Primera edició: Març 2014

© Dels textos: Antoni Capilla

© De les fotografies: Frederic Camallonga

© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Edita:

9 Grup Editorial – Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – cossetania@cossetania.com

Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Rocar i Viola

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

Coordinació editorial: letterabooks (www.lettera.cat)

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-204-6

Dipòsit legal: DL T 118-2014

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats

001-003 ACRÈDITS.indd 2 23/01/14 16:35

3

NOU BARRIS

BARCELONABARRI A BARRI

ANTONI CAPILLAFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA

8

CAN PEGUERA · CANYELLES · CIUTAT MERIDIANA · LA GUINEUETA · PORTA LA PROSPERITAT · LES ROQUETES · TORRE BARÓ · LA TRINITAT NOVA EL TURÓ DE LA PEIRA · VALLBONA · VERDUN · VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA

001-003 ACRÈDITS.indd 3 23/01/14 16:35

El districtE dE NOU BArris s’estén per les extenses terres que s’enfilaven cap a la serra de Collserola i separa­ven els antics municipis d’Horta i de Sant Andreu de Palomar. Una zona de poblament escàs tot i que els laie­tans s’havien aventurat a construir un poblat al cim del turó de la Peira i els romans a cultivar les terres de la vall de Can Masdeu. La història en majúscules de Nou Barris es comença a escriure el 940, quan les primeres escriptures de propietat ja reflecteixen el nom d’un

NOU BARRIslA PENÚltiMA BArcElONA

dels seus barris, Vilapicina, per anome­nar el territori.

Una Vilapicina per la que es passeja­va, al segle XVIII, Rafael d’Amat i Tallada, baró de Maldà i nebot de Manuel Amat i Junyent, virrei del Perú, que passava els estius a la masia de Can Sitjar, si­tuada on ara és el gratacel de la plaça del Virrei Amat, dedicada al seu oncle. El Nou Barris que recorria el baró de Maldà i el del segle XIX eren molt simi­lars: turons, rieres, torrents, carreteres medievals, boscos, vinyes, oliveres,

004-007 AINTRO.indd 4 23/01/14 16:41

camps de cultius i una plèiade de ma­sies disseminades per tot el territori.

A mesura que s’acabava el segle XIX, el paisatge de Nou Barris va anar can­viant de mica en mica. Els camps de conreu van començar a deixar pas a petits tallers, bòbiles i instal·lacions in­dustrials, com els tallers ferroviaris de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España, situats on ara és el Parc de Can Dragó. A finals del segle XIX també es va urbanitzar la rambla de Santa Eulàlia per connectar Horta i Sant Andreu a través de Vilapicina, i es van construir diferents zones residenci­als, com Verdun, Porta o la Prosperitat, per als nous habitants de la zona, tre­balladors dels tallers ferroviaris i de les indústries de la propera Sant Andreu.

El Nou Barris actual es va començar a perfilar a mitjan segle XX, quan es va construir massivament i amb escassa qualitat, per acollir la immigració que va arribar a Barcelona. Van sorgir llavors els barris de les Roquetes, Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Llobeta, Turó de la Peira, Torre Baró o la Trinitat Nova als que es van afegir, els anys setanta, la Guineueta i Canyelles. L’últim barri en obtenir aquest títol va ser Can Pegue­ra, el nucli de cases barates situades al nord del turó de la Peira. En total, tretze barris força desconeguts pels barcelo­nins, tretze barris que formaven part del que alguns historiadors van batejar com la penúltima Barcelona. Tretze bar­ris que formen un paisatge heterogeni que val la pena recórrer. u

004-007 AINTRO.indd 5 23/01/14 16:41

CAN PEGUERA

Escola Ramiro de MaeztuRefugi 647La CasernaSant Francesc Xavier

CANYELLES

A Víctor Jara Tir al món amb mar de fonsParc de Serra MartíAlegríasFont de Manuel de FallaCan Masdeu

Hospital de Tuberculosos

Font de Santa Eulàlia

CIUTAT MERIDIANA

Biblioteca Zona Nord

El Funicular

Jardí de la Llum

Aqüeducte del Baix Vallès

LA GUINEUETA

Can Quintana

Parc Central de Nou Barris

Aqüeducte de Can Carreras

Can Carreras

Can n’Ensenya

Fòrum Nord

Sant Rafael

Institut Mental

A César Vallejo

La República

8

12

20

24

9

10

10

11

13

13

14

15

16

17

18

19

21

21

22

23

26

26

27

27

29

29

30

32

34

34

Parc de la Guineueta

La Guineu

A Blas Infante

El Gínjol del Sardanista

PORTA

A FaceríasJardins del Petit PríncepSanta Eulàlia de VilapicinaLa Rambla de Santa EulàliaHomenatge a la MediterràniaCan Verdaguer

Can Valent

Cementiri de Sant Andreu

Can Dragó

Els Aurigues

A les víctimes del terrorisme

Sant Andreu Arenal

LA PROSPERITAT

Torre JúliaEsculleraA Josep Anselm ClavéA BrossaIdeal FlorPlaça d’Àngel PestañaCentre de Serveis SocialsSanta EngràciaPlaça de Harry WalkerMitjana Escultòrica

LES ROQUETES

Carretera Alta de les RoquetesFont de Canyelles

35

36

37

37

39

40

40

41

41

42

44

45

46

47

48

49

51

52

53

53

54

54

55

56

58

59

62

62

38

50

60

004-007 AINTRO.indd 6 23/01/14 16:41

7

Mirador de Torre BaróParc del Pla de FornellsViatge global, viatge local, viatge personalEspai Favència

TORRE BARÓ

I [&] Territori / ParticipacióAqüeducte del VallèsTorre del Baró

LA TRINITAT NOVA

La Creu de la Trinitat NovaAteneu Popular de Nou BarrisVoluntat i PerseverançaMetamemòriaEscrit a l’AiguaLes Cases dels CartersCasa de l’AiguaEl Xalet

EL TURÓ DE LA PEIRA

Can BastéSanta Eulàlia de VilapicinaCa n’ArtésJardins de Josep Ignasi UrendaParc del Turó de la Peira

VALLBONA

La Granja del RitzEl Rec ComtalLa Ponderosa

VERDUN

Grup Carlos TriasPlaça de CharlotCases del GovernadorPistes d’Antoni GelabertTorre FavènciaVia JúliaEls PropisAls Nous Catalans

VILAPICINA I TORRE LLOBETA

Can GuixPlaça del Virrei AmatPassatge de l’EsperançaCol·legi del Timbaler del BrucPassatge de l’Arquitecte MillàsPassatge de Santa EulàliaCotxeres d’HortaTorre LlobetaLa FlamaCarrer de Sant FerranA CunqueiroPassatge de les Palmeres Torre de Can TraviCa n’OliverPasseig de Maragall, 360

64

65

66

66

69

70

71

73

74

75

75

76

77

78

79

81

83

85

86

86

89

90

91

68

72

80

88

92

102

93

94

95

96

98

99

100

100

102

104

105

106

108

108

110

113

114

114

115

116

115

117

117

004-007 AINTRO.indd 7 23/01/14 16:41

NOU BARRISCAN PEGUERA

Can Peguera és un dels barris més sorPrenents de Barcelona. Les seves 650 casetes de planta baixa amb jar-dí al davant, cons-truïdes entre els anys 1929 i 1932, són el darrer ves-tigi dels barris de cases barates a Barcelona. Els con-junts d’Eudard Aunós (Sants-Montjuïc) i de Baró de Viver (Sant Andreu) ja són histò-

ria i les del Bon Pastor (Sant Andreu) estan en ple procés de desaparició.

Can Peguera sobreviu com una mena de poble

dins la gran ciutat. Un poble habitat per fills i néts dels primers inqui-lins, reallotjats i exbarraquistes de

Montjuïc, que havien arribat a Barcelona per

a les obres del metro i de l’Exposició del 1929.

Unes dues mil persones viuen ara a aquest barri urbanitzat sobre les terres de conreu de l’antiga masia de Can Peguera, propietat del Marquès de Castellbell. La vella finca agrícola, situada al costat del turó de la Peira, va donar pas a unes casetes que van ser batejades com de Ramon Albó: 534 habitatges agrupats en dife-rents illes i urbanitzats al voltant de tres placetes. Fins el 1945, els noms dels carrers de Can Peguera eren nú-meros. Llavors van ser canviats per noms de pobles gironins. El 1947 es van construir 116 habitatges més i el 1949 es va aixecar un bloc de pisos amb 31 habitatges més, just al solar on hi havia originalment la masia de Can Peguera.

L’actual barri continua sent una zona d’urbanització i vida precària. Can Peguera és el barri de Barcelona amb menys renda per càpita. Els ha-bitatges són propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge i es troben en règim de lloguer. Tot i això, els veïns els han modernitzat refent la distribució i

Can Peguera és el darrer vestigi dels barris de cases barates construïts a

Barcelona durant el primer terç del segle XX, una mena de poble dins

la gran ciutat

1

2

34

1

008-011 Can Peguera.indd 8 23/01/14 16:44

9aprofitant els patis per optimitzar els seus 40 o 55 metres quadrats. Els veïns van acordar recentment conservar la fesomia i estructura actual del barri i proposar la seva catalogació com a patrimoni de la memòria històrica de Barcelona, tant per ser el darrer tes-timoni de cases barates a Barcelona com pel seu passat durant la Guerra Civil: ha recuperat, en aquest sentit, per a ús públic el seu refugi antiaeri.

1 ESCOLA RAMIRO DE MAEZTU

El mig miler d’habitatges de Can Pe-guera només tenien, en el moment de la seva inauguració el 1932, un equi-pament públic: una escola per a 800 nens i nenes, que actualment acull les instal·lacions del Centre de Dia Doctor Pi i Molist (Vila-Seca, 11). L’escola, ori-ginalment dedicada a Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución

1

008-011 Can Peguera.indd 9 23/01/14 16:44

Can Peguera

2 REFUGI 647Durant la Guerra Civil es van construir uns 1.500 refugis antiaeris a Barcelona. El Refugi 647 (situat al carrer de Cornu-della, davant del carrer de Darnius) es va construir l’any 1936 a Can Peguera, que llavors era un jove barri obrer on hi vivien molts militants d’ideologia anar-quista i comunista. El refugi tenia dues entrades amb galeries que penetraven

perpendicularment uns 200 metres en la muntanya i que es comunicaven al final. Un cop acabada la guerra, el refugi va servir d’habitatge improvisat a algunes famílies que havien perdut la casa. El 647 no era, però, l’únic refugi antiaeri del ter-ritori que ara és Nou Barris. També n’hi havia un a Porta, un altre a les Roquetes i uns quants més a la Prosperitat. Tots malauradament desapareguts. u

Libre de Enseñanza, va ser rebatejada durant els anys del franquisme com a Escuela Ramiro de Maeztu. L’edifici té dues ales. A la dreta hi havia origi-nalment les aules dels nois i, a la de l’esquerra, les de les nenes.

3 LA CASERNA

A principis dels anys cinquanta, les au-toritats franquistes van manar cons-

truir una petita caserna de la Guàrdia Civil al peu del Parc del Turó de la Pei-ra. La missió d’aquest destacament, situat en el punt més alt del barri de Can Peguera, era controlar uns carrers que abans de la Guerra Civil havien es-tat plens de militants d’ideologia anar-quista i comunista. El barri era, llavors, feu de milicians que, per exemple, van formar la Columna Durruti i la briga-da Terra i Llibertat, unitats militats que van lluitar al front d’Aragó. Després de

3

008-011 Can Peguera.indd 10 23/01/14 16:44

11

UNA MASIA AMB LLEGENDALa vella masia de Can Peguera, que dóna nom al barri, es va construir sobre les restes d’una antiga vil·la romana on pel que sembla s’elaborava una resina procedent de pins negres que es feia servir per a la construcció de vaixells i per marcar el ramat. En llatí, aquesta resina es deia picis, nom del que podrien provenir els toponímics, tant de Can Pe-guera com de Vilapicina.

molts anys d’abandonament, la vella caserna es va restaurar i es va transfor-mar en l’actual Casal de Gent Gran de Can Peguera (Camós, 3).

4 SANT FRANCESC XAVIER

L’església de Sant Francesc Xavier (Plaça de Sant Francesc Xavier, 21) es troba al costat de l’edifici d’habitatges construït al solar on, fins el 1949, hi

Abans del seu enderrocament, la ma-sia tenia jardins i vinyes, un gran bosc de pins, una font, una granja i uns horts on es conreaven tota mena de verdures. Conta la llegenda que un túnel unia el mas de Can Peguera amb el de Ca la Pei-ra, situat a l’altra banda del turó, més o menys on el carrer del Tajo troba el de Cartellà. Aquest mas també era propie-tat dels mateixos amos que Can Pegue-ra, els marquesos de Castellbell.

havia la masia de Can Peguera. L’es-glésia sorprèn per la seva senzillesa i el seu aspecte colonial, insòlit en una urbs com Barcelona. En destaquen, principalment, la seva façana neoclàs-sica i l’espadanya que fa de campanar. Aquesta petita església va ser trans-formada en Casa del Poble durant la Guerra Civil. Després del conflicte bèl·lic, la capella es va tornar a obrir al culte i, des de llavors, la regenta l’orde dels agustins.

4

008-011 Can Peguera.indd 11 23/01/14 16:44