PROGRAMA DE ENRIQUECIMIENTO MIRA EL ARTE DE TU COMUNIDAD, INTERPRETA E IMAGINA

CURSO 2011-12IES BAHÍA DE BABEL – ALICANTE

TÍTULOMIRA EL ARTE DE TU COMUNIDAD, INTERPRETA E IMAGINA

PROFESORADO IMPLICADOMaribel Molina Navarro y Rosa Valls Pérez

ACTIVIDADES, TEMAS O PROYECTOS TRATADOS O PROGRAMADOS• Apreciar el arte de la Comunidad Valenciana• Texto descriptivo sobre el análisis de la obra de arte observada• Potenciar el uso del valenciano• Ruta por la vegetación mediterránea

ALUMNOS, GRUPO O GRUPOS IMPLICADOS4º ESO B y C

ACTIVIDADES REALIZADAS O PREVISTAS• Viaje a Carrícola (Valencia) para observar la naturaleza y el arte inmerso en ella comunicándose

en valenciano.• Investigar sobre las obras de arte y sobre la flora mediterránea.• Analizar obras de arte y describirlas con un texto en valenciano.

RELACIÓN CON OTRAS MATERIASEducación Plástica y Visual y Valenciano relacionadas con la Biología.

APORTACIONES INNOVADORAS• Trabajo interdisciplinario con integración de competencias básicas tanto artísticas como de

valenciano.• Conocimiento del contorno físico: Aprende a ver lo que tienes a tu alrededor.

Carricola trabajos alumnosCarrícola, el poble més xicotet de la província de València. "4t ESO, IES Badia de Babel, vos invita a visitar-ho per a disfrutar de les innumerables rutes abarrotades

de moltíssimes obres d'art immerses en la plena naturalesa"20·12·2011Maribel Molina i Rosa Valls

FOTO 2"Natura-consum”Autor: Joan Sancarlos (El Palomar, un poble de la Vall). Aquesta obra està basada en una marca internacional de refrescs

anomenada Coca-Cola. Basant-se en el títol, es pot interpretar de moltes maneres. La meua opinió és que aquesta obra es tracta d'un aprofitament de l'art per difondre el “consum de la natura”. Amb això voldria indicar que amb natura em referisc a zones verdes on, malgrat tenir-ne cura, provoquem un consum d'elles al visitar-les. No és això una valoració negativa de anar-hi a llocs com aquests, sinó tot el contrari. Deuríem aprofitar el que tenim al nostre voltant i conéixer-ho millor.

Altra manera d'interpretar-lo, per tant, pot ser que es tracte d'una manera de publicitar el poble més xicotet de la província de València. Convida a visitar-lo per la seua natura i les obres d'art. És un poble que treballa pel seu futur conservant la natura i el seu patrimoni cultural: tots els artistes són valencians.

Helena Cerdà Armero 4t C

FOTO 6“Plenitud de la tardor”L'obra d'art que he escollit és una escultura feta per Adela Altabert i Rosario Altabert, dones del poble d'uns

80 anys. Per a començar, a la part de baix es troba la tija que està feta per sis rectangles, de major grandària a menor, i és d'un color verd clar.

Més amunt de la tija, en la part esquerra, es forma el primer bec amb fulles menudes col·locades de diferents maneres, de diferents grandàries i amb diferents tons de verd fosc. I unit es forma el segon bec més curt que l'anterior i, quant a la grandària de les fulles menudes, posició i color, és similar.

En la part dreta hi ha tres becs més que formen la fulla, el de sota de tot és el més gran i, a mesura que pugem més menuts. Les fulles que formen l'escultura són iguals que l'en la part esquerra però aquesta vegada amb tons més càlids, com marrons, taronges….

I, finalment, dalt de tot, l'últim bec que forma la fulla, aquest és el més ample de tots i amb tons grocs.

Les fulles que componen l'escultura són de porcellana i pintades a mà. Els elements que la componen són plans, es troba col·locada en una paret de color terra que contrasta amb les fulles verdes. Com si la fulla, haguera caigut al sòl. La grandària de les fulles és com la de qualsevol arbre real i juntes formen una gran fulla.

Quan vaig veure aquesta escultura em va sorprendre per la seua grandària, i per on estava col·locada, ja que es trobava en la paret d'una casa. I a més em va agradar perquè ràpidament me’n vaig recordar de la tardor, ja que són les típiques fulles marrons que cauen dels arbres en aquesta estació.

I, al veure-la detingudament, em vaig fixar que en la fulla gran, la part de l'esquerra representa les fulles més noves de l'arbre quan està a la primavera amb tons verds i, la part dreta, a la tardor, on les fulles caduquen pel pas del temps cauen.

Alba Antón Bombarón 4t C

He triat aquesta obra perquè estava en sintonia amb el temps que feia quan la vaig veure. Era un dia fred i aquest mosaic en recordava quan a la tardor cauen les fulles dels arbres i el vent les arrosega. Aquesta fulla semblava que just en aquell moment acabaca de caure s´havia quedat enganxada a la paret.

M.ª José Lozano 4t C

FOTO 8“Homenatge al camperol”L’obra que he triat per al meu treball de valencià és una escultura. El seu títol és: “Homenatge al

camperol” i el se autor Antoni Miró.L’obra és molt simple ja que està feta amb una placa de ferro

rovellada. Té la silueta d’un camperol treballant am una aixada les seues terres buida com si l’hagueren retallada.

Vaig veure aquesta escultura quan anava de camí al castell, al principi en la part esquerra. Està situada justament a la terra en un bancal, rodejada d’oliveres como si l’escultura fóra un home de veritat.

Açò és el que em va cridar l’atenció. Quan la vaig veure, em vaig imaginar l’home. Fins i tot em vaig fer una idea de la roba que podia portar per la forma de la silueta: camisa ampla, pantalons amples i unes sabates, que jo imagine que serien esportives.

Una altra cosa que em vaig preguntar és: Per què no va fer l’autor una estàtua en compte de la silueta retallada en una placa? Després de donar-li moltes voltes, vaig pensar que ho va fer amb una explicació. El més segur és que voldria representar també els pensaments sobre l’home i per això la va fer buida, per a que cadascú triara la seua pròpia opinió.

A través de l’escultura, podem veure arbres de diferents tonalitats i formes, la qual cosa representa la personalitat treballadora dels hòmens del camp.

Crec que el lloc on la van col·locar és molt apropiat, ja que si ho hagueren posat en un altre lloc, no tindria sentit perquè es veuria un altre tipus de paisatge.

Beatriz Martínez 4t C

Vaig escollir aquesta obra perquè em dóna la sensació que la silueta de l'escultura representa l'ànima del llaurador, “la font d'inspiració” que li aporta voluntat, esforç, dedicació i sobretot ganes de treballar. I ,a més, el títol de l'obra em va cridar l'atenció, perquè d'alguna manera s'està indicant una mostra de gratitud cap al llaurador, pel seu treball.

Per un altre costat, em vénen al cap valors morals com la infravaloració d'aquest treball per part d'alguna gent, i pense que així com no hi ha persones xicotetes ni vides sense importància, tampoc hi ha treball insignificant.

“Sense importar que tan urbana siga la nostra vida, els nostres cossos sempre han viscut de l'agricultura... Per això, Antoni Miró li ha fet un homenatge al camperol.”

Bruna de Cassia Gomes de Souza. 4t B

FOTO 9“Saping”“Saping” és una obra realitzada per Josep Ferragut i Xeles Tortosa.

Aquesta escultura mostra una granota pujant una paret. L’escultura és molt simple i té poc a descriure. És més fàcil descriure-la en horitzontal que en vertical, ja que està estirada i té les potes cap als costats.

Sembla una granota normal, amb les potes està pujant la paret i l’única característica que cal destacar, és que està decorada amb punts a l’esquena.El material en què està feta és metall, com la majoria d’escultures de Carrícola.

M’ha agradat aquesta escultura perquè les granotes sempre m’han sorprés. No puc dir els sentiments que em suggereix, però puc dir que quan era petit sempre que anava al Palmerar hi havia un

lloc on hi havien granotes. S’escoltaven, però eren massa difícils de trobar i a mi m’agradava buscar-les. Dic açò perquè per a mi, el més important és la infància de cadascú.

Pot ser que el lloc on estava aquesta escultura contribuïsca a alterar o no els sentiments, ja que dalt, a la teulada d’aquesta paret, hi havia una escultura d’un gat. Mai he tingut cap gat, però sí uns amics íntims dels meus pares, i quan se n’anaven de viatge, ens deixaven la seua casa per tenir cura dels gats. Tot em recorda al passat, quan era petit.

Pot ser, aquesta granota va arribar a aquesta paret per una llarga història. Després de molts anys bus cant un lloc on aixoplugar-se va trobar una cova on va conéixer a més animals, era un luxe. Després de molts mesos vivint ací, és va adonar que era massa perfecte i no volia tant luxe. Va decidir buscar una femella amb la qual viure, i eixe mateix dia en què va a anar a la seua recerca, va veure una femella preciosa. Quan va anar a parlar amb ella per conèixer-la va començar a nevar i és va quedar congelada i petrificada amb el pas dels anys.

Marcos Osorio 4t C

FOTO 15“Homenatge al corredor Paquito”El que observem en la imatge és una escultura de Miguel Ferri, que es

troba en un poble de 85 habitants anomenat Carrícola, de la província de València.

L‘escultura es troba situada sobre un xicotet tossal de terra a la vora d´un precipici.

Està composta d´un aliatge de coure i alumini en forma d´espiral de manera que té la mateixa estructura menys una xicoteta semicumferència que naix de la base de la figura.

Jo no he pogut anar al viatge , però m´han contat i m´he informat de la figura i amb les fotos que he pogut aconseguir , pense que ha de ser una experiència molt interesant conéixer el lloc on s´exposen aquestes figures i conéixer un poc més de cultura sobre les províncies que ens envolten.

Quan veus la figura , et sents perplex davant del que veus ja que no pots expressar les emocions que suggerix, són sensacions que no trobes paraules per a explicar-les.

L´escultura es troba en mig de la natura, per tant et sents “lliure” per a fondre la mirada vaga sense que ningú et moleste, i et trobes en un estat de relaxació.

Pel seu estil, podríem imaginar que fa 1.500 anys van arribar uns asiàtics a la comunitat Valenciana que ens van deixar part de la seua cultura en el seu pas per la mediterrània, aquesta obra podria ser un regal que ens van deixar en la nostra terra.

Roberto Alcaraz 4t B

FOTO 16“Ull a l'aire”Caminava pel camí i, de sobte, un ull va

ressorgir de la muntanya i pareixia que et seguira amb la mirada. L’ull per a mi és com si estiguera vigilant el poble de Carrícola de les males influències, i també li dóna “vida” a la muntanya.

Carlos Calleja 4t B

Pot paréixer que hi ha una persona dins la muntanya que haguera quedat atrapada per algun motiu i que ja no pot eixir.

José Electo Martínez Fernández 4t B

En un principi, tens la sensació que aquesta és una pintura feta directament sobre pedra amb aerògraf, que és un aparell similar a un esprai difusor amb un compressor d’aire i una vàlvula que regula la sortida de pintura.

Pot ser l’autor voldria representar que la natura ens observa, té memòria i recorda com la embrutem i maltractem.

Mónica Hortal 4t C

Aquesta obra és una pintura de Javier Sanz, un pintor realista, va nàixer a Barcelona (Catalunya). L’obra que he triat és una pintura feta en una tela posteriorment plastificada amb pintures al tremp

d’una gran mida, ja que es troba molt allunyada del punt d’observació. Té una lluminositat natural molt abundant, en comparació al seu entorn. Es troba en un lloc amagat, en un barranc de la muntanya de Carrícola, darrere d'arbres marrons, ja que vam anar a la tardor. Es veu quan es gira el camí, és a dir, te la trobes de front i tens la sensació que la muntanya t’observa.

Com no pots apropart-te, t'obliga a mirar-la des de lluny i causa impressió perquè es veu molt real. En la part de dalt apareix la cella poblada, peluda, negra i pintada de manera molt realista. Més cap a baix està l'ull envoltat de les pestanyes curtes i fines, té l'iris de color marró obscur. La pell és molt clara per a fer resaltar encara més l'ull. Hi ha un fort contrast de tons de colors. La pintura té una forma irregular i és com un full de estiguera retallat amb puntes.

La funció d'aquesta obra jo crec que és cridar l'atenció de la gent quan puja a la muntanya i entretindre-la en el camí. Com està en la serra em va donar la sensació que era com l'ull d'aquesta. M'ha agradat molt perquè quan la vaig veure pareixia un ull de veritat, malgrat que és molt gran. Les celles semblen pèls reals. I, a més, el lloc on apareix ajuda perquè es veu tot verd, amb plantes i molt natural i la pintura de l'ull enmig. Queda molt bonic pequè està fet per a que resalte més l'obra i cride l'atenció. Em suggereix tranquil·litat, perquè és com si la natura estiguera vigilant perquè la tractem amb cura.

Ana Server Ganfornina 4t C.

FOTO 19“La llibreria de la vall”És una escultura formada per trenta-un llibres apilats en forma d'escala de caragol. Té la peculiaritat què

cada llibre té el títol d¡un poble de la Vall d'Albaida. L'escultura està feta per fusta envernissada i està situada a la vora del camí, envoltada d'arbres.

La primera vegada que la vaig veure, em va donar la sensació que era pareguda a la primera hèlice de l'ADN. Quan la vaig veure de prop em vaig adonar dels noms dels pobles de la Vall d'Albaida i que els colors eren semblants als que hi ha a la natura. A més, l'escultura està envoltada per a ressaltar el seu vincle amb la natura.

La llibreria de la Vall m'ha agradat pel seu sentit figurat: els llibres, el coneixement, els títols , el nostre lloc de naixement, la forma d'escala de caragol, L'ADN, és a dir, com som. Així que la meua opinió és que l'artista volia donar a conèixer que: una part de nosaltres està influïda per les nostres arrels.

La història de la Llibreria de la Vall conta, que fa molts anys, hi havia dos déus bessons, Sento i Alfons, que vivien als núvols.

Alfons era treballador i havia recopilat La història de la Comunitat Valenciana. Mentre que Sento era un malfeiner que només dormia i es barallava amb el seu germà i el molestava.

Un dia Alfons es va fartar i se'n va anar de casa. Va viure a la Vall d'Albaida i va fundar el poble de Carrícola. Quan va morir van fer l'escultura en el seu nom per a representar el seus coneixements.

Kevin Hernández Martínez 4t C

L´escultura la trobes, una vegada baixes de la Font dels Unflats a la fi d’una pedra molt gran .Té una altura de més o menys dos metresi representa un munt de llibres amb el nom d´un poble de la comarca: Montavermer, Mantixelvo, Rugat, Agullent, Pinet, Belgida, Castelló de Rugat, Terrateig, Aielo de Pucat i Benivera.

Recorda la forma de l’ADN, és com si cada llibre portara la informacio, la história de cada poble de la comarca, per tot el que hi ha dins d’ells.

M´ha produït una sensació de sorpresa perquè mai m´hauria imaginat aquesta escultura. M’ ha agradat per la seua forma i també pel paisatge verd que hi ha al voltant. Tota aquesta ruta del Castell és molt bonica.

Amalia Ghozali Djellal

FOTO 24

“La tia figa”L’obra que jo he triat, la Tia Figa, ha sigut creada per Enric Pont,

(Atzeneta d’Albaida, València. 1967)L’escultura és una dona amb un estampat de fulla per tot el cos. Es

troba mirant cap a l’esquerra, es braç dret el té recolzat a la cintura, i el esquerre el té una mica separat del cos, amb la mà formant un angle recte. Les seues cames són llargues i es troben situades paral·leles. Tot el seu cos és de diferents tipus de verds formant la imatge d’una fulla.

És una escultura que es representa l’escultura en tres dimensions. Està situada dalt d’unes roques, i al voltant té una gran varietat de vegetació, de diferents tons de verds. L’espectador pot veure l’escultura des de lluny, ja que es troba pujada a una part de la muntanya. Dóna una sensació de repòs i té una funció decorativa.

Crec que l’autor el que volia era personificar a la natura, és a dir, fer-la persona, per això la representa verda, amb el dibuix de fulla i amb forma de dona, amb una postura elegant i delicada, perquè la seua forma de apreciar-la pense que és aquesta, és a dir, que la natura és elegant. A més, si no tinguera el color verd, la forma que té... no tindria el mateix significat.

Jo he escollit aquesta figura, perquè quan la vaig veure, em va agradar molt on estava situada, és a dir, que m’agrada la manera amb què s’adapta a l’entorn, el contrast de colors dóna la sensació que és un element més d’aquell paisatge.

Paula López 4t C

M’ha agradat aquesta escultura perquè sembla una criatura màgica de la muntanya, que amb seva postura pareix que puga parlar amb les plantes que són molt paregudes a ella, pot ser com una dona vegetal que es comunica amb els arbres que té al voltant.

Cristina Redondo 4t B

FOTO 25“L’aranya i el seu cau”Autor: Joanfra Tormo, ha fet dues obres a Carrícola que estan relacionades entre sí. L’aranya, és una escultura exempta de ferro, no és un gravat en una

pedra o altre material. Està exposada en el camí que va des de Carrícola fins al Castell, envoltada de natura i agafada a una pedra inclinada cap a davant, dóna la sensació que se't vaja a tirar damunt i de ser perillosa. Des de lluny pareix tenir les potes polides i el cos també, encara que un poc menys. L’obra està realitzada amb molt realisme, ja que té huit potes i el cos és quasi idèntic al d’una aranya de veritat. Els ulls i les pinces de ferro ajuden a donar-li uniformitat a l’escultura. Pareix ser una aranya gegant, ja que té quasi la mida d’una persona. És del color del ferro rovellat, rogenc.

Seguim caminant i més endavant ens trobem la seua teranyina que pareix estar feta de fils de plàstic.La teranyina li dóna encara més veracitat a l’obra, ja que està molt ben feta.

En general l’escultura m’ha agradat perquè és molt realista, efecte potenciat per estar envoltada de natura, que es el seu entorn habitual. La primera vegada que la veus pareix ser un monstre real i tan sols te n’adones que és una obra quan veus que no es mou gens. Cal dir que el lloc on es troba és de molta importància, ja que està a més altura que el camí pel que arriben els excursionistes i açò és el que, em pareix, també li dóna l'aparença de ser perillosa.

He escollit aquesta obra perque m’ha impactat veure-la de sobte i trobar aquest “monstre” i, a més, m’agraden les escultures quan les trobes en un lloc inesperat, com és aquesta pedra en la muntanya.

Podríem imaginar que l’aranya ha arribat fins a aquest lloc, perquè esta vigilant els viatgers, ja que el camí que té davall és per on pots arribar al castell. Potser l’aranya estiga domesticada pel senyor d’eixes terres, de manera que, quan algun desprevingut passe per davall d’on ella es troba se l’enporta a la seua teranyina per a menjar-se’l més tard. Així el castell està fora de perill.

Cavallín

L’aranya em va donar un esglai. Jo estava d’esquenes a l’obra buscant-la i quan em vaig donar la volta i vaig veure una aranya com jo de gran, vaig pegar un bot. Per a mi aquesta obra significa que hi ha animals i insectes pel bosc i no caldria matar-los, ni xafar-los perquè són éssers vius com nosaltres. Això és el que signifiquen per a mi totes les escultures d’animals.

Rubén Vergara 4t B

FOTO 27“Ruta de pedres”És una escultura, però moderna, ja que no és cap figura tallada sobre pedra o qualsevol material, ni està

construïda amb guix o metall, sinó que n’ és totalment formada per pedres disposades sobre el terreny, unes al costat de les altre o al damunt.

La meva obra d’art seleccionada es troba situada al poble de Carrícola, a la comarca de La Vall d’Albaida, a Valéncia.

L’obra está formada en la seva totalitat per pedres d’una mesura mitjana, un poc gran, algunes d’elles están colorejades amb colors vius:el groc: el verd; el blau; el vermell, etc. La disposició de l’obra consisteix en un petit caminet de pedres disposades de forma plana al sòl, encaixant unes amb altres i alternant les pedres que estan pintades amb les que no. El camí té una llargària d’uns dos metres i es va estretint des del començament fins al final. On acaba el camí, hi ha un cercle de pedres, com si fóra una petita plaçeta al centre de la qual naix una torre formada per pedres d’una mesura similar a les altres. Les pedres están disposades unes damunt d’altres barrejant també les pintades i les que no ho estan. La torre té més o menys mig metre d’alçada. Té una forma cònica, ja que la base és més ampla que el cim.

L’obra está situada aprofitant un espai pla que queda al mig entre tot el conjunt d’arbres, arbustos i matorralls del bosc mediterrani, i d'un petit desnivel que patix el terrenyi des del qual puja un camí que arriba fins l’obra i a altres obres que s’hi troben més amunt.

He decidit triar aquesta escultura perquè, encara que no sé el nom de l’autor ni el nom de l’obra, me'n recorde que estava dedicada a un artista molt reconegut, cosa que em cridà l' atenció i em sembà curiosa. A més, l'escultura es troba un poc amagada, perquè el camí per trobar-la és molt estret i quasi ni es veu.

L’obra em resulta curiosa i molt interesant, ja que l’autor està creant a la mateixa vegada un contrast i una unió de l’obra amb la natura que l’envolta. Unió, perquè en la seua totalitat l’obra está formada per un element natural com són les pedres, i, a la mateixa vegada, contrast perquè, al estar pintades algunes de les pedres, crea una sensació diferent que combina bé i li dóna, segons la meva opinió, l’aspecte atractiu de l’obra.

Javier Poves 4t C

DESARROLLO DEL CARTELCarrícola CARTEL estructura 1

DESARROLLO DEL CARTELCarrícola CARTEL estructura 1

DESARROLLO DEL CARTEL - Carrícola CARTEL FIN NO VÁLIDO

DESARROLLO DEL CARTEL - Carrícola CARTEL FINAL