PRODUCCIÓ

TEATRE ROMEA FESTIVAL INTERNACIONALDE TEATRO CLÁSICO DE MÉRIDA

“Soy un ciudadano romano; no puedo aceptar ningún poder que pretenda estar por encima de las leyes.”

“No necesitamos héroes; lo que necesitamos es escoger a los mejores para que nos representen.”

“- Nos interesa la verdad.- ¿Y, dónde está la verdad cuando hablamos de historia?- En los hechos objetivos.- Que a su vez son interpretables.”

La acción transcurre en una antigua Roma soñada en una biblioteca actual.Época, ciertamente actual.

Fragments de l’obra

Josep Maria Pou investiga la �gura de Ciceró en un text d’Ernest Caballero dirigit per Mario Gas

“Preterita mutare non possumus, sed futura providere debemus. No podemos cambiar el pasado, pero debemos prever el futuro.”

Mirar el passat per entendre el present. Aquest és el punt de partida de Viejo amigo Cicerón, un text d’Ernesto Caballero que porta a escena la rellevància històrica i les contradiccions íntimes d’una de les �gures fonamentals de la política i el pensament de l’antiga Roma: el cèlebre orador Ciceró, defen-sor dels valors democràtics enfrontat �ns a la mort a polítics corruptes i amb vocació dictatorial, a qui dona veu Josep Maria Pou, amb una posada en escena signada per Mario Gas.

Estrenada el passat mes de juliol a la 65 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida i al mig d’una àmplia gira per tot l’Estat que l’ha portat prèviament a fer temporada a Saragossa i València, s’estrena ara al Teatre Romea de Barcelona on estarà en cartell del 17 d’octubre al 10 de novembre de 2019.

L’espectacle, que parteix de com dos joves estudiants es disposen a analitzar des del present la �gura de Ciceró, trasllada l’espectador a la República romana per re�exionar sobre ètica, moral, justícia i convivència, retratant un intel·lectual que va analitzar les diferents dimensions de la vida en societat des de la raó i el sentit comú, i va mantenir la coherència de les seves conviccions polítiques �ns i tot en les circumstàncies més adverses. Josep Maria Pou, nou director artístic del Teatre Romea i actor amb una sòlida trajectòria reconeguda dins i fora del país que l’ha portat a actuar a escenaris tan emblemàtics com l’ Odéon de París, l’Old Rep Theatre de Birmingham i el Barbican de Londres, i donar vida a personatges tan potents com el mateix Orson Welles, el rei Lear, el capità Ahab de Moby Dick o el �lòsof grec Sòcrates, es posa a la pell d’un Ciceró consumit pel seu desig d’immortalitat i el seu anhel de marcar la posteritat amb la seva trajectòria vital. L’aspecte familiar i quotidià es troba amb el pensament polític i �losò�c en aquesta peça, que ofereix una profunda re�exió sobre la realitat política, social i cultural de la història universal. Bernat Quintana i Miranda Gas acompanyen l’actor en aquest joc metateatral sobre la �gura del pensador, un ciutadà compromès, conscient dels seus propis errors i àvid defensor de l’honestedat i la integritat moral. Dos mil anys després, les seves paraules i re�exions continuen removent cons-ciències i ajudant-nos a entendre el món que ens envolta. Un debat cívic molt necessari avui en dia.

FitxaAutor Ernesto CaballeroDirector Mario Gas

Repartiment Josep Maria Pou - CicerónBernat Quintana - TirónMiranda Gas - Tulia

Imatges en vídeoJosé Luís Alcobendas - Julio César Ivan Benet - Marco AntonioAleix Peña - OctavioXavier Ripoll - CatilinaDavid Vert - Bruto

Escenogra�a Sebastià Brosa

Il·luminació Juanjo Llorens

Vestuari Antonio Belart

Espai sonor Orestes Gas

Vídeoescena Álvaro Luna

Ajudant de direcció Montse Tixé

Ajudant d’il·luminació Rodrigo Ortega

Ajudant d’escenogra�a Paula Font

Direcció de producció Maite Pijuan

Cap de producció i producció executiva Marina Vilardell

Direcció o�cina tècnica Moi Cuenca

O�cina tècnica David Ruiz

Regidora Montse Tixé

Sastressa Rosario Macias

Cap tècnic del teatre Sergi Lobaco i Raúl Martínez

Tècnic de so Dani Seoane

Construcció de l’escenogra�a

Arts-cenics i Taller d’escenegra�a Joan Jorba

Confecció vestuari Època i Goretti

Premsa Lídia Giménez i Albert López

Màrqueting i comunicació Publispec

Disseny grà�c Santi&Kco

Agraïments Teatre Nacional de Catalunya i La Perla 29

Espectacle en castellà

Duració 1 hora i 20 minuts

Primera funció al Teatre Romea el 17 d’octubre de 2019

Una coproducció del Teatre Romea

i Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida

Text de l’autorViejo amigo Cicerón es una obra centrada en la �gura del célebre orador romano, protagonista destacado de las intensas luchas y las violentas transformaciones acaecidas en el siglo primero anterior a nuestra era. José María Pou es Cicerón personi�cando la integridad moral de quien mantiene la coherencia de sus convicciones políticas aún en las más adversas circunstancias.Marco Tulio Cicerón se nos presenta, pues, como un político excepcional en un mundo de mezquinas ambiciones personales, deslealtades y pequeñas compo-nendas tan propias de la vida pública desde entonces. Político, jurista, orador, �lósofo, divulgador, podría encarnar la célebre máxima de Terencio pues nada de lo humano le resultaba ajeno.En cualquier caso, nuestra propuesta participa de características propias del mundo del hombre y la mujer de nuestros días, tanto es así que en el texto apare-cen expresiones próximas al lenguaje conciso y coloquial de nuestro tiempo presentando una obra cuya principal intención es, al modo ciceroniano, suscitar el debate cívico de nuestro momento histórico, tan inquietantemente similar al que vivió Marco Tulio Cicerón.Le acompañarán en este fascinante viaje su incondicional secretario Tirón y su amada hija Túlia.

Ernesto Caballero

La crítica

“José María Pou presta carácter, empuje y presencia formidable.” Javier Vallejo El País

“El texto de Ernesto Caballero está muy bien estructurado, ejempli�ca el eterno con�icto entre la razón y el poder.”José Manuel Villafaina El Periódico

“Obra bien escrita, bien contada y bien interpretada.” Raúl LosánezLa Razón

“ Bernat Quintana y una expresiva Miranda Gas, arropan con e�cacia a Pou”Julio Bravo ABC

ha dit...“José María Pou despliega todas sus cualidades, como una oratoria impecable, y un control escénico innato.” Jon Carles Martí Levante

“Decir que Pou estuvo sublime es de una obviedad tal que resulta hasta redundante”CVNoticias

És un dels homes més versàtils de l’escena teatral estatal. Forma part d’aquesta generació de crea-dors que coneixen el món teatral en tots els seus aspectes: com a autor, com a director i com a mestre d’actors. Director del Centro Dramático Nacional des del 2012 �ns al 2019, ha destacat per igual a les seves facetes de dramaturg, director d’escena i director de companyia. Professor titular d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático, ha estat director associat del Teatro de La Abadía. Els seus treballs més recents com a director són: El jardin de los cerezos (CDN 2019), Inconsolable (CDN, 2017), Vida de Galileo (CDN, 2016), El laberinto mágico (CDN, 2015-2016), Rinoceronte d’Eugène Ionesco (CDN, 2014); Tratos (CDN i San Sebastián Capital Europea de la Cultura 2016), una reinterpretació de Trato de Argel de Cervantes; i Jerdiel, un escritor de ida y vuelta (CDN), basat en Un marido de ida y vuelta d’Enrique Jardiel Poncela. El seu monòleg Reina Juana s’ha estrenat l’any 2016 al Teatro de La Abadía, amb direcció de Gerardo Vera. Dins la seva obra dramàtica destaquen títols com Squash, Retén, Solo para Paquita, Rezagados, Auto, Santiago (de Cuba)... y cierra España, Un busto al cuerpo, Pepe, el romano; Té quiero... muñeca, Senti-do del deber i El descenso de Lenin. La feina d’Ernesto Caballero com a director respon a moltes claus que apareixen també a la producció dramàtica: la mateixa insistència en la temàtica social i la mateixa recerca dels límits entre l’escenari i la realitat, la indagació en la metateatralitat, i el joc de temps i espais.

Ernesto Caballero, autor

Actor, director de teatre, cinema i òpera a més de gestor cultural. Com a actor de teatre ha treballat en una trentena de produccions, entre les quals destaquen: Doña Rosita la soltera (1980), Èdip tirà (1993), A little night music (2000), Fausto (2003), Electra (2003), La Orestíada (2004), Follies (2012), Julio César (2013), El largo viaje del día hacia la noche (2014), El �lósofo declara (2016) i Las personas del verbo de Jaime Gil de Biedma (2017). Com a director teatral ha dirigit gairebé un centenar d’espectacles, entre els quals es poden destacar: Un sabor a miel (1967), Tot amb patates (1969), El adefesio (1968), L’òpera de tres rals (1984), La ronda (1986), Frank V (1989), Golfos de Roma (1993), Martes de carnaval (1995), El zoo de cristal (1995), El rapte del serrallo (1996), Sweeney Todd (1995), La reina de bellesa (1998), A little night music (2000), La mare coratge i els seus �lls (2001), The full monty (2001), La Orestíada (2004), Home-body / Kabul (2007), Las troyanas (2008), Mort d’un viatjant (2009), Un tranvía llamado deseo (2011), Follies (2012), Invernadero (2015), Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015), Calígula (2017), Incendios (2017), El concierto de San Ovidio (2018) i Humans (2018). Com a director d’òpera ha dirigit El barbero de Sevilla, La Traviatta, L’elisir d’amore, Jenufa, Madama Butter�y, Turandot o La tabernera del puerto, entre molts d’altres. En cinema ha dirigit la pel·lícula El Pianista (1998) i també ha treballat, com a actor, a El Coronel Macià (2006), Amic/Amat (1999) o El largo invierno (1992). A aquest vessant cinematogrà�c cal afegir-hi que és actor de doblatge, conegut per ser la veu habitual dels actors John Malkovich, Ben Kingsley o Geoffrey Rush. Estació d’enllaç (1995), Descalç sobre la terra vermella (2012), Isabel (2013) i Nit i dia (2015), han estat algunes de les sèries de televisió en les quals també ha participat. Al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis: premi Butaca a la millor direcció teatral (La reina de bellesa), el Premi Nacional de Teatre (Sweeney Todd), dos premis Max a la millor direcció (Sweeney Todd i Follies) i un tercer com a millor espectacle de teatre (La reina de bellesa), o el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (La reina de bellesa), entre d’altres.Va dirigir el Teatro Español de Madrid del 2004 al 2012.

Mario Gas, director

En les seves últimes temporades ha comptat amb èxits per part de públic i crítica en la seva doble vessant d’actor i/o director amb espectacles que s’han estrenat i han girat extensament pels principals teatres del país. Com a intèrpret: Moby Dick (Teatre Goya i Teatro la Latina, 2018-2019); Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (Tea-tre Romea, 2015-2017); Terra de ningú / Tierra de nadie (TNC, 2013); Celobert (Teatre Goya, 2013), Forests (REP de Birmingham i Barbican Theatre de Londres, 2012); Su seguro servidor, Orson Welles (Teatre Romea, 2008); La cabra o Qui és Sylvia? (Teatre Romea, 2005); El rei Lear (Teatre Romea, 2004), Arte (Teatre Tívoli, 1998) i Àngels a Amèrica (TNC, 1997), entre d’altres.Com a director d’escena: Prendre Partit, de Ronald Harwood (Teatre Goya, 2014); El zoo de vidre, de Tennessee Williams (Teatre Goya, 2014); Los hijos de Kennedy de Robert Patrick (Teatro Arriaga de Bilbao i Teatro Alcázar-Co-�dis de Madrid, 2013); Fuegos, de Marguerite Yourcenar (Festival de Teatro Clásico de Mérida i Festival Barcelona Grec, 2013); A cielo abierto, de David Hare (Teatre Goya, 2013); El tipo de la tumba de al lado, de Katarina Mazzeti (Teatre Goya, 2012); Concha, yo lo que quiero es bailar (Teatre Goya, 2011); Truca un inspector, de John Boynton Priestley (Teatre Goya, 2011); La vida por delante, de Romain Gary (Teatre Goya, 2009) i Els nois d’història, d’Alan Bennett (Teatre Goya, 2008); La cabra o Qui és Sylvia?, d’Edward Albee (Teatre Romea, 2005). Pel Teatre Estatal de Turquia ha dirigit La Gran Sultana, de Miguel de Cervantes, dins de la programació “Estambul 2010 Capital Europea de la Cultura”. Durant la seva carrera ha obtingut nombrosos premis i distincions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalun-ya, Premi Gaudí d’Honor, Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura, Premi Nacional de Teatre de la Genera-litat de Catalunya, Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid, Premi Ricard Calvo de l’Ajuntament de Madrid, tres Premis Max, Premi Sant Jordi de Cinematogra�a, Premi Ondas, Fotogramas de Plata, Premi Internacional Terenci Moix, Premi Tendencias, quatre Premis de la Crítica teatral de Barcelona, Premi de la unió d’actors de Madrid, Premi de l’associació d’actors i directors de Catalunya, quatre Premis Butaca, Premi Teatre BCN, Premi Barcelona de Cine, Premi Toledo de Cine, Premi d’honor de Avetid (València), Premi CERES, entre molts d’altres.Ha estat director artístic del Teatre Goya de Barcelona del 2008 al 2019, director artístic del Teatro La Latina de Madrid del 2010 al 2013 i actualment és el director artístic del Teatre Romea.

Nascut a Mollet del Vallès (Barcelona), va realitzar estudis d’interpretació a la Real Escuela de Arte Dramático de Madrid (RESAD). La seva carrera com a actor va començar el 1968 amb la seva participació a Marat-Sade, de Peter Weis, l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach. El 1970, una vegada �nalitzats els seus estudis a la RESAD, es va incorporar a la companyia de Teatre Nacional María Guerrero sota la direcció de José Luis Alonso, en la qual va seguir �ns el 1973. Des de llavors, mentre continuava treballant de manera habitual amb Alonso i Marsillach, va afegir al seu currículum altres teatres i directors com: José María Morera, Miguel Narros, John Strasberg, Mario Gas, Josep Maria Flotats, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Xavier Albertí i Andrés Lima. Per al cinema i la televisió ha treballat a les ordres de Francesc Betriu, Francesc Bellmunt, Manuel Gutiérrez Aragón, Ventura Pons, Fernando Colomo, Alejandro Amenábar, José Luis Garci, Pilar Miró, Antonio Mercero, Carlos Saura, Pablo Berger, Isaki Lacuesta, Julio Medem i Rodrigo Sorogoyen.

Josep Maria Pou, actor

Miranda Gas, actriuEntre els seus treballs en teatre destaquen El jardín de los cerezos, d’Anton Txékhov (2019); Humans, de Stephen Karam, dirigida per Mario Gas (2018); Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf, dirigida per Jordi Prat i Coll (2017); L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen, dirigida per Julio Manrique (2017); Els cors purs, de Joseph Kessel, dirigida per Oriol Broggi (2016); Cuando menos te lo esperes…, dirigida per Edu Soto (2016); Tengo tantas personalidades que cuando digo TE QUIERO no sé si es verdad, dirigida per Jesús Cracio (2015); Los Nadadores Nocturnos, dirigida per Carlota Ferrer (2014); La casa de hielo, dirigida per Carlota Ferrer (2013); No lugares: espacios del anonimato, dirigida per Carlota Ferrer (2013); Maridos y Mujeres, dirigida per Alex Rigola (2013); Doña Perfecta dirigida per Ernesto Caballero (2012); Orquesta Club Virginia dirigida per Manuel Iborra (2012); En la vida todo es verdad y todo mentira, dirigida per Ernesto Caballero (2012); El comte Arnau dirigida per Hermann Bonnín (2011); Baumarchais, dirigida per Josep Maria Flotats (2011); Rock’n’Roll, dirigida per Alex Rigola (2010); Grou-cho me enseñó su camiseta, dirigida per Damià Barbany (2009), i A little night music, dirigida per Mario Gas (2000).En televisió ha participat a les sèries Déjate llevar, de Movistar+ (2018), La Riera de TV3 (2016-2017) i a 6 hermanas de TVE (2015), i al tele�lm Laia, dirigit per Lluis Danés. I en cinema, a Boi, dirigit per Jorge M. Fontana (2017), Verónica, dirigida per Paco Plaza (2016), Ternura y la tercera persona amb direcció de Pablo Llorca (2016) i Vivir es fácil con los ojos cerrados amb direcció de David Trueba (2013).Combina la seva carrera com a actriu amb una d’altra de musical. En aquest àmbit ha participat en el disc debut de Clara Peya, Declaracions, amb el single “Casa meva”; ha estat cantant del grup Xazzar (2005-2009), i ha guanyat el Premi Injuve 2006 i el SONA9 2006.

Bernat Quintana, actorActor de cinema, televisió i teatre, on ha destacat en projectes com Només una vegada (TNC, 2018) dirigit per Marta Buchaca; Panorama desde el puente d’Arthur Miller amb direcció de Georges Lavaudant (Teatros del Canal, 2017); Tu no surts a la foto d’Enric Nolla amb direcció d’Antonio Simó (TNC, 2016); Somni americà dirigit per Oriol Tarrasón (Teatre Lliure, 2015); Ells i els arquitectes de Gerard Vázquez, amb direcció de Damià Barbany (Grec 2015 Festival de Barcelona); El joc de l’amor i de l’atzar dirigida per J. M. Flotats (TNC, 2014); Vània i Stockmann, amb la companyia Les Antonietes, dirigits per Oriol Tarrasón (Espai Lliure, Teatre Lliure, 2014); Cyrano, dirigida per Oriol Broggi (Biblioteca de Catalunya, 2012); o Romeo y Julieta, dirigida per Marc Martínez (Grec 2011 Festival de Barcelona), entre d’altres. En cinema destaquen les seves aparicions a La Ciudad de los Prodigios (1999) de Mario Camus; Boi (2019) de Jorge M. Fontana; o, Barcelona 1714 dirigit per Anna Maria Bofarull, estrenada el setembre de 2019. A la televisió s’ha fet popular per les seves constants aparicions a TV3 i en tele�lms com Barcelona ciutat neutral, dirigit per Sònia Sánchez (2010), i Jo, el desconegut, dirigit per Joan Mallarach (2007); i recentment, en la sèrie de televisió Com si fos ahir.

Teatre_Romea#ViejoAmigoCiceron

MOLT MÉS A

Viejo amigo,CicerónDel 17 d’octubre al 10 de novembre

Horaris De dimarts a divendres: 20.30 hDissabtes 18 i 20.30 hDiumenges 18.30 h

* Dilluns 21 d’octubre a les 20.30 h Dimarts 22 d’octubre no hi ha funció

Informació general

teatreromea.cat

El Teatre Romea rep el suport de

Empreses patrocinadores

Institucions

Venda d’entrades

Mitjans de comunicació

direcció: fèlix riera

fundacióromeaP E R A L E S A R T S E S C È N I Q U E S

DISTRIBUCIÓ

T. 93 309 75 38www.focus.cat

Sergi Callejascalleja@focus.catNoemí Diazndiaz@focus.cat

Preus A partir de 17€ Consulta promocions.

Venda d’entrades Taquilla Teatre Romea teatreromea.cat

Preus especials per a grups a Promentrada promentrada.com 93 309 70 04

Contacte de premsaLidia Giménez i Albert López93 309 75 38 - premsa@focus.cat