Any VIU. Núm. 391-Barcelona, divendres,15 d'o ctubre 1936

(SEGONA EPOCA)

Unitat d'acció contra el feixisme,

Unitat de pensament contra la barbàrie.

Preu: 30 cèntims -Passeig de Gràcia, 19 - Tetèfon 14242 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

Unitat d'esforçosper crear una emo-

cràcia nova i una cultura nova.

NE

L'artista il revolucio La tasca. ardentMIRADOR_INDISCRET— «Pasionaria» can4a4riu «Xenius» facciós

Lli de juliol, en el seu últim número, El concepte massa estès que l'art ha deJusticia Social-Octubre publicava un arti- tenir una puresa superior als esdeveniments El reçord fa sorgir, d'una societat fluixa La primera vegada que Dolors Ibarruri Eugeni d'Ors ha atorgat un interviu aele amb la meva signatura en el qual s'in- vitals, ha pogut fer que, al nostre pair, i tranquilla, una imatge de l'intellectual: va anar a la U. R. S. S. es va trobar en un redactor d'Heraldo de Aragón. El cè-vitava la Catalunya obrera a retre el me- l'artista en general es desentengués fins ara

de fossin valors espirituals una cama sobre l'altra, assegut vora la tau- una situació compromesa. A causa de l'i- febre «Mestre de Mestres», naturalment, és: 1

dioma. Res d'això. A del folk amb els rebels i es troba molt a gust ambcausa -lose.homenat gerescut aa Màxim Gorki. Lescircumstancies han deixat la meva veu sen-

tot el que noq p,purs. Pero el tomb complet que significa ¡eta on espera el cafè, el cigar entre els lla- Després d'una laboriosa reunió política, ; la culta companyia dels requetès, «els quals

se ressb, pero aquell article prengué dos la nostra naixent organització sotragueja z{s, els u ls ensonyats mirant el món que — ha dit — no trigaran a en-dies més tard una imprevista actualitat. totes les coses, i l'art, com a exponent quin- passa. Fra plaent, és clar, de fer d'es¢ecta-

I

lairar la bandera bicolor a laEn efecte. Parlant de l'obra de Gorki, taessenciat, espiritualitzat, dels sentiments

és origen i la dor; d'entretenir-se a cercar els junts ales Puerta del Sob>.,—Es que l'Ors es-possibleremarcava la importància de l'art en els

moviments populars i anotava que els artis-del poble — aquest el seuseva funció guiadora —, s'ha d'emmotllar armadures rovellades ; de complaure's en la tigui amb els facciosos?—de-

tes al servei del poble són uns aliats va- també a la realitat del moment i, per tant, febles-a de la gent per à sentir-se justificat mana un ingenu.tluosos, uns auxiliars preciosos, de la causa cal que posi els peus a terra. en l'adopció d'aires superiors. Però ja no a —No té res d'estrany. Xe-

proletària.Artistes foren molts dels preparadors de

L'art esta al servei del poble excitant-li,en la interpretació dels seus sentiments, la és l'hora de les coses plaents, sinó de les

t4 ^' nius ha estat sempre un fac-ciós de la literatura... i dels

la Revolució francesa i artistes també — plasmació d'aquells neguits que han fet útils : aquellaimatge desa] areix, crevnada, 1 ,^ r F pressupostos d'Instrucció Pú-els més significats escriptors russos —els eclosió perú sense definir la forma i hi esta en moments ardents cona els d'ara. . blica — respon un clarivident,qui exerciren el paper de precursors de l ^,. om„^ t l + ._, r L'espectador a part, el ,set-ciències des del ,^ ".^;^^

Res d aixó!Revoluució bolxevic. Deia en a ue(1 article9— sitem-nos, com , en la històriallavors ^ ^r ^_^ ^ s ^ ^ ?{'_J/ rihagut d' emmudir . Fins 1a cadafal , hanha

fórmula afer damunt la barreja», ja aban-,^^, _

^ ^ Reunió de Comite de Fabri -dels nostres dies — que els fonaments de; ' g ^ '

t1'origen ele la revolta russa varen ésser L. ^

da pel és bregada de decre-dona seu autor re ' ca . La discussió és entusias-plasmats i propagats recisament per l'artI P P a P Pliterari, que sense la rebellia magnífica, per

,í^^ ^ m '^ 'r '• r -t—s k' 1^;^ •^

,

pitad Cal actuar dins la barreja : la veu derv

^ *, ^ tica, tots els assistents expo-sen llur ares sobre la üestió

' ^ qbé del tot d'un ^^•^3, a t ^^^^ ^'arCistn hn d'ésser un matís de la veu com- ^l ^ #gro. ^s que es debat.que mo sempre conscientTolstoi, d'un Dostoievski, d'un Saltikoe

.-f a > ! '1.`L batentdel poble. r' t —Crec que tinc la solu-

(Xedrin), d'un Andrèiev, d'un Txékhov, >' (Ç - ^., 1 cal força que la veu se senti, la veu que • . 1 ' ^" ció — intervé el més jove de

`d'un Artsebatxef d'un Gorki entre altres, > ° J \. -Jva rera la flama. Amb la mateixa ardèncin,

^tots. I prenent alè, comença:

.• de tot, he de fer una.. —Abansla revolució bolxevic no hauria tingut, al-menys no l'hauria tingut fins més tard, la .

,rsense els estralls. Fogueres inirnenses suggeréncia...força irresistible que la feu triomfar. Cal • lai ha hagut a Catalunya amb els temfiles —Què diu, aquest? — saltarecordar la vida de la Rússia dels tsars i 1 •, , en flames. Però els estralls del foc no arri- el que actua de president —.l'esclavatge profund a què tenia sotmès el

_h ",'-1' A' baves a la superstició amb què la ronya ^^ Ja estem farts de gerències i

seu proletariat, per a comprendre bé que I • - ¡¡¡ papista havia infectat les consciències. Unade suggerències !

els seus escriptors, amb llurs obres rebelsunes vegades i de dissecció de les nafres

_ y,^' ' " ) ceo ardent, una ventada poderosa, un aire ^' Raó de pes

del règim imperialista i capitalista altres, ' subtil ha. de purificar els indrets secrets deli també amb l'exemple de la valentia, fo- ^i i•^^ ^

cor • deslCiureu elmón de la temença elEns referim al Tomás,

Tomas del Poble Sec, quaran-ren els qui desvetllaren l'ànima adormidai llatzerada del poble rus (compto amb cl l'atracció delPecat ;salveu els infants de

ft >-dos anys, el coll de la ca-

seu gran percentatge d'analfabetisme, puix_'j t .. • ^ .^

l'infern catòlic. Oue le, mans perdin fer 1 misa amb botó d'os, homeque un deixondiment molts cops es fa de a sempre l'esma dels rosaris ; que els pits , ' popular entre els habituals delmanera indirecta) i la feren apta perquè ^'' ^ ^ sentin l'horror de les medalles papistes, no ;: café de l'Ideal. Els seus únics

'vicis tabac fort i lespagués ésser recollida per una figura ge-gantina com la de Lenin. George Grosz: «Si tornava el Kaiser. I Per la nostra imposició, sinó pel convenci-

q , .; : el ca-ramboles per tres taules.

¿La revolució espanyola, de la qual tots ment d'altri. Dimarts passat comparegué,som actors, desa en el més mínim aquest també orientant-lo, quan aquelles inquietuds Quan manen els enentiic del poble, ¡'es- = ;_ cont_Sempre, havent dinat, ajudici? Entenc que no. La gran massa del han pres ja cos,en el camí de la cons- perit de critica és arma, balanca, explosiu. la seva tertúlia, i al'hora

acostumada comença la sevanosae poble poc esta més deslligada de ks trucc>o i del progrés incessant ihi esta, L'inconformisme es subtiltitza per clivellar ° aartid amb El Débila «» d-p acoses artístiques que el cos principal de la

multitud russa de vint ans enrera, Es ve-encaa•a fent tasca educadora,

Els escri tors de la Rússia ts u ist > cun -i'els urs oto esors ; es concentra congriantm

'^5 %• - . a versari dificil. El Tomàs jo-y niritat que ni Catalunya Espanya no e a acabar ab la in ustu >>duïren elobl mp 1

la or fa era er-les saltar. Peròquan elf p f q

Bava ab ucert desmenja-m un cerpo msseï una llist d•a 'escriptors revolucio- imperialista. Els artistes en general de la I pnble cavalca poderosament vers el seu des- »., nom

,com :i perestigués

L ^^sent^^#°a, ^ ,„ ti ^ r^ ^ h x a„^ sov;nt-,,

naris com la russa i que, encara, els nos U. R , $ tant Lis , nalesainnt bolxrviste^ > a,., l* f,:aq;.. q F ^^ xr esïüi.^ a> +,,e -' ., 1'' se am

ebt un omnio- reaire s,-tát ó ;t rcr ,.::a :nduènci ú tt5tn^Y-rscr>p ri

viva com la d'aquells artistes que han tras-i:cm e6 atibm éñai, póhútxaft o com panysde camí, collaboren 'eficaçment. en l'obra

r^j ca.lcigal. En l'hora de la tasca. ardent, ral t ^^ .

, flexiu,

passat gloriosament totes les fronteres, magma d'edificació de 1a nova societat; que l'artista recobri la innocència perduda, »El Dèbil», molestat per lamanca d'interès delTanmateix, la llista existeix i d'uns anys

ença es registrava una major tendència,igualment útil resulta, per consegüent, unBoris Pilniak un Fedor Gladkov

el 'oder de meravellar-se davant del món seu con-En Gil Robles, després d'haver pres una part di trincant, li observa

inés o menys acusada, a posar l'art al ser-que

Es indubtable que estar al servei del po- i >r026' Els ullshan d'ésser netejats de les rectíssima en la preparació del moviment criminal dels —Què et passa avui, To-vei del poblu; altrament, l'eficàcia de le ble no vol dir simplement recollir les ma- teranyines sorgides en les llargues reflexions generals; després d'haver aprofitat els seu das del mi- mas? ^Et veig tot emmurria t !manifestacions artístiques, principalment li- nifestaeions externes o representar objecti- , del gira que tomba. introspectiu.Les mans nisteri de la Guerra per a organitzar la subversió,—I que no tinc raó per es-

Tincteraries, estrangeres, no ha estat pas per- vament les actituds populars. Com es des- han de recobrar l'e.sma de palpar el bloc de fr'areix de la vida a Saint-Jean-de-Luz mentre tot el tar-ho? la dona de cos

duda del tot a casa nostra. Amés, cal di s-brota

pren del que precedeix, són múltiples les les coses i salvar els dits de perdre's en les pals es dessagna per culpa seva, present..,L'objectiu indis> reí ira sorprès el deixeble dels je-tingir entre la revolució que espien-

dorosament per la seva própia força, perquèmaneres d'estar-hi, però totes han d'ésseralguna cosa més que epidèrmiques. S'erra- subtileses dels deta.Ids. suites en una de les seves exPansions a Franca, no popularifa4

ha madurat el necessari, d'aquella altra ria el qui cregués que el trasllat a la tela I l'esperit ha de cremar el vell ídol Egois- fa gaires dies, i nosaltres no hem volgut privar elsnostres lectors d'aquest document gràfic que palesa la Dos militants d'Esquerraque, tot i ésser puixant, espera el moment d'un tema obrer significa per si sol fei una mze pera lliurar-se a la cooperació. Així ca-mentalitat i la moral dels «salvadors». Republicana, no gaire assa-més propici i, mentrestant, es veu provo- obra recolueionaria; pot ésser una mateixa, e noaltres serà ua ,»tica tothomrl xscun d s n bentats, comentaven la darreracada per la inconsciència reaccionaria. per exemple, la pintura que ens ofereixi un

imita a Barcelon en la tasca ardent de bastir un poble nou, nos camarades la varen convidar a sopar, crisi del Consell de la Generalitat

esBveninentsn ibèrics, s,prs ha

recordat qu cus presenti ami plac í camp oamb el seu El pensament del poble s'obrirà pas irresis-^ i . cada un dels presents a l'àpat—d'acord —Aquest Aguadé no és el metge, oi?

l'artista esta amb el poble o hi esta en característic pagès al fons i pot no haver-hi tiblement. Donem-li el caml del nostre es- amb un costum rus ben conegut—va cantar —No; és el seu germa. vcançons populars del seu pals. Finalment, —Però, te història és conegut.política,contra. Des dels punts de vista polític ip p menor diferència entre retrat de Car- perit arroentat fins a l'0V 'mi» dels temps algú va indicar a la nostra magnífica llui- —I tant. Figura en tots els diccionaris...social, no existeix l'art pur. La puresa ar-

uèMarx i un retrat del marqués de X. S'erra-M

_tadora : ?tistica és quelcom intrínsec l'essència - ria també es fa una obrael qui cree gcanviant i

qanue

t

ous.A.JORDANA

J

a .—Bé : canta ris alguna cançó de la teva -Tal com ho dic. En el lloc correspo-

a o el tema tractat. L'argument queterna al servei del l'ambient bar- I«

Aiguadea. sent llegiràs :r :abstemi, »l'artista, reclòs en el tòpic de la torre de gès pel proletari en una novella (un llibre ter r

p,

a re etidamentvori, ha de romandre al marge de la ruta d'ambient burgès pot ésser antiburgès o béque emprèn el món, de les angoixes i de i narrant sense passió una gesta obrera. Esles inquietuds populars, és bo per als aco- quelcom més profund — i ben independent

modaticis per a aquells que tenen per lema ple la puresa artística — el que dóna el ca-l'eanar tirant> ; un art guiat per aquestes meter a l'obra d'art : la intenció, la forçanormes sol ésser, amb les excepcions que persuasiva, ]'empremta pedagògica, la ve-con firmen la regla, fred i mancat de vi- hemència, és a dir, ]'exteriorització de 1'es-bració, malgrat de la seva possible puresa. perit i de la ideologia de l'autor, qualsevolDes dels temps més remots fins a la data, que siguin el gènere emprat i l'ambientl'art s'ha inspirat sempre en la realitat ; que es presenti. Els teatres d'Angel Gui-el fleta el rotor e1 músic o l'escultor pur mera i d'Ignasi I glésies (cito només dos

u as>anarlan es va ne,ar _ pperò, davant la insistència dels ariçs, ha- Trefs per elevaciógué d'accedir i es posa a cantar amb energiaaquest himne anarquista que recordava ca- A 1'ex-president del Circo! Artístic—dossualinent : metres i mig d'alçada—li pregunten els com-

panys:

Arroja la bombà -Us allistareu per al front?que escupe metralla.., —No serveixo—co

ntestà en. Planes Dbria.

. Tampoc no faria blanc, car els trets queEls companys russos es donaren per a- jo disparo passen sempre dos pams sobre

tisfets. els caps dels contraris.P P

han existit sempre, però la majoria ele les noms que aquests dies han estat recordats Reuma aquáfievegades eren encarnats en homes que se-

el compàs del temps i compartienguienper obrers ben aliens al món espiritual ca-talà), amb tota llur candidesa, seran sem- _._._ _ -a Diversos peixos vermells del sortidor del

les penes i les alegries dels seus contem- pre més autènticament revolucionaris que.

Sindicat dels Pintors sofreixen una malura•poranis. El món, avui, es troba en un mo-

decisival'obra de circumstancies executada per la

CONSIGNA FEIXISTAestranya : són molt abonyegats.

—Ja t'ho deia—diu en Domingo a l'es-ment d'agudització, en una lluita persona més hàbil. El company Shum, ambper a fixar els 'seus desdins ; progrés i la línia graciosa i simple dels seus traços, cultor Paredes, conservador de la casa reacció enfrontats —l'actua] lluita espa- és el dibuixant català veritablement al ser- massa humitat, massa aigua. Això que te-nvola ho posa en evidència —, forçosament vei del poble, a desgrat del foc incendiani nc•n és reuma.tothom ha de prendre partit a una banda i de la sang que altres puguin posar en lesy

” ' Vis4a al fronto a ]'altra, i la posició de neutral, ja sigui teles sortides dels seus tallers ; la pintura?' 'en art, ja en qualsevol altra manifestació j dita proletaria que sorgí a Alemanya i a - Un amic pregunta a En Shumde la vida, no és possible en aquests ins- I, Rússia al començament de l'edificació —Els veieu els facciosos des de la líniatants, en els quals la realitat circundant I urssiana no fou sinó una perfecta pintura • - de foc?posseeix una força arrabassadora. L'art burgesa amb temes obrers o de ]a recolu- —Enfilant-me sabre l'esquena d'un altrepur, doncs, passa a ésser, en aquestes con- ció bolxevic, i ni Johan Haertfield, ni Otto

ricompany, sí—respon En Shum seriosament.

dicions, quelcom balder i desplaçat ; una Nagel, mi Come Pétrov no tenien la pui-obstinació a conservar-lo equivaldria àdhuc xança revolucionaria ni feien l'obra vera- A pe4iÈes doaísa un luxe sense objecte que només podria ment proletaria del formidable Georgeésser apreciat per aquells que es basteixen Grosz, potser el menys adaptat a aquella El dibuixant Porta compareix al restan-la vida a base de luxes, en contra de les escola creada per ell, c ast amb un barret magnífic en el qual

inquietuds populars. i Vol dir això que l'art al servei del poble llueix dues o tres entortolligades de cordóno pot basar-se en manifestacions externes, - ele seda verd persiana i una ploma de po-

' sinó que ha de tenir eficacia, la qual cosa =' (lastre. Davant l'esverament dels companys,significa que el fons ha de respondre a la w en Porta els diuforma. Vol dir també que no ha d'ésser w —Veureu, nois :és ele senyor marquès,

L L E G I U ; demagògic, encara que la demagògia com-'a la funció

aquest barret.El dia unes imponents polainessegüent,plagui molta gent, ja que .seva

és guiar i educar. i de cuir ros feien ressaltar les cames del di-

A la pàg. z : CoM SERÀ EL MÓN L'axti 2036? 11

Els a-tistes catalans, en considerablenombre, s'han sumat entusiàsticament a

buixant.El pintor Commeleran, en veure'l, ex-

A la pàg. 3 : LA U. R. S. S. I LA No INGE- 1 les fileres antifeixistes i al nou ordre de clama :l'uniforme

Ru:NCtn, per A. P. I coses que ja va definint els perfils. Aquesta —Escolta, Porta : si tens totadhesió ha de significar el naixement d'pn de senyor marquès, posa-te'l d'una vegada;

A la pàg. 4: Articles de Jordi Vallès i Josep 'nou horitzó artístic, l'adaptació a un fio- no ens facis patir més.Granyer: i rent règim social. Llur tasca pot ésser

la d'uns excel{ents companys de camí. Cal, Paf afesA la pàg. j : Un conte de Xavier Bengue-

de aurne Terrades.1reI. Uns oernesquedoncs, q l'esforç agafi recta i sana vi-

de l'ahiruna tertúliaGairebé tots .els assistents a a

Q ^ gorja, que l'atmosfera resclosida literaria es queixaven de la insistència amb

A la pàg. MARX I ELS hF_^LISTES DEL SE- rbtim sigui totalment esbargida, i al ma-P . ^. g - g ' `temps, es compte en les im-teix que pari KALDEas què llurs companyes els amoinaven sobre

cLE XIX, per F. Sdriller.I X

podrien fer marear amhprovisacions quel dificultat de proveir-se de patatesa

Ti--1 què ?—salta En Carles Riba —.A la pàg. ¡` : HITLER 1 WAGNER, per Kon- pas vacillant. besi, tot i ésser Tiberi, no en tastà una

rad Hetden. EL PIANISTA ITGRBI DEMANA 1

I J. ROURE-TORENT «l Arriba España!» en tota ]a seva vida.

ux DICTADOR.

AL 11EATRE

— Senyores i senyors : com que el nenprodigi està malalt, hem estat obligats areemplaçar-lo a última hora...

CINEMA CAPITOLTemporada de grans estrenes

¿iiáiì AISEN IL CIRCOEI més gran èxit de Charlie Chan

MISTERI - EMOCIO - INTRIGA

t V I A üDR 15-x-36

EL CINEMA .WELLS 1 EL CINEMA

Com serà el mónTots tenim una idea, més o menys apro-

ximada, de com serà el món dintre de centanys. L'aire estarà infestat de màquinesvoladores ; el servei. de passatgers entreNova York i Yokohama s'efectuarà permitjà de coets gegantins; hi haurà final-ment la pau universal i s'haurà acabat lapolítica. Estava reservat,. no obstant, aH. G. Wells i al cinema, el descriure lestrivialitats del segle xxi ; donar-nos, al-

a l'any 2036?somni malaltís! L'ésser inventiu i originalno és ésser extravagant ni neci. Bells ves-tits por al món nou, per favor !>)

La Humanitat, prediu Wells, serà bene-ficiària, no víctima, dels invents. «Homes

i dones del futur portaran els equivalentdel moneder, carnet de notes, estilogràfica,rellotge, etc., d'avui n Entre aquesta petitaimpedimenta, hi adjunta un aparell portà-til de ràdio, polsera amb televisió, làmpara

Ha mort un bonproductor

Ha mort Irving G. Thalberg.Poques figures dins la indústria cinema-

togràfica han pogut assolir ]'elevat nivellque pel seú talent aconseguí aquest produc-tor, les realitzacions del qual poden conside-rar-se com excellents obres d'art.

Començà la seva vida de negocis com ataquimecanògraf guanyant tres lliures set-manals. Al costat de Carl Laemle s'iniciàen la cinematografia, i tenia tan sols dinouanys quan fou nomenat director general delsestudis d'Universal Films.

Després va unir els seus esforços creadorsa Lluís B. Mayer com a productor en com

-binació amb Metro-Goldwyn-Mayer. Pocsanys pogué resistir, però, el dut treball desàpervisió als estudis M.-G.-M., prova mas-sa violenta per a la seva salut poc robusta.

Recentment s'havia lliurat per complet ala producció d'un limitat nombre de filmsque l'acreditaren com a productor excep-cional.

Poc abans "de la dolorosa malaltia que haacabat amb la seva vida, deixà feta la granpellícula Romeu i Julieta amb Norma Shea-rer, amb la qual s'havia casat; La bonaterra amb Pau] Muni i Luise Rainer, iMarguerida Gautier amb Greta Garbo, i te-nia en curs de producció Muy Time i A Doyat the Races.

r

Inauguració de la 1

Dilluns passat començà la temporada ofi-cial de cinema. ^^ .Perspectives d ap s e 1 nova temporada. Esencara prematur parlar-ne. La situació qúcha creat el nou ordre de coses, d'ambient,de costums i de procediments, per unabanda sembla obligar-nos a parlar d'unamanera concreta i àmpliament definida deles noves orientacions que s'han de donaral nostre cinema ; però, per ('altra, no enspermet fer-ho mentrestant no s'hagin resoltalguns aspectes fonamentals i evidentmentcomplexos i delicats, sobre els quals totcomentari previ podria resultar extemporanii fins i tot contraproduent.

Actualment, hi ha una guerra de per migque crea i augmenta els problemes a pro-porcions extraordinàriament difícils de su-perar, La nova estructuració avui es trobaen estat embrionari i susceptible de granscanvis i transformacions. La situació deper si és ja massa exigent per a que elsdefectes puguin ésser criticats amb exces-siva duresa.

En aquest número ens limitarem a donaruna referència succinta i superficial delsnous films presentats.

Estrenes i reestrenes

De tots els locals d'estrena, solaments'han projectat films inèdits pel nostre pú-blic a quatre sales. Les restants han estatdestinades a represes. (Entre aquestes, caldestacar el Maryland i l'Astòria, en elsquals s'ha reposat la gran producció de laRàdio Sombrero de Copa, un dels èxits mésreeixits de la famosa parella coreogràficaGinger Rogers-Fred Astaire. En ordre dereestrenes, cal destacar també el darrer filmde Charlot, Tiempos Modernos, que es re-presenta en diversos locals.

Al Capitol, la Fox ha presentat un noufilm de la sèrie Charlie Chan, el qual estàa l'alçària dels seus predecessors. IEs titulaCharlie Chan en el Circo, i el seu argument

emporada 1936-37està teixit ele la manera més complicadaper tal que Warner Oland pugui realitzarveritables filigranes en el seu habitual paperdetectivesc. El misteri, la intriga i l'emoció,a l'igual de les anteriors, es prodiga a tra-vés de la cinta amb tacte i habilitat. L'am-bient en què es desenvolupa la mateixa ésapropiat per a no fer decaure l'atenció del'espectador, al qual, com a pautes de des-cans enmig de l'acció, se li ofereixen al-gunes estampes de la vida interior de lafaràndula, sempre mogudes i plenes de vi-talitat.

En el repartiment, ultra Warner Olandi Keye Luke, hi figura una antiga perso-nalitat del cinema mut : Francis Ford, mésconegut amb el seudònim de «Conde Hugo»,Tots ells, cadascú dintre les possibilitatsdel seu paper, actuen amb una remarcabledesinvoltura i naturalitat.

A I'Urquinaona, Artistes Associats han'presentat Caballero improvisado, film satu-rat de romanticisme, en el qual destaca lainterpretació acurada de Douglas Fairbanks(fill) i Elissa Lancli, Argument novellesc isalpicat amb la nota emocional, féu que lacinta resultés agradable i constituís un marcdigne a la personalitat de les dues figuresprincipals.

Al Coliseum, la Paramount presentàSanghai, drama vigorós i ple de realisme,en el qual esposen de relleu els prejudicisde dues races diferents. El seu argument,però, adoleix de l'inconvenient d'haver-losupeditat, en bona part, més a les condi-cions dramàtiques dels seus artistes que altema de l'obra. No obstant, queda relativa-ment compensat aquell amb la interpretaciómagnífica que porten a cap Charles Boyer,Loretta Young i Warner Oland ; sobretotel primer. La fotografia és bona, i encaraque en ella no es reflecteix prou bé l'am-bient que el títol de la pellícula comporta,conté aspectes de gran bellesa, trets en

forma que revelen certa originalitat.

ROEUna visió cinematogràfica de «La vida futura»

living G. Thalberg

Fou un bon creador, veritable primerafigura d'aquest art nou que és la cinemato-grafia, i, com tots els homes intelligents,mai no quedà satisfet dels seus propitriomfs. A un (Mars de Xina havia de seguirun Rebeilió a bord ; a Les verges de Wïllm-gole Street volgué que li succeís un Romeui Julieta.

Per a ell fou una satisfacció immensapoder veure acabada la realització cinema-togràficá del famós poema de ShakespeareRoNneu i Julieta, que en passar per totes lespantalles del món serà el millor homenatgeal famós geni anglès i el millor elogi alproductor suara desaparegut.

1

•

ASOMBRES EXIT !!

MARYLAND- ASTORIAAvui i tots els dies

"SOMBRERO DE COPA"Fred Asteire i Ginger Rogers

UN FILM "RADIO" NATURALMENT

menys en part, una pintura dels afanys I elèctrica portàtil, carnet de anotes i altresdiaris dels nostres llunyans descendents. menudènc es, que es portaran a sobre de la

Com passarà l'home del futur les hores manera menys molesta, requerint probable-del dia? (Hi haurà moltes hores lliures en ment un eixamplament de les espatlles re-el futur ordre de les coses, quan la ma- plenes de crin de l'home contemporani.quinària farà tota la feina, i les hores de I Hi haurà cinema en el món futur, mal-treball quedaràn reduïdes al mínim.) Hi grat dels progressos de la televisió, ens asse-haurà dolços i cervesa? IEs jugarà al bridge gura La Vida Futura; els homes de l'es-i a les cartes? Què portaran els homes i les devenidor, gaudint els beneficis d'una cine-dones? Hi hauràestils i modes o una mo- I macoteea, podran ésser infinitament entre-nòtona uniformitat de vestits? Hi haurà te- ; tinguts i instruïts amb films de les vides

Serà així l'home de l'esdevenidor?

levisió, naturalment, però hi haurà un equi- , dels seus avantpassats de ioo i aso anysvalent segle xxr del cantant de la ràdio, I enrera.del mmarooner»? Hi haurà festes inoces ; Els esports jugaran un important paperperò, hi haurà arròs i flor de tarongina? en els ocis de la gent del futur, Tindran

No vol dir aixà que totes aquestes pre- magnífics estaclis adequats per a esports deguntes siguin contestades a La Vida Fu- masses i concursos especials. Aquests esportstuca, versió cinematogràfica que ha fet seran més perillosos r excitants encara queAlexander Korda de les profecies de Wells els d'avui, car la humanitat es farà mésper l'any 2036. Però el cinema té l'avan- i niés intrèpida amb les noves conquestestatge sobre altres visions imaginàries del del progrés.futur que no es pot presentar simplement La televisió es generalitzarà, com entre-a l'home de l'esdevenidor en abstracte con- teniment o bé com pràctica general per co-querint la Naturalesa, manipulant màqui- municar-se els homes entre si. El joc i lesnes gegantines, emprenent magní fiques em- festes o reunions existiran també. El tabacpreses. No pot eludir la descripció deta- i els licors, no obstant, semblen absents deliada perquè ha de presentar aquest home la utopia de Wells, degut probablement a laen persona davant els ulls de l'espectador teoria que la humanitat estarà massa samaque ha pagat l'entrada. I això és precisa- i alegre per necessitar estimulants artifi-ment La Vida. Futura. vials. Per exemple, Wells promet que a les

Metròpolis, l'únic que s'havia fet en se- seves ciutats amb aire acondicionat, no hiriós fins ara de pellícules del futur, evità haurà refredats, eliminant així una de lesfer-ho, transformant el comú de la gent en més belles excuses conegudes de l'home per«robots» vestits tots iguals i movent-se amb ingerir alcohol a manera de medicina.el ritme d'una corretja transportadora. No 1 la humanitat, indica Wells, malgratobstant, Wells ha refusat aquesta planera l'aparent absència de política tal com avuiteoria de la vida futura. s'entén, estarà dividida llavors, com ara, en

«En el món futur—diu—, l'home no es- opinions de dreta i esquerra. Llavors, comtarà reduït a la servicialitat ni a uniformi- en temps de Gilbert i de Sullivan, «tot jovetat, les quals es convertiran en llibertat i i tota noia que visquin en aquest món, se-varietat. Els obrers són presentats com a ran un xic liberals i un xic conservadors».treballadors individualitzats irealitzen un La Vida Futura que distribueixen elstreball responsable en cooperació.» Artistes Associats, és una producció d'Ale-

En matèria d'estils imodes, Wells és xander Korda, dirigida per William Came-terminant. Les seves instruccions al direc- ron Menzies, i interpretada per Raymondtor tenien advertències decisives contra la Massey, al qual secunden Ralph Richard-uniformitat de la indumentària o dels o- son, Cedric Hardwicke, Margarett Scott itils grotescos. Pear Argyle.

Els vestits han de tenir estil, però els li- Es una producció tècnicament perfecta,mits d'aquest estil seran molt cariats. Algu- la qual tradueix i àdhuc millora en imat-nes dones, sobretot les més joves i ben for- ges la cèlebre novella de l'escriptor anglès.mades, vestiran com a prínceps, però hi ha No és, però, un film revolucionari. Totesinvencibles raons estètiques perquè algunes les utopies de Wells es basen damunt fan-d'elles conservin les faldilles llargues. En tasies individualistes, no damumt les reali-una neta ciutat interior, no hi haurà objec- tats innegables del materialisme històric.cions contra les faldilles llargues. El món de l'esdevenidor no serà com t'ima_

Jo diria als dibuixants : Deixeu volar la gina Wells. Serà, més aviat, com el varenimaginació, però recordeu que precisen ves- somiar Marx i Lenin, i com Stalin l'estàtits bells; res de vestits de jazz ni coses de i forjant.

"Barraques de Montjuic" i"La Brigada Blava ", al Romea

«Barraques de Montjuïc és la segona obra viure afegint acotacions que hom endevina,de Gimeno Navarro. El poeta del «Moliner fàcilment, de la seva collita pròpia.invisible» s'havia donat a conèixer ja com i Una cosa curiosa ens cal fer ressaltar deun dramaturg, no fa gaire temps, al Fo- la interpretació : la magistral creació quement Autonomista Mossén Cinto. , féu Ventaiols del lord desposseït. Es el casL'obra representada recentment al Romea I que, potser sense proposar-s'ho, Enric Ca-

no convida, certament, a l'entusiasme. Es, sar oves esbossà en aquest paper un perso-però, una obra que hom segueix amb gust natge de grans possibilitats dramàtiques,durant els tres actes. Això, sobretot, deguta l'honradesa artística que traspua tota i aalguns encerts que atreuen decididament lanostra simpatia.

Només el fet de portar a l'escena ambsingular realisme, un assumpte de caràcter ¡ f r , ^tsocial—una vaga al port—ja mereix totes vles nostres, simpaties. Més que més, quan vvl'autor demostra haver viscut la situació queintenta fer viure en escena.

Ultra això, és digne de tot elogi el Ca-fcauet, personatge que interpretà magnífica- ft

ment Giménez Sales,També és ben vist l'idilli entre els dos

germanastres que viuen a la mateixa bar-raca i escenes molt ben trobades les que esI.desenrotllen entre el Cacauet i els dos ado-lescents. ; v^

En definitiva, l'obra demostra unes quali-tats de dramaturg en el seu autor, indis-cutibles. Hi poden haver grans defectessón, però, tots, superables. Cal, de totesmaneres, encoratjar un temperament teatral I Gimeno Navarroque, com el de Gimeno Navarro, sent jamoltes, si no totes, les inquietuds que han i que foren aprofitades fins a l'exhaurimentde fer sorgir un teatre nou d'aquesta re- ¡ pel talent de Ventaiols. Aquest actor, eles devolució que estem vivint. ¡ la seva aparició en escena, però, sobretot,

En la interpretació es distingiren, ultra miés tarcl quan, mig embriac, confessa el per-Giménez Sales, Pius Daví, Banyeres i Ven- . què dril seu caràcter dissolut, arrencà deltaiols i molt ben secundats tots, però, per públic una ovació màxima i fervorosa.1a resta de la companyia. Quan hom pensa que facultats així s'ha-

«La brigada blava» d'Enric Casanoves ve gin d'emprar en obres buides de sentit coma continuar la séric d'obres de caràcter de- la que ens ocupa, espera amb una gran

tectivesc d'aquest autor, iEs una mena de uinsia veure-les aplicades en el gran teatreteatre en què l'art brilla per la seva absén- que sorgirà de la revolució!cia. Amb tot, aquestes obres solen ésser Josap SOLsempre entretingudes—que ja és molt—. Enaquest sen ti t, aquesta, per bé que bastant

ben moguda teatralment, potser és més flui- CAMISERxa. Hi ha llargues estones en que l'interès LSPECIALISTIclecau. Una obra, en fi, que salva, sobretot,la interpretació excellent que li dóna la com-

'6ZIT EN LA MIDA

panyia del Romea.Només la presència de Gimbernat basta 7AliX' I, ti

per a animar tota l'escena. Es el] que la fa í.lÈton H89

Direcció General de TreballD'INTERES PER ALS SUBSCRIPTORS I ANUNCIANTS DE PERIODICS

Havent observat que a partir de la incautació dels periòdics per les auto-ritats de la República hi ha hagut subscriptors que s'han donat de baixa icomerciants que han retirat llurs anuncis, amb perjudici evident per a l'obrade defensa de la nostra causa, que és la de defensar la llibertat, posem alconeixement de tots els subscriptors i anunciants que el donar-se de baixadels dits periòdics en aquests moments serà considerat com a saboteig a lacausa republicana i serà severament castigat qui tal cosa faci.

n

S'està propagant entre els creients un tò-picsegons el qual, després que haurà passatl'actual onada de vesània provocada per untriomf momentani deis esperits de 1'avern,la religió reapareixerà més esponerosa, lesesglésies no solament seran reconstruïdes,sinó augmentades, i els fidels es multipli-caran com bolets després d'un ruixat tar-dorenc .

Es veritat que hom no pot esperar ideeslluminoses dels qui hipotequen llur esperita una creença basada en l'abstracció pura,però costa un xic de comprendre que hi hagitan poca visió.

Entre els catòlics ha estat sempre un tò-pic, curosament mantingut per la clerecia,que l'Església Romana està en progressióconstant. Es freqüent sentir de llavis delscreients que, malgrat les persecucions delsseus poderosos enemics, la religió catòlicaha aparegut sempre més puixant i esplen-clorosa i que mentre el món sigui món laseva Ilum no deixarà d'illuminar la huma-nitat en el camí de la salvació. Es a dir,la religió catòlica serà eterna.

Però els qui no viuen de tòpics ni de llocscomuns, saben que l'Església està en deca-dència, sobretot des del Renaixement.

En primer lloc, l'Església catòlica no haestat mai ben bé el que el seu nom indica(Katholikos, en grec, significa universal).Quan fou fundada aquesta Església, Romaclominava gairebé tat el món conegut, iConstantí la va denominar, amb mitja maó,universal. Però ara sabem a bastament queels territoris dominats per Roma, en elsquals durant un temps va imperar el cato-licisme; formaven una part petita del nostreplaneta. A més, en el fervor dels primerstemps cristians es va creure que la puixançade Crist permetria -a l'Església de Romaele dominar, en els temps a venir, no sola-ment tot el nostre planeta sinó l'universsencer. Ara sabem que això no ha passatd'ésser una quimera, concebuda per aquellsque no han sabut mai quina és la naturade la religió. La religió és constituida perun conjunt de representacions que concer-néïxen la natura de l'home i la natura queenvolta l'ésser humà. Aquest conjunt de re-presentacions és determinat per les condi-cions d'existència de cada poble, i les repre-sentacions religioses es desenvolupen a me-sura que es transformen les condicions d'c-xistència.

Ultra això, segons les lleis biològiques,l'Església ha de desaparèixer com tota cosaque ha tingut un començament. A l'anti-guitat, va haver-hi religions tant o mésprestigioses que la catòlica, les quals vandesaparèixer després • 'una existència més

llarga que la que ha tingut fins ara el cato-licisme. Alguns erudits pretensiosos han ditque els prmcipjs cristians són insuperables,que representen el non plus ultra del senyperò els qui tenen una visió general deldesenvolupament de la Història, saben queaquests erudits sofreixen .senzillament unaaberració deguda, potser, a excessives abs-traccions intellectives.

Es, doncs, d'una evidència manifesta quela religió cristiana desapareixerà com vandesaparèixer les religions de Mithra, d'Osi-ris, d'Astarté, de Baal, de Bacus, etc.

Penetrant, ara, en el terreny de la teo-logia, o potser de la teodicea, hem de dirque ens sembla ben singular que una divi-nitat es complagui en els daltabaixos. Enllur simplisme, els creients diuen que Déuem la les calamitats per posar a prova elsseus fidels o per castigar-los a causa dedepravacions. Cal que la natura d'una divi-nitat semblant sigui ben enrevessada per-què amb la seva omnisciència i amb la sevaomnipotència permeti que s'arribi a tals ex-trems. 0 bé no és com diuen —i aleshoresfóra un déu incomplet—, o bé es complauen el mal. Tot mal inferit a les seves oria-tures—dotades d'un illusori lliure arbitri—,podem dir que és premeditat. Tot danycausat als instruments i objectes del culte,és volgut. Com que en les criatures, instru-ments i objectes es troba present la divi-nitat, per virtut de la seva ubiqüitat, elsmals i danys inferits també ho són a ellmateix. Per consegüent, podríem dir queens trobem en presència d'una divinitat ma-soquista si fos admissible tota la fantas-magoria metafísica de què es compon lareligió.

AI cap i a la fi, la història de les divi-nitats ens autoritza a emetre la susdita hipò-tesi. Hi ha hagut, al cel, estadants ben sin-gulars, entre els quals recordem Saturn,que devorava els seus fills, i Júpiter, el qual,salvat per astúcia de sa mare de la vora-citat de son pare, va destronar-lo i el váexpulsar del cel. Després d'això, Júpiter esva passar la vida convertint-se en brau oen cigne a fi de facilitar les seves aventuresgalants.

Però la fe és imperativa i prohibeix defer un ús desmesurat de les facultats men-tals. rEls creients tenen l'obligació de creurei no han de voler cotnprendre per què llardivinitat ha de comptar, en les actuals cir-cumstàncies, amb l'ajut de fills de Maho-ma i de criminals de dret comú per restablirel seu regne a Espanya. Els designis de laProvidència són, en efecte, profunds, i, devegades, d'una profunditat esfereïdora.

E. SABATER T CASALS

Coses '' formidables"A Nova York hom no havia vist cap

vaga seriosa des de la que varen fer elsmossos dels ascensors l'hivern passat.

Els businessmen varen tenir una gransorpresa fa uns quants dies en veure queno hi havia ningú als garatges fer a rentarels cotxes i posar-hi benzina.

Durant aquell mateix dia hom va saberque els repartidors de la llet seguien l'e-xemple dels emQleats dels garatges.

Després va arribar el torn als pelleters.Qüestió de salaris, tan sols.Mentrestant, a la resta del territori grau

nombre d'indústries es trobaven igualmentafectades, sobretot a les ciutats de la ribadel Pacífic.

A San Francisco, les unions marítimes dela Confederació Americana del Treball ha-vien decidit la vaga dies abans, mentre esposaven en pràctica els contractes collectius.Tots els magatzems Woolworth de SanFrancisco, d'oakland i de Beverlev estaventancats. A Pittsburg, 23,000 treballadors del'acer romanien amb els braços a la but-xaca. El moviment s'estenia als ferroviarisde Luisiana, de Kansas, de Texas, on elstrens locals, mancats de passatgers, s'avor-rien a les estacions...

Certament, el capitalisme americà hacreat coses afornridablesn a costa de la mi-sèria dels obrers. El proletariat dels E. U.ha après la lliçó i no ha volgut deixar de

fér, per la seva part, quelcom de formi-

dable, també.

De l'escola d'en Cambo

Lloyd George, en .retornar del seu recentviatge a Alemanya,'^ba dit que Hitler liagradava molt. I va declarar al News Chro-niele, diari liberal de Londres : «Es peramor a la jau que Alemanya es rearma.Tots els seus - armaments són puratitent de-fensius, rnentre que "darrera el socialistaBlum hi ha a França. milions de baionetes.»

Adhuc el News Chroniele, en oferir alsseus lectors l'interviu amb Lloyd Georgecom quelcom de. sensacional, ha pres clara-ment posició contra el «bruixot gallèsn.I Thom Johnston, 'antic lord del Segell pri-vat al Govern treballista anglès, declara aqui vol escoltar-bo : «Quina dissort ! Ara éssegur que hi haurà guerra! Com totes lesprevisions de Lloyd George solen ésser fal-ses, hom pot témer ggmpre el pitjor !e

Si fohnston hagués -; conegut Cambó!...

Una divinitat_masoquista Miranta fora

EL QUE S'HA FET 1 EL QUE CAL FER

D e 1.' e co n orn i a a 1' rt Anècdota juevay

A causa d'una corrEeiclédt̀c^m̀ ^^Y^çá 7'^ma r-

PER LA PAU DEL MÓN

La URSS i laEls Governs d'Anglaterra i de França, en

proposar — potser millor imposar — la políti_ca de no ingerència en els afers diEspanyano han fet més que claudicar novament da-vant les intollerables exigències del feixisme.Si els Estats feixistes haguessin hagut d'in-ventar ells mateixos la política que més elsconvenia en aquesta hora, és probable que nohaurien trobat res que els plagués tant comla fórmula qué els ha estat donada per dospaïsos sedients democràtics. Si la guerra ci-vil espanyola s'ha fet crónica, si els rebels

no ingerèncianicle» comunicava el mateix 27 de setembreaA Mallorca el general feixista italià comtede Rossi ha intervingut en una manifestacióorganitzada pels rebels a honor seu.

eA Palma arriben constantment vaixellscarregats de municions italianes, així comnavilis de guerra italians. Hi ha, també,més de cent aviadors i mecànics d'avions.Vesteixen l'uniforme del Terç estranger es-panyol i un braçalet de seda amb els colorsitalians. El diari ((Ultima hora», editat pelsrebels, ha publicat aquesta informació sobre

Hitler

la participació del comte Rossi en la mani-festació dels insurgents.))

Proves d'aquesta mena arriben a centenarsdiàriament al tristament cèlebre comitè deLondres. Però els Governs de França i d'An-laterra necessiten fer una enquesta per a

aclarir uns fets que són claríssims !Davant el risc que la «qüestió espanyola»

es quedi eternament sense solució mentre els

I_itvinov a la S. de N.

Estats discuteixen el millor procediment apli_cable, la U. R. S. S. ha parlat sincerament iamb energia.

Litvinov va dir a la S. de N.«El Govern soviètic considera inadmissible

el principi de neutralitat amb motiu d'unarebellió con tra un Govern legal. En tal cas,considera la neutralitat com una infracciódea Dret internacional.»

En aquest mateix sentit s'ha pronunciatla U. R. S. S, al Comitè de Londres, permitjà de la nota recentment lliurada perKagan.

L'esdevenidor d'aquest afer depèn. doncs,en gran part, del que decideixin França i

Anglaterra. Aquests països han de dir si s'es-timen més posar-se de part de la justícia ide la llibertat, que la U. R. S. S. i el pobleespanyol defensen, o bé ajudar amb llur fe-blesa l'enfortiment del feixisme que hauràd'enfonsar -lo demà.

A. P.

fàbrica de Moscú, ha aconseguit diversosrècords de vol sense motor.

El món ha canviat tant, que ja na és justde dir que les dones toquen sempre de peusa terra.

CAMISIAISPICIALISYL

' IXIT IN LA XIDI

JAU Z 1, itTelèfon !!$61

I 5-X-36 tkIRC u I R 3

Alguns potser titllaran d'inoportuna lanostra idea. Per molts és secundària latasca que es pugui emprendre en el sentitconstructiu de les noves formes de vida. L thipòtesi de la visió totalitària dels fets d'ar-mes no deixa entrellucar el risc de la rera-guarda en la seva pendent que la frivolitat

d'antuvi colloca en els actuals moments ales masses per mitjà de l'espectacle. Esobvi que estem abocats en una transforma-

ció social de gran envergadura. En el front

es perfilen les siluetes d'aquest capgiramentrenovador i les seves imatges formen l'equipdel nostre bagatge creador per a conrear les

produccions artístiques dintre el marc delcinema i del teatre.

Els companys de la C. N. T. s'han afa-nyat per a la incautació de les sales d'espec-taeles. Teatres i cinemes estan sota el con-trol directe dels Sindicats confederats. Aques-ta actitud no pot ésser més lògica. Tanma-teix, aquestes incautacions suposen quelcommés que una simple ocupació de locals. Elscartells, però, segueixen mostrant una can-

didesa morbosa si es té en compte el poderque ha tingut sempre la burgesia a travésde les seves produccions artístiques i cultu-ráls. Mentre en el camp de l'economia estemelaborant els primers experiments collecti-vitzadors, en l'òrbita de l'art i de la culturaanem un xic desorientats. On són les pro-duccions teatrals d'avançada? On són lestemptatives de crear una Associació Cine-matogràfica que respongui a l'actual etapa

històrica del nostre país? Es una paradoxaque en el llenç apareguin encara imatgesdel món podrit que estem enderrocant, i queen l'escena dels nostres teatres es moguinfigures rígides sense vida, sostretes d'unambient hostil a qualsevol idea redemptora.Els que no estem al front hem de preocu-

par-nos d'estructurar noves modalitats. Noés amb la ineptitud dels homes de l'anticrègim que podrem bastir els pilars d'aquestanova interpretació dels fanòmens de la vida.Amichatis, que havia estat director de Re-novación en la seva etapa lerrouxista, ocupaara un lloc en el Comitè Econòmic del Sin-dicat d'Espectacles Públics de -la C. N. T.Montero, l'home que no ha fet més mèrits

iò-

dic nocturn de Pich i Pon, sembla que elcable , cenat

el dia lade

desvaloIom-Kipp

ració delur (gran dejú israelita),

proposen per a una comissió tècnica i artís- i és en aquest mateix dia que els anglesos,tica destinada al floreixement del teatre. fa cinc anys, es varen assabentar dé la

Tot això palesa fins a quin punt no és cop- desvaloració de la lliura..

sala la realitat revolucionària que postula Això va fer aleshores exclamar-se un ben-els actes de qualsevulla dels fronts en lluita. quer jueu de la CityEs massa frapant el contrast i suficientment —Aquests anglesos !...Hom no els potpuixant el simbolisme de la lluita per a deixar sols ni un dia 1retornar a un passat que la història ha closamb un gest viri]. El teatre i el cinema no

Un centenaripoden ésser camps d'especulació de perso-natges fracassats, sotmesos a la tradicionalevasió del pensament, i feixugament incor- Fa un segle que es va produir un esde-porats a la diviinització de l'home que sent veniment que ha fet trontollar moltes geel plaer de la vida que els altres, resignada- neracions : la naixença de la polka. Lament, li proporcionen amb el seu treball. polka va néixer el 1 836 a Polònia, comS'imposa un xic de serietat i unes normes indica el seu nom, i va trigar nou anysde conducta clarividents. Que els nostres a traslladar-se oficialment a França, on vaespectacles s'esdevinguin congressos d'ema assolir immediatament un èxit esclatant. Eltivitat revolucionària, cultural i artística- mateix es va esdevenir al nostre país. Tot-ment perfectes dintre l'ordre de coses reg- hom ballava la polka; hi havia capells pob

nant, i que els personatges tèrbols que s'a- ka, vestits polka, sabates polka;..profiten de totes les situacions deixin el pas Avui, al cap d'un segle, hom la fiançalliure puix que no són els cridats a regene- solament als pables. del Tirol i de T:ze-rar uns organismes que ells mateixos han coslovàquia.

que redactar versos intranscendents al per

franc ha omç

degenerat.Que cadascú es faci responsable clels seus

actes com pertoca a tot militant enquadrat Les dones volenen la lluita antifeixista. Nosaltres la hemdonat la veu d'alerta i repetim que s'ha de Enire les dones es desvetlla l'afició a yo-fer molta neteja en els programes teatrals lar. Aquesta jove — Terentiewas —, a rnési cinematogràfics, començant per aquells d'ésser una obrera q¢ialificada en una granelements que no volen deixar el negoci peruna qüestió política, disposats a acceptartotes les situacions mentre puguin controlarla guixeta'i els ressorts directius de l'em-presa.

Són els partits polítics i sindicals de laclasse obrera els destinats a constituir-se enautors i actors del gran drama que s'estàlesenvolupant a tots els indrets d'Ibéria. Elcatre i el cinema han d'ésser l'exponent

magnífi duesta realitat social i la plas-c(unció de futures assimilacions constructives.m ¡ Altrament, en resultarà un camp de nudisme , ton totes les nafres de la societat burgesa `^ é,'aparellaran amb el dolç somriure de I'es- c,.pectador ingenu que no arriba a capir laforça de persuassió de les imatges que be-lluguen al seu davant.

Jodx VALLESPINOS

han pogut disposar d'armament i de tropesafricanes,- és a França i a Anglaterra queho devem.

Alvarez del Vayo, en un discurs tan brillantcom ple d'emoció, va declarar eles de la tri-buna de la S. de N. que, de no haver-se pro-duit l'ajut d'Itàlia, d'Alemanya i de Portugalals insurrectes, el poble espanyol i el seuGovern haurien ja liquidat la insurrecció.

Qui podrà negar la certesa d'aquesta afir-mació? Qui podrà deixar de reconèixer lamonstruositat jurídica i moral que significael fet d'equiparar un Govern legítim amb unacolla de malfactors aixecats en armes contracl'ell?

EI pacte de no intervenció és això, però.Es, encara, quelcom de més monstruós, carmentre els Estats democràtics el respecteni neguen mitjans de defensa al Govern legal,(ls .Estats feixistes el violen obertament itrameten armament i homes a la pandilla su-blevada. D'aquesta manera la política defollia practicada per Anglaterra i França haesdevingut un bloqueig efectiu d'un Governlegítim a profit dels enemics que aquest Go-cern té a l'interior i dels interessos imperia-listes del feixisme internacional.

El Llibre Blanc del Govern espanvol —que inserim integre en aquest mateix núme-ro -- és una enèrgica condemnació d'aquestapolítica injusta i intolerable, i conté denúnciesben fonamentades que palesen la inconfessa

-ble intervenció dels països de dictadura ne->ra a favor de les bandes d'assassins de l'ex-

general Franco. Si la justicia internacionalno estigués sotmesa a ]'albir del més fort

—com tota mena de justicia burgesa — la solalectura del Llibre Blanc hauria proçlut a'Europa digna i lliure un canvi radical d'o

-rientació envers la República espanyola, Enanvi, què és el que ha esdevingut després

del discurs de del Vayo? Les nacions liberalshan acordat «comprovarn d'antuvi la veracitatd'aquestes acusacions.

Comprovar! Com si els fets no fossin benpalesos ! Com si els avions italians i ale-manvs caiguts a les nostres posicions no fos

-sin insustituïbles peces de convicció![,es proves són freqüents i abundoses. A

Inés de les que conté el Llibre Blanc heus-enací algunes que hem aplegat pel nostrecompte.

((La Dépéche» de Toulouse (27 de setem-bre) inseria una conversa que un seu redactorva tenir amb un aviador lleial. Aquest de-clara : ((He bombardejat aquesta nit Càce-res, on ham arribat So avions alemanys i ite-lians. Jo mateix he identificat un avió debombardeig Caproni i altres sis d'estrangers.Tots aquests avions són de procedència ale-manya o italiana ; tots els seus pilots sónalemanys o italians. Veieu aquesta metralla-dora Breda, últim model; aquests Junkerso aquests Caproni de bombardeig. Vénen perPortugal, directament de llur pais d'origen».

I «La Dép@chen no és, certament, un diaricomunista !

EI corresponsal a Madrid del «Ne v. Chro-

Societat Espanyola de Carburs Metàl' TicsCorreus: Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73013Teleg : "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °(o DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

(SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 'ASSAIGS GRATIS

ELS MILLORS

MAPES D'ESPANYAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII{IIIIIIIIIIlllllhillllllllllllllllllllllllllllllllllll

ELS TROBAREU A LA

L LIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANTPERE, 3

Telèfon 24647

x ¡NERVIOSOS!Prou de patit inútilment, gràcies a lea acreditades

6RAGEES POTENCIALS DEI DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i e ficaç laNeurastèrna Impofsncía(en fofes les seves manlfesfacions),

mal de cep, caneamen4 mantel, pardos dsmemòria, verflQen., fadiga sorperal, fremolors, dispàp.ia nervio.ea, 1 toEeel. fre bife o i squ we en l de leedoneses í ú el. ErpEoas orgàrpdnicaaa que

Oe fi

nquin peruin per cauta o orl^enm arpía

ment nerviós.

L.. Gragees potencials del Dr. Soivré,més que uu medicament eón un element essendel del cervell, medul'la 1 fot el sistema nerviós, regeoe.renf el vigor asnal propi de l'ed.', conaervsnf le seluf 1 prolongant la vida; indicades espedalmenf als asgo.fas en is uva Joventut pc fofa mena ¿'ameno., ab que v.rióquen frebells acracias, tant Beles com moral.o Infsl'lecfuais, esportatas, bornea de áènóee, financien, artistas, comercian, industrial., pensadon, efe.,econsequfnf sempre, amb lee Grageas pofencisie dol Dr. Suant, dote ele esforços o exerdds fldlosafl dlspesauf 1'organfsmn per repesdre b sovint 1 smb el misia resulfs t. arribant a l'extrema vellesa 1 saneeviolentar 1'orpanLme amb energies prdpie. de le jovenfuf.

BaeEa pendre un flascó per convèncer se'n

Yonds a 6'60 pies, flsscb, en tofos les principals IsrÑcles d'Espmrs, Portu ga l 1 Amá^csNOTA. –Dkígn,t-r , fmuabat 025 pu. se r p,llc de rorros par al rraaqmlg a 0/k W. L.boreforlo Sdiu•

Eary, narrar dsl Ter, 16, Beccalena, rebre g,oik ee 1/dn r.plkafhr robe /«Agro. due000fllamesi !ruco.axmr daeaa. se v.kair,.,

4 ) 'lllY1UDR 15_X_36

_LES LLETRESUNA NARRACIÓ DE XAVIER BENGUEREL

PAULTA La revolució més altaNo tenia son. S'estava al balcó, tot ell

tristesa i absència, i heus ací que, de bur-sada, fou com si una estrella de no res co-mencés a estirar-li els pensaments. Va cór-rer a tancar el balcó i, en encendre el llum,s'adonà que tenia els ulls plens de llàgri-mes, «Quin fàstic!», exclamà deixant -secaure decebut damunt el llit. En veure am-pliades en els prismes de la làmpara les se-ves llàgrimes que encara delataven l'infant

que havia mort en ell feia tot just unes horeses va mossegar amb ràbia els llavis.

— Aprovat només? — havia gosat tirar-liEn cara amassant-s e amb els dits secardinsla barba paternal. Es sentia orgullós de nohaver respost a aquestes paraules i de nohaver-hi ni tant sols correspost amb el seuesguard de sempre : aquell esguard boví,emmelat de tan dòcil i que tota la famíliaacabà per traduir amb aquestes paraulesoCom es coíaeix que és bon minyó el Joa-quim!n Amb quin goig no assaboria ara totel que de clandestí havia posat una taca decolor damunt la monotonia del curs inaca-bable! L'aprovat, en lloc de fer-li angúnia,gairebé el venjava. I, tanmateix, més lihauria valgut ignorar-ho. La veritat! Perquè, si, en posseir-la, tot cuidava desfer-setumultuosament com un vidretrencat? Lafamília h El respecte filial f I Les essènciesmés pures de la civilització!» Del fonsd'aquestes galindaines que li havien estatpredicades -pel seu pare amb obstinació depicapedrer, • en sortien nomé " que unesquantes arnes i emanacions vu gars de naf-talina,

Era massa còmode dir que l'Eudald entenia la culpa. La culpa? Es clar que a elli al Comes els havia fet seguir gairebé perforça fins en aquella casa del carrer Nou,però aquesta vegada — era inútil negar-ho. la seva voluntat havia jugat un paperdeliberadament passiu. I per si això fos poc,Euciald es serví del pern d'aquestes parau-les per a sollevar fins al caire de la ver-gonya la seva temptació : —Sou homes osou galli"nes? No hem aprovat el curs? Nohem obeït austerament els dictats de laciència, i de l'esperit durant tots aquestsmesos? Doncs bé, companys, el cos recla-ma la seva part : donen-la-hi !

Quin segament de cames en veure la màdecidida de 1'Eudald prémer el botó del tim-bre d'aquella casa ponderada per ells finsa convertir-la en somni dels seus desvetlla

-ments enfebrats!Els havien fet passar a un salonet enco-

furnat i, moments després, la veu bala-drera de dues dones— engegades talmentper un botó de percussió polsat per la mes-tressa — s'avançaven a rebre'ls amb excla-ma•i"ons d'entusiasme. Dues només? Ell, elmés tímid, s'avingué a prolongar l'espera.

— No se m'impacienti, jove, que enaquest .món tot arriba — va dir-li cauta-ment la mestressa decantant -se fins a fre

-gar-li el tendó de l'orella amb els seus llavisrepintats —. La flor i nata serà per a vos-té. Deixi que aquests clos golafres s'atipin.

'En quedar-se sol atemperà els seus ner-vis fent, amb els ulls, el viatge de la cam-bra. Damunt l'eriçada mollesa d'un cactus,el retrat de la mestressa — rejovenida perla mà experta del fotògraf — somreia alsqui, com ell, sabien esperar-se i els reve-lava la gràcia del clotet que se li dibuixavaa cada galta en arquejar el pontarró de lesseves celles maliciosament depilades. Resmés? Sí, hi havia cadires amb respatller isertents tapissats, d'una sïngular, fesomiacada una, manllevada potser al grau decolor de la roba i a la intensitat d'engolfa-ment de la palla de l'encoixinat. Del seientd'una d'elles — colocada discretament enun recé — n'emergia a la inversa una menade parrac que li evocava la noia de la por-tera que corria sempre amb les calces pen-gim-penjam. D'aquella catnbra, en la sevaImaginació només hi quedaven dos gerrosamb flors de paper, un llum vagament xi-nés i la catifa esmussada per qui sap quinesobscures impaciències.

— Ja va, dona, ja va! — sentí que, a lesacaballes del seu viatge, responien malhu-moradament des del fons d'una cambra —.Aquella veu li produí un efecte estran .Sense reeixir-hi, va cuidar associar-la auna veu molt coneguda i, en maldar du-rant uns segons, donà pretext al seu corper a desbridar-se violentament. Aquestavegada, sense cap recurs exterior per a de-fensar-se, hagué d'improvisar a corre-cuitaimatges enlluernadores per tal d'ofegar laveueta atenorada de les seves virtuts quesentia confusament reclamar el dret d'esco-metre'l. «En aquest món tot arriba !» i, co-rredo," enllà, unes passes decidides antici-payen la seva presència. Fins aleshores nose li va ocórrer que no havia preparat temaper a sostenir un diàleg i que, d'acord ambles instruccions del seu amic, hauria de tu-tejar-la com si entre ell v ella una amistatantiga hagués dissipat tota la faràndula delscompliments. -

— On és el meu Romero?I, de sobte, ella, amb la seva sorpresa,

escometent-lo des del llindar de la porta.— Ets tu, Joaquim?Joaquim obrí els ulls (aquella veu!) i ba-

landrejà 'del batzac dels seus nervis.— La Pai teta ! — proferí a mitja veu i

amb un accent en el qual la sorpresa eneal-çava el desmai.

Sí, sí, era la Pauleta. Una Pauleta en-vernissada — sobretot d'ungles i 'llavis —,amb uns cabells lluents i daurats, amb unbatí de seda com aquells que la mamà con-servava gasivament intactes a 1'armari_mi-ra11 del seu dormitori.

La Pauleta! .Era possible?Després d'un diàleg d'interrogants i ad-

miratius, Joaquim es deixava portar dòcil-ment per la mà de Pauleta carn si, encara

vestit de mariner, l'emmenessin a casa DonVicenç amb els llibres de pàrvuls sota elbraç. Sentia la seva mà dins la mà de Pau

-leta : una mà càlida, suau ; del cos d'ellas'exhalava un perfum barat però amb unno sabia què de torbador. Per una escletxadel batí, decantant-se a la barana d'unacamisa rosa-negra, un pit menut tenia unagràcia de flor mig decandida.

Sentia el fregadís del seu cabell que Iifeia pessigolles a la galta, i quan ella s'avan-çà per a obrir la porta, li semblà que a lanuca hi tenia una taca d'un morat verme-Ilós, 'ran mateix de l'afelpat del cabell ta-llat horitzontalment.

— Passa, menut.Sense esma, Joaquim s'a-

pressà a obeir. Una esgarri-fança de basarda i de ver-gonya l'escometia interior-mOnt i el feia empallidir.Entrà en un dormitori esqui-fit. Les cortines del balcóeren blaves, blau el cobrelliti la pantalla i la catifa, iblau-gris el paper de la paretuna mica devastat pel sol.

— Però vostè, Pauleta...— Et sorprèn?— La veritat, no sabria

com clir-li ; no sé què pen-sarà de mi —. Vacillava.Ella, amb un gest displicent,va asseure's sobre el llit.

— Aquesta sabata em famal... — digué i, d'un copde peu, la va rebatre contrales rajoles. S'estufà els ca-bells i, amb una rialleta com_passiva

— Mira el Joaquim, tambéen sap d'escampar la boi_ra! — amollà sorneguerament estirant-lil'orella.

— He vingut amb uns companys ; sor-tíem de l'Instiitut..."

— Tant se val ; aquí rai que no hi valenexcuses.

-- Però vostè... — brandava el cap comvolent dir : «Sembla mentida que hagi cai-gut tan avall!», però no gosava confessar

-li-ho.— I don Robert, què? — subratllà el

«doni) amb un to mofeta, gairebé cínic.1 la senyora Ursula?

— Bé, molt bé, gràcies.— Es clar, ells sí, però jo, mira, fes-te

fúmer. Y què, no li ha vagat al teu pared'afaitar-se aquella barbeta tan polida?Sembla que encaró em faci pessigolles alclatell 1

— Paídeta!r.. — intercedí Joaquim ambun to que volia pintar-se de violència.

— Sí, sí, fes-li un nus a la cua amb totsaquells sermons sabre la moral i els bonscostums ! El teu papà, quina llagosta!

— Voldria...— Sí, sí, això rai, ja t'ha contaré tot

—féu ella indiferent a la mirada suplicant deJoaquim y no entenent que ell s'estimavamés seguir ignorant el que pogués contar-li.

— De tot en va tenir la culpa la senyoraUrsula. Aquells dies que se'n va anar aMasnou — te'n recordes? La tia Pilar ha-via tingut un atac de no sé què i •ella vaanar a curar-]a. El papà es veu que s'enyo-rava, i a mi em feia un respecte tan gran•quan el veia dins el seu despatx, voltat dellibres i paper de barba, amb aquell colld'aletes i aquell brillant tan gros ! Va co-mençar per donar-me propines i, quinespropines! A cada una, un comentari ; quesi aquelles mitges, que si aquell perfum,que si aquella camisa de seda... Al principi,me'n donava vergonya i pensava : sQues'ha tornat esplèndid don Robert, i que ésestrany ! No t'ho pensaves, oi?

I ell — el Joaquim bonminyó — assegut ala cadira, devia presentar l'aspecte cl'un reuque no té esma ni per a protestar, ni per amoure's, ni per a tapar-se les orelles. Haú-ria pogut fugir, però una curiositat malsa-na que li feia mal, anellava tots els seusbons intents.

— Si l'haguessis vist aquella tarda que jom'estava a la cuina fent endreç! Sento les"seves passes i el veig arribar tot mudatsemblava un nuvi. Me'n recordo com si fosara : — Pauleta — en va dir, i la veu litremolava una mica—, la vida té coses lo-confessables que ni tu entendries ni jo sa

-bria explicar-te. Tu no has nascut per arentar plats, ni per a portar uniforme, niper a tenir un soldat que et faci ballar a((El Globo«. Tens tot això i tot allò per apresumir com una reina i, mira, de jovesnomés en som una vegada. Si ara no etsaps aprofitar després hauràs fet tard. Ema semblar que tenia la seva mica de raó

i que em comprenia. Va dir-me no sé quan-tes coses agradables de la vida i de viurei de morir. Mentre parlava, jo sentia queles galtes em cremaven de vergonya, peròaixí 1 tot, em venia de gust que un paladartan fi cantés les meves lloances... Aquellanit, Joaquim, vaig dormir com una reina;i l'altra i l'altra, fins que la tia Pilar vatancar els ulls per a sempre. Aleshores co-

mençaren els basqueigs. A cada dos per tresem venia un mareig .que em feia perdre elmón de vista, el cap em donava voltes.Donva Ursula em deia : — Pauleta, bao-nos d'anar a casa el metge, tu no et trobesbé, mira que la salut. . , A casa el metge?A casa la llevadora hauria pogut dir. Quanvaig dir-ho a don Robert, la nou del collse li va fondre entre les dues aletes del collplanxat : — Què dius, Pauleta ! ! — va dir

-me com si l'assassinés. Hi va haver unsdies de mal humor i de reganys ; tu i tot vasrebre, i la teva mare -- pobra senyora Ur-sina ! --- no se'n deu haver sentit mai detan crespes. Tot eren ais i ois, però elsmeus ais i uis, ningú no me'ls compadia.Una tarda que la teva :mamà era de visita,don Robert em va venir a trobar : — Ja hoveus, Pauleta! — Sí, sí, ja ho veig ; uncas com un cabàs. Què faig jo, ara?— Mira — em va dir abaixant els ulls

—te'n vas a casa el metge : jo l'he avisat itot s'arranjarà. Tu hi sortiràs guanyant ijo també. Aquests daltabaixos no convenena ningú. El millor que pots fer és plegar.Dius a la senyora que te'n vas al poble i...descanses una temporada. 'Em va posar unbillet de mil a l'escot coem si m'hi posésuna flor i, en un atac de desesper — se'mmenjava amb els ulls, va dir-me : — Simai et fa 'falta alguna cosa, avisa'm, peròjura'm que seguiràs els meus consells, ju-ra-m'ho Pauleta ! La me ya vida està a lesteves mans ; jura'm que seràs discreta,jura'm... Jo no sabia el que em feia i vaig

jurar. Després; tot anà, a mal borràs. Decasa el metge a l'hospital ; de l'hos •ital acasa d'una senyora com a rellogada; decasa d'aquella senyora al pis d'un vell queem prometia el cel.., Deu mesos més tard...ja ho veus, Joaquim, .a la menjadora i en-cara grócies, oi?

Joaquim romania immóbil, aclofat; teniaalgunacosa de figuía de cera, d'aigua-fortgoyesc, de ninot de paláda de fira.

— Acosta't, home, no et tornis sentimen-tal que ja ,no hi cts a temps. Ui, ja n'apren-dràs de viure, d'anar pel món i dur l'orelladreta !Esmaperdut, Joaquim intentó d'incorpo_

rar-se, d'escapar com fos d'a • uella teran i-na repugnant que la Pauleta havia teixitd'una banda a l'altra de la cambra. 'EI sòlli fallava sota els peus; una correntia d'om

-bres se'l duia fins qui sap a on ; hi haviaun plor desfet, allí mateix, sí, al tombantdel seu cor. Sentí qué li faltava aire, queuna mà barroera li desfeia tot el seu passat.Com quan el besava, hauria dit que sen-

tia damunt la seva galta e] contacte de labarba del seu pare. Aquelles mans primes inervioses ; aquella veu meblíflua... Una bui-dor absoluta, total": el no-res. 'El pit que seli desfeia en pols... Una pausa infinita i,després — quan? — una fredor benestant ales temples. Pauleta al seu costat, amb unmocador regalimant, li eixugava la suord'angúnia, li amanvagava els cabells, el be-sava delicadament al front.

Senti 'novament vergon ya de si marceixcorri si ell fos, amb la seva presència enaquell lloc, responsable de 'la seva desféta.

—Perdona ! — digué mentre sortia de lacambra, la mà dins la mà d'ella, com quanId havia entrat adés.

En tan breu espai, quins • canvis, quinestransformacions més obscurés en els seussentiments !

L'aire del carrer "el féu reaccionar apa-rentment. Començaven 'a encendre els fanals

i d'un carrer molt pròxim arribava el soagre d'un m2nubri.

L'Eudald, :agafant-lo del braç, va dir-li acau d'orella

—Tu, mosca-morta! Sembles un be de-gollat. Què, s'ha fet el que s'ha pogut,oi. pinta?

Quina ràltia no li feia recordar aquellesparaules; I pensar que en sentir-les l'havia•

envaït un tremolor d'angúnia i de basardai que, incapaç' de contenir la seva emocióprofunda, s'havia posat a plorat com unacriatura! -

RAvIER BENGUEREL

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

NApols, 218 • Telèfon 68723

BARCELONA

D'infant, quan tornava del pensionat pera passar al costat de la meva familia les va-canees d'estiu i de Nadal, el submrbi se m'o-feria com girat plàcidament a l'inrevés, ésa dir, com si tot el que conté passés a l'ex-terior. Per contingut — amb ganes de nornoure'm en l'abstracte—vull expressar exac_tament el que hi ha dins les cases moralmenti materialment. Aleshores, és clar, hi endevi-nava només que la tristesa una mica pastorilque tenen alguns personatges de Dicicensuna tristesa suportable, resignada gairebécom una escenografia indispensable, una tris-tesa —' en un mot — que sabia complir. Cadainfant peu no, cada dona vestida de sarja icofada amb mocador, cada borne vestit deblau, em semblaven actors d'una desgràciasorda, d'una misèria lenta, però al capdavallde la qual assaborien la compensació amableque s'nfereix a aquesta mena de personatgesen les històries blanques per a infants rics.Els interiors de les cases menestrals — desde les rajoles aspres i vermelles a la litogra--fa-- anunci del calendari del menjador

—representaven als meus ulls la mise en escenaadequada : la més adient per a fer viable lahistòria. Les bigues blaves i les eixides enflo-cades que hem cantat en pretesos poemes desuburbi, existien realmen t amb un petit es-forç imaginatiu, i, si s'esqueia, la mevaingenuïtat encara decorava les llars amb àn_gels que, durant la nit, posaven per a l'en

-demà dels somnis pans de crostons i gerresde mel damunt les consoles. En un cert as-pecte aquesta meva ingenuïtat es traïa d'ellamateixa en allò que el somni era ja un simu-lacre no d'unes necessitats domèstiques exa-gerades — pans de crostons i miel — sinód'una realitat viva que aleshores jo intuïairreflexivament. El somni semblava tenir al-guna cosa de torbaderament precoç.

Ara, aquest clixé transformat aleshores encalcomania per les adherències multicolorsque hi transportava la meva sensibilitat d'in-iant, és totjust un record, i les tintes antanccandents de tan vives, han sucumbit sota unalenta però tàcita capa de gris cendra, è

Els carrers, al suburbi, escapen a totes lesmesures preses en els plans d'urbanització.Ací l'ample s'ha tornat estret : una estretorsòrdida. Diríeu que les cases tendeixen acomprimir ]''espai ï les andanes i aquell retalld'atzur que els carrers confortables de laciutat exhibeixen damunt els terrats ambjoia de bandera. Però no prou estrets, aquestscarrers suburbans, perquè els evangelistes dejaqué i copalta hi passegessin, en escaure'sl'hora de les grans promeses, buidors de de-magog i concupiscències de fatxenda. Eraaquest el gris que anava obscurint la policro-ma de la meva estampa. Cada any un noupirilta camuflat d'apòstol passava a esprémerla bo-na voluntat, s'enfilava a la torre mésalta i, -a grans crits, proclamava haver des-cobert de terra de p^romissió, «Serà per álsqui em segueixin !» deia cínicament generósi, atarantat en oferir, oblidava que sota cadapretès hebreu hi havi:i simplement un homeque ja no s'hauria conhortat de posseir laseva terra —hostil o pròdiga — per tal detreballar-la.

D'ençà d'aquella meva pueril coneixençadel suburbi -- i qui sap si aquesta coneixençaés una experiència progressiva indispensableper a conélxer-lo profundament, és a dir, através de múltiples transformacions i passantper distintes zones de comprensió — he aprèsa captar-hi allò que en òptim o en escèptichi batega. Hi ha hagut moments de defa-lienÇa en qué la tristesa era com una novacarbonissa que queia feixugament damuntels rostres i les cases ; d'altres n'hi ha haguten què algú, proveït de mirallets de caçaraloses, 1 h enlluernat d'un esclat fugisser,però aleshores la decepció ha estat més in-

2111111IIIIL'!I.fl!{IIIIIllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllf?

CASA REMEi COPIES a màquina

CIRCULARS ^_

_ amb multicopista a preus reduidissims

MONT-SIO, i8, pral, - Telèf. 18053

t(I iIlllhllll!IIIIIIIIIIIIIIII ii IIIIIIIIIIIIIIIIII!Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllf

tensa. Q-ui ha estat menat a engany, si re-acciona, reacciona cruelment, però aleshoresaquesta crueltat té molt del to d'una justíciaexacerbada : és l'aigua deturada llarg tempsa la resclosa.

En els suburbis hi ha els grans contingentsdel poble. Ara el suburbi — el poble — s'haerigit en cabdill de si mateix, i a hores d'araes tria la seva sort assedegat gairebé només

dels preceptes evangèlics més purs. Que elsagabelladors de masses, que els pamfletairesnouvinguts, que els eflderiats tothora a posarcaminadors als moviments collectius, que elslíders encara incontaminats, estiguin totsamatents ; "que adquireixin, a força de com

-prendre, una visió prou clara per a no mal-metre aquest nou doll d'energia, tèrbol encarade sang, per tal de canalitzar-]o sagaçment,però encara més, honestamont. Que cap màtarada d'egoisme i de supérbia senti la tenip_tació de sembrar la cugula. Jo els invitariatots a passejar Llargament pels suburbis, sen-se haver-se fet precedir de cartells blancs oroigs, sense discursejar, anònimament, d'ho-me a home. Ací .les cases no tenen secrets,les portes i les parets són translúcides, lagent porta totes les seves inquietuds tatuadesal front i a les mans. Intelligència de l'amorjo pressento que amb aquest únic precepteper decàleg, el gran iinsurgent que el pobledeu covar amb tendresa i amor de prenya-da, aconseguirà realitzar la revolució mésalta i més humana. La resta ens serà do-nada per escreix.

B.

«Cant espiritual del pària»CANT XVI

En passen cinc.En passen deu "Més de mil en passen !Passen camins d'obrersi més enlià del passeigcavalquen sobre ombres,les ombres de la queixa.

Jo clam sobre l'asfaltla revolta brutalde la meva ànima!

Jo clamo en el tumult de sabresque pentinen amb carna les dones de pedra!

Esquiinço l'infiniti pels carrers es perdenparaules i ulls de vidre !

Veniu a mi,llavis escumejants,que encara tinc amàel cordill de la baldufa,que amb ell escapçarévostres testes de fatiga!,i ballareu una dansa,dansa als caiguts

que porten besades

de plom a les en tranyes .

Ballareu amb cerclesde blanques llums oh diables !sobre catifesde retines esclafades!

Jo clam sobre l'asfaltla revolta brutal

de la meya ànima!,que els carrers retornaranamb silencis de cadàvers.I jo clam sobre ]'asfalt...

i només ploren en miels arbres del passeigamb llàgrimes d'ambre,que hi he perdut ]'amic,que hi he perdut Marianna!

JAUME TERRADES

Veniu a rni,centaures d'infernde blanques flames,que encara tinc a màel roc que de vailetvaig engrapar a fa riera !

5-X-36

M 1

LES LLETRESposició de d'escriptor Paul Claudel

Framtz Mehving, analitzant en la seva«Història de la social-democràcia alemanya»,«els gustos literaris» dp Marx i de Lassal-le, els caracteritza de la manera següent«Quan hom compara els escriptors prefe-rits de l'un i de l'altre, la diferència saltaa la vista. Per Marx eren Homer, Dante,Shakespeare, Cervantes, i Balzac entre elsmoderns ; per Lassalle : Hutten, Lessing,Fichte, i entre els moderns : Platten. Com

es pot veure, dues menes de tipus literaris,que difereixen radicalment.»

Aquest testimoniatge de Mehving subrat-lla el gran preu que Marx atribuïa a lesobres dels grans escriptors realistes del pas

-sát. Això confirma tot el que Marx haviadit sobre Homer, Cervantes i Shakespeare,sobre l'art del Renaixement i sobre els es-criptors realistes de la burgesia ascendentdels segles xvn. s i xv»t. e . En totes les sevesapreciacions sobre literatura, Marx i En-gels han subratllat contínuament la repre-sentació verídica de la realitat, l'estudi pro-fund i la representació exacta de les rela-cions reals, la révetactó'ïl'e les tehdénciesque condueixen a aquesta realitat ; al'7na-teix temps, exigien que l'escriptor amic dela classe obrera, no representés la realitatd'una manera passiva, estàtica i fotogràfica,ni tractés el realisme com una mena d'ob-jectivisme por damunt de les classes. Lacèlebre lletra d'Egels sobre Balzac és lamillor demostració de com comprenien elrealisme en literatura els fundadors del co-munisme científic : «A la meva manera deveure, el realisme sobreentén, ultra la ve-racitat dels detalls, una exacta transmissiódels caràcters típics i de les circumstànciestípiques, és a dir, «de les circumstànciesque els volten i els obliguen a actuar»..

Marx era per ell mateix un dels realistesmés grans de la seva obra. Lafargue, queconeixia molt bé ((el laboratori experimen-tal» de Marx, ens donà la descripció se-gü ent del mètode de treball: «Vico ha dit«Tota cosa no és un cos sinó per a Déu,que ho sap tot ; per a l'home que no con-cep més que les formes exteriors dels esde-veniments, aquesta cosa resta superficial.»«Marx—continua Lafargue—, concebia lescoses a la imatge del Déu Vico. No en veiasolament la superfície, sinó que en pene-trava l'interior, i n'estudiava les parts in-tegrants en llurs manifestacions recíproquesi en llur reacció recíproca. Isolava cadascu-na de les seves parts i considerava la his-tòria del seu desenrotllament. Tot seguitpassava de la cosa al seu ambient i obser-vava ]'acció d'aquesta darrera sobre la cosai viceversa. Seguidament retornava al nai-xement de l'objecte, a la seva transforma-ció, a la seva evolució i revolució fins atè-nyer les seves manifestacions més al!unya-des : als seus ulls no era pas un objecteseparat d'ell ion ell que es dreçava senselligam amb el medi ambient, sinó tot unmón complicat, constantment en moviment.1 Marx s'esforçava a representar la vidad'aquest món en les seves diversitats i• enles seves accions i reaccions incessantmentcanviats. Els escriptors de l'escola de Flau-bert i dels Goncourt es planyien de les di-ficultats que es presentaven a l'artista enla seva temptativa de traduir el que veu.Però el que ells intenten traduir no és resmés que aquesta superficialitat, de la qualparla Vico, no és més que una impressiórebuda per ells. E1 seu treball literari ésun joc en comparació amb el de Marx. Ca-lia una força de pensament extraordinaria,per a comprendre tan profundament les ma-nifestacions de la realitat, i calia un art nomenys singular per a traduir el que veia ivolia demostrar.» «Marx no estava mai con-tent del seu treball—ens diu Lafargue-el corregia sempre ulteriorment i sempretrobava que la seva exposició no donavauna idea prou clara del seu assumpte...Marx reunia en ell les dues qualitats ne-cessàries a un pensador genial. Havia ar-ribat a ésser mestre en la descomposiciód'un tema en les seves parts integrants irestablir-lo tot seguit en tots els seus de-talls i les diverses formes del seu desen vo-lupament i demostrar-ne llur dependència in-tensa. Les seves demostracions no eren abs-traccions com afirmaven els economistes in-capaços de pensar ; el seu mètode no eraun mètode geomètric, que, posant les sevesdemostracions del món ambient es separéscompletament de la base real, en establirles seves conclusions.»

Es per això que Marx pogué dir que les

seves obres representaven per elles matei-xes «un conjunt artístic»: En la seva lletraa Engels del 31 de juliol del t865, on liparla de la marxa del seu treball en elCapital, Marx escriu : «Qualssevol que si-guin els defectes que contenen les nievesobres, tenen una qualitat i representen untot artístic. ,Això només es pot obtenir ambel meu mètode: no començar d'imprimirl'obra fins que no estigui sobre la taula

completament acabada.Cosa que no podrien ob-tenir amb el mètode deJacques Grimm, el qualés més adequat per a lesobres que no presentinper elles mateixes un totdialècticament desmem_brat.»

Retornant a l'opinió deMarx sobre els grans es-criptors realistes del seutemps, cal subratllar en-cara una vegada que Bal-zac hi compta el primerlloc, segons expressió deLafargue. Marx el colloca(orés amunt que tots elsromàntics». «Si situavaBalzac tan alt — ens dicLafargue —, que es pro-posava escriure'n una crí-tica tot seguit que haguésacabat el seu llibre sobrel'economia política. Se-gons l'opinió del graneconomista, Balzac nofou solament un escriptordels costums del seutemps, sinó que fou tam-bé e1 creador d'aquestespre-imatges-tipus, que estrobaven encara en ger-men sota Lluís-Felip ique aconseguiren llur des_

enretllament més tard, sota Napoleó 111.Marx i Engels apreciaven tan altament Bal-zac, que arribaren a afirmar que les sevesobres els havien donat «molt més, fins desdel punt de vista de detalls económics...a queno pas tots els llibres reunits (((le tots els his-toriadors, economistes, estadístics professio-nals d'aquest període (1816-1848). Marx i En_gels consideraven que «una de les victòriesmés grans del realisme, una de les més gransparticularitats del vell Balzac», és, — ensdiu Engels — que s'elevà, «contra les sevespròpies simpaties de classe i dels seus pre-judicis polítics», que veié la ruïna inevitabledeis seas aristòcrates b'enámats i els va des-criure cant una gent que no mereixia millorsort ; «que va veure els veritables homes de]'esdevenidor allà, on en aquella època no-més se'ls podia trobar.»

Aquesta apreciació del realisme de Bal-zac per Eingels és confirmada per les de-claracions conservades en les obres de Marx.Balzac no era un convidat rar en el Capitali en la correspondència de Marx.

Així, en el volum I del Capital, on es diuque la retirada dels diners de la circulacióhauria estat una oposició directa al seu es-merç capitalista, i que l'acumulació de lesmercaderies, en el sentit d'acaparar tresorsés pura estultícia, Marx fa aquesta remar-ca : «Així, en Balzac, que ha estudiat pro-fundament tots els m»tisos ele l'avarícia, ;1ve!1 usurer Gobseck és descrit caigut en in-fantilisme, en el període en què començad'acumular als seus magatzems les merea-dleries abassegades.» I en el primer capítoldel volum III dei Capital, on es parla deles despeses i de les vendes de la producciói es recalca que en l'estat social en quèregna la producció capitalista, fins el produc-tor capitalista es sotmet a les concepcionscapitalistes, Marx e guisa d'illustració citaBalzac i diu : aEn la seva darrera novella»Els pagesos» Balzac és sobretot remarca-ble per la seva profunda comprensió de lesrelacions reals ; representa vivament un pa-gès mitjà que fa, gratuitament, tota menade treballs per al seu usurer, a fi ele con-servar la seva benevolència; el pagès, almateix temps, pensa que no dóna res al'usurer, puix que per a el] el seu treballno li costa res. D'aquesta manera ('usurermata dos pardals amb un tret. S'estalvia lesdespeses dels salaris i escanya cada vegadamés el pagès en les malles de la seva xarxad'usurer, ja que el pagès abandona el seutreball personal i s'arruïna ràpidament.» Enles seves lletres a Engels, Marx parla igual-ment de Balzac. Així, en la lletra del 25de febrer del 1867, escriu : aA propòsit deBalzac, t'aconsello de llegir «Le chef-d'v u-vre inconnu» i «Melmotte reconcilié». Sóndues petites obres mestres plenes d'una irania encantadora.» I en la seva lletra del 14ele desembre del x868 diu : «En el «Curéele village» Balzac eseriu : ((Si els productesindustrials no tinguessin un valor doble dellur confecció, el comerç no existiria.» Quème'n dius, d'això? Aquestes darreres pa-raules demostren, encara, uns coneixementsextraordinaris de Balzac en el domini de l'e-conomia.»

Totes aquestes consideracions de Marxsobre Balzac es refereixen a "época en quèel primer treballava en el Capital. Però%larx el coneixia ja profundament des del1840; no solament el coneixia, sinó queaconsellava els escriptors de la classe obreraque l'imitessin. Quan el més remarcabled'aquests Georges Veyhert es traslladà a«da caserna general de la revolució, a Brus-selaes, i les seves obres es trobaren situadessota la influència ideològica directa de Marxi Engels, començà una novella, en la qualvolia representar els esdeveniments histò-rics contemporanis, el desenrotllament de laburgesia, l'organització del partit obrer i laimminència de la revolució.

Els realistes francesos, entre els quals dis-tingí Balza^, li havien de servir de modelsartístics. «Havent acabat d'estudiar el co-merç, la indústria i la història—escrivia Vey-hert al seu germà —, em poso a estudiar

la literatura francesa. La literatura novel-lística és molt important; ei aquest do-mini, els francesos tenen un paper decisiu...Ei que importa sobretot, és que la nova !novella francesa dóna una •imatge exactade la societat actual.» Es fàcil de retrobaren aquestes paraules els consells i la in-fluència de Marx.

Però Marx no estava solament al correntele la literatura realista francesa contem

-porània : coneixia perfectament bé els ame-ricans, els anglesos, els italians, els ale-manvs i fins i tot els russos. Es pot citarl'article ele 1farx aparegut a La Tribuna de.Nova York el primer d'agost de 184, comuna de les atestacions més interessants imés desenrotllades d'aquests realistes. Ca-racteritzant intellectuals i scholars de laburgesia mitjana anglesa, Marx ens la mos

-tra en les obres angleses de 1'uescola rea-lista». ((La brillant escola actual dels ro-màntics a Anglaterra—escriu—, les descrip-e- ions eloqüents de la qual han descobert al'Univers moltes més veritats polítiques isocials, que no pas tots els polítics, publi-cistes i moralistes plegats, ha representattotes les capes de la burgesia, començantpel respectable rendista, propietari de rendessobre l'Estat, que considera de dalt a baixtota mena d'afers com quelcom de vulgar,i, anant a parar al petit 'botiguera al pas

-sant d'advocat. De quina manera han sabutpintar-los Dickens, Thackeray, CharlotteBronté i Elisabeth Gaskell! Plens d'altivesa,ele menyspreu, de tirania mesquina i d'igno-rància, el món civilitzat confirmà llur vere-dicte bo i estigmatitzant aquesta classe ambun epigrama infamant : complaent per alsqui són dalt i dèspota per als qui estan sotasem).

Engels, parlant de la vàlua del realismede Thackeray, escriu

«Els trets principals que , Marx estimavatant en les obres d'aquest escriptor, erenla descripció verídica de les relacions reals,les contradiccions, naturals ele la societatcapitalista, posades al descobert d'una ma-nera decidida, el desemmascarament, unagran aptitud per a concebre el realisme bur-gès i fins i tot el ,petit-burgès. En aquestaspecte, l'apreciació 'de Marx sobre els gransrealistes burgesos del segle xtx, s'acosta ala seva apreciació deis realistes del segle XVIII.(Fielding, Diderot, , etc.) Balzac, com Sha-kespeare i Goethe, pomprengué molt bé lafunció social del diner, • comprengué des re-lacions reals» que s'han establert en lasocietat hurgesa assentada, sentí instinva-ment i veié quines capes socials contempo-ames eren les r'pre atants e c la dialèc-

tica del desenrotllament. Es per això queMarx oposa un veritable realisme sa a laliteratura moralista petit-burgesa del se-gle xtx, que té com a representant carac-terístic un escriptor com Eugeni Suc. Elsescriptors de la seva mena no desemmascarenla dualitat dels progrés capitalista, no posenal descobert la seva hipocresia, sinó que,al contrari, dissimulen les seves contradic

-cions ; en comptes d'arrencar les màscares,cobreixen el rostre furiós del capitalisme ex-plotaeior amb una màscara de virtut petit

-burgesa; llur flirt amb els problemes socials,lar pietat per a la classe inferior explotadano és sinó la solució hipòcrita i moral dela qüestió social, idealisme i hipocresia. Eu-geni Sue, com tots sabem, fou descoronatper Marx i Engels en la Santa Familia,Però, ulteriorment; des de 1845, Marx re-tornà més d'un cop vers aquests cavallersdel camp dels «crítics moralitzants» i dels((moralistes criticants» ele la democràcia vul-gar.

Subratllant constantment la gran vàluadel realisme de la búrgesia ascendent, Marxté una opinió molt diversa sobre la litera-tura mediocre de la burgesia ascendent dela fi del segle, que, per bé que ella ma-teixa s'anomeni pòsitivista i realista, noera en realitat més que un empirisme servil,una literatura que ocultava les contradic-cions de la societat burgesa, que sosteniala idea de reconciliació entre la burgesia ila reacció després de la desfeta de la revo-l ució del 48, que havia defensat la burgesiai eis seus interessos contra l'atac de la classeobrera. Marx, subratlla diverses vegades elcaràcter degradant de la literatura burgesai de la cultura en general; recalca el seumenyspreu per les grans tradicions revo-lucionàries del passat i del seu desenrotlla-ment (si es fa l'analogia en el domini del'economia política de Ricard Smith a Ben

-tham).Marx considerava que en la literatura

anglesa, les obres de Martin Tepper, con-temporani seu (1810-1889), oferien un exem-ple clàssic d'una literatura ordinària, me-diocre, ele renegament conciliant, que dis-frutava d'una gran popularitat en el campdels filistins i dels petit-burgesos.

Marx parla d'ell en el volum I del Ca-Qital; diu que en literatura ocupa el mateixlloc que Bentham en la filosofia; troba queun poeta així no és possible enlloc mésque a Anglaterra. Marx critica amb nomenys de violència la literatura burgesa,de l'Alemanya de la fi del segle xtx; de lamateixa manera que la poesia llagrimejantpetit-burgesa, aferrada com una sola de plomals peus de la revolució del 48, criticà tam-bé les obres dels realistes alemanys, vonFrevtag o Spihalen, sense parlar de la lite-ratura reaccionària de t85o i de la poesiapatriòtica de 1870-1871. Es pot citar la críti-ca de Marx sobre F. Bodenchtedte, un delspoetes més populars clurant els anys dereacció que seguiren l'any t85o, i sobreFr. Fischer, esteta hegelià d'aquesta època.Marx parla d'ells en la seva lletra a Engelsdel 8 de març cje 182 : eL'heroi del can-canBodenchtedte i el representant de l'estèticaele water-closed, Frederic Fischer, són elsHoraci i els Virgili de Guillem I». Cal afe-gir a això la crítica violenta de Marx sobreR. Wagner, aquest «músic nacional» del'imperi de Bismark que meravellava els(dilistins-culturals» alemanys. Marx no po-dia sofrir un filfstí-cultural semblant, repre-

La veu tumultuosa del carrer arriba avivi— imperiosa — a la taula de treball de I'es-criptor. A menys que no tingui al davantdels ulls la bena de l'egoisme o de la inèQ-cia, cercarà d'illuminar i de servir el granmoviment col•lectiu dels nostres dies. Senti

-rà la necessitat d'apretar els punys, en mp-tura de somni sedentari, mogut per un desigintens d'acció. Acció aplicada darmint el pa-1er,, en traduir la seva meditació sense tra-ces, en la randa obscura que detura l'infiniti concreta el misteri latent de la creació.S'han acabat les querelles literàries, d'esco-les i cenacles. L'escriptor ha de gendre po-

1

rom`ð\\\'

Rornain Rolland

sitió en l'única i abassegadora lluita -- so-cial i política — que avui trasbalsa el món.

1.'e^eriptor ha de . ervir. Cal precisar,però, l'abast d'aquest servei, que no ha deconvertir-se mati en una servitud. Diu 1{'al-do Frank que ((la matèria de l'art ha d'ésserla visió que l'artista tingui de la vida». Vi-s)ó p ròpia, no imposada. L'escriptor tindràun credo polític: home generós, no voldràrenunciar al risc i a l'atracció de la lluitaal carrer, en contacte dntim amb el poble.La seva orientació politica ha de néixer,però, de la seva orientació vital en tant queartista, de la seva pròpia i ¡Viure concepciódel món. Es per això que esdevé difícil pera un escriptor l'adhesió estricta a un agru-pament polític deteraninat. Cada doctrinapolítica és una visió totalitària del 'món iexigeix una tàctica i unes concessions ideo-lògiques adequades al nroment, que un es-criptor no podrà admetre sempre sense trair,ma.l sigui circumstancialment i amb el pre-text de contribuir a assolir-do, el seu ideal.

Romain liolland, simpatitzant amb la re-volució social des dels Temps lhrnyans delseu Jean Cristophe, s'ha declarat més d'unavegada disposat a sacrificar la revolució ala llibertat. Adscrit a la disciplina ,comunis-ta, , en modela i adapta la doctrina i lluitaper la instauració d'una llibertat espiritualabsoluta, vnés bella i més pura que les mi-grades llibertats democràtiques. Gide, anti-dognsàtic per excellèneia, en militar en elsrengles polítics de la U. R. S. S. recrea ladoctrina comunista (vegi's el seu Journal)d'acord amb el propi ideari social i estètic.

Vivim en una època — malgrat que lesaparences puguin fer-nos creure el contra-ri — que fretura de creure. Unes religionsnoves, els déus de les quals són la Societato la Nació, e, reparteixen Europa, com enel segle XVI.è catolicisme i Reforma. L'ac-tual guerra civil espanyola i la futura guer-ra mundial, són guerres de religió.

L'escriptor autèntic ha pres ja el seu bar-lit i coneix el seu deure indefugible. Es grà-cies a un acte de fe que arriba a admetrleuna disciplina i es sobreposa a les seves con-lradiccions internes. Eys no renunciar, però,a la seva independència espiritual, en con-servar el seu inconformisme innat, ell seràel defensor real de la dignitat de l'homea punt sempre per a lluitar contra totes lesmisèries, contra tots els esckcvatges i contraiots els fanatismes : l'europeu veritable,l'humanista d'avui,

M.

sentant d'Alemanya intellectual que, segonsl'expressió d'Engels en Ludu ig Feuerbach,havia dit adéu, després de la revolució del48, «al gran interès teòric» i s'havia edificatun nou temple a la Borsa. ((L'interès teò-ric d'antany fou reemplaçat—diu Engels-per un eclecticisme absurd, per la preocu-pació de cercar llocs lucratius, pels èxitsde buró i fins per la més baixa servilitat.Els representants oficials d'aquesta ciènciaesdevingueren els ideòlegs declarats de laburgesia i del règim existent, en el precísmoment en què aquests darrers entravenen lluita oberta amb la classe obrera.» Lacrítica violenta d'aquesta literatura que faMarx en les seves obres i en la seva corres-pondència, troba la seva explicació en aques-ta ((decadència» de la ciència, de la culturai de la literatura burgeses, en aquesta de-fensa declarada dels interessos desencadenatsde la classe dels explotadors i en el medio-cre «empirisme rastrer» d'aquesta literatura.Però això no vol pas dir que Marx i Engelsno apreciessin els caires positius contingutsen la crítica de la societat capitalista, fetapels realistes (naturalistes) petit -burgesos dela fi del segle xtx.

L'accentuació constant que fa Marx delgran art realista, no vol pas dir que noapreciés el romanticisme revolucionari, lapoesia revolucionària políticament actual, despetites formes» de l'art, etc. Enfocar laqüestió d'aquesta manera seria com negartota la pràctica literària ele Marx des deLa Gaseta Rhenana el 1842 fins a la fi delsseus dies. Marx reconeixia un paper immensa la literatura, en tant que factor d'ins-trucció ; tots els gèneres de la literaturatingueren un paper considerable en la in-fluència sobre les masses, en la transfor-mació dels individus, en l'educació de lanova gerieració. Elionor Marx ens conta

Poc abans d'arribar a la setantena, hamart el poeta i dramaturg francès PaulClau elel. La seva obra és plena de ressonsbíblics, a vegades recorda la grandesa delsprofetes i d'altres la sibillina obscuritat de1'Apocalipsi. Veritable suscitador d'atmos-fera poètica, recreador del llenguatge, am-pullós, profús, difícil i sempre tendenciósfort, massís i desordenat. Cercador en elcors, ample i solemne, de cadències i ritmesinteriors ; menyspreador de la rima. Virtuósdel símbol i la metàfora, les seves odesi el seu teatre poemàtic contenen una imat-geria tumultuosa i rica i un vocabulari fas-tuós que fa pensar en un cert Shakespeare(un de lleugerament esbravat i esclau d'unafe religiosa). Figura considerable dins elmagnfic quadre ele les lletres franceses, os-tenta clavant el seu gran compatriota PaulValéry, delicat, íntim, púdic, retret i fe-mení, la significació d'una poesia una micaexcessiva mostrant i pregonant els atributsde la seva còsmica virilitat.

A continuació inserim la traducció d'unaprosa de Claudel, extreta d'un dels seusllibres d'influència japonesa (L'oiseau noirBans le soleil levant, rgzg), escrit dwrantels dies que exercí l'ambaixada a Tàquio.

El bastóParlo del bastó del passejant i no de la

crossa del muntanyenc que li serveix demembre suplementari i de fre. El bastó ésen la meva mà com el regle que estableixla més cómocla relació amb les meves me-sures personals. Em prolonga i, en un ritmemai no interromput i canviant, dóna el braçcom a companyia i control al movimentregular ele les cames. M'avança i em se-gueix, és la javelina de la inspiració i elrastre de la recança, és l'instrument acar-nissat de la meva conquista. Em permettocar, palpar, sentir, colpejar, retrobar elcamí on l'impuls ele la nieva voluntat emtransporta ; és bla, és dur, és el contacte

de la meva ànima amb el camí ; és al meupuny com una espasa, la resolució infle-xible de l'etapa que jo he escollit. Es l'an-tena obedient al servei ele l'encontre i elel'observació, sempre a punt de moure's adreta i a esquerra. Substitueix per a l'homeen estat de somnieig, tramsfert, o, comdiuen els filòsofs, de puixança, tots els ins-truments precisos que el serveixen en estatd'acció. DEI bastó és la presència, la cons

-tància ; és en la meva mà aquella cosa benajustada al puny, aquella amplificació dela meva força, amb la qual jo puc colpejar.Tot el que ]'ànima diu a la mà, la mà hodiu al bastó i el bastó ho repeteix al camí.Jo vull, jo clec, jo puc, jo sé, jo vull saber,jo recordo, va bé, no gaire bé, és hora, totha acabat. Tot això és escrit amb un bastó.Endavant ! Empunyo el meu bastó ! Avuiencara hi ha un tros ele camí per fer.

PAVO CLAUDEL

com el seu pare llegia sistemàticament a lesSeves filles els monuments més diversos dela literatura universal (Hoffmami, Chamis-so, Homer, Nibelungen Hondrun, Don Qui

-xot, Les Ini! i una nits, Shakespeare (LaBiblia familiar), Mariettee Cooper, WalterScott, Fielding, Goethe, els Heme, Balzac,etcètera, etc.), i com Marx va saber extreureel e tots aquests autors i de totes aquestesobres el que hi havia de més preciós, bo iensenyant als seus fills de ((pensar i decomprendre». Es, doncs, natural que perles tasques que es proposa la nostra litera-tura soviètica (la creació d'una gran litera-tura realista-socialista), els pensaments enun-ciats per 11arx, que fan referència a la granliteratura del realisme, tenen un gran in-terès i saín d'una gran actualitat.

J. S., trad.

Els premis literaris d'enguany

Es recorda a tots els poetes, no.vel listes, assaçistes i autors dramàticsde Catalunya, que el dia 23 d'octubreactual fineix el termini per a admetreels originals que optin als quatre premis establerts per la Generalitat: tol-

guera, Crexells, Maragall i Iglésies.

MIRADOR - Tel. r 2424

UN ASSAIG DE F. SCHILLER

Marx i els realistes del segle XIX

1111'

-- Prou! Un :de nosaltres fa trampa!

LA MARCA DE FAMA MUNDIALSENS COMPETENCIA EN DURACIÓ I ECONOMIA

AUTOTRACCIÓN ELÉCTRICA, , S. A.GARATGE EtECTRIC MOZA, 6 i 8

6 ^UR T5-Y-36

LES ARTS I ELS ARTISTES

Si repassem la creació artística del se- medis de vida, tothora pagà cara la sevagle xrx a Catalunya, hi trobarem ben mar- independència, la creació d'art pur.cats dos aspectes : el de creació espontània, Molt pocs artistes aguantaren la forçasentida, personal, obra d'art pur, i el de creadora, magnífica, de la seva joventut,creació intervinguda, pura anècdota, obra de l'època en que l'art ho era tot per aquellsd'art comercial. homes, iaixí veiem deixatar-se vergonyo-

Els mestres del segle xrx, però, en la seva sament, a corrua feta, veritables pintorstotalitat, són gent d'ofici ben après, intel- normals, de un gran valor pictòric, per aligents en la composició, sòlids en el di- caure en un art de fórmula apresa més obuix i en el color. Això fa que les seves menys intelligent, però fórmula a la fi, víc-

times de la pensada, del peo-dant, del gust cretí, de l'in-feliç fabricant enriquit. Sola-ment així es comprenen elsèxits iels guanys fabulososdels \Iasrieres, dels Cusí, delsFabrés, anullant la bona pin-tura dels Ferau, dels Torres-cassana, dels Sirnó Gómez.

La intervenció ele l'especta-dor, comprador d'obres d'art,fa el seu ple al començament

s , t del nostre segle, i el calvarrt

`fdels artistes urs ésquelcom

fr que fa cruixi. El sofrimentmoral i material del nostre

f g Gimeno i de Nonell és que!-com que no té parió en lanostra història de l'art.

L'art pur queda abandona' a la santa insistència dels ho-

q` r, mes de bona voluntat, que`' creen absolutament pel seure compte, sense pensar en si se-

rau mai pagats. IEs una vidade desinterès i de creació enfavor d'una causa noble e

` t imminent perill de perdre's.Són els fidels guardadors ele!misteri de l'art, els quals en-cara comprenen el que és pin-tura, i en fan, prescindint del'ambient hostil creat pels in-àocumentats, pels negats

-s° ^-- amateurs d'art barcelonins.La lluita entre els produc-

Art catalri II! t•'°: . input d'èxit burgès tors de pintura pura i els piu-tors comercials, és a mort.Els purs tenen la consciència

obres, fins les més intervingudes, les més que fan obra positiva, obra social, obra d'econceptuoses, mantinguin un interés. lu';Idé ; els comercials fan diners, acaparen

Tot mestre, tot pintor, tenia que doctorar- l glòria, acaparen llocs d'honor.se amb una creació de gran envergadura, L'espectador desmoralitzat, el crític venutuna gran maquinària—generalment feta en 1 i incapaç, el literat neula, estan al costatfrecl—que embadalia a la nostra societat y del triomfador, de la patum genial. Els ten-burgesa, per a la qual es creava, i que sola- ¢ ritzadors del disbarat, els creadors del con-ment servia a l'artista per a obtenir la carta ' fusionisme actual, estan en l'època del seude pintor complet itenir dret a l'encàrrec esplendor. Ajudats pels artistes mancats,ofïcial, à entrar dins e1 món de la cotització creen un art arbi trari, creen el snob com-

prador, el fals crític, 1'especulador barroerd'art•

l I així arribem als nostres temps, hereusd'un . art caòtic, on tata mena de dignitatartística resta perduda dins un confusionis-me vergonyós . I es crea a casa nostra la

€ falsificació, ei refistolatge, el canvi de firmesen un sentit de valorar la cotització. Escreen els pseudo-marxants, gent (le pocavolada, només amb la pretensió de viurer=, i amb l'esquena dreta, sense una intelligén-

( cia comercial.i 1 l'art de casa nostra esdevé un petit artts c intervingut por tota mena d'interessos co-

mercials. Ni la defensa dels mestres i petits' ' mestres del segle xix ens queda : l'ofici ben

après.^tr El sastre pinta, l'adroguer pinta, l'advo-

A"^ J cat pinta, tothom qui té nia família o unaparentela per explotar, pinta. L'ofici d'ar-tista és quelcom insubstancial, que està al'abast de tothom.

s; El sacrifici de totes les generacions d'ar-Listes purs se'n va en orris, iaixí enssobta un rg de juliol alliberador. Via fora!

A r . Artistes catalans, homes que encara creieuq J f que l'art és quelcom sagrat, feu sentir la

x ,,. vostra veu! Fora els artistes sense vocació,els emboscats ele l'art, els que imposaven

^ d tlE1 l ,-l.1't

Q p t ri t e p d ri a t En aquesta hora EIspintors_opinen...

Ens plau reproduir algunes opinions sobre política o social del seu temps, es

pintura i art en general, aparegudes en la priva de tota possibilitat d'acord amb elrevista Commune de París, òrgan de 1'E. ; seu temps.»E. A. R, (Associació d'Escriptors i Artistes I

Art lliure

burgesa i a les probables places de professorlie les Escoles de Belles Arts.

L'artista que reeixia en una Juana la Loca,en una' Rendición de Gerona, en uns Héroesriel Bruch, o amb una Carnpana de Huesca,històricament més o menys autèntics, que-dava consagrat com a artista indiscutible,i des d'aquell moment cotitzable en el ricambient burgès barceloní, que pagava, es-timava i ajudava aquell art intervingut, queenaltia la bestiesa i el mal gust del quimés podia, del qui més diners tenia.

L'artista sols creava independentment;per a ell mateix o per un cercle molt reduïtd'amics entesos. El veritable creador, sense

un prrvr car z cas a . s gago os LLe ar ,

els explotadors de la família rica, e's eternsacaparadors de càrrecs i d'encàrrecs! Des-fem el confusionisme, que cadascú ocupiel seu lloc. Avui o mai ! L'art és revo-lució!

Es hora ja de fer un examen de les prò-pies conviccions ; tothom té un lloc assenya-lat on poder ésser útil. Siguem sincersaquesta vegada per sempre. Es el poble enguerra el que ho demana; és el germà quedóna la seva sang per una causa allibera

-dora el que ho exigeix! Artista! Ocupa elteu lloc, no el d'altri. Ajuda a construirés el moment ; d'aquí aniràs endavant.

JoRDJ PALLARES

Ó ;_-;. , II1

e ;M

G ,%d d.e I,, I , 'i, rrl

/ y° .I I 01 'd d0I°I °'^+.

1 Jd

a h a p ^ d a

I,.° 1 a°I

EL MlRACLI:

En aquesta .hora, que conjuntment ambl-'acció guerrera s'estan forjant els inastru-inents que han de consolidar la victòria dela Revolució que va començar en els carrersde la ciutat i que s'ha anat estenent finsconvertir-se en una línia de foc, dividint endos camps el país, cada un en un concepteoposat a Caltre, sobre els fonaments bàsicsde la societat, no pot quedar un sol aspectesocial que dugui ésser tractat al marge d'a-questa. òrbita..

Els artistes que es fan illusions tot reser-vant-se el dret de quedar al marge d'aques-ta lluita. Qer la naturalesa de la seva profes-sió, però que creuen que ara els ha arribatl'hora d'assentar uns principis, reclamantl'acció revolucionària ha desaparegut una de-

Greco — Retrat d'un desconegut

terminada classe social que s'oposava preci-sament al seu desenvolupament i que ambaquesta desaparició 9',a eslà tot fet, s'equi-voquen . Amb això noinés fan que entorpir,a més de l'acció guerrera de la Revolució, lacreació natural dels òrgans nous, propisd'ella mateixa, car amb el trasbalsamentproduït, no hi pot haver més principis queelis que la Revolució crea de cap i de nou.Així ha estat sempre. No és per capricini per casualitat, que cada vegada que hi haun canvi social, aquest es reflexa en lesarts, en tan perfecte acord que f er sobre elconcepte que us puguin merèixer personal-ment els artistes i les èpoques, en estudiard'una manera detinguda les obres, podeu/els seus accidents seguir pas a pas l'estat

Escultura rourànica

econòrntic, polític o social dels pobles. Nocal que retraguem ací els nombrosos exern-1' les sobre l'estat de civilització que s'hanforjat damunt lqs runes arquitectòniques osobre trossos mutil'at t de pintura o escultu-ra, ni és per caprici ni al marge deis esde-veniments socials que, modernanzent i enaquesta època de la nostra vida, s'han pro-

duït amb diversitats de noms i fins i tot enaparent contradicció, la manera d'interpre-tar-la estèticament, uns artistes d'altresd'igual ideologia. -

Nouiés la guerra Revolucionària crearàla nova estètica.El llevat per aquesta renovació es formarà

del contacte de l'Artista amb la poblacióproletària que treba.lta i guerreja, i el des-envolupament vindrà de .la nova economiaque s'estructura. Un art proletari pot sercreieu que propugno. No ! Perquè això del'art proletari està sobradament tractat i de-finit ; d'art només n'hi ha un. Ara bé : siaccepten z la definició que pel tema es dónaels diferents aspectes que informe» les Arts,com és Art religiós, funcional, eròtic, bur-gès, etc., etc., llavors podem parlar del noupersonatge que entra en agicest estadi deltema de l'Art. Perquè si els proletaris es-lructuren de nou la societat, els Artistes fa-Ialment ea faran el seu tema. Servilisme?No, perquè ja dic que no seran. els Artistesque contemplen la Revolució com un fet almarge de la seva professió, sinó aquelis quepotser avui, sense cap títol de pintor, escul-

tor, arquitecte ni literat, però que viuen laRevolució; i si són professionals els fer-ments pel llevat de la nova concepció, elsIran de buscar servint la causa del proleta-riat sense reserves, posant-se al seu serveien el terreny que els és propi, si voleu, però(0115 tota la (e en la victòria, no regatejantsacrificis ni volent fer valer unes prerroga-iive, ja superades en aquesta hora, essentprotagonistes confosos en aquest exèrcitalliberador i renovador a la vegada.

Només ¿smb optimisme, poden els .artistes1 mirar el rwiaement d'aquest nou ordre.

Re olucronarrs ) , exposades per diversos pin-tors de l'ala esquerra de la política deFrança.

Amédée OzenfanEDiu Amédée Ozenfant: «Al capdavall„

però, la recerca de la puresa per ella ma-teixa esdevé estèril. Vaig comprendre aixòen 1925, i em vaig orientar cap a les recer-ques més humanes.»

I afinant més el concepte, arriba a lesconclusions següents:

«Primer : pintar per a tots ; per tant,pensar en el proletariat universal. Segonobligació, doncs, d'expressar-nos tan univer-salment com sigui possible. Expressar entermes universals, per les propietats direc-tes i collectives dels sentits i no per al•usionso símbols que són obscurs als no iniciats.Objectivitat del pensament, doncs, i delsmitjans triats. Un art social ha d'ésser unexcitant viril que creï una exaltació fortifi-cant. Passa l'època on hom es preocupava(l'ésser revolucionari en la forma; entraremsegurament a una nova época on hom espreocuparà d'ésser revolucionari en l'esperit.L'artista ha estat, és i serà humanista quanha sabut, sap o sabrà sotmetre's a l'humà.Tot artista que es manté al damunt de la

La revolució

Es evident que l'infant dels nostres dieses belluga en unes condicions molt diferentsde les dels infants d'èpoques anteriors .Actualment estem vivint uns moments re-volucion aris i, per tant, s'està verificant unarenovació en tots sentits, i els nostres in-fants seran els qui veritablement fruirandels canvis que s'imposen en la nostra vidasocial, no ja en la part material, sinó mo-ralment, i en conseqüència caldrà saber es-collir bé els qui tindran cura de guiar-lo.

Cal que les nostres activitats siguin en-caminades en .aquest sentit i que comencemper enmotllar-nos en la nova organització,sense deixar de pensar en . el camí espiritualque això comporta. No ha d'ésser una re-uovació de forma, sinó de fons, única ma

-nera de crear edifieis sòlids. Es necessarique els organismes que temen cara de di-rrgir l'infant (i això no és amb aire deconsell més aviat amb to de conversa) tin-guin comptin amb aquest camí de cairemtellectual i pensin en la preparació delpersonal docent. Es imprescindible que homtracti l'infant com l'element més importantde la societat, car altrament no valdria lapena d'haver fet la revolució. Que cadaun de nosaltres mediti sobre aquest punti que en copsi tota la seva importància.

El qui treballi o desplegui qualsevulla ac-tivitat pensant de treure un benefici per elltot sol, encara no ha sabut (o no ha volgut)situar-se en el veritable sentit de la reno-vació social que es porta a terme ; hem detreballar per als que pugen, i és per aixòque la nostra responsabilitat es fa cada ve-gada més gran. Què en treurem, per exem-ple, de crear grans edificis sindicals, si nopreparem l'infant perquè en sàpiga cópsartota la seva importància? Què en treuremd'enderrocar idees falses, si no en sabemcrear de noves, nascudes de la realitat?Aquest 'és un punt que no podem oblidarperquè té una gran importància, i a nos-altres ens pertoca la part més feixuga enel seu desenvolupament ; és una feina decada dia i en tot moment, és la tasca difícilde respondre a les mil preguntes dels infants,carregades sempre (l'una lògica aclaparado-ra, i lo us puc dir que aquell qui no sàpigacontestar no està d'acord amb la nova situa-ció social sorgida de la revolució. Pensemque els infants no . han de rebre la sevainstrucció solament de l'escola, i que nos-altres, que en som la prolongació, hem d'es-tar preparats per afer-los lliurament dels

No és perquè sí que els nostres Artistes,abans d'estallar aquesta lluita, tenien limi-tat el seu camp d'acció. La forrnació eco-nòmica de la nostra societat, no permetia eldesenvolupament en totes les seves possi-bilitats. Els que una temporada darrera l'al-tra han seguit les nostres sales d'exposi-cions s'hauran adonat , que, per exemple,els pintors es pot dïr que tenien senyalatsels temes i mides, el mateix que els escul-tors : bodegó, paisatge, retrat, els caps i lesfiguretes 'més o menys nues. Aquesta limi-tació, de continuar, només pot conduir a ladepauperació i al desprestigi dels valors iat-trinsecs.

JOSEP GRANVER

iels infantsnostres coneixements sempre que ells ensho clemanin.Segurament que algú pensarà que tot el

que dic és pura divagació per a passar l'es-tona, però jo penso que també és necessaride tenir en compte la transformació intellee-tual que comporta una revohrció i que aques-ta cal saber-la explicar, ja que l'individuque fa una cosa ha de saber donar la raóde per què la fa.

La feina de orear noves situacions dintrela psicologia infantil és una obra de conjunten la qual intervenen d'una manera volun-tària o involuntària totes aquelles personesque volten ]'infant ; aquesta influència latrobem ja en els primers temps, quan l'in-

fant té alguns dies de vida. Es una obser-vació corrent el fet que l'infant que, totjust plora, hom l'agafa oli fa algunes carí-cies, és més sociable que aquell al qual nol'acostumen a les manyagues ; el primer volque tots estiguin per ell ; el segon acabaper deixar de plorar, es desentén de tot idorm.

L'ambient familiar, heus ací un elementele primer ordre en la formació de l'infant.

No dubtem ni un moment que és neces-sària una reforma en ]'ensenyament, ja queles escoles que hem tingut fins ara no res-ponen a les noves necessitats i orientacionsque s'imposen. Creiem que hi ha projectesper a fer front als inconvenients que fins fapoc tenia ]'ensenyament primari, base de laformació infantil, i desitjaríem que s'apli-quessin com més aviat millor ; per tant,sobre aquest aspecte crec que el C. E. N. U.sabrà complir la seva comesa. Ara bé : forade l'escola l'infant trobarà el que necessita?Heus ací un aspecte de la formació infantilque cal preveure per a fer eficaç la feinadel mestre. IEl nen aprèn a l'escola cosesimportants, però no són menys importantsles que aprèn al carrer, fora de l'escola.Podríem anar assenyalant molts altres punts,però allargaríem excessivament aquest arti-ele. El que volem dir és que el desenvolu-pament inteldectual de l'infant no és exclu-siu de l'escota i que nosaltres hem de com-

pletar aquesta formació i fer de manera quel'infant vagi adquirint un esperit nou queel faci apte per a les noves modalitats devida que la revolució crearà. Pensem quede nosaltres depèn el futur de la nostra ge-neració.

JORDI VALLES

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTI

Màxlma rapidesa b Màxima qualltat

AVINYO, 19, pral.: Telèfon 17047: BARCELONA

Chrisfian Bérard

Diu Christimr 13érord : «No crec a la pos-sibilitat d'una estenografia genial. No ad-meto el quadro per a tres persones. Menysadmeto, encara, l'academisme. .Un mori

-bund de Ribera, de Goya, de Delacroix,serà per a tots d'un poder més i millorconvincent _que un moribund dels artistesfrancesos. 'Un art abstracte, en_ lloc d'expres_sar l'inconscient, el limita.»

jean Carlu

Per acabar, donem l'opinió del gran car--tellista Jean Carlu, particularment interes-

sant en els moments en que la febre carte-llística arriba al grau superlatiu

«L'artista modern—i • especialment l'arqui-tecte, el decorador i el cartellista—desitja

que la seva obra sigui l'expressió o lasolució dels problemes posats per tal deperfeccionar les condicions de vida de lahumanitat. La imatge. posseeix un valormoral i educatiu que confereix a l'artista •un sol particularment útil en l'esforç col-lectiu. El cartell—vegeu a la U. R. S. S.—é un dels mitjans de difusió cultural méseficaços.» •

BASES DE DISCUSSIÓ

I I I ^ • ,' •ue es musica revo ucionaria?'

Parlant de ..músàca revolucionària», sem-bla que hi ha dues espècies de música, unaper a temps de pau i una altra per als mo-ments de revolució. No seria, doncs, veritatque Monteverdi, Bach, Beethoven, Wag-ner i Schónberg han revolucionat l'art mu-sical a les seves èpoques respectives? Lahistòria no permet cap dubte sobre aquestafer, malgrat que la producció d'aquests

absurda d'un procés àdeològic molt complicati no coincideix amb cap experiència histó-rica. Si no estem disposats ni un sol momenta creure la llegenda romàntica d'una plena«autonomia de l'imperi dels sons», no creiemtampoc en una coincidència automàtica entreles grans crisis político-socials i musicals-es-tiHstiques. La música, i sobretot la músicapura instrumental, significa en primer lloc,

La famosa escena de ln revolta dels mariners contra Colom, p,oc abans d'arribara Amèrica.

(De l'òpera Christophe Colomb, de Darius Milhaud, text de Paul Claudel; pro-jecte de decorat de Aravantinos.)

z s-Y-36 t^_Ry1^ I \

El llibre Blanc

El pianista Iturbireclama un dictador

per a Espanya

Traduïm de la revista «NewMasses» de Nova York:

La primera manifestació queel pianista i director espanyolJosé Iturbi va fer als diarisianquis, és un exemple de laconfusió en què cau l'artistaquan tracta de mantenir -seisolat a la seva torre de vori.

Aterrit per l'espectacle de sangi de foc que ofereix en aquestsmoments la seva pàtria (noobstant haver estat originadaaquesta situació pels feixistes),expressà que el que hi feiafalta era un dictador que impo-sés l'ordre. En essència, elsseus conceptes són una diatribacontra el seu poble i una tacasobre l'art. Res no ha pogutésser més ridícul i ofensiuque la seva semblança de lacol'laboració entre un "direc-tor" i els seus músics amb larelació que, pretén, existeixentre un "dictador" i un poble

oprimit.

La Lliga Americana contra laguerra i el feixisme, féu unaràpida resposta a aquesta di-famació de la democràcia i la

cultura.

Iturbi, desafiat per aquestaentitat, traí la seva confusió,confessant la seva incompetèn-cia per a parlar de politica.Revelà que havia refusat detocar a Alemanya i que haviaparticipat en concerts a bene-fici dels jueus. Perb les sevessimpaties són encara dretistes.

La seva retractació no és satis-factoria; hom espera queaquesta sigui almenys un pasendavant cap a l'educació po-lítica que, evidentment, Iturbi

tant necessita.

grans mestres ha quedat limitada en primer el símbol sonor per a una enmoció humana,lloc a les esferes artístiques, iàdhuc, eri que naturalment no serà sempre la mateixaalguns casos, purament professionals, i que a les diferentes èpoques de la història: ella repercussió de la seva obra dintre els símbol musical de 1'aristocrlcia feudal serfgrans moviments polítics ha estat molt re- ' molt diferent del de lá jove burgesia revolu- '^,lativa. Encara més : veiem, que tots aquests cionària o de la burgesia imperialista, peròmestres comencen dintre una tradició de- ¿ significarà sempre la sintetització d'una emo-terminada i es conformen, d'antuvi, a es- ! ció o d'un sentit de vida ben determinats.

' r icrm e nus ca ue els im osen ]es normes'q P . Sr volem clar d un ' ut »oint e 1' vo u-P a a a o a d e 1de la seva època. Però sempro. que ^es

^ejo estilística, hem d'admetre que la música

disposèn' a trencar els'4figorns amb-'h -ti-a- segueix un altre ritme en les traosforma-dició i urevolucionar» el seu •estil, és a dir, cions del seu llenguatge sonor, que les trans-anticipar amb un gest genial les possibilitats formacions político-socials de la societat. Lesexpressives d'una nova època, aquests grans diverses fases de la lluita per l'emancipaciócompositors queden isolats i les capes de del gènere humà repercuteixen naturalmentla societat, per a I es , quals han escçit les se- en les formes i l'estil musical, però mai, comves obres, no estan disposades, ni en condi- dèiem, d'una manera automàtica imaició de seguir en el mateix ritme ]'evolució amb una coincidència exacta. Els músics es-del seu esperit creador, criuen per a la societat davant de la qual es

Monteverdi fa els seus experiments acre- troben collocats i li creen els símbols que ^ne-vits davant un petit cercle d'erudits i la cessita i que li pertanyen. Però els músicssocietat triga molt abans de prendre nota millor dotats saben al mateix temps transfor-de la «invención de la òpera ;Bach tenia mar i desenrotllar el seu estil. La seva tascamolts disgustos per la seva manera aes- revolucionària, l'única que podem admetretranyá» de preludiar i les seves obres cim davant el judici de la història, consisteix pre-foren produïdes completament al marge de cisament en anticipar els elements estilísticsles seves activitats públiques ; .no parlem dels '. que serviran a un esdevenidor més o menysúltims quartets de Beethoven, la part més proper per a la creació dels nous símbols,revolucionària» de la seva producció, encara sonors que correspondran a un nou sentit deavui a penes coneguda, o del Tristany i Par- vida, a una nova emoció col•lectiva.sifal, que han necessitat moltes desenes No es tracta, doncs pas, d'utilitzar unsd'anys per a guanyar la seva trista i mal- quants motius de •caràcter actual i revolucio-entesa •celebritat. Ni parlem per fi del cas nari i de fonamentar en ells una composició,Arnold Schònberg, el més gran revoluciona- utilitzant els antics i ja caducats mitjans es-dor dintre la música dels últims segles, qui tilístics d'una època submergida. Els assaigsviu actualment, després d'haver donat les dels compositors soviètics post-revolucionarisorientacions decisives per a tot un sector que, durant una certa època, s'han plagut enimportant del moviment musical modern, a escriure grans poemes simfònics a la Wagnerla màxima distància lúmaginable de tota i a la Strauss, amb melodies populars i revo-realitat viva , lucionàries, haui fracassat fins ara. Aquest

No hi ha duhte que la música és sotmesa, fracàs es podia preveure : el llenguatge mu-com totes les altres formacions espirituals, Bical straussià, símbol màxim de l'últimaa les lleis generals que regeixen una època fase de decadència del món burgès, no esdeterminada. Un nou invent tècnic, una Iliga amb ]'empenta revoluciondria de Larevolució, la gran figura d'un home d'Estat Internacional. L'eclecticisme d'un Schosta-o de ciències, però igualment un canvi radi- <ocitx, jove compositor molt dotat, que va-ca] o progressiu en les formes de producció, cilla entre una sensibilitat debussyana, uutenora sempre una repercussió dintre el camp patetisme straussià i l'orgiasme iiuuic d'uncultural, contribueixen a la creació de no- Stravinski, ha estat desacreditat últimamentves formes arquitecturals' i poètiques i in- a la U. R. S. S.flueixen en les grans transformacions esti-lístiques de la producció musica]. Totes les * * *diverses èpoques de la història musical esrelacionen amb les dades decisives de la tna nova música s'hauria.de basar, doncs,història del gènere humà, procés històric en una profunda modificació de l'estil mu-molt conegut i ben natural, car els músics„ Bical i fer repercutir en una altra esfera, l'es-rom tots els altres obrers manuals i intel- fera de l'emoció humana, el nou sentiment delectuals dintre la societat humana, no viuen la vida, que sorgeix dels últims fets gloriososal cel sinó a la terra, són éssers mortals com de la nostra revolució. Aquest nou estil estothom i exposats igualment a totes les vicis- basarà forçosament en les avançades de I'es-situts de la vida ciutadana. tul tradicional, és a dir, haurà d'aprofitar-se

de. la liquidació de la música de la societat* * " burgesa.— liquidació efectuada en l'obra dels

No obstant, seria una equivocació de creu- SchSnberg, Hindemith, Bartólc, Falla, etc.re que una revolució en el camp político-so- que haurà al mateix temps de transformar lacial provoqui immediatament tina revolució seva funció i infiltrar-hi un nou element, unde l'estil musical, o a l'inrevés, que una re- element estilístic que fins ara encara no co-volució estilística sigui la conseqüència im- neixem, car és a les mans dels músics crea-mediata i directa d'una revolta de pagesos o dors.de la declaració dels drets de l'iHome. Aques- Aquest nou estil, purificat dels elementsta concepció constituiria una simplificació podrits de la música decadent burgesa i por-

tat per la nova emoció del nou ordre social,donarà un dia a les masses populars els sím-bols sonors de la seva victòria revolucionàriai de les seves aspiracions d'una nova societatmés humana i més justa.^^^^ ©O CD l UI ©OIS I E e aquests moments, encara som 9ven -de les possibilitats objectives d'aquesta veri-

Amb Manuel Clausells, el món musical table revolucionització de l'estil musical.Com en tots els altres sectors de la vida

barceloní ha perdut un dels seus animadors ciutadana, ens trobem en la fase de transfor-més infatigables, home d'una vasta cultura

als manió que, un dia, ens portará cap a la novamusical i d'una venable afició per

del Dintre elsvalors més alts nostre art. estructuració definitiva de la mostra societat.

límits estrets de la nostra vida musical, En aquesta fase de transició, la música té

Clausells ha sabut realitzar una obra cons- una sèrie de funcions revolucionàries — tas-

tructiva, que ha estat d'una gran eficàcia ques immediates al servei de la revolució,encara no signifiquen la revolució de

per al nostre coneixement dels millors in-térprets estrangers i de les obres més dis-

quel'estil musical — sobre les quals dissertarem

cutides de les noves escoles contemporànies. en un segon article.

o1TO VAVER

El conjunt d'aquests fets testimonia l'e-xistència d'un ajut armat als rebels, i comsón incompatibles amb les normes del Dretinternacional i amb les obligacions que elpacte imposa als Estats membres de laSocietat de Nacions, el Govern espanyolformula la seva més enèrgica protesta.Volgueu acceptar, senyor Encarregat de

«Madrid, i5 setembre del 1936. Aegocrs, la seguretat de la meva dlstmgidaconsideració.

Sr. Encarregat 'de Negocis :Tinc l'honor de pregar-vos volgueu co- (Signat) Jadio Alvarez del Vayo.

niunicar ço que segueix al Govern Reiald'Itàlia :

VIIDes del començament cle la rebellió mili-tar, el Govern espanyol ha acumulat provesconstatant que els rebels sublevats contra el Nota del Govern espanyol al GovernGovern espanyol gaudeixen d'un constant de Portugal.ajut que consisteix en el suministre d'ar-mes, municions i homes enviats d'Itàlia, «Afadrid, i5 setembre del 1936.

De tot el material que el Govern espanyolha reeixit a aplegar malgrat el caràcter clan- Sr. Encarregat de Negocisdestí de la intervenció, cm limito a citaralguns dels fets més importants, peuent so- Tinc l'honor de comunicar-vos ço que se-bretot com a base per la presentació de les gueix, pregant-vos de comunicar-ho al Go-proves les declaracions fetes per uns ita vern que tan dignament representeulians al servei dels rebels i que són per llur Des del dia següent a la rebeblió el Governnatura innegables. ha tingut coneixença que els rebels suble-

Primer. L'aterratge forçat en la zona vats contra el Govern legítim, pensaven fer

d'Argèlia de sis hidroavions del tipus Sa- de Portugal una de llurs principals basesvoia Marchetti completament armats. Les d'operacions i aprovisionament..Des d'ales-recerques ordenades pel Govern francès i hores les proves d'aquesta collaboració do-

comandades pel general Dessain, Inspector nada als rebels per Portugal es multipliquenGeneral de les Torres Aèries de França a cada dia. Hi ha massa proves a aportar perI'Africa del Nord, proven que aquests avions, afirmar ço'que queda dit, i em limito a ci-sortits ele la Sardenya el 3o de juliol, tenien tar com a signe característic d'aquest cons-com a destinació Melilla i Ceuta, en poder tant ajut, el fet que la vigilia de l'entradadels rebels. Els avions pertanyien a l'aviació dels rebels a Badajoz han aterritzat a lamilitar italiana, car les indicacions exteriors finca del comerciant senyor Elvas .Duerteestaven tot just cobertes per vernissatge Brasao, situada a mil metres ál sur delblanc i recent. post portuguès de Caia, tres avions rebels

Eren pilotats pels aviadors militars Capi- que restaren en territori portuguès tota . latà Tricosi i els sergents Giliberti Tagoti nit i que s'elevaren el matí següent per a(Renat), Bolzo (Elies), Tercio i Boppostini. bombardejar la ciutat de Badajoz. A un dels

Segon. Les forces lleials han tingut dià- aparells, àel qual s'havien foradat les alesriament la prova de l'activitat dels avions a trets, fou canviada una roda d'aterratgeitalians al servei dels rebels : els Savoia, els trencada. Persones que estaven a la varaCaproni r altres aparells que abans de l'ai- de Caia han apartat aquest testimoni.xecament no existien a l'aviació espanyola. A més de l'ajut armat donat als rebels,

Tercer. El desembarc a Vigo de zq avions aquests han gaudit de tots els beneficis d'unitalians, transportats al port rebel per un trànsit sense restricció de cap mena a tra-vaixeli mercant igualment italià, ha tingut vés del territori'portuguòs, el que ha permèsgairebé tant de ressò a l'estranger com l'in- als rebels de procurar-se avions, armes,cident d'Argèlia. municions i homes,

Segons el redactor diplomàtic del Vlan- Al moll de Santa Polònia, al centre mateixchester Guaràian, el q de setembre el fet de Lisboa, el vaixell alemany «Kamerun»era ja conegut als cercles oficials anglesos descarregà ràpidament la seva càrrega. En-quan l'Encarregat de Negocis d'Espanya el tre l'armament transportat pe] dit vaixell isotmeté a la consideració del Foreign Of- per altre de la mate xa nacionalitat, hi fi-fice. guraven tancs lleugers, avions desmunta-

Quart. El 3o d'agost fou abatut al fron I bles, bombes i granades de má. Els camionsde Talavera un avió italià Fiat C. R. 32, l que hi havia al moll s'encarregaren decomandat pel capitl aviador Ernest Monico, transportar les mercaderies a Badajoz i Sa-i adjunta es trobarà una foto de la placa lamanca.de matrícula, Igualment es troba inclosa D'altra part, contrastant amb aquesta ac-la foto de les ordres del general Kindelán, tihul favorable als rebels, ha estat permès,cap de l'aviació rebel, signades del seu pro- contra tots els principis del Dret de Gents,pi puny i lletra i trobades sobre el cadàver el lliurament als generals rebels dels refu-del pilot italià. líti m 1 fu in de la^ giats po cs espa yo s que g t

Cinquè. Els corresponsals de la premsa monstruosa matança de Badajoz i dels as-mundial han confirmat en llurs informa- ! sassinats'en-"nrassa dinis°'d'altres regionscions trameses als diaris i provinents de les d'Extremadura i Galicia, creien haver salvatcapitaïs rebels on ells han estat, testimonis i llurs vides, passant la frontera portuguesa.personals dels fets, el suministre constant .L'únic •delicte d'aquests refugiats políticsd'avions italians a profit dels rebels. N'hi era—i és—el d'ésser lleïals al Govern legí-ha prou amb esmentar una sola d'aquestes ! tim d'Espanya.informacions, la que ha estat tramesa al ) I tanmateix, hom els ha sotmès a unDaily Mail de Londres el 3c d'agost, pel { règim de persecució i de camps de concen-seu corresponsal Mr. H. S. Garratt, que no 1 tració sense precedent per la seva duresa enha tingut pas inconvenient a signar les cò- i el tracte de refugiats polítics estrangers. Elpi;s dels textos originals, afegint-hi algunes Govern espanyol posseeix respecte a aquestaratlles autò rafes per a testimoniar Pauten- j qüestió proves abundases lès quals poso aticitat absoluta d'aquesta infoimació. Igual- la disposició dels Estats, membres de la So-rnent hi és inclosa una foto del dit docu- cietat de Nacions.ment signat a Barcelona el 13 de setem- EI conjunt d'aquests fets testimonia l'e-bre. xistència d'un ajut armat als rebels, i com

Mr. Garratt, dona els detalls més minu- són incompatibles amb les normes del Dretciosos sobre el bombarcleig del vaixell hos- internacional i amb les obligacions que elpita] «Marquès de Comillas» pels avions ita- Pacte imposa als Estats membres de lalians, i descriu l'arribada de la seva tripu- Societat de Nacions, el Govern espanyollació totalment italiana, quan aterrà en mig formula la seva .més enèrgica protesta.de crits de «Viva España libre» i saluta- ! Serviu-vos acceptar, senyor Encarregat decions a la romana. - Negocis, .la seguretat de la meva distingida

Sisè. Finalment, el r3 de setembre fou consideració.abatud, entre Talavera i Santa Olalla, unaltre avió italià, Fiat C. R. 3a, pilotat pel (Signat) f rabio Alvarez del Vayo.sergent Vicenti Aatriarca el qual fou fetr o er ' ha declarat o ue finura texp es n ç q a

tualment en els anexos. En aquesta de-claració, signada pel susclit pilot, es potveure, entre altres coses, el que segueix

«He fet la guerra durant i8 mesos a ,Abissínia. Quan vaig acabar els meus ser-veis, pensava dirigir-me a Amèrica, peròalgunes personalitats que em coneguerenquan feia els meus serveis a Abissínia, emproposaren de venir a treballar a ]Espanya.Em presentaren a la fàbrica Fiat on s'as-sajaven els aparells de dues esquadretes decaça. Partirem de Gènova el i4 d'agost capa Melilla en un vaixell que no tenia nomespanyo] el qual, a la sortida del port, hissàla bandera republicana. Els aparells des-muntats foren desembarcats a Melilla i en-viats, per al seu muntatge, a l'aeròdrom deNador d'on sortiren per al de Tetuan a fide continuar fins a Sevilla. Tots els mem-bres d'aquestes esquadretes eren italians iestaven comandats pel capità Simonetti. Elgrup de caça era comandat pel comandantPreti, el qual ha mort al front de Talavera.A la sortida de Gènova he vist un vaixellcarregat cl'essència per als rebels.»

Notïcies de tot el món

LA ((SUITE LYRIQUE» d'Alban Bergha estat impressionada en discos «Decca»pel quartet dels germans Galimir. Els mú-sics de Barcelona es recordaran seguramentde la presentació d'aquesta obra valuosa

a la nostra ciutat pel mateix conjunt decorda.

UNA ALTRA NOVETAT per als dis-còfils : el gran violinista Hubermann haimpressionat novament el Concert de Beet-boven, amb les cadences de Joachim. Di-rector d'orquestra : Georg Szell.

FA JUST UN SEGLE que va morir lagran cantatriu espanyola aLa Malibran»,filla de Manuel Garcia, per al qual Rossiniva escriure el paper d'»Almaviva» en el seuBarber.

HITLER I WAGNER

La preferèizcia, fiats lasubiugació espi-ritual de Hitler envers Richard llragner ésextremament signàficath''a. Ràchard Wagner.va ésser, com a home; un .camaleó sensecaràcter. De revolucionari es fa servidor deprince¢s, d'emigra.nt es converteix en xovi-,iàsta; explota l'hospàtalitat i l'ajut artísticde França i es befa., en 1870, d'una maneraescandalosament insípàda de la Repúblicafrancesa, aixafada desjirés d'una lluita bra-va; afalpga el gran Meyerbeer per a es-criure més tard una sèrie de pamflets anti-seanites. Si tot allò fos l'expressió d'un canvirle cmnàcció i d'una compenetració apro-funditzada, encara podria j^o sar. Però quesiguin llegits els seus escrits crítics i po-lltics! En tots els paràgrafs domina, perdarnunt de tot, el Jo del seu autor ; entotes les seves ex osicàons, els fets espiri

-tuals, artístics à politàcs es troben semprede nou relacionats amb la. seva pròpia per-sona. Coni és tot això d'inflat d'egoisme,d'entrebancs i de trucs' comercials !

Ens trobem igualment davant ún fanàtic,és a. dir, clavant urt • uercxufista» fanàtic,que està completament. convençut que pera la Nació significa una gràcia, si ella estroba collocada espirituklment als seus peus,és a dir, davant un individu que candorosn-inent pensa contínnanaent a defensar elsseus interessos, i està, aï mateàx temps, con-venput de la seva vocació de missioner.Usualment s'enalteàxen i es canten precisa-;eent els valors eis quals no presentem idels quals no disposem! Aquesta figura,barreja molt humana ^e genialitat i d'as

-túcia, s'ha creat un món artístïc dualístic,en el gual es confronten., en una «.Mustió Qo•lítica naolt visible les;,. jirtuts més noblesi els vicis més infames, la lluny i la fosca,la raça dominant i la raça servil, però tin-t rigant.

Aquest és el n,ón de Hitler, on la ma-ledicció de l'or i el nan Alberich personi-fiquen les forces racials inferiors, es a dir,el jueu; Siegfried i Hagen, la discòrdianacional, i Wotan, el geni tràgic de la raçagermànica.. Tot allò presentat amb un artpoderós, màgic i, en si mateix, fals. Eltema .cabdal—gairebé mati pronunciat d'unamanera clara, però que permanentment cons

-litueix l'acord bàsic—és sempre de nou la.lluita de l'Individu, dominat per l'obsessiód'imj osar-se. Es precisament per aquestapoderosa obsessió de' l'autor dels MestresCantaires que Hitler hi troba. el reflex delseu propi temperament.

KoNRAD HEIDEN

En la seva magna biografia Adolf Hitler.El segle de la irresponsabilitat, (Zu-ric, 1936•) --- m

(Ve de la pàg, 8)

VII

Nota del Govern esj^anvol al Governd'Itàlia.

MIRAR _-_La República_contra. el FeixText integre del «LI ^ Blanc»bre (Traduït expressament per a MIRADOR, de l'edició diplomàtica oficial)

El llibre Blanc del Govern espanyol ésatn docurnent que, temps a venir, tindràuna extraordinària importància iiistúricasi es realitzen els terribles esdevenimentsque s'anuncien. Aquest text palesarà quepogueren ésser evitats; si la pau s'aferma,el llibre Bianc haurà estat el sea més fermsuport.

En ultres països on hi ha publicacionsespecialitzades, aquest text no es 25ublicaviaen una revista més aviat literària com lanostra. A Catalunya, però, no pot voltarque ens hàgim decidit a instrir-lo a Mt-RADoe, segurs que els nostres lectors _ensagrairan que els donem avui aquest docu-9nent a l'entorn del qual gira tota la po-lítica europea i l'esdevenidor del món.

I

Lletra tramesa el ro d'agost del 1936per S. E. l'Ambaixador d'Espanyaa París, senyor Alvaro de Albornoz,a S. E. senyor Yvon Delbos, Minis

-tre dels Afers Estrangers de França:

((Núm. 547•

París, jo d' ) gost del 1936.Senyor Ministre :

Per ordre del meu Govern tinc l'honor deportar a coneixença de V. E. certes consi-deracions que suggoreix el comunicat re-latiu als afers d'Espanya, publicat desprésdel Consell de Ministres celebrat el 8 del'actual.

D'antuvi vull donar-vos la seguretat for-mal que el Govern francés trobarà per partdel meu Govern una collaboració lleial i ín-tegra en la mesura compatible amb la pro-tecció dels interessos vitals del pafs, per aevitar que els esdeveniments d'Espanya es-devinguin l'origen de dificultats d'ordre in-ternacional de les quals ningú no podriaignorar la gravetat. El Govern de la Repú-blica resta tan fermament fidel a la causade la pau com en el passat, i permeteu-mede recordar a aquest propòsit la prova queacaba de donar del seu esperit de conciliacióquan a conseqüéncia de determinades dificul-tats sorgides a Tànger va ordenar als vai-xells de guerra que sortissin del port d'a-questa ciutat, sense admetre per això ni unsol moment que sigui posat en dubte el seuple i enter dret a mantenir-los-hi.

Malgrat aquest esperit de conciliació, delqual ha donat ja proves positives, el meuGovern lamenta no poder adherir-se a lainterpretació del principi de la no interven-ció que sembla derivar dels termes del ((co-municat» suara esmentat.

No és sense sorpresa i .amargor que elmeu Govern constata la necessitat en quèes veu de recordar amb energia que la situa-ció actual d'Espanya no podria ésser de capmanera assimilada a un conflicte d'ordre in-ternacional. Es tracta d'una qüestió estric-tament interior, creada per la revolta d'unapart de l'exèrcit que el Govern s'apressa areprimir amb els seus propis mitjans resta-blint així la normalitat. Es per això queno podria deixar passar, sense formular lareserva més formal, la interpretació del prin-cipi de la no intervenció donada en el'aco-municatn i consistent a suspendre les ex-portacions d'armes al Govern espanyol. Lasuspensió de l'exportació d'armes al Governespanyol, just en el moment que en té espe-cialment necessitat per a restablir la nor-malitat jurídica en el seu propi territori,]hmy d'ésser conforme amb el principi dela no intervenció, constitueix una interven-ció força efectiva en els afers interiors d'Es-panya. En efecte, podria comportar el resul-tat de fer durar les circumstàncies anormalsactuals més temps que si el meu Govern noestigués privat, per aquesta mesura, delsmitjans d'acció que hauria pogut normal-ment procurar-se a França sense recórrer acap mesura d'excepció.

La no intervenció, segons el criteri delmeu Govern, exigiria pel contrari el man-teniment estricte i escrupolós del règim nor-mal de les relacions de tota mona amb elGovern espanyol. Tot canvi d'aquest règim,ja sigui reduint excepcionalment la possibi-litat normal que ofereix al Govern per a]'adquisició d'armes a França o bé siguidonant als rebels (hipòtesi inconcebible) fa-cilitats a aquest mateix efecte, constituiriasens dubte una intervenció caracteritzada,per tal com seria de mena adequada per amodificar el curs que la situació actual hau-ria seguit si el règim normal de relacionscomercials no hagués estat canviat.

El meu Govern s'ha assabentat pel «co-municat» que el Govern francès ha sotmèsa les potències interessades el text d'un con-veni fixant les regles precises que perme-trien de fer eficaces les obligacions comunesen matèria de no intervenció. Sense tenirconeixença de les disposicions contingudesen aquest projecte de conveni, el Governespanyol no es troba en situació de formu-lar observacions al seu respecte. Si aquestprojecte reprenia el punt de vista més amuntexaminat a propòsit de la no intervenció,és a dir si preveia una suspensió concertadacl'exportació de material de guerra al Governespanyol, aquest hauria de formular al seurespecte la mateixa reserva que la indicadaen el paràgraf precedent amb relació a laresolució adoptada pel Govern francès el8 de l'actual.

EI Govern espanyol està disposat a reco-nèixer els avantatges que aquesta convenció

presentaria, notablement com a mitjà pera prevenir complicacions internacionals decaràcter general. Es per això que, inspirant

-se en els sentiments esmentats al comença-ment d'aquesta lletra i sota el benefici dela reserva de principi enunciada al paràgrafanterior, el meu Govern estaria disposat a

collaborar lleialment en l'aplicació d'una talconvenció en la mesura que fos possible pera ell de fer-ho sense comprometre els inte-ressos del seu país. Creu, perd, indispensa-ble atreure l'atenció del Govern francès so-bre la importància decisiva que presenten,d'un costat, el termini dins el qual el con-veni podria ésser en vigència, i de l'altrel'eficàcia ele les garanties de la seva estrictaaplicació.

E1 factor temps presenta un interès totparticular, sobretot després de la resolucióadoptada pel Govern francès el 8 de l'actuali l'actitud concordant adoptada per altresGoverns. No podrà amagar-se a la vostraclarividència l'extrema gravetat que pot pre_sentar per al Govern espanyol la prolonga-ció, àdhuc per una durada molt curta, d'unasituació en la qual determinats Governs hau-cien pres ja mesures prohibint l'exportacióde material de guerra al Govern espanyol,mentre que d'altres que haurien igualmentd'adherir-se a la convenció projectada con-servin tota llur llibertat d'acció en la ma-tèria.

Quant a l'eficàcia de les garanties, el meuGovern desitja de moment i fins a una infor_mació més ampla de la qual pugui disposar,reduir-se a atreure la vostra atenció sobreels greus riscos als quals pot donar lloc laconvenció si no va acompanyada de garan-ties d'execució de plena eficàcia. No seriaexagerat afirmar, segons la meva opinió,que una tal convenció sense garanties efica-ces d'execució no solament mancaria la sevafinalitat, ans bé podria constituir per ellamateixa una nova font de dificultats.

Vulgueu rebre, senyor Ministre, la segu-retat de la meva alta consideració.

(Signat) Alvaro de Albornoz.0

II

lletra tramesa el ig d'agost del 1936j^er S. E, l'Ambaixador d'Esj5anyaa París, senyor Alvaro de Albornoz,a S. E. senyor Yvon Delbos, Minis

-tre dels Afers Estrangers de França.

((Núm. 553•

París, i5 d'agost de 1936.Senyor Ministre

En la lletra que he tingut l'honor d'adre-4ar_vos el ro de l'actual amb el núm. -547,em permetia insistir sobre la importànciaespecial que el meo Govorn donava quela convenció de no intervenció en els afersd'Espanya, de la qual el Govern francès hapres la iniciativa, pogués entrar en vigènciadins el termini més curt possible. Vaig creu-re que havia principalment d'atreure la vos-tra atenció sobre els perills que podia pre-sentar la prolongació d'un estat de coses enel qual certs Governs, entre ells el Governfrancès, s'han prohibit ja tota exportació dematerial de guerra a Espanya, mentre qued'altres que haurien igualment d'adherir-sea l'esmentada convenció conserven a aquestefecte una total i completa llibertat.

"Tanmateix el meu Govern es veu obligata constatar amb sentiment que aquesta si-tuació perillosa dura ja, malgrat dels esfor-ços del Govenn francès, des de fa una set-mana.

'El meu Govern m'ha encarregat de reite-rar a V. E., molt amicalment i amb fer-mesa, les preocupacions que li causa un talestat de coses. Veu amb sentiment que cadadia escolat no fa més que reduir les possi-bilitats, per a la convenció projectada, d'as-solir la finalitat que havia inspirat la inicia-tiva francesa; i àdhuc comença a demanar

-se si el termini transcorregut no ha compro-mès ja tota possibilitat seriosa d'arribar aun resultat conforme a les intencions delGovern francès.

En aquestes condicions el meu Governconsidera necessari no solament mantenirles reserves de principi ja formulades sobreel fons de la iniciativa francesa, ans bé deformular-ne igualment sobre la seva execu-ció pràctica.

Vulgueu rebre, senyor Ministre, la segu-retat de la meva alta consideració.

(Signat) Alvaro de Albornoz.^^

Resposta de S. E. senyor Yvon Del-bos, Ministre dels Afers Estrangersde França, a S. E. senyor A (varo deAlbornoz, Ambaixador d'Espattva aParís (i).

«Senyor Ambaixador

El Govern francès no ha deixat d'exami-nar amb la més seriosa atenció les comu-nicacions que V. E. ha tingut a bé d'adre-çar-me el ro i el i5 d'aquest mes. Ha presconeixença amb satisfacció de la declaraciósegons els termes de la qual trobarà per partdel Govern de la República Espanyola unacollaboració lleial i íntegra en tota la me-sura compatible amb els interessos vitalsdei país per a evitar que els esdevenimentsd'Espanya no esdevinguin l'origen de di-ficultats d'ordre internacional. Aprecia alta-ment l'esperit de conciliació del qual aquestGovern ha donat prova repetidament i demanera especial quan els incidents sobre-vinguts a Tànger.

Per a dissipar certes aprensions palesadesper V. E., ha de confirmar-li que no hapassat mai pel seu pensament d'assimilarla situació actual d'Espanya a un conflicted'ordre internacional. Però tenia el deure dedemanar-se si un tal conflicte no anava pasa sorgir d'aquesta situació.

Tanmateix els moviments d'opinió i l'emo-ció que en aquesta avinentesa s'han exte-rioritzat en una gran part del món, llur di-versitat i llur amplitud, justifiquen en aquestrespecte les més serioses inquietuds. Es pera defensar la causa ele la Pau—a la qualel Govern de laRepública Espanyola és,com diu V. E., fermament fidel—que haconsiderat que les potències estrangeres ha-vien d'abstenir-se de tota ingerència en elsafers interiors d'Espanya.

Ha estimat que d'un acord realitzat da-munt aquest principi i de les mesures con-certades que en derivin, no , podia resultar,donarles les circumstàncies de fet i el riscde trameses considerables als rebels, capdetriment per al Govern de la RepúblicaEspanyola. Està persuadit, pel contrari, que

4(t .

'/

Una esquad-reta d'avions Junkers volanostres posicions.

allunyar el risc de complicació internacionalés facilitar el retorn d'un estat de cosesnormal a Espanya.

Dóna al bon resultat de les inegociacionsiniciades a aquest efecte una tal import.àn-cia que es veu obligat a prendre, en allòque es refereix a les exportacions destinadesa Espanya, la decisió que ha provocat lesremarques de V. E. L'ha adoptat amb laconvicció que constituía una condició prèviaindispensable a l'èxit de les seves gestions.

Qualsevulla reserva que comportin les con-sideracions exposades per V. E. a propòsitele la posició del Govern francès, aquest noestà menys d'acord amb ella per a reconèi-xer que la valor d'una declaració de no in-tervenció depèn essencialment de la 'sevaràpida entrada en vigència i de ]'eficàciade les garanties previstes per a la seva es-tricta aplicació. Es per això que ha multi -

.plicat en aquest sentit els seus esforços alsquals s'ha associat el Govern británic.

Tal com ja he ñngut oportunitat de do-nar-ne la seguretat a V. E., el Govern fran-cès no ha perdut mai de vista aquesta dobleconsideració en els esforços que realitza propdels altres Governs europeus. Tal com vósen paleseu el desig, continua la seva accióapremiant per al més immediat assoliment,en efecte indispensable, d'una iniciativa quehan inspirat a l'egsems la seva preocupaciópel manteniment de la pau i els seus senti-ments d'amistat envers la República Espa-nvola.

Vulgueu rebre, senyor Ambaixador, la se-guretat de la meva altíssima consideració.

Signat) Yvon Delbbs.a

IV

Paraules pronunciades per S. E. elMinistre dels Afers Estrangers ]u-lío Alvarez del Vayo, Representantd'Espanya, en la seva intervenciódavant l'Assemblea de la S. de N. el25 setembre 1936.

«En fes notes que en nom del meu Go-vern he tingut l'honor de fer arribar a lespotències signatàries de l'acord de no inter-venció i que jo poso a la disposició del Se-cretariat de la S. de N. perquè les faci co-nèixer als membres de la Societat, aquestapolítica de no intervenció és expressament((enunciada com un bloqueig de fet del Go-vern espanyol.

Aquestes notes, així com les altres ques'hi adjunten, donen les proves de la maneracom l'acord de no intervenció s'ha posat enpràctica. No vull cansar l'Assemblea ambla narració • dels fets aplegats en aquestsdocuments.»

V

Nota del Govern -çspanyol a les Po-tències signants de la declaració deano intervenció».

((Madrid, i5- de setembre de 1936.

Senyor Ambaixador:- Tinc l'honor de fér-vos conèixer el quesegueix amb el prec que vulgueu informar-ne el vostre Govern

Primer. Amb data d'avui el Govern es-panyol ha tramès als Governs d'Alemanya,d'Itàlia i de Portugal les notes de les qualstinc l'honor de donar-vos còpia adjunta. Elsfets que s'hi consignen proven que l'acordde no intervenció ha tingut com a resultaten la pràctica el bloqueig del Govern legí-tim. Mentre que contractes de compra d'ar-

VI

Nota del Govern espanyol al Governd'Alemanya.

((Madrid, 1 5 setembre del iq;hSenyor Encarregat de Negocis

Tinc l'honor de pregar-vos que tingueu abé de comunicar ço que segueix al Governdel Reich

Des del començament de la rebellió mi-litar, el Govern espanyol ha acumulat pro-ves, constat ot que els rebels sublevats con-tra el Govern espanyol gaudien d'un ajutconstant que consistia en el suministre d'ar-mes, municions i homes, enviats des d'A-lemanya.

De tat el material que el Govern espanyolha aconseguit reunir, malgrat el caràcterclandestí de la intervenció, em limito a es-mentar alguns dels fets més importants.

Primer. El 9 d'agost un trimotor ale-many Junkers 5 2 aterrà a l'aeròdrom deBarajas (Madrid). Un dels membres de latripulació baixà un moment per parlar ambel radiotelegrafista d'un dels Junkers 52que aleshores feia el tràfic de passatgers en-tre Madrid i Berlín amb molts més apa-

rells que els de servei ordinari per raó deles facilitats donades pel Govern espanyolal de Berlín a fi que els individus alemanysrèsidents a Madrid poguessin sortir d'Es-panya per via aèria. El dit tripulant, des-prés d'haver parlat amb el radiotelegrafista,retornà a bord, l'avió enmig de l'estupe-facció del personal de l'aeriport enfilà elvol, i clarament es pogué apreciar que noes tractava d'un avió civil sinó d'un apa-rell proveït de torres . superior i , inferiof.

EI migdia del mateix dia aterrà nova-ment, per manca d'essència, a l'aeròdromd'Azuaga, on fou apresat amb la seva tri-pulació, composta de quatre alemanys, perun avís militar espanyol.

L'avió tenia a bord uns bidons buits elsquals palesaven que havia fet un vol moltmés llarg que el del trajecte normal, raóper la qual s'havia vist obligat en el cursde] vol a reomplir els dipòsits de benzina.L'avió Junkers 5 2 de tipus militar estavaabsolutament desprovist de tota instalaacióper a passatgers i tal com vingué es trobaen poder del Govern espanyol, que no l'hautilitzat en absolut.

Segon. El dia següent, io d'agost, unaltre avió Junkers 52, s'aproximà a l'aerò-drom de Los Alcózares, i demanà per ràdiosi aquest aeròdrom estava en poder del Go-vern o dels. rebels. Quan li fou contestatque l'aeròdrom era «del Govern» féu unviratge complet, sense poder ésser perseguitpels avions de caça que s'hi trobaven acausa cíe la seva més gran velocitat. Aquestavió volà primer amb direcció Nord i elseu pas per moltes localitats ha estat as-senyalat ; després es dirigí cap el Sud i aca-bà per trobar la direcció que li convenia.En el curs del seu vol demanà úncessamentindicacions a l'aeròdrom de Sevilla.

"ferrer. A partir d'aquesta data es co-mençà a veure sobre tots els fronts oues troben les forces del Govern, esquadre-tes de tres trimotors Junkers, seiise quehagi estat possible controlar el seu nombretotal, que no obstant és prou elevat i aug-menta cada dia. La primera vegada quel'aeròdrom de Getafe ha estat bombardejathan estat vistos en ple dia damunt Madrid,com tothom ha pogut constatar-ho, cinctrimotors Junkers entrenant-se per al bom-bardeig ele la capital d'Espanya.

Quart. El Govern espanyol coneix exac-tament, com és natural, el nombre delsavions rebels en el moment que es produíl'aixecament. Els rebels no comptaven ales=hores més que arao quinze aparells Br?••guet XI, XIX que estaven assignats a lesforces aèries d'Africa. A causa de la suble-vació de Sevilla, tres trimotors Fokker del'esquadreta del Sahara i un Douglas de la(IL. A. P. E.n caigueren en poder dels re-bels. La resta del material de Sevilla, aixícom el dels aeròdroms sublevats de Logro-nyo i León, estava exclusivament formadaP°r Bréguets XIX i una esquadreta de Nieu_port 52.

Però avui, els que ataquen les forces quedefensen la causa del Govern legítim no sónpas aquests aparells, amb els quals l'avia-ció rebel començà la seva sublevació. Sónd'altres molts més poderosos vinguts engran part d'Alemanya i que cada dia arribenen major nombre.

Cinquè. Alguns corresponsals de la prem-sa mundial han confirmat, en llurs in for-macions trameses als diaris i provi^nents deles capitals rebels on han estat testimonispersonals dels fets, el suministre constantd'avions a favor dels rebels.

En el diari anglès Neros Chronicle, del 4ele setembre, hi és descrita amb tots els de-talls l'arribada a 1'aeriport de Sevilla de 1 2avions de caça aleman ys, de l'últim modelGerhart Fieseler. Gerhart Fieseler, perso-nalment, s'encarregà d'organitzar 1'expedi-ció i ha estat vist en el curs del migdia del2 7 d'agost en el hall de l'Hotel d'Anglater-ra, a Sevilla, abillat amb l'uniforme delspilots espanyols.

L'enviat del Ti-mes a Hendaya escriu el26 d'agost:

«Els rebels de Burgos han rebut ahir 21avions Junkers nous, amb els quals hanefectuat el bombardeig de dos aeròdromsdels voltants de Madrid.)(

El corresponsal diplomàtic del News Chro-nicle escriu el q de setembre :•

«Es evident que els rebels reben encarasuministres de guerra provinents de païsosque ja han imposat la prohibició de tal clas-se d'exportacions.»

Sisè. Gràcies a la cooperació de certs fac-tors amagats ben coneguts, els vaixells ale-manys «Kamerum, i aVisbergn han poguttlescarregar ràpiclantent Ilur feixuga càrregaal moll de Santa Polònia, en el centre ma-teix de Lisboa. Hi havia petroli, tancs lleu-gers, avions desmuntats, bombes i granadesde mà. El personal de la Duana havia estatsubstituït per artillers portuguesos. Camionssituats al moll de Lisboa transporten elmaterial ele guerra a Badajoz i Salamanca.

EI conjunt d'aquests fets testimonia l'e-xistencia d'un ajut armat als rebels espa-nvols i com són incompatibles amb les nor-mes del Dret internacional, el Govern es-panyol formula la seva més enèrgica pro-testa.Aprofito aquesta avinentesa per a reno-

var-vos la seguretat de la meva distingidaconsideració.

(Signat) Julio Alvarez del Vayo.

(1) Lletra rebuda el 20 d'agost de ¡936.

(Segueix a la pàg. 71

CAMISERESPECIALISTA

EXIT IN LA MIDA

JAUME 1, itTelèfon !1655

n es ultimats pel Govern espanyol moltabans de l'entrada en vigència de ]'acordde no intervenció han estat anullats, els re-bels segueixen, àdhuc després de la signa-tura d'aquest acord per les potències, rebentde l'exterior material de guerra de totamena.

Segon. Els fets contradiuen les afirma-cions oficials dels països «intervencionistes»Oil el sentit d'una execució vigorosa de 1''a-cerd de no intervenció. Hi hauria prou ambrecordar les declaracions fetes per una d'a-questes Potències la qual no ha dubtat amantenir que aviadors que formen part delservei actiu de la seva aviació militar i quehan estat detinguts a conseqüència d'unaterratge forçat, eren aviadors espanyols.

D'altra part l'actitud adoptada al Comitède Control de Londres per cer-tes Potències ha estat prounificativa, donant lloc a lademanda formulada des ele di-ferents costats perquè homexigeixi d'una manera apre_miant que tots els que hansignat aquest acord es pro-

-- nunciin respecte de la sevaaplicació de manera clara isense equívocs.

Tercer. Tot observador im-parcial reconeixerà (i en aixòhan coincidit les apreciacionsmés autoritzades emeses forad'Espanya clurant les primeressetmanes de la rebellió) que lasublevació dels quadres mili-tars recolzada únicament pelsv<stigis feudals de la societati privada en absolut de totsuport popular hauria estatofegada en l'estat embriona-ri per l'empenta de la im-mensa majoria del poble es-

4 panyol si els rebels no ha-guessin pas beneficiat, de ma-

damunt les nora creixent, de l'ajut armatd'Alemanya i d'Itàlia, aixicom de la cooperació d'altres

factors bon coneguts de complicitat.En la impossibilitat d'aplegar per a la

rebellió contingents espanyols, els generalsfacciosos, a més d'assegurar-se l'ajut es-tranger, han acudit a reerutar tropes mer

-cenàries del Marroc, mobilitzades contra elpoble espanyol precisament a causa de llurreputació sanguinària; aquest procedimenthauria hagut per ell mateix d'escandalitzarel món civilitzat.Oficialment es podrà desconèixer que

aquests fets, tant on ço que es refereix alrecrutament de tropes del Marroc com enallò que fa referència a la importació dematerial de guerra a la zona espanyola delMarroc, constitueixen una infracció flagrantde les regles establertes en els estatuts - envigència, des de l'Acta d'Algeciras fins elTractat franco-espanyol del 1912. Per la res-ta aquest punt de vista està confirmat perla pròpia actitud del Soldà.Quart. Les coses han arribat a tal punt

que el Govern constitucional d'Espaúya hacregut que havia d'adreçar-se al vostre Go-vern, com signant de l'acord de no inter-venció, per a demanar-li si s'ha donat comp-te que l'embargament de l'exportació d'ar-mes a un Govern legítim i la tolerànciade fet d'una intervenció directa per partd'Itàlia i d'Alemanya a profit dels facciosos,són a punt de crear un precedent d'extremagravetat en l'ordre internacional ; el comen-çament d'una moya era a Europa que per-met a determinats Estats afectes a un rè-gim de força, d'imposar impunement, enmig del silenci internacional, llur ideologiai llurs concepcions de l'Estat a un altrepaís mantenint-hi la guerra civil o donantun ajut armat als insurgents.

Cinquè. El Govern espanyol, convençutque el vostre Govern no voldrà pas admetreuna violació talment inaudita del dret i deles pràctiques internacionals que serviria debase a una política que produiria a Europala llei de la violè ncia sense fre i posaria engreu risc la pau mundial donant un cop demort al principi de la seguretat collectiva,demana que s'aixequi l'embargament esta-blert sobre l'exportació d'armes destinadesal Govern espanyol i la prohibició rigorosade proporcionar material de guerra als re.bels.En assabentar V. E. de ço que precedeix,

us prego ele creure en la meya alta consi-deració.

(Signat) Julio Alvarez del Vayo.e

UNID GRAFILA, Cooeeaartvn OBRERA. — Nou de la Rambla, 45