PRIMER ESO: Prehistòria

30
La Prehistòria

Transcript of PRIMER ESO: Prehistòria

Page 1: PRIMER ESO: Prehistòria

La PrehistòriaLa Prehistòria

Page 2: PRIMER ESO: Prehistòria

IntroduccióIntroducció

• La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins l’aparició de l’escriptura (3.500 a. C.). No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics. Al Paleolític (edat de la pedra antiga) la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític (edat de la pedra nova), va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentària. Les primers notícies escrites de la Península Ibèrica ens van arribar gràcies als grecs i els romans, és a dir, en els temps de transició a la Història o Protohistòria. La Història comença quan una civilització és capaç de generar documents escrits.

Page 3: PRIMER ESO: Prehistòria

Adaptació i evolució• Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica,

van començar una lenta evolució per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.

Els primers éssers humansEls primers éssers humans

Page 4: PRIMER ESO: Prehistòria

El procés d’hominització• Els canvis que van convertir els primats en éssers

humans van ser lents i complicats: 1. Posició vertical i marxa bípeda (homo erectus).2. Desenvolupament del cervell.3. Alliberament de les mans.4. Disminució de la mida de les mandíbules i de

les dents.5. Aparició del llenguatge.

Els primers éssers humansEls primers éssers humans

Page 5: PRIMER ESO: Prehistòria

L’evolució humana Australopithecus (3.500.000 anys) : homínid

situat entre els grans primats i l’ésser humà. Ja era bípede i utilitzava eines que no fabricava de manera conscient.

Homo habilis (2.300.000 anys): ja fabricava eines de manera conscient.

Homo erectus (1.900.000 anys): cervell més desenvolupat i caminava més dret.

Homo neanderthalensis (1.500.000 anys). Homo sapiens sapiens (1.200.000 anys):

aspecte físic, volum i complexitat cerebral de l’ésser humà actual.

Els primers éssers humansEls primers éssers humans

Page 6: PRIMER ESO: Prehistòria

Les societats de caçadors - recol·lectors

• L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el Paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

Page 7: PRIMER ESO: Prehistòria

La utilització del foc• L’Homo erectus devia descobrir el foc de manera

casual ara fa més d’1.500.000 anys. Més endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

Page 8: PRIMER ESO: Prehistòria

La fabricació d’instruments• La fabricació d’instruments és un dels signes que

diferencia l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços (de 2 cares). I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

El Paleolític: la caça i la recol·lecció

Page 9: PRIMER ESO: Prehistòria

Un campament paleolític

Page 10: PRIMER ESO: Prehistòria

Les primeres creences religioses• Les primeres creences religioses van aparèixer per

la necessitat de donar explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol. Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals. El fet que els enterraments seguiren unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existiren rituals funeraris.

L’art de les cavernesL’art de les cavernes

Sepultura de Dolni Vestonice

(Rep. Txeca)

Page 11: PRIMER ESO: Prehistòria

Les pintures rupestres• Fa uns 30.000 anys, sobre les parets de les coves o

dels abrics, els sapiens sapiens van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies religioses, etc.

L’art de les cavernesL’art de les cavernes

Page 12: PRIMER ESO: Prehistòria

Escena de pintura rupestre

Page 13: PRIMER ESO: Prehistòria

Estatuetes i gravats• La humanitat prehistòrica

també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o de marfil i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).

L’art de les cavernesL’art de les cavernes

Page 14: PRIMER ESO: Prehistòria

L’agricultura i la ramaderia.• Fa uns 10.000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim

(coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments. Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de Neolític. L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.

El Neolític: la producció d’aliments

El Neolític: la producció d’aliments

Page 15: PRIMER ESO: Prehistòria

Noves eines i noves tècniques.• Les noves tasques agrícoles van comportar la

fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà… La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica. També van descobrir com s’elaboren els teixits. I l’ús de pedres semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

El Neolític: la producció d’aliments

El Neolític: la producció d’aliments

Tasques per convertir el blat

en farina

Page 16: PRIMER ESO: Prehistòria

La difusió del Neolític• Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII

mil·lenni a. C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa. A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de manera autònoma en altres zones del planeta: la vall de l’Indus (Índia), la vall de l’Huang He (Xina), la vall del Song Hong (Vietnam), els altiplans de Centreamèrica (Mèxic), la serralada dels Andes (Perú), etc.

El Neolític: la producció d’aliments

El Neolític: la producció d’aliments

Page 17: PRIMER ESO: Prehistòria

• Sovint els poblats neolítics es situaven dalt d'elevacions del terreny properes als cursos de l'aigua i els protegien amb murs o fossats. Els habitatges podien ser de planta rectangular o rodona i estaven formats per una sala polivalent amb llar de foc. Podien disposar també d'una petita cambra que servia de magatzem.

• La majoria dels seus pobladors eren agricultors i ramaders i la ceràmica, la mineria i els teixits van comportar l'aparició dels primers artesans.

• Eren poblats autosuficients, és a dir, s'abastien amb tot el que s'hi produïa, tot i que hi ha indicis que també es feien alguns intercanvis entre poblats, sobretot d'objectes de prestigi (variscita, ceràmica, petxines...).

La vida en un poblat neolític: Çatal Hüyük (Turquia)

La vida en un poblat neolític: Çatal Hüyük (Turquia)

Page 18: PRIMER ESO: Prehistòria

La utilització dels metalls• El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a.

C.), però era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb l’estany es va obtenir el bronze (3000 a. C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II mil·lenni a. C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per a fabricar armes i eines agrícoles.

L’Edat dels MetallsL’Edat dels Metalls

Page 19: PRIMER ESO: Prehistòria

L’elaboració dels metalls• Al principi, es va començar a treballar el metall en

fred (coure). Però la veritable metal·lúrgia va aparèixer més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles. Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.

L’Edat dels MetallsL’Edat dels Metalls

Page 20: PRIMER ESO: Prehistòria

Artesans i comerciants• La metal·lúrgia era una activitat que necessitava

veritables especialistes. A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a dir, el comerç. Paral·lelament, es desenvoluparen les primeres tècniques de navegació i es va inventar la roda.

L’Edat dels MetallsL’Edat dels Metalls

Page 21: PRIMER ESO: Prehistòria

Les primeres ciutats• Aquestes innovacions van produir transformacions

als poblats neolítics de l’Orient Pròxim. La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per a defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats. Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van aparèixer grups socials diferenciats i algunes persones van començar a acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

L’Edat dels MetallsL’Edat dels Metalls

Page 22: PRIMER ESO: Prehistòria

Els megàlits• A Europa, a partir del V mil·lenni a. C. les societats

agrícoles més avançades, van aixecar monuments anomenats megàlits.

• Hi ha diversos tipus de megàlits• Menhir: Gran pedra clavada a terra.

Commemoratius o marques territorials.• Dolmen: Cambra formada per dos pedres verticals i

lloses de cobertura. Sepultura funerària col·lectiva.• Cromlec: Conjunt de pedres verticals amb lloses de

cobertura formant un cercle. Relacionat amb un culte agrari o solar.

L’Edat dels MetallsL’Edat dels Metalls

Page 23: PRIMER ESO: Prehistòria

El Paleolític• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica

és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica. Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien ferramentes molt bastes. Més endavant, la Península va estar poblada per neandertals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades. En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, es van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.

La Prehistòria a la Península Ibèrica

La Prehistòria a la Península Ibèrica

Jove Homo antecessor, de l’excavació de la Gran Dolina, a Atapuerca

Page 24: PRIMER ESO: Prehistòria

Les pintures rupestres• A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, es

diferencien dues grans zones: a la zona cantàbrica predomina la representació naturalista d’animals de finals del Paleolític, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria) i a la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica i,, per tant, més recent (La Valltorta a Tírig, forma un conjunt de pintures rupestres declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).

La Prehistòria a la Península Ibèrica

La Prehistòria a la Península Ibèrica

Page 25: PRIMER ESO: Prehistòria

El Neolític. El megalitisme• Les primeres comunitats neolítiques van aparèixer a

la Península Ibèrica vers el VI mil·lenni aC. Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial. El desenrotllament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins després de l’Edat dels Metalls. Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.

La Prehistòria a la Península Ibèrica

La Prehistòria a la Península Ibèrica

Dolmen de Valencia de Alcántara

Page 26: PRIMER ESO: Prehistòria

L’Edat dels Metalls a la Península Ibèrica

• Vers el III mil·lenni aC. es va estendre la metal·lúrgia del coure (Los Millares), més tard, vers el II mil·lenni a. C., es desenrotllaren cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar). L’Edat del Ferro (I mil·lenni a. C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.

La Prehistòria a la Península Ibèrica

La Prehistòria a la Península Ibèrica

Recreació de Los MillaresEnterrament propi de la cultura de l’Algar

Page 27: PRIMER ESO: Prehistòria

Els assentaments paleolítics• El territori de l’actual Catalunya segurament està

habitat des de fa aproximadament un milió d’anys. • Ara bé, les restes humanes més antigues són les de

les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).

• Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).

La Prehistòria a CatalunyaLa Prehistòria a Catalunya

Crani de l'home de Talteüll, la resta humana més antiga trobada a Catalunya (450.000 anys)

Page 28: PRIMER ESO: Prehistòria

Els assentaments paleolítics• També hi trobem una cinquantena de conjunts de

pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues).

La Prehistòria a CatalunyaLa Prehistòria a Catalunya

Dança del Cogull

Page 29: PRIMER ESO: Prehistòria

Les societats agrícoles i el megalitisme

• Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·lenni a. C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.

• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una metròpolis.

• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.

La Prehistòria a CatalunyaLa Prehistòria a Catalunya

Dolmen Vallgorguina - La Pedra Gentil

Page 30: PRIMER ESO: Prehistòria

L’edat dels metalls• Durant el III mil·lenni a. C. aparegueren els primers

grups que coneixien la metal·lúrgia del coure.• La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a. C.)

i del ferro va lligada a l’arribada, a finals del II mil·lenni a. C., de pobles indoeuropeus procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).

• Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb estructura urbana

• Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els uns amb els altres, formaven una petita muralla.

La Prehistòria a CatalunyaLa Prehistòria a Catalunya

Reconstrucció virtual del poblat dels Vilars