PRIMER ESO: Prehistòria

download PRIMER ESO: Prehistòria

of 30

  • date post

    19-Aug-2015
  • Category

    Education

  • view

    6
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of PRIMER ESO: Prehistòria

  1. 1. La Prehistria
  2. 2. Introducci La Prehistria abraa un perode de temps que comena amb lorigen de lespcie humana, ara fa ms de dos milions danys, i sestn fins laparici de lescriptura (3.500 a. C.). No hi ha testimonis escrits de lactivitat humana durant aquest perode de temps tan llarg, noms testimonis arqueolgics. Al Paleoltic (edat de la pedra antiga) la humanitat vivia de la caa i la recollecci, i era nmada; desprs, en el Neoltic (edat de la pedra nova), va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentria. Les primers notcies escrites de la Pennsula Ibrica ens van arribar grcies als grecs i els romans, s a dir, en els temps de transici a la Histria o Protohistria. La Histria comena quan una civilitzaci s capa de generar documents escrits.
  3. 3. Adaptaci i evoluci Fa uns sis milions danys, alguns primats, a lfrica, van comenar una lenta evoluci per a adaptar-se a les noves condicions climtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats fsiques, per van ser capaos dorganitzar-se en grups per caar a les planes. Eren els primers homnids, que amb el pas del temps van donar lloc a lespcie humana. Els primers ssers humans
  4. 4. El procs dhominitzaci Els canvis que van convertir els primats en ssers humans van ser lents i complicats: 1. Posici vertical i marxa bpeda (homo erectus). 2. Desenvolupament del cervell. 3. Alliberament de les mans. 4. Disminuci de la mida de les mandbules i de les dents. 5. Aparici del llenguatge. Els primers ssers humans
  5. 5. Levoluci humana Australopithecus (3.500.000 anys) : homnid situat entre els grans primats i lsser hum. Ja era bpede i utilitzava eines que no fabricava de manera conscient. Homo habilis (2.300.000 anys): ja fabricava eines de manera conscient. Homo erectus (1.900.000 anys): cervell ms desenvolupat i caminava ms dret. Homo neanderthalensis (1.500.000 anys). Homo sapiens sapiens (1.200.000 anys): aspecte fsic, volum i complexitat cerebral de lsser hum actual. Els primers ssers humans
  6. 6. Les societats de caadors - recollectors Laparici dels primers ssers humans marca el comenament del primer perode prehistric: el Paleoltic. Durant aquest perode, els ssers humans eren depredadors, vivien dall que els oferia la natura: caa, pesca, recollecci. Aquests grups humans eren nmades: es desplaaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills. El Paleoltic: la caa i la recollecci
  7. 7. La utilitzaci del foc LHomo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa ms d1.500.000 anys. Ms endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitj de diverses tcniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrs hum: va permetre escalfar-se, illuminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments. El Paleoltic: la caa i la recollecci
  8. 8. La fabricaci dinstruments La fabricaci dinstruments s un dels signes que diferencia lespcie humana dels altres animals. Al comenament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Ms endavant van fer servir slex, amb el qual van fabricar bifaos (de 2 cares). I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors... El Paleoltic: la caa i la recollecci
  9. 9. Un campament paleoltic
  10. 10. Les primeres creences religioses Les primeres creences religioses van aparixer per la necessitat de donar explicaci a fenmens que resultaven misteriosos per als primers ssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol. Els ssers humans tamb van intentar influir sobre els fenmens naturals per mitj de cerimnies rituals. El fet que els enterraments seguiren unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existiren rituals funeraris. Lart de les cavernes Sepultura de Dolni Vestonice (Rep. Txeca)
  11. 11. Les pintures rupestres Fa uns 30.000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens van comenar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caa... Hi ha diverses explicacions sobre el significat daquestes pintures: rituals mgics propiciatoris de la caa, cerimnies religioses, etc. Lart de les cavernes
  12. 12. Escena de pintura rupestre
  13. 13. Estatuetes i gravats La humanitat prehistrica tamb ens ha deixat nombroses mostres dart mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions danimals, bastons gravats, penjolls dos o de marfil i petites escultures femenines (Venus paleoltiques). Lart de les cavernes
  14. 14. Lagricultura i la ramaderia. Fa uns 10.000 anys, en una zona de lOrient Prxim (coneguda com a Creixent Frtil), va comenar la producci daliments. Aquesta nova etapa de la histria de la humanitat s coneguda amb el nom de Neoltic. Lobservaci constant dels fenmens de la natura i dels animals van ser lorigen de lagricultura i de la ramaderia. El Neoltic: la producci daliments
  15. 15. Noves eines i noves tcniques. Les noves tasques agrcoles van comportar la fabricaci deines especialitzades: laixada, la fal, el mol de m La necessitat demmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la cermica. Tamb van descobrir com selaboren els teixits. I ls de pedres semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria. El Neoltic: la producci daliments Tasques per convertir el blat en farina
  16. 16. La difusi del Neoltic Des del Creixent Frtil, es va produir, a partir del VII millenni a. C., la difusi de les tcniques agrcoles noves arreu dEuropa. A ms de fer-ho a lOrient Prxim, lagricultura va sorgir de manera autnoma en altres zones del planeta: la vall de lIndus (ndia), la vall de lHuang He (Xina), la vall del Song Hong (Vietnam), els altiplans de Centreamrica (Mxic), la serralada dels Andes (Per), etc. El Neoltic: la producci daliments
  17. 17. Sovint els poblats neoltics es situaven dalt d'elevacions del terreny properes als cursos de l'aigua i els protegien amb murs o fossats. Els habitatges podien ser de planta rectangular o rodona i estaven formats per una sala polivalent amb llar de foc. Podien disposar tamb d'una petita cambra que servia de magatzem. La majoria dels seus pobladors eren agricultors i ramaders i la cermica, la mineria i els teixits van comportar l'aparici dels primers artesans. Eren poblats autosuficients, s a dir, s'abastien amb tot el que s'hi produa, tot i que hi ha indicis que tamb es feien alguns intercanvis entre poblats, sobretot d'objectes de prestigi (variscita, cermica, petxines...). La vida en un poblat neoltic: atal Hyk (Turquia)
  18. 18. La utilitzaci dels metalls El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a. C.), per era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb lestany es va obtenir el bronze (3000 a. C.), un metall ms dur que podia substituir la pedra. Vers el II millenni a. C. es va comenar a treballar el ferro, un metall excellent per a fabricar armes i eines agrcoles. LEdat dels Metalls
  19. 19. Lelaboraci dels metalls Al principi, es va comenar a treballar el metall en fred (coure). Per la veritable metallrgia va aparixer ms endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova fase de la metallrgia va comenar amb el procs de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles. Finalment, es va desenvolupar la siderrgia (ferro), amb una tecnologia ms complexa que necessitava temperatures altes. LEdat dels Metalls
  20. 20. Artesans i comerciants La metallrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes. A mesura que les societats es van fer ms riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La producci de mercaderies noves va estimular lintercanvi, s a dir, el comer. Parallelament, es desenvoluparen les primeres tcniques de navegaci i es va inventar la roda. LEdat dels Metalls
  21. 21. Les primeres ciutats Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neoltics de lOrient Prxim. La poblaci va crixer i els poblats van comenar a tenir molts edificis i muralles per a defensar- se, i es van convertir en veritables ciutats. Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van aparixer grups socials diferenciats i algunes persones van comenar a acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats selegia un cabdill o rei que governava la ciutat. LEdat dels Metalls
  22. 22. Els meglits A Europa, a partir del V millenni a. C. les societats agrcoles ms avanades, van aixecar monuments anomenats meglits. Hi ha diversos tipus de meglits Menhir: Gran pedra clavada a terra. Commemoratius o marques territorials. Dolmen: Cambra formada per dos pedres verticals i lloses de cobertura. Sepultura funerria collectiva. Cromlec: Conjunt de pedres verticals amb lloses de cobertura formant un cercle. Relacionat amb un culte agrari o solar. LEdat dels Metalls
  23. 23. El Paleoltic La presncia dels pobladors a la Pennsula Ibrica s molt antiga. A Atapuerca (Burgos) shan trobat les restes humanes ms antigues de la Pennsula Ibrica. Aquests pobladors vivien en campaments a laire lliure i tenien ferramentes molt bastes. Ms endavant, la Pennsula va estar poblada per neandertals, que vivien en coves i abrics, i van comenar a fabricar eines ms especialitzades. En letapa final del Paleoltic, amb lHomo sapiens sapiens, es van incorporar materials com los i la banya, i tamb sorgiren les primeres mostres dart. La Prehistria a la Pennsula Ibrica Jove Homo antecessor, de lexcavaci de la Gran Dolina, a Atapuerca
  24. 24. Les pintures rupestres A la Pennsula Ibrica, molt rica en art rupestre, es diferencien dues grans zones: a la zona cantbrica predomina la representaci naturalista danimals de finals del Paleolti