Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Projecte

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2009

INFORME ECONÒMIC I FINANCER

3

SUMARI

Introducció............................................................................................................................................................. 5

Primera part - L’economia catalana i el seu entorn............................................................................................ 9

1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn.......................................................................... 11

2. El context econòmic internacional i espanyol ................................................................................................. 17

3. L’evolució de l’economia catalana.................................................................................................................. 29

3.1. El producte interior brut.......................................................................................................................... 31 3.2. El comerç exterior .................................................................................................................................. 40 3.3. El mercat de treball ................................................................................................................................ 45 3.4. Evolució dels preus................................................................................................................................ 50 3.5. Els salaris i els costos laborals .............................................................................................................. 58

4. Les previsions macroeconòmiques per al 2009 ............................................................................................. 63

Segona part - El sector públic a Catalunya....................................................................................................... 71

5. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2007............................................................................. 73

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat .................................................................................. 75 5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives........................................... 84 5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de

l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ...................................................................................... 86 5.4. El resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat.......................... 90 5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i sectorials .... 91 Annex. La recaptació tributària a Catalunya................................................................................................. 109

6. L’Administració de la Generalitat de Catalunya els tres primers trimestres de l’any 2008 ........................... 115

6.1. L’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat ....................................................................... 117 6.2. L’estat d’execució dels pressupostos de les entitats autònomes administratives ................................ 122 6.3. L’estat d’execució dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut

i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ............................................................................. 123

7. L’Administració local a Catalunya................................................................................................................. 129

7.1. El marc legal i pressupostari del sector local ....................................................................................... 131 7.2. Els pressupostos dels ajuntaments...................................................................................................... 136 7.3. Els pressupostos de les diputacions provincials .................................................................................. 143 7.4. Els pressupostos dels consells comarcals i de les entitats metropolitanes.......................................... 150

8. L’evolució de les despeses de capital de l’Estat a Catalunya....................................................................... 161

8.1. Les inversions pressupostades............................................................................................................ 163 8.2. Les inversions liquidades ..................................................................................................................... 166 8.3. Les transferències de capital ............................................................................................................... 178 8.4. La licitació i adjudicació d’obra pública ................................................................................................ 182

9. Els fons estructurals i el fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya.................................................. 189

9.1. Els fons europeus l’any 2007 ............................................................................................................... 191 9.2. L’aplicació de la política de cohesió en el període 2007-2013............................................................. 206

Tercera part - El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2009................................................ 217

10. Les prioritats dels pressupostos de l’Estat ................................................................................................... 219

11. Les grans magnituds dels pressupostos de l’Estat....................................................................................... 229

4

11.1. Els ingressos consolidats..................................................................................................................... 231 11.2. Les despeses consolidades ................................................................................................................. 234

12. La inversió pública de l’Estat ........................................................................................................................ 239

12.1. Les inversions reals regionalitzades .................................................................................................... 241 12.2. Les inversions segons l’Estatut............................................................................................................ 247

Quarta part - El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.............................. 249

13. Les principals àrees d’actuació .................................................................................................................... 251

14. El finançament de la Generalitat de Catalunya ............................................................................................ 257

14.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic ............................................................................ 259 14.2. Els ingressos de la Generalitat de Catalunya ...................................................................................... 263

15. Les inversions de la Generalitat de Catalunya ............................................................................................. 267

16. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya ........................................... 283

16.1. Els ingressos consolidats..................................................................................................................... 286 16.2. Les despeses consolidades ................................................................................................................. 289 16.3. El compte financer ............................................................................................................................... 294

5

INTRODUCCIÓ

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) Introducció

7

El Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de

finances públiques de la Generalitat de Catalunya, estableix en el seu article 31, punt 4,

lletra g, que un dels documents que s’ha d’adjuntar al Projecte de llei de pressupostos de la

Generalitat de cada any és un informe econòmic i financer. D’altra banda, l’Ordre

ECF/225/2008, de 8 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos

de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009, estableix en el seu article 3 que l’informe

econòmic i financer l’elaborarà la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica.

L’informe econòmic i financer que s’adjunta al projecte de pressupostos de la Generalitat de

Catalunya per a l’any 2009 es desglossa en quatre grans parts: l’economia catalana i el seu

entorn, el sector públic a Catalunya, el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al

2009 i el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.

En la primera part s’explica la situació econòmica en que s’emmarquen els pressupostos per

al 2009, amb una visió del context econòmic internacional i espanyol i una descripció de

l’evolució de l’economia catalana a partir de l’anàlisi dels principals determinants de la

conjuntura econòmica, com són el producte interior brut, el comerç exterior, el mercat de

treball, els preus, els salaris i els costos laborals. Aquesta part de l’informe inclou un capítol

amb les previsions de les principals macromagnituds de l’economia catalana per al 2009.

La segona part inclou un detall de les darreres dades disponibles del sector públic català. En

l’àmbit autonòmic, es presenten les dades liquidades dels pressupostos d’ingressos i de

despeses del sector públic administratiu de la Generalitat de l’any 2007 i dels tres primers

trimestres del 2008, així com la distribució de les inversions reals del sector públic de la

Generalitat de l’any 2007 per comarques i sectors; també hi ha un annex que incorpora

informació sobre la recaptació tributària a Catalunya. En relació a l’Administració local,

s’examinen els pressupostos de l’any 2006 dels principals ens territorials catalans:

ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats metropolitanes. Pel que fa a

l’actuació de l’Administració central, s’inclou un capítol que quantifica les inversions i les

transferències de capital de l’Estat a Catalunya els darrers anys, xifres que es comparen

amb les de la resta de comunitats autònomes. Finalment, es tanca la segona part amb un

capítol sobre els fons estructurals i el fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya, que

recull informació relativa als programes aprovats per a Catalunya corresponents al període

2000-2006 executats el 2007, com també sobre les polítiques de cohesió del període 2007-

2013.

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) Introducció

8

En la tercera part de l’informe econòmic i financer s’expliquen les principals línies del

projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2009. En primer lloc, es presenten

les prioritats pressupostàries per a l’any vinent i, en segon lloc, es quantifiquen les grans

magnituds d’ingressos i de despeses dels comptes estatals. Per últim, es fa una anàlisi de

les inversions reals que l’Estat preveu executar a Catalunya durant el 2009, així com de les

inversions previstes a Catalunya en compliment de l’Estatut d’Autonomia.

En la quarta part d’aquest document es presenten els grans trets del projecte de

pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009. En primer lloc, es destaquen les

principals àrees d’actuació d’aquests pressupostos, d’acord amb les finalitats del Pla de

Govern 2007-2010. A continuació, s’explica l’estructura dels ingressos previstos i la

distribució de les inversions reals del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i

per polítiques de despesa. Finalment, s’inclouen les principals xifres dels pressupostos

consolidats d’ingressos i de despeses del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al

2009, així com el compte financer que es deriva d’aquestes previsions pressupostàries.

9

PRIMERA PART -

L’ECONOMIA CATALANA I EL SEU ENTORN

11

1. SÍNTESI DE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA I EL SEU ENTORN

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn

13

Enguany la presentació dels pressupostos de la Generalitat coincideix amb una greu crisi

financera que ha obligat els governs de la majoria de països de l’àrea occidental a intervenir

en els mercats per estabilitzar el sistema i evitar la paralització del finançament de

l’economia. Han sovintejat episodis de brusques caigudes en els mercats borsaris que han

agreujat la situació bancària malgrat que els bancs centrals han estan injectat recursos

d’ençà que l’agost de l’any passat varen començar les turbulències que el setembre

d’enguany han esclatat.

La crisi financera no està encara superada per bé que es confia que els ingents recursos del

Tresors públics podran aturar el risc de col·lapse sistèmic. Els darrers esdeveniments però,

han posat en evidència que la crisi financera s’està estenent als països emergents ampliant

el risc global. D’altra banda, el deteriorament de l’economia és cada cop més una realitat i la

recessió ja es dóna per inevitable als Estats Units i en diversos països membres de la Unió

Europea.

Les darreres previsions de l’FMI de principis del mes d’octubre posen l’accent en la incertesa

de la situació econòmica, rebaixant les previsions mundials especialment en el cas de les

economies avançades per a les quals es preveu un creixement de només un 0,5% el 2009.

Les economies emergents i en desenvolupament també es desacceleren però mantenen

encara un fort creixement que és el que dóna suport a la dinàmica mundial.

A la Unió Europea i en especial a la zona euro, el deteriorament de l’economia s’ha agreujat

els darreres mesos i les previsions per al 2009 són d’un feble creixement del 0,2%. En el cas

de l’economia espanyola, com també succeeix a Irlanda i al Regne Unit, la crisi immobiliària

està complicant encara més la situació. L’FMI senyala que el creixement del PIB a Espanya

es moderarà enguany, fins a una taxa de l’1,4%, i que el 2009 el creixement serà negatiu

(del -0,2%). Aquests resultats s’allunyen de les previsions oficials del Ministeri d’Economia i

Hisenda (d’un creixement positiu de l’1% el 2009) que emmarquen els projecte de

pressupostos generals de l’Estat per al 2009, realitzades abans del ràpid deteriorament de

l’economia espanyola.

L’economia catalana s’ha vist també directament afectada per la crisi financera que s’afegeix

a la crisi immobiliària interna, també present a Espanya i a altres països. L’evolució de

l’economia s’ha anat desaccelerant amb rapidesa durant l’any per créixer només un 0,8% en

el tercer trimestre i amb perspectives d’empitjorament el que queda d’any. Les previsions per

al 2009 són així mateix pessimistes atès que s’incrementarà la incidència negativa de la

caiguda de la inversió en habitatge, que s’espera podria tocar fons el proper any. D’altra


14

banda, la debilitat de l’economia dels nostres principals clients europeus no ha permès

consolidar, com es preveia, els nostres mercats exteriors i això ha tingut per conseqüència

unes febles exportacions i una debilitat afegida del sector industrial, ja afectat per la

pronunciada caiguda de la demanda interna. L’activitat del sector serveis també s’està

alentint debilitada pel deteriorament del consum privat i de l’economia en general; i en

paral·lel, l’aportació del sector turístic li està també restant força per la menor afluència de

turisme estranger i de la resta de l’Estat.

La desacceleració del consum de les llars s’ha aguditzat durant el 2008 i es preveu que el

2009 davallarà lleugerament, a l’igual que el PIB. Les adverses perspectives del mercat

laboral auguren aquesta dinàmica, si bé, d’altra banda, s’apunten factors de preus que

podrien pal·liar el deteriorament de les rendes familiars, i amb elles el del consum, si es

consolida la baixada del petroli i si la prevista continuïtat en la reducció dels tipus d’interès

oficials es trasllada als costos hipotecaris.

Pel que fa als altres components de la demanda interna, el consum de les administracions

públiques ha estat cedint gradualment durant el 2008 i ho farà també el 2009 atesa la

debilitat dels ingressos impositius. Al seu torn, en la formació bruta de capital la inversió en

construcció es preveu una caiguda en la segona meitat d’enguany llastrada per la crisi de

l’habitatge, que no pot ser compensada per l’activitat d’obra pública, i una accentuació de la

davallada el proper any; la inversió en béns d’equipament, desprès del recorregut força

important dels darrers anys, obtindrà també el 2009 resultats negatius per les limitacions

creditícies i per la debilitat i incertesa econòmica imperant.

En l’àmbit de la demanda exterior, la feblesa de l’economia europea ha frustrat, com s’ha dit,

la recuperació del sector exterior, que s’apuntava com un pal·liatiu de la crisi immobiliària.

Les exportacions han anat perdent força i la fortalesa de l’euro ha incrementat aquesta

tendència en els mercats regits pel dòlar. En aquest sentit, la inflexió recent de l’apreciació

de la moneda única podria jugar com a factor positiu per a la competitivitat exterior, si bé la

debilitat de la demanda mundial, i sobretot la de la zona euro, no dóna peu a pensar en una

millora de les vendes; que evolucionaran dèbilment segons les previsions del quadre

macroeconòmic que emmarquen la presentació d’aquests pressupostos. Les importacions,

molt relacionades amb la evolució de la demanda interna i de l’activitat en general, s’han

desaccelerat amb intensitat durant el 2008 i es preveu que continuaran febles el 2009, cosa

que ajudarà a millorar l’aportació del saldo exterior a l’economia.


15

La inflació ha estat durant bona part del 2008 un factor molt distorsionador de l’economia pel

fort creixement dels preus del petroli que han estat en mitjana del primers set mesos de l’any

un 50% més elevats que l’any passat (valorats en euros). A això cal sumar els alts preus de

la resta de matèries primeres i dels aliments. La contenció del preu del petroli iniciada els

mesos d’estiu s’ha començat a traslladar a les dades de l’IPC, les tensions inflacionistes

s’han començat a moderar els mesos d’agost i setembre i s’espera que ho continuaran fent

els propers mesos. L’evolució salarial té un paper determinant en les rendes familiars i pot

alimentar, així mateix, la inflació. Enguany els increments pactats en conveni han estat un

punt superiors als de l’any anterior. Cal recordar que prop del 80% dels treballadors afectats

per aquests convenis tenen clàusules de garantia salarial lligades a la inflació. No obstant

això, la debilitat de l’activitat econòmica podria portar els propers mesos cap a variacions

salarials més contingudes.

El mercat laboral i l’evolució de l’ocupació és un dels aspectes més preocupants de l’actual

situació. La enquesta de població activa del tercer trimestre d’enguany, publicada just abans

de tancar aquest informe, mostra una destrucció de llocs de treball del 0,8%, una dinàmica

ja anunciada per l’evolució del nombre d’afiliats a la Seguretat Social dels darrers mesos,

que es comenta en l’apartat 3.3. Es preveu que la destrucció de llocs de treball serà la tònica

dels propers mesos i les previsions apunten que l’ocupació podria caure el 2009 un 1,6%,

portant la taxa d’atur a l’11,6%, tot i la moderació prevista en la població activa.

17

2. EL CONTEXT ECONÒMIC INTERNACIONAL I ESPANYOL

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 2. El context econòmic internacional i espanyol

19

L’economia internacional s’enfronta a una situació complicada arran del daltabaix financer

de les darreres setmanes. Des de l’explosió de la crisi subprime a l’estiu de 2007 les

tensions financeres s’han anat accentuant, per entrar en una nova fase al setembre de 2008,

en la que han degenerat en una greu crisi de crèdit i de liquidesa, amb l’enfonsament dels

índex borsaris i amb una preocupació creixent sobre la solvència d’algunes grans entitats

financeres nord-americanes i europees. S’ha posat de manifest la manca de regulació i

supervisió sobre alguns actius financers que han resultat elevadament tòxics, junt amb la

mala gestió dels riscos en moltes entitats, elements que han conduït a la propagació de la

crisi financera a escala global, la més severa des de la Gran Depressió. La inestabilitat es va

intensificar amb la fallida de Lehman Brothers i els gravíssims problemes de la banca

d’inversió nord-americana, la qual cosa va portar a situacions extremes a diverses

institucions financeres a ambdòs costats de l’Atlàntic (Fortis, Hypo Real State,

l’asseguradora AIG, etc), provocant grans intervencions públiques per part dels governs (que

han ampliat les garanties dels dipòsits bancaris, han rescatat les entitats més afectades

mitjançant compres dels seus actius, concessions de crèdits o operacions pròximes a les

nacionalitzacions, etc). No obstant això, no està clar que aquestes mesures extraordinàries

hagin estat suficients, s’han viscut jornades negres a les borses i la desconfiança continua

sent molt alta.

Quadre 2.1PREVISIONS DE CREIXEMENT ECONÒMIC% variació anual

2007 2008 (p)Diferència amb prev.

juny 2008 2009 (p)Diferència amb prev.

juny 2008

Economia mundial 5,0 3,9 -0,2 3,0 -0,9Economies avançades 2,6 1,5 -0,2 0,5 -0,9Estats Units 2,0 1,6 0,3 0,1 -0,7Japó 2,1 0,7 -0,8 0,5 -1,0UE-27 3,1 1,7 -0,4 0,6 -1,1

Regne Unit 3,0 1,0 -0,8 -0,1 -1,8Eurozona 2,6 1,3 -0,4 0,2 -1,0

Alemanya 2,5 1,8 -0,2 0,0 -1,0França 2,2 0,8 -0,8 0,2 -1,2Itàlia 1,5 -0,1 -0,6 -0,2 -0,7Espanya 3,7 1,4 -0,4 -0,2 -1,4

Econ. emergents i en desenv. 8,0 6,9 0,0 6,1 -0,6Xina 11,9 9,7 0,0 9,3 -0,5Índia 9,3 7,9 -0,1 6,9 -1,1Rússia 8,1 7,0 -0,7 5,5 -1,8Llatinoamèrica 5,6 4,6 0,1 3,2 -0,4

(p) PrevisióFont: FMI (World Economic Outlook, Octubre 2008)


20

En aquest delicat context, a l’octubre el Fons Monetari Internacional ha retallat dràsticament

les seves previsions sobre creixement econòmic. L’economia mundial encara avançarà

enguany un 3,9% per desaccelerar-se fins un 3% al 2009. Tot i que aquest creixement és de

signe positiu, representa el creixement més baix des de 2002, i reflecteix la delicada situació

de moltes economies occidentals, properes a la recessió o encaminant-se cap a ella. Les

economies emergents també registraran un debilitament significatiu, però mantindran un

avanç positiu i sostindran l’economia mundial. El FMI pronostica que a finals de 2009

s’iniciarà una recuperació molt gradual, però aquest és un escenari subordinat a tres

supòsits: relativa estabilitat dels preus del petroli i primeres matèries, que les mesures

governamentals per calmar la crisi financera comencin a donar resultat- evitant la crisi

sistèmica-, i que l’ajust immobiliari als EUA toqui fons.

En qualsevol cas, el Fons considera que la incertesa és extrema, perquè es desconeixen els

efectes que tindrà la crisi financera sobre l’economia real, donada la paralització del crèdit

tant per a empreses com per als consumidors. La recuperació no arribarà fins que la

confiança es restableixi, i sembla imprescindible una actuació coordinada a escala global

dirigida a redissenyar molts aspectes de l’arquitectura financera internacional. Fins el

moment, la gran majoria de bancs centrals estan injectant liquidesa al mercat de manera

contínua per tal de suplir l’aturada al mercat interbancari. Paral·lelament, la Reserva Federal

dels EUA, el Banc Central Europeu i altres bancs centrals han realitzat una retallada

conjunta en els tipus d’interès per tal d’animar el crèdit i donar confiança al mercat de

capitals, de manera que els tipus en el cas nord-americà queden situats en un 1,5% i en el

cas de la UEM en un 3,75%. Amb tot, el trasllat de la retallada de tipus al mercat de crèdit no

s’ha produït en la mesura desitjada, donat l’anormal funcionament del mercat intebancari.


21

Gràfic 2.1EVOLUCIÓ DEL PREU DE BARRIL DE PETROLI BRENT

15

35

55

75

95

115

135

155

G 2005

A JL O G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL O

Font: Banc d'Espanya i M in.d'Economia i Hisenda

Pre

u pe

r bar

ril

Preu del petroli en $/ barrilPreu del petroli en €/ barril

Nota: la darrera dada de preu del petroli és la mitjana mensual f ins el 16/10/08.

D’altra banda, cal recordar que ja que en la primera meitat de l’any l’escalada del petroli i

primeres matèries van ajudar a malmetre les perspectives. Després que el preu del cru

assolís rècords històrics al juliol de 2008 (el barril Brent va vorejar els 140 dòlars), s’ha

registrat un descens fins a situar-se a mitjans octubre per sota dels 80 dòlars, a causa dels

creixents signes de debilitat en la demanda d’energia per la ralentització mundial. Aquest

factor, junt amb l’orientació a la baixa dels preus d’altres primeres matèries, pot suposar un

cert alliberament perquè ajudarà a moderar la inflació, que havia augmentat fins a taxes molt

altes, sobretot en les economies emergents. Tot i això, el mercat del cru continua amb una

elevada volatilitat, acreixentada per la inestabilitat financera i les tensions geopolítiques.

L’economia dels EUA s’ha situat en el centre del xoc financer i molt probablement les

conseqüències sobre l’economia real seran significatives. Després que el creixement

interanual del segon trimestre (d’un 2,1%) superés les expectatives, reflectint en bona part

l’impacte positiu de la depreciació del dòlar sobre la demanda externa i els efectes dels

impulsos fiscals del primer semestre, ara com ara l’escenari és poc optimista. L’FMI estima

que el creixement per al conjunt de 2008 serà d’un 1,6%. Tot i això, els indicadors més

recents mostren un debilitament significatiu i es preveu que a partir de finals d’any

l’economia nord-americana es contragui, de manera que el creixement per al conjunt de


22

2009 tan sols seria d’un 0,1%, set dècimes per sota de la previsió realitzada a l’estiu. El

Fons estima que a finals de 2009 es podria iniciar una tímida recuperació, però la gravetat i

durada de la recessió depèn en bona mesura de l’èxit del Pla governamental de rescat

financer, que implica la major intervenció pública des dels anys trenta. El Pla, que té un cost

total de 700.000 milions de dòlars, es va reorientar des del seu plantejament inicial (que

preveia bàsicament la compra d’actius tòxics) i ara es basa en la compra per part de l’Estat

d’accions per recapitalitzar els bancs, junt amb d’altres mesures com rebaixes fiscals o

limitació de les remuneracions als directius de les entitats. Un altre factor determinant serà el

comportament de les llars nord-americanes, amb el consum deprimit per l’increment de l’atur

(la taxa d’atur ha augmentat més d’un punt al darrer any, fins un 6%), pels alts preus de

l’energia, per la contracció del crèdit i per la caiguda de la riquesa immobiliària (arran

l’enfonsament dels preus dels habitatges) i mobiliària. Les empreses no financeres mostren

una millor posició de partida, perquè gràcies als seus balanços sanejats podran recòrrer a

fons propis, però també es poden veure seriosament afectades per la crisi creditícia. D’altra

banda, es confia que l’ajust del sector immobiliari toqui fons, després de quatre anys de

correcció. Així mateix, la inflació ha començat a moderar-se pel retrocés del preu del cru, i

això augmenta el marge de maniobra davant la crisi.

Gràfic 2.2EVOLUCIÓ DELS TIPUS D'INTERÈS OFICIALS

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL O

Nota: el tipus d'interès de referència a la zona euro és el d'operacions principals de finançament i el dels EUA, dels fons federals.Font: Reserva Federal i BCE.

%

Zona euro EUA


23

Les previsions per a l’economia japonesa també registren una retallada important. Encara

que les condicions creditícies no s’han deteriorat tant com a les economies occidentals, per

la menor exposició als actius tòxics nord-americans, la confiança s’ha deteriorat i els

mercats borsaris també s’han enfonsat. D’altra banda, la dada de PIB del segon trimestre

va ser força desfavorable, amb un caiguda intertrimestral de l’activitat a causa de

l’alentiment de inversió i consum privat. Al mateix temps, va desaparéixer la contribució

positiva de la demanda exterior, degut al menor dinamisme de les exportacions i a la

creixent factura de les importacions de primeres matèries. El Fons preveu que el creixement

econòmic per a aquest any i el que ve seran respectivament d’un 0,7% i d’un 0,5%, molt per

sota de la taxa d’un 2,1% de l’any 2007. Els resultats són lleugerament millors que per a la

resta d’economies avançades, gràcies als forts vincles comercials de Japó amb els països

emergents asiàtics, el dinamisme econòmic dels quals es manté malgrat la crisi.

Pel moment, les economies emergents s’estan mostrant relativament resistents davant la

crisi financera, tot i que tampoc s’han lliurat de les davallades borsàries i la contracció del

finançament. El ritme d’activitat es desaccelerarà tant enguany com sobretot al 2009, i els

efectes seran més importants per aquells territoris amb més lligams econòmics amb les

economies desenvolupades, o bé per als països més dependents del finançament extern i

dels fluxos d’inversió exterior. D’altra banda, la inflació de les economies emergents s’ha

elevat de manera important al 2008 a causa de l’encariment dels aliments, ja que aquests

representen una part important en la seva estructura de consum. Es preveu que la seva

inflació continui en taxes relativament altes, tot i que les cotitzacions de les primeres

matèries alimentàries s’estiguin orientant a la baixa. En el cas de la Xina, l’FMI preveu que el

creixement econòmic s’alentirà: al 2007 el ritme era pròxim a un 12%, però tant aquest any

com el 2009 estarà per sota del 10%. Les exportacions perdran dinamisme, però l’activitat

es mantindrà sòlida per la inversió i l’acceleracio del consum. A l’Índia la desacceleració serà

més acusada a causa de la debilitat de la inversió, i després de créixer mes d’un 9% l’any

passat, el ritme es moderarà fins un 7,9% i un 6,9% per al 2008 i 2009 respectivament.

A Llatinoamèrica el panorama també es mostra menys favorable a causa de la combinació

de desacceleració econòmica, inflació més elevada (al nivell més alt dels darrers cinc anys) i

enduriment de les condicions de finançament. S’espera que al 2008 el creixement s’alenteixi

fins un 4,6%, mentre que al 2009 la pèrdua de ritme serà més acusada (3,2%). Fins el

moment la demanda externa ha restat sòlida, sobretot per als països exportadors de

primeres matèries, però s’afeblirà en els propers mesos pel desfavorable escenari de les

economies desenvolupades. Argentina i Brasil creixeran enguany un 6,5% i un 5,2%

respectivament, mentre que al 2009 l’avanç estarà al voltant d’un 3,5%. La desacceleració


24

serà més notable en el cas de Mèxic, per les majors relacions econòmiques amb EUA, de

manera que el PIB augmentarà un 2,1% al 2008 i un 1,8% al 2009.

Gràfic 2.3EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS ÍNDEX BORSARIS

5000

7000

9000

11000

13000

15000

17000

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G 2008

A JL O

Ibex

35

i Dow

-Jon

es

2500

3000

3500

4000

4500

5000

Euro

stox

x 50

Ibex 35 Dow Jones EUA

Eurostoxx 50

Font: Banc d'Espanya i Diari Cinco Días

Nota: la dada d'octubre de 2008 correspon a la mitjana diària fins el 21/10/08.

L’FMI també ha revisat a la baixa les previsions econòmiques per a Rússia i els països del

Centre i Est d’Europa (tant per als comunitaris com per als que no pertanyen a la UE27). En

general, es veuran més afectats per la crisi que altres àrees, ja que són relativament

dependents dels fluxos d’inversió estrangera directa, que molt probablement s’afebliran per

les desfavorables condicions financeres, mentre que el seu sector exterior també es pot

deteriorar per la situació negativa a la zona euro. Rússia creixerà enguany un 7%, mentre

que al 2009 el ritme baixarà fins un 5,5%. Pel que fa als països europeus, pel conjunt de

2008 encara mantindran un creixement destacat (en particular Romania, Bulgària i Polònia),

si bé al 2009 la desacceleració es farà més patent. En concret, cal destacar la forta correcció

que registraran el països Bàltics, pels quals es preveu una contracció econòmica al 2009,

(en particular a Letònia), on es desinflarà l’expansió del consum i de la inversió.

La zona euro també afronta la crisi internacional amb unes perspectives poc favorables, amb

algunes de les seves grans economies molt pròximes a la recessió. Els resultats del segon


25

trimestre ja suggerien un clar deteriorament, en un context de tensions en les condicions de

crèdit, alts preus de l’energia, menor dinamisme exportador per l’apreciació de l’euro i

davallada del sector immobiliari en alguns països. Així, l’economia de la UEM va reduir-se

un 0,2% trimestral, el primer descens des de l’inici de la sèrie de PIB al 1995, si bé la

caiguda també s’explica en part per una compensació tècnica als bons resultats registrats al

primer trimestre. Als darrers mesos el panorama s’ha enterbolit més, ja que la crisi financera

ha sacsejat durament el sector financer europeu, i l’FMI ha retallat de manera significativa

les previsions de creixement. Es preveu que al 2008 l’economia de la UEM avanci un 1,3%,

mentre que al 2009 l’augment tan sols serà d’un 0,2% interanual, un punt per sota de

l’anterior previsió de juny. Així doncs, en els propers trimestres l’activitat seguirà un prefil

descencent, però el Fons espera que a finals de l’any que ve s’iniciii una modesta

reactivació. Per al conjunt de la UE27, es pronostica un avanç d’un 1,7% per al 2008 i una

desacceleració fins un 0,6% per a 2009.

Gràfic 2.4EVOLUCIÓ DELS TIPUS DE CANVI DE L'EURO

1,00

1,10

1,20

1,30

1,40

1,50

1,60

G 2005

A JL O G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL O

Font: BE i BCE.

$/eu

ro

90

100

110

120

130

140

150

160

170

180

Ien/

euro

$/ Euro Ien/ Euro

Nota: la dada d'octubre de 2008 correspon a la mitjana diària f ins el 20/10/08.

Pel que fa al xoc financer, el sector bancari europeu tenia una exposició important als actius

tòxics procedents dels EUA i això ha abocat a la vora de la fallida a algunes entitats


26

financeres, que han estat rescatades per la intervenció dels estats. Després de certes

actuacions descoordinades per part dels governs europeus, finalment s’ha adoptat un pla

conjunt per a la zona euro que té com a punts fonamentals la recapitalizació dels bancs,

mitjançant l’entrada dels estats en el seu capital, l’ampliació de la garantia als dipòsits i

l’aportació de liquidesa al sistema- per part dels estats i de manera complementària al Banc

Central Europeu- per tal de desbloquejar el mercat interbancari. Paral·lelament, el BCE ha

continuat injectant liquidesa i, en coordinació amb altres bancs centrals, ha rebaixat els tipus

d’interès, des d’un 4,25% fins un 3,75%. En aquest sentit, tot i que la inflació de la zona euro

continua en taxes elevades (3,6%), el seu descens als darrers dos mesos deixa més marge

de maniobra per continuar relaxant la política monetària. D’altra banda, un altre dels punts

que preocupa són els països on s’està produint una davallada immobiliària (com Espanya,

Irlanda o el Regne Unit), i en particular pel que fa a la situacíó financera de les seves llars,

que es van endeutar de manera important als darrers anys i ara s’enfronten a càrregues

financeres creixents pels alts tipus d’interès. Amb tot, les hipoteques concedides en general

són de major qualitat que en el cas dels EUA.

Dins dels països de la zona euro, alguns ja han confirmat que estan en recessió tècnica, en

acumular dos trimestres seguits de variació negativa de l’activitat, com Irlanda i França.

L’FMI estima que l’economia alemana alentirà el seu creixement enguany fins un 1,8%,

mentre que al 2009 restarà estancada. Amb tot, compta amb alguns factors que poden

ajudar a sostenir l’activitat, com el relatiu dinamisme en les exportacions i el bon

comportament al mercat laboral- amb la taxa d’atur al nivell més baix des de 1992-, alhora

que la producció industrial encara manté el to positiu. En el cas de l’economia francesa, la

desacceleració serà significativa ja al 2008 (amb un creixement d’un 0,8%), i s’alentirà

encara més al 2009 (amb un increment d’un 0,2%). Per la seva banda, a Itàlia l’activitat

retrocedirà tant aquest any com el vinent (amb descensos d’un -0,1% i d’un -0,2%

respectivament). Així mateix, cal destacar que aquests dos països (junt amb Portugal,

Grècia i Irlanda) parteixen d’una situació poc equilibrada en els seus comptes públics, que

es poden deteriorar encara més per raons cícliques (superant el límit de dèficit del 3% del

PIB). Al Regne Unit l’economia s’està debilitant ràpidament, ja que la crisi financera els ha

afectat especialment, alhora que tant el sector industrial com l’immobiliari han entrat en una

fase contractiva. Les projeccions del Fons són poc favorables i pronostiquen que al 2008 el

creixement de l’economia britànica serà d’un 1%, mentre que al 2009 l’activitat es contraurà

un -0,1%.

Pel que fa a l’economia espanyola, l’activitat s’està deteriorant més ràpidament del previst, i

això ha conduït a una sensible retallada en les previsions. L’FMI estima que al 2008 el


27

creixement es minorarà fins un 1,4% (quan el 2007 havia estat d’un 3,7%), mentre que per al

2009 preveu una caiguda de l’activitat d’un 0,2%. De fet, cal destacar que les previsions més

negatives del Fons per al 2009 corresponen precisament als països amb enfonsaments del

sector immobiliari, com Espanya, Irlanda i el Regne Unit. És molt probable que durant 2008

l’economia espanyola ja registri algun descens intertrimestral del PIB, fet que no succeix des

de l’any 1993.

Quadre 2.2PREVISIONS MACROECONÒMIQUES DE L'ECONOMIA ESPANYOLA% variació anual, excepte que s'indiqui el contrari

2007 2008 (p) 2009 (p)

PIB per components demanda (% variació real) 3,7 1,6 1,0Despesa en consum final nacional 3,8 1,7 1,3 - Despesa en consum final de les llars (1) 3,5 0,7 0,4 - Despesa en consum final de les AP 4,9 4,9 3,8Formació bruta de capital 5,0 0,3 -1,5- Formació bruta de capital fix 5,3 0,3 -1,5 Béns d'equip i altres productes 10,0 2,8 2,7 Construcció 3,8 -1,8 -5,1Demanda interna 4,2 1,3 0,5

Exportacions de béns i serveis 4,9 4,1 4,0Importacions de béns i serveis 6,2 2,6 1,9Saldo exterior (2) -0,8 0,2 0,4

Deflactor del PIB 3,2 3,0 2,5

Ocupació laboral (3) 2,9 0,2 -0,5Taxa d'atur (% de la població activa) 8,3 10,4 12,5

(1) Inclou les ISFLSH (institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars).(2) Contribució al creixement del PIB.(3) Ocupació equivalent a temps complert(p) Previsió.Font: Ministeri d'Economia i Hisenda.

Les previsions publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda al setembre no incorporen les

recents turbulències financeres que han sacsejat els mercats mundials i per aquest motiu

reflecteixen un panorama menys negatiu, però en contrapartida ofereixen pronòstics de

l’evolució de la major part de variables macroeconòmiques. Segons el Ministeri, el PIB

només avançarà un 1,6% al 2008, per alentir-se de nou fins un 1% a l’any 2009. Val a dir

que el Ministeri considera que cap a finals de 2009 podria iniciar-se una lenta recuperació,

tot i que aquest escenari no està exempt de riscos a la baixa si la crisi financera es


28

perllonga. La intensa desacceleració de l’activitat es deriva de la feblesa de la demanda

interna a causa de l’esfondrada en la inversió en construcció i sobretot de l’estancament del

consum privat (que és el factor que més contribueix al debilitament econòmic, ja que creixia

al 2007 un 3,5% i es preveu que enguany el seu avanç s’estanqui fins un 0,7%). La inversió

en béns d’equipament tot i afeblir la seva marxa pel deteriorament de la confiança

empresarial, mantindrà avanços de signe positiu, de l’entorn d’un 2,8% tant aquest any com

al 2009. En contrast amb la demanda interna, la demanda externa presentarà aquest any i el

que ve una contribució positiva, per primera vegada en més d’una dècada, com a

conseqüència de la significativa desacceleració de les importacions (d’acord amb l’atonia de

la demanda domèstica). Les exportacions també perden cert dinamisme, però mantindran

un avanç al voltant d’un 4%, en un context caracteritzat per la desacceleració dels fluxos

comercials internacionals (que segons l’FMI registraran el 2008 el creixement més reduït des

de 2002, d’un 4,9%). Amb tot, el menor creixement de les importacions no serà suficient per

impedir un nou augment aquest any en el dèficit comercial i corrent, si bé al 2009 s’espera

que inicïin la seva correcció.

L’escenari macroeconòmic del Ministeri d’Economia també presenta uns resultats força

negatius, tot i que optimistes atenent a d’altres previsions, del mercat de treball: l’ocupació

es reduirà al 2009, mentre que la taxa d’atur augmentarà fins un 10,4% el 2008, i fins un

12,5% el 2009. Tanmateix, les dades més recents suggereixen que la desacceleració

econòmica fins i tot estaria afectant més de l’esperat al mercat laboral (s’han perdut 240.000

afiliats a la seguretat social al darrer any), cosa que podria elevar la taxa d’atur per sobre de

les previsions (l’FMI xifra un augment de la taxa d’atur al 2009 fins un 14,7%). Pel costat de

l’oferta, els indicadors del sector immobiliari accentuen el seu to negatiu (amb un retrocés de

l’ocupació de gairebé un 14% anual, mentre els habitatges iniciats continuen en caiguda

lliure), alhora que la indústria també presenta una evolució desfavorable, amb una forta

caiguda de l’índex de producció industrial i un acusat descens en l’ocupació. Els serveis és

l’únic sector que es manté en terreny positiu si bé tots els indicadors registren un

empitjorament significatiu, en particular al comerç i als serveis, mentre que l’ocupació ha

aturat el seu creixement i podria iniciar descensos als propers mesos. Finalment, amb

relació a la inflació, després del pronunciat ascens al 2008 a causa dels preus de l’energia i

dels aliments, registrarà una correcció al 2009 (segons el Fons baixarà des d’un 4,5% fins

un 2,6%), com a conseqüència de les menors tensions del preu del petroli i de la feblesa de

la demanda interna.

29

3. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 3. L’evolució de l’economia catalana

31

3.1. El producte interior brut

La suau desacceleració de l’economia iniciada l’any passat ha derivat enguany en una

brusca aturada de l’activitat que ha situat el creixement del producte interior brut en el tercer

trimestre en un 0,8%, desprès de crèixer un 2,3% en el primer trimestre i un 1,4% en el

segon. L’empitjorament de la crisi financera internacional i les seves repercusions en

l’economia mundial han malmès les expectatives de recuperació del sector industrial, que

s’apuntava com a factor de neutralització de la fi del llarg cicle expansiu de la construcció

residencial, i ha sotmès l’economia en una crisi que s’està agreujant per les restriccions

creditícies del sistema bancari.

Quadre 3.1.1EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT A CATALUNYADades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % variació interanual

2007 2007Total any I trim II trim III trim IV trim I trim II trim III trim (A)

Agricultura -3,5 -0,3 -4,4 -4,8 -4,5 -2,9 -1,9 0,0Indústria 2,0 2,8 2,5 2,0 0,8 0,3 -2,1 -2,8Construcció 3,6 3,9 3,5 3,6 3,4 0,9 -1,3 -3,0Serveis 4,3 4,5 4,4 4,4 4,2 3,6 3,3 2,9

PIB pm 3,6 4,0 3,8 3,6 3,1 2,3 1,4 0,8

(A) Dades d'avanç.

Font: Idescat. (Dades d'avanç, Idescat i Departament d'Economia i Finances).

2008

El sector de la construcció mostra un progressiu empitjorament i les previsions que

presenten els indicadors avançats apunten cap a un deteriorament més pronunciat en els

propers mesos per la forta caiguda del nombre d’habitatges iniciats. L’activitat d’obra pública

pot compensar, en part, aquesta davallada. No obstant, l’evolució de la licitació en els

propers mesos –cal tenir present que els dos darrers mesos de juny i juliol s’enregistra una

caiguda d’aquest indicador- és un flactor clau per garantir aquest paper compensador. El

valor afegit brut del sector va iniciar l’any amb un creixement de signe positiu (del 0,9% en el

primer trimestre) però ja en el segon trimestre va caure un 1,3% i l’avanç de dades del tercer

trimestre mostra ja una davallada del 3%. En l’àmbit laboral el balanç és encara més negatiu

amb caigudes del nombre d’afiliats a la Seguretat Social del 13,7% interanual el mes de

setembre.


32

Gràfic 3.1.1NOMBRE D'HABITATGES INICIATS VISATS COL·LEGIS D'ARQUITECTES TÈCNICS (% variació interanual)

-100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL

Font: Ministeri de Foment.

Mitjana mòbil de 12 mesosMitjana mobil de 3 mesos

Gràfic 3.1.2EVOLUCIÓ DE LA LICITACIÓ OFICIAL (% variació interanual)

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL

Font: Ministeri de Foment.

Mitjana mòbil de 12 mesosMitjana mòbil de 3 mesos


33

En el sector industrial desprès de dos anys de recuperació, la dinàmica va començar a

frenar-se el quart trimestre de l’any passat, arrossegat per la mala marxa de la construcció,

alentint el seu creixement per passar a taxes negatives en el segon trimestre (-2,1%). Per al

tercer trimestre, l’avanç de resultats mostra una accentuació en la reducció del ritme de

creixement, que es situa en un -2,8%. La dinàmica de les exportacions durant la primera

meitat de l’any, tot i que feble, ha mitigat l’acusada desacceleració de la demanda interna,

però cal preveure una contenció de les vendes a l’exterior en els propers mesos atesa la

delicada situació econòmica dels nostres principals clients europeus, la qual cosa malmetrà

encara més els resultats actuals. L’indicador de Clima Industrial, que sintetitza les opinions

empresarials del sector, ha anat empitjorant i al mes de setembre es situa en el punt més

baix des del novembre de 1993. La pèrdua d’ocupació a la indústria segons el registre

d’afiliats a la Seguretat Social era d’un 4,2% interanual el darrer mes de setembre, i les

previsions en aquest àmbit es presenten força adverses, desprès de les regulacions

anunciades per les empreses Seat i Nissan, entre d’altres.

Gràfic 3.1.3EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

G2006

A AG G2007

A AG G2008

A AG

IPI corregit d'efecte calendari.Font: Idescat.

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Mitjana mòbil de 12 mesosMitjana mòbil de 3 mesos

La caiguda de la producció industrial afecta a pràcticament totes les branques productives.

Dins la manufactura tan sols el grup d’alimentació, begudes i tabac manté un creixement

positiu, i la branca d’energia i aigua és l’única que evoluciona favorablement. El balanç més


34

negatiu correspon als productes minerals no metàl.lics i al grup de tèxtil, confecció, cuir i

calçat.

Gràfic 3.1.4EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

-17 -14 -11 -8 -5 -2 1 4 7 10 13

Productes minerals no metàl·licsTèxtils, confecció, cuir i calçatResta manufacturaIndústries extractivesTransf. cautxú i plàsticsMetal·lúrgia i productes metàl·licsTotal indústries manufactureresMaquinària i equips mecànicsTotal sector industrialEquips elèct., electrònics i òpticsMaterial transportPaper i arts gràfiques QuímicaAlimentació, begudes i tabacEnergia i aigua

% variació interanualFont: Idescat i INE (mitjana de 12 mesos fins al mes d'agost).

2008 2007

L’activitat en el serveis s’ha vist també arrosegada per la debilitat de la demanda interna i de

l’economia en general, amb una desacceleració durant l’any que evoluciona des del 3,6% el

primer trimestre, al 3,3% el segon i al 2,9% en el tercer. Les branques de serveis de mercat

han estat les més afectades amb una notable caiguda de la xifra de negoci, mentre que els

serveis de no mercat han obtingut millors resultats. L’ocupació en aquest sector, que fins al

mes d’agost mantenia taxes de creixement positives i compensava la pèrdua dels altres

sectors, s’ha aturat sobtadament al setembre (creix nomès un 0,1%). Les dades

desagregades per branques d’activitat de l’afiliación a la Seguretat Social mostren, en

mitjana de l’any fins al mes de setembre, que les activitats sanitàries i serveis socials, i

l’educació mantenen un creixement important de l’ocupació. Les activitats relacionades amb

el turisme presenten, axí mateix, una dinàmica positiva en el conjunt del període, però ja en

el darrer mes de setembre han invertit aquesta tendència. El balanç de la intermediació

financera i les activitats recreatives, culturals i esportives és també positiu però amb

tendència a alentir-se. En la resta de les principals branques d’activitat terciària els registres

han estat molt febles, evolucionant al setembre cap a taxes negatives en la majoria d’elles


35

(excepte l’Administració pública i els serveis personals). Per la seva banda, la caiuguda dels

serveis immobiliaris s’ha fet més acusada a mesura que avançava l’any.

Gràfic 3.1.5INDICADORS D'ACTIVITAT AL SECTOR SERVEISXifra de negoci en valors corrents

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

G07

MG AG G08

MG AG

Font: INE.

% d

e va

riaci

ó in

tera

nual

Mitjana mòbil de 12 mesos

Mitjana mòbil de 3 mesos


36

Gràfic 3.1.6EVOLUCIÓ DELS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL EN LES PRINCIPALS BRANQUES D'ACTIVITATS DE SERVEIS(% var. interanual mitjana anual fins al mes de setembre de 2008)

-12 -7 -2 3 8

Act. immobiliàries

Act. diverses de serveis personals

Comerç al detall

Altres act. empresarials

Venda i reparació de vehicles de motor

Transport terrestre

AP, defensa i SS obligatòria

Comerç a l'engròs

Act. recreatives, culturals i esportives

Hoteleria

Mediació f inancera

Act. afins al transport i agències de viatges

Educació

Act. sanitàries i serveis socials

Font: Ministeri de Treball i d'Assumptes Socials.

Pel que fa als resultats específics del sector turístic, enguany la demanda estrangera ha

minvat un 5% en nombre de turistes i un 4,7% en nombre de pernoctacions totals. Aquesta

reducció es concentra principalment en el nostre principal mercat emisor, el francès. Cal

però destacar l’increment del turisme alemany i portuguès. Tot i la menor afluència de

turistes, l’ocupació hotelera ha augmentat un 1,1% el nombre de pernoctacions gràcies a un

context de control de preus. Les pernoctacions hoteleres del turisme estranger han crescut

un 2,9% però s’han reduït les de turisme estatal (-2%), a causa especialment de la menor

ocupació del turisme procedent de la resta de l’Estat (-5,2%), tot i que també s’ha reduït el

turisme doméstic català (-0,7%). Enguany, l’ocupació hotelera a Barcelona mostra uns

resultats més febles que altres anys, amb un increment de pernoctacions del 0,9%. Entre les

altres marques turístiques principals destaca la recuperació de la Costa Daurada (2,4%) i

també el resultat positiu de la Costa de Barcelona-Maresme (1,4%), augments que

contrasten amb la caiguda de la Costa Brava (-1,4%).


37

Gràfic 3.1.7EVOLUCIÓ DEL TURISME ESTRANGERMitjana mòbil de 12 mesos. % de variació interanual

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

G 0

5 A JL O

G 0

6 A JL O

G 0

7 A JL O

G 0

8 A

AG

Nombre turistes

Nombre pernoctacions

Font: Idescat i IET

Quadre 3.1.2INDICADORS DEL SECTOR TURÍSTIC (gener-agost)% variació interanual

2008 2007Turisme estranger Nombre de turistes -5,0 1,3 Nombre de pernoctacions -4,7 -2,9

Pernoctacions hoteleres Turisme total 1,1 -0,3 Turisme estatal -2,2 -2,0 Turisme estranger 2,9 0,7

Preus hotelers 1,3 3,0

Font: INE, Idescat i Frontur IET.

En el sector agrari, les dades facilitades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció

Rural del darrer avanç de macromagnituds de l’exercici mostren que enguany la producció

final agrària creixerà un 0,6%; però la major quantitat de despeses de fora del sector

necessàries per obtenir aquestes produccions farà caure el valor afegit brut agrari un 1,3%.


38

Per subsectors, es preveu una disminució del conjunt de la producció agrícola per l’important

descens dels cereals que està compensat, en part, per les millors collites de fruita fresca; i

un increment de la producció ramadera, del 2,2%, amb un augment del porquí i les aus, i un

descens de la resta de produccions animals.

Des del vessant de la demanda, les dades de la comptabilitat trimestral de l’Idescat

ofereixen la visió de la important inflexió de la demanda interna que en el segon trimestre

(darrer disponible) creix un 1,4%, una tercera part del que ho feia un any enrera. En el cas

de la despesa en consum privat de les llars aquest alentiment és encara més acusat i la taxa

de creixement del segon trimestre es situa en un 0,8%. Els factors que modulen aquesta

evolució tant continguda són diversos. N’hi ha de derivats de l’alentiment de la renda

disponible de les famílies per la menor creació d’ocupació i l’efecte riquessa negatiu dels

actius mobiliaris i immobiliaris, però també hi conflueix l’elevada taxa d’inflació, els superiors

costos hipotecaris, les restriccions creditícies i una actitud més propensa a l’estalvi davant

els riscos de la crisi. El col·lapse financer i l’enfonsada bursària viscuda el mes d’octubre han

malmès encara més la confiança dels consumidors i amb ella la despesa: la moderació

d’inflació prevista per als propers mesos –arrel de la davallada en el preu de les primeres

matèries- pot fer menys acusada la davallada en el consum.

Quadre 3.1.3EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT A CATALUNYADades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % de variació interanual

2007Total anual I trim II trim III trim IV trim I trim II trim

PIB pm 3,6 4,0 3,8 3,6 3,1 2,3 1,4Components de la demandaDemanda interna 4,0 4,4 4,2 3,9 3,6 2,4 1,4 Despesa en consum de les llars 2,9 3,1 3,1 2,8 2,6 1,7 0,8 Despesa en consum adm. públiques ¹ 5,5 5,9 5,9 5,6 4,6 5,5 5,8 Formació bruta de capital 2 5,6 6,3 5,8 5,3 5,1 2,2 0,4 Béns d'equipament i altres 7,7 8,5 8,2 7,3 6,8 3,0 1,7 Construcció 3,6 4,2 3,6 3,4 3,2 0,9 -1,2Saldo exterior 3, 4 -0,3 -0,2 -0,3 -0,2 -0,4 -0,1 0,0 Saldo amb l'estranger 4 -0,8 -0,3 -1,6 -0,9 -0,6 -1,1 1,5 Exportacions de béns i serveis 4,9 4,4 4,0 8,7 2,5 3,3 2,4 Importacions de béns i serveis 6,0 4,2 7,1 9,2 3,5 5,3 -2,3

(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.(2) Inclou la variació d'existències.(3) Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.(4) Aportació al creixement del PIB.

Font: Idescat.

2007 2008


39

La despesa en consum de les administracions públiques ha mantingut un creixement força

estable en la primera meitat de l’any amb taxes del 5,5%-5,8% en els dos primers trimestres,

derivades en part del fort increment de dotacions en ensenyament i sanitat. Tanmateix,

aquests resultats podrien tendir a la baixa en la segona meitat de l’any atesa la davallada

dels ingressos impositius.

Gràfic 3.1.8 INDICADORS DE LA DEMANDA INTERNA% de variació interanual

-55

-45

-35

-25

-15

-5

5

15

IT 07 II III IV IT 08 IIT IIIT

Font: INE, Banc d'Espanya i DG Tràfic.

0

5

10

15

20

25

Vendes detallMatriculació turismesMatriculació veh. carregaCrèdit sector privat (eix dret)

La formació bruta de capital s’ha aturat arrosegada per la caiguda de la construcció, tot i que

la inversió en béns d’equipament i altres presenta valors positius en els resultats de la

comptabilitat del segon trimestre. Com abans s’ha indicat, les perspectives de la inversió en

construcció són força negatives en el sector residencial privat i, tot i que les de l’obra pública

són més favorables, no podran compensar la caiguda de l’habitatge. La inversió en béns

d’equipament ha estat molt intensa els darrers anys millorant la capacitat productiva de les

empreses, amb taxes mitjanes de creixement del 6,5% els darrers cinc anys (i del 7,8% els

darrers tres anys). Ara, però, tant la situació econòmica com les restriccions creditícies i les

incerteses de l’entorn econòmic són factors que incidiran negativament en la dinàmica de la


40

inversió empresarial, com probablement s’anirà fent palès a partir de la segona meitat de

l’any.

La demanda externa ha tingut els dos primers trimestres d’enguany una aportació millor que

no pas l’any passat, restant un dècima al creixement del PIB en el primer trimestre i amb una

contribució neutra en el segon. El comportament dels dos grans àmbits d’intercanvis

comercials, el de la resta d’Espanya i el de la UE i la resta del món, ha estat molt desigual

en els dos trimestres i pràcticament els saldos finals dels dos grups s’han compensat entre

si. Dins de l’àmbit del comerç amb l’estranger, les exportacions de béns i serveis presenten

en la primera meitad de l’any un perfil descendent, que s’espera s’anirà fent més acusat en

la segona meitat atesos els esdeveniments internacionals que frenaran la demanda exterior.

Pel que fa a les importacions, el creixement en la primera meitat de l’any en un 1,5%, força

lluny dels registres del 2007 (6%), a causa de la forta contracció experimentada per la

demanda interna.

3.2. El comerç exterior

L’any 2008, l’evolució del sector exterior de Catalunya s’emmarca en un context de

desacceleració del creixement de les principals economies mundials i de fortes tensions en

els mercats financers, especialment a partir del segon semestre, en què l’euro i el preu del

petroli, després d’assolir màxims històrics, han mostrat una elevada volatilitat. La

competitivitat en preus de les manufactures catalanes respecte del conjunt dels països

industrialitzats el primer trimestre de 2008 va empitjorar 1,9 punts percentuals respecte del

mateix període de l’any anterior, la meitat del que ho va fer al conjunt d’Espanya (on la

pèrdua va ser de 4,0 punts). L’evolució dels tipus de canvi nominals, derivada de la

tendència a l’apreciació de l’euro, n’és el factor explicatiu, donada l’evolució favorable dels

preus relatius. Aquests resultats s’han reflectit en l’índex de competitivitat revelada (que

mesura l’evolució de la quota de mercat de les exportacions catalanes en els mercats més

representatius), que el primer trimestre de 2008 va experimentar un empitjorament de 4,3

punts en termes interanuals.

El primer semestre de 2008 l’evolució del comerç exterior de Catalunya ha vingut marcada

per la desacceleració del creixement de les exportacions i les importacions del Principat,

especialment de les dels mercats extracomunitaris. Les exportacions han crescut un 2,2%

en termes nominals en relació amb el mateix període de l’any anterior, mentre que les


41

importacions ho han fet en un 1,5%. Aquestes tendències han permès frenar el creixement

del dèficit comercial de Catalunya amb l’estranger (amb un augment nominal del 0,3%) i

millorar la taxa de cobertura de les importacions per les exportacions, que s’ha situat en el

64%, un punt per sobre de la de 2007.

Gràfic 3.2.1EVOLUCIÓ DEL COMERÇ DE BÉNS AMB L'ESTRANGER (mitjana mòbil de 12 mesos)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL

Font: Idescat i Agència Tributària (dades en valors corrents).

% v

aria

ció

inte

ranu

al

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

Exportacions (eix esquerre)Importacions (eix esquerre)Saldo comercial (eix dret)

La UE és el principal mercat de les importacions i les exportacions catalanes. El primer

semestre de 2008 la UE-25 ha estat la destinació del 71,5% de les exportacions i l’origen del

60,1% de les importacions del Principat. Les exportacions a la UE-25, amb un creixement

del 2,6% han mostrat un major dinamisme que les dels mercats extracomunitaris (1,2%). En

canvi, les importacions provinents de la UE-25 han caigut un 2,5%. Com a conseqüència

d’aquestes tendències el dèficit comercial amb la UE-25 ha disminuït un 15,7% en relació al

primer semestre de 2007, mentre que la taxa de cobertura s’ha situat en el 76,2%.

El dèficit amb la UE-25, que representa el 39,8% del dèficit comercial del Principat, s’explica

fonamentalment pel saldo clarament desfavorable amb Alemanya (32,4% del dèficit total) i

en menor mesura amb Itàlia (13,2% del dèficit), si bé, en el primer semestre de 2008 s’ha

reduït el dèficit comercial amb aquests països. En canvi el Principat presenta un saldo

comercial clarament favorable amb Portugal (254,6%), el Regne Unit (136,8%) i França

(121,6%); països que són els altres principals mercats europeus (concentren el 33,4% de les

exportacions i el 15,2% de les importacions).


42

Els intercanvis amb els països de fora de la UE-25 representen el 28,5% de les

exportacions, el 39,9% de les importacions i el 60,2% del dèficit comercial de Catalunya amb

l’estranger. Els altres països d’Europa són la destinació del 8,6% de les exportacions, la

resta es distribueix entre Amèrica central i del sud (5%), Àsia (6,4%), Àfrica (3,9%), Amèrica

del nord (2,8%, principalment als EUA) i Oceania (1,8%). En el primer semestre de 2008

destaquen pel seu dinamisme els mercats europeus que no formen part de la UE-25, amb

un creixement de les exportacions del 15,3%.

Àsia és l’origen del 19,4% de les importacions del Principat, destacant especialment la Xina,

d’on provenen el 6,9% de les importacions. La resta de territoris europeus representen el

5,2%; Àfrica el 6,9%; Amèrica central i del sud el 4%; Amèrica del nord el 4,2%; i, finalment,

Oceania el 0,2%. L’elevada cotització de l’euro enfront el dòlar, ha afavorit el dinamisme de

les importacions dels EUA, amb un creixement del 34,2%, lleugerament superior al de 2007.

D’altra banda també és de destacar la desacceleració del creixement de les importacions de

la Xina, amb un increment del 3,7% el primer semestre, comparat amb el 20,6% de 2007.

Cal tenir present que el dèficit comercial amb la Xina representa el 17,2% del dèficit total de

Catalunya amb l’estranger.

Quadre 3.2.1EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS I LES IMPORTACIONS PER ÀREES I PAÏSOS% de variació interanual

Pes (% total)

Pes (% total)

Var. saldo comercial

Taxa de cobertura

2007 2008 gener-juny

2008 gener-juny 2007 2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-junyUnió Europea -25 5,2 2,6 71,5 5,5 -2,5 60,1 15,7 76,2

Alemanya 2,9 2,4 10,6 11,1 -1,9 18,4 4,2 36,7França 5,9 0,7 19,5 5,4 -5,9 10,3 50,1 121,6Itàlia 9,1 2,3 10,3 13,2 -3,3 11,3 10,1 58,0Portugal 1,3 4,1 7,5 -17,5 2,9 1,9 5,0 254,6Regne Unit 4,0 -7,8 6,4 -13,7 -3,8 3,0 -17,4 136,8

Altres països Europa 4,0 15,3 8,6 -3,3 -8,4 5,2 130,9 105,5Suïssa -13,8 12,0 2,7 -30,8 6,1 1,5 133,7 110,7

Amèrica del Nord -0,5 -12,8 2,8 29,2 34,6 4,2 -123,3 42,2Estats Units Amèrica -0,2 -14,6 2,5 33,2 34,2 4,0 -118,2 40,3

Amèrica Central i del Sud 6,4 -20,1 5,0 9,3 3,8 4,0 -505,1 80,8

Resta del món 14,5 7,7 12,1 5,8 9,2 26,5 -9,9 29,3Japó -7,2 -25,2 0,7 3,6 -8,2 3,7 5,4 11,5Xina 17,1 14,9 1,0 20,6 3,6 6,9 -2,5 9,8

Total 6,0 2,2 100,0 5,9 1,5 100,0 -0,3 64,0Font: Idescat(Dades en valors corrents)

Exportacions Importacions Taxa de

creixementTaxa de

creixement


43

Els fluxos comercials amb l’estranger classificats segons la destinació econòmica dels béns

es distingeixen entre béns de consum, béns de capital i béns intermedis. Pel que fa a les

exportacions, els productes que han mostrat un major dinamisme el primer semestre de

2008 són els béns de consum (4,2%) i, particularment, els d’alimentació i begudes (11,1%).

En canvi les importacions d’aquest tipus de béns s’han reduït en un 6,7%, amb una

disminució del dèficit comercial del 40,7% en relació amb el primer semestre de 2007.

L’augment de les exportacions de béns de capital ha estat de l’1,8%. Dins d’aquesta

agrupació cal distingir, però, entre l’evolució de les exportacions de maquinària i altres béns

d’equipament, amb una escalada del 6,3%, i la de les exportacions de material de transport i

altres béns de capital, amb una reducció de l’1,6%. Les importacions de béns de capital han

disminuït un 8,3%, de manera que el dèficit comercial s’ha reduït en un 27,8% en termes

nominals.

Quant a les exportacions de productes intermedis, que representen el 54,4% de les totals,

han crescut únicament un 0,9%. En canvi, les importacions han mostrat un comportament

més dinàmic, amb un increment del 7% i són, de fet, les responsables de l’encara signe

positiu de les importacions. Això ha comportat un augment del dèficit comercial del 15,2% en

termes nominals. Els productes intermedis representen el 81,9% del dèficit comercial del

Principat amb l’estranger.

Quadre 3.2.2EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS I LES IMPORTACIONS PER DESTINACIÓ ECONÒMICA DELS BÉNS% de variació interanual

Pes (% total)

Pes (% total)


Taxa de cobertura


2008 gener-juny 2007 2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-junyBéns consum -1,5 4,2 36,2 1,0 -6,7 27,5 40,7 84,5

Aliments, begudes i tabac 7,3 11,1 8,1 8,4 1,4 5,0 183,4 104,1Altres béns de consum -3,7 2,4 28,1 -0,4 -8,4 22,5 35,6 80,1

Béns de capital 4,1 1,8 9,4 8,0 -8,3 8,3 27,8 73,0Maquinària i altres béns de capital 7,8 6,3 4,3 11,3 -9,4 6,1 19,1 44,9Material de transport i altres 1,3 -1,6 5,2 -1,1 -5,4 2,2 6,9 150,3

Béns intermedis 12,0 0,9 54,4 8,2 7,0 64,3 -15,2 54,1Prod. Intermedis agricultura 38,4 8,7 0,5 38,4 50,7 3,3 -57,0 9,4Productes energètics i industrials 11,8 0,9 53,9 7,1 5,3 60,9 -11,8 56,6



creixementTaxa de

creixement


44

Per branques productives, els vehicles de motor i material de transport i la indústria química

representen més del 40% de les exportacions i del 30% de les importacions del Principat.

L’evolució d’aquests sectors en el primer semestre de 2008 s’ha caracteritzat per l’atonia de

les exportacions (amb increments nominals del 2,2% i del 2,7% respectivament), mentre que

les importacions de vehicles de motor ha caigut un 12,7% i les del químic han crescut un

3,9%. Aquests dos sectors, juntament amb el de productes alimentaris i begudes, són els

que presenten una millor taxa de cobertura de les importacions per les exportacions. En el

primer semestre de 2008 hi ha tres branques que destaquen pel seu dinamisme: les

indústries extractives i energètiques; la d’agricultura i ramaderia i la de productes alimentaris

i begudes. La branca de les indústries extractives i energètiques és la que presenten un

major desequilibri en els intercanvis comercials, amb una taxa de cobertura inferior al 10% i

un pes del 31,4% en el dèficit comercial de Catalunya amb l’estranger. En el primer

semestre de 2008 tant les exportacions com les importacions han presentat taxes de

creixement superiors al 40%, evolució que ha comportat un augment del dèficit comercial en

termes nominals del 39,4% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Pel que fa a

la branca d’agricultura i ramaderia, l’augment de les exportacions ha estat d’un 11,1%,

enfront una escalada de les importacions del 28,1%; com a resultat, el dèficit comercial s’ha

incrementat en un 35,3% en termes nominals. L’activitat de productes alimentaris i begudes

ha protagonitzat un creixement de les exportacions del 16,3%, sensiblement superior a

l’augment de les importacions (9,7%), cosa que ha permès reduir el dèficit comercial

d’aquesta branca en més d’un 40% en relació al primer semestre de 2007.

Quadre 3.2.3EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS I LES IMPORTACIONS PER BRANQUES PRODUCTIVES% de variació interanual

Pes (% total)

Pes (% total)


Taxa de cobertura


2008 gener-juny 2007 2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-juny2008

gener-junyAgricultura, ramaderia, 5,6 11,1 1,8 26,5 28,1 4,4 -35,3 25,8Extr. I refinació petroli 14,1 48,3 1,9 5,3 40,2 12,5 -39,4 9,5Productes alimentaris i begudes 8,9 16,3 9,3 11,9 9,7 6,3 43,5 94,3Ind. tèxtils, cuir, calçat, vestit 8,3 -6,1 6,3 -3,8 -6,1 6,9 6,2 58,1Indústries químiques 6,9 2,7 21,8 5,5 3,9 16,8 -10,9 83,2Const. maquinària i equips mecànics 23,4 -6,4 6,0 12,7 -8,1 7,5 9,9 51,8Metal.lúrgia i prod. metal. 15,7 -8,4 6,7 9,2 -10,6 7,5 13,5 56,7Const. maq. ofic., ord. -5,8 -0,4 1,9 -9,5 -8,2 4,8 10,5 25,2Maquinària i mat. elèctrics i electrònics -1,2 5,1 10,0 8,7 5,1 9,6 -5,2 66,3Vehicles motor i alt mat. -3,2 2,2 21,0 5,4 -12,7 14,0 82,1 96,4Resta branques 12,8 -5,0 11,6 5,0 -6,1 9,0 10,7 81,9No classificats 8,2 53,7 1,7 17,6 112,2 0,6 20,3 199,1



creixementTaxa de

creixement


45

3.3. El mercat de treball

L’any 2008 va iniciar-se amb una important desacceleració al mercat de treball català, i a

mesura que avancen els mesos la informació assenyala un deteriorament progressiu, en

sintonia amb l’empitjorament de la situació econòmica. Tant la reducció d’afiliats a la

Seguretat Social com el fort increment en el nombre d’aturats a l’INEM suposen una evolució

desfavorable i marquen un canvi important respecte l’expansió de l’ocupació al llarg de la

darrera dècada. En concret, el nombre d’afiliats va començar a registrar descensos

interanuals a partir del mes de juny de 2008, i la darrera dada de setembre assenyala una

caiguda de l’afiliació d’un 2,1%. Si es considera la mitjana anual fins a setembre, l’afiliació

presenta una variació interanual nul·la, la qual cosa representaria la pitjor evolució anual des

de l’any 1994. Tot apunta a que aquesta tendència desfavorable també es reflectirà en les

properes dades de l’enquesta de població activa per al tercer trimestre. Fins el moment,

l’enquesta assenyala una desacceleració de l’ocupació per al primer semestre, la qual va

créxer un 1,6% respecte un any abans.

Gràfic 3.3.1DINÀMICA DE L'OCUPACIÓ

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

I02

II III IV I03

II III IV I04

II III IV I05

II III IV I06

II III IV I07

II III IV I08

II III

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya. Ocupats EPA Catalunya. Total afiliats

Espanya. Ocupats EPA Espanya. Total afiliats

Font: Ministeri de Treball i Afers Socials.


46

Per règims de la Seguretat Social, la destrucció d’ocupació es concentra en el règim

general, mentre que els autònoms conserven un creixement de signe positiu (d’un 3,9% en

mitjana al 2008), si bé a mesura que avança l’any han anat perdent dinamisme. Cal recordar

que l’autotreball acostuma a incrementar en períodes de crisi, ja que representa una activitat

refugi, i el mateix suceeix amb altres règims com el de treballadors de la llar (que ha anat

guanyant afiliats als darrers mesos). D’altra banda, al conjunt de l’Estat el nombre d’afiliats

també presenta una trajectòria de descens, i al mes de juny la reducció interanual és d’un

2,4%, tot i que en termes de mitjana anual (fins el mes de setembre) es registra un

creixement d’un 0,2%.

Quadre 3.3.1

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL

Dades anuals Darrera dada: setembre 2008% variació Variació interanual

2006 2007 Mitjana 2008 (fins setembre) Núm. afiliats Absoluta Relativa %

CATALUNYATotal règims1 3,9 2,2 0,0 3.351.065 -73.462 -2,1Règim general 4,1 2,9 -0,1 2.679.663 -74.330 -2,7Règim autònoms 2,5 2,9 3,9 586.686 11.279 2,0

ESPANYATotal règims1 4,3 3,0 0,2 18.837.302 -470.688 -2,4

1Inclou el règim general, el d'autònoms i els règims especials.Font: Ministeri de Treball i Afers Socials.

Amb relació al comportament de l’ocupació per sectors d’activitat a Catalunya, al 2008 s’està

produint un retrocés de l’afiliació a la construcció (d’acord amb el fort ajust al sector) i a la

indústria, amb caigudes respectives d’un -7% i d’un -2,4% en mitjana. Als darrers mesos les

caigudes s’han anat accentuant. De fet, la destrucció d’ocupació a la indústria està sent més

intensa que l’ajust que va viure el sector a l’etapa 2002-2005 (posterior a la explosió de la

bombolla tecnològica a l’any 2001). Els serveis i l’agricultura van presentar una resistència

notable a la desacceleració econòmica durant el primer semestre, i l’afiliació creix en mitjana

un 1,8% i un 2,9% respectivament. Tot i això, als darrers mesos es constata una feblesa

creixent als serveis, que podrien començar a registrar caigudes interanuals de l’afiliació als

propers mesos. Segons branques d’activitat, els mals resultats són força generalitzats als

subsectors industrials, si bé destaquen les davallades a la fabricació de vehicles, a la

indústria de materials per a la construcció, plàstic, siderúrgia, maquinària, fusta i mobles i a

l’edició i arts gràfiques. Dins dels serveis, als mesos recents s’han produït descensos


47

destacats a algunes activitats, que s’estan ressentint de la caiguda del consum privat, com

ara la venda de vehicles, el comerç, les agències de viages i l’hoteleria, així com als serveis

empresarials. En canvi, els serveis de no mercat segueixen creant ocupació (l’administració

pública, educació i sanitat). En comparació amb la mitjana espanyola, a Catalunya s’està

produint una evolució més desfavorable a la indústria i als serveis, mentre que la reducció

dels afiliats a la construcció està sent més intensa en l’ambit estatal.

Gràfic 3.3.2AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER SECTORSTotal règims

-15

-10

-5

0

5

10

15

G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL S

Font: Ministeri de Treball i Afers socials

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Agricultura IndústriaConstrucció Serveis

Pel que fa al col·lectiu de treballadors estrangers, fins el moment la seva ocupació està

resistint força bé l’afebliment al mercat de treball català. De fet, al 2008 el nombre d’afiliats

estrangers ha augmentat en mitjana un 6,3% respecte un any abans, tot i que no es

descarta que els propers mesos les dades comencin a reflectir el canvi de cicle de l’activitat

econòmica.

Un altre indicador que confirma la forta desconfiança sobre el moment econòmic és la

caiguda dels contractes registrats a les Oficines de Treball de la Generalitat (OTGs). Fins el

mes de setembre la contractació s’ha reduït un -7,3% en comparació amb un any abans,

amb davallades als contractes temporals (-7,4%) i als indefinits (-6,7%). Al conjunt de l’Estat


48

el descens és més intens (-8,1%), en particular pel que fa a la contractació indefinida, que és

un 10,4% menor que al mateix període de 2007. El major descens en la contractació

temporal està provocant que la taxa de temporalitat estigui baixant, i segons l’EPA en el

primer semestre de 2008 va arribar a un mínim històric (d’un 21,9%). No obstant això,

aquesta retallada té un cert caràcter passiu, ja que no respon al dinamisme de la

contractació indefinida, sinó al fet que una de les primeres vies d’ajust de plantilles de les

empreses és la no renovació de contractes temporals.

Quadre 3.3.2

MAGNITUDS DEL MERCAT DE TREBALL A CATALUNYA I A ESPANYA

CATALUNYAAny 2007 Mitjana 2008

(fins 2T)% de variació interanualPoblació activa 2,6 3,0Població ocupada 2,7 1,6Població en atur 1,8 22,5

NivellsTaxa d'activitat. pobl. 16 a 64 anys (%) 77,0 77,9Taxa d'ocupació. pobl. 16 a 64 anys (%) 71,9 71,9Taxa d'atur (%) 6,5 7,6Taxa de temporalitat (%) 23,7 21,9

ESPANYA

% de variació interanualPoblació activa 2,8 3,0Població ocupada 3,1 1,0Població en atur -0,2 26,0

NivellsTaxa d'activitat. pobl. 16 a 64 anys (%) 72,6 73,4Taxa d'ocupació. pobl. 16 a 64 anys (%) 66,6 66,0Taxa d'atur (%) 8,3 10,0Taxa de temporalitat (%) 31,7 29,8

Font: Enquesta de població activa (EPA), INE.

Pel que fa al comportament de l’atur, segons les diferents fonts d’informació registra una

forta evolució a l’alça com a conseqüència de la manca de creació d’ocupació, però també

pel significatiu creixement de la població activa. Amb dades de l’EPA, es pot constatar com

la població activa al primer semestre presentava un avanç considerable (d’un 3% anual),

sobretot per l’increment d’actius nascuts a l’estranger. Per la seva banda, la població

aturada segons l’enquesta va augmentar a la primera meitat de 2008 un 22,5%, provocant

que la taxa d’atur s’elevés fins un 7,6% (quan al 2007 va ser d’un 6,5%). El to negatiu de la

resta d’indicadors laborals fa preveure que la tendència a l’alça en la taxa d’atur continuarà


49

als propers trimestres. Caldrà veure, a més, si en la segona meitat de l’any el deteriorament

de les expectatives econòmiques determina una moderació en la població activa. Si aquesta

contenció no es produeix, això podria pressionar a l’alça la taxa d’atur. Paral·lelament, al

conjunt d’Espanya la població aturada ha augmentat un 26% al primer semestre i la taxa

d’atur s’ha situat en un 10%, molt per sobre de la mitjana de 2007 (d’un 8,3%). En canvi, a la

zona euro la taxa d’atur està registrant un augment molt més moderat, i la mitjana anual (fins

a agost) es situa en un 7,3% (similar a la taxa pel conjunt de 2007, d’un 7,4%).

Gràfic 3.3.3EVOLUCIÓ DE L'ATUR REGISTRAT

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

G2005

A JL O G2006

A JL O G2007

A JL O G2008

A JL S

Font: Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i INEM.

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya Espanya

La informació de l’atur registrat a les oficines de treball proporciona informació més recent

que l’enquesta de població activa sobre el mercat laboral català. Des de finals de 2007, l’atur

registrat ve experimentat un augment continu, i en el conjunt de l’any creix un 22,1%. Als

mesos més recents s’ha accentuat el seu creixement, que arriba a un 37,2% interanual al

setembre, la qual cosa representa 95.981 aturats més respecte un any abans. L’atur ha

augmentat a tots els sectors, però en concret destaca l’augment a la construcció, on el

nombre d’aturats s’ha doblat en un any. També cal esmentar l’important augment de l’atur

entre el col·lectiu sense ocupació anterior (d’un 28,4% en mitjana al 2008), mentre que

serveis i indústria acumulen creixements anuals superiors al 10%. D’altra banda, l’increment

de l’atur està afectant especialment al col·lectiu d’homes, que representa més d’un 65% dels


50

nous aturats del darrer any. L’impacte en el col·lectiu de treballadors estrangers també és

molt notable, ja que el nombre d’aturats registrats a les oficines gairebé s’ha doblat en un

any. Per tant, tenint en compte que de moment l’ocupació de la població immigrant es

manté, tot apunta a que l’increment de l’atur s’explica perquè els actius estrangers han

seguit augmentant.

Al conjunt de l’Estat l’atur registrat també continua amb una dinàmica negativa, encara que

no tant com a Catalunya. Al 2008 en mitjana ha augmentat un 18,4%, mentre que al mes de

setembre presenta un creixement interanual d’un 30,1%. Per comunitats autònomes,

Catalunya, en contrast amb el que assenyala l’EPA, es configura dins del grup de les que

registren un major creixement de l’atur registrat, per darrera de Múrcia, Balears, País

Valencià i Aragó. A més, el creixement de l’atur a tots els sectors és més intens que al

conjunt d’Espanya.

3.4. Evolució dels preus

Durant l’any 2008 la inflació catalana ha tingut un comportament molt alcista,

fonamentalment a causa del fort encariment del petroli i altres primeres matèries, com les

alimentàries. Així, la inflació va registrar un ascens pràcticament continu des del mes d’agost

de 2007 (quan estava en una taxa mínima d’un 2,4% interanual) fins a assolir al juliol de

2008 un 5,1%, el màxim dels darrers tretze anys. Aquest ascens de la inflació ha estat un

tret comú en les economies occidentals (per exemple, a la zona euro s’ha arribat a màxims

històrics). No obstant això, als dos darrers mesos el preu del petroli s’ha moderat per les

perspectives de menor avanç de la demanda- davant la debilitat econòmica internacional-, i

això ha determinat una lleu moderació en la inflació, que s’ha reduït fins un 4,5% interanual

al setembre. S’espera que aquesta orientació a la baixa en la inflació continuï fins a finals

d’any, pel favorable efecte comparació amb finals de 2007 (quan els preus van registrar

augments mensuals molt destacats), per les perspectives més moderades del preu del

petroli, i per la feblesa del consum privat, que determina absència de tensions en els preus

pel costat de la demanda. Fins el moment la inflació mitjana anual a Catalunya és d’un 4,6%,

molt per sobre del 3% de l’any 2007, però la previsible millora dels propers mesos apunta a

que es podria finalitzar l’any amb una inflació mitjana al voltant d’un 4,2%.


51

Gràfic 3.4.1EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ GENERAL, LA INFLACIÓ SUBJACENT I DEL PREU DEL PETROLI

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G2008

A JL S

Font: INE i Banc d'Espanya

% v

aria

ció

inte

ranu

al IP

C

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

% v

aria

ció

inte

ranu

al p

reu

petro

li

Inflació generalÍndex general sense aliments no elaborats ni prod. energèticsCotització del petroli en euros

Els principals responsables de l’elevada inflació, per tant, han estat dos elements volàtils,

l’energia i els aliments. Les raons del seu encariment tenen un marcat caràcter internacional,

tot i que no es descarta que l’efecte inflacionista hagi estat més intens a les economies

catalana i espanyola, donada la seva alta dependència energètica exterior. En el cas del

petroli, l’escalada de preus va ser molt acusada, i el preu del barril Brent va elevar-se des

d’uns 75 dòlars a l’agost de 2007 fins a superar els 130 dòlars ai juliol de 2008. S’estima que

els productes energètics expliquen gairebé un 80% de l’augment de la inflació catalana al

darrer any. No obstant això, als darrers mesos el paper inflacionista del petroli s’ha moderat

notablement, i el preu del barril s’ha reduït fins a situar-se a l’octubre per sota dels 85 dòlars

a causa de les perspectives de crisi global. Tanmateix, la volatilitat del mercat del petroli és

molt alta, donat que hi ha certs elements estructurals que presionen a l’alça els seus preus

(la concentració de l’oferta, els costos creixents de l’extracció i refinament, el creixement

estructural de la demanda dels països asiàtics, la inestabilitat d’alguns productors, etc).


52

Gràfic 3.4.2EVOLUCIÓ DELS PREUS INTERNACIONALS DELS CEREALS I DEL GRUP D'ALIMENTACIÓ ELABORADA

0

100

200

300

400

500

600

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G2008

A JL S

Font: INE i FAO. Preus de referència Golf dels EUA Fob.

$ pe

r ton

a

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

% v

aria

ció

inte

ranu

al d

el g

rup

d'al

imen

taci

ó el

abor

ada

a l'IP

C

Blat de moroSojaAlimentació elaborada, alcohol i tabac (IPC)

Per altre costat, el segon element inflacionista durant 2008 ha estat l’encariment dels

cereals, primera matèria fonamental per al sector agrícola, i que s’ha traduït en un augment

de preus d’alguns aliments elaborats derivats (arròs, pa, llet, algunes carns, etc). En el cas

de la inflació catalana, s’estima que més d’un 20% de l’augment al darrer any respon a l’alça

de preus en l’alimentació elaborada. L’escalada en les cotitzacions dels cereals va tenir lloc

a partir de l’estiu de 2007, entre d’altres raons per la forta demanda procedent de les

economies emergents (junt amb canvis en els seus hàbits de consum), per l’auge provocat

pels ajuts estatals als biocarburants, per les males collites d’alguns grans productors i per

factors especulatius. Alguns cereals com la soja han arribat a acumular encariments anuals

d’un 80%. Tot i això, com en el cas del petroli, als darrers mesos les pressions alcistes s’han

suavitzat notablement pel deteriorament de l’economia internacional.


53

Quadre 3.4.1

Taxa de variació interanual

CATALUNYA Gen

eral

Alim

ents

Beg.

alc

oh. i

ta

bac

Ves

tit

Hab

itatg

e

Para

men

t lla

r

Med

icin

a

Tran

spor

ts

Com

unic

acio

ns

Lleu

re i

cultu

ra

Ense

nyam

ent

Hot

els,

caf

ès i

rest

aura

nts

Altre

s

Mitjana 2005 3,9 3,5 4,7 2,3 5,9 2,9 1,2 7,0 -1,7 0,8 5,4 4,8 3,6Mitjana 2006 3,7 4,1 1,8 2,0 6,4 3,0 1,5 4,3 -1,5 0,6 4,4 4,6 4,0Mitjana 2007 3,0 3,5 7,2 1,2 4,0 2,8 -1,1 2,1 0,0 -0,2 6,3 5,4 3,8Mitjana 2008 (fins set) 4,6 6,3 3,9 0,9 6,7 2,5 0,2 8,3 0,0 0,2 4,2 4,9 3,5

Desembre 06 2,8 3,0 1,6 1,8 4,9 2,7 1,9 1,7 -1,7 -0,1 5,2 4,4 4,3Desembre 07 4,3 6,1 6,2 1,4 5,0 3,0 -1,5 7,1 0,7 -0,2 5,3 5,5 3,6J 08 4,9 6,6 4,0 0,9 6,9 2,4 0,5 10,1 -0,4 0,2 4,1 4,7 3,6JL 5,1 6,2 4,0 0,6 8,2 2,3 0,5 10,6 -0,2 0,6 4,0 4,7 3,7AG 4,8 6,3 4,1 0,5 7,9 2,3 0,4 8,6 -0,2 0,9 4,0 4,8 3,7S 4,5 5,8 4,2 0,6 7,7 2,3 0,6 7,0 -0,2 0,7 5,2 4,7 3,9

ESPANYA

Mitjana 2005 3,4 3,2 5,1 1,4 5,3 2,1 0,9 6,3 -1,6 -0,2 4,2 4,2 3,1Mitjana 2006 3,5 4,1 1,8 1,3 6,5 2,6 1,3 4,5 -1,3 0,1 4,0 4,5 3,7Mitjana 2007 2,8 3,7 7,0 1,1 3,7 2,6 -1,5 2,1 0,2 -0,7 4,5 4,8 3,3Mitjana 2008 (fins set) 4,6 6,8 3,9 0,7 6,7 2,5 0,1 8,2 0,0 -0,3 3,9 4,8 3,2

Desembre 06 2,7 3,2 1,4 1,3 4,9 2,6 1,7 1,8 -1,5 -0,6 4,4 4,4 3,9Desembre 07 4,2 6,6 6,1 1,2 4,8 2,5 -2,1 7,1 0,8 -0,8 4,1 4,9 3,0J 08 5,0 7,2 4,1 0,7 6,9 2,5 0,4 10,0 -0,3 -0,2 3,8 4,8 3,5JL 5,3 7,0 4,0 0,4 8,4 2,5 0,5 10,6 -0,2 0,1 3,9 4,8 3,5AG 4,9 6,8 4,0 0,4 7,9 2,5 0,5 8,6 -0,1 0,2 3,9 4,9 3,5S 4,5 6,1 4,2 0,5 7,9 2,6 0,6 7,2 -0,1 0,2 4,4 4,8 3,6

Font: elaboració a partir de les dades de l'INE.

EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC) PER GRUPS DE DESPESA

Així doncs, els elements més volàtils de la inflació són els que expliquen el seu augment

recent. La inflació subjacent, que exclou els productes energètics i l’alimentació no

elaborada de l’índex, ha seguit una evolució més moderada que la inflació general, amb una

taxa mitjana anual d’un 3,3% fins al mes de setembre. No obstant això, cal no oblidar que

aquest registre anual representaria el més alt des de 2003 i, al mateix temps, continua

notablement per sobre de la dada per a la zona euro (d’un 2,5%). Aixó evidencia que

continuen existint tensions inflacionistes a elements estructurals de l’economia (rigidesa o

insuficient competència d’alguns mercats, inèrcia nominal, etc). L’ascens de la inflació

subjacent a l’any 2008 s’explica íntegrament per l’encariment de l’alimentació elaborada,

alcohol i tabac (amb un creixement mitjà dels preus proper al 7%, quan als cinc anys anterior

mai havia superat el 4%). Els serveis, tot i haver-se moderat lleugerament al 2008 continuen

mostrant augments de preus molt notoris (d’un 3,9% en mitjana). En canvi, els béns


54

industrials no energètics han seguit una evolució molt continguda (augmenten tan sols un

0,3%) i aquest ha estat un patró força generalitzat en tots els tipus de béns industrials (vestit

i calçat, béns de parament, etc).

Pel que fa al comportament dels preus per grups de despesa, efectivament els que

presenten un augment anual mitjà més elevat (fins al setembre) són aquelles partides més

relacionades amb l’escalada al petroli i als cereals: els transports (amb un increment d’un

8,3%, per l’encariment dels carburants), l’habitatge (6,7%, per l’alça en els

subministraments) i els aliments (6,3%, sobretot per l’increment en l’alimentació elaborada).

La resta de grups de despesa (tret dels hotels, cafès i restaurants, que també presenten un

creixement significatiu, d’un 4,9%) mostren una evolució molt més moderada. De fet, quatre

grups anoten increments mitjans per sota d’un 1% (comunicacions, vestit i calçat, lleure i

cultura, i medicina).

Quadre 3.4.2

Taxes de variació interanuals

CATALUNYA

Índex sense aliments no elaborats ni

productes energètics

Alimentació elaborada, begudes i

tabac

Béns industrials

sense productes energètics Serveis

Alimentació no

elaboradaProductes

energètics1

Mitjana 2005 3,2 3,7 1,4 4,4 3,6 10,2Mitjana 2006 3,1 3,5 1,7 4,0 4,5 7,7Mitjana 2007 3,0 3,8 0,7 4,3 4,0 1,6Mitjana 2008 (fins set) 3,3 6,9 0,3 4,0 4,4 15,6

Desembre 06 2,7 2,5 1,4 3,8 3,5 2,3Desembre 07 3,5 6,8 0,5 4,3 4,6 11,0J 08 3,3 7,1 0,1 3,9 4,9 18,7JL 3,4 7,1 0,4 4,0 3,9 20,9AG 3,5 7,2 0,4 4,1 3,8 17,2S 3,4 6,6 0,6 4,1 3,5 14,4

ESPANYA

Mitjana 2005 2,7 3,4 0,9 3,8 3,3 9,6Mitjana 2006 2,9 3,6 1,4 3,9 4,4 8,0Mitjana 2007 2,7 3,7 0,7 3,9 4,7 1,7Mitjana 2008 (fins set) 3,3 7,5 0,3 3,9 4,6 16,2

Desembre 06 2,5 2,2 1,2 3,7 4,5 2,6Desembre 07 3,3 7,4 0,3 3,8 4,9 16,0J 08 3,3 7,7 0,1 3,9 5,1 19,2JL 3,5 7,8 0,3 4,0 4,4 21,4AG 3,5 7,6 0,5 4,0 4,2 17,6S 3,4 6,9 0,5 4,1 3,9 14,81 Inclou els preus dels carburants i els combustibles i de l'energia.

Font: INE.

EVOLUCIÓ DE L'IPC PER GRUPS ESPECIALS


55

Al conjunt de l’Estat, l’evolució alcista de la inflació ha estat encara més accentuada que a

Catalunya, ja que es partia d’una taxa més baixa. Així, si la inflació per al conjunt de 2007

havia estat d’un 2,8%, la inflació mitjana al 2008 és fins el moment d’un 4,6% i les previsions

apunten que per al conjunt de l’any acabarà al voltant d’un 4,2%. Com a Catalunya, el punt

màxim va arribar amb la dada de juliol (d’un 5,3% interanual), el creixement més alt dels

darrers tretze anys, mentre que als mesos més recents s’ha produït un descens per la

baixada en la cotització del petroli, fins un 4,5% al setembre. La major alça de la inflació a

Espanya al llarg de 2008 ha conduït a una nova reducció en el diferencial que hi mantenia la

inflació catalana. Si als anys 2006 i 2007 la inflació catalana en mitjana va ser 0,2 punts

percentuals superior a la mitjana estatal, al 2008 el diferencial mitjà ha estat zero. La

disminució en el diferencial ha estat força generalitzada per grups de despesa, però sobretot

s’ha d’atribuir al comportament més moderat dels preus dels aliments a Catalunya, així com

a la reducció del diferencial en els hotels, cafès i restaurants i al grup d’ensenyament.

Gràfic 3.4.2EVOLUCIÓ DEL DIFERENCIAL D'INFLACIÓ ENTRE CATALUNYA I ESPANYA(Punts percentuals)

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G 2008

A JL S

Font: INE

Diferencial IPC subjacentDiferencial IPC general

Pel que fa a la inflació subjacent espanyola, la taxa mitjana és d’un 3,3% anual. Aquest

creixement supera notablement el registre de 2007 (2,7%), i suposa el més alt des de la

dada anual de 2002 (3,7%). Si es compara l’evolució seguida a Catalunya amb la mitjana

espanyola, s’observa que el diferencial positiu, de 0,3 punts a l’any 2007, també s’ha


56

eliminat al 2008. Per components, els preus de l’alimentació elaborada han crescut menys a

Catalunya (cinc dècimes menys que la mitjana estatal), mentre que els serveis continuen

amb una inflació més alta en àmbit català (tot i que el diferencial s’ha reduït respecte d’anys

anteriors). Per últim, els béns industrials mostren una moderació similar a tots dos àmbits

(creixen entre 0,2 i 0,3% anual).

Gràfic 3.4.3EVOLUCIÓ DELS PREUS DELS BÉNS INDUSTRIALS* I DELS SERVEIS. CATALUNYA, ESPANYA I ZONA EURO

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G 2008

A JL S

Font: INE i Eurostat

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Béns industrials. Catalunya Serveis. CatalunyaBéns industrials. Espanya Serveis. EspanyaBéns industrials. Zona euro Serveis. Zona euro

* Béns industrials sense productes energètics

A la zona euro, al partir de l’agost també s’ha produït un descens en la inflació com a

conseqüència del descens en el preu del petroli i per la debilitat en la demanda interna. Amb

tot, la inflació mitjana és fins el moment d’un 3,6%, el creixement anual més elevat (i amb

diferència) des que es va iniciar la sèrie al 1996. La inflació subjacent també ha superat

rècords, situant-se en un 2,5% en mitjana al 2008, reflectint les tensions de preus en

l’alimentació elaborada. Dins del context europeu, Espanya pertany al grup d’estats amb una

inflació més alta durant 2008, després d’Eslovènia, Bèlgica, Luxemburg i Xipre. Cal destacar

que el diferencial de la inflació catalana respecte la UEM ha estat al 2008 d’aproximadament

un punt percentual, una mica més alt que al 2007. En canvi, en termes d’inflació subjacent el

diferencial (de 0,8 punts) s’ha reduït força respecte anys anteriors i en tots els seus

components. En particular, destaca el canvi de tendència a partir de 2007 en els béns

industrials, que s’han moderat sensiblement a Catalunya (amb una inflació 4 dècimes més


57

baixa que a l’eurozona). En canvi, el grup més inflacionista en comparació amb la zona euro

són els serveis.

Gràfic 3.4.4EVOLUCIÓ DELS PREUS A CATALUNYA, ESPANYA I LA ZONA EURO

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G 2008

A JL S

Font: INE i Eurostat

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya Espanya Zona euro (IPCH)

Per últim, l’evolució seguida pels preus industrials també reflecteix l’augment de les tensions

inflacionistes al 2008. Fins el mes d’agost l’índex de preus industrials presenta un augment

mitjà d’un 5,8% anual, quan el 2007 i el 2006 els creixements van ser respectivament d’un

3,5% i d’un 5,1%. La categoria de béns amb un major creixement de preus és l’energia (on

incrementen més d’un 14% anual), seguit dels béns intermedis i dels béns de consum,

mentre que els béns d’equipament segueixen la trajectòria més continguda (amb un

augment mitjà d’un 2,5% anual). Cal destacar que durant 2008, malgrat l’acceleració als

preus industrials, aquests han seguit mostrant una evolució menys alcista a Catalunya en

comparació amb Espanya i la zona euro, on els preus industrials han augmentat en mitjana

un 8% i un 6,9% anual respectivament.


58

Gràfic 3.4.5EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS (IPRI)

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

A JL O G 2008

A AG

Font: INE i Eurostat.

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya Espanya zona euro

3.5. Els salaris i els costos laborals

L’increment salarial pactat en convenis col·lectius entre gener i juliol del 2008 ha estat d’un

3,65%, xifra superior a l’enregistrada el mateix període de l’any anterior, quan fou d’un

2,67%. En relació amb el mateix període del 2007, enguany ha disminuït el nombre d’acords

negociats (en un 7,1%), però en canvi ha augmentat el nombre d’empreses (un 18,1% més)

i de treballadors implicats (un 25,5% més). Com és habitual, la majoria dels convenis

inclouen clàusules de revisió salarial per garantir el mantenimement del poder adquisitiu i

enguany emparen el 79,3% dels treballadors, més de quatre punts percentuals per sobre de

l’any anterior.


59

Quadre 3.5.1INCREMENTS SALARIALS PACTATS SEGONS LA VIGÈNCIA I LA CLÀUSULA DE REVISIÓ

Acords col·lectius (en % del total)

Treballadors afectats (en % del total)

Increment salarial pactat

Segons la vigència De nova signatura 15,0 5,8 4,88 Plurianuals d'altres anys 85,0 94,2 3,59

Segons clàusula de revisió per garantia salarial sense clàusula prevista 42,3 20,7 4,90 amb clàusula no retroactiva 8,6 26,0 4,36 amb clàusula retroactiva 49,2 53,3 2,84

Total 771 1.621.721 3,65

Nota: dades a 31 de juliol de 2008.Font: Departament de Treball.

Segons l’inici de la vigència dels convenis, els signats de nou fins el mes de juliol d’enguany

han pactat un increment salarial del 4,88%, superior als de caràcter pluriennal signats altres

anys, que ha estat del 3,59%. El fet que els increments pactats en els nous convenis siguin

superiors a la mitjana del conjunt (3,65%) pot estar reflectint la continuació de la tendència

encetada l’any passat cap a una menor moderació salarial en els propers mesos arrel de

l’increment en les tensions inflacionistes. Per sectors econòmics, l’agricultura és el sector

que presenta un increment salarial pactat més elevat (4,21%), si bé cal tenir present que

emparen un nombre molt baix d’empreses i de treballadors. En segon lloc, es troben els

serveis, amb un increment pactat també superior a la mitjana dels sectors (3,72%), els quals

comprenen la meitat de les empreses i treballadors signants de convenis. Finalment, convé

destacar que els increments pactats en la indústria (3,62%) i la construcció (3,50%), s’han

situat per sota de la mitjana del conjunt de sectors.

2008 2007

Agricultura 1,0 0,2 0,1 4,21 3,10Indústria 31,0 28,5 35,4 3,62 2,93Construcció 1,0 19,8 14,5 3,50 2,62Serveis 66,9 51,5 50,0 3,72 2,54

Total 771 129.467 1.621.721 3,65 2,67

Nota: dades a 31 de juliol de cada any.Font: Departament de Treball.

Quadre 3.5.2

Increment salarial pactat (%)Acords

col·lectius (% del total)

Sector

Empreses afectades

(% del total)

Treballadors afectats

(% del total)

INCREMENT SALARIAL PACTAT PER SECTORS


60

La menor moderació experimentada pels convenis col·lectius enguany s’ha reflectit en

l’evolució seguida pels costos laborals, que inclouen a més de les retribucions salarials

ordinàries altres costos salarials extraordinaris i els costos laborals no salarials. Així, segons

l’Enquesta trimestral del cost laboral de l’INE, en el primer semestre del 2008 el cost mitjà

per treballador i mes a Catalunya s’ha situat en 2.539,34 euros1, dada que suposa un

increment interanual del 5,0%, lleugerament superior al corresponent al mateix període del

2007 (4,9%). Convé assenyalar, però, que aquest creixement més elevat ve donat

principalment pel fort augment dels costos laborals no salarials, que enguany han crescut un

6,2% respecte el mateix període de l’any anterior. Contràriament, el component salarial ha

mostrat una major moderació, creixent al 4,5% interanual, una dècima per sota del que ho

va fer el mateix període del 2007. Aquesta moderació dels costos salarials es deu, en bona

mesura, a la notable contenció del component extraordinari, que ha augmentat en els

primers sis mesos de l’any un 1,6% de mitjana enfront del 6,6% del primer semestre de l’any

previ. En canvi, el cost salarial ordinari ha enregistrat un creixement del 5% interanual. Així

doncs, la dinàmica dels costos laborals a Catalunya i al conjunt de l’Estat vindria explicada

en gran part per l’evolució del seu component no salarial, el qual ha experimentat augments

superiors en ambdós casos als del mateix període de l’any anterior. Aquest component, que

comprèn tant les prestacions socials directes (com són els pagaments per incapacitat

temporal, per atur o indemnitzacions per acomiadament) com els pagaments no

compensatoris (per exemple, despeses de locomoció i viatge), ha crescut de forma

considerable com a conseqüència de l’evolució desfavorable del mercat de treball, que s’ha

vist reflectida en l’augment de les prestacions per atur i per acomiadament.

1 Mitjana dels dos primers trimestres del 2008.


61

Quadre 3.5.3

COSTOS SALARIALS I LABORALS (% variació interanual)

2007 2008 2007 2008CATALUNYACost laboral total 4,9 5,0 4,9 4,8 Cost salarial 4,6 4,5 4,6 4,3

Cost salarial ordinari 4,3 5,0 4,3 4,9Cost salarial extraordinari 6,6 1,6 6,6 1,1

Cost laboral no salarial 5,7 6,2 5,8 6,0

Hores pactades -0,1 0,6Hores efectives de treball -0,1 0,1

ESPANYACost laboral total 4,0 5,2 4,3 5,3 Cost salarial 4,1 5,2 4,4 5,3

Cost salarial ordinari 4,2 5,1 4,5 5,3Cost salarial extraordinari 3,1 5,6 3,6 5,2

Cost laboral no salarial 3,6 5,1 3,9 5,4

Hores pactades -0,1 -0,1Hores efectives de treball -0,2 -0,2

Font: INE. Dades de la mitjana dels dos primers trimestres.

Cost mes treballador Cost hora treball

L’evolució del cost laboral per hora de treball durant el primer semestre d’enguany ha diferit

de la corresponent als costos per treballador i mes. Així, els costos per hora treballada han

crescut un 4,8%, una dècima per sota del que ho van fer el mateix període de l’any anterior

(4,9%) i dues per sota del que ho han fet els costos mensuals (5,0%). Aquest resultat ha

tingut lloc en un context marcat per un fort augment de les hores pactades de treball (del

0,6%) i un més moderat increment de les hores efectives de treball (0,1%). Per la seva

banda, al conjunt de l’Estat el cost per hora de treball ha estat superior al mensual (5,3% del

primer respecte del 5,2% del segon), com a conseqüència de la reducció de les hores

pactades i efectives de treball (del 0,1% i del 0,2%, respectivament).


62

Gràfic 3.5.1COSTOS LABORALS PER HORA EFECTIVA DE TREBALL. MITJANES SEMESTRALS

0123456789

101112

I 2005 II I 2006 II I 2007 II I 2008

Font: INE

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Indústria Serveis Construcció

Finalment, per sectors d’activitat, els serveis representen l’únic cas en què s’ha seguit un

comportament dels costos laborals per hora efectiva de treball més moderat que en la

primera meitat de l’any passat. Així, mentre que aquests costos han crescut al primer

semestre d’enguany un 3,4% interanual, el 2007 aquesta xifra fou del 4,2%. De fet, l’evolució

seguida els primers sis mesos del 2008 ha estat més moderada que la dels dos semestres

de l’any previ. Pel cantó contrari es troben els sectors de la construcció i la indústria, amb

augments superiors als experimentats el mateix semestre de l’any anterior. Així, en el primer

cas s’ha passat d’un increment mitjà del 7,4% en la primera meitat del 2007 al 8,1% el

mateix període d’enguany, mentre que en el cas de la indústria aquesta variació ha estat

més elevada, passant del 3,4% l’any previ al 6,9% el 2008. En el cas de la construcció,

aquesta evolució és deguda als endarreriments, que queden recollits en el fort augment dels

costos salarials no ordinaris experimentat en aquest sector el primer semestre d’enguany.

En canvi, en la indústria convé destacar que el creixement més elevat que s’ha enregistrat

ha estat degut al fort increment dels costos laborals no salarials (10,3%), força superior a la

mitjana del semestre pel conjunt dels sectors (6,0%). Aquest resultat és conseqüència de

l’augment de les indemnitzacions per acomiadament al sector industrial, caracteritzat per un

nivell salarial i un pes de la contractació indefinida superiors als d’altres sectors com el de la

construcció.

63

4. LES PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER AL 2009

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 4. Les previsions macroeconòmiques per al 2009

65

Les turbulències financeres iniciades l’estiu de 2007 han portat al sistema financer a un

col·lapse general a mesura que ha anat esclatant la morositat de les hipoteques subprime i

s’ha estès la desconfiança generalitzada en el sistema financer, bloquejant el mercat

interbancari i la liquiditat del sistema. Les intervencions dels Bancs Centrals injectant

recursos han estat continuades durant el darrer any, amb accions coordinades que s’han

estès a la relaxació dels tipus d’interès. Res però ha frenat el daltabaix borsari que ha estat

comparat per molts analistes al viscut el 1929. La gravetat de la situació ha portat al govern

dels Estats Units i dels principals països europeus a intervenir per ampliar les garanties dels

dipòsits bancaris, rescatar diverses entitats financeres de la fallida i abocar una ingent

quantitat de fons dels Tresors públics al sistema per restablir la confiança i evitar la

paralització del finançament de l’economia real. És encara aviat per comprovar l’efectivitat

d’aquestes mesures en l’àmbit financer, però hi ha un consens prou general en el sentit que

no podran evitar el deteriorament de l’economia. De moment, en el moment de tancar

aquest informe, a mitjans d’octubre, el mateix governador de la Reserva Federal s’ha

mostrat partidari d’un nou pla d’estímuls fiscals amb ajuts a les famílies i a les empreses per

combatre la recessió.

L’FMI en les seves darreres previsions de principis d’octubre alerta de l’amplia incertesa de

la situació actual i rebaixa les seves previsions de creixement mundial per al 2009, per

situar-lo en un 3%, el més baix des de 2002. Les economies avançades seran les més

afectades per aquesta desacceleració, tot i que cada cop és més evident que les economies

emergents i en desenvolupament també rebran l’impacte de la debilitat de les economies

més potents. En qualsevol cas les perspectives de creixement d’aquest conjunt de països es

mantenen molt positives, del 6,1% i aquests països són de fet els que mantindran el

creixement mundial, ja que les economies avançades tan sols creixeran un 0,5%.

L’economia dels Estats Units està en el punt de mira internacional com a centre de la crisi

financera, per bé que en la primera meitat d’enguany l’economia americana, com ja va

passar l’any passat, ha assolit resultats més positius que no pas la Unió Europea; tots dos

àmbits però han patit en aquest període una desacceleració alimentada pel fort creixement

del preu del petroli i els alts preus dels aliments i les matèries primeres. La tempesta

financera ha empitjorat els registres econòmics del tercer trimestre malgrat la relaxació del

preu del petroli, i fins i tot s’apunta que els EUA podrien estar ja immersos en un procés

recessiu. Per al conjunt de l’any les previsions de l’FMI apunten un creixement de l’economia

americana de l’1,6% el 2008 i tan sols del 0,1% el 2009. La Unió Europea s’espera que

tancarà el 2008 amb un creixement mitjà de l’1,7% i que el 2009 es desaccelerarà fins un

0,6%.


66

Quadre 4.1PREVISIONS DE CREIXEMENT ECONÒMIC INTERNACIONAL

2007 2008 (p) 2009 (p)(% de variació interanual del PIB)Economia mundial 5,0 3,9 3,0

Economies avançades 2,6 1,5 0,5Economies emergents i en desenv 8,0 6,9 6,1

Estats Units 2,0 1,6 0,1Japó 2,1 0,7 0,5Xina 11,9 9,7 9,3Índia 9,3 7,9 6,9Llatinoamèrica 5,6 4,6 3,2Rússia 8,1 7,0 5,5

UE-27 3,1 1,7 0,6Regne Unit 3,0 1,0 -0,1Eurozona 2,6 1,3 0,2

Alemanya 2,5 1,8 0,0França 2,2 0,8 0,2Itàlia 1,5 -0,1 -0,2Espanya 3,7 1,4 -0,2Espanya * 3,7 1,6 1,0

Comerç mundial (volum) 7,2 4,9 4,1Preu del petroli (en dòlars d'EUA) 10,7 50,8 -6,3

(p) Previsió * Previsions del govern espanyol Font: FMI (World Economic Outlook, Octubre 2008) i Ministeri d'Economia i Hisenda

La pèrdua de força de l’economia en la Unió Europea és generalitzada però no afecta per

igual a tots els països i es mantenen diferències de creixement significatives. Així, la majoria

dels nous països de la Unió continuaran mantenint creixements més elevats que no pas els

de la zona euro. Fora d’aquesta, Suècia afronta també un dèbil creixement, i sobretot el

Regne Unit i Dinamarca, amb una economia debilitada per l’impacte de la crisi immobiliària.

En el cas de la zona euro les previsions de l’FMI apunten un creixement de l’1,3% el 2008

(la meitat del 2007) i d’un 0,2% el 2009. Les perspectives són negatives a Itàlia i encara més

a Irlanda amb dos anys consecutius de caigudes del PIB. La crisi de l’habitatge està en la

base de la caiguda de l’economia irlandesa; situació semblant a la de l’economia espanyola,

per a la que l’FMI preveu el 2009 una recessió del 0,2%.

Les previsions de l’FMI per Espanya són força més negatives que no pas les del Govern de

l’Estat, segons les quals enguany el creixement mitjà serà de l’1,6% i el 2009 de l’1%.

Aquestes magnituds són les que emmarquen els pressupostos generals de l’Estat per al

2009, però són les mateixes que varen ser elaborades el mes de juliol i no recullen els


67

darrers esdeveniments financers i el ràpid empitjorament que ha registrat l’economia

espanyola els darrers mesos.

La debilitat de l’entorn europeu i espanyol són factors que condicionen en gran mesura

l’economia catalana per la seva gran obertura a l’exterior. I a això s’ha sumat la forta

correcció a la baixa de la demanda interna que ha derivat en una notable desacceleració del

creixement durant els tres primers mesos de l’any. Dins d’aquest context i tenint en compte

les incerteses que planen sobre el sector financer i les seves repercussions, l’escenari

macroeconòmic 2008-2009 que acompanya els Pressupostos de la Generalitat per al 2009,

preveuen que el 2008 el producte interior brut de l’economia catalana creixerà un 1,2% (una

tercera part del 2007) però que el 2009 experimentarà una reducció del 0,1%, amb

l’expectativa que el cicle pugui tocar fons durant aquest any 2009 per iniciar un moderat

repunt el següent.

Les dificultats econòmiques, que incorporen aquests previsions, s’han precipitat perquè el

col·lapse dels sistema financer internacional ha coincidit amb una fase de fort creixement

dels preus del petroli i de les matèries primeres (que ara comença a cedir) que han minat la

recuperació europea i que a casa nostra s’ha afegit al fort ajust del mercat immobiliari. Això

ha impedit que es pogués consolidar la correcció del model de creixement, fins ara molt

abocat a la construcció i al consum intern, cap a un reforçament del sector industrial,

recolzat en la previsible recuperació de la demanda exterior, ara malmesa. La crisi

econòmica internacional està també incidint en la demanda turística de Catalunya i afegeix

un nou motiu de debilitat de l’activitat econòmica.


68

Quadre 4.2PREVISIONS MACROECONÒMIQUES DE CATALUNYA

2007 2008(p) 2009 (p)

PIB pm % variació real 3,6 1,2 -0,1PIB pm a preus corrents Milions d'euros 208.627 217.568 223.002

Demanda interna aportació al creixement 3,9 1,2 -0,5 Despesa en consum de les llars % variació real 2,9 0,9 -0,1 Despesa en consum de les adm. públiques (1) % variació real 5,5 5,2 4,0 Formació bruta de capital (2) % variació real 5,6 -0,4 -4,0 Béns d'equipament i altres % variació real 7,7 1,3 -2,2 Construcció % variació real 3,6 -2,0 -6,0Saldo exterior aportació al creixement -0,3 0,0 0,4 Saldo amb l'estranger aportació al creixement -0,8 0,1 0,3 Exportacions de béns i serveis % variació real 4,9 2,4 1,9 Importacions de béns i serveis % variació real 6,0 1,8 0,8 Saldo amb la resta d'Espanya aportació al creixement 0,5 -0,1 0,1

Mercat de treball Nombre llocs de treball (3) Milers de variació 93,2 -5,6 -54,9 Nombre llocs de treball (3) % variació 2,8 -0,2 -1,6 Taxa d'atur estimat (EPA) % s/població activa 6,5 8,8 11,6

Font: Departament d'Economia i Finances(p) Previsions(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars(2) Inclou la variació d'existències(3) En termes equivalents a temps complet

Les previsions de l’economia catalana per al 2009 parteixen d’un escenari en el que es

preveu una continuïtat de la davallada del consum de les llars, que es fa palesa enguany de

forma acusada i que es preveu conduirà el 2009 a una reducció del 0,1%. L’ajust del

consum privat que s’està produint es deu principalment al fre de la renda disponible per la

menor ocupació laboral i per una manca de confiança dels consumidors que té la seva

contrapartida en un augment de la taxa d’estalvi. L’increment dels costos hipotecaris i de la

inflació han estat el 2008 factors que han incidit en aquesta mateixa direcció i que es preveu

es relaxaran el 2009 compensant parcialment el major deteriorament del mercat de treball.

La despesa en consum de les administracions públiques ha tingut tant el 2007 com el 2008

un creixement notable per donar cobertura a serveis bàsics per atendre l’augment de

població. En vistes al 2009 les previsions són més contingudes: del 4% per la caiguda dels

recursos impositius lligats al mercat immobiliari i el fre en la resta impostos per l’acció dels

estabilitzadors automàtics.

L’evolució de la formació bruta de capital es preveu que enguany presentarà una reducció

del 0,4% que s’intensificarà el 2009 amb una caiguda del 4%. La inversió en béns


69

d’equipament i altres acusa l’efecte de les restriccions creditícies i de la incertesa econòmica

i presenta el 2008 un increment de l’1,3% (amb una forta desacceleració respecte del 2007),

per entrar en una dinàmica negativa (del 2,2%) el 2009. En el cas de la inversió en

construcció els resultats previstos per enguany són ja negatius (-2%), empitjorant fins el -6%

l’any 2009, arrossegats per la crisi del sector immobiliari.

En l’àmbit del sector exterior les previsions són de que enguany tingui un comportament

neutre per millorar el 2009 amb una aportació positiva de 4 dècimes que compensarà en

gran mesura la contribució negativa (de 0,5 dècimes) de la demanda interna. Aquesta

millora del saldo exterior té la seva base en la continuïtat de la desacceleració esperada de

les importacions de béns i serveis lligada a la del consum privat i de l’activitat en general. En

el cas del comerç amb l’estranger es preveu que l’any 2009 les compres augmentin tant sols

un 0,8% (un punt menys que l’any 2008). Pel que fa a les exportacions, la debilitat de

l’entorn econòmic i la desacceleració del comerç mundial es preveu que continuaran

debilitant la dinàmica de les vendes, fins un creixement de l’1,9%.

La crisi de l’economia s’ha començat a detectar amb rotunditat en l’evolució de l’ocupació i

es preveu que en mitjana del 2008 això comportarà una reducció neta del nombre de llocs

de treball (del 0,2%), i atesa la fortalesa que encara manté la incorporació d’actius al mercat

de treball, conduirà la taxa d’atur al 8,8%. El 2009 el deteriorament de l’economia

accentuarà la caiguda de l’ocupació que segons les previsions arribarà a un 1,6%, eliminant

54.900 llocs de treball, valorats en termes equivalents a temps complert, cosa que situarà la

taxa d’atur en l’11,6%.

71

SEGONA PART -

EL SECTOR PÚBLIC A CATALUNYA

73

5. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L’ANY 2007

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 5. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2007

75

Aquest capítol està dividit en cinc apartats més un annex. En els quatre primers apartats

s’analitzen les dades liquidades del pressupost d’ingressos i de despeses del sector públic

administratiu de la Generalitat de l’any 2007. Així, en el primer apartat es presenten les

dades de la liquidació del pressupost de la Generalitat, en el segon les dels organismes

autònoms administratius, i en el tercer les del Servei Català de la Salut i les de l’ICS i

l’ICASS. En el quart apartat es mostra el resultat de la liquidació del pressupost de

l’Administració pública de la Generalitat del 2007 segons la metodologia europea SEC-952.

El cinquè apartat fa referència a les inversions reals liquidades del sector públic de la

Generalitat per àmbits territorials i sectorials. Finalment, l’annex incorpora informació sobre

la recaptació tributària a Catalunya.

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat

Els ingressos

La liquidació del pressupost d’ingressos de la Generalitat del 2007 mostra un increment dels

drets liquidats del 13,1%. En relació a l’exercici 2006 aquest creixement està marcat pel

comportament dels ingressos financers, que s’incrementen en un 236,7%, mentre que els no

financers ho fan en un 5,8%.

Dins dels ingressos no financers, els de caràcter corrent han crescut per sota de la mitjana,

a una taxa d’un 5,1%. Aquest alentiment està determinat per la disminució dels impostos

indirectes (-1,9%), que es fa ressò del canvi de conjuntura del sector immobiliari. Al seu torn,

els impostos directes han presentat un augment superior a la mitjana (11,8%). En conjunt,

els ingressos tributaris (capítols 1,2 i 3) creixen un 3,2% respecte a l’any 2006, tot i que

s’observa un decrement d’un 6,6% en relació a les previsions inicials. Per la seva banda, les

transferències corrents han experimentat una evolució positiva (9,4%) i han assolit un grau

d’execució del 112,5%. Els ingressos de capital, creixen a un ritme del 34,9% com a resultat

d’unes transferències de capital que s’incrementen en un 34,6%.

2 Aquesta metodologia implica la inclusió de les empreses i ens públics els quals més del cinquanta per cent del seu pressupost

prové de fons públics.


76

En relació a l’evolució de les operacions financeres convé assenyalar l’increment dels

passius financers, que s’explica pel baix grau d’execució de l’any 20063 i, d’altra banda, per

l’increment d’un 30,2% respecte al pressupost del 2007. Concretament, es produeix un

increment del deute de 593 milions d’euros en relació a les previsions, que respon a les

necessitats derivades de l’aplicació de la Golden Rule (no prevista en el pressupost inicial) i

a la desviació entre els ingressos efectius i els inicialment previstos com conseqüència de la

pèrdua recaptatòria en concepte d’actes jurídics documentats i transmissions patrimonials.

Quadre 5.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITAT

Milers €

Previsions Drets Ingressos % Drets liquidats Grau realització % variaciópressupost liquidats realitzats s/ total (%dr.liq./pres.) drets liq. 07/06

1. Impostos directes 6.338.619,0 6.500.661,1 6.383.179,4 23,6 102,6 11,82. Impostos indirectes 10.917.639,5 9.639.474,7 9.572.140,5 35,1 88,3 -1,93. Taxes i altres ingressos 583.300,0 524.795,5 500.926,6 1,9 90,0 3,84. Transferències corrents 6.582.283,2 7.406.481,6 6.822.780,8 26,9 112,5 9,45. Ingressos patrimonials 48.600,0 28.315,0 28.315,0 0,1 58,3 12,46. Alienació d'inversions reals 0,0 4.386,6 4.386,6 0,0 --- 124,07. Transferències de capital 247.181,8 828.022,9 763.989,9 3,0 335,0 34,68. Actius financers 0,0 826,9 826,9 0,0 --- -7,19. Passius financers 1.967.020,5 2.560.070,6 2.560.070,6 9,3 130,1 237,0

Ingressos corrents 24.470.441,7 24.099.728,0 23.307.342,4 87,7 98,5 5,1Ingressos de capital 247.181,8 832.409,5 768.376,5 3,0 336,8 34,9Ingressos financers 1.967.020,5 2.560.897,5 2.560.897,5 9,3 130,2 236,7

Total 26.684.644,0 27.493.035,0 26.636.616,3 100,0 103,0 13,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

DETALL PER CAPÍTOLS

El detall dels ingressos tributaris permet observar que la moderació dels drets liquidats

(3,2%) s’atribueix a l’impacte de l’inici de la recessió del mercat immobiliari. El descens dels

impostos sobre transmissions patrimonials (-23,0%) i actes jurídics documentats (-9,7%),

vinculats a la compravenda d’habitatges, va generar una desviació de 1.246 milions d’euros

respecte a la recaptació prevista inicialment. En el conjunt dels impostos indirectes, aquesta

davallada es compensa en part per l’increment de la recaptació de l’IVA (16,5%), que

representa el 24,1% dels ingressos tributaris totals.

Pel que fa a l’increment dels impostos directes, cal destacar l’evolució positiva dels

ingressos pel tram autonòmic de l’IRPF (7,4%), que representen el 27,5% del total. Amb

3 Aquest fet és deu a l’endarreriment en l’aprovació del Pla d’endeutament del 2006 (desembre) i al bon comportament dels

ingressos corrents.


77

menor incidència sobre el conjunt dels ingressos tributaris, els impostos de patrimoni i

successions i donacions presenten importants increments, del 25,1% i del 19,0%

respectivament.

Quadre 5.1.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARIS1

Milers €

Drets liquidats % s/ total % variació 07/06

Tributs cedits 15.735.553,6 94,4 2,9Impost s/ successions i donacions 844.234,1 5,1 19,0Impost s/ patrimoni persones físiques 453.979,7 2,7 25,1Impost s/ transmissions patrimonials 1.696.244,5 10,2 -23,0 Impost s/ actes jurídics documentats 1.502.675,2 9,0 -9,7 Tram autonòmic 33% IRPF 4.589.884,0 27,5 7,435% IVA 4.017.471,9 24,1 16,540% impost especial s/ les labors tabac 523.945,1 3,1 -0,8 40% impostos especials s/ alcohols 102.736,2 0,6 3,440% impost especial s/ hidrocarburs 771.541,5 4,6 -4,4 100% impost s/ energia 206.735,8 1,2 2,2Impost s/ determinats mitjans de transport 369.268,0 2,2 0,5Impost s/ vendes minoristes determinats hidrocarburs 310.771,9 1,9 3,1Taxa del joc2 346.065,7 2,1 4,0

Liquidacions pendents tributs cedits 798.558,7 4,8 20,9Tram autonòmic 33% IRPF 598.703,9 3,6 31,935% IVA 168.979,3 1,0 -9,2 Sobre consums específics 30.875,5 0,2 49,1

Impost s/ grans establiments comercials 13.860,5 0,1 2,1Gravamen protecció civil 1.814,7 0,0 -1,1 Impost s/luxe recaptat a destinació (extingit) -0,7 -0,0 -28,4

Altres ingressos tributaris 115.144,6 0,7 -32,7

Total 16.664.931,4 100,0 3,21 S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos.

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

2 Inclou els tributs sobre el de joc, l'impost sobre el joc del bingo i el recàrrec sobre la taxa de màquines recreatives.

Les transferències corrents i de capital han crescut un 11,5% i el seu detall indica que

majoritàriament provenen de l’Estat (92,1%). En aquest sentit, s’observa com el 70,1% dels

ingressos rebuts en concepte de transferències corrents correspon a la participació dels ens

locals en els impostos estatals (37,4%) -partida en la qual la Generalitat únicament realitza

una funció de caixa pagadora en la transferència de recursos del sector públic estatal a les

corporacions locals- i al Fons de suficiència (32,7%), que augmenten un 9,2% i un 7,7%,

respectivament. Per la seva banda, les transferències de capital del sector públic estatal

creixen un 62,4%.


78

Quadre 5.1.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITAT

Milers €

Drets liquidats % s/ total % variació 07/06

Transferències corrents 7.406.481,6 89,9 9,4Del sector públic estatal 7.250.406,36 88,0 9,1

Fons de suficiència 2.690.715,72 32,7 7,7Liquidació pendent Fons Suficiència 128.756,2 1,6 244,7Fons específics acord finançament 59.831,8 0,7 -0,4 Acord finançament sanitari 13.953,9 0,2 0,3Participació ens locals 3.077.177,8 37,4 9,2Altres de l'Estat 1.293.924,8 15,7 6,2

D'ens i corporacions locals 6.696,4 0,1 938,6De l'exterior 70.639,5 0,9 140,2D'altres 78.739,4 1,0 -14,4

Transferències de capital 828.022,9 10,1 34,6Del sector públic estatal 330.849,8 4,0 62,4D'ens i corporacions locals 25.310,8 0,3 26,2De l'exterior 466.341,6 5,7 21,1D'altres 5.520,7 0,1 -11,7

Total Transferències 8.234.504,5 100,0 11,5Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

DETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES

Les despeses

L’execució de les despeses del pressupost de la Generalitat de l’exercici 2007 ha donat lloc

a que els crèdits inicialment aprovats s’hagin incrementat un 11,1%. Les ampliacions de

crèdit s’han reduït intensament, i l’incorporació de romanents també presenta una davallada

respecte l’execució de les despeses el 2006. En canvi, les altres modificacions de crèdit han

augmentat un 57% per la incorporació d’ingressos no previstos en el pressupost inicial.

Quadre 5.1.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL DE LES MODIFICACIONS DE CRÈDITMilers €

Import % s/ total % variació 07/06

Incorporació de romanents 509.874,9 17,3 -19,2Ampliacions de crèdit 5.883,7 0,2 -93,8Altres modificacions 2.435.461,6 82,5 57,0Total 2.951.220,1 100,0 29,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


79

El detall per capítols de les modificacions de crèdit mostra que el major volum correspon al

capítol de les transferències corrents i, més concretament, les del Departament de Treball a

la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat. En percentatge, destaquen les

modificacions pressupostàries dels actius financers, amb un increment dels crèdits d’un

126,3% que s’explica per l’assumpció per subrogació del deute de la Corporació Catalana

de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per part de la Generalitat.

Quadre 5.1.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLS DE LES MODIFICACIONS DE CRÈDITMilers €

Crèdits Modificacions Crèditsinicials pressupostàries definitius

1. Remuneracions del personal 4.496.210,6 74.422,6 4.570.633,22. Despeses de béns corrents i de serveis 1.329.662,4 46.868,3 1.376.530,73. Despeses financeres 561.052,3 9.930,9 570.983,34. Transferències corrents 15.938.426,6 1.111.847,3 17.050.273,95. Fons de contingència 95.000,0 -60.644,3 34.355,76. Inversions reals 1.393.529,9 93.698,1 1.487.228,07. Transferències de capital 1.067.371,1 742.803,7 1.810.174,88. Actius financers 738.156,5 932.293,4 1.670.450,09. Passius financers 1.065.234,5 0,0 1.065.234,5

Despeses corrents 22.420.351,9 1.243.069,2 23.602.776,8Despeses de capital 2.460.901,0 836.501,8 3.297.402,8Despeses financeres 1.803.391,1 932.293,4 2.735.684,5Total 26.684.644,0 2.951.220,1 29.635.864,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Paral·lelament, s’observa com les modificacions pressupostàries en concepte de

transferències de capital han estat destacables i s’expliquen pels ingressos provinents dels

fons europeus i no recollits en el pressupost inicial.

Per seccions, l’import més important correspon al Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació com a resultat de l’operació referida a la CCMA i comentada anteriorment.

Seguidament, les modificacions més destacables afecten a Agricultura, Alimentació i Acció

Rural i Treball, ja que en aquestes seccions els crèdits estan sotmesos a la irregularitat

temporal dels Fons Europeus.


80

Quadre 5.1.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL PER SECCIONS DE LES MODIFICACIONS DE CRÈDITMilers €

Crèdits Modificacions Crèdits inicials pressupostàries definitius

AG Agricultura, Alimentació i Acció Rural 344.508,0 453.733,2 798.241,2BE Acció Social i Ciutadania 1.467.153,1 94.511,2 1.561.664,3CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 9.389,1 1,5 9.390,6CC Consell Consultiu 3.535,0 0,0 3.535,0CJ Comissió Jurídica Assessora 3.103,3 -18,8 3.084,5CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3.421,5 0,0 3.421,5CU Cultura i Mitjans de Comunicació 607.478,2 944.963,1 1.552.441,4DD Despeses Diversos Departaments 161.712,8 -30.499,4 131.213,5DT Deute 1.626.752,4 9.930,9 1.636.683,2EC Economia i Finances 241.676,7 11.449,2 253.125,8EN Educació 4.540.220,5 180.210,0 4.720.430,4FO Fons de Contingència 95.000,0 -60.644,3 34.355,7GO Governació i Administracions Públiques 430.662,4 84.903,0 515.565,5IT Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.020.001,1 13.173,4 1.033.174,5IU Innovació, Universitats i Empresa 1.320.074,9 72.777,3 1.392.852,2JU Justícia 770.752,9 29.478,6 800.231,5MA Medi Ambient i Habitatge 425.216,1 161.748,3 586.964,3PA Parlament de Catalunya 79.587,4 0,0 79.587,4PD Agència Catalana de Protecció de Dades 3.261,7 0,0 3.261,7PE Pensions 6.483,4 1.704,0 8.187,4PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.704.400,0 372.777,8 3.077.177,8PO Política Territorial i Obres Públiques 1.410.686,7 87.739,0 1.498.425,7PR Presidència 113.000,1 -1.814,4 111.185,8SA Salut 8.552.640,9 61.314,7 8.613.955,5SC Sindicatura de Comptes 12.625,7 0,0 12.625,7TI Treball 481.500,0 457.744,5 939.244,5VR Vicepresidència 249.800,0 6.037,4 255.837,4TOTAL 26.684.644,0 2.951.220,1 29.635.864,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

La liquidació de despeses mostra com les obligacions reconegudes totals s’incrementen un

11,9% respecte a l’exercici anterior, amb un grau d’execució del 94,9% respecte als crèdits

definitius. Per capítols, els que presenten un major creixement són els de caràcter financer

com a resultat, d’una banda, del calendari d’amortitzacions del deute de la Generalitat de

Catalunya i, d’altra banda, de la subrogació del deute de la CCMA per part de la Generalitat

de Catalunya. Les despeses corrents creixen un 8,4%, taxa que està marcada per les

despeses de personal, que s’incrementen un 15%, i on el Departament d’Educació incideix

notablement, atès que representen un 60,9% de les despeses de personal, amb un

increment respecte al 2006 d’un 14,3%.


81

Quadre 5.1.7L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Crèdits Obligacions Pagaments Grau d'execució % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) efectius (P) (%O/C) 07/06 (O)

1. Remuneracions del personal 4.570.633,2 4.494.103,2 4.490.701,3 98,3 15,32. Despeses de béns corrents i de serveis 1.376.530,7 1.244.033,1 839.135,1 90,4 7,83. Despeses financeres 570.983,3 570.251,9 569.636,9 99,9 13,04. Transferències corrents 17.050.273,9 16.443.018,8 15.675.825,9 96,4 6,65. Fons de contingència 34.355,7 0,0 0,0 0,0 -6. Inversions reals 1.487.228,0 1.274.903,2 969.040,3 85,7 (4,3)7. Transferències de capital 1.810.174,8 1.459.282,1 1.072.441,1 80,6 5,38. Actius financers 1.670.450,0 1.587.992,9 1.433.433,5 95,1 116,29. Passius financers 1.065.234,5 1.065.234,5 1.065.234,5 100,0 51,0

Despeses corrents 23.602.776,8 22.751.407,0 21.575.299,2 96,4 8,4Despeses de capital 3.297.402,8 2.734.185,3 2.041.481,4 82,9 0,6Despeses financeres 2.735.684,5 2.653.227,4 2.498.668,0 97,0 84,2Total 29.635.864,1 28.138.819,7 26.115.448,6 94,9 11,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Per seccions pressupostàries, Salut és la que concentra un major volum d’obligacions

reconegudes, suposant el 30,5%, del total de despeses, de les quals destaquen les

transferències corrents al Servei Català de la Salut. El segon lloc l’ocupa el Departament

d’Educació, amb un 16,5% de les obligacions totals, la major part de les quals són

remuneracions de personal (58,8%) –ja que inclou el personal docent- i transferències

corrents (27,5%). En tercer lloc, es troben les obligacions reconegudes en concepte de

Gràfic 5.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLS (% DRETS LIQUIDATS SOBRE EL TOTAL)


Actius financers 5,6%

Transferències corrents 58,4%

Despeses de béns corrents i de serveis 4,4%

Remuneracions del personal

16,0%

Despeses financeres 2,0%

Transferències de capital 5,2%

Fons de contingència 0,0%

Passius financers 3,8%

Inversions reals 4,5%


82

Participació dels ens Locals en els Ingressos de l’Estat, on la Generalitat només actua

d’intermediària.

Quadre 5.1.8L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDETALL PER SECCIONSMilers €

Crèdits Obligacions %definitius (C) reconegudes (O) O/C

AG Agricultura, Alimentació i Acció Rural 798.241,2 710.722,9 89,0BE Acció Social i Ciutadania 1.561.664,3 1.432.615,4 91,7CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 9.390,6 9.390,6 100,0CC Consell Consultiu 3.535,0 3.535,0 100,0CJ Comissió Jurídica Assessora 3.084,5 2.160,9 70,1CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3.421,5 3.421,5 100,0CU Cultura i Mitjans de Comunicació 1.552.441,4 1.524.232,2 98,2DD Despeses Diversos Departaments 131.213,5 101.505,0 77,4DT Deute 1.636.683,2 1.635.679,6 99,9EC Economia i Finances 253.125,8 221.677,7 87,6EN Educació 4.720.430,4 4.653.141,2 98,6FO Fons de Contingència 34.355,7 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 515.565,5 451.201,8 87,5IT Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.033.174,5 987.832,1 95,6IU Innovació, Universitats i Empresa 1.392.852,2 1.311.985,7 94,2JU Justícia 800.231,5 764.603,4 95,5MA Medi Ambient i Habitatge 586.964,3 446.187,9 76,0PA Parlament de Catalunya 79.587,4 79.587,4 100,0PD Agència Catalana de Protecció de Dades 3.261,7 2.943,5 90,2PE Pensions 8.187,4 5.344,7 65,3PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 3.077.177,8 3.077.177,8 100,0PO Política Territorial i Obres Públiques 1.498.425,7 1.243.530,4 83,0PR Presidència 111.185,8 99.844,0 89,8SA Salut 8.613.955,5 8.569.315,8 99,5SC Sindicatura de Comptes 12.625,7 12.625,7 100,0TI Treball 939.244,5 559.295,1 59,5VR Vicepresidència 255.837,4 229.262,5 89,6Total 29.635.864,1 28.138.819,7 94,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Respecte al 2006, les principals variacions –atenent al seu volum i exclouent els derivats a

canvis d’estructura- corresponen a les seccions del Deute; Interior, Relacions Institucionals i

Participació; Justícia, i Medi Ambient i Habitatge, que s’incrementen en un 35,1%, 22,5%,

14,8%, i 12,7%, respectivament.


83

Quadre 5.1.9L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDISTRIBUCIÓ PER SECCIONS I CAPÍTOLS DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER DESPESES CORRENTSMilers €

Cap 1 Cap 2 Cap 3 Cap 4 TotalRem. pers. Béns i serv. Desp. Fin. Transf. corrents desp.corr.

AG Agricultura, Alimentació i Acció Rural 63.281,6 35.724,9 0,0 35.629,7 134.636,2BE Acció Social i Ciutadania 63.315,0 130.994,9 0,0 1.161.092,9 1.355.402,8CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 5.114,8 2.575,3 0,0 150,0 7.840,1CC Consell Consultiu 2.019,4 984,4 0,0 0,0 3.003,8CJ Comissió Jurídica Assessora 963,7 1.137,5 0,0 0,0 2.101,2CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 1.724,3 1.347,2 0,0 298,5 3.370,0CU Cultura i Mitjans de Comunicació 31.312,4 35.053,2 0,0 211.159,4 277.525,1DD Despeses Diversos Departaments 0,0 29.792,1 0,0 243,3 30.035,5DT Deute 0,0 193,2 570.251,9 0,0 570.445,1EC Economia i Finances 55.049,6 22.688,8 0,0 42.825,7 120.564,1EN Educació 2.735.784,1 310.574,6 0,0 1.278.795,6 4.325.154,3FO Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 37.130,8 61.803,3 0,0 199.665,0 298.599,2IT Interior, Relacions Institucionals i Participació 715.778,3 173.856,0 0,0 20.950,8 910.585,1IU Innovació, Universitats i Empresa 26.511,0 18.173,9 0,0 1.017.729,5 1.062.414,4JU Justícia 455.352,9 189.644,1 0,0 69.904,2 714.901,1MA Medi Ambient i Habitatge 57.886,7 47.463,9 0,0 119.966,1 225.316,7PA Parlament de Catalunya 30.647,5 16.860,1 0,0 17.136,0 64.643,6PD Agència Catalana de Protecció de Dades 1.460,8 1.112,7 0,0 98,7 2.672,1PE Pensions 2.697,6 0,0 0,0 2.647,0 5.344,7PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0,0 0,0 0,0 3.077.177,8 3.077.177,8PO Política Territorial i Obres Públiques 53.063,8 31.229,9 0,0 326.996,3 411.290,0PR Presidència 27.971,2 44.700,8 0,0 8.712,3 81.384,3SA Salut 69.183,7 50.605,5 0,0 8.204.644,2 8.324.433,4SC Sindicatura de Comptes 8.431,8 3.433,3 0,0 64,1 11.929,2TI Treball 36.061,2 22.181,1 0,0 484.916,2 543.158,5VR Vicepresidència 13.360,8 11.902,4 0,0 162.215,5 187.478,8Total 4.494.103,2 1.244.033,1 570.251,9 16.443.018,8 22.751.407,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses de capital en inversions reals es concentren en un 67,4% en els departaments

de Política Territorial i Obres Públiques (45%) i Educació (22,4%). Quant a les transferències

de capital s’observa una major distribució, amb un pes important del Departament

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, que representa un 31,3% del total i que s’incrementa

un 14,6% respecte al 2006.


84

Quadre 5.1.10L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT GENERALITATDISTRIBUCIÓ PER SECCIONS I CAPÍTOLS DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER DESPESES DE CAPITALMilers €

Cap 6 Cap 7 TotalInv. reals Transf. capital desp.cap.

AG Agricultura, Alimentació i Acció Rural 100.923,2 456.035,0 556.958,2BE Acció Social i Ciutadania 9.060,3 67.024,5 76.084,8CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 1.540,5 0,0 1.540,5CC Consell Consultiu 531,2 0,0 531,2CJ Comissió Jurídica Assessora 59,7 0,0 59,7CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 51,5 0,0 51,5CU Cultura 17.984,0 43.450,8 61.434,7DD Despeses Diversos Departaments 71.469,5 0,0 71.469,5DT Deute 0,0 0,0 0,0EC Economia i Finances 4.088,7 17.959,5 22.048,2EN Educació 285.607,0 41.976,3 327.583,3FO Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 11.550,1 135.987,5 147.537,6IT Interior, Relacions Institucionals i Participació 73.936,7 3.293,0 77.229,7IU Innovació, Universitats i Empresa 3.000,6 189.896,5 192.897,1JU Justícia 48.729,2 210,3 48.939,5MA Medi Ambient i Habitatge 12.198,7 178.972,2 191.170,9PA Parlament de Catalunya 14.913,8 0,0 14.913,8PD Agència Catalana de Protecció de Dades 271,3 0,0 271,3PE Pensions 0,0 0,0 0,0PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0,0 0,0 0,0PO Política Territorial i Obres Públiques 573.625,9 109.379,8 683.005,7PR Presidència 12.854,2 5.588,1 18.442,3SA Salut 5.657,2 183.743,7 189.401,0SC Sindicatura de Comptes 665,3 0,0 665,3TI Treball 10.818,7 4.305,6 15.124,3VR Vicepresidència 15.365,9 21.459,3 36.825,2Total 1.274.903,2 1.459.282,1 2.734.185,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives

La liquidació dels ingressos dels organismes autònoms administratius de l’any 2007 mostra

una moderació del creixement dels ingressos, que ha estat d’un 4,4%. Aquest fet s’explica

per la desacceleració de les transferències corrents, la principal font de recursos de les

entitats autònomes de la Generalitat de Catalunya (78,3% de total), que creixen un 2,9%.

Les taxes i altres ingressos, que representen el 16,9% del total, han crescut per sobre de la

mitjana, a un 12,0%.


85

Quadre 5.2.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Milers €

TotalImport Variació

Patronat de la Muntanya de Montserrat 858,0 2.137,9 4,5 300,0 0,0 3.300,4 -1,3Institut Català de la Dona 3,6 11.268,6 10,2 154,0 2,3 11.438,8 1,3Escola d'Administració Pública de Catalunya 714,5 10.725,6 66,4 105,7 1,8 11.614,0 7,2Institut d'Estadística de Catalunya 343,3 9.083,5 8,4 2.891,3 13,7 12.340,1 23,3Institució de les Lletres Catalanes 14,2 3.211,7 11,1 2,1 0,0 3.238,9 27,9Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 109,3 2.905,9 16,2 1.064,4 0,0 4.095,8 11,7Museus d'Arqueologia de Catalunya 510,9 4.080,7 30,3 2.525,2 0,8 7.147,8 51,7Biblioteca de Catalunya 252,3 7.774,8 19,8 3.962,6 4,9 12.014,4 5,0Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 2.240,0 9.429,8 2,7 1.048,1 13,6 12.734,2 2,3Consell Català de l'Esport 272,7 49.291,2 73,4 16.675,4 9,1 66.321,8 10,6Institut d'Estudis de la Salut 1.662,7 4.841,2 23,8 26,3 3,2 6.557,1 -1,3Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,0 1.846,8 17,0 12,0 0,0 1.875,8 -24,7Institut Català de la Vinya i el Vi 536,4 3.790,2 7,9 192,0 2,4 4.528,9 6,7Institut Promoció i Formació Cooperatives 0,7 325,1 31,9 0,8 1,1 359,6 -63,5Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 333,3 4.910,7 19,7 210,3 3,0 5.477,0 8,0Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 7,3 11.759,8 12,8 118,7 0,0 11.898,6 1,8Agència Catalana del Consum 1.172,0 13.355,5 2,2 864,8 4,6 15.399,2 28,9Institut de Seguretat Pública de Catalunya 473,7 14.664,7 37,8 1.899,7 0,2 17.076,1 -1,0Servei Català de Trànsit 97.624,8 190,9 1.088,5 225,7 1,6 99.131,4 5,1Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,0 412,8 0,2 0,0 0,0 413,1 34,8Agència Catalana de Seguretat Alimentària 0,0 1.326,5 0,8 13,5 0,0 1.340,7 -1,8Tribunal Català de Defensa de la Competència 0,0 1.392,8 18,0 15,5 0,0 1.426,3 2,5Servei d'Ocupació de Catalunya 8.389,0 383.260,7 118,4 0,0 22,1 391.790,2 2,3Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 3.473,2 237,5 42,4 0,0 0,0 3.753,2 -16,9Total entitats autònomes administratives 118.991,7 552.224,7 1.664,6 32.308,1 84,4 705.273,4 4,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Actius fin.

DETALL DELS DRETS LIQUIDATS PER CAPÍTOLS I ENS

Taxes i altres ingr.

Trans. Corr.

Ingr. Patr.

Trans. Cap.

Per entitats, destaca el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que concentra el 55,6% dels

drets liquidats i el 61,2% de les obligacions reconegudes. Els ingressos d’aquesta entitat han

crescut un 2,3% respecte la liquidació de l’any 2006. En canvi, les despeses han disminuït

un 6,6%, i de manera més notòria en el capítol de transferències corrents (-8,5%) en les

quals el SOC representa el 81,4% del total. En conjunt, les obligacions reconegudes totals

de les entitats autònomes administratives es redueixen un 2,2%.


86

Quadre 5.2.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Milers €

TotalImport Variació

Patronat de la Muntanya de Montserrat 811,1 657,2 0,0 1.300,0 790,0 0,0 0,0 3.558,4 6,4Institut Català de la Dona 1.899,4 3.151,5 0,0 3.287,3 82,9 637,5 3,2 9.061,9 -24,6Escola d'Administració Pública de Catalunya 2.941,8 8.347,4 0,0 339,7 155,8 0,0 3,0 11.787,8 5,4Institut d'Estadística de Catalunya 5.685,6 2.257,2 0,0 23,3 2.209,1 0,0 14,2 10.189,4 19,7Institució de les Lletres Catalanes 487,5 1.352,5 0,0 1.247,3 7,0 0,0 0,0 3.094,3 15,7Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 997,9 1.752,2 0,0 202,5 580,0 0,3 0,0 3.532,8 -3,8Museus d'Arqueologia de Catalunya 2.835,3 2.797,9 1,1 0,0 1.141,3 39,7 0,0 6.815,3 -6,3Biblioteca de Catalunya 5.754,7 2.603,3 0,0 280,4 3.444,9 0,0 0,0 12.083,4 5,5Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 8.144,7 2.820,0 0,1 295,7 1.017,7 0,0 12,7 12.290,8 5,5Consell Català de l'Esport 6.311,6 6.635,6 0,0 37.187,4 2.065,6 14.436,2 5,2 66.641,6 26,2Institut d'Estudis de la Salut 1.751,3 2.955,7 0,1 0,0 6,6 0,0 6,1 4.719,7 -12,8Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 188,0 1.003,8 0,0 546,5 31,8 0,0 0,0 1.770,2 -26,1Institut Català de la Vinya i el Vi 2.297,0 1.921,2 0,0 158,3 300,0 0,0 0,0 4.676,4 20,3Institut Promoció i Formació Cooperatives 486,1 139,0 0,0 83,0 0,0 0,0 1,7 709,7 -19,8Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 1.584,2 2.940,7 0,0 168,1 134,2 0,0 1,0 4.828,1 7,4Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 3.078,2 3.527,0 0,0 4.224,5 98,8 0,0 0,0 10.928,5 19,5Agència Catalana del Consum 5.852,7 5.088,8 0,0 2.054,4 565,1 42,8 3,0 13.606,9 31,0Institut de Seguretat Pública de Catalunya 2.885,5 10.821,5 0,0 257,6 1.842,4 0,0 0,3 15.807,2 6,4Servei Català de Trànsit 8.213,7 21.309,9 156,4 20.051,5 1.642,8 0,0 1,4 51.375,7 -14,1Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 122,5 162,4 0,0 29,9 40,1 0,0 0,0 354,8 41,5Agència Catalana de Seguretat Alimentària 0,0 1.271,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1.271,3 16,0Tribunal Català de Defensa de la Competència 870,7 145,7 0,0 8,5 23,0 0,0 0,0 1.047,9 -15,9Servei d'Ocupació de Catalunya 53.084,2 29.169,3 0,0 314.630,4 2.035,5 0,0 25,9 398.945,3 -6,6Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 0,0 2.446,9 0,0 25,3 152,9 0,0 0,0 2.625,1 107,2Total entitats autònomes administratives 116.283,6 115.278,0 157,8 386.401,5 18.367,6 15.156,5 77,6 651.722,5 -2,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

DETALL DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER CAPÍTOLS I ENS

Rem. pers.

Béns i serv.

Desp. Fin.

Transf. corrents

Inv. reals Transf. capital

Actius Fin.

5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Els ingressos

El Servei Català de la Salut (Catsalut) és l’organisme responsable de garantir la prestació

dels serveis sanitaris de cobertura pública a Catalunya. Els seus ingressos han crescut un

6,9%, i es nodreix principalment de les transferències corrents, que representen el 97,2%

dels drets liquidats totals.


87

Quadre 5.3.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Previsions Drets % variacióinicials (I) liquidats (DL) Recaptació DL 07/06

3.- Taxes i altres ingressos 1.513,8 1.404,5 1.404,5 3,34.- Transferències corrents 8.183.356,3 8.133.214,4 8.126.528,1 6,65.- Ingressos patrimonials 168,7 110,5 110,5 -33,07.- Transferències de capital 177.850,0 180.828,3 177.229,3 22,68.- Actius financers 59.806,0 55.573,7 55.573,7 -1,6

Ingressos corrents 8.185.038,9 8.134.729,5 8.128.043,1 6,6Ingressos de capital 177.850,0 180.828,3 177.229,3 22,6Ingressos financers 59.806,0 55.573,7 55.573,7 -1,6Total 8.422.694,9 8.371.131,5 8.360.846,1 6,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

L’Institut Català de la Salut (ICS) integra els centres i empreses de serveis sanitaris que són

titularitat de la Generalitat. Els seus ingressos han crescut un 10,6% i provenen,

pràcticament en la seva totalitat, de les transferències del Catsalut.

Quadre 5.3.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 49.765,0 53.181,1 52.561,2 25,24.- Transferències corrents 2.424.903,0 2.523.077,8 2.369.945,6 10,35.- Ingressos patrimonials 132,0 77,0 77,0 -82,67.- Transferències de capital 21.000,0 31.144,3 21.590,8 12,08.- Actius financers 1.103,0 824,0 824,0 -9,6

Ingressos corrents 2.474.800,0 2.576.335,9 2.422.583,9 10,6Ingressos de capital 21.000,0 31.144,3 21.590,8 12,0Ingressos financers 1.103,0 824,0 824,0 -9,6Total 2.496.903,0 2.608.304,2 2.444.998,6 10,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) rep el 90,3% dels seus ingressos del

Departament d’Acció Social i Ciutadania, i el creixement dels drets liquidats ha estat d’un

6,9%.


88

Quadre 5.3.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSDETALL PER CAPÍTOLSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 58.430,0 58.207,6 58.207,6 6,94.- Transferències corrents 983.178,1 931.022,4 796.033,3 7,35.- Ingressos patrimonials 0,0 97,4 97,4 -8,66.- Alienació d'inversions reals 0,0 120,5 120,57.- Transferències de capital 55.962,6 58.266,6 53.255,7 0,08.- Actius financers 240,4 115,2 115,2 0,1

Ingressos corrents 1.041.608,1 989.327,3 854.338,2 7,3Ingressos de capital 55.962,6 58.387,1 53.376,2 0,2Ingressos financers 240,4 115,2 115,2 0,1Total 1.097.811,1 1.047.829,6 907.829,6 6,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses

La taxa de creixement de les despeses del CatSalut és igual a la dels ingressos. La despesa

en béns i serveis, formada principalment pels concerts sanitaris, creix un 10,7%. Les

transferències corrents -que es destinen bàsicament a l’ICS i a les famílies (despesa

farmacèutica)- creixen un 3,8%. Ambdós capítols, de magnitud similar, representen la

pràctica totalitat de les despeses.

Quadre 5.3.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióInicials Definitius reconegudes (OR) efectius OR 07/06

1.- Remuneracions personal 24.452,0 24.763,9 24.010,4 24.010,3 4,42.- Despesa de béns i serveis 4.001.509,6 3.997.789,9 3.993.999,3 3.975.760,5 10,74.- Transferències corrents 4.159.077,2 4.180.243,9 4.177.256,1 3.845.249,8 3,86.- Inversions reals 143.374,0 147.879,5 115.955,7 65.984,9 13,77.- Transferències de capital 34.476,0 46.576,4 41.577,6 27.694,5 14,88.- Variació actius financers 59.806,0 64.092,3 46.858,6 25.127,9 -23,5

Despeses corrents 8.185.038,9 8.202.797,7 8.195.265,8 7.845.020,7 7,1Despeses de capital 177.850,0 194.455,9 157.533,3 93.679,4 14,0Despeses financeres 59.806,0 64.092,3 46.858,6 25.127,9 -23,5Total 8.422.694,9 8.461.345,9 8.399.657,7 7.963.828,0 6,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


89

En quant a l’ICS, les remuneracions de personal, que representen el 69,0% del total,

marquen el ritme del creixement de les despeses, amb un augment d’un 10,9%.

Quadre 5.3.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióInicials Definitius reconegudes (OR) efectius OR 07/06

1.- Remuneracions personal 1.801.756,1 1.801.650,8 1.801.174,5 1.799.737,6 11,72.- Compra béns i serveis 672.923,9 779.192,5 774.856,9 451.143,1 8,14.- Transferències corrents 120,0 306,3 304,5 4,6 8,36.- Inversions reals 21.000,0 36.766,5 34.747,8 14.546,1 24,38.- Actius financers 1.103,0 1.103,0 775,0 619,0 2,8

Despeses corrents 2.474.800,0 2.581.149,7 2.576.335,9 2.250.885,3 10,6Despeses de capital 21.000,0 36.766,5 34.747,8 14.546,1 45,1Despeses financeres 1.103,0 1.103,0 775,0 619,0 2,8Total 2.496.903,0 2.619.019,2 2.611.858,8 2.266.050,4 10,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El creixement de les despeses de l’ICASS és de l’11,4% i està impulsat per l’augment del

capítol de compra de béns i serveis, que reflecteix la despesa en prestació de serveis amb

mitjans aliens i en subministraments. Les transferències corrents representen el 61,9% del

total i creixen a un ritme més moderat (7%).

Quadre 5.3.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióinicials definitius reconegudes (OR) efectius OR 07/06

1.- Remuneracions personal 59.495,2 59.665,9 53.610,4 53.610,4 0,32.- Compra béns i serveis 299.280,0 306.981,8 290.947,6 212.570,1 29,24.- Transferències corrents 682.832,9 732.530,1 646.114,2 571.188,0 7,06.- Inversions reals 41.548,5 44.298,3 33.535,9 11.533,8 -20,97.- Transferències de capital 14.414,1 28.139,8 18.847,8 5.850,1 59,78.- Actius financers 240,4 240,4 122,8 122,8 -9,6

Despeses corrents 1.041.608,1 1.099.177,8 990.672,3 837.368,6 12,3Despeses de capital 55.962,6 72.438,0 52.383,8 17.383,8 -3,4Despeses financeres 240,4 240,4 122,8 122,8 -9,6Total 1.097.811,1 1.171.856,2 1.043.178,8 854.875,2 11,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


90

5.4. El resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat

Els comptes exposats en els apartats anteriors, corresponents a l’administració de la

Generalitat, els organismes autònoms, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la

Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, donen com a resultat un dèficit no

financer de 535 milions d’euros, xifra que multiplica per quatre el dèficit de l’any 2006. Si es

computa la totalitat de l’administració pública i s’adopten els criteris comptables del Sistema

Europeu de Comptes (SEC)4, el dèficit s’incrementa fins a 1.226 milions d’euros, un 172%

més que l’any 2006.

No obstant això, a efectes del compliment de la Llei d’estabilitat pressupostària, el dèficit no

financer és de 991 milions d’euros, xifra que s’obté un cop descomptat l’import de les

despeses associades a inversions productives en aplicació de la Golden Rule (235 milions

d’euros)5. Aquesta xifra de dèficit representa un increment d’un 119,7% respecte a l’any

2006, el 0,09% del PIB estatal i un 0,5% del PIB català; aquests valors superen l’objectiu

d’estabilitat pressupostària i, per tant, segons el marc legal establert en la llei d’estabilitat

pressupostària, s’ha d’elaborar una actualització del Pla de Sanejament.

La desviació del dèficit ha estat de 428 milions d’euros respecte a la previsió inicial (563

milions d’euros). La desacceleració del sector immobiliari i la consegüent pèrdua

recaptatòria experimentada l’any 2007 expliquen aquest diferencial. Concretament, els

ingressos en concepte de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats

(AJD) han estat inferiors als previstos en 1.246 milions d’euros, xifra que és gairebé tres

vegades superior a l’augment observat en el dèficit no financer.

4 El SEC inclou dins el concepte d’Administració Pública totes les unitats de titularitat pública amb uns ingressos per vendes

inferiors al 50% dels costos de producció. El SEC aplica criteris de comptabilitat nacional en comptes de criteris de

comptabilitat pressupostària. Això obliga a realitzar una sèrie d’ajustos que es deriven de les diferències entre l’aplicació del

criteri de caixa (en el pressupost) i del de meritació (en comptabilitat nacional), així com la inclusió de determinades aportacions

de capital. 5 La normativa d’estabilitat pressupostària permet un dèficit de fins al 0,25% del PIB per a inversions productives. L’any 2007

l’aplicació de la Golden Rule ha suposat un dèficit d’un 0,12% del PIB català.


91

Quadre 5.4.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007ÀMBIT SEC 95 (BASE 2000)RESULTAT NO FINANCER DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOSTMilions €

2007 2006 % variacióResultat comptable -535 -107 400,0

Generalitat -553 -144 284,0Entitats autònomes administratives 54 9 500,0SCS i entitats gestores de la Seguretat Social -36 28 -228,6

Ajustos SEC-95 -591 -584 1,2Ajustos per desplaçament despesa -100 240 -141,7Dèficit segons SEC-95 -1.226 -451 171,8Golden Rule -235 0 -Dèficit SEC-95 a efectes del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària -991 -451 119,7Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya

5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i sectorials

En aquest apartat es fa una anàlisi de la inversió real executada6 pel conjunt del sector

públic de la Generalitat de Catalunya l’any 2007.

Tal i com mostren les xifres de la liquidació del pressupost, la inversió real executada pel

conjunt del sector públic de la Generalitat l’any 2007 va ser de 3.371,6 milions d’euros, el

que representa 467,59 euros per habitant en termes per càpita. El pes de la inversió

executada respecte al PIB de Catalunya es situa en l’1,72%.

De les dades que es recullen en aquest apartat en relació a les inversions reals liquidades

del sector públic de la Generalitat, cal resaltar dues qüestions:

− S’observa un important increment en la inversió real de la Generalitat; la inversió

liquidada l’any 2007 suposa un augment del 18,1% respecte l’any anterior. Si

s’analitza la liquidació del pressupost prenent en consideració les inversions

extrapressupostàries no recollides en la liquidació del pressupost de l’exercici, es

podria considerar que l’esforç inversor global de la Generalitat va ser de 4.038,6

6 Es considera com despesa executada les obligacions reconegudes segons la liquidació del pressupost de l’exercici.


92

milions d’euros (560,10 euros / habitant en termes per càpita). Es tracta de la xifra

més alta registrada fins l’actualitat, que representa un increment del 23,3% respecte

de 2006.

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADAMilers €

2006 2007 % Increment

Inversió pressupostària liquidada 2.854.237 3.371.588 18,1%Inversió extrapressupostària liquidada 420.778 667.008 58,5%

Inversió total liquidada 3.275.016 4.038.597 23,3%

− S’observa un alt grau de compliment dels compromisos pressupostaris (s’ha liquidat

el 91,7% del pressupost pressupostat, que representa el major percentatge dels

darrers 15 anys i supera en 10 punts la mitjana dels darrers cinc anys, que es situava

al voltant del 80%).

El present apartat s’estructura en tres parts: en el primer es fa una anàlisi de la inversió des

d’una vessant territorial (comarques i àmbits del Pla territorial general), en el segon es

mostra la inversió de la Generalitat per polítiques de despesa i sectors, i en el tercer es

mostren les obres executades l’any 2007 però que no tenen impacte directe sobre el

pressupost de l’exercici.

Anàlisi territorial de les inversions reals de la Generalitat l’any 2007

Els quadres 5.5.1 i 5.5.2 mostren la distribució per comarques i per àmbits del Pla territorial

general de les inversions reals (capítol 6) executades pel conjunt del sector públic de la

Generalitat de Catalunya en l’exercici pressupostari 2007.

El criteri utilitzat per distribuir territorialment les inversions ha estat el de la seva ubicació

física, però cal tenir en compte que el territori on s’ubica una determinada actuació no

sempre coincideix amb el territori que rep l’impacte dels seus beneficis, el qual pot ser molt

més ampli. Això produeix un biaix en la informació, especialment en relació amb

infraestructures de transport com ferrocarrils i carreteres, que beneficien potser més els

territoris que uneixen que pels quals discorren. Aquest fet és important a l’hora d’analitzar la


93

inversió per comarques, més encara si considerem la reduïda dimensió territorial d’algunes

d’elles.

La distribució per comarques de la inversió real es distribueix en funció de la localització dels

projectes. Existeix però una part que no es susceptible d’ésser regionalitzada degut a la

seva pròpia naturalesa (per exemple, les compres centralitzades en un territori seu de

l’organisme que les realitza, amb independència d’on s’utilitzaran).

Per tal d’evitar duplicitats en les xifres d’inversió, s’han consolidat les aportacions realitzades

per la Generalitat i els seus organismes i empreses a través del capítol 6 del pressupost, a

GISA, REGSA, REGSEGA, INCASOL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a

les aportacions pel Pla Econòmic Financer), ATLL, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut

Català d'Oncologia.


94

Quadre 5.5.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE LES INVERSIONS REALS (CAP. 6) LIQUIDADES L'ANY 2007.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

CatSalut Empreses Consorcis Inv. per càpitaGeneralitat ICS i ICASS EAA EAC (EDP+SM) i Fund. TOTAL euros / hab

Alt Camp 1.251 387 - - 18.193 - 19.832 465,69Alt Empordà 12.457 259 744 - 55.171 - 68.631 531,37Alt Penedès 2.210 2.069 278 - 40.338 2.857 47.753 483,06Alt Urgell 3.193 - - - 19.185 - 22.378 1.037,67Alta Ribagorça 138 94 - - 2.064 - 2.295 556,63Anoia 4.218 4 - - 30.025 9.615 43.862 392,84Bages 11.482 810 790 - 43.458 2 56.542 319,72Baix Camp 4.865 2.501 - - 40.377 66 47.809 265,32Baix Ebre 3.302 1.811 23 - 28.001 4 33.141 421,70Baix Empordà 5.219 938 53 - 41.983 - 48.194 381,13Baix Llobregat 19.810 4.253 930 40 494.217 9 519.260 673,04Baix Penedès 1.344 35 - - 38.766 - 40.146 441,69Barcelonès 148.566 53.996 11.280 326 649.431 13.815 877.414 396,54Berguedà 9.807 - 96 - 13.854 - 23.757 586,89Cerdanya 451 986 - - 11.576 - 13.013 733,35Conca de Barberà 5.863 604 - - 6.960 - 13.426 648,18Garraf 2.094 - - - 32.884 19 34.997 256,72Garrigues 1.047 45 - - 7.003 - 8.096 405,22Garrotxa 2.757 693 - - 32.557 - 36.007 672,95Gironès 6.361 2.182 163 2 62.287 20 71.014 418,65Maresme 4.140 6.481 - - 68.214 3.528 82.364 198,91Montsià 3.989 34 - - 13.346 - 17.369 256,05Noguera 4.714 143 - - 64.459 - 69.315 1.795,91Osona 8.969 561 - - 38.304 6.329 54.163 368,11Pallars Jussà 2.189 36 3 - 11.817 - 14.045 1.042,94Pallars Sobirà 2.055 517 - - 27.676 - 30.248 4.206,33Pla d'Urgell 819 369 - - 4.893 - 6.082 173,88Pla de l'Estany 580 259 - - 7.261 - 8.099 280,32Priorat 875 - - - 4.230 - 5.105 521,75Ribera d'Ebre 4.594 2.609 - - 10.811 - 18.013 772,45Ripollès 4.659 221 - - 39.933 - 44.813 1.686,22Segarra 882 - - - 11.506 - 12.388 570,80Segrià 14.189 2.860 426 9 83.255 2 100.741 528,66Selva 9.018 2.528 - - 44.435 1.928 57.908 367,27Solsonès 5.957 - - - 7.751 - 13.709 1.022,95Tarragonès 7.987 3.105 15 24 54.321 1 65.452 283,15Terra Alta 719 5 - - 18.212 - 18.936 1.488,82Urgell 1.544 1.593 - - 17.717 - 20.855 595,60Val d'Aran 1.657 - 20 - 3.699 - 5.377 547,79Vallès Occidental 24.152 2.947 486 - 182.085 22.558 232.228 274,52Vallès Oriental 16.003 6.641 1.843 - 106.992 92 131.570 348,81

Total comarcalitzat 366.126 102.577 17.150 401 2.489.248 60.845 3.036.347 421,10

No comarcalitzat (1) 150.778 1.830 618 56 179.800 2.160 335.241 46,49

TOTAL Consolidat 516.904 104.407 17.768 456 2.669.048 63.005 3.371.588 467,59

(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, INCASOL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a les aportacions pel Pla Econòmic Financer), ATLL, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.


95

Quadre 5.5.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL DE LES INVERSIONS REALS (CAP. 6) LIQUIDADES L'ANY 2007.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

CatSalut Empreses Consorcis Inv. per càpitaGeneralitat ICS i ICASS EAA EAC (EDP+SM) i Fund. TOTAL euros / hab

Àmbit Metropolità 216.975 76.388 14.817 366 1.574.161 42.878 1.925.586 396,49Comarques Gironines 41.051 7.080 960 2 283.627 1.947 334.666 483,70Camp de Tarragona 22.185 6.632 15 24 162.848 67 191.771 333,32Terres de l'Ebre 12.604 4.459 23 - 70.370 4 87.459 479,33Àmbit de Ponent 23.197 5.011 426 9 188.833 2 217.477 638,09Comarques Centrals 40.432 1.375 886 - 133.393 15.946 192.032 392,29Alt Pirineu i Aran 9.682 1.633 24 - 76.017 - 87.355 1.181,98

Total Comarcalitzat 366.126 102.577 17.150 401 2.489.248 60.845 3.036.347 421,10

No comarcalitzat (1) 150.778 1.830 618 56 179.800 2.160 335.241 46,49

TOTAL Consolidat 516.904 104.407 17.768 456 2.669.048 63.005 3.371.588 467,59

(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, INCASOL, Forestal Catalana (únicament la part corresponent a les aportacions pel Pla Econòmic Financer), ATLL, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia, per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes entitats.

L’activitat inversora de la Generalitat es canalitza, en gran mesura, a través de les seves

empreses públiques. Dels 3.371,6 milions d’euros liquidats l’any 2007, un 79,2% ha estat

executat per les empreses públiques, el 15,3% pels departaments, el 3,1% pel Servei Català

de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

(CatSalut, ICS i ICASS), l’1,9% per els consorcis i les fundacions i el 0,5% restant per les

entitats autònomes administraves (EAA) i comercials i financeres (EAC).

Dels 3.371,6 milions d’euros liquidats l’any 2007, el 90,1% (3.036,3 milions d’euros)

corresponen a inversions comarcalitzades, és a dir, a inversions que s’han pogut ubicar

integrament dins del territori d’una comarca, mentre que el 9,9% restant (335,2 milions

d’euros) corresponen a inversions que, o bé afecten simultàniament a diverses comarques,

o bé per la seva naturalesa no es poden assignar a un territori concret.

En termes absoluts, les comarques que van rebre un major volum d’inversió l’any 2007 han

estat el Barcelonès (877,4 milions d’euros), el Baix Llobregat (519,3 milions d’euros) i el

Vallès Occidental (232,2 milions d’euros).

Si s’analitza en termes d’inversió per càpita, s’observa que l’any 2007 la Generalitat ha

invertit 467,59 euros per habitant, un 17% més que l’any anterior, éssent la mitjana

comarcalitzada de 421,10 euros / habitant. De les 41 comarques de Catalunya, 24 es van


96

situar per sobre de la mitjana, destacant les comarques de Pallars Sobirà, Noguera i

Ripollès, totes elles amb una inversió superior als 1.600 euros / habitant.

L’anàlisi de la inversió executada per la Generalitat a nivell territorial considerant un únic any

pot resultar esbiaixada, ja que en determinats casos les inversions es concentren en un curt

període de temps, el que pot desvirtuar les dades d'inversió per a una anualitat concreta. Es

recomanable llavors analitzar la inversió territorialitzada amb un major horitzó temporal.

Els quadres 5.5.3 i 5.5.4 mostren la inversió realitzada per la Generalitat en els darrers cinc

anys (2003-2007), distribuïda per comarques i per àmbits del Pla territorial general.


97

Quadre 5.5.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ DE LES INVERSIONS REALS (CAP 6) LIQUIDADES PER COMARQUES. PERÍODE 2003-2007TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2003 2004 2005 2006 2007 (2003-07) euros/hab (*) (com=100)

Alt Camp 12.407 11.837 6.699 11.449 19.832 12.445 310,72 92,2Alt Empordà 58.352 48.035 50.020 65.344 68.631 58.076 487,81 144,7Alt Penedès 24.194 22.955 12.178 20.937 47.753 25.603 275,43 81,7Alt Urgell 9.503 10.423 79.931 13.279 22.378 27.103 1.300,78 385,8Alta Ribagorça 1.249 979 1.324 1.853 2.295 1.540 391,18 116,0Anoia 35.277 22.834 22.792 55.790 43.862 36.111 342,90 101,7Bages 140.832 67.635 108.204 65.562 56.542 87.755 518,72 153,9Baix Camp 43.853 36.892 25.840 36.404 47.809 38.160 227,40 67,5Baix Ebre 35.285 32.273 36.153 31.096 33.141 33.589 451,47 133,9Baix Empordà 33.439 37.350 39.576 71.702 48.194 46.052 384,46 114,0Baix Llobregat 165.092 223.066 261.556 313.567 519.260 296.508 393,41 116,7Baix Penedès 20.749 16.374 14.224 17.864 40.146 21.871 273,83 81,2Barcelonès 398.164 446.468 1.154.935 798.050 877.414 735.006 332,85 98,7Berguedà 14.119 12.505 13.734 12.228 23.757 15.269 384,66 114,1Cerdanya 3.887 9.308 12.487 15.990 13.013 10.937 655,33 194,4Conca de Barberà 9.158 15.713 7.917 11.089 13.426 11.461 572,19 169,7Garraf 12.334 13.090 17.979 10.085 34.997 17.697 138,90 41,2Garrigues 8.612 22.552 28.127 8.817 8.096 15.241 773,56 229,5Garrotxa 10.581 16.176 15.894 26.792 36.007 21.090 408,14 121,1Gironès 50.977 55.276 48.945 108.522 71.014 66.947 418,36 124,1Maresme 59.101 47.875 41.358 42.400 82.364 54.620 137,52 40,8Montsià 15.067 18.267 20.023 17.644 17.369 17.674 276,10 81,9Noguera 26.787 35.516 23.743 58.776 69.315 42.827 1.147,24 340,3Osona 60.727 33.232 82.668 90.414 54.163 64.241 452,55 134,2Pallars Jussà 18.155 22.264 15.969 30.264 14.045 20.140 1.574,48 467,0Pallars Sobirà 12.973 9.541 6.278 11.571 30.248 14.122 2.064,45 612,3Pla d'Urgell 1.907 6.666 6.359 9.041 6.082 6.011 182,22 54,0Pla de l'Estany 2.432 3.384 3.131 4.156 8.099 4.240 152,30 45,2Priorat 11.188 8.329 4.355 4.994 5.105 6.794 706,21 209,5Ribera d'Ebre 17.676 24.893 24.043 18.924 18.013 20.710 905,26 268,5Ripollès 19.192 10.875 11.295 12.365 44.813 19.708 748,54 222,0Segarra 37.242 23.360 7.779 14.450 12.388 19.044 912,45 270,6Segrià 79.648 47.642 58.773 109.582 100.741 79.277 434,85 129,0Selva 33.532 64.255 30.979 42.377 57.908 45.810 317,23 94,1Solsonès 6.477 17.444 11.388 4.789 13.709 10.761 846,57 251,1Tarragonès 61.514 39.825 37.545 51.945 65.452 51.256 240,60 71,4Terra Alta 18.762 8.436 14.690 11.219 18.936 14.409 1.144,55 339,5Urgell 14.980 11.823 20.509 21.721 20.855 17.978 530,92 157,5Val d'Aran 10.219 7.501 12.243 10.678 5.377 9.203 1.004,89 298,1Vallès Occidental 128.116 103.178 147.665 173.410 232.228 156.919 193,16 57,3Vallès Oriental 94.807 97.631 68.420 88.451 131.570 96.176 267,00 79,2

-

Total comarcalitzat 1.818.565 1.763.677 2.607.725 2.525.590 3.036.347 2.350.381 337,14 100,0

No comarcalitzat 195.580 179.756 472.925 328.647 335.241 302.430 43,38

Total (consolidat) 2.014.146 1.943.434 3.080.651 2.854.237 3.371.588 2.652.811 380,52

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals des del 2003 al 2007


98

Quadre 5.5.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP 6) LIQUIDADA PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL. PERÍODE 2003-2007TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2003 2004 2005 2006 2007 (2003-07) euros/hab (*) (com=100)

Àmbit Metropolità 881.808 954.264 1.704.091 1.446.899 1.925.586 1.382.530 290,94 86,3Comarques Gironines 208.505 235.350 199.839 331.258 334.666 261.924 403,51 119,7Camp de Tarragona 158.869 128.969 96.579 133.746 191.771 141.987 267,69 79,4Terres de l'Ebre 86.789 83.869 94.908 78.883 87.459 86.382 496,79 147,4Àmbit de Ponent 169.176 147.559 145.290 222.386 217.477 180.378 551,51 163,6Comarques Centrals 257.432 153.650 238.785 228.783 192.032 214.136 456,73 135,5Alt Pirineu i Aran 55.986 60.016 128.233 83.635 87.355 83.045 1.182,10 350,6

-

Total Comarcalitzat 1.818.565 1.763.677 2.607.725 2.525.590 3.036.347 2.350.381 337,14 100,0

No comarcalitzat 195.580 179.756 472.925 328.647 335.241 302.430 43,38-

TOTAL Consolidat 2.014.146 1.943.434 3.080.651 2.854.237 3.371.588 2.652.811 380,52

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals des del 2003 al 2007

Les comarques de l’Alt Pirineu i Aran concentren, amb una inversió anual mitjana de

1.182,10 euros/hab., el major esforç inversor en termes per càpita. A continuació es situa

l'Àmbit de Ponent (551,51 euros/hab), les Terres de l’Ebre (496,79 euros/hab), les

Comarques Centrals (456,73 euros/hab), les Comarques Gironines (403,51 euros/hab),

l’Àmbit Metropolità (290,94 euros/hab) i, finalment, el Camp de Tarragona (267,69

euros/hab). Aquestes dades es refereixen a la distribució de la inversió en el periode 2003-

2007.

Si l’anàlisi es fa en termes absoluts, l’àmbit territorial més beneficiat és el Metropolità, amb

una inversió anual mitjana de 1.382,5 milions d’euros, el que representa el 58,8% del total

de la inversió territorialitzada executada per la Generalitat al llarg del període.

El quadre 5.5.5 mostra l’evolució de la inversió real liquidada des de l’any 1992, tant en

termes absoluts com en termes per càpita, el grau d’execució respecte al pressupost aprovat

inicialment i el percentatge que la inversió real de la Generalitat representa sobre el PIB de

Catalunya.


99

Quadre 5.5.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

Inversió Liquidada variació Grau Inversió per càpita %Any (milers d'€) anual (%) Execució (*) (euros / hab) Inversió / PIB (**)

1992 1.153.273 - 94,4% 190,13 1,64%1993 1.131.570 -1,9% 76,2% 186,37 1,56%1994 1.165.873 3,0% 77,2% 191,82 1,50%1995 1.150.257 -1,3% 78,2% 189,06 1,37%1996 959.828 -16,6% 76,3% 157,61 1,06%1997 1.038.862 8,2% 77,7% 169,78 1,08%1998 976.092 -6,0% 77,7% 158,78 0,96%1999 1.063.586 9,0% 83,1% 171,30 0,97%2000 1.114.692 4,8% 75,9% 178,01 0,94%2001 1.299.386 16,6% 78,3% 204,26 1,01%2002 1.588.267 22,2% 77,8% 244,11 1,16%2003 2.014.146 26,8% 82,1% 300,43 1,37%2004 1.943.434 -3,5% 91,2% 285,24 1,23%2005 3.080.651 58,5% 81,8% 440,39 1,81%2006 2.854.237 -7,3% 70,5% 400,05 1,55%2007 3.371.588 18,1% 91,7% 467,59 1,72%

(*) Comparació entre el pressupost inicial de l'exercici i l'import finalment liquidat.(**) PIB pm base 2000, segons comptabilitat regional de l'INE. Elaboració pròpia per als anys anteriors al 1995.

En el període comprés entre el 1992 i el 2000, s’observa un descens pràcticament continuat

del pes que la inversió executada pel sector públic de la Generalitat representa sobre el PIB

de Catalunya, passant de l’1,64% del PIB l’any 1992 al 0,94% l’any 2000.

A partir de l’any 2001 la inversió pública ha experimentat un canvi de tendència, guanyant

aquesta pes relatiu sobre el PIB de forma progressiva. L’any 2007 (1,72%) continua la línia

de l’any 2006 (1,55%) que ja se situava en aquesta tendència, que es superat únicament pel

de l’any 2005. Cal considerar no obstant, que el percentatge de l’any 2005 (1,81%) va ser

anormalment elevat, degut a què en aquella anualitat es va liquidar un volum important

d’obres finançades en base al mètode alemany executades en anys anteriors

En relació amb el grau d’execució respecte el pressupost inicialment aprovat, s’observa que

aquest se situa en el 91,7%, el major percentatge dels darrers quinze anys. En aquest sentit,

s’ha produït un increment de més del 20% respecte el grau d’execució de l’any 2006 i d’un

10% respecte al del 2005.

La tendència a l’increment del pes de la inversió sobre el PIB es veu reforçada per la

inversió extrapressupostària que la Generalitat de Catalunya està fent aquests darrers anys:


100

es tracta d’obres finançades amb sistemes de finançament específic, a les quals es fa

menció més endavant.

Els gràfics 5.5.1 i 5.5.2 mostren l’evolució de la inversió liquidada total de la Generalitat (que

inclou tant la inversió liquidada pressupostària com la extrapressupostària) en termes

absoluts i com a percentatge sobre el PIB per al període 1992-2007.

Gràfic 5.5.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL LIQUIDADA TOTALTOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

Mili

ons

d'eu

ros

Inversió pressupostària Inversió total (inclou extrapressupostària)


101

Gràfic 5.5.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007EVOLUCIÓ DEL PES DE LA INVERSIÓ REAL LIQUIDADA TOTAL SOBRE EL PIB DE CATALUNYA.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2,00%

2,50%

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

% In

vers

ió re

al /

PIB

Inversió pressupostària Inversió total (inclou extrapressupostària)

Distribució per polítiques de despesa de les inversions reals de la Generalitat liquidades l’any 2007

El quadre 5.5.6 mostra la inversió realitzada per la Generalitat de Catalunya l’any 2007,

segons la política de despesa.

Tal i com es pot observar, la principal política receptora d’inversions al llarg del 2007 ha

estat la de Producció de béns públic de caràcter econòmic (on s’ha invertit el 54,6% del

total). Dintre d’aquest política cal destacar la inversió realitzada en Infraestructures

ferroviàries (661,7 milions d’euros, el 19,6% de la inversió total), carreteres (364,4 milios

d’euros, el 10,8% del total) i cicle de l’aigua (300,0 milions d’euros, el 8,9% de la inversió

total realitzada).

La política de Producció de béns públics de caràcter social ocupa el segon lloc en quant a

l’inversió realitzada, havent-se liquidat un total de 1.052,2 milions d’euros (el 31,2% del

total). Dintre d’aquesta, la inversió en educació concentra el 13,4% de la inversió total (452,0

milions d’euros), habitatge i altres actuacions urbanes el 8,7% (292,0 milions d’euros) i salut

el 8,0% (269,2 milions d’euros).


102

La política de Funcionament de les institucions i administració general suposa el 7,0% del

total de la inversió liquidada el 2007 (234,9 milions d’euros). En l’àmbit dels Serveis públics

generals s’ha destinat el 4,1% de la inversió (138,5 milions d’euros), l’1,7% a la Protecció i

promoció social (58,8 milions d’euros) i l’1,4% al Foment i regulació dels sectors productius

(46,6 milions d’euros).


103

Quadre 5.5.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA PER POLÍTIQUESDE DESPESAMilers €

2007Política de despesa Liquidat % s/total

11 Alta direcció Generalitat i el seu Govern 16.493 0,512 Administració i serveis generals 218.397 6,513 Participació ciutadana i processos electorals - 0,01. Funcionament institucions i ad. general 234.890 7,021 Justícia 50.301 1,522 Seguretat i protecció civil 88.072 2,623 Rel. exteriors i cooperació desenv. 99 0,02. Serveis públics generals 138.472 4,131 Protecció social 47.325 1,432 Promoció social 9.115 0,333 Foment de l’ocupació 2.338 0,13. Protecció i promoció social 58.779 1,741 Salut 269.153 8,042 Educació 452.039 13,443 Habitatge i altres actuacions urbanes 291.948 8,744 Cultura i esports 38.642 1,145 Llengua catalana 29 0,046 Consum 565 0,04. Producció béns públics de caràcter social 1.052.376 31,251 Cicle de l’aigua 299.933 8,9521 Carreteres 364.392 10,8522 Infraestructures ferroviàries 661.721 19,6523 Suport al transport públic de viatgers 655 0,0524 Ports i transport marítim 7.553 0,2525 Aeroports i transport aeri 8.522 0,3526 Logística i altres act. transport mercaderies 11.888 0,453 Soc. informació i coneixement i telecomunic. 124.088 3,754 Urbanisme i ordenació del territori 161.297 4,855 Actuacions ambientals 39.313 1,256 Infraestructures agràries i rurals 143.536 4,357 Recerca, desenvolupament i innovació 8.044 0,258 Altres actuacions de caràcter econòmic 9.556 0,35. Prod. béns públics de caràcter econòmic 1.840.498 54,661 Agricultura, ramaderia i pesca 6.508 0,262 Indústria 10.941 0,363 Energia i mines - 0,064 Comerç 394 0,065 Turisme i oci 15.303 0,566 Desenvolupament empresarial - 0,067 Sector financer 13.404 0,468 Defensa de la competència 23 0,06. Foment i regulació sectors productius 46.574 1,471 Suport financer als ens locals - 0,07. Suport financer als ens locals 0 0,081 Fons de contingència - 0,08. Fons de contingència 0 0,091 Amortització i desp. financeres deute públic - 0,09. Deute públic 0 0,0

Total inversió real consolidada 3.371.588 100,0

Font: DGAPE


104

Distribució sectorial de les inversions reals de la Generalitat liquidades l’any 2007

El quadre 5.5.7 mostra l’evolució de la inversió liquidada al llarg del període 2003-2007 pel

que fa a la distribució per sectors d’inversió.

Quadre 5.5.7L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA PER SECTORS D'INVERSIÓMilers €

Mitjana2003 2004 2005 2006 2007 anual %

Economia productiva 105.857 100.649 128.030 165.650 179.021 135.841 5,1Agricultura, ramaderia i pesca 86.031 86.618 114.540 148.908 150.044 117.228 4,4Indústria 6.626 2.870 2.527 417 10.941 4.676 0,2Comerç 81 1.052 1.128 1.488 394 829 0,0Turisme 4.506 685 1.081 852 15.303 4.485 0,2Foment ocupació i mercat de treball 8.613 9.424 8.754 13.985 2.338 8.623 0,3

Medi ambient 222.159 167.270 154.537 125.183 339.247 201.679 7,6

R+D i noves tecnologies (1) 53.735 35.987 18.378 14.402 33.390 31.178 1,2

Transport i energia 652.673 621.414 1.493.062 1.029.062 1.054.730 970.188 36,6Carreteres (2) 444.968 400.913 508.880 406.389 376.935 427.617 16,1Ferrocarril i metro 199.575 210.653 972.671 614.175 661.721 531.759 20,0Ports i aeroports 8.017 9.837 11.472 7.742 16.074 10.629 0,4Energia 114 11 38 756 - 184 0,0

Habitatge, urbanisme i ord. territorial 261.899 222.261 447.086 425.468 453.245 361.992 13,6

Educació i Cultura 222.272 272.492 298.274 417.345 490.710 340.218 12,8Educació 204.275 251.513 271.395 376.269 452.039 311.098 11,7Cultura i esport 17.997 20.979 26.878 41.076 38.671 29.120 1,1

Sanitat i Benestar Social 170.214 166.267 158.473 259.463 325.594 216.002 8,1Sanitat 130.880 118.979 117.939 206.604 269.153 168.711 6,4Benestar Social 39.334 47.288 40.534 52.859 56.441 47.291 1,8

Justícia i Interior 88.475 73.263 100.793 98.920 138.373 99.965 3,8Justícia 45.601 36.297 28.576 49.631 50.301 42.081 1,6Protecció civil i seguretat ciutadana 42.874 36.966 72.217 49.288 88.072 57.884 2,2

Altres inversions 236.862 283.831 282.017 318.745 357.278 295.746 11,1

TOTAL 2.014.146 1.943.434 3.080.651 2.854.237 3.371.588 2.652.811 100,0

Font: DGAPE

(1) Bona part del suport de la Generalitat a la recerca es canalitza mitjançant transferències i convenis finançats al marge del capítol 6 del pressupost que no estan recollits en aquest quadre.

(2) Dins del sector carreteres s'inclou el suport al transport públic de viatgers i la logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies.

Al considerar el periode 2003-2007 el sector transport i energia és al que, en termes

absoluts, més ha augmentat la inversió de la Generalitat (402 milions d’euros entre 2003 i

2007), destacant molt per sobre de les altres les inversions en ferrocaril i metro. A aquest li

segueix el sector d’Educació i Cultura, on la inversió ha augmentat en 268,4 milions d’euros


105

(el 92,3% d’aquest augment es correspon a l’àmbit de l’Educació). Si es considera el periode

2006-2007, no obstant, és el sector Medi ambient on més s’ha incrementat la inversió (en

214 milions d’euros).

En termes relatius és el sector d’Educació i Cultura el que mostra el major increment (el

120,8%), seguit de Sanitat i Benestar Social (amb el 91,3%) i Habitatge, urbanisme i

ordenació territorial (73,1%). Analitzant el periode 2006-2007 destaca també el sector Medi

ambient, que ha vist augmentat la inversió liquidada en un 171,0%.

Respecte al sector d’R+D i noves tecnologies, aquest ha vist disminuïda la inversió tant en

termes absoluts com en termes relatius. En aquest sentit, cal posar de manifest que bona

part del suport de la Generalitat de Catalunya a la recerca es canalitza mitjançant

transferències i convenis finançats al marge del capítol 6 del pressupost.

Els gràfic 5.5.3 mostra la mitjana anual per al període 2003-2007 de la inversió liquidada per

sectors.

Gràfic 5.5.3INVERSIÓ LIQUIDADA DE LA GENERALITAT. DISTRIBUCIÓ PER SECTORSMITJANA ANUAL 2003-2007

Transport i energia36,6%

Economia productiva

5,1%

Educació i cultura12,8%

Habitatge i urbanisme

13,6%

Medi ambient7,6%

Resta inversions

16,1%

Sanitat i B. Social8,1%

Com s’ha comentat anteriorment, el suport de la Generalitat a la recerca es canalitza a

través de convenis i transferències no recollides en la liquidació del capítol 6. A títol

informatiu, el quadre 5.5.8 mostra les inversions executades per les diferents universitats


106

públiques de Catalunya en el període 2002-2007, que tot i no formar part del sector públic de

la Generalitat, són finançades en part amb recursos de la Generalitat.

Quadre 5.5.8INVERSIÓ EXECUTADA PER LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE CATALUNYA. PERIODE 2002-2007Milers €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Universitat de Barcelona (UB) 44.532 48.045 41.832 50.082 64.570 59.901Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 45.903 48.275 55.156 68.795 54.527 56.698Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 71.951 61.921 74.261 70.307 82.233 83.392Universitat Pompeu Fabra (UPF) 15.846 20.723 29.343 21.369 1.628 40.428Universitat de Girona (UdG) 9.432 7.863 9.377 15.175 21.198 17.148Universitat de Lleida (UdL) 9.527 15.064 9.267 11.403 13.925 20.113Universitat Rovira i Virgili (URV) 16.078 15.319 19.434 13.987 14.738 19.177Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 3.930 4.558 4.678 5.406 6.371 8.945

TOTAL 217.200 221.767 243.348 256.524 259.189 305.803Font: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

Inversions executades l’any 2007 sense repercussió pressupostària en l’exercici

La Generalitat utilitza sistemes de finançament de les infraestructures que dilueixen

l’impacte de la despesa al llarg del temps, com és el cas del mètode alemany, la concessió

d’obra pública o els drets de superfície (sistemes de finançament específics), amb l’objectiu

de poder compatibilitzar l’execució d’una sèrie d’infraestructures necessàries per al

creixement del país amb el manteniment de l’equilibri pressupostari.

L’any 2007, la Generalitat ha executat diferents obres per import global de 667,0 milions

d’euros que no estan recollides en la liquidació del pressupost de l’exercici 2007, atès que

són finançades en base a sistemes específics. Aquestes obres es pagaran amb càrrec a

exercicis futurs, ja sigui amb càrrec a despeses de capital (mètode alemany), o amb càrrec a

despeses corrents (drets de superfície i concessions).

El quadre 5.5.9 mostra l’import d’aquestes obres sense impacte directe sobre el pressupost

de l’exercici, executades en el període 2003 - 2007.


107

Quadre 5.5.9L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007INVERSIÓ EXECUTADA SENSE IMPACTE PRESSUPOSTARI EN L’EXERCICI (*)Milers €

Import Import Import Import ImportActuacions any 2003 any 2004 any 2005 any 2006 any 2007

Carreteres 7.066 74.669 30.354 135.234 229.435Ferrocarril i metro 104.828 215.295 1.807 39.880 75.235Abastament i sanej. d’aigua 2.780 27.331 0 4.181 0Regadius 0 12.651 32.170 72.213 87.133Obres d'Interior 0 2.692 19.017 43.156 47.190Obres de Justícia 0 5.071 29.761 125.154 218.941Obres de Presidència - Vicepresidència 0 0 0 961 9.074

TOTAL 114.674 337.709 113.109 420.778 667.008

(*) Obres finançades amb sistemes específics (mètode alemany, concessió d’obra pública, drets de superfície,…)

Entre les principals obres executades l’any 2007 sense repercussió directa sobre l’exercici

cal destacar:

− En matèria de carreteres: actuacions en l’Eix del Llobregat, carretera C-16, de

Barcelona a Puigcerdà (74,2 milions d’euros), obres de millora general de la

carretera C-37, tram Torelló - Túnel de Bracons - La Vall d’en Bas (44,2 milions

d’euros) i tram Vic – Olot (13,4 milions d’euros) i projecte de desdoblament de la

carretera C-31, tram Palamós - Palafrugell (26,4 milions d’euros).

− En matèria de Ferrocarril i metro: perllongament de la línia dels FGC a Terrassa

(18,8 milions d’euros), obres de soterrament de la línia dels FGC a Pallejà (17,3

milions d’euros), obres de la cua de maniobra a l'estació Hospital de Bellvitge de la

línia 1 de l'FMB (15,3 milions d’euros) i perllongament de la línia 2 del FMB tram Pep

Ventura Badalona centre (9,6 milions d’euros).

− En matèria de Justícia: diverses obres de la ciutat judicial de Barcelona i L'Hospitalet

de Llobregat (109,9 milions d’euros) i actuacions en el centre penitenciari els

Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada (29,7 milions d’euros).

− En matèria de regadius: diverses actuacions del projecte de regadiu a la comarca del

Segrià (31,3 milions d’euros), actuacions corresponents al regadiu Algerri-Balaguer

Sector B en els termes municipals de Castelló de Farfanya, Menàrguens i

Torrelameu – Noguera, Fases 1 i 2 (24,5 milions d’euros) i execució d’obra del

projecte de regadiu Garrigues Sud (17,6 milions d’euros).


108

− En matèria d’Interior: diverses obres relacionades amb la construcció de la

Comissaria Central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell (32,8 milions d’euros),

actuacions en la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Sant Feliu de Llobregat (4,5

milions d’euros) i actuacions en la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Plaça

Espanya de Barcelona (4,2 milions d’euros).


109

Annex. La recaptació tributària a Catalunya

En aquest annex es presenta la recaptació tributària a Catalunya durant l’any 2007 per les

diferents figures tributàries i segons l’administració que gestiona la recaptació. És important

destacar que en alguns casos l’administració autonòmica rep una part dels impostos

generats en el seu territori, encara que la seva recaptació l’efectuï l’Administració central.

Les dades que es presenten en aquest annex, per tant, es desglossen en funció de

l’administració competent en la seva recaptació.

L’evolució de la recaptació de la Generalitat presenta un canvi de tendència l’any 2007, tot

passant d’una taxa de creixement del 18,1% l’any 2006 a una taxa negativa del 8,7% l’any

2007. Val a dir que es tracta d’un canvi de tendència que també s’observa a la resta de CA.

En canvi, la recaptació de les delegacions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària

(AEAT) a Catalunya ha mantingut el ritme de creixement de l’any anterior, amb un 13,1%.

D’aquesta manera el creixement total de la recaptació tributària a Catalunya ha estat del

10,4%, valor lleugerament superior a la mitjana estatal.

Pel que fa a la gestió dels tributs cal diferenciar entre la situació de les comunitats

autònomes forals i la de les comunitats de règim comú. A les primeres, les diputacions

recapten un 97,9% i un 78,7% del total a Navarra i al País Basc, respectivament (quadre

5.A.1); en canvi, les comunitats de règim comú recapten de mitjana un 10,3% del total dels

tributs.7 Aquestes diferències es deuen al sistema de finançament: en el règim foral, les CA

recapten pràcticament la totalitat dels impostos en el seu territori, en canvi, en les CA de

règim comú, malgrat que tinguin cedida una part d’impostos quantitativament tant important

com l’IRPF o l’IVA, és l’Administració central la que gestiona aquests impostos.

7 Exclosa la recaptació dels ens locals i la de la Seguretat Social, tal i com es pot observar en el quadre 5.A.1.


110

Quadre 5.A.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2007

Milers €

Comunitats Govern Delegacions Govern DelegacionsAutònomes autonòmic d'hisenda Total autonòmic d'hisenda Total

Andalusia 3.730.684 15.127.006 18.857.690 -2,1 9,8 7,2Aragó 717.212 4.351.401 5.068.613 -3,8 12,3 9,7Astúries 359.780 2.804.075 3.163.855 -12,4 17,9 13,4Balears 803.176 3.023.721 3.826.897 -2,3 11,2 8,1Canàries 605.000 2.409.515 3.014.515 -21,4 13,1 3,9Cantàbria 2 298.937 5.033.042 5.331.979 -3,4 118,6 104,2Castella-Lleó 989.111 4.989.854 5.978.965 -3,7 12,5 9,5Castella-La Manxa 840.252 3.636.479 4.476.731 -2,5 14,5 10,8Catalunya 4.760.177 42.165.475 46.925.652 -8,7 13,1 10,4Extremadura 227.925 1.246.309 1.474.234 -16,5 18,2 11,1Galícia 999.868 6.550.134 7.550.002 6,1 14,6 13,4Madrid 4.339.286 82.675.505 87.014.791 -8,1 8,4 7,4Múrcia 765.980 2.938.614 3.704.594 -3,1 10,4 7,3Navarra 3.589.173 77.980 3.667.153 7,7 -59,5 4,0País Basc 13.772.119 3.737.428 17.509.547 9,7 15,8 11,0La Rioja 172.724 945.173 1.117.897 -1,2 18,4 14,9València 2.758.292 15.992.680 18.750.972 -9,6 9,3 6,0Ceuta 72.103 72.103 11,7 11,7Melilla 59.503 59.503 15,7 15,7

Total regionalitzat 39.729.696 197.835.997 237.565.693 -0,2 11,9 9,7

Serveis centrals 4 2.840.033 2.840.033 8,9 8,9

Total recaptació 39.729.696 200.676.030 3 240.405.726 -0,2 11,9 9,7

Font: Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2007.Desembre 2007, dades provisionals. Ministeri d'Economia i Hisenda.Informe anual de recaptació tributària. Any 2007. AEAT.

2. Manca la recaptació corresponent a la taxa sobre el joc perquè no es disposa la informació.

3. Inclou la cessió de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials a les administracions territorials (52.858 milionsd'euros a les CA i 1.547 milions a les corporacions locals).4. S'han descomptat les cessions als ens territorials (-54.405 milions d'euros)

DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA RECAPTACIÓ DELS TRIBUTS ESTATALS, CEDITS I CONCERTATS1. INGRESSOS APLICATS

% variació 2007/2006

1. No es disposa de la recaptació corresponent als impostos sobre determinats mitjans de transport i sobrevendes minoristes de determinats hidrocarburs.

L’anàlisi per capítols pressupostaris (quadre 5.A.2) mostra com la distribució dels ingressos

tributaris és força semblant entre impostos directes i indirectes. A Catalunya, els primers

representen un 13,3% del PIB català i els segons un 10,3%, mentre que al conjunt de CA els

impostos directes representen un 12,5% del PIB i els indirectes un 9,9%. Per tant, el pes del

total de la recaptació sobre el PIB se situa en un 23,6%, 1,3 punts per sobre del conjunt de

CA.


111


Milers €

2007 2006 % var. 2007 2006 % var.

Impostos directes 26.234.538 22.286.866 17,7 130.894.659 111.114.240 17,8IRPF (Adm. central) 15.405.111 13.217.288 16,6 70.755.219 61.129.222 15,7Societats (Adm. central) 9.262.958 7.768.911 19,2 44.719.206 37.067.909 20,6Imp. gestionats per CA i Dip.Forals 1.228.163 1.028.259 19,4 12.881.482 11.345.482 13,5Altres imp. directes 338.306 272.408 24,2 2.538.752 1.571.627 61,5

Impostos indirectes 20.187.868 19.721.400 2,4 103.763.029 102.832.854 0,9IVA (Adm. central) 14.493.944 13.451.482 7,7 55.846.824 54.649.870 2,2Impostos especials (Adm. central) 1.383.354 1.333.469 3,7 19.786.437 18.602.271 6,4Imp. gestionats per CA i Dip.Forals 3.180.019 3.852.883 -17,5 24.905.677 26.573.747 -6,3Altres imp. indirectes 1.130.551 1.083.566 4,3 3.224.091 3.006.966 7,2

Taxes i altres ingressos 503.245 489.978 2,7 2.908.003 2.639.722 10,2Taxes i altres (Adm. central) 151.251 154.695 -2,2 1.942.535 1.896.770 2,4Taxes gestionats per CA i Dip.Forals 351.994 335.283 5,0 965.468 742.952 30,0

Total 46.925.651 42.498.244 10,4 237.565.691 216.586.816 9,7(*) No inclou la taxa sobre el joc de la comunitat de Cantàbria.Fonts:Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2007.Desembre 2007, dades provisionals. Ministeri d'Economia i Hisenda.Informe anual de recaptació tributària. Any 2007. AEAT.

RECAPTACIÓ DE TRIBUTS ESTATALS, CEDITS I CONCERTATS A CATALUNYA I A TOT L'ESTAT

Catalunya Espanya regionalitzat (*)

Pel que fa a l’evolució interanual, l’any 2007 presenta un creixement dels impostos directes

per Catalunya i Espanya similar, d’un 17,7% i 17,8%, respectivament. En canvi, la variació

dels impostos indirectes presenta uns nivells de creixements molts més baixos, 2,4% i 0,9%

respectivament. La causa d’aquest menor dinamisme s’ha d’atribuir a l’evolució dels

impostos gestionats per les CA i Diputacions Forals, a on Catalunya presenta un retrocés

molt més accentual, -17,5% i -6,3% respectivament.

Per tal d’analitzar l’evolució de les figures tributàries, el quadre 5.A.3 mostra el detall de la

recaptació a Catalunya i la seva variació respecte el darrer any, comparant aquesta xifra

amb la del conjunt de CA de règim comú, és a dir, sense tenir en compte la recaptació de les

CA forals a causa de les peculiaritats del seu marc normatiu. En termes generals, s’observa

que els tributs han crescut més a Catalunya que a la resta de CA de règim comú. En quant a

la recaptació obtinguda per l’AEAT a les seves delegacions catalanes l’any 2006, aquesta

creix un 13,1% respecte la corresponent a l’any anterior, percentatge 1,2 punts superior al

del conjunt de CA (11,9%).

A Catalunya, el tribut recaptat per l’AEAT que ha augmentat més ha estat l’impost de

Societats, amb una taxa del 19,2%. Aquest impost representa el 22% de la recaptació de

l’AEAT. Contràriament al que va succeir l’any anterior, el creixement d’aquest impost a

Catalunya ha estat inferior al del conjunt de CA.


112


Milers €

CA règim comúMilers d'euros % var. 07/06 % var. 07/06

Delegacions AEAT (A) 42.165.475 13,1 11,9IRPF 15.405.111 16,6 15,8Societats 9.262.958 19,2 22,2IVA 14.493.944 7,7 1,5Especials 1.383.354 3,7 6,0

Alcohols 129.382 -24,8 3,7Cervesa 56.513 3,0 2,0Productes intermedis 9.959 -1,7 0,9Hidrocarburs 792.809 8,9 3,0Labors del tabac 31.203 -21,7 11,6Electricitat 363.488 10,7 4,7

Tràfic exterior 730.262 3,3 6,9Altres ingressos impositius 738.595 13,8 35,4Taxes i altres ingressos tributaris 151.251 -2,2 29,8

Govern autonòmic (B) 4.760.176 -8,7 -6,5Successions i donacions 774.921 16,5 4,1Patrimoni 453.242 24,9 18,8Transmissions patrimonials 1.681.675 -23,2 -16,4Actes jurídics documentats 1.498.344 -9,9 -3,9Taxa del joc 351.994 5,0 1,6

Total A+B 46.925.651 10,4 9,7

Sobre det. mitjans de transport 369.267 0,5 ndSobre vendes minoristes det. hidrocarburs 310.772 3,1 nd

Total 47.605.690 10,3 ndnd: no disponible

Font:Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2007.Desembre 2007, dades provisionals. Ministeri d'Economia i Hisenda.Informe anual de recaptació tributària. Any 2007. AEAT.

RECAPTACIÓ DE TRIBUTS A CATALUNYA

Catalunya

En segon lloc cal destacar l’evolució de l’IRPF, amb un creixement del 16,6% a Catalunya,

taxa molt similar a la del conjunt de CA (15,8%). El tres elements que expliquen aquesta

evolució són el dinamisme de la renda de les llars, l’impacte recaptatori de la reforma fiscal i

sobretot, l’augment de la quota diferencial neta.

L’IVA, en canvi, presenta una taxa molt més alta a Catalunya – un 7,7% - que a Espanya -

un 1,5% -. Pel conjunt de les CA, el principal component de la desacceleració l’any 2007 és

la disminució del consum i, en particular, la menor compra d’habitatges nous de les llars.


113

Pel que fa als impostos gestionats per la Generalitat de Catalunya cal ressaltar la variació

interanual de la recaptació del 2007, amb valors molt negatius, concretament un -8,7%.

Aquesta davallada s’explica pel retrocés de l’impost sobre transmissions patrimonials (-

23,2%), amb un pes del 35,3% dels tributs gestionats per la Generalitat, i de l’impost sobre

actes jurídics documentats (-9,9%), amb un pes del 31,5%; ambdues figures estan molt

relacionades amb l’evolució del mercat immobiliari. Al conjunt de CA la disminució dels

impostos autonòmics ha estat lleugerament inferior a la de Catalunya, d’un 6,5%, presentant

també un important retrocés dels impostos més lligats a l’evolució del mercat immobiliari

(l’impost sobre transmissions patrimonials disminueix un 16,4% i el d’actes jurídics

documentats un 3,9%). Per últim, també cal destacar l’evolució de l’impost de successions i

donacions, amb un diferencial positiu de 12,4 punts percentuals entre Catalunya i les CA de

règim comú, que reflecteix l’ús de la capacitat normativa a la baixa d’algunes d’aquestes

comunitats.

La recaptació a Catalunya en concepte d’impost sobre determinats mitjans de transport i

d’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, creix un 0,5% i 3,1%,

respectivament.

115

6. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ELS TRES PRIMERS TRIMESTRES DE

L’ANY 2008

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 6. L’Administració de la Generalitat de Catalunya els tres primers trimestres de l’any 2008

117

6.1. L’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat

Els ingressos

L’estat d’execució dels ingressos de la Generalitat de Catalunya els tres primers trimestres

de l’exercici 2008 mostra un estancament dels drets liquidats. Aquest fet s’explica

principalment per l’intensificació de la recessió immobiliària, que ha provocat una minoració

dels impostos indirectes d’un 17,4%, els quals tenen un pes del 31,3% sobre el total dels

ingressos. D’altra banda, els impostos directes presenten un creixement del 15,3%, i les

transferències corrents, de l’11,1% respecte el mateix període l’any anterior, evolucionant

en ambdós casos segons les previsions inicials. Les transferències de capital, si bé tenen un

pes menys important en el conjunt dels ingressos, han crescut un 25,4%. En conjunt, el grau

d’execució de les previsions inicials es situa en el 70,0%.

Quadre 6.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYAESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €

Previsions Drets Total % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) recaptat 08/07 execució (D/I)

1.- Impostos directes 7.448.500 5.932.841 5.839.996 15,3 79,72.- Impostos indirectes 10.662.800 6.193.544 6.152.702 -17,4 58,13.- Taxes i altres ingressos 596.500 315.874 289.541 -17,3 53,04.- Transferències corrents 7.296.000 5.402.853 5.390.655 11,1 74,15.- Ingressos patrimonials 50.200 10.514 10.507 -49,7 20,96.- Alienació d'inversions 10.000 32 22 -99,2 -7.- Transferències de capital 236.600 491.518 488.092 25,4 207,78.- Actius financers 0 522 522 -18,1 -9.- Passius financers 1.942.742 1.430.223 1.084.979 8,1 73,6

Operacions corrents 26.054.000 17.855.626 17.683.401 -0,3 68,5Operacions de capital 246.600 491.550 488.114 24,2 199,3Operacions financeres 1.942.742 1.430.744 1.085.501 8,1 73,6Total 28.243.342 19.777.921 19.257.016 0,8 70,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El quadre 6.1.2 permet observar el detall dels ingressos tributaris. En conjunt, han disminuït

un 5,1%, com a conseqüència del canvi de conjuntura econòmica. L’impacte més destacat

és la disminució dels impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats,

impostos estretament vinculats a la compravenda d’habitatges. Els tres primers trimestres

del 2008, el ritme de reducció de la recaptació d’aquests impostos és del 49,2%, reflectint la

recessió immobiliària que abasta tot el període considerat. Els descens ha estat més acusat


118

en el cas de transmissions patrimonials (-52,3% envers el -41,9% d’actes jurídics

documentats). El baix grau d’execució d’aquests impostos (36,0%) reflecteix la desviació

respecte les previsions inicials.

Pel que fa als impostos directes, destaca l’evolució positiva dels impostos de successions i

donacions i de patrimoni, amb creixements del 23,9% i 18,6% respectivament. El

comportament del tram autonòmic de l’IRPF respon a l’increment del 10,9% de les bestretes

rebudes per part de l’Estat i del 30,7% de les liquidacions pendents de l’exercici anterior.

Al contrari que els ingressos tributaris, les transferències corrents tenen un augment d’un

11,1%. El fons de suficiència i la participació dels ens locals en els impostos de l’Estat (que

únicament implica transferir els recursos de l’Estat als ens locals) creixen el 6,6% i el 6,9%

respectivament. La resta de transferències pren un impuls important, destacant el

creixement de les transferències de l’INEM.

Quadre 6.1.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS1 I DE LES TRANSFERÈNCIES CORRENTSMilers €


Impost sobre successions i donacions 884.000 732.505 654.290 23,9 82,9Impost s/ patrimoni persones físiques 471.000 536.147 534.888 18,6 113,8Tram autonòmic 33% IRPF2 6.078.500 4.650.743 4.650.743 13,8 76,5Impost sobre grans establiments comercials 15.000 13.446 75 -3,0 89,6Impost s/ transmissions patrimonials i ajd 3.656.200 1.316.370 1.276.678 -49,2 36,035% IVA2 4.386.800 3.297.530 3.297.530 2,4 75,2Impostos sobre consums específics2 2.445.300 1.497.108 1.497.108 -11,1 61,2Impostos extingits 0 -2 -2 -80,2 -Taxes i altres ingressos 596.500 315.874 289.541 -17,3 53,0Total ingressos tributaris 1 18.533.300 12.359.720 12.200.850 -5,1 66,7Fons de suficiència2 3.137.500 2.316.519 2.316.519 6,6 73,8Participació local ingressos tributaris de l'Estat 2.888.300 2.367.921 2.367.921 6,9 82,0Altres 1.270.200 718.413 706.215 51,1 56,6Total transferències corrents 7.296.000 5.402.853 5.390.655 11,1 74,11 S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos2 Inclou liquidacions pendents d'exercicis anteriors



119

Les despeses

L’estat d’execució del pressupost de despeses a 30 de setembre del 2008 mostra un

creixement de les obligacions reconegudes del 7,0%, i un percentatge d’execució del 70,2%

dels crèdits definitius. Les operacions corrents han crescut un 10,5% com a conseqüència

del creixement de les transferències corrents (9,7%). Dins d’aquestes despeses, cal

destacar l’increment dels interessos (30,9%) i de la compra de béns i serveis (16,6%),

malgrat el seu baix grau d’execució.

Les operacions de capital han crescut a un ritme similar a les operacions corrents (10,0%).

Les inversions reals presenten un estancament, que es veu compensat per l’impuls de les

transferències de capital (20,2%). Cal tenir en compte que el grau d’execució de les

despeses de capital és del 53,0%, i que el seu comportament al llarg de l’any és, per

naturalesa, irregular.

Quadre 6.1.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYAESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grau inicials definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 4.955.847 4.958.888 3.579.114 10,0 72,22.- Compra béns i serveis 1.450.526 1.491.956 777.919 16,6 52,13.- Interessos 678.650 678.650 476.171 30,9 70,24.- Transferències corrents 16.918.806 17.769.087 13.034.934 9,7 73,45.- Fons de contingència 110.000 97.546 0 0,0 0,06.- Inversions reals 1.283.653 1.330.274 841.421 0,5 63,37.- Transferències de capital 1.320.524 2.021.369 936.404 20,2 46,38.- Actius financers 950.855 1.064.821 843.578 -11,3 79,29.- Passius financers 574.480 574.480 567.814 -39,8 98,8

Operacions corrents 24.113.830 24.996.127 17.868.138 10,5 71,5Operacions de capital 2.604.177 3.351.642 1.777.826 10,0 53,0Operacions financeres 1.525.335 1.639.301 1.411.392 -25,5 86,1Total 28.243.342 29.987.071 21.057.356 7,0 70,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El quadre 6.1.4 presenta l’estat d’execució de les despeses per seccions pressupostàries i

mostra que els departaments de Salut i Educació són els que concentren major volum

d’obligacions reconegudes. Les obligacions reconegudes del Departament de Salut han

crescut el 4,8% respecte el mateix període de l’exercici anterior, 2,2 punts per sota de la

taxa de creixement total, encara que en termes absoluts és el que aporta un major

creixement (304,1 milions d’euros més). El Departament d’Educació creix a un ritme del


120

9,0%. Destaca també l’augment de les obligacions reconegudes del Departament d’Acció

Social i Ciutadania, amb un creixement del 25,5%.

La taxa de variació de les obligacions reconegudes del Departament de Medi Ambient i

Habitatge ha assolit el 106,6%, percentatge superior al creixement previst dels crèdits

inicials (22,4%). Aquest fet s’explica per les modificacions del crèdit a la política del Cicle de

l’Aigua i també pel baix grau d’execució d’aquestes despeses en el mateix període de l’any

anterior. Per últim, comentar que el marcat descens del Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació (-31,5%) és degut principalment a que el 2007 va haver-hi una dotació per

l’assumpció per subrogació del deute de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per

part de la Generalitat, que afecta a la comparació de les obligacions reconegudes.

Quadre 6.1.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL PER SECCIONS DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grauinicials definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

Parlament de Catalunya 81.379 81.379 81.379 9,4 100,0Consell Consultiu 4.147 4.147 3.110 25,8 75,0Sindicatura de Comptes 13.066 13.066 9.800 9,0 75,0Comissió Jurídica Assessora 3.637 3.638 1.866 29,4 51,3Consell Audiovisual de Catalunya 9.929 9.929 7.352 -21,7 74,0Consell de Treball Econòmic i Social 3.422 3.422 2.648 8,4 77,4Agència Catalana de Protecció de Dades 3.598 3.598 1.941 -34,1 53,9Presidència 111.600 123.433 63.137 19,0 51,2Vicepresidència 277.187 281.492 127.255 -15,5 45,2Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.146.154 1.153.020 744.884 13,7 64,6Economia i Finances 248.411 257.557 146.704 -0,9 57,0Governació i Administracions Públiques 475.242 543.510 328.859 9,1 60,5Política Territorial i Obres Públiques 1.500.365 1.546.250 895.542 16,1 57,9Justícia 898.018 914.733 583.172 17,3 63,8Educació 4.881.332 4.999.747 3.547.853 9,0 71,0Cultura i Mitjans de Comunicació 628.351 747.490 617.399 -31,5 82,6Salut 8.968.838 9.022.819 6.674.143 4,8 74,0Agricultura, Alimentació i Acció Rural 434.080 771.528 467.427 17,6 60,6Treball 516.500 935.639 345.421 20,6 36,9Innovació, Universitats i Empresa 1.521.562 1.604.802 1.193.994 25,6 74,4Acció Social i Ciutadania 1.568.854 1.775.293 1.319.478 25,5 74,3Medi Ambient i Habitatge 520.313 798.690 407.640 106,6 51,0Pensions 6.593 6.593 2.596 -35,7 39,4Deute 1.253.540 1.253.540 1.044.089 -20,1 83,3Despeses diversos departaments 168.926 145.908 71.715 15,2 49,2Participació ens locals 2.888.300 2.888.300 2.367.921 6,9 82,0Fons de Contingència 110.000 97.546 0 0,0 0,0Total 28.243.342 29.987.071 21.057.326 7,0 70,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El quadre 6.1.5 mostra la distribució de les obligacions reconegudes per àrees i polítiques de

despesa i reflecteix l’estructura de les competències de la Generalitat. El major volum

d’obligacions reconegudes correspon a l’àrea de producció de béns públics de caràcter


121

social, que conté les principals polítiques a nivell pressupostari: Salut, amb el 31,4% de les

obligacions reconegudes, i Educació, amb el 20,2%. El conjunt de l’àrea presenta un grau

d’execució del 73%, percentatge superior a la mitjana global. D’altra banda, destaquen els

recursos que implica la política de Suport financer als ens locals (12,3%), principalment

constituïda per la participació local en els tributs de l’Estat, en la que la Generalitat té una

funció intermediària, i amb un grau d’execució és del 80,8%, per sobre de la mitjana.

Quadre 6.1.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL PER ÀREES I POLÍTIQUES DE DESPESAMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Grau % sobre elinicials definitius (C) reconegudes (O) execució (O/C) Total (O)

1. Funcionament Institucions i Administració General 1.992.238 1.996.758 1.174.918 58,8 5,611. Alta direcció Generalitat i Govern 109.248 109.249 100.744 92,2 0,512. Administració i serveis generals 1.867.959 1.871.409 1.066.745 57,0 5,113. Participació ciutadana i processos electorals 15.031 16.100 7.429 46,1 0,02 Serveis Públics generals 1.904.968 1.932.049 1.240.917 64,2 5,921. Justícia 812.792 829.209 532.600 64,2 2,522. Seguretat i protecció civil 1.006.157 1.016.561 680.140 66,9 3,223. Relacions exteriors i cooperació desenvolupament 86.019 86.280 28.177 32,7 0,13 Protecció i promoció Social 1.871.038 2.488.678 1.539.413 61,9 7,331. Protecció social 1.394.431 1.589.955 1.200.619 75,5 5,732. Promoció social 99.889 105.694 46.526 44,0 0,233. Foment de l'ocupació 376.718 793.029 292.268 36,9 1,44. Producció de béns públics de caràcter social 15.097.775 15.399.900 11.241.680 73,0 53,441. Salut 8.856.735 8.901.320 6.608.233 74,2 31,442. Educació 5.537.022 5.699.870 4.257.955 74,7 20,243. Habitatge i altres actuacions urbanes 312.787 404.297 125.567 31,1 0,644. Cultura i esports 348.088 347.693 226.707 65,2 1,145. Llengua catalana 28.502 32.053 16.331 50,9 0,146. Consum 14.640 14.667 6.888 47,0 0,05. Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.301.744 2.699.920 1.798.819 66,6 8,551. Cicle de l'aigua 56.000 214.269 186.252 86,9 0,952. Transport 1.166.315 1.201.232 736.296 61,3 3,553. Societat de la informació i coneixement i telecomunicacions 365.464 500.562 426.761 85,3 2,054. Urbanisme i ordenació del territori 29.461 34.924 9.837 28,2 0,055. Actuacions ambientals 193.904 224.084 74.330 33,2 0,456. Infraestructures agràries i rurals 118.855 123.215 97.562 79,2 0,557. Recerca, desenvolupament i innovació 322.261 350.925 236.832 67,5 1,158. Altres actuacions de caràcter econòmic 49.485 50.709 30.949 61,0 0,16. Foment i regulació sectors productius 537.417 902.165 419.082 46,5 2,061. Agricultura, ramaderia i pesca 177.389 501.206 274.673 54,8 1,362. Indústria 104.146 124.863 19.113 15,3 0,163. Energia 24.770 32.030 9.396 29,3 0,064. Comerç 100.487 97.222 38.005 39,1 0,265. Turisme i oci 35.210 44.333 17.846 40,3 0,166. Desenvolupament empresarial 27.234 28.031 10.486 37,4 0,067. Sector financer 66.846 73.144 48.800 66,7 0,268. Defensa de la competència 1.334 1.336 763 57,1 0,07. Suport financer ens locals 3.174.623 3.216.514 2.598.406 80,8 12,371. Suport financer ens locals 3.174.623 3.216.514 2.598.406 80,8 12,38. Fons de contingència 110.000 97.546 0 0,0 0,081. Fons contingència d'execució pressupostària 110.000 97.546 0 0,0 0,09. Deute públic 1.253.540 1.253.540 1.044.089 83,3 5,091. Amortitzacions i despeses financeres del deute públic 1.253.540 1.253.540 1.044.089 83,3 5,0Total 28.243.342 29.987.071 21.057.326 70,2 100,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


122

6.2. L’estat d’execució dels pressupostos de les entitats autònomes administratives

L’estat d’execució del pressupost d’ingressos del conjunt d’entitats autònomes

administratives els tres primers trimestres del 2008 mostra un creixement dels drets liquidats

del 3,8%, i un grau d’execució del 62,6%.

Les transferències corrents, que són el principal origen dels recursos de les entitats

autònomes administratives (78,0% dels drets liquidats) creixen l’11,0%. D’altra banda, les

taxes i altres ingressos per venda de béns i serveis, que representen el 17,6% dels recursos,

han disminuït el 15,2%.

Quadre 6.2.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 100.400 71.442 37.489 -15,2 71,24.- Transferències corrents 502.598 315.703 302.525 11,0 62,85.- Ingressos patrimonials 841 1.766 1.766 18,0 209,97.- Transferències de capital 42.826 15.941 14.058 -19,7 37,28.- Variació d'actius financers 206 66 66 4,6 31,8

Ingressos corrents 603.840 388.911 341.780 5,0 64,4Ingressos de capital 42.826 15.941 14.058 -19,7 37,2Ingressos financers 206 66 66 4,6 31,8Total 646.872 404.918 355.904 3,8 62,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses de les entitats autònomes administratives creixen el 28,2%, amb un grau

d’execució del 38,4%. Aquest creixement s’explica bàsicament per l’augment de les

transferències corrents, que és del 35,4%, a causa del reduït import de les obligacions

reconegudes per aquest capítol pressupostari en el mateix període l’any anterior. D’altra

banda, les remuneracions de personal i les compres de béns i serveis, associats a les

despeses de funcionament, creixen un 10,1% i un 27,9% respectivament.


123

Quadre 6.2.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVESESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) GrauInicials (I) definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 123.381 130.149 89.002 10,1 68,42.- Compra béns i serveis 133.842 159.341 74.542 27,9 46,83.- Interessos 212 212 167 29,5 78,84.- Transferències corrents 323.603 690.665 224.682 35,4 32,56.- Inversions reals 49.121 52.764 12.139 71,0 23,07.- Transferències de capital 16.496 17.720 2.496 17,3 14,18.- Actius financers 216 222 70 20,7 31,5

Despeses corrents 581.038 980.367 388.393 27,3 39,6Despeses de capital 65.617 70.484 14.635 58,6 20,8Despeses financeres 216 222 70 20,7 31,5Total 646.872 1.051.072 403.098 28,2 38,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

6.3. L’estat d’execució dels pressupostos del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Els ingressos

Les dades d’execució del pressupost d’ingressos durant els tres primeres trimestres del

2008 del Servei Català de la Salut (Catsalut) mostren un creixement dels ingressos del

5,1%, evolució que s’ajusta a les previsions inicials. Les transferències corrents suposen la

pràctica totalitat dels drets liquidats (97,4%).


124

Quadre 6.3.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €

Previsions Drets % var (D) Grauinicials (I) liquidats (D) 08/07 execució (D/I)

3.- Taxes i altres ingressos 1.544 794 -7,1 51,44.- Transferències corrents 8.663.843 6.422.817 5,4 74,15.- Ingressos patrimonials 172 30 -71,0 17,67.- Transferències de capital 176.299 135.797 1,3 77,08.- Actius financers 45.233 33.894 -24,4 74,9

Ingressos corrents 8.665.559 6.423.642 5,4 74,1Ingressos de capital 176.299 135.797 1,3 77,0Ingressos financers 45.233 33.894 -24,4 74,9Total 8.887.091 6.593.333 5,1 74,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Els ingressos de l’Institut Català de la Salut (ICS) han augmentat un 15,6%, seguint el ritme

de les transferències corrents que provenen, gairebé en la seva totalitat, del Catsalut. El

grau d’execució assoleix el 77,3%.

Quadre 6.3.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 56.762 28.126 82,5 49,64.- Transferències corrents 2.558.330 2.002.761 15,6 78,35.- Ingressos patrimonials 135 30 -12,0 22,47.- Transferències de capital 26.000 10.023 -38,7 38,58.- Actius financers 1.103 614 -1,7 55,7

Ingressos corrents 2.615.227 2.030.917 16,1 77,7Ingressos de capital 26.000 10.023 -38,7 38,5Ingressos financers 1.103 614 -1,7 55,7Total 2.642.330 2.041.554 15,6 77,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) presenta uns drets liquidats un

32,7% superiors als del mateix període de l’any anterior. Alhora, el grau d’execució és

elevat, situant-se en el 87,5% de les previsions inicials. Aquest creixement s’explica per


125

l’augment de les transferències corrents (37,2%), que provenen principalment del

Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Quadre 6.3.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 67.665 50.642 15,0 74,84.- Transferències corrents 1.053.650 922.970 37,2 87,65.- Ingressos patrimonials 0 31 -65,1 157.209,66.- Alienació d'inversions reals -100,0 -7.- Transferències de capital 41.490 44.450 -11,3 107,18.- Actius financers 240 97 15,6 40,5

Ingressos corrents 1.121.315 973.644 35,8 86,8Ingressos de capital 41.490 44.450 -11,3 107,1Ingressos financers 240 97 15,6 40,5Total 1.163.046 1.018.191 32,7 87,5

Les despeses

L’estat d’execució del pressupost de despeses del Catsalut indica un creixement de les

obligacions reconegudes d’un 7,6%. Les transferències corrents, dirigides bàsicament a

l’ICS i a finançar la despesa farmacèutica, han augmentat el 17,5%, percentatge superior a

la mitjana i amb un elevat grau d’execució (78,6%). D’altra banda, s’observa una contenció

de la compra de béns i serveis, que s’ha reduït lleugerament (-1,3%).


126

Quadre 6.3.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 25.399 25.881 17.850 4,4 69,02.- Compra béns i serveis 4.309.004 4.307.557 3.448.339 -1,3 80,14.- Transferències corrents 4.331.156 4.343.387 3.414.361 17,5 78,66.- Inversions reals 135.627 167.308 103.411 39,8 61,87.- Transferències de capital 40.671 47.470 23.434 8,9 49,48.- Actius financers 45.233 36.506 9.961 5,0 27,3

Despeses corrents 8.665.559 8.676.825 6.880.550 7,2 79,3Despeses de capital 176.299 214.778 126.845 32,8 59,1Despeses financeres 45.233 36.506 9.961 5,0 27,3Total 8.887.091 8.928.108 7.017.356 7,6 78,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses de l’ICS creixen un 16,4%, seguint l’evolució de les despeses corrents. El

grau d’execució és del 74,2%. Les remuneracions de personal, que representen el 75,1% de

les despeses, augmenten a un ritme del 13,3%.

Quadre 6.3.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 1.831.971 1.917.054 1.483.260 13,3 77,42.- Compra béns i serveis 783.351 710.856 482.726 29,2 67,94.- Transferències corrents 5 25 23 672,0 94,46.- Inversions reals 26.000 31.242 7.867 -41,2 25,28.- Actius financers 1.103 1.103 478 10,7 43,4

Despeses corrents 2.615.327 2.627.935 1.966.010 16,9 74,8Despeses de capital 26.000 31.242 7.867 -41,2 25,2Despeses financeres 1.103 1.103 478 10,7 43,4Total 2.642.430 2.660.280 1.974.355 16,4 74,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, les despeses de l’ICASS creixen el 35,9%, com a conseqüència de l’impuls de les

transferències corrents (44,9%), que s’explica per les modificacions de crèdit per a

transferències a famílies i entitats sense ànim de lucre.


127

Quadre 6.3.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A 30 DE SETEMBRE DE 2008ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) Grauinicials definitius (C) reconegudes (O) 08/07 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 64.563 64.768 44.809 13,6 69,22.- Compra béns i serveis 375.385 358.736 193.083 13,8 53,84.- Transferències corrents 681.368 843.378 644.928 44,9 76,56.- Inversions reals 29.140 50.667 24.528 75,7 48,47.- Transferències de capital 12.350 20.847 4.358 57,7 20,98.- Actius financers 240 240 96 -6,0 39,9

Despeses corrents 1.121.315 1.266.882 882.821 35,0 69,7Despeses de capital 41.490 71.514 28.886 72,7 40,4Despeses financeres 240 240 96 -6,0 39,9Total 1.163.046 1.338.636 911.803 35,9 68,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

129

7. L’ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 7. L’Administració local a Catalunya

131

7.1. El marc legal i pressupostari del sector local

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals, constitueix la base del sistema de finançament local.

Aquesta norma recull les reformes més recents, instrumentades a través de la Llei 51/2002,

de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals, i de la

Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que

han tingut incidència tant en l’àmbit financer com en l’àmbit tributari.

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals enumera i regula els recursos dels

municipis i de les províncies, que són els següents:

- ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat,

- tributs propis (taxes, contribucions especials, impostos i recàrrecs),

- participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes,

- subvencions,

- preus públics,

- operacions de crèdit,

- multes i sancions

- i altres prestacions de dret públic.

Aquesta Llei també especifica els recursos d’altres entitats locals, com ara les àrees

metropolitanes, les entitats municipals associatives, les comarques, les altres entitats

supramunicipals i les entitats d’àmbit inferior al municipi, com també els règims especials8

d’alguns ens locals amb característiques específiques.

El finançament de municipis i províncies procedent de transferències estatals s’instrumenta

mitjançant mecanismes diferenciats per determinats ens locals que reuneixen unes

característiques específiques pel que fa a tamany de població i de capitalitat. Així, els ens

locals amb major població o que són capital de província o de comunitat autònoma, cosa

que els obliga a prestar un major nombre de serveis, es financen a través de la cessió d’un

percentatge del rendiment de determinats impostos estatals i d’una participació en els tributs

de l’Estat. Per la resta d’ens locals, s’aplica un model de participació en tributs de l’Estat

similar al vigent anteriorment.

8 Règim especial de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, Madrid i Barcelona.


132

El model de finançament local vigent a partir de l’1 de gener de 2004 és un model dual, amb

les següents característiques:

Característiques del model de cessió:

Inclou les següents entitats locals:

- Províncies (excepte País Basc i Navarra).

- Municipis amb població de dret igual o superior als 75.000 habitants o capitals de

província o de comunitat autònoma.

Els impostos estatals cedits són:

- IRPF: territorialització directa segons les quotes líquides. Els percentatges de cessió

són: 1,6875% pels municipis i 0,9936% per les províncies.

- IVA: territorialització indirecta segons recaptació estatal i de manera individualitzada

en funció de l’índex de consum i de població municipal. Els percentatges de cessió

són: 1,7897% pels municipis i 1,0538% per les províncies.

- Impostos especials: territorialització indirecta segons la recaptació estatal i de manera

individualitzada en funció de l’índex de consum i de població municipal. Els

percentatges de cessió són: 2,0454% pels municipis i 1,2044% per les províncies.

El Fons Complementari de Finançament:

- L’any 2004 el fons es determina com a diferència entre el finançament total resultant

i el que es deriva de la cessió.

- Els anys següents el fons evoluciona segons l’ITE9 (Ingressos Tributaris de l’Estat).

9 Recaptació estatal, exclosa la susceptible de cessió a les comunitats autònomes, per IRPF, IVA i impostos especials.

Model de cessió

Model de variables

Cessió d’un % del rendiment de l’IRPF,

l’IVA i els impostos especials

Fons Complementari de Finançament

Repartiment del fons en funció de:

• Població (75%) • Esforç fiscal (12,5%) • Invers capacitat tributària (12,5%)


133

- S’incorporen les compensacions referents a la reforma de l’Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE).

Característiques del model de variables:

Inclou les següents entitats locals:

- Municipis amb població inferior als 75.000 habitants i que no siguin capitals de

província o de comunitat autònoma.

- Tots els municipis del País Basc i Navarra.

- Els criteris de distribució inclouen les següents variables i ponderacions:

• 75% de la població de dret ponderada

• 12,5% de l’esforç fiscal

• 12,5% de l’invers de la capacitat tributària

A més, s’estableix una garantia de finançament mínim, segons la qual cap municipi rebrà un

finançament inferior al de l’any 2003 i s’incorporen les compensacions per la reforma de

l’IAE, que evolucionen segons l’ITE.

D’altra banda, els denominats “municipis turístics”10 es financen amb un model mixt, atès

que a més de participar en el model general de variables, tenen cedit el 2,0454% dels

rendiments dels impostos especials sobre hidrocarburs i labors de tabac.

Pel que fa a l’àmbit normatiu català, l’Estatut d’autonomia de Catalunya, estableix que la

Generalitat de Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis i comarques i

que també podrà crear demarcacions supracomarcals. Les anomenades lleis d’organització

territorial, aprovades al Parlament de Catalunya, que estructuren el sector local català, són

les següents:

- Llei 5/1987, de 4 d’abril, del règim provisional de les competències de les diputacions

provincials,

- Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya,

- Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques

especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva

zona d’influència directa,

10 Es consideren municipis turístics aquells que, no complint els requisits per accedir al sistema de cessió d’impostos, tenen una

població superior a 20.000 habitants i un nombre d’habitatges de segona residència superior al d’habitatges principals.


134

- Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i Decret legislatiu

2/2003, de 28 d’abril, del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

D’acord amb aquest marc normatiu, els municipis i les comarques són els ens locals en què

s’organitza territorialment Catalunya, a l’hora que es reconeix també la condició d’ens local a

la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les

mancomunitats de municipis. El Decret legislatiu 2/2003 també determina que el municipi, la

comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen d’autonomia per a la gestió

dels interessos respectius.

En aquest capítol de l’informe econòmic i financer, referent a l’Administració local a

Catalunya, es presenten els pressupostos agregats d’ingressos i despeses de l’any 2006

dels principals ens territorials catalans: municipis, províncies, comarques i entitats

metropolitanes, que es comparen amb els pressupostos i les liquidacions11 de l’exercici

2005. La font d’aquestes xifres pressupostàries és la Direcció General de coordinació

financera amb les entitats locals, del Ministeri d’Economia i Hisenda, que subministra xifres

dels pressupostos aprovats i liquidats12 dels ens locals per comunitats autònomes. El

pressupost de cada ens local recull la informació de l’administració general de l’ens

consolidada amb els seus organismes autònoms.

La despesa de l’administració local catalana es concentra en els ajuntaments, que l’any

2006 representen un 87,8% del total, seguit per les diputacions, amb un 7,1% i les entitats

metropolitanes i comarques, amb un 5,1%.

11 Només es disposen les liquidacions dels pressupostos dels municipis i províncies. 12 Les xifres dels pressupostos liquidats corresponen a drets reconeguts i a obligacions reconegudes.


135

Gràfic 7.1.1.L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR LOCALDISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA. PRESSUPOST 2006.

Ajuntaments87,8%

Diputacions7,1%

Entitats metropolitanes i

comarques5,1%

Font: DG Coordinació financera amb les entitats locals. Ministeri d'Economia i Hisenda.

Els ingressos consolidats del conjunt de l’administració local de Catalunya de l’any 2006 són

de 10.062,4 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior. Els ingressos propis, els

ingressos per transferències i els ingressos financers han augmentat un 9,8%, un 14,6% i un

16,4%, respectivament, en relació als pressupostos del 2005. Els recursos propis són la

principal font de finançament dels ajuntaments -representen el 59,5% dels seus ingressos-;

en canvi, en el cas de les diputacions, les transferències constitueixen la base dels seus

ingressos, amb un 62%, com ho són també pel conjunt de les comarques i les entitats

metropolitanes, amb un 67,4%. Quadre 7.1.1 L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR LOCALCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS PRESSUPOSTOS 2006Milers €

E. Metropol. Transf.i comarques internes

Total Total Total Total Total % var 06/05

Ingressos propis 5.127.791 286.071 243.908 0 5.657.771 56,2 9,8Ingressos per transferències 2.901.752 600.350 523.542 304.352 3.721.293 37,0 14,6Ingressos financers 591.404 82.586 9.389 0 683.379 6,8 16,4Total ingressos 8.620.947 969.007 776.839 304.352 10.062.442 100,0 12,0

Despeses corrents 5.531.345 671.660 590.230 148.799 6.644.436 66,7 9,7Despeses de capital 2.640.543 225.729 180.688 224.967 2.821.993 28,3 24,5Despeses financeres 423.376 71.618 5.887 0 500.881 5,0 -8,9Total despeses 8.595.264 969.007 776.804 373.766 9.967.310 100,0 12,3


Ajuntaments Diputacions consolidatTotal


136

Pel que fa a les despeses, les de tipus corrents, que representen el 66,7% dels

pressupostos consolidats del conjunt dels ens locals catalans, han augmentat un 9,7%,

mentre que les operacions de capital, que s’enduen un 28,3% de la despesa local, creixen

un 24,5%; d’altra banda, les operacions financeres, que només representen un 5% de les

despeses totals, experimenten una disminució del 8,9%.

7.2. Els pressupostos dels ajuntaments

El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial, i l’element primari de participació

ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d’autonomia, i el seu govern i administració

correspon a l’ajuntament, integrat per l’alcalde, i els regidors. Actualment, a Catalunya hi ha

946 municipis: 26 dels quals no superen els 100 habitants; 476 es troben entre els 100 i els

1.000 habitants, 254 entre els 1.001 i els 5.000, 131 entre els 5.001 i els 20.000, 36 entre els

20.001 i els 50.000, i 23 per damunt dels 50.000 habitants. En tot cas, el 70,91% de la

població catalana viu en els 59 municipis que superen els 20.000 habitants. El Decret

legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de

Catalunya, estableix quines són les competències municipals.

Els ingressos

Els Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les

hisendes locals, enumera els principals fonts de recursos dels municipis:

- Els tres impostos obligatoris –béns immobles (IBI), activitats econòmiques (IAE) i

vehicles de tracció mecànica- i els dos impostos de caràcter optatiu –impost sobre

construccions, instal·lacions i obres i impost sobre l’increment del valor dels terrenys

de naturalesa urbana.

- Les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Pel que fa

a la participació en els tributs de l’Estat, ja s’ha esmentat abans que a partir de l’any

2004 es va introduir un nou sistema de participació: als municipis que són capital de

província o de comunitat autònoma, o que tenen una població igual o superior als

75.000 habitants, se’ls cedeix un percentatge del rendiment de determinats


137

impostos13 més un fons complementari de finançament que evoluciona segons l’ITE;

la resta de municipis es financen, únicament, mitjançant la participació en els

ingressos de l’Estat.

- Els altres ingressos, com les taxes, els preus públics per a la prestació de serveis, les

contribucions especials, les multes, les operacions de crèdit, els ingressos

patrimonials i l’alienació d’inversions reals.

Els pressupostos agregats d’ingressos dels ajuntaments de Catalunya per a l’any 2006 són

de 8.620,9 milions d’euros, un 12,3% més que els pressupostos de l’any 2005. L’estructura

dels ingressos mostra que les principals fonts de recursos dels ajuntaments són els

impostos directes, les transferències corrents i les taxes i altres ingressos.

Quadre 7.2.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var.06/05

Liquidació Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b)/(a)

1.- Impostos directes 2.550.815 2.403.594 31,3 2.607.012 30,2 8,52.- Impostos indirectes 403.070 330.519 4,3 381.453 4,4 15,43.- Taxes i altres ingressos 1.449.667 1.493.400 19,5 1.582.428 18,4 6,04.- Transferències corrents 2.067.130 1.939.510 25,3 2.157.936 25,0 11,35.- Ingressos patrimonials 130.255 141.681 1,8 156.321 1,8 10,36.- Alienació inversions reals 334.524 315.631 4,1 400.577 4,6 26,97.- Transferències de capital 437.622 533.402 6,9 743.816 8,6 39,48.- Actius financers 10.910 8.858 0,1 14.135 0,2 59,69.- Passius financers 448.858 509.549 6,6 577.269 6,7 13,3

Operacions corrents 6.600.937 6.308.703 82,2 6.885.150 79,9 9,1Operacions de capital 772.146 849.032 11,1 1.144.393 13,3 34,8Operacions financeres 459.768 518.406 6,8 591.404 6,9 14,1

Total 7.832.851 7.676.142 100,0 8.620.947 100,0 12,3


20062005

13 Un 1,6875% de la quota líquida de l’IRPF, un 1,7897% de la recaptació líquida de l’IVA imputable a cada municipi i un

2,04545% de la recaptació liquida imputable a cada municipi pels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i labors de

tabac.


138

Gràfic 7.2.1. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSESTRUCTURA DELS INGRESSOS. PRESSUPOST 2006.

IBI17,5%

Impostos cedits1,8%

Altres transferències

13,8%

Ingressos financers6,9%

Altres ingressos6,5%

IAE3,7%

Inc.valor terrenys3,6%

Const., inst. i obres3,6%

Vehicles 4,5%

Transferències de l'Estat19,9%

Taxes18,4%


Els ajuntaments de Catalunya es financen l’any 2006 en un 59,5% amb recursos propis. La

principal figura impositiva és l’IBI, que representa el 17,5% dels ingressos totals i el 33,1%

dels ingressos tributaris. La hisenda municipal també es nodreix en bona mesura de les

taxes i altres ingressos (taxes, contribucions especials i preus públics), que l’any 2006

representen un 18,4% del pressupost total i un 34,6% dels ingressos tributaris.

Els altres tributs municipals –vehicles, increment del valor dels terrenys, IAE i construccions,

instal·lacions i obres- aporten conjuntament un 28,9% dels ingressos tributaris i un 15,4%

dels recursos totals. La participació en el rendiment de l’IRPF, IVA i impostos especials

representen en el seu conjunt un 3,3% dels recursos tributaris municipals.

Malgrat que la reforma del model de finançament local introdueix la participació en la

recaptació de tributs cedits com a font d’ingressos municipal, les transferències continuen

tenint una elevada importància en els ingressos dels ajuntaments.


139

Quadre 7.2.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARIS. PRESSUPOST 2006.Milers €

Total %

Capítol 1. Impostos directes IRPF 83.883 1,8 IBI 1.511.034 33,1 Vehicles 386.176 8,4 Increment del valor dels terrenys 306.575 6,7 IAE 319.343 7,0Total impostos directes 2.607.011 57,0

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 50.614 1,1 Impostos especials (*) 19.683 0,4 Construccions, instal·lacions i obres 311.001 6,8 Altres impostos indirectes 154 0,0Total impostos indirectes 381.453 8,3

Capítol 3. Taxes i altres ingressos Taxes serveis i activitats de competència local 656.561 14,4 Altes taxes 925.868 20,3Total taxes i altres ingressos 1.582.428 34,6

Total ingressos tributaris 4.570.892 100,0

(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs. Font: DG Coordinació financera amb les entitats locals. Ministeri d'Economia i Hisenda.

L’any 2006 les transferències corrents i de capital van representar un 33,7% del pressupost

agregat d’ingressos de tots els municipis de Catalunya. La major part d’aquestes

transferències, concretament un 59,1%, provenen de l’Estat, i més concretament, de la

participació dels municipis en els tributs estatals, en les quals la Generalitat actua

d’intermediària, ja que rep els recursos procedents dels pressupostos estatals i els

transfereix entre els municipis catalans a partir d’una distribució fixada per l’Estat. D’altra

banda, la comunitat autònoma aporta un 25% de les transferències que reben els municipis,

una bona part de les quals corresponen al Fons de Cooperació Local de Catalunya, que es

distribueix entre tots els municipis catalans a partir d’uns criteris fixats per llei14.

14 La Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006, estableix els diferents

conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya. La Resolució GAP/320/2006, de 13 de febrer, de distribució

als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de Cooperació Local de

Catalunya, any 2006, fixa la distribució del Fons entre els municipis catalans per aquest any.


140

Quadre 7.2.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2006.Milers €

Procedència Total % Total % Total % var 06/05

Estat 1.690.407 78,3 25.679 3,5 1.716.086 59,1 7,7Comunitats Autònomes 337.009 15,6 387.872 52,1 724.881 25,0 41,9Diputacions 28.969 1,3 127.296 17,1 156.265 5,4 -11,8Empreses Privades 19.911 0,9 88.000 11,8 107.911 3,7 75,9Famílies i Inst. sense ànim de lucre 6.205 0,3 51.770 7,0 57.975 2,0 25,6Entitats Metropolitanes 44.707 2,1 3.476 0,5 48.182 1,7 1.007,2Exterior 3.790 0,2 22.373 3,0 26.163 0,9 8,1Mancomunitats 2.124 0,1 18.336 2,5 20.460 0,7 -2,2Comarques 5.555 0,3 14.326 1,9 19.881 0,7 120,0Ajuntaments 13.293 0,6 2.771 0,4 16.064 0,6 14,9Ajustaments de consolidació 339 0,3 30 0,9 369 0,0 -81,9Altres 5.626 0,3 1.887 0,3 7.513 0,3 -24,2

Total 2.157.936 100,0 743.816 100,0 2.901.752 100,0 17,3Font: DG Coordinació financera amb les entitats locals. Ministeri d'Economia i Hisenda.

Corrents De capital Total

Les despeses

Les despeses pressupostades pels ajuntaments l’any 2006 són de 8.595,3 milions d’euros,

un 12,4% més que el 2005, essent les de capital les que augmenten més el seu pressupost,

concretament un 24,1%. El 64,4% de les despeses dels ajuntaments correspon a operacions

corrents vinculades al propi funcionament dels ens, bàsicament remuneracions de personal i

compres de béns i serveis. D‘altra banda, les operacions de capital representen un 30,7% en

el pressupost total, la major part dels quals correspon al capítol d’inversions reals.


141

Quadre 7.2.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1.- Remuneracions personal 2.112.699 2.119.576 24,7 2.290.002 26,6 8,02.- Compra béns i serveis 2.166.415 2.087.238 24,3 2.351.633 27,4 12,73.- Interessos 120.688 170.503 2,0 155.176 1,8 -9,04.- Transferències corrents 680.489 656.396 7,6 734.534 8,5 11,96.- Inversions reals 1.268.598 1.965.037 22,9 2.460.668 28,6 25,27.- Transferències de capital 350.478 162.148 1,9 179.875 2,1 10,98.- Actius financers 17.719 12.022 0,1 15.737 0,2 30,99.- Passius financers 485.749 470.932 5,5 407.640 4,7 -13,4

Operacions corrents 5.080.291 5.033.714 65,9 5.531.345 64,4 9,9Operacions de capital 1.619.076 2.127.185 27,8 2.640.543 30,7 24,1Operacions financeres 503.468 482.954 6,3 423.376 4,9 -12,3

Total 7.202.834 7.643.853 100,0 8.595.264 100,0 12,4


20062005

Les transferències que realitzen els ajuntaments són principalment de caràcter corrent i

s’adrecen bàsicament a famílies i institucions sense ànim de lucre (un 25,5%), a les

mancomunitats de municipis (un 18,9%) i a empreses de l’entitat local (un 18,6%).

Quadre 7.2.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2006.Milers €

Destinació Import % Import % Import % var 06/05

Famílies i Inst, sense ànim de lucre 218.937 29,8 14.484 8,1 233.421 25,5 14,2Mancomunitats 162.129 22,1 10.378 5,8 172.507 18,9 14,5Empreses de l'Entitat Local 157.958 21,5 12.340 6,9 170.298 18,6 9,9Consorcis 76.262 10,4 25.381 14,1 101.642 11,1 8,8Entitats Metropolitanes 47.625 6,5 31.030 17,3 78.654 8,6 9,1Estat 584 0,1 65.444 36,4 66.028 7,2 6,9Empreses Privades 27.693 3,8 7.907 4,4 35.600 3,9 3,4Comarques 18.797 2,6 3.020 1,7 21.817 2,4 9,2Comunitats Autònomes 6.207 0,8 6.116 3,4 12.323 1,3 59,0Entitats Locals Menors 9.330 1,3 504 0,3 9.835 1,1 19,6Ajustaments de consolidació 144 0,0 28 0,0 172 0,0 -76,1Altres 8.867 1,2 3.244 1,8 12.111 1,3 19,4

Total 734.534 100,0 179.875 100,0 914.409 100,0 11,7


TotalCorrents De capital


142

La distribució funcional de la despesa municipal mostra que les polítiques dels ajuntaments

a les quals es preveu destinar un major pressupost són habitatge i urbanisme (17,3%),

infraestructures bàsiques i transports (11%), benestar comunitari (11,4%) i cultura (10,8%);

d’altra banda, també tenen una participació elevada en els pressupostos de despesa els

serveis de caràcter general (12,7%) i el deute públic (6,6%).

Si es compara la classificació funcional dels pressupostos municipals del 2006 amb els de

l’any anterior s’observa que el major creixement s’ha produït en la producció de béns de

caràcter social –un 19,8%-, i especialment en les polítiques d’Educació, Cultura i Sanitat.


143

Quadre 7.2.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

% var.06/05


1. Serveis de caràcter general 960.709 986.904 13,3 1.095.323 12,7 11,0

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 503.837 504.789 7,0 552.630 6,4 9,5

3. Seguretat, protecció i promoció social 565.585 540.902 7,9 607.694 7,1 12,3 3.1. Seguretat i protecció social 388.981 399.430 5,4 455.842 5,3 14,1 3.2. Promoció social 176.604 141.472 2,5 151.852 1,8 7,3

4. Producció de béns de caràcter social 3.516.974 3.636.629 48,8 4.355.528 50,7 19,8 4.1. Sanitat 84.156 102.099 1,2 139.377 1,6 36,5 4.2. Educació 443.385 438.929 6,2 551.482 6,4 25,6 4.3. Habitatge i urbanisme 1.229.869 1.261.619 17,1 1.488.604 17,3 18,0 4.4. Benestar comunitari 600.332 872.322 8,3 981.243 11,4 12,5 4.5. Cultura 702.619 733.555 9,8 929.739 10,8 26,7 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 207.339 228.104 2,9 265.083 3,1 16,2

5. Producció de béns de caràcter econòmic 663.557 948.977 9,2 1.012.802 11,8 6,7 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 581.038 894.758 8,1 944.379 11,0 5,5 5.2. Comunicacions 12.214 10.772 0,2 15.263 0,2 41,7 5.3. Infraestructura agrària 34.635 34.278 0,5 45.349 0,5 32,3 5.4. Investigació científica i tècnica 31.187 4.183 0,4 2.391 0,0 -42,8 5.5. Informació bàsica i estadística 4.484 4.985 0,1 5.420 0,1 8,7

6. Regulació econòmica de caràcter general 210.001 209.694 2,9 214.850 2,5 2,5 6.1. Regulació econòmica 150.553 156.621 2,1 161.029 1,9 2,8 6.2. Regulació comercial 59.127 52.738 0,8 52.551 0,6 -0,4 6.3. Regulació financera 321 336 0,0 1.270 0,0 278,4

7. Regulació econòmica de sectors productius 57.934 61.083 0,8 65.698 0,8 7,6 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 6.026 4.656 0,1 4.874 0,1 4,7 7.2. Indústria 10.938 14.556 0,2 12.727 0,1 -12,6 7.3. Energia 1.499 3.521 0,0 4.286 0,0 21,7 7.3. Mineria 0 38 0,0 0 0,0 ---- 7.5. Turisme 39.472 38.313 0,5 43.812 0,5 14,4

9. Transferències a adm. públiques 125.396 126.912 1,7 126.109 1,5 -0,6

0. Deute públic 598.842 627.964 8,3 564.630 6,6 -10,1

Total 7.202.834 7.643.853 100,0 8.595.264 100,0 12,4


20062005

7.3. Els pressupostos de les diputacions provincials

La província és una entitat local formada per l’agrupació de municipis, amb personalitat

jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. A Catalunya hi ha 4

províncies


144

Les diputacions tenen com a finalitat el govern i l’administració de les províncies. La seva

organització i competències s’estableixen en el text refós de la llei municipal i de règim local

de Catalunya.

Els ingressos

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei

reguladora de les hisendes locals, estableix com a principal fonts de recursos de les

províncies les següents:

-La participació provincial en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Com ja

s’ha indicat abans, el model vigent de finançament dels ens locals cedeix a favor de les

províncies un percentatge del rendiment de determinats impostos15 i paral·lelament es crea

un fons complementari de finançament que completi els ingressos rebuts mitjançant la

cessió de tributs.

-Els ingressos tributaris, dins dels quals s’inclou el recàrrec sobre l’impost d’activitats

econòmiques (IAE), les taxes i les contribucions especials

-Els ingressos no tributaris, que inclouen els preus públic, les subvencions, els ingressos

patrimonials i d’altres de dret privat, les operacions de crèdit, el producte de multes i

sancions i altres prestacions de dret públic.

15 Un 0,9936% de la quota líquida de l’IRPF, un 1,0538% de la recaptació líquida per IVA imputable al territori i un 1,2044% de

la recaptació liquida dels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i labors de tabac.


145

Quadre 7.3.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOSTOS 2005 i 2006.Milers €

var06/05


1.- Impostos directes 121.594 117.869 13,7 127.950 13,2 8,62.- Impostos indirectes 82.263 82.157 9,6 86.183 8,9 4,93.- Taxes i altres ingressos 63.714 54.143 6,3 61.782 6,4 14,14.- Transferències corrents 574.386 533.222 62,0 600.065 61,9 12,55.- Ingressos patrimonials 11.954 8.923 1,0 10.157 1,0 13,86.- Alienació inversions reals 3.497 1.400 0,2 0 0,0 -100,07.- Transferències de capital 3.081 300 0,0 285 0,0 -5,08.- Actius financers 9.204 6.450 0,7 5.161 0,5 -20,09.- Passius financers 72.903 55.600 6,5 77.425 8,0 39,3

Operacions corrents 853.911 796.314 92,6 886.136 91,4 11,3Operacions de capital 6.577 1.700 0,2 285 0,0 -83,2Operacions financeres 82.107 62.050 7,2 82.586 8,5 33,1

Total 942.595 860.064 100,0 969.007 100,0 12,7


20062005

Els pressupostos agregats d’ingressos de les diputacions provincials catalanes per a l’any

2006 va ser de 969 milions d’euros, amb un increment del 12,7% respecte l’exercici anterior.

La gran majoria dels ingressos –un 91,4%- són de tipus corrent, la major part dels quals,

concretament un 61,9%, són transferències corrents; en menor mesura, també és rellevant

quantitativament el capítol d’impostos directes –un 13,2% del pressupost total-, concepte

que inclou el recàrrec sobre l’IAE i els ingressos derivats de la cessió d’un percentatge de

l’IRPF.

Els ingressos tributaris, que l’any 2006 són de 275,9 milions d’euros, representen un 28,5%

dels ingressos totals de les diputacions. Pel que fa a les figures tributàries, la participació en

la recaptació de l’IRPF representa el 28,4% dels ingressos tributaris, la participació en l’IVA

un 22,4% i el capítol de taxes i altres ingressos un altre 22,4%. En relació als tributs locals,

el recàrrec sobre l’IAE aporta l’any 2006 un 17,9% dels ingressos tributaris.


146

Recàrrec sobre l'IAE5,1%

Transferències de l'Estat

60,3%Impostos cedits

17,0%

Altres transferències

1,7%

Taxes6,4%

Altres ingressos1,0%

Ingressos financers

8,5%

Gràfic 7.3.1.L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSESTRUCTURA DELS INGRESSOS. PRESSUPOST 2006.

Quadre 7.3.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARIS. PRESSUPOST 2006.Milers €

Total %

Capítol 1. Impostos directes IRPF 78.465 28,4 Recàrrec sobre impostos directes 49.485 17,9Total impostos directes 127.950 46,4

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 61.831 22,4 Impostos especials (*) 24.352 8,8Total impostos indirectes 86.183 31,2

Capítol 3. Taxes i altres ingressosTotal taxes i altres ingressos 61.782 22,4

Total ingressos tributaris 275.915 100,0

(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs,



147

Els ingressos per transferències representen el 61,9% dels pressupostos totals de les

diputacions catalanes. Gairebé la totalitat de les transferències que reben les diputacions

són de tipus corrent i provenen de l’Estat; aquestes transferències corresponen bàsicament

a la participació de les diputacions en els tributs de l’Estat, en les quals la Generalitat fa una

funció d’intermediària i distribueix aquests fons entre les diputacions catalanes a partir d’uns

criteris fixats per llei.

Quadre 7.3.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2006.Milers €

Procedència Import % Import % Import % var 06/05

Estat 583.986 97,3 0 0,0 583.987 97,3 12,4Comunitat autònoma 12.700 2,1 30 10,6 12.730 2,1 16,8Altres 3.378 0,6 255 89,4 3.633 0,6 15,3

Total 600.065 100,0 285 100,0 600.350 100,0 12,5



Les despeses

La classificació econòmica del pressupost de despeses de les diputacions catalanes per al

2006 mostra que les operacions corrents són les més significatives en termes quantitatius,

atès que concentren el 69,3% de la despesa; els capítols més importants són les

remuneracions de personal, que representen el 29,9% de la despesa total de les

diputacions, i les transferències corrents, amb un 21,4%.


148

Quadre 7.3.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1.- Remuneracions personal 268.939 260.800 30,3 289.862 29,9 11,12.- Compra béns i serveis 137.471 142.220 16,5 157.105 16,2 10,53.- Interessos 14.574 18.769 2,2 17.274 1,8 -8,04.- Transferències corrents 192.879 192.835 22,4 207.419 21,4 7,66.- Inversions reals 68.219 66.533 7,7 82.523 8,5 24,07.- Transferències de capital 107.023 118.112 13,7 143.206 14,8 21,28.- Actius financers 9.570 5.648 0,7 5.615 0,6 -0,69.- Passius financers 55.814 55.146 6,4 66.002 6,8 19,7

Operacions corrents 613.863 614.624 71,5 671.660 69,3 9,3Operacions de capital 175.242 184.645 21,5 225.729 23,3 22,3Operacions financeres 65.384 60.795 7,1 71.618 7,4 17,8

Total 854.489 860.064 100,0 969.007 100,0 12,7


20062005

En comparació amb el pressupost de l’exercici anterior, s’observa un notable increment de

les operacions de capital, concretament d’un 22,3%. D’altra banda, les despeses corrents

previstes pel 2006 augmenten un 9,3%.

Les transferències que preveuen fer les diputacions provincials es destinen bàsicament als

ajuntaments, consorcis i famílies i institucions sense ànim de lucre. Aquestes tres

destinacions representen en el seu conjunt el 83% de les transferències totals que realitzen

les diputacions catalanes. Les transferències destinades als ajuntaments augmenten un

16,1% respecte l’any 2005. Quadre 7.3.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2006.Milers €

Destinació Total % Total % Total % var 06/05

Ajuntaments 49.072 23,7 112.697 78,7 161.770 46,1 16,1Consorcis 81.887 39,5 3.698 2,6 85.585 24,4 8,2Famílies i Inst. sense ànim de lucre 40.056 19,3 3.679 2,6 43.735 12,5 -7,4Comunitat Autònoma 15.159 7,3 21.093 14,7 36.252 10,3 46,5Comarques 11.003 5,3 1.473 1,0 12.476 3,6 9,3Altres 10.242 4,9 566 0,4 10.808 3,1 17,7

Total 207.419 100,0 143.206 100,0 350.626 100,0 12,8




149

La classificació funcional de la despesa de les diputacions provincials mostra la importància

de la producció de béns de caràcter social, àrea a la qual es destina un 40,4% del

pressupost total de les províncies catalanes. Les polítiques amb més pes específic en

l’estructura pressupostària de les diputacions són cultura (14,1%), sanitat (8%),

infraestructures bàsiques i de transport (7,1%) i educació (6,4%), així com també serveis

generals (10,8%) i transferències a administracions públiques (10,9%).

En relació als pressupostos de l’any 2005, destaquen els increments en termes percentuals

i absoluts de les polítiques de despesa Seguretat i protecció social (21%), Cultura (14,1%),

Benestar comunitari (46,5%), Sanitat (11,3%) i Comunicacions (624,9%).


150

Quadre 7.3.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1. Serveis de caràcter general 113.464 95.357 11,1 104.985 10,8 10,1

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 84 0 0,0 0 0,0 --

3. Seguretat, protecció i promoció social 77.297 73.898 8,6 87.622 9,0 18,6 3.1. Seguretat i protecció social 58.445 53.553 6,2 64.809 6,7 21,0 3.2. Promoció social 18.852 20.345 2,4 22.814 2,4 12,1

4. Producció de béns de caràcter social 334.086 350.633 40,8 391.827 40,4 11,7 4.1 Sanitat 70.441 69.905 8,1 77.808 8,0 11,3 4.2. Educació 60.357 58.311 6,8 61.937 6,4 6,2 4.3. Habitatge i urbanisme 38.638 41.862 4,9 44.670 4,6 6,7 4.4. Benestar comunitari 20.935 21.521 2,5 31.535 3,3 46,5 4.5. Cultura 106.318 121.062 14,1 136.589 14,1 12,8 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 37.397 37.973 4,4 39.289 4,1 3,5

5. Producció de béns de caràcter econòmic 105.862 110.439 12,8 119.782 12,4 8,5 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 62.370 63.429 7,4 68.559 7,1 8,1 5.2. Comunicacions 1.756 1.367 0,2 9.907 1,0 624,9 5.3. Infraestructura agrària 35.710 38.255 4,4 34.006 3,5 -11,1 5.4. Investigació científica i tècnica 186 188 0,0 60 0,0 -68,1 5.5. Informació bàsica i estadística 5.841 7.201 0,8 7.249 0,7 0,7

6. Regulació econòmica de caràcter general 45.720 48.995 5,7 54.923 5,7 12,1 6.1. Regulació econòmica 45.633 48.817 5,7 54.648 5,6 11,9 6.2. Regulació comercial 87 177 0,0 275 0,0 55,3

7. Regulació econòmica de sectors productius 18.547 19.659 2,3 20.874 2,2 6,2 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1.781 1.556 0,2 1.718 0,2 10,4 7.2. Indústria 2.544 2.402 0,3 3.180 0,3 32,4 7.3. Energia 218 1.500 0,2 300 0,0 -80,0 7.5. Turisme 14.004 14.200 1,7 15.676 1,6 10,4

9. Transferències a adm. públiques 89.269 87.356 10,2 105.889 10,9 21,2

0. Deute públic 70.160 73.727 8,6 83.104 8,6 12,7

Total 854.489 860.064 100,0 969.007 100,0 12,7


2005 2006

7.4. Els pressupostos dels consells comarcals i de les entitats metropolitanes

La comarca es constitueix com una entitat local formada per l’agrupació de municipis, que té

personalitat jurídica i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. El seu

govern i administració correspon al consell comarcal, integrat pels consellers comarcals i el


151

president del consell. Les comarques són creades per Llei del Parlament de Catalunya, i

actualment n’hi ha 41.

El consell comarcal exerceix les seves competències en els termes establerts en el text

refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya. D’altra banda, les entitats

metropolitanes es creen per Llei del Parlament de Catalunya i són ens locals de caràcter

instrumental.

En el quadre 7.4.1 es presenten els pressupostos de cada consell comarcal, així com el de

les dues entitats metropolitanes creades per la Llei 7/1987, l’Entitat Metropolitana del

Transport, que presta serveis de transport públic de viatgers, i l’Entitat Metropolitana de

Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, que presta serveis d’abastament, tractament i

evacuació d’aigües i de tractament i eliminació de residus, ambdues en uns determinats

àmbits territorials definits a la pròpia Llei.


152

Quadre 7.4.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANESDETALL DELS PRESSUPOSTOS 2005 I 2006Milers €

% var.2006/2005

Pressupost % Pressupost %

Alt Camp 7.463 1,9 9.154 2,2 22,7Alt Empordà (*) --- --- 21.310 5,0 ---Alt Penedès 7.828 2,0 10.028 2,4 28,1Alt Urgell 7.716 1,9 8.976 2,1 16,3Alta Ribagorça (**) 2.380 0,6 --- --- ---Anoia 9.037 2,3 11.740 2,8 29,9Bages 18.521 4,6 20.130 4,7 8,7Baix Camp (**) 8.297 2,1 --- --- ---Baix Ebre 8.013 2,0 9.792 2,3 22,2Baix Empordà 15.025 3,7 18.360 4,3 22,2Baix Llobregat 11.774 2,9 11.554 2,7 -1,9Baix Penedès 7.653 1,9 8.087 1,9 5,7Barcelonès 13.105 3,3 18.006 4,2 37,4Berguedà 10.733 2,7 10.956 2,6 2,1Cerdanya 5.087 1,3 6.872 1,6 35,1Conca de Barberà 10.734 2,7 9.953 2,3 -7,3Garraf 3.765 0,9 3.558 0,8 -5,5Garrigues 4.292 1,1 5.045 1,2 17,5Garrotxa 14.262 3,6 15.891 3,7 11,4Gironès 14.366 3,6 17.698 4,2 23,2Maresme 21.201 5,3 24.450 5,8 15,3Montsià (*) --- --- 5.092 1,2 ---Noguera 3.144 0,8 3.918 0,9 24,6Osona 34.700 8,7 37.738 8,9 8,8Pallars Jussà 7.946 2,0 7.164 1,7 -9,8Pallars Sobirà 7.500 1,9 8.666 2,0 15,5Pla d'Urgell 10.437 2,6 10.538 2,5 1,0Pla de l'Estany 10.819 2,7 11.828 2,8 9,3Priorat (**) 6.201 1,5 --- --- ---Ribera d'Ebre 3.900 1,0 3.964 0,9 1,7Ripollès 8.300 2,1 8.285 2,0 -0,2Segarra 6.664 1,7 9.947 2,3 49,3Segrià (**) 9.353 2,3 --- --- ---Selva (**) 20.584 5,1 --- --- ---Solsonès 11.210 2,8 11.679 2,7 4,2Tarragonès 11.566 2,9 13.618 3,2 17,7Terra Alta 3.586 0,9 3.837 0,9 7,0Urgell (*) (**) --- --- --- --- ---Val d'Aran 11.730 2,9 26.499 6,2 125,9Vallès Occidental 8.696 2,2 11.556 2,7 32,9Vallès Oriental 23.458 5,8 8.877 2,1 -62,2

Total Comarques 401.046 100,0 424.767 100,0 5,9

Ent. Metrop. Servs. Hidra. Trat. Residus 183.809 58,7 202.050 57,4 9,9Ent. Metrop. del Transport 129.345 41,3 149.989 42,6 16,0

Total Entitats Metropolitanes 313.154 100,0 352.039 100,0 12,4

Total 714.200 776.806 8,8

(*) No es disposen les dades dels pressupostos d'aquests consells comarcals de l'any 2005.

(**) No es disposen les dades dels pressupostos d'aquests consells comarcals de l'any 2006.


20062005


153

Els ingressos

La naturalesa dels recursos de què disposen els consells comarcals catalans per a l’exercici

de les seves competències està definida en la Llei sobre l’organització comarcal de

Catalunya. Concretament, els recursos comarcals són els següents:

- Els ingressos tributaris, que són les taxes per la prestació de serveis o la realització

d’activitats de la seva competència, i les contribucions especials per a l’execució

d’obres;

- Els ingressos no tributaris, com ara les subvencions i altres ingressos de dret públic,

les operacions de crèdit, els ingressos de dret privat, les multes i les participacions

dels municipis integrats,

- Les participacions en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, establertes a favor

de les comarques.

Segons aquesta Llei, els consells comarcals també es poden nodrir de participacions en els

ingressos provincials en el cas que assumeixin competències de les diputacions, i en els

ingressos dels municipis de la comarca. D’altra banda, segons el reial Decret Legislatiu

2/2004, les comunitats autònomes que, d’acord amb els seus estatuts, creïn comarques, han

de determinar els recursos econòmics que els assignen. Tot i així, aquesta Llei estatal

explicita, d’una banda, que els consells comarcals no poden exigir cap mena de recurs de

caràcter impositiu ni tampoc percebre cap participació en els tributs de l’Estat i, d’altra

banda, que el règim financer de les entitats supramunicipals no alterarà el propi dels

ajuntaments que les integrin. Així doncs, el marc legal de les finances comarcals és molt

reduït i es limita bàsicament a taxes, contribucions especials, subvencions, participació en

ingressos de la Generalitat i operacions de crèdit. Atès que la capacitat recaptadora de les

taxes i les contribucions especials és limitada i que fins ara les comarques no han utilitzat el

recurs a l’endeutament, el marge d’actuació de les finances comarcals se centra bàsicament

en les transferències, la majoria de les quals provenen del pressupost de la Generalitat.

El pressupost d’ingressos agregats dels consells comarcals pel 2006 és un 5,9% superior al

de l’exercici anterior. L’estructura dels ingressos comarcals mostra que aquests ens locals

es financen amb transferències i, en menor mesura, amb taxes, que representen un 84,8% i

un 11,3% dels ingressos totals, respectivament. Els consells comarcals reben unes

transferències corrents de la Generalitat per mitjà del Fons de Cooperació Local de


154

Catalunya, que es distribueixen entre comarques atenent bàsicament a criteris de població i

solidaritat interterritorial16; d’altra banda, també cal assenyalar la importància del Pla Únic

d’Obres i Serveis de Catalunya com a font de finançament comarcal, que s’instrumenta com

un element de cooperació econòmica per a la realització d’obres i serveis de competència

municipal i que es distribueix territorialment per comarques.

Quadre 7.4.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


3.- Taxes i altres ingressos 43.515 10,9 48.014 11,3 10,34.- Transferències corrents 219.773 54,8 223.430 52,6 1,75.- Ingressos patrimonials 2.631 0,7 3.660 0,9 39,16.- Alienació d'inversions reals 32 0,0 3.862 0,9 12.024,37.- Transferències de capital 128.774 32,1 136.715 32,2 6,28.- Actius financers 41 0,0 70 0,0 69,89.- Passius financers 6.279 1,6 9.049 2,1 44,1

Operacions corrents 265.919 66,3 275.103 64,8 3,5Operacions de capital 128.806 32,1 140.578 33,1 9,1Operacions financeres 6.321 1,6 9.119 2,1 44,3

Total 401.046 100,0 424.800 100,0 5,9

(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà, Montsià i l'Urgell de l'any 2005.(**) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alta Ribagorça, el Baix Camp, el Priorat, el Segrià, la Selva i l'Urgell de l'any 2006.


2006 (**)2005 (*)

16 La Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 estableix els diferents

conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya per les comarques. La Resolució GAP/150/2006, de 25 de

gener, de distribució a la Val d’Aran i a la resta de comarques de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en

el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2006, fixa la quantitat del Fons que li correspon a cada comarca en base als

criteris definits a la Llei.


155

Pel que fa a les entitats metropolitanes, la Llei 7/1987 estableix que es financen per mitjà

dels recursos següents:

- ingressos de dret privat

- taxes per la prestació de serveis o la realització d’activitats de llur competència

- contribucions especials

- participacions en els impostos de l’Estat i de la Generalitat

- subvencions i altres ingressos de dret públic

- operacions de crèdit

- aportacions dels municipis que les integren i multes.

Les dues entitats metropolitanes sumen uns ingressos de 352 milions d’euros, xifra que és

un 12,4% superior a la de l’any anterior. La classificació econòmica dels seus ingressos

mostra la importància de les transferències corrents (un 42%) i del capítol de taxes i altres

ingressos (un 34,6%).

Quadre 7.4.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1.- Impostos directes 53.054 16,9 55.315 15,7 4,32.- Impostos indirectes 0 0,0 0 0,0 0,03.- Taxes i altres ingressos 103.655 33,1 121.969 34,6 17,74.- Transferències corrents 135.874 43,4 147.884 42,0 8,85.- Ingressos patrimonials 570 0,2 591 0,2 3,76.- Alienació d'inversions reals 0 0,0 10.497 3,0 0,07.- Transferències de capital 19.732 6,3 15.513 4,4 -21,48.- Actius financers 0 0,0 0 0,0 0,09.- Passius financers 270 0,1 270 0,1 0,0

Operacions corrents 293.152 93,6 325.760 92,5 11,1Operacions de capital 19.732 6,3 26.010 7,4 31,8Operacions financeres 270 0,1 270 0,1 0,0

Total 313.154 100,0 352.039 100,0 12,4


20062005


156

Les despeses

La despesa pressupostada pels consells comarcals l’any 2006 va ser de 424,8 milions

d’euros, un 5,9% més que l’exercici anterior. Un 63,5% de la despesa correspon a

operacions corrents, entre les quals destaca el capítol de compra de béns i serveis, amb el

34,5% de la despesa total; les despeses de capital representen un 36% del total previst per

les comarques en els seus pressupostos.

D’altra banda, les entitats metropolitanes també destinen la major part de la seva despesa a

operacions corrents, concretament un 91,1%, despeses inherents a les activitats pròpies de

la seva competència.

Quadre 7.4.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1.- Remuneracions de personal 68.267 17,0 70.239 16,5 2,92.- Compra béns i serveis 139.175 34,7 146.452 34,5 5,23.- Interessos 1.028 0,3 820 0,2 -20,24.- Transferències corrents 51.513 12,8 52.091 12,3 1,16.- Inversions reals 51.947 13,0 62.373 14,7 20,17.- Transferències de capital 86.686 21,6 90.497 21,3 4,48.- Actius financers 42 0,0 36 0,0 -14,19.- Passius financers 2.387 0,6 2.258 0,5 -5,4

Operacions corrents 259.984 64,8 269.600 63,5 3,7Operacions de capital 138.633 34,6 152.870 36,0 10,3Operacions financeres 2.429 0,6 2.295 0,5 -5,5

Total 401.046 100,0 424.765 100,0 5,9(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà, Montsià i l'Urgell de l'any 2005.(**) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alta Ribagorça, el Baix Camp, el Priorat, el Segrià, la Selva i l'Urgell de l'any 2006.

2006 (**)


2005 (*)


157

Quadre 7.4.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1.- Remuneracions de personal 7.516 2,4 9.220 2,6 22,72.- Compra béns i serveis 121.454 38,8 140.262 39,8 15,53.- Interessos 2.331 0,7 1.695 0,5 -27,34.- Transferències corrents 150.629 48,1 169.453 48,1 12,56.- Inversions reals 10.758 3,4 7.797 2,2 -27,57.- Transferències de capital 16.874 5,4 20.020 5,7 18,68.- Actius financers 0 0,0 0 0,0 ---9.- Passius financers 3.592 1,1 3.592 1,0 0,0

Operacions corrents 281.930 90,0 320.629 91,1 13,7Operacions de capital 27.632 8,8 27.818 7,9 0,7Operacions financeres 3.592 1,1 3.592 1,0 0,0

Total 313.154 100,0 352.039 100,0 12,4


2005 2006

Les transferències de capital que realitzen els consells comarcals i les entitats

metropolitanes en el seu conjunt s’adrecen molt majoritàriament als ajuntaments. Pel que fa

a les transferències corrents, aquestes es reparteixen sobretot entre empreses privades,

empreses de l’entitat local i consorcis.


158

Gràfic 7.4.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANES DETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2006.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Ajuntaments

Emp. de l'entitat local

Consorcis

Emp. privades

Altres

Milions €

Corrents De capital

Pel que fa a la distribució funcional de les despeses dels consells comarcals i les entitats

metropolitanes, la producció de béns de caràcter social absorbeix una mica més de la meitat

de la despesa, seguit per la producció de béns de caràcter econòmic, que s’endu més d’una

quarta part del pressupost del 2006. Per polítiques, les més representatives són les de

benestar comunitari i la d’infraestructures bàsiques i transports, que conjuntament

representen el 61,8% de la despesa prevista per aquests ens locals.


159

Quadre 7.4.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. PRESSUPOSTOS 2005 I 2006.Milers €

var06/05


1. Serveis de caràcter general 55.690 7,8 68.738 8,8 23,4

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 816 0,1 864 0,1 5,9

3. Seguretat, protecció i promoció social 42.534 6,0 45.437 5,8 6,8 3.1. Seguretat i protecció social 25.559 3,6 27.853 3,6 9,0 3.2. Promoció social 16.975 2,4 17.584 2,3 3,6

4. Producció de béns de caràcter social 371.083 52,0 403.481 51,9 8,7 4.1 Sanitat 13.954 2,0 14.911 1,9 6,9 4.2. Educació 70.637 9,9 69.746 9,0 -1,3 4.3. Habitatge i urbanisme 22.373 3,1 25.502 3,3 14,0 4.4. Benestar comunitari 253.242 35,5 279.411 36,0 10,3 4.5. Cultura 6.684 0,9 11.229 1,4 68,0 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 4.193 0,6 2.682 0,3 -36,0

5. Producció de béns de caràcter econòmic 181.705 25,4 208.794 26,9 14,9 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 175.215 24,5 200.373 25,8 14,4 5.2. Comunicacions 1.523 0,2 1.787 0,2 17,4 5.3. Infraestructura agrària 4.552 0,6 4.831 0,6 6,1 5.4. Investigació científica i tècnica 171 0,0 913 0,1 434,0 5.5. Informació bàsica i estadística 245 0,0 890 0,1 263,8

6. Regulació econòmica de caràcter general 4.579 0,6 3.466 0,4 -24,3 6.1. Regulació econòmica 3.627 0,5 2.196 0,3 -39,5 6.2. Regulació comercial 952 0,1 1.270 0,2 33,3

7. Regulació econòmica de sectors productius 7.935 1,1 8.679 1,1 9,4 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1.392 0,2 1.391 0,2 -0,1 7.2. Indústria 1.150 0,2 690 0,1 -40,0 7.3. Energia 578 0,1 573 0,1 -0,8 7.5. Turisme 4.815 0,7 6.025 0,8 25,1

9. Transferències a adm. públiques 40.758 5,7 30.548 3,9 -25,1

0. Deute públic 9.101 1,3 6.801 0,9 -25,3

Total 714.200 100,0 776.806 100,0 8,8(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà, Montsià i l'Urgell de l'any 2005.(**) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alta Ribagorça, el Baix Camp, el Priorat, el Segrià, la Selva i l'Urgell de l'any 2006


2006 (**)2005 (*)

161

8. L’EVOLUCIÓ DE LES DESPESES DE CAPITAL DE L’ESTAT A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 8. L’evolució de les despeses de capital de l’Estat a Catalunya

163

En aquest apartat es presenten les inversions de l’Estat a Catalunya en els últims anys, tant

des del vessant de la inversió pressupostada com de la inversió liquidada. Val a dir, que tot i

que els pressupostos generals de l’Estat recullen les inversions previstes i que aquestes

difereixen de les que finalment s’acaben executant, sí que són un reflex de la política

regional implícita en l’assignació territorial de les inversions de l’Estat. A continuació, es

presenta l’evolució de les transferències de capital liquidades que complementen l’anàlisi de

l’esforç inversor de l’Estat a Catalunya. Finalment, la informació anterior s’amplia amb la

presentació de les dades de licitació i d’adjudicació d’obra pública que són indicatives de la

liquidació de les inversions reals de l’Estat en els propers anys.

8.1. Les inversions pressupostades

El quadre 8.1.1 mostra l’evolució de la inversió pressupostada per l'Estat al llarg del període

2003-2009, distribuïda per comunitats autònomes. Les dades inclouen tant la inversió

prevista per l’Estat, els seus organismes autònoms i ens públics, com la prevista per les

empreses públiques i les entitats gestores de la Seguretat Social.

En tot el període analitzat, Catalunya ocupa la segona posició com a receptora d’inversió, en

valors absoluts. Tanmateix, mentre que fins l’any 2004 la primera posició l’ocupava Madrid,

a partir d’aquest any el rànquing ve encapçalat per Andalusia. El pes de Catalunya en la

inversió regionalitzada17 ha oscil•lat entre el 13,9% i el 15,9%, al llarg del període 2003-

2009.

17 Al llarg del període 2003-2009 la inversió regionalitzada ha suposat entre un 74,5% i un 78,8% de la inversió

total de l’Estat.


164

Quadre 8.1.1.L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL

Milers €

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Andalusia 2.348.540 2.589.910 3.038.190 3.096.181 3.592.676 4.355.448 4.410.935Aragó 936.040 934.010 887.020 984.953 1.053.293 1.229.982 1.081.042Astúries 544.520 643.110 694.680 789.169 928.936 1.018.737 1.018.701Balears 265.300 246.690 199.900 182.570 217.697 258.194 287.811Canàries 414.960 477.440 532.510 604.374 549.687 660.972 574.040Cantàbria 232.110 231.560 366.560 404.796 404.562 434.956 420.437Castella-Lleó 1.287.830 1.475.410 1.536.180 1.724.404 1.884.372 2.216.159 2.456.338Castella-Manxa 903.460 947.720 906.240 1.089.961 1.190.223 1.333.657 1.360.770Catalunya 2.556.820 2.740.220 2.785.370 2.878.041 2.957.739 3.727.837 3.772.241Comunitat Valenciana 1.299.810 1.380.460 1.489.810 1.767.116 1.876.668 2.352.046 2.336.073Extremadura 333.880 406.200 500.500 576.760 628.528 733.481 735.725Galícia 762.390 1.045.360 1.264.100 1.495.260 1.754.623 2.005.531 2.020.075Madrid 3.170.500 3.215.780 2.383.260 2.600.666 2.613.934 2.586.062 2.464.695Múrcia 426.000 485.570 514.440 728.549 754.434 836.021 796.450Navarra 111.820 143.320 79.140 116.578 140.515 152.802 200.567País Basc 257.790 328.810 374.720 411.349 477.693 520.171 552.309Rioja 133.170 141.380 136.800 173.912 187.329 189.275 170.771Ceuta 58.910 56.430 66.800 68.354 68.701 81.847 75.991Melilla 56.960 67.890 43.630 50.783 58.519 62.694 64.002

Total regionalitzat 16.100.810 17.557.270 17.799.850 19.743.776 21.340.130 24.755.872 24.798.972No regionalitzat 4.351.790 5.150.020 6.103.410 5.519.668 7.289.612 7.053.495 6.683.059

TOTAL 20.452.600 22.707.290 23.903.260 25.263.445 28.629.741 31.809.367 31.482.032

% Catalunya / reg 15,9% 15,6% 15,6% 14,6% 13,9% 15,1% 15,2%euro/hab Catalunya 381 402 398 403 410 507 513euro/hab Total regionalitzat 377 406 404 442 472 537 538

Font: Pressupostos generals de l'Estat i Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009.

DISTRIBUCIÓ DE LES INVERSIONS REALS DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES

Gràfic 8.1.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALPARTICIPACIÓ DE CATALUNYA EN LA INVERSIÓ PRESSUPOSTADA DE L'ESTAT.

12,5%

13,0%

13,5%

14,0%

14,5%

15,0%

15,5%

16,0%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

% C

atal

unya

/ reg

iona

litza

t



165

Durant aquests anys, la inversió pressupostada de l’Estat a Catalunya ha crescut a una taxa

interanual d’un 6,7%, valor que se situa per sota del total regionalitzat (7,5%). Pel que fa a

l’any 2009, la inversió pública de l’Estat a Catalunya creix en un 1,2%, mentre que en el

conjunt de comunitats autònomes es manté inalterada. Tal i com mostra el gràfic 8.1.2 la

taxa de creixement de la inversió real de l’Estat oscil•la notablement al llarg del període, tant

a Catalunya com al conjunt de comunitats autònomes. En el cas particular de Catalunya, es

pot destacar l’impacte del compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya i que va suposar que l’any 2008 -primer any en que els

pressupostos recullen la metodologia de càlcul18- la taxa de creixement per a Catalunya fos

d’un 26% (10 punts superior a la inversió regionalitzada).

Gràfic 8.1.2L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALEVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ PRESSUPOSTADA DE L'ESTAT A CATALUNYA.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

mile

rs d

'eur

os


Per càpita, les inversions previstes per l’Estat a Catalunya l’any 2009 se situen per sota de la

mitjana, amb 513 euros/hab. enfront als 538 euro/hab. del conjunt. Tanmateix, i encara que

Catalunya ocupa l’onzena posició19, millora la seva posició relativa i passa del 94,3% de la

mitjana al 95,3%. La taxa interanual de creixement de la inversió per càpita en aquests set

anys ha estat d’un 5,1%, enfront el 6,1% de la inversió regionalitzada. Val a dir, que aquesta

taxa està afectada per les diferències en l’evolució de la població, que a Catalunya ha

crescut un 9,7% en aquest període, mentre que al conjunt de l’Estat ho ha fet en un 7,8%.

18 La metodologia de càlcul va ser acordada pel grup de treball en el mes de setembre de l’any 2007. 19 S’exclouen d’aquesta anàlisi les ciutats de Ceuta i Melilla per la seva petita dimensió relativa.


166

Gràfic 8.1.3L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALINVERSIONS PER CÀPITA DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT.

402 398 403 410

507 513

406 404442

472

537 538

381 377

0

100

200

300

400

500

600

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

euro

s / h

abita

nt

Catalunya Total regionalitzat


Quant al destí de la inversió de l’Estat a Catalunya, les dades mostren que la major part es

canalitza a través d’empreses públiques. De mitjana, el sector empresarial representa el

79,4% de la inversió estatal a Catalunya en aquests set anys, percentatge significativament

superior al 59,4% que s’observa en el total de la inversió regionalitzada. Dins de la inversió

empresarial, destaca la importància de les infraestructures de transport que han concentrat,

de mitjana, el 85,1% de la inversió empresarial i el 67,5% de la inversió total a Catalunya. Al

conjunt de la inversió regionalitzada aquests valors han estat d’un 71,3% i un 42,3%,

respectivament.

En el cas de Catalunya, la inversió en aquest període ha estat marcada per la construcció de

del TGV Madrid-Barcelona-frontera francesa de forma que, de mitjana, la inversió realitzada

per les empreses Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (2005-2009) i Gestor

d’Infraestructures Ferroviàries (2003-2004) ha representat el 55,2% de la inversió en

transport, mentre que al conjunt de l’Estat aquest percentatge és del 46,2%.

8.2. Les inversions liquidades

En el present apartat s’analitzen, en primer lloc, les inversions reals (capítol 6) que el grup

Foment ha liquidat a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes (CA) i, posteriorment,

les inversions liquidades a Catalunya segons la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut


167

d’Autonomia, que comprèn totes les inversions de caire econòmic (agricultura, pesca i

alimentació; indústria i energia; comerç, turisme i pimes; subvencions al transport;

infraestructures; recerca, desenvolupament i innovació, i altres actuacions de caràcter

econòmic). No es disposa, però, de les inversions liquidades de la resta d’actuacions del

sector públic estatal a Catalunya.

La inversió real del grup Foment

La inversió real del grup Foment és el gruix del total de les inversions reals de l’Estat a

Catalunya, atès que representa un 82% de la inversió directa prevista a Catalunya per al

2007 (quadre 8.2.1). Al conjunt de CA les inversions del grup Foment tenen una importància

quantitativa menor que a Catalunya (d’un 60,7%). Per tant, mentre que per a Catalunya

aquestes xifres liquidades són una bona mostra de les inversions directes estatals, per al

conjunt de CA no ho són tant.

Pel que fa al compliment de les previsions, l’evolució del grau d’execució pressupostària del

grup Foment a Catalunya en el període 2003-2007 ha anat incrementant-se progressivament

des d’un 69,8% el primer any fins a un 91% el darrer any, de manera que l’any 2007, tot i

que les previsions d’inversió del grup Foment a Catalunya eren un 2,5% inferiors a les del

2006, gràcies a l’augment del percentage d’execució, les inversions liquidades creixen un

12,8% respecte de l’any anterior.


168

Quadre 8.2.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENT

Milers €

Inversió Inversió % Inversió %Pressupostada Pressupostada Inversió press. Liquidada Execució inversió

Total Estat grup Foment grup Foment grup Foment grup Fomenta Catalunya (*) a Catalunya (**) vs Total Estat a Catalunya a Catalunya

2003 2.556.820 2.199.862 86,0 1.534.787 69,82004 2.740.220 2.218.957 81,0 1.563.079 70,42005 2.785.370 2.216.455 79,6 1.668.665 75,32006 2.878.041 2.487.804 86,4 1.957.187 78,72007 2.957.739 2.425.613 82,0 2.208.262 91,0

(*) Llei de pressupostos generals de l'Estat

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ PRESSUPOSTADA I EXECUTADA

(**) En el període 2003-2005 s'utilitzen dades del pressupost aprovat per al Ministeri i organismes autònoms. Pel que fa a les empreses públiques de l'Estat, només es disposa de dades del pressupost aprovat per a les següents empreses: Ports de l'Estat, RENFE, AENA i ADIF (GIF). Les xifres de les restants empreses (FEVE, SASEMAR, SENASA, CORREOS I TELÈGRAFS, ENAUSA, SECEGSA i SEPES) corresponen al projecte de pressupost. A partir del 2006 totes les dades corresponen al pressupost aprovat. D'altra banda, no s'inclou el pressupost de CILSA i CLASA, atès que Foment no informa sobre la liquidació d'aquestes empreses en els seus anuaris.

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

Per comunitats autònomes (quadre 8.2.2 i gràfic 8.2.1), Aragó i Madrid són les comunitats

que de mitjana als cinc darrers anys presenten un grau d’execució més elevat, superant les

inversions previstes inicialment. Per aquest mateix període, a Cantàbria, Extremadura,

Astúries, Castella i Lleó, València, Galícia i Canàries el grau d’execució s’ha situat al voltant

del 90%, és a dir, per sobre del percentatge d’execució del conjunt de CA (86,2%).

Catalunya presenta un grau d’execució d’un 77% de mitjana, percentatge 9,2 punts inferior

al del conjunt de comunitats autònomes; només se situen per sota La Rioja, Múrcia, Balears,

Ceuta i Melilla i País Basc. L’any 2007 l’execució a Catalunya s’eleva al 91%, però és un any

que el conjunt de CA presenta una execució d’un 102,3%, gràcies a unes execucions per

sobre de les previstes a Madrid, Aragó, València, Castella i Lleó, Astúries i Galícia.

Finalment s’observa que Catalunya i la Rioja són les CA que mantenen el grau d’execució

més a prop de la mitjana els darrers anys, mentre que en les altres comunitats autònomes

aquest percentatge oscil·la de forma més significativa entre els diferents anys del període.


169

Quadre 8.2.2L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENTPERCENTATGE D'EXECUCIÓ DE LES INVERSIONS

Mitjana Índex Desviació2003 2004 2005 2006 2007 d'execució execució estàndard

del període (Reg=100) del període

Andalusia 100,3 96,8 72,7 64,7 91,1 85,1 95,6 15,6

Aragó 168,8 138,1 133,1 87,7 134,9 132,5 148,8 29,0

Asturies 108,0 95,0 80,1 80,1 112,6 95,1 106,8 15,2

Balears 42,2 50,9 97,0 95,7 84,9 74,2 83,3 25,8

Canàries 85,4 87,6 80,9 110,5 72,9 87,5 98,2 14,0

Cantàbria 108,6 114,4 109,4 84,3 77,6 98,9 111,0 16,7

Castella i Lleó 96,1 76,3 79,6 107,8 115,8 95,1 106,8 17,2

Castella la Manxa 68,5 57,3 95,8 72,4 98,3 78,5 88,1 17,9

Catalunya 69,8 70,4 75,3 78,7 91,0 77,0 86,5 8,6

València 68,8 91,9 80,6 99,4 129,0 93,9 105,5 22,8

Extremadura 119,7 79,4 106,4 91,7 87,3 96,9 108,8 16,1

Galícia 100,8 89,2 82,5 64,5 106,4 88,7 99,6 16,5

Madrid 105,9 90,5 111,3 120,6 141,7 114,0 128,0 18,9

Múrcia 80,1 84,7 71,2 57,1 78,4 74,3 83,4 10,8

Navarra 104,3 97,9 103,1 28,2 81,6 83,0 93,2 31,9

País Basc 85,2 55,2 47,9 37,5 30,7 51,3 57,6 21,2

La Rioja 71,0 69,4 77,5 79,3 75,7 74,6 83,7 4,2

Ceuta i Melilla 68,4 44,4 69,0 72,9 82,2 67,4 75,6 14,0

Total regionalitzat 91,1 84,2 84,6 83,2 102,3 89,1 100,0 8,0No Regionalizat 51,9 46,6 74,8 130,3 61,3 73,0 81,9 33,8TOTAL 87,5 79,3 83,1 88,0 93,0 86,2 96,8 5,2

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any. Gràfic 8.2.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENT

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

PERCENTATGE D'EXECUCIÓ DE LES INVERSIONS (mitjana període 2003-2007)

132,5

114,0

98,9 96,9 95,1 95,1 93,988,7 87,5 85,1 83,0

78,5 77,0 74,6 74,3 74,2 73,067,4

51,3

0

20

40

60

80

100

120

140

Aragó

Madrid

Cantàb

ria

Extrem

adura

Asturie

s

Castel

la i L

leó

Valènc

ia

Galícia

Canàri

es

Andalu

sia

Navarr

a

Castel

la la

Manxa

Catalun

ya

La R

ioja

Múrcia

Balears

No Reg

ionali

zat

Ceuta

i Meli

lla

País Bas

c

% execució % execució inversió total (86,2)

%


170

El quadre 8.2.3 i el gràfic 8.2.2 mostren l’evolució de la inversió executada pel grup Foment

a Catalunya i del pes que aquesta representa sobre el conjunt de la inversió regionalitzada a

nivell de tot l’Estat. En els darrers anys, concretament entre el 2001 i el 2007, Catalunya ha

obtingut de forma bastant estable al voltant d’un 16,8% de les inversions regionalitzades de

l’Estat, coincidint amb l’inici de les obres del TGV i de les ampliacions del port i l’aeroport.

Anteriorment, el pes de la inversió de l’Estat a Catalunya era menor i presentava més

oscil·lacions, situant-se de mitjana entre els anys 1992 i 2000 en un 10,9% del total

regionalitzat.


Milers €

Catalunya Regionalitzada% Cat/

Regionalitzada TOTAL

1992 409.752 4.128.466 9,9 5.073.9911993 429.501 4.813.975 8,9 5.616.0191994 475.749 4.968.459 9,6 5.374.3581995 520.663 5.039.246 10,3 5.542.9121996 457.983 3.733.307 12,3 4.108.4411997 327.395 3.693.856 8,9 3.901.3621998 710.601 4.725.217 15,0 5.112.9001999 520.705 4.256.380 12,2 4.952.3642000 524.533 4.694.331 11,2 5.495.0542001 1.024.419 6.292.849 16,3 6.854.3332002 1.332.840 8.123.693 16,4 8.536.4732003 1.534.787 9.258.933 16,6 9.787.3572004 1.563.079 9.309.460 16,8 10.077.7462005 1.668.665 9.818.462 17,0 11.436.1452006 1.957.187 11.001.125 17,8 12.963.6612007 2.208.262 13.258.402 16,7 15.580.027

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA


171

Gràfic 8.2.2.L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENTPES DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA RESPECTE LA REGIONALITZADA


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Anys

%

Als quadres 8.2.4 i 8.2.5 es mostra l’evolució de la inversió executada pel grup Foment a

cada comunitat autònoma entre els anys 2003 i 2007 i l’evolució del pes que aquesta

representa sobre el conjunt de la inversió regionalitzada, així com el pes del PIB i la població

de cada comunitat en el conjunt del període.

En aquest període Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha concentrat la major

part de la inversió de Foment, un 17% de les inversions realitzades pel grup Foment de

mitjana, 1,8 punts per sota del pes del PIB català (18,8%) i 1,2 punts per sobre del pes de la

població (15,8%). Segueix Madrid, amb un 16,1% de les inversions del conjunt de CA de

mitjana, percentatge 1,5 punts per sota del pes del seu PIB (17,7%) i 2,7 punts per sobre del

pes de la seva població (13,4%). Per darrere de Catalunya i Madrid, en el període 2003-07

Andalusia ha rebut un 14,2% de la inversió del grup Foment, percentatge similar al del pes

del seu PIB i bastant inferior al del pes de la seva població (17,8%).

També s’observa que en determinades comunitats autònomes com Aragó, Astúries,

Cantàbria i Castella i Lleó, la inversió del grup Foment sempre ha tingut un pes superior al

del seu PIB i al seu pes poblacional, mentre que en altres comunitats com Balears,

Canàries, València, Múrcia, Navarra i el País Basc la situació ha estat la inversa.


172


Milers €

En valors2003 2004 2005 2006 2007 constants del 2007 % s/ total

Andalusia 1.212.561,0 1.321.685,0 1.446.539,0 1.452.385,0 2.070.252,0 1.586.095,3 14,2Aragó 669.747,0 568.046,0 589.098,0 479.535,0 568.539,0 614.431,8 5,5Astúries 410.123,0 465.297,0 438.194,0 496.898,0 783.611,0 547.457,1 4,9Balears 90.556,0 86.474,0 116.295,0 117.944,0 131.520,0 114.850,3 1,0Canàries 250.460,0 299.961,0 332.447,0 389.790,0 297.402,0 333.127,6 3,0Cantàbria 157.657,0 158.535,0 267.473,0 231.984,0 206.143,0 216.454,4 1,9Castella-Lleó 896.086,0 806.434,0 910.673,0 1.347.579,0 1.395.407,0 1.130.453,5 10,1Castella-la Manxa 416.928,0 367.188,0 611.573,0 504.391,0 644.005,0 537.926,1 4,8Catalunya 1.534.787,0 1.563.079,0 1.668.665,0 1.957.187,0 2.208.262,0 1.890.893,1 17,0Comunitat Valenciana 514.756,0 748.772,0 745.775,0 1.057.706,0 1.263.927,0 910.361,0 8,2Extremadura 219.894,0 180.691,0 340.535,0 351.588,0 290.793,0 292.502,2 2,6Galícia 427.412,0 550.667,0 665.788,0 820.795,0 1.308.718,0 790.205,2 7,1Madrid 2.110.561,0 1.862.384,0 1.301.187,0 1.431.947,0 1.699.995,0 1.799.397,7 16,1Múrcia 102.461,0 126.460,0 146.675,0 145.519,0 163.155,0 144.807,6 1,3Navarra 15.076,0 15.223,0 16.248,0 8.447,0 9.099,0 13.780,2 0,1País Basc 123.255,0 128.816,0 150.679,0 123.645,0 109.078,0 135.577,9 1,2Rioja 71.071,0 38.702,0 42.741,0 51.801,0 74.035,0 59.175,0 0,5Ceuta i Melilla 35.542,0 21.046,0 27.877,0 31.984,0 34.461,0 32.086,0 0,3Total regionalitzat 9.258.933,0 9.309.460,0 9.818.462,0 11.001.125,0 13.258.402,0 11.149.582,0 100,0

No regionalitzat 528.424,0 768.286,0 1.617.683,0 1.962.536,0 2.321.625,0 1.500.863,4

Total 9.787.357,0 10.077.746,0 11.436.145,0 12.963.661,0 15.580.027,0 12.650.445,4

% Catalunya / reg 16,6% 16,8% 17,0% 17,8% 16,7% 17,0%


Mitjana anual 2003-07

DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA

Pel que fa a l’evolució del darrer any, s’observa que Andalusia (amb un creixement de les

inversions d’un 42,5%, respecte del 2006), Astúries (57,7%), Castella la Manxa (27,7%),

Galícia (59,4%) i la Rioja (42,9%) són les que han experimentat un creixement de les

inversions reals per sobre del conjunt de CA (que ha estat d’un 20,5%). De totes maneres,

per tal d’analitzar l’esforç inversor de l’Estat a cada regió cal observar una sèrie d’anys, ja

que el volum d’inversió d’un any es pot veure molt afectat per un projecte concret.


173


Mitjana anual Desviació2003 2004 2005 2006 2007 2003-07 * estàndard % PIB % població

(% sobre total) del períodeAndalusia 13,1 14,2 14,7 13,2 15,6 14,2 1,1 13,8 17,8Aragó 7,2 6,1 6,0 4,4 4,3 5,5 1,3 3,1 2,9Asturies 4,4 5,0 4,5 4,5 5,9 4,9 0,6 2,1 2,5Balears 1,0 0,9 1,2 1,1 1,0 1,0 0,1 2,5 2,2Canàries 2,7 3,2 3,4 3,5 2,2 3,0 0,5 4,1 4,4Cantàbria 1,7 1,7 2,7 2,1 1,6 1,9 0,5 1,3 1,3Castella i Lleó 9,7 8,7 9,3 12,2 10,5 10,1 1,4 5,4 5,8Castella la Manxa 4,5 3,9 6,2 4,6 4,9 4,8 0,9 3,4 4,3Catalunya 16,6 16,8 17,0 17,8 16,7 17,0 0,5 18,8 15,8València 5,6 8,0 7,6 9,6 9,5 8,2 1,7 9,7 10,6Extremadura 2,4 1,9 3,5 3,2 2,2 2,6 0,7 1,7 2,5Galícia 4,6 5,9 6,8 7,5 9,9 7,1 2,0 5,1 6,3Madrid 22,8 20,0 13,3 13,0 12,8 16,1 4,7 17,6 13,4Múrcia 1,1 1,4 1,5 1,3 1,2 1,3 0,1 2,6 3,0Navarra 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 1,7 1,4País Basc 1,3 1,4 1,5 1,1 0,8 1,2 0,3 6,2 4,9La Rioja 0,8 0,4 0,4 0,5 0,6 0,5 0,1 0,7 0,7Ceuta i Melilla 0,4 0,2 0,3 0,3 0,3 0,3 0,1 0,3 0,3

Total regionalitzat 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

* en valors constants del 2007

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment i INE

Mitjana anual 2003-07*

PERCENTATGE DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA A CADA COMUNITAT SOBRE LA TOTAL REGIONALITZADA

El quadre 8.2.6 mostra la distribució de la inversió liquidada per Foment en termes per càpita

a nivell de comunitats autònomes en el període 2003-2007. Les comunitats autònomes més

beneficiades són Astúries (509 €/habitant de mitjana), Aragó (492 €/habitant), Castella i Lleó

(452 €/habitant), Cantàbria (389 €/habitant) i Madrid (311 €/habitant). Catalunya se situa una

mica per sobre de la mitjana, amb 276 euros per càpita.


174


Euros / habitant

En valors Índex2003 2004 2005 2006 2007 constants del 2007 reg =100

Andalusia 162 174 188 185 257 204 79,7Aragó 550 462 471 378 438 492 191,9Astúries 382 433 408 462 729 509 198,6Balears 99 91 122 120 128 119 46,2Canàries 136 158 174 198 147 173 67,3Cantàbria 291 288 482 413 360 389 151,6Castella-Lleó 361 324 365 537 552 452 176,1Castella-la Manxa 234 202 331 266 326 288 112,2Catalunya 236 233 245 280 306 276 107,5Comunitat Valenciana 119 167 164 225 259 197 76,8Extremadura 205 168 317 324 267 271 105,6Galícia 156 200 242 297 472 286 111,7Madrid 382 326 224 240 280 311 121,3Múrcia 84 100 113 109 117 111 43,2Navarra 26 26 28 14 15 24 9,2País Basc 58 61 71 58 51 64 24,9Rioja 252 135 146 172 240 201 78,4Ceuta i Melilla 245 147 195 227 236 223 87,0Total regionalitzat 221 218 227 249 293 256 100,0

No regionalitzat 13 18 37 44 51 34

Total 234 236 265 294 345 291

% Catalunya / reg 106,6% 107,0% 107,8% 112,2% 104,4% 107,5%

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment i INE


DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA PER CÀPITA

En el quadre 8.2.7 es pot observar la distribució per tipus d’infraestructures de la inversió

liquidada a Catalunya pel grup Foment en el període 2003-2007. La inversió s’ha concentrat

en el transport terrestre, amb un pes promig d’un 61,9%, concretament, en el ferrocarril -on

s’inclouen les obres del TGV en territori català-, que ha concentrat un 47,7% del total. Les

inversions en aeroports se situen en segon lloc (amb un 25,3%) i segueixen les inversions

en carreteres, amb un 13,3% del total, i les de ports i transport marítim, que representen un

11%.

En el darrer any, les inversions del grup Foment a Catalunya presenta un creixement d’un

12,8% respecte de la liquidació del 2006, que s’explica principalment per l’increment d’un

49,7% de la inversió en aeroports i d’un 24,9% de la DG de carreteres, mentre que les

inversions en ports disminueixen un 36,3%.


175


Milers €

En valors2003 2004 2005 2006 2007 constants del 2007 % s/ total

Transport Terrestre 981.017,0 992.792,0 1.073.450,0 1.190.918,0 1.279.697,0 1.169.992,9 61,9DG Carreteres 306.632,0 197.817,0 182.548,0 219.057,0 273.626,0 251.627,3 13,3SEITT 78.923,0 15.784,6 0,8

GIF / ADIF 563.598,0 669.063,0 871.870,0 905.144,0 835.072,0 813.586,4 43,0 RENFE/ RENFE Operadora 57.440,0 75.178,0 2.668,0 6.412,0 14.386,0 34.322,5 1,8

DG ferrocarrils 53.347,0 50.734,0 16.364,0 60.305,0 77.690,0 54.672,1 2,9

Aeroports i navegació aèria (1) 367.173,0 369.619,0 325.086,0 484.657,0 725.773,0 478.517,9 25,3

Ports i transport marítim (2) 152.741,0 168.699,0 241.229,0 252.444,0 160.714,0 207.112,9 11,0 Habitatge (3) 4.622,0 3.172,0 nd nd nd - -

Correus i telègrafs 29.009,0 28.407,0 28.401,0 28.356,0 41.925,0 33.083,4 1,7

Altres inversions Foment 225,0 390,0 499,0 812,0 153,0 440,5 0,0

Total Grup Foment 1.534.787,0 1.563.079,0 1.668.665,0 1.957.187,0 2.208.262,0 1.890.893,1 100,0

(1) Inclou inversions d'AENA i DG d'aviació civil(2) Inclou inversions de Ports de l'Estat, DG de la marina mercant i SASEMAR.(3) Aquesta competència s'assumeix pel Ministeri d'Habitatge a partir de l'abril del 2004.



INVERSIÓ LIQUIDADA A CATALUNYA PER TIPUS

Finalment, el quadre 8.2.8 mostra la distribució per tipus d’inversions i per comunitats

autònomes per a l’any 2007. La inversió del grup Foment en el conjunt de comunitats

autònomes es concentra més en el transport terrestre, que absorbeix un 73,9% de la

inversió total regionalitzada, mentre que a Catalunya representen un 57,9%. D’altra banda,

s’observa que les inversions en aeroports representen a Catalunya un 32,9% del total

d’inversions, en canvi en el conjunt de CA aquestes inversions tenen un pes del 16,2%.


176


Milers €

Aeroports i Ports iTransport Navegació Transport Resta TotalTerrestre Aèria Marítim Inversions Foment %

Andalusia 1.450.226,0 361.834,0 218.715,0 39.477,0 2.070.252,0 15,6Aragó 522.078,0 40.584,0 0,0 5.877,0 568.539,0 4,3Astúries 573.414,0 5.002,0 200.430,0 4.765,0 783.611,0 5,9Balears 1.251,0 92.315,0 32.818,0 5.136,0 131.520,0 1,0Canàries 62.027,0 143.073,0 85.219,0 7.083,0 297.402,0 2,2Cantàbria 192.716,0 5.517,0 5.151,0 2.759,0 206.143,0 1,6Castella-Lleó 1.325.354,0 59.767,0 0,0 10.286,0 1.395.407,0 10,5Castella-la Manxa 631.296,0 457,0 0,0 12.252,0 644.005,0 4,9Catalunya 1.279.697,0 725.773,0 160.714,0 42.078,0 2.208.262,0 16,7Comunitat Valenciana 969.390,0 102.090,0 151.310,0 41.137,0 1.263.927,0 9,5Extremadura 287.169,0 121,0 0,0 3.503,0 290.793,0 2,2Galícia 1.151.728,0 29.505,0 117.024,0 10.461,0 1.308.718,0 9,9Madrid 1.070.513,0 554.341,0 1.753,0 73.388,0 1.699.995,0 12,8Múrcia 132.872,0 9.910,0 13.495,0 6.878,0 163.155,0 1,2Navarra 5.691,0 703,0 0,0 2.705,0 9.099,0 0,1País Basc 62.403,0 12.779,0 26.989,0 6.907,0 109.078,0 0,8Rioja 70.560,0 2.434,0 0,0 1.041,0 74.035,0 0,6Ceuta i Melilla 4.360,0 8.607,0 20.908,0 586,0 34.461,0 0,3Total regionalitzat 9.792.745,0 2.154.812,0 1.034.526,0 276.319,0 13.258.402,0 100,0

No regionalitzat 2.112.926,0 8.942,0 184.141,0 15.616,0 2.321.625,0

Total 11.905.671,0 2.163.754,0 1.218.667,0 291.935,0 15.580.027,0

% Catalunya / reg 13,1 33,7 15,5 15,2 16,7


INVERSIÓ LIQUIDADA L'ANY 2007, DISTRIBUCIÓ PER CA I TIPOLOGIA

Les inversions segons l’Estatut

La Disposició Addicional 3a (DA3a) de l’Estatut estableix que, durant 7 anys, la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya s’haurà d’equiparar al pes del PIB català sobre el total espanyol. Per al seu compliment, arran de la disposició addicional cinquanta-setena de la Llei de Pressupostos de l’Estat per a 2007, dins de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat es va crear un grup de treball per tal d’elaborar una metodologia20 per determinar el càlcul de les inversions en infraestructures segons preveu l’Estatut.

20 Es pot consultar íntegrament a la pàgina web del Departament d’Economia i Finances, concretament a la següent adreça:

http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/inversio_publica/investat/dispaddicional/index.html


177

La metodologia estableix que la base de càlcul està formada pel conjunt d’inversions reals territorialitzades de l’Estat i de transferències de capital adreçades a les comunitats autònomes i a les corporacions locals que són d’àmbit econòmic. També s’estableix un ajustament de les inversions realitzades per l’Estat amb dotació pressupostària en un exercici diferent al d’execució.

Un cop s’aplica el pes relatiu del PIB de Catalunya en aquesta base de càlcul, el volum d’inversió de l’Estat que s’obté es materialitzarà en inversions directes que ha d'efectuar l’Estat, en transferències de capital a la Generalitat o a ens locals de Catalunya, o en altres tipus d’actuacions com l’alliberament de peatges, tal com també recull l’Estatut.

Per a l’any 2007, l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera a la Llei de Pressupostos

Generals de l’Estat va suposar unes previsions d’inversions a Catalunya de 4.021,6 milions

d’euros. Però, la metodologia acordada estableix que el càlcul definitiu de la inversió que

correspon a Catalunya es realitzarà aplicant el percentage de Catalunya en el PIB estatal als

crèdits realment executats i territorialitzats.

En compliment de la mateixa metodologia, la Intervenció General de l’Estat (IGAE) ha validat

i el Ministeri d’Economia i Hisenda ha facilitat la informació corresponent a la liquidació dels

Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. Segons aquesta informació, en el conjunt de

comunitats autònomes s’han executat un 92,3% de les previsions d’inversions de la base de

càlcul. Per tant, el compromís d’inversió de l’Estat a Catalunya per al 2007 finalment és de

3.709,9 milions d’euros, un 18,85% de la base de càlcul liquidada.

Quadre 8.2.9L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYALES INVERSIONS SEGONS L'ESTATUT: LIQUIDACIÓ 2007Milions €

Compromís inversió 2007 3.709,9Inversions executades a Catalunya 3.209,3

Inversions AGE i organismes autònoms 555,1Inversions empreses 1.979,4Transferències de capital 498,0Abonament total del preu 120,4Dotació per a peatges 56,4

Saldo pendent 500,7


178

La inversió realment executada a Catalunya ha estat de 3.209,3 milions d’euros. Aquest

import es distribueix entre 2.655 milions en inversions directes (incloent el mètode alemany),

498 milions de transferències de capital i 56,4 milions destinats a la compensació de

peatges. Per tant, queden pendents inversions a realitzar a Catalunya per un import de

500,7 milions d’euros. Per tal de valorar aquest dèficit, cal tenir en compte que el pressupost

de l’any 2007 encara no recollia els criteris de la metodologia d’aplicació de la Disposició

addicional tercera, que no va ser aprovada fins el setembre de 2007. La metodologia també

estableix que, en el cas que la inversió realment executada a Catalunya no s’assoleixi el

percentatge establert s’haurà de corregir aquesta desviació. El grup de treball que ha

elaborat la metodologia, haurà d’acordar la compensació pel saldo pendent.

8.3. Les transferències de capital

En aquest apartat es recullen, per comunitats autònomes, les transferències de capital

realitzades per l’Estat que es troben regionalitzades, és a dir, les adreçades a comunitats

autònomes i a ens locals. Aquestes transferències completen el panorama de l’activitat

inversora de l’Estat i, juntament amb els apartats d’inversions reals conformen el conjunt de

la despesa de capital de l’Estat a cada CA. El quadre 8.3.1 mostra la distribució per CA de

les transferències de capital de l’Estat entre els anys 2003 i 2005. En primer lloc cal destacar

la variació interanual d’aquest concepte l’any 2005, un 14,8%. De mitjana en aquests tres

anys, l’Estat ha gastat 2.311,7 milions d’euros (en valors del 2005), un 86,4% dirigit a CA i

un 13,6% a ens locals. Les CA que més transferències de capital han rebut en el període

esmentat han estat Andalusia (un 24%), Galícia (12,1%) i Castella i Lleó (8,2%).


179

Quadre 8.3.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYA

Milers €

En valors2003 2004 2005 constants del 2005 % s/ total

Andalusia 516.248 520.902 576.839 555.089 24,0Aragó 97.195 76.352 78.639 87.034 3,8Astúries 115.635 144.598 177.232 149.967 6,5Balears 15.569 21.812 19.474 19.536 0,8Canàries 173.752 173.046 161.267 175.082 7,6Cantàbria 90.355 80.140 82.459 87.184 3,8Castella-Lleó 198.323 181.926 172.418 190.582 8,2Castella-la Manxa 140.129 137.638 140.797 144.118 6,2Catalunya 108.915 112.722 214.655 149.069 6,4Comunitat Valenciana 109.250 112.341 141.433 124.649 5,4Extremadura 107.000 109.312 114.687 113.891 4,9Galícia 275.870 259.556 278.860 280.349 12,1

Madrid 108.793 78.890 162.394 119.944 5,2Múrcia 57.555 67.094 65.891 65.521 2,8Navarra 6.365 49 11 2.280 0,1País Basc** 4.331 3.747 4.270 4.252 0,2Rioja 25.699 9.150 10.651 15.827 0,7Ceuta i Melilla*** 44.106 17.588 16.814 27.325 1,2TOTAL 2.195.090 2.106.864 2.418.789 2.311.700 100,0

Fonts:- Les hisendes autonòmiques en xifres. Ministeri d'Economia i Hisenda.- Informe econòmic-financer de les administracions territorials. Ministeri d'Administracions Públiques i Ministeri de la Presidència.

DISTRIBUCIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL DE L'ESTAT PER COMUNITATS AUTONÒMES*

* Inclou les transferències de capital adreçades a comunitats autònomes (FCI, subvencions i convenis) i a ens locals (programa de cooperació econòmica local i altres) segons el criteri de meritament, excepte en el cas de les subvencions i convenis que reben els governs autònomics, que se segueix el criteri de caixa.


** Només inclou les transferències de capital als ens locals. *** Només inclou les transferències de capital als ens locals i el FCI.

El quadre 8.3.2 mostra el detall de les transferències de capital liquidades a Catalunya, a on

s’aprecia un augment molt important l’any 2005, concretament d’un 90,4%. Tot i així, cal fer

notar que en el període 2003-2005 Catalunya només ha rebut un 6,5% de les transferències

de l’Estat distribuïdes entre les CA de règim comú: un 6% de les destinades a CA i un 10,2%

de les dirigides a ens locals.

D’entre les transferències rebudes l’any 2005 a Catalunya destaquen les de la secció d’Ens

Territorials (que principalment corresponen al conveni per al transport metropolità), Educació

i Cultura, Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) i Foment. D’altra banda, si ens

fixem en el pes de Catalunya sobre les CA de règim comú sobresurt la importància de

justícia, ens territorials i habitatge. Catalunya obté el 100% de les transferències a CA de

règim comú destinades a l’administració de justícia, ja que només en aquesta CA es van

instrumentar les inversions corresponents al traspàs de la competència per aquesta via. Pel

que fa a la participació de Catalunya en ens territorials - un 29,9% - convé recordar que


180

aquest concepte integra les transferències que rep la Generalitat pel conveni del transport

metropolità; es tracta d’un finançament que només reben les CA que gaudeixen d’aquest

tipus de transport. Finalment cal destacar el pes de les transferències per habitatge

(25,3%). Quadre 8.3.2L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYA

Milers €

En valors % Catalunya/total2003 2004 2005 constants del 2005 % s/ total CA règim comú

A la Generalitat 79.556 88.615 179.061 118.472 79,5 6,0Foment 21.287 17.482 275 13.674 9,2 10,7Medi Ambient 4.496 5.906 6.353 5.749 3,9 7,5Economia i Hisenda 10.829 4.758 5.484 3,7 3,8Agricultura, Pesca i Alimentació 161 279 360 273 0,2 0,3Administracions Públiques 0 0 0 0 0,0 0,0Ens Territorials 26.916 48.084 45.000 41.128 27,6 29,9Justícia 4.833 1.025 2.114 2.774 1,9 100,0Treball i Assumptes Socials 5.668 4.839 6.769 5.936 4,0 14,8Sanitat i Consum 35 57 123 73 0,0 0,1Educació i Cultura 4.205 2.985 59.012 22.193 14,9 14,7Ciència i Tecnologia 1.126 3.200 1.503 1,0 14,1Indústria, Turisme i Comerç 26.162 8.721 5,8 11,3Habitatge 32.893 10.964 7,4 25,3

A ens locals 29.359 24.107 35.594 30.596 20,5 10,2PUOSC 19.436 17.752 19.071 19.376 13,0 12,6Interior 374 233 0 213 0,1 3,1Foment 6.479 2.237 4.653 4.622 3,1 6,3Economia i Hisenda 1.194 1.345 73 912 0,6 7,0Educació i Cultura 1.369 676 700 952 0,6 9,8Medi Ambient 0 0 0 0 0,0 0,0Resta 507 1.864 11.098 4.522 3,0 11,0

TOTAL 108.915 112.722 214.655 149.069 100,0 6,5

Fonts:- Les hisendes autonòmiques en xifres. Ministeri d'Economia i Hisenda.


DETALL DE LES TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL DE L'ESTAT A CATALUNYA*


- Informe econòmic-financer de les administracions territorials. Ministeri d'Administracions Públiques i Ministeri de la Presidència.

Cal tenir en compte, però, que en el conjunt de CA de règim comú, un 44,5% de les

transferències corresponen al fons de compensació interterritorial (FCI), recursos que només

reben les CA la renda per càpita de les quals (mesurada en termes de paritat de poder

adquisitiu) és inferior al 75% de la mitjana de la Unió Europea. En el període 2003-2005 són

beneficiàries d’aquests fons Galícia, Andalusia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, València,

Castella la Manxa, Canàries, Extremadura, Castella i Lleó i Ceuta i Melilla. Per tant, si

s’exclou l’FCI del total de fons que reben les CA de règim comú, el pes de les transferències


181

rebudes per Catalunya en el total augmenta i se situa en un 11,8%, encara molt per sota del

seu pes poblacional en el conjunt d’aquestes comunitats (16,8%).

Per últim, el quadre 8.3.3 també mostra la distribució de les transferències de capital de

l’Estat per CA, però en euros per habitant. S’observa una dispersió molt elevada dels valors

per càpita; així, de mitjana en el període 2003-2005, Cantàbria i Astúries gairebé tripliquen el

que ha rebut el conjunt de CA (53 euros per càpita), mentre que Balears, Catalunya i Madrid

reben entre 20 i 22 euros per habitant. Si s’exclou l’FCI, la mitjana del conjunt de CA de

règim comú en aquest període se situa en 31 euros per càpita, encara per sobre de la

mitjana catalana.

Quadre 8.3.3L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYA

Euros / habitant

En valors Índex2003 2004 2005 constants del 2005 total =100

Andalusia 68 68 73 72 136,8Aragó 79 61 62 70 132,7Astúries 108 135 165 139 265,2Balears 16 23 20 20 38,6Canàries 92 90 82 91 173,1Cantàbria 164 144 147 157 298,6Castella-Lleó 80 73 69 76 145,2Castella-la Manxa 77 74 74 78 148,0Catalunya 16 17 31 22 41,3Comunitat Valenciana 24 25 30 27 51,8Extremadura 100 102 106 106 201,0Galícia 100 94 101 102 193,6Madrid 19 14 27 21 39,0Múrcia 45 52 49 50 95,9Navarra 11 0 0 4 7,5País Basc** 2 2 2 2 3,8Rioja 89 31 35 54 103,2Ceuta i Melilla*** 308 123 119 192 364,2TOTAL 51 49 55 53 100,0

Fonts:- Les hisendes autonòmiques en xifres. Ministeri d'Economia i Hisenda.

DISTRIBUCIÓ DE LES TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL DE L'ESTAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES*



- Informe econòmic-financer de les administracions territorials. Ministeri d'Administracions Públiques i Ministeri de la Presidència.

** Només inclou les transferències de capital als ens locals. *** Només inclou les transferències de capital als ens locals i el FCI.


182

8.4. La licitació i adjudicació d’obra pública

En aquest apartat es presenta, en primer lloc, la distribució territorial de la licitació d’obra

pública del total del sector públic estatal i del grup Foment, entre els anys 2003 i 2007 i entre

gener i juliol del 2008. Posteriorment, i només per al grup Foment, es mostren les dades

d’adjudicació d’obra pública per als mateixos períodes.

Aquestes estadístiques recullen els pressupostos plurianuals d’aquells contractes d’obra que

tenen l’obligació de ser publicats en els diaris oficials; per tant, no recullen l’import d’aquelles

obres que no es publiquen en els diaris oficials (obres complementàries, obres

d’emergència, obres contractades mitjançant el procediment negociat sense publicitat, etc),

ni el d’aquelles inversions que no corresponen a contractes d’obra (contractes de serveis, de

subministrament, de consultoria i assistència, etc.). Tampoc recullen l’import de les obres

que es contracten sota un règim concessional. Però, tot i no contemplar plenament el

concepte d’inversió pública, les estadístiques de licitació i adjudicació d’obra pública són

indicatives de quin serà el volum d’inversió directa de l’Estat que es liquidarà en els propers

anys, ja que mostren quin és el ritme d’execució de l’obra pública a la fase de tramitació

administrativa (licitació primer i, posteriorment, adjudicació).


183

Quadre 8.4.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL

Milers €

Acumulat2003 2004 2005 2006 2007 juliol 2008

Andalusia 1.146.275 1.858.601 1.851.789 2.673.187 2.889.889 1.265.103Aragó 331.538 376.577 479.121 878.105 826.112 367.912Astúries 276.058 760.088 256.298 903.489 505.664 120.213Balears 360.433 124.884 53.430 63.993 231.652 82.011Canàries 141.495 322.178 356.856 343.804 193.009 479.598Cantàbria 107.586 193.967 127.265 486.279 184.764 137.012Castella-la Manxa 452.405 754.016 630.483 1.507.736 936.620 372.324Castella-Lleó 927.813 614.860 1.455.237 774.121 1.724.061 1.273.697Catalunya 1.858.064 947.760 1.439.040 2.154.085 2.983.718 1.554.738Comunitat Valenciana 820.154 1.161.957 1.819.132 1.425.531 1.511.005 712.284Extremadura 267.479 242.887 140.554 337.283 506.146 353.196Galícia 837.545 1.594.476 899.127 1.351.659 1.186.680 969.926Madrid 895.495 462.674 556.593 1.016.598 831.551 768.989Múrcia 222.974 281.820 188.104 562.472 688.208 166.523Navarra 136.793 22.965 22.880 105.481 41.876 2.370País Basc 89.898 140.108 115.206 668.702 566.179 178.359Rioja 67.180 121.295 73.443 187.218 65.046 69.506Ceuta i Melilla 92.537 43.204 123.786 22.164 52.096 52.496Total regionalitzat 9.031.722 10.024.317 10.588.344 15.461.907 15.924.276 8.926.257

No regionalitzat 1.710.240 296.032 552.334 512.722 688.520 1.561.799

TOTAL 10.741.962 10.320.349 11.140.678 15.974.629 16.612.796 10.488.056

% Catalunya / reg 20,6 9,5 13,6 13,9 18,7 17,4

*Edificació i enginyeria civil. Segons data de publicació de l'anunci.

Font: Butlletí estadístic del Ministeri de Foment. Butlletí 30-09-2008

LICITACIÓ D'OBRA PÚBLICA PER CA. TOTAL CONSTRUCCIÓ*

El quadre 8.4.1 mostra la distribució per comunitats autònomes (CA) de la licitació d’obra

pública del sector públic estatal. La licitació total estatal a Catalunya ha crescut l’any 2007

respecte de l’any anterior bastant per sobre dels imports licitats al conjunt de CA i, així,

passa de representar-ne un 13,9% del conjunt l’any 2006 a un 18,7% el 2007. De gener a

juliol de 2008, però, aquest percentatge disminueix fins a un 17,4%.

El quadre 8.4.2 presenta les licitacions corresponents al grup Foment exclusivament, que a

Catalunya representen un 92,1% de les totals estatals de mitjana del període 2003-2007,

mentre al conjunt de CA han representat un 76,9%. Per tant, en aquest cas el pes de les

licitacions de Catalunya en les del conjunt de CA, d’un 18,4% de mitjana dels darrers cinc

anys, es superior al que presenten el total de licitacions estatals (15,3%). La participació de


184

Catalunya en les licitacions del conjunt de CA l’any 2007 i de gener a juliol de 2008 és inclús

superior, d’un 21,4% i un 19,9%, respectivament.


Milers €

Acumulat2003 2004 2005 2006 2007 juliol 2008

Andalusia 794.629 1.458.824 1.613.262 1.964.876 2.190.128 973.757Aragó 235.842 310.591 354.845 510.947 458.021 263.219Astúries 241.580 709.018 177.269 841.402 438.952 78.021Balears 114.023 97.470 38.917 55.143 185.572 25.122Canàries 107.508 275.547 314.314 267.071 114.092 358.566Cantàbria 74.125 31.389 50.105 476.800 153.606 88.997Castella-la Manxa 357.784 652.897 580.270 1.256.553 411.815 309.524Castella-Lleó 750.988 435.636 1.298.348 380.449 1.456.698 1.186.841Catalunya 1.795.497 820.198 1.360.224 1.957.187 2.740.699 1.469.618Comunitat Valenciana 588.133 1.086.586 1.625.009 450.941 1.229.547 667.225Extremadura 200.914 199.949 69.390 169.089 249.255 272.904Galícia 570.204 1.490.184 767.640 1.127.176 1.044.265 933.947Madrid 640.149 195.593 276.914 600.358 525.587 551.494Múrcia 137.150 134.114 63.541 70.027 318.647 3.992Navarra 21.502 14.281 4.055 11.559 40.981 1.814País Basc 44.861 128.663 101.612 621.400 539.688 125.277Rioja 15.128 56.169 16.855 114.270 60.275 54.072Ceuta i Melilla 966 12.806 44.372 9.944 17.183 20.269Total regionalitzat 6.690.983 8.109.915 8.756.942 10.885.192 12.175.011 7.384.659


TOTAL 8.352.788 8.364.436 9.283.310 11.322.975 12.784.572 8.921.866

% Catalunya / reg 26,8 10,1 15,5 18,0 21,4 19,9

*Edificació i enginyeria civil. Segons data de publicació de l'anunci.


LICITACIÓ D'OBRA PÚBLICA PER CA. TOTAL CONSTRUCCIÓ*

Per últim, les licitacions de la resta d’obres públiques a Catalunya van representar l’any 2007

un 6,5% de les regionalitzades. De gener a juliol del 2008 han representat un 5,5% del total

regionalitzat, percentatge 0,6 punts superior a la mitjana dels cinc darrers anys.

En el quadre 8.4.3 es presenta la distribució per comunitats autònomes de l’adjudicació

d’obra pública del grup Foment. S’observa que els imports adjudicats a Catalunya han

crescut per sobre del conjunt de CA tant el 2007 com de gener a juliol del 2008, de manera


185

que s’ha assolit una participació de Catalunya en el total de CA per sobre del 20% en

ambdós períodes (molt per sobre del 18% de la mitjana dels darrers cinc anys).


Milers €

Acumulat2003 2004 2005 2006 2007 juliol 2008

Andalusia 824.763 1.181.957 883.181 883.630 1.981.559 660.702Aragó 383.057 146.008 122.004 402.169 460.625 229.994Astúries 300.372 170.421 675.946 631.704 236.282 237.671Balears 28.536 99.933 58.160 21.393 143.769 35.658Canàries 154.523 266.740 103.101 79.961 345.183 35.231Cantàbria 263.358 18.861 32.935 74.148 358.991 84.572Castella-la Manxa 359.348 473.265 210.171 898.753 447.414 210.601Castella-Lleó 660.574 249.526 509.765 802.688 705.304 943.464Catalunya 1.349.916 883.385 842.122 1.086.086 1.974.128 1.240.085Comunitat Valenciana 417.751 474.426 738.852 951.370 516.855 810.167Extremadura 257.443 182.826 47.496 76.481 238.260 58.539Galícia 311.762 832.308 585.031 929.015 808.608 470.099

Madrid 717.243 105.990 145.618 346.321 401.913 311.713Múrcia 95.505 95.870 25.675 38.827 145.525 131.842Navarra 10.945 3.484 3.761 2.104 27.193 6.345País Basc 85.645 86.512 47.906 235.646 660.392 111.832Rioja 11.865 37.090 28.663 9.467 106.211 19.602Ceuta i Melilla 5.796 10.180 28.878 11.648 5.307 6.977Total regionalitzat 6.238.402 5.318.782 5.089.265 7.481.411 9.563.519 5.605.094


Total 7.835.510 5.559.491 5.274.159 8.058.734 10.008.156 6.710.538

% Catalunya / reg 21,6 16,6 16,5 14,5 20,6 22,1

*Edificació i enginyeria civil.


ADJUDICACIÓ D'OBRA PÚBLICA PER CA. TOTAL CONSTRUCCIÓ*

Al gràfic 8.4.1. es pot observar l’evolució d’aquestes estadístiques entre el 2003 i el 2008 pel

que fa al pes de Catalunya en el total regionalitzat. El percentatge que representen les

licitacions i adjudicacions a Catalunya sobre les regionalitzades només ha superat la

participació relativa de Catalunya en el PIB espanyol (18,8% de mitjana dels darrers cinc

anys) el 2003 i el 2007. De gener a juliol del 2008 s’observa que només les licitacions i

adjudicacions del grup Foment superen aquest percentatge.


186

Gràfic 8.4.1.L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALPARTICIPACIÓ DE CATALUNYA EN EL TOTAL CA

Font: quadres 8.4.1, 8.4.2 i 8.4.3 i INE

8

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

2003 2004 2005 2006 2007 Acumulat juliol2008

%

Licitació total sector públic estatal Licitació grup Foment

Adjudicació grup Foment

Finalment, el quadre 8.4.4 mostra l’adjudicació d’obra pública del grup Foment a Catalunya

segons l’entitat adjudicatària. L’any 2007 destaquen les adjudicacions d’ADIF -que gairebé

tripliquen les de l’any anterior- i les del Ministeri i organismes autònoms -amb un 66,2%

d’increment anual-, mentre que les d’AENA i Ports de l’Estat mostren una tendència

decreixent. També ha anat augmentant el volum d’adjudicacions en carreteres i ferrocarrils

que va assumint la Societat Estatal d’Infraestructures de Transport Terrestre (SEITT), la qual

va iniciar la seva activitat inversora a Catalunya l’any 2006. De gener a juliol de 2008

destaquen les adjudicacions de Ports de l’Estat, amb un import en set mesos que supera el

de les tres darreres adjudicacions anuals.


187


TOTAL CONSTRUCCIÓ*Milers €

Acumulat2003 2004 2005 2006 2007 juliol 2008

A.- Ministeri Fomento i OOAA 110.321 173.301 164.744 285.033 473.656 216.204

Empreses grup FomentAENA 684.751 159.158 55.790 249.128 178.171 66.316GIF / ADIF 488.701 227.032 556.194 415.008 1.121.647 757.643RENFE / RENFE - Operadora 40.178 78.006 17.190 8.642 32.028 2.215Ports de l'Estat 22.820 238.621 42.693 71.337 41.019 110.182Correus i telegrafs 3.145 7.267 5.513 13.114 8.798 0SEITT - - - 43.823 118.809 87.525

B.- Total empreses 1.239.595 710.084 677.380 801.053 1.500.472 1.023.881

TOTAL adjudicat a Catalunya (A+B) 1.349.916 883.385 842.124 1.086.086 1.974.128 1.240.085

*Edificació i enginyeria civil.


ADJUDICACIÓ D'OBRA PÚBLICA A CATALUNYA PER TIPUS D'ENS PÚBLIC.

189

9. ELS FONS ESTRUCTURALS I EL FONS DE COHESIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 9. Els fons estructurals i el fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya

191

La política de cohesió de la UE es desenvolupa a través de tres fonts, que en el període de

programació 2007-2013 són els següents: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional

(FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de Cohesió, si bé en aquest nou període

algunes de les actuacions que fins ara estaven cofinançades per la política de cohesió,

seran cofinançades per altres fons que no pertanyen a aquesta denominació però que

actuen de forma semblant, com és el cas del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament

Regional (FEADER) i el Fons Europeu de la Pesca (FEP). Per altra banda, la Comissió

Europea, en el Llibre Verd sobre la cohesió territorial21, defineix les polítiques estructurals de

la UE, com les intervencions dels cinc fons europeus ressenyats. Es per això que en aquest

capítol s’inclou actuacions cofinançades per tots aquests fons.

Pel que fa a Catalunya, en aquest període les actuacions s’emmarcaran en l’Objectiu 2

Competitivitat i ocupació (amb recursos provinents del FEDER i de l’FSE), en l’ Objectiu 3

Cooperació territorial (amb recursos del FEDER), recursos provinents del Fons de Cohesió,

el Programa de Desenvolupament Rural (FEADER), i un Programa Operatiu específic pel

sector de la pesca (FEP).

Cal assenyalar que continuen en execució els programes aprovats en el període de

programació 2000-2006, coincidint les actuacions dels dos períodes de programació

comunitaris fins al 31 de desembre de 2008, data en que finalitza l’aplicació dels programes

del període 2000-2006.

A l’apartat 9.1 es presenta la informació relativa a l’execució durant l’any 2007 dels

programes aprovats per a Catalunya corresponents al període 2000-2006, mentre que a

l’apartat 9.2 es presenta la situació dels diferents programes del període 2007-2013.

9.1. Els fons europeus l’any 2007

En el present apartat es mostra l’estat d’execució de les diferents intervencions dels fons

europeus a Catalunya.

Els Fons estructurals

21 COM(2008) 616 final


192

Objectiu 2

L’objectiu 2 dóna suport a la reconversió econòmica i social de les zones amb dificultats

estructurals. A Catalunya, aquests ajuts es canalitzen mitjançant el Document únic de

programació de Catalunya (2000-2006), aprovat per la Decisió de la Comissió Europea

CE(2001) 225, de 15 de febrer, el qual preveu una subvenció total de la UE, un cop

incorporada la reserva d’eficàcia, de 1.289 milions d’euros (1.036,4 corresponents al FEDER

i 252,6 a l’FSE).

El quadre 9.1.1 mostra l’estat d’execució del DOCUP a 31-12-2007. En aquesta data el

DOCUP presentava un grau d’execució a escala global d’un 88,1% en termes de despesa

elegible i s’havia certificat despesa per un import de 2.495,1 milions d’euros, la qual cosa

comporta una subvenció per part dels fons estructurals de 1.124,7 milions d’euros (921,1 del

FEDER i 203,6 de l’FSE).

Quadre 9.1.1DOCUP OBJECTIU 2 DE CATALUNYA (2000-06)SITUACIÓ A 31/12/2007Milers €

Execució a 31/12/2007 % execucióDespesa Subvenció Despesa Subvenció Despesa SubvencióElegible FEDER Elegible FEDER elegible FEDER

Generalitat 1.225.676 491.078 1.110.628 438.657 90,6 89,3Ad. Local 468.070 234.035 359.741 179.870 76,9 76,9Ad. Central 622.525 311.262 605.151 302.576 97,2 97,2TOTAL FEDER 2.316.270 1.036.375 2.075.520 921.103 89,6 88,9

Execució a 31/12/2007 % execucióDespesa Subvenció Despesa Subvenció Despesa SubvencióElegible FSE Elegible FSE elegible FSE

Generalitat 321.266 157.914 253.961 123.893 79,1 78,5Ad. Local 141.148 70.574 103.231 51.616 73,1 73,1Ad. Central 53.639 24.138 62.463 28.108 116,4 116,4TOTAL FSE 516.053 252.626 419.656 203.617 81,3 80,6

TOTAL DOCUP 2.832.323 1.289.001 2.495.176 1.124.720 88,1 87,3

Font: Informe d'execució 2007 del DOCUP objectiu 2 de Catalunya, DGAPE i Ministeri d'Economia i Hisenda.

Programació (2000-06)

Programació (2000-06)

Les actuacions finançades pel FEDER presenten un grau d’execució del 89,6% (amb una

despesa certificada de 2.075,52 milions d’euros), mentre que les finançades per l’FSE tenen

un grau d’execució del 81,3% (amb una despesa certificada de 419,6 milions d’euros).


193

L’execució del FEDER i del FSE per eixos, en milers d’euros, és la següent:

EIXOS:Programat

2000-06Execució a 31/12/2007

% Execució

EIX 1. Millora competitiv. ocupació i teixit productiu 730.000 638.612 87,5EIX 2. Medi ambient 289.608 221.223 76,4EIX 3. Societat del coneixement 839.477 804.881 95,9EIX 4. Desenvolupament xarxes de comunic. i energia 456.886 427.065 93,5EIX 5. Desenvolupament local i urbà 498.244 390.155 78,3EIX 6. Assistència tècnica 18.108 13.240 73,1Total FEDER + FSE 2.832.324 2.495.176 88,1

Objectiu 3

L’objectiu 3 dona suport a l’adaptació i la modernització de les polítiques i els sistemes

d’educació, de formació i d’ocupació. Aquest objectiu gaudeix del cofinançament de l'FSE i

actua en aquelles regions que no siguin objectiu 1 (com és el cas de Catalunya).

El Marc Comunitari de Suport (MCS) per a l’objectiu 3 de l’Estat espanyol va ser aprovat per

la Comissió el 27 de setembre de 2000 i s’aplica mitjançant dotze programes operatius

diferents, set de caràcter regional (un per a cada comunitat autònoma fora de l’objectiu 1),

mentre que els cinc restants, de caràcter pluriregional i temàtics, són desplegats directament

per l’Administració central.

El quadre 9.1.2 mostra l’estat d’execució del programa regional de l’objectiu 3 específic de

Catalunya a 31/12/2007. El programa contempla una subvenció de l’FSE per al conjunt del

període 2000-06 de 235,8 milions d’euros, amb un grau d’execució a 31/12/2007 en torn al

82,8 % en termes de despesa elegible. El Pla financer inclou la reprogramació aprovada en

el Comitè de seguiment de 23/06/2006.


194

Quadre 9.1.2PO OBJECTIU 3 ESPECÍFIC DE CATALUNYA 2000-2006. GRAU D'EXECUCIÓ A 31/12/2007(INCLOU LA PROGRAMACIÓ DE LA SUBVENCIÓ GLOBAL DEL BARRI DE LA MINA)Milers €

Execució a 31/12/2007 %Despesa Subvenció Despesa Subvenció execució/

Eix Elegible FSE Elegible FSE desp. eleg.1. Inserció i reinserció d'aturats 20.411 8.164 11.428 4.571 56,02. Reforç capacitat empresarial 22.640 10.188 19.951 8.978 88,13. Reforç estabilitat en l'ocupació 104.816 47.167 69.122 31.105 65,94. Reforç educació tècnico-professional 152.839 55.430 142.667 51.109 93,35. R+D 37.879 17.046 37.810 17.014 99,86. Participació de la dona mercat de treball 30.748 15.374 21.448 10.724 69,87. Integració persones amb dificultats 161.569 72.706 140.170 63.077 86,8Assistència Tècnica 19.534 9.767 13.182 6.591 67,5TOTAL 550.438 235.843 455.778 193.169 82,8(*) Imports reprogramats. Comitè de seguiment 23/06/2006Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball

Programació (2000-06)(*)

Respecte als programes pluriregionals de l’objectiu 3, el quadre 9.1.3 mostra l’import de la

despesa elegible assignada a Catalunya el període 2000-2006 a l’empara dels cinc

programes pluriregionals, així com l’execució acumulada fins al 31 de desembre de 2006.

Quadre 9.1.3DESPESA ELEGIBLE ASSIGNADA A CATALUNYA A L'EMPARA DELS DIFERENTS PROGRAMES PLURIREGIONALS DE L'OBJECTIU 3, PROGRAMAT 2000-2006

Execució a 31/12/2006 %Despesa Subvenció Despesa Subvenció execució

Codi Programa Programa Elegible FSE Elegible FSE desp. eleg.

2000.ES.053.PO.310 Formació professional 24.528 8.633 15.327 5.381 62,5

2000.ES.053.PO.311 Iniciativa emp. i form. continuada 386.022 173.916 271.897 122.444 70,4

2000.ES.053.PO.312 Lluita contra la discriminació 71.338 32.724 35.093 16.139 49,2

2000.ES.053.PO.313 Foment de l'ocupació 716.830 294.524 598.033 246.491 83,4

2000.ES.053.PO.315 Assistència tècnica 557 278 275 137 49,4

Total Catalunya 1.199.275 510.075 920.625 390.592 76,8(*) EstimatFont: Ministeri de Treball i Assumptes Socials.UAFSE

Milers €

Programació (2000-06)(*)

Iniciativa Interreg III 2000-2006

L’objectiu d’aquesta iniciativa és el reforçament de la cohesió econòmica i social de la UE

mitjançant el foment de la cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Es

divideix en tres capítols:

Interreg III-A: Cooperació transfronterera.

Interreg III-B: Cooperació transnacional.

Interreg III-C: Cooperació interregional.


195

Per a cada espai de cooperació transfronterera o transnacional es va aprovar un Programa

d’iniciativa comunitària (PIC).

− A l’empara de l’Interreg III-A (cooperació transfronterera), Catalunya participa en el

programa transfronterer corresponent a la frontera Espanya-França.

− En relació a l’Interreg III-B (cooperació transnacional), la Comissió va establir tretze

espais de cooperació transnacional. Catalunya pertany simultàniament a dos d’aquests

espais: el Mediterrani occidental (MEDOCC) i l’ Europeu sud-occidental (SUDOE).

− Finalment, pel que fa a l’Interreg III C (cooperació interregional), la Comissió va aprovar

el PIC Interreg III C Sud, al qual pertany Espanya.

El quadre 9.1.4 mostra el nombre de projectes aprovats fins el 31-12-2007 corresponents als

diferents programes de la Iniciativa Interreg III a desenvolupar a Catalunya, com també la

subvenció del FEDER associada.

Quadre 9.1.4INICIATIVA INTERREG III 2000-2006SUBVENCIÓ FEDER APROVADA PER A PROJECTES AMB PARTICIPACIÓ DE CATALUNYASITUACIÓ A 31/12/2007Milers €

Despesa Subvenció FEDERNúm. Elegible aprovada

Programa projectes a Catalunya a Catalunya

INTERREG III A -Espanya-França 91 38.978 17.765INTERREG III B - MEDOCC 50 10.794 5.325INTERREG III B - SUDOE 23 6.282 2.830INTERREG III C 51 11.100 5.550

TOTAL INTERREG III CATALUNYA 215 67.155 31.470Font: DGAPE

El període d’execució dels projectes aprovats als diversos programes d’aquesta iniciativa

comunitària finalitza el 2008.

Iniciativa Equal

La iniciativa Equal té com a objectiu la cooperació transnacional per a la promoció de nous

mètodes de lluita contra tota mena de discriminació i desigualtats en el mercat laboral.


196

Aquesta iniciativa es desplega fonamentalment per mitjà dels diferents projectes presentats

per les agrupacions de desenvolupament (AD). S’han dut a terme dues convocatòries al llarg

de la vida de la iniciativa per tal que les AD presentin els seus projectes; la primera

convocatòria va tenir lloc l’any 2001 (projectes a desenvolupar en el període 2002-2004),

mentre que la segona es va fer l’any 2004 (projectes a desenvolupar en el període 2005-

2006).

Entre els projectes aprovats en les convocatòries del 2001 i 2004 hi ha un total de 56

projectes que corresponen a agrupacions de desenvolupament que tenen el seu àmbit

d'actuació localitzat total o parcialment a Catalunya (en concret, 43 projectes són de caràcter

regional i 13 de caràcter pluriregional).

El quadre 9.1.5 mostra el nombre de projectes aprovats a l’empara de les dues

convocatòries, l’import de la despesa elegible i la corresponent subvenció de l’FSE.

Quadre 9.1.5INICIATIVA EQUAL. PROJECTES CORRESPONENTS A AGRUPACIONS DEDESENVOLUPAMENT (AD) QUE ACTUEN A CATALUNYA. EXECUCIÓ A 31/12/2006

Despesa SubvencióProjectes Despesa Subvenció Elegible FSE

elegible FSE 31/12/2006 31/12/2006

Convocatoria 2001Projectes regionals 15 26.397 13.198 24.692 12.346Projectes pluriregionals 6 16.272 10.930 -- --Total convocatòria 2001 21 42.669 24.128 24.692 12.346

Convocatòria 2004Projectes regionals (Acció 2) 19 37.574 18.287 17.569 8.785Projectes regionals (Acció 3) 9 1.273 636 -- --Projectes pluriregionals 6 3.047 1.524 -- --Total convocatòria 2004 34 41.894 20.447 17.569 8.785

TOTAL EQUAL a Catalunya 55 84.563 44.575 42.261 21.131Font: UAFSE

ExecucióMilers €

Programat

Iniciativa LEADER +


197

Aquesta iniciativa té com a objectiu el foment de l’aplicació d’estratègies de

desenvolupament rural integral originals i sostenibles sobre un territori determinat.

Els principals actors i beneficiaris d’aquesta iniciativa són els Grups d’Acció Local (GAL),

que són agrupacions integrades per les entitats representatives dels diferents àmbits

socioeconòmics d’un territori rural concret, i s’encarreguen del disseny i de l’aplicació d’una

estratègia de desenvolupament en la zona on actuen.

El programa de la iniciativa LEADER+ de Catalunya va ser aprovat per la Decisió de la

Comissió C(2001) 2128, de 27 d’agost de 2001, i en ell es contemplava inicialment una

aportació del FEOGA-O de 25 milions d’euros, que finalment s’ha convertit en 25,4 milions,

degut a la incorporació de la reserva d’eficàcia.

El quadre 9.1.6 mostra el grau d’execució de la iniciativa LEADER+ de Catalunya a

31/12/2007.

Quadre 9.1.6GRAU D'EXECUCIÓ DE LA INICIATIVA LEADER + (2000-2006) A CATALUNYA.DESPESA PÚBLICASITUACIÓ A 31/12/2007Milers €

Programació Despesa %Total període pagada pagat

2000-2006 a 31/12/2007 s/programat

Adm. Central 8.820 7.320 83,0Adm. Autonòmica 8.820 7.322 83,0Adm. Local 7.802 5.603 71,8

Total 25.442 20.245 79,6

FEOGA-Orientació 25.442 19.672 77,3

TOTAL LEADER + 50.884 39.917 78,4Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Iniciativa URBAN - II

Aquesta iniciativa, cofinançada pel FEDER, té com a objectiu la regeneració econòmica i

social de ciutats i barris en crisi per tal de promoure un desenvolupament urbà integrat.


198

En el cas de Catalunya, es va aprovar un projecte URBAN presentat pel Consorci de la Mina

mitjançant la Decisió de la Comissió C(2001) 2836, de 22 de novembre de 2001. Aquest

projecte té com a objectiu la reconversió econòmica i social d’aquest barri del municipi de

Sant Adrià del Besos i compta actualment amb una subvenció del FEDER de 12,53 milions

d’euros per al conjunt del període 2000-2006.

El quadre 9.1.7 mostra l’estat d’execució del projecte URBAN de Sant Adrià del Besòs a

31/12/2007. Quadre 9.1.7ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PROJECTE URBAN DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS(TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DE LA MINA)

Milers €

%Despesa Subv. Despesa Subvenció execució

Eixos Elegible FEDER Elegible FEDER Eleg.

1.- Utilització i reurbanització d'espais públics 19.590 9.795 22.341 11.171 114,02.- Empresariat i pactes en favor de l'ocupació 951 476 1.060 530 111,43.- Integració de marginats i accés als serveis bàsics 3.143 1.571 2.975 1.487 94,75.- Reducció i tractament de residus i sostenibilitat 596 298 469 235 78,76.- Tecnologies de la Societat de la Informació 254 127 122 61 47,97.- Avaluació, gestió i seguiment 519 260 512 256 98,7

TOTAL URBAN Sant Adrià 25.053 12.527 27.479 13.740 109,7

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda

SITUACIÓ A 31/12/2007

Programació 2000-06 Executat a 31/12/2007

Programa IFOP (actuacions en el sector pesquer)

Mitjançant la Decisió de la Comissió C(2000) 2876, de 30/10/2000, es va aprovar el DOCUP

per a les intervencions estructurals comunitàries en el sector de la pesca en les regions

d'Espanya fora d'objectiu 1, el qual contemplava inicialment una aportació de 48,83 milions

d’euros de l’IFOP per al finançament del programa específic de Catalunya, que finalment, un

cop afegida la reserva d’eficàcia va assolir els 50,97 milions d’euros.

El programa IFOP de Catalunya per al període 2000-2006 té com a objectiu el manteniment

d’un sector pesquer competitiu, viable a llarg termini i compatible amb la conservació dels

recursos pesquers, per a la qual cosa es continuarà amb el procés de reconversió de la

flota, el foment de l’aqüicultura i la millora de la transformació i comercialització dels

productes pesquers.

El quadre 9.1.8 mostra el grau de compromisos i d’execució del programa IFOP de

Catalunya a 31/12/2007.


199

Quadre 9.1.8GRAU D'EXECUCIÓ DEL PROGRAMA IFOP DE CATALUNYA (2000-2006)Situació a 31/12/2007

Programació Despesa %Total període pagada pagat

2000-2006 a 31/12/2007 s/ programat

Aportació Ad. Autonòmica 44.233 26.051 58,9Aportació Adm. Central 22.975 22.165 96,5Aportació IFOP 50.969 42.193 82,8

TOTAL PROGRAMA IFOP 118.177 90.409 76,5

Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Milers €

Accions innovadores FEDER

El 19 de marc de 2002 la Comissió Europea va aprovar un programa regional d’accions

innovadores presentat per la Generalitat denominat INNOVC@T-SI. Aquest programa es

centra en l’àmbit estratègic eEuropaRegio: la societat de la informació al servei del

desenvolupament regional, i preveia una subvenció per part del FEDER de 3 milions

d’euros.

El programa INNOVC@T-SI té com a objectiu experimentar l’ús de les TIC en les pimes,

especialment en les localitzades en zones rurals i de muntanya, per tal de contribuir al seu

desenvolupament econòmic en l’àmbit regional en igualtat d’oportunitats amb les que es

troben situades en les àrees metropolitanes.

El programa també pretén introduir els ciutadans, les empreses i les administracions en una

nova cultura tecnològica, basada en l’ús dels sistemes d’informació, en especial els

georeferenciats. INNOVC@T-SI s’estructura en quatre accions integrades per tal de garantir

l’assoliment dels objectius proposats.

Aquest programa, que tenia una pròrroga de pagaments fins el 31/12/2005, s’ha tancat l’any

2006, amb el grau d’execució que figura en el quadre 9.1.9.


200

Quadre 9.1.9EXECUCIÓ FINAL DEL PROGRAMA INNOVC@t-SI (ACCIONS INNOVADORES DEL FEDER)

Programació 2002-04 31/12/2005 %Despesa Subvenció Despesa Execució

Acció Elegible FEDER Elegible Eleg.

Creació telecentres i foment teletreball 1.237 619 1.237 100,0Desenv. hypermapa anàlisi predictiva 2.715 1.358 2.715 100,0Experiències pilot banda ampla Pirineu 1.562 781 2.064 132,1Xarxa comunitats virtuals d'emprenedors 485 243 485 100,0

Total Innovc@t-SI 6.000 3.000 6.502 108,4

Font: DGAPE.

Milers €

Accions Innovadores de l’FSE

L’article 6 del Reglament 1784, de 12 de juliol de 1999, del Fons Social Europeu estableix la

possibilitat de finançar accions innovadores per part de l’FSE. Aquesta possibilitat ha estat

desenvolupada per la Comissió a través de convocatòries periòdiques de caràcter temàtic.

Fins el moment s’han dut a terme quatre convocatòries:

1.- Convocatòria any 2001. L’adaptació a la nova economia en el marc del diàleg social.

2.- Convocatòria any 2002. Les estratègies locals d’ocupació i innovació.

3.- Convocatòria any 2003. Enfocaments innovadors de la gestió del canvi

4.- Convocatòria any 2004. Transferència i difusió de la innovació derivada dels projectes

desenvolupats amb el suport de l’article 6 del Reglament de l’FSE.

En el marc de les accions innovadores de l’FSE s’han aprovat fins el moment tres projectes

a desenvolupar total o parcialment a Catalunya, amb una despesa elegible global de 4,6

milions d’euros i una subvenció de l’FSE de 3,2 milions d’euros.

El Fons de Cohesió

El Fons de Cohesió finança projectes en l’àmbit del medi ambient i de les infraestructures de

transport en aquells Estats membres amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana

comunitària (Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia), sempre que aquests apliquin un programa

de convergència econòmica per al compliment del Pacte d’estabilitat i creixement.


201

A l’Estat espanyol poden accedir als recursos del Fons de Cohesió, a més de l’Administració

central, les comunitats autònomes, els ajuntaments de més de 50.000 habitants, les capitals

de província i les mancomunitats, així com els consorcis i agrupacions de municipis sempre

que agrupin una població superior a 50.000 habitants.

En el període de programació 2000-2006, els recursos destinats a l’àmbit dels transports es

reserven en la seva totalitat per a projectes presentats per l’Administració central, mentre

que en l’àmbit del medi ambient poden presentar projectes tant l’administració central, com

les administracions autonòmiques i locals.

El quadre 9.1.10 mostra els projectes del Fons de Cohesió que s’executaran a Catalunya

aprovats fins el 31/12/2007. El volum de recursos del Fons de Cohesió que arribaran a

Catalunya en el marc dels diferents projectes aprovats fins el 31/12/2007 és d’uns 2.980

milions d’euros, dels quals un 83,6% corresponen a projectes de l’Administració central, si

bé a l’empara del conveni signat entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el

Ministeri de Medi Ambient el 26/07/2005, degut a la reconversió del Pla Hidrològic Nacional,

una part d’aquests projectes són executats per la Generalitat, concretament projectes de

sanejament i abastament d’aigua.

Quadre 9.1.10SUBVENCIÓ FC CORRESPONENT A PROJECTES A DESENVOLUPAR A CATALUNYA.PROJECTES APROVATS A 31/12/2007

Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FCproj. quota proj. quota estatal proj. quota proj. quota

Sector estatal gestió Generalitat (*) Generalitat (**) Ad. local TOTAL %

Abastament 21.339 434.684 - 2.977 459.000 15,4Sanejament i depuració 200.329 97.872 192.114 126.627 616.942 20,7Residus - 90.354 54.505 144.859 4,9Medi ambient Urbà - - 24.340 24.340 0,8TOTAL Medi Ambient 221.668 532.556 282.468 208.449 1.245.141 41,8

Carreteres 135.227 - - - 135.227 4,5Ferrocarril 1.299.987 - - - 1.299.987 43,6Ports 299.794 - - - 299.794 10,1TOTAL Transports 1.735.008 - - - 1.735.008 58,2

TOTAL FONS COHESIÓ 1.956.676 532.556 282.468 208.449 2.980.149 100,0% 65,7% 17,9% 9,5% 7,0% 100%

(*) Els projectes de cuota estatal gestionats per la Generalitat són: PHN + Dessaladora del Tordera.(**) No s'inclou els 8.013 ,milers d'euros del projecte 2001-057, atès que corresponen al període de programació 1994-99Font: DGAPE

Milers €


202

Per àmbits predomina els projectes de transports (58,2% del total), on destaca la construcció

del TGV (43,6% del total del recursos del Fons de Cohesió a Catalunya). Per la seva banda,

els projectes de medi ambient suposen el 41,8% del total de recursos, destacant els

projectes de sanejament i abastament d’aigües, amb un 36,1% del total.

El quadre 9.1.11 mostra l’estat d’execució a 31/12/2007 dels projectes del Fons de Cohesió

gestionats per la Generalitat.

Cal indicar que el projecte “Plantes de tractament de residus municipals en les comarques

de l'Urgell, Pallars Jussà i Conca de Barberà” es finança en base a una restitució de crèdit

procedent de l’anterior període de programació 1994-99.


203

Quadre 9.1.11ESTAT DELS PROJECTES DEL FONS DE COHESIÓ GESTIONATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.SITUACIÓ A 31/12/2007Milers €

Imports Programats Execució a 31/12/2007Despesa Subvenció Despesa Subvenció %Elegible F. Cohesió Elegible F. Cohesió Exec

Sanejament

Depuració aigües residuals d'aglomeracions urbanes de les conques de Catalunya. (2000-112)

100.784 80.627 106.609 85.287 105,8

Depuració, tractament de llots i reutilització d'aigües residuals urbanes a Catalunya.(2001-054)

78.447 62.758 80.800 64.640 103,0

Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes a Catalunya (2003-005)

42.905 34.324 377 302 0,9

EDAR Alt Maresme Nord (2004-002) 21.185 14.406 309 210 1,5

Increment tractament sistemes sanejament per millora ambiental i qualitat aigua d'abastament en la conca del Llobregat. (2005-014) (*)

27.000 22.950 1.179 1.002 4,4

PSARU 2002 en conques internes de Catalunya.(2005-015) (*) 10.272 8.731 290 246 2,8

Act. addicionals tractament d'aigües en Tarragona. Tractament aigües de les EDAR de Tarragona, Reus i Vilaseca-Salou. (2005-035) (*)

36.016 30.614 112 95 0,3

Act. addicionals tractament d'aigües a Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Prat del Llobregat (2005-037) (*)

43.776 35.577 0 0 0,0

Total Sanejament 360.385 289.986 189.676 151.783 52,6

Abastament

Planta dessaladora d'aigua de mar en el delta del Tordera. (2002-006) (*)

25.563 21.729 22.180 18.853 86,8

Interconnexió de xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL.(2005-009) (*)

39.984 33.986 330 281 0,8

Reforç de l'abastament de la Costa Brava Centre.(2005-011) (*) 48.539 41.258 396 337 0,8

Ampliació i millora de tractament en la potabilitzadora d'Abrera.(2005-019)(*)

56.454 47.986 11.503 9.778 20,4

Dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona.(2005-039) (*) 199.861 149.895 7.199 5.399 3,6

Complementació de la connexió entre les ETAPs d'Abrera i Cardedeu. Tram Fonsanta - Trinitat.(2005-040) (*)

131.113 74.734 9.868 5.625 7,5

Perllongament de la conducció Abrera Fontsanta fins el Prat del Llobregat.(2005-042) (*)

26.108 22.192 1.040 884 4,0

Actuacions a l'Estació de tractament d'aigua potable de l'Ampolla del Consorci d'Aigües de Tarragona (2006-002)(*)

31.107 26.441 14.785 12.567 47,5

Abastament en el Baix Camp i en el Baix Pendès (2006-003) (*) 19.367 16.462 63 54 0,3

Total Abastament 578.096 434.684 67.364 53.776 11,7

Residus

Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya. (2001-055)

36.872 29.498 34.461 27.569 93,5

Plantes tractament residus municipals comarques de l'Urgell, Pallars Jussà i Conca de Barberà. (2001-057) (**)

10.016 8.013 9.575 7.660 95,6

Creació i millora de la xarxa d'infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya (2002-041)

19.060 15.248 10.107 8.086 53,0

Adequació de les instal·lacions d'incineració de residus a Catalunya a la directiva 2000/76/CE (2002-042)

11.935 9.548 11.467 9.174 96,1

Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià del Besòs. (2002-043)

45.076 36.061 37.663 30.130 83,6

Total Residus 122.959 98.367 103.273 82.619 84,0

TOTAL PROJECTES GESTIONATS PER LA GENERALITAT 1.061.440 823.037 360.313 288.178 33,9

(*) Projecte gestionat per la Generalitat de Catalunya però corresponent a la quota estatal.(**) Projecte aprovat en base a una restitució de crèdit del període de programació 1994-99.Font: DGAPE


204

Els Programes de Desenvolupament Rural (PDR)

El desenvolupament rural a Catalunya en el període 2000-06 s’instrumenta a través de tres

Programes de desenvolupament rural (PDR) finançats amb càrrec del FEOGA-Garantia:

1.- El programa de desenvolupament rural específic de Catalunya, aprovat per la Decisió de

la Comissió C(2000) 2658 F, de 14 de setembre de 2000.

2.- El programa de desenvolupament rural per a la millora de les estructures de producció en

les zones fora d’objectiu 1, aprovat per la Decisió de la Comissió C(2000) 2682 F, de 15 de

setembre de 2000.

3.- El programa de mesures d’acompanyament per al conjunt de l’Estat espanyol, aprovat

per Decisió de la Comissió C(2000) 3549 F, de 24 de novembre de 2000.

En conjunt aquests tres programes suposen una aportació del FEOGA-Garantia per a

Catalunya d’uns 400,7 milions d’euros.

El quadre 9.1.12 mostra l’estat d’execució a 31/12/2006 dels diferents PDRs executats a

Catalunya, que globalment ja superen el 100% de la despesa programada.

Quadre 9.1.12GRAU D'EXECUCIÓ DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL (PDRs) A CATALUNYA.SITUACIÓ A 31/12/2006Milers €

Programació 2000-2006* Execució 2000-06 % executatDespesa Aportació Despesa Aportació Despesa Aportació

Total FEOGA-G Total FEOGA-G Total FEOGA-G

PDR específic de Catalunya 396.662 201.856 402.155 201.818 101,38 99,98

PDR millora estructures producció 305.356 110.192 312.725 113.136 102,41 102,67

PDR mesures d'acompanyament 180.127 88.669 195.008 95.030 108,26 107,17

TOTAL PDR a Catalunya 882.145 400.717 909.888 409.985 103,1 102,3

* Reprogramat. Decisió 2006/289/CEFont: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.


205

Cobraments dels Fons estructurals i de Cohesió

Finalment, el quadre 9.1.13 mostra els recursos rebuts per la Generalitat dels Fons

estructurals i de Cohesió en el període 1986-2007.

Quadre 9.1.13GENERALITAT DE CATALUNYA. COBRAMENTS DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ. 1986-2007Milers €

Fons de TOTAL

Any FEDER FSE FEOGA-O IFOP TOTAL FE Cohesió FE i FC

1986 - - - - - - -

1987 - 2.278 - - 2.278 - 2.278

1988 - 6.009 - - 6.009 - 6.009

1989 16.260 7.266 - - 23.526 - 23.526

1990 38.790 5.769 1.237 - 45.796 - 45.796

1991 38.130 23.349 5.108 - 66.587 - 66.587

1992 33.581 20.367 7.843 - 61.791 - 61.791

1993 78.198 24.657 7.365 - 110.219 - 110.219

1994 26.223 16.029 8.652 - 50.904 - 50.904

1995 36.119 45.927 12.884 1.322 96.252 - 96.252

1996 74.583 38.982 24.176 3.762 141.503 86.636 228.140

1997 26.020 56.103 13.531 6.603 102.258 15.235 117.493

1998 133.097 122.831 30.491 7.286 293.705 52.913 346.618

1999 68.513 18.370 50.855 3.528 141.266 17.433 158.699

2000 27.242 18.170 38.294 1.382 85.088 42.187 127.275

2001 134.488 96.625 21.870 5.534 258.517 19.702 278.219

2002 (*) 45.301 19.852 1.752 2.182 69.087 30.212 99.299

2003 87.952 28.425 19 7.962 124.357 34.263 158.620

2004 65.810 66.260 32 3.849 135.951 47.272 183.223

2005 90.882 74.501 9 5.094 170.486 35.219 205.705

2006 4.645 78.911 2.103 5.288 90.947 40.216 131.164

2007 52.662 69.731 5.725 6.639 134.756 71.644 206.400

TOTAL 1986-2007 1.078.499 840.411 231.944 60.430 2.211.283 492.933 2.704.216

Fons estructurals

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances, Departament de Treball i Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

(*) En els ingressos del FC de l'any 2002 s'ha descomptat 1,033 Meuros corresponents a la devolució de la bestreta del projecte Planta de Rubí del període 1994-99 que no es va executar.


206

9.2. L’aplicació de la política de cohesió en el període 2007-2013

Objectiu Competitivitat regional i Ocupació

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

El Programa Operatiu Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013 va ser

aprovat mitjançant la Decisió de la Comissió Europea CE (2007) 6308 de data 7 de

desembre de 2007, amb l’objectiu de contribuir a millorar les condicions de competitivitat de

l’economia catalana i l’ocupació, incidint especialment en la innovació, desenvolupament

empresarial i economia del coneixement.

La despesa pública total prevista en aquest Programa és de 1.398,23 milions d’euros i la

subvenció del FEDER 679,07 milions d’euros, distribuïda en un 51,6% per a actuacions de la

Generalitat de Catalunya, un 24,5% per a actuacions dels ens locals i un 23,9% per a

actuacions de l’Administració General de l’Estat.

El Programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, d’acord amb la normativa comunitària,

és “monofons”, és a dir, específic del FEDER.

El Quadre 9.2.1 mostra els cinc eixos prioritaris en què es concentra el Programa i la

subvenció aprovada en el Pla financer:

Quadre 9.2.1PLA FINANCER DE LA SUBVENCIÓ DEL P.O. FEDER CATALUNYA 2007-2013 PER EIXOS PRIORITARISMilers €

EIXOS Subvenció % s/total

EIX 1. Economia del coneixement i innovació i desenvolupament empresarial 360.629 53,1

EIX 2. Medi ambient i prevenció de riscos 56.741 8,4

EIX 3. Recursos energètics i accés a serveis de transport 113.701 16,7

EIX 4. Desenvolupament sostenible local i urbà 141.956 20,9

EIX 5. Assistència Tècnica 6.048 0,9

TOTAL 679.074 100,0Font: DGAPE d'acord amb el PO FEDER Catalunya 2007-2013

La taxa de cofinançament comunitària de les despeses elegibles és d’un 50% per a tots els

eixos, amb l’excepció de les actuacions corresponents a accés a serveis de transports,

ubicades a l’eix 3, que tenen una taxa de cofinançament en un 40%.


207

La Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica és Organisme Intermedi dels trams

financers regional i local del Programa, per delegació de la Subdirección General de la

Administración del FEDER del Ministeri d’Economia i Hisenda, que és l’òrgan competent per

a la gestió del FEDER. Així mateix, s’han designat els tres altres Organismes Intermediaris

següents: la Direcció General d’Administració Local, que gestionarà les actuacions de

l’Administració local; el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que

gestionarà la subvenció global inclosa en l’eix 1 del Programa, i l’Institut Català de Finances

(ICF), per a la gestió de l’instrument d’enginyeria financera JEREMIE.

El 19 de juny de 2008 es va signar el conveni de col·laboració entre la Direcció General

d’Anàlisi i Política Econòmica (DGAPE) i el Centre de Desenvolupament Empresarial

(CIDEM) per a la gestió de l’esmentada subvenció global. En la mateixa data, es va signar

l’Acord de pressa de coneixement pel Ministeri d’Economia i Hisenda de l’esmentat conveni.

El 25 de juny de 2008 es va signar el conveni de col·laboració entre la Direcció General

d’Anàlisi i Política Econòmica (DGAPE) i l’Institut Català de Finances (ICF) per a la gestió de

l’esmentat instrument d’enginyeria financera. En la mateixa data, es va signar l’Acord de

delegacions de funcions i pressa de coneixement pel Ministeri d’Economia i Hisenda de

l’esmentat conveni de col·laboració.

Properament se signarà el conveni de col·laboració entre la Direcció General d’Anàlisi i

Política Econòmica (DGAPE) i la Direcció General d’Administració Local per a la gestió de la

subvenció destinada a l’Adminstració Local, així com l’Acord de pressa de coneixement pel

Ministeri d’Economia i Hisenda de l’esmentat conveni de col·laboració.

Degut a l’endarreriment de l’aprovació del Programa Operatiu, encara no s’ha produït cap

sol·licitud de reemborsament de despeses per part dels beneficiaris del Programa. Així, pel

que fa a la informació financera, únicament es pot informar dels ingressos de les dues

bestretes previstes reglamentàriament. El cobrament de la bestreta corresponent al 2% de la

contribució dels Fons Estructurals al Programa Operatiu de Catalunya, 7 milions d’euros es

va ingressar en el Tresor de la Generalitat de Catalunya el 21 de maig de 2008, i la segona

bestreta corresponent al 3%, 10,5 milions d’euros, el 31 de juliol de 2008.

En data 3 de març de 2008 es va cel·lebrar la reunió constitutiva del Comitè de Seguiment

del Programa Operatiu FEDER de Catalunya, la presidència del qual és compartida entre la

Dirección General de Fondos Comunitarios del Ministeri d’Economia i Hisenda i la Direcció


208

General d’Anàlisi i Política Econòmica del Departament d’Economia i Finances de la

Generalitat de Catalunya.

Mitjançant el procediment escrit iniciat el 17 d’abril de 2008, l’esmentat Comitè de Seguiment

va aprovar els criteris de selecció de les operacions que s’aplicaran en el Programa Operatiu

2007-2013.

Pel que fa als sistemes de gestió i control del Programa Operatiu, d’acord amb el Reglament

(CE) 1083/2006, al 2008 s’han presentat davant del Ministeri d’Economia i Hisenda les fitxes

descriptives dels sistemes de gestió i control del Programa Operatiu dels diversos

organismes intermedis del Programa: Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica, la

Direcció General d’Administració Local, Centre de Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i

Institut Català de Finances (ICF). Actualment els esmentats organismes estan finalitzant

l’elaboració dels seus Manuals de Procediments de Gestió i Control.

En data 26 de setembre de 2008 es va aprovar, per procediment escrit de la Comissió

Europea, el Pla de Comunicació del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013.

L’objectiu d’aquest pla és millorar el nivell de coneixement per part de la ciutadania europea

de la política regional implementada a través dels diferents Fons Europeus, en aquest cas,

el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, FEDER.

Pel que fa pròpiament als treballs de programació d’operacions, des de 2007 es porten a

terme les tasques de coordinació amb els diferents departaments que participen en el

Programa Operatiu, per a planificar i avançar en la programació de les actuacions que

formaran part del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013.

En aquest marc, el 20 de desembre de 2007 el Departament de Política Territorial i Obres

Públiques va publicar l’anunci pel qual es feia pública la convocatòria per a la selecció de

projectes a finançar a càrrec de la Iniciativa URBANA (Urban) que promou el Ministeri

d’Economia i Hisenda dins el Programa Operatiu FEDER. La selecció, seguiment i

tancament dels projectes inclosos en aquesta iniciativa s’efectuarà mitjançant una Comissió

Mixta constituïda per representants del Ministeri d’Economia i Hisenda i la Generalitat de

Catalunya.

En data 5 de maig de 2008, la sol·licitud del Gran Projecte “Carril reservat per a autobusos i

vehicles d’alta ocupació (VAO) en l’Autopista C-58 entre el nus de Ripollet i l’Avinguda de la

Meridiana”, gestionat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques es va


209

trametre a la Dirección General de Fondos Comunitarios del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Aquest projecte, assignat a l’eix 3 del Programa, ha estat recepcionat per la CE i està en

tràmit d’aprovació per Decisió de la Comissària de Política Regional.

Fons Social Europeu

El passat 18 de desembre de 2007, la Comissió Europea va aprovar el Programa Operatiu

FSE de Catalunya 2007-2013.

La subvenció del FSE assignada a aquest programa és de 284,7 milions d’euros, amb un

finançament total previst de 568,0 milions d’euros. La contrapartida nacional correspon, a la

Generalitat de Catalunya.

L’objectiu principal és incidir en les principals debilitats detectades en l’anàlisi de la situació

del mercat de treball a Catalunya, incorporant també activitats innovadores i experimentals.

Quadre 9.2.2

PO FSE CATALUNYA 2007-2013

Milers €

Eixos prioritaris Subvenció FSE % s/total

Eix 1. Foment del esperit empresarial i millora de l'adaptabilitat de treballadors, empreses i empresaris 70.175 24,6%

Eix 2. Foment de l'empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre dones i homes 140.351 49,3%

Eix 3. Augment i millora del capital humà 45.113 15,8%

Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional 20.050 7,0%

Eix 5. Assistència tècnica 9.023 3,2%

TOTAL 284.712 100,0%Font: Programa operatiu FSE de Catalunya 2007-2013

Per altra banda, l’Administració Central desenvolupa uns Programes Operatius

Pluriregionals, que també tenen aplicació a Catalunya, amb la següent distribució:


210

Quadre 9.2.3

SUBVENCIÓ ASSIGNADA A CATALUNYA A L'EMPARA DELS PROGRAMES PLURIREGIONALS DEL FSE. 2007-2013

Milers €

Eixos prioritarisPO Adaptabilitat i

ocupacióPO Lluita contra la

DiscriminacióPO Assistència

Tècnica TOTAL

Eix 1. Foment del esperit empresarial i millora de l'adaptabilitat de treballadors, empreses i empresaris 87.780 -- -- 87.780

Eix 2. Foment de l'empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre dones i homes 164.380 30.882 -- 195.261

Eix 3. Augment i millora del capital humà 36.665 -- -- 36.665

Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional 21 682 345 1.048

Eix 5. Assistència tècnica 1.385 1.041 1.970 4.396

TOTAL 290.232 32.605 2.314 325.152

Font: Departament de Treball

S’ha d’esmentar que a 31/12/2007, s’havia executat una despesa, per aquests tres PO, de

1,08 milions d’euros.

Objectiu 3: Cooperació Territorial Europea

En el període de programació 2007-2013 la iniciativa comunitària INTERREG III passa a ser

un del objectius de la Política de cohesió, a través del denominat l’Objectiu Cooperació

Territorial Europea.

Els programes en què participa Catalunya són:

⋅ Cooperació transfronterera: Programa Espanya-França-Andorra i Programa de la Conca

Mediterrània de l’Instrument de veïnatge europeu.

⋅ Cooperació transnacional: Programa del Mediterrani (MED) i Programa del Sudoest

europeu (SUDOE).

⋅ Cooperació interregional: INTERREG IV C.

Programa de cooperació transfronterera Espanya-França-Andorra 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 18 de desembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 257 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

168,6 MEUR (77 milions d’euros corresponents a França i 91,6 milions d’euros a Espanya).

De la part d’Espanya, es preveu que un 36,4% de l’ajut FEDER sigui per a actuacions a


211

Catalunya (33,39 milions d’euros). La taxa de cofinançament dels projectes que s’aprovin

serà d’un màxim del 65% del cost total elegible.

L’any 2008 s’ha obert la primera convocatòria; l’import FEDER disponible és del 70% del

pressupost del programa. L’èxit d’aquesta primera convocatòria es reflecteix en el fet que

s’hi han presentat 94 projectes, dels quals Catalunya hi participa en 46 d’aquests projectes i

en concret, a 20 com a cap de fila. Pel que fa als imports, el cost total dels projectes

presentats és de 231 MEUR i el FEDER sol·licitat és de 147,6 MEUR.

A finals del mes de novembre es reunirà el Comitè Territorial de la zona est del programa -

amb seu a Catalunya i presidit per la Generalitat de Catalunya- per tal de fer una

preavaluació dels projectes que afecten aquesta zona. Durant la primera quinzena de

desembre, es reunirà el Comitè de Programació –amb seu a Jaca i presidit pel Consorci de

la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP)- que aprovarà definitivament els projectes.

Posteriorment, es començaran a signar els primers convenis de subvenció de FEDER

d’aquesta nova generació de projectes de cooperació transfronterera.

Programa Conca Mediterrània 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 14 d’agost de 2008. El cost total

subvencionable és de 189,2 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

173,6 MEUR. La taxa de cofinançament dels projectes que s’aprovin serà, com a màxim, del

90% del cost total elegible.

Es preveu que hi hagi la primera convocatòria a finals de 2008.

Programa MED 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 20 de desembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 256,5 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

193,2 MEUR. El FEDER corresponent a l’Estat espanyol és de 29,53 MEUR. En el cas dels

programes de cooperació transnacional, no hi ha una assignació de recursos

predeterminada per Comunitats autònomes. La taxa de cofinançament dels projectes amb

un soci de l’Estat espanyol serà, com a màxim, del 75% del cost total elegible.

La primera convocatòria va finalitzar el dia 2 de maig d’enguany, amb la participació de 524

projectes. A mitjans de juliol, es va reunir el Comitè de Selecció per tal de fer una pre-


212

selecció; van passar a la fase final 108 projectes (147 MEUR de sol·licitud de subvenció

FEDER) que seran examinats, previsiblement, a finals de 2008. Quant a Catalunya, han

passat a la fase final 25 projectes amb un FEDER associat de 5,5 MEUR.

Programa SUDOE 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 26 de setembre de 2007 amb un cost

total subvencionable de 132 MEUR i una subvenció FEDER de 99,4 MEUR. El FEDER

corresponent a l’Estat espanyol és de 54,33 MEUR. Igual que en el cas del programa del

MED, no hi ha una assignació de recursos predeterminada per comunitats autònomes. La

taxa de cofinançament dels projectes amb un soci de l’Estat espanyol serà, com a màxim,

del 75% del cost total elegible.

La primera convocatòria va finalitzar el dia 4 de juliol i es van presentar un total de 256

projectes. Pel que fa a la participació catalana, es van presentar 57 projectes elegibles amb

una subvenció FEDER de 16,83 MEUR. Es preveu que el Comitè de Programació es

reuneixi abans de finalitzar el 2008.

Programa INTERREG IV C 2007-2013

La Comissió Europea va aprovar el programa el dia 11 de setembre de 2007. El cost total

subvencionable és de 405 MEUR i la dotació financera de la subvenció del FEDER és de

321 MEUR. La taxa de cofinançament dels projectes amb un soci de l’Estat espanyol serà,

com a màxim, del 75% del cost total elegible.

El dia 15 de gener d’enguany es va tancar la primera convocatòria d’aquest programa, en la

que es van presentar 492 projectes. Durant el mes de setembre va tenir lloc el primer

Comitè de Programació en el que es van aprovar 15 projectes amb participació catalana; el

cost total elegible és de 3,78 MEUR, amb una subvenció FEDER associada de 2,84

MEUR22.

Es preveu que hi hagi una segona convocatòria que s’obrirà durant el darrer trimestre del

2008.

22 Resultats provisionals i publicats oficialment.


213

El Fons de Cohesió 2007 – 2013 Pel que fa al Fons de cohesió, el total de recursos aprovats per a Espanya és de 3.543

milions d’euros (en termes corrents). L’Estat ha presentat un programa operatiu pluriregional

del Fons de cohesió en els àmbits de transports i medi ambient. A suggeriment de la

Comissió Europea en el programa presentat s’incorporen també actuacions de transport

cofinançades pel FEDER.

Dintre del PO del Fons de cohesió l’Estat no preveu específicament cap assignació de

recursos per a actuacions de les administracions autonòmiques de l’Objectiu Competitivitat.

En canvi, l’Estat sí ha previst una reserva de 325 milions d’euros per al tram local, al que

podran accedir els municipis amb més de 200.000 habitants i capitals de província, de les

regions de Competitivitat regional i ocupació, com és el cas de Catalunya, per a finançar

projectes de l’àmbit mediambiental.

A continuació es detalla l’estimació de recursos del Fons de Cohesió a Catalunya pel

període 2007 – 2013.

Quadre 9.2.4ESTIMACIÓ DELS RECURSOS DEL FONS DE COHESIÓ A CATALUNYA 2007 - 2013Milions €

Quota Estatal Subvenció Fons de Cohesió

Embassament de Flix 110,0

Embassament de la Llosa del Cavall 17,0

Presa de Rialp 10,5

Actuacions depuració aigües riu Ebre 11,0

Total Quota Estatal 148,5

Quota Local

Badalona 8,7

Barcelona 63,0

Girona 3,5

L'Hospitalet de Llobregat 9,7

Lleida 4,9

Sabadell 7,9

Tarragona 5,2

Terrassa 3,0

Total Quota Local 105,9

TOTAL FONS DE COHESIÓ 254,4Font:DGAPE


214

Programa de Desenvolupament Rural (PDR)

Com s’esmentava al començament d’aquest capítol, a partir de 2007 el FEADER cofinança els Programes de Desenvolupament Rural (PDR). El 15 de febrer 2008, la Decisió C(2008) 702 de la Comissió Europea aprovava el PDR de Catalunya, amb una aportació del FEADER de 272,6 milions d’euros. Quadre 9.2.5GRAU D'EXECUCIÓ DEL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT RURAL (PDR) A CATALUNYA. 2007-2013SITUACIÓ A 31/12/2007Milers €

Programació 2007-2013 Execució 31/12/2007 % executatDespesa Aportació Despesa Aportació Despesa Aportació

Total FEADER Total FEADER Total FEADER

Eix 1: Augment de la competitivitat de l'agricultura i la silvicultura a traves de l'ajuda a la reconstrucció, el desenvolupament i l'innovació. 510.889 117.504 40.446 9.505 7,92 8,09

Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn rural a traves de l'ajuda de la gestió territorial 321.385 99.629 14.025 4.959 4,36 4,98

Eix 3: Millora de la qualitat de la vida en les zones rurals i foment de la diversificació de les activitats econòmiques. 63.000 18.900 12 4 0,02 0,02

Eix 4. LEADER 106.446 31.934 28 8 0,03 0,03

Assistència tècnica 14.999 4.626 37 11 0,25 0,24

TOTAL 1.016.719 272.593 54.548 14.487 5,4 5,3

Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Programa Operatiu pel Sector Pesquer 2007-2013 En substitució de l’Instrument Financer d’Orientació Pesquera (IFOP), es va crear el Fons

Europeu de la Pesca (FEP), que a l’igual que l’anterior fons cofinança els Programes

Operatius del Sector Pesquer.

Concretament el 13 de desembre de 2007, la Comissió Europea aprovava el Programa

Operatiu del Sector Pesquer Espanyol, en el que hi figuren les regions no incloses en

l’Objectiu Convergència, com Catalunya.

S’adjunta el quadre financer amb la participació de Catalunya en l’esmentat PO.


215

Quadre 9.2.6

PO SECTOR PESQUER DE CATALUNYA (2007-2013)

Milers €

Despesa Subv.Eixos prioritaris Elegible FEP

1.- Mesures d'apatació de la flota pesquera comunitària 34.502 12.177

2.- Aqüicultura, pesca interior, transformació i comercialització de productes de la pesca i de l'aqüicultura 23.847 7.949

3.- Mesures d'interès públic 39.623 12.184

4.- Desenvolupament sostenible de les zones de pesca 3.044 1.015

5.- Assistència tècnica 1.000 500

TOTAL FEP 102.015 33.825Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Programació 2000-2007

217

TERCERA PART -

EL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER AL 2009

219

10. LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 10. Les prioritats dels pressupostos de l’Estat

221

Àmbit dels pressupostos de l’Estat

La Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, estableix que el sector públic

estatal està configurat per:

-els òrgans constitucionals que compten amb una dotació individualitzada;

-l’Administració de l’Estat;

-els organismes autònoms i les entitats públiques, els consorcis i les entitats

empresarials dependents de la mateixa;

-la Seguretat Social amb les seves entitats gestores, serveis comuns i mútues

d’accidents de treball i malalties professionals;

-les societats mercantils estatals;

-les fundacions i fons del sector públic estatal.

El pressupost consolidat està format per una part del sector públic estatal; concretament, el

pressupost consolidat integra el pressupost dels òrgans constitucionals, les seccions de

l’Administració General de l’Estat, la Seguretat Social, els organismes autònoms i les entitats

del sector públic administratiu amb pressupost limitatiu on s’inclouen les agències estatals

(figura 10.1). Figura 10.1

ÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL

La CoronaTribunal ConstitucionalTribunal de ComptesCorts GeneralsConsell General del Poder Judicial

Sector públic estatal Consell d'Estat

Seccions orgàniquesSeccions no orgàniquesOrganismes autònoms

Seguretat Social Altres entitats públiques i consorcis*Entitats públiques empresarials

Àmbit del pressupost consolidat

* S'integren dins del pressupost consolidat les entitats de Dret públic i els consorcis amb altres AdministracionsPúbliques que no tinguin com a finalitat la producció en règim de mercat, que efectuïn operacions de redistribució derenda i de la riquesa nacional o que no es financiïn majoritàriament amb ingressos comercials (article 3.1 de la Llei47/2003).

LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

Òrgans constitucionals

Administració general de l'Estat

Societats mercantils estatals

Fundacions i fons del sector públic estatal

L’Estat (seccions i òrgans constitucionals) i la Seguretat Social són les que tenen un major

pes dins del pressupost consolidat. En els comptes de l’any 2009, representen el 86,3% del

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 10.Les prioritats dels pressupostos de l’Estat

222

pressupost consolidat de despeses, percentatge que se situa en el 84% si es consideren

únicament les despeses no financeres.

Font: Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009.

Altres entitats del sector públic administratiu

1,1%

Organismes autònoms 12,6%

Seguretat Social34,3%

Estat52,0%

Gràfic 10.1LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATDISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE DESPESES

Pel que fa a l’estructura orgànica, els pressupostos per al 2009 incorporen canvis importants

respecte a la del pressupost per al 2008 amb cinc nous Ministeris:

1) el Ministeri de Ciència i Innovació que assumeix part de les funcions atribuïdes a

l’antic Ministeri d’Educació i Ciència;

2) el Ministeri d’Igualtat que dur a terme actuacions que abans s’encabien en l’antic

Ministeri de Treball i Assumptes Socials;

3) el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí que integra les polítiques dels

desapareguts ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i de Medi Ambient;

4) el Ministeri d’Educació, Política Social i Esport que realitza les polítiques

d’educació i esports de l’antic Ministeri d’Educació i Ciència, alhora que incorpora les

polítiques socials de l’antic Ministeri de Treball i Assumptes Socials,

5) Finalment, el Ministeri de Treball i Immigració que té assignades part de les

funcions de l’anterior Ministeri de Treball i Assumptes Social.

D’altra banda, destacar que en el pressupost per al 2009 s’inclouen sis noves agències

estatals: l’Agència de Cooperació Internacional per al Desenvolupament; l’Agència Estatal

de Seguretat Aèria; l’Agència Estatal Antidopatge; el Consell Superior d’Investigacions

Científiques; l’Agència Estatal de Meteorologia, i l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat

que se sumen a l’Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels

Serveis. La creació d’algunes d’aquestes agències ha suposat la supressió dels organismes

autònoms que realitzaven les funcions que se’ls atribueix.


223

Les previsions macroeconòmiques

El quadre macroeconòmic que acompanya al projecte de pressupostos de l’Estat per al 2009

correspon a les previsions macroeconòmiques del mes de juliol. En aquest sentit, convé

posar de manifest que tot i la desacceleració econòmica prevista per als exercicis 2008 i

2009, l’escenari actual (darrer trimestre del 2008) es mostra encara més negatiu.

Segons el projecte de pressupost, la taxa de creixement del PIB real serà d’un 1,6%23 l’any

2008 i d’un 1%, l’any 2009.

Quadre 10.1

Variació en %, llevat que s'indiqui el contrari

2007 2008 2009

PIB per components demanda (% variació real)Despesa de consum final nacional 3,8 1,7 1,3 Consum privat 3,5 0,7 0,4 Consum de les administracions públiques 4,9 4,9 3,8Formació bruta de capital 5,0 0,3 -1,5 Formació bruta de capital fix 5,3 0,3 -1,5 Béns d'equipament 10,0 2,8 2,7 Altres productes 3,9 3,8 3,7 Construcció 3,8 -1,8 -5,1 Variació existències (1) -0,1 0,0 0,0

Demanda nacional 4,2 1,3 0,5

Exportacions de béns i serveis 4,9 4,1 4,0Importacions de béns i serveis 6,2 2,6 1,9Saldo exterior (1) -0,8 0,2 0,4

PIB real 3,7 1,6 1,0PIB a preus corrents 7,0 4,6 3,5PreusDeflactor del PIB 3,2 3,0 2,5

Mercat de treballOcupats (variació en milers) (2) 529,4 40,1 -99,4Ocupats (2) 2,9 0,2 -0,5Taxa d'atur (% s/població activa) 9,3 10,4 12,5Productivitat per ocupat 0,8 1,4 1,5

(1) Contribució al creixement del PIB.(2) En termes de llocs de treball equivalents a temps complet.

Font: INE i Ministeri d'Economia i Hisenda.

LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATPREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A L'ECONOMIA ESPANYOLA

23 Aquest valor ha suposat la revisió de l’escenari macroeconòmic presenta per a l’elaboració dels pressupostos de l’any 2008,

on es preveia un creixement real del PIB per al 2008 del 3,3%.


224

Les variables macroeconòmiques amb unes previsions més negatives són el consum privat i

la formació bruta de capital fix en construcció. Pel que fa al consum privat, les taxes de

creixement passen del 3,5% per al 2007 al 0,7% per al 2008 i al 0,4% per al 2009. Per la

seva banda, la formació bruta de capital fix associada al sector de la construcció cau d’un

3,8% per al 2007 al -1,8% per al 2008 i al -5,1% per al 2009.

En relació al sector exterior, l’evolució es preveu positiva com a resultat d’un dinamisme de

les exportacions superior a les importacions, amb una contribució positiva al creixement del

PIB.

Pel que fa als preus s’observa una moderació, amb una variació d’un 2,5%- enfront al 3%

del 2008- que situa el creixement previst del PIB nominal per al 2009 en un 3,5%.

Finalment, les previsions sobre el mercat de treball recullen l’impacte negatiu de la situació

econòmica, amb un increment de la taxa d’atur que se situarà en un 12,5%, 2,1 punts per

sobre de la prevista per al 2008 i 3,2 punts per sobre de la de l’any 2007. Respecte a l’any

2008 comentar que les previsions inicials eren d’una taxa d’atur del 7,9%, que contrasta

notablement amb el 10,4% actual.

Les prioritats de despesa

En la presentació del projecte de pressupostos de l’Estat a les Corts Generals, el passat 30

de setembre, es van destacar com a trets fonamentals dels comptes elaborats per al 2009 la

seva austeritat i la priorització d’aquelles polítiques que més poden contribuir a reactivar el

creixement econòmic. En aquest sentit, es destaquen les actuacions en R+D+I i en

infraestructures de transport, que incrementen el seu pressupost en un 6,7% i un 7,5%,

respectivament. D’altra banda, es remarquen determinades actuacions de caràcter social

com l’augment d’un 33% dels recursos destinats a dependència- d’acord amb el calendari

d’aplicació de la llei-, l’increment d’un 16,6% dels recursos destinats a la política d’habitatge,

el creixement del 8,3% de la dotació per a pensions, un major volum de recursos per a

justícia, amb una variació del 6%, i la dotació d’un import addicional de 2.000 milions d’euros

per a garantir el pagament de les prestacions per atur.

En conjunt, el pressupost consolidat de despeses és de 364.203 milions d’euros, amb un

creixement d’un 4,3% respecte a l’exercici anterior. Per grans àrees de despesa, es destaca

que el 50,1% de la despesa consolidada (capítols de l’1 al 8) es destina a actuacions de

protecció i promoció social.


225

Actuacions de protecció i promoció

social50,1%

Actuacions de caràcter general28,8%

Serveis públics bàsics6,6%

Producció de béns públics de caràcter

preferent2,7%

Actuacions de caràcter econòmic

11,8%


Gràfic 10.2LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'ESTATDISTRIBUCIÓ PER POLÍTIQUES DE DESPESA (CAP 1-8)

El compte financer del subsector Estat

Les Corts Generals van aprovat el passat mes de juny l’objectiu d’estabilitat per a les

diferents administracions que conformen el sector públic. Segons aquest, l’Estat i els seus

organismes havien de presentar un superàvit de 0,02% del PIB per a l’any 2009. Tanmateix,

la revisió de l’escenari macroeconòmic en el mes de juliol ha comportat que el projecte de

pressupostos per al 2009 prevegi un dèficit de l’1,5% del PIB per a l’Estat i els seus

organismes, xifra que incompleix l’objectiu i que obliga a l’Estat a presentar un Pla econòmic

financer de reequilibri. A més, aquest valor també contrasta amb la normativa d’estabilitat

pressupostària, que estableix el dèficit màxim de l’Estat i els seus organismes en un 0,4%

del PIB24.

Per la seva banda, es preveu que la Seguretat Social tanqui l’exercici amb un superàvit del

0,8%, tant per a l’any 2008 com per al 2009. Aquesta situació millora les previsions del 2008 24 L’actual normativa d’estabilitat pressupostària permet adequar el principi d’estabilitat pressupostària al cicle econòmic amb

nivells de dèficit que no poden superar l’1% del PIB- 0,2% Estat, 0,75% Comunitat Autònoma (CA) i 0,05% Corporacions Locals

(CL)- en èpoques d’alentiment de l’economia i l’obligació de presentar superàvit si el creixement del PIB supera el 3%.

Paral·lelament, preveu l’existència d’un dèficit no superior al 0,5% del PIB ( 0,2% Estat, 0,25% CA i 0,05% CL) si es destina a

finançar increments d’inversions en programes de despesa destinats a millorar la productivitat.


226

(0,6%) i permetrà que l’any 2009 la dotació al Fons de Reserva sigui de 8.023 milions

d’euros.

El nou context econòmic també ha portat a revisar els objectius d’estabilitat per al 2008. Així,

la presentació dels pressupostos de l’Estat per al 2009 preveu un dèficit d’un 1,6% del PIB

per a l’Estat i els seus organismes per a l’any 2008, valor que contrasta amb el superàvit del

0,3% del PIB previst en el pressupost per al 2008.

En conjunt, es preveu que el pes del deute públic de les administracions públiques passi del

36,8% del PIB l’any 2008 al 38,8% del PIB l’any 2009. Considerant únicament l’administració

central, aquests percentatges són del 28% i del 28,9%, respectivament.

Quadre 10.2

OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIACapacitat (+) o Necessitat (-) de finançament

% PIB2008 2009 2009 2010 2011

Administracions centrals -0,80 -0,70 0,82 0,70 0,70 Estat i organismes -1,60 -1,50 0,02 0,00 0,10 Administració de la Seguretat Social 0,80 0,80 0,80 0,70 0,60Administracions territorials -0,70 -1,20 0,00 0,00 0,10 Comunitats autònomes -0,50 -1,00 0,00 0,00 0,10 Corporacions locals -0,20 -0,20 0,00 0,00 0,00Total sector públic -1,50 -1,90 0,82 0,70 0,80

* Ratificat per les Corts el 26 de juny.

LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

Projecte de pressupost 2009 Acord de Govern 30/05/2008*

El compte financer del subsector Estat per al 2009 presenta un dèficit de 16.494 milions

d’euros, que s’explica per la negativa evolució dels ingressos de l’Estat, tant corrents com de

capital, que cauen un 10,4% i un 55,1%, respectivament. Pel que fa a les dades de l’any

2008, dir que l’avanç de liquidació mostra una desviació dels ingressos impositius de l’Estat

d’un -10,3%, dades que incidiran significativament en els resultats de l’exercici. En aquest

sentit, recordar que en els quadres 10.3 i 10.4 les dades de l’any 2008 estan referides al

pressupost aprovat.

En termes de comptabilitat nacional - és a dir, aplicant els criteris metodològics del Sistema

Europeu de Comptes (SEC-95)-, el dèficit del subsector Estat passa a ser de 17.100 milions

d’euros després d’aplicar els ajustos corresponents. Incloent els organismes de l’Estat, les

necessitats de finançament passen a ser de 16.580 milions d’euros, que representen l’1,5%

del PIB, i que constitueix el valor a tenir en compte per determinar el compliment de

l’objectiu d’estabilitat pressupostària.


227

Quadre 10.3LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTATCOMPTE FINANCERMilions €

2008* 2009 Import %

(1) Ingressos corrents 156.201,1 139.962,3 -16.238,8 -10,4(2) Despeses corrents 129.143,8 133.112,7 3.968,9 3,1(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents 27.057,3 6.849,6 -20.207,7 -74,7(4) Ingressos de capital 2.556,2 1.147,5 -1.408,7 -55,1(5) Despeses de capital 20.287,4 21.020,9 733,5 3,6(6) Fons de contingència i altres imprevistos 3.099,9 3.470,7 370,8 12,0(7) = (3) + (4) - (5) - (6) Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament

6.226,1 -16.494,5 -22.720,6 -364,9

(8) Variació neta d'actius financers -12.183,6 -11.935,1 248,5 -2,0(9) = (7) + (8) Endeutament net -5.957,5 -28.429,6 -22.472,1 377,2(10) Amortitzacions -34.508,6 -33.972,7 535,9 -1,6(11) = (9) + (10) Endeutament brut -40.466,1 -62.402,2 -21.936,1 54,2Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament/PIB 0,6 -1,5(*) Pressupost aprovat. Inclou el crèdit extraordinari de 200 milons d'euros per a immigració (RDL 1/2008).


variació 2009/2008

Quadre 10.4LES PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT I ORGANISMES

2008* 2009

Ingressos no financers 158.757,2 141.109,8Despeses no financeres 152.531,1 157.604,3Superàvit (+) Dèficit (-) del Pressupost 6.226,1 -16.494,5Ajustos -3.180,6 -605,8

Interessos 1.344,0 2.261,9Inexecució 3.046,6 4.728,1Inversions militars -1.022,4 -999,0Condonació préstecs FAD -2.242,2 -2.138,3Aportacions de capital a empreses públiques -4.707,7 -4.273,5Altres ajustos nets 401,0 -185,0

Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament de l'Estat 3.045,5 -17.100,2Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament dels Organismes 295,1 520,5Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament de l'Estat i els seus Organismes 3.340,6 -16.579,7% sobre el PIB 0,3 -1,5(*) Pressupost aprovat. Inclou el crèdit extraordinari de 200 milons d'euros per a immigració (RDL 1/2008).

EQUIVALÈNCIA ENTRE EL SALDO PRESSUPOSTARI I EL SALDO EN TERMES DE COMPTABILITAT NACIONALMilions €


229

11. LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 11. Les grans magnituds dels pressupostos de l’Estat

231

En aquest apartat s’analitzen les dades del projecte de pressupostos generals de l’Estat a

partir de la documentació facilitada en la presentació dels mateixos a les Corts Generals i,

més concretament, de la informació recollida en l’Informe Econòmic i Financer que

acompanya als comptes per al 2009.

11.1. Els ingressos consolidats

Els ingressos consolidats previstos en el projecte de pressupost per al 2009 són de 301.435

milions d’euros (capítols 1-8) que suposen una disminució d’un 2,3% respecte a l’any 2008 i

una necessitat d’endeutament de 62.768 milions d’euros, un 17,2% del pressupost total

consolidat.

La classificació econòmica posa de manifest la importància dels ingressos corrents, amb un

96,8% del pressupost total (capítols 1-8). Més concretament, els impostos directes i les

cotitzacions socials són els que aporten un volum de recursos més important, amb un 71,7%

del total.

Quadre 11.1.1LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'ESTATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICAMilions €

Capítols

Import% s/ total

% var. 09/08*

1. Impostos directes i cotitzacions socials 77.041,1 26.703,2 112.436,6 216.180,8 71,7 -1,82. Impostos indirectes 50.202,0 50.202,0 16,7 -5,93. Taxes, preus públics i alt.ingressos 3.731,8 1.540,0 1.055,7 242,2 6.569,7 2,2 29,24. Transf. corrents 5.806,9 11.103,6 7.438,9 2.843,8 14.985,3 12.207,8 4,0 -3,55. Ingr. patrimonials 3.180,6 791,1 2.715,1 35,3 6.722,1 2,2 15,4Operacions corrents 139.962,3 40.137,9 123.646,2 3.121,3 14.985,3 291.882,4 96,8 -1,76. Alienació d'inv. reals 119,5 246,8 1,0 0,3 367,5 0,1 -35,77. Transf. capital 1.028,0 2.933,2 80,0 572,7 1.926,9 2.687,0 0,9 -34,0Operacions de capital 1.147,5 3.180,0 81,0 572,9 1.926,9 3.054,5 1,0 -34,2Operacions no financeres 141.109,8 43.317,9 123.727,2 3.694,2 16.912,3 294.936,9 97,8 -2,28. Actius financers 2.340,2 2.567,1 1.317,6 273,4 6.498,3 2,2 -6,4Total 143.450,0 45.885,0 125.044,9 3.967,6 16.912,3 301.435,2 100,0 -2,3Capacitat (+) Necessitat (-) d'endeutament brut -62.402,2 -365,7 -62.767,9 -20,8 53,6Total ingressos 205.852,2 46.250,7 125.044,9 3.967,6 16.912,3 364.203,1 4,2


Total consolidatEstat Organism. autònoms

Seguretat Social

Altres organism.

Transf. internes

(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2008 tenint en compte el crèdit extraordinari de 200 milions d'euros per a immigració (RDL 1/2008), que incideix en la necessitat d'endeutament..

Pel que fa a l’evolució destaca la reducció dels ingressos impositius. En aquest punt, convé

assenyalar que en el context econòmic actual (darrer trimestre del 2008) es preveu que el


232

comportament dels ingressos sigui més negatiu del que mostren els quadres que aquí es

presenten.

D’acord amb el projecte de pressupostos, els ingressos directes cauen un 1,8% i els

indirectes ho fan en un 5,9%. En relació al subsector Estat, es preveu que els ingressos

d’impostos directes es redueixin un 15,1% i els indirectes en un 5,9%. Per figures tributàries,

el quadre 11.1.2 posa de manifest com les més afectades són l’impost de societats i l’IVA,

que conjuntament representen un 46,5% dels ingressos no financers de l’Estat i per a les

quals es preveu una disminució d’un 32,2% i un 7%, respectivament. En aquest punt, convé

tornar a posar de relleu que l’avanç de liquidació mostra una desviació important entre els

drets reconeguts i les previsions pressupostàries. Si es tenen en compte les dades de

l’avanç, s’observa com en el cas de l’impost de societats la reducció és d’un -19,2%; pel que

fa a l’IVA, la comparació amb l’avanç de liquidació mostra un increment del 20,2%.

En el cas de la Seguretat Social s’observa un increment dels ingressos en concepte de

cotitzacions d’un 7,5%.

Quadre 11.1.2LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT

Milions €

Import% s/ total

% var. 09/08*

1. Impostos directes 90.752,8 77.041,1 54,6 -15,1 - sobre la renda de les persones físiques 43.260,0 43.167,0 30,6 -0,2 - sobre la renda de les societats 44.420,0 30.085,0 21,3 -32,3 - cotitzacions socials 986,8 1.058,1 0,7 7,2 - altres impostos directes 2.086,0 2.731,0 1,9 30,92. Impostos indirectes 53.363,0 50.202,0 35,6 -5,9 - IVA 38.205,0 35.531,0 25,2 -7,0 - especials 11.661,0 11.253,0 8,0 -3,5 - altres impostos indirectes 3.497,0 3.418,0 2,4 -2,33. Taxes, preus públics i altres ingressos 2.779,6 3.731,8 2,6 34,34. Transferències corrents 6.012,9 5.806,9 4,1 -3,45. Ingressos patrimonials 3.292,9 3.180,6 2,3 -3,46. Alienació d'inversions reals 125,6 119,5 0,1 -4,87. Transferències de capital 2.430,6 1.028,0 0,7 -57,7

Total ingressos no financers 158.757,2 141.109,8 100,0 -11,1(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2008.


Pressupost 2009

CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS NO FINANCERS

Pressupost 2008


233

Els ingressos de capital del pressupost consolidat presenten una caiguda del 34,2% que

s’explica per la significativa reducció de les transferències de capital provinents de la Unió

Europea i, més concretament, dels ingressos provinents del Fons Europeu de

Desenvolupament Regional, que passen dels 2.174 milions d’euros pressupostats l’any 2008

a tan sols 790 milions d’euros per a l’any 2009.

Contràriament al que s’observa per als ingressos impositius i de capital, les taxes, preus

públics i altres ingressos mostren un creixement del 29,2%, tot i que el seu pes sobre el total

és tan sols d’un 2,2%. A aquest increment hi contribueixen de forma destacable l’Estat i la

Seguretat Social i, concretament, els ingressos associats a recàrrecs i multes; diferències

de canvi, i diferències de valor de reemborsament i emissió del deute públic.

El capítol d’ingressos patrimonials també creix significativament, recollint la variació del

41,7% que s’observa a l’àmbit de la Seguretat Social i que s’explica pels rendiments dels

actius en què s’inverteixen els recursos del Fons de Reserva.

En la documentació que acompanya el projecte de pressupostos de l’Estat es presenta la

previsió d’ingressos impositius incloent la part cedida als ens territorials. Segons aquestes

dades els ingressos impositius cauran en un 7,1% respecte a les previsions pressupostàries,

però creixeran un 1,7% en comparació a les dades de l’avanç de liquidació de l’any 2008

(quadre 11.1.3). Pel que fa a la part cedida a les administracions territorials, dir que l’any

2009 es preveu que assoleixi els 61.277 milions d’euros, dels quals 34.277 milions

corresponen a l’IRPF, 17.792 milions a l’IVA i 9.208 milions a impostos especials. En

conjunt, aquests recursos s’incrementen en un 4,3% respecte a l’any 2008 i representen un

40,5% dels ingressos associats a aquests tres impostos.


234

Quadre 11.1.3LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT I ADMINISTRACIONS TERRITORIALS(*).

Milions €

Pressupost Avanç Pressupost inicial 2008 liquidació 2009 (c)/(a) (c)/(b)

(a) 2008 (b) (c)

1. Impostos directes 118.072 111.552 111.318 -5,7 -0,2 - IRPF 70.579 72.573 77.444 9,7 6,7 - Societats 44.420 35.445 30.085 -32,3 -15,1 - Renda no residents 2.001 2.394 2.675 33,7 11,7 - Cotitzacions socials 987 1.037 1.058 7,2 2,0 - Altres impostos directes 85 103 56 -34,1 -45,62. Impostos indirectes 84.784 73.870 77.202 -8,9 4,5 - IVA 61.279 50.884 53.323 -13,0 4,8 - Especials 20.008 19.812 20.461 2,3 3,3 - Altres impostos indirectes 3.497 3.174 3.418 -2,3 7,7

Total ingressos impositius 202.856 185.422 188.520 -7,1 1,7

INGRESSOS IMPOSITIUS

% variació

(*) Les dades recullen la part de les diferents figures impositives cedides a les administracions


11.2. Les despeses consolidades

El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2009, situa la despesa consolidada en

364.203 milions d’euros, un 4,3% més que l’any 2008. Per grans tipologies, destaca el pes

de les operacions corrents, amb un 75,8% del total de despeses. Per capítols, el més

important és el de transferències corrents, que representa un 59,6% del total i que creixen

un 5,3%. El segon lloc, l’ocupa el capítol de passius financers amb un 9,4% dels recursos

totals per als que es preveu una reducció de l’1,7%. A continuació se situa la despesa de

personal, amb un 9,1% de l’import total i un creixement d’un 5,6%.

L’augment de les transferències corrents s’explica, principalment, per l’increment d’un 15%

de les transferències del Servei Públic d’Ocupació Estatal per a fer front al pagament de les

prestacions per atur, programa que incrementa la seva dotació en un 24,3%. Paral•lelament,

a l’àmbit de la Seguretat Social les transferències corrents creixen un 8,3% per l’augment

dels recursos destinats a pensions contributives (8,5%) i a atenció a la dependència (59%).


235

Quadre 11.2.1LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'ESTATPRESSUPOST CONSOLIDAT DE DESPESES. CLASSIFICACIÓ ECONÒMICAMilions €

Capítols Estat Organism. Seguretat Altres Transf. Import % var.autònoms Social organism. internes 09/08*

1. Remuneracions de personal 26.832,8 2.045,3 2.453,3 1.726,5 33.057,8 9,1 5,62. Compres de béns i serveis 3.498,8 2.306,7 1.994,7 739,9 8.540,2 2,3 2,03. Interessos 17.123,8 31,1 18,9 0,4 17.174,1 4,7 3,04. Transferències corrents 85.657,3 36.306,5 109.465,0 775,3 14.985,3 217.218,8 59,6 5,3Operacions corrents 133.112,7 40.689,6 113.931,9 3.242,1 14.985,3 275.990,9 75,8 5,15. Fons de contingència i altres imprevistos 3.470,7 3.470,7 1,0 12,06. Inversions reals 10.412,8 2.167,5 514,5 589,7 13.684,6 3,8 -2,77. Transferències de capital 10.608,1 2.130,4 31,0 125,3 1.926,9 10.967,8 3,0 10,0Operacions de capital 21.020,9 4.297,9 545,5 715,0 1.926,9 24.652,4 6,8 2,6Operacions no financeres 157.604,3 44.987,5 114.477,4 3.957,1 16.912,3 304.114,0 83,5 5,08. Actius financers 14.275,3 937,3 10.567,2 2,6 25.782,3 7,1 4,19. Passius financers 33.972,7 325,9 0,3 7,9 34.306,8 9,4 -1,7Operacions financeres 48.247,9 1.263,2 10.567,5 10,6 60.089,1 16,5 0,7Total despeses 205.852,2 46.250,7 125.044,9 3.967,6 16.912,3 364.203,1 100,0 4,2


% s/ total

Total consolidat

(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2008 tenint en compte el crèdit extraordinari de 200 milions d'euros per a immigració (RDL 1/2008), que s'inclou en el capítol de transferències corrents.

Les despeses de personal s’incrementen en un 5,6% com a resultat de l’impacte de les

pensions de classes passives, que representa un 29% del total de despeses de personal i

augmenten en un 9,1% com a conseqüència de l’actualització monetària, la consolidació de

la desviació de l’IPC del 2007, l’augment del col•lectiu de pensionistes i l’efecte substitució

de pensions velles per noves.

Tanmateix, les transferències corrents a les comunitats autònomes cauen un 2,5% per

l’evolució negativa dels ingressos tributaris de l’Estat a partir dels quals es calcula l’ITE25,

que és la variable que determina la taxa de creixement del fons de suficiència, que cau en

un 3,2% i representa el 84,4% de les transferències corrents de l’Estat a les comunitats

autònomes.

Pel que fa a les transferències de capital, dir que el pressupost per al 2009 incorpora una

dotació de 1.000 milions d’euros per a la realització de convenis amb les comunitats de

Catalunya i les Illes Balears en compliment de l’establert en els seus respectius estatuts

d’autonomia en matèria d’inversions, i que explica el creixement d’un 10% d’aquest capítol.

25 IRPF, IVA i impostos especials.


236

D’acord amb les normes per a l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat, la despesa

(capítols 1-8) es classifica en cinc grans àrees (que engloben un total de vint-i-sis

polítiques): serveis públics bàsics, actuacions de protecció i promoció social, producció de

béns públics de caràcter preferent, mesures de caràcter econòmic i actuacions de caràcter

general.

Com s’observa en el quadre 11.2.2, el 36,7% de la despesa consolidada (capítols 1-8) es

destina a pensions i altres prestacions econòmiques; el 20,1% a transferències a

administracions públiques; el 5,9% a actuacions en matèria de desocupació; el 5,2% a la

càrrega financera del deute públic, i un 4% a infraestructures.

L’any 2009, les actuacions que reben un major impuls s’inclouen dins les àrees de protecció

i promoció social i de caràcter econòmic. En relació a la primera destaquen les següents

polítiques:

1) Desocupació, que incrementa la seva dotació en un 24,3% amb l’objectiu de donar

cobertura a les necessitats en matèria de subsidi d’atur que es preveu tinguin lloc al

llarg de l’any 2009 com a conseqüència de l’actual conjuntura econòmica.

2) Habitatge, que creix un 16,6% per l’increment d’un 18,7% dels recursos assignats

al programa de promoció, administració i ajuts per a la rehabilitació i accés a

l’habitatge, amb la finalitat de cobrir els compromisos derivats de l’aplicació de la

denominada “renda bàsica d’emancipació”.

3) Gestió i administració de la Seguretat Social, que incrementa en un 15% els seus

recursos com a resultat d’una dotació per al Fons de Reserva de la Seguretat Social

de 8.023 milions d’euros, un 17,7% més que l’any 2008.

4) Pensions, amb un augment d’un 8,3% que es deu al major nombre de beneficiaris

del sistema de pensions, la revalorització d’un 2% del conjunt de pensions i la millora

de les pensions més baixes del sistema.

Entre les mesures de caràcter econòmic destaquen les que es duen a terme als àmbits de:

1) Indústria i sector energètic, on es potencien els programes de desenvolupament

industrial i de reconversió i reindustrialització. Més concretament, l’augment s’explica

per la dotació de 500 milions d’euros per al Pla VIVE (vehicle innovador-vehicle

ecològic).

2) Comerç, turisme i pimes, amb la implantació del Pla Renove d’Iinfraestructures

Turístiques amb 400 milions d’euros que es destinaran a la concessió de préstecs.

3) Recerca civil, on la dotació per a actius financers s’incrementa en un 11,7%, que

es destinaran, principalment, a préstecs i aportacions patrimonials. En aquest àmbit


237

cal destacar la creació del nou Ministeri de Ciència i Innovació que té com a objectiu

l’aprofitament de sinèrgies.

D’altra banda, l’anàlisi de la distribució de la despesa consolidada per polítiques posa de

manifest la reducció d’un 15,6% dels recursos destinats a Subvencions al transport, com a

conseqüència de la menor dotació del programa de subvencions i suport al transport

terrestre, que amb un 70,5% de la despesa en aquesta política cau un 20,3%. De la mateixa

manera, la política en infraestructures experimenta un descens d’un 10,4% com a resultat de

la menor dotació dels programes de direcció i serveis generals de foment i de gestió i

infraestructura de l’aigua, que experimenten una reducció d’un 44,1% i un 11%,

respectivament.

Finalment, els comptes de l’Estat per al 2009 mostren un increment de tan sols un 0,2% per

a la política de transferències a les altres administracions públiques. Aquest creixement

pràcticament nul recull l’impacte negatiu en l’evolució dels ingressos de l’Estat i que afecta

directament tant als recursos associats al fons de suficiència com a la participació en els

ingressos de l’Estat de les Corporacions Locals.


238

Quadre 11.2.2LES GRANS MAGNITUDS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'ESTATPRESSUPOST CONSOLIDAT (CAP. 1-8)

Polítiques de despesa Pressupost2008*

Import% s/ total

% var. 09/08

Serveis públics bàsics 21.632,0 21.813,7 6,6 0,8 Justícia 1.564 1.658,5 0,5 6,0 Defensa 8.149 7.831,9 2,4 -3,9 Seguretat ciutadana i inst. penitenciàries 8.450 8.647,2 2,6 2,3 Política exterior 3.468 3.676,1 1,1 6,0Despesa social 159.043,9 174.107,0 52,8 9,5Actuacions de protecció i promoció social 150.457,0 165.270,9 50,1 9,8 Pensions 98.012 106.098,6 32,2 8,3 Altres prestacions econòmiques 14.085 14.973,3 4,5 6,3 Serveis socials i promoció social 2.288 2.472,1 0,7 8,0 Foment de l'ocupació 7.684 7.583,7 2,3 -1,3 Desocupació 15.777 19.616,0 5,9 24,3 Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 1.378 1.606,8 0,5 16,6 Gestió i Administració de la Seguretat Social 11.233 12.920,5 3,9 15,0Producció de béns públics de caràcter preferent 8.586,9 8.836,1 2,7 2,9 Sanitat 4.434 4.622,3 1,4 4,3 Educació 2.933 2.987,7 0,9 1,9 Cultura 1.220 1.226,2 0,4 0,5Actuacions de caràcter econòmic 39.537,9 38.880,9 11,8 -1,7 Agricultura, pesca i alimentació 8.849 8.835,4 2,7 -0,1 Indústria i energia 2.324 2.855,5 0,9 22,9 Comerç, turisme i pimes 1.196 1.626,4 0,5 36,0 Subvencions al transport 2.266 1.913,1 0,6 -15,6 Infraestructures 14.690 13.167,6 4,0 -10,4 Investigació, desenvolupament i innovació 9.337 9.650,6 2,9 3,4 Investigació civil 7.677 8.192,0 2,5 6,7 Investigació militar 1.660 1.458,6 0,4 -12,1

Altres actuacions de caràcter econòmic 877 832,3 0,3 -5,1Actuacions de caràcter general 94.308,4 95.094,6 28,8 0,8 Alta direcció 769 763,9 0,2 -0,7 Serveis de caràcter general 9.029 9.241,1 2,8 2,3 Administració financera i tributària 1.627 1.596,9 0,5 -1,9 Transferències a altres admin. públiques 66.274 66.392,8 20,1 0,2 Deute públic 16.609 17.100,0 5,2 3,0Total pressupost (Cap. 1-8) 314.522,3 329.896,3 100,0 4,9


Milions €

(*) Pressupost homogeni, tenint en compte el crèdit extraordinari per immigració (RDL 1/2008).

Pressupost 2009

239

12. LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 12. La inversió pública de l’Estat

241

En aquest apartat s’analitzen, en primer lloc, les inversions reals (capítol 6) que

l’Administració central de l’Estat i els seus organismes i empreses públiques preveuen

executar a Catalunya durant l’any 2009. La informació utilitzada ha estat la recollida en

l’annex d’inversions reals que acompanya els pressupostos generals de l’Estat.

En segon lloc, es presenten les inversions previstes en compliment de la disposició

addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

12.1. Les inversions reals regionalitzades

La inversió real del sector públic estatal prevista en el projecte de pressupostos per a l’any

2009 és de 31.482 milions d’euros, dels quals 24.799 milions d’euros es regionalitzen i 3.772

milions es destinen a Catalunya. Val a dir que aquesta xifra no recull tot l’esforç inversor de

l’Estat a Catalunya, atès que no inclou els imports destinats a actuacions inversores que

l’Estat no realitza directament com, per exemple, les transferències de capital.

En els comptes per a l’any 2009, Catalunya representa un 15,2% de la inversió

regionalitzada, amb un lleuger augment respecte al pressupost de l’any 2008. Aquesta

millora s’explica perquè la inversió real del sector públic estatal a Catalunya creix un 1,2%,

mentre que la regionalitzada ho fa un 0,2% i la total cau en un 1%. En termes per càpita, la

inversió real a Catalunya és de 513 euros, un 95,3% de la inversió mitjana regionalitzada.

Quadre 12.1.1LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL (*)EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Any Euros / hab.(**)Catalunya Espanya reg. Espanya

1999 941.089 8.109.823 11.021.246 11,6 73,6 152 202 2742000 1.246.271 8.843.929 13.429.171 14,1 65,9 199 218 3322001 1.610.328 12.656.930 16.597.839 12,7 76,3 253 308 4042002 2.034.310 13.191.670 18.336.120 15,4 71,9 313 315 4382003 2.556.820 16.100.810 20.452.600 15,9 78,7 381 377 4792004 2.740.220 17.557.270 22.707.290 15,6 77,3 402 406 5262005 2.785.370 17.799.850 23.903.260 15,6 74,5 398 404 5422006 2.878.041 19.743.776 25.263.445 14,6 78,2 403 442 5652007 2.957.739 21.340.130 28.629.741 13,9 74,5 410 472 6332008 3.727.837 24.755.872 31.809.367 15,1 77,8 507 537 6912009 (**) 3.772.241 24.798.972 31.482.032 15,2 78,8 513 538 683


(*) Estat, organismes autònomes, agències estatals, altres organismes públics, seguretat social, societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i fundacions estatals.(**) Segons la població del padró municipal d'habitants de cada any, escepte l'any 2009 en que s'utilitzen les dades del 2008 (últim disponible).

% inversió regionalitzada

% Cat/ Espanya reg.

Catalunya Espanya reg. Espanya


242

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més volum d’inversió real de l’Estat,

superada únicament per Andalusia, per a la que es preveu una inversió real de 4.411 milions

d’euros. En termes per càpita, però, Catalunya ocupa l’onzena posició.

El 76,5% de la inversió estatal a Catalunya prové del sector públic empresarial on Catalunya

té una participació d’un 18,4%. Aquest percentatge contrasta notablement amb el 9,7% que

representa Catalunya en la inversió del sector públic administratiu.

Quadre 12.1.2LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Import % Import % Import %% var. 09/08

euros/hab.

Índex (€/hab.)

Andalusia 1.407.894,2 15,4 3.003.041,0 19,1 4.410.935,2 17,8 1,3 539 100,2Aragó 626.178,9 6,9 454.863,0 2,9 1.081.041,9 4,4 -12,1 816 151,5Astúries 304.680,8 3,3 714.020,0 4,6 1.018.700,8 4,1 0,0 944 175,3Balears 112.337,7 1,2 175.473,0 1,1 287.810,7 1,2 11,5 269 49,9Canàries 118.775,0 1,3 455.265,0 2,9 574.040,0 2,3 -13,2 277 51,5Cantàbria 241.994,9 2,7 178.442,0 1,1 420.436,9 1,7 -3,3 723 134,4Castella-Lleó 1.233.238,1 13,5 1.223.100,0 7,8 2.456.338,1 9,9 10,8 962 178,7Castella-Manxa 757.336,4 8,3 603.434,0 3,8 1.360.770,4 5,5 2,0 667 124,0Catalunya 884.854,8 9,7 2.887.386,0 18,4 3.772.240,8 15,2 1,2 513 95,3Comunitat Valenciana 445.485,0 4,9 1.890.588,0 12,1 2.336.073,0 9,4 -0,7 466 86,5Extremadura 307.398,0 3,4 428.327,0 2,7 735.725,0 3,0 0,3 671 124,7Galícia 889.257,5 9,8 1.130.817,0 7,2 2.020.074,5 8,1 0,7 726 134,8Madrid 1.316.314,2 14,4 1.148.381,0 7,3 2.464.695,2 9,9 -4,7 394 73,2Múrcia 191.648,8 2,1 604.801,0 3,9 796.449,8 3,2 -4,7 559 103,9Navarra 25.197,3 0,3 175.370,0 1,1 200.567,3 0,8 31,3 324 60,2País Basc 74.480,4 0,8 477.829,0 3,0 552.309,4 2,2 6,2 256 47,6Rioja 95.558,3 1,0 75.213,0 0,5 170.771,3 0,7 -9,8 539 100,1Ceuta 40.483,6 0,4 35.507,0 0,2 75.990,6 0,3 -7,2 983 182,6Melilla 43.241,6 0,5 20.760,0 0,1 64.001,6 0,3 2,1 897 166,6Total Regionalitzat 9.116.355,4 100,0 15.682.617,0 100,0 24.798.972,4 100,0 0,2 538 100,0No Regionalitzat 4.568.206,5 2.114.853,0 13,5 6.683.059,5 - -5,3 145Total 13.684.561,8 17.797.470,0 31.482.031,8 - -1,0 683

Font: Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.(*) Inclou estat, organismes autònomes, agències estatals, altres organismes públics i Seguretat Social.

Sector empresarial Sector administratiu (*) Sector públic estatal

El sector administratiu significa el 23,5% de la inversió real prevista per l’Estat a Catalunya.

La distribució orgànica de la inversió de l’Estat i els seus organismes posa de manifest la

importància dels ministeris de Foment i de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que,

conjuntament, representen un 93,5% del total. Aquesta concentració és substancialment

superior a la que s’observa en la inversió regionalitzada i en la total, on aquests dos

ministeris signifiquen un 84,5% i un 65,5%, respectivament.


243

Quadre 12.1.3LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT ESTAT I ELS SEUS ORGANISMES (*)DISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg. %Cat/ Espanya reg. Espanya

02 Corts Generals - 4.927,2 - 4.927,203 Tribunal Comptes - 1.155,0 - 1.155,004 Tribunal Constitucional - 1.787,0 - 1.787,005 Consell d'Estat - 390,0 - 390,008 Consell General del Poder Judicial 740,2 4.134,6 17,9 5.734,612 Min. Assumptes Exteriors i Cooperació - 12.873,0 - 72.378,313 Min. Justícia - 48.225,0 - 113.034,614 Min. Defensa 271,8 235.682,0 0,1 2.005.860,015 Min. d'Economia i Hisenda 13.193,2 155.158,2 8,5 191.067,916 Min. Interior 13.679,2 118.321,4 11,6 586.705,517 Min. Fomento 689.054,7 5.496.840,3 12,5 5.757.658,418 Min. Educació, Política Social i Esport - 36.876,7 - 54.120,019 Min. Treball i Immigració - 1.909,4 - 69.354,520 Min. d'Indústria, Turisme i Comerç 2.049,6 85.412,2 2,4 439.972,121 Min. Ciència i Innovació 9.940,0 186.399,9 5,3 414.328,122 Min. Administracions Públiques - 42.260,2 - 81.943,423 Min. Medi Ambient, Medi Rural i Marí 71.480,0 1.892.546,8 3,8 2.862.505,724 Min. de Cultura 9.999,0 228.229,9 4,4 260.295,925 Min. Presidència - 59.588,1 - 67.633,126 Min. Sanitat i Consum - 16.493,8 - 16.493,827 Min. d'Habitatge 3.115,8 38.970,2 8,0 72.176,228 Min. d'Igualtat - 2.360,0 - 17.880,531 Despeses diversos Ministeris - 72.652,0 - 72.652,0Total 813.523,4 8.743.192,7 9,3 13.170.053,7

Font: Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.(*) Inclou estat, organismes autònomes, agències estatals i altres organismes públics.

Les inversions de la Seguretat Social a Catalunya representen l’1,9% de la inversió real

prevista en el pressupost per al 2009. Respecte al 2008 s’observa un creixement d’un

22,8%, evolució substancialment diferent a l’experimentada per la inversió de la Seguretat

Social al conjunt de l’Estat (0,9% per al total i -0,3% en el cas de la regionalitzada). Com a

resultat de l’anterior, Catalunya augmenta el seu pes en la inversió regionalitzada de la

Seguretat Social i passa del 15,5% de l’any 2008 al 19,1%, l’any 2009. L’origen d’aquest

increment són les Mútues que preveuen invertir a Catalunya un 48,1% més que l’any 2008.

L’anàlisi de les dades corresponents a l’àmbit de la Seguretat Social obliga a tenir en

compte, que la major part de les competències de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària

(INGS), l’Institut de Migracions i Serveis Socials (IMSERSO) i l’Institut Social de la Marina

(ISM) estan transferides a la Generalitat de Catalunya.


244

Quadre 12.1.4LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SEGURETAT SOCIALDISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg.%Cat/

Espanya reg. Espanya

INSS 5.423,7 75.965,3 7,1 77.725,0INGS 0,0 24.772,3 0,0 26.085,5IMSERSO 0,0 19.246,0 0,0 20.036,0ISM 0,0 6.555,0 0,0 11.035,0Tresoreria de la Seg. Social 8.232,4 94.581,3 8,7 211.956,1Mútues 57.675,2 152.042,7 37,9 167.670,6Total 71.331,4 373.162,6 19,1 514.508,2

Font: Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.

La inversió del sector empresarial prevista per al 2009 a Catalunya és de 2.887 milions

d’euros, un 63,1% dels quals provenen de tan sols dues empreses: Administrador de

Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) i Sociedad Estatal de Infraestructuras de Transporte

Terrestre (SEITTSA). Aquest percentatge s’incrementa fins el 91% si s’afegeix la inversió de

tres empreses més: Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), Aguas de la

Cuenca del Ebro (ACESA) y Puertos del Estado y Autoridades Portuarias.

La informació recollida en l’annex d’inversions reals permet conèixer en detall els projectes

als quals es destinaran els recursos. En aquest sentit, les dades mostren que:

1) el 96,2% de la inversió d’ADIF correspon a obres associades al TGV, que

majoritàriament (98,4%) es duran a terme a les províncies de Barcelona i Girona;

2) el 84,1% de les actuacions d’AENA s’adrecen a l’aeroport de Barcelona;

3) el 80,5% de la inversió de Ports de l’Estat a Catalunya es destinaran al port de

Barcelona;

4) més de dues terceres parts de la inversió de SEITTSA es materialitzarà en

infraestructures ferroviàries, i

5) el 92,1% de la inversió d’ACESA es destinarà a la construcció del Canal Segarra-

Garrigues.


245

Quadre 12.1.5LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR EMPRESARIAL (*)DISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg. %Cat/ Espanya reg. Espanya

Administrador Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) 1.039.497 4.133.226 25,1 4.358.903Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) 295.578 1.707.861 17,3 1.754.369Aguas de la Cuenca del Ebro (ACESA)(**) 234.009 363.161 64,4 363.161Aguas de las cuencas Mediterráneas, SA (ACUAMED) 81.552 1.002.589 8,1 1.002.589Centro Intermodal de Logística, SA (CILSA) 47.459 47.459 100,0 67.655Centros Logísticos Aeroportuarios, SA (CLASA) 5.510 7.044 78,2 7.044Correos y Telégrafos (consolidat) 41.552 270.554 15,4 270.705Comisión del mercado telecomunicaciones (CMT) 18.867 18.867 100,0 18.867Comisión nacional del mercado de valores (CNMV) 36 8.749 0,4 9.819Corporación de radio y televisión española, S.A. 1.000 61.874 1,6 61.874Entidad Pública Empresarial RED.ES 1.636 10.000 16,4 11.828Empresa Nacional Residuos Radioactivos, SA (ENRESA) 12 9.255 0,1 44.305Fundación de los Ferrocarriles Españoles 48 186 25,8 186Inst. para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) 1.469 18.869 7,8 19.031Puertos del Estado y Autoridades Portuarias (consolidat) 277.026 1.532.633 18,1 1.537.004RENFE - operadora 17.054 41.956 40,6 1.346.070SEIASA del Nordeste, SA 27.172 57.781 47,0 57.781Soc. Est. Gestión Inmobiliaria de Patrimonio, SA (SEGIPSA) 3.501 27.276 12,8 27.276Soc. Estatal Participaciones Industriales (SEPI) (consolidat) 41 291.015 0,0 366.840Soc. Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (SEITTSA) 782.708 3.796.006 20,6 3.825.001Soc. Mercantil estatal radio nacional de Espanya 2.858 18.812 15,2 18.812Soc. Mercantil estatal televisión española, SA 8.396 45.190 18,6 45.190World Trade Center Barcelona, SA (WTCB) 405 405 100,0 405Total empreses que inverteixen a Catalunya 2.887.386 13.470.768 21,4 15.214.715Resta d'empreses 0 2.211.849 0,0 2.582.755Total 2.887.386 15.682.617 18,4 17.797.470

(**) Inclou la inversió associada a la Depuradora del Baix Llobregat.Font: Projecte de Pressupostos generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.

(*) Inclou societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i fundacions estatals.

El quadre 12.1.6 presenta la inversió real que preveu realitzar l’Estat classificada per

tipologia d’obra. Tal i com mostren les dades, el 48,3% es destinarà a infraestructures

ferroviàries, on les obres del TGV representaran un 54,9%. L’altra tipus d’obra amb un pes

notable són les inversions en carreteres, que suposaran el 18,7% del total. Respecte al

2008, el més destacable és l’augment dels recursos associats a SEITTSA, que tant en

concepte d’infraestructures de carreteres com ferroviàries supera el 180%.


246

Quadre 12.1.6LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL A CATALUNYA PER TIPOLOGIESMilers €

Import % Import % Import %

Carreteres 626.279,1 16,8 705.194,6 18,7 78.915,5 12,6453B Noves Carreteres (DG Carreteres) 421.247,2 11,3 335.185,0 8,9 -86.062,2 -20,4453C Conservació (DG Carreteres) 118.472,0 3,2 125.559,6 3,3 7.087,7 6,0SEITTSA (carreteres) 86.560,0 2,3 244.450,0 6,5 157.890,0 182,4Infraestructures ferroviàries 1.334.060,8 35,8 1.822.428,1 48,3 488.367,3 36,6453A Inf. ferroviaria (DG ferrocarril) 295.312,1 7,9 227.571,1 6,0 -67.740,9 -22,9ADIF (Inversions en TGV) 749.080,0 20,1 1.000.131,0 26,5 251.051,0 33,5ADIF (resta inversions, inclou estació Sants) 55.549,0 1,5 39.366,0 1,0 -16.183,0 -29,1SEITTSA (Ferrocarril) 190.922,0 5,1 538.258,0 14,3 347.336,0 181,9RENFE OPERADORA 43.128,7 1,2 17.054,0 0,5 -26.074,7 -60,5Fundació ferrocarrils espanyols 69,0 0,0 48,0 0,0 -21,0 -30,4Aeroports 777.313,5 20,9 301.106,5 8,0 -476.207,0 -61,3455M Aviació Civil (A E Seguretat Aèria) 24,5 0,0 18,5 0,0 -6,0 -24,3Barcelona + Sabadell (AENA) 698.644,0 18,7 253.778,0 6,7 -444.866,0 -63,7Girona (AENA) 40.348,0 1,1 25.615,0 0,7 -14.733,0 -36,5Reus (AENA) 32.234,0 0,9 16.185,0 0,4 -16.049,0 -49,8CLASA 6.063,0 0,2 5.510,0 0,1 -553,0 -9,1Ports 267.101,5 7,2 277.136,3 7,3 10.034,8 3,8454M Seguretat trànsit marítim (DG marina mercant) 214,5 0,0 110,3 0,0 -104,2 -48,6Barcelona (Ports de l'Estat) 235.467,0 6,3 223.017,0 5,9 -12.450,0 -5,3Tarragona (Ports de l'Estat) 31.420,0 0,8 54.009,0 1,4 22.589,0 71,9Infraestructures Hidraùliques i de Regadius 377.275,4 10,1 374.983,0 9,9 -2.292,4 -0,6452A Gestió i infraest. Aigua (DG Agua + Conf. H. Ebre) 28.378,3 0,8 31.069,4 0,8 2.691,1 9,5456A Qualitat de l'Aigua (DG Agua + Conf. H. Ebre) 1.677,7 0,0 1.180,6 0,0 -497,0 -29,6Aigües conca de l'Ebre (ACESA)(1) 123.624,0 3,3 234.009,0 6,2 110.385,0 89,3Aigües conques med., SA (ACUAMED) 212.764,0 5,7 81.552,0 2,2 -131.212,0 -61,7SEIASA 10.831,5 0,3 27.172,0 0,7 16.340,6 150,9Infraestructures Mediambientals 64.133,1 1,7 37.411,3 1,0 -26.721,9 -41,7456B Protecció i millora medi ambient 137,5 0,0 72,0 0,0 -65,5 -47,6456C Protecció i millora medi natural i Parc Nacionals 1.007,4 0,0 2.220,7 0,1 1.213,3 120,4456D Actuacions en la Costa 62.988,1 1,7 35.118,5 0,9 -27.869,6 -44,2Altres inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient, Medi Rural i Marí 129.032,4 3,5 91.844,9 2,4 -37.187,5 -28,8414B Desenvolupament del medi rural 2.040,0 0,1 0,0 0,0 -2.040,0 -100,0495B Agència Estatal de Metereologia 525,5 0,0 1.818,7 0,0 1.293,2 246,1495A DG Institut Geogràfic Nacional 867,2 0,0 610,2 0,0 -257,0 -29,6Correus i Telègrafs 50.186,6 1,3 41.552,0 1,1 -8.634,6 -17,2CILSA 75.084,0 2,0 47.459,0 1,3 -27.625,0 -36,8World Trade Center Barcelona, SA (WTCB) 329,0 0,0 405,0 0,0 76,0 23,1Total inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient, Medi Rural i Marí 3.575.195,7 95,9 3.610.104,7 95,7 34.909,0 1,0Inversió resta Ministeris i OOAA 78.782,0 2,1 52.988,8 1,4 -25.793,3 -32,7Inversió resta empreses públiques 15.791,4 0,4 37.816,0 1,0 22.024,6 139,5Inversions Seguretat Social 58.066,1 1,6 71.331,4 1,9 13.265,3 22,8Total altres inversions 152.639,5 4,1 162.136,1 4,3 9.496,6 6,2Total 3.727.835,2 100,0 3.772.240,8 100,0 44.405,6 1,2

(1) L'any 2008 s'ha inclòs la inversió de Depuradora Baix Llobregat, SA per fer-la comparable amb la dada del 2009.Font: Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.

Pressupost 2008 VariacióPressupost 2009

La distribució territorial de la inversió prevista per l’Estat a Catalunya l’any 2009, posa de

relleu una important concentració en la província de Barcelona, que compta amb el 58,5%

de la inversió. Tanmateix, en valors per càpita, la demarcació amb un major nivell d’inversió

és Lleida, situació a la que contribueix de forma notable la inversió associada a les obres del

Canal Segarra-Garrigues.


247

Quadre 12.1.7LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ PER DEMARCACIONS DE LES INVERSIONS REALSMilers €

TotalBarcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Àmbit Estat i organismes 283.620,5 120.820,6 139.630,2 269.452,2 813.523,4Àmbit Seguretat Social 60.615,6 5.579,0 1.517,4 3.619,4 71.331,4Àmbit empreses públiques 1.861.141,0 445.929,0 350.465,0 229.851,0 2.887.386,0

Total 2.205.377,0 572.328,6 491.612,6 502.922,6 3.772.240,8% sobre Catalunya 58,5 15,2 13,0 13,3 100,0

euros / hab (*) 408 784 1.155 638 513(*) Segons la població del padró municipal del 2008 (últim disponible)Font: Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Annex d'inversions reals.

12.2. Les inversions segons l’Estatut

Amb l’objectiu de corregir el dèficit d’infraestructures a Catalunya, la disposició addicional

tercera de l’Estatut d’Autonomia estableix que, per a un període de set anys, les inversions

de l’Estat en infraestructures a Catalunya s’han d’equiparar al seu pes en el PIB.

Posteriorment, la disposició addicional cinquanta-setena de la Llei de Pressupostos de

l’Estat per al 2007 atribueix a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat l’elaboració d’una

metodologia de càlcul per a donar compliment a l’Estatut.

En aquest sentit, es crea un grup de treball que el 17 de setembre de l’any 2007 acorda la

base de càlcul per a l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, on s’inclouen

totes les inversions i transferències de capital de caràcter econòmic que l’Estat realitza a les

comunitats autònomes i corporacions locals. Més concretament, es consideren les

actuacions integrades en les polítiques següents: agricultura, pesca i alimentació; indústria i

energia; comerç, turisme i pimes; subvencions al transport; infraestructures; recerca,

desenvolupament i innovació; i altres actuacions de caràcter econòmic. D’altra banda,

preveu l’ajustament de les inversions realitzades per l’Estat amb dotació pressupostària en

un exercici diferent al d’execució.

La base de càlcul a partir de la qual s’ha determinat la inversió de l’Estat en infraestructures

a Catalunya l’any 2009 és la següent:

1) 22.912,4 milions d’euros d’inversions reals regionalitzades previstes per l’Estat i

les empreses públiques;


248

2) 2.203,1 milions d’euros que corresponen a transferències de capital a les

comunitats autònomes i les corporacions locals,

3) -401 milions d’euros en concepte d’ajustaments de les inversions realitzades per

l’Estat amb dotació pressupostària en un exercici diferent al d’execució.

A partir de l’anterior, s’obté que les inversions a Catalunya l’any 2009 han d’assolir els

4.626,56 milions d’euros26, on no s’inclouen les inversions estatals previstes en el

pressupost que no són d’àmbit econòmic i que, per tant, no formen part de la base de càlcul.

Les inversions en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut es poden

materialitzar en inversions directes a efectuar per part de l’Estat, en transferències de capital

a la Generalitat o a ens locals de Catalunya, o en altres tipus d’actuacions com l’alliberament

de peatges, tal com i preveu el mateix text de l’Estatut.

Quadre 12.2.1LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATBASE DE CÀLCUL DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA SEGONS L'ESTATUT Milions €

Total Regionalitzat % reg./ total

Inversions Administració General de l'Estat 9.739,1 7.773,9 79,8

Inversions empreses 17.189,7 15.138,5 88,1

Transferències de capital* 2.447,9 2.203,1 90,0Regionalitzat en pressupost inicial 567,9 23,2Resta fins 90% 1.635,2 66,8

Abonament total del preu -401,0 -401,0 100,0

Total base 28.975,7 24.714,5 85,318,72% sobre regionalitzat 4.626,6

* Donat que a la liquidació les despeses acaben imputant-se a territoris concrets, a la base de càlcul s'inclou el90% de l'import destinat a transferències de capital, encara que el grau de territorialització en els pressupostosde l'Estat sigui inferior.

26 Resultat pendent de validar per part del grup de treball.

249

QUARTA PART -

EL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2009

251

13. LES PRINCIPALS ÀREES D’ACTUACIÓ

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 13. Les principals àrees d’actuació

253

D’acord amb el l’actual context econòmic de restricció pressupostària, els pressupostos de la

Generalitat per al 2009 són austers i rigorosos i s’orienten cap a les polítiques que més

poden contribuir a dinamitzar i reforçar el creixement de l’economia i també a les polítiques

socials que permeten un adequat funcionament dels serveis públics destinats a garantir el

benestar de les persones. Les grans línies estratègiques que inspiren aquests pressupostos

es basen en els tres eixos que integren el Pla de Govern 2007-2010: reforç de l’estat del

benestar, increment de la qualitat democràtica dels governs i institucions i impuls d’una

economia plena i dinàmica en un territori sostenible.

Reforçar l’Estat del benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada

Seguint la mateixa línia dels darrers anys, les polítiques socials constitueixen una de les

grans prioritats d’aquests pressupostos, amb l’objecte de millorar el benestar de les

persones, en especial dels col·lectius més afectats per l’actual situació de crisi econòmica, i

per a assolir uns serveis públics de qualitat.

En aquesta àrea, destaca la millora dels serveis sanitaris per atendre les necessitats

creixents de la població derivades dels canvis demogràfics i epidemiològics, com també del

fet que una societat amb un nivell de renda més elevat demana prestacions de més qualitat i

amb un alt nivell de tecnificació. En l’àmbit sanitari, aquests pressupostos preveuen un

reforç de les polítiques de salut pública, una millora dels equipaments sanitaris i un avenç en

el desenvolupament dels governs territorials de salut per a adaptarse a la diversitat de cada

territori i, finalment, continuar incidint en la racionalització de la despesa farmacèutica .

L’educació és una altra eina clau per afavorir la cohesió social i aprofundir en el model de

creixement basat en el coneixement. En aquest sentit, es preveu que el 2009 sigui l’any en

que es posin les bases del que ha de ser el nou model educatiu de Catalunya, que pretén

superar les limitacions que el nostre sistema educatiu te actualment i millorar la qualificació

educativa i professional dels ciutadans, amb l’objectiu d’incrementar el capital humà i així,

millorar la competitivitat de l’economia i el benestar del país. En l’àmbit universitari, un dels

principals reptes és avançar en el canvi i modernització del sistema per adaptar-se a l’Espai

europeu d’educació superior.

Les polítiques de promoció i protecció social continuen sent una prioritat, i més en l’actual

situació de conjuntura econòmica, consolidant un nou model de serveis socials. Durant el

2009 es potenciarà l’atenció a les persones que pateixen situacions de dependència, de

pobresa i de risc d’exclusió social i als infants i a les famílies. D’altra banda, aquests


254

pressupostos recullen un compromís amb la cultura i amb l’aplicació de politiques adreçades

a garantir el seu accés a tota la ciutadania.

Incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia dels nostres governs i institucions

Les politiques relacionades amb la seguretat, la protecció civil i l’atenció a les emergències

reben un nou impuls en els pressupostos del 2009, com també aquelles politiques que tenen

per objectiu disposar d’un servei públic de justícia eficaç i accessible per als ciutadans.

Els pressupostos per al 2009 potencien la participació de la ciutadania i enforteixen la

col•laboració entre les diferents administracions, sobretot entre la Generalitat i els governs

locals, dotant de contingut diversos instruments que han de permetre l’adaptació de les

politiques a les necessitats de cada territori.

En aquests comptes públics es posa èmfasi en una orientació de l’administració eficaç i

propera al ciutadà, de manera que es preveu un important esforç per agilitzar els tràmits als

ciutadans i a les empreses i millorar la informació a disposició dels ciutadans per mitjà de les

noves tecnologies, contribuint, en definitiva, a estalviar costos a les empreses i a apropar els

serveis públics a la societat.

Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible

Seguint la línia dels darrers anys, una de les grans prioritats d’aquests pressupostos és la

millora de les bases que fonamenten la competitivitat de l’economia catalana i que

contribueixen a incrementar la seva capacitat de creixement, de manera que durant el 2009

es continuaran impulsant les polítiques que incideixen en el desenvolupament de l’economia

del coneixement, el foment de la innovació tecnològica, la modernització de les

infraestructures i l’augment de la productivitat. En aquest sentit, el principal instrument per

aconseguir aquest objectiu és el nou impuls donat a l’Acord estratègic per la

internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, amb la

formalització de la seva revisió el passat 7 de juliol.

Els pressupostos per al 2009 continuen l’execució de les actuacions previstes al Pla

d’Infraestructures de transport de Catalunya 2007-2026, adreçades, d’una banda, a millorar

la connectivitat per tal d’assolir un país més equilibrat i cohesionat i, d’altra banda, a

desenvolupar un model de mobilitat més sostenible basat en el ferrocarril i el transport

públic. És important assenyalar l’increment previst de la inversió pública, amb l’objectiu de


255

pal·liar la disminució de la construcció residencial, que a més, es veu reforçat per les

inversions a executar a través de mètodes específics de finançament.

En matèria de medi ambient, algunes de les mesures destacables són les inversions per

garantir la disponibilitat i el sanejament de l’aigua, i les destinades a la minimització i

valorització de residus. Aquests pressupostos també presten una especial atenció a les

polítiques d’ocupació per tal de fer front a l’actual conjuntura econòmica i facilitar la

reincorporació a l’activitat productiva d’aquelles persones que es queden a l’atur

Les polítiques d’R+D+i també constitueixen un altre dels eixos importants en l’assignació de

recursos en els comptes del 2009, amb l’objectiu de començar a desplegar el Pacte

Nacional per a la Recerca i la Innovació signat pel conjunt d’universitats, diversos agents

econòmics i socials i la pràctica totalitat dels grups parlamentaris, amb la voluntat de garantir

una composició qualitativa de la despesa que contribueixi a sustentar un model de

creixement amb unes bases sòlides. En l’àmbit del sector industrial, reben un fort impuls

aquells sectors estratègics amb alts nivell de productivitat i elevat potencial de creixement,

que actuen com a difusors de coneixement i tecnologia en el conjunt de la industria catalana.

257

14. EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 14. El finançament de la Generalitat de Catalunya

259

En aquest capítol es presenten les previsions de recursos de la Generalitat de Catalunya per

a l’any 2009, destacant en primer lloc les que es desprenen del model de finançament

autonòmic, que per la seva rellevància i característiques s’analitzen separadament, i en

segon lloc, les xifres de la totalitat del projecte de pressupost d’ingressos. Les dades fan

referència a la Generalitat de Catalunya en sentit estricte, és a dir, no inclouen els ingressos

de cap dels organismes, empreses, ens, fundacions i consorcis que depenen totalment o en

part majoritària de la Generalitat. Val a dir que el subsector Generalitat representa una part

molt important dels recursos de tot el sector públic autonòmic, concretament un 80,4% del

total consolidat per al 2009.

14.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic

El títol VI de l’Estatut d’autonomia preveu un nou model de finançament per a la Generalitat,

que, segons el que estableix la seva Disposició final primera, s’ha d’haver concretat en el

termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut. Aquest termini es va exhaurir el

passat 9 d’agost i, com que en el moment d’elaborar els pressupostos pel 2009 no s’ha

arribat a cap acord amb el govern de l’Estat, les previsions d’ingressos s’ha efectuat segons

el model de finançament vigent des del 2002. Aquest model va ser aprovat per la Llei

orgànica 7/2001, de 27 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 8/1980, de

finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i per la Llei 21/2001, de 27 de

desembre, que regula les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament

de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia.

El bloc de recursos del sistema de finançament de les comunitats autònomes està format

pels tributs cedits per l’Estat, pel fons de suficiència, pels fons específics de l’acord de

finançament i per les transferències de l’acord de finançament sanitari. Per altra part, la

Generalitat, a diferència de la resta de comunitats autònomes, disposa de competències en

matèria de policia autonòmica i com a conseqüència, rep unes transferències de l’Estat pel

seu finançament.

Els tributs cedits parcialment per l’Estat són els següents:

- l’impost sobre la renda de les persones físiques (un 33%);

- l’impost sobre el valor afegit (un 35%);

- l’impost especial sobre alcohols (un 40%);

- l'impost especial sobre hidrocarburs (un 40%);


260

- l’impost especial sobre labors del tabac (un 40%).

Els tributs cedits per l’Estat en un 100% són els següents:

- l’impost sobre el patrimoni;

- l’impost sobre successions i donacions;

- l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats;

- els tributs sobre el joc;

- l’impost especial sobre l’energia;

- l’impost especial sobre determinats mitjans de transport;

- l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs.

La Generalitat de Catalunya té competències normatives sobre els tributs cedits totalment

(excepte en l’impost especial sobre l’energia) i sobre el tram autonòmic de l’IRPF.

Les previsions d’ingressos per al 2009 estan marcades per una situació econòmica poc

favorable amb una previsió de creixement del PIB real d’un -0,1%, que en termes nominals

se situa en un 2,5%. Els factors que més contribueixen a aquesta davallada són la despesa

en consum de les llars (-0,1%) i la formació bruta de capital (-2,2%). En aquest darrer cas

destaca la inversió associada al sector de la construcció que decreix en un 6%, evolució

significativament més negativa que la prevista per al 2008 (-2%).

Aquesta situació incideix notablement en els ingressos de la Generalitat per al 2009, tal i

com ja ha posat de manifest la liquidació dels comptes de la Generalitat per a l’any 2007

(capítol 5 d’aquest informe) i l’estat d’execució dels pressupostos de l’any 2008 (capítol 6

d’aquest informe).

En el quadre 14.1.1 es detallen els recursos derivats del model de finançament autonòmic

previstos en el pressupost de l’any 2009, així com la seva comparació amb l’exercici

anterior. En total, aquests recursos assoleixen els 21.412 milions d’euros, dels quals un

81,7% corresponen a tributs cedits i un 18,3% a ingressos per transferències. Respecte al

2008, els ingressos totals del sistema de finançament es redueixen en un 4,4%. En valors

absoluts, la variació d’aquests ingressos és d’un decrement de 990 milions d’euros.

Per conceptes, destaca la importància de tres figures tributàries: el tram autonòmic de

l’IRPF, que representa un 30,8% dels ingressos total del model de finançament, la

participació en l’IVA, d’on prové el 17,1% dels recursos del model i l’impost sobre

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb un 9,7% del total. En aquest


261

darrer cas, convé remarcar la pèrdua de participació respecte a l’any 2008, on

representaven un 17,1% dels ingressos derivats del model de finançament.

Quadre 14.1.1EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2009INGRESSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENTMilers €

2008 Pressupost

aprovat

2009

Projecte% Variació

09/08

Impost s/successions i donacions 884.000 991.300 12,1Impost s/patrimoni 471.000 538.896 14,4Impost s/transmissions patrimonials i AJD 3.830.700 2.067.919 -46,0Tributs sobre el joc 343.400 319.887 -6,8IRPF (tram autonòmic) 5.363.600 6.594.360 22,9IVA (participació en l'impost estatal) 4.238.800 3.667.708 -13,5Impost s/labors del tabac (participació en l'impost estatal) 562.200 625.488 11,3Impost s/alcohols (participació en l'impost estatal) 105.500 98.569 -6,6Impost s/hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 776.500 746.321 -3,9Impost s/energia (participació en l'impost estatal) 244.800 262.506 7,2Impost s/determinats mitjans de transport (participació en l'impost estatal) 413.500 425.893 3,0Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 171.400 176.499 3,0Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (tram autonòmic) 171.400 176.499 3,0Liquidacions pendents impostos cedits (*) 862.900 805.107 -6,7Total ingressos tributs cedits 18.439.700 17.496.952 -5,1Fons de suficiència 2.944.200 2.847.763 -3,3Fons específics de l'acord de finançament (**) 79.100 79.800 0,9Transferències de l'acord de finançament sanitari (***) 125.600 127.339 1,4Liquidacions garantia assistència sanitària 0 0 --Liquidacions pendents fons de suficiència 193.300 206.032 6,6Policia autonòmica 620.600 654.400 5,4Total ingressos per transferències 3.962.800 3.915.334 -1,2

Total recursos model de finançament 22.402.500 21.412.286 -4,4

(*) Liquidacions pendents impostos s/consums específics, tram autònomic IRPF i participació en l'IVA. (**) Fons de cohesió sanitària i control incapacitat temporal(***) Fons complementari, Pla de Qualitat i Igualtat i Facturació d'accidents laborals i assistència a estrangers no residents.

Quant a les transferències, les més importants en termes quantitatius són les que provenen

del fons de suficiència, que representen un 13,3% dels ingressos del model de finançament,

amb una taxa de creixement negativa d’un 3,3%, d’acord amb l’evolució dels ingressos

tributaris de l’Estat, que és la que determina anualment el creixement del fons de suficiència.

Cal destacar també, la previsió de recursos en concepte de transferències pel finançament

de la policia autonòmica, que és de 654 milions d’euros.

En relació a l’any 2008, les previsions de creixement corresponents al tram autonòmic de

l’IRPF, a la participació en l’IVA i en els impostos especials corresponen als imports facilitats

pel Ministeri d’Economia i Hisenda. Segons aquestes dades, els ingressos per IRPF

creixeran un 22,9%, taxa relativament elevada i que respon a un ajustament de la previsió a

l’evolució real de la recaptació. En aquest sentit, cal dir que els ingressos per IRPF del 2009

en relació a la liquidació prevista per al 2007 suposen una taxa de creixement interanual


262

d’un 8,3%, coherent amb l’evolució de la recaptació per IRPF prevista en el projecte de

Pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Pel que fa als impostos indirectes, el Ministeri

d’Economia i Hisenda preveu taxes de creixement negatives per a l’IVA (-13,5%) i pels

impostos especials sobre alcohols (-6,6%) i sobre hidrocarburs (-3,9%). Aquesta disminució

s’explica per les previsions d’evolució del consum.

Els ingressos en concepte d’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats estan directament relacionats amb l’activitat del sector immobiliari i es preveu

que es redueixin en un 46% respecte les previsions de 2008. Cal precisar que aquest

decreixement es moderarà quan es disposin de les xifres efectives de la recaptació de 2008,

ja que fins el mes de setembre la recaptació d’aquests impostos ja s’ha reduït un 49,2%.

Quant a la resta d’ingressos, l’evolució més positiva correspon als impostos de patrimoni i de

successions i donacions amb increments d’un 14,4% i un 12,1%. Les taxes de creixement

per aquestes dues figures tributàries s’estimen a partir de la recaptació realitzada durant

l’any 2008. Concretament, els drets liquidats entre els mesos de gener i setembre mostren

un creixement del 18,7% per a l’impost de patrimoni -respecte al mateix període de l’any

2007- i del 23,9% per a l’impost de successions i donacions, significativament superior al

previst inicialment.

En relació a l’impost de patrimoni cal recordar que actualment es troba en tramitació

parlamentària al Congrés dels Diputats un projecte de llei que té per objectiu la supressió de

l’impost sobre el patrimoni mitjançant l’aplicació d’un bonificació del 100% de la quota

íntegra. La desaparició efectiva d’aquesta figura -cedida al 100% a les comunitats

autònomes-, exigirà l’oportuna compensació per part de l’Estat. Per tant i a efectes

d’elaboració del pressupost de la Generalitat s’ha inclòs una dotació en concepte d’aquest

impost.

Els ingressos en concepte de liquidacions pendents27 per impostos cedits i fons de

suficiència cauen un 4,3% respecte al pressupost de l’any 2008, i s’explica per les

divergències entre les previsions inicials que realitza el Ministeri d’Economia i Finances i la

recaptació efectiva. Quantitativament, el concepte més important fa referència a les

liquidacions pendents pel tram autonòmic de l’IRPF amb un import de 791 milions d’euros.

27 El pressupost recull la liquidació amb dos anys de decalatge. És a dir, el pressupost de l’any 2009 recull la liquidació

definitiva de l’exercici 2007.


263

14.2. Els ingressos de la Generalitat de Catalunya

En aquest apartat es presenten tots els recursos de la Generalitat previstos per al 2009,

emmarcant els que fan referència al model de finançament, per la seva importància sobre el

total, ja exposats a l’apartat anterior.

En el quadre 14.2.1 es pot observar que els recursos del model de finançament representen

un 72% dels ingressos de la Generalitat de Catalunya previstos per al 2009, pes que

s’incrementa fins al 79,9% si no es consideren les transferències en concepte de participació

dels ens locals en els tributs de l’Estat, en els quals la Generalitat només fa una funció de

caixa pagadora.

Quadre 14.2.1

SUBSECTOR GENERALITAT

Milers €

% Variació Import % s/total Import % s/total 09/08

Recursos model de finançament 22.402.500 79,3 21.412.286 72,0 -4,4Participació ens locals tributs de l'Estat 2.888.300 10,2 2.917.182 9,8 1,0Altres ingressos no financers 1.009.800 3,6 1.346.446 4,5 33,3Ingressos financers 1.942.742 6,9 4.054.844 13,6 108,7

Total 28.243.342 100,0 29.730.757 100,0 5,3

2008 Pressupost aprovat 2009 Projecte

EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2009

RESUM PER GRUPS D'INGRESSOS

En el quadre 14.2.2 es detallen els ingressos del subsector Generalitat segons la seva

classificació econòmica. Tal i com es pot apreciar, l’any 2009 l’estructura d’ingressos canvia

de forma substancial respecte al 2008, com a conseqüència de l’actual conjuntura de

recessió econòmica. Aquest context incideix negativament en els recursos de caràcter

tributari que passen d’un 66,2% dels ingressos totals a un 59,8%. Per la seva banda, les

transferències corrents representen el 25,5% del total i provenen, en la seva major part, de

l’Estat (fons de suficiència i participació dels ens locals en els tributs de l’Estat).

Quant als ingressos financers, les dades mostren un augment de la seva participació al

passar d’un 6,9% del total a un 13,6%. Aquests valors s’expliquen per l’evolució prevista

dels ingressos en concepte de deute públic del subsector Generalitat, que l’any 2008 es van

preveure en 1.943 milions d’euros i que l’any 2009 s’estimen en 4.055 milions d’euros.

L’increment del recurs al deute en els comptes per al 2009 s’explica per l’augment en les


264

necessitats de finançament previstes, tal i com recull el compte financer (que es presenta en

el tercer apartat d’aquest capítol).

Pel que fa a la resta d’ingressos, les taxes i altres ingressos representen un 2% del total i els

ingressos de capital, procedents bàsicament del sector públic estatal i de la Unió Europea,

aporten un 0,8% dels ingressos totals de la Generalitat.

Quadre 14.2.2

SUBSECTOR GENERALITAT

Milers €

Import % s/total Import % s/total

1. Impostos directes 7.448.500 26,4 8.931.331 30,0 19,92. Impostos indirectes 10.662.800 37,8 8.261.034 27,8 -22,53. Taxes i altres ingressos 596.500 2,1 599.732 2,0 0,54. Transferències corrents 7.296.000 25,8 7.579.276 25,5 3,95. Ingressos patrimonials 50.200 0,2 53.861 0,2 7,3Total ingressos corrents 26.054.000 92,2 25.425.234 85,5 -2,46. Alienació d'inversions reals 10.000 0,0 0 0,0 -7. Transferències de capital 236.600 0,8 250.680 0,8 6,0Total ingressos de capital 246.600 0,9 250.680 0,8 1,78. Actius financers 0 0,0 0 0,0 -9. Passius financers 1.942.742 6,9 4.054.844 13,6 108,7Total ingressos financers 1.942.742 6,9 4.054.844 13,6 108,7

Total ingressos 28.243.342 100,0 29.730.757 100,0 5,3


CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS

2008 Pressupost aprovat % Variació 09/08

2009 Projecte

Quant a l’evolució respecte al 2008, les previsions d’ingressos per al 2009 es caracteritzen

per una important reducció amb una taxa de creixement negativa per als ingressos corrents

d’un -2,4%. Concretament, la previsió pel que fa als impostos indirectes és d’una reducció

d’un 22,5% a la que hi contribueixen de forma determinant l’impost sobre transmissions

patrimonials i actes jurídics documentats i l’IVA amb reduccions del 46% i del 13,5%,

respectivament. Aquest mal comportament implica que el pes d’aquestes figures impositives

en els ingressos tributaris passi d’un 43,3% en el pressupost per a l’any 2008, a un 32,2%

en el pressupost per a l’any 2009.

Tanmateix, els impostos directes creixen substancialment com a conseqüència del bon

comportament de l’impost de successions i donacions, patrimoni i IRPF. En aquesta darrer

cas, la taxa de creixement recull l’efecte d’una millor aproximació de les previsions

facilitades pel Ministeri d’Economia i Hisenda a les dades finals de liquidació, tal i com s’ha

indicat anteriorment.


265

Les transferències corrents creixen un 3,9% tot i les negatives previsions del fons de

suficiència. Això s’explica, per l’augment dels imports vinculats a transferències de caràcter

finalista procedents del sector públic estatal, en especial de l’INEM i de la Unió Europea

(FSE).

El gràfic 14.2.1 posa de manifest la importància dels diferents elements que configuren els

ingressos de la Generalitat previstos per al 2009. En conjunt, els recursos derivats dels

tributs cedits representen un 56,1% del pressupost total, amb una reducció de sis punts

respecte als pressupostos de l’any 2008. De la resta d’elements destaquen la participació

dels ens locals en els tributs de l’Estat amb un 9,8% i el fons de suficiència amb un 9,6%, de

manera que aquests tres grups d’ingressos absorbeixen un 75,5% de la previsió total de

recursos de l’any 2009.

Gràfic 14.2.1

SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ DELS INGRESSOS


Impost s/transmissions patrimonials i AJD

7,0%Altres tributs cedits

14,7%

Altres ingressos model finançament

6,3%

Participació ens locals 9,8%

Altres ingressos no financers

4,5%

Ingressos financers13,6%

Fons de suficiència9,6%

Participació en l'IVA12,3%

Tram autonòmic IRPF22,2%

267

15. LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 15. Les inversions de la Generalitat de Catalunya

269

Les despeses de capital consolidades pressupostades per a l’any 2009 pel conjunt del

sector públic de la Generalitat de Catalunya són de 5.494,4 milions d’euros, el que

representa un increment del 4,7% respecte al pressupost de l’any 2008.

Les inversions reals (capítol 6) se situen en 4.581,5 milions d’euros, amb un increment del

9,9% (412,5 milions d’euros), mentre que les transferències de capital (capítol 7) suposen

912,9 milions (un 15,3% menys que l’any anterior).

Quadre 15.1.1LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Milers €2008 2009

CapítolsPressupost

aprovat Projecte

6. Inversions reals 4.169.069 4.581.516 9,97. Transferències de capital 1.077.679 912.907 -15,3

Total despeses de capital 5.246.748 5.494.423 4,7

% Variació 09/08

DESPESES DE CAPITAL CONSOLIDADES PRESSUPOSTADES PEL CONJUNT DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT.

Si s’analitza el pressupost per a l’any 2009 tenint en consideració les inversions

extrapressupostàries, es pot observar que l’esforç inversor total de la Generalitat és superior

al que es mostra en el quadre 15.1.1. El volum d’inversió finançada en base als sistemes

específics (concessió, drets de superfície i mètode alemany) és de 1.086,8 milions d’euros,

que sumats als 5.494,4 milions d’euros de despesa de capital pressupostada, situa el total

d’actuacions inversores del conjunt del sector públic per a l’exercici 2009 en 6.581,2 milions

d’euros (un 11,4% superior a l’any 2008). El quadre 15.1.2. mostra aquesta evolució.

9nforme econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 15. Les inversions de la Generalitat de Catalunya

270


Milers €2008 2009

Pressupost aprovat Projecte

A.- Finançat amb pressupost

Capítol 6. Inversions reals 4.169.069 4.581.516 9,9Capítol 7. Transferències de capital 1.077.679 912.907 -15,3

A.- Total inversió pressupostada 5.246.748 5.494.423 4,7

B.- Sistemes de finançament específics

Concessió21. Justícia 64.171 - -100,0521. Carreteres 244.203 318.072 30,2522. Infraestructures ferroviàries - 449.970 -Total concessió 308.374 768.042 149,1

Drets de Superfície21. Justícia 138.874 97.535 -29,822. Seguretat i protecció civil 27.301 - -100,0Total drets de superfície 166.175 97.535 -41,3

Mètode alemany521. Carreteres 60.302 47.022 -22,0522. Infraestructures ferroviàries 81.073 122.967 51,7562. Transf. i millora en matèria de regadius 43.764 51.216 17,0Total mètode alemany 185.139 221.204 19,5

B- Total inversió amb sistemes específics 659.688 1.086.782 64,7

TOTAL ACTUACIONS INVERSORES (A+B) 5.906.437 6.581.205 11,4

% Variació 09/08

TOTAL INVERSIONS A EXECUTAR PEL CONJUNT DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El gràfic 5.5.1 mostra l’evolució de la inversió total de la Generalitat (que inclou tant la

inversió pressupostària de capítol 6 com la extrapressupostària) per al període 1992-2009.

Tal i com es pot observar, la tendència a l’increment de la inversió es veu reforçada per la

inversió extrapressupostària que la Generalitat de Catalunya realitza des de l’any 2004.


271

Gràfic 5.5.1EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ TOTAL DE LA GENERALITAT

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Anys

Mili

ons

d'eu

ros

Inversió pressupostària (Cap. 6)Inversió total (inclou Cap. 6 i extrapressupostària)

De les dades que es recullen en aquest apartat en relació a les inversions de la Generalitat

de Catalunya per a l’any 2009, cal resaltar les següents qüestions:

− S’observa una voluntat de continuar incrementant l’esforç inversor amb un doble

objectiu: d’una banda, contrarestar el dèficit d’infraestructures que arrossega

històricament Catalunya i d’altra banda, atenuar la desacceleració de la demanda

agregada de l’economia i, en particular, de la construcció residencial. El volum de les

actuacions inversores, que en termes absoluts supera el 6.500 milions d’euros,

representa un màxim històric en els valors previstos per la Generalitat de Catalunya

al llarg d’un exercici, i representa el 3,0% del PIB.

− Si s’analitza la vessant territorial de la inversió s’observa que la major inversió en

termes absoluts es dóna en l’Àmbit Metropolità. Tot i això, en termes relatius, hi ha

quatre àmbits territorials on el volum d’inversió per habitant és superior al de l’Àmbit

Metropolità. Entre aquestes hi detaquen dos: l’Alt Pirineu i Aran i l’Àmbit de Ponent.

− En realitzar l’anàlisi de la vessant de les polítiques de despesa, són les polítiques de

transport (principalment infraestructures ferroviàries i carreteres), cicle de l’aigua,

educació i habitatge i actuacions urbanes les que concentren la major part de la

inversió per al 2009 (67,0% del total de la inversió prevista).


272

En la resta del capítol es fa una anàlisi des d’una vessant territorial i sectorial centrada

bàsicament en la inversió real (capítol 6) pressupostada l’any 2009.

Anàlisi de la inversió real des de la vesant territorial

A l’hora d’analitzar la inversió comarcalitzada cal tenir en compte que els beneficis socials

generats per un projecte d’inversió s’estenen territorialment molt més enllà de la seva

ubicació física. Així doncs, les inversions d’una determinada comarca poden generar

importants externalitats positives sobre les comarques veïnes i a l’inrevés. Aquest fet cal

tenir-lo molt present a l’hora d’analitzar la inversió en una determinada comarca,

especialment si tenim en compte la petita dimensió relativa d’algunes d’elles.

Els quadres 15.1.3 i 15.1.4 mostren la distribució de la inversió real consolidada per

subsectors i comarques, així com per àmbits del Pla territorial general respectivament.


273

Quadre 15.1.3LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE LES INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES L'ANY 2009Milers €

CatSalut, Empreses Consorcis TOTALGeneralitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. Consolidat %

Alt Camp 1.021 1.244 - - 10.561 - 12.825 0,4Alt Empordà 2.515 - - - 37.636 - 40.151 1,2Alt Penedès 541 2.068 127 - 19.083 1.148 22.967 0,7Alt Urgell 246 - - - 10.921 - 11.167 0,3Alta Ribagorça 44 427 - - 1.596 - 2.067 0,1Anoia 3.035 - - - 35.512 - 38.547 1,1Bages 2.859 293 830 - 43.782 - 47.764 1,4Baix Camp 1.045 727 - - 26.367 25 28.164 0,8Baix Ebre 4.225 87 40 - 21.684 - 26.036 0,8Baix Empordà 6.348 - - - 108.477 - 114.824 3,4Baix Llobregat 7.289 1.784 - 300 227.674 3.434 240.481 7,1Baix Penedès 1.709 - - - 16.757 - 18.466 0,5Barcelonès 106.518 10.311 6.468 194 1.390.345 105.485 1.619.321 47,5Berguedà 1.541 - - - 4.350 - 5.891 0,2Cerdanya 371 - - - 20.831 - 21.202 0,6Conca de Barberà 310 1.025 - - 5.370 - 6.705 0,2Garraf 2.333 438 - - 11.306 - 14.077 0,4Garrigues 1.427 100 - - 54.271 7 55.804 1,6Garrotxa 1.281 - - - 56.229 6 57.517 1,7Gironès 7.042 445 - 9 34.708 4.800 47.004 1,4Maresme 4.880 6.228 - - 50.518 1.250 62.875 1,8Montsià 5.454 142 - - 20.342 - 25.938 0,8Noguera 1.543 159 - - 26.292 138 28.132 0,8Osona 4.504 - - - 75.607 6.600 86.712 2,5Pallars Jussà 333 - 40 - 8.216 - 8.589 0,3Pallars Sobirà 9.953 - - - 16.423 - 26.376 0,8Pla d'Urgell 1.527 328 - - 8.559 7 10.420 0,3Pla de l'Estany 48 - - - 2.870 - 2.919 0,1Priorat 103 381 - - 953 - 1.438 0,0Ribera d'Ebre 989 4.238 - - 11.266 - 16.493 0,5Ripollès 467 - - - 13.943 - 14.410 0,4Segarra 170 - - - 25.308 20 25.498 0,7Segrià 5.894 150 - 55 121.534 50 127.683 3,7Selva 9.445 2.508 - - 57.993 1.685 71.631 2,1Solsonès 151 - - - 3.203 - 3.354 0,1Tarragonès 9.953 2.021 - 9 28.910 2.539 43.432 1,3Terra Alta 2.363 286 - - 14.404 - 17.053 0,5Urgell 70 - - - 85.461 - 85.532 2,5Val d'Aran 998 - - - 3.699 - 4.697 0,1Vallès Occidental 4.956 6.241 567 - 177.937 29.487 219.189 6,4Vallès Oriental 10.179 25.519 1.712 - 54.823 588 92.823 2,7

Total comarcalitzat 225.681 67.149 9.785 566 2.945.723 157.269 3.406.172 100,0

No comarcalitzat 250.342 44.686 31.759 258 838.534 9.764 1.175.344

TOTAL Consolidat (*) 476.023 111.835 41.544 824 3.784.257 167.032 4.581.516

(*) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, Forestal Catalana, Institut Català d’Oncologia (ICO), Consorci Sanitari de Barcelona i Consorci d'Educació de Barcelona.


274


Milers €CatSalut, Empreses Consorcis TOTAL

Generalitat ICS i ICASS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. Consolidat %

Àmbit Metropolità 136.696 52.590 8.875 494 1.931.686 141.392 2.271.733 66,7Comarques Gironines 27.147 2.953 - 9 311.856 6.491 348.456 10,2Camp de Tarragona 14.141 5.397 - 9 88.919 2.564 111.030 3,3Terres de l'Ebre 13.030 4.753 40 - 67.696 - 85.519 2,5Àmbit de Ponent 10.631 736 - 55 321.425 221 333.068 9,8Comarques Centrals 12.090 293 830 - 162.455 6.600 182.267 5,4Alt Pirineu i Aran 11.946 427 40 - 61.686 - 74.098 2,2

Total Comarcalitzat 225.681 67.149 9.785 566 2.945.723 157.269 3.406.172 100,0

No comarcalitzat 250.342 44.686 31.759 258 838.534 9.764 1.175.344

TOTAL Consolidat (*) 476.023 111.835 41.544 824 3.784.257 167.032 4.581.516

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL DE LES INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES L'ANY 2009


Globalment, les inversions reals consolidades de l’any 2009 presenten un grau de

territorialització del 74,3%. Les inversions no territorialitzades corresponen a actuacions que

per la seva tipologia no poden ser assignades a un territori concret, o bé afecten

simultàniament a diverses comarques.

Respecte a la distribució de la inversió per subsectors, s’observa com la inversió es

canalitza principalment a través de les empreses públiques, les quals representen en torn al

82,6% de la inversió total consolidada (un 86,5% si considerem exclusivament la part de la

inversió territorialitzada).

El quadre 15.1.5 mostra la inversió per càpita (segons població del padró municipal del

2007, l’últim disponible) per àmbits del Pla territorial general.


275


Milers €Inv. consolidada Inv per càpita Índex(milers d'euros) % (euros/hab) (com= 100)

Àmbit Metropolità 2.271.733 66,7 467,76 99Comarques Gironines 348.456 10,2 503,64 107Camp de Tarragona 111.030 3,3 192,98 41Terres de l'Ebre 85.519 2,5 468,70 99Àmbit de Ponent 333.068 9,8 977,24 207Comarques Centrals 182.267 5,4 372,34 79Alt Pirineu i Aran 74.098 2,2 1.002,60 212

Total Comarcalitzat 3.406.172 100,0 472,39 100

No comarcalitzat 1.175.344 163,00

TOTAL Consolidat (*) 4.581.516 635,39

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL DE LES INVERSIONS REALS PER CÀPITA. ANY 2009


Si comparem les dades d’inversió per àmbits del Pla territorial general, el major volum

d’inversió es concentra en l’Àmbit Metropolità, amb 2.271,7 milions d’euros (el 66,7% del

total de la inversió territorialitzada).

A més distància trobem les comarques Gironines (348,5 milions d’euros, el 10,2%), l’Àmbit

de Ponent (333,1 milions d’euros, el 9,8%), les comarques Centrals (182,3 milions d’euros,

el 5,4%), el Camp de Tarragona (111,0 milions d’euros, el 3,3%) i les Terres de l’Ebre (85,5

milions d’euros, el 2,5%) i, finalment, l’Alt Pirineu i Aran (74,1 milions d’euros, el 2,2%).

Tanmateix, la situació varia si es considera les inversió en termes per càpita; llavors l’àmbit

més beneficiat és el de l’Alt Pirineu i Aran, amb 1.002,60 euros/hab., seguit de l’Àmbit de

Ponent amb 977,24 euros/hab.

El quadre 15.1.6 compara la inversió pressupostada l’any 2009 amb la de l’any 2008.


276

Quadre 15.1.6LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYACOMPARACIÓ DE LA INVERSIÓ REAL PRESSUPOSTADA PER ÀMBITS TERRITORIALSMilers €

Aprovat Projecte Variació 2008 20092008 2009 abs % eur / hab eur / hab

Àmbit Metropolità 2.032.353 2.271.733 239.380 11,8 418 468Comarques Gironines 300.613 348.456 47.843 15,9 434 504Camp de Tarragona 158.556 111.030 -47.526 -30,0 276 193Terres de l'Ebre 90.035 85.519 -4.516 -5,0 493 469Àmbit de Ponent 300.106 333.068 32.963 11,0 881 977Comarques Centrals 164.701 182.267 17.567 10,7 336 372Alt Pirineu i Aran 68.323 74.098 5.776 8,5 924 1.003

Total Comarcalitzat 3.114.687 3.406.172 291.485 9,4 432 472

No comarcalitzat 1.054.383 1.175.344 120.961 11,5 146 163

TOTAL Consolidat (*) 4.169.069 4.581.516 412.446 9,9 578 635


El principal augment de la inversió en termes absoluts es dóna en l’Àmbit Metropolità degut

a l’increment de la inversió pressupostada en infraestructures ferroviàries. En aquest sentit,

cal posar de manifest que la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona continua sent

un dels principals projectes inversors del Govern, amb una dotació de 855,4 milions d’euros

per al 2009 (als que cal afegir 450,0 milions d’euros més finançats amb caràcter

extrapressupostari).

Finalment, el quadre 15.1.7 mostra la distribució per àmbits del Pla territorial de la inversió a

executar l’any 2009 finançada amb sistemes específics, sense repercussió directa sobre el

pressupost de l’exercici.


277


Milers €Dret de Mètode Inv. per càpita

Concessió Superfície Alemany TOTAL % (euros / hab) Índex

Àmbit Metropolità 449.970 14.989 136.342 601.301 79,4 123,81 117,9Comarques Gironines - 55.084 19.945 75.029 9,9 108,44 103,3Camp de Tarragona - 15.000 400 15.400 2,0 26,77 25,5Terres de l'Ebre - - 42.176 42.176 5,6 231,15 220,1Àmbit de Ponent - 1.500 16.726 18.226 2,4 53,47 50,9Comarques Centrals - 3.806 1.251 5.056 0,7 10,33 9,8Alt Pirineu i Aran - - - - - - -

Total Territorialitzat 449.970 90.378 216.840 757.188 100,0 105,01 100,0

No Territorialitzable 318.072 7.157 4.365 329.594 45,71

TOTAL ESPECÍFICS 768.042 97.535 221.204 1.086.782 150,72

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL D'ALTRES INVERSIONS AMB SISTEMES DE FINANÇAMENT ESPECÍFICS. ANY 2009

Anàlisi de la inversió real en base a les polítiques de despesa

El quadre 15.1.8 mostra la distribució de la inversió real consolidada distribuïda per

polítiques de despesa.

Tal i com es pot observar, la principal política receptora de les inversions reals consolidades

per a l’any 2009 és la del transport, amb 1.776,1 milions d’euros, on cal destactar la inversió

prevista en infraestructures ferroviàries (27,2% de la inversió total) i carreteres (10,4% de la

inversió total).

La segona política amb major volum inversor de les inversions reals és la del cicle de l’aigua,

on s’ha pressupostat per a l’any 2009 564,0 milions d’euros (12,3% de la inversió total).

En tercer lloc trobem la política d’educació (395,2 milions d’euros, el 8,6%), seguida de la

d’habitatge i actuacions urbanes (388,2 milions d’euros, el 8,5% de la inversió total prevista

per a l’any 2009).


278

Quadre 15.1.8LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL CONSOLIDADA PER POLÍTIQUES DE DESPESA.Milers €

2008 2009Política de despesa (*) Aprovat % s/total Projecte % s/total

11 Alta direcció Generalitat i el seu Govern 15.780 0,4 14.083 0,3 -10,812 Administració i serveis generals 299.620 7,2 225.288 4,9 -24,813 Participació ciutadana i processos electorals 278 0 790 0,0 184,01. Funcionament institucions i ad. general 315.678 7,6 240.161 5,2 -23,921 Justícia 51.000 1,2 25.093 0,5 -50,822 Seguretat i protecció civil 89.017 2,1 76.824 1,7 -13,723 Rel. exteriors i cooperació desenv. 413 0,0 35 0,0 -91,42. Serveis públics generals 140.430 3,4 101.953 2,2 -27,431 Protecció social 75.977 1,8 73.229 1,6 -3,632 Promoció social 14.676 0,4 29.291 0,6 99,633 Foment de l’ocupació 1.665 0,0 1.445 0,0 -13,23. Protecció i promoció social 92.318 2,2 103.965 2,3 12,641 Salut 228.428 5,5 279.195 6,1 22,242 Educació 465.068 11,2 395.226 8,6 -15,043 Habitatge i altres actuacions urbanes 383.845 9,2 388.910 8,5 1,344 Cultura i esports 48.984 1,2 29.741 0,6 -39,345 Llengua catalana 760 0,0 275 0,0 -63,846 Consum 811 0,0 811 0,0 0,04. Producció béns públics de caràcter social 1.127.896 27,1 1.094.158 23,9 -3,051 Cicle de l’aigua 404.217 9,7 563.958 12,3 39,5521 Carreteres 346.146 8,3 475.409 10,4 37,3522 Infraestructures ferroviàries 986.422 23,7 1.248.316 27,2 26,5523 Suport al transport públic de viatgers 1.301 0,0 1.341 0,0 3,1524 Ports i transport marítim 28.610 0,7 12.898 0,3 -54,9525 Aeroports i transport aeri 48.089 1,2 24.870 0,5 -48,3526 Logística i altres act. transport mercaderies 27.393 0,7 13.241 0,3 -51,753 Soc. informació i coneixement i telecomunic. 177.571 4,3 167.867 3,7 -5,554 Urbanisme i ordenació del territori 153.469 3,7 148.134 3,2 -3,555 Actuacions ambientals 46.772 1,1 59.224 1,3 26,656 Infraestructures agràries i rurals 197.051 4,7 234.327 5,1 18,957 Recerca, desenvolupament i innovació 32.735 0,8 33.155 0,7 1,358 Altres actuacions de caràcter econòmic 8.621 0,2 17.184 0,4 99,35. Prod. béns públics de caràcter econòmic 2.458.397 59,0 2.999.924 65,5 22,061 Agricultura, ramaderia i pesca 4.331 0,1 3.557 0,1 -17,962 Indústria 7.700 0,2 10.594 0,2 37,663 Energia i mines - 0,0 589 0,0 -64 Comerç 746 0,0 1.274 0,0 70,765 Turisme i oci 12.404 0,3 23.569 0,5 90,066 Desenvolupament empresarial 10 0,0 80 0,0 0,067 Sector financer 9.143 0,2 1.677 0,0 -81,768 Defensa de la competència 16 0,0 16 0,0 0,06. Foment i regulació sectors productius 34.351 0,8 41.356 0,9 20,471 Suport financer als ens locals - 0,0 - 0,0 0,07. Suport financer als ens locals 0 0,0 0 0,0 0,081 Fons de contingència - 0,0 - 0,0 0,08. Fons de contingència 0 0,0 0 0,0 0,091 Amortització i desp. financeres deute públic - 0,0 - 0,0 0,09. Deute públic 0 0,0 0 0,0 0,0

Total inversió real consolidada 4.169.069 100,0 4.581.516 100,0 9,9(*) La política de despesa 52.- Transport, es mostra desagregada entre els diferents programes que la integren.

% Variació 09/08

El gràfic 15.1.2 mostra també la distribució de la inversió real consolidada del conjunt del

sector públic per polítiques de despesa.


279

Gràfic 15.1.2INVERSIÓ REAL CONSOLIDADA PER SECTORS D'INVERSIÓ. PRESSUPOST 2009

Transport38,8%

Cicle de l’aigua12,3%Educació

8,6%

Habitatge i altres actuacions

urbanes8,5%

Salut6,1%

Infraestructures agràries i rurals

5,1%

Administració i serveis generals

4,9%

Resta inversions15,7%

Com a actuacions més destacades en matèria d’infraestructures ferroviàries podem citar la

construcció de la línia 9 del metro, amb una inversió de 855,4 milions d’euros, el

perllongament de la línia 5 del metro, tram Horta – Vall d’Hebron (55,5 milions d’euros), les

obres per al desdoblament de via entre l’estació de Martorell i Olesa de Montserrat dels FGC

(18,0 milions d’euros) o les obres a les estacions Roquetes i Trinitat Nova de la L-3 (14,6

milions d’euros).

En matèria de carreteres cal destacar la construcció de la C-37 en el tram Torelló – Túnel de

Braccons – La Vall d’en Bas (82,7 milions d’euros), el desdoblament de la C-31 Palamós –

Palafrugell (45,6 milions d’euros), la construcció de la C-25 en el tram Cervera – Caldes de

Malavella (40,0 milions d’euros), la construcció de carril Bus – VAO de la C-58 (37,5 milions

d’euros), la construcció de la Ronda Sud Igualada en el seu tram de l’enllaç de la C-241 i la

B-213 Igualada – Santa Margarida (15,0 milions d’euros) i la construcció del nou pont sobre

el riu Ebre a la TV-3404 a Deltebre – Sant Jaume d’Enveja.

La segona política de despesa en termes quantitatius és la del cicle de l’aigua, amb una

inversió pressupostada de 564,0 milions d’euros, que suposa el 12,3% del total, i en ella


280

destaquen actuacions com l’obra de connexió entre l’ITAM de Tordera i ETAP Cardedeu

(75,9 milions d’euros), la dessaladora metropolitana de Barcelona (66,0 milions d’euros), les

obres per a la connexió Fontsanta – Trinitat (47,5 milions d’euros) o l’ampliació de la

dessaladora de la Tordera (20,7 milions d’euros).

La següent política de despesa en volum inversor és l’Educació, amb un global de 395,2

milions d’euros (el 8,6% del total), on destaquen actuacions com el CEIP Montnegre de Sant

Celoni (4,2 milions d’euros), el CEIP Plaça Països Catalans de Lleida (3,9 milions d’euros),

l’IES Lo pla d’Urgell de Bellpuig i els CEIPs Domeny de Girona, Sant Bernat Calvó de Reus i

Velàzquez de Terrassa (amb una inversió de 3,7 milions d’euros per a cada un d’ells).

La política relativa a l’Habitatge i altres actuacions urbanes ocupa el quart lloc en quant a

volum d’inversió amb un total de 388,9 milions d’euros. Hi destaquen les actuacions a l’Horta

de la Valira de la Seu d’Urgell (5,7 milions d’euros), Colònia Güell de Santa Coloma de

Cervelló (5,6 milions d’euros) i a Gornal de l’Hospitalet de Llobregat (5,0 milions d’euros).

També destaquen les inversions en matèria de Salut (279,2 milions d’euros), on es preveu la

construcció del nou Hospital d’Olot (7,1 milions d’euros) i la construcció i/o reformes d’un

elevat nombre de CAPs.

Les infraestructures agràries i rurals suposen una inversió de 234,3 milions d’euros. Hi

destaquen les obres per a la construcció de Canal Segarra – Garrigues (150,1 milions

d’euros).

Altres polítiques de despesa d’importància són la de l’Administració i Serveis, amb 225,3

milions d’euros, Societat de la Informació i coneixement i Telecomunicacions, amb 167,9

milions d’euros, la d’Urbanisme i ordenació del territori, amb una inversió global de 148,1

milions d’euros, la Seguretat i protecció civil (76,8 milions d’euros) la Protecció social (73,2

milions d’euros), les actuacions ambientals (59,2 milions d’euros) i la Recerca i

desenvolupament (33,2 milions d’euros).

Respecte a les inversions finançades amb sistemes específics cal destacar, entre d’altres,

les obres de les estacions de la futura Línia 9 de metro (450,0 milions d’euros), el

desdoblament de la C-25 tram Cervera – Caldes de Malavella (179,6 milions d’euros), el

desdoblament de la C-17 tram Centelles – Ripoll (91,8 milions d’euros), el nou centre

penitenciari “Puig de les Basses” a Figueres (50,1 milions d’euros), les carreteres C-15 i C-

37 tram Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès – Igualada i Manresa (43,9 milions


281

d’euros), el perllongament dels FGC a Terrassa (34,8 milions d’euros) i la construcció del

centre penitenciari Mas d’Enric a Catllar (15,0 milions d’euros).

283

16. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Projecte) 16. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya

285

En aquest capítol es presenten les grans xifres del projecte de pressupostos consolidats de

la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009. Aquests pressupostos, en la línia iniciada l’any

2006, segueixen avançant en la pressupostació orientada a resultats, amb la finalitat última

de millorar l’eficàcia, l’eficiència i la transparència en l’assignació i en la gestió dels recursos

públics.

L’àmbit institucional en què s’emmarca el projecte de pressupostos consolidats del sector

públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009 inclou:

− L’Administració de la Generalitat, en la qual s’inclouen el Parlament i els organismes

estatutaris i consultius, els departaments del Govern i els fons pressupostaris no

departamentals.

− El Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut

Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

− Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

− Les entitats autònomes de caràcter comercial i financer.

− Les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat.

− Les societats mercantils en què la Generalitat participa directament, d’una manera

total o majoritària.

− Els consorcis amb participació majoritària directa de la Generalitat.

− Les fundacions amb participació total o majoritària directa de la Generalitat.

En compliment del que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i d’acord amb el

principi de transparència, s’amplia l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat a

totes aquelles entitats que complint amb el criteri de participació majoritària, encara no hi

han estat incloses; d’aquesta manera s’aprofundeix en la consideració global de l’actuació

pública del conjunt de la Generalitat, amb independència de la forma institucional o el tipus

de participació que s’adopti per gestionar els recursos públics.

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 inclouen un total de 203

pressupostos28. En relació al pressupost aprovat per al 2008, el pressupost per al 2009

inclou 65 noves entitats29 (una entitat autònoma administrativa, tres entitats de dret públic,

una societat mercantils, 31 consorcis i 29 fundacions) i s'ha suprimit una societat mercantil. 28 1 Generalitat, 3 SCS, ICS i ICASS, 26 entitats autònomes administratives, 4 entitats autònomes comercials i financeres, 41

entitats de dret públic, 32 societats mercantils, 65 consorcis i 31 fundacions. 29 De les 65 entitats que s’incorporen per primer cop als pressupostos, 59 ja existien, 5 són de nova creació i una fruit d’un

recent traspàs (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona).


286

Així, l’augment més significatiu en el nombre d’entitats es produeix en els subsectors de

consorcis i fundacions, atès que fins els pressupostos del 2008 només s’incorporaven els

pressupostos d’aquells consorcis i fundacions classificats en el sector Administració pública

de la Generalitat d’acord amb el SEC.

16.1. Els ingressos consolidats

El pressupost d’ingressos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009

és de 36.985 milions d’euros, amb un increment del 6,4% respecte al 2008. En termes

homogenis, és a dir considerant les mateixes entitats que l’any 2008, l’augment relatiu passa

a ser del 5,8%.

Per tipologia d’ingressos, els més importants són els de caràcter corrent, amb un pes del

77,6% sobre el total, seguit dels de caràcter financer, amb un pes del 17,4%, i per últim, els

ingressos de capital, amb un 5%. Aquesta composició, però, és heterogènia entre

subsectors, essent les transferències corrents la principal font d’ingressos de les entitats

dels subsectors CatSalut, ICS i ICASS, entitats autònomes administratives i fundacions,

mentre que, per exemple, els ingressos en concepte de taxes són més rellevants

quantitativament en els subsectors entitats autònomes comercials i financers, entitats de dret

públic, societats mercantils i fundacions, que en la resta de subsectors. Un altre tret

diferencial és que els ingressos per alienació d’inversions reals i els ingressos de capital són

més importants, en termes relatius, en les societats mercantils i les entitats de dret públic

que en la resta de subsectors.


287

Quadre 16.1.1

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €

2008 2009

CapítolsPressupost

aprovat Projecte

1. Impostos directes 7.448.500 8.931.331 19,92. Impostos indirectes 10.662.800 8.261.034 -22,53. Taxes i altres ingressos 2.687.912 2.987.070 11,14. Transferències corrents 7.876.538 8.176.628 3,85. Ingressos patrimonials 260.720 339.704 30,3Total ingressos corrents 28.936.470 28.695.767 -0,86. Alienació d'inversions reals 1.013.716 711.229 -29,87. Transferències de capital 503.886 1.156.761 129,6Total ingressos de capital 1.517.602 1.867.990 23,18. Actius financers 737.812 529.706 -28,29. Passius financers 3.558.152 5.891.664 65,6Total ingressos financers 4.295.964 6.421.370 49,5

Total ingressos 34.750.037 36.985.127 6,4

% Variació 09/08

ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2009

Pel que fa a l’estructura del pressupost consolidat, els ingressos corrents disminueixen en el

seu conjunt en un 0,8%, fet que s’explica per la reducció en un 22,5% dels impostos

indirectes, que en part es compensa amb l’augment d’un 19,9% dels impostos directes i, en

menor mesura, amb l’increment previst en concepte de taxes, transferències corrents i

ingressos patrimonials. Cal precisar que la reducció en la previsió de recaptació dels

impostos indirectes es modera si es tenen en compte les xifres efectives de recaptació del

2008, d’acord amb les dades obtingudes durant aquest exercici.

Les transferències de capital presenten un creixement molt elevat, mentre que els ingressos

per alienació d’inversions reals es preveuen menors que l’any anterior, de manera que en

conjunt, els ingressos de capital augmenten un 23,1%, passant d’un pes en el pressupost

total d’ingressos d’un 4,4% l’any 2008 a un pes d’un 5% l’any 2009.

Finalment, l’any 2009 s’han previst uns ingressos financers per valor de 6.421 milions

d’euros, xifra que suposa un increment del 49,5% en relació a l’any anterior, que respon en

part a refinançaments de l’ a les necessitats per a finançar el dèficit previst.


288

Qua

dre

16.1

.2E

LS P

RE

SSU

PO

STO

S C

ON

SO

LID

ATS

DE

L SE

CTO

R P

ÚBL

IC D

E LA

GEN

ER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NYA

PER

AL

2009

ÀM

BIT

SE

CTO

R P

ÚB

LIC

Mile

rs €

Cap

ítols

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i

ICA

SS

Entit

ats

Aut

ònom

es

Adm

inis

trat

ives

Entit

ats

Aut

ònom

es

Com

erci

als

i Fin

.

Entit

ats

Dre

t Pú

blic

Soci

etat

s M

erca

ntils

Con

sorc

isFu

ndac

ions

Tran

sfer

. In

tern

esTo

tal C

onso

lidat

1. Im

post

os d

irect

es8.

931.

331

00

00

00

00

8.93

1.33

12.

Impo

stos

indi

rect

es8.

261.

034

00

00

00

00

8.26

1.03

43.

Tax

es i

altre

s in

gres

sos

599.

732

170.

723

113.

596

31.3

921.

407.

853

767.

256

1.89

6.91

676

.920

2.07

7.31

82.

987.

070

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rrent

s7.

579.

276

12.5

22.1

8856

7.83

017

.598

422.

408

89.4

7690

6.86

717

8.07

514

.107

.090

8.17

6.62

85.

Ingr

esso

s pa

trim

onia

ls53

.861

339

968

11.6

8824

6.18

662

.564

15.0

073.

223

54.1

3233

9.70

4To

tal i

ngre

ssos

cor

rent

s25

.425

.234

12.6

93.2

4968

2.39

560

.677

2.07

6.44

791

9.29

62.

818.

791

258.

218

16.2

38.5

4028

.695

.767

6. A

liena

ció

d'in

vers

ions

real

s0

00

068

5.02

795

7.09

526

.254

095

7.14

871

1.22

97.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l25

0.68

027

3.42

738

.190

11.8

871.

208.

294

3.27

888

.177

25.8

7574

3.04

71.

156.

761

Tota

l ing

ress

os d

e ca

pita

l25

0.68

027

3.42

738

.190

11.8

871.

893.

321

960.

373

114.

431

25.8

751.

700.

195

1.86

7.99

08.

Act

ius

finan

cers

066

.632

200

22.9

081.

167.

205

543.

147

67.7

311.

043

1.33

9.16

052

9.70

69.

Pas

sius

fina

ncer

s4.

054.

844

00

57.9

761.

352.

859

444.

737

90.3

322.

802

111.

887

5.89

1.66

4To

tal i

ngre

ssos

fina

ncer

s4.

054.

844

66.6

3220

080

.884

2.52

0.06

598

7.88

415

8.06

33.

845

1.45

1.04

76.

421.

370

Tota

l ing

ress

os29

.730

.757

13.0

33.3

0972

0.78

415

3.44

86.

489.

833

2.86

7.55

33.

091.

285

287.

939

19.3

89.7

8236

.985

.127

CLA

SS

IFIC

AC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

ELS

ING

RE

SSO

S P

ER

SU

BSE

CTO

RS


289

16.2. Les despeses consolidades

Les despeses del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2009 es destinen en un

77,3% a despeses corrents, en un 14,8% a despeses de capital i en un 7,9% a despeses

financeres. De la mateixa manera que en el cas dels ingressos, l’estructura de la despesa es

força diferent entre subsectors: el pes de les inversions reals és més important en les

entitats de dret públic i les societats mercantils, mentre que per la Generalitat, les entitats

autònomes i el CatSalut, ICS i ICASS, la despesa es destina en major mesura a

transferències corrents; d’altra banda, les despeses per variació de passius financers són

més importants en termes relatius en les entitats de dret públic i les entitats autònomes

comercials i financers que en la resta de subsectors.

Pel que fa l’estructura per capítols de la despesa consolidada, les transferències corrents

són les que tenen més rellevància en quant a volum, si bé presenten un creixement de

l’1,8%. Les despeses de personal creixen un 11,4%, tot i que en termes homogenis, és a dir,

calculant el mateix perímetre de consolidació que l’any 2008, l’increment se situa en el 7%,

taxa de creixement que alhora ve afectada per l’augment dels efectius dels mossos

d’esquadra i dels agents rurals. Les despeses en béns corrents i serveis presenten una

moderació en el seu creixement, amb una taxa del 2,2%, més de quatre punts per sota del

total. Les despeses en interessos presenten un augment relativament elevat, degut a

l’evolució dels tipus. Dins de les operacions de capital, les inversions creixen un 9,9%, 3,5

punts per sobre del conjunt del pressupost.


290

Quadre 16.2.1

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €

2008 2009

CapítolsPressupost

aprovatProjecte

1. Remuneracions personal 8.501.435 9.474.326 11,42. Béns corrents i de serveis 7.866.976 8.038.214 2,23. Interessos 964.763 1.221.057 26,64. Transferències corrents 9.561.645 9.731.075 1,85. Fons de contingència 110.000 110.000 0,0Total despeses corrents 27.004.820 28.574.673 5,86. Inversions reals 4.169.069 4.581.516 9,97. Transferències de capital 1.077.679 912.907 -15,3Total despeses de capital 5.246.748 5.494.423 4,78. Actius financers 1.096.640 1.270.002 15,89. Passius financers 1.401.828 1.646.029 17,4Total despeses financeres 2.498.469 2.916.031 16,7

Total despeses 34.750.037 36.985.127 6,4

% Variació 09/08



291

Qua

dre

16.2

.2E

LS P

RES

SU

PO

STO

S C

ON

SO

LID

ATS

DEL

SEC

TOR

PÚ

BLIC

DE

LA

GE

NER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NYA

PE

R A

L 20

09À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

C

Mile

rs €

Cap

ítols

Gen

eral

itat

Cat

Salu

t, IC

S i

ICA

SS

Entit

ats

Aut

ònom

es

Adm

inis

trat

ives

Entit

ats

Aut

ònom

es

Com

erci

als

i Fin

.

Entit

ats

de D

ret

Públ

icSo

ciet

ats

Mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

nsTr

ansf

. Int

erne

sTo

tal C

onso

lidat

1. R

emun

erac

ions

per

sona

l5.

316.

937

2.01

3.22

413

0.21

510

.747

576.

449

299.

189

996.

133

131.

432

09.

474.

326

2. B

éns

corre

nts

i de

serv

eis

1.47

1.51

15.

618.

143

145.

807

15.1

7295

8.21

271

7.90

21.

126.

999

115.

917

2.13

1.44

98.

038.

214

3. In

tere

ssos

808.

502

026

28.

589

315.

366

51.8

6332

.765

3.71

00

1.22

1.05

74.

Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

17.5

65.3

345.

061.

882

385.

849

22.9

4017

7.25

76.

187

619.

675

2.04

214

.110

.091

9.73

1.07

55.

Fon

s de

con

tingè

ncia

110.

000

00

00

00

00

110.

000

Tota

l des

pese

s co

rren

ts25

.272

.284

12.6

93.2

4966

2.13

357

.448

2.02

7.28

41.

075.

141

2.77

5.57

225

3.10

216

.241

.540

28.5

74.6

736.

Inve

rsio

ns re

als

1.17

9.94

321

3.99

941

.544

824

2.34

8.80

21.

577.

597

141.

584

28.7

9895

1.57

54.

581.

516

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

1.16

9.05

659

.429

16.8

960

344.

474

072

.014

074

8.96

291

2.90

7To

tal d

espe

ses

de c

apita

l2.

349.

000

273.

427

58.4

4082

42.

693.

276

1.57

7.59

721

3.59

828

.798

1.70

0.53

75.

494.

423

8. A

ctiu

s fin

ance

rs1.

304.

202

66.6

3221

168

.050

1.22

0.46

252

.216

4.09

91.

837

1.44

7.70

51.

270.

002

9. P

assi

us fi

nanc

ers

805.

272

00

27.1

2754

8.81

216

2.60

098

.016

4.20

20

1.64

6.02

9To

tal d

espe

ses

finan

cere

s2.

109.

474

66.6

3221

195

.177

1.76

9.27

321

4.81

610

2.11

46.

039

1.44

7.70

52.

916.

031

Tota

l des

pese

s29

.730

.757

13.0

33.3

0972

0.78

415

3.44

86.

489.

833

2.86

7.55

33.

091.

285

287.

939

19.3

89.7

8236

.985

.127

CLA

SSIF

ICAC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

E LE

S D

ESP

ESE

S P

ER S

UBS

ECTO

RS


292

La distribució de la despesa en agrupacions mostra la importància dels departaments de

Salut, Educació i Política Territorial i Obres Públiques, amb un participació sobre el total de

la despesa consolidada d’un 25,9%, un 13,7% i un 12,7%, respectivament. D’altra banda, els

fons no departamentals representen un 12,9% del total de la despesa i recullen la

participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat, el fons de contingència, l’amortització

i les depeses financeres del deute públic. Pel seu increment cal destacar el Departament de

Treball, amb un augment del seu pressupost del 32,3% i el Departament de Medi Ambient i

Habitatge, amb un 12,8%.

Quadre 16.2.3

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Agrupacions Import % s/totalVariació

09/08

Presidència 116.354 0,3 -5,5Vicepresidència 306.151 0,8 -1,5Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.365.169 3,6 8,4Economia i Finances 1.789.223 4,8 0,3Governació i Administracions Públiques 766.583 2,0 5,2Política Territorial i Obres Públiques 4.783.598 12,7 5,9Justícia 957.437 2,5 3,8Educació 5.160.503 13,7 5,1Cultura i Mitjans de Comunicació 888.820 2,4 1,2Salut 9.721.012 25,9 3,9Agricultura, Alimentació i Acció Rural 624.921 1,7 11,6Treball 683.568 1,8 32,3Innovació, Universitats i Empresa 1.760.569 4,7 10,3Acció Social i Ciutadania 1.833.440 4,9 7,5Medi Ambient i Habitatge 1.843.430 4,9 12,8

Total agrupacions departamentals 32.600.777 86,8 5,8

Organismes Superiors i altres organismes 115.054 0,3 -3,5Fons no departamentals 4.845.097 12,9 9,4

Total altres agrupacions 4.960.151 13,2 9,1

Total 37.560.928 100,0 6,3

Despeses consolidables entre agrupacions 575.801 -- -4,2

Total consolidat 36.985.127 -- 6,4



293

Quadre 16.2.4

ÀMBIT SECTOR PÚBLIC

Milers €

Polítiques de despesa Import % s/totalVariació

09/08

Funcionament institucions i administració general 2.200.975 6,0 -5,0Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 113.734 0,3 4,4Administració i serveis generals 2.068.201 5,6 -5,7Participació ciutadana i processos electorals 19.041 0,1 30,9Serveis públics generals 2.144.999 5,8 6,7Justicia 877.733 2,4 5,2Seguretat i protecció civil 1.192.224 3,2 10,1Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 75.042 0,2 -19,4Protecció i promoció social 2.318.529 6,3 13,7Protecció social 1.607.017 4,3 7,3Promoció social 131.075 0,4 4,6Foment de l'ocupació 580.437 1,6 39,3Producció de béns públics de caràcter social 16.763.333 45,3 3,9Salut 9.415.965 25,5 3,5Educació 6.028.256 16,3 4,5Habitatge i altres actuacions urbanes 824.293 2,2 1,3Cultura i esports 440.928 1,2 9,1Llengua catalana 38.570 0,1 -9,3Consum 15.321 0,0 5,7Producció de béns públics de caràcter econòmic 6.728.176 18,2 13,9Cicle de l'aigua 1.175.349 3,2 15,4Transport 3.259.017 8,8 13,3Societat informació, coneixement i telecomunicacions 857.160 2,3 3,2Urbanisme i ordenació del territori 226.641 0,6 7,7Actuacions ambientals 344.088 0,9 5,9Infraestructures agràries i rurals 286.603 0,8 30,0Recerca, desenvolupament i innovació 512.173 1,4 37,1Altres actuacions de caràcter econòmic 67.145 0,2 19,6Foment i regulació dels sectors productius 1.890.607 5,1 5,6Agricultura, ramaderia i pesca 179.879 0,5 -0,7Indústria 123.126 0,3 17,8Energia i Mines 42.110 0,1 45,9Comerç 70.168 0,2 -33,7Turisme i oci 85.760 0,2 32,1Desenvolupament empresarial 25.315 0,1 -6,7Sector financer 1.362.957 3,7 6,7Defensa de la competència 1.292 0,0 -2,0Suport financer als ens locals 3.214.324 8,7 1,3Fons de contingència 110.000 0,3 0,0Amortitzacions i despeses financeres del deute públic 1.614.184 4,4 28,5

Total consolidat 36.985.127 100,0 6,4

CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES



294

El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2009 classifica la

despesa en 111 programes, que s’agreguen en torn a 34 polítiques i 9 grans àrees. La

distribució de la despesa per àrees fa palesa la importància de la producció de béns públics

de caràcter social (45,3% del total) i econòmic (18,2%). En conjunt, aquestes dues àrees

representen un 63,5% de la despesa total.

Dins de la despesa social, la política de producció de béns públics de caràcter social

presenta un creixement del 3,9%; dins d’aquesta gran àrea, cal destacar la importància de la

salut i l’educació, amb un pes del 25,5% i el 16,3%, respectivament, del total consolidat. Les

polítiques de protecció i promoció social suposen un 6,3% de la despesa total i tenen un

increment important, concretament del 13,7%; en aquest àmbit cal remarcar l’increment de

la despesa destinada a foment de l’ocupació, amb un 39,3%, i de la despesa en protecció

social, amb un 7,3%.

D’altra banda, la política de producció de béns públics de caràcter econòmic és la que

experimenta un major creixement respecte el 2008, amb un increment del 13,9%, clarament

per sobre del creixement de la despesa consolidada total (6,4%); destaca el creixement de

la recerca, desenvolupament i innovació, les infraestructures agràries i rurals, el cicle de

l’aigua i el transport.

16.3. El compte financer

En aquest apartat es presenta el compte financer del pressupost de la Generalitat a partir

dels d’organismes que integren el sector d’Administració Pública de la Generalitat segons la

metodologia europea SEC-95. Segons aquesta metodologia formen part de l’àmbit

administració pública, la Generalitat pròpiament dita, les entitats autònomes administratives,

el Servei Català de la Salut i l’ICS i l’ICASS, 1 entitat autònoma comercial, 23 entitats de dret

públic, 18 societats mercantils, 37 consorcis i 2 fundacions. Per tant, aquest àmbit és més

restringit que l’analitzat en l’apartat anterior on es considerava la totalitat del sector públic de

la Generalitat.

L’any 2009, el dèficit no financer del sector Administració pública de la Generalitat es

preveu en 2.387,2 milions d’euros, xifra que s’obté com a resultat d’un estalvi brut de 112,5

milions d’euros (estalvi per operacions corrents), una necessitat per a la formació bruta de

capital de 2.389,7 milions d’euros i un fons de contingència dotat amb 110 milions d’euros.


295

Conceptualment, la magnitud capacitat/necessitat de finançament és la utilitzada per

mesurar els objectius d’estabilitat pressupostària. Tanmateix, per tal d’expressar-la en

termes de comptabilitat nacional, el resultat que s’obté de les dades pressupostàries s’ha

d’ajustar als criteris que regeixen la comptabilitat nacional. Entre els ajustos que s’apliquen,

cal destacar el registre de determinades operacions que en el pressupost es consideren

operacions financeres, mentre que en termes de comptabilitat nacional es consideren

operacions no financeres. D’altra banda, el predomini del principi de caixa en el pressupost

davant del de meritació (predominant en comptabilitat nacional) requereix ajustos

addicionals. En total, aquests ajustos representen una reducció de la necessitat de

finançament de 259,4 milions d’euros. Un cop aplicats aquests ajustos, la necessitat de

finançament de l’Administració pública de la Generalitat per al 2009 és de 2.127,7 milions

d’euros.

Respecte al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària per part dels comptes

presentats per la Generalitat de Catalunya per al 2009, cal dir que el Consell de Política

Fiscal i Financera, en la seva reunió del passat 8 d’octubre, va aprovar –d’acord amb el que

recull la normativa d’estabilitat pressupostària- la possibilitat que els comptes de les

comunitats autònomes per al 2009 es presentessin amb un dèficit no superior al 0,75% del

PIB sense l’obligació d’elaborar un pla econòmic financer de reequilibri. Aquesta decisió

s’emmarca en la normativa d’estabilitat pressupostària que permet combatre el cicle

adaptant la política pressupostària al cicle econòmic amb la finalitat de pal•liar-lo.

Addicionalment, i d’acord amb la normativa, els comptes inclouen un dèficit del 0,25% del

PIB per al finançament del programa d’inversions productives. Concretament, preveu la

possibilitat de recórrer al dèficit en èpoques amb un creixement del PIB inferior al 2%. Per

tant, i tal i com mostra el quadre 16.3.1, els comptes es presenten respectant els límits

fixats, atès que la necessitat de finançament prevista per al 2009 representa un 1% del PIB

català.


296

Quadre 16.3.1

ÀMBIT SEC 95 (BASE 2000)

Milers €

2009 Projecte

% Variació 09/08

(1) Ingressos corrents 27.937.800 27.348.175 -2,1(2) Despeses corrents 26.041.062 27.235.652 4,6

(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents 1.896.738 112.523 -94,1

(4) Ingressos de capital 1.059.426 1.268.173 19,7(5) Despeses de capital 3.637.469 3.657.860 0,6

(6) = (4) - (5) Necessitat de finançamentper operacions de capital -2.578.044 -2.389.687 -7,3

(7) Fons de contingència 110.000 110.000(8) = (3) + (6) - (7) Resultat no financer(+) superàvit / (-) dèficit del pressupost -791.306 -2.387.164 201,7

Ajustos comptables SEC-95 321.812 259.419 -19,4

Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament -469.494 -2.127.745 353,2

% sobre el PIB català -0,2 -1,0


2008 Pressupost aprovat

COMPTE FINANCER D'ACORD AMB LA NORMATIVA COMPTABLE EUROPEA DEL SEC-95

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Documents

Transcript of Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...