.

• Potenciar l’assemblearisme de barri en

democràcia directa i amb transparència com única

mediació del govern i apoderament en la gestió

cultural pública.

• Promoure un model cultural popular i no elitista

que es basi en el reconeixement i la construcció

d’una activitat cultural vinculada a les vides de les

27

persones i a les seves inquietuds. La millora de

l’accés a la cultura passa per que cada persona

que forma part d’aquesta societat sigui un agent

actiu en l’activitat cultural.

• Donar suport obert a la col·lectivització ,

autogestió, a les iniciatives individuals i

col·lectives, a l’associacionisme sense ànim de

lucre i/o de plantejament comunitari, i als

equipaments i serveis públics no externalitzats, per

a l'avenç d'una economia democràtica, social i

solidària en detriment del pes i domini de les

indústries i de la mercantilització cultural.

• Aplicar de manera gradual fórmules de gestió

comunitària en diferents equipaments i espais

públics, que permetin a la ciutadania guanyar

l’accés als espais de la ciutat.

• Fomentar un model de festes participatiu i

sostenible, que garanteixi l’accés a les festes de

tota la població.

• Acostar les festes i les activitats culturals a tots els

barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les

relacions i de facilitar-ne la participació.

• Potenciar la realització d’activitats culturals al

carrer.

• Impulsar casals de joves autogestionats, com a

punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi

activitats socioeducatives. Aquests casals alhora

han de funcionar com a punts d’informació juvenil.

• Estudiar la disponibilitat i adequació d’espais

actualment en desús o infrautilitzats per la seva

cessió a entitats o associacions sense ànim de

lucre.

La llengua catalanaLa llengua catalanaLa llengua catalanaLa llengua catalana

Volem un català com a llengua d’immersió apostant

perquè sigui la llengua comuna de cohesió social de

les persones que convivim en aquest territori.

• Blindar el català com a llengua vehicular que

serveixi com a eina d'inclusió i cohesió social a les

institucions educatives i tota l’administració

pública.

• Promoure activament l’ús i el foment de la llengua

catalana al teixit associatiu de la ciutat.

Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació independent i críticindependent i críticindependent i críticindependent i crític

És important a la ciutat defensar un model de

comunicació obert a la ciutadania i que vetlli per la

representació de totes.

• Promoure una xarxa local de mitjans de

comunicació independents, amb un caràcter

popular i crític que proporcioni l’accés a la

informació a la ciutadania i que fomenti un espai

d’anàlisi i debat.

28

PrPrPrProgramari lliureogramari lliureogramari lliureogramari lliure

Cal potenciar polítiques que permetin l’arrelament i

desenvolupament del programari lliure, incidint en les

implicacions socials del programari i en la importància

del coneixement del funcionament de les eines

telemàtiques que s’utilitzen.

• Establir l’ús de llicències copyleft i el programari

lliure a tot l’àmbit de l’administració municipal, i

fomentar-lo i promoure’l en entitats i associacions

de la ciutat.

29

CCCContextontextontextontext

L’educació és un dret fonamental que està sent

amenaçat per les polítiques neoliberals i

conservadores. Els sectors neoliberals volen convertir

l’educació en una mercaderia a través de la

privatització de serveis, de les retallades en educació i

de l’aplicació de lògiques de mercat en el camp

educatiu. A l’altre cara de la moneda, des del

conservadorisme s’ha volgut aplicar un creixent control

estatal i burocràtic sobre l’educació, que està acabant

amb l’escola laica, democràtica i innovadora.

A Terrassa estem vivint aquestes amenaces de

manera molt concreta i pràctica als centres educatius.

Les retallades han suposat un augment de les ràtios i

han acabat amb els projectes educatius d’entorn i

comunitat. El tancament de línies i escoles senceres

ha augmentat el dèficit en equipaments educatius, i la

creixent desigualtat ens allunya cada cop més d’un

model d’educació inclusiva on la segregació és un dels

principals obstacles per la igualtat.

HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó

Entenem l’educació com un dret fonamental i com

un servei públic que ha de ser universal i gratuït per tal

de garantir l’equitat i fomentar la cohesió social en el

marc d’una societat plural. Apostem per l’educació

com una eina d’emancipació i de transformació de la

realitat, que a través de la consciencia crítica permeti

el desenvolupament personal, social i cultural de totes

les persones en plena llibertat. Per això apostem per

l’educació popular com a forma d’apoderament, que a

partir de l’aprenentatge compartit i col·laboratiu ens

permeti teixir una ciutat educadora.

SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: model educatiumodel educatiumodel educatiumodel educatiu

30

PPPPer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’educació ducació ducació ducació pública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativa

Entenem l’educació com un dret universal i com un

servei públic que ha de ser de tots i totes. Per això

s’ha de promoure un model educatiu que sigui garant

de l’equitat i l’igualitarisme, i no un sistema elitista i de

segregació. Apostem doncs per un sistema educatiu

públic, per la municipalització dels serveis educatius i

per la fi de la privatització i la segregació educativa.

• Integrar les polítiques educatives, de

desenvolupament comunitari i urbanístiques per

avançar cap a un model d'escola no segregada.

• Exigir i treballar per la suspensió dels concerts a

escoles que segreguen nens i nenes i que no

escolaritzen la part proporcional d’alumnes amb

situació socioeconòmica desafavorida del

municipi.

• Establir una moratòria que impedeixi la creació o

l’ampliació de línies privades concertades.

• Estudiar, analitzant les necessitats del mapa

escolar, la construcció d'una nova Escola Pública

als terrenys de la Mina d’Aigües per equilibrar

l'oferta educativa pública en aquesta zona, que

presenta una alta presència d'escoles

concertades.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. Establir una línia de despesa prioritària per Beques i ajuts a l’estudi.

2. Garantir l’alimentació adequada de tot l’alumnat a partir d’un programa ampli de beques menjador municipals.

3. Assegurar l’accés a material didàctic de qualitat a les famílies i les escoles amb un pla de beques per les

famílies i ajudes a les escoles amb més necessitat.

4. Fer pública i accessible tota la informació relacionada amb les subvencions que rep cada centre privat concertat.

5. Establir una normativa pròpia més estricte en el repartiment de les quotes d’alumnat entre centres públics i

concertats, generant els mecanismes de control necessaris pel compliment dels acords.

6. Assegurar i garantir els locals i equipaments necessaris a totes les entitats d’educació en el lleure en les

condicions adequades pel desenvolupament de la seva activitat.

7. Reclamar, defensar i emprendre accions legals si és necessari, per tal de garantir la construcció del nou edifici

de l'Institut Les Aimerigues (actualment ubicat a l'antic edifici de l'Escola Germans Amat), de l'Institut Can Roca

(actualment en barracons) i de la reubicació de l'Escola Sala i Badrinas.

8. Reclamar, defensar i emprendre accions legals per tal de garantir el manteniment la línia de P3 de l’Escola Marià

Galí

9. Reactivar accions, serveis i activitats que han quedat aturades per la manca de finançament en el Pla de Barris i

en el Pla Educatiu d’Entorn i reelaborar el Pla Educatiu d’Entorn amb una mirada integral i de ciutat.

10. Aturar les externalitzacions de serveis complementaris de l’àmbit educatiu (menjadors, neteja, etc) i apostar

per les empreses d’economia social i solidaria en cas que no sigui possible.

31

• Declarar Terrassa una ciutat desobedient a la

LOMCE (i a la LEC) i oferir assessorament tècnic i

legal als centres educatius.

PPPPrimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol

Entenem la primera infància com una etapa clau en

l’educació i el desenvolupament dels infants. En

aquesta etapa tant prematura i important, ja

s’estableixen moltes diferències i desigualtats entre

infants i famílies, ja que l’escolarització no és

obligatòria i l’accés i els preus no en faciliten la seva

universalitat. Per això defensem la municipalització del

Servei de les Escoles Bressol, l’eliminació de les taxes

i la reducció de les ràtios per la millora de la qualitat

educativa i les condicions laborals dels i les

treballadores. Volem teixir un sistema municipal

d’Escola Bressol que ens ha de servir per avançar cap

a un model de cures i d’educació compartida i

socialitzada.

• Reforçar i ampliar els espais de trobada entre

famílies i infants. Crear un Projecte d’Espais de

Criança Comunitària.

• Municipalització progressiva de les escoles bressol

privades.

• Avançar cap a la supressió de les taxes a les

Escoles Bressol Municipals. L’educació ha de ser

un dret universal, públic i gratuït del 0-3 a la

Universitat.

• Augment de la plantilla de professionals

municipals de les Escoles Bressol i reducció de les

ràtios d’infants per educadora per la millora de

l’atenció i la qualitat educativa així com les

condicions de treball dels i les educadores.

Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat i per unai per unai per unai per una ciutat implicada en ciutat implicada en ciutat implicada en ciutat implicada en l’educaciól’educaciól’educaciól’educació

Creiem que l’educació va més enllà dels centres

educatius, ja que tots som agents de l’educació i que

tots tenim sempre coses a aprendre. Per això volem

un model de ciutat educadora com un concepte pràctic

que es basi en una xarxa d’aprenentatge compartit i

col·laboratiu.

• Avançar cap a un model de “Ciutat Educadora”

com a concepte pràctic i real des del punt de vista

comunitari i cultural així com des del punt de vista

urbanístic.

• Promoure la implicació d’entitats, associacions i

altres agents educatius en el desenvolupament

d’un pla formatiu de ciutat perquè totes les

escoles, instituts i agents educatius incloguin una

mirada de gènere a l’educació.

• Promoure la vinculació dels projectes d'economia

social i cooperativa amb els centres que

imparteixen formació professional, i establir com a

prioritat del Consell de la FP de Terrassa, el

foment d'una economia local cooperativa i una

xarxa d'aprenentatge i debat al respecte.

• Elaboració d’un nou Projecte Educatiu de Ciutat

sota els principis de la participació i la vinculació

de tots els agents educatius.

• Potenciar i donar suport als espais de coordinació

de les entitats de lleure educatiu i donar veu a

aquestes entitats en els espais de debat, decisió i

participació sobre l’àmbit socio-educatiu per tal de

dignificar i reconèixer la seva tasca com a

dinamitzadors socials i educatius de la ciutat.

32

• Prioritzar la reobertura dels patis i espais dels

centres educatius que puguin tenir una funció

social, apostant per un model de gestió

comunitària implicant entitats i associacions.

Per una educació democràticaPer una educació democràticaPer una educació democràticaPer una educació democràtica i per i per i per i per una democràcia educativauna democràcia educativauna democràcia educativauna democràcia educativa

L’educació ens ha d’ensenyar a ser persones

implicades i actives en tot allò que passa al nostre

entorn. Per això apostem fermament perquè l’educació

sigui una escola de democràcia real i directa, que

promogui la participació en la presa de decisions i

l’auto organització de tots els agents educatius.

• Potenciar espais de participació real i vinculant de

tota la comunitat educativa basats en la

democràcia directa i en l’assemblearisme.

• Promoure l’associacionisme, l’organització i la

implicació de l’estudiantat, el professorat i les

famílies als centres educatius per enfortir els

vincles entre la comunitat educativa com el

principal agent de l’educació.

• Potenciar la participació d’infants i joves en espais

de decisió, debat i reflexió sobre el model de

ciutat, defugint de l’escenificació i el simbolisme i

apostant pels espais de participació existents com

altaveus de joves i infants.

Èxit educatiuÈxit educatiuÈxit educatiuÈxit educatiu

Entenem que la clau de l’èxit educatiu es troba en

assegurar unes condicions socials d’equitat i d’igualtat

entre els alumnes. Per això creiem que la millor

manera de lluitar contra el fracàs escolar és acabar

amb les desigualtats educatives i fomentar un entorn

de treball i aprenentatge col·laboratiu i no competitiu.

• Crear una comissió de treball contra la pobresa a

l’escola, que sigui oberta i s’encarregui d’aplicar

les mesures d’emergència contra la pobresa a

l’escola, d’avaluar la seva funcionalitat i de

proposar nous mecanismes i estratègies contra les

desigualtats educatives.

• Fomentar projectes d’educació significativa

basada en l’experiència i la relació, que connecti

espais d’educació formal amb altres entorns

educatius.

• Fer accions per impulsar la lectura com a element

clau de generació d’esperit crític.

• Fer de les Escoles i els centres educatius espais

de participació i apoderament dels infants i les

famílies per tal d’implicar tots els agents educatius

en el procés d’aprenentatge.

• Promoure un Pla d’Activitats Extraescolars i

d’educació en el lleure per garantir l’accés de tots

els infants i famílies en espais d’educació no

formal.

33

ContextContextContextContext L’evolució de Terrassa en el marc de les dinàmiques

de la regió metropolitana de Barcelona s’entén a

través de la ordenació urbanística i el model de ciutat

que s’estableix amb els diferents plans d’ordenació. El

darrer d’ells, el POUM aprovat per unanimitat el 2003,

a més de condemnar tots els espais periurbans va ser

una clara aposta per una ciutat desenvolupista, de no

qüestionament del creixement i amb una clara

priorització dels interessos econòmics de les

immobiliàries.

Aquesta visió de l’espai públic a lliure disposició dels

interessos del mercat, es a dir, dels beneficis

econòmics, porta a que el ciutadà es comporti com un

client, com un usuari de la ciutat, que usi la ciutat

segons la seva solvència, els béns i serveis socials

tendeixen a la mercantilització, a la monetarització de

l’exercici de la ciutadania. El ciutadà usuari de la ciutat

metropolitana és àtopic, no és d’un lloc, i la

consciència cívica tendeix a diluir-se, a debilitar-se.

HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó Cal entendre l’espai públic no només com a lloc físic

sinó des del seu caràcter simbòlic que el fa

indispensable a la vida urbana. És un referent en el

qual els ciutadans, per una banda, es reconeixen com

a membres d'una comunitat i retroben i recreen la

seva història col·lectiva, i, per una altra, queden

confrontats amb el canvi i la innovació, elements

essencials a la ciutat.

Construïm uns espais públics que siguin l’àmbit físic

de l’expressió col·lectiva i de la diversitat social i

cultural. Un espai per a tothom, un espai polític que

pugui ser el continent de la sobirania popular on totes

les decisions responguin als interessos col·lectius.

Sobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públic

34

Urbanisme, construint societatUrbanisme, construint societatUrbanisme, construint societatUrbanisme, construint societat Defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i

diversa, on cada una de les seves parts presenti un

grau de complexitat, barrejant amb l'activitat

residencial equipaments comerç, industria,

infraestructures i serveis.

Una ciutat dinàmica i intensa, complexa i socialment

cohesionadora. Aquest model requereix densitats

raonablement altes i una bona integració territorial. Per

fer-la possible és necessari apostar per la renovació de

la ciutat construïda, evitar el consum de més sòl i

protegir les àrees no urbanitzables, a través de

mesures transversals que integrin en un sol fet

simbòlic la ciutat i el seu entorn, i que no els

confrontin.

• La modificació del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal ha de ser subjecte a processos

participatius reals, en els quals la població tingui

tota la informació rellevant, accessible i

entenedora dels impactes, tant ambientals, socials

com econòmics, que poden suposar aquestes

modificacions.

• Les plusvàlues generades per l’actuació

urbanística dels ens públics i dels particulars han

de repercutir en la comunitat.

• Elaborar programes col·lectius entre grups de

barris de debat entorn als espais col·lectius i

l’urbanisme per tal de tenir una ciutat

cohesionada, que respecti i potenciï la seva

identitat però a la vegada generi vincles entre

aquests i el centre, trencant la dinàmica

centralitzant de concepció de l’espai públic.

• Oposició a la venda de sòl públic amb tendència a

intentar incrementar-lo per a fins socials.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a mesura clau per a establir un nou model de ciutat a

nivell d’espai públic, educatiu, residencial i cultural.

2. Aprovació d’un Pla Local d’Inclusió Social

3. Revisió de l’Ordenança de Bases de Convivència Democràtica a la Ciutat per tal d’exloure’n aquelles visions

punitives de les característiques fonamentals de determinats grups que en puguin suposar la discriminació o

empitjorament de les seves condicions de vida.

4. Dissolució dels Grups d’Intervenció Especial (GIEs)

5. Exigir a l’Entitat Metropolitana del Transport la consideració de Terrassa dins de la zona 2 tarifària per facilitar

els desplaçaments amb transport públics.

6. Ampliació de les zones peatonals en els barris.

7. Revisió del concurs públic de concessió del servei d’autobusos i revisió dels procediments realitzats fins al

moment.

8. Regulació de la publicitat en l’espai públic i prohibició dels continguts discriminatoris cap a qualsevol col·lectiu

(dones, immigrants, LGTBQIA...).

35

• Realitzar un cens d’espais inutilitzats susceptibles

de complir una funció social, realitzant una

priorització per barris en base a les necessitats

que identifiquin les taules sectorials de barri

compostes pel teixit associatiu d’aquest, amb

caràcter vinculant.

• En tots aquells espais inutilitzats privats que

s’identifiquin a través del cens i que hagin estat

prioritzats, arribar a acords amb la propietat per tal

de definir les actuacions urbanístiques i vetllar pel

seu màxim rendiment social, incentivant la seva

cessió a través d’exempcions o bonificacions a

l’IBI i d’altres taxes municipals.

• Expropiar declarant-ne la funció pública, aquells

espais privats en els quals en el termini de dos

anys no es pronunciï el propietari, després de

l’exposició pública de la infrautilització de l’espai.

• Aplicar, quan sigui convenient, tots els instruments

que la legislació urbanística i d'habitatge posa a

disposició de l'Ajuntament en matèria de política

de sòl; edificació forçosa i registre de solars sense

edificar, àrees de tempteig i retracte i expropiació

de la propietat o limitada a l'ús de fruit.

• Identificar els sòls contaminats en l’entorn urbà

per tal d’establir prioritats en el tractament dels

mateixos i buscar-ne la possible reparació i

responsabilitat civil dels causants del dany.

• Els beneficis derivats de les activitats constructives

al municipi, es destinaran de forma prioritària a

projectes de rehabilitació urbanística que

responguin a les necessitats expressades per la

ciutadania a través de processos de participació.

Convivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totes No hi ha espai públic sense comunitat i és per això que

cal reforçar els vincles que ens uneixen i treballar per

a què l’espai públic sigui un espai de tothom i no un

simple espai de pas. Cal sobretot trencar amb la

dinàmica històrica que ha limitat l’ús d’aquest als

homes adults i n’ha exclòs les dones, la gent gran i els

infants. És per això que proposem un seguit de

mesures destinades a fer d’aquest entorn un marc de

convivència entre totes les persones i que fomenti la

identitat col·lectiva entre totes les terrassenques i

terrassencs.

• Replantejament de l’Ordenança de Bases de

Convivència Democràtica a la Ciutat per evitar un

model punitiu contra aquelles persones amb risc

d’exclusió social, eliminant les hores de treball a la

comunitat per a aquests grups i que respongui a

les necessitats d’ús de l’espai públic de la

població i no només a criteris estètics.

• Prohibir la publicitat a l’espai públic de forma

gradual, especialment aquella que pot resultar

denigrant o discriminatòria cap a les dones,

col·lectius de persones migrants o població en risc

d’exclusió social.

• Realitzar estudis de camp de la ciutat en

perspectiva de gènere per tal d’identificar la

percepció negativa i de vulnerabilitat de

determinats espais, tant de dia com de nit, per

part de les dones i aprofundir en uns espais que

permetin ser gaudits per tothom i tot el dia.

• Reforçar el Pla per la Diversitat Sexual, Afectiva i

d’Identitat de Gènere establint un pressupost

destinat a la prevenció i realitzant una anàlisi de

ciutat de la situació en termes de discriminació en

36

l’àmbit local per assegurar una prevenció efectiva

de la LGTBQIAfòbia en aquells punts conflictius.

• Apostar per un espai públic laic i que respecti la

llibertat d’expressió sempre i quan no se’n derivin

actituds discriminatòries contra cap col·lectiu

vulnerable.

• Avançar cap a una ciutat educativa en tot el seu

conjunt on les nenes i els nens no hagin de limitar

les seves activitats als parcs infantils sinó que

puguin disposar, com qualsevol adult, de tot

l’espai que requereixin per al lleure, fomentant

mesures per a la convivència.

• Elaborar un Pla de Convivència que fomenti les

actuacions intergeneracionals i interètniques de

cara a millorar la convivència, fomentar l' ajuda

mútua i que potenciï les singularitats de cada barri

i la valoració d’aquestes.

Accessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitat Terrassa ha de ser accessible, cal fer una nova política

de mobilitat i transport a escala local i comarcal per

afrontar els reptes i els problemes derivats d’un

creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels

recursos no renovables. Les ordenances municipals

relacionades amb la mobilitat responen a necessitats

específiques però no a una visió integrada per tal d'

aconseguir un canvi d’hàbits progressiu.

S’ha d’oferir la major diversitat possible d’opcions de

mobilitat, privilegiant els recorreguts per a vianants

que es recolzen a la varietat funcional del teixit urbà.

Els transports públics han de donar resposta a la

varietat d’horaris del món reproductiu, que genera uns

recorreguts que no són ni lineals ni uniformes. Hem

de pensar la mobilitat responent a la diversitat i a la

seguretat en tots els aspectes, facilitant la planificació

de totes les activitats de la vida quotidiana i fent

possible l’accés a la ciutat en igualtat d’oportunitats.

• Garantir que les accions concretes

desenvolupades a la memòria del Pla de Mobilitat

es duguin a terme mitjançant Plans d’Ocupació

Municipals.

• Dotar d’una perspectiva de gènere la memòria del

Pla de Mobilitat 2015-2020.

• Restructurar la xarxa a través de criteris d'

ecoeficiència i el foment de les distàncies curtes i

la transversalitat per tal de disminuir l’impacte

ambiental.

• Prioritzar la xarxa de vianants per sobre de les

altres xarxes de mobilitat, amb un canvi de fases

semafòriques (cost 0).

• Fer campanyes de conscienciació col·lectiva per

tal de racionalitzar els desplaçaments.

• Augmentar encara més les zones 30 a la ciutat.

• Foment del transport col·lectiu i dels vehicles

d’alta ocupació, establint zones de recollida de

passatgers destinades a compartir vehicle.

• Exigir a la Generalitat el canvi de la zona tarifària

del transport públic integrat (de 3 zones a 2 zones)

• Establir una xarxa completa, continua, segura i

única per a vianants i ciclistes.

• Restringir la circulació del vehicle privat a zones

estratègiques.

• Destinar una part de la recaptació sobre l’Impost

de vehicles de tracció mecànica, els beneficis de

la zona blava i les infraccions de trànsit a

campanyes de mobilitat i a accions concretes.

• Que la participació de la Taula de la mobilitat sigui

realment vinculant.

• Remunicipalització del servei d’autobusos.

37

• Fer la ciutat accessible a tota la població tenint en

compte la diversitat funcional.

• Augmentar els carrils bici sota criteris de seguretat

i continuïtat, no com una suma d’actuacions no

integrades.

• Augmentar les plaçes d’aparcament segur per a

bicicletes i posar estacions de recàrrega per a

bicicletes elèctriques.

• Posar en marxa novament el servei de lloguer de

bicicletes dins del programa Ambicia’t a cost 0

que es troba en suspensió temporal.

• Potenciar la connexió segura a través d’una xarxa

ciclable continua amb les localitats veïnes, com

per ex. Sabadell, St Quirze, Rellinars,

Matadepera...

• Garantir un camí escolar segur degudament

senyalitzat i sense obstacles.

• Augmentar la freqüència dels autobusos, avui la

mitjana és cada 17 minuts, sobretot prioritzant les

linies 9, 3, 1, 8, que són les més utilitzades i

reestructurar la xarxa sota criteris d’ecoeficiència.

• Augmentar els carrils bus per tal de que els

autobusos gaudeixin de prioritat de pas i puguin

competir amb el vehicle privat.

• Millorar l’accessibilitat a peu, bicicleta i transport

públic a les zones industrials.

• Realitzar un pla de finançament per dur a terme

les accions proposades, eliminant i destinant

l’import que suposen els beneficis privats en la

prestació dels serveis actualment.

Espais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutat Està demostrat que el verd proporciona benestar,

combat l'estrès, l'agressivitat i té efectes

antidepressius. És per això, que una política encertada

és la que les regidories de Medi Ambient i Urbanisme

treballen conjuntament, en favor de la ciutadania i el

medi. Malgrat la rellevància social i ambiental del Parc

de Vallparadís, Terrassa té tan sols 9 m2/habitant,

molt per sota dels nivells europeus recomanats. Contra

el gris mediocre del model urbà, avancem cap a uns

espais verds inclusius, regeneradors de l’aire de la

ciutat i que permetin un millor contacte entre la

societat i la naturalesa.

• Incrementar la superfície verda a la ciutat,

emprant els espais que han quedat buits i sense

utilitat social, sobretot prioritzant aquells barris

amb menor superfície per habitant com ara Ca

n’Anglada, que només té 2.3 m2/habitant.

• Potenciar la utilització dels solars com a espais per

afavorir la biodiversitat urbana (horts i jardins).

• Fomentar un model de zona verda adaptat a les

condicions mediterrànies per tal de millorar

l’eficiència en l’ús de l’aigua i reduir la incidència

de problemes fitosanitaris.

• Facilitar el reconeixement dels diferents entorns

verds de la ciutat, a través de la seva singularitat i

introduir elements identificatius de la vegetació.

• Millorar la xarxa de camins que connectin la ciutat

amb l’entorn natural, per incrementar-ne la

seguretat per als vianants i marcar noves rutes

cardiosaludables per facilitar l’exercici físic i no

concentrar-lo en els espais urbans.

38

Seguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecució La seguretat ciutadana és un dels principals motius de

preocupació de la nostra societat, sensació moltes

vegades fomentada i manipulada des dels mitjans de

comunicació i des del poder establert, i és per això que

cal no frivolitzar sobre el tema i avançar cap al model

que volem.

Cal partir de la base de la premissa de l'equilibri entre

el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de

les persones.

Les solucions expeditives, malgrat que es portin a

terme en nom de la seguretat, la convivència o el

civisme, són generalment poc efectives i tot sovint

lesionen els drets i llibertats fonamentals de les

persones.

• Revisió del model policial de Terrassa per eliminar

qualsevol comportament xenòfob, discriminatori o

de persecució a moviments socials per part de la

policia local. Garantir que els cossos municipals de

policia tinguin i compleixin protocols per atendre

casos de violència masclista, d’homofòbia i de

transfòbia que assegurin una bona i justa atenció

de les persones afectades per atacs homòfobs o

transfòbics.

• Fer de la Junta Local de Seguretat un òrgan

transparent per a la ciutadania.

• Potenciar el Consell Municipal de Seguretat

Ciutadana com un organisme participatiu i obert a

totes les entitats de Terrassa on es puguin adoptar

mesures concretes i no sigui un lloc només de

consulta i informació. Obrir la seva participació als

col·lectius i associacions que hi vulguin participar.

• Elaborar estudis sectorials de seguretat en zones

concretes, per tal d’establir les necessitats

específiques en polígons industrials, zones

comercials, zones d’oci i zones allunyades del

perímetre urbà.

• Especialització de la Policia Municipal en delictes

ecològics i contra el Medi Ambient.

• Garantir, amb rapidesa i eficàcia, que tota persona

detinguda per la Policia Municipal tingui garantits

tots els drets, i especialment accedir a un advocat

de confiança abans de prestar declaració, ser

examinats per metges de la seva confiança, i que

la seva família i afins siguin informats del fet i lloc

de la seva detenció així com el seu estat de salut i

situació judicial

• Aplicar i garantir que la Policia Municipal sempre

compleixi el Protocol Facultatiu per la Prevenció de

la Tortura de l’ONU.

• La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura

esdevindrà membre assessor i de consulta del

Consell Municipal de Seguretat Ciutadana, en cas

que sigui necessari.

• Els Parcs i jardins públics han de ser vigilats per

els cossos de seguretat públics, prescindint de les

empreses de seguretat privades.

• Garantir un protocol entre l’Ajuntament i les

empreses privades de seguretat, on aquestes es

comprometin a complir uns bons serveis i

funcionaments, a l’estil d’una carta de serveis que

garanteixi una bona actuació, basada en el

respecte dels drets humans per part dels agents

privats de seguretat. En aquest aspecte, els locals

d’oci, amb porters, també hauran de signar aquest

protocol.

• Desenvolupar campanyes d’educació i

sensibilització per fomentar bons hàbits en la

39

conducció de vehicles, motocicletes, ciclomotors i

bicicletes, així com educació vial dels vianants.

• Seguir escrupolosament el principi de multar

exclusivament com a element dissuasori i mai com

a element recaptatori.

• La llengua catalana, llengua vehicular i de

comunicació de la Policia Municipal, amb formació

a la Policia Municipal en àrab.

Protecció civil i emergènciesProtecció civil i emergènciesProtecció civil i emergènciesProtecció civil i emergències

Davant la premissa que el risc zero no existeix, els

compromisos en matèria de Protecció Civil i

emergències:

• Vetllar per la constant actualització del Pla Bàsic

d’Emergència Municipal (PBEM), del Pla

d’Actuació Municipal (PAM) i dels plans

d'emergència específics.

• Instar i reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua

(ACA) que faci les tasques de manteniment i

neteja a les rieres del terme municipal.

• Fomentar i establir campanyes d’educació i

conscienciació en matèria de protecció civil,

prevenció d’incendis urbans i forestals, mesures

d’actuació en cas de risc i perill, en tots els

centres educatius de la ciutat, públics i privats,

des de la primària fins la universitat.

• Tenir sempre les darreres eines tecnològiques que

permetin accedir a tota la informació necessària

en les activacions dels plans de protecció civil.

• Tenir un contacte permanent amb la Direcció

General de Protecció Civil, per tal de vetllar en els

criteris de prevenció i elaboració dels plans dels

riscos d'incendi forestals, meteorològics i

accidents químics.

• Oferir cursos de formació continua per al personal

municipal en matèria de protecció civil.

• Dotar l’Ajuntament d’una aplicació informàtica de

servei de notificacions personalitzades, a través

del sistema push, per fer arribar a la ciutadania

d’avisos d'emergència de Protecció Civil.

• Revisar el POUM per adequar-lo a les necessitats

dels diferents vehicles dels serveis d’emergències.

• Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya a

que el Parc de Bombers tingui un mínim de 8

bombers per guàrdia.

• Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya els

mitjans necessaris, a nivell de vehicles i material

per al Parc de Bombers.

• Ampliar les mesures de prevenció i sobretot de

vigilància d’incendis forestals i interpel·lar a les

diferents administracions (Diputació de Barcelona,

Generalitat de Catalunya, etc) el compliment de les

mateixes mesures.

• Manteniment i construir més dipòsits d'aigua per

ajudar en les tasques d’avituallament d’aigua en

l’extinció d’incendis.

• Adequar la xarxa d’hidrants i punts d’aigua a les

necessitats d’extinció i risc.

40

ContextContextContextContext A conseqüència del model neoliberal que prioritza el

benefici econòmic per sobre dels drets més bàsics i

fonamentals, el model residencial arreu i en especial a

la nostra ciutat, en la que un de cada quatre

habitatges construïts després del 2006 son buits, s’ha

basat en una política econòmica que fa servir la

mercantilització de l’habitatge com a suculenta font

d’ingressos per a determinats sectors privats i el

mateix ajuntament, que ha jugat a ser promotor

immobiliari mitjançant la Societat Municipal

d’Habitatge que no hem d’oblidar que s’alimenta de

capital íntegrament municipal, joc que ha costat el

43% del deute municipal actual.

Un únic missatge repetit per immobiliàries, entitats

financeres, administracions públiques i mitjans de

comunicació “ara és el millor moment per comprar”.

Unes polítiques fiscals que desgraven únicament per la

compra, una política de sòl que incentiva

l’especulació, amb una liberalització del lloguer que el

desautoritza com a alternativa real i amb un

insignificant parc d’habitatge social.

HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó Hem de recuperar la sobirania residencial, per tal de

restablir en favor de l’ interès col·lectiu, la funció social

de l’habitatge com un dret col·lectiu i fonamental,

apostant per la desmercantilització d’un dret tant bàsic

com aquest, que no pot quedar a la lliure disposició

del mercat.

Cal fomentar doncs, formes alternatives de tinença

d’habitatge, que precisament s’encarin cap a aquest

horitzó, com poden ser el dret de superfície, les

cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, el

moviment okupa, la masoveria urbana o la gestió

comunitària.

És precís, denunciar l’especulació urbanística, el

desús de molts habitatges, i els beneficis fiscals que

fomenten l’especulació, començar a mirar a llarg

termini i definir de la ma de molts col·lectius i

associacions que treballen aquest àmbit com es

concreta el model d’habitatge que volem, qui n’ha de

tenir la propietat, quants models poden conviure a la

vegada i quina estratègia pot ser la millor per

aconseguir-ho.

Sobirania habitacionalSobirania habitacionalSobirania habitacionalSobirania habitacional

41

Gestió de l’habitatgeGestió de l’habitatgeGestió de l’habitatgeGestió de l’habitatge S’ha de garantir la funció social de la propietat

aplicada a l’habitatge i el sòl, s’han d’impedir els

habitatges buits, especialment els que son propietat de

bancs i grans inversors així com aturar les compres a

preus irrisoris per part d’especuladors, per tal

d’extreure’n benefici d’un dret tan bàsic com és

l’habitatge.

• Assessorament jurídic a tots aquells propietaris

que vulguin cedir les seves vivendes al consistori a

través de la figura jurídica de la cessió d’ús, per tal

de que puguin complir una funció social a canvi de

determinades exempcions sobre l’IBI o les taxes

municipals.

• Fomentar i facilitar la masoveria urbana prestant

assessorament jurídic des de l’oficina d’habitatge

que a petició de les parts realitzarà els contractes

entre el propietari el masover i gestionarà la

masoveria de forma gratuïta.

• Redacció d’un Pla d’habitatge, amb la finalitat

entre moltes d’altres de:

o Identificar les necessitats d’habitatge

a Terrassa (quantitat, tipologia etc).

o Identificar la disponibilitat d’habitatge

i sòl públic construït, així com locals i

qualsevol immoble que pugui ser

susceptible de complir una funció

pública.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. Eliminar l’exempció d’un 50% en la quota de l’Impost de béns immobles propietat d’empreses de

construcció, promoció i urbanització immobiliària.

2. Acabar amb el model de reallotjament en pensions o habitatges temporals.

3. Cal controlar la gestió del parc d’habitatge públic i protegit (per evitar la mala gestió i el frau).

4. Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. Moratòria immediata de tots els

desnonaments d’aquestes característiques.

5. Donar suport a aquelles persones que estiguin ocupant edificis infrautilitzats, per respondre a la seva

necessitat d’habitatge.

6. Posar en lloguer social i protegit tots aquells habitatges buits propietat de la societat municipal d’habitatge.

7. Imposar unes noves condicions sobre els contractes d’arrendament de lloguer social, per tal de garantir

certa estabilitat als arrendataris.

8. Aturar els desnonaments mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i mediació entre les

entitats bancàries i els afectats per tal d’aconseguir el lloguer social.

9. Realitzar una auditoria de la Societat Municipal d’Habitatge per tal d’identificar i quantificar la part legítima i

il·legítima del deute i si hi ha responsabilitat dels administradors en la gestió de la societat.

10. Garantir el subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges.

11. Fomentar l’empoderament de l’afectat en el sí de l’oficina d’intermediació hipotecaria i donar a la PAHT i el

teixit associatiu implicat un paper fonamental en el curs de la mediació.

42

o Crear un cens d’habitatges buits a la

ciutat, amb actualitzacions

periòdiques per tal de que aquells

pisos que s’han adjudicat com a

conseqüència de procediments

d’execució hipotecaria no hi quedin

exclosos.

o Establir les carregues impositives als

habitatges buits.

o Impulsar la masoveria urbana.

o Fomentar la cessió d’us a empreses

socials i cooperatives.

• Iniciar una campanya per tal d’informar a les

entitats bancàries i empreses de construcció,

urbanització i promoció immobiliària de les

facilitats de les que disposen per posar en lloguer

les vivendes de la seva propietat.

• Aplicar l’expropiació temporal per usdefruit

d’aquells habitatges buits que no s’acullen a les

facilitats que dona l’administració.

Nova cNova cNova cNova construcció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòl La política de nova construcció i de gestió del sòl, no

pot respondre a interessos mercantils constituint una

suculenta font d’ingressos per uns quants en

detriment de la resta, hem de garantir que aquesta

gestió respongui a la seva essencial funció social

contant amb els moviments socials i al teixit associatiu

de la ciutat en totes aquelles decisions relatives a

aquest àmbit.

• Recuperació del dret de tempteig i retracte per

part de l’ajuntament de Terrassa.

• Totes les noves construccions públiques seran

exclusives de lloguer social.

• Cessió del sol públic o cedit a l’administració, a

cooperatives d’habitatge on una part dels

associats puguin col·laborar amb treball a la

comunitat.

• Desenvolupament d’espais comunitaris de serveis

comuns:

• rentadores, assemblees, ajudes....

• Realitzar plans de rehabilitació i eficiència

energètica, consensuats amb el veïnat sota criteris

de proporcionalitat cost-benefici.

• Informar de totes les modificacions del Poum que

resultin trascendents, per tal de poder engegar

processos participatius i vinculats oberts a tota la

ciutadania.

Accés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegit És imprescindible ampliar el parc públic d’habitatge de

la ciutat de Terrassa per tal de fer front a la creixent

demanda d’habitatge social i protegit, a Terrassa tota

la demanda de lloguer social es canalitza a través del

fons de lloguer social qui només disposa de molt

poques vivendes i en gran part en males condicions.

• Sobre la nova construcció, reservar un 20% dels

metres horitzontals d’habitatges de lloguer social

en construccions de més de 2500m2.

• El percentatge d’habitatge social per a persones

en risc d’exclusió social (contingents especials) en

promocions d’habitatge, no podrà ser inferior al

20% del total d’habitatges de la promoció.

• Potenciar l’entrada d’habitatge social al fons social

d’habitatge que gestiona el departament de

polítiques socials d’habitatge de l’ajuntament de

Terrassa, per a reallotjar tots els casos, de

persones o famílies desnonades per raons

econòmiques i en situació de vulnerablitat.

43

Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels habitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzats Hi ha moltes famílies que han hagut d’ocupar

habitatges per tal de cobrir la seva imminent

necessitat d’habitatge, donat que des de

l’administració no se’ls ha facilitat cap solució. El

consistori no es pot desentendre de la situació de les

persones que viuen en un edifici ocupat.

• Garantir a les persones que viuen en un edifici

ocupat, els mateixos drets i ajuts que a la resta de

la població.

• Que la policia local no dificulti ni impedeixi

l’ocupació de l’immoble ni que col·labori en fer-los

fora.

• Que la policia local no acompanyi les empreses

energètiques o d’aigua a tallar els subministres de

l’edifici ocupat.

• Col·laborar amb les tasques de rehabilitació i

accés als subministraments, de tal manera que es

puguin acollir als ajuts com la resta d’habitatges.

• Legalització de l’ocupació en cas que l’habitatge

hagi estat infrautilitzat durant més d’un any.

Àmbit fiscalÀmbit fiscalÀmbit fiscalÀmbit fiscal Cal exhaurir la via de la fiscalitat com a instrument de

política d’habitatge per evitar el malbaratament

immobiliari, garantir l’eficiència de la iniciativa pública i

recolzar la promoció sense ànim de lucre.

• Aplicar un Recàrrec del 50% addicional en la

quota de l’impost de béns immobles als habitatges

buits propietat d’entitats bancàries i d’empreses

de construcció, promoció i urbanització

immobiliària.

• Impulsar el sistema d’imposició de multes als

propietaris de pisos buits que actualment no

compleixen amb la seva funció social en el marc

de la llei d’habitatge, a través del cens actualitzat

que es crearà a través del pla d’habitatge.

• Aplicació de descomptes i exempcions de taxes i

impostos municipals (per ex: I.B.I o la taxa de

residus) a les persones desocupades i que no

cobren cap prestació de desocupació o els que

cobrin una prestació mínima o assistencial.

Habitatge joveHabitatge joveHabitatge joveHabitatge jove El jovent té la necessitat de trobar espais propis on

poder desenvolupar els projectes de vida propis, la

intimitat, les relacions i l’autonomia respecte l’entorn

familiar. Actualment aquesta emancipació en la

majoria dels casos esdevé impossible.

• Creació d’una taula d’habitatge municipal en la

que les joves terrassencs hi puguin participar, que

no sigui merament consultiva.

• Facilitar el servei d’informació, assessoria tècnica

i jurídica per casos d’assetjament immobiliari.

• Posicionar-nos amb les afectades de processos

d’execució hipotecària.

• Que l’Ajuntament serveixi d’aval a aquells joves

que no poden accedir a un lloguer per no disposar

d’un contracte de treball estable.

• Suport a aquelles okupacions d’habitatges i locals

que portin molt de temps abandonats i que

pretenguin donar-los un ús social i obert al barri i

a la ciutat.

• Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i

grups de joves que treballin per la reivindicació

d’un habitatge digne pel jovent i el conjunt de la

44

societat i que al mateix temps denunciïn la situació

actual pel que fa aquest àmbit.

Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones amb diversitat funcionalamb diversitat funcionalamb diversitat funcionalamb diversitat funcional Cal garantir l’accés a l’habitatge en igualtat de

condicions per a totes les persones amb diversitat

funcional que requereixen un habitatge adaptat, donat

que en l’actualitat en la majoria de casos només hi

poden accedir les persones que disposen de recursos

econòmics per poder assumir l’adaptació de

l’habitatge.

• Promoure una legislació per garantir l’accés en

igualtat de condicions a totes les persones amb

diversitat funcional que requereixen un habitatge

adaptat.

• Definir programes orientats a l’adaptació

progressiva de totes les promocions d’habitatges

per a que compleixin els paràmetres tècnics

d’accessibilitat. Això inclou la dotació de pre-

instal·lacions domòtiques en la totalitat dels

habitatges.

• Creació d’una xarxa pública de pisos tutelats per

garantir l’autonomia i la integració social en

igualtat de condicions a totes les persones amb

malalties mentals que ho requereixin.

• Augmentar el nombre de places de les residències

adreçades a les persones amb malalties mentals

greus. Residències no tancades que permetin la

relació dels malalts amb el seu entorn.

Habitatge i tercera edatHabitatge i tercera edatHabitatge i tercera edatHabitatge i tercera edat Cal garantir l'accés a l'habitatge en igualtat de

condicions a les persones grans, vetllant pel dret a

l'envelliment en condicions de dignitat.

• Proporcionar habitatges adaptats a les seves

necessitats

• Millorar i promoure el servei d’adequació

d’habitatges per a la gent gran, orientant-los

per millorar la seva llar en funció a les seves

necessitats funcionals i de mobilitat i

assumint-ne els costos en funció de les

necessitats.

• Promoure centres residencials comunitaris

municipals, autogestionats per professionals

i persones usuàries, assegurant prou places per

cobrir la demanda.

• Afavorir la tinença enforma de cooperatives

d'habitatge per la gent gran.

• Fomentar la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió

gestionada per entitats socials de la ciutat.

45

CCCContextontextontextontext

L'aprovació del POUM l'any 2003 va marcar una

aposta per la requalificació d'espais rústics en favor

del model de creixement urbà que deixa Terrassa en

un punt crític en quant a conservació del medi. A més

a més, les infraestructures viàries han suposat la

fragmentació d'aquests espais que progressivament

van perdent el seu potencial ecològic i també

productiu.

Actualment propostes com el Pla de l'Anella Verda

intenten millorar aquesta situació però considerant

aquelles àrees ja requalificades com a perdudes.

Estem molt per sota del potencial agrari que tenim a

Terrassa i no hi ha una política municipal que

s'atreveixi a intentar considerar l'alimentació com un

bé comú fora de la mercantilització, de tal manera que

les alternatives nascudes a Terrassa han de fer front

amb les mercaderies alimentàries a preus molt baixos

que els impedeixen consolidar més projectes

d'agricultura social, que s'acostin progressivament cap

a l'agroecologia i garanteixin el dret a l'alimentació.

D'altra banda també cal repensar el model de gestió

dels residus no com a àmbit aliè a aquests processos

sinó com un procés de tancament de cicle sobre el

qual continua havent-hi molta opacitat i molt camí per

fer.

HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó

Volem un territori viu i que avanci cap a l’agroecologia.

És per això que creiem que s’han d’optimitzar les

infraestructures que el travessin adequant-les a

models alternatius als combustibles fòssils i recuperar

els mosaics agroforestals com a mesura de foment de

la biodiversitat i la prevenció dels incendis, assegurant

l’accés a la terra als espais periurbans com fomentant

espais hortícoles dins la ciutat. Cal que recuperem el

contacte amb aquells que treballen amb la natura,

amb sistemes locals de garantia participada i consum

conscient del producte extralocal, sota el paradigma

de l’agricultura social com a mesura d’integració de la

població amb risc d’exclusió. Volem una xarxa de

comercialització justa per a tothom i que s'allunyi del

model d'agroindústries que monopolitzen uns béns

que haurien de ser comuns. Avancem cap a una

societat que sigui capaç de revaloritzar els residus,

reduint-los, reintegrant aquells que es puguin en el

sistema agrari i assolint el residu 0.

SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS NATURALSNATURALSNATURALSNATURALS i alimentària i alimentària i alimentària i alimentària

46

MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA

1. Garantir l'accés a l'aigua i el dret a l’alimentació a totes les persones en situació de risc d'exclusió social no

permetent els talls de subministrament.

2. Declarar Terrassa com a ciutat lliure de transgènics per motius socials, econòmics, sanitaris i ambientals.

Garantir la traçabilitat dels productes que consumeixi l’Ajuntament i les institucions locals.

3. Oposició a qualsevol infraestructura periurbana que no respongui a un model territorial en harmonia amb el

medi ni a les necessitats de la població.

4. Declaració d’interès social dels sòls destinats a processos de requalificació a fi d’evitar l’especulació amb el

sòl rural.

5. Fomentar la utilització d’espais abandonats dins de la ciutat per tal de introduir-hi projectes d’agricultura

urbana.

6. Reconeixement del dret legítim a l’usdefruit de terrenys on s’han establert horts particulars potenciant la

seva integració en el paisatge periurbà o donant-los una alternativa quan estiguin en zones de Domini Públic

Hidràulic on aquesta activitat pugui suposar un perill per a la protecció civil.

7. Adequació dels criteris en la licitació del servei de menjadors prioritzant l’economia social i solidària així com

garantint el dret a l’alimentació i la proximitat.

8. Retirada de la bonificació sobre la quota de l’impost d’activitats econòmiques a les grans superfícies

9. Mesures de bonificació fiscals que fomentin la col·laboració dels comerços alimentaris amb el banc

d’aliments i penalitzacions fiscals a aquells establiments que generin malbaratament alimentari

10. Transició cap a la recollida de residus en servei porta a porta i adoptar una estratègia verídica que ens acosti

cap al Residu 0.

11. Realització d’una anàlisi de cicle de vida sobre la traçabilitat dels residus, procurant evitar la mercantilització

dels mateixos

12. Inici d’un procés participatiu a nivell comarcal per a l’establiment del nou abocador un cop es tanqui l’actual

situat a Coll Cardús, però intervenint abans em reducció i valorització per evitar-ho.

13. Remunicipalització del servei d’aigua que finalitza la seva concessió el 2016. Destinació de l’import íntegre

obtingut per la venda de les accions de MINA propietat de l’Ajuntament a finançar i garantir la futura gestió

pública dels serveis d’abastament i subministrament d’aigua a la ciutat.

47

Espais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenació

El territori que habitem els veïns i veïnes de Terrassa

és fruit de la dinàmica desenvolupista que s’ha

fomentat per part de les institucions, entre elles

l’Ajuntament, i que és mirall de la crisi ecològica sota

la que estem. No volem ni un metre més sota l’asfalt.

El sobredimensionament de les infraestructures ja

construïdes permet buscar alternatives sense

necessitat de seguir menjant-nos més sòl de qualitat.

Entenem la ciutat com a organisme metabòlic que

consumeix recursos de l’exterior i genera residus, per

això creiem que cal avançar cap a una visió simbiòtica

i holística del territori urbà-rural.

• Auditoria de la gestió del planejament urbanístic i

actualitzar la seva execució a la situació de crisi

social i ambiental actual.

• Revertir la qualificació d’aquell sòl urbà no

consolidat que limiti amb l’espai periurbà per tal

de que torni a ser rústic.

• Aposta pel transport públic com a mitjà per a

reduir l’impacte de les infraestructures

periurbanes. Cal plantejar un nou model comarcal

i fer front comú amb la resta de municipis davant

del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques.

• Garantir una harmonització de les infraestructures

periurbanes per garantir la no fragmentació dels

corredors ecològics establint passos adequats en

aquelles infraestructures ja pre-existents.

• El Pla de Mobilitat de Terrassa ha d’incloure

estratègies per evitar una major fragmentació del

territori fent front a models ja caducs com

l’Autovia Orbital B-40. No acceptarem

infraestructures noves no justificades, apostem

per la harmonització de les actuals i la seva

adaptació a les necessitats de mobilitat de la

població.

• Avançar cap al compliment de la Directiva Marc de

l’Aigua. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua

aquesta competència, però donat el seu

immobilisme cal prioritzar obres de consolidació

de talussos i millora de la qualitat ecològica

d’aquells espais hidràulics de rellevància especial,

bé sigui per seguretat viària com en la Ronda de

Ponent, com per qualitat ecològica en indrets

periurbans.

• Posar en funcionament, i dotar de recursos per

què així sigui, el Pla de l’Anella Verda establint el

compromís en el manteniment de les seves

funcions ecològiques, socials i econòmiques.

• Introduir al Pla de l’Anella Verda l’aposta per la

recuperació dels mosaics agroforestals i mesures

per tal de facilitar l’establiment de ramaderia

extensiva, prioritàriament ovina, caprina o bovina,

que garanteixi una major vinculació entre

agricultura i silvicultura així com redueixi la

quantitat de càrrega de biomassa als boscos per a

prevenir els incendis.

• Dins del marc del Pla de l’Anella Verda crear una

taula local de l’àmbit agrari per generar sinèrgies

entre productors locals, professionals o no, per

avançar cap a la reintegració de les pràctiques

agràries i els intercanvis entre els mateixos, entre

ramaderia, agricultura i silvicultura.

• Realitzar una auditoria del bon funcionament i

compliment dels acords en matèria de

manteniment de l’espai forestal i de l’ús d’aigües

residuals per part del Golf del Prat.

48

• A nivell urbà fomentar un sistema de ciutat dens,

evitant la seva extensificació i procurant no ocupar

més sòl urbà.

• Fer campanyes de sensibilització respecte el

territori, de la producció local i l’estima per la

qualitat de vida així com per entendre quina és la

necessitat per a la ciutat de Terrassa de tenir un

territori periurbà i agrari viu.

• Adhesió de Terrassa a la Carta de l’Agricultura

Periurbana i als Estatuts de Ciutat pel Comerç

Just, tot fent les mesures que siguin necessàries

per tal de posar en marxa les mesures que

requereixin.

• Impulsar i fomentar una política de trituració de

podes i rostolls, per promoure el reciclatge i

substituir les cremes com a mesura d’eliminació

d’aquestes restes vegetals, ja que poden

ocasionar incendis forestals.

• Dotar a l’Agrupació de Defensa Forestal de

Terrassa, dels mitjans necessaris per a realitzar la

seva activitat fonamental de protecció del territori.

Per l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursos

La superfície agrària útil a la ciutat no para de caure,

només amb un petit augment els darrers anys que

s’ha d’assegurar que es continuï incrementant. És per

això que cal fer una aposta ferma per l’activitat agrària

que pot arribar a ocupar fins a un 63% de la superfície

de Terrassa. A la vegada, més enllà de l’accés a la

terra cal facilitar l’accés als recursos que fan possible

l’activitat agrària a la ciutat, sense assistencialisme i

contribuint a una millora significativa de la relació entre

la població i el medi.

• Posar en funcionament totes aquelles terres la

gestió de les quals està en mans de

l’administració local, com Can Casanovas,

complint així amb els principis del Pla de l’Anella

Verda.

• Creació d’un banc de terres municipal, amb les

terres de titularitat municipal i privada, que faciliti

l’accés a la terra a aquelles persones que desitgin

iniciar projectes, prioritzant aquells agroecològics i

garantint una distribució de la terra suficient, no

excessiva i diversificada. D’aquesta forma, a més

a més, aconseguir que el preu del sòl quedi fora

del mercat i es valori en funció del valor productiu i

no de l’especulatiu.

• Revisar la fiscalitat municipal per afavorir les

activitats agràries, especialment aquelles que

duguin a terme pràctiques respectuoses amb

l’entorn, que estiguin integrades en el medi, que

siguin cooperatives i que impliquin interacció entre

l’àmbit urbà i el rural.

• Potenciar, més enllà de la satisfacció del Dret a

l’Alimentació, la creació d’alternatives

d’autoabastiment, sobretot per aquells grups de

població amb risc d’exclusió social així com les

entitats de lleure.

• Afavorir la regeneració dels espais d’horts privats

per tal que no es quedin buits ni es degradin,

buscant mesures per tal de regularitzar la seva

situació afavorint l’agricultura ecològica en

aquests espais i un ús racional de l’aigua.

• Millorar la xarxa d’horts urbans afavorint aquells

que es treballen de forma col·lectiva, si bé

respectant els individuals.

• Treballar la Sobirania alimentària a través dels

horts escolars amb processos de participació que

49

apoderin a l’alumnat com a agent productiu i

establint una reciprocitat amb els serveis de

menjador (ja sigui amb el compostatge de matèria

orgànica a nivell d’escola com amb la utilització

del poc producte que pugui recollir-se en els

horts). A la vegada fomentar l’ús de llavors locals

en aquests horts.

• Facilitar els processos d’utilització de solars buits

per tal de crear-hi més horts urbans seguint una

lògica coherent amb un model de ciutat dens però

amb suficients espais verds.

• Fer un inventari de varietats locals conjuntament

amb el Parc Agrari de Sabadell i establir

mecanismes de col·laboració per a fer un banc de

llavors comarcal, sense perjudici de les

alternatives que ja existeixen.

• Formar a la gent jove que vulgui treballar en

agroecologia per garantir un relleu generacional i

unes pràctiques adequades del territori, assumint

el compromís de treballar en l’àmbit local. Afavorir

la creació d’equips de “joves amb experiència”

(pagès/a i jove que s’incorpora) per assegurar el

relleu.

• Realitzar campanyes de sensibilització en matèria

de gènere per evitar la masculinització dels

processos d’avenç cap a la Sobirania Alimentària

per tal que homes i dones s’apoderin i el

protagonitzin per igual.

Per una distribució i consum Per una distribució i consum Per una distribució i consum Per una distribució i consum d’aliments local i racionald’aliments local i racionald’aliments local i racionald’aliments local i racional

Si ens prenem de forma seriosa la Sobirania

Alimentària és imprescindible que l’Ajuntament assenti

les bases i faciliti l’apoderament dels agents de cara a

tenir un horitzó en matèria de Política Alimentària.

Perquè no creiem que pugui quedar en mans del

mercat quelcom que és un dret universal. Proposem

doncs un seguit de mesures encaminades a

l’autoconcepció del paper en l’alimentació i en l’efecte

que aquesta té en el medi així com la recerca de

vincles cada cop més forts entre la producció local i el

consum per part de la població.

• Elaborar un Pla Local de Governança Alimentària

2015-2019 amb la participació de tots els agents

implicats (productors, comerciants, entitats locals,

cooperatives de consum i defensores dels

consumidors) que assenti les bases de les

polítiques locals en matèria d’alimentació i gestió

dels recursos naturals existents en el marc agrari.

• Decidir en base al Pla Local de Governança

Alimentària l’estratègia a seguir amb MercaVallès

que finalitza la seva concessió a l’ens comarcal el

2016 i valorar la seva possible gestió a nivell

municipal en funció d’això.

• Crear una marca d’origen i qualitat de proximitat,

bé sigui a nivell municipal com de comarca i fer

una guia de punts de venda de productes de

proximitat.

• Realitzar per altra banda un Pla d’Alimentació

Local que garanteixi l’accés a una alimentació

suficient, adequada, sostenible, innòcua,

culturalment apropiada i accessible per a la

població, fent especial esment en aquelles

persones amb risc d’exclusió social.

• Assumir com a Ajuntament el compromís amb la

Sobirania Alimentària prioritzant el consum de

productes provinents de proveïdors locals així com

ecològics tant en l’administració com en les

empreses públiques. Pel que fa als càterings

50

contractats, introduir clàusules administratives que

ho contemplin.

• Impulsar més cooperatives de consum a la ciutat

així com donar suport a les ja existents. Avançar

cap als sistemes de garantia participada local tot

fomentant l’empatia com a valor principal per a

que funcionin.

• Generar incentius als establiments, i nous

establiments, dels mercats municipals per tal de

facilitar la venda de producte local i ecològic als

comerços.

• Apostar per una defensa del comerç especialitzat i

al detall enfront del monopoli de les cadenes de

supermercats i grans superfícies a través de

mesures fiscals i campanyes de fidelització locals.

• Establir un mercat de producció agrària local, amb

una part específica per a l’agricultura ecològica i

emprar-lo com a altaveu per a l’apoderament en el

consum d’aliments i el comerç de proximitat.

• Donar resposta a la necessitat d’alimentació

infantil en els períodes on l’escola està tancada

per vacances.

• Ajudar a les entitats de lleure, com a agent clau en

l’educació en valors de la ciutat, a introduir en el

projecte educatiu mesures encaminades a la

conscienciació en matèria de Sobirania

Alimentària.

Tanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residus

Així com passa amb l’alimentació, els residus són cada

cop més un element mercantilitzat. Comprendre la

rellevància que tenen, no només per l’impacte negatiu

sinó pel potencial de revalorització, és clau de cara a

tendir cap a una societat on els residus siguin

l’excepció i no la norma.

• Reactivar les campanyes de sensibilització de

reduir, reutilitzar i reciclar com a estratègia per a

continuar disminuint la producció de residus i

millorar l’efectivitat de la recollida selectiva.

• Incrementar la cobertura de contenidors d’oli i

piles per tal de facilitar a la població el reciclatge.

• Promoure la recuperació de CD’s i bombetes, que

majoritàriament acaben al rebuig per manca de

facilitats en la seva recollida.

• Estudiar vies per tal d’implantar a nivell de ciutat

Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn.

• Buscar una nova ubicació per al mercat de segona

mà i d’intercanvi i impulsar-lo per evitar que siguin

considerats residus aquells recursos que encara

tenen utilitat.

• A la deixalleria de Can Casanovas fer un sistema

de separació d’aquelles suposades deixalles que

entren i continuen essent recursos en bon estat.

• Establir un sistema d’intercanvi que permeti a

aquelles persones que duen residus a la deixalleria

endur-se’n una part proporcional en pes

d’elements en bon estat per tal d’evitar el

malbaratament i fixant un límit anual per unitat

familiar per evitar que aquests puguin ser

mercantilitzats.

• Dotar als serveis socials de capacitat d’atorgar

bons per a la deixalleria per a recollir elements en

bon estat.

• Fer una major difusió del sistema de deixalleria

mòbil.

51

Per la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aigua

A part de reivindicar la necessitat d’un procés de

municipalització de l’aigua, i la reversió de la venda de

les accions en fins de cara a socialitzar la informació

de cara al mateix, també creiem que es pot optimitzar

la dotació d’aquest servei, assegurant la seva

universalitat i garantint una millor eficiència en el seu

ús.

• Incrementar la participació dels agents de la ciutat

en la Comissió Tècnica de l’Aigua garantint una

capacitat d’incidència de la ciutadania en el

procés de gestió d’aquesta i que la mateixa tingui

accés a la informació.

• Exigir a Mina d’Aigües de Terrassa l’assumpció

per part seva de la tarifa social com a responsable

de garantir la universalitat en l’accés del servei

d’aigua.

• Avaluar la possibilitat d’implementar l’estudi que

mostra la possibilitat d’utilitzar les aigües

residuals, un cop depurades, per a usos

industrials en empreses de Terrassa de tintura i

acabats tèxtils o d’altres indústries amb un alt

consum d’aigua que pugui ser reutilitzada,

buscant el suport de l’ACA per tal de racionalitzar

el consum.

• Iniciar un procés transparent i obert de debat

públic sobre la potabilització i captació de l'aigua a

Abrera conjuntament amb les altres institucions

administratives responsables, que finalitza el seu

procés de concessió el mateix any 2016 per tal de

garantir la qualitat i seguretat en el

subministrament a la ciutat.

52

ContextContextContextContext

El model econòmic mundial està totalment condicionat

per les energies fòssils i molt concretament de la

producció de petroli, de manera que no hi ha

creixement del PIB sense creixement en la producció

de petroli. En l’actualitat, estem arribant a la fi de

l’extracció de petroli viable econòmicament (peak-oil),

que segons l’Agència Internacional d’Energia es va

assolir a l’any 2006.

Cada dia consumim més energia, tot i l’augment en

l’eficiència energètica dels nous aparells i

electrodomèstics. L’Agència Internacional de l’Energia,

en el seu informe del 2012, preveia un creixement de

la demanda global energètica de més d’un terç fins el

2035.

Cal tenir clar que les renovables són l'única alternativa,

però no la solució a la demanda d’energia actual. La

seva taxa de retorn energètic (TRE), o sigui, l’energia

que genera menys l’energia necessària per a produir-

la, és molt baixa en comparació a la què ha tingut el

petroli. L'energia solar tèrmica i fotovoltaica tenen una

TRE de 1,6 a 9 mentre que l’eòlica de 5 a 20.

A Terrassa tenim una Agència Local d'Energia i Canvi

Climàtic dins de l’Ajuntament que s’encarrega de la

implementació del Pla d’Acció d’Energia Sostenible

que hauria de ser la garant d’aquesta transició a través

de processos participats i col·lectius d’acció ciutadana.

Actualment però aquesta Agència no planteja un

model més enllà del capitalisme verd ni fa front a les

relacions desiguals amb les grans empreses.

HoritzHoritzHoritzHoritzóóóó

Garantir l’abastiment de subministrament a tota la

població assegurant que sigui suficient i trencant amb

els monopolis empresarials. L’assoliment d’aquesta

sobirania passa perquè sigui la població qui, a través

de la utilització sostenible dels recursos del planeta

amb energia renovable, aconsegueixi autoabastir-se

col·lectivament de l’energia necessària per satisfer les

necessitats de la comunitat amb una participació

conscient i el control democràtic. Això passa per deixar

de mercantilitzar la naturalesa i considerar els seus

recursos com un bé comú al qual hi ha de tenir accés

tota la ciutadania.

Sobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICA

53

Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania energèticaenergèticaenergèticaenergètica

Més enllà de les mesures d’emergència, cal anar fent

passos de cara a bastir una ciutat capaç de fer front al

repte de l’esgotament dels recursos fòssils.

• Aprofitar els recursos energètics naturals de la

ciutat en benefici de la comunitat (principalment

energia solar i de biomassa). Així, cal apropar la

producció de les energies renovables als llocs de

consum i evitar la pèrdua d'energia en el seu

transport.

• Promoure la facturació elèctrica certificada

d’origen 100% renovable i gestionada per

empreses de l’economia social i compromeses

amb el territori.

• Realitzar campanyes de conscienciació per tal de

reduir el consum energètic.

• Avançar cap a un sistema de xarxes intel·ligents

en les quals el consumidor sigui conscient de la

oferta d’energia al llarg del dia.

• Incorporar criteris energètics (mínim consum i

emissions, residu 0, reutilització, responsabilitat

social) en els concursos públics de licitació

municipal.

MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA

1. Garantir que no es produeixin talls de subministrament elèctric a les famílies o persones en risc d’exclusió

social. L’accés a l’energia suficient per a les tasques bàsiques per a tenir una vida digne ha de ser un dret

fonamental.

2. Dividir el bloc d’electricitat en paquets petits per tal d'afavorir la diversificació en la contractació, evitant el

monopoli i afavorint aquelles empreses que utilitzen energies renovables.

3. Afavorir l'autoconsum elèctric tant de producció solar com mini-eòlica a través d’una ordenança municipal

que em generi els mecanismes adients per a la seva implantació.

4. Aprofitar els recursos forestals propers (restes forestals) al lloc de consum per generar energia a través de la

biomassa. Avaluar la possibilitat d’iniciar processos de transició com ara posar una caldera de biomassa,

alimentada per les restes forestals dels boscos propers al Pla del Bonaire i que abastís les instal·lacions

esportives d'aquest barri, complint així una funció laboral, energètica i ambiental.

5. Fer propostes estructurals a la ciutadania per oferir les solucions més adequades a cada llar és necessari

conèixer amb detall quines són les seves mancances i les seves potencialitats. Bonificació a l’IBI per

aquelles accions que en millorin l’ecoeficiència assegurant que reverteixi en el llogater.

6. Modificar l’Ordenança que regula la construcció per avançar cap a les construccions de balanç 0, altament

eficients energèticament, i que penalitzin a aquelles constructores que no implementin les mesures exigides

en les condicions establertes.

54

• Promoure l’autoproducció d’energia a partir de

fonts renovables a les comunitats de veïns pel seu

ús col·lectiu, així com incentivar que el sector

privat també faci actuacions per autoproduir

l’energia que utilitza.

• Millorar l’eficiència energètica dins de

l’Ajuntament, potenciant que es dugui a terme a

tot Terrassa i prendre el Pla d’Acció d’Energia

Sostenible com a referent informant periòdicament

de l’evolució dels resultats i fent-ne un seguiment

acurat.

• L’aprofitament de les energies renovables

permeten aproximar els centres de producció als

punts on s’utilitza aquesta energia. Aquest fet

permet produir energia tan individualment com a

través de petites comunitats de ciutadans i obre

les portes a la gestió col·lectiva d’aquesta,

convertint a la ciutadania en agents actius en

aquest procés

• Assolir el control ciutadà de les xarxes de

distribució i transport d’energia per garantir la

qualitat del servei i el control de la població sobre

la seva gestió i el seu desenvolupament.

• Modernitzar les xarxes energètiques per facilitar la

incorporació de les fonts renovables, fer-les més

eficients i facilitar la integració de diverses fonts i

formes d’energia (electricitat, gas, calor).

• Promoure la rehabilitació energètica dels edificis

aplicant criteris d’eficiència energètica i la

utilització de materials que no suposin danys per

les persones ni pel medi natural.

• Modificació del POUM per acceptar l’increment de

superfície construïble d’aquells edificis sempre i

quan es destini tota a la millora de l’eficiència

energètica.

• Avançar cap a la mobilitat elèctrica i de baix

consum.

55

Context i horitzóContext i horitzóContext i horitzóContext i horitzó

El municipi o els barris en les grans ciutats són l’espai

on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals,

associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una

plural i multiforme varietat d’organitzacions,

candidatures municipalistes, grups, associacions i

col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els

diferents àmbits de la realitat.

Per això, i donat el seu paper fonamental com espai

d’autoorganització i politització popular, considerem

que Terrassa i els seus barris conformen l’àmbit de

partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins

ara i han de continuar impulsant, des de baix, el

procés cap a la independència i la transformació

social.

Tenim en la història molts exemples on els municipis

han jugat un paper clau en l’activació des de la base

de processos constituents. Foren els ajuntaments els

que a l’Estat espanyol proclamaren, el 14 d’abril de

1931, la II República. O foren també els municipis els

que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt,

iniciaren l’onada de centenars de consultes municipals

que va obrir l’actual procés independentista a la

Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). És per això

que volem continuar contribuint a aquest procés de

ruptura que ens ha de capacitar a tots i totes, i partint

des del municipalisme, cap a la transformació social i

la plena consecució de les Sobiranies, entre elles la

nacional.

Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la independènciaindependènciaindependènciaindependència Les eleccions del 24 de maig són un plebiscit cap a la

construcció d'una majoria social cap a la

independència del nostre país. La població ha estat en

aquest procés per davant de les institucions i volem

que continuï essent així, però si que creiem que des

d'aquestes institucions administratives també cal fer

passos que les reivindiquin com a partícips d'aquest

procés d'emancipació.

• Proposar al primer Ple municipal ordinari l’adhesió

de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la

Independència (AMI) i a tenir-hi un paper actiu.

• Promoure campanyes des del nostre grup

municipal, així com dels moviments populars, per

contribuir a fer que les eleccions al Parlament del

27 de setembre tinguin un clar sentit plebiscitari.

• Assumir que, en el cas que les eleccions

plebiscitàries del 27 de setembre configurin una

majoria independentista al Parlament, proposarem

que el nostre Ajuntament es posi a disposició del

govern del país per tot el que consideri oportú en

la gestió de la constitució de l’Estat català,

superant, si cal, totes les traves que hi puguin

posar els poders de l'Estat espanyol.

Sobirania nacionalSobirania nacionalSobirania nacionalSobirania nacional

56

• Les regidores i regidors de la CUP participaran

activament i es proposarà que l’alcalde o

alcaldessa participi també a l’Assemblea de

Càrrecs Electes que es constituirà per donar

suport al procés d'emancipació nacional.

• Potenciar a Terrassa un debat social entorn a la

independència que permeti a tothom saber-ne els

arguments de totes les parts i que no es

desenvolupi entorn a debats identitaris.

• Impulsar la conformació en l’àmbit institucional i

popular d’estructures organitzatives comunes dels

Països Catalans, com l’Assemblea de regidors i

regidores dels Països Catalans o la Xarxa

municipalista dels Països Catalans, des d’on posar

en marxa polítiques municipals cooperatives i de

solidaritat entre els diferents municipis en els

àmbits social, econòmic i cultural i iniciatives

socials que vagin en la direcció de construir

alternatives concretes i de futur al capitalisme en

molts àmbits diferents.

• Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions

polítiques, culturals, econòmiques i educatives

entre els diferents municipis, comarques, països,

entitats i organitzacions dels Països Catalans

trencant les fronteres politico-administratives com

les províncies o la frontera franco-espanyola, i

impulsant la construcció d’un marc territorial

comú.

Solidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalista Actualment, la situació internacional és d’una gravetat

sense límits. L’imperialisme dels Estats Units

d’Amèrica i tots els seus aliats europeus i del món

sencer, tenen el camí obert ,-sobretot des de la

caiguda del món socialista - per fer i desfer amb un

únic objectiu: assegurar i afiançar els seus interessos

econòmics i/o geoestratègics, sense cap mena de

consideració per a la població atrapada en les diverses

guerres provocades.

Entenem doncs la Solidaritat Internacionalista com a

reconeixement del dret a exercir totes les Sobiranies

per part de qualsevol altre territori. No entenem la

independència i la transformació social dels Països

Catalans si no és vinculada al suport a tots els altres

pobles que treballen per la seva llibertat social i

nacional.

Òbviament, la consecució de les diverses Sobiranies

per part nostra, facilitarà que cada poble aconsegueixi

les seves, però és una tasca col·lectiva en la que

també volem contribuir. És per això que impulsarem

mesures a l’Ajuntament que en garanteixin aquest

dret.

• Revisar el pressupost destinat a Cooperació i

Solidaritat, procurant incrementar-lo fins a l’1.4% i

procurant que es dediquin a projectes no

assistencialistes, d’apoderament ciutadà i que

respectin els drets, les necessitats i la voluntat

dels pobles.

• Avançar cap al reconeixement, valoració i

restitució de l’espoli dels països nord- centrals als

del sud-perifèria i que ha servit pel procés

57

d’acumulació primitiva del capital, i en el que es

basa actualment l’imperialisme.

• Recolzament als moviments que tan al sud com al

nord lluiten i treballen activament per un futur amb

dignitat, llibertat, pau i justícia social.

• Suport als processos transformadors que es basen

en el suport mutu.

• Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels

pobles, no sols sobre la seva forma política sinó

sobre totes les decisions que els afecten.

58

Ella está en el horizonte. Yo me acerco dos pasos y ella se aleja dos pasos.

Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.

¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve, para caminar. Eduardo Galeano (1940-2015)