Processos de transició i canvi de règim · o S’arriba a una poliarquia (ex.: Espanya, Xile,...

Política Comparada I Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 1

Processos de transició i canvi de règim

Introducció

• Del joc entre rics i pobres al joc entre governants i ciutadans

• El joc entre rics i pobres el podíem plantejar perquè assumíem “agència perfecta”, es dir, assumíem que els partits o elits polítiques eren representants

perfectes dels interessos dels grups socials als que representaven – burgesos i treballadors

• Però, es aquest un supòsit realista????

• Com podríem caracteritzar la relació entre governants i ciutadans???

• La relació entre governants i ciutadans s’ha modelat seguint els anomenats models d’agència - Què són els models d’agència?

• Els models d’agència: - Dos jugadors:

o Un agent –pren les decisions o Un principal –q delega les decisions pq no té els recursos (temps,

expertesa..) per prendre-la directament.

- Innumerables situacions de la vida social que prenen aquesta estructura. Ex: rel. client-advocat; conductor-mecànic; pacient-metge; empresa-treballador; ciutadà-polític

- Quin és el conflicte en els models d’agència? - En què consisteix el “problema d’agència”????



o Interessos –poden no convergir, però no necessàriament incompatibles (ex: ciutadans -> bones polítiques; polítics -> beneficis associats a

l’exercici del poder) o Informació –asimetria (posició avantatge estructural de l’agent)

- Com es pot minimitzar el problema d’agència entre ciutadans i polítics? o → amb institucions...

o → quines????

o → com minimitzen el problema??

- o sigui que la democràcia no nomes serà una forma de protecció dels pobres contra els rics sinó també dels ciutadans contra els governants.

La literatura sobre transicions

• El que interessa a la literatura sobre transicions és com es passa de un règim autoritari, on els ciutadans no tenen cap control sobre el que fan els governants, a una democràcia, on els ciutadans passaran a controlar el poder dels governants

• Se centra en els processos que s’inicien des del règim autoritari, no en els que s’inicien des de baix.

• Aquests processos s’han estudiat utilitzant una perspectiva estratègica

- Què vol dir? - → que els resultats s’expliquen a partir de les decisions, els càlculs i les

interacciones entre els diferents actors (“jugadors”)

o → Aquí el joc és entre polítics i ciutadans

o → els polítics calculen el que tenen a perdre i a guanyar amb un canvi

de règim.



• Preguntes: - Com s’inicia un procés de transició? Per què els governants accepten

cedir el poder? - Com es formen les preferències dins d’un règim autoritari? Que explica la

existència de “durs” i “tous” dins el règim? - Sota quines condiciones una liberalització acabarà en una democràcia?

• Dintre d’un procés de canvi de règim per pactes i negociació cal distingir entre: - La liberalització: ampliar drets i llibertats. Fer petites concessions a la

societat civil. Es pot considerar la fase prèvia a la democratització.

- La democratització (o procés d’emancipació)

• Liberalització - Es un estadi o la fase d’un procés - Simplificant = “dictablanda” - → és a dir, una dictadura amb més llibertats que en la fase anterior, que

permet que es formin associacions • Democratizació (emancipación gradual)

- És tot el procés d’un régim autoritari a una poliarquía - → liberalització, transició, i consolidació

El procés de liberalització

• Com comença? - Una liberalització comença amb l’existència d’associacions autònomes

- Per què són importants? → als règims autoritaris els fan por, fins i tot si no

tenen fins polítics, perquè poden servir per canalitzar accions contra la dictadura

- Com s’inicia la liberalització (joc de senyals):



o Certa mobilització popular que indica als liberalitzadors que poden establir algunes aliances amb elements de la societat civil. Aquesta

aliança els pot ajudar a modificar la relació de forces al si del bloc de poder.

o Les divisions visibles al bloc del poder envien senyals a la societat civil que pot haver un cert marge para la seva organització autònoma.

- També que hi ha divisions al si del règim autoritari - Quins són els grups dins el règim autoritari?

o Immobilistes (no volen canvis de cap tipus) – Arias Navarro o Liberalitzadors (“durs” i “tous”) – Fraga

o Reformadors (demòcrates) – Suárez - Però, per què alguns individus dins el règim volen canvis i altres no? I per

què alguns individus volen canvis més extensos i d’altres més limitats? - D’on surten les preferències dels individus dins el règim???

• Què explica les preferències?

- De que depenen les preferències de les elits autoritàries? o Beneficis esperats amb el canvi de règim (B). La proximitat als centres

de poder. o La percepció sobre la capacitat repressiva del règim (r). Quanta força

estaran disposats a utilitzar per defensar el regim. Això dependrà de (a)

i del control de la força (relació amb els militars). - Els grups:

o Els immobilistes. Tenen molt a perdre perquè estan molt identificats

amb l’antic règim i tenen poc futur en el nou.

o Els liberalitzadors “durs” tenen molt a perdre amb un canvi de règim i estan disposats a utilitzar la força per mantenir el règim, però estimen que s’han de fer alguns canvis en la dictadura perquè res no canviï.

o Els liberalitzadors “tous” també tenen a perdre amb un canvi de règim però no estan disposats a utilitzar la força. Arribat el moment prefereixen acceptar la DEM que fer ús de la violència.



o Els reformadors tenen més a guanyar amb una democràcia i la prefereixen a una dictadura.

- Veurem per què els LIB: o quasi mai aconsegueixen els seus objectius de obrir el regim sense

arribar a una democràcia. o Mai haurien d’iniciar una liberalització -- si no volen arribar a un resultat

no desitjat o I també: Sota quines condicions es donaran els diferents resultats –

dictablanda, poliarquia, retrocés

• Dilemes de la liberalització: - Cita de Przeworski: “lo que resulta desconcertante es que tantos políticos

crean que triunfarán donde otros han fracasado, para acabar fracasando igualmente”

- Quins són els resultats possibles? o El procés no s’inicia (ex.: Cuba, Corea del Nord, etc…) o Es passa a una dictablanda i el procés s’atura aquí. o S’arriba a una poliarquia (ex.: Espanya, Xile, Hongria, RDA) o Després d’iniciar una liberalització es fa marxa enrere, i el resultat és

una dictadura amb més repressió. (ex.: Republica Popular Xina)

• El joc: - Resultats possibles

o Jugadors → “liberalitzadors” i “societat civil”

o Resultats →

o Dics (statu quo),

o Dica (dictablanda),

o Dicr (dictadura amb repressió),

o Transició (s’obra una negociació i es va cap a una poliarquia),

o Insurrecció (pressa del poder per l’oposició democràtica i col·lapse

del règim autoritari)



- Preferències: o Liberalitzadors “durs”: Dica>Dics>Dicr>Transició>Insurecció

o Liberalitzadors “tous”: Dica>Dics>Transició>Dicr>Insurrecció o Societat civil: Transició>Insurrecció>Dica>Dics>Dicr

• Condicions del joc: - Informació completa:

o Tothom sap tot i tothom sap el mateix → informació completa

o Resultats sota dos condicions: § Quan els liberalitzadors són “tous” (1.1)

§ Quan els liberalitzadors són “durs” (1.2) o En condicions d’informació perfecta, els liberalitzadors tous no obriran o En condicions d’informació perfecte, els durs acabaran portant a una

dictablanda (en la realitat mai ens trobem en aquesta situació)



- Resultats: Per tant: o En quin cas hipotètic s’establirà una dictablanda? Dues condicions:

§ Els liberalitzadors són “durs”: Dica>Dics>Dicr>Transició>Insurrecció

§ La capacitat repressiva del règim es alta i la probabilitat que la repressió tingui èxit es molt elevada r>1-r

§ Tot lo demés es manté igual (informació completa) → la SC sap això

• Informació incompleta: - Però que passa si relaxem el supòsit de la informació completa???? - → es a dir, què passa si algú s’equivoca en les seves creences???

- VEIEM-HO - Què passa quan l’error de càlcul és dels liberalitzadors?

o Liberalitzadors són “durs” i estimen equivocadament la seva força (creuen que r >1-r)

o La societat civil estima correctament que 1-r>r o Inicien el procés, pensant que la societat civil no s’organitzarà perquè si

s’organitza, el resultat serà Dicr donat que r>1-r, però.... la societat civil s’organitza perquè sap que el resultat no serà una Dicr donat que 1-r>r

o Els liberalitzadors en veure que la societat civil s’organitza s’adonen que han sobreestimat la seva capacitat repressiva (perquè 1-r>r i no r>1-r), però ja es tard per rectificar i opten per tornar-se reformistes i acceptar

una transició (és el menys dolent dels resultats que poden aconseguir arribats a aquest punt del procés)



- El resultat és una POLIARQUIA, quan això NO estava en els càlculs dels liberalitzadors!!!!!!!

- Què passa quan l’error de càlcul és de la societat civil?

o Els liberalitzadors són “durs” i estimen correctament que r >1-r

o La societat civil creu equivocadament que els liberalitzadors son “tous” (o que 1-r > r)

o Els liberalitzadors inicien el procés, creient que la societat civil sap que

ells són “durs”

o Però per sorpresa dels liberalitzadors la societat civil s’organitza (perquè creu que arribat el moment els liberalitzadors preferiran una transició a fer us de la repressió),

o Els liberalitzadors opten per reprimir i s’arriba al resultat Dicr, a una

dictadura amb més repressió. Ex.: Xina amb Tinanmen



- Conclusions: La liberalització no és un resultat factible a menys que es donin uns supòsits molt restrictius: o Que tots els implicats tinguin informació completa sobre les

preferències dels altres i sobre les probabilitats d’èxit de la repressió - Pel contrari, errors de càlcul porten que una liberalització acabi en una

transició o en violència i repressió.



Processos de transició i canvi de règim. Des de baix

• La tesis de Geddes - (article: “What Do We Know About Democratization After Twenty years?”)

- El tipus de transició depèn del tipus de règim autoritari - Distingeix entre:

o règims militars: aquell on una junta de militars governa o personalistes: un sol individu té tot el poder. Solen ser poc

institucionalistes o partit únic

• Els règims autoritaris són més o menys vulnerables a les divisions internes, depèn dels incentius de les elits autoritàries a cooperar per mantenir-se al poder - Militar -> pocs incentius si posa en risc la unitat de la institució militar.

Tenen molta por a la divisió interna, donada la seva lleialtat a la institució. Preferiran tornar a la part militar un cop consideren que han fet la feina. És més probable que les transicions siguin des de dalt. De mitjana duren menys

- Personalistes -> més incentius però base més fràgil - Partit únic - > molts incentius i base menys fràgil

• D’aquí es deriven diferents tipus de transició:

- Règims militars → des de dalt

- Règims personalistes → des de baix



- Règims partit únic → des de baix

• Les transicions des de baix: - S’han explicat fent servir models que serveixen per il·luminar la dinàmica de

la mobilització social

- Aquests models s’anomenen de “llindar”, “massa crítica”, “cascada”, “difusió” i alguns dels seus referents són Granovetter, Schelling…

• Models de llindar: - Aquest models:

o Assumeixen la interdepèndencia de les decisions

o Expliquen la decisió individual de participar en funció de la participació esperada

o La participació esperada es un paràmetre en la decisió individual de participar perquè augmenta els beneficis i/o redueix els costos de la participació

- Aplicacions:

o Difusió de tecnologia o d’innovacions (Mac) → nombre de participants

augmenta la utilitat

o Protesta o vaga → nombre de participants redueix els costos

(acomiadament, sou) i augmenta els beneficis (probabilitat d’impacte)

o Vot → nombre de participants pot reduir (decisió de votar) o augmentar

(eleccions competitives) els beneficis.

- Altres aplicacions:

o Disseminació de rumors i d’opinió nombre de participants augmenta la credibilitat del rumor

o Segregació racial o de classe als barris nombre de similars o diferents

(classe, raça) o Aplaudir o deixar una conferència quanta més gent menys costos fer-

ho. - El concepte de llindar:



o Cada individu tindrà un nombre mínim de gent (Ti) que considerarà suficient per participar. Aquest és el punt on els beneficis de participar

depassen els costos. o Aquest llindar serà diferent per cada individu i dependrà de

característiques diferents segons la situació. Ex:

§ Protesta → extremistes (llindar baix)

§ Canvi d’opinió → sofisticats (llindar alt)

• El model de Kuran: - Què vol explicar?

o Les revolucions de l’Europa de l’Est. Característiques: § i) van ser per col·lapse del règim autoritari i § ii) com a resultat de massives mobilitzacions socials.

- Ex: Alemanya de l’Est - Li interessa explicar dues qüestions:

o L’element de sorpresa d’aquestes revolucions – ningú va ser capaç de anticipar-les

o La dinàmica de la mobilització massiva – fa servir els models de llindar. - 1. L’element de sorpresa l’explicarà a partir del concepte de falsificació de

preferències o Divorci entre preferències privades i preferències públiques. Es

produeix en tot règim on expressar públicament l’oposició al règim te costos. Quants més costos, més divorci. Règims totalitaris

o Conseqüència d’aquesta falsificació: no podem saber el grau

d’oposició o el genuí recolzament que té el règim. Això el fa vulnerable!

- 2. Per explicar la dinàmica de la mobilització massiva s’inspirarà en els models de llindar

o Elements del model: § Individus = i § Les preferències privades estan fixades en cada moment



§ Les preferències públiques és la variable que està sota el seu control. En cada moment, han d'escollir si expressen: i) suport al

règim o ii) oposició al règim polític. § S = la mida de l’oposició, entre [0,100]

- La decisió de l’individu dependrà de dos paràmetres: o Cost psicològic de falsejar les preferències (cost intern). o Cost de fer públic la seva oposició al règim (cost extern). Aquest cost

decreixerà amb S. Quan més gran S, menor serà el cost expressar

oposició al règim. Quan més petit S, més gran serà el cost d’expressar públicament l’oposició al règim.

- Definició de llindar revolucionari: Es el punt on els costos psicològics de

falsejar les preferències són superiors als costos de fer pública l’oposició al

règim: nombre de persones que necessites abans que tu decideixis

mobilitzar-te - Resultats:

o L’individu es mobilitzarà si:

§ - > S > S* o Què passa amb el llindar revolucionari (Ti) quan:

§ Costos interns (Ci) pugen?

§ Costos interns (Ci) baixen? § Costos externs (Ce) pugen?



§ Costos externs (Ce) baixen? - Aquest simple model es pot utilitzar per il·lustrar la dinàmica de la

mobilització social. - Es pot fer dinàmic perquè assumeix la interdependència de les decisions.

Recordeu: els costos individuals de fer pública la oposició al règim dependran del nombre d'individus que ho hagin fet (la S).

- Veurem que petits canvis en el llindar revolucionari d’un individu poden tenir grans conseqüències – poden provocar un moviment en cadena que

acabi amb una revolució.

• Exemple joc model de Kuran: - Societat = 10 individus

- Cada individu té el seu llindar revolucionari - Imaginem diferents distribucions amb 5 diferents escenaris - Situació 1: canvi al llindar revolucionari del individu 2

o A = {0, 20, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 100} § (S= 10%)

o A’ = {0, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 100},

§ (S= 90%) → nomes ha calgut un canvi petit en la cadena per

provocar aquest gran canvi - Situació 2: canvi al llindar revolucionari del individu 2 amb una altra

distribució

o B = {0, 20, 30, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 100}

§ (S=10%) o B’ = {0, 10, 30, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 100}

§ (S=20%) → no canvia gaire

- Situació 3: cap canvi en una distribució molt favorable a la revolució

o C = {0, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 60, 100} § Average Ti = 30 § S = 10% § Tot i que és una societat molt revolucionària, tenim molt poca

mobilització. Només cal que 1 entre 7 tingui una mala experiència



amb el règim per a que això canviï. Podem tenir societats revolucionàries sense revolució

- Situació 4: un canvi estructural i una distribució molt favorable a la revolució (Gorbachov dient que no empresonarà l’oposició)

o D = {0, 30, 30, 30, 30, 30, 30, 30, 30, 30, 100} § S = 10%

o D’= {0, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 20, 100} § S = 10%

§ Veiem que la relació no és 100% directa perquè la mobilització segueix sent baixa

- Situació 5. Un canvi en l’opinió pública (Catalunya) o E = {0, 10, 30, 30, 50, 60, 70, 70, 80, 100}

§ (S = 20%) o E’= {0, 10, 20, 30, 50, 60, 70, 70, 80, 100}

§ (S = 40%) → falta que els menys fans es mobilitzin

o E’’={0, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 60, 70, 100} § (S = 90%)

• Conclusions: - Una distribució favorable a la revolució, un alt grau d’oposició al règim, o

un alt grau de malestar social no serà ni condició necessària (com demostra la distribució A) ni suficient (com demostra la distribució C)

- Un canvi estructural tampoc serà condició necessària (com demostra la

distribució A) ni suficient (com demostra la distribució D). Caldrà l’acció d’algun individu.

- El canvi dependrà de la distribució de freqüències dels llindars i del punt en

la cadena on es produeixi el canvi o la pertorbació. Serà imprevisible per la hipersensibilitat del trajecte de la cascada a petites pertorbacions en la distribució de freqüències dels llindars.

Processos de transició i canvi de règim · o S’arriba a una poliarquia (ex.: Espanya, Xile,...

Documents

Transcript of Processos de transició i canvi de règim · o S’arriba a una poliarquia (ex.: Espanya, Xile,...