L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

Introducció

• La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental.

• A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern.

• Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua.

La religió grega i la romana

El panteó grecoromà

• Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans.

• Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors.

• Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.

La religió grega i la romana

Culte privat i culte públic

• A Grècia, el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare de cada família.

• Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual es retia culte públic, amb sacrificis i processons.

• També hi havia els cultes panhel·lènics, reconeguts per totes les ciutats gregues.

• A Roma es retia culte als déus de la casa i de la llar (lars i penats), i també s’honorava els esperits dels avantpassats (manes).

La religió grega i la romana

Els oracles i els auspicis

• Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus.

• Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur.

• A Roma hi havia diversos mètodes per consultar els déus; el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells (auspicis) pels àugurs.

• Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els anomenats presagis i prodigis.

La cultura clàssica

El pensament racional

• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.

• Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.

Filosofia, ciència i dret

El pensament racional

• Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.

• Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.

La cultura clàssica

Filosofia, ciència i dret

• Els filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió.

• Alguns pensadors van començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de la natura (explicacions científiques).

• La gran aportació romana va ser el dret, que va tenir una gran influència sobre tota la legislació posterior.

La cultura clàssica

El teatre

• El teatre va ser la gran creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia.

• La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes humans i la força de la passió.

• La comèdia recreava de manera satírica diversos aspectes de la vida quotidiana.

• Els grans autors tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

• En el terreny de la comèdia va destacar el romà Plaute; les seves obres eren una crítica dura a la societat romana.

Elements del teatre grecoromà

L’arquitectura grega

Una arquitectura arquitravada

• Els arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida col·lectiva de gran bellesa i perfecció.

• Les dimensions eren reduïdes, pensades a la mesura de l’ésser humà.

• Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o arquitrau.

La cultura clàssica

Els ordres arquitectònics

• Els grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat; per això van crear els ordres o estils arquitectònics.

• Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres.

• Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre corinti és una varietat del jònic

La cultura clàssica

Temples i teatres

• Els temples eren la residència dels déus i a l’interior no hi entraven els fidels. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la, on es guardava l’estàtua de la divinitat.

• Els temples podien estar envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es decorava amb escultures, situades al frontó i al fris.

• Els teatres són l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen aprofitant els vessants de les muntanyes.

• Les grades tenien forma semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part plana.

TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (S. IV. a. C.)

El Partenó

L’arquitectura romana

L’ús de l’arc i la volta

• Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta.

• També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat.

• En la majoria de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment.

Capitells toscà i compost

L’arquitectura romana

L’urbanisme romà

• Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de cases ordenades al voltant d’un pati central.

• Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven dues artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-W) que s’encreuaven en una plaça, el fòrum.

La ciutat romana de Timgad

L’arquitectura romana

Les obres públiques

• D’entre les obres públiques romanes hem de destacar:

• Els edificis religiosos. • Els dedicats a l’administració i al govern de

l’Imperi. • Els destinats a l’oci. • Les vies de comunicació. • Els monuments commemoratius.

El Panteó. (segle I. d. C)

Basílica de Maxenci (312 d. C.)

El Colosseu. Amfiteatre Flavi (segle.I d. C)

Circ de Tarragona (finals segle I a. C.)

Teatre de Mèrida.(16 a. C.)

Arc de triomf de Titus (81 d. C.)

Columna Trajana (113 d. C.) Ii Columna de MARC AURELI (finals segle. II D. C.)

L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia

La recerca de la bellesa ideal

• L’escultura i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el moviment.

• Per això, van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon.

L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia

L’escultura

• En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes:

• A l’època arcaica es representaven nois nus (kouroi) i noies abillades amb vestits (korai). El cos era tractat rígidament, en posició frontal.

• A l’època clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als rostres una expressió serena.

• En el periode hel·lenístic els cossos es retorçaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven sentiments.

• .

Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum ( 510 a.

C. / 500 a. C.)

El Discobol. Miró (460-450 a. C.)

Laocoont i els seus fillsAgesandre, Atenodor Ii

Polidor. (segle III a. C.)

L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia

La ceràmica

• Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes.

• Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes.

• Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs.

L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia

La pintura

• Tot i que sabem que molts edificis grecs eren decorats amb pintures, la majoria no s’han conservat.

• Gràcies a la conservació de la ceràmica podem conèixer la temàtica i algunes de les característiques de la pintura grega.

Sobre l’origen de la pintura en la seva Història Natural (XXXV, 15) Plini el Vell va escriure: "La qüestió sobre els orígens de la pintura no és clara [...]. Els egipcis afirmen que són ells els que la van inventar sis mil anys abans de passar a Grècia [...]. Dels grecs, d'altra banda, uns diuen que es va descobrir a Sició, altres a Corint, però tots reconeixen que consistia a circumscriure amb línies el contorn de l'ombra d'un home.Així va ser, de fet, la seva primera etapa; la segona emprava només un color cada vegada i se li diu monocroma; després se'n va inventar una de més complexa i aquesta és l'etapa que perdura fins avui. [...]. La primera obra d'aquest tipus (plàstica) la va fer en argila el terrisser Butades de Sició, a Corint, sobre una idea de la seva filla; enamorada d'un jove que anava a deixar la ciutat: la noia va fixar amb línies els contorns del perfil del seu amant sobre la paret a la llum d'una espelma. El seu pare va aplicar després argila sobre el dibuix al qual va dotar de relleu, i va fer endurir al foc aquesta argila amb altres peces de terrisseria. [...]".

L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma

L’escultura: el realisme romà

• La majoria dels palaus i espais públics romans estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs.

• La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs.

• També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors.

August de Prima Porta. (vers l’any 20 a. C)

Retrat eqüestre de Marc Aureli (173 d. C.)

Ara Pacis (9 a. C) y detalls

Columna Trajana. (relleus decoratius i detall)

L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma

La pintura

• Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals.

• Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia.

• Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors.

El jardí de la Vil·la Lívia de Prima Porta. (20 a. C)

L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma

El mosaic

• Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases.

• Els mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa.

• Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura.

• .