PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Material de reforç-USEE

L’ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA

La geosfera és la massa, principalment sòlida, que s’estén des de la

superfície fins al centre del planeta Terra.

Les capes de la geosfera es poden classifica:

1- Segons la seva composició química o les propietats físiques dels materials que la formen.

Escorça: és la capa més superficial.

Continental• : forma els continents i les plataformes continentals

Oceànica• : forma el fons dels oceans.

Mantell: és la capa intermèdia

Nucli: és la capa més interna,

2. Classificació segons les propietats físiques (segons les propietats mecàniques)

. Litosfera (característiques)*

. Astenosfera (característiques)*

. Mesosfera

. Nucli extern

. Nucli intern:

Característiques de la Astenosfera:

Es troba sota la litosfera i arriba als 400 km de fondària.

És de consistència plàstica, fluida.

Està formada per roques del mantell superior semifoses.

És una capa dinàmica.

Característiques de la litosfera

És la capa més externa i prima, i pot assolir els 100 km de gruix.

Es troba en estat sòlid i inclou l’escorça (continental o oceànica) i la

part més externa del mantell superior.

No és una capa contínua, sinó una mena de trencaclosques format per peces que suren sobre un mar de roques foses. Aquests fragments de

litosfera reben el nom de plaques tectòniques.  Les plaques es mouen i canvien l’aspecte de l’escorça

Dinámica de la Litosfera

T eoria de la deriva continental

Fa milions d’anys, els continents havien estat units formant un supercontinent anomenat Pangea. Amb el pas dels anys, els continents es van anar des-plaçant fins a quedar separats en la seva situació actual

C ontactes entre plaques

Què són les plaques tectòniques? Les plaques tectòniques són

fragments de la litosfera

Teoria de les plaques tectòniques :

Les plaques tectòniques es desplacen en direccions i velocitats diferents. Com que les plaques estan encaixades entre elles, aquests moviments

provoquen tensions, compressions i fregaments a les zones de contacte o límits entre plaques.

Tres tipus de contactes entre plaques:

Contactes convergents o destructius. Quan dues plaques es desplacen l’una contra l’altra.

• La litosfera està dividida en fragments rígids (plaques litosfèriques)

• L’astenosfera que és fluida, està sotmesa a corrents de convecció.

• Els corrents de convecció mouen les plaques litosfèriques.

• El moviments de les plaques litosfèriques provoquen terratrèmols, volcans, separació i unió dels continents i altres processos complexos (sobretot en zones concretes).

Contactes divergents o constructius: Són aquells que s’originen entre dues plaques que se separen.

Contactes transformants: les plaques es desplacen en paral·lel, l’una al costat de l’altra. El desplaçament de les plaques genera fregament que dóna lloc a terratrèmols.

Volcans i terratrèmols

Volcans i terratrèmols van lligats a la dinàmica de la litosfera, especialment a les zones de contactes entre plaques tectòniques.

Volcans

Els volcans són esquerdes de la litosfera per on el magma de l’astenosfera puja a la superfície terrestre, en un procés anomenat erupció

.El magma és una massa fluida de roques foses amb una proporció variable de

gasos. Diferents composicions de magmes produeixen diferents tipus d’erupcions volcàniques:

1. Els magmes rics en gasos originen erupcions volcàniques explosives.

2. Els magmes pobres en gasos donen lloc a erupcions poc explosives, on el magma flueix formant colades de lava..

Tipus de volcans

Vulcanià: - El nom ve de les erupcions el volcà Vulcà. - Soler ser explosives i formen núvols foscos de cendra.- Erupcions molt violentes

Hawaià: - Normalment són volcans fissurals- La lava sol ser poc densa.- Erupció continua.- La lava bull i s’escampa per desbordament.

Peleà:- La lava és molt viscosa- Les erupcions estan separades per grans intervals.- Erupcions molt destructores

Estrombolià:- Reben el nom d’una petita illa volcànica italiana :Stromboli.- Lava menys fluida.- Erupció contínua.- Explosions moderades, rítmiques i contínues

Parts d’un volcà i les seves característiques

1. Gasos i piroclast. Gasos més abundants són: vapor d’aigua, diòxid de carboni, diòxid de sofre. Piroclasts són materials sòlids projectats a l’aire per els gasos.

2. Con volcànic. Massa formada per l’acumulació de materials expulsats

pel volcà.

3. Lava. Material fos que forma corrents anomenades colades

4. Cràter. Orifici de sortida

5. Cambra magmàtica. Bossa on s’acumula el magma

6. Xemeneia. Conducte per on puja el magma

Els terratrèmols

- Els terratrèmols Un terratrèmol és la vibració del terreny produïda per un brusc alliberament d’energia. Tenen lloc a les zones de contacte entre dues plaques tectòniques.

- El sismògraf és l’aparell que mesura la força o magnitud dels terratrèmols. La magnitud dels terratrèmols se sol expressar amb un número de l’escala de Richter

Parts d’un terratrèmols

- Hipocentre: Punt on s’origina el terratrèmol. Sol trobar-se a uns 80 km de fondària

- Epicentre: És e l punt de la superfície més proper al focus del terratrèmol, lloc de la superfície on el terratrèmol té major magnitud.

- Ones Sísmiques: Mitjà pel qual es transmeten les vibracions dels terratrèmols.

FALLA (contacte entre

plaques) EPICENTRE

HIPOCENTREONES SÍSMIQUES