ExEmplar professional59.pdf · ExEmplar gratuït Publireportatge Vicreu L’especial Empresa i web...
16
Tiratge: 5.000 exemplars Núm.59 desembre 2010 / gener 2011 EXEMPLAR GRATUïT Publireportatge Vicreu L’especial Empresa i web 2.0 —P5 Lleida, capital del sector porcí —P10 Selecció de personal 2.0 —P11 El Fòrum Gastronòmic Girona 2011 —P12 Mariló Gramunt “No només hem de protegir els consumidors: també hem d’aconseguir que siguin responsables”
Transcript of ExEmplar professional59.pdf · ExEmplar gratuït Publireportatge Vicreu L’especial Empresa i web...
Tira
tge:
5.0
00
exe
mpl
ars
Nú
m.5
9
dese
mbr
e 20
10 /
gen
er 2
011
ExEmplar gratuït
Publireportatge Vicreu
L’especial
Empresa i web 2.0 —P5
Lleida, capital del sector porcí —P10 Selecció de personal 2.0 —P11
El Fòrum Gastronòmic Girona 2011 —P12
Mariló Gramunt“No només hem de protegir els consumidors: també hem d’aconseguir que siguin responsables”
Editorial
redacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi Cabanas
Disseny SoladaufíCorrecció Anna Angladapublicitat Núria Garriga
Distribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SA
Difusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00
Núm.59 desembre 2010 / gener 2011
redacció, administració i publicitat
C. Torelló 5
08571 Sant Vicenç de Torelló
tel. 93 850 40 90 - 608 288 909
www.eixprofessional.com
Sumari
Formació Professional, una bona opció en temps de crisi
Els titulats de formació professional són un dels col·lectius que menys està patint la crisi i que tenen més sorti-
da laboralment. Quan acaben els seus estudis troben feina més fàcilment que alguns llicenciats universitaris.
Les estadístiques revelen que el percentatge d’alumnes de cicles formatius tenen més possibilitats per a entrar
al mercat laboral. Per això són molts els joves que opten per aquesta titulació, i també són més les empreses
disposades a contractar-los.
Un dels avantatges que valora l’empresari és que aquestes persones arriben al món laboral amb els deures ja
bastant fets, doncs aporten una experiència pràctica que els ajuda a adaptar-se a la feina, obtenint un resultat
òptim per a les dues parts.
Un escenari marcat per la crisi, que no ajuda a reduir l’atur, comporta uns canvis professionals que en alguns
aspectes fan revaloritzar els oficis com anys enrera. Per això les titulacions d’FP tornen a ser una opció per ac-
cedir al treball. Les seves perspectives de futur professional tenen un gran potencial de desenvolupament i ac-
tualment són una bona forma de saber orientar el futur laboral. És necessari, però, que els cicles formatius
s’adaptin a les noves tecnologies i estiguin molt atents al que demanen els empresaris i els nous negocis del
segle XXI.
Estudiar una carrera universitària o estudiar FP, aquest és un dilema que preocupa al jovent. Molts d’ells es de-
canten per estudiar el que creuen que pot tenir més sortida professional, encara que això comporti renunciar
a estudiar el que voldrien o desitjarien. Treballar avui dia ja és una sort, sí, però no per això s’ha de renunciar a
trobar una feina que ompli tant professionalment com personalment. •
núria garriga
3 Indústria Vicreu, el supermercat de la jardineria, forestal i agrícola
4 Un manteniment òptim dels equips vol dir menys costos
5 l’especial Empresa i web 2.0
8 l’entrevista Mariló Gramunt,presidenta de la Junta arbitral de Consum de Catalunya (JaCC)
10 agroalimentària - ramaderia lleida, capital del sector porcí
11 Formació - rrHH Selecció de personal 2.0
12 gastronomia - turisme El Fòrum Gastronòmic Girona 2011
13 Els habitatges que es lloguin per estades inferiors a tres mesos requeriran llicència d’activitat municipal
14 Serveis Entra en vigor la llei que permetrà als autònoms cobrar l’atur a partir de novembre del 2011
15 Jordi martí, nou president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC)
La Generalitat ha aprovat el calendari de festius per a l’any 2011
Josep pujadas és el nou president de la Cambra de Comerç a Osona
, el supermercat de la jardineria, forestal i agrícola
FOTA
GR
AFI
ES: J
OR
DI C
AB
AN
AS
Indústria - Publireportatge | 3
Vadriana Delgado
Vicreu està especialitzada en els sectors de la jardi-
neria, forestal i agrícola als quals s’ha dedicat única-
ment i exclusivament durant més de 50 anys d’histò-
ria. Aquesta empresa, situada a Vic, ofereix als seus
clients un servei integral i productes de primeres
marques que garanteixen l’alt nivell de la maquinà-
ria. Com a empresa de referència en aquests sectors
a Catalunya, Vicreu continua apostant per la quali-
tat i la competitivitat per mantenir-se com la marca
capdavantera del país.
Els productes oferts són sempre de les marques més
reconegudes del sector. Vicreu té la representació,
per exemple, de Stihl, Honda, Husqvarna, Hustler,
Outils Wolf i Toro, totes elles sinònim de qualitat.
Vicreu, pioners a Catalunya, distribueixen aques-
tes marques tant a professionals com a particulars,
sempre amb preus ajustats.
L’empresa està avalada per la seva llarga trajectò-
ria i experiència. I pel servei complet que presten
a la clientela, des de la venda de material, al taller
de reparació, passant pel lloguer de maquinària i
amb el valor afegit de l’assessorament expert per
tal que el client no tingui dubtes a l’hora d’escollir
el producte que més li convé en funció de les seves
necessitats. Tant important com la venda de pro-
ductes és el servei de postvenda, amb un equip
propi de mecànics i professionals que reparen i
adapten la maquinària.
Entre els productes de Vicreu hi ha motoserres, desbros-
sadores, tallagespes, tractors de jardí, biotrituradores,
així com també adobs, fitosanitaris, regs per aspersió,
maquinària de jardí, treballs exteriors, complements de
jardí, biotrituradors, robòtica i un llarg etcètera.
Vicreu té també una pàgina web amb informació de-
tallada i fins i tot consells de jardineria. L’adreça elec-
trònica és www.vicreu.net.
una mica d’història
Vicreu va néixer l’any 1951 com a petit taller de repa-
ració de bicicletes. Després es va introduir en el món
forestal amb les primeres motoserres que hi va haver
a Catalunya. L’empresa es va consolidar en la venda i
reparació de maquinària forestal, de jardí i agrícola,
i en els serveis de distribució i reparació de les prin-
cipals marques de maquinària de jardineria, sense
oblidar la jardineria particular.
Les instal·lacions de Vicreu estan ubicades al Parc
d’Activitats Econòmiques d’Osona, a Vic, en un lo-
cal de grans dimensions, on hi ha botiga, exposició i
taller de reparació i manteniment de maquinària, a
més d’aparcament propi.•
L’EmPrEsa oFErEix uN sErvEi iNTEGraL i ProducTEs dE PrimErEs marquEs dELs sEcTors
dE La jardiNEria, ForEsTaL i aGrícoLa a cLiENTs ProFEssioNaLs i ParTicuLars
paE D´OSONa
maS DE la mOra 12F
08500 VIC
tel. 93 889 33 52
WWW.VICrEu.NEt
per a més informació:
4 | Indústria
Eredacció
El TPM (Manteniment Productiu Total) és un sistema
sorgit a Japó que pretén eliminar les pèrdues provo-
cades pels equips. Es detecten sis focus de pèrdues
que es poden resumir en els següents punts: temps
d’aturada dels sistemes productius, funcionament
de les màquines a una velocitat inadequada o més
lenta del normal i ,finalment i no per això menys im-
portant, productes defectuosos o funcionament de-
fectuós de les operacions que es fan en un equip. No
és massa complicat traduir aquests problemes en
diners, o si més no en costos amagats.
Per tant, l’objectiu fonamental del manteniment de
les màquines ha de ser aconseguir el màxim nivell de
disponibilitat dels equips per producció, assegurant
la qualitat del producte a un mínim cost i amb el mà-
xim de seguretat possible dels operaris que manipu-
len les instal·lacions.
La mateixa evolució cap a la perfecció dels sistemes
de manteniment ens pot orientar sobre com estem
actuant a les nostres empreses en el tema del mante-
niment. En primer lloc, hi ha el simple manteniment
en base a les reparacions necessàries. Es tracta d’un
manteniment reactiu basat simplement en aturar la
producció de forma no planificada i arreglar tot allò
que s’espatlla. Com a segona fase i paral·lelament
al primer trobem el manteniment preventiu, el qual
busca la màxima rendibilitat econòmica en base a
aturar els equips de forma periòdica i planificada per
prevenir possibles problemes abans de què es pro-
dueixin. És el tipus de manteniment que fem habitu-
alment als nostres cotxes. Ja als anys seixanta es va
començar a parlar de manteniment productiu, basat
en els sistemes de prevenció d’avaries però inclo-
ent un pla de manteniment per a tota la vida útil de
l’equip i, a més, treballant en tasques i indicadors per
tal de poder-ne millorar la seva fiabilitat.
Finalment s’arriba al concepte de TPM. Aquest siste-
ma es comença a aplicar a Japó durant els anys sei-
xanta i incorpora un seguit de nous conceptes com
per exemple el de manteniment autònom, el qual
és executat pels mateixos operaris de producció.
Aquest sistema té com a base la participació activa
de tots els empleats, sobretot en aquelles activitats
anomenades de primer nivell –neteja, inspecció, lu-
bricació etc-, des dels encarregats de secció fins als
operaris de planta. Aquest sistema incorpora tots els
conceptes anteriors però els complementa adoptant
com a filosofia de treball la millora contínua i la cre-
ació d’una cultura corporativa orientada a l’obtenció
de la màxima eficàcia, aplicant sistemes de gestió
que eliminin les pèrdues en tots els àmbits abans de
què es produeixin.
Buscar una utilització més eficient de les màquines
vol dir una òptima planificació però també una bona
capacitació del personal. Abans de tot és necessari
que la direcció de l’empresa tingui clar què hi ha dar-
rera el manteniment i la discussió sobre el seu cost
que sovint té lloc: incrementar les despeses en pre-
venció és fonamental per fer baixar els costos glo-
bals de l’empresa. Un millor manteniment implica la
reducció de les factures de reparacions i la despesa
invisible de les aturades no planificades de la produc-
ció. Cal pensar, també, en l’estalvi per la via de reduc-
ció dels estocs de seguretat per una major fiabilitat
de la maquinària per la disminució de les avaries.
Un millor manteniment de l’equip augmenta la seva
vida útil però també podem trobar millores en temes
mediambientals, productivitat i sobretot disminució
dels accidents dels operaris de les màquines.
Amb totes aquestes evidències al davant, com és que
encara moltes empreses no apliquen els principis del
TPM? En el nostre entorn hi ha moltes empreses amb
situacions difícils, baixades importants de vendes,
problemes importants de tresoreria que aboquen a
prendre decisions amb visió a curt termini: arribar a
final de mes, en oposició a beneficis a mig o llarg ter-
mini. A part de la tradicional resistència als canvis, i
de la dificultat del moment actual, cal dir que sovint
també s’han magnificat els efectes de les tècniques
novedoses de gestió. De vegades s’han aplicat siste-
màtiques amb calçador, sense convenciment ni me-
todologia, aconseguint incrementar costos de man-
teniment molt per sobre dels beneficis esperats, per
retornar al mateix lloc que al principi. La prevenció
absoluta porta a costos infinits. Tot això ha generat
cert escepticisme.
Actualment és el temps de posar les coses al seu
lloc. Cal aplicar tècniques de manteniment adequa-
des i sostenibles per tal d’aconseguir els objectius
de cost i servei que demanen els clients. Els princi-
pis del TPM, implantats de manera adequada, ens
poden ajudar a millorar de forma real i efectiva,
disminuint les avaries, gestionant racionalment els
recanvis i sobretot aconseguint la implicació dels
operaris dels quals depèn en última instància el bon
funcionament de les màquines.•
Un manteniment òptim dels equips vol dir menys costosiNvErTir rEcursos EN PoLíTiquEs dE maNTENimENT quE iNvoLucriN ToT EL PErsoNaL dE L’EmPrEsa PoT sEr L’úNica maNEra d’acoNsEGuir
oPTimiTzar La NosTra Producció i EviTar L’aParició dE cosTos imPrEvisTos i ProbLEmEs dE quaLiTaT amb ELs cLiENTs.
PACKAGING SOLUTION DISTrIbUCIó A CATALUNyAPrOJECTES, ENGINyErIA DE MAQUINÀrIA SErVEI TÈCNIC 24 HOrESMAQUINÀrIA D’ALIMENTACIó, ENVASAT i EMPAQUETAT NOVA I USADA
C. Riera, 57-59. 08550 Balenyà Hostalets. Barcelona-Spain | Tel. 652 284 728 | Fax 938 820 255 | www.turvepacking.com | E-mail: [email protected]
TurvepackingFaBRiCaCió de MaquinÀRia eSpeCialFaBRiCaCió envolTanT FilMFaBRiCaCió CinTeS TRanSpoRTadoReS
Reeform 420
25
27
32
Dis
seny
: Eix
pro
fess
iona
l
L’Especial Empresa i web 2.0 | 5
Empresa i web 2.0: convertir les xarxes socials en un aliat
delicioussocial bookmarking
s’utilitza per a gestionar i compartir els marcadors de webs favorits
(bookmarks) que els usuaris normalment emmagatzemen als seus ordinadors.
creada el 2004 i amb més de 500 milions d’usuaris arreu del món al juliol del
2010, és la xarxa social més utilitzada.aplicació que permet publicar i
compartir fotografies.
xarxa social on s’intercanvien informacions i materials disponibles en línia. Les empreses la
fan servir per a divulgar dades corporatives.
aquest aplicatiu reuneix opinions d’establiments comercials i serveis d’arreu del món. compta amb més
d’un milió d’empreses inscrites.
serveix per a monitorizar, mitjançant l’rss, tot el que es publica a internet
sobre empreses i particulars.
Està constituït per perfils personals d’internautes que comprenen xarxes
socials, blocs, fotografies, vídeos i música.
Espai on els usuaris poden publicar, compartir i descarregar fotografies i vídeos.
creat el 2006, és el servei de microblogging més emprat del món. s’hi poden publicar posts
d’una extensió de menys de 140 caràcters.
Plataforma que agilita la consulta de les novetats publicades a les diferents webs seleccionades per l’usuari, sense
haver d’accedir-hi una a una.
xarxa social generalista llançada el 2003. amb un funcionament molt semblant
al de Facebook, permet compartir fotografies i perfils personals.
Fundada al desembre del 2002, és la xarxa de contactes professionals més popular del món (a l’octubre del 2010 comptava amb 80 milions d’usuaris).
Es tracta d’una plataforma que possibilita la publicació de vídeos que
també poden ser descarregats. No s’hi admeten vídeos comercials.
Fundada el 2003 a alemanya i coneguda fins al 2006 amb el nom d’openbc, és una plataforma de networking.
També alberga ofertes de feina.
Nascuda a les acaballes del 2005, és la plataforma de publicació i descàrrega de
vídeos més emprada arreu del món.
servei de networking professional adreçat especialment als emprenedors.
EL 88% DE LES GRANS COMPANyIES EUROPEES JA UTILITzEN ALGUN ESPAI D’INTERACCIó A INTERNET COM A PART DE LA SEVA ESTRATèGIA DE COMUNICACIó I MàRQUETING
Fa Només uNs aNys, L’ús d’ExPrEssioNs com ara rETwiTTEjar, PosTEjar
o rss Es coNTEmPLava com uN PaTrimoNi ExcLusiu dELs iNcoNdicioNaLs
dE LEs NovEs TEcNoLoGiEs. No obsTaNT això, dEs dE L’Equador dE La
Passada dècada, EL ProGrEssiu abaraTimENT dEL maquiNari i dEL
ProGramari iNFormàTic, La miLLora dE LEs comuNicacioNs sENsE FiLs
i EL boom dE TELEFoNia mòbiL haN PErFiLaT Nous EsPais d’iNTEracció
arTicuLaTs aL voLTaNT d’iNTErNET. aquEsTa Nova dimENsió dE La xarxa,
dEsiGNada GENèricamENT amb L’ETiquETa dE wEb 2.0, ha doNaT Pas a
NombrosEs EiNEs i aPLicacioNs —ENTrE ELLEs, bLocs, xarxEs sociaLs
i PodcasTs— quE No Només muLTiPLiquEN LEs PossibiLiTaTs dE LLEurE
dELs iNTErNauTEs, siNó quE comENcEN a coNsoLidar-sE com a uNa
PEça cLau i iNdisPENsabLE diNTrE dE L’EsTraTèGia dE comuNicació i
màrquETiNG dE L’EmPrEsa. La sEva simPLiciTaT, EL sEu baix EN TErmEs
EcoNòmics i EL sEu PoTENciaL a L’hora rEForçar La imaTGE corPoraTiva
EsTà EmPENyENT cada coP més comPaNyiEs a ENdEGar uNa EsTraTèGia
diGiTaL cENTrada EN LEs aPLicacioNs wEb iNTEracTivEs.
Lloc en què els usuaris poden intercanviar opinions sobre locals
i establiments que han visitat.
Els usuaris hi expressen la seva opinió sobre cinemes, botigues, pubs, discoteques
i restaurants de tot l’Estat espanyol
aquesta eina dóna cabuda a crítiques de tota mena de llibres, publicades pels lectors.
creada al desembre del 2005 pels espanyols ricardo Galli benjamí
villoslada, permet votar les històries publicades pels usuaris, alhora que reuneix
marcadors socials i serveis de blocs.
creada el 1998, és una xarxa dedicada als contactes professionals i la formació.
s’adreça a empreses i professionals del món editorial que vulguin potenciar
els seus contactes en línia.
xarxa social generalista que gaudeix de molt bona acceptació a l’amèrica Llatina.
Particulars i empreses hi anuncien esdeveniments que s’organitzen
arreu de l’Estat espanyol.
Eina de microblogging que permet publicar missatges amb una extensió
inferior als 160 caràcters.
xarxa que permet als usuaris posar-se en contacte amb ex companys
d’estudi de qualsevol escola, institut o universitat de l’Estat espanyol.
Punt de publicació de presentacions multimèdia, que poden compartir-
se o descarregar-se.
xarxa social de caire generalista molt utilitzada pels adolescents i els joves. El seu
funcionament és molt semblant al de Facebook.
6 | L’Especial Empresa i web 2.0
Ctra GI-522 Km 3.9 Naus 1-217858 La CanyaSant Joan Les FontsTel. 972 27 17 16 Fax 972 29 04 03 e-mail [email protected]
Venda i reparació de maquinària d’hostaleria i comerç. Fred comercial. Aire condicionat.
SCèlia roca
Segons les dades presentades per la Secretaria d’Es-
tat de Telecomunicacions l’estiu del 2009, el 65% de
les empreses catalanes tenia presència a Internet. Per
bé que aquesta xifra superava en cinc punts la mitjana
espanyola, el fet que un de cada tres negocis del Princi-
pat encara no hagi fet el salt a la xarxa és una situació
que, des del punt de vista dels experts, caldria corregir.
“Avui és indispensable que qualsevol companyia esti-
gui present a Internet per una qüestió de transparèn-
cia institucional”, explica Hugo Pardo, professor del
Departament de Comunicació Digital de la Universitat
de Vic i autor de diversos llibres sobre el web social. “La
xarxa pot ser una cama o una crossa, però actualment
no té sentit que Intenet no jugui cap paper en el si l’em-
presa”, afegeix Xevi Montoya, director de la consultoria
de màrqueting i comunicació Playbrand.
En qualsevol cas, la consolidació en el darrer lustre del
web 2.0 —basada en plataformes i aplicacions en línia
que fan possible la interacció directa entre els inter-
nautes— ha incrementat les oportunitats de publicar,
compartir i transformar informacions i continguts a
la xarxa amb un impacte econòmic gairebé nul, i sen-
se la necessitat de tenir coneixements tècnics o de
programació. Aquests avantatges cada cop són més
explotats per les empreses, que estan incorporant
aquestes eines com a un instrument de branding, difu-
sió de la imatge corporativa i promoció de productes
i serveis.
Quasi 1.000 milions d’usuaris
Entre els micromitjans 2.0 que també poden ser es-
merçats amb motivacions empresarials, s’hi compten
els podcasts (o programes de ràdio distribuïts en for-
mat MP3), els videocasts (que combinen arxius de so
i imatge en MP4) i els viqui, llocs web que s’amplien
o modifiquen mitjançant el treball lliure i col·laboratiu
de diversos usuaris, sent-ne Viquipèdia l’exemple més
conegut. Fins i tot, caldria al·ludir a la tecnologia RSS
(sigla de l’expressió anglesa really simple syndication).
Mitjançant una subscripció que sovint és gratuïta,
aquest servei permet rebre automàticament a l’ordi-
nador de l’usuari les actualitzacions d’aquells contin-
guts o webs sol·licitats, evitant així que el subscriptor
hagi de visitar novament el site que pertoqui. Una
mostra de RSS seria Google Reader.
De tota manera, la comunicació corporativa acos-
tuma a descansar en dos pilars fonamentals. Un de
ells és el bloc, entès com un lloc web estructurat per
articles o posts disposats en ordre cronològic invers i
que permeten afegir-hi comentaris per part dels seus
visitants. A més, presenten l’avantatge de ser gratuïts
en molts casos i fàcilment indexables en els motors de
cerca a Internet, com Google Blogsearch o Technora-
ti. Apostar per aquestes plataformes, per tant, aug-
menta les possibilitats que un usuari pugui localitzar
fàcilment informació sobre empreses que siguin del
seu interès, llegir comentaris i opinar sobre un deter-
minat producte o servei (acció que, a més, aporta un
feed-back gratuït i a la companyia. En aquest apartat,
destaquen plataformes com ara WordPress i, sobre-
tot, el referent per antonomàsia: el celebèrrim Blog-
ger, creat per l’empresa PyraLabs el 1999 i adquirit per
Google el 2003.
Esment a part mereix l’altra clau de volta de l’estratè-
gia de comunicació i màrqueting a Internet: les xar-
xes socials. Nascudes el 2001 com a espais per al
foment i la gestió dels grups d’amics, van començar
a adquirir notorietat a partir del 2003 gràcies a la ir-
rupció de llocs com ara Friendster, Tribe o la coneguda
MySpace. Totes elles anunciarien l’èxit sense prece-
dents assolit per Facebook. Al quadre adjunt, es re-
sumeixen les característiques de les principals xarxes
socials i el seu àmbit d’aplicació.
El ressò d’aquestes eines, lluny d’apaivagar-se, sembla
abocat a un creixement exponencial. Sense anar més
lluny, un estudi elaborat per InSites Consulting i fet
públic el passat mes de març conclou que més de 940
milions de persones d’arreu del món fan servir alguna
xarxa social. Entre elles, la més utilitzada és Facebook
(escollida en un 51% dels casos), seguida de MySpace
(20%) i Twitter (17%).
Les possibilitats del web social
De tota manera, aquest ranking varia quan les xar-
xes socials s’empren amb una motivació merament
corporativa. Tal com recull l’estudi The Global Media
Check-up, elaborat per la firma de comunicació i re-
lacions públiques Burson-Marsteller i focalitzat en
les 100 companyies més importants del món, Twit-
ter és la plataforma més emprada (65%), per davant
de Facebook (54%), youtube (50%) i els blocs (només
desplegats per una de cada tres firmes). De l’informe
també es desprèn que una de cada quatre empreses
nord-americanes i asiàtiques utilitzen habitualment
totes quatre, dada que cau fins al 15% en el cas de les
principals corporacions del Vell Continent. Tot i que
els Estats Units és l’àmbit geogràfic on més s’utilitzen
les xarxes socials, el percentatge de grans companyies
Eix
prof
essi
onal
L’Especial Empresa i web 2.0 | 7
europees que fan servir com a mínim una d’aquestes
plataformes és lleugerament superior al de els firmes
nord-americanes (88% davant del 86%).
No obstant això, l’elecció d’unes determinades xarxes
socials en detriment d’unes altres o la conveniència
d’impulsar o no un bloc dependrà exclusivament dels
objectius de l’empresa i del seu àmbit de negoci. “Hem
de detectar quin és el nostre client final, localitzar-lo
i, finalment, anar-lo a buscar amb el llenguatge propi
de la xarxa; per a fer-ho, abans d’escollir cap eina espe-
cífica, hem de fer un estudi de les xarxes socials dispo-
nibles, conèixer-les bé i dictaminar si ens serveixen o
no”, assegura Montoya. “Per exemple, si volem fer una
campanya de difusió massiva, el nostre referent serà
Facebook o un aplicatiu de RSS”, afegeix, tot advertint
que no sempre es necessita un bloc corporatiu.
Sigui com sigui, optar per abraçar aquestes estratègi-
es de comunicació no hauria de ser sinònim de grans
inversions. “El més atractiu és que això no és costós: la
tenacitat i l’honestedat són els dos valors més preuats
a la xarxa”, assevera Pardo. Per la seva banda, Monto-
ya recorda que bona part d’aquestes eines són gratu-
ïtes, i que els costos més importants derivarien de les
hores de treball dedicades: “És per això que cal valorar
el rendiment que obtenim del temps invertit”.
A més de la simplicitat en el maneig i d’un cost gene-
ralment baix, la incorporació de les eines 2.0 a l’estra-
tègia de comunicació digital pot reportar uns altres
beneficis. Un d’ells és la facilitat per a obtenir informa-
ció precisa i gratuïta sobre clients actuals i potencials,
mitjançant l’accés als seus perfils personals, la seva
xarxa de contactes i els grups o pàgines que seguei-
xen, circumstància que permet customitzar els pro-
ductes i serveis oferts per l’empresa.
Un nou model publicitari
D’altra banda, resulta innegable que el protagonisme
de la xarxa com a plataforma publicitària continua
augmentat. Segons l’Estudi Infoadex de la inversió publi-
citària 2010, durant l’any passat —exercici en el que els
anunciants van reduir la seva despesa un 14,9%, respec-
te al 2008— la xarxa va ser un dels tres únics suports
publicitaris que van créixer (un 7,2% més que l’any an-
terior), només superada pel màrqueting mòbil (+8,5%)
i seguida, a molta distància, del màrqueting telefònic
(amb l’1,9% d’increment). Així, Internet va assolir en el
2009 una quota de mercat del 11,6% i va convertir-se en
el tercer mitjà pel que fa al volum d’inversió, només pel
darrere de la televisió (42,1%) i els diaris (20,9%).
Tot i aquest clar retrocés dels mitjans de comunicació
que fins ara havien aclaparat el gruix de la inversió pu-
blicitària, els experts no contemplen la popularització
de les eines 2.0 com el principi de la fi dels suports de
tota la vida. “Nosaltres no som partidaris d’enterrar
el pla de mitjans habituals, perquè aquesta tendèn-
cia no significa la desaparició de la premsa en paper”,
afirma Montoya.
Tenir cura dels detalls
Independentment de la fórmula escollida per a en-
dinsar-se en el web 2.0, l’empresa no ha de perdre
mai de vista que el llançament d’aquestes noves for-
mes d’interacció entre la companyia i els internautes
requereixen el desplegament d’unes accions comuni-
catives constants. Aspectes com ara les accions adre-
çades a fidelitzar els seguidors d’un perfil corporatiu
a una xarxa social —amb missatges d’agraïment o
responent les preguntes dels usuaris—, la construcció
de la imatge de marca o la implementació d’iniciatives
adreçades a guanyar notorietat a Internet no han de
ser obviats en cap moment. En cas contrari, el des-
plegament de l’estratègia digital podria comportar
l’efecte contrari a l’esperat.
Per a prevenir aquest possible escenari advers, les
agències de publicitat i les consultores especialitza-
des en la comunicació empresarial i les noves tecno-
logies han incorporat en els darrers anys serveis de
monitorització i assessoria adreçats a acompanyar
i orientar les empreses en els primers compassos del
llançament d’un nou perfil a les xarxes socials o de la
publicació d’un nou bloc. Fins i tot, algunes poden as-
sumir l’externalització permanent d’aquesta tasca,
brindant així un coneixement específic i permanent-
ment actualitzat de la blocsfera i dels webs socials
més escaient per als interessos dels clients.
En aquest escenari de canvi vertiginós, les Adminis-
tracions són un altre referent quant a orientació a
l’hora d’encetar l’aventura digital. Per exemple, ACC1ó
—organisme dependent del Departament d’Innova-
ció, Universitats i Empresa de la Generalitat de Cata-
lunya— i el programa Red.es —vinculat a la Secretaria
d’Estat de Telecomunicacions, pertanyent al Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç— impulsen diverses ini-
ciatives per a fomentar la presència de les empreses
a Internet i explotar-ne totes les eines que posen a
l’abast de la comunicació corporativa. •
Per a saber-ne més:
aced, Cristina (2010). perfiles profesionales 2.0.
uOC.
pardo, Hugo, i Cobo, Cristóbal (2007). planeta
Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast
food. universitat de Vic / Flacso.
rosales, pere (2010). Estrategia digital. Cómo
usar las nuevas tecnologías mejor que la compe-
tencia. Deusto.
Un estudi elaborat per InSites Consulting i fet públic el passat mes de març conclou que més de 940 milions de persones d’arreu del món fan servir alguna xarxa social”
Entre les 100 companyies més importants del món, Twitter és la xarxa més emprada (65%), per davant de Facebook (54%), Youtube (50%) i els blocs (només desplegats per una de cada tres firmes)”
JOR
DI C
AB
AN
AS
8 | L’Entrevista
HCèlia rocadEs dE Fa 17 aNys, La jacc —adscriTa a
L’aGèNcia caTaLaNa dE coNsum— oFErEix
duEs aLTErNaTivEs a La via judiciaL PEr
a doNar rEsPosTa a LEs quEixEs dELs
coNsumidors: La mEdiació i L’arbiTraTGE dE
coNsum. L’aGosT PassaT, mariLó GramuNT
FombuENa, docTora EN drET i ProFEssora
TiTuLar dE drET civiL dE La uNivErsiTaT dE
barcELoNa, va aGaFar LEs rEGNEs d’aquEsT
orGaNismE quE comPTa amb L’adhEsió dE
5.000 EmPrEsEs i uNa PoPuLariTaT crEixENT.
Ha arribat a la JaCC en un moment delicat per a
l’economia del país. Quins desafiaments s’hi plan-
teja?
D’una banda, ampliar l’ús de l’arbitratge de consum i
la mediació com a eines de resolució de conflictes i, de
l’altra, fer que els consumidors no ens perdin la confi-
ança. Fins i tot, i malgrat que això ja depèn de la pos-
sibilitat de comptar amb més recursos humans i eco-
nòmics, convé reduir els terminis de resolució de les
reclamacions que gestionem.
parla de popularitzar l’arbitratge de consum i la
mediació. Cal fer-ne més pedagogia?
Ja se’n fa, tot i que hem d’intentar arribar a tothom.
Sovint organitzem conferències a diversos sectors
empresarials i associacions de consumidors, així com
jornades on s’explica què és l’arbitratge de consum.
Expliqui-m’ho: quins avantatges comporten
aquests dos instruments?
La mediació té un aspecte molt positiu, ja que intenta
que les parts en conflicte arribin a un acord mitjan-
çant la intervenció d’una tercera persona. L’arbitratge
va una mica més enllà, tot i que, en comptes de posar
la decisió final en mans d’un jutge, la deixa en mans
d’un àrbitre o d’un col·legi arbitral. L’avantatge que
aporta respecte a un judici és que és més ràpid. A més,
la resolució que pren l’àrbitre o el col·legi arbitral, el
laude, és definitiva, no es pot recórrer. Només es pot
interposar un recurs si es creu que s’hi han vulnerat els
drets fonamentals que preserva la Constitució —per
exemple, si no s’hi han valorat les proves presentades
o no s’hi ha seguit correctament el procediment. Un
altre punt interessant és que es pot demanar el seu
compliment obligatori mitjançant l’execució del lau-
de, com si es tractés de la sentència ferma d’un jutge.
Finalment, l’arbitratge de consum és gratuït tant per
a l’empresa com per al consumidor. L’únic cost serà
aquell que li suposi a cadascú preparar les proves que
hi vulgui presentar.
Quines qüestions es poden dirimir per a aquesta via?
El consum ho abasta tot: des de les telecomunicaci-
ons fins a la factura de l’aigua, passant per la pèrdua
d’unes maletes, la contractació d’un hotel amb unes
prestacions inferiors a les que s’havien pactat... Això
no cobreix, però, situacions com ara els casos de lesi-
ons, intoxicacions o indicis de delicte.
Què succeeix llavors?
Si entre les parts es detecten indicis de delicte, la JACC
s’hi ha d’inhibir i l’afectat haurà de fer els tràmits da-
vant la jurisdicció penal i en alguns casos fins i tot la
JACC ha donat trasllat al Ministeri Fiscal.
Qui se’n pot beneficiar d’ambdós procediments?
Totes les empreses jurídiques, privades o públiques
hi poden ser demandades. En canvi, l’altra part sem-
pre ha de ser un consumidor, entès com la persona
que adquireix alguna cosa per a una finalitat aliena a
Mariló Gramunt, prESIDENta DE la JuNta arbItral
DE CONSum DE CataluNya (JaCC)
“No només hem de protegir els consumidors: també hem d’aconseguir que siguin responsables”
L’Entrevista | 9
qualsevol activitat professional. Amb tot, hi ha excep-
cions. En posaré dos exemples. És el que succeeix en
l’àmbit de les telecomunicacions, ja que la normativa
que el regula defineix aquest concepte en un sentit
més ampli, en referir-se a l’usuari final. En aquest cas,
sí es podria considerar com a consumidor un autònom
al que no li funciona la línia telefònica. També seria el
cas dels viatges combinats perquè també en aquest
cas la normativa considera consumidor a qualsevol
persona que contracti o es beneficïi d’un viatge com-
binat. En qualsevol cas, l’arbitratge de consum només
es pot iniciar amb la reclamació d’un consumidor.
l’empresa, doncs, mai no té aquesta facultat.
No, no la té, però pot formular una reconvenció. Ima-
ginem que un client no ha quedat satisfet amb la
instal·lació dels mobles i que ha decidit no abonar uns
diners pendents de pagament sol·licita un arbitratge.
En aquest cas, l’empresa en qüestió pot adreçar-se a
la JACC i, després que el col·legi arbitral hagi valorat les
proves, aquest pot donar-li la raó i decidir que el client
pagui els diners pendents si així ho va sol·licitar l’em-
presa.
S’estipula algun import econòmic mínim per a la
tramitació de l’arbitratge de consum?
Hi ha dos requeriments, però molt indeterminats:
que la reclamació reuneixi uns requisits formals i que
no sigui infundada o que afecti els legítims interessos
del consumidor. I això s’ha d’analitzar cas a cas. Pot
haver-hi un interès econòmic a partir d’un cèntim,
però la clau és que aquest interès sigui legítim. I això
no té a veure només amb els diners, sinó amb el plan-
tejament de tota la reclamació.
Quins passos s’han de seguir a l’hora d’iniciar
aquest procés?
Qualsevol consumidor que tingui un problema deri-
vat de l’adquisició d’un producte adreçat a l’ús propi
pot venir a presentar una reclamació per via arbitral,
amb la qual s’iniciarà el procediment. El primer que
fem és comprovar si l’empresa que rep la queixa està
o no adherida al sistema arbitral de consum. En cas
afirmatiu ja hi haurà acord per continuar amb l’arbi-
tratge. En cas contrari, després d’una mediació inicial,
li preguntem a l’empresa si vol tirar endavant el pro-
cés o no. Si opta pel primer supòsit, seguim amb l’arbi-
tratge, però si no ho fa, haurem d’arxivar l’expedient i
remetre l’afectat a la via judicial
I què ha de fer una empresa per a adherir-s’hi?
Això es contempla al Decret 231/2008, que és el que
regula l’arbitratge. Totes les empreses s’hi poden ad-
herir. Si una empresa considera que treballa bé, com-
pleix la normativa vigent i no té inconvenient a l’hora
de canalitzar les possibles queixes dels consumidors
per la via arbitral, li recomano que s’hi adhereixi.
Aquesta adhesió també és un benefici per a les em-
preses, ja que els aporta un distintiu de qualitat. D’al-
tra banda, i de manera molt excepcional, també s’hi
admeten adhesions limitades. Un exemple es dóna en
aquells sectors on es plantegen moltes controvèrsi-
es i on no hi ha cap empresa adherida (per exemple,
l’aeri). En qualsevol cas, cada supòsit ha de ser aprovat
per la Comissió de Juntes, que depèn de l’Institut Naci-
onal de Consum.
algun altre àmbit especialment conflictiu?
El sector de les telecomunicacions és el que concentra
el major nombre de peticions d’arbitratge de consum.
precisament, aquest desembre està previst que
el govern espanyol aprovi la llei general de te-
lecomunicacions. Servirà per a reduir les pràcti-
ques abusives per part dels diversos operadors?
No crec que el problema de les telecomunicacions es
resolgui fent més lleis: si hi ha un sector extremada-
ment regulat, és aquest. De fet, la Llei de les Teleco-
municacions en vigor és del 2003 i s’ha anat modifi-
cant conforme s’han anat detectant problemes —per
exemple, la contractació de determinats serveis de
telefonia sense que el client en sigui conscient. Des
del punt de vista del consumidor, parant una mica
més d’atenció a la normativa vigent o aplicant-la amb
més efectivitat podríem aconseguir que continués
sent adequada.
El 29 de gener del 2010 la generalitat va donar
llum verda a la nova llei de consum. Quins aven-
ços suposa el nou text per als consumidors?
És un text modern que recull moltes novetats i actua-
litza qüestions que havien quedat una mica anacròni-
ques tot i haver estat posades al dia anteriorment. La
Llei se centra en els interessos del consumidors i posa
l’èmfasi en educar-los. No només hem de protegir-los:
també hem d’aconseguir que siguin responsables. Cal
que sàpiguen que quan signen un contracte no només
tenen drets, sinó també obligacions. D’altra banda, el
text regula figures que fins ara no tenien una cobertu-
ra explícita, com ara la intervenció dels intermediaris,
i estableix que les empreses han de comptar amb un
lloc per a atendre les reclamacions. També s’hi esti-
pula que els telèfons d’atenció al client per a formular
reclamacions siguin gratuïts. Fins ara, es donava la
paradoxa que les queixes contra les empreses de te-
lefonia els suposaven un benefici addicional, ja que
cobraven la trucada als seus clients. És excessiu que,
a sobre de tenir un problema, el client hagi de fer una
despesa econòmica per a què li ho solucionin.
un dels aspectes més polèmics d’aquesta llei té
a veure amb les sancions econòmiques per no re-
tolar tota la informació comercial en català, i que
ara es faran extensives també als webs corpora-
tius. Com valora vostè aquesta iniciativa?
Personalment, crec que l’ús de totes les llengües que
tenim a l’Estat espanyol s’hauria d’haver normalitzat
des del primer dia. En el cas de la televisió pública,
en comptes d’emetre desconnexions territorials per
a cada comunitat autònoma, s’hauria d’haver acon-
seguit que qualsevol ciutadà hagués pogut veure la
programació en qualsevol llengua. Per què si en una
pel·lícula o sèrie surten un català o un gallec parlant
amb la seva família se’ls ha de reflectir expressant-se
JOR
DI C
AB
AN
AS
És excessiu que, a sobre de tenir un problema, el client hagi de fer una despesa econòmica per a què li ho solucionin”
S’ha de fomentar el català, i una manera d’aconseguir-ho és compel·lint el seu ús des de les Administracions”
mariló Gramunt, durant l’entrevista al seu despatx, a barcelona
en castellà? Això presenta una situació que és comple-
tament irreal. D’altra banda, penso que el català està
en una situació de desavantatge. S’ha de fomentar, i
potser l’única manera d’aconseguir-ho és compel·lint
el seu ús des de les Administracions. De vegades, la
seva utilització no s’abandona per raons ideològiques,
sinó per comoditat o per desídia.
al gener del 2011 el govern central té prevista
l’aprovació de la llei de mediació en afers civils i
mercantils. Com afectarà el nou text al funciona-
ment de la Junta?
Catalunya va ser pionera en la regulació de la media-
ció, sobretot en l’àmbit familiar. Actualment, també
tenim una llei de mediació per a les controvèrsies en
matèria de dret privat, però se li vol donar una cober-
tura molt més gran. A més, al nou text s’hi intentarà
donar resposta a temes com ara la formació dels me-
diadors.
aquesta última pregunta no sé si és obligada o
òbvia: com està incidint la crisi en el dia a dia a
la JaCC?
La gent reclama més que abans. Anteriorment, per
unes determinades quantitats no se sol·licitava un ar-
bitratge, però ara sí es fa. •
10 | Agroalimentària - Ramaderia
Lredacció
lleidaporc, II Jornades econòmiques del sector porcí
Uns 150 professionals van participar a LleidaPorc,
jornades econòmiques del sector porcí organitza-
des per la Diputació de Lleida, Mercolleida i Fira de
Lleida. En la sessió titulada “Produir porcs a Espanya,
vendre carn al món” s’han analitzat diferents aspec-
tes del sector com la traçabilitat i la comercialització
de la producció porcina. La trobada, que ha comptat
amb prestigiosos especialistes europeus, ha finalit-
zat amb una taula rodona en què els empresaris del
sector han apostat per constituir un associació inter-
professional estatal del sector del porcí amb pes, for-
mada per la producció (ramaders) i la transformació
(escorxadors o industrials), per evitar que els repre-
sentants de les dues parts segueixin tenint pèrdues
en la comercialització de la carn de porc.
A la taula rodona titulada “L’enfocament dels em-
presaris del sector”, hi ha participat el gerent de Vall
Companys, Josep M. Rodie; el conseller delegat de
Piensos Costa, Eduardo Costa; el president de Fa-
madesa, Federico Beltrán, i el director general d’In-
gafood, Manuel García. Els ponents també han coin-
cidit en assenyalar que un dels principals problemes
és l’atomització del sector, tant d’escorxadors com
d’empreses ramaderes, per la qual cosa aposten per
estructures corporatives més evolucionades (con-
centració d’empreses). D’aquesta manera i amb una
interprofessionalitat forta, es podria unificar el tipus
de producte que es produeix i millorar la comerci-
alització, així com fer campanyes publicitàries per
incentivar el consum de la carn de porc o creat una
marca de qualitat del porc espanyol.
Un altre del temes centrals de la jornada ha estat
l’exportació. En aquest sentit, productors i industri-
als creuen que és prioritari obrir nous mercats fora
de la Unió Europea per vendre la carn de porc espa-
nyola, ja que per preu i per transport és molt difícil
competir amb països com ara Alemanya. Quant al
Lleida, capital del sector porcíMÉS DE 1000 PROFESSIONALS DE TOT L’ESTAT ES VAN DONAR CITA A LLEIDA ENTRE ELS DIES 24,25 I 26 DE
NOVEMBRE EN UN TRIPLE ESDEVENIMENT CONFORMAT PER LES “II JORNADES ECONòMIQUES DEL SECTOR
PORCí”, EL “II CONGRÉS DE L’ASSOCIACIó NACIONAL DE VETERINARIS” I “ELS PREMIS PORC D’OR”.
GruP majorisTa dE FruiTEs i vErdurEs. c. sau, 9 08503 Gurb
Tel. 93 889 29 23Fax93 886 05 03a/E [email protected]
futur, els professionals auguren que al 2011 els cos-
tos de la matèria primera seran molt superiors als
d’enguany i el preu de la carn caurà. A més, la situ-
ació encara serà més crítica al 2013, quan entri en
vigor la normativa europea del benestar animal, i
més tenint en compte que a hores d’ara només el
70% de les granges espanyoles estan preparades
per poder complir amb la llei
la 17a edició dels premis porc d’Or
La llotja de Lleida va acollir el passat dia 26 el lliura-
ment dels premis de la 17a edició. Aquests guardons
estan impulsats per l’IRTA, l’Ajuntament de Lleida i la
firma Pfizer Salud.
Quatre granges lleidatanes han estat guardonades:
la Granja Casañé, d’Almacelles, que va obtenir dos
segons premis (plata) per Nascuts Vius i Productivi-
tat Numèrica en la 5ª categoria (explotacions de més
de 1500 verres); la Granja Miquel Serra d’Alcarràs va
rebre el Porc d’Or de bronze per Taxa de Parts; men-
tre que Joaquim Clop, de Lleida, va aconseguir un
Porc d’Or de plata en el criteri Productivitat Numèri-
ca, definit com el nombre de garrins desmamats per
verra productiva i any.
La màxima distinció, el Porc d’Or de Diamant, l’ha
guanyat per segon any consecutiu la Granja Castellets
de Taradell, de l’empresa Pinsos Sant Antoni.•
Eix
prof
essi
onal
Formació - RRHH | 11
Qredacció
Selecció de personal 2.0LEs NovEs TEcNoLoGiEs ENs PorTEN caP a Nous sisTEmEs dE viurE quE aFEcTEN La maNEra com
Es rELacioNEN LEs PErsoNEs. L’aParició dE LEs xarxEs sociaLs ja ha ENTraT aL móN dEL TrEbaLL,
sobrEToT com a miTjaNs PEr Trobar caNdidaTs.
Quan una empresa busca algú per treballar, normal-
ment vol tenir el màxim d’informació possible sobre
el candidat. Es demana sobretot què ha passat a les
empreses on aquesta persona ha treballat anteri-
orment. Als pobles es demana informació als cone-
guts i sovint arriba als despatxos de les empreses
informació de tipus personal.
La tecnologia condiciona la manera de viure. Actu-
alment, els canvis tecnològics estan modificant la
manera com ens relacionem. Des de fa deu anys,
Internet i les seves aplicacions en els mòbils i altres
aparells digitals estan canviant la manera com es
relacionen les persones. Facebook ja és un clàssic
on les persones busquen complementar la seva vida
social o, simplement, buscar informació o passar
l’estona.
Segons sembla, a Estats Units el 80% d’estratègies
de captació de candidats i selecció es basa en eines
2.0, és a dir en xarxes socials que poden ser classi-
ficades en professionals, verticals i generalistes. En
les professionals, com per exemple Linkedin o Via-
deo, hi ha perfils diversos buscant feina i empreses
demandants. Les xarxes socials verticals es carac-
teritzen per l’especialització en informàtica, màr-
queting, cuina etc. Facebook és la xarxa generalis-
ta més coneguda, amb 45 milions de perfils en 200
països, que no està dissenyada per trobar feina però
que pot ser utilitzada per trobar talent i buscar in-
formació sobre candidats.
En el nostre entorn, la utilització d’aquestes eines no
passa encara d’un 10%, tot i que en algunes estadís-
tiques un 24% dels professionals de RRHH comenten
que utilitzen aquestes eines per contrastar informa-
ció d’un candidat. Sembla clar que actualment una
part del talent és dins la xarxa i cal anar-lo a buscar.
També és clar que les persones deixen molta infor-
mació a Internet i aquesta pot condicionar en un
moment donat una selecció, com ho fa tradicional-
ment el comentari positiu o negatiu d’un conegut.
Actualment les empreses ja posen el nom del candi-
dat al Google, i el que surti pot arribar a condicionar
una selecció.
Les eines de selecció 2.0 poden condicionar la ma-
nera de treballar de les empreses i dels departa-
ments de RRHH. Caldrà adaptar-se a un canvi de
model mental que fa de les xarxes cada vegada més
una eina normal de relació i un aparador per la vida
social. En un futur proper no ser present a la xarxa
voldrà dir simplement no existir. Les empreses i els
professionals ja fa temps que han entès la necessitat
d’estar a Internet per ser vistos. En un futur proper
haurem de tenir també el nostre perfil penjat a la
xarxa? Aquest tema podria encetar molts debats,
però de moment crec que cal anar amb compte. La
informació personal que es penja a la xarxa pot ser
utilitzada sempre i escapa del nostre control i no es
coneix l’ús que poden fer de les nostres dades, imat-
ges o vídeos personals. O potser això darrer només
són prejudicis? Les generacions més joves que viuen
pràcticament dins Internet són molt conscients dels
perills de la xarxa i són hàbils a l’hora de preservar la
seva intimitat. Tampoc realitzen compres on-line, ja
que consideren que és una pràctica no del tot segu-
ra… Si ells pensen així per alguna cosa serà.
De la mateixa manera que fa deu anys es magnifica-
va el poder d’Internet pel que fa al seu poder per in-
cidir als mercats. Tot es podia comprar per Internet,
fins i tot es discutia dins els cursos sobre noves tec-
nologies, si les persones comprarien o no per Inter-
net la fruita o la verdura. Sempre sortia algú dient
que la majoria de persones aquestes coses les vo-
len tocar abans de comprar-les, per tant la compra
virtual tenia un límit tal com es va demostrar uns
anys més tard quan, to i haver-hi hagut experiènci-
es d’èxit com Amazon, la bombolla de les empreses
.com va esclatar d’una manera semblant a com ho
ha fet actualment la bombolla immobiliària.
És el què passa també en el cas del supermercat, les
seleccions de persones de forma virtual tenen un se-
guit de límits que cal tenir en compte. En primer lloc
es perd el contacte directe amb la persona i tota la
informació no verbal que ens pot aportar. Per tant
l’entrevista continua sent una cosa imprescindible
en la selecció. Sovint ens aporten més informació
els gestos, o l’actitud d’una persona que no pas el
seu currículum. El què hi ha a Internet al final és un
currículum en imatges de colors i so, però en cap
cas aquesta informació pot substituir la presència
física de la persona. El món virtual té els seus límits.
L’altre dia en una carta al director d’un conegut diari
un senyor recomanava a les persones joves que dei-
xessin una mica de banda les xarxes socials i fessin
més excursionisme o d’altres activitats a l’aire lliure.
Internet pot ser una magnífica eina de selecció si es
fa servir de forma correcta però sempre com a com-
plement d’altres proves presencials.
Per altra banda sabem també que les persones de
vegades fingeixen o volen donar una imatge que
adorni la seva vida social. Utilitzar les xarxes soci-
als per saber coses d’una persona ens pot portar
algun desengany i l’hem de posar molt en qüestió i
contrastar totes les dades que trobem. Si demanem
l’opinió a una empresa de solvència sobre algun can-
didat, potser no ens voldran donar informació, però
el què segurament no faran és facilitar informació
falsa. Al final en tot moment la informació haurà
de ser sempre contrastada per fonts fiables, vingui
d’allà on vingui. •
Les xarxes socials són una altra alternativa per trobar nous candidats.
EIX
PRO
FESS
ION
AL
12 | Gastronomia - Turísme
Pol. Ind. C. Oest, 208518 La Torre d’OristàObrim cada dia a les 7 del matí
Tel. 669 82 57 49 93 888 09 1808519 La Torre d’Oristàwww.planoguera.com
• Salons per a banquets i convencions • Menú diari i a la carta • Esmorzars de forquilla • Dinar i sopar per a grups • Càtering al Planoguera
Eix
prof
essi
onal
Reserveu el vostre
Dinar/sopar d’empresa
T 93 888 09 18 M 651 019 313
Eredacció
El Fòrum Gastronòmic 2011 se celebrarà a Girona del
20 al 23 de febrer i comptarà amb ponents i cuiners
de primera línia com Ferran Adrià, Carme Ruscalle-
da, Sergi Arola, els germans Roca, Nando Jubany,
Quique Dacosta i Alan yau, i nous talents dels fo-
gons. Tots ells explicaran i mostraran en directe la
seva manera de cuinar. De dilluns a dimecres es diri-
giran al públic professional per presentar les propos-
tes més rellevants del sector de l’enogastronomia,
mentre que el diumenge es dirigiran al públic gour-
met, als amants de la bona cuina i dels bons vins.
tres grans temes
El programa ha estat creat a partir d’un eix vertebra-
dor de tres temàtiques ben diferenciades: la gastro-
nomia sostenible, que ja va ser un dels motors de la
passada edició, la vinculació entre cuina i salut, i eco-
nomia i empresa.
D’una banda la gastronomia sostenible, perquè el
Fòrum és un punt de trobada de pagesos i cuiners i
continua apostant per la construcció d’una gastro-
nomia de valors. L’apropament entre cuiners i pro-
ductors responsables és un objectiu prioritari, ja que
el Fòrum manté el seu compromís històric amb uns i
altres, en favor d’una gastronomia i d’una cuina sos-
tenibles.
Pel que fa a la relació entre la cuina i la salut, és un
tema d’ampli abast. La salut és una preocupació cen-
tral de la societat i, per aquest motiu, és necessari
que hi hagi punts de trobada, de diàleg i debat que
apropin la cuina professional a les noves sensibili-
tats.
Quant a l’economia i l’empresa, la crisi ha afectat els
dos darrers anys tots els sectors de la gastronomia:
restauradors, hotelers, viticultors, artesans, page-
sos... El Fòrum tractarà com afrontar les dificultats
de les empreses en temps de crisi, la redefinició de
l’oferta, la política de preus i els nous formats de ne-
El Fòrum Gastronòmic Girona 2011LA GASTRONOMIA SOSTENIBLE, LA SALUT I L’ECONOMIA I L’EMPRESA SóN ELS EIXOS TEMàTICS DE L’ESDEVENIMENT
CLAR DE LLUNAa Ca l’Enric
www.calenric.net
Ctra. Camprodon s/n - 17813 La Vall de Bianya - Tel. 972 29 00 15
Celebracions fi ns a 130 persones
LA VIA ANNIAa Ca l’Enric
Celebracions fi ns a 250 persones
SOPARS DE NADAL
PER A GRUPS I EMPRESES
goci, entre altres temes, al FòrumEmpresa, la nova
marca programàtica del Fòrum.
les novetats
El FòrumEmpresa, en què debats empresarials abor-
daran temes d’interès per als empresaris de la res-
tauració. Seran sessions d’accés gratuït, però amb
inscripció prèvia.
L’Aula Activa, un espai experimental i interactiu en el
que els assistents tindran el privilegi de cuinar amb el
mestre. Amb una capacitat per a 20 persones, aques-
tes exclusives sessions requeriran inscripció prèvia.
Les sessions que es realitzaran a l’Auditori seran gratu-
ïtes (s’inclouran en l’entrada a la Fira) i tots els Tallers i
Aula Activa comportaran tastos de cuina o de vins.
premi Cuina 2010
El Fòrum Gastronòmic de Girona ha estat guardo-
nat amb el Premi Cuina 2010 de la segona edició dels
Premis Gastronòmics Time Out Barcelona, en reco-
neixement a la trajectòria d’una iniciativa de l’àmbit
gastronòmic desenvolupada a Catalunya. La revista
Cuina ha distingit l’esdeveniment per la defensa de
la pagesia com a base de la bona gastronomia, i pels
onze anys que porta divulgant la cuina catalana. •
més informació a www.forumgastronomic.com
Gastronomia - Turisme | 13
Eredacció
Els propietaris que cedeixen un habitatge per a una es-
tada de temporada fins a tres mesos, ja sigui en règim
de lloguer o una altra forma que impliqui contrapres-
tació econòmica, hauran de demanar una llicència o
comunicació municipal (segons decideixi cada Ajun-
tament). Si no es fa aquesta gestió es considerarà il-
legal. Així ho regula el decret aprovat el passat mes de
novembre pel Govern de la Generalitat.
L’Administració entén que aquest perfil d’allotjament
és d’ús turístic. Segons el Govern, el nou decret incre-
menta les garanties als usuaris, pel que fa a les exigèn-
cies de qualitat i serveis, i als propietaris o responsa-
bles de la comercialització, ja que en el cas que l’usuari
atempti contra les regles bàsiques de convivència o
incompleixi les ordenances municipals haurà d’aban-
donar l’habitatge en el termini de 24 hores.
Aquests habitatges han de disposar de cèdula d’habi-
tabilitat, no poden ser ocupats amb més places que
les indicades a la cèdula i han d’estar moblats i dotats
dels aparells i estris necessaris per a la correcta pres-
tació del servei.
Els Ajuntaments s’hi han d’adaptar en un any
Els Ajuntaments hauran de regular, per ordenan-
ça municipal, l’activitat d’habitatge d’ús turístic en
el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor
d’aquest nou decret. Per sol·licitar l’autorització, la
persona propietària haurà d’aportar tot un seguit de
documentació a l’ajuntament (es pot consultat al web
www.gencat.cat).
Els Ajuntaments hauran de trametre a l’Administració
de la Generalitat les altes i baixes d’habitatges d’ús tu-
rístic autoritzats en el seu terme.
Des de mitjans de novembre, al web de la Generalitat
es promociona un nou cercador d’allotjaments turís-
tics (hotels, turisme rural i càmpings) a Catalunya.•
Més informació: www.gencat.cat
Els habitatges que es lloguin per estades inferiors a tres mesos requeriran llicència d’activitat municipal
Autopista AP7, Sortida 817457 Riudellots de la Selva (Girona)Tel. +34 972 477 100 [email protected]
EL TEU PUNT DE TROBADASEMINARI DIA
34€ IVA inclòsPER PERSONA
Aquest Nadal CELEBRA L’ÀPAT D’EMPRESA A NOVOTEL
Salons privats, Varietat de menús a escollir, Pàrquing privat, Cocktails …Ens ajustem a les seves necessitats
EL GovErN caTaLà ha aProvaT uN Nou dEcrET quE rEGuLa ELs aNomENaTs “habiTaTGEs d’ús TurísTic”.
LEs comPETèNciEs sEraN PEr aLs ajuNTamENTs.
Eix
prof
essi
onal
14 | Serveis
Cèlia roca
EEl 6 de novembre passat es va posar en marxa la Llei 32/2010 de protecció per ces-
sament involuntari d’activitat dels treballadors autònoms. El text, aprovat el juliol
d’enguany al Congrés dels Diputats, preveu el desplegament d’una prestació que
anirà lligada a la cobertura per contingències professionals. Així, els beneficiaris
seran aquells autònoms que tinguin protegides les contingències derivades d’ac-
cidents laborals i malalties professionals, dintre de l’àmbit del Règim Especial de
Treballadors Autònoms (RETA) o bé en el del Règim Especial dels Treballadors del
Mar (RETM). Pel que fa als treballadors agraris per compte propi, els requisits per a
percebre el nou ajut es regularan en el termini d’un any.
La mesura també afecta els treballadors autònoms dependents, que s’hi podran
acollir quan es doni algun d’aquests quatre supòsits: l’acabament de la durada es-
tipulada al contracte o la finalització de l’obra o servei, l’incompliment contractual
greu per part del client, la rescissió de la relació contractual per decisió del client o,
finalment, la mort, jubilació o incapacitat del client. En tots aquests casos, serà im-
prescindible la formalització per escrit del contracte laboral.
La prestació, que serà gestionada per la mútua que hagi concertat l’autònom per
a la cobertura de les contingències professionals, permetrà rebre en cas de cessa-
ment total i involuntari de l’activitat —sia temporal o definitiu— una quantitat men-
sual equivalent al 70% de la base reguladora mitjana que s’hagi cotitzat de manera
continuada durant els 12 mesos anteriors a la conclusió de l’activitat. Això suposarà
percebre, a partir de l’1 de novembre del 2011, una paga mensual d’uns 589 euros de
mitjana (calculats sobre una base reguladora d’uns 841,8 euros). Igualment, l’ajuda
comprendrà l’abonament de la cotització de la Seguretat Social per contingències
comunes, al règim corresponent, durant el temps que es percebi el pagament.
Fins a un any de subsidi
La durada de la prestació per atur no serà lineal: per exemple, mentre que 12 mesos
de cotització donaran dret a dos de paga, haver cotitzat durant 36 mesos implica-
rà cobrar l’ajut durant mig any. En arribar als 43 mesos, el pagament se n’estendrà
durant vuit, mentre que a partir dels quatre anys, la protecció es farà efectiva per
un any. En la majoria dels casos, però, el termini de la prestació serà lleugerament
superior per als professionals de més de 60 anys.
D’altra banda, el subsidi contemplat a la nova Llei també incorpora mesures de for-
mació, orientació professional i foment de l’emprenedoria per als treballadors i tre-
balladores autònoms que s’hi hagin adherit i que seran implementades pel Servei
d’Ocupació de Catalunya o, en el cas dels adscrits al RETM, per l’Institut Social de la
Marina.
Per a subscriure aquesta protecció, les persones interessades han de sol·licitar la
cobertura per contingències professionals —que suposen abonar a partir d’uns 70
euros més mensuals— tot emplenant aquest formulari: http://www.seg-social.es/
prdi00/groups/public/documents/binario/51793.pdf. L’imprès s’haurà de presentar
a qualsevol oficina de la Seguretat Social abans del pròxim 6 de febrer. Per a aquells
que ja hi estan subscrits, la nova prestació augmentarà les cotitzacions un 1,7% du-
rant el primer any, que en termes absoluts es traduirà com a mínim en uns 14,31 eu-
ros addicionals cada mes. No obstant això, aquest import anirà incrementant-se a
mesura que es vagin accedint a períodes de protecció més llargs.
Al seu torn, el sindicat Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya-UGT
ha alertat recentment que només l’11,36% dels autònoms del Principat (unes 61.500
persones) tenien cobertes les contingències professionals. Aquest percentatge és
un dels més baixos de l’Estat espanyol, on d’altres comunitats pràcticament doblen
aquesta dada (com ara Navarra, on la xifra s’eleva al 20%). Per a pal·liar aquesta si-
tuació, l’ens sindical ha instat la Generalitat a encetar una campanya d’informació i
sensibilització que doni a conèixer la nova llei entre els beneficiaris potencials. •
més informació:
http://www.paroparaautonomos.com/calculadora.html
Entra en vigor la llei que permetrà als autònoms cobrar l’atur a partir de novembre del 2011EL TErmiNi PEr a subscriurE La Nova cobErTura FiNaLiTzarà EL ProPEr 6 dE FEbrEr
Pol. Ind. TalamancaC/Sant Eloi,208508- Vinyoles (Les Masies de Voltregà).
Tel. 93 850 43 24Fax. 93 850 41 79
Muntatge de cables, connexions, circuits i equips d’electrònica
Serveis | 15
¡Vestimenta
de Campeones!
ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.C/ BANYOLES, 10, POL. IND. DE BESALÚ, 17850 BESALU, GIRONATEL. 972 59 13 32 - 972 59 01 50 FAX 972 59 13 33www.liderimport.com [email protected]
ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.
redacció
Josep Pujadas és el nou president de la Cambra de Comerç a Osona
Eredacció
Jordi Martí, nou president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC)
EEl director general de Fira de Reus, Jordi Martí, és el
nou president de la Federació de Fires de Catalunya
(FEFIC) en substitució d’Ernest Marco, gerent de la
Fira de Cornellà, que va presentar la seva renúncia
per motius estrictament personals i no poder dedi-
car el temps que requereix presidir l’organisme que
aglutina les fires catalanes.
La Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) es va
crear el 1995 i té actualment 54 associats i 6 socis
col·laboradors. És una organització de caràcter fe-
deratiu per a la coordinació, representació, gestió,
defensa i foment dels interessos generals dels certà-
mens firals. •
El passat dia 23 de novembre, en el decurs de la cele-
bració del Dia de la Cambra a Osona, es va presentar
públicament el nou president del Consell de la Dele-
gació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Oso-
na, Josep Pujadas, que substitueix Oriol Guixà, qui
passa a ser coordinador de totes les delegacions de
la Cambra i membre del seu Comitè Executiu.
L’empresari manlleuenc Josep Pujadas és enginyer
industrial i es dedica a la seva empresa del sector de
la fusteria a Manlleu. Els darrers quatre anys ha es-
tat membre del Consell de la Delegació d’Osona i per
aquesta raó coneix bé la corporació. •
Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.
Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.
Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.
redacció
EEl Departament d’Innovació, Universitats i Empresa,
ha aprovat el calendari de festius amb obertura co-
mercial autoritzada per a l’any 2011. La Llei d’horaris
comercials de Catalunya estableix un màxim de vuit
diumenges i festius anuals d’obertura comercial au-
toritzada.
Els Ajuntaments poden substituir fins a dues dates del
calendari previst, per qualsevol diumenge o dia festiu,
de caràcter general o local, llevat dels dies detallats a
l’article 2.3 de la Llei 8/2004 de 23 de desembre, d’horaris
comercials (1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de
desembre), sempre i quan ho comuniquin a la Direcció
General de Comerç abans del dia 28 de febrer de 2011. •
La Generalitat ha aprovat el calendari de festius per a l’any 2011
D’acord amb la Llei, els 8 diumenges i festius que
els establiments comercials de Catalunya poden
romandre oberts al públic són els següents:
2 de gener
9 de gener
3 de juliol
12 d’octubre
6, 8, 11 i 18 de desembrejosep Pujadas, durant la seva intervenció al dia de la cambra a osona.
JOR
DI C
AB
AN
AS
DIS
SEN
y EI
X PR
OFE
SSIO
NA
L
delicioussocial bookmarking
ISSE
Ny
EIX
EIX
PRO
FESS
ION
AL
ISSE
ND
