Dades generals de l'assignatura

Pla docent Professor: Ignasi TerradasSaborit JUSTIFICACI I OBJECTIUS En els darrers anys l'AntropologiaSocial s'ha preocupat pel significat viscut dels drets humans i socials. Els haestudiat junt amb la varietat cultural i social de les poblacions humanes. Itamb els ha considerat com a qesti tico-terica que presideix molts estudisde conflictes i desigualtats socials. Cal informar a lestudiant dAntropologiai disciplines afins dels desenvolupaments en aquestes dues direccions, iajudar-lo a contextualitzar histricament i culturalment les promulgacions idebats entorn dels drets humans. Aix sarriba a una perspectiva antropolgicaque s crtica respecte a la universalitat dalgunes promulgacions en relaci aaltres. Aquesta s una qesti important tamb per laportaci quel'Antropologia pot fer als problemes de comunicaci i convivncia social ensocietats complexes o dia-lgiques i poder afinar millor les possibilitatsinterculturals.

Els continguts delassignatura es centraran: en els aspectes dogmtics o doctrinals dels Dretshumans i socials; en la seva contextualitzaci histrica i cultural; en lesderivacions tico-teriques pel conjunt de les cincies socials; en lesversions jurdiques, religioses i poltiques contempornies dels drets humans(o modificacions de la seva universalitat) i en el seu estudi casustic ietnogrfic.

METODOLOGIA Lassignatura s de 6 crdits.Cada classe consistir en una exposici per part del professor: amb lanecessria funci magisterial dinterpretaci, argumentaci i matisacions delscontinguts del programa - i no amb la funci degradada a coordinador derecursos per laprenentatge- i consistir tamb duna part clarament dedicadaa la participaci dels estudiants.

La forma dimpartirlassignatura tracta de completar la formaci en lmbit de lAntropologiapoltica i jurdica i aportar tamb uns coneixements per fer front a vriesproblemtiques que en un moment o altre sencaren amb la presncia de dretshumans i socials. Les llions faran mfasi en els contextos etnogrfics i en lacasustica analitzada des de perspectives realistes. La participaci delsestudiants anir dedicada sobretot a prendre conscincia de les qestionsobertes.

AVALUACI Lavaluaci consistir en laredacci dun treball que ser comentat i avaluat gradualment en les tutoriespersonalitzades amb el professor. El tema del treball ser lanlisi dun subjectehistric de reivindicaci de drets humans (lesclau, el serf, el tercerestat, la naci, el poble, el proletariat, les dones, les esglsies oconfessions religioses, els pobles indgenes...) en el seu context social icultural.

Lestudiant t tamb el dreta sollicitar una avaluaci nica.

PROGRAMA I. Els drets humans apart i abansde les seves declaracions (en cultures jurdiques vindicatries) :

1. Lequitat judicial. Larepresentaci de la justcia en la proposici o reivindicaci dun dret hum isocial.

2. Lestat de necessitat: unaqesti de llarga durada en la histria de la justcia.

3. Lexperincia de lestatde indefensi i el reconeixement de la imprecaci i el clamor com aconstituents bsics duna cultura jurdica.

4. El reconeixement de lesofenses contra la vida. Lhomicidi com a referent principal de totes lesofenses.

5. El reconeixement de lesofenses personals i socials a travs de les coses i els smbols.

6. Lhonor com a dretpersonal i social de defensa jurdica.

7. La pertinena deconsanguinitat i els drets de venat i comunitat.

8. Les immunitats iproteccions personals, de rang i de lloc.

9. Les servituds pbliques:uns costums com a drets fonamentals.

II. Les promulgacions dedrets humans en mbits constitucionals i universals. Laparici denoves i velles necessitats socials i la creaci de drets humans:

1. La propietat, la igualtati la llibertat republicanes. Les promulgacions de la Revoluci icontrarevoluci francesa i el seu context (1789, 1793, 1795). Les transformacionsde les idees de llibertat, igualtat, propietat i resistncia a lopressi. LaDeclaraci americana dindependncia de 1776 i les esmenes constitucionals desde 1791.

2. Les reformes i revolucionssocialistes i comunistes. La constituci mexicana de 1917 i de la Uni Sovitica de 1925.

3. Els principis democrticsi humanstics desprs de la desfeta del nazisme, junt amb el liberalisme econmici poltic. La declaraci universal de Drets humans de Nacions Unides de 1948.La carta dels drets fonamentals de la Uni europea (2000). La influncia de lesconfessions religioses. La declaraci islmica (del Caire) de Drets humans(1990); la constituci grega (2003) i la sussa (federal de 1874 i del cant deBerna de 1893); la llei fonamental de lEstat de la ciutat del Vatic (2000).Del Fuero de los Espaoles (1945) i la Ley de Principios del MovimientoNacional (1958) a la Constituci espanyola de 1978 (16.3).

4. Els drets socialsindgenes i de collectius vulnerables. La Declaraci de Nacions Unides sobreels Drets dels pobles indgenes de 2007 i les persones i pobles indgenes enles Constitucions de Veneuela (1999), Bolvia (2007) i Equador (2008).

5. El judici just per ladona: entorn de la Llei de violncia de gnere (1/2004) i la jurisprudnciadels jutjats de violncia contra la dona i del Tribunal constitucional alrespecte (2008).

Bibliografia Allard, J. et al. (2008) Jugerles droits de lhomme. Europe et tats-Unis face face .Brusselles: Bruylant

American Anthropologist (2006) Vol.108 N1. Nmero dedicat als Drets humans.

Aristteles (1999) Moral, a Nicmaco.Madrid: Austral

Assier-Andrieu, L. (1987) Lepeuple et la loi. Pars: L.G.D.J.

Arutiunyan, M. (2003) Lutte ou Fuite Ou comment les gensordinaires parlent de leur exprience face au Droit ou leurs droits a Droitet Cultures. N 46.

Aulard,A. i Mirkine, B. (1929) Les Dclarations des Droits de lHomme. Pars: Payot

Berraondo, M. (coord.) (2008) LaDeclaracin sobre los derechos de los pueblos indgenas. Barcelona:alterNativa.

Bleuchot,H. (1999) Les voies delquit et le droit musulman a Droit et Cultures, n 38

Cieslar, A.,Nayer,A., Smeester, B. (2007)Le droit lpanouissement de ltre humain au travail: mtamorphoses du droitsocial. Brusselles: Bruylant

Craven, M. (2000) Legaldifferentiation and the Concept of the Human Rights Treaty in InternationalLaw. Europ. Journ. Of Int. Law. Vol.11 n 3. Dumont, L. (1970) Homo hierarchicus:ensayo sobre el sistema de castas. Madrid: Aguilar

Dumont, L . (1982) Homo aequalis:gnesis y apogeo de la ideologa econmica. Madrid: Taurus

Dumont, L . (1987) Ensayos sobre el individualismo.Madrid: Alianza.

Durkheim, . (1991) (1893) De ladivision du travail social. Pars: P.U.F.

Gauthier, Fl. (1992) Triomphe etmort du Droit naturel en Rvolution.Pars: P.U.F.

Gelio, A. (1959) Las Noches ticas.Captulos jurdicos. Buenos Aires: E.J.E.A.

Hemmens, C. i Levin, D. (2000)Resistance is futile: the right to resist unlawful arrest in an Era ofaggressive policing Crime & Delinquency. Vol. 46. n 4.

Hesse, Ph-J. (2002) Un droit fondamentalvieux de 3000 ans: ltat de ncessit. Droits fondamentaux, n 2.

Ignatieff, M. (Ed.) (2006) AmericanExceptionalism and Human Rights. Princeton: Princeton U.P.

Ivanega, M. M. i Gutirrez Colantuono, P. (2007) El reconocimiento y la tutela de los derechos econmicos, sociales yculturales frente a las omisiones estatales. Los lmites presupuestarios AnuarioFac.Der. Univer. Da Corua. Vol. 11.

Klug, H. (2005) Transnational HumanRights. Annual Review of Law and Social Science. Vol. I.

Maine, H.S. (1965) (1861) Ancient Law.Londres: Everymans Library.

Marx, K. (1988) (1844) Manuscritoseconmicos y filosficos. Mosc: Progreso.

Merry, S.E. (2006) Anthropology andInternational Law. Annual Review of Anthropology. Vol. 35

Messer, E. (1993) Anthropology andHuman Rights. Annual Review of Anthropology. Vol. 22

Murphy, Th. I Whitty, N. (2000)What is a fair trial? Rape prosecutions, disclosure and the Human rights Act FeministLegal Studies, 8.

Nicolau, G., Pignarre, G., Lafargue, R. (2007)Ethnologie juridique. Autour de trois exercices. Pars: Dalloz

Ourliac, P. (1989) Le droit social duMoyen Age Mlanges Imbert. Pars: P.U.F.

Piri, G. (1981) Statut des personneset organisation politique aux origines de Rome a Revue Historique de DroitFranais et Etranger.

Pigliaru, A. (1975) Il Banditismo inSardegna. La vendetta barbaricina come ordinamento giuridico. Miln:Giuffr.

Pitarch, P. y Lpez Garca, J. (2001)Los derechos humanos en tierras mayas. Madrid: Sociedad espaola deestudios mayas.

Renault, E. (2008) Souffrances sociales. Philosophie, psychologie etpolitique . Paris:La dcouverte .

Rousseau, J.J. (1969) (1755)Discours sur lorigine et les fondements de lingalit parmi les hommes.Pars: Gallimard

Sen, A. (2004) Elements of a Theoryof Human Rights a Philosophy & Public Affairs, Vol. 32. n 4.

Supiot, A. (2005) Homo Juridicus.Essai sur la fonction anthropologique du Droit. Pars: Seuil.

Terradas, I. (2008) JusticiaVindicatoria. Madrid: CSIC.

VVAA (2009) Dossier Antropologiajurdica, Antropologia de la justcia a la Revista dEtnologia de Catalunya.

Walras, L. (1969) (1896) tudesdconomie sociale. Roma: Bizzarri

Webs www.droits-fondamentaux.org www.religlaw.org www.dabar.org www.laviedesidees.fr www.relaju.alertanet.org/ Bibliografia electrnica

Projet de loi

Doc61 Kb05-02-2007Declaraci 1789

Doc104 Kb05-02-2007

Anthropology, Human Rights, and Legal Knowledge Culture in the Iron Cage.pdf

Pdf1.589 Kb05-02-2007

In Focus. Anthropology and Human rights in a New Key..pdf

Pdf4.058 Kb05-02-2007

estat de necessitat

Pdf268 Kb06-02-2007

pena de mort USA

Pdf950 Kb06-02-2007

justcia UE

Doc40 Kb06-02-2007

Verena Stolcke

Doc129 Kb06-02-2007

Joao Pina cabral

Pdf86 Kb06-02-2007

Codi Penal Reform.

Doc133 Kb06-02-2007

Veritat i Reconciliaci

Pdf181 Kb06-02-2007

Amartya Sen

Pdf190 Kb06-02-2007

Constituci UE

Pdf140 Kb06-02-2007

"Codi Nuremberg"

Doc26 Kb06-02-2007

The Cairo declaration of Human Rights in Islam

Doc60 Kb10-02-2007

islamofobia

Habilitats, destreses Aquestes categories snimprpies per aquesta assignatura en concret i per les disciplinesuniversitries en general. A nivell universitari sestudia amb unesmetodologies i sobre unes problemtiques cientfiques i tiques que desprs serveixenper extensi o analogia als casos que es poden presentar en la vidaprofessional. Daix sen diu educaci universitria i el que comunica sexperincia i enteniment, no pas un formulari de tecnicismes. Leducaciuniversitria ve en gran part per tradici i es reformula constantment davantlesdevenir de la realitat. Parlar dhabilitats, destreses o competnciess rebaixar aquesta educaci a una formaci ocupacional ad hoc que afortunadament el nostre rectorat ha rebutjatconjuntament amb altres servituds mercantilistes.

En aquesta assignatura estracta de continuar la tradici que fa front a vries problemtiques que en unmoment o altre sencaren amb la presncia de drets humans i socials. Lesllions faran mfasi en els contextos etnogrfics i en la casustica analitzadades de perspectives realistes. La participaci dels estudiants anir dedicadasobretot a prendre conscincia de les qestions obertes.

Actituds, valors bviament, els dels mateixosdrets humans i socials.