Primera edició - Cossetània Edicions · riana i del Beat Domènec Savio, és una mena de pati...
13
Transcript of Primera edició - Cossetània Edicions · riana i del Beat Domènec Savio, és una mena de pati...
Primera edició: Juny 2013
© Dels textos: Antoni Capilla
© De les fotografies: Frederic Camallonga
© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions
Edita:
9 Grup Editorial – Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – [email protected]
Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Rocar i Viola, Albert Ortas i Serrano.
Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig
Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-130-8
DL T 394-2013
El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor
Tots els drets reservats
001-003 CRÈDITS.indd 2 11/04/13 10:04
3
SANT ANDREU
BARCELONABARRI A BARRI
ANTONI CAPILLAFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA
6
BARÓ DE VIVER · EL BON PASTOR · EL CONGRÉS I ELS INDIANSNAVAS · LA SAGRERA · SANT ANDREU · LA TRINITAT VELLA
001-003 CRÈDITS.indd 3 11/04/13 10:04
EL districtE dE sant andrEu ha heretat bona part del terme muni-cipal del vell poble de Sant Andreu de Palomar, annexionat per la ciutat de Barcelona el 1897. La mil·lenària història d’aquest indret viu ara un nou episodi: el que està escrivint l’arribada del tren d’alta velocitat a Sant Andreu. Amb l’AVE, al districte també hi arribarà un gran parc lineal que soterrarà la futura estació de la Sagrera i bona part de la trinxera per on circulen les vies, una cicatriu ur-
sant andreuun districtE d’HistÒria MiL·LEnÀria
bana que ha separat els barris i que marca els límits amb el veí districte de Sant Martí.
El rovell de l’ou del districte és l’antic centre històric, articulat al voltant de l’església parroquial i del carrer Gran, una de les principals vies de sortida de Barcelona des de temps immemorials. Aquest barri, que dóna nom al districte, conserva bons exemples del seu passat in-dustrial, com les restes de l’enorme complex fabril de la Fabra i Coats,
004-007 INTRO.indd 4 11/04/13 10:17
i una bigarrada trama urbana amb notables mostres d’arquitectura po-pular, com el conjunt del carrer de Grau, modernista com Can Guardio-la o Can Vidal, o racionalista, com la Casa Bloc.
A la zona més septentrional del dis-tricte de Sant Andreu es troba el bar-ri de la Trinitat Vella, un llunyà turó on hi va haver una ermita i la quinta forca de Barcelona molts anys abans que esdevingués el destí de bona part de l’allau migratòria que va arribar a Barcelona durant el segle XX i un dels principals nusos viaris de la ciutat. Una sort paral·lela a la que van córrer els petits barris de Baró de Viver i del Bon Pastor, dos polígons de cases ba-rates pertanyents a Santa Coloma de
Gramenet fins el 1945, bastits al costat de la llera del riu Besòs.
Els tres barris restants que confor-men el districte (la Sagrera, el Con-grés i els Indians, i Navas) es troben a la zona més meridional i antigament van formar part, conjuntament amb el veí Guinardó, de l’antic barri de Muntanya del poble de Sant Martí de Provençals. A aquests tres barris, tallats per la Meridiana, coexistei-xen masos medievals com la Torre de Fang, a tocar del Clot (la Sagre-ra); torretes modernistes com Villa Jazmines (el Congrés i els Indians) i polígons de la postguerra, com la Urbanització Meridiana (Navas). Tres exemples de l’heterogeneïtat d’un districte d’història mil·lenària. u
004-007 INTRO.indd 5 11/04/13 10:17
BARÓ DE VIVER
Plaça de les FontsEl Gran SalóA les Cases BaratesMural de la MemòriaParc Fluvial del Besòs
EL BON PASTOR
Yo, AméricaMural de MariscalParc de la MaquinistaMuseu MACOSAMurals del Bon PastorParròquia del Bon PastorL’Obelisc
EL CONGRÉS I ELS INDIANS
Institut Ferran Al Doctor FerranVilla JazminesFrancesc Tàrrega, 37Fàbrica RoselsonRefugi 977Ca l’ArmeraCanòdrom MeridianaSant Pius XLa Maternitat
NAVAS
Carrer dels Bofarull
Plaça d’Islàndia
Avinguda Meridiana
8
14
22
32
9
10
10
10
13
15
16
17
18
19
21
21
23
24
25
25
26
27
27
28
29
31
33
34
34
Sant Joan Bosco
Urbanització Meridiana
LA SAGRERA
Torre de Fang
Pont de Bac de Roda
Parc del Rec Comtal
Plaça del General Moragues
Nau Ivanow
M1 URB I BCN
Mercat de Felip II
Casa Meridiana
Dama d’Elx
Crist Rei
Font de l’Assemblea
Can Cascante
Meridiano Cero
Parc de la Pegaso
ENASA
Carrer de la Sagrera
Ca n’Arpi
Sabons Ferrer
Can Mestres
Plaça de Masadas
Torre Genovés
Nostra Senyora dels Àngels
La Barraca
Torre d’Aigua
SANT ANDREU
Sant Andreu Comtal
Plaça de l’Estació
Clínica Sant Jordi
Carrer del Pont
Sant Andreu de Palomar
36
37
39
42
43
44
45
45
46
46
48
49
50
50
51
53
53
56
57
58
58
59
61
61
62
62
64
66
67
68
69
38
64
004-007 INTRO.indd 6 11/04/13 10:17
7
Antiga biblioteca pública
Casa de la Vila
Can Fabra
Fabra i Coats
Ca l’Alsina
Placeta de Rubén Darío
Gran de Sant Andreu
Plaça del Mercadal
Casino El Progrés
Ca n’Estruc
Can Barbosa
Casa Vidal
Bar Versalles
El Siglo
Plaça del Comerç
Rambla de Fabra i Puig
Pilar d’Aigua
Vapor del Fil
Finestra neoclàssica
Escola Bressol del Mar
Ateneu de Sant Andreu
Can Mazzantini
Carrer de Coroleu
Sant Pacià
Societat Coral La Lira
Ca n’Aresté
Centre Cívic de Sant Andreu
Can Guardiola
La Llotja
UE Sant Andreu
Can Portabella
Estació Onze de Setembre
Premsa de Can Xandri
Carrer de Grau
Can Galta Cremat
Casa Bloc
Les Carasses
Les Casernes
LA TRINITAT VELLA
Creu de Terme
Villa Mercedes
Casa de les Aigües
Parc de la Trinitat
Cavalls Desbocats
Dona que es banya
70
70
71
74
76
76
78
79
80
81
81
82
84
85
85
87
89
89
90
91
91
91
92
94
95
95
96
98
98
98
100
101
102
102
104
104
108
109
111
112
112
115
116
116
110
004-007 INTRO.indd 7 11/04/13 10:17
baró de viver és un barri amb tres vides. La primera comença a fi-nals dels anys 20, durant la dictadu-ra de Miguel Primo de Rivera, quan es va iniciar la urbanització d’uns terrenys agríco-les de la riba dreta del Besòs que per-tanyien al munici-pi de Santa Colo-ma de Gramenet. El polígon, un dels quatres conjunts de cases barates cons-truïts en aquella època, va ser batejar en honor de Darius Rumeu, segon baró de Viver i alcal-de de Barcelona entre 1924 i 1930, i rebatejat temporalment durant la Segona República com Grup d’Habi-tatges Pi i Margall.
Sant andreuBARÓ DE VIVER
El projecte inicial del barri de Baró de Viver contemplava la urbanització de 5,22 hectàrees i la construcció de
334 habitatges unifamiliars de 43 metres quadrats per
acollir la mà d’obra arribada a Barce-
lona amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. El polí-gon, que tenia
forma rectangu-lar amb un apèndix
triangular en el qual hi havia d’anar una plaça que
mai es va arribar a construir, estava mal urbanitzat, aïllat (la construcció més propera era la caserna d’artille-ria de Sant Andreu) i sense cap mena d’equipaments. Va ser annexionat a
El barri de Baró de Viver es va fundar a finals dels anys 20,
va créixer sense control durant els anys 50 i a final del segle passat va iniciar
un procés de reforma urbanística
1
2
3 4
5
008-013 BARODEVIVER.indd 8 11/04/13 10:19
9
Barcelona el 1945, juntament amb el veí barri del Bon Pastor.
La segona vida del barri de Baró de Viver comença a finals dels anys 50 quan es van afegir una vintena més de blocs (486 habitatges) per acollir persones provinents de les barraques de la platja del Somorrostro. El barri va doblar la seva població fins arribar als 3.500 habitants, però els equi-paments i serveis continuaven sent insuficients, tot i els esforços de les associacions veïnals, que van arribar a crear un centre social i una llar per a jubilats. Unes carències que van ac-celerar la degradació del barri, tant a nivell urbanístic i arquitectònic, com social.
La tercera vida del barri comença el 1983 quan la pressió veïnal va dur l’administració a elaborar un pla de reforma per fer front al mal estat dels habitatges, tant els dels anys 20 com els dels 50, per la deficient qualitat de l’edificació i la falta de manteniment. La remodelació de Baró de Viver es va iniciar el 1985 amb l’enderrocament
de les velles casetes unifamiliars i la construcció dels blocs actuals, un procés que es va perllongar durant 14 anys.
L’actual barri de Baró de Viver té una superfície d’unes 11 hectàrees i uns 3.000 habitants. L’arribada del metro (la parada és una de les més pintoresques de la ciutat, ubicada al bell mig del Nus de la Trinitat) i la construcció de les Rondes ha aca-bat amb el seu aïllament tradicional, a més de proporcionar-li una nova zona esportiva construïda sobre la llosa que cobreix la Ronda Litoral. La transformació de la riba del Besòs en un parc fluvial i la construcció de diversos serveis i equipaments han canviat la fisonomia d’un barri estig-matitzat durant molts anys.
1 PLAÇA DE LES FONTS
Una versió minimalista de la font de Canaletes, amb quatre sortidors, presideix el centre d’aquesta plaça,
1
008-013 BARODEVIVER.indd 9 11/04/13 10:19
baró de viver
una de les més desconegudes de la ciutat. La petita plaça, situada entre els carrers de Quito, de Clarà, de Cla-riana i del Beat Domènec Savio, és una mena de pati interior dels 320 pisos construïts per l’arquitecte Lluis Cantallops el 1992 durant la reforma del barri.
2 EL gRAN SALÓ
El Gran Saló, pompós nom del projec-te arquitectònic de l’arquitecte Emili Donato que va permetre crear a fi-nals dels anys 80 la plaça del Baró de Viver, és una gran illa d’habitatges se-mitancada que havia de tenir forma de circ, però que finalment va quedar inacabada i en forma d’U, oberta en la part més propera al riu Besòs. El 2010 va ser remodelat per solucionar els problemes de disseny i accessibili-tat que presentava.
3 A LES cASES BARATES
A principis de dècada, els veïns de Baró de Viver, amb l’assessorament de la Universitat de Barcelona, van dissenyar la reforma del carrer de la Ciutat d’Asunción per transformar-lo en una mena de rambla. El resultat d’aquesta col·laboració va ser una nova pavimentació, un nou mobilia-ri, un nou arbrat i la instal·lació d’un senzill monument que homenatja esquemàticament les casetes barates que formaven originalment el barri i que van desaparèixer entre els anys 1986 i 1999.
4 MURAL DE LA MEMÒRIA
30 de les 47 pantalles acústiques del Nus de la Trinitat llueixen, des de principis de 2011, el Mural de la Memòria (Passeig de Santa Coloma,
2
008-013 BARODEVIVER.indd 10 11/04/13 10:19
1198-110), una instal·lació que recorre part de la història del barri (la fun-dació el 1929, la riuada del 1943, l’annexió a Barcelona del 1945, la nevada del 1962, l’arribada del me-tro el 1983 o la construcció del Nus de la Trinitat, poc abans del 1992). L’obra va comptar amb la participa-ció de les entitats i els veïns de Baró
de Viver durant els set anys de gesta-ció del projecte. En un principi es va pensar en col·locar el mural de cara als cotxes que circulen pel Nus de la Trinitat per promocionar l’existència del barri, però finalment es va deci-dir fer la instal·lació en la cara de les pantalles que donen al passeig de Santa Coloma.
3
008-013 BARODEVIVER.indd 11 11/04/13 10:20
baró de viver
4
008-013 BARODEVIVER.indd 12 11/04/13 10:20
135 PARC FLUVIAL DEL BESÒS
El riu Besòs és la frontera natural de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Una frontera que es va degradar notable-ment durant els anys 60 a causa del creixement i industrialització de les ciutats de la seva riba fins a convertir el riu en una autèntica claveguera a cel obert. La política de recuperació d’espais fluvials degradats iniciada als anys 80 i l’efectivitat de les mesu-res de sanejament dels anys 90 han capgirat aquesta situació.
Des de fa uns anys, els darrers nou quilòmetres de llera del riu, des de la confluència amb el riu Ripoll a Mont-
cada i Reixac fins la seva desemboca-dura, s’han anat transformant en un parc fluvial on hi conviuen la natura i l’esbarjo ciutadà, un passeig verd molt freqüentat els caps de setmana per ciclistes, corredors i famílies que van a fer el pícnic sobre la gespa a la vora del riu.
Els primers quilòmetres del parc són una zona natural humida no accessible on hi ha prats fluvials, illes, meandres i parcel·les verdes. Els darrers quilòmetres, a partir del terme de Barcelona, són accessibles, tret dels darrers centenars de metres prop de la desembocadura, un espai estratègic pel seu interès ecològic i paisatgístic.
5
008-013 BARODEVIVER.indd 13 11/04/13 10:20
