1. LA CLASSE DE LES MONGETES
En els centres educatius es contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants, en collaboraci amb les seves famlies, proporcionant-los un clima i entorn de confiana on se sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge.
181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil.
RECULL DE PROJECTES I ACTIVITATS DEL PRIMER TRIMESTRE.
ESCOLA FONT DE LORPINA PRIMER TRIMESTRE CURS 2010-2011

2. AL FINALITZAR LETAPA DEDUCACI INFANTIL, ELS INFANTS HAURAN DESENVOLUPAT LES SEGENTS CAPACITATS:
1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada ms autnoma
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes amb seguretat i eficcia.
3. 2. Aprendre a pensar i a comunicar
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals per mitj dels diversos llenguatges.
4. 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar en conseqncia.
5. 4. Aprendre a conviure i habitar el mn
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la resoluci pacfica de conflictes.
Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.
6. QU FEM A LESCOLA PER DESENVOLUPAR AQUESTES CAPACITATS?
LA CONVERSA/ROTLLANA
EL JOC
ELS RACONS
ELS PROJECTES
ELS TALLERS
ELS ESPAIS
I ALTRES ACTIVITATS (HORT, PSICOMOTRICITAT, MSICA, INFORMTICA)
7. LA ROTLLANA: LLOC DE TROBADA, DE CONVERSES, DOBSERVACIONS I DINTERCANVI. ESPAI PERAPRENDRE A PARLAR, A ESCOLTAR I A SEGUIR LA CONVERSA.MOMENTS COMPARTITS ENTRE TOTS.
8. EL JOC: ESTRATGIA BSICA DAPRENENTATGE.
9. ELS RACONS: AFAVOREIXEN LATENCI INDIVIDUALITZADA, LAUTONOMIA I APRENDREA A PARTIR DE LA INTERACCI AMB ELS ALTRES O INDIVIDUALMENT.
CUINETA
PUZLES I ENCAIXOS
EXPERIMENTACI I
CONSTRUCCIONS
BIBLIOTECA
10. ELS ESPAIS: AFAVOREIXEN LA INTERACCI AMB INFANTS DALTRES EDATS I EN GRUPS REDUTS. ES PARTEIX DEL JOC PER ACOSTAR ELS INFANTS A ELABORAR HIPTESIS, EXPRESSAR-SE, COMPARTIR AMB LA RESTA, PRENDRE LA INICIATIVA I FER PROPOSTES ...
CREATIU
CONSTRUCCIONS
BIBLIOTECA
EXPERIMENTACI
LUDOTECA
11. ELS TALLERS: ESTRATGIA PER A RELACIONAR-SE AMB INFANTS DALTRES EDATS, I REALITZAR PROPOSTES CREATIVES I DEXPERIMENTACI.
CREATIU
ITINERARI VERD
DANSES
EXPERIMENTACI AMB LLUM
CUINA
CONTES
MOVIMENT
JOCS EN ANGLS
12. ALTRES ACTIVITATS
MSICA
PSICOMOTRICITAT
ANGLS
13. HORT
INFORMTICA
PADRINS I FILLOLS
14. CARGOLS A LESCOLA
15. DURANT LA PRIMERA VISITA A LHORT, ELS INFANTS DE LA CLASSE HAN TROBAT UNS CARGOLS I ELS HAN VOLGUT AGAFAR PER PORTAR-LOS A LA CLASSE. ELS HAN OBSERVAT I HAN CONVERSAT I DIT ALGUNES COSES SOBRE ELLS.
-TENEN DOS CARGOLS, UN GRAN I UN PETIT.
-EL GRANDE EST MUERTO.
-EL PETIT EST SUBIENDO.
-LHAS ASUSTAT QUAN LHAS TOCAT, SHA ESCONDIDO.
SELS PREGUNTA SI SABEN MS COSES SOBRE ELS CARGOLS I EN UN MOMENT TOTS I TOTES ES POSEN A CANTAR LA CAN DE CARGOL TREU BANYA
-TAMB MENGEN HERBA.
-VIUEN A LHERBA DEL PARC.
FINALMENT, SELS PROPOSA QUE OBSERVIN EL CARGOL, LA SEVA FORMA I EL COLOR I EL DIBUIXIN AMB CERES.
QUAN HAN ACABAT ELS HAN TORNAT A LHORT.
DESCOBERTA I RESPECTE DE LENTORN I ELS SEUS HABITANTS
16. POSTERIORMENT, A LA CLASSE HAN DIBUIXAT ELS CARGOLS QUE HAN TROBAT.
OBSERVACI I CREATIVITAT
17. TAMB SELS VA EXPLICAR UNA ADAPTACI DEL CONTEEL CARGOL I LHERBA DE PONIOL.
EL CARGOL VOL ANAR A VEURE EL FORAT DON SURT EL SOL, PER LI AGAFA UN MAL DE PANXA I DECIDEIX ARRENCAR UNA HERBA DE PONIOL. EL CARGOL NO POT ARRENCAR-LA TOT SOL I VAN APAREIXENT ANIMALS QUE SOFEREIXEN A AJUDAR-LO TOT CANTANT:
FINALMENT, ACONSEGUEIXEN ARRENCAR-LA I EL CARGOL CONVIDA ELS SEUS AMICS A UNA SOPA DHERBA DE PONIOL.
ESCOLTA
18. 19. UN ALTRE DIA, LIBRAIM NHA PORTAT DOS MS I HAN DECIDIT CUIDAR-LOS, PER SELS HA PLANTEJAT EL DUBTE DON ELS PODRIEN POSAR. SEGUIDAMENT, SELS PRESENTA UNA CAPSA I SELS DEMANA QU PODRIEN FER AMB ELLA.
-QU S AIX?
-UNA GBIA.
-SERVEIX PER CAAR.
-S PELS PEIXOS I LA TORTUGA.
-S UNA GBIA PELS OCELLS.
-JO TINC UNA TORTUGUERA AMB UNA TORTUGA A DINS.
-NOSALTRES TENIM PEIXOS, TORTUGUES O
OCELLS PERPOSAR-HI A DINS?
-NO.
-QU HI PODREM POSAR?
-AIGUA.
-PEIXOS.
-TENEMOS CARACOLES, AH DENTRO PER POSAR-LOS AH DENTRO (SENYALANT LA CARGOLERA).-QU MS HI PODEM POSAR AMB ELS CARGOLS?
-HERBA.
-AIGUA PER BEURE.
-FLORS.
-LHERBA DE PONIOL.
-FULLES.
-QUAN SURTEN ELS CARGOLS?
-QUAN PLOU.
-SEMPRE.
-PER ON CAMINEN?
-PER LA MUNTANYA I LHERBA.
-PODEM POSAR MUNTANYES PETITES PERQU CPIGUEN A DINS DE LA CARGOLERA.
-A LA CARGOLERA TAMB CAMINEN.
COMUNICACI
20. SELS PROPOSA BUSCAR INFORMACI AMB LORDINADOR A INTERNET (GOOGLE/IMATGES/CARGOLERA) I VEURE ALGUN EXEMPLE DE CARGOLERA. OBSERVEN I COMENCEN A DIR:
-T TERRA.
-SORRA.
-UNA MICA DE SORRA.
-TENIM AL PATI.
S FUNCIONAL DE LORDINADOR
21. VAN AL PATI A BUSCAR SORRA I TAMB A LHORT PER A POSAR-LI TERRA NEGRA. TAMB HI POSEN FULLES I TRONCS. LI POSEN AIGUA, COM SI PLOGUS. ARA ELS TENEN A LA CLASSE I ELS HAN DE CUIDAR.
MANIPULACI I INICIATIVA
22. UN COP JA HAN PREPARAT LA CARGOLERA, SELS PROPOSA QUE LOBSERVIN I LA DIBUIXIN.
OBSERVACI I REPRESENTACI GRFICA
23. CADA DIA NETEGEN LA CARGOLERA, POSEN DE MENJAR ALS CARGOLS I ELS MULLEN AMB AIGUA PERQU ESTIGUIN BEN HUMITS. TOT AIX HO FAN AMB MOLTA DELICADESA I DEDICACI.
RESPONSABILITAT, CURA I RESPECTE
24. HAN OBSERVAT DETINGUDAMENT ELS CARGOLS, SHAN FIXAT EN DIFERENTS CARACTERSTIQUES I HAN FET ASSOSSIACIONS AMB ALL QUE JA SABIEN.
-TENEN BANYES CAP A DALT.
-ESTAN SORTINT.
-ESTAN MENJANT.
-COM ES MOUEN?
-SARROSSEGUEN I FAN AIX (NETEJANT LA TAULA AMB LA M) I AMB UNA CRESTA A SOBRE.
-S LA SEVA CASA.
-SI ELS TOQUES SAMAGA.
SELS PROPOSA QUE LAGAFIN AMB LA M I EXPRESSIN LA SENSACI.
-MAGRADA, FA PESSIGOLLES.
-DEIXA BABES.
-T DUES BANYES MOLT GRANS.
-LES BANYES SN PER VEURE.
-EL PAPA, LA MAMA I EL BEB.
-ESTAN LOS DOS JUNTITOS, SHA TIRAT.
TAMB SELS PROPOSA QUE LAGAFIN DELICADAMENT AMB LA M.
-FA PESSIGOLLES.
-COM LES MOSQUES.
-T UNA CLOSCA.
-T UN AGUGERITO EN LA CLOSCA.
-EL CARGOL SHA AMAGAT A LA MEVA M.
OBSERVACI I IDENTIFICACI DE CARACTERSTIQUES
25. TAMB SHAN FIXAT EN EL MOVIMENT, SHAN POSAT ELS CARGOLS DAMUNT DUN PAPER NEGRE I HAN OBSERVAT EL SEU RASTRE.
REPRESENTACI DEL RASTRE DEL CARGOL
-ES MOUEN A POC A POC.
-COM UN GUSANO.
-NO, LOS GUSANOS SE MUEVEN AS I LOS CARACOLES AS (FA UN MOVIMENT AMB LA M DIFERENCIANT ELS DOS TIPUS DE MOVIMENTS)
-ELS CARGOLS SARROSSEGUEN.
-DEIXEN BABA.
-ESTAN A PUNT DE FER UNA CARRERA.
-AQUEST S MS GRAN.
-MIRA HA TIRAT BABES.
-EL PETIT ANIR MS RPID PERQU ES DESPERTAR.
-EL GRAN ANIR MS RPID PERQU T UNA CORDA.
-SARROSSEGUEN MOLT LENTS.
-EL GRAN ANIR MS RPID PERQU EL PETIT VA DESPACIO.
IMITACI DEL MOVIMENT DEL CARGOL
REPRESENTACI GRFICA I MOVIMENT
26. LALEX, LIBRAIM I LESTHER HAN PORTAT MS CARGOLS. ELS HAN OBSERVAT DETINGUDAMENT I HAN CONVERSAT UNA LLARGA ESTONA SOBRE ELLS.
-DOS CARGOLS SORTINT.
-UN EST SALIENDO.
-T RATLLES NEGRES I BLANQUES COM UNA ZEBRA.
LES RATLLES DE LES ZEBRES SN IGUALS QUE LES DEL
CARGOL.
-SN UNA MICA NEGRES LES D ELA ZEBRA.
-I BLANQUES.
-MIRA, MIRA, ESTAN AS (ASSENYALA ELS CARGOLS)
-SESTAN FENT UNA ABRAADA.
-MIREU, AQUELL PETIT TREU LES BANYES.
-ESTON SON IGUALES PERQU SN MOLT GRANS.
-SEST MOVENT.
-EST PUJANT A SOBRE DEL CARGOL.
--JO TINC CARGOLS A CASA MEVA I PUGEN PER LA CAMA I SARROSSEGUEN.
-AQUESTS CARGOLS FAN UNA CARRERA.
-ESLA CARGOLS PUGEN PER LA M.
-ESTAN FENT UNA BOLA.
-SEST CAIENT.
-EST A PUNT DE CAURE.
-PODREM FER UN CASTELL ESTIRAT.
-ELS CARGOLS FAN AIX (SESTIRA AL TERRA) SARROSSEGUEN.
-AQUEST S RPID.
-LOS CARACOLES VAN POQUITAMENTE. A POC A POC.
OBSERVACI I IDENTIFICACI DE CARACTERSTIQUES
27. EL CARGOL COMENA A DESPLAAR-SE I ARRIBA FINS A LA CAMA DE LA MESTRA I QUAN EST A PUNT DE XOCAR GIRA I CANVIA DE DIRECCI I SELS PREGUNTA: PER QU NO XOQUEN ELS CARGOLS?
-CANTEM LA CAN DEL CARGOLS?
TOTS A LHORA.
-CARGOL TREU BANYA, PUJA A LA MUNTANYA, CARGOL TREU V PUJA AL MUNTANY. CARGOL TREU BANYA PUJA A LA MUNTANYA, CARGOL BOV , JO TAMB VINDR.
-EL CARGOL SARROSSEGA I ARRIBA A LA FULLA DENCIAM.
-NHI HA UN A LA FULLA.
-PERQU HAN ANAT AMB CUIDADO.
-PERQU SE LE LEVANTA LA CABEZA I HA SALTAT.
-VA AMB CUIDADO I S MS GRAN.
I NOSALTRES COM HO FEM PER NO XOCAR?
-MIREM AL TERRA.
I ELS CARGOLS, QU MIREN?
-LA LUCIA TENIA UNO I MIRAVA AL MEU GERM I A MI.
-EST MIRANT.
-ELS GRANS SN ELS PARES I LES MARES.
-MIREU EL CARGOL GRAN!
-EST AMB TRES CARGOLS A SOBRE EL CARGOL MS GRAN QUE HI HA.
-LI HAN TOCAT ELS ULLS I SHA AMAGAT.
ON TENEN ELS ULLS ELS CARGOLS?
-AQU (FAN LES BAYES AMB ELS DITS) A DALT.
ELABORACI DHIPTESIS I CONVERSA
28. OBSERVACI
29. HAN ANAT A LA BIBLIOTECA A VISUALITZAR UN VIDEO AL YOU TUBE POR QUE LOS CARACOLES TIENEN CONCHA? PER ABANS HAN CONVERSAT I HAN EXPLICAT PERQU CREUEN ELLS QUE ELS CARGOLS TENEN CLOSCA.
-PERQU CREIEU QUE ELS SERVEIX LA CLOSCA ALS CARGOLS?
-PER CAMINAR.
-PER ARROSSEGAR-SE.
-CAMINEN AIX, DONANT VOLTES.
-PER DESCANSAR.
-PER DORMIR MILLOR.
-LA CLOSCA S RODONA.
-UN DIA VAIGVEURE UN CARGOL SENSE CLOSCA.
-ERA UN CARGOL DAIGUA.
-HI HA ALGUNS QUE NEDEN PER LAIGUA.
ELABORACI DHIPTESIS I COMPRENSI
30. HAN OBSERVAT AMB LES LUPES ELS CARGOLS I HAN VIST PER ON FAN CACA.
OBSERVACI
31. SELS PLANTEJA UN EXPERIMENT. SELS DNA DIFERENTS TIPUS DE FULLES (grans, petites, toves, dures, que punxen, suaus...) I SELS PREGUNTA: QUINA FULLA ELS AGRADAR MS ALS CARGOLS? HAN FET ALGUNES HIPTESIS I HO HAN COMPROVAT.
ELS CARGOLS HAN PREFERIT LES FLORS, PER TAMB HAN PUJAT A LA PISSARRA.
COM S QUE SAGUANTEN SENSE CAURE QUAN PUGEN A LA PISSARRA?
-SARROSSEGUEN.
-DEIXEN BABES.
OBSERVACI, MANIPILACI I ELABORACI DHIPTESIS
32. HAN OBSERVAT I MANIPULAT DIFERENTS CONQUILLES DE CARGOLS I CARGOLINES. HAN IDENTIFICAT LESPIRAL DE LES CLOSQUES I LHAN DIBUIXAT.
JO HE SENTIT LAIRE.
LA CARGOLINA QUE ESTAVA DINS A DESAPARECI-DO.
HE SENTIT LAIGUA.
LACLOSCA S DE PEDRA.
OBSERVACI, VERBALITZACI I REPRESENTACI GRFICA
33. CADA DIA HI HA ALGUN INFANT QUE PORTA MS CARGOLS I FINS I TOT NENS DALTRES CLASSES TAMB EN PORTEN.HAN COMPTAT QUANTS CARGOLS TENEN A LA CARGOLERA, ARA HI HA 25 CARGOLS!
COMPARTIR
34. A LHORA DE PSICOMOTRICITAT, SHAN IMAGINAT QUE EREN CARGOLS I HO HAN REPRESENTAT. HAN PUJAT MUNTANYES I MUNTANYIS, HAN PASSAT PER SOTA DE PONS...
MOVIMENT I COORDINACI
35. SELS HA PRESENTAT UN FULL ON HI HA UN POEMA DUN CARGOL, LA MESTRA LHA LLEGIT I RPIDAMENT SE LHAN VOLGUT APRENDRE I FINS I TOT LLEGIR.
POEMA DEL CARGOL
ON VAS CARGOL TANT CARREGAT?
DUC LA CASA O EL TERRAT.
QU FAS CARGOL AL MEU JARD?
MENJO FULLES SOTA UN PI.
POPULAR
MEMORITZACI, COMPRENSI I FAMILIARITZACI AMB LA LECTURA
36. ABANS DE MARXAR DEXCURSI A LA PLATJA, SELS DEMANA QU PODRAN TROBAR.
-JO TENIAPEIXETS.
-A LAIGUA LI ESTAVEN DONANT MENJAR I AIGUA.
QU PENSEU QUE TROBAREM A LA PLATJA?
-PETXINES.
-PEIXETS.
-I ESTRELLES DE MAR.
-JO TINC UNA TORTUGA.
PODEM TROBAR TORTUGUES A LA PLATJA?
-SI.
-NO, NOMS PEIXOS.
-I TIBURONES.
-NO AQU NO HI HA TIBURONES.
I ELS CARGOLS?
-SI, ELS CARGOLS DE MAR.
-I CANGREJOS.
-YO HE IDO A PESCAR CON EL TITO MIGUEL, CON LAS CAAS. A LOS PECES LES PONAMOS MAIZ. PESCABA EN EL RIU.
-TAMB ES POT PESCAR A LA PLATJA.
-NO, HI HA COCODRILS.
-QUE VA, NOMS ALS RIUS.
QU PODREM FER A LA PLATJA?
-LAIGUA EST FRIA.
-NO ENS PODEM BANYAR.
-HEM DANAR AMB AUTOBS.
-HEM DE BAIXAR DE LAUTOBS I DESPRS BANYAR-NOS.
-LAIGUA DEL MAR EST MOLT FREDA, GELADA.
-I FA MOLTES ONADES.
-EST SALADA.
-VEUREM BARCOS.
-PER ESTAN LLUNY.
ABANS DE TROBAR-NOS LAIGUA, QU TROBEM A LA PLATJA?
-PEDRES.
-SORRA.
COM S LA SORRA?
-MOLT CALENTETA.
-NO PODEM ESTAR SEMPRE A DINS DE LAIGUA.
-LAS OLAS NOS PODRIAN TIRAR.
-NO, SN ONES PETITES.
-YO LAS VI GIGANTES.
-LA MEVA MARE EM VA EXPLICAR QUE EN UN LLOC HI HAVIA UNA ONADA GEGANT QUE VA ARRIBAR FINS A LES CASES I ES VAN ENFONSAR.
AQUESTES ONADES GEGANTS ES DIUEN SUNAMIS I AQU NO ES FAN, PODEU ESTAR TRANQUILS.
LA CONVERSA SOBRE EL MAR SACABA I COMENCEN A PARLAR DALTRES COSES.
CONVERSA I DILEG
37. ACABADA LA CONVERSA, SELS PROPOSA QUE FACIN UN DIBUIX DE COM SIMAGINEN LA PLATJA ON ANIREM DEXCURSI. CADA INFANT HA DE VERBALITZAR-HO. AQUESTS SN ALGUNS EXEMPLES.
IMAGINACI I CREATIVITAT
38. ARRIBA EL DIA TANT ESPERAT I MARXEN DEXCURSI A LA PLATJA PER PASSAR-SHO MOLT B I TROBAR ALL QUE VAN EXPLICAR.
GAUDI
39. EL DIA SEGENT A LA SORTIDA, VAN CONVERSAR SOBRE EL QUE HAVIEN TROBAT I VAN OBSERVAR, CLASSICARI JUGAR AMB TOT ALL QUE VAN AGAFAR.
-VEM VEURE PETXINES.
-I UNA MONTANYA PLENA DE PEDRES PETITES.
-JO VAIG TROBAR PEDRES PETITES.
-JO BUSCAVA MUCHAS PETXINES.
-JO BUSCAVA 4 CARGOLES DE LA PLATJA.
-VAM TROBAR CARGOLS.
-UNA CON UNA COLA.
-LA NATLIA VA TROVAR UN CARGOL QUE NO TENIA CLOSCA.
-JO HE TROBAT A LA PLATJA MOLTES ALMEJAS DE COLOR MARR I BLANC.
SELS PROPOSA QUE DE TOT EL QUE VAN TROBAR NOMS AGAFIN LES CLOSSES I QUE EXPLIQUIN ALTRES CARACTERSTIQUES DAQUESTES.
-FA OLOR A PETXINA.
-LES PETXINES TENEN RATLLES.
-AQUESTA S NEGRA I MARR.
-AQUESTA BLANCA.
-AQUESTA S PETITA.
-AQUESTA EST TRENCADA.
FAN EL MATEIX AMB ELS CARGOLS DE MAR I AMB LES PEDRES.
OBSERVACI, VERBALITZACI I CLASSIFICACI
40. ESTA ES BLANCA
POSEM LES PETXINES EN FILA
LES QUE SIGUIN IGUALS
SN POTES DE CRANC
EL CARGOL DE MAR NO S IGUAL QUE EL CARGOL DE TERRA
SERIACI, CLASSIFICACI I OBSERVACI
41. JA A LESCOLA, DESPRS DHAVER GAUDIT DE MOLTES SENSACIONS, ELS PROPOSEM QUE PINTIN LA PLATJA. TOTS COINCIDEIXEN I VOLEN PINTAR LAIGUA BLAVA I LA SORRA GROGA O MARR, DESPRS LI ENGANXEN SORRA O PEDRETES QUE VAN TROBAR A LA PLATJA.
CREATIVITAT
42. EL MOVIMENT S QUELCOM INHERENT ALS INFANTS I QUAN VAN A LA SALA DE PSICOMOTRICITAT SHO PASEN DALL MS B SALTANT, CORRENT, BALLANT... AVUI SELS HA DIT QUE SIMAGINESSIN QUE ESTAVEN A LA PLATJA I HAVIEN DE NEDAR COM ELS PEIXOS.
MOVIMENT, GAUDI I IMAGINACI
43. A LESCOLA HI HA EL CONTE DEL PEIX IRISAT VIATJA AL FONS DE LOCE I SELS HA EXPLICAT. HAN DESCOBERT QUE EN ELS FONS DEL MAR VIUEN ANIMALS DIFERENTS DAQUELLS QUE VAN TROBAR A LA PLATJA. DESPRS HAN RECREAT EL FONS DE LOCE AMB ALGUNS PERSONATGES.
POSTERIORMENT, HAN VISUALITZAT A LA PISSARRA DIGITAL DIFERENTS IMATGES REALS DELS PERSONATGES DEL CONTE.
ESCOLTA I CREATIVITAT
44. LA VALERIA I L'ALEX TREUEN ELS CARGOLS DE LA CARGOLERA I NETEGEN LA CARGOLERA I ELS ALTRES OBSERVEN ELS CARGOLS
-YO LO VEO, EST ESCONDIDO.
-EST MORT.
-EST AQU, EST ESCONDIDO.
-EST DURMIENDO ARRIBA.
-EST DORMINT A DALT, JO HE VIST LA BABA.
-EST DORMINT.
DESPRS SELS FA REFLEXIONAR SOBRE QUIN S EL CLIMA QUE MS AGRADAALS CARGOLS.
-ARA FA FRED.
-ALS CARGOLS ELS AGRADA EL FRED?
-NO!
-LA PLUJA SI.
-QUAN FA FRED SAMAGUEN.
-QUAN PLOU SURTEN.
EST DURMIENDO ARRIBA
REFLEXI
45. FA DIES QUE NO PORTEN ENCIAM, SE'LS PROPOSA QUE NETEGIN LA CARGOLERA I QUE OBSERVIN DOS CARGOLS PER VEURE SI SABEN QUE ELS POT HAVER PASSAT.
YO LO VEO, EST ESCONDIDO
EST AQU, EST ESCONDIDO
EST DORMINT
OBSERVACI I CURA
46. TAMB SELS PLANTEJA UNA ENDEVINALLA. UNA HISTRIA QUE ENS PARLA DALGUNA COSA I QUE HEM DENCERTAR.
S PETIT COM UNA
NO S
I PORTA BANYES,
I CAMINA,
NO T
I SURT QUAN PLOU.
NO S
QUI S?
COMPRENSI I CONEIXEMENTS PREVIS
47. EL CARGOL
48. AVUI HA PLOGUT I HAN DECIDIT TREURE ELS CARGOLS A FORA PER VEURE SI SURTEN, JA QUE FA DIES QUE NO ELS VEUEN.
ARA JA FA FRED I ELS CARGOLS ES QUEDEN DORMINT. ELS DEIXARAN A LA CARGOLERA FINS QUE COMENCI EL BON TEMPS.
CURA, RESPECTE I RESPONSABILITAT
49. ELS COLORS
50. SINICIA UNA CONVERSA SOBRE ELS COLORS. ES PRESENTEN TRES COLORS (VERMELL, GROC I BLAU) ELS TRES COLORS PRIMARIS. ELS BUSQUEN PER LA CLASSE. DESPRS SELS PLANTEJA QUE PINTIN NOMS AMB ELS COLORS PRIMARIS, PER SELS DEIXA UN POT AMB AIGUA PERQU QUAN VULGUIN CANVIAR DE COLOR NETEGIN EL PINZELL. HI HA QUI BARREJA I HI HA QUE PREFEREIX UN SOL COLOR.
EXPERIMENTACI I DESCOBERTA
51. SOBSERVEN LES DIFERENTS CREACIONS I SELS FA ADONAR QUE NOMS HI HAVIA TRES COLORS I QUE EN ELS DIBUIXOS EN SURTEN DALTRES. ES MOSTRA CADA CREACI I VAN ANOMENANT ELS COLORS QUE HI VEUEN. (MARR, VERD, TARONJA)
ESCOLTA, PARTICIPACI I OBSERVACI
52. SELS PLANTEGEN VRIES QESTIONS: QU PASSARIA SI BARREGESSIU EL BLAU I EL GROC? I SI HO FSSIU AMB EL GROC I EL VERMELL I AMB EL VERMELL I EL BLAU? HO PROVEN I COMPROVEN QUE APAREIXEN ELS ALTRES COLORS.
ELABORACI DHIPTESIS I DESCOBERTA
53. AMB ELS DIFERENTS COLORS OBTINGUTS, PINTEN DOS MURALS, UN DE COLORS PRIMARIS I UN ALTRE AMB ELS COLORS DE LES BARREGES.
EXPERIMENTACI
54. A PARTIR DELS COLORS PRIMARIS, ELS INFANTS HAN POSAT PINTURA EN UNA MEITAT DEL FULL I DESPRS, AIXAFANT LALTRE MEITAT AL DAMUNT I ESCAMPANT LA PINTURA PER TOT EL FULL, HAN CREAT ESTAMPACIONS I SIMETRIES.
EXPERIMENTACI
55. POSTERIORMENT, SHA FET UNA EXPOSICI DE TOTES LES PINTURES I CADASCUN HA EXPRESSAT ALL QUE SIMAGINA QUAN HA MIRAT EL SEU QUADRE. FINALMENT, HAN ESCRIT EL RTOL AMB EL TTOL.
IMAGINACI I EXPRESSI VERBAL
56. APROFITANT QUE S TARDOR, ES PRESENTEN DIFERENTS BRANQUES DARBRES AMB FRUITS DE TARDOR. TAMB HI HA INFANTS QUE HAN PORTAT PINYES I CASTANYES. SELS DIU QUE ES FIXIN EN LES FORMES, EL TAMANY I SOBRETOT EN ELS COLORS. ELS OBSERVEN, TOQUEN I OLOREN.
OBSERVACI I PERCEPCI SENSORIAL
57. DESPRS DE TOT EL PROCS DE PRECEPCI, SELS PROPOSA QUE TRIN UNA DE LES TRES BRANQUES, CIRERER DARBO, MAGRANER O ALZINA I QUE LA PINTIN. SHAN DE FIXAR MOLT B EN LES FORMES I ELS COLORS.
OBSERVACI I CREATIVITAT
58. ELS COLORS ESTAN PRESENTS PER TOT ARREU, AIX QUE DURANT TOT EL CURS SANIRAN REALITZANT ACTIVITATS ON ELS COLORS I LEXPERIMENTACI AMB ELLS SERAN PRESENTS.
BANDA SONORA RIM BANNA, LBUM APRIL BLOSSOMS