Programa CUP Tàrrega 2015

Eleccions municipals 2015

Programa electoral

Els eixos del nostre programa:

1 Participació pàg. 4

Associacionisme / Participació ciutadana i transparència / Pobles del municipi / Educació per a la democràcia

2 Drets socials pàg. 10

Serveis públics municipals / Serveis socials / Esports i educació per a la integració social /Sobirania tecnològica / Dret a l'habitatge / Gènere i alliberament sexual / Sanitat

3 Economia pàg. 24

Finançament municipal / Lluita contra l’atur / Activació econòmica / Comerç

4 Territori pàg. 30

Mobilitat, infraestructures i civisme / Urbanisme / Pobles del municipi i pagesia / Medi natural i entorn paisatgístic

5 Cultura pàg.36

Cultura / Llengua / Independència

Principis d'actuació política pàg. 45

2

INTRODUCCIÓ

Aquest llibret és el programa polític complet de la Candidatura d’Unitat de Popular de Tàrrega pera les eleccions municipals 2015. Aquest document és el producte final d’una feina iniciada a mitjan2013, ara fa poc més de dos anys. Durant tot aquest temps hem pogut constatar l’existència detota una sèrie d’inquietuds en el nostre municipi relacionades amb la necessitat de promoure uncanvi, una nova manera d’enfocar els problemes i de fer i dur la política al carrer.

En aquest sentit hem anat aplegant totes les veus, propostes i suggeriments sorgides tant de leslluites al carrer com de les reflexions i les trobades amb els diferents col·lectius mitjançantxerrades, debats, taules rodones, reunions i assemblees que hem anat realitzant durant tot aquestrecorregut i especialment durant els últims mesos.

Ha arribat un moment en què ens hem vist amb la necessitat d’encaixar i donar forma a totaaquesta feina. Aquest exercici de síntesi i recopilació ha suposat en molts casos ampliar molt mésels interrogants i això ens reafirma amb la idea que nosaltres sols de manera aïllada no podem ferres, que la lluita ha de ser col·lectiva i que governar-nos és feina de tots, no només dels polítics odels representants.

Per això aquest document no és un document tancat, un objectiu en si mateix, sinó ben al contrari:pretén ser un punt de partida, un recull de propostes que han d’estar en discussió permanent isubjectes a modificacions constants. Propostes que en molts casos reclamen coneixement iinformació per poder decidir de manera lliure i responsable sobre tot allò que ens afecta com aciutadans i que en el fons ens pertany a tots. Així doncs, entrar a l’Ajuntament de Tàrrega ens hade permetre disposar de tota la informació ─dels comptes, de la gestió, del funcionament─ perconsolidar el nostre projecte col·lectiu de model de ciutat, basat en la justícia, l’aprofundimentdemocràtic, la transparència, l’anhel de superació del capitalisme i la construcció de la RepúblicaCatalana independent.

3

4

1/5Transparència i participació

1/5 TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ

1.- Associacionisme2.- Participació ciutadana i transparència3.- Pobles del municipi4.- Educació per la democràcia

La política municipal pateix de manera molt clara l’allunyament dels àmbits de decisió política,agreujat per la nova normativa governamental sobre les institucions locals. Aquest fetdesencadena un cercle viciós en el qual la manca de poder de decisió fomenta apatia, i l’apatiadisminueix la participació i la possibilitat real de presa de decisions des del municipi. Aquestasituació es caracteritza sobretot per la desafecció i el desprestigi de les persones que es dediquena la política, la reducció de drets efectius de la ciutadania i la formació de ciutadans noresponsables ni conscients del seu entorn, dels seus drets i dels seus deures. Des de la CUP deTàrrega estem disposats a capgirar aquesta tendència, conscients que a Tàrrega no s’handesplegat tots els mecanismes que la llei contempla per fer possible que els ciutadanss’autogovernin.

En efecte, creiem que a Tàrrega no hi ha hagut fins ara una clara voluntat política de dur a termeuna participació real dels diferents agents socials i culturals, d’altra banda prou nombrosos i actiusen el nostre municipi. En els diferents casos en què s’han posat en marxa aquests mecanismes,ha estat de manera merament informativa, o com a molt, consultiva. Més greu ha estat encara elmal ocasionat per la mala gestió i reglamentació de la participació ciutadana a Tàrrega:l’enfrontament entre veïns i la pèrdua de temps i energies per part de les persones quehonestament van voler participar-hi.

A part d’això, les diferents versions d’aquest reglament han suposat un cúmul de travesburocràtiques al procés participatiu, i no s’han adaptat a les dimensions i necessitats del municipi,ni han comptat amb el teixit associatiu municipal, per tal d’elaborar conjuntament un reglamentoperatiu i que impedeixi la monopolització de la participació per part de determinats grups.

Creiem, doncs, que és essencial fomentar la pràctica democràtica en tots els àmbits, començantpels pobles del municipi i per l’associacionisme. Un dels nostres objectius és reparar i fomentar elteixit associatiu, coordinar el treball en xarxa i assessorar, especialment, aquelles associacionsque fomentin aspectes positius per al territori i la societat (cultura, defensa de l’entorn natural,solidaritat...).

De la mateixa manera considerem important donar veu a col·lectius desafavorits o apartats de lesdecisions polítiques, com joves, gent gran, treballadors autònoms no associats, persones ambproblemes específics de gènere, persones d’origen estranger, persones amb risc de pobresa...

5

Per això, proposem:

1. Associacionisme

1 Enfortir el teixit associatiu donant suport organitzatiu, logístic i financer, i propiciantconvenis i ajuts, garantint la independència de cada associació, censos actualitzats,detecció de necessitats, serveis d’assessorament, xarxes d’equipaments, plataformes dedifusió, coordinadores de col·lectius...

2 Normativitzar la política de les subvencions per evitar crear una dinàmica de clientelismefent pública la informació sobre projectes, assignacions i partides de despeses detallades ala web de l’Ajuntament.

3 Iniciar un procés de cogestió d’equipaments i programes socials, culturals i educatius, demanera que Ajuntament i entitats puguin treballar colze a colze per a la millora de laconvivència, la justícia social i la qualitat de la vida cultural targarina, més enllà de l’oci i lafesta.

4 Fomentar l’autogestió de les associacions per tal que la seva dependència econòmica deles subvencions no sigui una condició indispensable per a la realització i la supervivènciade les activitats que desenvolupen. Per això, cal:

4.1 Recuperar espais per a les associacions en les festes populars com la Festa Major idurant la Fira de Teatre dels quals puguin disposar per finançar-se i promocionar-se.

4.2 Vetllar per la implementació de recursos logístics perquè les associacions puguin ferla seva activitat (cadires, taules, plats, locals, equips informàtics i de so...).

4.3 Facilitar locals municipals o de la Generalitat i recuperar espais infrautilitzats.

4.4 Oferir assessorament legal i econòmic de manera gratuïta.

4.5 Fomentar la realització de tallers de manera remunerada.

4.6 Contribuir a difondre les activitats de les entitats als centres educatius per optimitzar lafeina que fan i obrir-se a nous socis.

4.7 Crear un espai a la pàgina web de l’Ajuntament amb tota la informació disponible decada associació i les activitats que ofereixen, com contactar-hi, etcètera.

4.8 Promoure la presentació de projectes d’autogestió que posin en valor la manera detreballar i els objectius de les diferents entitats per intentar evitar ser només gestorsculturals de subvencions públiques.

5 Atansar les aportacions de les diferents activitats culturals a l’àmbit educatiu. Seriadesitjable mantenir relació activa amb el teixit educatiu del poble (tallers, xerrades icol·laboracions amb els centres escolars i l’Escola Municipal de Música) i el teixit social(tallers i xerrades a l’hospital, casal de gent gran, associacions, agrupació d’escoltes,escola d’adults). Això hauria d’anar relacionat amb la dinamització del Consell EscolarMunicipal.

6 Crear un òrgan adequat que permeti que la informació i les decisions no siguin

6

unidireccionals, des de l’Ajuntament, sinó que tinguin un espai on, de manera regular, s’hipuguin presentar i debatre propostes. En aquest espai hi haurien de ser representatsl’Ajuntament, tècnics de cultura, representants de totes les associacions i regidors de cadapartit polític.

7 Promoure l’assistència i les entrevistes regulars entre les associacions i les regidories deCultura i Educació per fer que aquestes propostes mantinguin una continuïtat.

2. Participació ciutadana i transparència

1 Fer pedagogia de la participació, mitjançant l’impuls de programes formatius en lapràctica participativa (tallers, conferències, sessions formatives...).

2 Reformar de nou la pàgina web de l’Ajuntament: no ha de ser només una eina estètica,o un aparador comercial i de promoció turística, sinó que ha de ser també, i sobretot, unlloc útil per al ciutadà on es doni informació de qualitat, accessible i fàcil de trobar,indexada, entenedora i clara, tant pel que fa a disseny com a la funcionalitat.

3 Publicar de manera clara els mecanismes de comunicació entre el ciutadà i la instituciómunicipal, habilitar eines 2.0 per a la democràcia electrònica i fomentar a la vegada espaisd’ús lliure d’aquestes tecnologies, tot evitant que la informació no es doni exclusivamentper mitjans electrònics.

4 Fomentar la sobirania tecnològica i garantir l’accés a Internet al màxim nombre depersones. Per això, l’Ajuntament ha de treballar amb programari lliure, de codi obert, iabandonar la submissió per qüestions suposadament pràctiques als programaris privats.Això suposa un pas més en la democratització, a la vegada que suposaria un estalviimportant per al municipi.

5 Procurar la transparència en la gestió municipal, mitjançant la publicació de documents,actes, dades, informes, plens, ordenances, pressupostos, comissions de seguiment, elPOUM, etcètera.

6 Fer públics a la web tots els contractes dels serveis externalitzats i els informes de lescomissions de seguiment d’aquests serveis i les revisions tarifàries corresponents.

7 Permetre una participació més activa i directa de la ciutadania en els plens. Cadaindividu i cada associació ha de tenir oportunitat d’anar i parlar al Ple i de presentar-himocions, sota compliment dels tràmits pertinents, els quals han de ser raonables i eficaços.

8 Modificar l’actual Reglament de Participació Ciutadana, evitar-ne l’ús partidista iimpulsar la creació d’estructures participatives permanents, tant d’àmbit sectorial(associacions segons àmbit de treball) com territorial (Consell de Ciutat i pobles delmunicipi), oberts a tota la ciutadania i de caràcter consultiu o vinculant, segons s’estipuli.

9 Fomentar figures de representació per tal de fer efectius mecanismes de participació icontrol, com drets de petició i proposta, consultes populars, audiències públiques, o dretsd’iniciativa ciutadana.

10 Crear les condicions necessàries per realitzar pressupostos participatius,reconeixent la dificultat i la complexitat de la tasca, atès que requereix un treball sistemàticamb el teixit ciutadà. En aquest sentit, cal vetllar perquè no segrestin l’espai de participació

7

representants de lobbys organitzats poc representatius... No s’ha de fer demagògia amb laparticipació́ i cal estar atents als perills que comporta per tal de ser honestos: no podemenganyar ni generar frustració́ i hem de saber en quins moments i amb quines garanties espot dur a la pràctica.

3. Pobles del municipi

1. Establir dins el Reglament de Participació Ciutadana la creació d’un Consell de Ciutatamb els representants dels pobles del municipi, representants de la ciutadania irepresentants dels diferents partits polítics.

2. Reconèixer i formalitzar la figura de l’alcalde pedani com a representant legítim delsciutadans de cadascun dels pobles del municipi.

3. Modificar el funcionament dels plens per tal que els alcaldes pedanis hi puguinintervenir fàcilment i de manera directa.

4. Educació per a la democràcia

1. Reactivar i dotar de contingut el Consell Escolar Municipal, potenciant, sobretot desdels instituts, la participació dels pares, mares i estudiants.

2. Fomentar la relació entre centres educatius i associacions a través de tallers,xerrades, visites o projectes comuns.

3. Implicar els centres educatius en projectes de ciutat; per exemple, tant en l’àmbit de larecerca i la divulgació del patrimoni cultural, històric i natural, com en el coneixement delfuncionament de les diferents institucions i òrgans de participació política.

8

10

2/5Drets socials

2/5 DRETS SOCIALS

1. Serveis públics municipals2. Serveis socials3. Esports i educació per a la integració social4. Sobirania tecnològica5. L’habitatge, un dret fonamental6. Gènere i alliberament sexual7. Sanitat

L’actual context de crisi econòmica i social està afectant els drets més bàsics de les persones. Lamanca de feina estable, els desequilibris nutricionals, la dificultat per accedir a un habitatge digne,els problemes a l’hora d’afrontar el pagament dels serveis bàsics com el lloguer, l’aigua, la llum i elgas, el deteriorament de la salut física i psicològica, són problemes que la crisi capitalista quepatim ha agreujat. Això genera una divisió social intolerable que està suposant una pèrdua dedrets a totes aquelles persones que no tenen els recursos suficients com per accedir a aquestsserveis més bàsics.

Des de la CUP constatem com el nostre municipi no és una excepció a aquesta situaciód’emergència social. Per això creiem que l’Ajuntament ha de vetllar perquè aquesta fractura socialno es faci més gran i fins disminueixi, i per això ha de posar-hi allò més imprescindible: la voluntatpolítica. Cal tenir en compte, però, que per capgirar aquesta situació hi ha d’haver canviseconòmics i socials profunds a nivell estatal i autonòmic, i sobretot aprofitar l’oportunitat històricaque comportarà la ruptura democràtica de la independència. De moment, un dels eixos de l’acciópolítica de l’Ajuntament cal que sigui la preservació de tots aquests drets bàsics. Per revertiraquesta fractura social creiem que s’ha d’incidir en l’actuació conjunta i coordinada entrel’Ajuntament i totes les organitzacions i entitats que treballen en defensa dels drets socials. D’altrabanda, considerem claus l’educació i la formació, les quals han de jugar un paper molt importantper propiciar el desenvolupament de persones lliures, crítiques i amb l’empatia suficient; personesconscients que la seva situació i la del seu entorn es poden transformar si es doten del mitjanssuficients per implicar-se en la solució dels problemes i a la vegada s’hi impliquen els entornsfamiliars respectius.

Som conscients que moltes de les competències en l’àmbit social no són d’abast municipal, peròl’Administració local pot fer més del que ara fa. Des de tornar a gestionar directament els serveispúblics bàsics per poder decidir l’orientació dels beneficis que aquests generin fins a definir unspressupostos municipals més socials i justos, hi ha tot un ventall de possibilitats que cal explorar iexplotar a fons. Creiem que el nostre Ajuntament no pot fer cap pas enrere en aquest sentit i calque es posicioni no només de paraula, sinó de fet al costat de totes les persones que a Tàrregapateixen aquest deteriorament social generalitzat. Entenem que tothom té dret a unes condicionsmínimes de vida i que la caritat, tot i ser un mecanisme que es fa inevitable en moments tan durscom l’actual, no és la solució. Hem d’aconseguir que siguin les institucions públiques mateixes lesque garanteixin que totes les famílies disposen d’allò que tots entenem que és bàsic per un bondesenvolupament humà. Creiem que el més important és que avancem tots junts com a societat,si cal, fent-ho més lentament, però sense deixar ningú pel camí.

11

1. Serveis públics municipals Considerem molt important i una eina clau per al canvi social els serveis bàsics que tots elsmunicipis estan obligats a proporcionar a la ciutadania. En els últims anys hem pogut observar unaonada generalitzada de privatitzacions dels serveis públics a la qual s’hi han adherit la majoriad’ajuntaments catalans, entre ells el nostre ajuntament. Actualment a Tàrrega els serveis, la gestiódels quals ha estat externalitzada i cedida a empreses privades són: l’abastament i sanejament del’aigua, la piscina coberta, la recollida i el tractament de la brossa, el transport urbà i interurbà ambels pobles del municipi, les zones blaves d’aparcament i l’aparcament soterrat de l’Estaciód’Autobusos. La desídia institucional i l’oblit públic han dut als ajuntaments a cedir la seva gestió al’empresa privada, que ha detectat una possibilitat de negoci i inversió en aquests serveis.Nosaltres ens oposem al fet que aquests béns públics es transformin en actius financers. Nocreiem que aquesta sigui la solució ni per a la malmesa tresoreria del nostre Ajuntament ni peraconseguir-ne una gestió més justa i social, sinó tot el contrari, això ha suposat i està suposant ladescapitalització de la institució i la seva dependència total i absoluta respecte de les empresesconcessionàries.El nostre compromís és el de la remunicipalització o municipalització d’aquestsserveis, amb la recuperació del control públic dels recursos i de l’economia local. No ens hem deresignar a ser clients. Això vol dir que no només defensem i promocionem que la gestió torni a serpública, sinó que volem que aquest procés sigui un procés realment efectiu de reapropiament i degestió directa i transparent d’allò que ens pertany a tots els habitants del municipi.


1. Fer pública i accessible tota la informació i documentació relacionada amb els serveispúblics externalitzats: contractes, revisions tarifàries i comissions de seguiment del serveide l’aigua, la piscina municipal coberta, el transport urbà, les zones blaves d’aparcament il’aparcament soterrat de l’Estació d’Autobusos del municipi.

2. Instar l’Ajuntament que vetlli per la bona gestió de tots els serveis privatitzats,especialment el servei de l’aigua, la piscina coberta i el bus, i que les comissions deseguiment de cadascun d’aquests serveis funcionin correctament. L’Ajuntament ha devigilar pel manteniment de la bona prestació i gestió dels serveis i avançar cap a la futuramunicipalització.

3. Evitar que els increments de tarifa superin l’índex de preus de consum (IPC).

4. Aplicar de forma directa bonificacions socials especials en casos de pobresaenergètica i de forma general en els casos que no s’arribi al salari mínim interprofessional,tenint en compte la possibilitat de gestió per part d’una futura Taula del Tercer Sector i laTaula d’Emergència Habitacional.

5. Aplicar totes les eines a l’abast per evitar arribar a l’aplicació de talls desubministrament dels serveis bàsics (aigua i electricitat) treballant de manera coordinadaamb tots els serveis socials municipals i comarcals del municipi (coordinant-ho també ambaquesta Taula d’Emergència Habitacional).

6. Reclamar que en un futur la gestió de tot el cicle integral de l’aigua del municipi siguipública, incloent-hi la dels pobles del municipi. Procurar de remunicipalitzar el servei del’aigua a Tàrrega (i pobles del municipi). Per això proposem l’estudi d’experiències a nivellassociatiu entre municipis com, per exemple, el Consorci de Gestió d’Aigues de Catalunya(CONGIAC) i l’Associació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), entitats de baseassociativa i dedicades a la orientació i col·laboració entre ajuntaments per la gestió de totel cicle de l’aigua i el medi ambient.

12

7. Fomentar mesures d’estalvi de l’ús de l’aigua en edificis i espais públics establintsistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials a partir de dur a terme lesobresnecessàries.

8. Promoure, divulgar i conscienciar el moviment al voltant de la “nova cultura de l’aigua”,considerant aquest bé comú com un dret humà fonamental, sobretot en l’entorn educatiucom un espai a través del qual es pot arribar a amplis sectors de població.

9. Estudiar la possibilitat de donar nous usos a les aigües residuals depurades per tald’optimitzar-ne l’ús en la neteja de carrers i regs públics de parcs, jardins i rotondes, a mésde reduir les zones enjardinades amb gespa, replantant espècies autòctones adaptades ales necessitats hídriques del nostre entorn.

10. Incidir en l’ús social i patrimonial de l’aigua i proposar la creació de més punts d’accéspúblics a l’aigua: fonts i safareigs. No posar restriccions a l’ús de l’aigua de les fonts en capcas, però especialment en els casos d’emergència i pobresa energètica i procurar evitarl’estigmatització de les persones que en facin ús.

11. Reorganitzar i redefinir el funcionament i la gestió de la piscina coberta. Per això ésimprescindible una estreta col·laboració i una bona entesa entre l’ajuntament, els gestorsde la piscina coberta i totes les associacions i entitats esportives de la ciutat.

12. Quantificar el cost del canvi de model de recollida de residus actual per el model derecollida porta a porta de manera progressiva i elaborar una previsió de lesrepercussions econòmiques que suposaria un augment de l’eficiència de la recollidaselectiva amb aquest nou sistema.

13. Aplicar mesures fiscals per fomentar el reciclatge i la prevenció, amb bonificacions a lagestió correcta dels residus i penalitzacions en els casos de mala gestió.

2. Serveis socials

Creiem que és important dissenyar un projecte de ciutat per a les persones, un projecte inclusiuque no es basi només en l’assistencialisme i que en contempli una gestió i una planificació a llargtermini. Aquest projecte ha de ser fruit d’un ampli consens polític, per tal de dotar-lo d’estabilitat icontinuïtat, condicions que en aquest moment no es donen a Tàrrega. A més, caldrà revisar a fonsles partides pressupostàries que actualment es destinen a aquesta àrea i crear i consolidarprojectes a llarg termini que permetin obtenir un tipus de finançament adequat a aquest objectiu.Constatem una manca de coordinació generalitzada pel que fa a tots els serveis socials oferts a lanostra ciutat. Aquest dèficit, unit a les dificultats econòmiques generals i a l’empitjorament delfinançament autonòmic i estatal en aquestes partides, fa més necessària la coordinació i la uniód’esforços que només seran possibles amb forta voluntat política i tenint com a objectiu últim lacohesió social i el benestar de les persones.


1. Fer públiques totes les memòries de les actuacions relacionades amb joventut,immigració, igualtat, sanitat i serveis socials.

2. Vetllar perquè les partides pressupostàries destinades a l’àmbit social siguin revisadesanualment de manera minuciosa i que, com a mínim, s’adaptin a la realitat per tal de

13

donar resposta als problemes reals del moment.

3. Millorar la coordinació amb els serveis socials del Consell Comarcal de l’Urgell,denunciar-ne les possibles negligències i explorar la possibilitat de potenciar la creació deconsorcis amb altres municipis amb l’objectiu d’arribar a obtenir un control municipald’aquests serveis.

4. Reclamar a la Generalitat que Tàrrega pugui disposar d’uns serveis socials gestionatsdirectament per l’Ajuntament. Els municipis de menys de 20.000 habitants no tenen lagestió directa d’aquests serveis, ja que depèn per llei dels consells comarcals. Tàrrega had’arribar a gestionar directament els serveis socials per millorar-ne la gestió i l’eficiència.

5. Destinar tots els recursos humans possibles a dissenyar projectes socials prouambiciosos que permetin l’accés a finançament europeu de llarga durada i prou globalsper integrar els àmbits social, laboral, educatiu, urbanístic i de serveis bàsics. Aquestsprojectes hauran de ser aprovats pel Ple municipal i no per la comissió de govern, pergarantir-ne un major consens i així assegurar-ne la continuïtat.

6. Realitzar estudis de l’impacte econòmic de les possibles noves polítiques socials.

7. Consolidar places de tècnics especialitzats amb el perfil adequat perquè aquest projectede ciutat tingui una continuïtat. En aquest sentit creiem necessari recuperar placesd’educadors de carrer per detectar possibles discriminacions, guetitzacions o mancancesa nivell educatiu i social i que puguin proposar les actuacions necessàries.

8. Revertir el model assistencialista de beneficència i caritat. Complementant-lo ambl’impuls d’iniciatives autogestionades com, per exemple, els horts urbans col·lectiusautogestionats, que podrien ser cedits prioritàriament a usuaris del banc d’aliments, perdonar-los l’oportunitat d’apoderar-se i d’organitzar-se i deixar de ser beneficiaris passius.

9. Canviar l’actual manera de gestió dels horts municipals urbans, molt controlada irígida. Han d’estar gestionats realment pels usuaris i potenciar l’autogestió i l’apoderamentciutadà.

10. Crear una Taula d’emergència o Taula del Tercer Sector que sigui decisòria, d’acciólaica i eficaç i que unifiqui les diferents entitats de caràcter social i pal·liatiu que treballen aTàrrega. Es tracta de crear un espai de coordinació entre les diferents entitats de la ciutat(Càritas, Associació Alba, Creu Roja, els serveis socials de l’Ajuntament, el Bancd’Aliments, el centre d’atenció primària (CAP), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) pertal de millorar el servei i optimitzar-ne els recursos. L’objectiu és anar més enllà del modelbasat únicament en l’assistencialisme i la caritat puntuals o cronificats, per arribar aaconseguir que els usuaris d’aquests serveis se sentin part activa en la gestió i solució deles seves necessitats.

11. Continuar apostant per augmentar les partides pressupostàries en els casosd’insuficiència del Banc d’Aliments local i tendir a un model que no beneficiïeconòmicament les grans superfícies. El model agroalimentari actual fomenta la pèrdua i elmalbaratament d’aliments, per això tot passa per qüestionar-lo i esmenar-lo de cap a peus.

12. Dissenyar un itinerari clar i funcional per als ciutadans que necessitin assistència i quecoordini i integri el banc d’aliments, l’oficina d’habitatge, la formació i l’orientació laboral.

13. Donar suport al Punt d’Informació i Atenció a la Dona i difondre’n l’existència perquètothom en tingui coneixement suficient.

14

3. Esports i educació per a la integració social

Des de la CUP estem a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat, laic,inclusiu, en català i en què no se separi l’alumnat per raó de sexe. Ens comprometem a avançarcap a aquest model, la qual cosa ha de permetre formar ciutadans autònoms i crítics.

És en les escoles i en l’àmbit esportiu on disposem d’espais en els quals és possible unaconvivència i experiència integradora de les diferents realitats socials que trobem al nostremunicipi. Gestionar-los bé implica evitar la formació de guetos i així millorar la convivència social ila integració.


1. Vetllar per una distribució equitativa de l’alumnat perquè no hi hagi diferències socialsentre centres educatius, siguin públics o concertats.

2. Prioritzar la construcció de noves infraestructures esportives i culturals d’ús municipal,preferentment en els centres educatius públics.

3. Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles bressol municipals perpermetre’n l’accés a aquelles famílies a qui actualment no els és possible.

4. Impulsar barems de tarifació social a l’Escola Municipal de Música i fer campanyes ales escoles per tal que infants i joves de famílies amb menys recursos coneguin lespotencialitats i els beneficis d’aquest tipus d’ensenyament i hi puguin tenir accés.

5. Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui impossible, garantirque si es tanca alguna línia sigui en escoles concertades i no pas en les públiques.

6. Recuperar el Pla Educatiu d’Entorn municipal i millorar-lo.

7. Crear una biblioteca especialitzada en humanitats a l’Institut Alfons Costafreda.

8. Establir col·laboracions entre Ajuntament, centres educatius i les associacions demares i pares d’alumnes en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades.

9. Potenciar la col·laboració de l’Ajuntament amb els centres públics de la ciutat en larevisió i ampliació de l’oferta actual de cicles formatius de Formació Professional.

10. Fer un pla a mitjà i llarg termini amb les projeccions de necessitats de placesescolars conjuntament amb la comunitat educativa. Aquest pla ens ha de permetredetectar les prioritats educatives de la ciutat i avançar-nos a l’hora de planificar i negociaramb altres administracions.

11. Reformular el concepte de “Centre Obert”, actualment massa estigmatitzat.Proposem que sigui una eina d’inclusió i integració social en lloc de ser un espai on esreforcin les dinàmiques d’exclusió social.

12. Obrir els patis de tots els centres educatius de la ciutat en horaris no escolars, amb lapresència d’educadors de carrer que vetllin per la inclusió i detectin possibles problemesde convivència.

15

13. Recuperar l’olimpíada infantil i crear noves activitats culturals i esportives queimpliquin els diferents centres escolars del municipi com a mesura integradora. Promourela descentralització d’aquestes activitats esportives i de lleure als pobles.

14. Exigir una coordinació real i efectiva entre l’àmbit esportiu i els àmbits social i educatiu.

15. Recuperar la figura d’un tècnic esportiu a l’Ajuntament.

16. Instar la Generalitat a construir definitivament un espai adequat per a l’Escola Oficiald’Idiomes (EOI) situada a Tàrrega.

4. Sobirania tecnològica

Les noves tecnologies condicionen cada vegada més l’accés dels ciutadans al món laboral, a lacultura, als serveis municipals. Per usar aquestes tecnologies estem totalment en mans de lesgrans empreses que representen als interessos del gran capital. El repte més important que tenimés que aquest àmbit arribi a tota la societat. La fractura digital, la divisió de la societat entreaquells que dominen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i aquells que ni tansols hi tenen accés, representa aprofundir encara més en les diferències socials existents, i ensallunya del nostre objectiu de reduir aquestes diferències fins a fer-les desaparèixer. Des de laCUP apostem per fomentar la sobirania tecnològica i garantir l’accés a Internet al màxim nombrede persones.

En els darrers anys la política de l’Ajuntament de Tàrrega pel que fa a les TIC ha estat minsa imancada d’idees. Podem afirmar que l’actuació de l’Ajuntament ha estat molt per sota de lesnecessitats i de la importància que actualment es mereixen les TIC dins la nostra societat. Enaquest sentit han estat desestimades algunes propostes relacionades amb la gestió municipal dela xarxa d’Internet i es continua mantenint el contracte de proveïment de programari ambl’empresa privada Microsoft.


1. Fer públics els contractes vigents amb els proveïdors dels serveis informàtics i d’Internetde l’Ajuntament i els costos que això comporta anualment.

2. Instar l’Ajuntament que treballi amb programari lliure i de codi obert. Exigim queabandoni la submissió, per qüestions suposadament pràctiques, a aquest tipus deprogramaris privats. Això permetria estalviar un munt de diners en llicències de programari.

3. Posar les eines necessàries per tal que els serveis d’accés a Internet siguinautogestionats a nivell municipal i així ajudar a garantir l’accés a Internet al màximnombre de persones. Per això cal tenir en compte projectes ja existents com Guifi.net.

4. Crear espais degudament senyalitzats on la connexió a Internet sigui lliure, fàcil i dequalitat, començant pel mateix edifici de l’Ajuntament, el Centre d’Entitats i tots els altresequipaments municipals.

5. Fer arribar el servei d’Internet en les millors condicions possibles als pobles delmunicipi. Aquest servei és una eina clau per al desenvolupament i l’atracció de poblaciócap a aquests pobles.

16

5. L’habitatge, un dret fonamental

La CUP entén que el dret a l’habitatge passa per recuperar-ne l’ús social i per fer prevaldre lapossessió per davant de la propietat; és a dir, contemplar l’habitatge com un dret social, un serveipúblic, un dret universal, i no pas com un producte comerciable més, com una mercaderiaqualsevol. Cal deixar clar que la funció social de la propietat privada modula el contingut del dret.Com que els drets humans són indivisibles i interdependents, la vulneració del dret a l’habitatgeimplica la vulneració d’altres drets: com ara a la salut, a l’educació, a la vida familiar, a la privacitat,a la dignitat de les persones.

L’esclat de la bombolla immobiliària amb la crisi de 2008, l’aplicació de les polítiques neoliberalscom la liberalització del sòl, l’especulació urbanística duta terme pels diferents governs estatals iautonòmics, la llei d’estabilitat pressupostària i la llei Òmnibus, el foment de l’endeutamentgeneralitzat, el rescat astronòmic de la banca i el pagament del seu deute, a banda de lespolítiques antisocials, ha comportat la destrucció de milions de llocs de treball, amb una precarietatlaboral molt estesa i aturats de llarga durada. Tot això ha tingut una conseqüència evident: lapèrdua de poder adquisitiu del conjunt de les classes populars (fins bona part de les ques’anomenaven classes mitjanes) i de la classe treballadora. Això ha comportat un problema moltgreu pel que fa a la pèrdua d’habitatges, ja sigui directament per desnonaments, per lesexecucions d’unes hipoteques que no s’han pogut ni es poden pagar o per les expulsions encasos d’impagament de lloguer. En aquests anys de crisi s’han executat més de 110.000hipoteques al Principat, una situació motivada i agreujada també per la manca absolutad’habitatges de lloguer social a Catalunya. Aquesta situació d’emergència habitacional ha fetcréixer la pobresa i ha fet aparèixer amb força el que es coneix com a pobresa energètica. Hi hamés de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica perquè no poden mantenir les llars atemperatura adequada o perquè ja han patit talls de subministrament (d’aigua, llum o gas).

Les solucions existeixen i estan a l’abast del poder estatal i del Govern de la Generalitat deCatalunya, però aquests governs no solucionen res perquè defensen els interessos de la banca,dels grans propietaris i de les elits econòmiques. A més, el marc legislatiu actual deixa en mansdel sector privat una gran part dels aspectes normatius que més influeixen directament sobre elpreu de l’habitatge. Pel que fa als serveis d’aigua i energia, són grans multinacionals i oligopolisfets a mida els que controlen l’abastiment dels serveis bàsics de gas, aigua i electricitat. La solucióno és altra que nacionalitzar aquestes empreses perquè els serveis bàsics no poden dependre delcontrol d’una minoria per enriquir les butxaques d’un pocs; cal que tinguin un control públic idemocràtic en pro del medi ambient i del benestar i la dignitat de les persones. Som conscients,doncs, que els ajuntament no tenen les competències adequades per fer front a l’emergènciahabitacional i la pobresa energètica, però sí que cal que facin tot, absolutament tot allò que tenena l’abast per posar-hi fre. Amb rigor, celeritat i voluntat política.

La realitat de Tàrrega no dista de la situació general de tots els Països Catalans. Aquí, durant elsanys previs a la crisi, l’especulació urbanística campà alegrement (el 2006 s’aprovà el nouPOUM), amb la particularitat que dins de la bombolla especulativa general es desenvolupà unasegona bombolla: l’especulació urbanística causada pel boom que suposà el projecte deconstrucció d’una presó a Tàrrega. Aquest fet, impulsat per CiU al Govern de la Generalitat i rebutamb els braços oberts pel Tripartit municipal (AIPN-PSC, ERC i ICV), va fer que la construcciód’habitatges fos molt sonada a Tàrrega. Cal tenir en compte, a més, que la Generalitat va ubicaruna àrea residencial estratègica (ARE) a Tàrrega, ratificada per la Comissió Territoriald’Urbanisme de Lleida l’any 2008, que preveia la construcció de 2.500 nous habitatges abans del2011. El Govern municipal d’aleshores pensava desenvolupar un creixement insostenible iapressat per fer una Tàrrega de 25.000 habitants. El boom de la presó ha fet que actualment aTàrrega sigui complicat trobar pisos de lloguer de tres i quatre habitacions; n’hi ha molts d’una idues habitacions pensats per cobrir una certa necessitat motivada pels treballadors d’aquella

17

suposada presó, un projecte que ara per ara ha quedat aturat.

L’economia targarina depenia del totxo, tant l’ocupació com els ingressos de l’Ajuntament. Avui endia tenim un atur elevat causat per la davallada del motor industrial local i la destrucció continuadadel teixit industrial i productiu. Això ha fet que com en altres llocs hi hagi persones i famílies que nopoden fer-se càrrec de la hipoteca ni del lloguer. Segons les dades de 2011 de l’Idescat, al nostremunicipi hi havia més de 2.118 habitatges buits fa quatre anys. Actualment, a Tàrrega, segonsreconeix i sap el mateix Ajuntament, amb dades del cadastre de 2014, hi ha un parc d’habitatgesformat per 8.145 immobles, dels quals 2.000 són buits segons dades del padró municipal de 2014.

Cal donar sortida a tots aquest pisos perquè això és més fàcil que construir-ne de nous, perquètenim un país i un municipi sobreconstruït i perquè sovint els pisos buits es degraden i provoquen,per exemple, problemes de convivència i salubritat. Així, també s’ha de tenir en compte que lapropietat no pot ser infinita, que cal que tingui limitacions, i aquestes limitacions passen,simplement, per tenir en compte quin és l’interès general i prioritzar-lo.

L’Ajuntament ha de reforçar i desenvolupar tots aquells mecanismes que vagin encaminats apossibilitar l’ús social de l’habitatge i a eliminar o bé pal·liar, a causa de les seves poquescompetències, la vulneració del dret a un habitatge digne. A Tàrrega ha anat agafantprotagonisme la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que té com a àrees d’actuació lescomarques de l’Urgell i la Segarra, des que es va crear a l’estiu de 2012. Des de llavors han atès150 casos de persones afectades i això és una realitat. L’Ajuntament ha de tenir relació estableamb aquesta entitat i amb totes aquelles que treballin en la defensa de drets socials fonamentals.El que no pot fer és posar-hi traves; el que ha de fer és posar-se al seu servei.

En definitiva, la solució principal en matèria d’habitatge passa, d’una banda, per crear llocs detreball dignes a la comarca (sense això, el dret a un habitatge digne dependrà massa de lavoluntat de l’Administració) i, de l’altra, passa per canviar el model econòmic i social vigent delliure mercat i fer de l’habitatge un dret bàsic universal i no pas un bé de consum més. Lesprioritats en aquest àmbit han de ser les alternatives que aprofundeixen en el canvi de concepte ide model habitacional actual, com poden ser les cooperatives d’habitatge, la masoveria urbana ola gestió comunitària; tot això, però, sense pretendre substituir el model d’habitatge social quel’Estat ha de garantir.


1. Actualitzar i millorar el cens d’habitatges buits del municipi mitjançant el registre delpadró municipal, el consum d’aigua i de subministraments de llum i gas emparat en la Llei18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge que dóna total autonomia als municipisper portar-ho a terme. Cal fer un seguiment constant del mapa canviant de pisos buits a laciutat, per tenir-los ubicats i poder fer polítiques que permetin posar-los a la borsa delloguer social.

2. Fer un cens d’edificis locals i municipals buits i publicar-lo.

3. Buscar fórmules per augmentar el parc de pisos municipals.

4. Millorar el servei que ofereix l’Oficina Local d’Habitatge.

5. Crear una borsa d’habitatge de lloguer social per fomentar el lloguer d’habitatges buits,ja siguin de nova construcció o no. El preu del lloguer social no pot superar el 20 % delsingressos de la unitat de convivència. Actualment, són del 30 %. I aplicar descomptes en

18

l’IBI per a aquells propietaris que posin el seu immoble a lloguer dins la borsa de lloguersocial.

6. Fer una nova campanya per donar a conèixer a tots els propietaris de pisos buits lapossibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social amb la garantia per part del’Ajuntament del bon manteniment de l’habitatge.

7. Cercar vies per augmentar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges buits en malestat per incloure l’habitatge en la borsa de lloguer social, almenys fins que es recuperil’import de la rehabilitació.

8. Incrementar la pressió a la banca i a les grans empreses propietàries de pisos buitsperquè els posin a lloguer a través de l’Ajuntament. S’han d’explorar i augmentar lesinspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta per part delspropietaris.

9. Fer una modificació dels llindars mínims de renda per poder accedir a la borsa delloguer social per tal que més famílies amb pocs recursos hi puguin accedir.

10. Sancionar els pisos buits (de la banca i de grans empreses immobiliàries) a partir dedos procediments: l’aplicació dels articles 41 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,del dret a l’habitatge (per tant, sempre que s’apliqui la Declaració d’Utilització Anòmalad’acord amb aquesta llei i la seva modificació posterior per la Llei 9/2011) i l’aplicació del’article 123 h) de la mateixa llei per a infraccions molt greus, és a dir, mantenir el pis buitdurant dos anys i de manera permanent i injustificada un cop s’han adoptat mesures defoment.

11. Declarar àrees de tanteig i retracte d’habitatges a favor de l’Ajuntament. La Llei deldret a l’habitatge a Catalunya faculta els municipis a delimitar aquestes àrees on podenexercir aquest dret. L’objectiu és que l’Ajuntament pugui delimitar zones urbanes en lesquals la institució tingui preferència de compra d’habitatge a uns preus assequibles i aixípoder complir amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatges socials, poder facilitar laconservació i la rehabilitació d’edificis o bé poder vendre habitatges a preus raonables.

12. Pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment què és un pisbuit i d’aquesta manera es pugui aplicar un recàrrec sobre l’IBI a aquest habitatge perfomentar-ne la cessió a la borsa de lloguer social municipal.

13. Assegurar una borsa mínima d’habitatge d’emergència per tal de cobrir temporalmentaquelles necessitats més urgents de les persones desnonades i que també podrienutilitzar-se en altres casos extrems, com els de violència de gènere. En aquests casos,l’habitatge que es faciliti a les famílies estarà en bones condicions materials i d’higiene iamb accés a aigua, electricitat i gas. L’Ajuntament se’n farà càrrec de manera transitòriafins a trobar una solució ocupacional o econòmica amb l’Administració (ajudes o subsidis) ies farà càrrec de les despeses d’aigua, electricitat i gas si la unitat de convivència nodisposa d’ingressos.

14. Declarar el comprimís ètic de l’Ajuntament perquè s’evitin els desnonaments permotius econòmics dels habitatges habituals d’hipoteca o de lloguer. L’Ajuntament s’ha decomprometre i implicar en la mediació amb la banca per evitar els desnonaments permotius econòmics dels habitatges habituals i per la dació en pagament. També had’esdevenir part activa en les campanyes de pressió sobre la banca per evitardesnonaments.

19

15. Acceptar i potenciar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de l’Urgell i laSegarra com a mediadora en les negociacions amb la banca i mantenir-hi relacions fluïdesi estables.

16. Crear la Taula d’Emergència Habitacional per tal de poder tenir relacions ràpides entrela PAH Urgell-Segarra, l’Oficina Local d’Habitatge i l’Ajuntament. Si no s’impulsen la Taulade Concertació Territorial o la Taula del Tercer Sector, caldrà incorporar també a la Taulad’Emergència Habitacional els serveis socials, Càritas, Creu Roja i totes aquelles entitatsque treballin la protecció social.

17. Donar suport actiu a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en cas que alliberi espaisa través de la seva Obra Social de la PAH.

18. Intercedir amb el propietari particular o intervenir amb l’entitat bancària en cas que esvulgui executar un llançament exprés (de dues setmanes) dels llogaters d’un immoble.

19. Demanar al Govern espanyol la derogació de la LAU (la llei de lloguer).

20. Fomentar i explorar vies com la masoveria urbana com a model real i alternatiu peraccedir a un habitatge i per defugir el model monetarista actual.

21. Explorar vies com el pis compartit entre persones grans que viuen soles i joves que esvulguin emancipar, o persones de qualsevol edat que no ho puguin fer per problemeseconòmics.

22. Formar els treballadors tècnics locals sobre cooperatives d’ús d’habitatge aCatalunya, la gestió comunitària i la masoveria urbana. En cas que es creïn a Tàrregacooperatives de cessió de l’ús de l’habitatge, l’Ajuntament els haurà de donar suport i oferirfacilitats i assessorament perquè es consolidin.

23. Fomentar campanyes per descriminalitzar el moviment okupa i l’ocupació d’habitatgesbuits com a alternativa de vida. Cal tenir en compte que el moviment okupa ha format iforma part dels moviments socials i que ha estat clau per denunciar l’especulacióimmobiliària, l’assetjament immobiliari i la destrucció del territori en el nostre país i aEuropa. Cal desfer els prejudicis i les mentides que fan creure a la major part de lapoblació que els okupes s’apropien de pisos o edificis habitats, atès que sempre ho fand’immobles llargament desocupats i, generalment, desaprofitats o abandonats. No es potassociar vandalisme i okupació; quan hi ha vandalisme no es pot parlar de movimentokupa.

6. Gènere i alliberament sexual

Des de la CUP defensem amb força el dret a ser subjectes actius i autònoms de la nostra pròpiasexualitat i del nostre propi concepte de gènere, el dret a poder viure en una societat on espractiqui realment el ple reconeixement de totes les persones independentment de la seva opciósexual i de la seva opció de gènere. Per tant, cal lluitar contra l’homofòbia i la transfòbia des del’arrel del problema: el sistema patriarcal. I cal fer-ho així perquè és el sistema patriarcal el queens imposa un model heteronormatiu que minimitza la nostra pluralitat sexual; és a dir, que enscondueix cap a una única opció sexual com a vàlida i possible: ser heterosexual és la norma.

Les lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexes (LGTBI) pateixen d’una manera directa iaclaparadora l’opressió, l’homogeneïtzació i el control de l’adreçador patriarcal, però hem de serconscients que aquesta manera de dominació afecta a tothom independentment de la seva opció i

20

identitat sexual.

Des del final de la dictadura franquista, el moviment d’alliberament sexual al nostre país ha anatassolint diferents victòries importants. Malgrat això, com que encara hi ha un grup important degent que és exclosa de la vida social normalitzada s’han creat espais exclusius per a aquestespersones. Això sí, limitats a determinats barris de grans ciutats, com Barcelona, Palma o València.Malgrat això, la CUP entenem que en cap cas es pot criminalitzar l’anomenat ambient o zonesd’ambient perquè neixen de la forta discriminació existent i tenen un sentit de protecció i funcionencom espais de llibertat. A les ciutats petites i mitjanes, com és el cas de Tàrrega, així com a laresta de pobles i comarques del país, ni tan sols han aparegut (amb molt petites excepcions)aquests espais d’ambient. Lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexes han tendit aescapar d’aquestes zones del país. Hi ha hagut, durant molts anys, un exili LGTBI del camp a laciutat, del “poble” cap a la “capital”. Aquest exili, però, ha afavorit la guetització del col·lectiu endeterminats barris de les capitals i a invisibilitar-lo a la resta de ciutats, pobles i comarques. Totaixò també ha passat a la capital de l’Urgell, i encara passa.

Aquestes problemàtiques han estat compensades sovint per la lluita constant de lesorganitzacions per l’alliberament sexual, malgrat que aquestes han tingut més o menys forçasegons la zona del país. Tota aquesta feina d’anys ha esdevingut imprescindible per als avançosviscuts en aquests drets socials. En el cas de Tàrrega, aquestes lluites van arribar molt tard, peròd’ençà pocs anys, i gràcies a la iniciativa particular de persones concretes, la visualització de lalluita per l’alliberament sexual s’ha anat fent present. Primerament, amb iniciatives simbòliquessorgides, no sense reticències, des de persones concretes de l’Ajuntament, com penjar la banderade l’arc de Sant Martí a la façana consistorial el 28 de juny, el dia de l’alliberament sexual.Després, amb l’organització d’actes per a aquesta diada. I, més recentment, amb el naixementd’un col·lectiu local de lluita per l’alliberament sexual: De Trascantó. Aquest col·lectiu ja vapresentar una moció amb cinc punts al Ple de juny de 2013. Cal insistir en aquesta tasca perquèalguns dels punts aprovats no s’han dut a terme.

Malgrat la lluita llarga i constant del moviment arreu del país i la lluita més tímida i recent deTàrrega, la realitat és que el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents al nostrecontext més immediat: a les escoles i als instituts, a la feina, al carrer, als espais d’oci i de lleure...Caldrà, doncs, dedicar encara molts més esforços en la lluita per l’alliberament sexual i lacol·laboració activa i compromesa de les institucions públiques pot esdevenir una ajudaimportantíssima.

Recentment, s’ha aprovat al Parlament de Catalunya la Llei contra l’homfòbia i la transfòbia. Unallei pionera que ha de ser molt útil per acabar amb la impunitat homòfoba i transfòbica. Aquesta ialtres conquestes de drets són molt importants, però encara queda molta feina per fer en elterreny social per tal que la discriminació per sexe, opció sexual o identitat de gènere siguieliminada.


1. Declarar Tàrrega municipi per la diversitat sexual i contra l’homofòbia i la transfòbia.

2. Donar suport al moviment d’alliberament sexual des d’una posició de no ingerència i derespecte.

3. Engegar campanyes públiques de sensibilització sobre la diversitat sexual; perexemple, amb una campanya contra l’homofòbia i la transfòbia o amb l’elaboració de

21

material informatiu sobre les reivindicacions del moviment.

4. Instar els centres educatius a aplicar plans d’estudi, cursos i tallers sobre la diversitatsexual en què s’expliqui el fet homosexual i transsexual sense prejudicis ni estereotips i demanera clara.

5. Garantir que als diversos espais municipals per a joves es treballa per la visualització delfet homosexual i transsexual i que es creen protocols d’acollida a adolescents i jovesno heterosexuals.

6. Penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la façana de l’Ajuntament cada 28 de juny (diaper l’alliberament sexual) i cada 17 de maig (Dia Internacional Contra l’Homofòbia).

7. Organitzar actes commemoratius almenys al voltant de la diada del 28 de juny.

8. Posar-se en contacte amb l’Oficina Contra l’Homofòbia i la Comissió Unitària 28 de junyper demanar-los informació sobre la nova Llei contra l’homofòbia i la transfòbia i altresmaterials legals i de denúncia d’agressions per tal d’informar adequadament elsciutadans de Tàrrega d’uns recursos importants alhora de defensar-se davant dequalsevol tipus d’atac o discriminació.

9. Vetllar perquè les biblioteques del municipi mantinguin i ampliïn el fons bibliogràfic imultimèdia sobre aquesta temàtica i aquesta lluita.

10. Garantir que en els espais municipals per a gent gran (com a la llar d’avis o a la residència)hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais, bisexuals itranssexuals.

11. Coordinar-se amb les entitats que treballen amb persones amb discapacitat o ambproblemes de salut mental per garantir-los un tracte sense discriminacions.

12. Garantir que els cossos municipals de Policia tinguin consciència sobre la diversitatsexual i compleixin protocols per atendre casos d’homofòbia i de transfòbia que assegurinuna bona i justa atenció de les persones afectades en cas greus o lleus de discriminació.

7. Sanitat

Tot i que en l’àmbit municipal es disposa de poques competències en matèria de sanitat, cal quedes dels Ajuntaments es treballi per pal·liar les problemàtiques existents i fer-les arribar a lesadministracions competents. L’objectiu és trobar les solucions més adients per tal que tothompugui gaudir d’una bona atenció sanitària. Considerem que el dret a la salut i a una bona atenciósanitària és un dret fonamental. Per això, cal vetllar des de les administracions locals per supliramb recursos propis aquelles necessitats que no estan suficientment cobertes, com per exempleel transport adaptat o les especialitzacions mèdiques que no es presten al CAP, entre d’altres.

Creiem que és necessària la implicació dels municipis en la millora dels serveis sanitaris isociosanitaris i fer front a les tendències privatitzadores de l’actual govern de la Generalitat deCatalunya, com passa amb la imposició del consorci sanitari de Ponent i Pirineus, el sistemaintegral de Salut Lleida. Davant d’aquestes tendències els ajuntaments han d’apostar ambfermesa per uns servei sanitari públic, universal i de qualitat, vetllar per un ús correcte i eficientdels recursos públics denunciant, per exemple, les retallades osfertes i procurar pels interessos ila salut dels seus ciutadans.

22

Des de la CUP defensem fermament el caràcter irrenunciablement públic de la sanitat; ensoposem al procés de privatització que estem patint actualment a Catalunya, i concretament a lesterres de Ponent, i a les desigualtats socials que això implica. L’objectiu d’un bon servei sanitari noés la rendibilitat econòmica, sinó l’equitat i la justícia social.


1. Vetllar perquè al nostre municipi es mantinguin uns serveis d’atenció primàriapúblics, gratuïts, d’accés universal i de qualitat. Per això ens posicionem clarament a favorque l’ICS, l’Institut Català de la Salut, continuï sent l’òrgan de gestió pública de total’Atenció Primària al nostre municipi, a les terres de Ponent i a tot Catalunya.

2. Exigir el compromís i el posicionament del nostre Ajuntament amb la sanitat públicai la implicació activa en favor de l’Institut Català de la Salut (ICS) i contra el ConsorciSanitari de Ponent. L’Ajuntament de Tàrrega s’ha de sumar a les reivindicacionsciutadanes i de la Marea Blanca per evitar la precarització dels serveis sanitaris i la pèrduadel control democràtic de la seva gestió.

3. Treballar per la millora de l’assistència sociosanitària domiciliària i pal·liar elspossibles dèficits que puguin derivar-se de la lenta aplicació de la nova llei de promoció del’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

4. Potenciar els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari.

5. Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres d’atenció primària (CAP).

6. Reforçar el personal sanitari en situacions extraordinàries; per exemple, durant la Firadel Teatre de Tàrrega o la Festa Major.

7. Treballar perquè no disminueixin els dispositius d’emergències actualment vigents ivetllar perquè hi hagi, almenys a la comarca, els dispositius d’emergències necessaris peratendre tota la població.

8. Exigir el manteniment del personal i tots el dispositius imprescindibles perquèl’assistència sanitària es cobreixi dins d’un marge de temps adequat.

9. Crear una borsa d’assistència social per a emergències, especialment en les frangesd’horari nocturnes i els caps de setmana. D’aquesta manera es podria incrementarl’atenció als maltractaments, les drogodependències i les persones en situació de risc.

10. Potenciar la creació d’un òrgan de coordinació de totes les organitzacions de Tàrregarelacionades directament i indirectament amb l’assistència sanitària: el CAP, la PoliciaLocal, la Creu Roja, etc. Això ha de permetre la millora i l’optimització dels serveis sanitarilocals mitjançant el treball conjunt, coordinat i periòdic de totes aquestes organitzacions.

11. Adequar i aplanar l’actual aparcament sense asfaltar de la zona del CAP.

12. Mantenir les entrades i sortides del CAP en perfectes condicions quan hi hagi malescondicions climàtiques (nevades o gelades, per exemple).

13. Augmentar la freqüència de les visites del metge i la infermera als respectiusconsultoris mèdics dels diferents pobles del municipi.

23

24

3/5Activació

econòmica

3/5 ACTIVACIÓ ECONÒMICA I LLUITA CONTRA L’ATUR

1. Finançament municipal2. Lluita contra l’atur3. Activació econòmica4. Promoció del comerç

Arran d’aquesta última crisi capitalista han quedat al descobert alguns dels dogmes que guiaven lapolítica econòmica de ciutats que, com Tàrrega, van basar durant anys el seu progrés en elcreixement urbanístic. Algunes de les conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i ladestrucció de llocs de treball de l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat del’enfonsament de la construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest sector i de ladesindustrialització que s’ha fet patent amb el tancament de l’antiga Indox, és un problema queafecta la societat com un tot. El nombre de persones desnonades o amb processos d’execucióhipotecària i que han deixat de percebre ajudes per desocupació s’ha disparat. Les famílies s’hanvist abocades als serveis socials per resoldre necessitats bàsiques: alimentació, llum, aiguacorrent, gas i sostre.

Per això creiem important que des del nostre Ajuntament s’afronti aquesta conjuntura econòmicades de diversos fronts i d’una manera decidida. En primer lloc, creiem primordial partir d’una bonaanàlisi i un bon coneixement de la realitat financera en què es troba el nostre Ajuntament. Per aixòés imprescindible la total transparència respecte el deute perquè de la manera com l’entomem endependran totes les polítiques econòmiques a aplicar. En segon lloc, cal incentivar i coordinar demanera eficaç totes les eines que ja estan al nostre abast per combatre l’atur al nostre municipi.La lluita contra l’atur s’ha d’encarar des de la situació actual però pensant també en el futur i posarles bases d’un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici.Això vol dir que el nostre Ajuntament ha de vetllar perquè ningú s’enriqueixi a costa de ladesgràcia aliena i ha de jugar un paper actiu en la creació d’una nova economia productivaarrelada al territori, centrada en el protagonisme de les persones i no només dels beneficis.

Finalment, caldrà potenciar també el sector serveis que històricament ha tingut un pes important ala nostra ciutat. De fet, pel que fa al comerç, Tàrrega ha estat un referent comercial per a lacomarca i les comarques veïnes. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila,atribuïble últimament a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació decentres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat undesequilibri territorial: gran part dels barris fora del centre han vist com el teixit comercial no podiacompetir amb la pressió de grans supermercats i centres comercials.

25


1. Finançament municipal

1. Fer una nova auditoria municipal sobre l’endeutament de l’Ajuntament per tald’avaluar i quantificar el deute total: què es deu, a qui, en quines condicions i des de quan.Caldrà que sigui pública i a l’abast de tothom. L’objectiu és poder realitzar un referèndumamb informació exhaustiva prèvia dels comptes municipals per determinar la xifra total deldeute il·legítim i les accions legals de restitució.

2. Crear les condicions necessàries dins d’un nou Reglament de Participació Ciutadana pertal de realitzar pressupostos municipals participatius i fomentar d’aquesta manera laparticipació i el treball sistemàtic amb el teixit ciutadà.

3. Treballar des de l’Ajuntament amb empreses locals i entitats de crèdit que fomentin labanca ètica i popular.

4. Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació relativa alscomptes municipals, ordenada de manera entenedora i amb un espai obertpermanentment a la consulta i la participació ciutadana.

2. Lluita contra l’atur

1. Facilitar i fer accessible la informació dels diferents recursos laborals existents almunicipi mitjançant la pàgina web de l’Ajuntament. Per això, cal una reforma a fons del’actual pàgina web (reformada recentment), crear un mapa clar, entenedor i funcional, tantper a les empreses que ofereixen llocs de treball com per a les persones que busquenfeina, a partir del qual el ciutadà pugui cercar el recurs més adient a la seva situació laborali personal (desocupats i persones amb discapacitat). Aquest mapa laboral també hauria depermetre a les empreses que busquen candidats poder accedir d’una manera àgil i ràpidaa totes les organitzacions del municipi que es dediquen a la intermediació i també hauriade ser accessible a les persones amb poc coneixement o domini del català, sobretot lespersones immigrades.

2. Reprendre la Taula de Concertació Territorial amb un doble objectiu:

2.1. Coordinar els agents públics i privats que ofereixen assessorament laboral:Ajuntament, Consell Comarcal de l’Urgell i les entitats Càritas, Associació Alba iempreses implicades en les tasques de promoció econòmica, foment de l’ocupació il’autoocupació. L’objectiu de la coordinació de tots aquests agents és evitar la duplicitatde serveis i recursos i potenciar al màxim el treball col·laboratiu entre tots ells amb laintenció de crear ocupació al municipi de Tàrrega. L’Ajuntament hauria de ferd’intermediador entre els diferents agents esmentats anteriorment.

2.2. Crear una borsa de treball local on es centralitzin i es posin en comú les diferentsofertes de feina creant una xarxa unificada de les diferents borses de treball delterritori.

3. Crear una borsa de treball específica per fomentar la contractació de personal localdurant la Fira de Teatre. Publicitar-la i actualitzar-la mitjançant la web de l'Ajuntament.

4. Revaloritzar i reconèixer la tasca que actualment s’està fent des del Servei d’Inserció

26

Laboral (SIL) a Tàrrega a partir de consolidar aquest servei i aprofitar-lo al màxim com unaeina d’actuació i coordinació en la direcció que apuntàvem en el punt anterior.

5. Recolzament actiu de les tasques que ja es duen a terme en matèria de compromís ètic id’economia social per part de les entitats locals.

6. Crear un servei d’informació i assessorament legal que ajudi a l’autoocupació entrela població del municipi sense discriminació d’edat i sexe. Aquest servei hauria de facilitarla col·lectivització de serveis de creació de pàgines web, d’assessorament legal i jurídic,entre d’altres coses.

7. Adequar la formació professional i la formació i reciclatge per a persones en situaciód’atur a la demanda existent tenint en compte les edats que no són ateses pels cursos deformació dels fons socials europeus. Proposem que l’Ajuntament sigui mitjancer entre lesempreses i les entitats que treballen per l’orientació, la formació i la intermediació laboral afi de fomentar la formació adequada d’acord amb les demandes laborals existents alterritori, sense límit d’edat ni discriminació per sexe.

8. Recuperar la fira de formació ocupacional com un punt de trobada entre els centreseducatius de Tàrrega que ofereixen aquest tipus de formació i les empreses locals,difonent les diferents sortides laborals, promocionant i visualitzant les empreses locals. Siconvé, caldrà vetllar per combatre la precarietat laboral.

9. Fer de la Regidoria de Treball del nostre Ajuntament l’eix vertebrador de lespolítiques d’ocupació i garant d’unes condicions de treball dignes. Convertir-la en unòrgan amb un vessant social, denunciar el treball precari i sense contracte de tots elssectors socials, especialment la precarietat dels sector laborals més feminitzats il’explotació de les persones migrades en el món del treball.

10. Donar suport des de l’Ajuntament a les lluites de la classe treballadora i posicionar-seal costat de totes les iniciatives i accions que serveixin per apoderar els treballadors i lesclasses populars, protagonistes essencials de la transformació social. És necessari quel’Ajuntament mantingui relacions fluides i regulars amb els comitès de treballadors de lesprincipals empreses de la ciutat, que assumeixi un paper de mediador entre empresari itreballadors a fir de mirar d’evitar la destrucció de llocs de treball abans que es produeixin.

3. Activació econòmica

1. Incentivar l’arribada de noves empreses, consolidar les que hi ha i promoure’n la creacióde noves facilitant les condicions de lloguer i atorgant beneficis fiscals. L’objectiu és evitarles deslocalitzacions d’empreses i fomentar l’ocupació de les naus industrials actualmentbuides dels diferents polígons per tal que les empreses lligades al territori es puguininstal·lar al municipi i així crear ocupació.

2. Buscar línies de finançament per a recerca i desenvolupament (R+D), com a font derevalorització de les empreses i de creació de nous llocs de treball en col·laboració amb laUniversitat de Lleida.

3. Promocionar el cooperativisme com una alternativa empresarial viable mitjançantl’assessorament dels tècnics adequats, els quals han de guiar els emprenedors en lacreació d’empreses cooperatives i fer-ne un seguiment. La creació i consolidaciód’aquestes societats cooperatives i d’economia social es podria fer a través de polítiquesfiscals i de la cessió en usdefruit de dependències municipals, del sòl públic o de naus dels

27

polígons industrials.

4. Consolidar i ampliar l'actual Viver d’empreses situat a la fàbrica de cal Trepat.

5. Establir línies de crèdit i instruments financers per a petites i mitjanes empreses através d’acords de llarg abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit, ambespecial interès per a societats cooperatives.

6. Difondre el cooperativisme en els centres educatius tant de batxillerat com de formacióprofessional.

7. Prioritzar els contractes de l’Ajuntament amb empreses cooperatives a l’horad’adjudicar les contractacions de serveis.

4. Promoció del comerç

1. Promocionar el petit comerç amb l’objectiu de potenciar-lo i evitar el predomini de lesfranquícies, mitjançant la reducció d’impostos municipals com, per exemple, l’IBI i elslloguers de locals.

2. Potenciar i promocionar els productes sostenibles i de km 0 prioritzant els petitsagricultors en la compra de productes alimentaris per a les escoles, les residències i lesassociacions; defugir la compra en grans superfícies i en supermercats.

3. Impulsar i promocionar el mercat de proximitat dels dissabtes del Pati i mirard’augmentar-ne la periodicitat.

4. Crear dins de la borsa d’habitatge de Tàrrega un servei que centralitzi i gestioni elslocals comercials buits i d’aquesta manera facilitar al nou emprenedor la recerca i ellloguer de locals. L’Ajuntament ha d’assumir el paper de mitjancer entre propietari iempresari per afavorir un preu de lloguer assequible, rebaixant temporalment els impostosmunicipals.

5. Desenvolupar de la manera més eficient i innovadora possible polítiques efectivesd’ocupació.

6. Instar a millorar la xarxa d’infraestructures viàries (C-14, línia ferroviària) per facilitarla implantació de noves empeses millorant aquestes vies de comunicació.

7. Assessorar i donar suport tècnic al comerç per facilitar-ne la incorporació al comerç enlínia. Ajudar a la creació de pàgines web i tècniques de venda electrònica, entre d’altres.

8. Atendre les demandes del teixit comercial pel que fa a les millores d’enllumenat i neteja.

28

30

4/5Territori

4/5 TERRITORI

1. Mobilitat, infraestructures i civisme2. Urbanisme3. Pobles del municipi4. Pagesia5. Medi natural, entorn paisatgístic

Creiem en la necessitat de tenir i potenciar un teixit rural actiu i dinàmic perquè sigui valorat en la seva justa mesura per part de tots els ciutadans. Ja fa molts anys que el creixement econòmic i la globalització són dogmes de fe inqüestionables que han suposat i estan suposant una tendència perversa a concentrar la gent, els béns i els serveis en grans conurbacions. El model de creixement desmesurat de mitjana i gran ciutat on s’acumulen tots els serveis és un model insostenible en termes mediambientals i econòmics, a més de suposar desarrelament i descohesió. L’alternativa a aquest model passa, entre d’altres coses, per l’articulació i la gestió delterritori d’una manera integral i per incorporar a la planificació urbanística el vessant social i ambiental corresponent.

En el cas del municipi de Tàrrega constatem la manca d’una planificació integral i consensuada anivell territorial, urbanístic i de serveis, tant pel que fa al terme de Tàrrega ciutat, com al terme queenvolta els pobles del municipi: Altet, la Figuerosa, Riudovelles, Claravalls, Santa Maria deMontmagastrell, el Talladell i el nucli deshabitat de Conill. La plena integració de tots aquestspobles amb el nucli de Tàrrega i el medi rural que els envolta mitjançant una bona planificació quetingui en compte totes les infraestructures que compartim i l’entorn natural i paisatgístic, ha derevertir en una millora de la gestió municipal i de les condicions de vida de tots els habitants.

És en aquest sentit que creiem que cal posar en valor i tenir en compte que els habitants delmunicipi compartim moltes coses que hem de potenciar com a nexes d’unió. Així, en aquest sentit,compartim el Ple municipal com a organisme de representació i verbalització de les necessitatsciutadanes, el Canal d’Urgell com a infraestructura d’abastament d’aigua de boca i de reg, unsespais naturals no urbanitzats que són el mitjà de subsistència pels pagesos del municipi i que ensseparen físicament, però que han de ser un punt d’unió patrimonial que ens permeti novespossibilitats de desenvolupament a nivell econòmic, turístic i ambiental; les infraestructures viàries,els transports i els serveis bàsics.

Per tot això, creiem que el creixement no ha de ser en cap cas l’excusa per permetre unespolítiques de gestió territorials descontrolades al servei d’uns interessos que no siguin els delpoble. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tàrrega, vigent des de 2006, és elresultat d’una visió especulativa i amb unes expectatives de creixement de la poblacióexagerades, entre les quals, el suposat impacte que havia de tenir la construcció d’una presó alnostre terme municipal.

És vital que l’urbanisme sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no unsector tancat al debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius. Garantirun habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una ciutat i un territori més humans,respectuosos amb l’entorn i amb oportunitats per a l’economia productiva ha de ser l’objectiu finald’una planificació territorial consensuada i útil per a tots els ciutadans.

31


1. Mobilitat, infraestructures i civisme

1. Instar l’Ajuntament que vetlli pel manteniment i la millora dels serveis bàsics, no nomésa Tàrrega, sinó a tots els pobles del municipi: aigua, transport, sanitat, Internet, i evitar ladegradació i, sobretot, la pèrdua de qualsevol d’aquests serveis.

2. Optimitzar i racionalitzar la gestió del bus urbà dins del nucli de Tàrrega i cap alspobles del municipi. Evitar que el fet d’arribar als respectius pobles no suposi haver defer tot un tomb per la resta de pobles.

3. Tenir en compte l’opció de fer el servei del bus urbà amb autobusos més petits per tal depoder augmentar les freqüències de pas, guanyar flexibilitat horària i fomentar la mobilitatsostenible. Així, es podria donar una alternativa real i útil al transport privat, amb lapossibilitat de captar més usuaris.

4. Treballar perquè en un futur l’Ajuntament es replantegi la possibilitat de municipalitzar elservei d’autobusos del municipi.

5. Instar l’Ajuntament que es valori i es lluiti per la millora i conservació de la línia del trenLleida-Barcelona com un actiu important a l’hora de pensar i preveure l’ordenació urbanade la ciutat, tant a nivell de mobilitat, com a nivell turístic i patrimonial.

6. Promoure la creació d’una borsa pública, gestionada des de l’Ajuntament, on es recullinles ofertes i les demandes per a l’ús compartit dels mitjans privats de transport per fer méseficients i econòmics els desplaçaments de curta i llarga distància.

7. Eliminar les places d’aparcament de damunt la plaça Major i habilitar, doncs, una novaplaça d’aparcament per a minusvàlids a la mateixa plaça Major.

8. Adequar un pàrquing de camions i estudiar-ne la millor ubicació possible.

9. Mantenir adequadament els parcs infantils.

10. Mantenir adequadament els pipicans.

11. Reestructurar l’actual carril bici del nucli de Tàrrega, ampliar-lo i fer-lo més racional.Crear un nou carril bici des de Tàrrega fins al Talladell. Allargar l’actual carril bici que arribafins a Cal Trepat per fer-lo arribar a Vilagrassa.

12. Reclamar una auditoria pública dels costos econòmics i socials reals de laconstrucció i de l’impacte ambiental del Canal Segarra-Garrigues. Per això demanemque l’Ajuntament mostri un compromís ferm amb la transparència davant la ciutadania i faciaquest pas de forma consensuada amb tots els partits polítics de l’ajuntament.

13. Reclamar que l’edifici de l’empresa Regsega, situat al costat del Tanatori i pagat ambdiners públics, cedeixi els seus espais per a usos municipals com un espai públic més,talment la sala de la Biblioteca Comarcal.

32

14. Controlar la tinença responsable d’animals: instar els propietaris a què els seus animalsde companyia portin els xips de reconeixement corresponents i que estiguin degudamentesterilitzats. Aquestes mesures s’han de complementar amb l’establiment d’un censactualitzat d’aquests animals.

2. Urbanisme

1. Aplicar polítiques de creixement urbanístic zero fins que les necessitats demogràfiquesi socials no ho requereixin i mai sense haver activat totes les polítiques públiques perocupar els habitatges buits a la ciutat.

2. Aplicar l’actual POUM d’una manera racional i adequada a la realitat socioeconòmicadel municipi. El fet de fomentar la creació de més sòl urbanitzable sense cap tipus deplanificació integral reprodueix una dinàmica de creixement insostenible i especulativa.

3. Donar a conèixer l’especulació urbanística i el canvi urbanístic que suposa l’acord presper unanimitat en un dels plens de l’Ajuntament pel qual s’augmentava l’edificabilitat il’espai per a serveis terciaris del sector SUD 5 Sant Eloi Ixent.

4. Reformar l’actual POUM, en vigor des de l’any 2006, en un moment en què es preveiaper a la ciutat un creixement de 25.000 habitants en els següents vint anys, 440 noveshectàrees urbanes i 10.000 habitatges nous. És prou evident que, fruit dels efectes de lacrisi, aquestes previsions no es compliran, i que cal variar el rumb.

5. Impulsar una nova forma de gestió integral del territori urbà i rural consensuada ambtots els pobles que formen el municipi i amb la participació de totes les associacionsecologistes que treballen al territori.

6. Promoure i prioritzar el manteniment, la restauració i la reutilització dels habitatges,dels locals industrials i dels establiments comercials existents, en lloc de crear-ne de nous.

7. Denunciar les polítiques que tendeixin a la venda de sòl públic com a forma definançament. l’Ajuntament no s’ha de desprendre d’aquest patrimoni públic.

3. Pobles del municipi

1. Augmentar la freqüència de les visites del metge i la infermera als respectiusconsultoris mèdics dels diferents pobles del municipi.

2. Reclamar i defensar que els nens dels pobles del municipi tinguin els mateixos dretsd’accés a l’escolarització pública i gratuïta pel que fa al menjador i al transport escolarque els nens de pobles que no són del municipi. Donar suport a totes les accions quetinguin aquest objectiu.

3. Estudiar, sempre que sigui convenient, la reobertura de les escoles dels pobles com unelement que n’incentivaria directament el creixement de població i indirectament elproveïment i millora dels serveis bàsics.

4. Instar a la descentralització d’un major nombre d’actes culturals cap al pobles delmunicipi i que actualment es fan al nucli de Tàrrega.

33

5. Demanar a l’Ajuntament que faci tot el possible perquè una part de l’1 % culturalprovinent de l’obra del Canal Segarra-Garrigues, també s’inverteixi als pobles delmunicipi.

4. Pagesia

1. Denunciar la política de les subvencions de la Política Agrària Comunitària (PAC)remarcant que aquestes polítiques són discriminatòries i injustes i són un producte més dela globalització econòmica i la mercantilització transnacional de la producció agrícola.

2. Instar l’Ajuntament a denunciar davant de l’oficina d’atenció al consumidor les granssuperfícies comercialitzadores que estafen el consumidor mitjançant etiquetatgesenganyosos amb l’oferta de productes de dubtosa qualitat i d’origen.

3. Potenciar, orientar i ajudar els petits productors agroalimentaris davant de lacompetència que exerceixen els grans mercats internacionals de l’alimentació i elssupermercats.

4. Denunciar activament els desorbitats preus de l’aigua del canal Segarra-Garriguesque els agricultors han de pagar per regar.

5. Integrar i potenciar des de l’Ajuntament el consum de productes de proximitat almercat setmanal de la ciutat i d’aquesta manera vetllar per una bona promoció d’aquestproducte.

6. Valorar l’agricultura com un equipament més, equilibrant dins el POUM elsequipaments urbans amb els equipaments rurals.

7. Iniciar un procés de protecció de l’espai agrícola, amb mesures que el valoritzin iincentivin l’establiment de nous pagesos.

8. Prioritzar la pràctica de l’agricultura ecològica.

5. Medi natural i entorn paisatgístic

1. Denunciar la manca de compromís i sensibilitat per part de l’actual Ajuntament ambinfraestructures com el projecte d’abocador encobert de residus ramaders projectat alsPlans de Conill, en plena zona ZEPA (Zona Especial de Protecció per a les Aus), idenunciat per la plataforma Salvem els Plans de Conill. Es va engegar per part de laGeneralitat amb total opacitat i sense cap tipus d’informació i sota la màscara d’una plantade compostatge.

2. Incentivar la col·laboració i el diàleg entre entitats locals que treballen en defensadel medi ambient perquè infraestructures com les d’aquest abocador no restin enl’anonimat i la opacitat administrativa.

3. Incorporar el riu Ondara a la ciutat a partir de la consolidació de la via verda cap alTalladell i la neteja i adequació regular de la llera del riu. Això ha de permetre’n ladignificació, convertir-lo en un espai de gaudi col·lectiu, d’oci i d’esbarjo, alhora que ofereix

34

la possibilitat de difondre’n els valors biològics, etnològics, històrics i socials a tota laciutadania, especialment a les escoles mitjançant la creació d’itineraris especialitzats encadascun d’aquests àmbits.

4. Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi de maneraconjunta i responsable: jardins, zones verdes, via verda cap al Talladell, parc de SantEloi.

5. Recuperar i potenciar la zona d’horts de la llera del riu Ondara al seu pas per Tàrrega irevaloritzar les possibilitats biològiques, etnològiques i socials del curs del riu cap alTalladell. Això ha de permetre la recuperació dels horts i la conservació dels antics pous dereg i tenir en compte tot el potencial didàctic d’aquest patrimoni.

6. Consolidar i fomentar la serra de Sant Eloi en tant que referent simbòlic, marc d’oci iinterrelació ciutadana i com a patrimoni ecològic i ambiental. Entenem, doncs, que calestendre la zona boscosa o enjardinada de la serra i alhora cal vetllar perquè s’hiintrodueixin i diversifiquin espècies acordes amb les característiques dels sòls i elspaisatges de les àrees seques de les nostres latituds.

7. Assenyalar clarament i de manera notòria totes les infraestructures que de manerafraudulenta, enganyosa i opaca atempten contra el medi natural i l’entorn del nostremunicipi i comarca. Això es faria donant el nom dels responsables municipals més propersi favorables a aquelles infraestructures. D’aquesta manera, visualitzaríem la desídiainstitucional envers aquests temes.

35

5/5Cultura

36

5/5 CULTURA1. Cultura2. Llengua3. Independència

Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, departicipació, de desenvolupament de l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ensha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col∙lectivament com a catalans icom a targarins. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebraciósocial i d’integració.

L’objectiu de la política cultural municipal és aconseguir que la nostra ciutat arribi a ser un elementclau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania.L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinóque ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu,l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor ialliberador per al conjunt de la població.

Cal aconseguir que tot el municipi sigui partícip de la vida cultural. Per això també s’ha d’evitar ladivisió social en aquest terreny i establir mecanismes de socialització del patrimoni comú. Hem deposar la política al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col∙lectiu dins del qual la llenguacatalana és un dels pilars més importants. La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fasegles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural ha estat acompanyada,massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de lesinstitucions públiques.

És per tot això que la planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definirconsensuadament i amb la coresponsabilització de l’Administració i els ciutadans, el conjuntd’elements necessaris per fer de la llengua i la cultura un dret a l’abast de tothom i present a totarreu, i no un privilegi o una excepció.

La greu crisi econòmica que patim no pot ser excusa en el moment de fer polítiques culturals. Peraixò cal saber treure el màxim profit de les infraestructures de què disposem, ja sigui ambiniciatives privades o públiques. En ambdós casos, la tasca de les entitats i associacions ésimportantíssima i ha de comptar amb el màxim suport per part de l’Ajuntament.

Des de la CUP de Tàrrega, veiem que al nostre municipi hi ha dos grans esdeveniments culturalsimportants al llarg de l’any, dos que sobresurten de la resta: la Festa Major de Maig i la Fira deTeatre al Carrer. Les veiem com un patrimoni immaterial local, català i universal. El teatre és un arten ell mateix i la cultura popular, eix vertebrador de la Festa Major de Maig, és un aspecte que caldonar a conèixer i valorar. Són dues festes complementàries, sens dubte. Tàrrega és una ciutatmolt rica i viva en els àmbits cultural i associatiu i per això, sense ingerències ni voluntat de crearclientelisme, la institució ha de donar suport a totes les tasques i activitats que s’hi fan, amb ànimde no promoure la competència ni competitivitat i de facilitar l’autogestió de les entitats.

Pel que fa a la memòria històrica, entenem que Tàrrega és una vila rica i on, d’ençà de larecuperació de l’Autonomia i l’Estatut, s’han dut a terme, com a tot Catalunya, tasques de recerca idivulgació del nostre patrimoni cultural i històric col·lectiu. El Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu

37

Comarcal de l’Urgell han estat les principals eines per a aquest objectiu. Més recentment, s’hi haafegit el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, que té l’objectiu de recuperar una part de lamemòria històrica recent. Des de la CUP, apostem, en l’àmbit cultural i literari, a més a més, perrecuperar la figura i l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo a partir, sobretot, de museïtzar la casafamiliar de l’escriptor. Entenem que aquesta feina ja hauria d’estar feta, atès que Pedrolo és undels escriptors referents de les lletres catalanes del segle XX. Els diversos ajuntaments que hangovernat la nostra ciutat no han actuat amb responsabilitat en aquesta matèria. Tàrrega podriaoferir dos museus al carrer Major: el Museu Comarcal i aquest museu de Manuel de Pedrolo, cosaque revifaria el centre de la ciutat i que seria un actiu cultural, social i econòmic per a la ciutat.D’altra banda, però amb aquest interès de recuperació de la memòria, veiem del tot necessaricrear un memorial sobre l’exili i la repressió de postguerra a Tàrrega, aspectes ja tractats iestudiats però que encara tenen molt sentit de fer, també, per reconèixer les accions i lespersones que lluitaren per la llibertat i la democràcia. Paral·lelament, caldria plantejar l’opciód’estudiar i divulgar la història del moviment obrer a Tàrrega.


1. Cultura

1. Recuperar l’obra i la figura de Manuel de Pedrolo a partir de les iniciatives següents:

1. Senyalitzar (i oferir com a visita guiada) una “ruta pedroliana” configurada a partird’enllaçar diversos indrets de la ciutat, del seu terme i d’altres nuclis veïns reportats perobres de Pedrolo. Una possibilitat específica, en aquest ordre, és senyalitzar (i oferircom a visita guiada) la Ruta del Mecanoscrit, que ja està dissenyada.

2. Museïtzar la casa dels Pedrolo del carrer Major de Tàrrega, o d’una part d’aquestimmoble. Aquesta museïtzació serà complementada per un centre d’interpretació del’obra de Pedrolo amb un doble vessant científic i divulgatiu (que es coordinarà ambl’actual Espai Pedrolo de Concabella). A l’efecte de portar a terme aquestes iniciatives,s’exploraran els acords amb la Fundació Pedrolo, i se cercarà finançament de laDiputació de Lleida, de la Generalitat i de programes europeus.

3. Recuperar la Beca Manuel de Pedrolo - Ciutat de Tàrrega a fi de facilitar l’estudi i ladifusió de l’obra pedroliana, amb la priorització en aquest sentit dels vessants menysconeguts de l’autor i del seu llegat. Per fer efectiva aquesta recuperació, se cercarà laimplicació, a més de l’Ajuntament de Tàrrega, de la Universitat de Lleida i de laFundació Pedrolo.

4. Fomentar la lectura de Pedrolo als instituts de la ciutat, i sobretot d’aquelles obresambientades a Tàrrega i al seu entorn rural immediat.

5. Homenatjar la figura de Manuel de Pedrolo a partir de la plasmació artística en algunespai del tramat urbà de Tàrrega d’alguna obra de l’autor o d’algun fragment d’algunaobra: algun poema, alguna sentència aforística.

6. Cercar la implicació dels Instituts de la ciutat en la tasca de la divulgació irecuperació de la figura i l’obra de Manuel de Pedrolo i en el foment de l’escriptura denarrativa en català.

2. Consolidació de l’oferta museística de Tàrrega donant nou impuls al Museu de laMecanització Agrària Cal Trepat aprofitant la intervenció que hi està en curs. Una de les

38

seves funcions hauria de ser ampliar la tasca divulgativa que s’hi fa i reforçar lainvestigació a nivell acadèmic.

3. Ampliar l’oferta i les possibilitats d’una part de les naus de Cal Trepat i oferir-les en règimde lloguer com a espais de creació artística compartida multidisciplinar.

4. Atorgar a la Fira de Teatre al Carrer la importància patrimonial que es mereix com a festapopular i com a patrimoni públic que és i dotar-la d’aquest vessant social i públic perquètota la gent de Tàrrega se’n pugui beneficiar, mitjançant les següents mesures:

1. Potenciar la borsa de treball local de la Fira, publicitar-la i actualitzar-la al llarg del’any de manera adequada mitjançant la pàgina web de l’Ajuntament, on hi hauriend’aparèixer el nombre i el tipus de places, els requisits necessaris i el procés deselecció o criteris que se seguiran per cobrir-les. Aquests llocs de treball inclourien nonomés els llocs relacionats amb la peonada, vigilància, control d’entrades..., sinó tambéels més qualificats, com per exemple feines de traducció, màrqueting o de tipus tècnic iartístic.

2. Fomentar la contractació i creació d’empreses locals al voltant de la Fira.

3. Donar espais a les associacions targarines en les festes populars, incloent-hi laFira de Teatre, dels quals puguin disposar per finançar-se i promocionar les activitatscorresponents, i ajudar d’aquesta manera a l’autogestió de les associacions, cosa queels permetria difondre i valorar les activitats i minimitzar la seva dependènciaeconòmica de les subvencions.

4. Es tracta d’establir uns mecanismes clars de resocialització del patrimoni quepermetin una redistribució més justa de la riquesa que genera. Per això, cal sabertreure el màxim profit de les infraestructures públiques de què disposem.

5. Impulsar la Biblioteca d’Autors Targarins. Aquesta hauria d’oferir un repertori sistemàtici unitari de les millors produccions dels autors targarins. A efectes de facilitar la difusió il’edició de la col·lecció, en tindrien cura l’Ajuntament i alguna editorial important.

6. Fomentar i valorar la cultura popular de Tàrrega i la Festa Major de Maig com areferents del teixit cultural i associatiu.

7. Contribuir a la fixació i a la difusió d’un calendari de la cultura popular i tradicionaltargarina d’acord amb les diferents associacions locals.

8. Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que ningú no sesenti exclòs de les nostres festes populars, especialment la Festa Major.

9. Instar a la descentralització d’un major nombre d’actes culturals cap als pobles delmunicipi.

10. Crear un Memorial de l’Exili i la Repressió a Tàrrega durant la postguerra a partir d’unacte solemne i d’una publicació divulgativa amb la finalitat de promoure el reconeixement ila restitució de la memòria històrica d’aquelles accions i persones que han lluitat per ladefensa de les llibertats democràtiques i nacionals. Tot això haurà de tenir una intenciófinal didàctica que també arribi als centres escolars.

11. Fomentar l’esport de base i amateur i exigir una coordinació real i efectiva entre l’àmbitesportiu i els àmbits social i educatiu.

39

2. Llengua

La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. Lapersecució lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estatacompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitatde les institucions públiques. El català pateix un procés de substitució lingüística, i això ésindiscutible. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar el català és atacat legalment per l’aparelldel Regne d’Espanya (i la República francesa) i menystingut socialment en molts àmbits. El catalàés una llengua i, per tant, si és atacat en qualsevol part dels Països Catalans, els targarins hemd’entendre i sentir que som atacats com a poble.

El model lingüístic que proposem des de la CUP per al nostre Ajuntament està encaminat amantenir la plena catalanització de l’Administració, a habilitar que els mecanismes necessaris peraconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua, a facilitarl’aprenentatge del català a totes les persones que desitgin aprendre-la, a treballar per incrementar-ne l’ús social i a entendre i estendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.


1. Impulsar els cursos de llengua catalana del Consell Comarcal de l’Urgell, dirigitssobretot a persones aturades, nouvingudes, a estudiants o a voluntaris estrangers. Caldriaincidir molt especialment en les dones nouvingudes no immerses en el mercat laboral,moltes de les quals tenen pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb lapoblació, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats d’aprendre la llengua delpaís.

2. Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits i exigir-nel’oficialitat plena. Es donarà suport a totes les iniciatives dutes a terme amb aquestobjectiu. Principalment a Tàrrega cal mantenir el Correllengua, organitzat i fomentat pelteixit associatiu targarí.

3. Dinamitzar i potenciar el voluntariat lingüístic sempre que sigui necessari.

4. Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en tot allò que fareferència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes de restaurants, etc.) i difondremés i millor el Consell de Normalització Lingüística del Consell Comarcal.

5. Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres administracionsdels Països Catalans es facin en llengua catalana.

6. Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb centres de la restadels Països Catalans.

7. Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i entrenadorsdels centres de lleure o esportius municipals o subvencionats per l’Ajuntament.

8. Convertir la festa de Sant Jordi també en una diada dedicada als Països Catalans, através del treball sobre la llengua i les seves expressions culturals.

40

3. Independència

La Candidatura d’Unitat Popular, d’acord amb la trajectòria històrica de l’Esquerra Independentista,es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció dels Països Catalans com un nouEstat a la riba d ela Mediterrània. Els Països Catalans són formats pel Principat de Catalunya(amb la Catalunya Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca,Eivissa i Formentera. L’Alguer manté vincles històrics i la llengua catalana en una perillosa situacióde desaparició.

Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt dels PaïsosCatalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organitzacióadministrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels regidors i regidores per tald’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

Per a la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels PaïsosCatalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés constituent passa,per tant, per un primer estadi de treball en l’àmbit municipal i les eleccions del 24 de maig de 2015han de ser enteses com a constituents i plebiscitàries dins la dinàmica catalana nacional.En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions espais de debat, de desafiament ide ruptura amb l’Estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques i, en elplànol d’actuació política, també des de la desobediència a les lleis i al Govern espanyol i incidiren la necessitat de trobar una nova manera de fer política basada en la democràcia participativamés que no pas en la democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. Laruptura democràtica durà amb ella mateixa tot el potencial de transformació social de laindependència. La participació de la ciutadania en la presa de decisions s’ha d’exercir sempre i entots els àmbits.


1. Exercir el compromís irrenunciable amb l’actual procés independentista i recórrer a ladesobediència institucional si escau.

2. Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dretd’autodeterminació i la independència de Catalunya i del conjunt de la nació.

3. Ajudar a impulsar l’Assemblea de Càrrecs Independentistes per refermar el procésindependentista a partir de la ruptura democràtica.

4. Impulsar, paral·lelament, la creació de l’Assemblea de Regidors i Regidores dels PaïsosCatalans, que haurà de treballar per l’afirmació de l’existència dels Països Catalans com apoble; impulsar l’estructuració política i cultural dels Països Catalans dins un mateix marcde treball per als regidors de tots els territoris de parla catalana; dinamitzar la relació entremunicipis per l’estructuració de polítiques comunes d’àmbit nacional en termes com lallengua, la cultura, la planificació territorial, l’economia o la protecció del medi ambient; aixícom representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l’escena internacional.

5. Mantenir el 24 de juny com la diada nacional dels Països Catalans i estendre aquest marc de referència com el nostre marc cultural, nacional i lingüístic propi.

6. Eliminar el nom de plaça d’Espanya del barri de Fàtima i canviar-lo per plaça de la Independència, com ha estat reivindicat de fer pel moviment independentista.

7. Treballar per impulsar les vegueries com espai propi d’organització territorial; en el

41

cas de Tàrrrega, a impulsar la vegueria de Ponent. En aquest cas, les vegueries no han depassar a substituir les províncies, sinó que han d’organitzar-se de baix cap dalt.

8. Treballar per la supressió de les diputacions provincials, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i d’obstrucció a la sobirania municipal. Així, reclamarem la cessió de recursos i competències als municipis i a les mancomunitats supramunicipals.

42

Per la Candidatura d’Unitat Popular la representació política és un compromís temporal i no unmodus vivendi o un mitjà d’enriquiment personal. En l’actual moment de descrèdit de partits iinstitucions, calen noves actituds i maneres de participació i representació política, ja que nomésdes de l'honestedat, la informació i la transparència constants es forgen relacions de confiança.Per això, la CUP i els seus regidors i regidores ens comprometem amb els següents principis iaccions d’ètica política

Limitació de mandatsLes regidores i regidors de la CUP tindran els mandats a l’Ajuntament limitats a un màxim de 8anys, dues legislatures.

Limitació de sousLa retribució dels regidors, en cas de governar, no superarà, mensualment, el màxim de 2,5vegades el salari mínim interprofessional.

No hi haurà duplicitatsLes persones que representin a la CUP no podran tenir duplicitat de càrrecs a les institucions.

Sense càrrecs de confiançaEn cas de governar, les contractacions es faran sempre mitjançant concursos públics i no esdesignaran en cap cas càrrecs de confiança a dit.

Els moviments socials ens representenLa CUP treballarà conjuntament amb els moviments socials i les lluites populars.

Independència dels bancs i transparència financeraLa CUP no sol·licitarà cap crèdit bancari pel finançament de la candidatura ni per a la campanyaelectoral. Farem públics els nostres comptes i també els de la campanya electoral.

AssemblearismeL’assemblea local de la CUP és sobirana i les decisions es prendran a través de les assembleesordinàries (sense direccions executives) i d’assemblees obertes puntuals.

Democràcia directa i transparènciaDes de la CUP establirem tots els mecanismes al nostre abast per exercir de manera efectiva lademocràcia directa i la transparència en la gestió municipal.

Del municipi cap a la independènciaLa CUP treballa, des del municipalisme, per construir la República Catalana independent i elsPaïsos Catalans.

43

Principis d'actuació política

Programa CUP Tàrrega 2015

Documents

Transcript of Programa CUP Tàrrega 2015